les meves paraules

---

U

u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.

udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.

udolar v intr Fer udols.

ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.

ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!

uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.

úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.

ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.

ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.

ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.

ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.

fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.

últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.

últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.

un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.

ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.

unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.

únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.

únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.

unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.

uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.

unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.

unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.

unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.

univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.

universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.

universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.

universitat f Institució d’ensenyament superior.

untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.

untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.

uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.

urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.

urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.

urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.

urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.

urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.

urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.

urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.

urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.

urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.

us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.

ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.

usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.

usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.

usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.

utensili m Estri. Els utensilis de cuina.

útil adj Que fa servei. Uns consells útils.

utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.

utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.

utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.

---

V

va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.

vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.

vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.

vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.

vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.

vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.

vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.

vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.

vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.

vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.

vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.

vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.

vaguista m i f Persona que fa vaga.

vaixell m Embarcació gran.

vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.

vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?

val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.

valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.

valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.

valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.

valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!

vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.

vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.

valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.

valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?

valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.

vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.

valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.

valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.

vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.

vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.

vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.

vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.

vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.

vara f Bastó prim i flexible.

variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.

variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.

variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.

variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.

varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.

varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.

vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.

vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.

vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.

vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.

vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.

vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.

vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.

vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.

veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.

veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.

vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?

vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.

vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.

veler m Embarcació de vela.

vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.

vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.

vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.

veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.

velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.

vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.

vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”

vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”

venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.

vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.

venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.

venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?

venjança f Acció de tornar mal per mal.

venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.

vent m Moviment de l’aire.

ventada f Vent fort.

ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.

ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!

ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.

ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.

per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?

ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.

veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.

verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.

verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.

verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.

verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.

verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.

verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.

verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.

verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.

verema f Collita del raïm.

verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…

vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.

vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.

verí m Substància tòxica.

verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.

verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.

veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.

veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.

vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.

vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.

vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.

vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.

verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.

vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.

versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.

vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.

vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.

vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.

vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.

vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.

vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.

vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.

vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.

vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.

vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.

vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.

vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.

vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.

vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.

vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.

vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.

veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.

veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.

vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.

vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.

vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.

veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?

veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?

vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.

via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.

vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.

vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.

viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.

viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!

viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.

viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.

vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.

vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.

vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.

viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.

vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.

víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.

victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.

victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.

vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.

vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.

vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.

vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.

vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.

vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.

vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.

vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.

vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.

vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.

vil adj Menyspreable. Una conducta vil.

vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.

vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.

vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.

vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.

vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.

vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.

vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.

violació f Acció de violar.

violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.

violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.

violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.

violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.

violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.

violinista m i f Persona que toca el violí.

virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.

virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.

visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.

visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!

visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.

visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.

visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.

visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.

visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.

visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.

visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.

vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.

vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.

visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.

vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.

vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.

vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.

viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.

viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.

viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?

vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.

vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.

vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.

vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.

vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.

volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.

volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.

volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.

volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.

volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.

voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”

voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.

voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?

volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.

voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.

voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.

voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.

volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.

voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.

voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.

voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.

voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.

voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.

volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.

vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.

vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.

vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.

vorada f Caire d’una vorera.

voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.

vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.

vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.

vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.

vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.

vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?

vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.

vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.

votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.

votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.

vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.

vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.

vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).

vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.

vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.

vulva f Part externa dels genitals femenins.

---

W

waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.

whisky m Beguda alcohòlica.

---

X

xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.

xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.

xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.

xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.

xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.

xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.

xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.

xamfrà m Cantonada tallada de biaix.

xampany m Vi escumós.

xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits

xampú m Producte per rentar el cap.

xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.

xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.

xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.

xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.

xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.

xarampió m Malaltia eruptiva.

xarcuteria f Botiga on venen embotit.

xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.

xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.

xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.

xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.

xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.

xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!

xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.

xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.

xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.

xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.

xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.

xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.

xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.

xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.

xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.

xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.

xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.

xicot, xicota m i f Persona jove.

xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.

xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.

ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.

ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.

ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.

xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.

xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.

xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.

xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.

xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.

xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.

xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.

xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.

xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.

xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.

xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.

xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?

xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.

xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.

xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.

xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.

xocolatina f Dolç de xocolata.

xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.

xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.

xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.

xoriço m Embotit vermellós de gust picant.

xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.

xota* f Ovella.

xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.

xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.

xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.

xurreria f Botiga o parada de xurros.

xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.

xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.

xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.

---

Y

Z

zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.

zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.

zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.

zing-zing m Joguina sonora per a nadons.

zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.

zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.

zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.

les meves paraules

---

 

S

sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

sabateria f Botiga de sabates.

sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

sacarina f Producte per endolcir.

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

sagí* m Greix fos del porc: llard.

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

saïm* m Greix fos del porc: llard.

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

salari m Sou. “El salari de la por.”

salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

saler m Recipient de la sal.

saliva f Secreció de les glàndules salivals.

salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

salsera f Recipient per a salses.

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”

salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

sancionar v tr Posar una sanció.

sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

santuari m Edifici religiós famós.

saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

sastreria f Botiga i obrador de sastre.

satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.

satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

segle m Període de cent anys.

segon m La seixantena part d’un minut.

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

sella f Seient per muntar a cavall.

selló m Seient de bicicleta.

selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

semental m Animal mascle destinat a la procreació.

semestre m Període de sis mesos.

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

senador, senadora m i f Membre d’un senat.

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

sensorial adj Referent als sentits corporals.

sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

setembre m El novè mes de l’any.

setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

setmanari m Revista que es publica cada setmana.

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.

1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

signar v tr Firmar.

signatura f Firma.

signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?

significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”

similar adj Semblant. Són fets similars.

simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.

sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.

síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.

so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

socors m Auxili. Finestreta de socors.

sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”

sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

sol m Estrella del sistema solar.

sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

sola f Part que toca a terra d’un calçat.

solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

soldar v tr Unir metalls o plàstic.

soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.

sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

solucionar v tr Trobar una solució.

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

sopera f Recipient per servir la sopa.

soprano f Cantant femenina de veu aguda.

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

sospirar v intr Fer sospirs.

sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

sot m Clot.

sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

subornar v tr Comprar el favor d’algú.

subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

substància f Matèria que forma un cos.

substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

sucrera f Recipient del sucre.

sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.

suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

suïcidi m Acció de suïcidar-se.

suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

suma f Operació aritmètica.

sumar v tr Fer una suma.

suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

surar v intr Flotar.

surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.

---

T

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

tacte m Sentit corporal.

tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

talar v tr Tallar un bosc.

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.

tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

taller m Obrador. Taller mecànic.

taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

tara f Defecte de fabricació.

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

taüt m Caixa de morts.

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

taxista m i f Persona que porta un taxi.

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.

tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

tecla f Peça d’un teclat.

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

tela f Material fet amb fils teixits.

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

teler m Màquina de teixir.

telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.

televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

tendó m Lligament dels músculs.

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

tenista m i f Esportista que juga a tenis.

tenor m Cantant masculí de veu aguda.

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

teranyina f Tela teixida per una aranya.

terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

tereseta* [gen. en pl.] f Titella.

terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

terraplè m Plataforma de terra.

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

terratrèmol m Moviment sísmic.

terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.

terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

2test m Prova utilitzada en psicologia.

testament m Document on consten els termes d’una herència.

testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

teula f Cada una de les peces d’una teulada.

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

tic m Mania. Està ple de tics.

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor

timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

tinter m Recipient per a tinta.

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.

to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

tomba f Lloc on s’enterra un mort.

tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

topada f Acció i efecte de topar.

topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

torpede m Projectil submarí.

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

torradora f Aparell per fer torrades.

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc

torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

2tos* m Clatell. Va caure de tos.

tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.

tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

traïció f Acció i efecte de trair.

traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.

tràmit m Gestió.

tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.

tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.

tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.

transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

trencanous m Estri de trencar nous.

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

triangular adj En forma de triangle.

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

tricicle m Vehicle de tres rodes.

trigar v règ Tardar.

trimestre m Període de tres mesos.

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

triomf m Èxit gran, victòria.

triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

tripulant m i f Membre d’una tripulació.

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

tropa f El conjunt dels soldats.

tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.

tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

tubular adj Que té forma de tub.

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

turista m i f Persona que fa turisme.

turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

turment m Tortura.

turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.

