[esborrany]
3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó, t1: 711 t2: 1479.
inicis, derivació del llatí
Com s’ha vist, entre els segles xi i xii comencen a aparèixer els primers textos en català, sobretot jurídics i religiosos. No serà fins a partir del segle xiii que alguns autors decidiran emprar el català per escriure literatura. Així doncs, de mica en mica, els autors faran servir les llengües vulgars per alguns usos que fins ara estaven reservats al llatí. La primera forma de literatura en llengua vulgar serà la poesia trobadoresca, aquesta serà recitada en occità i alguns dels autors catalans més rellevants són Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona o Guillem de Cabestany. Als segles xiii i xiv hi trobem Ramon Llull amb una obra religiosa, filosòfica i moralitzant en llengua catalana; hom el considera el creador del català literari per excel·lència i és el primer autor d’escriure obres científiques en una llengua vulgar.[14] En aquesta època també hi trobarem les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, uns textos que tot i que en el moment que es van produir tenien com a objectiu narrar uns fets, actualment, hom considera que contenen elements propis de la literatura. Entre els segles xiv i xv, podem destacar-hi la prosa humanista de Bernat Metge amb l’obra Lo somni. Finalment, al segle xv, per diversos motius polítics i econòmics València es convertí en el centre cultural i el nucli de producció literària en la nostra llengua en el que es coneix com a segle d’or valencià, un segle d’esplendor literària en què es produïren novel·les cavalleresques com Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa o la poesia d’Ausiàs March.
Decadència i Renaixença
4EEC1 Catalunya moderna t1: 1479 t2: 1798
decadència
La literatura moderna es divideix en tres etapes d’un segle cadascuna coincidint amb el Renaixement, barroc i l’Il·luminisme. Tot i la «decadència» existeixen contribucions importants d’escriptors com Cristòfor Despuig, Joan Timoneda i Pere Serafí al Renaixement; Francesc Fontanella, Vicenç Garcia i Josep Romaguera, durant el barroc; i Joan Ramis, Francesc Mulet i Antoni Puig i Blanch durant la Il·lustració. Al mateix temps, també hi ha una producció important de diverses formes de literatura popular en llengua catalana.
5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873.
1833 Renaixença
5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936.
1893 Modernisme i Noucentisme
1920 Avantguarda
5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975.
franquisme
5EE04 Democràcia simulada 1975-2020
normalització?