Category: Psicologia

La vida humana    El cos humà  Cervell i xarxa neuronal  Psicologia   [Motivació vs patiment]

Definicions. Components. Tipus (Maslow). Teories. Discussió, Acràsia, Llibertat.

Definicions

(P) Schopenhauer deia que la motivació era la causalitat vista des de dins.

[Notem que emoció, motivació i motiu tenen la mateixa etimologia del llatí movere. ´”Emoció” potser es refereix al que ens mou des de fora, la nostra reacció a una cosa que ens passa, mentre que motiu o motivació seria el que ens mou des de dins. Motiu és el que explica el que fem, l’objectiu de la nostra conducta”.]

(WK) “és un estat intern que indueix els individus a emprendre una conducta orientada a un objectiu”. “La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca.”

La satisfacció de la necessitat o impuls resulta en una experiència gratificant (Psicologia, afectivitat, homeòstasi i plaer) o frustrant. La satisfacció sovint no és permanent (Satisfacció i plaers, Adaptació hedònica),  i resulta en un cicle (amor i desig, cicle) de desig, frustració/satisfacció, desinterès i nou desig insatisfet.

Components i estadis

Components

• Direcció: [l’objectiu de la conducta, “descansar a les vacances”, “anar a ballar”]
• Energia o intensitat
• Persistència

Estadis

• definir l’objectiu
• esforços per arribar-hi

Tipus

Primària (biològica) / Secundària (cognitiva)

Motius primaris o biològics: La satisfacció de necessitats de l’organisme, gana, set, excreció, repòs, refugi, sexe. (Emocions Dolor, Plaer). Desencadenen conductes instintives.  ( Conducta  animal).
(P) Young i Cattell tenen a la llista de motius primaris la curiositat, el joc i l’instint social. La relació entre l’homeòstasi de l’organisme i l’impuls a actuar no és directa. Es pot tenir l’impuls de menjar sense contraccions gàstriques.

Motius secundaris o cognitius: Sentiments de pertinença, ser valorat (ésser a través dels altres, la necessitat de ser atractiu), autorealització, contribuir a crear un món més just.
(P) Actitud: Allport (1935) en parla com “un estat de disposició nerviosa i mental, organitzada a través de l’experiència, que influeixi dinàmica o direccionalment en els respostes que un individu dóna als objectes i situacions” en què es troba. Maslow (1943) i la piràmide de necessitats.
Assolir fites: Zeigarnik (1927) i Ovsiankina (1928) i Tamara Dembo, del laboratori de Kurt Lewin, van fer experiments que van demostrar la tendència a completar tasques, identificant nivells d’aspiració (Anspruchniveau).  McClelland (1961) introdueix el achievement motivation al qual atribueix el desenvolupament dels pobles.
[En el subjecte subsimbòlic hi havia senyals simples com el plaer, el dolor, el desig sexual o la gana, que desencadenaven una pauta de conducta destinada a satisfer aquesta necessitat. Ara la situació és més complexa perquè abans de la resposta automàtica s’hi interposa la concepció del món i la meva situació en ell. Hi ha un estat inestable del subjecte amb intervenció de processos cognoscitius (H2300, H2720) que genera una conducta (H2800).

[Veig que duc a terme sèries encaixades d’accions a les quals hi haurà associats sentiments de satisfacció i frustració. Veig [associació subsimbòlica] que en les meves accions hi intervé el reconeixement de l’altre (Hegel), els objectius que em proposo estan mediatitzats per missatges culturals publicitaris, etc. Això explica que apareguin les següents necessitats secundàries (P 509):

• curiositat, informació i saber, comprendre el món.
• acomplir objectius, tenir un sentit al conjunt de la vida.
• afecte i pertinença a un grup, reconeixement, social, comunicació. (En les relacions interpersonals hi haurà superioritat / inferioritat, competició / cooperació (Erikson).

Desmotivació i acràsia
La desmotivació és la manca d’interès o apatia. (Acedia en in context religiós), quan res ens interessa. Relacionat amb la depressió, o amb amb expectatives tan altes que sabem que no val la pena intentar aconseguir-les.
L’acràsia és quan en principi sí que sabem què voldríem aconseguir, per exemple, dur una vida més ordenada, fer més esport, però som incapaços de dur-ho a terme.  Ha estat objecte de discussió a filosofia.

També:

• Intrínsec/extrínsec: [Segons si respon a projectes personals], o a factors exteriors tals com premis o amenaces de càstig.
• Conscient/inconscient (Racional/irracional): Hi pot haver motius dels quals no som conscients, creences o desitjos on confessats, pors o traumes, conflictes no resolts.
• Curt o llarg termini
• Egoista/altruista

Teories

Instints. McDougall, 1908. Els individus tindrien un [repertori] d’instints innats que es s’activarien en la presència d’un estímul exterior. Els intents d’explicar la conducta van donar lloc a llistes de desenes d’instints.

Freud i psicoanàlisi. 1915. [A més de satisfer les necessitats bàsiques], els humans tindrien uns instints innates que influencien les emocions i pensaments. Els instints de vida, Eros, són el desig sexual i l’autopreservació´, els de mort, Thanatos, l’agressivitat i destrucció [vista la crueltat innecessària dels humans, que no es pot explicar en termes de supervivència, potser Freud tenia fonaments per assenyalar el Thanatos]. A l’hora de determinar l’acció, el ·principi del plaer, la libido, és la força inconscient de l’ID, que és regulat pel principi de realitat de l’Ego, segons el que realment és possible assolir i tenint en compte les normes socials i morals de la societat del superego. Bona part de la motivació seria inconscient, amb desigs i pors que són reprimits i no arriben a la consciència. [també La Consciència dissortada de Hegel].
El conflicte entre les pulsions primàries i les restriccions del que és possible (ego) o acceptable (superego) donen lloc a uns mecanismes d’adaptació (Psicologia Avui):

• Sublimació: desviació de les pulsacions sexuals o agressives cap a fins superiors que presenten un cert valor social, la creació artística o treball intel·lectual.
• Fantasia: es trasllada una pulsió reprimida al pla imaginari “per tal de satisfer-la, simbòlicament, per mitjà de la creació d’imatges que poden ser diürnes (cf. joc, més o menys conscients, o nocturnes en el cas del somni.
• Desplaçament de l’objecte de la pulsió cap a un substitut. Es el cas del nen que xuma el dit en lloc del pit, o de qui fa bronques a casa perquè no les pot fer a la feina.
• Projecció d’un mateix en altres persones. [quan volem que els fills realitzin el que no hem pogut fer nosaltres] Quan un subjecte deprimit acusa els que l’envolten d’estar de mal humor.
• Substitució: es compensa una frustració amb un comportament que en redueixi la tensió, per exemple la masturbació.
• Regressió: es torna a una etapa del desenvolupament psíquic ja superada. L’enuresi (incontinència d’orina) d’un nen que ha tingut un germà petit.
• Repressió. Els conflictes acaben sovint amb la repressió de les pulsions (sota criteris del jo -el conscient- i superjo -conjunt de normes morals).

Homeostasi. Cannon, 1932, The Wisdom of the body. Quan es produeix un desequilibri o deprivació de l’estat del subjecte, aquest actua per corregir-lo. Tenim: deprivació → necessitat → impuls (drive) → estructura regulativa → desig (conducta apetitiva) → acció (conducta consumatòria) → reequilibri que disminueix l’impuls i dóna una sensació de gratificació. (La teoria de reducció de l’impuls es deu a Hull) . Quan el subjecte avalua la diferència entre el que és i el que podria ser, es produeix una “dissonància” que seria la clau de la motivació. [És un dels trets més importants de la condició humana: gràcies a la imaginació, interactuem amb la realitat possible, no només amb la realitat present. Insatisfacció per expectatives frustrades i els micos que ja no volen cogombres quan han vist els plàtans).
L’autoregulació és proposada per autors tan diversos com Thornsdike, Hull, Miller, Tolman, Köhler, Lewin o piaget.

Incentius. Young (1961) va fer experiments matisant la simple regulació homeostàtica, podem menjar pel plaer de fer-ho [això es pot explicar pels instints i la teoria de l’evolució. Com a resultat d’aquesta estem programats a buscar sucre; per això els habitants de Hawai es tornen obesos quan tenen accés a una dieta rica en greixos] i, per exemple, la carència de vitamines no condueix a cercar aliments amb vitamines.

Cognoscitiva. [Imaginar una realitat millor i anar-hi]. Alfred Fouillé (1890) parlava d’idees força, “el que pot ser”. Festinger (1957) assenyala que de la mateixa manera que la gana motiva, la dissonància cognitiva [entre el que és i el que podria ser] dóna lloc a una activitat orientada a eliminar aquesta dissonància [altra vegada l’esperança de Pandora].

Humanística.
Allport (1937). Tot i que els motius inicialment poden estar basats en necessitats biològiques o experiències de la infantesa, com pretendria Freud, després poden esdevenir “funcionalment independents” d’aquest origen i estar definits pels valors i propòsits conscients de l’individu. remarca que cada individu és únic, contraposant-ho als instints biològics o psicoanalítics universals. Té una personalitat d’acord amb les seves experiències, valors i trets de la personalitat. Els individus madurs acabarien orientant la vida a la realització i creixement personal.
Maslow (1943) amb ordena la motivació des dels motius més bàsics als superiors, fisiologia, Seguretat, Amor i pertinença, reconeixement, autorealització, remarcant que fins que no se satisfà un nivell no plantegem el següent. Herzberg ho aplica als llocs de treball. Hi ha unes necessitats bàsiques a cobrir, higiene i seguretat, salari i després motivació de reconeixement de la tasca i autorealització en la feina.

Motivació, càstig i estímul
[el garrot i la pastanaga] (P) El càstig modifica la conducta aplicant un estímul dolorós. L’efecte no és proporcional a la intensitat de l’estímul aversiu. Per exemple, la reprimenda privada obté millors resultats que el sarcasme públic [el mal ja està fet]. Hurlock (1925) en un experiment amb nens fent sumes va observar que el grup lloat millorava un 20%, el censurat un 14%, i l’ignorat un 11%.

Frustració i agressió
Quan no podem assolir l’objectiu, ja sia per limitacions pròpies o per circumstàncies externes es dóna una frustració. (Ira , Tristesa). Dollard i Miller (1939) van proposar la teoria que la resposta a la frustració és una agressió, física o verbal, a altres persones o cap a un mateix. [jo 1982-1999]. Howland i Dollard (1940) van correlacionar els índexs de preu del cotó i els linxaments a negres. Davant d’una agressió, hauríem d’identificar a quina frustració correspon, i si es tracta d’eliminar un obstacle o de descarregar una tensió emocional. Quan no es pot actuar directament sobre la causa de la frustració, sigui perquè no és socialment acceptable o perquè seria perillós, aquesta es desplaça cap a un altre objectiu.  Per exemple, si no podem actuar sobre el nostre cap a la feina, podem vessar el mal humor a la família.
La resposta a la frustració també pot ser la retirada o estudiar la solució al problema. [el caiac punxat a Eindhoven].
[La resposta a la frustració, orientada a buscar un culpable a qui agredir també podria ser l’explicació a la tendència a formular o seguir teories conspiratòries com a explicació dels nostres mals, tals com Qnon o els Incels o de l’increment d’atacs amb armes o ganivets. Programats per odiar?]

Discussió

Cicle i insatisfacció
La satisfacció de la necessitat o impuls resulta en una experiència gratificant (Psicologia, afectivitat, homeòstasi i plaer) o frustrant. La satisfacció sovint no és permanent (Satisfacció i plaers, Adaptació hedònica),  i resulta en un cicle (amor i desig, cicle) de desig, frustració/satisfacció, desinterès i nou desig insatisfet.→

Acràsia
El problema de la feblesa de la voluntat (“weakness of will”) o acràsia. Hi ha ocasions en que sabem quina és l’opció racional i moralment millor però en canvi en triem una altra. [per exemple, anar a dormir d’hora per llevar-nos descansats l’endemà]. Com s’explica que conscientment elegim l’opció menys bona? Aristòtil parlava d’acràsia com a manca de control, o quan els desigs i les emocions dominen la raó. Al s20, Donald Davidson ha estudiat com motius contradictoris poden dur a accions en contra del que pensem que és millor. [¿o és que potser ens movem sempre per emocions i la raó els és subordinada, tal com deia Hume?  Emocions a la filosofia i literatura ]

Llibertat i determinisme
(P)Pinillos remarca que el tractament de la motivació en la psicologia suposa que els actes humans són necessaris. Costa encaixar-hi la llibertat i la responsabilitat. La teoria de la decisió s’ha començat a estudiar més en el context de la cibernètica. Skinner dirà que parlem de llibertat quan ignorem els determinants.
[L’antropologia subjacent a la moral pressuposa un ésser lliure que pren decisions de les quals n’és responsable. Un model antropològic que consisteixi en un repertori d’instints que s’activen davant d’un estímul determinat no és compatible. Els models humanístics d’Allport o Maslow, en que a mesura que tenim cobertes les necessitats bàsiques la conducta es defineix per motius d’autorealització i integració sí que hi encaixen]. [El que salva la condició humana del determinisme de la física no és l’indeterminisme, sinó la determinació interna (llibertat i determinisme)]
[Les necessitats secundàries, ésser reconegut per als altres  i tenir un propòsit, són indicis de la identitat complexa, el que en podríem dir sistema que obeeix a una causalitat interna complexa, que té uns projectes, una imatge de si mateix i una percepció de la imatges que els altres tenen de mi. Jo existeixo en la mesura que sóc reconegut pels altres i aquests m’assignen un estatus. Per exemple, si els altres m’ignoren, que em distingeix d’una pedra, funcionalment? A part dels meus processos interns, jo no funciono, no sóc usat com a home. En canvi, un totem, un tros de fusta, pot ser usat com a divinitat.].

