Posted on

Les olors

LES MEVES OLORS [esborrany]

OLORS

nose dive

olfacte

http://meumon.synology.me/museu/541-252-paleozoic/#vidaterrestre devonià
el aps a la vida terrestre: esquelet, tronc, circulació: detectors de partícules a l’aire olfacte, detecciód e vigracions so, detecció de radiació vista

article timeout
Compareu les notes aromàtiques de les fruites vermelles: aranyons, gerds, maduixes silvestres… Noteu les diferències? I entre l’albercoc, el préssec i la nectarina?
la dolçor de les ensaïmades quan aparques a prop del Forn Mistral (ronda de Sant Antoni, 96) i el pa torrat de les fleques amb forn propi com el Turris (Aribau, 158) sembla que fins i tot engreixin! Les notes de cacau del carrer de Petritxol i les seves xocolateries, com la Pallaresa al número 11 i la Granja Dulcinea, fan salivar! L’essència de vermut de la Bodega Salvat (Andalusia, 2) a Sants, enfonsat entre l’alcohol afegit que posen al vi aromatitzat amb herbes, quinina i els records de fusta mullada que fan taverna de barri com els de la Bodega Bartolí al número 41. Els fregits de la xurreria Trèbol del carrer de Còrsega 341, que t’obliguen a comprar encara que sigui un parell de xurros. L’olor de fritada del Moll de la Fusta i el sofregit de les paelles del passeig de Joan de Borbó, sobretot si passeu per davant el Suquet de l’Almirall, quasi tocant a la platja. L’olor forta d’espècies i carn dels carrers que et porten a la rambla del Raval. La d’orxata durant tot l’any de la Sirvent.

Petricor: l’olor de la terra seca quan comença a caure la pluja

article newyorker,  Pàgina amb totes les olors a Fragantica, llibre “Nose Dive” de Harold McGee
Harper:  com treballen les empreses cercant nous perfums, fent servir el mètode tradicional i introduïnt AI

Així és com va practicant la capacitat d’analitzar les fragàncies algú que es dedica a la matèria. A mi em podeu sorprendre a la primera planta d’El Corte Inglés deixant-me testar les noves mostres de perfums al dors de la mà. Precisament la perfumeria va començar amb els sacrificis de les divinitats que es feien amb fum aromatitzat (per fumum) com un antídot contra el cansament i la calor extrema. Abans d’entrar a la catedral de Barcelona notem les olors sacres d’encens que ja empraven per als seus rituals els egipcis. Igual que els encensos menys celestials i més new age de sàndal que inunden les botigues de Gràcia i del carrer de l’Hospital. Un dels millors centres de l’Estat, l’Hospital Clínic, desprèn aquesta olor tan característica dels recintes sanitaris, segurament fruit de la voluntat d’esterilitzar.
Olor de pneumàtic a Fontana
Cafè Torrat
pixums a les cantonades

perfums

[l’olor del bosc de pins amb la pinassa, el mar mediterrà més sec, el mar del nord amb les algues, l’olor del bosc humit amb molsa i bolets]

gespa, flors
[olor dins d’uan esglèsia, la pedra]

El Test UPSIT proposa identificar 40 olors:

1. Pizza
2. Bubble gum
3. Menthol
4. Cherry
5. Motor oil
6. Mint
7. Banana
8. Clove
9. Leather
10. Coconut
11. Onion
12. Fruit punch
13. Licorice
14. Cheddar cheese
15. Cinnamon
16. Gasoline
17. Strawberry
18. Cedar
19. Chocolate
20. Gingerbread
21. Lilac
22. Soap
23. Peach
24. Root beer
25. Dill pickle
26. Pineapple
27. Lime
28. Orange
29. Wintergreen
30. Watermelon
31. Paint thinner
32. Grass
33. Smoke
34. Pine
35. Grape
36. Lemon
37. Natural gas
38. Rose
39. Peanut
40. (segons la versió: apple / sandalwood / baby powder)

 

Posted on

Història de la tecnologia. Cuina

[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280

societats primitives

el foc

primera agricultura

Grècia Roma Medieval

Amèrica: patata i tomàquet

França, Brillat Savarin Escoffier

la refrigeració, les conserves

https://foodtimeline.org/

Plats i coberts

Menjar cap el 1650. Com a coberts només una cullera, normalment cadascu duia el seu ganivet.

El 1750 ja es fa servir la forquilla.

La forquilla arriba a Europa va arribar d’Orient al segle XI, va ser un luxe de l’aristocràcia durant més de 500 anys, i no es va generalitzar fins a la Revolució Industrial del segle XIX, quan va passar de ser un símbol d’estatus a un objecte domèstic comú.

Al S.XI la princesa romana d’Orient, Teodora Anna Ducaina es va casar amb el Dux de Venècia, Domenico Selvo. Ella va portar el costum d’utilitzar una forquilla d’or de dos dents a la taula, causant escàndol i rebent crítiques ferotges del clergat, que ho considerava un instrument de luxuria i un insult a Déu que ens havia donat els dits. Als sXIV-XV la forquilla va començar a aparèixer de manera molt esporàdica i excèntrica entre l’aristocràcia italiana, especialment a ciutats riques com Venècia i Florència. Encara era un objecte de curiositat i, sovint, de burla en altres parts d’Europa. Era un article de luxe pels nobles, de dues punxes com una forca, fabricat en materials preciosos com or, plata, marfil o cristall. Tenia a veure amb l’elegància a taula, i no tacar-se les mans i la roba, especialment quan la moda va incorporar encaixos costosos i colls alts amb gorgueres al segle XVI. Va arribar a França a través de Caterina de Mèdici [com el ballet] quan es va casar amb el futur rei Enric II el 1533. El seu ús va començar a estendre’s lentament entre la noblesa francesa.

Al sXVII es va popularitzar entre la noblesa i la burgesia adinerada de països com França, Anglaterra i els Països Baixos. A finals del sXVII ja es comencen a veure forquilles de tres i quatre dents, més pràctiques per subjectar talls petits. S’estandaritzen els coberts, culelra, forquilla i ganivet. Al sXVIII s’extén a entre les classes mithanes urbanes per les noves idees sobre civilitat i higiene.

Al sXIX la revolució industrial permet la producció en sèrie d’estris de metall, ferro, alpaca i a finals de segle acer inoxidable. La forquilla arriba a trotes les famílies. Va tardar tant a generalitzar-se perquè de fet, amb una cullera, un ganivet i tros de pa [per gestionar el plat], ja n’hi havia prou; i durant un temps es va considerar poc masculí.

Menjar amb forquilla i ganivet, bastonets, o les mans

A grans trets, a Europa i Pròxim Orient es menja amb ganivet i cullera, la forquilla es generalitza al sXIX. A l’Àsia oriental, (Xina, Japó, Corea, Vietnam) es fan servir bastonets (cullera per la sopa). A la Índia, parts d’Àfrica i Orient Mitjà es menja amb els dits i pa (naan, injera).

A Europa el menjar arriba a taula en peces grans (carns, pans), calia un ganivet tallar-lo [i en general tothom duia el seu]. Amb el ganivet i els dits ja n’hi havia prou.

A l’Àsia es menjaria amb bastonets perquè [degut a l’escassedat de combustible] es practica una cuina ràpida, al wok o bullit. EL menjar ha estat prèviament tallat a trossets i a taula ja no cal tallar-lo ni punxar; per això és fàcil agafar-lo amb bastonets.

A la Índia i parts d’Àfrica, amb guisats tous (curris, llenties), no cal tallar res, les làmines de pa fan de cullera i pinça. A la índia sempre s’ha de menjar mab la mà dreta, l’esquerra és la que es fa servir per netejar-se.

Posted on

JCJ Lectura

JCJ Arxius

Recorregut: Infantesa, Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3.
Biblioteca illa deserta. Recursos museu

Infantesa

Contes, Pinotxo, Kasperle, Jim Botón i Lucas el Maquinista, Enid Blyton. Teban Sventon. Contes de fades d’Arthur Rackham. Stevenson La Illa del Tresor. Daniel Defoe Robinson Crusoe. Rebelión en la Granja. Explorant la biblioteca de casa.

Adolescència

Primeres lectures dels clàssics grecs, Juli Verne. Herman Hesse, El Lobo Estepario. Kafka. El llibre del Te. Explorant la biblioteca de casa, CPVE del carrer Gran, CPVE Sarrià sortint d’escola, Nova Biblioteca Lesseps (Enciclopèdia espasa, llibre alemany de manualitats). La llibreria Herder i llibreria Francesa. [majoria de textos en castellà per la dictadura]. Biblioteca de Sant Pau. Universitat amb els discos.

 

el dia dels trífids john wyndham

Adult 1, 1982-1999

Començo a recollir cites. Poesia catalana, policíaques, clàssics grecs de drama i lírica amb cites anotades en paper i després a l’ordinador, Italo Calvino 1. La illa del Tresor llegida a les nenes. Mirant grans llibreries en els viatges a París, Londres o Alemanya. El nom de la rosa.[formació de la biblioteca, compra intensa de llibres] [la sensació de petitesa a la biblioteca de lletres de la universitat]

1984
Tolstoi, Guerra i Pau (a impressores). Umberto Eco, Il nome della Rosa.

1985-1986-1987

1988
Michael Ende, Mono. Tolkien, “El senyor dels Anells” (llegit seguit durant una grip amb febre que em feia somniar).

1989
Les set tragèdies de Sòfocles. Jane Austen, Pride and Prejudice. Thomas Hardy, Tess dels Ubervilles. Pèndol de Foucault Umberto Eco.  Tom Sharpe,  Wilt.  M. Ende, Momo.  Anne Marie Villefranche, “Placer de amor”. John Le Carré, La casa Rússia.
Compra del Diccionari de filosofia de Ferrater i Mora. Clàssics de filosofia en català [els publicats fins el moment]. Comanda a DOVER [què?]. Llibres de poesia catalana (Carner,Maragall, Verdaguer i Guerau de Liost), de cançons populars catalanes.

1990
Umberto Eco, “El pèndol de Foucault”

1991
Llibres de jardins: Gardenkunst, Paradeisos, 300 jardins de France, i també Edward Hopper, Alvaro Pombo “El metro de platino Iridiado”, Atlas d’història, Enciclopèdia Larousse, Néstor Luján “Una folla jornada” i Panofsky i Saxl “Saturno y la melancolía”.

1992, 1993 no consta

1994
He llegit llibrets de Carpentier, Borges, Baroja, Walden 2 de Skinner, m’he subscrit al National Geographic Magazine, Dinotopia, Bukowski i el Hölderlin de Pierre Bertaux, Caos, “Ideas sobre la Complejidad” de Wagensberg.

1995
El paisatgisme a Catalunya, Iconografia filosòfica. La diversitat de Cavalli-Sforza, Obaba de Bernardo Atxaga, National Geographic, Guia GR11, Hiperió de Hölderlin, Foix i Verdaguer, La Tabla de Flandes, Los hijos del Grial.

1996
Helena Lubienska de Lenval, El Silenci; Jostein Gaardner, El Món de Sofia; Montserrat Roig, Digues que m’estimes; Reverte, La piel del tambor; Miquel de Palol, El jardí dels set crepuscles; Italo Calvino, Si una nit d’hivern un viatger; William Gibson, Neuromancer.

1997
Contes curts de Kapeck, Musil, l’home sense atributs. Conrad,  Victoria.
Puny de Déu Forsyte, el Lleó d’Àfrica Mahalouf. Cámara de Gas, El Jurado de Grisham. Llibres natura, El maestro de esgrima de Perez-Reverte. Antologia de Javier Marías.

1998
El quartet d’Alexandria, de Durrell, Memòries d’Adrià de M. Yourcenar, Chronos de Benford, Una antologia de Haikus japonesos, El diari de Nora Gil de Mercè Rius, La Peste de Camus, El corazón de las tinieblas de Conrad, La Veneziana de Nabokov, L’home que calculava de Malba Tahan(N), Mañana en la batalla piensa en mi, de Javier Marías, Ors, Oceanografia del tedi.

1999
Mrs Dalloway de Virginia Woolf. La Bíblia, llibres de l’apocalipsi, Job, Tòbit. Diderot, Jacques le Fataliste. Proust, Du coté de chez Swann. Lorca i Antología de la poesía castellana. Montalban: Carvalho. 7 anys al Tibet; Laura Pérez Esquivel, Como el agua para el chocolate. Harry Potter i la pedra filosofal. La forense Kay Scarpetta.

Adult 2 . 2000-2011

Lectura del quijote a la Mancha, Shakespeare en bici per Lleida completat en anys posteriors, Proust, Nabokov. Poesia xinesa. [transició a llegir només en català i anglès, en castellà només originals]

2000
El Quijote al viatge a la Mancha, primera vegada que dedico temps en exclusiva a llegir. Proust, À la Recherche du temps perdu. Tabucchi, Sostiene Pereira.
Poesia: Kavafis i Pessoa. Harry Potter 2 i 3, ciència ficció de Ender, el Médico de Noah Gordon, les excel·lents novel·les de la Kay Scarpetta, Christian Jacq. Llibre de vestimenta masculina pel bagul escriptori de viatge de Stravinsky.

2001
Completo “À la recherche du temps perdu” de Proust, La Prisonnière a l’hivern, Albertine Disparue a la primavera i Le temps retrouvé a l’estiu.  El monte Ararat de Yamad Kemal i uan antologia de les 1001 nits a propòsit del viatge a Turquia. L’antologia de contes sobre cavalls i la crítica literària de Harod Bloom. Novel·les policíaques de Montalbano, PD James, Mary Higgins. El Harry Potter 4.

2002
Italo Calvino: Les ciutats invisibles. Arundanati Roy: El déu de les coses petites. Quim Monzó: Contes. Franz Kafka: La metamorfosi. T.Harris: Hannibal. Saul Bellow: Ravelstein. Xavier Benguerel: Icaria, Icaria. Stendhal: Le Rouge et le noir. Nabokov: Ada o l’ardor. Tanizaki: Elogio de la sombra. Steiner: Nostalgias del absoluto. Chesterton: Father Brown. Antologia de Haikus.
PDJames: Pecado original, Sabor a muerte. Ann Perry: Los escándalos de Fleet Street. PD James: Sabor a muerte. Forsythe: El manifest negre.  Reverte: La Carta Esférica. Chester Himes. Elizabeth George. Donna Leon: Guido Brunetti.

2003
Cites de Sòfocles. Shakespeare (Romeo and Juliet, Richard II, Summer’s Midnight Dream, The merchant of Venice, King John).
Saul Bellow (L’autèntica), Paul Auster (trilogia de NY), contes de Raymond Carver, Sinuhe, Nagib Mahfouz, Guerau de Liost, Artur Schnitzler (Traumvolle, Srta. Elsa), Versions de poesia antiga de Segimon Serrallonga, lectura Haikus, Pere Schlémil, Helen Hanff (84 Charing Cross), Juniziro Tanizaki (la clau), El Incal, Conrad (Nostromo), Celan. Como ver la arquitectura de Bruno Zevi.
Polis (Scarpetta, Camilleri, E. George, Forsythe, Mendell, Sapowski, PD James, Stanislaw Lem),

2004
Shakespeare: Henry IV a la tardor, Henry V el maig, Much Ado about Nothing, El rei Lear, La tempestat, As you like it. Nabokov, Parla memòria, L’encantador, Pnin, Foc Pàl·lid. El Contrabaix de Susskind, Vides d’animals de Coetze. Sebald, Vértigo. Cercas, Soldados de Salamina. Borges, Aleph. Poesia: Benguerel, William Carlos Williams, Ted Hughes. Walt Whitman. Sara Paretski,  Bruixes de Terry Pratchet. PD James. John le Carré, el Jardiner Constant, Patrick O’brien. Patricia Highsmith, Tom Ripley. Chandler, la dama del llac. Simenon, l’home que veia passar els trens.   El Codi da Vinci. New Yorker. Una edició antiga de “tres anglesos s’esbargeixen”, Catalunya des de l’aire.

2005
Shakespeare: Twelfth night, Juli Cesar, Hamlet.  Odes de Píndar. Nabokov: Parla memòria (per segona vegada), Contes. Coetzee Esperant els bàrbars. Poesia xinesa. El somni de les mansions vermelles, Històries del Jutge Dee (Van Gullik). Llibre “Maquinaria pesada”. La Sombra del viento. Petros Markaris.  PDJames. Autostopista galàctic, Harry Potter.

2006
Els aforismes de Zurau de Kafka (regal de la Maria). Memòries d’una Geisha. Reprenc la lectura de Shakespeare: Troilus i cressida, Està bé si acaba bé, Mesura per mesura a Londres, Othello a casa, el rei Lear i Macbeth a Santander.
Japó: Botchan de Natsume Soseki, Lord of Musashi de Tanizaki Junichiro, Norwegian Wood de Murakami Haruki.
Policíaques de Mankell, Rayuela de Cortázar. I en literatura americana, Seize the day i Augie March de Saul Bellow, i el Sebastian Knight de Nabokov.

2007
He acabat de llegir totes les obres de Shakespeare, Antony i Cleopatra, Coriolà, Timó d’Atenes, Pericles, Cymbeline, Un Conte d’Hivern, La tempesta, Enric VIII. Dumas, Els tres mosqueters. Tales of Tao Immortal. Yukio Mishima, El rumor del oleaje. .Dickens, Picwick. Hoffman. L’elixir del diable. Chrétien de Troyes, El Graal. Lahiri, Jhumpa, L’intèrpret d’emocions (Índia que viu als USA). Paul Auster, Brooklyn Folies. Nature Girl. Flaubert, Mme Bovary, Flaubert. Salinger, el guardià del camp de sègol. Rabelais, Gargantua i Pantagruel., William Dalrymple, La ciutat dels Djinns . Orhan Pamuk, Rojo..Mahabarata, Narayan. Poesia de Tagore.
McCallsmith, Friends lovers and chocolate. Ian McEwan, Saturday. Margaret Truman, Muder at Union Station. Noll, Ingrid Die Aphotekarin. Connolly mujer cemento, Andreu Martin, Les claus.
Jeff Hoke Museum Lost Wonder. Confessió PLluis.

2008
Kafka America, Grossman, Vida y destino, Kafka, el procés. Joyce, Portrait of the artist as a young man, Ulysses. Luisa Castro, la segunda mujer. Erich Kästner, Emil und die detektive. / Noah Gordon, El celler. Contes de Nete, Frank Schatzing, Contes de Salinger, Der Schneeman. Noveles policíaques en alemany, acabat Tatort, Joyce, Teresa Solana, Crim imperfecte. / Poesia Angel Gonzalez. Els Codexs.

2009
Llull. Llibre de meravelles. Goethe, FAUST (decebedor). Francesc Pujols, Hiparxiologi. Robert Burton, Anatomy of melancholy. BALLARD, Vermilion Sands. Julian Barnes Talking. VilaMatas, el libro asesino. Delibes La sombra del ciprés es alargada. Philipp K Dick. The Three Stygmata of Palmer Eldritch. Roberto Bolaño. Los detective salvajes (que abandono). Cortázar, el perseguidor. Isabel Allende Casa Espiritus. Melville, Bartleby, Narracions curtes, Benito Cereno, Las Encantadas.L’elegància de l’eriçó, Muriel Barbery. Narracions curtes. Policíaques. Perú: policiaca, Fernando Ampuero. Bryce Echenique: Un mundo para Julius. Ernesto Ferrini, La tristeza de los burros. Vargas Llosa: Pantaleon y las Visitadoras.
Poesia: Vicent Andrés Estellés, Coral Romput.

2010
KSP Saturn o la Melanconia. Gènesi, Èxode, Levític. Els Elements, llibre de química. Colonna, El somni de Polífilo. Steiner, 10 raons per a la tristesa del pensament. Sum Eagleman.
Melville, Billy Budd. Karin Michaels, Bibi, una noia del nord. Màrius Torres, Poesia. Ballard Cocaïne Nights. Murakami. Córrer. Jesús Moncada, Camí de Sirga. Ian Rankin. Mccallsmith, 44 Scotland st. Alice Munro.
Rússia: Tchejov, narracions, el nen, Kashtanka. Montserrat Roig, l’agulla daurada. Gogol, Històries de st. Petersburg, Nevsky Prospekt. Pushkin, Narracions.

2011
Tornant de Rússia: Pushkin, Narracions. Boris Akunin, La conspiración de Moscú. Bulgakov, El maestro y la margarita. Antologia de poesia russa, llibret. Contes de Thekhov. Tot Salvat Papasseit i l’antologia de Maragall. Murakami, De què parlo quan parlo de córrer.  Els dos Incals. He mirat al balcó el llibre sobre l’Evolució. De Maistre, Voyage Autour de Ma Chambre. James Ellroy, Desierto. Michael Connelly. El psicoanalista. Melville, Moby Dick, m’ha costat temps, l’he acabat a l’estiu.
Assaigs importants: Pogue Harrison, Essay on gardens. Mnemosyne d’Aby Warburg. Steiner, Errata. Herman Hesse. Projecte de llegir la Bíblia, llibre de Job.

