Posted on by amomuseu

INVsCONS

La vida humana: L’experiència humana   |   El cos i el cervell    |   Psicologia       Vides humanes  |   Qüestions

A la Introducció  de la vida humana es recull el que trobem al nostre voltant, s’identifiquen diferents nivells d’emergències, quines parts intervenen i de quins tots es participa.

Inventaris i discursos sobre l’home, antropologia determinista

[El meu projecte per entendre la condició humana i abordar el problema de llibertat i determinisme partia de la hipòtesi de treball d’una antropologia determinista, Als anys 90 treballava la idea d’un inventari de tot el que existeix com successives emergències des de les partícules elementals fins a la vida humana.]

L’home ingereix aliments i excreta. Compra coses, aboca deixalles. Escolta frases, veu pelis, en reté algunes, les repeteix transformades. Treballa, transforma materials, presta serveis, consumeix. Valora coses, aprova, rebutja
es relaciona amb gent, estima, odia. Té fills, els transmet certs valors o no.

Antropologies [Treballs antropologia determinista, antropo)

Quines antropologies, explícites o implícites hi ha? Com creuen que “funciona” l’home?

  • Popular: el que diem sobre els altres, biografies, literatura [el que decidim, els que ens passa,  què determina una història? el caràcter, la situació,, l’atzar?]
  • Ciències humanes, economia, sociologia, publicitat [
  • Filosofia: cos i ànima, dualisme, home màquina, corrent de consciència, experiència, existència, filosofia de la ment, estats mentals.
  • Psicologia: fisiologia, conductisme (capsa negra i estímuls i respostes).
  • Ciències cognitives i xarxes neuronals, configuració de xarxa, estats mentals
  • L’home com a cos: Anatomia i fisiologia, química orgànica, mecànica estadística, mecànica quàntica.

Els tipus d’informe:

  • Documentació civil, registre
  • Biografia, rastre en les xarxes socials
  • Informe mèdic: pes, alçada, malalties, anàlisi de sang
  • informe psicologia: tests d’intel·ligència i caràcter, imatges cervell
  •  notes escolars i estudis
  • informes laborals (linkedIN), extractes bancaris

Inventaris d’un dimoni de Laplace

  • Quines molècules han estat part del cos a cada moment, quines cèl·lules a quins teixits, quins estats de la xarxa de neurones, quins senyals s’han transmès pels nervis, respostes musculars. [el físic i el químic]
  • entrada i sortida de matèria i senyals: respiració i qualitat de l’aire, temperatura  a cada moment. Cops rascades i talls, superfícies tocades, aliments ingerits i residus excretats o suats, sons, raigs de llum, moviments involuntaris i voluntaris.
  • interaccions humanes: frases, crits, somriures, abraçades, què he fet cada dia, a quina hora m’he llevat, que m’he posat per vestir, on he anatTotes les converses, el que m’han explicat a escola, els treballs i exàmens que he fet. Les tasques de feina de cada dia. El dic, el que escric a les xarxes. Què he comprat. Què llegeixo. On vaig de vacances.  [el que podem observar des de fora, el que podria recollir un detectiu meticulós o un conductista exhaustiu].
  • experiències conscients, percepcions, desig, dolor, sentiments,  (A l’assaig The Necessary Angel,  Wallace Stevens cita H.P. Adams, The Life and Writings of Giambattista Vico, 1935: “Adams in his work on Vico makes the remark that the true history of the human race is a story of its progressive mental states”.
  • el model implícit del món a cada etapa [segurament no existeix explícitament, però tenim un model de com funciona el món i les persones] [la idea que tinc de mi mateix, l’autobiografia que em vaig narrant i reelaborant a cada moment, el que vull ser, les decisions que faig.