[La conducta
I la manera de satisfer les necessitats té diferents nivells:

• els instints [programació fixa genètica]
• la conducta apresa, condicionament
• la conducta creada, pensament, solució de problemes]

[Somniar, la motivació artificial

La piràmide de Maslow ens presenta les necessitats naturals, de les biològiques a les humanístiques. Però la nostra capacitat d’imaginar i somniar ens presenta futurs possibles i desitjables que poden anar més enllà.  Això potser ens fa perseguir impossibles que ens faran infeliços.]

Ψ  La vida humana  L’experiència humana  El cos humà  El cervell  Psicologia

Despert, adormit, ritme circadiari    Atenció   El son  l’inconscient  Corrent de consciència  la vida de la ment  Articles

Despert, adormit, ritme circadiari

[un cop estudiat el cos, si observem la conducta dels humans, el primer que veurem és que passen unes hores desperts i unes hores adormits. I que quan estan desperts s’adonen d’algunes coses que tenen al voltant, que els fan reaccionar, que generen una conducta i d’altres els passen per alt]

Estar despert
“Estar conscient voldria dir que l’individu s’adona de si mateix i el seu entorn, incloent els propis pensaments i somnis. L’experiència conscient es basa en la integració de diferents parts del sistema nerviós.
Neurològicament parlant, la consciència consistiria en una sèrie de xarxes corticals i subcorticals del cervell que treballen amb sinergia per mantenir l’atenció, l’estat d’alerta i l’autoconsciència (attention, alertness, and awareness., wakefulness, arousal[l’anglès té més vocabulari?]
El son és un estat fisiològic amb la consciència reduïda.” (teachmephisiology)

[Com s’encén i s’apaga?]
Intervenen dues parts del tronc cerebral (brainstem, sistema nerviós).

• Sistema d’activació reticular (RAS)
  El nucleus coeruleus conté neurones noradrenergic que es projecten al cervell i cerebel, activades per orexina de l’hipotàlem. El nuclis raphe tenen cèl·lules que contenen serotonina, connectat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem que regulen el ritme circadiari. Els nuclis del complex pontomesencephalotegmental intervenen per canviar les ones lentes del son a ritmes de freqüència més elevada. El nucli tuberomammillary conté neurones histaminergic neurones que tenen un paper en l’estat d’alerta i la memòria.
• L’Hipotàlem
  El nucli  suprachiasmatic (SCN) rep input de la retina sobre la intensitat de la llum i estableix el ritme circadià. L’hipotàlem lateral té neurones que segreguen el neurotransmissor hypocretina (orexina) que excita el RAS i atura el son REM. El nucli ventrolateral preòptic (VLPO) té neurotransmissors com el GABA que inhibeixen el RAS i fan adormir. [interruptors d’encendre i apagar, si funciona bé el flip-flop no hi ha l’estat de somnolència intermig].
• Regulació endocrina
  La glàndula pineal segrega melatonina responen a senyals del sistema nerviós central. Al vespre augmenta, arriba al màxim cap a mitjanit i va disminuint fins al matí que ens despertem. La llum blava de les pantalles l’inhibeix. El cortisol està al màxim al matí, ajudant a estar alerta.

Al llarg del dia estem més alerta al final del matí i la tarda, amb una baixada després de dinar. L’homeòstasi implica que estem millor després d’una bona nit de descans. Factors ambientals com la llum, el soroll, l’interès de les tasques, l’estat anímic, la gana i la set , la fatiga mental acumulada per la quantitat d’informació processada, influeixen el grau d’alerta.

(CGPT). L’alternança de vigília/son, activitat/descans és un procés homeostàtic. Durant l’estat de vigília anem acumulant necessitat de dormir. El sistema glimfàtic neteja el rebuig metabòlic del cervell i funciona sobretot durant el son (si no es fa bé pot produir alzheimer NPR). Dormir ajuda els organismes a conservar energia. L’organisme està en estat anabòlic, reparant teixits i deixant descansar les connexions sinàptiques.  Durant el son s’eleva el llindar dels receptors fent ens arribin menys estímuls. L’activitat cerebral baixa però és més alta que en estat d’hivernació o coma.
Al llarg de la nit se succeeixen cicles de 90-120′ que després del N1, passa per N2 i N3, torna a N2 (no REM) i després passa a N4 amb moviment ràpid dels ulls (Rapid Eye Movement REM).  passen per les fases següents:

• N1. Son lleuger que dura els minuts de transició entre estar despert i adormit. Baixa l’activitat muscular. Els moviments dels ulls s’alenteixen (no REM). Dalí s’adormia assegut amb cullereta a les mans per despertar-se a abans d’entrar en el son profund i així recollir les imatges i formes que s’estaven formant a la seva ment.
• N2. Son més profund no REM. 20′. Apareixen salts sobtats d’activitat cerebral i complexes K. (no REM)
• N3. Son profund no REM amb ones delta. És la part del son més restauradora.
• N4. Son amb somnis  vius, amb moviments d’ulls ràpids i activitat cerebral. El pols i respiració és més irregular i puja la pressió sanguínia. No obstant el cos està com en una paràlisi temporal, o atònia, que impedeix que actuem durant els somnis. (Però hi ha recerca indicant que els somnis no consisteixen a desconnectar el cos sinó a atendre els seus impulsos individualment NewYorker).

Homer
Il·líada. VII 482: Mes, a la fi, s’adormiren i el do de la son acceptaren. XIV 231: Va encontrar-hi el Son, germà de la Mort.
L’Odissea. IV, 791 (p. 92) Tant com rumia un lleó espaordit al mig d’una turba / de caçadors, que li menen un cercle, entorn, de perfídia, / tant cavil·lava ella quan, dolç, el son va acudir-li./ i s’adormí de sobines, i tots els seus junts s’afluixaren. (El son dolç.) Un son com una mort tranquil·la.

El ritme circadiari

(WK) Des de Teofrast (ciències de la vida), els ritmes circadiaris d’aproximadament 24 hores s’han observat en animals, plantes, fongs i cianobacteris. (Cada nit, milions d’organismes de plàncton pugen a la superfície pkt)Haurien evolucionat de manera independent. Són endògens tot i que s’ajusten a indicadors externs, de llum, temperatura i cicles redox, anomenats zeitgebers [jetlag]. Els animals que viuen sota terra sense visió, com certs talps, tenen els seus ritmes endògens. [la segregació de melatonina/cortisol marcaria el rellotge].

Ones EEG

Quan mesurem l’activitat cerebral el tipus d’ones detectades varia segons l’estat d’alerta:

• Beta (13-30 Hz), baixa amplitud. Estat d’alerta, pensar activament com quan s’està solucionant un problema. (Presents també a la fase REM del son, associats amb somnis vívids)
• Alpha (8-13 Hz), amplitud moderada. Estat relaxat i calmat, ulls tancats, meditant (somnolència?)
• Theta (4-8 Hz), amplitud de moderada a alta. Son lleuger, somnolència, alguns estats de meditació. (Presents també a la fase REM del son)
• Delta (0.5-4 Hz), amplitud alta. Somni profund, estadis 3 i 4 del son no REM (NREM). Predominen en la fase de son profund restaurador.
• Sleep Spindles (12-16 Hz) and K-Complexes, Observats a la fase 2 del son NREMun salt (K) seguit d’un “eix de son” que indicaria la transició a un estat de son més profund.
• Es parla també d’ones Gamma (30-100 Hz) en estats d’alta concentració cognitiva, però els resultats són discutits [la màquina a ple funcionament!]

Atenció

[un cop estem desperts, què passa?]

(WK) Atenció o focus seria centrar-se en un fenomen o aspecte descartant-ne d’altres. En paraules de William James (1890) “Attention is the taking possession by the mind, in clear and vivid form, of one out of what seem several simultaneously possible objects or trains of thought. Focalization, concentration, of consciousness are of its essence.” [és quan la ment està desperta, que hi ha alguna experiència en marxa, una obertura al món exterior, al nostre cos, a una idea, ara i aquí]

• Activa. Helmholtz ja havia dit que tenia un caràcter anticipatori.  L’organisme s’obre al rebre dades sensibles. [l’ull és un òrgan prènsil, s’ha dit, que “agafa la imatge”, girant el globus ocular i enfocant el que li interessa. Ibn Alzaqqaq, la mirada:  Els ulls d’aquest cérvol em maten./ El seu llanguir em fa llanguir./ Nua sempre per matar-me,/ l’espasa són, que només envaina el son.]
• Amplitud i selectivitat. Els adults poden atendre a 6-15 objectes alhora. Això implica seleccionar una part dels estímuls. Wundt resentava una matriu de 4×4 amb 16 lletres i mesurava quantes en recordàvem després de cert temps d’exposició. S’han fet experiments per mesurar la capacitat de fer diverses tasques alhora com conduir i parlar [ballar, parlar amb la parella i estaralerta a la lletra].
• Organització. Objecte en focus (Blickpunkt) sobre un fons (Blickfeld) que queda més difús als marges. Si es pot l’objecte s’integra en formes ordenades (Gestalt). Per exemple en el cas visual, a un cub o una esfera.

Què ocupa el centre de la nostra atenció depèn:

• determinants interns fisiològics, si estem desperta o adormits
• determinants interns psicològics, l’expectativa de què busquem (sets, aufgaben) [si fa hores que estem en dejú, ens fixarem en aliments. En un moment donat, cap als 59-60 em vaig començar a fixar en els nadons per ser avi, quan van sortir els problemes als balcons d’Aymà vaig començar a veure xarxes i bastides arreu].
• determinants externs com la intensitat, la situació en el camp visual (dalt a l’esquerre als llibres o webs), l’inesperat o novetat, com destaca sobre el fons

La teoria de la xarxa d’atenció distingeix entre:

• l’activitat d’estar alerta i a punt, regulat per la norepinefrina. (alerting)
• l’activitat d’orientar-se a un estímul determinat, acetilcolina i còrtex parietal. (Orienting)
• l’activitat de gestionar conflictes i prendre decisions, associat amb el còrtex prefrontal i la dopamina (executive control)

L’atenció com a resposta activa pot consistir en:

• orientació, si hi ha un canvi de postura (com per mirar a una altra direcció altre lloc)
• locomotriu, si ens traslladem (per mirar una altra cosa)
• investigadora, si manipulem un objecte [per mirar a l’altre costat]

La distracció pot ser deguda a que hi ha diferents estímuls que competeixen entre sí. O la fatiga. O segons la psicoanàlisi, a la repressió.

Mantenir l’atenció
[Es parla que acostumats a rebre continguts al mòbil, cada cop és més curta la durada de temps que som capaços de mantenir l’atenció. Abans es deia que una conferència o presentació havia de durar un màxim de 45′.  Els anunciants lluiten per captar la nostra atenció en un entorn de múltiples estímuls (The Battle for attention ). L’orde del tercer ocell és una agrupació d’amants de l’art que practiquen l’atenció continuada a una obra seguint un ritual de quatre episodis de set minuts.

L’inconscient

[La psicologia es proposava estudiar la conducta observable i li costa tenir en compte els informes subjectius de la introspecció. És molt difícil doncs acceptar que hi ha una ment inconscient.] [Que al cervell hi passen coses de les que no som conscients, és evident, igual que el cor batega. Però és “vida mental”? D’altra banda, la psicologia estudia i considera la conducta reflexa que potser és més un fenomen fisiològic que no pas “vida mental”. La possibilitat d’obtenir imatges de l’activitat neuronal, fa que sigui observable allò que abans ens semblava ocult. Suposo que la rellevància del que s’anomena l’inconscient és que, almenys des del punt de vista del psicoanàlisi, forma part del que podríem anomenar la nostra identitat, o personalitat]

La noció té antecedents en la filosofia i literatura. Al s19, William James va estudiar l’ús que n’havien fet els psicòlegs. Wundt i Fechner s’hi refereixen en el sentit que la ment processa de manera inconscient les dades abans que siguin percepcions.

Freud i Jung
A partir de l’estudi de certes psicosis va inferir que a més de la ment conscient (ego) hi havia un conjunt d’impulsos o traumes que estaven reprimits i dels quals no érem conscients. Després ho va concretar en el id, referint-se als impulsos i superego per referir les normes interioritzades que reprimeixen els impulsos. L’ID i el superego no serien accessibles per introspecció però es revelarien en els somnis, lapsus, associació lliure, o símptomes neuròtics. A partir d’aquí l’anàlisi podria revelar què està passant a nivell inconscient.
Per Jung l’inconscient estava format per una part personal i una col·lectiva que seria l’acumulació d’estructures psíquiques i experiències arquetípiques heretades. [potser hi ha arquetipus culturals que subjauen als costums de les societats, però serien apresos. Pretendre que són heretats implicaria una base genètica.]

Ciències cognitives
(CGPT) Hi ha evidència de d’activitat inconscient, per exemple si es mostra molt ràpid la paraula “doctor” reconeixerem abans paraules associadescom”infermera” (“priming”). Si se’ns mostren imatges o missatges que no duren prou com per que en siguem conscients, aconsegueixen un impacte. En la publicitat subliminal, es pot influir en la marca triada. Duem a terme accions que no són actes reflexes, sense ser-ne conscients. Per exemple, conduir a la feina.  O tocar un instrument, nedar o anar en bicicleta.  A l’hora de prendre decisions, les imatges MRI mostren que s’activen les regions del cervell abans que siguem conscients de pensar la decisió. Els tests de biaix (IAT implicit association test), mostren l’existència de biaixos dels quals no som conscients.  Tenim reaccions emocionals o intuicions que no corresponen a cap percepció de la qual siguem conscients. Casos com el de Kelulé que va concebre la l’estructura del benzè mentre dormir, indicarien que el cervell està actiu encara que no sigui conscient.

