Filosofia. Selecció
Teofrast. 372 aC – 287 aC(VK) Nascut a Eresos. Va anar a Atenes i es va unir a l’Acadèmia de Plató i, després, a Aristòtil al Liceu. El seu nom era Tírtam, però Aristòtil li’l va canviar per Teofrast, segons es diu per indicar la gràcia de la seva conversa (del grec antic Θεός “déu” i φράζειν “aconsellar, instruir”, és …
Continue reading “Teofrast. 372 aC – 287 aC”
Fedre
Plató, Phaedrus 370 BCE [Què volem pel noi que estimem? que satisfaci el nostre plaer? el seu bé? Ens hauríem de regir pel seny i l’interès, o per l’impuls de l’amor?] ens movem per dues coses, El desig i el seny . El desig, la bogeria de l’amor, és bona o dolenta? És un regal …
De rerum natura. Lucretius
El poeta Lucreci (99 BCE – 55 BCE) , de qui no se sap gaire, compon un poema de 7400 versos per divulgar la filosofia d’Epicur. Les edicions modernes (Lachman i Munro) es basen en códexs del s. IX conservats a Leiden. L’editio princeps de 1473 i següents sembla que han alterat bastant el contingut. …
Continue reading “De rerum natura. Lucretius”
Epictet
Enquiridió 17 Recorda que ets actor d’un drama que és tal com vol l’autor: si vol que sigui curt, és curt, si vol que sigui llarg, és llarg. Si vol que facis el paper d’un captaire, recorda que has de fer-lo també encertadament, igual com si es tracta de fer el paper d’un coix, d’un …
Marc Aureli. Reflexions
Reflexions II. 17 17 El temps de la vida humana no és res més que un punt. La seva substància és quelcom que s’escola. La percepció sensorial és tèrbola. La composició de tot el cos es corromp fàcilment. La seva ànima és un terbolí. La fortuna és quelcom d’incalculable. La fama és incerta. Per tal …
Continue reading “Marc Aureli. Reflexions”
Agustí d’Hipona 354-430
asd Vida Infància i joventut (VK) Va néixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una ciutat romana de l’actual Algèria . La seva família era d’origen berber i estava altament romanitzada . El seu pare, Patrici, era pagà, mentre que la seva mare, Mònica, era una cristiana fervorosa que va tenir un paper …
Continue reading “Agustí d’Hipona 354-430”
Edmund Burke. A Philosophical Inquiry into the origin of our ideas of the sublime and beautiful
[Tenim una noció de sublim com a “Que desperta una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana.” (IEC) suggerint una connexió amb un tot transcendent, el mysterium fascinans. Un tractat sobre el sublim ens fa pensar en la contemplació de la naturalesa i l’art. En canvi …
El cel estrellat i la llei moral. Kant
Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovinti més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu. No em cal envoltar-les de foscor, ni donar-les per pressuposades, ni sortir a buscar-les en una transcendència més enllà del meu …
Continue reading “El cel estrellat i la llei moral. Kant”
Fenomenologia de l’esperit. Hegel.
[esborrany] Hegel Dialèctica del senyor i el serf. La Consciència dissortada. Dialèctica del senyor i el serf [master slave] Com de bell antuvi són desiguals i oposats, alhora que llur reflexió en la unitat encara no s’ha produït, tots dos moments són com dues figures oposades de la consciència. L’una és la consciència suficient per …
Continue reading “Fenomenologia de l’esperit. Hegel.”