Els nivells de la vida humana

[Als anys 90 intentava completar la visió de la Psicologia que recollia del llibre de Pinillos amb les xarxes neuronals per sota i la vida narrativa per sobre.  Pensem per exemple en:

  • un cop al genoll i acte reflex d’estirar la cama, procés de segons
  • estímul (una llaminadura i la promesa de dues si m’espero, a l’experiment del  marshmallow) i resposta, procés de minuts o hores
  • decideixo anar a viure amb la meva parella, procés de mesos o anys

En el primer tenim un acte reflex, un repertori de conductes “cablejades” prèviament que ens permeten funcionar bastant de manera automàtica. Aquest repertori es pot ampliar gràcies a l’aprenentatge i el llenguatge, explorant noves possibilitats. I finalment, potser arriba un moment en que a més de ser un sistema que respon a  estímuls, que ens adaptem i modifiquem a l’entorn, ens hem constituït en el nostre propi estímul, el que volem ser.
A Layered Ontology esbossava els nivells de sistemes basats en energia (boles de billar), sistemes que tenen energia pròpia i es mouen es basen en senyals, informació (per exemple un roomba), la vida, com a sistema que es reconstrueix contínuament, la vida humana amb l’experiència conscient, l’autonarració i el projecte de si mateix.

A més de la presumpció de completar la psicologia per sota i per sobre, voldria introduir el punt de vista de corregir el plantejament de sistema en un medi, com un ordinador amb una càmera de vídeo i un micròfon que recull dades i té uns perifèrics amb què actua. Més aviat ens assemblem a un ordinador en xarxa, en el sentit que bona part de la informació no l’obtenim directament del medi sinó que ens ve donada per la comunitat, així com l’energia, i el treball que fem també és a la xarxa.

La conducta animal quedava resumida en:

  • Procés lineal de creixement i mort.
  • Processos estacionals i diaris cíclics.
  • Pautes de comportament davant de senyals (hàbitat, reconèixer aliment i perill) i estats interns (gana, sexe, etc). Aquestes podien ser innates o condicionades.

Els animals també viuen en xarxa. El que ens caldrà afegir és el llenguatge, la possibilitat d’evolució cultural a més de la biològica, l’experiència conscient i la idea d’un mateix basada en la narració.

Partint doncs d’un model general de:

  • estímul: pot ser un senyal extern, un propioceptor, un desig,  una interacció amb altres, un missatge, [i també l’estímul de dur a terme el meu projecte de vida
  • estat previ del sistema: el que tindríem en memòria: pesos de la xarxa, moment emocional, model del món (un escenari amb objectes), idea de mi mateix amb un passat reconstruït i unes expectatives de futur.
  • procés: resposta automàtica heretada, resposta apresa conscient, càlcul de la resposta com un problema a solucionar
  • resposta: moviment involuntari, moviment voluntari, executar tasca manual, emetre missatge

Hi ha tot de sèries encaixades de processos e-r: Es posa el semàfor vermell i trepitjo el fre del cotxe. S’inclou en la sèrie d’actes de conduir cap a la feina on vull arribar més d’hora per acabar una tasca que potser em farà guanyar un bonus, o mantenir el lloc de treball, i vull aquest bonus o el lloc de treball per tenir diners, per …

Intentem veure com és a cada nivell, quina mena de causalitat aplicaria si imaginem una antropologia determinista, i com es correspon amb les àrees de la psicologia.

Nivell subsimbòlic

  • Sistema: una xarxa neuronal, amb una capa d’entrada i una capa de sortida (→  Cervell, Xarxa neuronal )
  • Entrada: Senyals que arriben als sentits (→ Receptors sensacions (interfase), motivació bàsica (gana, set, son) (→ Motivació,  Tipus), Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament
  • Estat i processos: Representacions distribuïdes (AI Xarxes neuronals,  Percepció), [Es transmeten els senyals per les rutes que tenen el camí obert per entrenaments que han definit un esquema, previs activant un patró de sortida. Es reforcen les rutes,  conducta heretada i apresa, procés d’aprenentatge] [conducta automàtica o que requereix resposta, fight or flight, etc[
  • Sortida: Resposta muscular, moviment involuntari o voluntari (El cos:  Moviment i conducta.). Resposta glandular (El cos: regulació hormonal). Respostes perceptives, afectives, moviment voluntari i involuntari, orientació (postura), locomoció, manipulació d’objectes, accions propositives.