Mind-wandering
[somniar despert no ho arriba a traduir ] (CGPT millor que wk): quan l’atenció s’allunya d’una tasca o percepció de l’entorn cap a pensaments generats internament, sentiments o records. La ment ja no està en el moment present sinó que se’n va a altres pensaments espontàniament, sovint no relacionats.  pot passar mentre fem altres activitats, conduir, llegir, conversar [quan surto a córrer, quan me’n vaig a dormir]. Pot ser deliberat o espontani.
Maneres d’estudiar-lo. Mostra d’experiències (Experience Sampling Method ,ESM) s’interromp algú i se li demana en què estava pensant en aquell moment. Informes sobre què es pensa (Mind-Wandering Questionnaire (MWQ), Mindful Attention Awareness Scale (MAAS). Quan estem en repòs sense estar executant una tasca, l’activitat cerebral que recull un EEG o fMRI és un estat caracteritzat com a “default mode network” (DMN). (Què passa al cervell? ). Sembla que estem un 47% del temps en aquestestat. Mesurant les interrupcions de l’atenció obtenim informació de com de sovint entrem en estat de somiar desperts.
[Suposo que el contingut del mind-wandering indica una mica el nostre estat emocional inconscient. Si apareix algú que odiem, o algú de qui estem enamorats, o si ens imaginem situacions en què triomfem, o ataquem un enemic] [D’aquí vindria la teràpia de meditació d’estar present i mirar de no tenir pensaments obsessius de traumes passats o angoixa pel futur]

Discussió
[Em sorprèn que no s’esmenti que la major part de la nostra memòria existeix sense que n’estiguem conscients tota l’estona.]
[Per ser que l’inconscient i el corrent de consciència no estiguin molt valorats, sembla evident que hi estem molt de temps, i potser Freud, o la Global workspace theory són importants. És a dir passem d’una posició on el que compta per a la condició humana és la vida conscient i en particular la percepció i resolució de problemes, mentre que l’inconscient o els somnis són irrellevants, a una posició en què hi ha una important activitat inconscient des de la qual n’emergeix la conscient].

Corrent de consciència

La percepció té una dimensió sincrònica [tot el que ens és present en un moment donat] i una diacrònica, la successió d’estats mentals.

William James va introduir el concepte a “The Principles of Psychology” (1890) per referir-se al continu flux de pensaments a la ment conscient. “La percepció del fet que, dins de cada consciència personal, el pensament se senti continu vol dir que, i) Encara que hi hagi una interrupció (son), la consciència sent que és la mateixa que abans de la interrupció, com formant part del mateix jo [fem IPL del mateix programa-representació del món]. ii) Els canvis d’un moment a l’altre en la qualitat de la consciència mai són abruptes.” (El jo, invariants i continuïtat narrativa).

Bergson assenyala que quan analitzem l’experiència del canvi distingim etapes discretes que se succeeixen però l’experiència és fonamentalment contínua. Aquest nexe es pot concretar més dient que “la percepció del que passa ara no és independent de les percepcions que l’han precedit ni tampoc del que s’espera percebre” (Pinillos 182).

[És una aproximació incorrecte, però clarifica plantejar el següent: quins són els continguts que se succeeixen en el corrent de consciència? La pel·lícula d’un seguit d’imatges, ja sia directes de l’exterior o evocades per la memòria, superposat al seguit d’estats afectius plaer / dolor,  indiferència / avorriment / excitació, satisfacció / frustració després d’una activitat, reaccions emotives de por, fúria, riure, excitació… ]

En literatura el presenta sobretot James Joyce  a l’Ulysses (1922), en particular als capítols 3 i 18. Virgínia Woolf a [Ms Dalloway? 1925). [A “The murders in the rue Morgue” (1841) Poe presenta Dupin deduint el fil dels pensaments del seu acompanyant].

(CGPT) Avui la psicologia cognitiva investiga com passem d’un pensament a un altre. El registre de  l’activitat al cervell mostra estats re repòs iq eu el cervell està actiu encara que el subjecte no estigui executant tasques. La “narrative psychology” estudia com els individus creen narratives que ordenen i estructuren el seu continu flux d’experiències.

La Global workspace theory (GWT) de Bernard Baars i Stan Franklin (1980s), seguint els desenvolupaments del PDP, proposa que la consciència i la cognició d’alt nivell emergeixen a partir de diferents processos de baix nivell que estan competint entre sí. La ment seria com un teatre on estan passant moltes coses, molts processos en paral·lel, dels quals només “veiem”, és a dir, som conscients, els que estan il·luminats pel focus. [el resultat de la competència és el que determina on apunta el focus. El fet que variem tan sovint d’objecte de l’atenció voldria dir que el focus va apuntant a llocs diferents] [no és tan diferent a la metàfora de l’iceberg].[en definitiva, hi ha evidència d’activitat inconscient, que es pot estudiar amb imatges del cervell i, segons la psicoanàlisi a través dels somnis, hipnosi i lapsus del llenguatge. Per la part conscient, el tros d’iceberg que sobresurt, tenim els informes subjectius que podria recollir la fenomenologia.]

Qüestions: La vida mental

[Els manuals de Psicologia contraposen l’estat de vigília a l’estat de son i. Quan tracten l’estat de vigília surten els estudis sobre l’atenció i com ens focalitzem en la realitat que ens envolta. Simplificadament sembla que només tenim dos estats, adormit o desconnectat (amb somnis) i despert atenent al que tenim al voltant. Sembla com si la mental només consistís a atendre els estímuls.
Però els estudis de l’activitat al cervell mostren que un 47%  del nostre temps desperts anem en “pilot automàtic” (mind-wandering), és a dir que els nostres pensaments no depenen dels estímuls ni de la tasca que estem duent a terme.  Tenim a més els somnis i l’afirmació de la psicoanàlisi que una part important de la nostra afectivitat és inconscient.

L’estudi de la percepció ens la mostra com un corrent de consciència que percep la realitat organitzant-la en objectes sobre un fons. Els detalls aconseguits amb l’estudi del cervell  indicarien que és un seguit de moments discrets,d’uns 30ms-80ms. [A més de la percepció, tenim la imaginació, el record, el llenguatge, el pensament i la solució de problemes].
[Aquest seguit d’estats mentals, que en un 47% poden ser relativament desconnectats, és el que som. Seguint les reflexions de Hume i Kant, no hi hauria una base per pensar en un “jo” substancial]

Tot el que passa a la xarxa neuronal, es pot considerar vida mental? O bé només és vida mental la que és conscient? Hi hauria un conjunt d’activitat rellevant, processant informació de l’entorn, imaginant escenaris de futur, processant afectacions de les emocions, de les quals només una petita part emergeix a la consciència com si fos la punta d’un iceberg?
La metàfora de l’iceberg es deu a Freud. Hi hauria el pre-conscient just sota la superfície, amb la memòria que podem recuperar. La part més gran de l’iceberg és l’inconscient (Unconscious Mind), un conjunt de records i desigs que no són accessibles a la consciència però que influeixen el nostre comportament. (CGPT) Actualment la psicologia cognitiva distingeix entre processos implícits, ràpids, automàtics, inconscients, i processos conscients, més lents i deliberats. Des de l’economia de la conducta es posa de manifest que moltes decisions pateixen de biaixos inconscients.

Articles

CHAPTER II PERCEPTION AND CONSCIOUSNESS 35
READING 5: TAKE A LONG LOOK 36
Fantz, R. L. (1961). The origin of form perception. Scientific American, 204(May),
61-72.
READING 6: TO SLEEP, NO DOUBT TO DREAM . . . 42
Aserinsky, E., & Kleitman, N. (1953). Regularly occurring periods of eye mobility
and concomitant phenomena during sleep. Science, 118, 273-274.
Dement, W. (1960). The effect of dream deprivation. Science, 131, 1705-1707.
READING 7: UNROMANCING THE DREAM 49
Hobson, J. A., & McCarley, R. W. (1977). The brain as a dream-state generator:
An activation-synthesis hypothesis of the dream process. American Journal of Psychiatry,
134, 1335-1348.
READING 8: ACTING AS IF YOU ARE HYPNOTIZED 56
Spanos, N. R (1982). Hypnotic behavior: A cognitive, social, psychological perspective.
Research Communications in Psychology, Psychiatry, and Behavior, 7, 199-213.

La vida humana  Psicologia

Pensar l’home de l’antiguitat al s18  Psicologia s19

Pensar l’home de l’antiguitat al s18

[fins al s19, barreja de filosofia, antropologia filosòfica, i medecina]

Història

grecs
4 elements, estoics tabula rasa, pitagòrics i Plató ànima. Aristòtil DE anima [pneuma, l’única metàfora disponible, rellotge, ordinadir]. Plotí i agustí introspecció.

Aristòtil distingia entre qualitats específiques, com la llum o el so, captades per un sol sentit, i qualitats comunes com moviment/repòs, número, forma i magnitud. Després hi hauria unes qualitats accidentals “aquell objecte blanc és el fill de Diares”.

Plotí, fenomenologia i introspecció

1) fenomenologia i introspecció [des de dins] Plotí, Brentano, Wundt, GEstalt (UK, alemanya)

2) mecanistc, trobar causes observables
s17
Hobbes i Locke, causes i motivació innata i adquirida

Locke i després els empiristes van separar les qualitats primàries (forma, posició) o mecàniques de les secundàries com llum, so, textura, que es podrien reduir a les primeres.
Dscartes: model mecànic del cos i reflexos, la ment.

s18
Malebranche. LaMettrie L’homme machine. Condillac, model mecanic
Locke Essay concerning human understanding. Hume i associació d’idees, [com peces fixes que es combinen] <-> Gestalt
Leibniz monades que segueixen el seu impùls independentment de les relacions. Tetens afegeix l’afectivitat a més de l’enteniment i la voluntat. [ voluntat i el problema de weakness of will]

Psicologia al s19

teoria: associacionisme (sensacions i percepció, James Mill, stuart Mill). Introspecció, Wilhem Wundt 1874 laboratori fisiologia i report verbal de la introspecció.

Helmholtz

1826 Johannes Müller, Handbuch der Physiologie des Menschen, la sensació depèn del nervi excitat i no de l’energia que inicia l’excitació [però els nervis de l’oïda no són excitats per fotons].

1850? Ernst Heinrich Weber
fa experiments sobre com de diferent ha de ser l’estímul per que notem el canvi i nota depèn de la l’estímul. És a dir, no detectem magnituds absolutes sinó increments. Si sostenim un pes de 100g notarem el canvi  si hi afegim 3g, però si el pes és de 300, en caldran 9.

1860 Fechner, sensació i estímul
Elemente der Phsychophysik, S=klnR, la sensació depèn logarítmicament de l’estímul, és a dir, un increment aritmètic  de la sensació demana un increment geomètric de l’estímul.
Va fer també experiments en estàtica, intentant demostrar que algunes formes i proporcions, com la regla àurea, resultaven més plaents. Influí Gustav Mahler i Sigmund Freud. Veia el fenomen físic i la sensació psíquica com dos aspectes d’una mateixa realitat. Era panpsiquista, veient la vida i la consciència a tot arreu, en forma d’ones. Els humans estarien entre les ànimes de les plantes i les dels estels, que serien com àngels. Déu seria l’ànima de l’univers.

1872 Darwin The Expression of the Emotions in Man and Animals

1874, Wilhelm Wundt (1832-1920)
“Grundzüge der physiologischen Psychologie”. Estudià a Tübingen, Heidelberg on fou assistent de Helmholtz i Berlin. El 1879  funda el primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig. Era fisiòleg i filòsof. Va ser el primer a anomenar-se psicòleg. Fa experiments sobre l’atenció, l’afectivitat i les percepcions visuals, auditives, tàctils, gustatives, i el temps. [és el primer a mirar de correlacionar, de manera controlada, l’informe introspectiu sobre els estats subjectius, i els estímuls que mesuraria la fisiologia (1858 “tota psicologia comença amb la introspecció”). Alhora descarta un cert idealisme que pretén obtenir veritats universals només per introspecció.
Recull els modes d’associació de Herbart: síntesi, assimilació simultània, complicació, successió.
Els fenòmens més simples s’estudiarien amb el mètode psicofísic [els sentits]. S’han de complementar amb “mètodes comparatius i interessar-se per la psicologia del nen, la dels malalts mentals, les persones d’ètnies diferents, i la dels animals. El mètode comparatiu pot prendre com a objecte un sol individu i estudiar-ne tots els aspectes possibles, o bé pot centrar-se en un fenomen determinat i estudiar-lo en diferents individus. Finalment, el mètode històric consisteix en buscar en la història una font d’informació psicològica, llegir les memòries i correspondència [ en la meva antropologia determinista jo concloïa que al final els informes rellevants sobre les persones són més les biografies que no pas les ciències cognitives].
Va considerar també la Psicologia dels pobles (Völkerpsychologie, 1920),  atenent a la història de la llengua, literatura, costums i religió.
Apercepció. Seguint a Leibniz, Wundt no creu que la ment sigui un receptor passiu que rebi estímuls passivament i faci associacions automàticament. L’atenció és activa [es dirigeix cap al que l’interessa] i fa distincions i associacions noves creant noves representacions. [Però se’l considera dins de l’estructuralisme, influït per l’empirisme anglès, segons el qual els estímuls són els “pensaments elementals” a partir del qual es relacionen per associació i es combinen per formar idees més complexes].
Paral·lelisme psicofísic. Rebutja la idea d’interacció entre ment i cos com si fossin dues entitats separades. Els fenòmens mentals i els fenòmens físics transcorren de manera paral·lela, almenys en en els fenòmens més simples que es poden sotmetre als experiments [estímuls / sensacions]. No arriba a dir que no hi ha cap estat mental que no es correspongui a un estat neuronal.  [com si fossin dos aspectes d’una mateixa realitat, un que avui podríem fotografiar en els escaneigs, i l’altre recollir de l’informe en primera persona. Leibniz havia fet notar que la vida mental -la voluntat- es mou per causes finals, triant allò que volem, mentre que el món físic es mou per causes eficients. Però, allò que volem, què ho determina?]

