Fulles d’enciams tipus roma: tallades a trossets (Jamie Oliver) o partides per la meitat i posades a torrar una mica al gratinador del forn.
Crostons, encenalls de parmesà
Vinagreta: Es talla un gra d’all per la meitat i es frega l’escudella amb els trossos d’all. Es trenca l’ou (cru o cuit lleugerament) en l’escudella i es remena amb el suc de llimona, salsa Worcestershire, mostassa de Dijon i pebre negre, i llavors aquest es combina amb l’oli. [la salsa W porta anxoves]. Dues anxoves. [versió molt simplificada, maionesa de pot, llimona, anoxoves, formatge en pols] [JO fa servir iogur en lloc de maionesa]
Opcional: pit de pollastre amb romaní (Jamie Oliver), o salmó
La invenció de l’amanida Cèsar és atribuïda a Caesar Cardini, un xef i propietari de restaurants a San Diego i Tijuana, aquest per a atreure clients estatunidencs durant els anys de la llei seca. Segons la seva filla, Rosa, cuinava en el restaurant a Tijuana el Dia de la Independència dels Estats Units en 1924 quan, amb més clients que normal, la cuina va estar a punt d’acabar-se de provisions. Cardini va improvisar l’amanida amb aliments disponibles al restaurant i va afegir el toc de preparar-la a la taula per a crear un aire dramàtic.
Alguns empleats del restaurant han mantingut que van inventar l’amanida i que Cardini es va apropiar la recepta; l’amanida no seria descrita fins que va aparèixer en la carta d’un restaurant a Los Angeles en 1946. Cardini no va obtenir una marca comercial per al plat i avui als Estats Units més d’una dotzena de varietats de l’amaniment es venen en botelles amb el seu nom.