 

les meves paraules

---

Q

quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.

quadra f Establa de cavalls.

quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.

quadrilàter m Polígon de quatre costats.

quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.

qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.

qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.

qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.

qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.

qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.

qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.

qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.

qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?

qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.

quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.

quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.

quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.

quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.

quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).

quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.

quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.

quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.

que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!

què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?

quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?

queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.

queixal m Dent molar. Té mal de queixal.

queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.

qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.

qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.

queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.

qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.

quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.

quietud f Situació en què tot està quiet.

quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.

quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.

químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.

química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.

quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?

quint, -a det i pron Cinquè.

quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.

quinzena f Període de quinze dies.

quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.

quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.

quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.

quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.

quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.

---

R

rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

radiador m Aparell de calefacció.

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

ràfec m Sortint lateral d’una teulada.

ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

ramaderia f Cria de bestiar.

ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”

raqueta f Pala de tenis.

rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

reactor m Avió a reacció.

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.

rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.

recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.

recol.lectora f Màquina de recol.lectar.

recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.

recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

recta f Línia recta.

rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.

reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

regle m Estri per traçar línies rectes.

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.

regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.

1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

rellevant adj Important. Són fets rellevants.

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

repetició f Acció i efecte de repetir.

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

repòs m Descans.

reposar v intr Descansar.

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se

republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

reputació f Fama.

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

resar v intr Dir oracions a déu.

rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

resplendor f Llum, claror molt forta.

respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

ressaltar v tr i intr Destacar.

resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

restaurant m Establiment on serveixen menjars.

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

retratar v tr Fotografiar.

retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions

reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”

rierol m Corrent d’aigua molt petit.

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

rifle m Fusell de repetició.

rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

rima f Concordança de sons en uns versos.

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”

riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”

roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

rogenc, -a adj De color tirant a roig.

roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

rom m Licor tret de la canya de sucre.

romà, -ana adj i m i f De Roma.

romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

roser m Arbust amb espines que fa les roses.

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

rostre m Cara.

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

rugir v intr Fer rugits.

rugit m Crit del lleó.

rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”

ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.

les meves paraules

---

pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.

paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.

pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.

pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.

pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.

padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.

paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.

paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.

pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.

pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.

pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.

pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.

paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.

pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.

país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.

paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.

pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.

pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.

paladar m Part superior de l’interior de la boca.

palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.

palanca f Màquina simple per aixecar pesos.

palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.

palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.

palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.

paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.

palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.

pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.

paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.

pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.

pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.

palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.

palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.

paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.

pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.

pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.

panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.

pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.

panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.

panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.

panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.

panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.

pansa f Gra de raïm sec.

pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?

pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.

pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.

pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.

pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.

panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.

pantera f Lleopard.

panxa f Ventre.

panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.

pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.

paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.

papa m Cap de l’Església catòlica.

papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.

paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.

paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.

papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.

papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.

paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.

paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.

paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.

parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.

parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.

paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.

paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.

parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.

paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.

paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.

paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.

paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.

paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.

paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.

parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.

paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.

paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.

parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.

parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.

parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.

paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.

para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.

parat, -ada adj i m i f Aturat.

paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.

paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.

para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.

parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.

parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.

parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.

pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.

pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.

parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.

parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.

parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.

parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.

parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.

parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.

parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.

parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.

paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.

parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.

parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.

parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.

parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.

parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.

parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.

parquet m Paviment fet de fustes estretes.

pàrquing m Aparcament.

parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.

parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.

parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.

1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.

2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.

parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.

participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.

participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.

participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.

partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.

particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.

particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.

partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.

partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.

partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.

partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.

partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.

pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.

parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.

parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.

1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.

2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.

Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.

passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.

passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.

passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor

passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.

passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.

passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.

passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!

passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.

passatemps m Entreteniment.

passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell

passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.

passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.

passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.

passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.

passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.

passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.

passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.

pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.

pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.

pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.

pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.

pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.

pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.

pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.

pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.

pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.

pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.

pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.

patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.

patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.

paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.

patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.

patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.

patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.

pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.

patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.

patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.

patiment m El fet de patir.

patinador, patinadora m i f Persona que patina.

patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.

patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.

patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.

patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.

pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.

patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.

patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.

patró m Amo, especialment d’una empresa.

patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.

pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.

pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.

pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.

paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.

pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.

pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.

pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.

peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.

pecar v intr Fer pecats.

pecat m Acció contra una norma religiosa.

peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.

pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.

pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.

pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.

pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.

pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.

pedrera f Lloc d’extracció de pedra.

pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.

pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.

pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.

peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.

peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.

peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.

peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.

pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.

pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.

pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.

pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!

pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?

pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.

pelleteria f Botiga de pells.

pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.

pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.

pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.

penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.

pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.

pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.

penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.

penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.

península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.

penis m Membre sexual dels mamífers mascles.

penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.

penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.

penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.

penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.

penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.

penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.

pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.

pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.

pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.

pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?

pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.

pentàgon m Polígon de cinc costats.

pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.

pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.

péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.

penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.

penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.

penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.

penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”

pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.

per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.

pera f Fruit comestible de la perera.

percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.

percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.

percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.

percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.

perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.

perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.

perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!

perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.

perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.

pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.

perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.

perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.

perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.

peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.

peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.

perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.

perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.

perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.

perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.

perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.

perforar v tr Foradar.

perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?

perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.

perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.

perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.

perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.

període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.

periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.

periodisme m Professió de periodista.

periodista m i f Professional de la informació.

periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.

perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.

perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.

perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.

perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.

permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.

permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.

permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.

pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.

pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.

però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.

perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.

perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.

perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.

perruca f Cabellera postissa.

perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.

perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.

persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.

perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.

persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.

persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.

persona f Ésser humà.

personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.

personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.

personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.

perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.

persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.

pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.

pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.

pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.

pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.

perxa* f Penja-robes.

pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.

pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.

pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.

pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!

pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.

pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.

pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.

pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.

pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.

pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.

pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.

pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.

pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.

pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.

pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.

pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.

pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.

pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.

petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.

petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.

petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.

petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.

petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.

petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.

petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.

petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.

petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.

petrolier m Vaixell que transporta petroli.

petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.

peu m Part del final d’una extremitat inferior.

peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.

pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.

pianista m i f Persona que toca el piano.

piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.

pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.

pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.

picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.

picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.

picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.

picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.

picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.

picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.

piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.

picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.

picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.

pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.

piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.

pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.

pigota* f Verola.

pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.

1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.

2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.

pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.

piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.

pilot m i f Persona que condueix una nau.

pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.

pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.

pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.

píndola f Medicament en forma de pastilla.

pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.

ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.

pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.

pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.

pinta f Estri amb pues per pentinar-se.

pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.

pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.

pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.

pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.

pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.

pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.

pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.

pinyó m Llavor del pi.

pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.

pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.

pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.

pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.

pipí [fam.] m Orina.

piragua f Embarcació lleugera de rems.

piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.

pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.

piruleta f Caramel amb un pal petit.

pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.

pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.

piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.

pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.

pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.

pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.

pistola f Arma de foc curta.

pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.

pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.

pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.

pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.

pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.

pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.

piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.

piular v intr Fer el seu crit els pollets.

piu-piu m El crit que fan els pollets.

pixar v intr Orinar.

pixats m pl Orins.

pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.

pizzeria f Restaurant on fan pizzes.

pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.

placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.

plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.

plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.

plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.

plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.

plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.

planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.

planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.

planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.

planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.

plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.

planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.

plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.

plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.

planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.

plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.

planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.

planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.

plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.

plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.

plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.

plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.

plastilina f Material per modelar

plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.

plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”

plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.

plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”

plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.

platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.

platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.

platí m Metall preciós de color gris.

platja f Costa baixa, generalment amb sorra.

si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?

ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.

plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.

plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.

plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.

plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.

plom m Metall pesant de color gris blavós.

ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.

plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?

plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.

plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.

ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!

plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”

ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.

ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.

pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.

plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.

plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.

pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.

poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.

població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.

poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.

poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.

poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.

pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?

pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.

poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!

poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.

pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.

pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!

podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.

poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.

poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.

pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.

podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.

podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.

poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”

poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.

poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.

poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.

pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.

polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.

polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.

policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.

policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.

policial adj De la policia. Les forces policials

poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.

poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.

polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.

poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.

polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.

polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.

polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.

política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.

poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.

pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.

pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.

pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.

pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.

pol.lució f Contaminació.

polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.