Adult 3 2012-2027

[Kindle] [les llibreries han deixat de semblar portes a móns desconeguts, camins a seguir i semblen només habitacions  que ja he recorregut i que en general, no m’aportaran gaire. Amb l’excepció de la Britànica, miro més internet i la wikipèdia que no pas consulto la biblioteca]
Burton anatomy of Melancholy, El somni de Polífilo, Gorssman Vida y destino, Lectura de la Divina Comèdia en 3 dies a Barcelona, Les metamorfosis d’Ovidi, alícia en Terra de meravelles. Borges. El Canon Pali.
Tardes llegint poesia xinesa a la terrassa.

Intent de memoritzar poesies. Els quaderns de butxaca

2012
Haurà estat l’any del Kindle i de la subscripció al NewYorker.
Spinoza. Etica. Bloom, Donde está la sabiduría, Alex Ross: The rest is noise. Karen Armstrong: Una historia de Dios. Bíblia: Llibres sapiencials, Isaias, Proverbis. L Foix, diari de 1918.
Kerouac: On the road, The Dharma Bums. Shibumi, Trevanian, L Don Winslow, Satori. Ubik de PKDick. Negra nòrdica. Per Islàndia: sagues i Harold Laxness.

2013
La Divina Comedia. Les Confessions de S. Agustí, manífics llibre X i XI sobre la memòria i el temps. Rousseau, Les reveries du promeneur solitaire.
Rilke. Espriu, cementiri de Sinera. Ariadna al laberint grotesc. Edicions d’Espriu i Ungaretti.
Abraham Verghese, Cutting for Stone. Karel Kapek, l’Any del jardiner. Sackleton, South. McallSmith, The Charming quirks of others. Jaume Cabré, Jo Confesso.China Mieville. La estación de la calle perdido. Yasutaka Tsutsui, conte angoixant. Don winslow, The Loo sanction, The power of the Dog. Scerbarenko. deKok, Assassinats a Amsterdam.

2014
Calvin i Hobbes, obra completa. Textos Pali sobre meditació a Tailàndia. Bree Wilson, Consider the Fork. Malraux, le Musee imaginaire. Poesia de Joan Vinyoli.

2015
Aprendre poesies de memòria a la feina (Thomas Hardy, Pere IV, Maragall). Lydia Davis (narracions curtes i molt depurades), Sándor Márai l’estranya, la gaviota. Roger Pol-Droit 101 experiencias de la vida cotidiana, Joel Dicker Harry Quebert (sobrevalorat). Jordi Cots Moner, La Convenció. Kenko no Chomei. Sant Juan de la Cruz. Nele Neuhaus. Schneeberger must sterben. Truman Capote, Breakfast at Tiffanys. Sergi Pàmies, contes. Trollope The trhree Clerks. Chester Himes, Blind man with a Pistol. Edmund Crispin, mosca dorada. Maj Sjöwall, El hombre que se esfumó. Alex Lemaitre.

2016
Lectures: Kamo no Chomei Hojoki, Kenko Essays on Idleness, Liu Cixin Three Body problem, Lewis Carroll, Alice in Wonderland [lectura per Barcelona], Flannery Oconnor , Italo Calvino. Les ciutats invisibles. I racconti , Robert Galbraith: Cormoran Strike, Neruda i Borges a la Patagònia.

2017
La gran lectura de l’any han estat els contes de Txékhov al llarg del viatge amb la furgo. A més, Natalia Ginzburg Le Piccole Vertu. Italo Svevo, La coscienza di Zeno, decebedor. Olga Tokarczuk, Sobre los huesos de los muertos, molt original. Stanislav. Lem Solaris. Mercè Rodoreda, Mirall Trencat. Sherman Alexie. Golem, Isaac Bashevis Singer.
Samanta Sweblin, Julian Barnes Nothing to be frightened of. Alguns contes de Prudenci Bertrana. Nabokov, Transparent things. Eckart Tolle, El poder del ahora.
Policíaques: Philip Kerr, la trilogia de Berlin. PD James. Jo Nesbo i la sèrie de Harry Hole. Zigmund Miloscevsk,i fiscal Scazi.

2018
Assaig: Dawkins. The Selfish Gene. Epictet i Marc Aureli. Rebecca Solnit, A Field Guide to Getting Lost, Wanderlust. Camus, L’Étranger, Le mythe de Sysiphe, La Peste. jlBadal: les coses que realment han vist aquests ulls inexistents. Hawking a Brief History of Time. John Gray. The silence of animals.
Georges Perec: La Vie Mode d’Emploi. Benjamin Black i PD James amb la sèrie Dalgliesh. Alexander McCallSmith, The Sunday Philosophy series. Saramago, el Evangelio según Jesucristo.
Auden. Baudelaire, Les Fleurs du Mal. Josep Palau i Fabre, poesia. Wallace Stevens.

2019
Auden i Poesia Xinesa. Il Danubio, Claudio Magris.
À rebours, Huysman. Atlas Shrugged, Ayn Rand. Elena Ferrante. Israel: Batya Gur, Daniel Silva, Gabriel Allon.

2020
Poesia a la terrassa: Auden i Hölderlin. Lucreci, De la Natura. Steiner, The Poetry of thought. Douglas Adams Hitchhiker’s guide galaxy. Station eleven, Emily st Mandel. Conversations, Sally Rooney. A wrinkle in time, Madeleina l’Engle. Bend Sinister, Sebastian Knight Nobokov. Novel·les policíaques i de la cua de palla.

2021
Novel·les de la cua de palla. Policíaque, amb tot John Le Carré. P.K.Dick Ubik. Do androids dream of Electric sheep.Palmer Eldricht. The man in the high castle.Robert Walser Der Spaziergang. Susanna Clarke, Piranesi. Virginia Woolf, Mrs Dalloway. John Waters: 101 things I hate. Poesia: Hölderlin, Rilke. Assaig: Tristan Gooley. How to read Water. Sun Tzu, l’art de la guerra. Darwin Wallace, la lluita per la vida. Cavalli-Sforza, Qui som, història de la diversitat humana. Horace Walpole, El arte de los jardines modernos.

2022
Dostoievsky Karamàzov. Murakami, Balla balla balla, Wind-Up Bird, 1q84. Ha Jin, la Espera. Oliver Sacks, Musicophilia, Tales of Music and the Brain. J.E. Gardiner. Bach, music in the castle of heaven. Julian Barnes, The Man in the red coat. Dovlátov, La maleta. Philip Roth, Goodbye Columbus. Edmund Burke, A philosophical Inquiry into the origin of our ideas of the Sublime and Beautiful. Marcel Danesi, Semiotics. Kashuo Ishiguro. Klara and the Sun. Les mil i una nits. Marco Polo, Il Milione.
Sonets Orfeu al sofà. Jazz Life. Infografia. Terrassa, Poesia Xinesa. Virgili, Bucòliques.
MccallSmith The World according to Bertie, The unbearable lightness of scones, The importance of being Seven, Bertie Plays the Blues. Becky Chambers, A Closed and Common Orbit, A long way to a young, angry planet. Lindsey Davis, Marco Didio Falco 1, 2, 3. Jeff Hoke. Leaping through life

2023
Cormac Mccarthy, The Passenger, Stella Maris. Nabokov, Insomniac dreams. Annie Ernaux, Passion Simple. Zeina Abirached, El piano Oriental. Kurt Vonnegut, Slaughterhouse five. Cortázar, La vuelta al día en 80 mundos. Fred Uhlman, L’amic retrobat. Quincey, Confessions of an english opium-eater.
Alexander McCallSmith. Bertie’s guide to life and mothers, The revolving Door of Life, The Comfort of Saturdays, The forgotten affairs of youth. Dror Mishani, Tres. Donna Tart, The Secret History. Martin Cruz Smith, Estrella Roja, Red Square. Thomas Harris. Silence of the Lambs, Thomas Harris, Hannibal. Marlon James, Black Leopard, Red Wolf.
Virgili, Geòrgiques, com un calendari del pagès. Horaci, odes i èpodes. Poesia xinesa.
Aldous Huxley, Doors of Perception. Hegel, la Raó en la història. Tibetan Book of the dead. Kathryn Schluz, Lost and Found. Schrödinger, What is Life, Mente y materia. Baghavad Gita.

2024
Robert Galbraith, The Running Grave. Empar Moliné. Benvolguda. Richard Osman, The Thursday Murder Club, The Bullet that missed. Ruth Galloway, Dying Fall. Alex Michaelides, Les donzelles, The Silent Patient. Dashiell Hammet, Red Harvest. Neal Stephenson, Snow Crash. Chris Offut, Country Dark. Sophie Kinsella, Undomestic Goddess. Percival Everett, The Trees. Thomas Pynchon, Vici inherent. Markus Sakey. Brilliance. Sara Paretsky, Indemnity Only, Windy City Blues, Killing orders, Deadlock.
Yoko Ogawa, Le musée du silence, La policía de la memoria. Vasco Pratolini Cronaca dei Poveri Amanti. La Bruyère, les Caractères. Manuel Mújica Laínez, Bomarzo. Capote, Breakfast a Tiffany’s. Elizabeth von Arnim, Vera. Georges Perec, La boutique obscure, 124 dreams. Upton Sinclair The Jungle. Henry Miller, Tropic of Cancer. Haruki Murakami, A la caça de l’ovella.
Llibre egipci dels morts. Salvador Dalí, The Secret Life of. Athenaeus of Naucratis, El Banquet dels erudits.
Al-Mutanabi, poesia. Lev Rubinstein, Here I am. Poesia Xinesa: Marià Manent, Com l’Aire daurat. Antologia de Tony Barnstone. Antologia de Guojian Chen. Antologia de DuFu. He transcrit la selecció de les lectures i n’he incorporat algunes al museu.

2025
Poesia: Wallace Stevens al sofà, poesia catalana a la terrassa. Revistes catalanes: Cucut d’Ací d’allà. Ninots: Abirached, Zeina, El piano Oriental. Alejandro Jodorowsky, Zoran Janjetov, Los tecnopadres. Moebius, El garaje hermetico. Noe Barreiro, The convent of Hell.
Literatura: CAPEK, Karel, R.U.R. (Rossum’s Universal Robots). Couperus, Louis, Ecstasy, A Study of Happiness: A Novel. Gurt, Carlota, Cavalcarem tota la nit. Hugo, Victor, Le Rhin. Lautréamont, Isidore Ducasse comte de, Les Chants de Maldoror. Pamuk, Orhan, El museo de la inocencia. Rodoreda, Mercè, Mirall trencat. Rooney, Sally, Intermezzo. Xiaoxiaosheng, Lanling, The Golden Lotus. Graham Greene, El final de l’idil·li. Joan Pijoan, i després què. Nora Ephron, coragre. Aki Shimakazi, Hôzuki.
Assaig: Boonstra, Lee, Prompt Engineering. Gazzaniga, Michael S., Who’s in Charge?. Lovric i Mardas, How to insult, abuse and insinuate in classical La… Mariani, Paul, The Whole Harmonium · The Life of Wallace Stevens. MURAKAMI, HARUKI, Retratos de jazz. NIETZSCHE, FRIEDRICH, Més enllà del bé i del mal. Sabater i Mur, Quatre nois genials. Huyghens, Watt, Dickens, Mozart. VALÉRY, PAUL, La Philosophie de la danse. Els 7 llibrets sobre Van Gogh. Vendler, Helen, Reader’s Guide to Wallace Stevens, A. Yutang, Lin, Importance of Living, The.
Novel·la negra: Galbraith, Robert, Hallmarked Man, The. Kuang, R.F., Katabasis. Lapeña, Shari, Things Go Flying. McManus, Karen M., One of Us Is Next, One of Us is Lying. Paretsky, Sara, Blacklist, Total Recall, Hard Time. Stevenson, Benjamin, Either Side of Midnight. Dan Simmons, Hyperion.

Col·lecció Illa deserta

[provisional]

[ El que més m’ha agradat, el que m enduria a l hospital, la guia de lectura que llegaria tim. La meva selecció d’un prestatge: Italo Calvino, Chejov, Nabokov]

Vassily Grossman: Vida y destino
Ovidi: Les metamorfosis
Bill Watterson: Calvin

El llibre de fades
El maravilloso viaje del doctor Acorta
El libre del Te
Nabokov: Ada, Speak memory

Borges

Pere IV: Tirallonga dels monosíl·labs
Maragall: Cant Espiritual
Thomas Hardy: Afterwards
Brenda Shaugnessy: I have a time machine

Els llibres que valoro com a objecte:

  • Rotlles Japó
  • De la pulcra ceniza (com capses de Marcel Duchamp)
  • Les meves edicions de butxaca
  • El llibre del Te Okakura Kakuzo
  • Calvin obra completa
  • El Coromines
  • Britannica
  • Projecte de gran incunable

La lectura al museu

32c Les meves cites  |   422  Poetes i poesies  | els llibrets, .  Edicions de butxaca  la llibreria,] biblioteques meves i del món.

Posted on

Les meves experiències en art

Infantesa i adolescència     Adult1 (1982-1999)     Adult 2 (2000-2015)     Adult3  JCJ Art  recursos museu Museus i exposicions

Infantesa i adolescència

V40 Infantesa: postals del pare, reproducció Van Gogh menjador, llibres [pare: subirachs, tàpies, Van gogh, Paul Klee]

V40 Adolescència: visites a algunes exposicions, adolescència, exposició? Escola l’ARC, intents dibuix meu, obres fetes a Alemanya, intents escultura Ytong, [mondrian, kandinsky, els impressionistes]
Assisteixo a algunes classes a l’acadèmia Sant Jordi amb Muñoz i Maria. Inicis fotografia en B/N Banyoles i facultat.

Adult 1 1982-1999

Resum Castellar. Posters a casa. Viatges París, Itàlia, exposició Miró, Antonio López, paisatgistes holandesos, el romànic de Pisa. Escher. Exercicis de dibuix i ombres. Intents de retrats de les filles. Exlibris. Escultures de les filles. Làmpara nau espacial estil Chris Burden.
Fotografia de casa. Diapositives. Vídeos i muntatges.
Tots els àlbums

1990: Natures mortes a l’aquarel·la, estrena de la capsa de camp de Windsor & Newton. (Projecte d’armari palau com una façana renaixentista). Còpia d’un gravat de Canaletto.

1991: Primer camí de taula com a avet que la mare va brodar i vam estrenar per Nadal. Una sessió de fotos nus. He tallat una cara de fusta pel majordom

1992: Flors pel camí de taula de primavera. Fulles de roure a la barbacoa. Intent de copiar dibuixos d’Ingres.

1993:  Esborrany per un mural a la porta del garatge. Aquarel·les ( he començat l’aquarel·la amb roses, el llimoner del pati, un paisatge de Can Santpere i una vista de Solius. Retrats a llapis de les nenes de casa.

1994: Proves amb aquarel·la, esbossos a les nenes, comprat i provat el pastel. Sortides a dibuixar la Mola.

1995: Esbós de Teresa al piano, retrats, aquarel·les de Sant Llorenç, Montpeller, Gelida, Comarruga, retrat nenes gran format, retrat Pilar, esbós platja. M’he comprat una corbata d’Escher.

1996: Dibuix per brodar un camí de taula d’espigues, catalogar dibuixos, figuretes de fang pel pessebre, esbossos amb llapis miniatura, inici bodegó a l’oli.

1997: Dibuix gran al carbonet de les nenes a Solius. Projecte de ceràmiques domino per la Mercè Rius, paraula persona en molts idiomes; camí de taula estiu acabat; PROJECTE retrats vídeo

1998 Aquarel·les dels viatges,  escultures dels caps de la Teresa i la Maria.  Camins de taula que brodarà la mare. La làmpada nau. (vídeo 2016 Lampada nau espacial.) vídeo: Escultures

1999: Nou ex-libris, aquarel·les a les sortides.

Adult 2, 2000-2015

Interès per Poussin, Lorraine. Viatges a Egipte, Grècia, Xina i Japó. Recorregut mental per les sales del KHM de Viena. Dibuixos a les reunions de feina.

2000-2001: Dibuixos CR24

2002: Maqueta Gaudí per missió. Nous dibuixos Tanzània.

2003: He copiat dibuixos de Dürer, practicat arbres. També he canviat sovint el quadre que tinc a l’habitació. Una nadala per internet. Aquarel·les al Tour del Montblanc. Dibuix 2003

2004: Nadala foto dels bancs. Proves dibuix contemplació.

2005: Una sessió de sumi-e a tinta al viatge a Xina. Nadala dibuix tinta xina. Projecte tangram3 de bonsais que farà la Mercè Rius. Dibuix contemplació.

2006: Nadala finestra que s’obre a un paisatge. Dibuix Aquarel·les al Camino.

2007: Nadala targetes mosaic Ebre. Retrats dels pares a partir d’una foto. Preparatius dibuix contemplació de l’univers. Models del Lost Wonder. Dibuix

2008-2015
feina: viatges a Madrid, visites al Prado, Thyssen i Sofia
Primeres guies de museus, experiència d’anar-hi amb música.
Grans dibuixos: sol en l’univers, contemplant el món,
Sketchcrawls

2008: Nadala plànol i gomets de fotos.Quadre de la contemplació del món. Aquarel·la. dibuix 2008

2009: Nadala mosaic de fotos Perú. Aquarel·les Montserrat i altres. Il·lustracions dels posts. Dibuix de solitud enmig l’univers i contemplació del món. (galeria).

2010: Nadala llibret Rússia

2011: Nadala siluetes de la família

2012: Nadala pessebre lletres

2013: Fotos de la vida quotidiana i brots de la terrassa amb fons negre. Timelapse. Muntatge de la banda sonora dels pares per celebrar els seus 85 anys. Aquarel·les de sortides, Sketchcrawl de Sant Andreu, el Ficomic a Montjuic. Nadala llibret Espriu

2014: Aquarel·les als viatges. Sketchcrawls de gener i a l’estiu. Nadala calendari d’advent tirallonga monosíl·labs.

2015: Aquarel·les als viatges. Fotos zenitals amb el trípode. Nadala amb espelma a dins.

Adult 3

2016-2027

Museus als viatges. Fotografia i arxiu d’obres d’art als museus. Pàgines dedicades a artistes a Museu?! Dibuixos a la pissarra. Vídeos.

2016: Dibuixos als viatges. Nadala sobre Origami.

2017: Il·lustracions per la nova web i targeta no-business de Vida Contemplativa. Nadala calendari del Pagès.

2018: He fet una aquarel·la de les naus del carrer, com un Hopper del Poblenou. He passat força estones dibuixant retrats i esbossos per les imatges del web i la tarja personal. Dibuixos a la pissarra. Dibuix. Nadala postals de Chartres.

2019: Núvols al dormitori. Vídeos contemplatius.  Dibuix. Nadala Receptes de galetes de Nadal, la mare.

2020: Muntar vídeos “la nau” i “la cuina” amb banda sonora (LMMS, teclat midi i trompeta). Dibuixos del dormitori, cuina i jo mateix com a l’home de Vitrubi de Leonardo. Fotos dels espais de casa on hi apareixo diverses vegades. Dibuix . Nadala mascareta Covid.

2021: Algun dibuix als viatges, il·lustracions pel museu. Taula amb núvols. Vídeo de la roba. Nadala recorregut Sant Martí. Dibuix 2021

2022: Dibuix: Abocador de gener a juny, Dibuix ballarins de blues. Dibuix família a la pissarra. Contes Albert i Jofre. Nadala 2022. Figuretes pessebre. (Dibuix 2022)

2023: Aquarel·la Banyoles. Iris a la pissarra. Dibuix dels néts. Dibuix del cap i Nadala. Vídeo autocar. Dibuix

2024: Dibuix dels néts. Sortides a dibuixar amb Hanna. Il·lustració Tralfamadore. Jardins alternatius per la terrassa. Travessa. Dibuixos de contemplació: Hèrcules Farnese, Corredors. Nadala. Nou projecte Jantar Mantar pel solar. Solius reimaginat (sh3d). Dibuix

2025: Esborranys d’una casa ideal, Pissarra, finestra amb torres, Atlas. Exercicis aquarel·la, petits esborranys al viatge del Rhein i Istanbul. Nadala. Dibuix

 

Posted on

Magritte, René 1898-1967

Obres  |    galeria

viquipedia: René François Ghislain Magritte va néixer a Lessines, a la província d’Hainaut. Va ser el gran de tres germans. La seva infància va estar marcada pels canvis de domicili de la seva família, els sotracs financers del seu pare i, sobretot, la dramàtica mort de la seva mare que, l’any 1912, va llençar-se al riu Sambre. Magritte va començar a estudiar pintura als dotze anys amb el mestre de l’escola local. Durant l’adolescència, va créixer la seva passió per les pel·lícules sobre Fantômas i els relats d’Edgar Allan Poe i Maurice Leblanc. Va ser en una fira a Charleroi l’any 1913 quan coneix Georgette Berger, amb qui es casarà l’any 1922.

L’any 1914 va mudar-se a la capital belga per estudiar a l’Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les. A l’acadèmia coneix Victor Servranckx i Pierre-Louis Flouquet, amb qui formen el grup 7 Arts. En aquesta època, Magritte realitza els seus primers treballs decoratius i publicitaris. L’any 1923, el poeta Marcel Lecomte li ensenya una reproducció del quadre de Giorgio da Chirico The Song of Love (1914).  Magritte es va posar a plorar de l’emoció i deia que en aquell moment els seus ulls hi van veure per primer cop. També va ser influït pel simbolista  William Degouve de Nuncques .