Hegel. La raó en la història
Hegel [La història real com a desplegament raonable de la raó] Segon esbós (1830). La història filosòfica del món A. [CONCEPTE GENERAL DE LA FILOSOFIA DE LA HISTORIA] [LA IDEA DE LA RAÓ] Sobre el concepte provisional de la filosofia de la història del món, vull observar, primer de tot, que, com be dit, a …
Continue reading “Hegel. La raó en la història”
Brentano, Franz. 1838-1917
Vida Va néixer a Boppard [Rheinradweg], nebot de Clemens Brentano i Bettina von Arnim. Va estudiar filosofia i teologia i es va ordenar sacerdot fins que el 1873 va penjar els hàbits en desacord amb el dogma de la infal·libilitat del Papa. Dóna classes a la universitat de Viena. El 1874 publica Psychologie vom empirischen Standpunkte. …
Continue reading “Brentano, Franz. 1838-1917”
Husserl, Edmund. 1859-1938
Vida Obres Discussió Vida Neix en una família jueva a l’imperi austrohúngar. El seu pare era modista. Estudia a Viena i després matemàtiques, física i astronomia a la universitat de Leipzig. Assisteix a les conferències de Wilhem Wundt. Acabarà d’estudiar matemàtica a la univeritat de Berlin amb Leopold Kronecker i Karl Weierstrass. Farà …
Continue reading “Husserl, Edmund. 1859-1938”
Henri Bergson. 1859-1941
esborrany D’origen jueu polonès. Essai sur les données immédiates de la conscience (1889) La Durada real : El temps viscut no és una línia de punts homogenis i separats, sinó un flux continu i heterogeni on el passat s’acumula i es fon amb el present. (la durée). Crítica de l’espacialització: L’intel·lecte i el …
Continue reading “Henri Bergson. 1859-1941”
Rars i breus. Scheler
Vida Ètica dels valors L’etern en l’home Essència i formes de la simpatia Sociologia del coneixement El lloc de l’home en el cosmos Quina coincidència afortunada, quan en aquest món el qui té bona voluntat obté algun èxit i més encara si assoleix el que anomenem “grandesa històrica”, …
Continue reading “Rars i breus. Scheler”
Karl Jaspers (1883-1969)
https://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Jaspers#Political_views Salut mental: Geni i bogeria . Després de dret, havia estudiat medecina de 1908 a 1914 va exercir la psiquiatria a Heidelberg amb Franz Nissl, el successor of Emil Kraepelin, anotant els detalls biogràfics dels pacients. Després va passar a ser professor de psicologia a la facultat de filosofia a Heidelberg. En psiquiatria assenyalava que …
Continue reading “Karl Jaspers (1883-1969)”
Heidegger
Vida Sein und Zeit Kehre Discussió Vida 1889 Neix en una regió catòlica i conservadora, la mare pagesa i el pare artesà. Estudia teologia i filosofia amb Husserl a Freiburg. Va dirigir un moviment de dreta catòlica i va ressentir la humiliació d’Alemanya al Tractat de Versalles. Va començar estudis de …
El fi i els mitjans
Els que diuen que el fi justifica els mitjans, sovint tenen uns fins injustificables. (atribuït a Chesterton?)
Karl Popper 1902-1994
Vida 1934. The Logic of Scientific Discovery 1945. The Open Society and Its Enemies 1972. Objective Knowledge Vida (VK) Neix el 28 de juliol de 1902 a Viena, encara capital de l’Imperi Austrohongarès, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com a aprenent ebenista, però posteriorment …
Continue reading “Karl Popper 1902-1994”
Sartre, l’home com a projecte. 1905-1980
Vida 1936-1940: fenomenologia de la consciència 1943-1945: ontologia existencial de la llibertat (L’Être et le Néant) 1945-1950: dimensió ètica, política i literària del compromís 1960s Individu i història Vida Fill únic d’una família de classe mitjana, el seu pare va morir de febre groga quan Sartre tenia 15 mesos. La seva mare, Anne-Marie …
Continue reading “Sartre, l’home com a projecte. 1905-1980”
Maurice Merleau-Ponty. 1908-1961
Vida Obra Emocions Intersubjectivitat Record, Imaginació i pensament Llenguatge Discussió Vida Neix a Rochefort-sur-Mer. El seu pare mor quan tenia 5 anys. Estudia filosofia a l’École Normale Supérieure on coneixerà Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Simone Weil, Jean Hyppolite, and Jean Wahl. Es llicencia amb una tesi sobre Plotí dirida per …
Continue reading “Maurice Merleau-Ponty. 1908-1961”
L’escola de Frankfurt
[esborrany] The Most Destructive Intellectual Project of the Twentieth Century. The Frankfurt School. You should know what it was, what it kick started, and why you are still living inside it. 1. The Institute for Social Research was founded in Frankfurt in 1923 and relocated to Columbia University in 1934 when Hitler came to …
Continue reading “L’escola de Frankfurt”
Camus. Le mythe de Sisyphe
Il n’y a qu’un problème philosophique vraiment sérieux : c’est le suicide. Juger que la vie vaut ou ne vaut pas la peine d’être vécue, c’est répondre à la question fondamentale de la philosophie. Le reste, si le monde a trois dimensions, si l’esprit a neuf ou douze catégories, vient ensuite. Ce sont des jeux ; il …
Continue reading “Camus. Le mythe de Sisyphe”
Filosofia de la ment
Teories Discussió: Existència i irreductibilitat de l’experiència subjectiva Emergència del mental i causalitat dalt-baix Teories La Crítica Conductista: Gilbert Ryle (1949) “The Concept of Mind”, va inicia la filosofia de la ment moderna. Ryle publica just després de la Segona Guerra Mundial, en un moment en què la filosofia analítica anglesa dominava amb el …
Continue reading “Filosofia de la ment”
La Estupidez. Adolfo Bioy Casares
“El mundo atribuye sus infortunios a las conspiraciones y maquinaciones de grandes malvados. Entiendo que se subestima la estupidez.” Fuente: Breve diccionario del argentino exquisito, 1978.
La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm
Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però …
Continue reading “La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm”