Posted on

Litúrgia de les hores

[esborrany]

( mesura del temps a Roma )

in the second millennium they have traditionally been recited, as shown by the use of the word “noon”, derived from Latin (hora) nona,[15][16] to mean midday, not 3 in the afternoon:

Matins (during the night, at about 2 a.m.); also called Vigils or Nocturns or Night Office
Lauds or Dawn Prayer (at dawn, about 5 a.m., but earlier in summer, later in winter)
Prime or Early Morning Prayer (First Hour = approximately 6 a.m.)
Terce or Mid-Morning Prayer (Third Hour = approximately 9 a.m.)
Sext or Midday Prayer (Sixth Hour = approximately 12 noon)
None or Mid-Afternoon Prayer (Ninth Hour = approximately 3 p.m.)
Vespers or Evening Prayer (“at the lighting of the lamps”, about 6 p.m.)
Compline or Night Prayer (before retiring, about 7 p.m.)

Posted on

La mesura del temps

Les hores a Roma

Dividien el dia en dues parts, el dia i la nit, i cadascuna en dotze hores. Les hores diurnes i nocturnes tenien la mateixa durada als equinoccis de primavera i tardor. Al solstici d’estiu, les hores diurnes serien d’uns 75m i les nocturnes de 45m.

Si es feia fosc cap a les sis, l’hora sexta noctis seria mitja nit i l’hora sexta de dia el migdia.

La nit es dividia en quatre vigilae de tres hores cadascuna

6 18 Prima
7 19 Secunda
8 20 Tertia
9 21 Quarta
10 22 Quinta
11 23 Sexta
12 24 Septima
13 1 Octava
14 2 Nona
15 3 Decima
16 4 Undecima
17 5 Duodecima

El temps es podia mesura amb rellotges de sol i amb clepsidres ( el lladre d’aigua, que s’endu l’aigua i el temps κλεψύδρα from κλέπτειν kleptein, ‘to steal’; ὕδωρ hydor, ‘water’)

Clepsidra a la torre del tambor de Beijing

La mesura del temps amb rellotges atòmics BBC

 

Time in Powers of Ten Natural Phenomena and Their Timescales de Hooft i Van Doren. D’un segon fins a l’edat de l’univers i la vida estimada d’algunes partícules, 1090. Els temps més petits 10-44.

[ els temps de l’experiència humana: 90 anys de vida, 30-10 anys etapes de la vida, els anys que tardem en oblidar … l’any, les estacions, un mes, la setmana, el dia i la nit, les hores abans que tinguem gana, la respiració, els batecs del cor cada segon, garrapateas en música, aclucar l’ull]

Posted on

La rosa dels vents

N Tramuntana
NE Gregal [ve de la Costa Brava, cap al Vela]
E Llevant
SE Xaloc [cap a terra]
S Migjorn
SO Garbí o llebeig [ve de Tarragona, cap el Besós]
O Ponent
NO Mestral, cerç o serè [m’allunya de la costa, de terra]

4 punts cardinals, Gregal Garbí paral·lel al mar, Mestral Xaloc perpendicular

Al vespre la terra s’ha refredat abans, i l’aire fred, més dens, empeny l’aire calent de sobre el mar com un mestral, els pescadors surten a pescar.

Al matí és la terra la que s’ha escalfat i l’aire puja cap amunt, l’aire fred de sobre el mar entre, com un mestral, els pescadors tornen.

Posted on

We are always entering paradise but only for a moment. (Gopnik sobre Auden)

Auden returns to a single theme: the reconciliation of the Christian idea that salvation depends on indiscriminate universal love, exploding categories and communities, with the classical idea that only small circles of friends and lovers can console us for the world’s evil. All the essays (and poems, too) might be gathered under a single heading: How to Love All Mankind, While Politely Keeping It Out of Your Garden.

His Christianity offered, in contrast, no lost age of authority but a series of visionary moments—those Blakean moments when we intimate an order and numinousness in the universe which implies a divine order. (Edmund Wilson dismissed Auden’s faith, not entirely unfairly, as “the mythology and animism of childhood.”) Again and again, his “vision” is one of remembered grace. “We are always entering paradise but only for a moment,” he wrote.

New Yorker, 23/09/2002

Posted on

El cel

El cel d’hivern

Al balcó, que mira al SW, a l’hivern hi trobo la constel·lació d’Orió, amb Betelgeuse i Rigel. Formant com una W, Procyon a Canis Minor, Sirius al Ca major a sota, a dalt a l’esquerra, I a l’esquerra, formant una mena de quadrat, el brillant Sirius de Canis major a sota, Betelgeuse dalt d’Orió i Rigel a Orió, i a dalt a la dreta, Aldebaran a Taure. Com completant un gran pentàgon, Pòl·lux a la constel·lació dels Bessons dalt a l’esquerra i a dalt la molt brillant Capella a Auriga.
A la dreta d’Aldebaran, a la mateixa distància que Orió, el cúmul de les Plèiades. Sota el cinturó a l’esquerra hi ha la nebulosa d’Orió. Al NO sota Capella, al O de l’Ossa Menor i Cassiopea hi ha Andròmeda i la nebulosa al braç.

2021

A les 18 apareix un triangle: Formalhau del peix a baix a l’esquerra, Júpiter a dalt, Venus a baix a la dreta i Saturn entre els dos.

Cel Primavera

Cel estiu

Cada vespre veig Júpiter, amb Antares a sota (Escorpí), formant un gran triangle amb Arcturus (Bover) a la dreta i Altair (Aquila) a dalt. Una mica més a l’esquerra, Saturn a Sagitari.

Finals de maig: Arcturus del Bover, Spica de Virgo a sota, Regulus de Leo a la dreta, Antares de Escorpí a sota:

D’aquí un mes es veurà Saturn a Sagitari, a l’est d’Escorpí

[ a juny, el triangle Antares (Escorpí) Arcturus (Bover) i Spica (Virgo). Al SE Júpiter i Saturn a Sagitari, Altair de Aquila a dalt ]

Tot el mes d’agost que es veu Júpiter brillant i Saturn al darrera, a la constel·lació de Sagitari.

TARDOR

Al matí, després de l’equinocci de tardor,  veig Sírius, Rigel a Orió i Mart molt brillant a piscis. Venus queda  més a l’est i no el veig des del balcó. A la nit segueix Júpiter i Saturn.

4 d’octubre 2023 al matí: Orió amb Betelgeuse i Rigel, Sírius, Júpiter entre Taure i Aries.
10 octubre al vespre: Saturn, Altair a Aquila i Vega a Lyra.

20 octubre. Júpiter ja s’amaga a mitjanit i aviat apareix Mart, brllantíssim, al sud. Al matí ja es veuen 4 punts al voltant d’Orió, Sírius, Procyon, Capella i Aldebaran.

6 novembre: cel a les 20:30, malgrat la pol·lució, es distingeix Saturn i Formalhaut a l’esquerre i Altair a la dreta.

14 desembre. Cap a les set Júpiter i Saturn ja es pon i sortirà aviat Mart, brillantíssim. A les deu Orió al SE.

Les constel·lacions, mapa gran

Ptolomeu tenia identificades 48 constel·lacions. Modernament n’hi ha 88, 75 en set famílies i 13 que va afegir La Caille:

  • Ossa major
  • El Zodíac
  • Perseu
  • Hèrcules
  • Orió
  • Les aigües celestes
  • Bayer

 

 

Observant el cel a ull nu. Mesurant distàncies en angles. Amb el braç estirat, el puny fa 10º, la ma estesa, 25º. (Barker a Atlas Obscura)

Mapa del que   es pot observar el mes en curs: Skymaps
Què es pot observar la setmana en curs: Sky and telescope

In the Sky    Atlas [posar esquema de color printer grayscale] Heavens above

http://www.skymaps.com/downloads.htm |

L’estació espacial ISS

Posted on

L’Homme et la mer. Baudelaire

Homme libre, toujours tu chériras la mer!
La mer est ton miroir; tu contemples ton âme
Dans le déroulement infini de sa lame,
Et ton esprit n’est pas un gouffre moins amer.