Després de males crítiques a Brusel·les es trasllada a París on coneix artistes d’avantguarda com Dalí o Miró i s’adhereix al moviment surrealista. Escriu l’assaig “L’engany de les imatges” amb la cèlebre il·lustració “Ceci n’est pas une pipe”.

Torna a Brusel·les i treballa en publicitat. Estades a Londres, exposicions als USA. Durant la WWII canvia a un estil fauvista. Durant un temps sobreviu fent falsificacions de Picasso i Giorgio da Chirico.

A partir dels ’60 és reconegut i popular.

L’any 1973, l’alemany Uwe M. Schneede va classificar l’obra del pintor belga en sis grups temàtics: els quadres de temes detestivescs, els collages, els lingüístics, els quadres dins del quadre, els que tracten la metamorfosi, i els combinatoris.

Quadres detestivescs
La producció d’aquests quadres es concentra durant la dècada dels anys vint. La veu de la calma (1928), L’assassí amenaçat (1927) i El sonàmbul (1927), entre d’altres, s’inspiren en les narracions de Dashiel Hammet, George Simenon i Edgar Allan Poe, de qui era un gran amant. La intenció narrativa de Magritte queda ben representada en L’home del diari (1928), en què, en quatre imatges del mateix interior amb la mateixa perspectiva, seqüenciafílmicament l’acció. Com a analogia amb la novel·la detectivesca, la pinzellada de Magritte estripa l’ordre burgès: cap al 1935, Magritte diu que el seu art “només tindrà valor mentre es resisteixi a la ideologia burgesa, nom on s’extingeix la vida”.

Quadres collage
En aquestes obres, Magritte renuncia a qualsevol discurs narratiu o acció. S’hi estructuren principis fonamentals de la seva producció futura com la visió interior-exterior i la simulació de la perspectiva, ja sigui amb la combinació de fragments de la realitat o per l’ambivalència dels objectes. En destaca El naixement de l’ídol (1926), influït per l’obra de De Chirico, i El joquei perdut (1926).

Quadres lingüístics
Forma part dels quadres lingüístics La traïció de les imatges (1928-29), la imatge d’una pipa i el text Ceci n’est pas une pipe. En aquesta obra, una de les més conegudes de l’autor, Magritte reflexiona sobre la falsa rèplica de la realitat per part d’imatges i paraules: encara que sembli una pipa, el quadre només n’és la representació i, per tant, afirmar que la representació és l’objecte seria una mentida. El 1930, pinta La clau dels somnis: una graella on apareixen objectes i paraules sense relació. La inconnexió evidencia, per Magritte, que imatge i paraula pertanyen a sistemes aïllats i independents: el visual i el lingüístic.

La traïció de les imatges, 1928-1929
Quadres dins el quadre
Les paradoxes lingüístiques van seguides per les reflexions sobre els límits dels quadres dins el quadre: la no-identificació entre obra d’art i realitat, entre allò representat i la seva representació. Amb l’eliminació dels plans que corresponen a la realitat, juga amb la capacitat perceptiva de l’espectador que, amb efectes il·lusoris, confondrà els límits de la ficció dins del quadre. En són exemples La bella presonera (1931), La condició humana (1933) i Els encants de la nit (1929).

Quadres sobre metamorfosi
Inspirat per Kafka i seguint la tendència de molts surrealistes, Magritte utilitza la transformació d’objectes per a emancipar-se d’experiències i records, i fixar-los i ampliar-los. La invenció col·lectiva (1934) o El model vermell (1935) són algunes de les obres més representatives del període.

Quadres combinatoris
Aquests quadres es basen en la juxtaposició i elecció conscient d’elements amb l’objectiu de provocar noves versemblances. En El record d’un viatge III (1951), canvia els materials d’un menjador per fossilitzar-lo com a paisatge rústic. En altres quadres, inverteix les proporcions: en Els valors personals (1951-52), un conjunt d’articles per a la higiene apareixen sobredimensionats en una petita habitació. Amb inversió i transgressió, doncs, el pintor belga sacseja la seguretat natural de l’espectador.

https://www.renemagritte.org/  [ vist exposició, museu Brusel·Les, llibre]

Posted on

Història de l’art

[seguint Gombrich]

Pobles prehistòrics i primitius
Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europa medieval
L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista
Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

Pobles prehistòrics i primitius

Funció màgica de la imatge. Representacions naturals al paleolític, esquemes al neolític

Vist: Lascaux, Taltehull, els megalits de Menorca, els menhirs de Carnac

Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europe medieval

2. Art per a l’eternitat: Egipte, Mesopotàmia i Creta
Vist: Abu Simbel, el temple i les pintures amb heroglífics,
La lleona ferida al Louvre [assiris British Museum]

7. Orient, Islam i Xina del II al XII
[p.87 temples budistes a la Índia al sII]
Islam, tapís persa
[mesquites a Egipte, Índia, Tunísia]
[paisatges zen, MET, Japó,

3 i 4. El gran despertar: Grècia
Escultures al British, Louvre, Pergamom Berlin, museu d’Atenes, museu del Vaticà
El Partenó d’Atenes, teatre Epidaure, Olimpia, Delfos

5 i 6. Roma i Bizanci
Roma: El foro romà, el panteó, retrats al museu d’història de Barcelona
Els mosaics de Ràvena [la manera de representar els sants es consolidarà a l’església ortodoxa]

8 9 10 11 L’església
Inicis: Tapís de Bayeux, Llibres il·luminats  (Morgan Library, museu Dublin, Llibre Taschen) [Tapís creació Girona?]
S.XII l’església militant: el romànic [Vall de Bohí], Arles, [el romànic esplèndid de Pisa
sXIII L’església triomfant: el gòtic Notre Dame, Sta. Maria del Mar, Catedrla de Girona, Sainte Chapele. GIOTTO Capella degli Scrovegni a Pàdua [Gòtic català al MNAC]
sXIV Cortesans i burgesos, arquitectura civil

L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista

SEGLE XV
12 sXVa Florència: Capella dei Pazzi, catedral de Brunelleschi, Sant Jordi de Donatello /  Nord d’Europa: Van Eyck, el matrimoni Arnolfini
13 sXVb Alberti,, Fra Angelico, Piero della Francesca, Botticelli
14 SXV al nord Gòtic flamífer. Roger Van der Wyden (descendiment al Prado)

SEGLE XVI
15 Roma i Toscana. Bramante, LEONARDO da Vinci, Ghirlandaio, MICHELANGELO, Perugino, Rafael
16 Venècia. Giorgione i la tempesta, Tiziano, Veronese, Correggio
17 Alemanya i els Països baixos. Catedral de Bruges, DÜRER [gravat, llibres, Albertina, quadres al Prado]. Grünewald a Colmar. HYERONIMUS BOSCH
18 sXVIb, una crisis de l’art: PALLADIO, Parmigianino, Tintoretto, El Greco. Holbein [els retrats]. Brueghel [de petit mirava la pintura de les noces amb els plats]

SEGLE XVII
19 Barroc. Carracci. CARAVAGGIO. // POUSSIN, CLAUDE LORRAINE. Rubens. Velázquez.
20 Holanda. Frans Hals. Ruysdael. Van Goyen. Rembrandt. JAN VERMEER

SEGLE XVIII
21 Sant Agnese a Pza. Navona. Bernini l’èxtasi de Sta. Teresa. Tiépolo
22 Versailles. Belvedere de Viena. Monestir de Melk. Watteau.
23. L’edat de la raó: ANglaterra: Saint Paul’s. Stourhead. Hogarth. Reynolds. Gainsborough

Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

sXIX
24 finals18, 19Anglaterra: neogòtic, regency. David Marat [Brusel·les, vist]. Goya. Blake. Turner. Constable. CASPAR FRIEDRICH
25. La revolució permanent. Ingres. Delacroix. Millet. Courbet. Els prerafaelites, Dante Gabriel Rosetti.  Manet. Monet. Pisarro. Degas. Rodin. Whistler.
26. Els modernistes. Victor Horta. Gaudí. Cezanne. Van Gogh. Gauguin.

Simbolisme

portaraquetes

?! pàgina cerca, lectures 2018, imatges per url

àlbums 2017

pares a Suara, noveles mare, paquet montserrat

trucada E operació Nacho

trompeta

Huysman a Rebours

felicitacions agnes al grup dels avis

 

sXX
27 L’art experimental. Bauhaus. Munch. Kandinsky. Ferdinand HODLER. Matisse. Picasso. Paul Klee. Giacometti. MONDRIAN. Calder. Henry Moore. Chagall. Dalí.
28 Jackson Pollock. Tàpies. Rothko. Miró.Lucien Freud.

 

Posted on

La vida. Llocs i experiències

[els llocs on he estat][i la descoberta de la natura]

Viatges per tipus  |  Els llocs i hàbitats que he vist (geografia)  |   la història que he explorat  |  les cases

el projecte inventari 1995-2000 els viatges: paris, londres, roma, alemanya, holanda, portugal, tanzania, new york, Turquia, el camino, donau, Xina, Japó, Grècia, Egipte, Tunísia, Índia, Perú, transiberià, Califòrnia, Islàndia, Etiopia, la mancha i el quijote, Dante a BCN. Jordània, patagònia, gran tour De tots els viatges possibles, jo n’he vist una petita part Les meves experiències personals: col·leccions d’insectes i herbaris llibres UTEHA, museuet a Castellar, museus de ciències naturals (zoològic Ciutadella, Cosmocaixa, Londres, NY) Els meus paisatges: Muntanya del Pla de Sant Tirs i Banyoles, la platja de Montgat, l’estany de Banyoles Les muntanyes de Solius i la Costa Brava Castellar del Vallès Can Sant Pere, Sant llorenç del Munt Centre excursionista, El Cadí Els turons humits de la Borgonya, Perigord, Bretanya, Els llacs de Windermere, Castella. Alentejo La ribera d’Ebre, Montserrat Els Pirineus, el Montblanc El desert a Tunísia, L’estepa de Tanzània, el Kilimanjaro, zebres i elefants, Capadòcia a Turquia, la plana del Danubi, la plana del camino, Japó, EL Nil vist des de l’avió, Grècia, els camps anglesos El desert a Jaisalmer, Els Andes i amazonas al Perú, l’estepa de Mongòlia, el llac Baikal i els boscos de bedolls, El desert de Joshua Tree i Arizona, Grand Canyon, Yosemite, Islàndia L’Elba, el Rhein, Neckar Les Cevennes Etiopia, muntanyes SImien, estepes del sud El sudest asiàtic, Thailandia i Cambodja Jordània i el desert vermell, el mar mort El bosc subtropical de Huerquehue i Queulat, l’estepa Patagònica, les glaceres del CHaltén i Torres del Paine.

Paisatges natura. Paisatges urbans, carrers, barris, mercats. Paisatges humans rostres, pells.

els biomes que he conegut: muntanyes, deserts, selves

ETIÒPIA: a fer post amb foto:
ibis
tortuga
hipopòtam
zebra
cocodril
antílop
porc senglar
pelicans
vaques mig úfal

Infantesa, 1957- 1971

Vilafranca 40, Avis Balmes, Riius i Taulet, Costa i llobera, L’esquitx, L’arc Montgat, Blanes, El Pla de  Sant Tirs, Banyoles, Andorra la Vella, Solius Viatge a Itàlia buscant insectes, col·lecció, herbaris

Adolescència, 1972 -1977

Vilafranca 40, Costa i Llobera, Escola l’Arc, Jesuïtes de Casp, Facultat de Física, British Institut, Institut Français, Goethe Institut, Conservatori Bruc, Conservatori Liceu, Palau de la Música. Solius: casa, la roca petita de darrera, el Castell, els Monjos, el camí del golf. Viatge a Menorca amb l’escola, estada a Gaesdonck, viatge Castella Ana, Núria, Marc.

Joventut i casat, 1978 – 1985

Vilafranca 40, Facultat de Física, Solius Servei militar: El Ferral del Bernesga, Sardón, Valladolid, Astorga Feina Plaça Joanic i Pl. Rovira, Rubí Castellar del Vallès. La Seu d’Urgell, Comarruga Viatges: París 1981, Anglaterra i Andalusia 1982,Itàlia 1983, Alemanya 1984, Amsterdam 1985

1982 – 1999

1981 Viatge de noces a Paris

1982  Londres, Edinburgh i Windermere

1983 Andalusia (Puebla Don Fadrique, Granada). Itàlia en tren: Roma, Firenze, Venècia.

1984 Alemanya: Rastatt, Selva Negra, heidelberg, Frankfurt, Würburg, Nürnberg, Viena, Salzburg, Munic.

1985 Amsterdam

1986 Tortosa (Teresa). Paris (Pilar). Andalusia (Teresa)

1987 Zaragoza (Teresa), Madrid (Teresa), Itàlia (Pilar) [sense fotos però amb llibretes]

1988 Provença (Pilar), Castella (Teresa), Bourgogne  (Teresa)(vídeos : 1 ,   2   i 3)

1989   Rosselló (tots)

1990. Aquitània i Perigord, Montpellier i Auvèrnia  (Pilar)

1991 València  (tots), França, França, París, jardins de la Loire (Pilar, aniversari casats)

1992 Expo Sevilla i Córdoba.

1993 Selva negra: Freiburg, llac, Tryberg, Heidelberg, Schwetzingen. Estrasburg, Riquewhir, Colmar (amb l’Oriol). Madrid a veure Antonio López. Morella a estrenar el Citroen BX.

1994 La Loire, Futuroscope, Villandry, Azay-le-Rideau, hotel, Chenonceaux, Cheverny (Tintin), Chambord. amb l’Oriol.

1995 Euskadi.  Estella, Gaztelu, Bosc pintat, costa, Donosti, Bilbao.

1996 Viatge a Castella, tren, Jardins de la Granja, Ávila, Salamanca, Gredos, Hotel Mérida. Viatge a Nîmes (amb la mare)

1997 London:  Trafalgar Sq i centre   Windsor Castle, hotel, Torre de Londres.  Tunísia, dibuix

1998 Roma: Centre, panteó. Fòrum. Vaticà. Tivoli Villa Hadriana.  Villa d’Este. Menorca: Arribada i jaleo cavalls. Parc natural i naveta. Desfilada models i barca.

1999  Viatge a la Bretagne i Normandia : Nantes, museu Juli Verne. Carnac. Bosc de Broceliande. Rennes. Cantale. St.Malo. St.Michel. Tapís de Bayeux. Jardins de Monet a Giverny. París.

2000 – 2015

2000   Portugal  en tren i cotxe|    El Quijote a la Mancha en bicicleta

2001 Sortides. Lleida bicicleta . Turquia:   Istanbul  i Capadòcia.  Tanzània

2002 Sortides. Bicicleta Delta de l’Ebre. Formentera. Pedraforca. Solius. Camino León Santiago   Amsterdam

2003 Missió a Zaragoza. Roma. Egipte, Tour del Montblanc

2004 Valladolid, London el maig i novembre (Chelsea Physic garden),  Missió Berlin. Donauradweg. NYC

2005   | Londres  UK CFS i jardins |   Grècia: Delfos i Peloponès, Hydra i Atenes.
Xina : Beijing i Xian, Tibet, Sichuan, Guilin i HongKong.

2006: Viatges i Sortides  Londres, Madrid, Santander, Teruel. Solsona. Ametllers. Banyoles. Montseny. Ebre.    Camino França a Burgos  |    Washington
Japó: Tokyo, Nikko Hakone   |    Takayama, Okayama, Hiroshima   |   Tokushima   |   Himeji, Koyasan, Nara    |   Kyoto

2007 : Viena   |   Neckar Teresa i Maria  |  Paris i Formentera   |   Ebre  |   Neckar amfibi
Índia:  Delhi  |  Jaisalmer Jodhpur   |    Udaipur Pushkar   |   Jaipur Bharatpur  |   Agra Varanasi  |   Menjar

2008: Praga, Estocolm, Madrid, |     GR11   |     Bicicleta Praga Dresde |    Dresden   |   Caiac Decin Dresde   |   Irlanda

2009: Londres. Caiac  Mar de Aragon   |   GR11   |   Montserrat
Perú: Lima, Islas Ballestas, Nazca, Arequipa   |    Canyó de Colca, Llac Titicaca  |    Cuzco   |   Camino del Inca   |   Amazonas   |   Menjar

2010: Dibuix   Londres i jardins, Transmongolià: Beijing, Mongòlia, Baikal i Kungur, Moscow, Sant Petersburg, dibuix

2011: Califòrnia: San Francisco, Costa, Desert, Muntanya | Bonn-Amsterdam , Maria a Amsterdam

2012:  Rheinradweg  |   Caiac Neerpelt-Amsterdam  |   Islàndia   |   Mercats de Nadal Dresde Berlin

2013:   Rhône  |    Lombardia |  Etiòpia: Nord ,   Lalibela i Kombolcha ,  Tribus del sud ,  Gent, natura i menjar

2014: Lausanne i Mallorca |  Eos Dresden   |   Tailàndia Cambodja  Tren |  Eos Monegros  |   NYC

2015: Budapest vídeo ,   Mainradweg: vídeo, Llac Léman en caiac, Eos Jaén la Mancha  ||   Jordània

2016 – 20xx

2016: Sortides i excursions: Ametllers a Montblanc, Sant Jeroni de Murtra, raquetes Ensija, Sau, Blanes, Cadí, Garraf, Costa Brava).  1 Torino  |   2 Den Bosch  |  | 4  Suïssa furgo |   Castilla Ávila, Salamanca   ||  Berlín ,  ruta bici ,  Copenhaguen  ||   Patagònia: Santiago i Valparaiso  |   Pucón i Bariloche  |   Futaleufu, Queulat, Cerro Castillo  |   El Chaltén, Perito Moreno   |    Torres, Ushuaia   |   Buenos Aires

2017:   Sortides , a Costa brava, ruta 1 d’octubre.   London Gran Tour: Furgo  |  Carretera   |  BCN Nordkapp  |   Suomi, Eesti, Latvija, Lituània   |   Polska, Césko, Österreich  |   Itàlia, Suïssa

2018: Excursions a Rasos de Peguera, Baix Penedès, Rec Comtal, Aitona i Lleida, Puigsacalm, walden7, Guilleries.  Sortides  Aitona, Rec Comtal, Puigsacalm. Paris .  Zermatt. ||    UK: Furgo i carretera ,  England ,  Lowlands , Highlands , els jardins anglesos , Catedrals  ||   Campania:  Napoli,  Pompeii ,  Reggia di Caserta jardins.

2019: Ebre, Banyoles, Núria i Freser, Costa Brava, Israel: Galilea, Judea .Danubi: Alemanya ,  Àustria , Hongria , Sèrbia . Sortides:  Aquitaine, Costa Brava

2020: Sortides Catalunya: Al delta de l’Ebre amb la Maria, raquetes als Rasos de Peguera. Confinament. Aspres i Salines, Pals, Puigcerdà, Freser, Solius. Los Ports.

2021: Barcelona, Poblenou, Verneda, Besòs . Catalunya: Costa Brava, Lluçanès, Les Angles, Pantans. Zürich Alps Schwarzwald . Munic .

2022: Catalunya  Tarragona i Reus  |   Roma
Uzbekistan: Tashkent, Khiva, Bukhara, Samarcanda, Menjar

2023:  Sortides    Garrotxa    Liverpool, Manchester, London.
DMP: Bach i Dresden, Berlin i Mecklemburg, Rügen i Bàltic, Ciutats de Polònia, Praga, Plzen i Regensburg

2024: Sortides i travessa de muntanya.  Jardins: França, Bergamo, Mantova, Parma, Bologna, Firenze, S.Gimignano, Sacro Bosco, Tivoli. Chicago: Arquitectura, Loop, Goldcoast, Bronzeville

2025:  Sortides. RHEIN: D’Andermatt a Worms  De Mainz a Amsterdam   Kaffee Kuchen. Istanbul Menjar

Posted on

Cultura. Museus, galeries, biblioteques

Museus d’història     Galeries d’art   Sales de concerts   Biblioteques

Museus d’història

London: British museum, London (Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). Victoria&Albert museum
Glasgow, Kelvingrove

Berlin: Pergamon museum, Museum der Dinge

Paris, Louvre

NY, Metropolitan Museum Art

Barcelona, Museu etnològic i de cultures del món. Museu d’història de Catalunya. Museu d’història de la ciutat. Museu Frederic Marés. Museu del disseny.

Génève. Musée d’etnographie. Les archives de la diversité humaine

Els gabinets de curiositats

Museus de ciència PENDENT

Galeries d’art

UK: National Gallery, London, National Portrait Gallery, London, Tate Britain, Tate Modern

Paris: Louvre Orsay

Viena: KHM, ALbertina, Leopold Museum

Deutschland: Pergamom Berlin, Gallerie Alte meister Leipzig, Hamburg, Dresde

Suïssa: ginebra Lausanne

Itàlia: Venezia Galleria Accademia

Sales de concerts

Viena, StaatsOper, VolksOper

Paris, Òpera

Barcelona, Palau de la música, Liceu, Auditori, Cova del Drac

NY, Village Vanguard, Lenox Lounge, Cotton Club, Swing46

Biblioteques

>>completar amb la història de le sbiblioteques, privades, nacionals i le spúbliques (el retard d’Espanya)

Les principals biblioteques del món tenen catalogats milions de llibres (50M a 200M).