1884 William James. “What is an Emotion?”
1885 Car Lange. “On Emotions: A Psycho-Physiological Study”

1890 William James. Principles of Psychology
Stream of consciousness: la consciència s’experimenta com a contínua, i no podem tenir elmateix pensament exactament igual deus vegades [com Heràclit].
Emotion: Primer és l’experiència corporal i després l’emoció. Coneguda després com a teoria de Jam,es-Lange. [No plorem perquè estem tristos, estem tristos perquè plorem]. (criticada posteriorment)
Habit. Contínuament anem formant hàbits, que poden ser beneficiosos o no.
Will. A partir d’experiències pròpies, James s’interroga sobre la voluntat i si tenim lliure albir.

Freud
1899. Die Traumdeutung. Exposa la teoria que la vivència dels somnis correspon a un desig modificat per una censura. Estan influïts per algun fet viscut durant el dia. El que recorda l’individu seria el contingut manifest i l’analista hauria de trobar el contingut latent.
1905. Tres assaigs sobre teoria sexual. Idea de Libido.
1920. Més enllà del principi del plaer. Eos i Thanatos.
1923. L’Ego i el Id. Motivació.
1930. El descontent en la civilització. Superego.
Biblioteca

1921 Gestalt
El filòsof Ehrenfels, deixeble de Franz Brentano havia parlat de Gestalt per referir-se que quan percebem formes o melodies, és quelcom més que la suma de les parts. A més de les qualitats elementals, es percebia la forma, la  Gestalt-qualität. Per exemple es pot transposar una melodia [o canviar d’instrument] i conserva la identitat malgrat que els estímuls siguin diferents. Ehrenfeld hauria estat influït pel treball de Mach “Beiträge zur Analyse der Empfindungen” (1886). Wertheimer, deixeble d’Ehrenelfs, va fer experiments i va concloure que primer percebem la melodia i després n’abstraiem les notes. Els estudiants de Wertheimer, Köhler i Koffka, van seguir els seus experiments. Köhler mostrarà que els ximpanzés arriben a copsar una solució global en lloc de l’aprenentatge atòmic que postulaven Thorndike i Pavlov. El 1921 Koffka exposa els principis a  Die Grundlagen der psychischen Entwicklung. Experiments:

• fenomen phi, dos objectes que s’il·luminen alternativament donen la il·lusió de moviment.
• Tot parts:
  • Primacia del tot sobre les parts. Es percep abans el tot que no pas les parts.
  •  Els tots (figures), tendeixen a articular-se de la manera més completa, simètrica i simple possible [una figura que s’aproxima a un quadrat es veu com un quadrat. Sempre aproximarem les figures a cossos simples. Els contorns mig tancats es veuran com tancats (llei de la clausura). Es difícil, proposar figures arbitràries. [En física quan es tracta de centres de gravetat sempre s’acaba dibuixant una mena d’ou ferrat allargat.]
  • Autonomia: els tots tendeixen a ser regulats per factors intrínsecs més que no pas extrínsecs.
  • Les parts deriven les seves propietats de la posició o funció que tenen respecte del tot.
  • reificació: assumim formes [triangles, esferes) a partir d’informació incompleta i aproximada. (També dita llei de Tancament o closure, o prägnanz originalment en alemany)
  • Continuïtat: interpretem els objectes com a continus encara que no els visualitzem sencers [el joc del polze]
• multiestabilitat: una mateixa informació pot donar lloc a dues percepcions diferents. El cub de Necker i el vas de Rubin.
• Invariància: percebem el mateix objecte independentment de la rotació o mida
• Figura fons: (Edgar Rubin). Les dades visuals s’organitzen en figura sobre un fons. La figura té un contorn precís, caràcter de cosa sòlida i densa, colors de la superfície definits, convexa. Els fons té els trets contraris.  Koffka va notar que per definir la figura comptava:
  • Orientació: la figura s’articula més fàcilment en les dimensions vertical i horitzontal.
  • Mida relativa: l’àrea més petita tendeix a constituir-se en figura [el fons és envolvent].
  • Densitat d’energia perceptiva: és més gran en la figura i més dèbil en el fons [ens fixem més en la figura].
  • Simplicitat: l’organització en figura i fons es fa de la manera més simple possible.
• Agrupació: Els estímuls s’agrupen per semblança, proximitat i simetria

Intentcionalisme. Franz Brentazo 1874 no tenim “peces” com sesnacions i sentiments sinó actes dirigits a un objecte a un obejcte. Evolucionisme: Darwin emocions a l’home i animals, Galton sobre herència de la intel·Ligència tests i eugenisme [ minnesota twins]. USA Funcionalisme William james, Principles Psychlogy 1890, què fa la ment per sobreviure + DEwey
pràctica: fisiologia sistema nerviós, Charles Nell, Johannes Müller, Helmholtz. Estucid neurosis Charcot i Freud. [enllaç a l’experiència humana]

s20 inicis fins 30′
Gestalt: cal veure el conjunt el tot és més que la suma de les parts [es limita a percepcó? també solució de problemes ] Wertheim, Koffka, Kurt Lewin
Behaviorisme: USA Watson, obserbales

1927. Experiments sobre la motivació a completar tasques al laboratori de Kurt Lewin. Zeigarnik (1927) i Ovsiankina (1928) i Tamara Dembo.

1932 Cannon, The Wisdom of the body sobre l’homeostasi com a base de la motivació.

1932 Senden, experiments amb pacients amb cataractes congènites que recuperen la vista. Aprenentatge perceptiu. (Percepció)

1939. John Dollard i Neal E. Miller. Frustration and aggression

1943. Maslow, A Theory of human motivation.

1946 Michotte. La percepció de la causalitat.

1947 Eysenck: Dimensions of Personality: introversió/extroversió, neuroticisme

1949 Donald Hebb: Neurons that fire together, wire together.
Hipòtesi de la plasticitat de les neurones en l’aprenentatge perceptiu. [Proposa que les representacions [i la memòria], en lloc d’estar localitzades en un punt del estaven distribuïdes]. Havia observat tot i extirpar àrees extenses del córtex, la intel·ligència dels subjectes no es veia gaire alterada. Suposava que cada vegada que una neurona excita una veïna, baixa la resistència sinàptica (es reforça la connexió). Això explica també la plasticitat del cervell. [ servirà de base pel Parallel Distributed Processing i les xarxes neuronals artificials que es fan servir avui en Deep LEarning]

1953 Experiment d’Olds i Milner sobre la conducta en activar els centres de gratificació del cervell.

1953 Aserinsky i Kleitman descobreixen l’estadi REM del son.

1953 The “cocktail party problem”. Colin Cherry planteja com fa la gent per concentrar-se en una conversa en una festa en què n’hi ha diverses en marxa. (2024, eina basada en AI, BBC)

1956 George A. Miller. The Magical Number Seven, Plus or Minus Two”  sobre quants objectes podem percebre.

1958 Fritz Heider.  Psicologia de les relacions interpersonals.

1976 Paul Ekman test de reconèixer emocions per les expressions facials. (Pictures of Facial Affect, POFA)

1983 Experiment de Libet. Hi ha un retard de 0.5 a 1s. entre que s’activa l’àrea de decisions i que el subjecte n’és conscient.

1995 Daniel Goleman. Emotional Intelligence

https://en.wikipedia.org/wiki/Timeline_of_psychology

[esborrany ] el cos humà  Ésser a través dels altres  El cos i els vestits al llarg de la història

[Cada societat valora un determinat tipus d’aspecte físic. Si en societats més primitives ser un home alt i fort tenia avantatges com a caçador o com a guerrer, ara no es justifica. Al viatge a Etiopia de 2023, en un mercat les dones felicitaven l’holandesa que tenia un marit de 2m i el volien pesar a una balança. També podia tenir sentit voler una dona forta, fèrtil.
Segurament segueix tenint sentit trobar més desitjable qui tingui bona salut. Però la societat va canviant el model més valorat i els que no hi encaixen pateixen ser discriminats. Naomi Wolf va denunciar-ho al llibre “The Beauty Myth” de 1990. La pressió és més forta sobre les dones [?]]

Què fem per resultar més atractius?

• Exercici físic
  Gimnàs, des de l’antiga Grècia. Culturisme. Ioga, Pilates, Crossfit, running.
• Dieta
  Mediterrània, saludable pel cor (milions a Europa i USA). Vegetariana (5-10% població mundial) i Vegan (1-2%), per raons ètiques. Low-carb, Keto, Atkins, per baixar pes (milions a EUropa i US), més proteïna i el mínim d’hidrats de carboni (pa, pasta, arròs, patata, llegum). Paleo, per millorar la salut (milions a Europa i USA), el que menjaven els humans abans de l’agricultura, carn, peix, fruits, res de blat i arròs. Sense Gluten (1-2%), celíacs diagnosticats o per que creuen que estaran millor. Dejuni intermitent, per perdre pes i millorar la salut (milions). Flexitarian, com els vegetarians però ocasionalment carn i peix.
• Trastorns alimentaris.
  Aproximadament  un 0.3-0.4% de les dones i un 0.1% dels homes hauran patit anorexia nervosa en algun moment de les seves vides.
• Medicació.
  Milions de persones, un 20% dels adults a USA, consumeixen medicació per perdre pes, amb una despesa d’uns 655 bilions anuals als USA. (Orlistat (Xenical, Alli), Phentermine, Liraglutide (Saxenda), Semaglutide (Wegovy) i recentment, Ozempic. (935$ per un tractament que dura un mes).
• Cirurgia per perdre pes
  Reducció d’estómac o introducció d’un globus. Aproximadament 500.000 el 2019.
• Cura de la pell i cosmètica
  Cura de la pell: netejadors/cleansers, cremes hidratants/moisturizers, sèrums antiedat, cremes solars, exfoliants, cremes pels ulls.  Cosmètica: base, coloret, ombra d’ulls, delineador d’ulls, rímel(màscara per les pestanyes, pintallavis, màscara o rímel cremes pels ulls. El mercat el 2022 d’estimava en 380$ bilions. Als US es gasten uns 300$cada any. [Higiene: sabons, xampú, afaitar, el lavabo de A733]. Hair care: uns 90$ bilions el 2022.
• Cirurgia estètica
  Augment de pit (1.8 M), Liposucció (1.5M), rinoplàstia(0.9M), abdominoplàstia (0.8M), Facelift (0.4M), bosses dels ulls (1.3M), bòtox (6M), dermal filler (4M), transplantament de cabell. Els països on és més popular són els USA, Brasil (augment de pit i cul), Corea del sud (rinoplàstia, ulls, retoc de la mandíbula).
• L’impacte dels media. Els influencers tenen un gran impacte a l’hora d’establir tendències, publicant recomanacions, proves i tutorials a instagram, youtube i tiktok. Els nano-influencers tenen de 1m a 10m seguidors i guanyen de 10 a 100$ per post, els mega-influencers/celebrities, més de 1M i guanyen de 10m a 1M per post. La indústria està valorada en 16 bilions el 2022. Hi ha estimacions que les empreses tenen un ROI de 5.2$ de retorn per cada 1$ invertit. (Huda Kattan (@hudabeauty) té >50M de seguidors a instagram i guanya uns 18m$ per post, James Charles (@jamescharles) >25M. En moda, Chiara Ferragni (@chiaraferragni) > 25M, i Camila Coelho (@camilacoelho) > 9M. The Age of Instagram face, tots volem tenir el mateix rostre.
• Moda, roba/apparel, sabates/footwear, accessoris, suposen un mercat de 1.7$ trilions el 2022. (368B a USA, 435B a Europa, creixent a Àsia amb 475B). 1.5T en roba, 400B en sabates, 280B en accessoris. Un 25% ja es compra online. D’una banda hi ha la moda assequible de Zara, H&M i Shein, i de l’altra, el luxe de Gucci, Louis Vuitton i Chanel. [ Comprem falsificacions de productes de luxe (bbc, nyt) per ser més valorats].

[Valorem uns jeans gastats i trencats com a símbol d’algú que ha viatjat i tingut experiències interessants. Valorem una pell bronzejada com a símbol d’algú que té una vida activa i esportiva a l’aire lliure. Però en lloc de tenir les experiències i la vida activa, comprem jeans que ja vénen trencats de fàbrica i ens fem malbé la pell prenent al sol o en cabines de bronzejat.]

2023. Wellcome Collection. The Cult of Beauty | Wellcome Collection.  (i) Els diferents models de bellesa, la pressió social, operacions quirúrgiques segons cultures (nasos a Iran), deformacions de llavis i coll a Àfrica [Etiòpia], trastorns alimentaris, soft per modificar la imatge.(ii) La indústria de la bellesa, exercici, cotilles, perfumeria.
2024. Riscos de salut en nenes de fins 8 anys per aplicar-se productes estètics antienvelliment. (BBC).

Qüestions

On trobem l’equilibri entre la deixadesa i l’obsessió? Com aprenem a valorar la la diversitat de la bellesa femenina   (L’ideal de bellesa al llarg de la història)? Si poguessim canviar-nos a voluntat sense gaire esforç, acabaríem tots iguals per mirar d’assemblar-nos al model que té més èxit al moment actual ?

