Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
- Medieval? Postclàssica?
- Europa, Orient i Nord d’Àfrica. Àsia. Resta
- Llenguatges
- Fam, Pagues, Guerres
- Desenvolupaments
Medieval? Postclàssica?
El terme ‘edat mitjana’ l’introdueixen els historiadors del Renaixement i caracteritza els 10 segles només per a una Europa que va veure interrompuda la civilització grecoromana pels atacs dels pobles nòmades cap el 450. A Àsia aquesta irrupció seria cap el 1200 amb els mongols i entretant, Índia i la Xina Tang i Song tindrien una continuïtat.
Desaparegut l’ordre de Roma, poc a poc n’apareixerà un de nou al voltant de la religió cristiana, oficialitzada per Constantí el 313. D’una banda el moviment monàstic iniciat per Sant Benet (480-547), i de l’altre la figura del Papa de Roma que tindrà l’autoritat de validar reis i emperadors. [Suposo que seria erroni dir que la civilització greco-romana va ser desplaçada per la cristiana donant lloc a una edat fosca. La civilització greco-romana va desaparèixer i el buit que seguí va ser omplert per la cristiana]. A més dels pobles nòmades, el 643 irromp l’Islam, que s’escamparà a tot l’Orient, nord d’Àfrica i Ibèria, i arribarà fins la Índia i Indonèsia. L’alta edat mitjana a Europa es caracteritza pel col·lapse de l’autoritat central i un descens de la població. Les estructures romanes continuen a Orient. Els bisbes cristians segueixen les institucions romanes. L’imperi carolingi del s8 es desfà per guerres civils i invasions dels viquings del nord, magiars de l’est i sarraïns des del sud.
Les disputes pel poder que ve de l’església es veuen en el Cisma orient-Occident de 1054 i el cisma d’Occident a 1378 amb uns papes alternatius a Avinyó. També amb les croades, per ‘recuperar’ els llocs sants.
A partir de 1050 millora el clima, augmenta la població, la societat s’organitza amb senyors feudals que posseeixen terres que treballen els pagesos. Els reis aniran unificant territoris. Al s14 disminueix la població per males collites, guerres i la plaga de la pesta negra, que se n’emportà un 30%.
Civilitzacions
Europa, Orient i nord d’Àfrica.
Els pobles nòmades de l’Àsia central desplacen les tribus de germània i fan caure l’imperi Romà Occidental. L’Oriental amb capital a Bizanci sobreviurà fins a la caiguda de Constantinopla. (3EB01 500-642, 3EB02 1071 3EB03 1453). L‘Islam irromp a Orient 3OI01 643 – 1453. Es disputa el nord d’Àfrica amb Bizanci (3FM01 Magrib Vàndals i Bizanci 500- 643) .
Alta edat mitjana. Europa passa uns segles turbulents fins al s10, Ibèria ocupada pels musulmans (3EE01 Visigots 500-711, 3EE02 Ibèria musulmana i reconquesta, 711-1212). Escandinàvia normanda 3EN01, Illes Britàniques anglasaxons 3EA01 . Francs i Carlemany 3EF01 500-936. Itàlia, Ostrogods i Carolingis 3EI01 500-951.
Baixa edat mitjana. Es van consolidant els poders i s’estabilitza a partir del 1050. Escandinàvia 3EN02 935-1471. Anglaterra Anjou i Plantagenet, Guerra 100 anys. 3EA02 1066-1485. 3EF02 França, Capetos i Guerra 100 anys, 936-1498. 3ED01 Imperi Germànic, Bohèmia i Moravia t1: 936-1500. 3EE03 Corona de Castilla 1212 -1479. 3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó 711-1479. 3EEP1 Portugal 1212-1579. Itàlia 3EI02 951-1459.
Eslaus i Rússia. Es desplacen també sota la pressió dels huns. 3ER01 Eslaus 500-862. Comença la Rússia Varego i Eslava 3ER02 862-1245. Sibèria medieval 3R001 i 3R002 500-1245. El 1245 Rússia es consolida, Gran Ducat de Moscú 3ER03 1245-1471. Irrompen els Mongols que estableixen el Khanat de l’Horda d’or. 3ERM1 Khanat Mongols 1245-1471.
Àsia
Índia dividida en nord i sud, pròspera, l’hinduisme desplaça el budisme 3AI01 El 1206 turcs i mamelucs conquereixen el nord i estableixen el Sultanat de Delhi 3AI02 fins que són atacats pels Timur i després Baber.
Mentre Europa viu segles difícils Xina tindrà set segles de prosperitat amb les dinasties Tang 3AX01 618-960 i Song 3AX02 960-1280. S’escampa el budisme i floreix la poesia que és un requisit pels exàmens imperials.
Semblantment com ha passat a Europa, els pobles nòmades seran un factor disruptor afectant Índia i Xina. Aquí seran els mongols de Gengis Khan el 1200, 3AXM1 Imperi Mongol estrictament a Mongòlia i àrea d’influència, 3AMX0. Acabaran assimilant les cultures que han envaït. Així tenim la Xina Yuan de Kublai Khan 3AX03 1280-1368 fins que una rebel·lió instal·la la dinastia Ming 3AX04 1368-1644.
El Tibet (3AXT1 618-1200) queda sota domini Mongol del 1200-1400 i torna a ser independent a partir de 1400 3AXT3. Corea té les dinasties Silla i Goryeo 3AXK1 660 1392 i també pateix desgast pels atacs dels mongols. El Japó clàssic 3AJ01 538-1185 i el feudal 3AJ02 1185- 1600 se n’escapen. Igualment Indoxina 3ASX1 500-1500, amb les grans civilitzacions de l’imperi Khmer. Indonèsia 2HAS1 -800 700 , 3AIS1 700-1500 fa una transició a l’Islam cap el 1250.
Resta
Àfrica subsahariana, rutes comercials àrabs 3FS01, Amèrica segueix igual fins la colonització arribant l’agricultura a la Patagònia i amazònia. (2HMN0 Amèrica nord agricola-300- 1650, Cultures centremèrica i andes, 2HMSC i 2HMSI -2000 – 1500, 2HMS1 Sudamèrica nord agrícola -2000 – 1500, 3MS02 Tribus Agrícoles Estepa Amèrica del sud 500 – 1500)
Llenguatges
L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:
500–1000: Early Middle Ages.
- Oest: L’edat dels vikings estén el Old Norse koine a Escandinàvia, illes britàniques i Islàndia. Les llengües eslaves spanning Scandinavia, the British Isles and Iceland. Slavic languages spread over wide areas in central, eastern and southeastern Europe, largely replacing Romance in the Balkans (with the exception of Romanian) and whatever was left of the paleo-Balkan languages with the exception of Albanian. [ d’aquí vindrà el rus].
- Centre: The Islamic conquest and the Turkic expansion results in the Arabization and Turkification of significant areas where Indo-European languages were spoken. Tocharian is extinct in the course of the Turkic expansion.
- Est: Northeastern Iranian (Scytho-Sarmatian) is reduced to small refugia.
1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic.
Sense documents escrits no es pot saber gaire l’evolució de les llengües rompaniques.
El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.
- Ibero-Romance: Portuguese/Galician, Asturleonese/Mirandese, Spanish, Aragonese, Ladino;
- Occitano-Romance: Catalan/Valencian, Occitan (lenga d’oc), Gascon (sometimes considered part of Occitan);
- Gallo-Romance: French/Oïl languages, Franco-Provençal (Arpitan);
- Rhaeto-Romance: Romansh, Ladin, Friulian;
- Gallo-Italic: Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian, Romagnol;
- Venetian (classification disputed);
- Italo-Dalmatian: Italian (Tuscan, Corsican, Sassarese, Central Italian), Sicilian/Extreme Southern Italian, Neapolitan/Southern Italian, Dalmatian (extinct in 1898), Istriot;
- Eastern Romance: Romanian, Aromanian, Megleno-Romanian, Istro-Romanian;
- Sardinian.
FAM
Europa: 536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ? 1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.
Amèrica: 800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.
Àsia: 1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M. 1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.
541–549 Plaga de justinià, (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), Bizanci, Europa , Nord d’àfrica i Orient. Afecta 7-56% de la població amb 15-100M morts.
735–737 Verola, 33%població del Japó, 2M.
1346–1353 La pesta negra (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), mor un 30-60% de la població Europea, uns 75-200M.
Guerres
Orient: 629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M. Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.
Europa: 711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M. 1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.
GRAN BRETANYA: 1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra House of York. 90m. 1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.
XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m. 755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M 993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m. 1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.
MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M
Desenvolupaments
[ Quins eren els reptes? A Europa, potser recuperar-se del col·lapse de l’imperi romà? trobar el que Yuval Harari anomena una ficció comuna compartida per ordenar la vida, en aquest cas la religió? Els següents reptes, pensament independent, progrés per la ciència i la tecnologia, queden per a l’edat moderna]
[Teologia, Arquitectura i pintura romànica i gòtica][poesia Tang i Song][poesia trobadors]
850; Xina, pòlvora. 14xx armes de foc, artilleria
950. El molí de vent (Pèrsia)
1000 La filadora (àrabs)
1044 La brúixola
1026 El cigonyal (àrabs)
1250–1300: El rellotge mecànic
1455: Gutenberg, la impremta.