Tu te plais à plonger au sein de ton image;
Tu l’embrasses des yeux et des bras, et ton coeur
Se distrait quelquefois de sa propre rumeur
Au bruit de cette plainte indomptable et sauvage.

Vous êtes tous les deux ténébreux et discrets:
Homme, nul n’a sondé le fond de tes abîmes;
Ô mer, nul ne connaît tes richesses intimes,
Tant vous êtes jaloux de garder vos secrets!

Et cependant voilà des siècles innombrables
Que vous vous combattez sans pitié ni remords,
Tellement vous aimez le carnage et la mort,
Ô lutteurs éternels, ô frères implacables!

Posted on

Le Mauvais Moine. Baudelaire

Les cloîtres anciens sur leurs grandes murailles
Etalaient en tableaux la sainte Vérité,
Dont l’effet réchauffant les pieuses entrailles,
Tempérait la froideur de leur austérité.

En ces temps où du Christ florissaient les semailles,
Plus d’un illustre moine, aujourd’hui peu cité,
Prenant pour atelier le champ des funérailles,
Glorifiait la Mort avec simplicité.

— Mon âme est un tombeau que, mauvais cénobite,
Depuis l’éternité je parcours et j’habite;
Rien n’embellit les murs de ce cloître odieux.

Ô moine fainéant! quand saurai-je donc faire
Du spectacle vivant de ma triste misère
Le travail de mes mains et l’amour de mes yeux?

Posted on

Baudelaire

Baudelaire

422a Poemes

Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d’abril del 1821 – 31 d’agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès. Fou un dels poetes més influents del segle XIX i se l’anomenà “el poeta maleït” a causa de la seva vida de bohèmia i dels seus excessos.

El 1840, es matriculà en la Facultat de Dret. Començà a freqüentar la joventut literària del Barri Llatí i féu nous amics, com ara Gustave Le Vasseur i Ernest Prarond. També inicià una amistat amb Gérard de Nerval, Sainte-Beuve, Théodore de Banville i Balzac. Va intimar amb Louis Menard, que es dedicava a la taxidèrmia i a la vivisecció d’animals.

Adoptà una vida despreocupada, amb baralles constants amb la seva família a causa de la seva addicció a les drogues i als ambients bohemis que freqüentava. Visitava prostíbuls i mantingué relacions amb Sarah, una prostituta jueva del Barri Llatí, que era calba. Ell la denomina “La Louchette” (“la guenya”). Probablement, ella li va contagiar la sífilis.

La seva conducta horroritzava la seva família. El seu padrastre, descontent amb la vida liberal i tot sovint llibertina que portava, pel fet que no volgués entrar a la carrera diplomàtica, tractà de distanciar-lo dels ambients bohemis de París. El març del 1841, un consell de família l’envià a Bordeus per tal que embarqués cap als mars del Sud. Durant el trajecte, que va durar divuit mesos, va viatjar fins a Calcuta, en companyia de comerciants i oficials de l’exèrcit.

Altra vegada a França, s’instal·là a la capital i recuperà els seus antics costums desordenats. Començà a participar en els cercles literaris i artístics, i va escandalitzar tot París amb les seves relacions amb Jeanne Duval, una preciosa mulata que l’inspiraria en algunes de les seves poesies més brillants i controvertides. Va destacar aviat com a crític d’art.

És un dels poetes decadents més famosos, però abans del segle XX, quan la seva obra va ser revaloritzada, era considerat per molts com un addicte a les drogues i un autor molt vulgar. És famós per la seva crítica de la poesia “útil”. Pensava que la poesia només era acceptable com a forma de bellesa pura i superior, però mai per ensenyar res ni per incloure-hi cap missatge polític.

Fou per alguns la crítica i la síntesi del romanticisme; per a d’altres, el precursor del simbolisme. També es considera que és el pare del decadentisme. Tothom considera que és un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX. La seva poesia i la seva crítica literària han tingut una profunda influència en les generacions posteriors, tant a França com a tot arreu. La seva oscil·lació entre allò sublim i allò diabòlic, allò alt i allò baix, l’ideal i l’avorriment es correspon amb un nou esperit i una nova percepció de la vida moderna. A més, va establir per a la poesia una estructura basada en “correspondències”, imatges sensorials que representen la vida espiritual de l’ésser humà modern, idea que desenvolupa en el poema que inicia Les flors del mal. El simbolisme, que va avançar el camí cap a una poesia autònoma, és deutor d’aquesta idea de Baudelaire.

 

Posted on

Wanderlust. A Field Guide to Getting Lost. Rebecca Solnit

A Field Guide to Getting Lost

El blau de la distància: The world is blue at its edges and in its depths. This blue is the light that got lost. Light at the blue end of the spectrum does not travel the whole distance from the sun to us. || This light that does not touch us, does not travel the whole distance, the light that gets lost, gives us the beauty of the world, so much of which is in the color blue.

El canvi i la distància en les etapes de la vida: These captives lay out in a stark and dramatic way what goes on in every life: the transitions whereby you cease to be who you were. Seldom is it as dramatic, but nevertheless, something of this journey between the near and the far goes on in every life. Sometimes an old photograph, an old friend, an old letter will remind you that you are not who you once were, for the person who dwelt among them, valued this, chose that, wrote thus, no longer exists. Without noticing it you have traversed a great distance; the strange has become familiar and the familiar if not strange at least awkward or uncomfortable, an outgrown garment.

Les runes: What is a ruin, after all? It is a human construction abandoned to nature, and one of the allures of ruins in the city is that of wilderness: a place full of the promise of the unknown with all its epiphanies and dangers. Cities are built by men (and to a lesser extent, women), but they decay by nature, from earthquakes and hurricanes to the incremental processes of rot, erosion, rust, the microbial breakdown of concrete, stone, wood, and brick, the return of plants and animals making their own complex order that further dismantles the simple order of men.

Carreteres, vida nòmada, Route66 Orange Blossom Special

La vida com un viatge: That life is a journey is a given in these songs whose background after all is the urbanization of rural whites and northern migration of southern blacks, but the intense love of place frames this journey not as an enlightenment narrative of discovery of the unknown but an insular tale of loss of the formative terra cognita that exists in the song only as memory, a map written in the darkness of your guts, readable in a cross section of your autopsied heart. Nobody gets over anything; time doesn’t heal any wounds; if he stopped loving her today, as one of George Jones’s most famous songs has it, it’s because he’s dead. The landscape in which identity is supposed to be grounded is not solid stuff; it’s made out of memory and desire, rather than rock and soil, as are the songs.

Els crancs ermitans: Male hermit crabs often drag a female around by her claw, fighting off rival suitors, until she molts. Only when she is between shells can they mate.

Yves Klein

Tot es perd i és transitori: It is in the nature of things to be lost and not otherwise. Think of how little has been salvaged from the compost of time of the hundreds of billions of dreams dreamt since the language to describe them emerged, how few names, how few wishes, how few languages even, how we don’t know what tongues the people who erected the standing stones of Britain and Ireland spoke or what the stones meant, don’t know much of the language of the Gabrielanos of Los Angeles or the Miwoks of Marin, don’t know how or why they drew the giant pictures on the desert floor in Nazca, Peru, don’t know much even about Shakespeare or Li Po.

Wanderlust

Caminar i pensar: The rhythm of walking generates a kind of rhythm of thinking, and the passage through a landscape echoes or stimulates the passage through a series of thoughts. This creates an odd consonance between internal and external passage, one that suggests that the mind is also a landscape of sorts and that walking is one way to traverse.