La vida humana   L’experiència humana  Psicologia

Receptors sensacions (interfase)  Percepció: Introducció, les dimensions del món, la percepció de la realitat. Qüestions

Sentits. Receptors

Lleis del sistema sensorial (Psicofísica)

• hi ha un llindar mínim per que l’organisme respongui, i un llindar màxim pel sobre del qual la resposta es desorganitza. L’energia és mínima per la vista, oïda i olfacte.
• hi ha un llindar diferencial, un mínim per que notem el canvi. [que depèn de la magnitud total, segons la llei de Fechner S=klnE, S sensació, E estímul. Stevens la formulà de manera més general el 1961 com S = k E ^α, on k depèn de les unitats ][si apliquem logaritme, no és exactament igual?]
• els llindars varien inversament a la densitat de punts receptors i la durada de l’estímul
• El procés pel qual l’energia de l’estímul (llum, so, químic, mecànic) és convertit en un senyal a les neurones s’anomena transducció.

[Pinillos, evolució dels sentits als animals]

Exteroreceptors
Situats a la superfície del cos,  els cinc 5 sentits clàssics descrits ja des d’Aristòtil tacte (i temperatura, dolor), vista, oïda, gust i olfacte.

• Vista. Fotoreceptors que detecten intensitat i color. Fotoreceptors a 2000×2000 pixels (retina), colors amb freqüències entre 5000 (violeta) i 8000 (vermell) Angstroms, [intensitats?] camp de 53 graus + vista perifèrica. Hi hauria uns 120M de bastons i 6M de cons (detecció color), connectats als ganglis de la retina. (WK) Aquesta informació es processa a la retina ja que al nervi òptic només hi ha 1.2M fibres.
• Oïda. Receptors mecànics, ganglis espirals a la còclea. Hi hauria de 30m a 50m neurones  [el micròfon, un a cada orella] Freqüències entre 16 i 20.000 H, [intensitats?]
• Tacte. ´[epidermis]. Receptors mecànics pel tacte i pressió.  Entre discs de Merkel, corpuscles de Meissner i Pacini, terminals de Ruffini, es calcula que hi ha milers de receptors mecànics per centímetre quadrat, dels quals 200 serien nociceptors pel dolor. La densitat varia, per exemple, és molt més alta a les puntes dels dits. Termoreceptors per calor i fred (milers). Nociceptors que envien senyals de dolor davant irritació o ferida (milions). [Amb una estimació de 2m² de superfície, 2·10⁴ cm² i suposant 5·10³ sensors, tindríem 10⁸ en total] [potser hi h a preprocés com a la retina?] [“ralet, ralet, pica dineret!”]
• Olfacte. Receptors químics. Anàlisi química de partícules volàtils en 5.000 tipus de qualitats amb 400 tipus diferents de receptors amb un total de 5-10M.
• Gust. Receptors químics. Anàlisi química de partícules en contacte d’una dissolució amb saliva resultant 5 tipus. Hi hauria uns 5-10m papil·les gustatòries cadascuna  amb 50-100 cèl·lules receptors. [7mx70 ~ 50m]

Interoceptors (Visceroceptors)

Situats als òrgans interns i vasos sanguinis, baroreceptors mecànics per la pressió, químics que detecten canvis en els nivells de pH, CO2 i O2. Als intestins: Receptors mecànics (baroceptors) que detecten el moviment i pressió a les parets. Receptors químics sobre nutrients i nivell de pH.  Receptors immunològics que detecten patògens. Nociceptors que envien senyals de dolor en resposta a irritació o ferida. Les cèl·lules que segreguen hormones envien senyals al cervell per regular la sensació de gana o sacietat.

Proprioceptors
Receptors mecànics situats als músculs, articulacions i oïda interna. A cada una de les articulacions del cos (unes 15 de les extremitats més els moviments fins de mans, peus i columna) i els músculs que les mouen es recull informació sobre l’angle, velocitat i esforç del moviment. Equilibri, recullen el moviment, i posició del cos respecte de la gravetat.

Receptors d’hormones
Gana i set. Hipotàlem: Aquí s’enllaça el sistema endocrí amb el sistema nerviós. Hi ha receptors per la Ghrelina (gana) i Leptina (sacietat), insulina (sucre), Corticotropina (estrès), antidiurètic (hidratació), Orexina (estar despert), Melanocortina (gana), neuropèptids (gana i energia).
Fatiga. Distribuïts per tot el cos hi ha receptors per Cortisol (estrès i fatiga), adrenalina (epinefrina i norepinmefrina, resposta d’alerta), Serotonina (neurotransmissor que regula l’ànim, son i gana), Dopamina (motivació), tiroides (energia i metabolisme), melatonina (alerta).
Desig sexual, libido. Testosterona i estrogens i dopamina són detectats per receptors al nucleus accumbens.
L’estimació seria difícil però seria al voltant dels milions.

La nostra “interfase”
[La nostra “finestra” al món exterior seria de l’ordre de 5M-20M, la nostra monitorització mecànica sobre moviment i digestió 10m, la monitorització de danys amb nociceptors 20M i la nostra monitorització sobre la fisiologia a través del sistema endocrí, de 5M. Un cervell artificial que volgués simular la nostra experiència amb prou granularitat, hauria d’aportar un input de 10M]

• Vista: 126M de receptors a 1.2M neurones
• Oïda: 100m
• Tacte: 100M de receptors [potser menys neurones], potser 20M serien nociceptors.
• Olfacte: 7M
• Gust: 50m
• nociceptors [dolor]: 20M Salut, els símptomes
• Interoceptors intestins: estimació 2m
• Propioceptors musculars: estimació 5m
• Receptors d’hormones (gana, set, fatiga/energia, desig sexual): 5M

Percepció

[Estem desperts i atents al món, què passa? Pinillos “la percepció és un procés psicofísic pel qual els estímuls se’ns manifesten com a món][Els receptors transformen un conjunt d’estímuls, externs i interns, en senyals a les neurones. Què fa el cervell amb ells? Com es construeix un món de percepcions? De què ens adonem? Com integrem les dades diverses en percepció? Què descartem i què posem al centre de la nostra atenció? Quin paper hi té l’aprenentatge, la memòria i les expectatives?]

[El subjecte no és una màquina que percep passivament. La percepció és part d’un procés de conducta, “mirar, identificar situació i actuar”, amb una funció de cara a la supervivència de l’organisme [encara que més endavant pugui aparèixer “curiositat pura”, aquesta deriva de la necessitat de disposar d’una bona representació del món]. [Podríem dir que, almenys inicialment, l’home no és una màquina de conèixer sinó una màquina de menjar.] Això vol dir que el subjecte no mira de manera indiferent i exhaustiva, sinó que mira allò que l’interessa. Hi ha doncs un estat d’alerta i una intencionalitat.

[la percepció no és només un input. Es hi ha un aprenentatge perceptiu i una resposta perceptiva]

Introducció i model bàsic
[inventari previ, què percebem? Objectes en l’espai amb formes i colors, olors, un món amb arbres, plantes i animals, edificis i persones. Gust i textura en el menjar, sons, el vent a la pell, el cop i la carícia, >> [[sembla que l’estudi de la percepció és el món de FORA, i l’autopercepció serien les emocions ?]]
(WK) No rebem els senyals dels receptors de manera passiva, els seleccionem i agrupem segons certes regles.  Està condicionat per l’aprenentatge, memòria, atenció i expectatives del subjecte. Es passa d’informació de baix nivell a informació d’alt nivell [ex, de píxels a formes i conceptes. La complexitat d’aquest procés s’ha posat de manifest en la dificultat que ha tingut la AI per que els sistemes reconeguessin objectes.]
Es pot debatre si la informació sensible és prou rica per inegrar-se en una percepció o bé si es tracta d’un procés en que tenim una hipòtesi sobre el món i la sotmetem a prova.
Model: Un objectes del món real, estímul o objecte distal, interactua amb els receptors intercanviant energia o reaccions químiques. Els receptors ho transformen a activitat neuronal, transducció, un estímul proximal que el cervell processa recreant una imatge de l’objecte distal, la percepció. [ex. veure una sabata, interpretar un so determinat com “està sonant el telèfon”, que segons l’expectativa podria ser, la meva filla de qui estic esperant la trucada].
(Pinillos) Cal recordar amb Müller que el que “sentim” ho defineix el receptor [seran sons si arriba pel nervi auditiu, imatges si pel nervi òptic, podríem substituir la realitat exterior per impulsos als terminals]. No rebem dades sensorials que integrem de manera conscient. Això ho hem fet a un nivell profund i el que ens arriben ja són percepcions [objectes amb forma i color] i és només per abstracció que arribem a les qualitats primàries [forma i color]. L’estímul no ho és fins que arriba al cervell. Quan es forma el percept cal considerar-ho una resposta, a desgrat dels conductistes, una resposta tan vàlida com un moviment.

[Les “dimensions” del món, escenari, esdevenir, significat]
[(Pinillos) Hi ha dues experiències bàsiques del món que se’ns dóna, el sincrònic, com trobem el món en un moment donat, objectes en l’espai, i el diacrònic, el corrent de consciència.]

• Configuració i Gestalt
  L’escola de la Gestalt va mostrar que percebíem el món [objectes en l’espai] segons unes determinades lleis que ens presenten objectes i no una suma d’estímuls. [la suma es faria a nivell inconscient? Potser la noció de representació distribuïda de xarxes neuronals en pot donar raó]
• Corrent de consciència
  Henri Bergson en filosofia i William James als seus Principles of Psychology han indicat que l’experiència consisteix en un “camp organitzat figuralment” i un esdevenir sense interrupció. Els canvis d’un moment a l’altre en la qualitat de la consciència mai no són abruptes [i la sorpresa?]. Encara que hi hagi una interrupció, la consciència se sent com a formant part del mateix jo [invariants].
• Significació
  [Pinillos aquí és poc clar 199] Hi ha una relació entre l’activitat perceptiva i la intel·ligència del subjecte. El percebut té un significat i es pot considerar una forma de coneixement [s’enmarca en el model del món que tenim, conmfirmant-lo o corregint-lo.]. Experiments de figures ambigües com la jove/sogra, conill/ànec.  El significat s’emmarca en les expectatives del subjecte. Pinillos recupera la distinció escolàstica entre la simplex aprehensio, [rebem dada] i el iudicium que és quan ens pronunciem dient què és.
  [Com que la percepció és intencional i està afectada per la motivació i interessos del subjecte, la situació social i cultural (biografies H6XXX, H9XXX) pot influenciar-la. Tal com dèiem abans, almenys inicialment, l’home no és una màquina de conèixer, sinó de menjar, i els objectes percebuts rebien un cert valor de cara a la supervivència. Així el nombre d’hores en dejú es correlaciona amb les respostes perceptives relacionades amb l’aliment [La percepció no és neutre sinó que l’atenció dirigida s’atén a les necessitats. Així els primitius no classifiquen les plantes com ho farien els botànics sinó en comestible, útil, indiferent i perillosa]. Un altre experiment mostra que, amb monedes de la mateixa mida, es veuen més grans les que tenen més valor.

