(Vaig provar el de la Ruth a Núria, juliol de 2019)
Saltar el pollastre
Sofregir ceba, pastanaga
Afegir el pollastre, cobrir-ho de cervesa i deixar-ho reduir
(Vaig provar el de la Ruth a Núria, juliol de 2019)
Saltar el pollastre
Sofregir ceba, pastanaga
Afegir el pollastre, cobrir-ho de cervesa i deixar-ho reduir
Fulles d’enciams tipus roma: tallades a trossets (Jamie Oliver) o partides per la meitat i posades a torrar una mica al gratinador del forn.
Crostons, encenalls de parmesà
Vinagreta: Es talla un gra d’all per la meitat i es frega l’escudella amb els trossos d’all. Es trenca l’ou (cru o cuit lleugerament) en l’escudella i es remena amb el suc de llimona, salsa Worcestershire, mostassa de Dijon i pebre negre, i llavors aquest es combina amb l’oli. [la salsa W porta anxoves]. Dues anxoves. [versió molt simplificada, maionesa de pot, llimona, anoxoves, formatge en pols] [JO fa servir iogur en lloc de maionesa]
Opcional: pit de pollastre amb romaní (Jamie Oliver), o salmó
La invenció de l’amanida Cèsar és atribuïda a Caesar Cardini, un xef i propietari de restaurants a San Diego i Tijuana, aquest per a atreure clients estatunidencs durant els anys de la llei seca. Segons la seva filla, Rosa, cuinava en el restaurant a Tijuana el Dia de la Independència dels Estats Units en 1924 quan, amb més clients que normal, la cuina va estar a punt d’acabar-se de provisions. Cardini va improvisar l’amanida amb aliments disponibles al restaurant i va afegir el toc de preparar-la a la taula per a crear un aire dramàtic.
Alguns empleats del restaurant han mantingut que van inventar l’amanida i que Cardini es va apropiar la recepta; l’amanida no seria descrita fins que va aparèixer en la carta d’un restaurant a Los Angeles en 1946. Cardini no va obtenir una marca comercial per al plat i avui als Estats Units més d’una dotzena de varietats de l’amaniment es venen en botelles amb el seu nom.

Pasta:
Farcit [me’n va sobrar una tercera part i no hi vaig posar la taronja]
Dia1. Pastar l’aigua, la farina i la mel, recobrir de llard i deixar reposar 3 hores
Estirar la pasta amb la màquina, recobrir-ho de llard, i enrotllar en un cilindre amb moltes capes. Deixar reposar a la nevera 24 hores.
Dia2. Preparar el farcit. Escalfar l’aigua fins que bulli i barrejar la sèmola, 5 minuts de cocció. Deixar-ho refredar. Mesclar-ho amb a ricotta, l’ou i el sucre. Deixar reposar a la nevera 4 hores.
Tallar rodanxes d’un cm i formar com una paperina que s’omplirà amb el farcit.
Al forn 35min a 180º
Escalfar el bol [es calfar la tetera de ferro, preescalfar un vas d’aigua. No cal que arribi a bullir]
Dues cullerades poc plenes, just cobrir d’aigua i remenar. Afegir aigua.
Tot tallat a rodanxes. Amb 35 minuts la verdura i després 30 tot junt el peix queda fet però les patates encara estan crues. Provar 50′ la verdura i després 25′ amb el peix.
20m si només hi ha el peix
Es barregen els flocs, la farina i el royal amb la sal. Es fa un cràter i al centre s’hi vessa la mantega fosa i l’aigua i es pasta fins que quedi una bola. Reposar 10 min. S’extén amb el corró a uns 5mm de gruix, es tallen cercles i es posa a coure 20m a 180º.

Sofregir la ceba i l’all, afegir el comí. Afegir la resta [picar abans de posar a bullir?]. Posar el sofregit amb le sllenties i el brou a l’olla a pressió. Afegir un raig de llimona.
Crema de bròquil o coliflor: fer al vapor i passar pel túrmix amb una mica d’oli
Crema de col: fer al vapor amb una patata i passar pel túrmix amb una mica d’oli
(A partir de la col rustida servida freda de X.Pellicer) Posar 1/4 de col a l’olla a pressió i apagar just quan arrenca el bull.
Tallar a llesques, que decorativament semblen la copa d’un arbre i acabar de fer al forn o la paella.
4 cullerades d’oli, sofregir un parell d’alls, afegir una cullerada de farina i remenar, afegir el brou, el vi, suc de llimona i el julivert ben picat. Per acompanyar peix o verdura.
[en una altra recepta també hi posen comí, pebre vermell]