THE MIND AT THREE MILES AN HOUR I. PEDESTRIAN ARCHITECTURE: Rousseau, Processons, Kierkegaard, Peregrinatges, Peace Pilgrim

the end of belief that divine intervention alone was adequate: She foreshadowed this shift in the nature of the pilgrimage, from appealing for divine intervention or holy miracle to demanding political change, making the audience no longer God or the gods, but the public. Perhaps the postwar era marked the end of belief that divine intervention alone was adequate; God had failed to prevent the Jewish Holocaust, and the Jews had seized their promised land through political and military means. African Americans, who had long used metaphors of the Promised Land, stopped waiting too. At the height of the civil rights movement, Martin Luther King said that he was going to Birmingham to lead demonstrations until “Pharaoh lets God’s people go.” The collective walk brings together the iconography of the pilgrimage with that of the military march and the labor strike and demonstration: it is a show of strength as well as conviction, and an appeal to temporal rather than spiritual powers—or perhaps, in the case of the civil rights movement, both.

Les carreteres i camins no es poden percebre senceres, cal moure’s:  Part of what makes roads, trails, and paths so unique as built structures is that they cannot be perceived as a whole all at once by a sendentary onlooker. They unfold in time as one travels along them, just as a story does as one listens or reads, and a hairpin turn is like a plot twist, a steep ascent a building of suspense to the view at the summit, a fork in the road an introduction of a new storyline, arrival the end of the story.

la vida com a viatge: If life is a journey, then when we are actually journeying our lives have become tangible, with goals we can move toward, progress we can see, achievement we can understand, metaphors united with actions. Labyrinths, pilgrimages, mountain climbs, hikes with clear and desirable destinations, all allow us to take our allotted time as a literal journey with spiritual dimensions we can understand through the senses. If journeying and walking are central metaphors, then all journeys, all walks, let us enter the same symbolic space as mazes and rituals do, if not so compellingly.

Dels jardins a la naturalesa: Wordsworth, Carl Moritz, el jardí anglès, Claude Lorraine, la naturalesa com a jardí, Muir i el Sierra club. El Peak District i la lluita per caminar.

When we are attracted, we draw near; when we draw near, the sight that attracted us dissolves: as Egeria found, the mountain itself changes shape again and again as one ascends. The famous Zen parable about the master for whom, before his studies, mountains were only mountains, but during his studies mountains were no longer mountains, and afterward mountains were again mountains could be interpreted as an allegory about this perceptual paradox. When we are attracted, we draw near; when we draw near, the sight that attracted us dissolves: the face of the beloved blurs or fractures as one draws near for a kiss, the smooth cone of Mount Fuji becomes rough rock rising from underfoot to blot out the sky in Hokusai’s print of the mountain pilgrims.

Benjamin sobre perdre’s en una ciutat:  “Not to find one’s way in a city may well be uninteresting and banal. It requires ignorance—nothing more. But to lose oneself in a city—as one loses oneself in a forest—that calls for quite a different schooling. Then signboards and street names, passers-by, roofs, kiosks, or bars must speak to the wanderer like a crackling twig under his feet, like the startling call of a bittern in the distance, like the sudden stillness of a clearing with a lily standing erect at its center. Paris taught me this art of straying,”

La tecnologia ens aïlla: We’ve all heard of that future, and it sounds pretty lonely. In the next century, the line of thinking goes, everyone will work at home, shop at home, watch movies at home and communicate with all their friends through videophones and e-mail. It’s as if science and culture have progressed for one purpose only: to keep us from ever having to get out of our pajamas.—SAN FRANCISCO CHRONICLE

[viurem comunicant-nos per mòbil, enviant-nos imatges retocades, viatjant a parcs temàtics de mentida amb experiències enllaunades]

La cinta de córrer, el bronzejat artificial, The body that used to have the status of a work animal now has the status of a pet: it does not provide real transport, as a horse might have; instead, the body is exercised as one might walk a dog.

Walking: a constellation whose three stars are the body, the imagination, and the wide-open world: Walking has been one of the constellations in the starry sky of human culture, a constellation whose three stars are the body, the imagination, and the wide-open world, and though all three exist independently, it is the lines drawn between them—drawn by the act of walking for cultural purposes—that makes them a constellation. Constellations are not natural phenomena but cultural impositions; the lines drawn between stars are like paths worn by the imagination of those who have gone before. This constellation called walking has a history, the history trod out by all those poets and philosophers and insurrectionaries, by jaywalkers, streetwalkers, pilgrims, tourists, hikers, mountaineers, but whether it has a future depends on whether those connecting paths are traveled still.

 

Posted on

Resum Weltanschauung

El caçador, les forces animistes (animisme i totemisme)
La mare terra, el cicle lunar, pobles neolítics, megalits i astrobiologia
la terra plana, el cel, els animsls [inventari restringit]

Politeisme: mesopotàmia, Egupte, religions cananees, Zeus i els olímpics
Els misteris òrfics

Els presocràtics, Parménides i Heràclit, Sòcrates i la moral, Plató i les idees, Aristòtil i el món natural

Què hem de fer: el control de les passions de Plató, l’estoicisme, la moderació assenyada dels epicuris. les tragèdies gregues: ordre natural, la hybris

Primera visió del món elaborada: terra rodona enmig del cel, món lunar i sublunar, el Timeu, Aristòtil, la natura de Lucreci, Ptolomeu

El cristianisme: la compassió, la fi dels temps (teologia reelaborada quan Jesús no ressucita)

Buda: deixar de patir

[l’ordre cíclic de la terra, la idea de la vida eterna i la slavació o condemnació]

Resums de filosofia
[on resumir-ho? Exercici de posar-ho a l’inventari]

Europa medieval: viure per no ser condemnats, DANTE,  abusos de l’església i reforma de Luter

Interrogants del renaixement: Copèrnic, Descartes, Galileu

Locke, Hume, Leibniz, Spinoza

[món creat per Déu, viure per meréixer la salvació, món  que comencem a entendre més de manera independent i aspirem a fer compatible la fe i la raó]

Ciència moderna, il·lustració i revolució industrial

Kant, Hegel

Newton, teoria atòmica, Maxwell

L’ideal romàntic de plena realització

Un món comprensible per la ciència, una moral racional, un món ple de recursos a explotar, [enlloc del futur de salvació, un futur de progrés gràcies a societats i moral justes, i el progrés científic

Simbolisme

Física quàntica, Cosmologia, codi genètic, evolució

Idea del món que deixa obsoleta del tot lac ració: narració del big bang, història de la terra, evolució. L’home no és al centre sinó en un racó buit, un casualitat i uan curiositat en un univers uniforme.

La fi de la filosofia paralela a la religió: Nietszche, la filosofia del llenguatge, els existencialistes
La filosofia que analitza les conseqüències del model d’home robot, filosofia de la ment, la filosofia del fracàs humanístic

Tecnologia moderna1: agricultura, plàstics, electricitat

Tecnologia moderna2: la informàtica i internet, una efímera nova utopia: coneixement per a tots (wikipedia) i més comunicació (email, facebook, whatsapp) resulta en les fake news i gent solitària.

Les fi de les utopies, no sabem viure: guerres i shoah, explotació del planeta i canvi climàtic, augment de les desigualtats

[a integrar]

xme islam hinduisme budisme, (ateu?)
Weltanschauungen
In 1911, Dilthey developed a typology of the three basic Weltanschauungen, or World-Views, which he considered to be “typical” (comparable to Max Weber’s notion of “ideal types”) and conflicting ways of conceiving of humanity’s relation to Nature.[34]
    in Naturalism, represented by Epicureans of all times and places, humans see themselves as determined by nature
    in the Idealism of Freedom (or Subjective Idealism), represented by Friedrich Schiller and Immanuel Kant, humans are conscious of their separation from nature by their free will
    in Objective Idealism, represented by G. W. F. Hegel, Baruch Spinoza, and Giordano Bruno, humans are conscious of their harmony with nature.
This approach influenced Karl Jaspers’ Psychology of Worldviews as well as Rudolf Steiner’s Philosophy of Freedom.
Posted on

Moral

Què és el just?  Perquè hi ha el mal? la bona conducta, té recompensa, la mala conducta, un càstig?