Les meves biblioteques: Caixa de Pensions al carrer gran. Biblioteca de Lesseps al Torrent de l’Olla. Biblioteca de la universitat central (on també anava a escoltar discos). Biblioteca Central de Catalunya. Biblioteca Sant Pau. Biblioteca de Lletres de la UAB. Biblioteca Antoni Tort Castellar del Vallès. Biblioteca del Poblenou Manuel Arranz.

BIBLIOTEQUES del MÓN. Galeria

Àustria. Viena. Österreicher National bibliothek.

Deutschland. Marbach. Museu de la literatura

Finlàndia. Rovaniemi. Biblioteca municipal d’Alvar Aalto.

França. Reims. Bibliothèque Carnegie (1928), galeria  [no vaig poder veure el magatzem radial].

Irlanda. Dublin. Chester Beatty library. Chester Beatty, Trinity College Library (Book of Kells),  Marsh Library, National Library (Exposició Yeats), Writer’s museum Dublin.

Suècia.  Statbibliotek (edifici rodó de Gunnar Erikson) galeria, Casa d’August Strindberg, Estocolm.

Suïssa, Genève: Fundació Bodmer.museu manuscrits. St. Gallen

Turquia, Istanbul, Biblioteca del centre cultural Ataturk, (AKM Library) amb bancs i faristols entre prestatges  ( edifici original és de Hayati Tabanlıoğlu (1969) i va ser renovat el 2021 per Murat Tabanlıoğlu)

Txèquia. Biblioteca nacional de Praga Clementinum (Codex Gigas), Museu Kafka, Praga.

UK. London, British Library, 1753, Galeria.  Foley’s. Liverpool. Manchester.

USA NY, New York Public Library, 1895. Morgan Library . Chicago, Harold Washington Library,

Altres: L’Encyclopedie, col·lecció manuscrits medievals de França i Anglaterra, Biblioteca dels errors a Edinburg, Col·lecció de llibres obscens a Oxford, 498  biblioteques a Atlas Obscura.

Cinemes, teatres

Paris, Cyrano, ballet òpera

London: musicals

NY, musicals, NY city ballet

Barcelona, Teatre Lliure de Gràcia; Lliure de Montjuic, ROmea, Grec (mort d’un viatjant)

Suïssa: Lausanne, ballet Teresa

(Cuina)

Ca l’Enric, Manairó, Dos Cielos

Temples

Parròquia de Sant Joan, Pompeia, Monestir de Solius, Parròquia de Castellar

Santa Maria del mar, catedral de Girona, Santo Domingo de Silos, Monestirs Etiopia, Esglésies Lalibela

Temple Sihks Índia, hindus

Temples Tailàndia, temples xinesos a Ho chi min city

Mesquites

Temples japonesos

Sinagogues

Temples grecs i romans Delfos

 

Posted on

Plini el vell. Història natural

https://en.wikipedia.org/wiki/Natural_History_(Pliny)

http://www.gutenberg.org/ebooks/57493

There are about 200 extant manuscripts, but the best of the more ancient manuscripts, that at Bamberg State Library, contains only books XXXII–X.

1469 Imprès a Venècia.

 

Llibre Contingut
I Prefaci, taula de continguts i bibliografia
II Astronomia i meteorologia
III Geografia del Mediterrani occidental
IV Geografia del Mediterrani oriental
V Geografia d’Àfrica, Orient mitjà i Turquia
VI Geografia d’Àsia
VII Antropologia i psicologia humana
VIII Zoologia dels animals terrestres
IX Zoologia dels animal marins
X Zoologia, ornitologia o animals aeris, reproducció animal i els cinc sentits
XI Zoologia, insectes, zoologia comparada i intent de taxonomia
XII Botànica, plantes exòtiques, perfums, espècies de l’Índia, Egipte, Mesopotàmia, etc.
XIII Botànica, incloent-hi les plantes aquàtiques
XIV Botànica, la vinya i el vi
XV Botànica, l’olivera, l’oli i els seus usos, fruita i nogueres
XVI Botànica, incloent-hi més arbres i herbes
XVII Arboricultura, fruiters y sucs
XVIII Com menar una granja
XIX Jardineria i plantes ornamentals, més vegetals, herbes i arbustos
Llibre Contingut
XX Herboristeria, més plantes i arbustos de jardí
XXI Flors i floricultura
XXII Botànica, plantes miscel·lànies
XXIII Botànica, plantes medicinals i propietats o virtuts de diverses plantes, vins, vinagres i fruits
XXIV Medicina, propietats medicinals d’arbres i herbes
XXV Medicina, propietats medicinals d’herbes, farmacologia
XXVI Medicina, arbustos medicinals
XXVII Medicina, herbes medicinals per ordre alfabètic
XXVIII Medicina, usos mèdics de productes animals
XXIX Medicina, usos medicinals de productes animals (continuació)
XXX Preàmbul sobre màgia; més usos medicinals de productes animals
XXXI Medicina, usos medicinals de productes del mar: sals, plantes, esponges, etc.
XXXII Medicina, usos medicinals d’animals marins
XXXIII Mineralogia i metal·lúrgia de l’or, la plata i el mercuri
XXXIV Mineralogia i metal·lúrgia del bronze; estatuària
XXXV Mineralogia, usos de la terra, pigments, discussió sobre l’art de la pintura i l’ús del sulfur
XXXVI Mineralogia, lapidària; escultura, arquitectura, obeliscs, piràmides, laberints cretencs, argila, sorra, pedra, vidre, ús del foc
XXXVII Mineralogia, cristall de roca, ambre, gemmes, diamants, pedres semiprecioses, etc.

Publicació

Posted on

Rars i breus. Scheler

Vida   Ètica dels valors    L’etern en l’home      Essència i formes de la simpatia         Sociologia del coneixement     El lloc de l’home en el cosmos

Quina coincidència afortunada, quan en aquest món el qui té bona voluntat obté algun èxit i més encara si assoleix el que anomenem “grandesa històrica”, és a dir,  efectivitat i vigència en la història! Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.

Welch seltener Glücksfall, wenn in dieser Welt der sittlich Gutwillige und Gutgesinnte auch Erfolg hat – das erreicht, was wir »historische Größe« nennen, d. h. erhebliche Wirkmacht auf die Geschichte. Kurz und selten sind die Blüteperioden der Kultur in der menschlichen Geschichte. Kurz und selten das Schöne in seiner Zartheit und Verletzlichkeit.

Short-lived and rare are the flowering periods of culture in human history. Short-lived and rare is beauty in its tenderness and vulnerability.

Die Stellung des Menschen Im Kosmos

Vida

1874-1928

Neix a Munic en una família jueva molt respectada. Comença estudiant medicina però després es trasllada a la Universitat de Berlín on la deixa per la  la filosofia i la sociologia, estudiant amb Wilhelm Dilthey, Carl Stumpf i Georg Simmel. A Jena estudia amb Rudolf Eucken i s’interessa pel pragmatisme de William James.
Dóna classe a Jena, Munic i Göttingen. Coneix Husserl indirectament i s’uneix al cercle Fenomenològic de Munic. Amb ells el 1912 funda el “Jahrbuch für Philosophie und phänomenologische Forschung”, amb Husserl com a editor principal. El 1913 publica “Zur Phänomenologie und Theorie der Sympathiegefühle und von Liebe und Hass”.
Després de la WWI dóna classe a la universitat de Köln. Després de 1921 es va desvincular en públic de l’ensenyament catòlic i fins i tot del Déu judeocristià, comprometent-se amb el panteisme i l’antropologia filosòfica. Es va convertir en l’únic erudit de rang a la República de Weimar que va advertir en els discursos públics dels perills tant del nacionalsocialisme com del comunisme.

El 1927 en una conferència a Darmstadt, prop de Frankfurt, organitzada pel filòsof de la nova era Hermann Keyserling, Scheler va pronunciar una llarga conferència titulada El lloc particular de l’home (‘Die Sonderstellung des Menschen’), publicada més tard en forma molt abreujada com a Die Stellung des Menschen im Kosmos. El seu conegut estil oratori i el seu lliurament van captivar el seu públic durant unes quatre hores.

(La seva segona esposa era la germana del director Wilhem Fürtwangler. El fill que havia tingut amb la primera va ser diagnosticat psicòpata. Va morir d’un atac de cor, fumava uns 70 cigarrets al dia).

 

Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (1913–1916)

El formalisme en l’ètica i l’ètica material dels valors

És la seva obra ètica fonamental. Scheler critica l’ètica formal de Kant perquè considera que es basa exclusivament en el deure i en principis abstractes. En canvi, defensa una ètica material dels valors, segons la qual els valors (com la justícia, la bellesa o la santedat) són objectius i es capten mitjançant una intuïció emocional. L’acció moral consisteix a preferir els valors superiors als inferiors segons una jerarquia objectiva. La moral no és una qüestió intel·lectual com ho sembla a Kant [no ho descobrirem analitzant si ens ajustem a l’imperatiu categòric] , més aviat atenent a les nostres emocions, com deia Pascal: Le cœur a ses raisons que la raison ne connaît point.

Coincidiria amb Hume en el sentit que els sentiments intervenen en la moral, però per a Scheler són objectius, existeixen independentment de les nostres preferències. Hume sosté que el bé i el mal depenen de la manera com reaccionem sentimentalment davant les accions. Scheler, en canvi, afirma que els sentiments no creen els valors, sinó que els descobreixen. [A diferència dels 20 segles de filosofia precedents] els afectes no són obstacles al coneixement moral, sinó una via privilegiada d’accés a la realitat moral. [queda pendent explicar el paper del desig i la cobdícia en les violacions i corrupció econòmica] Per a Hume, la bellesa és bella perquè desperta en nosaltres un determinat sentiment. Per a Scheler, la bellesa és una qualitat real, i el sentiment estètic és la facultat que ens permet percebre-la. El mateix passa amb la bondat, la justícia o la santedat. Scheler aplica el mètode fenomenològic al món dels valors i defensa que hi ha una intuïció emocional (Fühlen) capaç de captar-los amb la mateixa objectivitat amb què la percepció capta els colors.[Si Husserl du a terme el projecte platònic de les Idees quant a la matemàtica i les essències, Scheler ho farà per l’altra part de les idees platòniques, la bellesa en si, el bé en si].

Per a Scheler, un valor (com la bellesa, la justícia, la noblesa o la utilitat) no és una projecció subjectiva, sinó que existeix en l’objecte i es revela a través de l’emoció. Quan diem que una acció és “noble”, no estem projectant un sentiment, sinó que captem la noblesa com una qualitat real de l’acció, gràcies a un acte de “sentir” que és tan cognitiu com veure. [Es tractaria d’una “percepció de valors”].
Noesi: L’acte de “sentir emocional” (estimar, odiar, preferir, sentir repulsió).
Noema: El “valor” captat en l’objecte (per exemple, “allò sagrat”, “allò bell”, “allò útil”). Per tant, l’emoció sempre té un objecte-valor, encara que sigui difús.

Hi ha una jerarquia objectiva de valors (del més baix al més alt):

  • Valors sensibles (plaer/dolor)
  • Valors vitals (noblesa/vulgaritat)
  • Valors espirituals (bell/lleig, just/injust)
  • Valors sagrats (sant/profà)

A cada nivell li correspon un tipus d’emoció: el plaer, la vitalitat, l’estima intel·lectual i l’amor espiritual.

[Tot i que sembla que Scheler descrigui més aviat la “contemplació” de valors més que no pas emocions com la tristesa, el disgust, l’alegria, que a vegades  semblarien que no tenen objectes intencional] per a Scheler, no hi ha emocions sense objecte, perquè l’objecte és el “valor”. Si estàs trist “sense motiu”, el que passa és que has captat un valor negatiu (pèrdua, falta de sentit) que pot ser molt general (per exemple, la fugacitat de la vida) i que no està lligat a un objecte físic concret, però sí a un valor objectiu que es manifesta en el teu entorn.

Vom Ewigen im Menschen (1921)

(De l’etern en l’home) Desenvolupament de la filosofia de la persona, de l’amor i de la religió.

Aquesta obra aprofundeix en la dimensió religiosa de l’ésser humà. Scheler sosté que l’home està orientat naturalment cap a l’absolut i que l’experiència religiosa constitueix una forma específica de coneixement. Analitza la relació entre la persona, Déu i els valors espirituals, mostrant com l’obertura a allò etern forma part de l’essència humana.

Scheler defensa que l’ésser humà està estructuralment orientat cap a l’absolut. La recerca de Déu, de la veritat i dels valors suprems no és un afegit cultural, sinó una dimensió constitutiva de la persona. Si aquesta orientació es reprimeix, no desapareix: busca altres objectes.

[A “Nostalgia for the Absolute” (1974), George Steiner parteix d’un diagnòstic semblant. Sosté que, amb el declivi de la religió tradicional a Occident, la necessitat humana d’un sentit absolut no s’ha extingit. El que ha passat és que ha estat transferida a altres sistemes de pensament: el marxisme, la psicoanàlisi freudiana o fins i tot certes formes d’antropologia estructural funcionen com a “mitologies substitutes”. És a dir, ocupen el lloc que abans ocupava la religió. El punt de partida és similar tot i que Steiner no cita tant Scheler com Nietzsche, Marx, Freud, Lévi-Strauss, Weber, Kierkegaard.

Scheler és un creient i creu que Déu és el valor final [de fet si connectem els valors de l’ètica amb Vom Ewigen in Menschen tenim quelcom equivalent al banquet de Plató, comencem cotnemplant la Bellesa i acabem contemplant el diví. Només que en Scheler qui recorre aquesta escala no és la raó sinó l’afecte “Liebe”] Existeix una obertura de la persona cap a Déu o l’Absolut; la religió és una forma genuïna de coneixement.
Steiner no es pronuncia sobre l’existència de Déu. És una analista de la cultura i la societat i mostra que les societats modernes continuen generant sistemes que fan la mateixa funció que les religions tradicionals. És un diagnòstic històric i cultural més que no pas metafísic.

Scheler pregunta: “Per què l’ésser humà està orientat cap a l’absolut?” (resposta antropològica i metafísica).
Steiner pregunta: “Què passa quan una cultura perd l’Absolut?” (resposta històrica i cultural).

La idea que l’ésser humà és un ésser que no pot deixar de buscar sentit i transcendència forma part del clima intel·lectual de l’època, compartit també per autors com Max Weber (el “desencantament del món”), Karl Jaspers (les situacions límit), Paul Tillich (la “preocupació última”) o Mircea Eliade (l’ésser humà com a “homo religiosus”).

Sis contemplacions:  El sagrat en mi

Wesen und Formen der Sympathie (1923)

(Essència i formes de la simpatia)

Estudia els fenòmens afectius que ens relacionen amb els altres. Distingeix entre simpatia, empatia, compassió, amor i contagi emocional, i argumenta que l’amor és un acte intencional que revela el valor únic de cada persona. Aquesta obra és una contribució important a la fenomenologia de la intersubjectivitat i a la filosofia de les emocions.

Analitza com els éssers humans es connecten emocionalment amb els altres, rebutjant la idea que la simpatia sigui un simple contagi cec o una imitació. L’autor defensa que els sentiments tenen una funció cognitiva que ens permet conèixer el valor de les persones i del món.
Crítica al reduccionisme: Scheler s’oposa a les teories de psicòlegs com Theodor Lipps, que explicaven la simpatia com una mera “empatia per imitació” o projecció (Einfühlung).
Independència del Jo: Per simpatitzar amb algú no cal fusionar-se amb l’altre ni perdre la pròpia identitat; es requereix una clara distinció entre el “Jo” i l’altre.
L’amor com a fonament: La simpatia no és el sentiment més elevat; està subordinada a l’amor, que és l’acte passional suprem que descobreix els valors més alts de l’altre.

Les quatre formes de relació afectiva:

  • El sentiment comunitari o con-sentiment (Mitgefühl): És la simpatia autèntica. Consisteix a patir amb l’altre o alegrar-se amb l’altre, compartit de forma intencional. Per exemple, dos pares que ploren junts davant el cadàver del seu fill experimenten un con-sentiment real de la mateixa pena.
  • El contagi afectiu (Gefühlsteckung): És un procés involuntari i cec. No hi ha una vertadera comprensió de l’altre. Un exemple clàssic és el riure encomanadís en un grup o el pànic col·lectiu en un estadi, on els sentiments es transmeten com una infecció sense conèixer-ne la causa profunda.
  • La unió afectiva o identificació (Einsfühlung): És una fusió on l’individu perd la seva pròpia identitat i absorveix la de l’altre (o viceversa). Es dona en fenòmens de misticisme primitiu, en l’èxtasi dionísiac o en la relació d’absorció absoluta entre una mare i el seu nadó.
  • El sentiment compartit o reproduït (Nachfühlen): És la capacitat purament cognitiva d’entendre el que l’altre sent, però sense arribar a commoure’s. Un metge pot “saber” perfectament el dolor que sent el seu pacient sense necessitat de patir realment amb ell.

L’obra es divideix originalment en tres grans seccions que consoliden la seva teoria de l’antropologia filosòfica:

  • Part A (La simpatia): Dedicada a desgranar les quatre formes esmentades i a demostrar que la simpatia és un acte intencional orientat cap al valor de l’altre ésser humà.
  • Part B (L’amor i l’odi): Scheler descriu l’amor com un moviment espiritual cap endavant. L’amor no reacciona a un valor que ja es veu, sinó que és el motor que “fa aparèixer” els valors més alts i amagats d’una persona. L’odi, per contra, destrueix aquesta visió i encega l’esperit.
  • Part C (El Jo aliè): Un estudi epistemològic sobre com percebem l’existència de les altres ments. Scheler afirma que l’evidència del “Tu” és tan immediata i primària com l’evidència del “Jo”.

(Psicologia. Sensacions i percepció.  la percepció de la realitat : la realitat social)

Versuche zu einer Soziologie des Wissens (1924)

(Recerques d’una sociologia del coneixement) Aplicació de la fenomenologia a la sociologia del coneixement

Scheler és un dels fundadors de la sociologia del coneixement. Hi analitza com les condicions socials, històriques i culturals influeixen en la producció i difusió del coneixement, sense reduir la veritat als factors socials. Defensa que el context social condiciona què es coneix i quins interessos orienten la recerca, però no determina necessàriament la validesa dels coneixements.

Analitza com les estructures socials i històriques influeixen en la producció i difusió del saber humà.

El saber no és purament teòric

El coneixement humà està lligat a interessos socials. La societat no crea la veritat del saber. La societat sí que determina quan i com es descobreix un saber. Les condicions socioeconòmiques actuen com a factors reguladors (obren o tanquen comportes al coneixement).

Els tres tipus de coneixement

  • Saber de salvació: Busca la unió de la persona amb el que és diví (propi de la religió).
  • Saber de cultura: Busca el desenvolupament de la persona i dels valors humans (propi de la filosofia).
  • Saber de dominació: Busca el control pràctic de la naturalesa i la societat (propi de la ciència i la tècnica).

Els factors reals i els factors ideals
L’evolució històrica està determinada per la interacció de dues forces. Factors ideals (l’esperit), les idees, la filosofia, la religió i la lògica pura. Factors reals (els impulsos): L’economia, la política, la demografia i les relacions de poder. Les idees tenen contingut propi, però necessiten els factors reals per materialitzar-se en la història.

Crítica al positivisme de Comte
Auguste Comte afirmava que la humanitat progressa de la religió a la filosofia, i d’aquí a la ciència. Scheler rebutja aquesta llei lineal dels tres estadis i defensa que la religió, la filosofia i la ciència són formes de saber permanents. Totes tres conviuen simultàniament en qualsevol època històrica. [I les arts?]

El “substrat conceptual comú” (Relativisme relatiu)
Cada grup social comparteix una visió del món compartida (Weltanschauung). Aquestes visions depenen de la posició social del grup (classes, institucions, nacions). Tot i que el coneixement està condicionat socialment, Scheler manté que existeixen veritats objectives absolutes que l’ésser humà descobreix gradualment.

[Relació amb el món3 de Popper]
Com en el món3 de Popper, les veritats objectives tenen una existència independent de la ment i societat humanes (realisme epistemològic) però depèn de les condiciosn socials per descobrir-la [i de la història de la ciència. Per a Scheler l’aparició dels continguts va de dalt a baix (determinisme social). Les idees estan “esperant” en una mena de cel platònic de valors i veritats. La societat actua com una comporta hidràulica: obre o tanca el pas perquè aquestes veritats es manifestin en la història. [Hegel?]. Per Poper és un procés d’evolució bottom-up, un procés actiu de assaig i error. Els humans creen teories per resoldre problemes, i el Món 3 reacciona mostrant contradiccions inesperades que obliguen a millorar el coneixement.