1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.

2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.

polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.

polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.

polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.

poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.

pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.

polze m Dit gros de la mà.

pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.

poma f Fruit comestible de la pomera.

pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.

pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.

pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.

pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.

poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.

pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.

ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.

pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”

pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.

popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.

popularitat f Fama.

por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.

porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?

porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.

porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.

porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!

porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.

porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.

porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.

port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.

porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.

portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.

portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.

portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.

portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.

portal m Porta principal d’un edifici.

portamonedes m Bossa per als diners, moneder.

portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.

portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.

porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.

porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.

pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.

porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.

portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.

poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.

porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.

porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.

posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.

posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.

positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.

posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.

possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .

possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.

possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.

post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.

posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.

a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.

postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.

pòster m Cartell artístic.

posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.

posterioritat f Qualitat de posterior.

postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.

postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.

pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.

pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.

potable adj Dit de l’aigua bona per beure.

potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.

potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.

potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.

pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.

pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.

pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.

pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.

practicant m i f Ajudant sanitari.

practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.

prat m Terreny amb herba.

precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.

precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.

precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.

preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.

precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.

precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.

precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.

precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.

precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.

precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.

precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.

predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.

predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.

predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”

preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.

preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.

preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.

pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.

pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.

pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.

pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.

preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.

prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.

prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.

premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.

prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.

premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.

premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.

premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.

premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.

prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.

preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.

preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.

preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.

preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.

preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.

prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.

prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.

pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.

presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.

prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.

presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.

presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.

present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.

presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.

presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.

presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.

preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.

presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.

president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.

presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.

presó f Establiment penitenciari.

presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.

pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.

préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.

presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.

pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.

pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.

pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.

pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.

prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.

prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.

prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.

prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.

prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.

préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.

prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.

prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.

presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.

presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!

pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.

pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.

pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.

pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.

preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.

prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.

prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.

preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.

preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.

previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.

previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.

previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?

prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.

prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.

primari, -ària adj Primer. Educació primària.

primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.

primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.

primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.

primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.

primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.

primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.

príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.

principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.

principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.

principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.

prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.

privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.

privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.

privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.

privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.

probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.

probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.

problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.

procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.

procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”

procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.

procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.

procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.

processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.

processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.

proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.

procrear v tr Fer fills.

procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.

producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.

producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.

productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.

produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.

professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.

professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.

professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.

professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.

profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?

profund, -a adj Fondo. Un pou profund.

profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.

profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.

programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.

programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.

programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.

programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.

progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.

progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.

progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.

prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.

prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.

prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.

projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.

projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.

projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.

projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.

projector m Aparell per fer projeccions.

prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.

promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.

promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.

prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.

promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.

promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.

prompte* adv Aviat. Vine prompte.

pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.

pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.

pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.

pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?

prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.

propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.

propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.

proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.

propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.

propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.

propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.

propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.

proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.

proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.

proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.

proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.

propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.

proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.

propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.

propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.

prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.

prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.

prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.

protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.

protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.

protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.

protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.

proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.

protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.

protestant adj i m i f De la religió protestant.

protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.

prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.

prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.

provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.

proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.

proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.

proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.

provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.

proverbi m Refrany que conté un consell.

província f Divisió administrativa.

provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.

provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.

provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”

provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.

provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.

pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.

proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.

prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.

prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.

pruna f Fruit comestible de la prunera.

prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.

psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.

psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.

psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.

psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.

públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.

publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.

publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.

publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.

puça f Insecte saltador paràsit.

pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.

pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.

pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.

pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”

pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!

pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.

pulmonia f Inflamació dels pulmons.

puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó

punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.

punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.

puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.

puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.

puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.

punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.

punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.

punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.

punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.

punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.

puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.

punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.

punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!

pupil.la f Nineta de l’ull.

pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.

pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.

puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.

puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.

purga f Medicament per fer anar de ventre.

pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.

puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.

putxinel.li m Titella de guant.

puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.