  • grecs: nomos i fisis, les idees de Plató i la República
  • Edat mitjana: ordre feudal justificat per dret diví
  • La moral racional, emotivisme de Hume, l’imperatiu categòric de Kant
  • Montesquieu i la separació de poders, la il·lustració, la democràcia
Posted on

Què hi ha al món, com és de gran

Com és de gran el món?

  • Grecs: el món lunar i el sublunar, estimació del radi de la terra, la lluna
  • Galileu, Copèrnic, Kepler, viatges d’exploració a la terra
  • Estimació de les estrelles llunyanes
  • Galàxies, correment al roig
Posted on

La Multiplicitat. Què hi ha

Què hi ha? Com ho classifico? De què estan fetes les coses? Com arriben a ser i com desapareixen?

  • Grecs: Heràclit, Parmènides, Àtoms de demòcrit, 4 elements, idees de Plató, matèria i forma en Aristòtil
  • Alquímia, res extensa i res cogitans, Spinoza, l’home màquina,
  • Química, Teoria atòmica
  • Mecànica quàntica, l’home com un ordinador
Posted on

Preguntes filosofia

Qüestions de “curiositat”: què hi ha? de què estan fetes les coses, què hi ha al món, a l’espai, com va començar? Què podem conèixer?

Qüestions emocionals: el patiment per la malaltia, l’angoixa per la mort, la buidor de la vida, la incertesa, la inseguretat, la rueltat i la maldat, els desastres naturals ([enllaç als grans temes de la poesía lírica: la joia d’estar en el món i l’amor; la desesperació]

Qüestions pràctiques: Què hem de fer? Quina és la vida bona? Com s’ha d’organitzar

Els temes actuals: la veritat, la desigualtat, l’odi, el planeta, la manca de sentit

Posted on

La vida bona

Filòsofs    |  Personal: contemplar l’efímer, què em funciona a mi  |   El sentit de la vida    |     Salut mental benestar i well-being

[esborrany]

Què hem de fer per tenir una vida bona? és el mateix que ser feliç? [l’home va patint per sobreviure, lluitant contra perills, el mal temps, la pobresa … i un cop ha pogut sobreviure i estar tranquil, aleshores es deprimeix  perquè no té propòsit, si ha perseguit els diners no en té prou, si ha perseguit la fama, tampoc no en té mai prou, si mira d’anular tot el desig i ser indiferent a tot, perd la identitat i desapareix la condició humana ] [ L’estratègia de vida ha de ser “desconnectar”? o connectar a una altra cosa?]

Filòsofs

  • Grecs: el control de les passions a Plató, la vida moderada d’Aristòtil, els Estoics. Epicur, immanent, acceptar la vida, collir el dia i aguantar les adversitats amb pau d’esperit, Ataràxia.
  • Sant Pau i el rebuig a la carn, entrega a Crist i martiri. Església: pensar en l’altra vida, sacrifici en aquesta. Cristianisme, hi ha un sentit transcendent, la vida és pecat i temptació la renuncia als plaers [i obediència a l’església] garanteix una felicitat al més enllà, altrament condemnació eterna. El mal en el món correspon a un pla ocult de Déu
  • Budisme i Hinduisme, sentit transcendent, la vida és patiment i només se’n pot sortir amb una vida bona [i l’entrenament adequat, amb obediència al mestre espiritual] per tal de sortir del cercle indefinit de reencarnacions – Samsara-
  • Hegel [i també Spinoza?], acceptar que el que existeix és l’únic possible, el real és racional i el racional -es real.
  • Schopenhauer, les coses existeixen -Voluntat- sense sentit i indiferents a nosaltres [jo deia, som un racó perdut en l’univers, una casualitat], tots som egoistes, podem gaudir una mica estèticament [> post fe de vida] i renunciar , ser ascetes.
  • Consumisme

El desig insaciable és la causa de la infelicitat, tal com indiquen Buda, Epicur (Ataràxia) i Lucreci

Personal

Contemplar l’efímer i acceptar-ho
La meravella de viure l’instant: Nadika (Nabokov, Bellow), Scheler i els moments breus, Auden i el paradís interminent
Efímer: La vida finita i efímera / La curta vida dels efemeròpters. El riu Tisza
Una Cosmovisió sense ordre ni sentit global, Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida

Què em funciona a mi
Els cicles, L’alternança i els cicles quotidians, Administrar recursos: temps, diners, espai, Deixar de fer coses, silenci, no fer res, una vida inútil. Psicologia, Afectivitat, Plaer Dolor, Teoria Homeostàtica.  [ refugiar-se al palau de la memòria, tria en quin estat mental volem estar + connexió als mandalas que situen l’esperit en el moment de reencarnar-se // el correcte cicle, gana – menjar, esforç cansament repòs , estudi feina manual, solitud companyia]

Què persegueix la gent
Identitat i bucle. News, Spotify, tik-tok (la cerca de l’experiència gratificant, desconnectar i deixar de ser un mateix per viure una vida fictícia), La insatisfacció per les expectatives frustrades, l’ànsia infinita. La indústria de la salvació

El sentit de la vida
Què em fa sentir viu? Què no?
El sentit de la vida (inèrcia, ésser a través dels altres, per als altres, les experiències gratificants, ajuda substàncies) . El cansament vital.

El progrés, Art, música, literatura, espectacles, El joc, l’esport, l’humor, Les relacions humanes

Salut mental i benestar

Fins al segle XIX es parlava de bojos que havien de ser apartats, després de malalts que havien de ser tractats. Cap el 1900 es comença a parlar de salut mental, i no serà fins als anys 70 que apareix la idea de benestar o well-being.

Història

Les emocions humanes: IEA   Joia.  Debat, les emocions positives i el paler, són un fi en si mateix?
Psicologia, Afectivitat, Dolor i Plaer, Hedonisme i Eudaimonia

Els 107.000M de vides humanes. El patiment

Exposicions DHMD
Quina felicitat? Amor i utopia, béns materials, les emocions, felicitat neuronal amb pastilles, la música, el cos i la bellesa, la sort. Hola felicitat: deixar-se anar, sentiments agradables, l’esperança, la connexió amb la gent, la pau, el contacte amb la naturalesa.

L’existència assistents o companys virtuals (i terapeutes) generats amb AI planteja qüestions sobre possibles riscos de mal ús i, en general, què s’ha d’entendre per la vida bona. The Verge. Hi ha un document de Deep mind sobre els riscos [descarregat].

2025

Gilbert Durand distingueix els règims diürn i nocturn davant l’angoixa del temps, lluitar, purificar-se, disciplina, o relaxar-se, reposar. I segurament el que funciona és l’alternança.

Posted on

Jo em donaria a qui em volgués. Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n’adonés
d’aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me’n quedés
en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n’adonés:
com una almoina que se’m fes.

Posted on

Cant Espiritual. Josep Palau i Fabre

No crec en tu, Senyor, però tinc
tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si
existissis.

Tinc tanta
necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu –i penso
creure en tu quan no crec en ningú.

Però després em
desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et
detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis
algú.

¿Quan, Senyor,
estic despert, i quan sóc adormit?

¿Quan estic més
despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la
vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu,
Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó
dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin
mal em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu,
Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé
la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense
paraules, tot el meu ésser pugui dir-te. Ets.

Posted on

La música. Josep Palau i Fabre

Tra-li-ro-ló, ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-ta-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti, to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mí, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà, fe-mí, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció, lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí, o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-tetemí.
Inta, magdà, to-te-mi.
Inta. Inta magdà.
La-ca-ta-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.

Posted on

Comiat. Josep Palau i Fabre

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes…
—He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se’m moren a dins
i jo visc en les coses.

Posted on

Josep Palau i Fabre

Viquipedia

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d’abril de 1917 – 23 de febrer de 2008)[1] fou un polifacètic autor que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l’assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso.

Notes introducció: De família culta però que no s’ocupava gaire d’ell. Facultat de dret, activisme cultural a la clandestinitat. Exili a Paris (1946-1961) on coneixerà Cocteau, Picasso, Antonin Artaud. Escriu els Pomes de l’Alquimista. Torna el 1961, escriu sobre Picasso i als 90 li arriba el reconeixement oficial.

«El jo, del qual es parla encara com d’un personatge inequívoc i irrevocable, està en crisi des de sempre». Fa seva la divisa de Rimbaud: «Je est un autre». El concepte de mimetisme, «l’afany de comprendre, dut al seu extrem, fa que hom s’identifiqui amb la cosa compresa» «el cristianisme volia que quan un germà meu tenia set o fam, jo tingués set o fam com ell. Aquest amor, fet extensiu al terreny de l’esperit, és el que m’ha fet identificar tota la vida amb els objectes i éssers més diversos – és el que m’ha fet alienar. Sentir-se arbre, ocell, estrella, Llull, home de les cavernes, etc., no basta si aquest sentir no ateny la regió de l’ésser i si no puc dir que sóc arbre, ocell, estrella, etc.

Atret per la idea d’alquímia com a experimentació, a banda de la doctrina filosòfica i esotèrica, volien trobar la pedra filosofal, un sistema de pensament de l’home i la naturalesa [el macrocosmos i el microcosmos]. PiF aplica la idea a la poesia, de manera que no serà «un fi en ella mateixa sinó un mitjà d’exploració o experimentació, com per a d’altres ho poden ser el microscopi o la música – com a l’edat mitjana s’empraven els metalls». Aquesta idea ve de quan amb 20 anys tenia només les obres de Rimbaud i el Llibre d’Amic e amat de Ramon Llull.

«Cert, la idea d’alquímia m’havia sempre enquimerat i ja, de petit, preferia, a tota altra forma de joc, la combinació absurda de tota mena de potingues. Deixades les joguines habituals de banda, reunia els pocs elements que tenia a l’abast – aigua de colònia, salfumant, sofre, vinagre, foc, etcètera – per a fer-ne les barreges més estranyes i per veure què passava, amb l’esperança d’arribar a no sé quina mena de descoberta …»

Notes introducció: De família culta però que no s’ocupava gaire d’ell. Facultat de dret, activisme cultural a la clandestinitat. Exili a Paris (1946-1961) on coneixerà Cocteau, Picasso, Antonin Artaud. Escriu els Pomes de l’Alquimista. Torna el 1961, escriu sobre Picasso i als 90 li arriba el reconeixement oficial.

«El jo, del qual es parla encara com d’un personatge inequívoc i irrevocable, està en crisi des de sempre». Fa seva la divisa de Rimbaud: «Je est un autre». El concepte de mimetisme, «l’afany de comprendre, dut al seu extrem, fa que hom s’identifiqui amb la cosa compresa» «el cristianisme volia que quan un germà meu tenia set o fam, jo tingués set o fam com ell. Aquest amor, fet extensiu al terreny de l’esperit, és el que m’ha fet identificar tota la vida amb els objectes i éssers més diversos – és el que m’ha fet alienar. Sentir-se arbre, ocell, estrella, Llull, home de les cavernes, etc., no basta si aquest sentir no ateny la regió de l’ésser i si no puc dir que sóc arbre, ocell, estrella, etc.

Atret per la idea d’alquímia com a experimentació, a banda de la doctrina filosòfica i esotèrica, volien trobar la pedra filosofal, un sistema de pensament de l’home i la naturalesa [el macrocosmos i el microcosmos]. PiF aplica la idea a la poesia, de manera que no serà «un fi en ella mateixa sinó un mitjà d’exploració o experimentació, com per a d’altres ho poden ser el microscopi o la música – com a l’edat mitjana s’empraven els metalls». Aquesta idea ve de quan amb 20 anys tenia només les obres de Rimbaud i el Llibre d’Amic e amat de Ramon Llull.

«Cert, la idea d’alquímia m’havia sempre enquimerat i ja, de petit, preferia, a tota altra forma de joc, la combinació absurda de tota mena de potingues. Deixades les joguines habituals de banda, reunia els pocs elements que tenia a l’abast – aigua de colònia, salfumant, sofre, vinagre, foc, etcètera – per a fer-ne les barreges més estranyes i per veure què passava, amb l’esperança d’arribar a no sé quina mena de descoberta …»

Poesies

Llibret

Posted on

Tauleta sumèria de la bugada

Un text acadi trobat a Ur conté un diàleg còmic entre el bugader i el client que ve amb exigències desmesurades:

Atlas Obscura

1. al-kam LU2-TUG2 lu-wa-h,i-ir-ka-a-ma su-ba-ti zu-uk-ki :: Come on clothes washer, I shall give orders to you so that you may clean my garment!

2. sza u-wa-h,i#-ru#-ka la ta-na-ad-di-i-ma :: that (which) I will order you, you shouldn’t ignore and,

3. sza-at ra-ma-ni-ka la te-ep-pe-esz :: that of your own you shouldn’t do.

4. si2-is-si2-ik-tam qa2-ap-si-da-am ta-na#-ad-di :: You will lay out the fringe and hem,

5. pa-nam a-na li-ib-bi-im tu-ta-aq#-qa2-ap :: the front you will beat inwards,

6. qa2-szi-it#-tim ta-la-aq-qa2-at :: the bits you will pick off.

7. me-eh,-h,a-am qa-at,-nam ta-ra-as-sa-an :: A think paste(?) you will soak,

8. i-na# ma-asz-h,a#-li-im ta-sza-ah,-h,a-al :: with a strainer you will strain it,

9. zi-zi-qa2-at qa2-ap-si-ti-im tu#-pa-at,#-t,a#-ar :: the hem of the coat you will open,

10. i-na me-e na-am-ru-tim ta#-di-ik#-x :: with clean water you will sprinkle(?) it.

11. ki-ma ki-im-di-im-ma# xx pa#-ar u3 te#-er# :: When it is limp you will …

12. i#-na# pi2-it-tim ta xx ki-ma# szu-tu xxx bi x :: Immediately you will … and when …

13. [i]-na# me-is#-qi2#-ir-tim# xx al#-ta# … :: in a boiler …

14. x-ku te#-[pa-as,] IM-BABBAR tu# xxx al# :: ?

15. x x UD sza al#….. :: ?

16. i#-na# te#-er-h,i-im ta-da#-ar-x :: in a vessel you will …

17. pi2#-qa2# zi-im-tam te-me#-s,i# … u3 tu-na … :: No matter if you … the appearance(?), and you …

18. i#-na# GISZ#.PA#-ma-nu tu-ta-ar# … :: With a stick of eru-wood you will …

19. sza#-ga#-am na-pa-al-sa3-ah,-tam tu … :: the fallen … you will …

20. szu-ta-am szi#-ip-ra#-am i-na {gesz}SZI-KAK# … ir :: … the work with a …comb(?) …

‘Reverse’

21. zi-zi-ik-tam ta-sza-at-ta-ak u3 tu-pa-asz-sza-ah, :: the hem you will trim off and spread(?) out.

22. i-na s,i-it li-li-im tu-ub-ba-al :: At the wind’s rising you will dry it,

23. ki-ma szu-tu-um la usz-ta-ak-ka-zu :: (and) when the south wind does not … it

24. i-na sza-ad-di-im i-na pi-it-ni-im ta-sza-ak-ka-x :: in the east wind you will put(?) it on a frame.

25. lu-pu-usz-szu-uh,-kum bi-lam u2-h,a-ad-da-ka ma-di-isz h,u-um-t,a-am :: I will spread(?) you food, I will make you happy very quickly;

26. a-na bi-tim tu-ba-lam-ma BAN2.SZE a-na su2-ni-ka i-sza-ap-pa-[ak] :: you will bring (the finished work) to (my) house, and a seah of barley will be poured into your lap.

