ARA i AQUÍ

Què passa al meu al voltant? Què sentim? Què hi deu haver més enllà en el temps i l’espai? | Què passa dins meu? | què contemplo a partir d’aquí?

Vivim alhora la realitat que ens envolta i els nostres records i especulacions, éssers amfibis tal com deia Proust. Recordem experiències similars, projectem possibilitats a viure en aquest escenari, ens preguntem com s’ha originat el que tenim davant.

 

[ estendre en el temps, viatjar en el temps sense moure’m de lloc, AQUÍ

estendre’m en antecessors d’avantpassats  – aquí –

viatge en l’espai instantani ARA


Què passa al meu voltant

  • Mirar, escoltar, sentir: on sóc, un carrer, un bosc? Quins colors, quines formes, quines olors, quins sons, com és la gent que passa? fa fred o calor, com és el cel? el vent, agita les fulles? volen ànecs al cel, orenetes, mosquits? QUè dibuixaria, retrataria, enregistraria?
  • Estendre en el temps: Aquests edificis, qui els va construir, qui hi va viure per primera vegada, qui hi viurà més endavant? Aquesta dona gran, com era de petita? Aquesta gent, va a treballar, estan pensant en el cap de setmana? Els que veig al mercat, quina recepta tenen al cap, quin projecte el que estudien cargols a la ferreteria? Aquests objectes de la botiga dels Xinos, qui els va dissenyar a llapis per primer cop abans d’entrar en producció? Aquests pans que veig al forn, on va créixer el blat que es va fer servir per obtenir la farina? Aquesta columna de la catedral de la Seu d’urgell, qui s’hi recolzava fa 500 anys? Com era aquest terreny abans que s’hi establís la ciutat? Quines bèsties fantàstiques hi pasturaven fa 200 milions d’anys? Aquest sol que m’escalfa, quan es va formar? [ Fins fa uns 30Ma Catalunya estava sota les aigües, no hi havia dinosaures terrestres al Poblenou. Ev geològica] . [ Aquí ] .
  • La simultaneïtat 1: què està passant ara a tot arreu? creix lentament l’herba als prats del Pirineu, baixen les aigües del Ter i del llobregat. “This grand show is eternal. It is always sunrise somewhere; the dew is never all dried at once; a shower is forever falling; vapor is ever rising. Eternal sunrise, eternal sunset, eternal dawn and gloaming, on sea and continents and islands, each in its turn, as the round earth rolls.” [ John Muir, Journal, 1913 ]. A Tokio són 7 hores més tard ja sopen, 3:30 a Nova Delhi, a New York preparen l’esmorzar, 6 hores menys, i a San Francisco són 9 hores menys i estan dormint. Quànta gent riu? quànta gent plora? qui està fent l’amor, qui està colpejant? neixen i moren humans a cada moment, animals i plantes. Tots els 1080 àtoms de l’univers estan vibrant, uns movent-se lliurement en un gas, d’altres al voltant de posicions d’equilibri en un sòlild.  Un monjo libanès recorre tot el món amb les seves pregàries. Nabokov parlava de la sincronicitat còsmica. Walt Whitman absorbia tot el que passava al ferry de Brooklyn. Joyce a l’Ulysses desgrana tot el que passa quan obrim l’aixeta i ve aigua de l’embassament de Roundwood. [què passa al món], Càmeres arreu del món. [ Què està passant ara arreu del món?] [107.000M de vides, estadístiques fictícies]
  • Simultaneïtat 2, Més enllà: els vents i corrents oceànics es mouen, les plaques tectòniques es desplacen i aixequen serralades, el mar amb les marees i onades, la pluja, els rierols i els rius, l’erosió esculpint roques i arrodonint còdols,  s’acumulen els sediments, 1 mm cada 30 anys. Vibra l’aire amb diferents sons. Cèl·lules que es divideixen, unes que barregen el material genètic, llavors que germinen, arrels que s’enfonsen, fulles i flors, borrons i flors, ous d’insectes, papallones volant, crustacis, rèptils, ocells, fetus que creixen, individus que neixen i comencen a caminar, creixen i moren. Les espècies van mutant i evolucionen. (La terra i la vida)
    Aigua, oxigen, carboni, nitrogen i altres elements van circulant.  Els hàbitats i la composició de l’atmosfera es modifiquen, el magma bull, orbita la terra al voltant del sol, amb la resta dels planetes, com un engranatge precís, crema l’hidrogen i l’heli dins dels forns dels estels,  s’allunyen les galàxies les unes de les altres. Vibren les molècul·les i els àtoms, l’espai és ple d’ones, la calor que radien els cossos, el decaïment radioactiu, oscil·len els electrons als cables de coure. (L’univers i la matèria)
    També les  antenes de telefonia, i dels ruters wifi, plens de zeros i uns que codifiquen missatges. Un post de facebook, un vídeo de tiktok són vistos 1M de cops, s’estrena una sèrie, un film, una cançó es descarrega de Spotify, milers estan llegint un Harry Potter que acaba de sortir, a les universitats de tot el món, estudiants de primer de Física treballen càlcul diferencial. Milers comencen a creure en la mateixa religió dels seus pares, milers deixen de creure, d’altres es converteixen.
    Uns arriben a la vida, altres la deixen, uns dormen, altres ja esmorzen, són a l’escola o treballant, dinen, descansen (què estaven fent a cada hora ) . Uns s’enamoren, quants amants hi ha com els de les afores de Plzen, uns decideixen viure junts, altres trenquen, altres s’aguanten. Molts es traslladen, en cotxe, en tren, en avió, anant a treballar, de viatge, transportant mercaderies. S’ingressen sous, es compren coses, es llencen coses. Es consumeix electricitat, gas, aigua. S’extreuen minerals, es recullen collites, es mata bestiar. Surt elegit un nou govern, hi ha un cop d’estat, s’aprova una llei legalitzant o prohibint les parelles homosexuals. (107.000M de vides, estadístiques fictícies)
  •   [Inventari]

