Intel·ligència – Museu ?!

Psicologia

Introducció

[ En els animals i en el nivell més bàsic de l’home (o el nivell del que no s’ha pogut desenvolupar per manca de l’entorn adequat, com els enfants sauvages), l’experiència del món consisteix en una sèrie d’estímuls que desencadenen unes respostes reflexes, conductes heretades, o conductes adquirides per aprenentatge (Aprenentatge i condicionament ). En l’ésser humà hi ha també capacitat de retenir impressions, de retenir missatges gràcies al llenguatge. Això permet construir, o imaginar, un model del món, anticipar diferents escenaris segons diferents conductes, i per tant triar, o calcular, la resposta més adequada.

[Intervenen, doncs:

la capacitat d’adquirir informació
d’elaborar-la amb abstraccions i generalitzacions [inducció]
la capacitat del llenguatge
la capacitat d’imaginar
la capacitat de raonar, de treure les conclusions correctes [deducció] .]

No hi ha una definició generalment acceptada. (WK): ” It can be described as the ability to perceive or infer information; and to retain it as knowledge to be applied to adaptive behaviors within an environment or context.”

Les teories sobre la intel·ligència estan estretament relacionades amb l’epistemologia i la lògica.

A la pràctica té una aplicació important en educació i desenvolupament, i a recursos humans, a l’hora de seleccionar el personal.

Filosofia

[a refer el chatGPT][Bona part de la reflexió consisteix a plantejar-se perquè els sentits o percepcions, són insuficients, o ens poden dur a error. O bé perquè en matemàtica tenim coneixements que no hem percebut. O qüestionar perquè a l’hora de construir un model del món tendim a encaixar el que observem en termes de causa i efecte, un jo que existeix en un espai-temps infinit, i segons com, un Déu creador que a la fi dels temps sancionarà moralment la nostra conducta]
Antiguitat i medieval
Plató proposava l’existència de les idees, una ànima immortal que les havia conegut i oblidat i el procés d’arribar al coneixement vertader, com un procés de purificació i records. L’ànima tenia una estructura tripartida: la part racional (logos), la part irascible (thymos) i la part concupiscible (epithymia). Al Fedre es compara l’ànima a un carro alat conduït per la raó, tirat per un cavall blanc obedient que tendeix cap al bé, i un cavall negre més salvatge i desordenat lligat a les passions.
Aristòtil distingeix entre l’intel·lecte actiu i passiu. Hi ha una raó teòrica, que cerca el coneixement per si mateix, com al filosofia i la matemàtica, i una raó pràctica que guia l’acció (phronesis). El coneixement es construeix a partir de l’experiència per inducció [ha biologia].
Per Sant Agustí, l’ànima humana posseeix raó, però necessita la il·luminació divina per assolir la veritat. Tomàs d’Aquino veu la raó per conèixer certes veritats naturals però només la revelació i la fe permeten accedir a les veritats metafísiques i sobrenaturals.

Moderna i contemporània
Descartes considera la raó com la facultat essencial de l’ànima humana, la capacitat de pensar és la base de la certesa i el coneixement.El coneixement es fonamenta en la raó i les idees innates, descartant la fiabilitat dels sentits.
Kant assenyala els límits de la raó. Només podem conèixer el fenomen (com les coses ens apareixen), però no el noümen (les coses en si mateixes). Les lleis no matemàtiques serien resultat del que imposa la nostra sensibilitat i la nostra manera d’entendre el món en termes de causa-efecte. Idealisme transcendental, el coneixement és una construcció de la raó a partir de les intuïcions sensibles.
[Hegel no té de fet una epistemologia, sinó una lectura de l’existència i la història en termes de dialèctica. Qaun jo com a individu m’adono d’això sóc alhora l’autoconsciència de l’absolut.
Nietzsche qüestiona l’objectivitat del coneixement que podria ser una construcció per reprimir els instints i la voluntat de poder.
Freud proposa que els humans no es regeixen només per la raó sinó pels impulsos inconscients [no és tant diferent de Plató!]. La cultura causa malestar perquè limita els impulsos [no sé si Freud reflexiona que sense aquestes limitacions la vida incivilitzada encara seria pitjor]
En la filosofia contemporània es tracta el coneixement amb models de computadores i neurociència (John Searle, Daniel Dennett).

Desinformació nombrosos estudis confirmen que l’evidència de fets no ens fa revisar les concepcions que tenim. Aquest problema queda agreujat per la possibilitat de generar evidències artificials, de manera que qualsevol cosa que contradigui el que pensem pot ser qualificat de fake news.

Els tests d’intel·ligència

1883. Francis Galton partia de la hipòtesi que la intel·ligència era hereditària i que bàsicament consistia en la capacitatd e respodnre a estímuls. Va establir un laboratori per mesurar la rapidesa de reflexos, la mida del cap o la força de la mà per agafar. No va obtenir resultats concloents. [A la Wellcome Collection s’exposa un instrument per mesurar el cap i un comptador de butxaca per observar le gent en públic i sumar quants n’hi havia d’atractius, indiferents, o lletjos; home o dona, raça i ètnia.

1905. Binet-Simon. Alfred Binet i Théodore Simon, publiquen un test, sobretot de comprensió verbal, per identificar els infants que no tenien les capacitats esperables per la seva edat i que haurien d’anar a uns institució especial. 6 proves molt bàsiques com agafar un objecte o identificar aliments, per discriminar infants amb incapacitats severes. Anomenar objectes o comparar longituds (idiota). 15 proves, dibuixar de memòria o repetir números (imbècils), 4 proves de raonament o tallar paper (dèbils).
El 1916 Lewis Terman a la Stanford University el va adoptar. S’ha fet servir durant dècades, la darrera edició és de 2003. Són 10 proves que mesuren 5 àrees:

1. Raonament fluid (Fluid Reasoning) → Capacitat per resoldre problemes nous i no familiars.
2. Coneixement (Knowledge) → Mesura la quantitat d’informació adquirida a través de l’aprenentatge i l’experiència.
3. Raonament quantitatiu (Quantitative Reasoning) → Habilitat per treballar amb nombres i conceptes matemàtics.
4. Processament visual-espacial (Visual-Spatial Processing) → Capacitat per entendre i manipular formes, patrons i relacions espacials.
5. Memòria de treball (Working Memory) → Habilitat per retenir i manipular informació temporalment.

William Stern introduí el quoficient d’intel·ligència comparant els resultats amb els de la mitjana [100 seria la mitjana]. https://stanfordbinettest.com/

1939 Wechsler Adult Intelligence Scale, WAIS
Inicialment desenvolupat per Wechsler a l’hospital de Bellevue, i en la forma actual publicat el 1955, actualitzar el 2024 (WAIS-5). Creia que el test Binet no mesurava adequadament la “global capacity of a person to act purposefully, to think rationally, and to deal effectively with his environment” i que la noció “edat mental” no servia pels adults. Tampoc tenia en compte aspectes no estrictament intel·lectuals però que ajudaven a dur a terme les tasques. Introdueix la mesura d’aspectes no verbals.

1. Comprensió verbal (VCI – Verbal Comprehension Index), comprensió i ús del llenguatge; definició de paraules, coneixement general i raonament verbal.
2. Raonament perceptiu (PRI – Perceptual Reasoning Index), la capacitat de resoldre problemes visuals i espacials, completar figures, raonament amb blocs i patrons visuals.
3. Memòria de treball (WMI – Working Memory Index), la capacitat de retenir i manipular informació temporalment, repetició de dígits i aritmètica mental.
4. Velocitat de processament (PSI – Processing Speed Index), rapidesa i eficiència en tasques cognitives simples, cerca de símbols i codificació de números i signes.

1949 Wechsler Intelligence Scale for Children
Introduïda per David Wechsler, actualitzat el 2003 (WISC-IV) per detectar trastorns d’aprenentatge que puguin desembocar en fracàs escolar:

competència lingüística: definir paraules donades, indicar sinònims, comprensió lectora, preguntes de cultura general o endevinar paraules a partir de pistes.
percepció: seguir patrons de formes, aparellar dibuixos, completar figures.
Memòria: repetir seqüències de nombres i lletres, càlcul mental.
Processament mental: marcar les figures que responen a una característica determinada en un temps limitat, localitzar dibuixos entre altres figures.