l’organisme que es mou en el medi intercanviant matèria, energia i senyals a una xarxa de nodes que processen informació d’una capa d’entrada i respon amb un patró de sortida. Processos de 10-2 a diversos segons.  [la filosofia de la ment dels 90 es limitava bastant a aquest nivell (Els exemples en la filosofia de la ment)

Nivell simbòlic

  • Sistema: Subjecte de conducta amb capacitat de llenguatge [que inferim, amb processos cerebrals subjacents] en un entorn social, rebent senyals culturals (llenguatge), una representació verbal del món que no es limita a l’ara i aquí, amb processos d’abstracció, raonament, comprensió i comunicació, actuant en un medi social segons una conducta estructurada en esquemes basats en decisions. Notem que no requereix l’experiència conscient, no cal saber “com se sent” la capsa. Processos de segons a hores.
  • Entrada: Percepcions del món, del jo i el seu lloc en l’escenari físic i en la societat  (→  Percepció), missatges que poden remetre a continguts culturals. (→ un món que parla, Cultura)
  • Estat i processos: memòria subsimbòlica (records inconscients), memòria verbalitzada i conceptual, vocabulari i model del món (→ Aprenentatge  i condicionament, Intel·ligència, Imaginació) amb records (→ Memòria ). Hi ha una representació del món i de l’estat intern (→ Afectivitat, Motivació ). Parts de tot aquest contingut poden emergir a la consciència ( Corrent de consciència) .  Adquisició de continguts culturals, aprenentatge, solució de problemes, càlcul d’una resposta segons motivació , expectatives i plans, a més de respostes automàtiques.. Esquemes e-r que s’inscriuen un un pla, sèries encaixades  (→ Intel·ligència, Imaginació). Conductes patològiques quan es desequilibri la percepció de la situació o la resposta (→ Salut mental)
  • Sortida: Respostes afectives [reaccions de frustració, tristesa, agressió  (→ Afectivitat, Motivació ). Respostes propositives en un medi social [pendent: societat, treball, socialització i comunicació, aprende i explicar, consum (→  Societats, grups, activitats)

Nivell [vida humana]

[La psicologia estudia fets de conducta, però a l’hora de descriure una vida humana, fem servir biografies, no llistes d’estímuls i respostes. Quan ens descrivim o pensem en nosaltres mateixos parlem de les nostres esperances i projectes. Hi ha una una autonarració i una experiència conscient. (→  Nivells de complexitat i emergència de propietats,  El jo, invariants i continuïtat )

  • Sistema: [Subjecte simbòlic amb una identitat, caràcter i projecte de vida (renovant-se amb continuïtat → El vaixell de Teseu), que es va trobant amb un seguit de situacions  on es respon amb actes lliures que van constituint una biografia, en la qual cada etapa confirma o adapta el caràcter de la següent. (→  Desenvolupament, Personalitat, Psicologia social, Les vides dels homes, biografies). Processos que van d’hores fins a etapes de la vida d’anys.
  • Entrada: [En un escenari, un entorn físic, una la situació – no tant un estímul- social i cultural, i una vida en marxa tenim: seguir igual, un esgotament que ho fa replantejar, una circumstància nova, obstacle o regal]
  • Estats i processos: [un subjecte amb un estat de salut, un caràcter (→  Desenvolupament, Personalitat), unes capacitats innates o apreses (→Intel·ligència), un estat emocional i de salut mental (→ Afectivitat , Motivació, Salut mental) que es podrien mesurar en tests, una situació social [ofici, classe social] (→ 100.000M Vides) ,  un moment de la seva biografia (→ desenvolupament, biografies). En una antropologia determinista consideraríem l’estat de la xarxa neuronal, tots els processos inconscients i el registre dels estats de consciència. A més de tots aquests processos dels nivells anteriors, ara tenim eleccions, el subjecte s’autodetermina i decideix què vol fer, accions voluntàries, revisió del seu projecte. (→ llibertat i determinisme, eleccions).
  • Sortida: Accions [i omissions] en una societat, treball, consum [i tot el que hom fa tot sol] (→Societats, grups, activitats), comunicació i relacions humanes, (→ Les relacions humanes), oci, contemplació, cultura (→ Cultura)