27. LU2#-TUG2 i-pa-al-szu asz-szum e2-a be-el ni-im-qi2-im sza u2-ba-la-t,u-[ni] :: The Cleaner answers him: By Ea, master of craftsmanship, who preserves me,

28. e-zi-ib la ia-ti sza ta-qa-ab-bu-u2 um-mi-ni u3 mu-sza-x :: no excepting me (to anybody), what you are talking is stuff and nonsense.

29. sza ki-ma ka-a-ti li-ib-ba-am i-ra-asz-szu-u2-ma# :: Anybody like you who has the heart (to conceive)

30. szi-ip-ra-am ri#-ta-szu i-ka-asz-sza-da u2-la i-ba-asz-szi :: and whose two hands can accomplish (this) work, doesn’t exist;

31. sza tu-wa-h,i#-<ra>-an#-ni szu-un-na-am da-ba-ba-am :: The order you are giving me, to repeat (and) say over,

32. qa2-ba-am u3 tu-ur2-ra-am u2-la e-li-i :: to speak and to recite, I haven’t the power.

33. al-kam e-li-nu-um a-li-im i-na li-it a-li-im :: Come now, upstream of the city, at the edge of the city,

34. ma-ah,-tu-tam lu-ka-al-li-im-ka-ma-me :: I’ll show you a washery;

35. ma-na-h,a-tim ra-bi-tim sza i-na qa2-ti-ka i-ba-asz-szi-a i-na ra-ma-ni-ka szu-ku-un-ma :: the big job which you have in hand, do it by yourself.

36. na#-ap-ta-nu-um la i-ba-a it-ru#-ba-am-ma :: He does not come to the meal but goes in.

37. la#-ki-e LU2-TUG2 ma-du-tim pu-szu-ur :: Cleaner, relax (your) extreme …

38. szum#-ma la at-ta li-ib-bi-ka tu-na-ap-pa-asz :: If you don’t cool off your heart

39. LU2-TUG2 sza i-na-ah,-h,i-t,a-kum u2-la i-ba-asz-szi :: (then), Cleaner, there’s nobody who (can) breathe (a word) to you.

40. i-me-esz szu-ni-iq-qum-ma li-ib-ba-ka-mi :: Oil has spilled over your middle,

41. ih,-h,a-am-ma-at, u3 te-er-szi-tam :: it has become hot, and with …

42. pa-ga-ar-ka sza-mi-it :: your body is stained.

43. MU.BI SZID.BI X

 

font: http://cdli.ox.ac.uk/wiki/doku.php?id=at_the_cleaners

 

Posted on

La Vie mode d’emploi. Georges Perec

Le roman retrace la vie d’un immeuble situé au numéro 11 de la rue (imaginaire) Simon-Crubellier, dans le 17e arrondissement de Paris, entre 1875 et 1975. Il évoque ses habitants, les objets qui y reposent et les histoires qui directement ou indirectement l’ont animé.

Posted on

Tirallonga dels monosíl·labs. Joan Oliver

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
—tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Posted on

Afterwards. Thomas Hardy

When the Present has latched its postern behind my tremulous stay
And the May month flaps its glad green leaves like wings,
Delicate-filmed as new-spun silk, will the neighbours say,
‘He was a man who used to notice such things’?

If it be in the dusk when, like an eyelid’s silent blink,
The dewfall-hawk comes crossing the shades to alight
Upon the wind-warped upland thorn, a gazer may think,
‘To him this must have been a familiar sight.’

If I pass during some nocturnal blackness, mothy and warm,
When the hedgehog travels furtively over the lawn,
One may say, ‘He strove that such innocent creatures should come to no harm,
But he could do little for them; and now is gone.’

If, when hearing that I have been stilled at last, they stand at the door,
Watching the full-starred heavens that winter sees,
Will this thought rise on those who will meet my face no more,
‘He was one who had an eye for such mysteries’?

And will any say when my bell of quittance is heard in the gloom,
And a crossing breeze cuts a pause in its outrollings,
Till they rise again, as they were a new bell’s boom,
‘He hears it not now, but used to notice such things’?

Versió de Marià Manent, “Poesia anglesa i Nordamericana”
Ed. Alpha, 1955

Quan el temps hagi clos el portal del meu estatge insegur,
i les fulloles de maig, brillants i fresques de saba,
batin com ales de seda, ¿dirà, potser, algú:
“D’aquestes coses bé prou s’adonava”?

I si fos cap al tard, quan, lleument com un esguard que es mig clou,
algun falcó de la nit, travessant l’ombra, venia
damunt l’arç ventejat, pensarà algú: “Ell bé prou
que l’haurà vist cada dia!”

Si el traspàs fós al cor d’una nit negra, amb un aire calent,
quan, tot esquiu, l’eriçó s’esmuny enllà de la prada,
“Perquè ningú no els fés mal, prou posà força esment,
i ara ja és mort, dirà algú, tal vegada”.

Si, sabent que a la fi em ve el repòs, són a la porta, esguardant
la gran celistia d’hivern, que la nit fa ampla i pia,
pensaran cor endins, els qui mai més no em veuran:
“Aquests misteris bé prou que els sabia!”

I si escolten el toc de l’adéu, al més pregon de la nit,
quan el vent trenca aquell solent, i pensen que s’acaba,
però torna més fort, ¿diran amb cor encongit:
“D’aquestes coses bé prou s’adonava”?

Versió de Josep M Jaumà

Quan el Present haurà passat la balda rere el meu trèmol viure
i el mes de maig batrà, content, com ales, les seves fulles
delicades com seda noufilada, ¿diran els meus veïns:
“Era un home que parava atenció en coses així”?

Si és al capvespree quan, com un silent aclucar de parpelles,
ve el falcó, com rosada, entre l’ombra, a posar
als arços alts vinclats pel vent, potser pensarà qui ho miri:
“Això devia ser-li una visió familiar.”

Si em moro una nit negra, plena d’insectes, càlida,
quan l’eriçó s’escorre furtivament pel gesp,
potser dirà algú: “Maldà perquè aquestes bestioles no sofrissin,
però poc pogué fer per elles; i ara ja no hi és.”

Si, en sentir que per fi he estat aturat, drets a la porta
guaiten el cel d’hivern estelat, gèlid,
¿se’ls acudirà de pensar, als qui no em veuran més el rostre:
“Era dels qui s’adonaven d’aquests misteris”?

¿I dirà algú, en sentir el meu toc de comiat en la foscúria,
si el travessa la brisa fent una pausa en el repic
fins que resorgeix amb so com de campana nova:
“Ara no ho sent, però se solia fixar en coses així”?

Posted on

I Have a Time Machine. Brenda Shaughnessy

But unfortunately it can only travel into the future
at a rate of one second per second,

which seems slow to the physicists and to the grant
committees and even to me.

But I manage to get there, time after time, to the next
moment and to the next.

Thing is, I can’t turn it off. I keep zipping ahead—
well, not zipping—And if I try

to get out of this time machine, open the latch,
I’ll fall into space, unconscious,

then desiccated! And I’m pretty sure I’m afraid of that.
So I stay inside.

There’s a window, though. It shows the past.
It’s like a television or fish tank

but it’s never live, it’s always over. The fish swim
in backward circles.

Sometimes it’s like a rearview mirror, another chance
to see what I’m leaving behind,

and sometimes like blackout, all that time
wasted sleeping.

Myself age eight, whole head burnt with embarrassment
at having lost a library book.

Myself lurking in a candled corner expecting
to be found charming.

Me holding a rose though I want to put it down
so I can smoke.

Me exploding at my mother who explodes at me
because the explosion

of some dark star all the way back struck hard
at mother’s mother’s mother.

I turn away from the window, anticipating a blow.
I thought I’d find myself

an old woman by now, travelling so light in time.
But I haven’t gotten far at all.