[no sembla fer una fenomenologia de les arts, els mites, la literatura, la iconologia, la música i la dansa]

“Die Stellung des Menschen im Kosmos” (1928)

(*El lloc de l’home en el cosmos*)

És la seva obra més representativa d’antropologia filosòfica. Scheler compara l’ésser humà amb els altres éssers vius i sosté que el que el caracteritza és l’esperit (Geist): la capacitat de transcendir els instints, actuar lliurement, conèixer objectivament i orientar-se pels valors. L’home no és només un ésser biològic, sinó una persona oberta al món i capaç d’autodeterminació.

[Resum de Claude] Aquesta obra breu però densa és una de les peces fonamentals de l’antropologia filosòfica del segle XX. Scheler hi planteja una pregunta radical: “què és, essencialment, l’ésser humà?”

El problema de partida
Scheler observa que mai no hem tingut tanta informació sobre l’home com en la seva època —ciències naturals, psicologia, etnologia— i, paradoxalment, mai no hem sabut tan poc “què és” l’home. Les tres tradicions dominants (la religiosa judeocristiana, la grecoracionalista i la naturalista-evolucionista) ofereixen imatges incompatibles entre si.

L’escala dels éssers vius

Scheler proposa una jerarquia de les formes de vida psíquica:

1. Impuls afectiu — present fins i tot en les plantes; tendència cega cap a la nutrició i la reproducció.
2. Instint — comportament rígid, hereditari, orientat a finalitats específiques.
3. Memòria associativa i hàbit — capacitat d’aprendre per assaig i error.
4. Intel·ligència pràctica — present en els grans primats; resolució de problemes nous sense assaig previ.

L’home comparteix tots aquests nivells amb els animals, però hi afegeix quelcom radicalment nou.

El “Geist”: l’esperit com a ruptura

El que distingeix l’home no és la intel·ligència superior, sinó el Geist (“esperit”). Les seves característiques essencials són:

– Obertura al món (“Weltoffenheit”): l’animal viu tancat en el seu entorn biològic (“Umwelt”); l’home pot prendre distància de la realitat immediata i contemplar-la com a tal. No és presoner dels seus impulsos. [podem tenir contacte amb les nostres esperances]
– Capacitat d’ideació: l’home pot captar “essències”, allò universal i necessari, més enllà dels fets particulars.
– Consciència de si mateix (“Selbstbewusstsein”): l’home es pot fer a si mateix objecte de reflexió.
– Ascetisme vital: l’esperit té la capacitat de dir “no” als impulsos i necessitats biològiques. L’home és “l’animal que pot negar-se a si mateix”.

La paradoxa fonamental
Aquí rau la tensió dramàtica de l’obra: l’esperit, per naturalesa, no té energia pròpia. És la vida —els impulsos, els instints, la vitalitat— la que té força. L’esperit per si sol és impotent; necessita la vida per actualitzar-se. I la vida, sense l’esperit, és cega.

L’home és, doncs, un ésser en tensió permanent entre dos principis: el vital (impuls, cos, eros) i l’espiritual (raó, amor, obertura). No és àngel ni animal, sinó la cruïlla on ambdós s’enfronten i es necessiten mútuament.

La relació amb Déu

Scheler acaba amb una reflexió teològica: l’home és el lloc on Déu —entès com a esperit pur— arriba a la consciència de si mateix a través de la història. Déu necessita l’home tant com l’home necessita Déu; és un procés mutu d’autocreació i autorrealització.

[Aquí es podria assimilar al desenvolupament de l’Esperit de Hegel, amb al diferència que l’Esperit de Hegel es desplega inexorablement, com una deducció lògica, mentre que per Scheler l’home no és només una consciència superposada, la història depèn d’ell, Déu arriba a ser en l’home]

Scheler parlarà de l’home com a “liebendes Wesen”(homo amans) contraposat a “homo sapiens”. Amor s’entén no com a sentiment psicològic sinó com un acte espiritual [que valora]. Ho exposa a l’obra “Ordo Amoris”: cada persona té un ordre intern d’estimacions i amors que constitueix el nucli més profund de la seva identitat moral. Conèixer una persona de debò és conèixer el seu “ordo amoris”. Concep la persona com a una estructura de tres parts, el cos viscut, l’ànima i l’esperit. [Com si tingués una possibilitat o impuls de participar en el més elevat]. Aquí hi ha una influència cristiana que després Helmuth Plessner desconnectarà. Juntament amb Arnold Gehlen, aquests tres pensadors són el nucli del que es considera antropologia filosòfica.

6. El sagrat en mi

Posted on

Història de la humanitat. El llenguatge

(4 de juny de 2017)  Ahir, quan conduïa durant hores, sol, per aquests paisatges meravellosos (  BCN Nordkapp ), em sentia una mica com si m’haguessin atorgat el privilegi de deixar-me explorar a mi tot sol un museu secret, una terra o un domini reservat. Anava mirant els noms dels pobles i pensava en la Toponímia, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .

I quiants objectes, accions, estats d¡’ànim han estat identificats i etiquetats per diferents idiomes i cultures! L’etnologue referencia  uns 7000 llenguatges amb uns 3000 mots cadascun, són 21 milions de mots!

Posted on

El camí del saber. La idea del món. Weltanschauung

Nota:

Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes històrics? [ ho poso com una altra obra? és una barreja de ciència, filosofia i religió]

 

a cada època i civilització tenim certa idea de com n’és de gran el món i una estratègia de vida.

Cal tenir en compte que no serà homogènia, hi haurà els avançats, com Copèrnic i Gallileu, i els altres. Ara mateix tenim el movimetn flatearth. Podem fer uan estimació de quants n’hi ha de cada]

[tenim la moral teòric, per exemple la catòlica, la subjacent que hem de tenir una vida uai a facebook i instagram, i la real, que hia ha masturbació, prostitució, i capellans que abusen de nens]  que estem apoltronats al sofà, ens posem fons de foto contemplatius a la natura a facebook però passem els caps de setmana al bar]

Quina és la idea general predominant sobre què hi ha i què podem esperar? Potser podríem dir que hi ha una part que encara s’adhereix a una visió religiosa, una part que s’adhereix a una visió científica, l’evolució de l’univers i de la vida, i segurament una gran part que es troba en una zona borrosa. No hi ha un temor per una fi del món propera com en el milenarisme; hi ha una preocupació pel canvi climàtic però no sabem o volem frenar el nostre nivell de consum. Hi ha unes desigualtats enormes entre països rics i pobres. I dins dels països rics, hi ha unes desigualtats enormes. El “precariat” ha substituït el “proletarietat”.  La tecnologia de la informació sembla prometre un futur brillant, la bombolla de les startups, però l’escena acaba dominada pels 5 grans: Google, Apple, Facebook, Amazon. Ja no ens queden utopies i pensem que el futur serà pitjor que el passat.

S.XX.b
Comencem a adonar-nos que el planeta no és un sistema obert infinit i que el que fem té un impacte.
La filosofia és confusa i no aporta gaire. Avenços en el multiculturalisme i en el feminisme.

S.XX.a
Després de les dues grans guerres comencem a perdre l’esperança en el projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó i la justícia. Però econòmicament és una època pròspera. el ’68 hi ha una nova revolta.
El comunisme com a societat sense classes s’estableix a Rússia el 1917 i el 1950 a Xina. Acaba essent una nova versió dels antics imperis.
Filosofia continental [que és un embolic que no aporta gaire, fenomenologia de Husserl, Heidegger), Filosofia del llenguatge i positivisme lògic [en el fons tampoc, és un apèndix de la ciència snse aportar una weltanschauung).
Freud tindrà influència i si abans la gent acudia al confessor per saber què fer, ara aniran al psicòleg per que els descobreixi de quins traumes s’han d’alliberar (una variant de l’autorealitzacio romàntica).

S.XIX
Explotar els recursos del planeta amb la raó i la tècnica (i explotar altres cultures).
Projectes diversos de socialisme utòpic. Revolta 1848.
Hegel: llegir la història com a desplegament alhora lògic i concret de l’Esperit. Versió marxista, la història condueix cap a la societat sense classes.
A nivell personal, l’ideal romàntic d’autorealització, el superhome Nietzsche. La vida ja no és un examen per aconseguir un bon lloc a la vida eterna sinó la possibilitat d’autorealitzar-se a través de l’obra, l’art, l’experiència del món.

s.XVIII
El projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó, la ciència, la tecnologia i una moral independent de la religió.
Kant, el què podem conpeixer depèn de la nostra naturalesa, la llei moral ne mi, les idees que volem tenir sobre Déu i la finalitat.

S.XVII
El pensament modern inicia el trajecte a independitzar-se de la religió.
La ciència: model heliocèntric, Kepler, la dinàmica de Newton. La idea d’un home material, Lamettrie i Hobbes (Homo, homini lupus).
Descartes: cogito ergo sum, rs cogitans, res extensa. Leibniz i el racionalisme.
Empirisme, Locke i les dades dels sentits. Hume: crítica  ala causalitat, a la idea del jo; la moral basada en les emocions.
Rousseau. La naturalesa, el contracte social

S.I-XVI
Fusió de la filosofia grega i la religió cristiana. Déu al món lunar perfecte, el món sublunar imperfecte. La vida aquí és només la rpeparació per la futura vida eterna a la qual accedirem sotmetent-nos a la guia moral de l’església.

Un Déu pare de tots. Jesús i el cristianisme. Assimilació per part de l’imperi romà.

Pensar el món. Filòsofs grecs. Idea del món dels quatre elements. Parménides. Plató i les idees, Aristòtil. Viure praticant la devoció als déus de la religió pública i mirant de pensar el món amb la raó. Es cataloguen els astres i s’entén el món lunar, la terra és rodona, el món sublunar.

Buda, la renúncia al desig per evitar el patiment.

Els déus de l’agricultura amb el cicle de les estacions, amb qui també negociem amb sacrificis. Els déus familiars dels avantpassats dels romans.

Un món “pla”, amb gran part desconeguda.

El Déu pastor a qui s’han d’oferir sacrificis.

El bosc, la selva, les forces animistes.

Posted on

El camí del saber. Art

Si mirem al voltant trobem que coexisteixen edificis de diferents èpoques, temples grecs i romans, esglésies romàniques, gòtiques, barroques, edificis neoclàssics i modernistes, habitatges de l’Eixample, blocs austers del 50 i 60, la mediocritat dels ’70 imitant malament Le Corbusier, l’arquitectura cridanera dels ’90 i els 2000.
La imatge per consumir a la publicitat és fotografia, gairebé sempre retocada amb Photoshop. Al costat d’això, als museus hi coexisteix l’herència del passat, escultura clàssica, retaules romànics i gòtics, l’esplendor del primer renaixement (un primer retorn) , l’exploració del barroc, les respostes neoclàssiques de Poussin, els prerafaelites, els romàntics francesos, els impressionistes, la primera avantguarda, l’art concret, el vídeo art.
Sembla que hi hagi, d’una banda, els encàrrecs d’obra pública, tant en edificis com en programació de museus, i la subhasta de diner de la gent molt rica.

El vídeo art, els països que han recuperta l’economia fan grans edificis per acollir l’art, Art Basel, moltes direccions.

Després de la WWii, Le Corbusier

Primera avantguardua. Llibertat total i exploració. El cubisme de Picasso. L’abstracció de Mondriaan i després Rothko i Tàpies. Els universos personals de Klee i Miró. El surrealisme de Magritte i Dalí. [els clients seran rics cultes]

Als anys 30, l’austeritat i funcionalisme en arqutectura, Alvar Aalto, Mies Van der Rohe.

L’impressionisme. Nova exploració per reacció al classicisme, les sensacions (equivalent a Debussy en la música sense narració?) Monet, Degas, Cézanne, Van Gogh.

Els salons de l’acadèmia. Goya, Delacroix, Turner. Els classicisme de David. El romanticisme de Caspar Friedrich. Laorrain, Poussin [l’art té els encàrrecs dels nobles però l’artista es promociona ja als salons, ha nascut la crítica de l’art]

Els clients burgesos, l’art a Holanda. Ruysdael, Vermeer
L’exploració de forçar l’expressivitat en els cossos i en la llum, el barroc i el manierisme.  Rembrandt. Caravaggio. [el barroc á moltes esglésies espanyoles amb la contrareforma, després que la reforma destruís moltes imatges denunciant-les com a idolatria]

La continuïtat amb el gòtic i la reecra ens donarà Dürer, Cranach, Miquel Àngel,  la recerca de l’ordre matemàtic en l’arquitectura, Bramante, Palladio.

La tècnica de l’arc gòtic, el camí per naturalitzar la imatge i la representació.
Un recomençar? La iconografia religiosa romànica, Sant Climent de Tahüll. [els nobles i l’església són els clients]

Arquitectura civil romana, temples grecs, escultura grega

L’art primitiu a les coves

Posted on

El camí del saber. La música

La música que acompanya les emocions, en cançons íntimes o en bandes sonores, la música que ens agrada per contemplar o analitzar, la música que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers.
A les sales de concerts, seguim interpretant música antiga, barroca i romàntica, i una mica de música nova molt complexa. Les bandes sonores dels films incorporen elements de música moderna sense que ens sorprenguin. Al carrer i als estadis, hi ha músiques populars dels diferents països, cantants folk, ritmes electrònics, ritmes vulgars llatins, hip hop.

Apareix la música electrònica i el rock deixa les arrels de RnB, el pop, rock Simfònic. Kraftwerk, Pink Floyd, Queen. Comença el rap amb els DJ fent cut&paste i el hip hop.

“Acadèmia clàssica” sunvencionada per la CIA produeix música complicada.

Igual que amb la música ocidental a primers del XX, després de la WWII se separa el jazz “culte” que des d’un bebop encara ballable anirà evolucionant cap al freejazz i música intelectual,  del jazz popular que anirà cap al RnB, d’on sortirà el rock n roll, el Soul i la Motown. L’originalitat dels Beatles.

[Els discos i la ràdio, la música ja arriba a tothom] El jazz, la trobada entre Àfrica i la tradició occidental. Blues i New Orleans. Louis Armstrong. Les big bands de Basie i Ellington. Gospel.

Explorar. Separació forta entre música culta i música popular. Els pomes simfònics de Mahler. Les atmòsferes de Debussy i Satie (música sense narrativa melòdica). La música atonal de Schönberg. Stravinsky. Música de cafè concert (música lleugera ” blanca”).

Romanticisme. El músic independent (patrons i públic). mateixes formes, piano, cambra, simfonies i el poema simfònic, piano virtuosístic, lieder de Schubert. Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Chopin, Mendelsshon. Òpera Rossini, Verdi, Wagner. Valsos de Strauss [la música de ball seguirà cap al jazz i el rock, la música d’emocions a les bandes sonores]

Clàssic. Hi comença a haver un públic burgès [música per als patrons i pel públic].  Sales de concert públiques. Sonates, simfonies, concerts, música de cambra, teclat (el piano com a nou instrument). Haydn. Mozart.

Barroc. Les suites de danses cultes (Alemanda, Bourrée minuet sarabanda). Virtuosisme Concerti grossi. Òpera amb lña simfonia com a primer moviment. Bach. Vivaldi. Música teòrica en les fugues. [música per als nobles i prínceps alemanys, i bisbes].

Explorar la polifonia. Palestrina. Música instrumental: Gabrieli, el consort. Òpera Monteverdi. Ortiz. Dowland. [música per a l’eslésia i els palaus]

Música per la pregària religiosa: el cant gregorià, danses. Cançons dels trobadors.

Danses amb flautes i timbals, recitals de poesia amb la lira

La música ètnica

Posted on

42cn El camí del saber. Les narratives

Les sèries de TV

El cinema, teatre i òpera més residuals

llibres per a masses bestsellers com a entreteniment, història, policíaca, drama personal. Literatura

Cinema: 1930-1950: Bèliques, musicals, aventures, drama

Modernitat. Proust. Joyce

El primer cinema: èpica, avenures, comèdia

Teatre de crítica social: Ibsen. Strindberg. Brecht

El realisme del s.XIX Dickens. Flaubert. Tolstoi. Dostoievski.

La novel·a romàntica. Jane Austen. Stendhal Le Rouge et le Noir.

La novel·la burgesa: Pamesa i Clarissa de Richardson. El jove Werther de Goethe.

Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver

Dante. La Divina Comèdia. Cervantes, El Quijote. Shakespeare. Teatre

èpica i novel·la de cavalleria

els grecs: Homer, la tragèdia, lírica

les cançons i la poesia

Posted on

Proust. À la recherche du temps perdu

Du côté de chez Swann

La reconstrucció del jo en despertar

La madeleine

À l’ombre des jeunes filles en fleurs

Le côté de Guermantes I i II

Sodome et Gomorrhe

La Prisonnière

Albertine disparue

Le Temps retrouvé

Du coté de chez Swan

Despertar

Longtemps, je me suis couché de bonne heure. Parfois, à peine ma bougie éteinte, mes yeux se fermaient si vite que je n’avais pas le temps de me dire: “je m’endors.”

[…]

Mais il suffisait que, dans mon lit même, mon sommeil fût profond et détendit entièrement mon esprit; alors celui-ci lâchait le plan du lieu où je m’étais endormi et, quand je m’éveillais au milieu de la nuit, comme j’ignorais où je me trouvais, je ne savais même pas au premier instant qui j’étais; j’avais seulement dans sa simplicité première le sentiment de l’existence comme il peut frémir au fond d’un animal; j’étais plus dénué que l’homme des cavernes; mais alors le souvenir –non encore du lieu où j’étais, mais de quelques-uns de ceux que j’avais habités et où j’aurais pu être- venait à moi comme un secours d’en haut pour me tirer du néant d’où je n’aurais pu sortir tout seul; je passais en une seconde par-dessus des siècles de civilisation, et l’image confusément entrevue de lampes à pétrole, puis de chemises à col rabattu, recomposait peu à peu les traits originaux de mon moi.

La madeleine
Il y avait déjà bien des années que, de Combray, tout ce qui n’était pas le théâtre et la drame de mon coucher, n’existait plus pour moi, quand un jour d’hiver, comme je rentrais à la maison, ma mère, voyant que j’avais froid, me proposa de me faire prendre, contre mon habitude, un peu de thé. Je refusai d’abord et, je ne sais pourquoi, me ravisai. Elle envoya chercher un de ces gâteaux courts et dodus appelés Petites Madeleines qui semblent avoir été moulés dans la valve rainurée d’une coquille de Saint-Jacques. Et bientôt, machinalement, accablé par la morne journée et la perspective d’un triste lendemain, je portai a mes lèvres une cuillerée du thé où j’avais laissé s’amollir un morceau de madeleine. Mais à l’instant même où la gorgée mêlée de miettes de gâteau toucha mon palais, je tressaillis, attentif a ce qui se passait d’extraordinaire en moi. Un plaisir délicieux m’avait envahi, isolé, sans la notion de sa cause. Il m’avait aussitôt rendu les vicissitudes de la vie indifférentes, ses désastres inoffensifs, sa breveté illusoire, de la même façon qu’opère l’amour, en me remplissant d’une essence précieuse: ou plutôt cette essence n’était pas en moi, elle était moi. J’avais cessé de me sentir médiocre, contingent, mortel. D’où avait pu me venir cette puissante joie? Je sentais qu’elle était liée au goût du thé et du gâteau, mais qu’elle le dépassait infiniment, ne devait pas être de même nature.

Ésser amfibi

Mais un médecin de l’âme qui m’eût visité eût trouvé que pour le reste, mon chagrin lui-même allait mieux. Sans doute en moi, comme j’étais un homme, un de ces êtres amphibies qui sont simultanément plongés dans le passé et dans la réalité actuelle, il existait toujours une contradiction entre le souvenir vivant d’Albertine et la connaissance que j’avais de sa mort.

Le temps retrouvé

Les transformacions del jo, morts parcials

Si l’idée de la mort dans ce temps-là m’avait, on l’a vu, assombri l’amour, depuis longtemps déjà le souvenir de l’amour m’aidait à ne pas craindre la mort. Car je comprenais que mourir n’était pas quelque chose de nouveau, mais qu’au contraire, depuis mon enfance j’étais déjà mort bien des fois. Pour prendre la période la moins ancienne, n’avais-je pas tenu à Albertine plus qu’à ma vie? Pouvais-je alors concevoir ma personne sans qu’y continuât mon amour pour elle? Or je ne l’aimais plus, j’étais, on plus l’être qui l’aimait, mais un être différent qui en l’aimait pas, j’avais cessé de l’aimer quand j’étais devenu un autre. Or je ne souffrais pas d’être devenu cet autre, de ne plus aimer Albertine; et certes ne plus avoir un jour mon corps ne pouvait me paraître en aucune façon quelque chose d’aussi triste que m’avait paru jadis de ne plus aimer un jour Albertine.

La vida de debó és la literatura

[p. 257]

La vraie vie, la vie enfin découverte et éclaircie, la seule vie par conséquent réellement vécue, c’est la littérature; cette vie qui, en un sens, habite à chaque instant chez tous les hommes aussi bien que chez l’artiste. Mais ils ne la voient pas, parce qu’ils ne cherchent pas à l’éclaircir. Et ainsi leur passé est encombré d’innombrables clichés qui restent inutiles parce que l’intelligence ne les a pas “développés”. Notre vie, et aussi la vie des autres; car le style pour l’écrivain, aussi bien que la couleur pour le peintre, est une question non de technique mais de vision. Il est la révélation, qui serait impossible par des moyens directs et conscients, de la différence qualitative qu’il y a dans la façon dont nous apparaît le monde, différence qui, s’il n’y avait pas l’art, resterait le secret éternel de chacun. Par l’art seulement nous pouvons sortir de nous, savoir ce que voit un autre de cet univers qui n’est pas le même que le nôtre, et dont les paysages nous seraient restés aussi inconnus que ceux qu’il peut y avoir dans la lune.