La percepció de la realitat

• Percepció d’objectes i figures. Objecte permanent. Segueixen les lleis d’organització de configuració que va descobrir la Gestalt, figura sobre fons, agrupació, etc. A més de la integració figural [organització de les dades espacials en una estructura figura-fons], hi ha una integració temporal que permet a l’organisme de fer durar les seves configuracions perceptives a desgrat de les variacions inevitables de l’estimulació [correspondria al temps de la memòria sensible <1s? Això voldria dir que tota dada que rep la nostra atenció ocupa un quantum mínim de temps? Això implicaria a més que mentre dura aquesta ocupació no estem disponibles per a una altra dada? No vol dir també que el flux de consciència, si bé no s’interromp, està compost per unitats discretes d’una mida mínima?][La realitat consisteix en objectes que es mouen en l’espai]
  [L’adquisició de l’objecte permanent és un cas d’aprenentatge perceptiu, [estadis Piaget, Gesell]
• Percepció de relacions
  Es obvi que en l’adquisició de l’objecte permanent s’han adquirit també relacions entre les parts i dades sensibles, més que no pas valors absoluts. [Així podem reconèixer una figura humana reduïda encara que no tingui els valors normals, com és el cas de ninots i nines]. L’adquisició de relacions no era gaire acceptada per conductistes que, en principi, només acceptarien estímuls purs. La prova de que no és així és que es poden entrenar gallines perquè responguin a una relació, per exemple, la diferència d’intensitat de gris entre dues targes. La resposta depèn de la relació, no de la intensitat absoluta de gris.
• Percepció de mida, profunditat i espai. En principi la mida de l’objecte ve donat per la mida de la imatge retinal. Això es veu alterat pel fet que tendim a mantenir constant la mida de l’objecte respecte de petites variacions (Thouless 1931: una moneda inclinada és una elipsi que seguim veient rodona). La percepció de l’espai on es troben els objectes es fa per la vista [camp visual i posicions relatives de les imatges dels objectes, la nitidesa i velocitat de moviment segons la llunyania, la variació amb la distància segons les lleis de la perspectiva] i es complementa amb d’altres dades com l’esforç d’acomodació dels ulls, l’equilibri per [referir la vertical i l’horitzontal], el so [eco i acústica de l’espai com els ratpenats], etc. [La percepció dels objectes en diferents punts de l’espai s’hauria de complementar amb la manipulació d’objectes rígids, desplaçaments i rotacions que faran intuïtiva la geometria de l’espai euclidià (M3210)] [La conservació de relacions de la forma dels cossos en diferents punts de l’espai, adquirida per a.perceptiu H1836, recull de manera implícita les lleis de transformacions projectives (M3240). La manipulació dels cossos rígids equival a transformacions de congruència [el cos ocupa els mateixos espais] (M3210). És a través d’aquesta manipulació i l’experiència del nostre propi cos movent-se en l’espai que la geometria de l’espai euclidià serà intuïtiva per nosaltres.]
• Percepció del moviment. Es combina una integració del moviment de la imatge en la retina amb la percepció del moviment muscular que fa girar el cap i els ulls [A ull constant el moviment de la imatge correspon al de l’objecte]. D’altres modalitats poden ser la percepció de desplaçaments de cossos al llarg de la nostra pell o la percepció del desplaçament del nostre propi cos on, a més de la vista hi intervenen l’equilibri i els propioceptors musculars (H16xx). [Aquí percebem la variació de la relació de la figura sobre un fons, el prototipus seria un punt que es desplaça al llarg d’una recta graduada].
• Percepció del temps i el canvi. [A més del canvi que suposa el despaçament en l’espai, hi ha el canvi qualitatiu. En el canvi, hi ha una part que varia mentre que una altra es conserva. Així percebem la realitat com un continu, tant per les relacions simultànies entre objectes coexistents en l’espai, com pels fets que es van succeint. En el canvi de color o temperatura es conserva la forma. En el creixement d’una planta o una ànima, almenys entre moments no gaire distants, es conserven les proporcions entre les parts. La realitat no és un seguit de diapositives aleatòries sinó quelcom compacte i continu. Un altre aspecte unificador de l’experiència de la realitat és la conservació del “jo” com a espectador i actor. Tot acte perceptiu és un “jo veig” i aquesta és una relació que es conserva ja que jo m’autoidentifico contínuament]. D’una banda es pot dir que el temps “es presenta com l’experiència de l’esdevenir, un fluir existencial que no es pot aturar, fent del present una transició incapturable entre l’abans i el després” [però el fet que les percepcions durin un mínim de temps, donaria una unitat mínima durant la qual les coses es mantindrien constants i que podríem identificar com a present]. De l’altra tenim el temps científic mesurat usant com a patró un sistema amb canvis regulars com pot ser el pèndol [el temps és percepció de canvi i encara que sovint tendim a pensar-lo com una magnitud espacial, aquesta transposició duu a extrapolacions no sempre lícites, com el viatge en el temps].
  Com a percepció del canvi, el present seria l’interval durant el qual les coses es mantenen constants i per tant la seva durada varia segons el que estiguem observant; pot ser el pols, la respiració (percepció interna del temps). Aquests intervals, unitats “ara” poden arribar fins als 5 segons. Els experiments de laboratori (P 191) mostren que se sobreestima la durada d’intervals menors a un segon i s’infraestima la dels altres. Si el que observem no són fenomens fisiològics sino els canvis de records, vivències o emocions, el seguit d'”ara”s és molt més difícil d’establir.
  L’organisme té capacitat d’estimar aproximadament intervals de temps més llargs mitjançant els ritmes circadiaris  que tenen una durada d’unes 24 hores.  Es diu que amb l’edat el temps passa més de pressa. També passa el mateix quan l’experiència viscuda és interessant i absorbeix la nostra atenció [els estius de petit eren infinits. Serà que hi ha menys intervals de repòs. I l’experiència contemplativa on els instants són plens i alhora freguen la intemporalitat?].
• percepció de la realitat social
  [Pinillos sembla que tracta, no la percepció d’altres persones sinó la influència del context cultural, per exemple que, a igualtat de mida, les monedes que sabem que tenen més valor són percebudes com a més grans]
  (WK) La percepció social o interpersonal tracta de com ens formem impressions i fem inferències [atribuïm estats interns] sobre l’altra gent. Avaluem situacions que situem en un marc de normes socials. A partir de l’expressió del rostre, del to de veu o la postura del cos podem inferir les emocions de l’altre. El que atribuïm als altres està influït per la nostra situació. (Firtz Heider 1958) Per exemple, els que tenen una bona posició atribueixen a mancances internes i no a factors externs la pobresa d’altres persones.  (fem hipòtesis sobre factors interns o externs (situació)).
  Parla: els oients són capaços de distingir mots en condicions molt diverses [soroll ambient, diferent afinació i accent] Es té en compte també el moviment dels llavis. Podem reconèixer un mot encara que manqui un fonema.
  Rostres: reconeixem els rostres i les seves expressions (Darwin i l’expressió de les emocions).
  El tacte: el tacte afectiu és processat de manera diferent.
  [ La percepció dels altres subjectes com a diferents dels objectes, obeeix a l’observació de semblança cultural i de conducta. La inferència perceptiva els atribuiria una consciència semblant a la que jo experimento.) Òbviament la diferència fonamental amb els altres objectes i animals és que els subjectes parlen i que tenen una vida interrelacionada. Però fins i tot a nivell subsimbòlic sembla que es pot parlar d’una percepció de la realitat social.] [>> la qüestió del solipsism.
• Percepció de decidir [agency]
  Adonar-se d’haver pres una decisió. Els esquizofrènics no la tenen. L’experiment de Libet de 1983 mostra un retard entre l’activitat neuronal i la consciència d’haver pres la decisió.
• [(invscons 1751)A partir dels esquemes de les xarxes neuronals adquirim objectes permanents, seqüències causa-efecte i situacions. Percebem la realitat com a un conjunt d’objectes en l’espai, amb propietats diverses, els que es poden tocar, menjar, com es mouen. Percebem regularitats i seqüències causa-efecte segons les accions que fem. Acabem tenint un model del món, del que és esperable]

Aprenentage perceptiu
(Pinillos 195) Els experiments de Senden amb pacients operats de cataractes (1932) que en recuperar la vista, inicialment no copsaven els objectes tal com predeia la Gestalt, no identificaven un gat, o les mides d’uns llistons. William James ja havia dit que un nou nat tenia una confusió d’estímuls. [Fins que no anem veient què es repeteix i què no). Antecedents també de Berkeley, Locke i Voltaire. [Interpretem correctament la informació visual gràcies a la interacció física. Aquests experiments dels 60s indiquen el mateix que el moviment embodied cognition]

Teories

• Estructuralisme de Wundt i Titchener. Es proposaven descobrir l’estructura de la ment, mirant de trobar els seus components elements i com s’integraven. Es presentava un objecte i es preguntava sobre la forma, color, totes les qualitats elementals. A partir d’aquí, l’associació havia de donar raó de la construcció de l’objecte percebut.
• La Gestalt mostrarà que el que es presenta a la consciència és el tot i que arribem a les qualitats elementals per abstracció [vol dir que la integració dels estímuls es fa sense ser-ne conscient]
• El Funcionalisme de James relaciona la percepció amb les intencions i motivacions del subjecte; així s’explicaria perquè percebem algunes coses i d’altres no (enfoquem al que ens interessa, filtrem, no ho recollim tot).
• Bruner i Postman (1949) fan notar la importància de les expectatives, (tenim unes hipòtesis sobre el que ens envolta que es veuen confirmades o corregides).
• Donald Hebb (1949), hipòtesi de la plasticitat de les neurones en l’aprenentatge perceptiu.
• Gibson a “The Ecological Approach to Visual Perception” (1979) defensa que la percepció és un procés directe sense necessitat d’una elaboració cognitiva complexa. L’entorn proposa unes possibilitats d’interactuar, de fer-se accessible (affordance). Una cadira per seure, un mànec d’una porta per estirar. Té a veure amb el que més tard se’n dirà “usabilitat”. Els estímuls de l’entorn presenten uns invariants que poden ser detectats [les formes de la sensibilitat de Kant no s’ho poden inventar tot, els òrgans de la sensibilitat han evolucionat per adequar-se als invariants de la realitat]. Més que no pas basar-se en un model o imatge mental interior, la percepció es construiria a partir de la interacció amb l’entorn.
• Pinillos, resposta perceptiva:”Una percepció és una resposta amb la mateixa entitat psicològica, si no més, que la reacció muscular que es vulgui. El que és, a desgrat de conductistes, és una resposta interior, o millor dit, un acte d’experiència, que el cas de la percepció pot tenir caràcter de resposta, i en de la imaginació i el pensament pot tenir-lo de proposta.”[tindrà caràcter de resposta ja que és la reacció a un input sensible (H1600), reacció que es fa d’una manera o altra segons l’aprenentatge perceptiu. La sortida del procés perceptiu -patró xarxa- pot ser l’entrada per un altre procés.] [Podríem parlar doncs de resposta perceptiva (H1930) com al resultat del procés pel qual les dades sensibles activen un patró estable o esquema. No només tindrem respostes estrictament perceptives en el sentit de la formació d’imatges corresponents a objectes externs, sinó també respostes afectives que correspondran a la formació d’estats afectius determinats].
• Representacions distribuïdes i esquema a Parallel Distributed Processing.

Qüestions

Epistemologia
[Els sentits i la percepció, són un accés a la realitat tal com és?]
Antiguitat: Empèdocles, Demòcrit i Epicur van proposar que la percepció consistia en la interacció dels elements o àtoms emesos pels objectes, amb els òrgans del cos. Plató contraposava el coneixement de veritats matemàtiques i morals amb la informació imperfecta dels sentits. Aristòtil identifica matèria i forma i estableix com els òrgans capten la forma dels objectes. Els estoics ho van comparar amb la impressió que un segell deixava en una tauleta de cera. Els escèptics van remarcar que els sentits ens poden enganyar i que cal suspendre els judicis [fins a fer més proves?].
Moderna. Locke (1632–1704), la ment és una tabula rasa i tot el coneixement arriba a través dels cinc sentits. Hume (1711–1776) indica que rebem impressions a través dels sentits i formem idees a partir d’elles, però no podem afirmar gaire res del cert [si el sol sortirà demà]. Thomas Reid (1710–1796) s’adhereix a una filosofia del sentit comú i “direct realism” donant per bo el que ens dóna la percepció. Descartes  (1596–1650) parteix del dubte sobre el que ens arriba pels sentits i afirma que el coneixement vertader només arriba per la raó. Spinoza i Leibniz insistiran en l’existència d’idees innates que no hem rebut pels sentits. Kant a la filosofia crítica explica les idees innates com a [incrustades] en la nostra sensibilitat.
Contemporània. La fenomenologia de Husserl voldria centrar-se en l’experiència subjectiva i no en la discussió metafísica [però no aclareix res]. El pragmatisme de Peirce, William James i Dewey remarquen que el que compta és si la idea que tenim sobre el món tal com ens la donen les percepciosn, funciona o no, si ens permet predir i actuar sobre ell.  [un cop prenem les precaucions necessàries per evitar unes poques il·lusions òptiques, de què serveixen les distincions entre realitat en sí i realitat fenomènica?]

Informació vs experiència
L’experiència de la qualitat sensible, juntament amb les emocions, aporta un component que va més enllà de la simple informació. Cervell: Consciència i qualia. Els exemples en la filosofia de la ment.

Notes
(2010411 sensacions i emocions [les experiències rarament deuen ser informació sensorial pura, un color, una olor; deuen anar lligades a plaer-desagradable i records biogràfics.
[El palau de la memòria] [ què passa quan pensem, veiem imatges? potser escenes? escoltem la nostra veu en un monòleg interior? NY
[Edmund Burke fa un repàs de tots els sentits i els efectes que tenen quant a la bellesa i el sublim]

La vida humana :   L’experiència humana   El cos humà  Cervell, Xarxa neuronal  |  Psicologia  |  Vides humanes

Introducció

Història de la psicologia

Vigília, son, consciència, inconscient, unconscius mind     Somnis

Sensacions i percepció    [Fechner, Wundt, Gestalt]

Aprenentatge  [Pavlov, Skinner, Watson]

pensament i llenguatge

Afectivitat
Introducció  |   Emocions a la filosofia i literatura   |  Teories psicologia   |   Neurologia, plaer i dolor  Dolor, Plaer, homeostasi |  Aspectes i funcions  |  Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament  |  Classificació   riure, ansietat  |   Regulació  |  Emocions al món   |    Qüestions       // (Experiència afectiva: Emocions i sentiments )   Un museu de les emocions

Motivació [>> plaer i desig a afectes]

Personalitat -> posar la cançó

desenvolupament

genes i environment

Salut mental    Mental disorders  | mediació i teràpiesTècniques de Dialectical behavior Therapy.