Strange not to be able to pick up the pace as I’d like;
the past is so horribly fast.

https://soundcloud.com/newyorker/listen-to-brenda-shaughnessy-read-i-have-a-time-machine

Posted on

Of Mere Being. Wallace Stevens

The palm at the end of the mind,
Beyond the last thought, rises
In the bronze distance.

A gold-feathered bird
Sings in the palm, without human meaning,
Without human feeling, a foreign song.

You know then that it is not the reason
That makes us happy or unhappy.
The bird sings. Its feathers shine.

The palm stands on the edge of space.
The wind moves slowly in the branches.
The bird’s fire-fangled feathers dangle down.

Posted on

Simbolisme. Art

http://www.visual-arts-cork.com/history-of-art/symbolism.htm

Pàgina

 

Symbolism, a late 19th-century movement of Post-Impressionist painting, flourished throughout Europe between 1886 and 1900 in almost every area of the arts. Initially emerging in literature, including poetry, philosophy and theatre, it then spread to music and the visual arts. Symbolist art had strong connections with the Pre-Raphaelites and with Romanticism, as well as the Aestheticism movement. Like all these movements, Symbolism was in large part a reaction against naturalism and realism, and became closely associated with mythological painting of all kinds. Where realists and naturalists sought to capture optical reality in all its objective grittiness, and thus focused on the ordinary rather than the ideal, Symbolists sought a deeper reality from within their imagination, their dreams, and their unconscious. Famous symbolist painters included Gustave Moreau (1826-98), Arnold Bocklin (1827-1901), Ferdinand Hodler (1853-1918), Max Klinger (1857-1920), Paul Gauguin (1848-1903), James Ensor (1860-1949), Edvard Munch (1863-1944), Odilon Redon (1840-1916), and Puvis de Chavannes. Although shortlived, the movement had a strong influence on German art of the 19th century, and a big impact on 20th century European artists, particularly those involved in Les Nabis and Art Nouveau, and also the Expressionism and Surrealism movements. It also influenced artists like Whistler, Giorgio de Chirico, Joan Miro, Paul Klee, Frida Kahlo and Marc Chagall. During the 1990s, a number of Chinese painters – members of the Cynical Realism movement in Beijing – used symbolist motifs to express the political and social uncertainties arising after the crackdown at Tiananmen Square.

 

https://en.wikipedia.org/wiki/Fernand_Khnopff

sdf
http://www.berlol.net/chrono/chr1886a.htm
http://www.visual-arts-cork.com/history-of-art/symbolism.htm
https://en.wikipedia.org/wiki/Symbolism_(arts)
https://en.wikipedia.org/wiki/Decadent_movement
https://www.wikiart.org/en/paintings-by-style/symbolism#!#filterName:all-works,viewType:masonry

Posted on

Simbolisme

Previ : Naturalisme

[Problema: és una visió limitada de la realitat, la vida avorrida?, deixa fora l’ideal, el món dels somnis?]

[Proposta: explorem més enllà de la simple descripció, evoquem móns potser inexistents, o ocults, fem servir símbols per expressar estats d’ànim o ens que no es troben en la vida quotidiana][Localitzat a França, Bèlgica i Rússia]

[Discussió: Fins a quin punt els artistes trien evocar mites existents i fins a quin punt n’exploren de nous? L’acte creatiu de proposar un món iedal, la belles cñlàssica, que no es troba en la realitat, és una fugida, un engany? és una manera de construir un món diferent? Hi ha una semblança amb l’acte de creaciuó religiosa de proposar un Déu, o amb la ficció suprema de Wallace Stevens][quina relació hi ha amb Poussin i Claude Lorraine?]

[el simbolisme, en rebutjar la realitat, no fa un moviment semblant al religióis? creure en una ficció alternativa??]

https://en.wikipedia.org/wiki/Symbolism_(arts)

1886: Data en que Jean Moréas publica el Manifest simbolista

1914: [l’he posat a ull, mirant les dates en que can morir els autors, i just abans de la Gran Guerra]

Symbolism was largely a reaction against naturalism and realism, anti-idealistic styles which were attempts to represent reality in its gritty particularity, and to elevate the humble and the ordinary over the ideal. Symbolism was a reaction in favour of spirituality, the imagination, and dreams.[1] Some writers, such as Joris-Karl Huysmans, began as naturalists before becoming symbolists; for Huysmans, this change represented his increasing interest in religion and spirituality. Certain of the characteristic subjects of the Decadents represent naturalist interest in sexuality and taboo topics, but in their case this was mixed with Byronic romanticism and the world-weariness characteristic of the fin de siècle period.

Schopenhauer’s aesthetics represented shared concerns with the symbolist programme; they both tended to consider Art as a contemplative refuge from the world of strife and will. As a result of this desire for an artistic refuge, the symbolists used characteristic themes of mysticism and otherworldliness, a keen sense of mortality, and a sense of the malign power of sexuality, which Albert Samain termed a “fruit of death upon the tree of life.”

Literatura: The symbolist poets wished to liberate techniques of versification in order to allow greater room for “fluidity”, and as such were sympathetic with the trend toward free verse, as evident in the poems of Gustave Kahn and Ezra Pound. Symbolist poems were attempts to evoke, rather than primarily to describe; symbolic imagery was used to signify the state of the poet’s soul. Baudelaire, Verlaine, Rimbaud

Art: Symbolism in literature is distinct from symbolism in art although the two were similar in many aspects. In painting, symbolism can be seen as a revival of some mystical tendencies in the Romantic tradition, and was close to the self-consciously morbid and private decadent movement.

There were several rather dissimilar groups of Symbolist painters and visual artists, which included Gustave Moreau, Gustav Klimt, Mikalojus Konstantinas Čiurlionis, Jacek Malczewski, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes, Henri Fantin-Latour, Gaston Bussière, Edvard Munch, Félicien Rops, and Jan Toorop. Symbolism in painting was even more widespread geographically than symbolism in poetry, affecting Mikhail Vrubel, Nicholas Roerich, Victor Borisov-Musatov, Martiros Saryan, Mikhail Nesterov, Léon Bakst, Elena Gorokhova in Russia, as well as Frida Kahlo in Mexico, Elihu Vedder, Remedios Varo, Morris Graves and David Chetlahe Paladin in the United States. Auguste Rodin is sometimes considered a symbolist sculptor.

The symbolist painters used mythological and dream imagery. The symbols used by symbolism are not the familiar emblems of mainstream iconography but intensely personal, private, obscure and ambiguous references. More a philosophy than an actual style of art, symbolism in painting influenced the contemporary Art Nouveau style and Les Nabis.[11]

Music

Symbolism had some influence on music as well. Many symbolist writers and critics were early enthusiasts of the music of Richard Wagner,[19] an avid reader of Schopenhauer.

The symbolist aesthetic affected the works of Claude Debussy. His choices of libretti, texts, and themes come almost exclusively from the symbolist canon. Compositions such as his settings of Cinq poèmes de Charles Baudelaire, various art songs on poems by Verlaine, the opera Pelléas et Mélisande with a libretto by Maurice Maeterlinck, and his unfinished sketches that illustrate two Poe stories, The Devil in the Belfry and The Fall of the House of Usher, all indicate that Debussy was profoundly influenced by symbolist themes and tastes. His best known work, the Prélude à l’après-midi d’un faune, was inspired by Mallarmé’s poem, L’après-midi d’un faune.[20]

The symbolist aesthetic also influenced Aleksandr Scriabin‘s compositions. Arnold Schoenberg‘s Pierrot Lunaire takes its text from German translations of the symbolist poems by Albert Giraud, showing an association between German expressionism and symbolism. Richard Strauss‘s 1905 opera Salomé, based on the play by Oscar Wilde, uses a subject frequently depicted by symbolist artists.