La vida de debó és l’elaboració de la sensació, no pas l’abstracció ni la posició
[p. 258]

Ce travail de l’artiste, de chercher à apercevoir sous de la matière, sous de l’expérience, sous des mots quelque chose différent, c’est exactement le travail inverse de celui que, à chaque minute, quand nous vivons détourné de nous-même, l’amour-propre, la passion, l’intelligence, et l’habitude aussi accomplissent en nous, quand elles amassent au-dessus de nos impressions vraies, pour nous les cacher entièrement, les nomenclatures, les buts pratiques que nous appelons faussement la vie. En somme, cet art si compliqué est justement le seul art vivant. Seul il exprime pour les autres et nous fait voir à nous-même notre propre vie, cette vie qui ne peut pas s’”observer”, dont les apparences qu’on observe ont besoin d’être traduites et souvent lues à rebours et péniblement déchiffrées. Ce travail qu’avaient fait notre amour-propre, notre passion, notre esprit d’imitation, notre intelligence abstraite, nos habitudes, c’est ce travail que l’art défera, c’est la marche en sens contraire, le retour aux profondeurs où ce qui a existé réellement gît inconnu de nous, qu’il nous fera suivre. ET sans doute c’était une grande tentation que de recréer la vraie vie, de rajeunir les impressions. Mais il fallait du courage de tout genre, et même sentimental. Car c’était avant tout abroger ses plus chères illusions, cesser de croire a l’objectivité de ce qu’on a élaboré soi-même, et, au lieu de se bercer une centième fois de ces mots: “Elle était bien gentille”, lire au travers: “J’avais du plaisir à l’embrasser”.

Les impressions afloren pel dolor [o la nostàlgia]
[p. 259]

[…] (car, si peu que notre vie doive durer, ce n’est que pendent que nous souffrons que nos pensées, en quelque sorte agitées de mouvements perpétuels et changeants, font monter comme dans une tempête, à un niveau d’où nous pouvons la voir, toute cette immensité réglée par des lois, sur laquelle, postés à une fenêtre mal placée, nous n’avons pas vue, car le calme du bonheur la laisse unie et à un niveau trop bas; peut-être seulement pour quelques grands génies ce mouvement existe-t-il constamment sans qu’il y ait besoin pour eux des agitations de la douleur; encore n’est-il pas certain, quand nous contemplons l’ample et régulier développement de leurs oeuvres joyeuses, que nous ne soyons trop portés à supposer d’après la joie de l’oeuvre celle de la vie, qui a peut-être été au contraire constamment douloureuse)
[… p. 261 nota]
Chaque personne qui nous fait souffrir peut être rattachée par nous à une divinité dont elle n’est qu’un reflet fragmentaire et le dernier degré, divinité (idée) dont la contemplation nous donne aussitôt de la joie au lieu de la peine que nous avions. Tout l’art de vivre, c’est de ne nous servir de personnes qui nous font souffrir que comme d’un degré permettant d’accéder à leur forme divine et de peupler ainsi joyeusement notre vie de divinités.

La realitat, expressada després del silenci
[p. 260]

Et quand nous aurons atteint la réalité, pour l’exprimer, pour la conserver nous écarterons ce qui est différent d’elle et que ne cesse de nous apporter la vitesse acquise de l’habitude. Plus que tout j’écarterais ces paroles que les lèvres plutôt que l’esprit choisissent, ces paroles pleines d’humour, comme on ne dit dans la conversation, et qu’après une longue conversation avec les autres on continue à s’adresser facticement à soi-même et qui nous remplissent l’esprit de mensonges, ces paroles toutes physiques qu’accompagne chez l’écrivain qui s’abaisse à les transcrire le petit sourire, la petite grimace qui altère à tout moment, par exemple, la phrase parlée d’un Sainte-Beuve, tandis que les vrais livres doivent être les enfants non du grand jour et de la causerie mais de l’obscurité et du silence. Et comme l’art recompose exactement la vie, autour des vérités qu’on a atteintes en soi-même flottera toujours une atmosphère de poésie, la douceur d’un mystère qui n’est que le vestige de la pénombre que nous avons dû traverser, l’indication, marquée exactement comme par un altimètre, de la profondeur d’une oeuvre.

Infelicitat qui inspira
[p. 270]

Car les bonheur seul est salutaire pour le corps, mais c’est le chagrin qui développe les forces de l’esprit. D’ailleurs, ne nous découvrît-il pas à chaque fois une loi, qu’il n’en serait pas moins indispensable pour nous remettre chaque fois dans la vérité, nous forcer à prendre les choses au sérieux, arrachant chaque fois les mauvaises herbes de l’habitude, du scepticisme, de la légèreté, de l’indifférence.
[…]
Ces réflexions me faisaient trouver un sens plus fort et plus exact à la vérité que j’ai souvent pressentie, notamment quand Mme de Cambremer se demandait comment je pouvais délaisser pour Albertine un homme remarquable comme Elstir. Même au point de vue intellectuel je sentais qu’elle avait tort, mais je ne savais pas ce qu’elle méconnaissait: c’était les leçons avec lesquelles on fait son apprentissage d’homme de lettres. La valeur objective des arts est peu de chose en cela; ce qu’il s’agit de faire sortir, d’amener à la lumière, ce sont nos sentiments, nos passions, c’est-à-dire les passions, les sentiments de tous. Une femme dont nous avons besoin, qui nous fait souffrir, tire de nous des séries de sentiments autrement profonds, autrement vitaux, qu’un homme supérieur qui nous intéresse.
[…272]
Quant au bonheur, il n’a presque qu’en seule utilité, rendre le malheur possible. Il faut que dans le bonheur nous formions des liens bien doux et bien forts de confiance et d’attachement pour que leur rupture nous cause le déchirement si précieux qui s’appelle le malheur. Si l’on n’avait pas été heureux, ne fût-ce que par l’espérance, les malheurs seraient sans cruauté et par conséquent sans fruit.
Et plus qu’au peintre, à l’écrivain, pour obtenir du volume et de la consistance, de la généralité, de la réalité littéraire, comme il lui faut beaucoup d’églises vues pour en peindre une seule, il lui faut aussi beaucoup d’êtres pour un seul sentiment. Car si l’art est long et la vie courte, les sentiments qu’elle doit peindre ne sont pas beaucoup plus longs. (nota: ce sont nos passions qui esquissent nos livres, le repos d’intervalle qui les écrit.)
[… p. 273]
L’imagination, la pensée peuvent être des machines admirables en soi, mais elles peuvent être inertes. La souffrance alors les met en marche.

Posted on

Budisme. Canon Pali

Hi ha tres reculls

Vinayapitaka: o La disciplina monàstica és un compendi de regles acompanyades d’anècdotes (històriques o ad hoc) en les quals es narra quan, on i com el Buda Gotama va decretar una o altra de les més de dues-centes regles del codi monàstic theravada.
Suttapitaka: el cistell de la instrucció, amb cinc col·leccions de discursos. Aquí hi ha el Samaññaphala i el Satipatthana.
Abhidhammapitaka: És el Cistell dels texts superiors, un compendi en què s’aborden els principis doctrinals dels altres dos pitaka, però reorganitzats de tal manera que permeten estudiar en profunditat la natura de la ment i de la matèria.

Samaññaphal Sutta

    • Com és un monjo amb pau d’esperit?
Satipatthana Sutta
    • Sati-mindfulness, pau d’esperit
    • els quatre fonaments: el cos, els sentiments, la ment i els darmas
    • La consciència del cos: contacte, aire, posició
    • La consciència de com estem i de l’estat de la ment
    • La pràctica de la marxa conscient
    • Consciència de la respiració, caminar
    • Consciència de tot el cos, els seus organs i processos
    • Consciència del cadàver
    • Consciència dels sentiments (estats mentals) i la ment
    • Consciència de les coses tal com són

Samaññaphala-Sutta

(  Samaññaphala Sutta ) Un rei pregunta a ascetes budistes quins són els beneficis de la contemplació, els quatre nivells de dhayana o meditació.

Com és un monjo amb pau d’esperit?

And how, great king, is a monk endowed with mindfulness and clear comprehension? Here, a monk acts with mindfulness and clear comprehension when walking backwards and forwards, in looking ahead or behind, when bending and stretching, in wearing his outer and inner robe and carrying his bowl, when eating and drinking, chewing and swallowing, when defecating and urinating, when walking, standing, sitting, falling asleep, waking up, talking and keeping silent. In this way, a monk is endowed with mindfulness and clear comprehension.  ‘And how, great king, is a monk content? Here, a monk is content with his robe to cover his body and his almsfood to fill his stomach. Wherever he goes he takes just these with him, just as a bird carries his wings as his only burden when he goes into flight. In this way, wherever a monk goes, he is content with his robe to cover his body and his almsfood to fill his stomach and takes just these with him. ‘In this way, great king, a monk is content.

Satipatthana Sutta

 

The four foundations of mindfulness – the Satipatthana-Sutta

Sati-mindfulness, pau d’esperit

It is sometimes said that it is in those words least susceptible to translation that the life of any tradition may be found. This is certainly true of the word sati, now always translated as mindfulness. The word derives from the root for ‘memory’ (Skst smrti) though this does not quite accommodate all its shades of meaning, which is more an ‘attentiveness directed towards the present’.1 Mindfulness is that quality that characterizes the mind that is alert, awake and free from befuddlement.
==========T
To be mindful is to be steady and awake: one sutta compares sati to the gatekeeper of a citadel who ‘refuses entrance to those unknown, but admits those he knows, for the protection of those inside’ (A IV 110).

els quatre fonaments: el cos, els sentiments, la ment i els darmas

 

These are the body, the feelings, the mind and dhammas.

1 Body: (a) the first four of the sixteen stages of mindfulness of breathing, (b) mindfulness and clear comprehension in the four postures, (c) mindfulness and clear comprehension in all bodily activities, (d) the thirty-one parts of the body, (e) the four elements, (f) the asubha contemplations.  2 Feeling (vedana). 3 Mind (citta). 4 Dhammas: (a) the five hindrances, (b) five groups of clinging (khandhas), (c) the six sense bases, internal and external,12 (d) the seven factors of enlightenment, (e) the four noble truths (not elaborated in the shorter version reproduced here), (f) the eightfold path (not included in shorter version).
==========

La consciència del cos: contacte, aire, posició

Much of the sutta is devoted to body mindfulness and includes a number of practices involving being aware of what the body is doing at any moment: the contact of the feet on the ground, the air on the face, the manner in which one is walking and all the impressions that meet the senses all come under this. The movement of the breath in and out of the body is also a subject for mindfulness.
==========

You have to be aware of what state your body is in. Is it upright, balanced, relaxed and tranquil? Or is it falling about, unbalanced, slack and loose?

La consciència de com estem i de l’estat de la ment

The second foundation of mindfulness is what is being felt – whether pleasant, neutral or unpleasant. The third foundation of mindfulness is awareness of the tenor of the mind – knowing whether the mind is, for instance, confused, full of hatred, or constricted.

la consciència del dhamma

The fourth foundation of mindfulness is that of dhamma or dhammas. Also one of the most difficult words in the canon to translate, this term is found as a recollection practice where, in the singular, it refers specifically to the teaching. As the fourth foundation of mindfulness here it applies to ‘things as they are’, or ‘phenomena’.13

La pràctica de la marxa conscient

– Highlight on Page 148 | Loc. 2260-63 | Added on Thursday, April 24, 2014, 12:39 AM
Particular mention, however, should be made of mindful walking practice, based upon this sutta, the usual way of complementing and balancing the sitting practice, particularly on extended meditation courses. This is mentioned elsewhere in the canon and is recommended, for instance, to Moggallana as a means of combating sleepiness. A walking place (cakkamana) is often specially designated outside Buddhist temples.

Consciència de la respiració, caminar

– Highlight on Page 150 | Loc. 2300-2303 | Added on Thursday, April 24, 2014, 01:58 AM
Here, monks, a monk goes to a forest, or the roots of a tree or an empty place and sits, folding his legs in a cross-legged position, making his body straight and sets up mindfulness in front of him. Mindful, he breathes in; mindful, he breathes out. As he breathes in a long breath, he knows, “I am breathing in a long breath”, or, as he breathes out a long breath, he knows, “I am breathing out a long breath”.

===

‘And again, monks, a monk, when walking, knows, “I am walking”; when standing he knows, “I am standing”; when sitting he knows, “I am sitting”; when lying down he knows, “I am lying down”; or, however his body is disposed, he knows it. ‘In this way he practises, contemplating the body in the body internally, externally and both internally and externally. . . In this way too, monks, a monk practises contemplating the body in the body.
==========

‘And again, monks, a monk acts with clear comprehension when going backwards and forwards. He acts with clear comprehension when looking ahead or behind, when bending and stretching, in wearing his robes and carrying his bowl, when eating and drinking, chewing and swallowing, when defecating and urinating, when walking, standing, sitting, falling asleep, waking up, talking and keeping silent.

Consciència de tot el cos, els seus organs i processos

– Highlight on Page 152 | Loc. 2323-30 | Added on Thursday, April 24, 2014, 02:01 AM

‘And again, monks, a monk takes stock of the body upwards, from the soles of the feet and downwards, from the tips of the hair, bounded by skin, as full of many kinds of impurity, in this way: “In this body there are hairs of the head, hairs on the body, nails, teeth, skin, flesh, sinews, bones, bone-marrow, kidneys, heart, liver, diaphragm, spleen, lungs, large intestines, small intestines, the contents of the stomach, excrement, bile, phlegm, pus, blood, sweat, fat, tears, grease, saliva, mucus, oil in the joints and urine”. It is just as if, monks, there was a bag, open at both ends, filled with various kinds of grain, such as hill rice, husked rice, beans, peas, millet and white rice, and a man with good eyes were to open it and take stock of it in this way: “This is hill rice, this is husked rice, this is beans, this peas, this millet and this white rice”; so, too, monks, a monk reviews the body. . . as full of many different kinds of impurity in this way: “In this body there are hairs of the head. . . oil in the joints and urine” ’.
==========
Consciència del cadàver
– Highlight on Page 153 | Loc. 2342-49 | Added on Thursday, April 24, 2014, 02:04 AM

‘And again, monks, it is as if a monk sees a body discarded in the charnel ground, being devoured by crows, vultures, hawks, dogs, jackals or by various kinds of worms. . . a body discarded in the charnel ground, a skeleton with flesh and blood, bound together by sinews. . . a skeleton, without flesh, smeared with blood, bound together by sinews. . . a skeleton, without flesh and blood, bound together by sinews. . . a body with loose bones scattered in all directions, here a bone of the hand, there a bone of the foot, a shin bone, a breast bone, a hip bone, a back bone and a skull.. . a body with bones bleached white, the colour of shells, he then makes a comparison with his own body. . . a body that is bones in  heaps, more than a year old. . . a body that is bones rotted and crumbled to powder…  ‘In this way too, monks, a monk practises contemplating the body in the body.

Consciència dels sentiments (estats mentals) i la ment

 

‘And how, monks, does a monk practise contemplating feeling in feelings? Here, monks, when feeling a pleasant feeling, a monk knows, “I feel a pleasant feeling”; when feeling a painful feeling he knows, “I feel a painful feeling”; when feeling a feeling that is neither pleasant nor painful he knows,
==========

‘And how, monks, does a monk practise contemplating the mind in the mind?20  Here, monks, a monk knows a mind that is with desire as with desire, and a mind that is free from desire as free from desire. He knows a mind with hate as with hate, and one free from hate as free from hate. He knows. . . a deluded mind.. . an undeluded mind. He knows. . . a constricted mind . . . a scattered mind.21 He knows. . . a mind grown great. . . a mind that has not grown great.22 He knows. . . a surpassable mind . . . surpassing mind.23 He knows. . . a composed mind . . . a discomposed mind. He knows . . . a liberated mind . . . an unliberated mind.

Consciència de les coses tal com són

 

‘And again, monks, a monk practises contemplating dhamma in dhammas in terms of the five aggregates of grasping. And how, monks, does a monk practise contemplating dhamma in dhammas in terms of the five aggregates of grasping? Here a monk reflects: such is material form, such is the arising of material form, such is the ceasing of material form; such is feeling, such is the arising of feeling, such is the ceasing of feeling; such is perception . . . such are formations. . . such is consciousness, such is the arising of consciousness, such is the ceasing of consciousness.
==========

And again, monks, a monk practises contemplating dhamma in dhammas in terms of the six internal and external sense spheres. And how?…. Here, monks, a monk knows the eye, he knows visual objects, and he knows whatever fetter arises dependent on the two. And he knows a fetter that has not yet arisen comes to arise, and he knows how a fetter that has arisen is abandoned, and he knows how a fetter that has been abandoned will not arise in the future. He knows the ear, he knows sounds. . . he knows the nose, he knows smells. . . he knows the tongue, he knows tastes. . . he knows the body, he knows sensory objects. . . he knows the mind and he knows mental objects and he knows whatever fetter arises dependent on the two. And he knows a fetter that has not yet arisen comes to arise, and he knows how a fetter that has arisen is abandoned, and he knows how a fetter that has been abandoned will not arise in the future.
==========

And how does a monk practise contemplating dhamma in dhammas in terms of the four noble truths? Here, monks, a monk knows suffering as it really is, he knows the origin of suffering as it really is, he knows the cessation of suffering as it really is and he knows the way that leads to the cessation of suffering as it really is.

Posted on

Evolució. El DNA que compartim amb altres espècies

Evolució  Arbre de la vida
llevat de forner 18%, raïm 24%, 38% round worm, 44% honey bee, 47% fruit fly, pollastre 65%, 69% platypus, 73% zebra fish, 84% gos, 85% vaca, 88% ratolí, 90% ximpanzè (del National Geographic).
[ Igual que la perspectiva dels avantpassats  aquestes dades ens palesen la proximitat i continuïtat que tenim amb totes es formes de vida. Una part important dels “procediments” per viure, un 20%, els compartim amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí.]
An automated system for constructing putative homology groups from the complete gene sets of a wide range of eukaryotic species.
Posted on

Receptes catalanes

Empedrat
Esqueixada de bacallà
Xató
Escalivada

Espinacs a la catalana
Faves i pèsols ofegats
Samfaina
Trinxat cerdà amb rosta
Escudella i carn d’olla

Arròs negre
Paella valenciana

Canelons Rossini
Fideus a la cassola
Fideus rossejat o fideuejat

Bacallà a la llauna
Bacallà amb samfaina
Calamars a la romana
Sarsuela

Ànec amb naps
Conill (i/o pollastre) amb samfaina
Fricandó a la catalana
Oca amb peres

[truita de patates]
Allioli
Bunyols de bacallà
Croquetes
Maionesa
patates braves
Pollastre amb llagosta (o llamàntol, o llagostin
Romesco
Sípia amb mandonguilles

Bunyols de quaresma
Crema cremada
Flam
Peres amb vi
Pomes al forn
Recuit

 

 

 

[en el futur a substituir per una query a una instància de owrdpress ab receptes]

 

Posted on

La fruita

H taronja
H mandarina
H llimona, llima
P cireres
P nespres
P prunes
P albercocs
P maduixes
E préssecs
E nectarina
E peres
E meló
E síndria
T raïm
A plàtan
A pomes (golden, fuji, royal gala)
A pinya
A mango
A kiwi

Posted on

44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics

→La Terra  |    Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar

La pregunta sobre l’origen

[ 0 ] Coneixem i explorem la terra, fem mapes de les costes, les muntanyes i els rius. Trobem diferents roques i minerals, i fòssils. Als diferents hàbitats, la muntanya, els boscos, els camps, els deserts, les selves, hi trobem una diversitat d’animals i plantes que intentem classificar (Linneu) [  i si l’home és un d’ells].

Ens preguntem, com ha arribat a ser així? La terra, l’han creat o ha existit des de sempre? I les muntanyes? I la vida? I la diversitat d’espècies? i l’home?

Tenim les aportacions:

Model resultant

  • G1→  Història geològica : Moviments de les plaques continentals que convergeixen en Rodínia al Precàmbric, se separen, formen Pangea al final del Paleozoic, es tornen a separar al Mesozoica, xocant Gondwana i la Índia al Cenozoic. convergència a Rodínia i separació, convergència a Pangea i separació. Els xocs causen la formació de les serralades (orogènies).  El clima evoluciona per canvis del sol, canvis a l’amosfera per erupcions volcàniques. Això fa avançar o retrocedir les glaceres i el nivell del mar.
  • Història biològica. Les espècies es van diversificant, sobrevivint a la competència de la selecció natural i a les extincions massives: bactèries, algues, eucariotes, artròpodes, mol·luscs, peixos, el pas a la terra amb els amfibis, premiers rèptils, molses i falgueres. Després dinosaures, mamífers i coníferes. I finalment els primats, les plantes amb flor, i els homínids. Deixarem de classificar les espècies per semblances morfològiques i voldrem   reconstruir les ramificacions de B1→  l’arbre de la vida.