Què passa dins meu?

  • D’on vinc ara? del llit, de casa? Cap on vaig? Quin és el meu propòsit? Què em fa il·lusió? què em frustra? Què he estat fent l’última setmana, mes, dies, anys? Que crec que m’espera?
  • Què està passant al meu cos? respiro, batego, digereixo, em fa mal alguna cosa? Estic cansat?
  • Si cada estat d’ànim fos un espai, a quin lloc estic de la meva geografia emocional? Què somio?
  • M’observo a mi mateix: quins pensaments, imatges, emocions, plans, records, van i vénen?

Les sis contemplacions

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi 
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

El Canon Pali. Els cinc obstacles

La neteja

(Totes les tradicions culturals tenen metàfores o tècniques de purificació. Plató parlava de l’ànima guiant el caro estirat pels cavalls dels sentits. El canon Pali parla de cinc obstacles per quedar en pau d’esperit, una pau que compara a una bassa d’aigua clara i fresca.

  • el desig [gula, luxúria, avarícia] seria  com l’aigua tenyida. Alliberar-me’n és com quedar lliure d’un deute. Puc pensar considerar com es corrompen i en són d’efímers els objectes del desig.
  • el mal voler [enveja, orgull, ira] com l’aigua calenta, alliberar-me’n és com sortir d’una malaltia i recuperar el gust per les coses. [Una tovallola freda que ens atempera? Al pare nostre: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors”. A Mateu 5:23-25 23 Si, doncs, presentes la teva ofrena a l’altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa la teva ofrena davant l’altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena. 25]
  • la peresa [peresa] [depressió o cansament?], com aigua bruta amb algues, aliberar-me’n com sortir d’una presó. [Saltar del llit, escombrar la cuina, fer gimnàs]
  • estrés [ ] [ansietat, neguit, por], com l’aigua agitada pel vent; alliberar-me’n com l’eslcau que gràcies a un amic deixa el seu amo [la majoria de coes que ens preocupen encara no han arribat i potser no arribaran, viure el present i preocupar-me només del que toca]
  • confusió [ ] [dubte] com estar perduts en un bosc i posar-se a caminar en una direcció [fer plans i traçar un mapa].

Geografia emocional

 

Post

Un track de GPS de la vida em diu el que hauria pogut anotar un observador exterior. però com estava a cada moment, quin era el meu estat mental?

A quina habitació de la geografia emocional estic?

Si segueixo la metàfora de la geografia emocional i em reconec tancat en una cambra fosca, puc pensar a sortir-ne, mirar per la finestra, anar a l’estudi, o a la sala de ball.

Les habitacions emocionals i fenomenològiques:
  • el pou depressiu,
  • la sala de ball alegre
  • el balcó finestra al món on entra aire fresc (vel Irati)
  • el quarto de la frustració i la rancúnia
  • quarto d’àlbums i fotografies de records (Jinka)
  • quarto de plans pel futur
  • quarto imaginari [sovint en paral·lel al del balcó finestra]

Una teràpia basada en els llocs. En el món físic, si estem en una cambra freda i fosca, sabem moure’ns a una altra cambra més lluminosa i càlida. O quan fa molta estona que estem tancats sabem, que ens anirà bé sortir a donar un tomb.

De la mateixa manera, si ens representem l’estat emocional com una ubicació en una mena de palau de la memòria emocional, primer, prendrem consciència  de com estem i quanta estona fa que som a un lloc i podrem optar per moure’ns!

