La vida humana El cos humà Cervell i Xarxa neuronal Psicologia
Què sentim? Antecedents filosofia i psicologia Sensacions i percepció Emocions i Sentiments Debat Altres
Què sentim?
[Què és la vida conscient? Aquesta il·lustració vol mostrar quan no només vivim el món sinó que ens adonem que l’estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, és un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experiències.
Hi ha algú que mira, escolta i olora aquest món. Algú que té emocions, records, imagina, i que té la voluntat d’anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiració i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d’explorar a diferents llocs del món, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció.]
[tenim idea d’una activitat no conscient de la que n’emergeix un seguit d’estats mentals, un corrent de consciència (la vida de la ment). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al món exterior (Atenció) o anar en pilot automatica mind wandering. La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , és un seguit d’estats, corrent de consciència que enfoquen objectes en un fons [sòlids rígids en l’espai] [+ relacions amb altres persones].
[resum possible:
- atent exterior: estar en l’espai i el temps (observant, caminant, executant una tasca) / comunicant amb altres humans
- atent interior: record, plans futur, pensant solucionant problemes, narració autobiogràfica
- mind wandering: pilot automàtic exterior / escenes imaginàries + records + futurs possibles
]
[esse est percipi
a partir del que visc -nen- em vaig coneixent com
- un cos en l’espai (casa, barri, terres, món, univers)
- dins d’una societat (pares, germans,altra gent) amb una història
a partir d’aquí:
estudio el meu cos i els que són com el meu, i el cervell
la conducta dels altres
a banda, el que em trobo: la terra i la vida, la història, la cultura, la ciència
https://en.wikipedia.org/wiki/Mental_state#Classification_according_to_Brentano
l’experiència d’estar en el món ara i aquí
Experiència afectiva
Què sentim?
- Dolor
- Desig i plaer, gana, set, repòs, sexe
- Sensacions agradables satisfent desigs primaris:
- Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip
Emocions bàsiques, intenses i de curta durada
Sentiments
- Amor [i desig]. Afecte, tendresa. Atracció, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].
- Joia. Felicitat, pau d’esperit. Entusiasme. Satisfacció, plaer. Orgull. Optimisme, gratitud. Fascinació. Alleujament: després d’una etapa difícil en una excursió
- Sorpresa, astorament
- Ira , Irritabilitat. Exasperació, frustració. Fúria, ràbia, odi, ressentiment,. Venjança. Odi, Schadefreude. Enveja, gelosia.
- Disgust: sabors i olors. Menyspreu. [el que no m’agrada]
- Tristesa: Ànsia, el desig insatisfet. Confusió, dubte. Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida. Depressió, desesperació. Mecanismes de fugida i evasió, mediació i drogues. Melancolia. Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]. Pena per una pèrdua. Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Humiliació. Abandó, Solitud. Simpatia i compassió.
- Por: Horror. Nerviosisme, preocupació, ansietat, estrès
Antecedents filosofia i psicologia
Filosofia
Edmund Husserl 1859-1938 va voler fer recerca de les experiències viscudes investigant l’experiència subjectiva [però quan el llegim no reconeixem la nostra experiència ni de lluny]. El van seguir Heidegger 1889-1976, Merleau-Ponty 1908-1961, i Sartre 1905-1980. Havien de descriure l’experiència qualitativa o qualia, com la vermellor, o com és “estar-en-el-món”. [enllaç a filosofia, les seves aportacions no semblen aportar llum sinó introduir multitud de nocions que semblen introduïdes artificialment].
[Antecedents psicologia s 19 a completar més endavant]
A la dècada dels 70, Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una tècnica semblant al Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s’entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experiència comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traumàtiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia humanística de Carl Rogers 1902-1987 també ho tindrà en compte. Francisco Varela i altres proposen la teoria de Embodied cognition per remarcar que cognició està encarnada en tot el cos. Avança la recerca en neurofenomenologia [què és, correlacionar l’informe en primera persona i les imatges dels escans?] [jo havia assenyalat que l’experiència de l’home és una interacció amb el món, no som un programa que analitza el seguit d’imatges que li envia una càmera de vídeo, el que enfoca la càmera ve determinat pel que vol, i el que processa, també].
[A nivell de teoria i d’ordenar idees, ni els filòsofs i els psicòlegs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]
Sentits i percepció [deixar aquí només les descripcions del que sentim la teoria a psicologia
a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivació, van a sentits o a emocions?
[compartit amb psicologia]
Emocions i sentiments
Inventari [informes en primera persona], contenidor sensacions.
- Els sons soundscape [ exposició sonora]
- Els sabors
- Els noms dels colors
- Les olors [sensacions, Kate McLean Smellwalk Intro Kit / notes de Burke sobre el sublime]
- Dolor: Picades d’insectes. Índex de Schmidt, símptomes medecina >
Altres
Altres: Exposició Dins del cap > [elaborar geografia emocional com a estances dintre d’una casa]
l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa (el despertar), invariants i vida amfíbia, el son i els somnis. Experiència del temps: Tralfamadore. Ara aquí. El debat sobre la consciència, el jo narratiu. l’experiència d’estar en el món.
qüestions filosofia what is like to be a bat, tesina, chalmers i dennet