Períodes de l’evolució

  • Cronologia de la terra:  Períodes, extincions, orogènies Evolució terra -4600 – 2.58 Ma
    • -4600 Ma → Precàmbric : atmosfera reductora, aigua, primers organismes, bactèries i arquebacteris, fotosíntesi i canvi a atmosfera oxidant, eucariotes amb endosimbiosi, organismes pluricel·lulars, esponges i meduses.
    • -541 Ma → Paleozoic:  Càmbric: Explosió de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovicià, Orogènia Caledoniana, mol·luscs, 1a extinció. 443 Silúric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devonià: amfibis, molses, 2a extinció. 359 Carbonífer: Gimnospermes, insectes gegants, rèptils. 299 Permià: es completa Pangea, orogènia herniciana, rèptils sinàpsids (mamífers),3a extinció.
    • -252 Ma → Mesozoic : Triàssic: amfibis grans, rèptils i coníferes, clima sec 4a extinció. 201 Juràssic: predomini dels dinosaures, petits mamífers, coníferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comença a obrir amb el mar de Tethys, separant Lauràssia i Gondwana. 145 Cretàcic: Andes i Rocoses, 5a extinció que acaba amb els dinosaures.
    • -66 Ma → Cenozoic:  [Paleogè] Paleocè: Orogènia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mamífers. 56 Eocè. 34 Oligocè. 23 [Neogè] Miocè: evolució dels primats. 5.3 Pliocè, Savannas, Austropitecus. [Evolució homínids -66Ma -300ma]
    • -2.58 Ma→ Quaternari:  2.58 Pleistocè (l’edat de gel) Homo habilis, 1.8 Homoerectus, 200m Homo Sapiens, 60m surten d’Àfrica els halogrups M i N. 11.7m Holocè (etapa interglacial) Evolució humana.

    Pensar l’evolució

    Aquesta història que hem reconstruit acaba en nosaltres mateixos. Considerem l’evolució en nosaltres mateixos com incorporem, codificat en el DNA, milers de solucions dels mecanismes de la vida.

    El trajecte no ha estat directe; encara no sabem molt bé com va començar la vida. Les condicions per que comencés demanaven una atmosfera que no fos oxidant (Oparin). Després les bactèries la van canviar i van començar el metabolismes de “respiració”. La vida havia de començar a l’aigua, amb un entorn ric en nutrients, però es va tornar més complexa en sortir-ne fora i colonitzar la terra. Animals i plantes van haver de desenvolupar sistemes per sostenir-se, tals com esquelets i troncs, i sistemes circulatoris per tal que les cèl·lules, bàsicament “bosses de membrana” plenes d’aigua i proteïnes, seguíssin en un medi líquid.  Les aletes es van tornar potes. Es va desenvolupar un sistema olfactori que requeria un cervell més gran. Els amniotes van aconseguir ous que sobrevisquessin fora de l’aigua i no haver de tornar-hi per criar. Amb la sang calenta, els mamífers podien viure en zones amb temperatures fredes.  Els animals anaven a quatre potes [alguns dinosaurs no] i no podien fer servir eines. Quan els primats van deixar el terra per pasar al arbres, van fer un pas cap al bipedalisme, i quan van tornar a terra, tenien les mans lliures.

    Puc imaginar que miro enrera i veig tots els meus avantpassats, al llarg de la història, l’evolució dels homínids, un mamífer com un esquirol, una salamandra grossa, un peix, una mena de cuc.

  • Simearth: joc de simulació de l’evolució a la terra. Alexandra Daisy Ginsberg. The Wilding of Mars, vídeoart, simulació de vida desenvolupant-se a Mart.

    Contenidor posts evolució   |  El museu físic començaria amb un edifici on hi ha exposats els materials resultat d’explorar el món, col·leccions de roques, dibuixos d’estrats, el que va portar Darwin després de l’expedició del Beagle, mapes. Després passaria pels estudis dels científics per formular les hipòtesis de l’esdat de la terra i formació d’estrats, d’explicar les diferències i semblances en les articulacions de les espècies per la teoria de l’Evolució, i per observar les formes dels continents i pensar en les plaques tectòniques i les orogènies. Amb tot això es pot dibuixar un relat dels canvis geològics i biològics fins avui. En acabat és suggerent passar per una galeria dels nostres avantpassats fins a l’origen de la vida. I abans de sortir, passejar per l’arbre de la vida al pati.

    El museu real Fitxes: resum,  introducció , Precàmbric , Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic   | avantapassats1, 2, 3 |    Materials exposició: figuretes evolució, llibre evolució amb taula estrats i portada NewYorker, destrals paleolític i neolític, taula estratigràfica i mapa de la cronologia imaginada al llarg de la ronda litoral,  metre plegable.

Posted on

Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -10000

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -100.000,final -10000

L’evolució

Després de 4000 milions d’anys d’evolució biològica i geològica, al llarg del Paleocè i Miocè van evolucionant els primats   fins que  al Quaternari , fa 2.5 Ma, evoluciona el gènere Homo a l’Àfrica.  Es van escampant pel món, en particular els Neandertals a Europa. Evidències d’eines de pedra fa 2Ma i d’ús del foc 1M-300m.

Això ho hem pogut reconstruir per la Teoria de l’evolució de Darwin, el  “descobriment” de la prehistòria i l’estudi de l’evolució dels homínids. Ens permet contemplar l’evolució en nosaltres mateixos i imaginar una galeria d’avantpassats que es remunta a les primeres formes de vida. (La prehistòria que he vist).

Cronologia evolució

Els caçadors-recol·lectors

Fa uns 200m apareix l’Homo sàpiens a l’Àfrica oriental. Cronologia de l’evolució de l’homo sàpiens a Smithsonian.
70m. Apareix el llenguatge i el que Yuval N Harari anomena la “revolució cognitiva”.  L’home sàpiens comença a colonitzar el món, s’extingeixen les altres espècies d’homínids i la megafauna.  La segona extinció va venir amb l’agricultura, i la tercera és l’actual que provoca la indústria. YH diu que no ens creiem els que prrtenen que els nostres avantpassats vivien en harmonia amb la natura. Molt abans de la revolució industrial l’Homo Sapiens ha era l’espècie que duia més animals i plantes a l’extinció. Es parla de l’edat de pedra perquè són les que s’han conservat, però seria més correcte parlar de “l’edat de fusta”. El caçador recol·lector vivia en una societat sense especialització del treball, tothom havia de tenir un coneixement profund de l’entorn. Avui el col·lectiu de la humanitat té un coneixement molt més més profund i variat, però a nivell individual els caçadors-recol·lectors van ser la gent amb més coneixement i habilitats. (YH).

Els caçadors-recol·lectors vivien en grups d’unes poques dotzenes de famílies. Avui vivim en ciutats però el nostre DNA encara és de quan vivíem a la sabana, 5-8 milions d’humans en milers de tribus separades amb diferents cultures i llenguatges (YH). La demografia a la prehistòria (wikipedia) calcula que la vida mitjana dels homínids a la sabana era d’uns 20 anys i que població fa 200m anys era d’uns 50.000 individus. Avui queden encara algunes comunitats aïllades a l’Amazonas i Papua Nova Guinea.

La revolució cognitiva

YH parla de la “Revolució cognitiva” associada al llenguatge, que situa fa 70.000 anys. [Tal com indico a “Layered Ontology“, això permet que estigui en contacte amb el que no existeix, amb ficcions o futurs que imagina.] ¿Com es passa de viure en petits grups a ciutats amb desenes de milers o imperis amb centenars de milions? Segurament per l’aparició de la ficció [YH hi inclou la religió, sistemes de valors]; el fet de compartir uns mites. Des de l’aparició del llenguatge l’home ha pogut viure en una realitat doble, la realitat objectiva dels rius, arbres i llops, i la realitat imaginada de déus, nacions i corporacions [mentre que els déus probablement són imaginaris, d’altres ens poden presentar invariants que permetin considerar-los reals, encara que no els poguem pesar amb una balança]. [ d’ara endavant ja no tenim només l’evolució biològica dels gens sinó també l’evolució cultural dels mems].

Els animistes veneraven ens locals, concrets, animals reals, esperits dels morts, el que avui en diríem “dimonis, fades, o àngels”. Això es contraposaria als “teistes” que cobriria des dels “rabis jueus de la Polònia del s18, als puritans que cremaven bruixes a Massachusetts al s17, sacerdots azteques de Mèxic al s15, místics sufís d’Iran al s12, guerrers víkings del s10, legionaris romans del s2 i buròcrates xinesos del s1. [La revolució cultural implica que d’ara endavant no només hi haurà evolució biològica per mutació del DNA, sinó evolució cultural. La diversificació de l’homo sàpiens a diferents zones de la terra donarà lloc a diferents llenguatges]

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

Evolució dels llenguatges : Orígens del llenguatge .  Símbols

La colonització del món, migracions

La migració de l’home va ser possible gràcies a ponts terrestres que van aparèixer a la darrera glaciació, Würms entre 115000 a 11700 anys enrere, precedida per una època més càlida i plujosa, Riss-würm del 130m a 115m. Un 30% de la superfície terrestre estava ocupada per gel, les glaceres a Europa baixaven fins a 50º de latitud. En quedar tanta massa d’aigua atrapada, el nivell del mar baixà 100 metres. En plena època de glaciació l’home havia de viure a les latituds més càlides. Fa uns 10.000 anys el nivell del mar tornà a pujar i els continents van quedar separats [es correspon al mite del diluvi?]

S’ha imposat la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual, en lloc d’evolucionar a tota Euràsia alhora, es va originar a l’Àfrica. Hauria emigrat a la resta del món en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m. [I va conviure amb Neandertals fins fa 40m anys i els Denisova fins fa 15m]
Al gràfic es veuen les branques que van quedar a Àfrica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d’Àfrica Oriental, va colonitzar el món.

  • 200000 70000 Humans al Rift a Àfrica (2PFN0 Paleolític Egipte i Magrib,
    2PFS0 Paleolític Àfrica central i sud)
  • 70000 50000 + Paleolític Orient mitjà (2PO00)+ indomalai (2PAI0 )
  • 50000 30000 Europa (2PEB0 Balcans i Itàlia, 2PEC0 Central i Ibèria, 2PES0 Illes britàniques, eslaus), Xina Austràlia AT8: 40000 java 30000 àsia (2PAX0 Xina i Japó, 2PAS0 indoxina, 2PAS1 Indonèsia, 2PZ00 )
  • 30000 11700 Rússia (2PR00 ), Amèrica del nord i Amèrica del sud (2PMN0 Amèrica del nord, 2PMS1 Amèrica sud Perú i centre, 2PMS2  Asud Amazònia i Patagònia).

L’Àfrica de l’est, Orient mitjà, Mèxic i Perú són zones favorables. Quan arribi un cllima més sec Centreamèrica, Àfrica Occidental, la Índia i sudest de xina, més humides, seran més propícies. Austràlia i Amèrica estan pràcticament deshabitades.

Cronologia paleolític

Haplogrups

La història de les migracions de la humanitat a través de les mutacions d’Haplogroups. És un conjunt d’al·lels, material genètic que s’ha heretat directament del progenitor sense recombinar-se. En el cas dels pares podem seguir un fragment del cromosoma Y i s’etiqueten de la A a la T. En el cas de les mares, DNA mitocondrial.

CromosomaY

  • Grups A,B Àfrica
  • 100.000 Adam Haplogrup A / Eva, marcadors compartits per tots els humans mutació P305)
  • 80.000, mutació  M42 (Àfrica de l’est, el tenen la majoria dels homes, queda entre els Mbuti i Biaka dels pigmeus, Hadza de Tanzània) Haplogrup B Àfrica / L1 L2 L3 M42, 80.000,.
  • 70.000  mutació Haplogrup CT M168 (70.000) (M168, 70.000, l’home que va tenir aquesta mutació vivia segurament al Rift al nordest d’Àfrica i va ser dels primers a abandonar-la, segurament per l’estret Bab-al-Mandeb i seguint la costa fins a la Índia, arribarà a Austràlia fa 50m).Haplogrups C D E.
  • Haplogrup CF P143, 60.000, orient pròxim, grup sortint d’Àfrica, d’on surt el F i el C
  • 55.000 mutació HaplogrupF M89 (-45.000) present en el 90% de no africans Haplogrups FGH  que dóna lloc a les branques G i HIJK/ grup N antecedent de la majoria de poblacions.
    • 17.000 G-M201 (Turquia, Caucas, mediterrani, Georgia). [ Aquest és el meu]. Els esquelets més antics confirats per test de DNA portant l’haplogrup  G2a es van trobar a la cova l’avellaner a Les Planes d’Hostoles, i es van datar per radiocarboni cap el -5000. És la primera branca del F que surt d’Àfrica.
  • 40.000 mutacions L15 i L16, grups IJK
  • 40.000 mutació M9

Grups DNA mitocondrial: Hi ha tres grups principals:

  • L (Àfrica)
  • L0, L1, L2, L3, L4, L6 (Àfrica)
  • L3 → M (CDEGQ) i N (OASR(V)IWXY)
    • mutació R, 70.000 a Orient mitjà
    • mutació V, 14.000 a Orient mitjà

[aquest és el meu]. Mitochondrial haplogroup V , bàsicament europeu, que es va extendre fa uns 13m anys per Europa des Balcans juntament amb els R i H. Possiblement la gent que va descobrir l’agricultura al creixent fèrtil. És present sobretot entre els Saami a Finlàndia i a Catalunya.

Els llenguatges

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

Reconstrucció de la vida dels infants al paleolític, un estudi difícil i ignorat (Aeon) [quan es pensa la condició humana es pensa en un mascle adult blanc, i s’obliden dones, nens i vells]

Posted on

SIS CONTEMPLACIONS

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

En l’espai som en un racó perdut enmig d’un gran buit ple de pols [cita Marc Aureli]. (Com diu Hawking: The progress of the human race in understanding the universe has established a small corner of order in an increasingly disordered universe.)  En principi estem sols. En el temps, si representessim un milió d’anys en 100m, tindríem el big bang a uns 140 km, el sistema solar, 4500M d’anys, a 45km, amb la vida a 3500M, gairebé una tercera part del total. Els homínids apareixen a 100m, un milió d’anys. La història dels darrers 10.000 anys ocupa 10 cm, i la nostra vida, potser 80 anys, gairebé 1 mm. Uns viatgers imaginaris recorrerien al llarg d’innumerables vides el buit fred d’estrelles i pols i només un atzar improbable els faria arribar a aqeust planeta blau, ple d’éssers que s’agiten, construeixen, s’afanyen, xerren, es barallen, canten i ballen.

Els àtoms que em formen, l’univers en mi

La matèria que em forma és tan vella com l’univers. L’hidrogen i els protons i electrons tan antics com el big bang [enllaç], els àtoms formats en processos de nucleosíntesi a les gegants roges i supernoves [enllaç, el sistema solar i els àtoms], els grans cicles de la terra  el de l’aigua, el redox amb els metalls reductors i l’atmosfera oxidant, el cicle del carboni amb les plantes i la fotosíntesi. L’oxígen que ara hi ha en mi fa uns dies potser era pluja. Durant un temps m’han prestat uns àtoms per que siguin “jo”, i després els retorno.  Alguns dels meus àtoms en un moment donat van ser de Shakespeare.

[inventari, què està passant, l’univers en expansió, nucleosíntesi estrelles ][ Sistemes físics – partícules, àtoms, molècules, història de l’univers, gas, estrelles galàxies] [història de la ciència] [biografia, mirant el cel, llibre astronomia i telescopi, estudiant física, astromedia] [experiències col. lecció: el cel estrellat Orió]

L’evolució en mi

Generacions d’avantpassats al llarg de la història, antecessors homínids, petits mamífers avantpassats comuns, l’amfibi que va sortir de l’aigua,  els organismes eucariotes. Jo incorporo, codificat en el meu DNA, milers de solucions que s’han trobat per dur a terme un conjunt de processos complexos.

  • 10.000 anys d’història, potser 500 generacions, (10 cm sobre 35km que fa que hi ha vida).
  • 100.000 anys d’homo sapiens escampant-se des d’Etiòpia a l’Àfrica, 5000 generacions. (100cm de 35 km).
  • Més enllà, uns dos o tres milions d’anys d’evolució humana, l’homo erectus, amb eines i foc, l’homo habilis. (28 m de 35 km).
  • Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km).
  • Antecessors mamífers que van començar al final de Mesozoic (252-66 milions d’anys), en una era de clima càlid i humit dominada pels dinosaures. Es caracteritzen per placenta  i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. (2.5 km de 35 km)
  • Un rebesavi meu va ser un amfibi que va sortir de l’aigua al paleozoic, fa uns 420 milions d’anys. Les algues es van tornar molses  i falgueres. Compartim un 73% de gens amb peixos com el zebra, l’esquelet que porto, un 38% amb cuc cuc rodó. (5.4 km de 35 km)
  • Més enllà de l’explosió de la vida fa 541Ma, uns 3.500 milions d’anys d’evolució de la vida, trobant formes de mantenir la complexitat. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. 35km. Els primers organismes multicel·lulars, esponges, les algues,  les cèl·lules eucariotes, amb un nucli i mitocondries, la fotosíntesi amb les cianobactèries, gràcies a la qual m’alimento. El codi genètic  transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids ], en un ball de proteïnes i DNA ininterromput.
[enllaç a l’exposició de 150km de la història de l’univers]
[inventari: què està passant, evolució]
[aixecant pedres de nen els llibres de biologia col·lecció d’insectes, herbari1, museuet a Castellar + llibres, estudi inventari, els paisatges i animals que he vist, museus de ciències naurals [la part del món natural que he vist]
2. Sistemes vius – espècies i hàbitats, evolució dels animals i plantes, canvis geològics
[l’evolucio en mi, el món viu al meu voltant]

La història en mi

Del punt de vista de la biologia, el meu cos i les meves cèl·lules pertanyen a unel pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida desenvolupades al llarg de l’evolució de les espècies. Del punt de vista del que penso i el que sento, i de com estic integrat en una comunitat, incorporo també les solucions per a viure que s’han format al llarg de generacions en la història. Seria el meu pool “memètic”.  Si l’evolució biològica ha format el meu hardware, la història ha format el meu software, personalitzat segons la meva biografia, el relat que tinc més avall].

Al final dels 137 km  de l’exposició de Univers hi ha 10 cm que representen 10.000 anys d’història en què s’ha format el conjunt de mems que m’ocupen. Puc imaginar una trobada dels meus avantpassats, limitant-ho només a ascendents paterns o materns. Si suposo generacions de 20 anys, hi ha 5 parelles per segle. 50 parelles en 1000 anys, 500 en 10.000 anys. Si els pogués convocar, uns 150 serien caçadors arribats a Europa del 8000 al 5000,  250 pagesos de de pobles neolítics, 25 sota domini romà, potser algun soldat, 50 a l’edat mitjana, algun monjo o monja?, (no puc saber si ja eren a Catalunya, o van emigrar d’Àfrica, o del Danubi), ja voldria que algun dels 5 de segle xvi hagués estat un pintor italià, un dels 5 del xvii un filòsof, un dels 5 del xviii un científic, 5 del xix, i al segle 20, l’avi Josep i la iaia Mercè, el pare i la mare]

  • El que puc arribar a dir és el resultat de formació del català des del s.IX, i abans per l’occità, llatí de Gàl·lia, del llatí i el grec fins a remuntar a un tronc indoeuropeu que vindria a correspondre amb una de les branques de la colonització de l’homo sàpiens pel món. (evolució llengües)(les meves paraules)
  • el què és bell, just, el que està bé, el que puc pensar, és el recollit per la raó grega, la compassió i redempció cristiana, el projecte il·lustrat de progrés per la raó.
  • El que puc arribar a fer en la vida està determinat per l’economia actual, que inicialment es basava en caçar i recol·lectar, després a conrear, incorporar el regadiu amb els àrabs, substituir l’energia de sang pel vapor i l’electricitat, la divisió del treball, els serveis i la societat de la informació; l’ofici que m’ha donat el sou per viure, la roba que porto, l’edifici on visc, el cotxe que condueixo, incorporen disseny i tecnologia dels darrers 100 anys.
  • La idea que tinc del món, que som en un planeta rodó que orbita al voltant del sol en un univers immens, que tot va començar amb una explosió, que tots els materials són combinacions de partícules elementals que formen 103 elements,  que es van formar estels i que les espècies han anant evolucionant fins a ser el que són, desplaçant la idea d’un món “acabat” creat per un Déu omnipotent.
  • Les experiències espirituals que ressonen en mi, la religió que m’han transmès els pares, Sant Francesc, l’espiritualitat “laica” de Plató, Hume i Hegel. La sensibilitat oriental del llibre del Te.
  • El que vull ser, autorealitzar-me al màxim, o que la relació amb la parella ha de ser una unió d’esperits i de cossos, un ideal romàntic del segle XIX, només possible quan ja hem cobert les necessitats més bàsiques segons Maslow. Modes efímeres van canviant, ara toca estar bronzejat, eternament jove, sibarita en cuina, mostrar (o simular) estar en contacte amb la natura (les imatges de fons a facebook). Quins models incorporem? Ulisses queda llunyà, tenim l’heroicitat austera de John Wayne en alguns westerns, el policia ètic i desencantat de Marlowe , l’aventurer Indiana Jones, el triomfador d’una startup a Silicon Valley, l’influencer popular.
  • El que és bell, Palladio,  el funcionalisme dels ’30, Miró, els prerafaelites, Lorrain i Poussin, Vermeer, la música negra; Brahms, Beethoven, Schubert, Mozart, Haydn, Bach.

I al mateix temps que identifico estrats d’història en mi, en les paraules, les idees, el vestir, la puc trobar en el que m’envolta, en diferents estils artístics superposats en una catedral, en l’urbanisme dels barris (Barcelona), en els camins ancestrals que travessen les muntanyes. Quan viatjo, tot el món és com un jaciment on identificar períodes de cultures anteriors  (la història que he explorat).

El meu cos en constant reconstrucció

 De nen creixia, d’adult envelleixo; sóc una agrupació ferma, però efímera, de cèl·lules i teixits. Cada minut, cada dia, estic reconstruint aquest conjunt d’estructures i processos fins que ja no en sigui capaç i desparegui. El meu cos té unes 30·1012 cèl·lules i potser  1014 microorganismes que es van renovant. El te que acabo de beure, en unes hores ja no hi serà. Amb poques excepcions, les cèl·lules que em formen, hauran estat substituïdes en uns anys.  El que sóc a nivell d’identitat corporal s’ha d’anar reconstruint contínuament. Cada dues setmanes hauré renovat les cèl·lules de la pell, en poc més d’un any el fetge, i en 15 tots els músculs. Sóc també els organismes que viuen en mi, ajudant-me a fer la digestió en la flora intestinal.
Sóc un cos, que està bategant, inspiro i expiro. Quan a vegades puc oblidar  viure l’ara i aquí, centrar-me en que sóc un cos que respira, m’ajuda. També puc centrar-me en la meva posició,  dret, assegut, ajagut, caminant. (Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)
Inspiro aire (oxígen i nitrogen), expiro diòxid de carboni; bec aigua. Menjo greixos, proteïnes i hidrats de carbó, que a les tres hores sortiran de l’estómac per entrar a l’intestí  prim on es descomposen els elements a aprofitar [som com una planta de reciclatge] i cinc hores després passen a la planta de tractament de l’intestí gruixut on es van solidificant les restes fins a formar les femtes en 25 30 hores. (Fritz Khan, Mensch als Industrie Palast)
 [3.i la cuina] [esport, malalties]

El meu relat en constant renovació

Igual que l’organisme regenera les cèl·lules, el nostre relat, què ens il·lusiona, què concebim com a agradable, quin futur probable veiem, com interpretem el passat, tot això es va reajustant cada dia en funció del que ens va passant, si es compleixen o frustren les expectatives, si descobrim noves possibilitats. Vivim en termes de la narració que interpreta el que ens passa i el que imaginem. Els diferents capítols d’aquest relat, són com diferents vides, la infantesa, l’adolescència, la vdia adulta. Cada cop que hi ha hagut un canvi profund en el relat és un nou capítol. I com els llibres, els incorporem tots, som com les matrioshkes. Dins meu hi ha el noi que llegia en un prat, que esperava els reis, que somiava ser un heroi o un astronauta, l’adolescent que descobria el món i decidia què volia estudiar i què volia ser, l’enamorat que passejava agafat de la mà, el pare que jugava amb les seves filles, l’home que volia explorar.
Cada dia que transcorre es repeteix un guió establert, anar a classe, anar a la feina, amb certes expectatives de com anirà. Cada setmana té unes tasques obligatòries a fer, i un marge per a l’elecció. El relat té detalls quotidians, el que recolliria un dietari que descriu si plou o fa sol, si s’està cansat o no. I té un marc més ample, el que voldríem que passés, que ens fés cas una noia, que guanyi el nostre equip, que ens aprovin un projecte.
El que dóna continuïtat a la nostra vida és la continuïtat del relat que, no obstant, es va modificant, com el vaixell de Teseu [enllaç al post]. Revisem el significat dels capítols anteriors, modifiquem les expectatives el que vindrà. S’acumulen decepcions, frustracions, però també experiències que voldríem fer eternes com diu el Cant Espiritual de Maragall [enllaç].
Viure bé seria com un exercici de redacció? Escriure bé cada capítol amb els seus detalls, adaptant-nos a les circumstàncies i alhora construint un relat amb sentit? (com en el conte de Karen Blixen).
[A afegir-hi les relacions humanes, un relat és una conversa, al llarg del temps canvien els qui m’escolten i els qui escolto, els que formen part de la meva vida]
[llegat i epitafi]
4. Fenomenologia i consciència, el meu relat, la meva vida

El sagrat en mi

L’experiència del sagrat va ser definida per Rudof Otto com a mysterium tremens et fascinans (numinous a wikipedia). Un aspecte de l’experiència mística es descriu com a sentir-se part d’un tot més gran. Un tot que ens depassa,  ens transcendeix, i alhora temem. Experimentem la grandesa i la bellesa del món i l’univers, experimentem la nostra feblesa, la nostra finitud amb la certesa de morir, i experimentem la injustícia. Tot i que ens pugui meravellar l’ordre dels estels o el cicle de les estacions que renova la vida cada any, hi ha un la diferència entre com són les coses i com voldríem que fossin; la malaltia, la mort, els desastres naturals, les injustícies socials, la crueltat; l’angoixa, ansietat, la ira, la depressió o manca de sentit per viure.
Sovint aquesta experiència s’organitza en termes d’un ens superior que ens transcendeix, omniscient i omnipotent, que ha creat el món amb l’home. Hi ha un ordre, un sentit, un destí i una justícia oculta que, en un altre àmbit fora del temps, corregirà el caos, la manca de sentit, la vida efímera i plena d’injustícia que trobem. O bé pensem, amb Spinoza i els budistes, que el tot és com és, que és sagrat i nosaltres en formem part. Les imperfeccions i manca de sentit només ens apareixen així perquè la nostra experiència és limitada. O potser no ens cal aquesta ni transcendència teista o la integració panteista i vivim omplint-nos de sensacions. O potser ens adherim a una fe en l’home i en la justícia que no requereix de cap altre fonament.
Cada època i cada cultura, i fins i tot, com apunta William James, cada tipus de caràcter psicològic, té la seva manera de viure i elaborar aquestes experiències, inferint l’existència d’un transcendent, elaborant mites, consolidant rituals, rebutjant tradicions i buscant camins nous.
Jo em moriré, i la humanitat desapareixerà quan s’apagui el sol. Però entretant, quina meravella improbable ni que sigui enmig de tanta misèria i limitació! “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat. ” (Max Scheler).[Té una visió de l’home obert a l’espiritual no només contemplativa sinó realitzant-lo, Déu es fa ne l’home]
[ Ara veig més el religiós com un anhel que existís allò que no hi és, una nostàlgia d’un món millor, més bell – en algun cas, simplement més fàcil i favorable.  Pero m’atrapa molt la idea que podem ser portadors temporals, transmissors del sagrat, potser simplement un ésser capaç de somiar, que es realitzaria -em resisteixo a fere ser “encarnar” – de diferent manera en cada un de nosaltres; les ganes de viure d’un nen que s’adona que pot moure les cames,
[el diví en mi, llegat i epitafi]
Posted on

ARA i AQUÍ

Què passa al meu al voltant? Què sentim? Què hi deu haver més enllà en el temps i l’espai? | Què passa dins meu? | què contemplo a partir d’aquí?

Vivim alhora la realitat que ens envolta i els nostres records i especulacions, éssers amfibis tal com deia Proust. Recordem experiències similars, projectem possibilitats a viure en aquest escenari, ens preguntem com s’ha originat el que tenim davant.

 

[ estendre en el temps, viatjar en el temps sense moure’m de lloc, AQUÍ

estendre’m en antecessors d’avantpassats  – aquí –

viatge en l’espai instantani ARA

Què passa al meu voltant

  • Mirar, escoltar, sentir: on sóc, un carrer, un bosc? Quins colors, quines formes, quines olors, quins sons, com és la gent que passa? fa fred o calor, com és el cel? el vent, agita les fulles? volen ànecs al cel, orenetes, mosquits? QUè dibuixaria, retrataria, enregistraria?
  • Estendre en el temps: Aquests edificis, qui els va construir, qui hi va viure per primera vegada, qui hi viurà més endavant? Aquesta dona gran, com era de petita? Aquesta gent, va a treballar, estan pensant en el cap de setmana? Els que veig al mercat, quina recepta tenen al cap, quin projecte el que estudien cargols a la ferreteria? Aquests objectes de la botiga dels Xinos, qui els va dissenyar a llapis per primer cop abans d’entrar en producció? Aquests pans que veig al forn, on va créixer el blat que es va fer servir per obtenir la farina? Aquesta columna de la catedral de la Seu d’urgell, qui s’hi recolzava fa 500 anys? Com era aquest terreny abans que s’hi establís la ciutat? Quines bèsties fantàstiques hi pasturaven fa 200 milions d’anys? Aquest sol que m’escalfa, quan es va formar? [ Fins fa uns 30Ma Catalunya estava sota les aigües, no hi havia dinosaures terrestres al Poblenou. Ev geològica] . [ Aquí ] .
  • La simultaneïtat 1: què està passant ara a tot arreu? creix lentament l’herba als prats del Pirineu, baixen les aigües del Ter i del llobregat. “This grand show is eternal. It is always sunrise somewhere; the dew is never all dried at once; a shower is forever falling; vapor is ever rising. Eternal sunrise, eternal sunset, eternal dawn and gloaming, on sea and continents and islands, each in its turn, as the round earth rolls.” [ John Muir, Journal, 1913 ]. A Tokio són 7 hores més tard ja sopen, 3:30 a Nova Delhi, a New York preparen l’esmorzar, 6 hores menys, i a San Francisco són 9 hores menys i estan dormint. Quànta gent riu? quànta gent plora? qui està fent l’amor, qui està colpejant? neixen i moren humans a cada moment, animals i plantes. Tots els 1080 àtoms de l’univers estan vibrant, uns movent-se lliurement en un gas, d’altres al voltant de posicions d’equilibri en un sòlild.  Un monjo libanès recorre tot el món amb les seves pregàries. Nabokov parlava de la sincronicitat còsmica. Walt Whitman absorbia tot el que passava al ferry de Brooklyn. Joyce a l’Ulysses desgrana tot el que passa quan obrim l’aixeta i ve aigua de l’embassament de Roundwood. [què passa al món], Càmeres arreu del món. [ Què està passant ara arreu del món?] [107.000M de vides, estadístiques fictícies]
  • Simultaneïtat 2, Més enllà: els vents i corrents oceànics es mouen, les plaques tectòniques es desplacen i aixequen serralades, el mar amb les marees i onades, la pluja, els rierols i els rius, l’erosió esculpint roques i arrodonint còdols,  s’acumulen els sediments, 1 mm cada 30 anys. Vibra l’aire amb diferents sons. Cèl·lules que es divideixen, unes que barregen el material genètic, llavors que germinen, arrels que s’enfonsen, fulles i flors, borrons i flors, ous d’insectes, papallones volant, crustacis, rèptils, ocells, fetus que creixen, individus que neixen i comencen a caminar, creixen i moren. Les espècies van mutant i evolucionen. (La terra i la vida)
    Aigua, oxigen, carboni, nitrogen i altres elements van circulant.  Els hàbitats i la composició de l’atmosfera es modifiquen, el magma bull, orbita la terra al voltant del sol, amb la resta dels planetes, com un engranatge precís, crema l’hidrogen i l’heli dins dels forns dels estels,  s’allunyen les galàxies les unes de les altres. Vibren les molècul·les i els àtoms, l’espai és ple d’ones, la calor que radien els cossos, el decaïment radioactiu, oscil·len els electrons als cables de coure. (L’univers i la matèria)
    També les  antenes de telefonia, i dels ruters wifi, plens de zeros i uns que codifiquen missatges. Un post de facebook, un vídeo de tiktok són vistos 1M de cops, s’estrena una sèrie, un film, una cançó es descarrega de Spotify, milers estan llegint un Harry Potter que acaba de sortir, a les universitats de tot el món, estudiants de primer de Física treballen càlcul diferencial. Milers comencen a creure en la mateixa religió dels seus pares, milers deixen de creure, d’altres es converteixen.
    Uns arriben a la vida, altres la deixen, uns dormen, altres ja esmorzen, són a l’escola o treballant, dinen, descansen (què estaven fent a cada hora ) . Uns s’enamoren, quants amants hi ha com els de les afores de Plzen, uns decideixen viure junts, altres trenquen, altres s’aguanten. Molts es traslladen, en cotxe, en tren, en avió, anant a treballar, de viatge, transportant mercaderies. S’ingressen sous, es compren coses, es llencen coses. Es consumeix electricitat, gas, aigua. S’extreuen minerals, es recullen collites, es mata bestiar. Surt elegit un nou govern, hi ha un cop d’estat, s’aprova una llei legalitzant o prohibint les parelles homosexuals. (107.000M de vides, estadístiques fictícies)
  •   [Inventari]

Què passa dins meu?

  • D’on vinc ara? del llit, de casa? Cap on vaig? Quin és el meu propòsit? Què em fa il·lusió? què em frustra? Què he estat fent l’última setmana, mes, dies, anys? Que crec que m’espera?
  • Què està passant al meu cos? respiro, batego, digereixo, em fa mal alguna cosa? Estic cansat?
  • Si cada estat d’ànim fos un espai, a quin lloc estic de la meva geografia emocional? Què somio?
  • M’observo a mi mateix: quins pensaments, imatges, emocions, plans, records, van i vénen?

Les sis contemplacions

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi 
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

Posted on

El Canon Pali. Els cinc obstacles

La neteja

(Totes les tradicions culturals tenen metàfores o tècniques de purificació. Plató parlava de l’ànima guiant el caro estirat pels cavalls dels sentits. El canon Pali parla de cinc obstacles per quedar en pau d’esperit, una pau que compara a una bassa d’aigua clara i fresca.

  • el desig [gula, luxúria, avarícia] seria  com l’aigua tenyida. Alliberar-me’n és com quedar lliure d’un deute. Puc pensar considerar com es corrompen i en són d’efímers els objectes del desig.
  • el mal voler [enveja, orgull, ira] com l’aigua calenta, alliberar-me’n és com sortir d’una malaltia i recuperar el gust per les coses. [Una tovallola freda que ens atempera? Al pare nostre: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. A Mateu 5:23-25 23 Si, doncs, presentes la teva ofrena a l’altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa la teva ofrena davant l’altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena. 25]
  • la peresa [peresa] [depressió o cansament?], com aigua bruta amb algues, aliberar-me’n com sortir d’una presó. [Saltar del llit, escombrar la cuina, fer gimnàs]
  • estrés [ ] [ansietat, neguit, por], com l’aigua agitada pel vent; alliberar-me’n com l’eslcau que gràcies a un amic deixa el seu amo [la majoria de coes que ens preocupen encara no han arribat i potser no arribaran, viure el present i preocupar-me només del que toca]
  • confusió [ ] [dubte] com estar perduts en un bosc i posar-se a caminar en una direcció [fer plans i traçar un mapa].
Posted on

Geografia emocional

 

Post

Un track de GPS de la vida em diu el que hauria pogut anotar un observador exterior. però com estava a cada moment, quin era el meu estat mental?

A quina habitació de la geografia emocional estic?

Si segueixo la metàfora de la geografia emocional i em reconec tancat en una cambra fosca, puc pensar a sortir-ne, mirar per la finestra, anar a l’estudi, o a la sala de ball.

Les habitacions emocionals i fenomenològiques:
  • el pou depressiu,
  • la sala de ball alegre
  • el balcó finestra al món on entra aire fresc (vel Irati)
  • el quarto de la frustració i la rancúnia
  • quarto d’àlbums i fotografies de records (Jinka)
  • quarto de plans pel futur
  • quarto imaginari [sovint en paral·lel al del balcó finestra]

Una teràpia basada en els llocs. En el món físic, si estem en una cambra freda i fosca, sabem moure’ns a una altra cambra més lluminosa i càlida. O quan fa molta estona que estem tancats sabem, que ens anirà bé sortir a donar un tomb.

De la mateixa manera, si ens representem l’estat emocional com una ubicació en una mena de palau de la memòria emocional, primer, prendrem consciència  de com estem i quanta estona fa que som a un lloc i podrem optar per moure’ns!

Posted on

Entrada. Preparació

Autoobservació i neteja
Abans de començar la visita a un museu està bé aturar-se un moment per preparar-nos. Si ens autoobservem potser ens adonarem que ens aniria bé descansar una mica, potser menjar alguna cosa, anar al lavabo, deixar abric i bossa al guardaroba, decidir quin serà el recorregut de la nostra visita.
De la mateixa manera, abans de visitar la “casa de l’ànima”, pot anar bé practicar l’autoobservació. Tenir consciència de com estem seria el fonament de la pau d’esperit segons el Satipasana Sutra.

La consciència del meu cos. En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. Estem descansats? respirem bé o tenim el nas tapat? Estem lleugers o amb una digestió feixuga? Ens fa mal alguna articulació? Estarem millor en una estona, o pitjor?
La consciència si ens sentim bé o estem patint.
La consciència de l’estat emocional. Experimentem confusió? rancúnia? temor? excitació?
Juntament amb l’anomenat dhamma, que és una noció molt ampla i borrosa, aquests serien els quatre fonaments del mindfulness que traduiria com a pau d’esperit.

Podríem tenir a la nostra disposició tota la paleta d’emocions i sentiments i identificar el nostre estat emocional com si fos un pantone. I encara més, podríem imaginar que tenim a la nostra disposició un Penfield Mood Organ.

Un cop autoobservats sabrem si estem a punt per la visita, o bé si abans ens convé un descans o alguna mena de preparació. Pensem, per exemple, en un viatger al Japó quan,  després de caminar tota la jornada arriba al Ryokan, es neteja a consciència i després es banya per quedar ben relaxat.
El canon Pali compara la pau d’esperit a una bassa d’aigua clara i fresca i identifica cinc obstacles, el desig, el mal voler, la peresa, l’estrès i la confusió, i suggereix com alliberar-se’n.
Si estic molt preocupat per una possible angoixa futura o no em puc treure del cap una amargor del passat, és com si davant tingués un vel, una cortina de plàstic que no em deixa veure bé les coses. [esborrany preparació per entrar]
Identifiquem què ens amoïna, i traiem-nos-ho de sobre, com quan deixem l’abric i la motxilla a l’armariet guarda-roba del museu.
I ja podem passar al jardí de l’ara i aquí.

 

Posted on

prova bcnswing

Avui hauria fet 111 anys el que és, probablement, el baterista de swing més conegut pel gran públic, en Gene Krupa.

Al video el podeu veure en acció a un dels temes més coneguts, amb l’orquestra de Benny Goodman de qui va ser membre de 1934 a 1938 i amb qui va gravar (en format de trio, quartet o big band) alguns dels èxits més importants de Goodman.

Tal dia com avui de l’any 1912 va nèixer el gran pianista Teddy Wilson. Aquest músic de jazz nord-americà va ser un dels pianistes més importants l’època de les big-bands, als anys 30 i 40; també va ser considerat una influència important en les generacions posteriors de pianistes de jazz.

La família de Wilson es va traslladar a Alabama el 1918, on el seu pare va trobar feina al Tuskegee Institute. Ell va tocar diversos instruments a l’escola secundària i va entrar al Talladega College com a director musical. Després d’un any, va abandonar la universitat, es va traslladar a Detroit el 1929 i es va incorporar a la banda de Speed Webb; l’any1931 es va traslladar a Chicago.

A partir del 1933, Wilson va gravar i treballar amb Louis Armstrong, Jimmie Noone, Benny Carter i Willie Bryant.

L’any 1935 va ser protagonista d’un fet inusual en aquella època: després de tocar en una jam session informal amb Benny Goodman i Gene Krupa, Wilson es va convertir en un membre estable de l’original Benny Goodman Trio (aviat es convertirà en quartet amb la incorporació del vibrafonista Lionel Hampton), un dels primers grups integrats racialment de músics blancs i negres de la història dels EEUU.

Durant aquells anys Wilson també va començar a dirigir una sèrie de gravacions de petits grups (1935-42) produïdes per John Hammond, incloent sèries clàssiques amb Billie Holiday i amb Mildred Bailey.

Va crear i dirigir la seva pròpia Big-band l’any 1939, però la va dissoldre l’any 1940 per dedicar-se a grups de més petit format. El pianista va tenir molts retrobaments amb Goodman al llarg dels anys, però va es va centrar a dirigir, sobretot, el seu propi trio a partir de 1944. (Font: Encyclopedia Britannica).

Aquí, en acció, amb la meravellosa Billie Holiday a “I can’t believe that you are in love with me”,

I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…
About this website

youtube.com
Billie Holiday ft Teddy Wilson – I Can’t Believe That You’re In Love With Me (Columbia Records 1938)
I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…