Entrada. Preparació

Autoobservació i neteja
Abans de començar la visita a un museu està bé aturar-se un moment per preparar-nos. Si ens autoobservem potser ens adonarem que ens aniria bé descansar una mica, potser menjar alguna cosa, anar al lavabo, deixar abric i bossa al guardaroba, decidir quin serà el recorregut de la nostra visita.
De la mateixa manera, abans de visitar la “casa de l’ànima”, pot anar bé practicar l’autoobservació. Tenir consciència de com estem seria el fonament de la pau d’esperit segons el Satipasana Sutra.

La consciència del meu cos. En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. Estem descansats? respirem bé o tenim el nas tapat? Estem lleugers o amb una digestió feixuga? Ens fa mal alguna articulació? Estarem millor en una estona, o pitjor?
La consciència si ens sentim bé o estem patint.
La c
onsciència de l’estat emocional. Experimentem confusió? rancúnia? temor? excitació?
Juntament amb l’anomenat dhamma, que és una noció molt ampla i borrosa, aquests serien els quatre fonaments del mindfulness que traduiria com a pau d’esperit.

Podríem tenir a la nostra disposició tota la paleta d’emocions i sentiments i identificar el nostre estat emocional com si fos un pantone. I encara més, podríem imaginar que tenim a la nostra disposició un Penfield Mood Organ.


Un cop autoobservats sabrem si estem a punt per la visita, o bé si abans ens convé un descans o alguna mena de preparació. Pensem, per exemple, en un viatger al Japó quan,  després de caminar tota la jornada arriba al Ryokan, es neteja a consciència i després es banya per quedar ben relaxat.
El canon Pali compara la pau d’esperit a una bassa d’aigua clara i fresca i identifica cinc obstacles, el desig, el mal voler, la peresa, l’estrès i la confusió, i suggereix com alliberar-se’n.
Si estic molt preocupat per una possible angoixa futura o no em puc treure del cap una amargor del passat, és com si davant tingués un vel, una cortina de plàstic que no em deixa veure bé les coses. [esborrany preparació per entrar]
Identifiquem què ens amoïna, i traiem-nos-ho de sobre, com quan deixem l’abric i la motxilla a l’armariet guarda-roba del museu.
I ja podem passar al jardí de l’ara i aquí.

 

prova bcnswing

Avui hauria fet 111 anys el que és, probablement, el baterista de swing més conegut pel gran públic, en Gene Krupa.

Al video el podeu veure en acció a un dels temes més coneguts, amb l’orquestra de Benny Goodman de qui va ser membre de 1934 a 1938 i amb qui va gravar (en format de trio, quartet o big band) alguns dels èxits més importants de Goodman.

Tal dia com avui de l’any 1912 va nèixer el gran pianista Teddy Wilson. Aquest músic de jazz nord-americà va ser un dels pianistes més importants l’època de les big-bands, als anys 30 i 40; també va ser considerat una influència important en les generacions posteriors de pianistes de jazz.

La família de Wilson es va traslladar a Alabama el 1918, on el seu pare va trobar feina al Tuskegee Institute. Ell va tocar diversos instruments a l’escola secundària i va entrar al Talladega College com a director musical. Després d’un any, va abandonar la universitat, es va traslladar a Detroit el 1929 i es va incorporar a la banda de Speed Webb; l’any1931 es va traslladar a Chicago.

A partir del 1933, Wilson va gravar i treballar amb Louis Armstrong, Jimmie Noone, Benny Carter i Willie Bryant.

L’any 1935 va ser protagonista d’un fet inusual en aquella època: després de tocar en una jam session informal amb Benny Goodman i Gene Krupa, Wilson es va convertir en un membre estable de l’original Benny Goodman Trio (aviat es convertirà en quartet amb la incorporació del vibrafonista Lionel Hampton), un dels primers grups integrats racialment de músics blancs i negres de la història dels EEUU.

Durant aquells anys Wilson també va començar a dirigir una sèrie de gravacions de petits grups (1935-42) produïdes per John Hammond, incloent sèries clàssiques amb Billie Holiday i amb Mildred Bailey.

Va crear i dirigir la seva pròpia Big-band l’any 1939, però la va dissoldre l’any 1940 per dedicar-se a grups de més petit format. El pianista va tenir molts retrobaments amb Goodman al llarg dels anys, però va es va centrar a dirigir, sobretot, el seu propi trio a partir de 1944. (Font: Encyclopedia Britannica).

Aquí, en acció, amb la meravellosa Billie Holiday a “I can’t believe that you are in love with me”,

I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…
About this website

I Can’t Believe That You’re In Love With Me is a 1926 popular song composed by Jimmy McHugh, with lyrics by Clarence Gaskill. More than 20 recordings were ma…