Causalitat

  • Sistemes físics: Mecànica, partícules en un camp de forces. Química: reaccions, llei de Le Chatelier, reaccionants i concentracions [inactius,m actius].
  • Vida. Cèl·lula [es es duen a termes una sèrie de processos i fluxes de matèria i energia programats sempre que hi hagi un entorn adequat].
  • Organisme, desenvolupament programat.[Amb el moviment, l’organisme busca el seu propi entorn, no necessita la sopa orgànica].   Conducta heretada i apresa. Cervell: propagació de senyals a la xarxa neuronal, patró d’entrada, patró de sortida i modificació de pesos.
  • Subjecte de conducta. Models de causalitat d’homeòstasi.
  • [Vida humana: hi ha una pla o rutina en marxa, que de tant en tant es revisa, puntualment, potser per un problema de salut, una relació que no funciona, nou interès, llista de eleccions ] [El pla ve determinat per les circumstàncies socials, capacitats personals, models culturals del que és desitjable → vindríem a triar el personatge que volem ser en un joc].

Entorns, medi, xarxa

Quins són els meus entorns, amb què interacciono. En una antropologia determinista el coneixement del meu estat interior i l’entorn haurien de permetre predir el resultat.

  • cèl·lula: membrana, fluid del voltant, potencial, ions, neurotransmissors
  • organisme: espai, aire, temperatura, flux de matèria, senyals (llum, sons, olors)
  • L’escenari accessible al moviment. El tipus de territori corresponent al tipus de societat (tipus de societat) [notem que el territori ha estat modificat per la comunitat, és un producte de la xarxa).
  • les persones amb qui tinc contacte directe a cada etapa de la vida: pares, germans, amics, companys de classe, mestres, veïns,  parelles, companys de feina. La resta del barri, ciutat, país, món, comunitats d’interessos (Sis graus de separació)
  • els objectes disponibles al meu medi, des dels fruits i preses al bosc pels caçadors-recol·lectors fins als supermercats, ferreteries, roba. Serveis disponibles, metges, neteja, fusters, lampistes, bancs. Els objectes o serveis que jo puc elaborar.
  • Els estudis o oficies als quals puc accedir. Els tipus de vida que m’ofereix una societat segons el meu naixement. (Simulació de 100mM de vides)
  • la informació que m’arriba: pares, mestres, amics, feina, estudis, premsa, televisió. La que m’arriba, publicitat, clickbaits i la que tinc potencialment accessible (biblioteques, resta internet) (un món que parla)

[A vegades m’havia semblat que per entendre l’home es feia servir el model d’un ordinador com un sistema que rep informació de l’exterior i forma conceptes generalitzant a partir de les dades que li arriben. A partir d’un programa mínim inicial, s’aniria desenvolupant.  Si li afegim uns perifèrics, el sistema pot executar tasques. Però si mirem la llista de més amunt, veurem que estem connectats a una xarxa de sistemes igual que nosaltres, que la  major part de la informació que tenim no l’hem generalitzat a partir de senyals de l’exterior sinó que l’hem “descarregat del núvol”, com una mena d’emule. No sobrevisc obtenint el que necessito del territori sinó integrant-me en una xarxa de sistemes com jo, que es va renovant. Aristòtil ja ho va notar dient que l’home era un “zoon politikon”].

 

| PDF text