Psicologia

1904. Charles Spearman, “General Intelligence, Objectively Determined and Measured”. Va proposar el concepte de factor g, una capacitat cognitiva general que subjau a totes les habilitats intel·lectuals. A més del factor g, hi ha factors específics (s) que influeixen en tasques concretes.

1920s i 1930s. Jean Piaget. La représentation du monde chez l’enfant (1926). Hi ha unes etapes de desenvolupament escalonades, determinades biològicament, i universals. [Hi ha alguna cosa de Kant i Hegel, com l’Esperit avançant i incorporant aspectes].

Sensoriomotora: Del naixement als 2 anys, els nens aprenen a través dels sentits i l’acció.
Preoperacional: Dels 2 als 7 anys, desenvolupen el llenguatge i el pensament simbòlic.
Etapa Operacional Concreta: Dels 7 als 11 anys, comencen a pensar lògicament sobre esdeveniments concrets.
Etapa Operacional Formal: A partir dels 12 anys, desenvolupen la capacitat de pensar de manera abstracta i hipotètica.

1930s. Lev Vygotsky. “Thought and Language”. Subratlla la importància del context social i cultural en el desenvolupament cognitiu. Introdueix el concepte de zona de desenvolupament pròxim, que és la diferència entre el que un individu pot fer sol i el que pot fer amb l’ajuda d’algú més expert. El llenguatge és clau, un individu sol sense interacció social no avançaria. [No som un ordinador aïllat que va descobrint, som un ordinador en xarxa Memòria col·lectiva ]

1938. Thurstone, “Vectors of Mind”. Identifica set habilitats mentals primàries independents: comprensió verbal, fluïdesa verbal, capacitat numèrica, visualització espacial, memòria, velocitat perceptiva i raonament.

1950s. George A. Miller, Ulric Neisser e.a. Teoria del Processament de la Informació com si fos un ordinador. Analitza la intel·ligència en termes de processos cognitius bàsics, com l’atenció (Miller, “The magic number 7”, la memòria (sensorial, curt termini, llarg termini), i la resolució de problemes.

1963. Raymond Cattell. “Theory of Fluid and Crystallized Intelligence: A Critical Experiment”. Model Jeràrquic de Cattell-Horn-Carroll (CHC). Integra les teories de Spearman i Thurstone, proposant una estructura jeràrquica amb un factor general (“g”) al cim, habilitats àmplies (com intel·ligència fluida i cristal·litzada) al nivell intermedi i habilitats específiques al nivell inferior. La intel·ligència fluida és la capacitat per a resoldre problemes nous i pensar lògicament. La intel·ligència cristal·litzada és el coneixement acumulat i habilitats apreses.

1983. Howard Gardner, “Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences”. la intel·ligència no seria un concepte unitari sinó un conjunt de vuit habilitats d’intel·ligència: la lingüística, lògico-matemàtica, espacial (visualitzar i manipular objectes en l’espai), musical (ritme, melodia, harmonia), corporal-cinestèsica (control del propi cos), interpersonal (entendre i interactuar amb altres), intrapersonal (entendre les pròpies emocions) i naturalista (sensibilitat i comprensió del medi natural). [anticipa la intel·ligència emocional de Goleman?]

1985. Robert Sternberg,”Beyond IQ: A Triarchic Theory of Human Intelligence”. 1997. “Successful Intelligence”. Les personesmés reexides no són necessàriament les que tenen un IQ més alt, per això cal ampliar la noció d’intel·ligència a més de analítica (habilitats de resolució de problemes), amb dues més, la creativa (habilitats per generar idees noves) i pràctica (habilitats per adaptar-se a l’entorn real).

[Com seria el “programa” per dur a terme inducció a partir de dades? Potser quelcom semblant als mecanismes de representacions distribuïdes? i la deducció? Sabem què passa al cervell quan pensem?

(CGPT) Per ressonància magnètica funcional (fMRI), s’han identificat diverses àrees del cervell que s’activen quan una persona està pensant analíticament i resolent problemes:

1. Còrtex prefrontal dorsolateral (DLPFC) – Raonament lògic, la planificació i la presa de decisions. Juga un paper fonamental en la manipulació d’informació a la memòria de treball i en la resolució de problemes complexos.
2. Còrtex prefrontal ventrolateral (VLPFC) – Relacionat amb el control cognitiu, la regulació de la informació i la inhibició de respostes automàtiques.
3. Còrtex parietal superior – Implicat en el processament espacial i en la manipulació de representacions mentals, essencial per a la resolució de problemes matemàtics i l’anàlisi de patrons.
4. Còrtex cingulat anterior (ACC) – Participa en la detecció d’errors, el monitoratge del conflicte i l’ajust de l’estratègia de pensament quan es troben dificultats en la resolució d’un problema.
5. Lòbul temporal – Sobretot en la recuperació de coneixements previs i en l’associació d’idees per trobar solucions.

Funció simbòlica preverbal

[Fins ara el subjecte només s’havia format representacions corresponents a situacions presents. La funció semiòtica apareix, abans que el llenguatge, com a l’evocació representativa d’un objecte o fet absent (Piaget i Inhelder). En els símbols encara hi haurà una semblança entre el representant i el representat, i per tant poden ser generats pel subjecte com en el cas de la imitació, el dibuix o el joc. En canvi els signes, cas del llenguatge, són convencionals i per tant adquirits per imitació del codi que usa la comunitat col·lectiva.

Imitació diferida

Reproducció d’un fet anterior en absència del model. Piaget esmenta el cas d’una nena de 16 mesos que imita, dues hores després, l’escena d’un amiguet que s’havia enfadat i fet una marranada. [Sembla que aquesta imitació hauria d’anar precedida de la corresponent imatge mental. No obstant Piaget ho sitúa abans perquè l’evocació recorre encara al nivell sensomotor. La imatge mental pura es veurà com una imitació interioritzada). Aquesta conducta començaria amb la imitació davant del model (aprenentatge imitatiu), la qual cosa suposa l’existència d’un medi social [Vigotsky]. Per exemple quan una persona executa davant del nen actes que sap fer. Quan s’ha adquirit prou maduresa sensomotriu, “el subjecte es dedicarà a reproduir aquests models per l’interès en la mateixa reproducció”.

Joc simbòlic

Apareix entre els 18 i 24 mesos, els infants comencen a utilitzar objectes per representar altres coses (per exemple, una capsa es converteix en un cotxe) i imiten accions que han observat en adults (per exemple, fer veure que parlen per telèfon). Es desenvolupa plenament entre els 2 i 7 anys, durant l’etapa preoperatòria de Piaget. Es tractaria d’accions que reprodueixen representacions construïdes per interessos afectius, per exemple, el d’una nena que aparenta dormir, asseguda i somrient, tancant els ulls, amb el cap inclinat i fent la pipa amb el dit gros. Després encara posarà a dormir l’ossito. Piaget diu que el joc és resultat de la inadaptació del nen al món social dels grans, les regles del qual encara li són estranyes i alienes. Com que això deixa insatisfet el seu jo tant intel·lectualment com afectivament, “necessita un sector d’activitat on la motivació no sigui l’adaptació al real, ans al contrari, l’adaptació del real al jo”. El joc transforma el real a les necessitats del jo. [No passa el mateix en el somni?, i més endavant, quan som subjectes actius i amos del nostre propi destí, no intentarem fer el mateix, que la realitat s’ajusti als nostres plans?]. En el joc es manifesten sobretot interessos afectius, però també cognoscitius. El nen que ha tingut por d’un gos es representarà una escena on és valent i el venç. Aquests interessos poden ser conscients o inconscients. En aquest darrer cas poden respondre a problemes sexuals, defensa contra l’angoixa, etc (Melanie Klein, Anna Freud). Els mètodes d’anàlisi dels somnis i del joc simbòlic poden anar paralels. Jung ha identificat alguns símbols molt generals en el simbolisme oníric.

Es distingeixen quatre categories de jocs:

i) Joc d’exercici propi del període sensomotor, on es repeteix una activitat per plaer. És el cas del nen que ha descobert per atzar com es gronxa un objecte, i ho va repetint per afermar-ho.
ii) Joc simbòlic [on el subjecte s’identifica en d’altres situacions, pot fer de mare, de gos, etc. Suposo que és el que Gesell anomena viure les coses dramatitzant-les]. Té lloc principalment entre el tercer i sisè any.
iii) Jocs de regles com les caniques o la xerranca que es transmeten socialment de nen en nen.
iv) Jocs de construcció que ja freguen el que podríem anomenar “maqueta intelectual”. Tenen una part de simbolisme lúdic però ja són veritables adaptacions de la realitat [lego, meccano] i en alguns cassos constitueixen solucions de problemes.

El contribueix al desenvolupament cognitiu, afavorint la creativitat, la resolució de problemes i el pensament abstracte, ja que permet als infants explorar situacions noves i imaginar diferents escenaris. En representar rols i situacions, enriqueixen el seu vocabulari, milloren l’estructura del seu discurs i practiquen la comunicació amb els altres. També els permet expressar i gestionar emocions. Quan comencen a jugar en grup, aprenen a col·laborar, negociar i respectar normes socials. Mitjançant la imitació i la representació de situacions quotidianes (fer de metge, de mestressa de casa, de professor, etc.), els infants assimilen les dinàmiques del món adult que els envolta.

Somnis
[En els somnis es posa en marxa la representació inconscient d’una realitat alternativa no present. En tant que inconscient, és diferent de l’anticipació del futur o el somiar despert (quan per exemple ens imaginem en una acció heroica, o quan escoltant música, m’imagino ballant).

Els ritus religiosos
Tenen un component simbòlic escenificant una relació o transacció amb unes forces transcendents. [Si entre els homes s’intercanvien béns com bestiar, el sacrifici de bestiar a la divinitat serà el preu per obtenir determinats favors].

El dibuix
(Piaget Inhelder p.71) ho esmenten com un entremig entre el joc i la imatge mental, apareix cap als (25 mesos). Les fases serien les següents: gargots, dibuix descoordinat amb les mans o botons separats del cos, ninots gripau (cap amb apèndixs de braços i cames sense cos), realisme intelectual (no hi ha reproducció del que es veu seguint la llei de la perspectiva, es pinta el que se sap, així el cap de perfil es pinta amb dos ulls), cap als vuit o nou anys apareix el “realisme visual” amb l’adopció de la perspectiva i conservació de les mides relatives entre objectes. Aquests estudis de Luquet revelen que “les primeres intuicions espacials del nen són topològiques [ordenació dels objectes segons l’adjacència] abans de ser projectives o de conformar-se amb la geometria euclidiana.
[la mida relativa de les figures revela la importància de qui es representa, per exemple, sovint la mare es pinta més gran que el pare. Els diagrames i esquemes representen relacions de pertinença A ∈ B, o de successió en el temps, A → B ]

imaginació

els símbols, Durand

el meu imaginari

llenguatge

pensament

AI

[L’explosió de la AI amb DeepSeek, ChatGPT o Gemini revela la possibilitat de conversa intel·ligent sense necessitat d’un model obtingut lògicament per inducció.]

[Hi ha una comprensió del món? De què està fet i com funciona? O bé només es repeteix d’oïda totes les converses que ha escoltat? D’entrada semblaria que només pot fer el segon, però hi casos que ha proposat línies de recerca encertades, per exemple, a l’hora d’entendre com és que alguns bacteris són resistents als antibiòtics]

[És fascinant que la intel·ligència emergeixi sense que s’hi introdueixi cap lògica, cap programa, a partir del “soroll” de milions de textos. Però si ho pensem bé, no és així com comencem a pensar nosaltres de petits? Escoltant frases que no entenem, repetint-les i interaccionant amb els adults? Els sistemes AI serien com nens petits aprenent de pressa]

Articles

CHAPTER IV INTELLIGENCE, COGNITION, AND MEMORY 93

READING 13: WHAT YOU EXPECT IS WHAT YOU GET 93
Rosenthal, R., & Jacobson, L. (1966). Teachers’ expectancies: Determinates of
pupils’ IQ gains. Psychological Reports, 19, 115-118.
READING 14: JUST HOW ARE YOU INTELLIGENT? 100
Gardner, H. (1983) Frames of mind: The theory of multiple intelligences. New
York: Basic Books.
READING 15: MAPS IN YOUR MIND 110
Tolman, E. C. (1948). Cognitive maps in rats and men. Psychological Review, 55, 189-208.
READING 16: THANKS FOR THE MEMORIES! 11 7
Loftus, E. F. (1975). Leading questions and the eyewitness report. Cognitive Psychology, 7, 560-572.