 413 Psicologia 

visió invscons

input – memòria i procés – resposta

a nivell subsimbòlic, simbòlic, persona, que correspondria una mica a: procés PDP, conducta seqüencial, vida narrativa

una xarxa

Introducció

Objecte
[La psicologia estudia “la conducta humana”, segons la definició de la Britànica el 1990, i “la conducta i la ment humana” segons la wikipedia el 2024. Recullen informació des de fora. Aquesta inclou , sense tenir en compte els informes en primera persona.l’home des de fora + xarxa  neuronal, no introspectiu sentits a cavall delsdos.

model invscons: input – sistema – output : que modifica l’entorn i el propi sistema

utilitat:

Tests
Salut mental
Educació
Feina
Militar
Salut i benestar, cnavi social

on van els somnis i l’inconscient?

veure article psicologia per escoles i àrees

Ha

fins s 19 és mig filosofia

s19 psicologia

Psicologia

sentits, sensibilitat.
Percepció [aquí els estudis, que prenen com a punt d partida l’experiència] [invscons, subsimbòlic, simbòlic ]. Atenció, son i vigília. ampliació a xarxes neuronals. no solapar amb invsbiom. el son [el descobriment del subconscient]

aprenentatge. [desenvolupament, herència i medi]

pensament i llenguatge.  les facultats de l’intel·lecte. Simon Vouet alegoria intel·lecte, voluntat, memòria, 1640. [article ny sobre perquè no som racionals. problema de weakness of will]

motivació i emocions

Personalitat

Salut mental

PDF DSMIV arbre de diagnòstics

CHAPTER III LEARNING AND CONDITIONING 65
READING 9: IT’S NOT JUST ABOUT SALIVATING DOGS! 65
Pavlov, I. P. (1927). Conditioned reflexes. London: Oxford University Press.
READING 10: LITTLE EMOTIONAL ALBERT 72
Watson, J. B., & Rayner, R. (1920). Conditioned emotional responses. Journal of
Experimental Psychology, 3, 1-14.
READING 11: KNOCK WOOD! 78
Skinner, B. F. (1948). Superstition in the pigeon. Journal of Experimental Psychology,
38, 168-172.
READING 12: SEE AGGRESSION . . . DO AGGRESSION! 85
Bandura, A., Ross, D., & Ross, S. A. (1961). Transmission of aggression through imitation
of aggressive models. Journal of Abnormal and Social Psychology, 63, 575-582.
CHAPTER IV INTELLIGENCE, COGNITION, AND MEMORY 93
READING 13: WHAT YOU EXPECT IS WHAT YOU GET 93
Rosenthal, R., & Jacobson, L. (1966). Teachers’ expectancies: Determinates of
pupils’ IQ gains. Psychological Reports, 19, 115-118.
READING 14: JUST H OW ARE YOU INTELLIGENT? 100
Gardner, H. (1983) Frames of mind: The theory of multiple intelligences. New
York: Basic Books.
READING 15: MAPS IN YOUR MIND 110
Tolman, E. C. (1948). Cognitive maps in rats and men. Psychological Review, 55,
189-208.
READING 16: THANKS FOR THE MEMORIES! 11 7
Loftus, E. F. (1975). Leading questions and the eyewitness report. Cognitive Psychology,
7, 560-572.

CHAPTER V HUMAN DEVELOPMENT 126
READING 17: DISCOVERING LOVE 126
Harlow, H. F. (1958). The nature of love. American Psychologist, 13, 673-685.
READING 18: OUT OF SIGHT, BUT NOT OUT OF MIND 1 34
Piaget, J. (1954). The development of object concept. In J. Piaget, The construction
of reality in the child (pp. 3-96). New York: Basic Books.
READING 19: HOW MORAL ARE YOU? 143
Kohlberg, L. (1963). The development of children’s orientations toward a moral
order: Sequence in the development of moral thought. Vita Humana, 6, 11-33.
READING 20: IN CONTROL AND GLAD OF IT! 150
Langer, E. J . , & Rodin, J. (1976). The effects of choice and enhanced personal
responsibility for the aged: A field experiment in an institutional setting. Journal
of Personality and Social Psychology, 34, 191-198.
Contents ix

.

CHAPTER VII PERSONALITY 191
READING 25: ARE YOU THE MASTER OF YOUR FATE? 192
Rotter, J. B. (1966). Generalized expectancies for internal versus external
control of reinforcement. Psychological Monographs, 80, 1-28.
READING 26: MASCULINE OR FEMININE . . . OR BOTH? 199
Bem, S. L. (1974). The measurement of psychological androgyny. Journal of
Consulting and Clinical Psychology, 42, 155-162.
READING 27: RACING AGAINST YOUR HEART 210
Friedman, M., & Rosenman, R. H. (1959). Association of specific overt behavior
pattern with blood and cardiovascular findings. Journal of the American Medical
Association, 169, 1286-1296.
READING 28: THE ONE, THE MANY 217
Triandis, H., Bontempo, R., Villareal, M., Asai, M., & Lucca, N. (1988). Individualism
and collectivism: Cross-cultural perspectives on self-ingroup relationships. Journal of
Personality and Social Psychology, 54, 323-338.
CHAPTER VIII PSYCHOPATHOLOGY 227
READING 29: WHO’S CRAZY HERE, ANYWAY? 227
Rosenhan, D. L. (1973). On being sane in insane places. Science, 179, 250-258.
READING 30: YOU’RE GETTING DEFENSIVE AGAIN! 235
Freud, A. (1946). The ego and the mechanisms of defense. New York: International
Universities Press.
READING 31: LEARNING TO BE DEPRESSED 242
Seligman, M. E. P., & Maier, S. F. (1967). Failure to escape traumatic shock.
Journal of Experimental Psychology, 74, 1-9.
x Contents
READING 32: CROWDING INTO THE BEHAVIORAL SINK 249
Calhoun, J. B. (1962). Population density and social pathology. Scientific American,
206(3), 139-148.

CHAPTER IX PSYCHOTHERAPY 258
READING 33: CHOOSING YOUR PSYCHOTHERAPIST 258
Smith, M. L., & Glass, G. V. (1977). Meta-analysis of psychotherapy outcome
studies. American Psychologist, 32, 752-760.
READING 34: RELAXING YOUR FEARS AWAY 264
Wolpe, J. (1961). The systematic desensitization treatment of neuroses. Journal of
Nervous and Mental Diseases, 132, 180-203.
READING 35: PROJECTIONS OF WHO YOU ARE 271
Rorschach, H. (1942). Psychodiagnostics: A diagnostic test based on perception.
New York: Grune & Stratton.
READING 36: PICTURE THIS! 278
Murray, H. A. (1938). Explorations in personality (pp. 531-545). New York: Oxford
University Press.

CHAPTER X SOCIAL PSYCHOLOGY 286
READING 37: A PRISON BY ANY OTHER NAME . . . 287
Zimbardo, P. G. (1972). The pathology of imprisonment. Society, 9(6), 4-8.
Haney, C, Banks, W. C, & Zimbardo, P. G. (1973). Interpersonal dynamics in a
simulated prison. International Journal of Criminology & Penology, 1, 69-97.
READING 38: THE POWER OF CONFORMITY 295
Asch, S. E. (1955). Opinions and social pressure. Scientific American, 193(5),
31-35.
READING 39: TO HELP OR NOT TO HELP 300
Darley, J. M., & Latané, B. (1968). Bystander intervention in emergencies: Diffusion
of responsibility. Journal of Personality and Social Psychology, 8, 377-383.
READING 40: OBEY AT ANY COST? 308
Milgram, S. (1963). Behavioral study of obedience. Journal of Abnormal and Social
Psychology, 67, 371-378.

41 la vida humana   |  El son   A733 El dormitori  el vol del llit  els meus somnis

Introducció. Els somnis en les cultures. Interpretació. Somnis lúcids. Diaris. Art, literatura, cinema, La qüestió somni/realitat.

Introducció

(WK) Un somni seria una “successió d’imatges, idees, emocions i sensacions que passen involuntàriament a la ment durant certs estadis del son”. Els humans passaríem unes dues hores somniant cada nit. Cada somni amb una durada de 5 a 20 minuts. ” [no és com una experiència completa de viure en un món imaginari?]. Els somnis recordats sembla que passen majoritàriament a la fase REM. Com que això també s’observa en mamífers, s’especula que els animals també podrien dormir.

[Obtenim informació sobre els somnis a partir del que es recorda en despertar.] (Brit) Els informes de subjectes de laboratori són d’unes 100 paraules. Un 35% dels enquestats reporten haver tingut un somni la nit anterior.
L’escenari acostuma a ser una variació del quotidià que coneix el subjecte. Els episodis són inconnexes, podem estar en un escenari i al cap d’un moment a una piscina [jo entrava a un lavabo i tot seguit era en un vagó de tren, juny 2024].
En l’estat de somnolència entrant o sortint del son, estat hipnagògic,  hi ha petits somnis que són menys elaborats i menys intensos dramàticament.  Malsons. A l’estadi 3 de son profund apareix una sensació de pes sobre el pit i certa ansietat. S’anomena Incubus [pintura de Dante Gabriel Rosetti]. Els nens es desperten de sobre aterroritzats, pavor nocturnus, i l’endemà no recorden res.

Atonia REM
Durant l’estadi REM hi ha una paràlisi muscular gairebé completa. El cos es desconnecta del cervell de manera que no intentarem dur a terme les accions dels somnis. així evitaríem fer-nos mal. La desconnexió es basa en una reducció dels neurotransmissors de norepinephrina, serotonina i histamina.  La protuberància anular, o pont troncoencefàlic envia senyals que inhibeien les neurones motores a la medul·la espinal,paralitzant els músculs voluntaris. Els músculs de la respiració i moviment ocular segueixen actius.
Segons una investigació, no es tractaria de tallar el contacte amb el cos sinó en entendre el cos amb impulsos individualitzats (New Yorker)

Somnis en diferents cultures

L’experiència dels somnis en que sembla que vivim en un escenari diferent sense que el cos es mogui podria haver suggerit la noció d’una ànima separada del cos.

Orient
Tant els babilonis com els egipcis, descriuen somnis on una deitat o algú important, s’apareix per dictar què s’ha de fer. Per exemple Gudea que regnà a Lagash de 2144 a 2124 reconstruí el temple de Ningirsu per que se li va dir en un somni. Hi havia somnis “bons” enviats pels déus, i “dolents”, pels dimonis. Es conserva una col·lecció de somnis i la seva interpretació com a presagis,  el Iškar Zaqīqu.

Israel
A la Bíblia Jacob somnia una escala que puja al cel. Els somnis de Josep ie l Faraó (set anys de vaques grasses i set de vaques flaques). Déu s’apareix a Salomó en somnis oferint-li el que vol. Daniel veu els plans de Déu en somnis. Un àngel s’apareix a Josep en somnis per que no repudiï Maria i després per fugir a Egipte.

Hinduisme i budisme
El somni és un dels tres estats de l’ànima, juntament amb estar despert i el son (Upanishad  Mandukya als Vedes).
Al budisme, el mateix somni apareix diverses persones al mateix temps, o en diferents reencarnacions. Es descriuen al canon Pali i al Milinda Pañhā. Al Llibre Tibetà dels morts, els somnis és un dels sis estats.

Grècia
(Cosmogonia), els somnis (oneroi) eren fills de la Nit i podien ser enviats per Zeus com a Agamémnon a la Il·líada. Morfeu, fill de la Nit i del Son (Hipnos), tenia grans ales per viatjar a qualsevol lloc del món i adoptar qualsevol forma presentant-se en el somni. Antiphon va escriure un llibre sobre els somnis el s5 BCE. Hipòcrates creia  que podien informar de malalties. Plató al llibre IX de la República diu que els desigs reprimits com l’incest, assassinat, adulteri es manifesten el els somnis [com Freud!].  Aristòtil creia que es generaven per suplir activitats fisiològiques que no espodien completar durant elson, com mirar d’obrir els ulls. Ciceró descriu un llarg somni a Somnium Scipionis. Creia que estaven influits per fets i converses durant els dies precedents. Herodot era de la mateixa opinió.

Islam
Déu es revela a Mahoma en somnis. En un d’ells, el viatge de la nit, és dut a Jerusalem i després al cel.

Incubus i súcubes
Súcube: dimoni femení que s’apareix en somnis als homes per tenir-hi sexe i absorbir-los energies. En la tradició cabalística, Lilith, la primera dona d’adam s’hauria convertit en súcube. Incubus, dimoni que s’apareix en somnis a les dones.

Interpretació dels somnis

Els antics havien interpretat els somnis com a missatges sobre el destí, ordres enviades per déus, o profecies. Predir el futur basant-se en els somnis s’anomena oneiromància. Va ser practicat per totes les cultures antigues.

[Si no són missatges dels déus, o presagis sobre el futur, què ens diuen els somnis sobre nosaltres?] (WK)

Psicoanàlisi
Freud (1856-1939) A Traumdeutung (1900) i Jenseits des Lustsprinzips (1920) Freud proposa que els somnis es basen en fets del dia anterior i que resulten de posar en escena, contingut manifest, [es podria dir que segueixen la idea de catarsi dels drames grecs] un contingut latent de desigs i impulsos no satisfets que una censura interior vol reprimir (el superego). Així, el subjecte no pot interpretar el somni sense l’ajuda de l’analista. Aquest identificaria com desplacem l’objecte de les nostres emocions, com condensem diverses idees. Si en els somnis realitzem els desigs, els somnis traumàtics serien l’excepció. Per Freud els somnis serien la principal via d’accés al subconbscient. Es queixava de ser mal entès i acusat, sense fonament, de suggerir que tots els somnis tenien una base de desig sexual.
Jung (1875-1961). Creia les persones que apareixen als somnis representen diferents aspectes del subjecte. Per exemple, si apareix n assassí, aquesr representaria els impulsos homicides del subjecte. Els arquetipus de l’inconscient col·lectiu apareixerien al somni simbolitzats per personatges, animals o objectes. Els impulsos reprimits identificats per Freud correspondrien a la idea d’ombra de Jung.  Els somnis no serien només la posada en escena de satisfacció de desigs, podrien contenir records, plans, idees filosòfiques, fantasies. La nostra vida inconscient seria tan important com la conscient.

Hall
Entre 1940 i 1985 Calvin S. Hall va recollir més de 50.000 informes de somnis que codificà segons un conjunt de paràmetres:

• Personatges
• Interaccions socials: Agressió, amistat, sexualitat
• Activitats (caminar, parlar, pensar)
• Èxit o fracàs
• Sort o mala sort
• Emocions
• Escenaris
• Objectes

L’emoció més comuna era l’ansietat, i en general les negatives eren més comunes que les positives. Els somnis sexuals no serien més d’un 10% i es presenten sobretot en adolescents. Els casos confirmen la competència amb el progenitor del mateix sexe, d’acord amb l’especulació de Freud. La seva teoria és que es tracta d’un procés cognitiu. [il·lustrar un pensament?]. Més info a The Quantitative study of dreams.