Entrada. Preparació

Autoobservació i neteja
Abans de començar la visita a un museu està bé aturar-se un moment per preparar-nos. Si ens autoobservem potser ens adonarem que ens aniria bé descansar una mica, potser menjar alguna cosa, anar al lavabo, deixar abric i bossa al guardaroba, decidir quin serà el recorregut de la nostra visita.
De la mateixa manera, abans de visitar la “casa de l’ànima”, pot anar bé practicar l’autoobservació. Tenir consciència de com estem seria el fonament de la pau d’esperit segons el Satipasana Sutra.

La consciència del meu cos. En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. Estem descansats? respirem bé o tenim el nas tapat? Estem lleugers o amb una digestió feixuga? Ens fa mal alguna articulació? Estarem millor en una estona, o pitjor?
La consciència si ens sentim bé o estem patint.
La c
onsciència de l’estat emocional. Experimentem confusió? rancúnia? temor? excitació?
Juntament amb l’anomenat dhamma, que és una noció molt ampla i borrosa, aquests serien els quatre fonaments del mindfulness que traduiria com a pau d’esperit.

Podríem tenir a la nostra disposició tota la paleta d’emocions i sentiments i identificar el nostre estat emocional com si fos un pantone. I encara més, podríem imaginar que tenim a la nostra disposició un Penfield Mood Organ.


Un cop autoobservats sabrem si estem a punt per la visita, o bé si abans ens convé un descans o alguna mena de preparació. Pensem, per exemple, en un viatger al Japó quan,  després de caminar tota la jornada arriba al Ryokan, es neteja a consciència i després es banya per quedar ben relaxat.
El canon Pali compara la pau d’esperit a una bassa d’aigua clara i fresca i identifica cinc obstacles, el desig, el mal voler, la peresa, l’estrès i la confusió, i suggereix com alliberar-se’n.
Si estic molt preocupat per una possible angoixa futura o no em puc treure del cap una amargor del passat, és com si davant tingués un vel, una cortina de plàstic que no em deixa veure bé les coses. [esborrany preparació per entrar]
Identifiquem què ens amoïna, i traiem-nos-ho de sobre, com quan deixem l’abric i la motxilla a l’armariet guarda-roba del museu.
I ja podem passar al jardí de l’ara i aquí.

 

prova bcnswing

Avui hauria fet 111 anys el que és, probablement, el baterista de swing més conegut pel gran públic, en Gene Krupa.

Al video el podeu veure en acció a un dels temes més coneguts, amb l’orquestra de Benny Goodman de qui va ser membre de 1934 a 1938 i amb qui va gravar (en format de trio, quartet o big band) alguns dels èxits més importants de Goodman.

Tal dia com avui de l’any 1912 va nèixer el gran pianista Teddy Wilson. Aquest músic de jazz nord-americà va ser un dels pianistes més importants l’època de les big-bands, als anys 30 i 40; també va ser considerat una influència important en les generacions posteriors de pianistes de jazz.

La família de Wilson es va traslladar a Alabama el 1918, on el seu pare va trobar feina al Tuskegee Institute. Ell va tocar diversos instruments a l’escola secundària i va entrar al Talladega College com a director musical. Després d’un any, va abandonar la universitat, es va traslladar a Detroit el 1929 i es va incorporar a la banda de Speed Webb; l’any1931 es va traslladar a Chicago.

A partir del 1933, Wilson va gravar i treballar amb Louis Armstrong, Jimmie Noone, Benny Carter i Willie Bryant.

L’any 1935 va ser protagonista d’un fet inusual en aquella època: després de tocar en una jam session informal amb Benny Goodman i Gene Krupa, Wilson es va convertir en un membre estable de l’original Benny Goodman Trio (aviat es convertirà en quartet amb la incorporació del vibrafonista Lionel Hampton), un dels primers grups integrats racialment de músics blancs i negres de la història dels EEUU.

Durant aquells anys Wilson també va començar a dirigir una sèrie de gravacions de petits grups (1935-42) produïdes per John Hammond, incloent sèries clàssiques amb Billie Holiday i amb Mildred Bailey.

Va crear i dirigir la seva pròpia Big-band l’any 1939, però la va dissoldre l’any 1940 per dedicar-se a grups de més petit format. El pianista va tenir molts retrobaments amb Goodman al llarg dels anys, però va es va centrar a dirigir, sobretot, el seu propi trio a partir de 1944. (Font: Encyclopedia Britannica).

Aquí, en acció, amb la meravellosa Billie Holiday a “I can’t believe that you are in love with me”,

I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…
About this website

I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…