Altres
El 1970s  Ann Faraday va popularitzar la interpretació dels somnis. Aquests serien escenificacions de preocupacions que haurien aparegut els dies anteriors. Neurobiologic: Allan Hobson suggereix que les ones beta dels somnis generen senyals aleatoris al córtex i aleshores el cervell construeix una escenificació per donar-hi sentit [no explica la correlació amb esdeveniments o preocupacions dels dies anteriors.]
(Directori sobre somnis). Repàs de les categories més comunes:  Perseguit, Caiguda, Volar, nu, perdut, dents, examen, mort, casa, diner, sexe, noves habilitats, embaràs, guerra, aigua.
Ian Wallace: 9 tipus de somni més comuns: una cambra sense usar, un vehicle fora de control, caure, volar, un examen pel qual no estem preparats, nu en públic, ganes de fer pipí sense trobar lavabo, ens cauen les dents, em persegueixen.

Somnis lúcids

El subjecte arriba a adonar-se que està somniant i no només és testimoni del somni sinó que pot arribar a controlar què passa. Però l’atonia REM, la incapacitat de moure els membres, segueix vigent.

Són coneguts des de l’antiguitat. Tant l’hinduisme amb el ioga nidra com el budisme tibetà, el practicaven. Aristòtil, Galè i Sant Agustí l’esmenten. El metge i filòsof Sir Thomas Browne (1605–1682) descrivia com muntar-se un espectacle per a ell mateix (Religio Medici).  El 1867 el Marie-Jean-Léon, Marquis d’Hervey de Saint Denys va publicar anònimament Les Rêves et Les Moyens de Les Diriger; Observations Pratiques. El 1913 el psiquiatre holandès  Frederik van Eeden el 1913 introdueix el terme “somni lúcid”.  El  1980 Stephen LaBerge que acabaria fundant el Lucidity Institute a la universitat de Stanford fa experiments per comparar la percepció del temps, comptar o cantar durant somnis lúcids. Els somnis tindrien lloc en la fase REM. Paul Tholey, va entrenar una sèrie de subjectes a pensar que la seva vida era un somni, de manera que en els somnis també fossin conscients que estaven somniant. 

Dormio. El MIT ha desenvolupat un dispositiu portàtil que detecta en el moment en que passem a l’estat hipnagògic i aleshores envia paraules o frases per dirigir el somni. Si detecta que ens despertem ens dirigeix cap adormir altra vegada. En despertar-se es comparen els somnis amb les indicacions. Podria servir per estimular la creativitat, solucionar problemes, o teràpies. (MIT Targeted Dream Incubation Dormio, Nature)

BBC, com arribar a ser un somniador lúcid. 2024 Tècniques: Anotar els somnis. Identificar temes que es repeteixen. Acceptar la lògica dels somnis. Llevar-se d’hora i tornar al llit.  (Wired).

Diaris de somnis

Llista.
Georges Perec, La boutique obscure. Insomniac Dreams. Nabokov, Vladimir Vladimirovich,Barabtarlo, Gennady

Leonardo da Vinci els esmenta als seus diaris. William Blake, somnis i visions místiques. Carl Jung, El llibre vermell (Liber Novus), Sigmund Freud comenta alguns dels seus somnis a Traumdeutung. André Breton’s “Nadja”. Lou Andreas-Salomé’s, diari de somnis. Karen Blixen.  Anaïs Nin’s Diaries. La col·lecció de somnis d’alemanys durant el nazisme, compilada per Charlotte Beradt

Somnis en l’art

1500 Nicolas Dipré. El somni de Jacob

1518 Raffaello. El somni de Jacob

1544 Battista Dossi. Die Nacht der Traum. 1544. Gemälde Galerie Alte meister. Dresden. Somnus, el déu del son ruixa la dorment amb aigua del Leteu, el riu de l’oblit.

1814 Hokusai El somni de la dona del pescador

1944 Dalí Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar-se

Literatura

sVIII BC Homer Els somnis

1399 Bernat Metge. Lo somni

1499 Francesco Colonna. Hypnerotomachia Poliphili

1635 Calderón de la Barca. La vida es sueño

1865 Lewis Carroll, Alice in Wonderland. Through the Looking Glass.

1926 H. P. Lovecraft

1940 José Luis Borges. Las ruinas circulares

1965 Philip K. Dick The Three Stigmata of Palmer Eldritch

1967. Cortázar. Noches en los ministerios de Europa, la noche boca arriba

1979 Michael Ende. La història inacabable.

Cinema

[la possibilitat de viure a dos móns, el real i el dels somnis on tot és possible, dóna molt de joc en el cinema]

The Lathe of Heaven (1980). A Nightmare on Elm Street (1984), Wes Craven. Dreamscape (1984), Joseph Ruben.

The Cell (2000), Tarsem Singh. Waking Life (2001), Richard Linklater. Mulholland Drive (2001), David Lynch. Vanilla Sky (2001), Cameron Crowe. Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), Michel Gondry. The Fall (2006), Tarsem Singh. The Science of Sleep (2006), Michel Gondry. Paprika (2006), Satoshi Kon.

Inception (2010), Christopher Nolan.

La qüestió dels somnis

The Dream argument, com podem saber si estem desperts o somniant?

Zhuangzi
Al text taoista del Zhuangzi, s’explica que una vegada Zhuang Zhou somià que era una papallona que volava feliç i no sabia que era Zhuang Zhou. Aleshores es va despertar i allà estava el sòlid Zhuang Zhou. Però, era de debó el Zhuang Zhou que havia somiat que era una papallona? o era una papallona somiant que era Zhuang Zhou?
He who dreams of drinking wine may weep when morning comes; he who dreams of weeping may in the morning go off to hunt. While he is dreaming he does not know it is a dream, and in his dream he may even try to interpret a dream. Only after he wakes does he know it was a dream. And someday there will be a great awakening when we know that this is all a great dream. Yet the stupid believe they are awake, busily and brightly assuming they understand things, calling this man ruler, that one herdsman—how dense! Confucius and you are both dreaming! And when I say you are dreaming, I am dreaming, too. Words like these will be labeled the Supreme Swindle. Yet, after ten thousand generations, a great sage may appear who will know their meaning, and it will still be as though he appeared with astonishing speed.

Alguns mestres budistes assenyalen que tot el que ens arriba pels sentits és com un gran somni [contraposat a què? què seria real? Podem distingir el “somni” que anomenem real per la seva continuïtat, per que no el controlem del tot, per que no passa entre intervals de somnolència. Mentre que la suposada realitat a la qual només tenen accés els mestres és una construcció teològica]

Occident
Plató ho planteja al Teetet (158b-d). Aristòtil a la Metafísica (1011a6). esl escèptics del sIII BCE, com Arcesilaus, Carneades i Philo de Larissa feien servir aquest argument per negar la possibilitat de coneixement cert.
1641 Descartes ho planteja a les meditacions metafísiques. Puc dubtar de tot menys que estic pensant. Cogito ergo sum. Locke va indicar que en elssomnis no patim dolor, o almenys, mai amb la mateixa intensitat que desperts.
Bertrand Russell assenyalà que els somnis presenten discontinuïtat i incoherències. [ invariants ]. Dennet afirma que no hi ha experiència dels somnis sinó que són pseudorecords que fabriquem quan ens despertem [aleshores, com és que només apareixen en estat de somnolència i tenen característiques molt diferents al somniar despert?]

Simulació jocs
[La versió moderna seria si estem vivint dins d’un joc]
Tron (1982). Abre los ojos (1997). Existenz (1999)
El 1999, The Matrix planteja que mentre estem connectats a tubs com gallines en una granja, els nostres cervells viuen una realitat simulada. El personatge Morfeu [que aquí no és el que ens du als somnis sinó qui ens desvetlla), ofereix a Neo la píndola blava, que el deixa sedat vivint en un món fictici, o la píndola vermella, que el situa al món real. En l’àmbit reaccionari de l’anomenada manosphere, la píndola vermella suposa adonar-se que la narrativa progressista vigent, que parla de patriarcat, és una mentida.

notes museu

(1) Experiència pròpia, hotel amb habitacions per dormir, escans mri, llibreta per anotar somnis.

(2)  teoria i història

(3) Somnis en la història,

(4) Somnis en la cultura, quadres, música

(5) Exposició immersiva,

The Stanford marshmallow experiment was a study on delayed gratification in 1972 led by psychologist Walter Mischel, then a professor at Stanford University. In this study, a child was offered a choice between one small reward provided immediately or two small rewards if they waited for a short period, approximately 15 minutes, during which the tester left the room and then returned. The reward was either a marshmallow or pretzel stick, depending on the child’s preference. In follow-up studies, the researchers found that children who were able to wait longer for the preferred rewards tended to have better life outcomes, as measured by SAT scores, educational attainment, body mass index (BMI), and other life measures. A replication attempt with a more diverse sample population over 10 times larger than the original study showed only half the effect size of the original study and suggested that economic background rather than willpower explained the other half of the variation.

Sobre la influència de les circumstàncies respecte de la força de voluntat, per exemple els resultats milloren si, tot i saber que tenen una llaminadura a l’abast, està tapada.

https://www.newyorker.com/magazine/2019/10/28/can-brain-science-help-us-break-bad-habits

L’experiment de Olds i Milner

https://en.wikipedia.org/wiki/Brain_stimulation_reward,  http://alfre.dk/the-pleasure-center/]

In 1953, James Olds and Peter Milner, of McGill University, observed that rats preferred to return to the region of the test apparatus where they received direct electrical stimulation to the septal area of the brain.[7] From this demonstration, Olds and Milner inferred that the stimulation was rewarding, and through subsequent experiments, they confirmed that they could train rats to execute novel behaviors, such as lever pressing, in order to receive short pulse trains of brain stimulation.[7] Olds and Milner discovered the reward mechanisms in the brain involved in positive reinforcement, and their experiments led to the conclusion that electrical stimulation could serve as an operant reinforcer.[7][8] According to B.F. Skinner, operant reinforcement occurs when a behavior is followed by the presentation of a stimulus, and it is considered essential to the learning of response habits.[9] Their discovery enabled motivation and reinforcement to be understood in terms of their underlying physiology, and it led to further experimentation to determine the neural basis of reward and reinforcement.[8] Since the initial discovery, the phenomenon of BSR has been demonstrated in all species tested, and Robert Heath similarly demonstrated that BSR can be applied to humans.

http://alfre.dk/the-pleasure-center/]

In a highly controversial experiment by Robert Heath in the 1950s, patients with violent tendencies had electrodes implanted in their brains in the hopes that stimulation would calm them down. Patients reported mild euphoric or pleasant feelings in response to the stimulus, but nothing close to the intense sensation that drove the rats to extreme behavior and exhaustion. These experiments were not specifically looking for areas of pleasurable brain stimulation, however, so it may be the case that targeting other areas or combinations of areas would result in a more intense sensation.

Either way, even without direct neural stimulation, we may still be susceptible to behavior analogous to that of the rat, continuously pushing a lever for more self-stimulation. Indeed, some scientists believe that addictions (such as alcohol or drug abuse) result from a reward deficiency syndrome, in which a deficiency in the brain’s reward centers results in a constant craving for relief in the form of substance abuse.

Experiment de càstig sota obediència

https://en.wikipedia.org/wiki/Milgram_experiment

The Milgram experiment on obedience to authority figures was a series of social psychology experiments conducted by Yale University psychologist Stanley Milgram. They measured the willingness of study participants, men from a diverse range of occupations with varying levels of education, to obey an authority figure who instructed them to perform acts conflicting with their personal conscience. Participants were led to believe that they were assisting an unrelated experiment, in which they had to administer electric shocks to a “learner.” These fake electric shocks gradually increased to levels that would have been fatal had they been real.

The experiment found, unexpectedly, that a very high proportion of men would fully obey the instructions, albeit reluctantly. Milgram first described his research in a 1963 article in the Journal of Abnormal and Social Psychology[1] and later discussed his findings in greater depth in his 1974 book, Obedience to Authority: An Experimental View.

The experiments began in July 1961, in the basement of Linsly-Chittenden Hall at Yale University,[4] three months after the start of the trial of German Nazi war criminal Adolf Eichmann in Jerusalem. Milgram devised his psychological study to answer the popular contemporary question: “Could it be that Eichmann and his million accomplices in the Holocaust were just following orders? Could we call them all accomplices?”[5] The experiment was repeated many times around the globe, with fairly consistent results.

Experiment de la presó de Stanford

https://en.wikipedia.org/wiki/Stanford_prison_experiment

The Stanford Prison Experiment was a 1971 social psychology experiment that attempted to investigate the psychological effects of perceived power, focusing on the struggle between prisoners and prison officers. It was conducted at Stanford University between August 14–20, 1971, by a research group led by psychology professor Philip Zimbardo using college students.[1] In the study, volunteers were randomly assigned to be either “guards” or “prisoners” in a mock prison, with Zimbardo himself serving as the superintendent. Several “prisoners” left mid-experiment, and the whole experiment was abandoned after six days. Early reports on experimental results claimed that students quickly embraced their assigned roles, with some guards enforcing authoritarian measures and ultimately subjecting some prisoners to psychological torture, while many prisoners passively accepted psychological abuse and, by the officers’ request, actively harassed other prisoners who tried to stop it. The experiment has been described in many introductory social psychology textbooks,[2] although some are beginning to exclude it because its methodology is questioned.

Article New Yorker

: caldria matisar la conclusió, no és simplement que tots portem un tirà o una víctima a dins sinó que certes condicions, com pot ser una presó, ens condueixen a comportar-nos d’una determinada manera.