 

Posted on

Suports escriptura

Plaques d’argila, cera, pergamí, papirus

( tauleta sumeria de la bugada )

Paper: Inventat a la Xina. Era obtingut a força de canya de bambú, palla d’arròs, fibra de morera, etc. El coneixement de la seva existència va arribar als àrabs, passant prèviament per Corea i Japó. Aquests el van fabricar gairebé exclusivament amb draps de cotó obtenint, així, paper de gran qualitat

Xilografia, estampació de plaques de fusta gravada sobre teles o paper.

Escrit a mà

Rotlles

Códexs: llibre de fulls (paper, pergamí (vitel·la, pell) relligats, manuscrits, contraposat als llibres impresos.

La pell més valorada era la de vedells joves d’on ve el nom vellum). La d’ovelles i cabres era més gruixuda. EN algunes regions es feien servir cérvols. Per una Bíblia o un llibre litúrgic podrien arribar a necessitar entre 100 i 500 animals. Als monestirs amb scriptoria actius hi havia grans ramats per poder atendre aquesta demanda.

Un vedell o una vaca podien costar uns 250 kg de blat, que a preu actual serien uns 50€. Així, una Bíblia que requeria 500 animls costaria entre 10m i 25m€ de material. La feina de preparació del pergamí ho podria multiplicar per 10, arribant a uns 200m €. Pel Codex Amiatinus (s. VIII) es van fer servir 1.500 vedells.

col·lecció manuscrits medievals de França i Anglaterra

Impremta

1440 Invenció de la impremta (caràcters metàl·lics mòbils)

Una Bíblia de Gutenberg en paper es venia per 30 florins (tres anys de sou d’un treballador qualificat), en pergamí 50-70 florins.

Es denominen incunables els llibres impresos abans de 1501.

La primera edició impresa d’una obra, contraposada als manuscrits, es coneix com editio princeps.

Evolució dels preus:

c. 1455, Bíblia de Gutenberg (paper), 30 florins (≈ 7.500 €), Esglésies, nobles
1623, First Folio de Shakespeare, 1 lliura (≈ 2.300 €) 2.000–2.500 €, Aristocràcia, teatrers
1815, “Emma” de Jane Austen, 18 xílings (≈ 90 €) 70–90 €, burgesia educada
2024, novel·la en tapa dura, 20 €

Mides de llibres

  • Folio: un full gran (600×483) on s’imprimeixen 4 pàgines (1-4, 2-3)  plegat per la meitat. Queda una mida de llibre de 305mmx483mm (una mica més petit que un dina3, 38 alçada (Bíblia de Gutemberg, o Shakespeare).
  • Quarto: dos plecs, 8 pàgines. 242×305 mm.
  • Octavo: quatre plecs, 16 pàgines, 153 x 228mm

Mides de papers

La sèrie A es va consolidar al s.XX definint A0 com un paper que tenia una àrea d’un metre quadrat i els costats en la proporció √2 . Això permetia que en dividir-lo per la meitat, els fulls resultants seguien mantenint la mateixa proporció:

  • A0: 1189×841
  • A1: 841×594
  • A2: 420×594
  • A3: 297×420
  • A4: 210×297
  • A5: 148×210
  • A6: 105×148

La sèrie B [és la que trobo en els papers de Raima], 100×70, 70×50

Tipus

Fonts.com   Fonts.net

Serif (amb terminacions als extrems):;

  • Roman de Nicholas Jenson
  • Itàlica (cursiva) de Aldo Manuzio (1494)
  • Garamond (1541)
  • Bodoni (1775)
  • Times New Roman, encarregada pel diari el 1932

Sans serif o de pal sec, Introduït a Anglaterra per a etiquetes, embalatges i titulars al segle XIX.

  • Gorton, gravades a màquina en plaques, (Martin Wichary descriu la cerca de cartells i plaques a NYC Aresluna)

  • Edward Johnston, sans serif pel metro de Londres (1913)

  • Helvetica de Max Wiedinger (1957)
  • Arial: Robin Nicholas i Patricia Saunders (1982) for Monotype Typography que havia de proveir les impressores IBM, més tard ho incorporà microsoft.
  • Gotham(Frere Jones, 2000) usada en la campanya de Barack Obama
Posted on

Humor i riure

Riure  |  Acudits i Humor |  Exemples

El riure

(CGPT) No es tracta d’una emoció sinó d’una resposta complexa que es pot estar associada a emocions de diversió (amusement), felicitat, alleujament després d’una tensió, sorpresa [per un doble sentit inesperat?], afecte i connexió social, playfulness, eufòria, nerviosisme, Schadenfreude. [una mateixa resposta fisiològica associada a diferents experiències subjectives].

Està associat amb l’alliberament d’endorfines que contribueixen a una sensació plaent. També activa el sistema nerviós parasimpàtic (Sistema nerviós autònom), reduint el estrès.

Pot ser un mecanisme de defensa en situacions de estrès o tristesa.

La teoria d’incongruitat [cognitiu], el riure es desencadena quan trobem una incongruitat o que les expectatives no es compleixen.

[Quan riem, no comuniquem el nostre estat als altres com en l’expressió de les emocions?]

Acudits i humor

(NewYorker) Quins acudits ens fan riure? El psicòleg britànic Richard Wiseman va fer un projecte de recerca on la gent aportava acudits i els altres votaven si eren divertits o no. Temes que es repetien: “Someone trying to look clever and taking a pratfall. Husbands and wives not being loving. Doctors being insensitive about imminent death. And God making a mistake. El més votat:

A couple of New Jersey hunters are out in the woods when one of them falls to the ground. He doesn’t seem to be breathing, his eyes are rolled back in his head. The other guy whips out his cell phone and calls the emergency services. He gasps to the operator, “My friend is dead! What can I do?” The operator, in a calm soothing voice, says, “Just take it easy. I can help. First, let’s make sure he’s dead.” There is a silence, then a shot is heard. The guy’s voice comes back on the line. He says, “O.K., now what?”

Ha estat objecte d’estudi de filòsofs, psicòlegs i neuròlegs. Es va perdre un tractat d’Aristòtil. El 1901 Bergson  va escriure “Qu’est-ce que c’est le rire?”

No queda clar quins processos cerebrals intervenen. No hi ha un punt a estimular que provoqui riure. Sembla que els jocs de paraules són processats a l’hemisferi esquerre i els  no verbals al dret.” In a 1981 paper in Brain and Language, the researchers Wendy Wapner, Suzanne Hamby, and Howard Gardner concluded that the left hemisphere of the brain is a “highly efficient, but narrowly programmed linguistic computer; in contrast the right hemisphere constitutes a suitable audience for a humorous silent film.” They explained, “While the left hemisphere might appreciate some of Groucho’s puns, and the right hemisphere might be entertained by the antics of Harpo, only the two hemispheres united can appreciate a whole Marx Brothers routine.” Neither hemisphere, apparently, thinks much of Chico.

Al sXVII Pascal va introduir la teoria de la incongruència, la desproporció entre l’expectativa i el que passa realment.
La teoria de l’alleujament afirma que trobem divertit el que qüestiona les normes que reprimeixen desitjos tabú inconscients. (Freud,  “Jokes and Their Relation to the Unconscious” 1905).
El neuròleg V. S. Ramachandran, in “Phantoms in the Brain” (1998), comenta la teoria de la incongruència com un mecanisme adaptatiu. Després d’una expectativa d’amenaça o perill (insular còrtex), el anterior cingulate gyrus, detecta una incongruència i envia el missatge “no hi ha perill” [i tot l’organisme es relaxa, catarsi] . El riure  comunica a la resta del grup que no cal preocupar-se.

[en relació amb el final inesperat] Leo McCarey, who directed the early Laurel and Hardy films, called it “almost an unwritten rule”—that jokes work best when there are two straightforward examples, to establish a pattern, and then a third, to shatter it. (“My favorite books are ‘Moby-Dick,’ ‘Great Expectations,’ and ‘Rock Hard Abs in Thirty Days.’ ”)

Exemples

Cabelleres congelades  a Takhini Hot Springs, Canadà

Cursa empaitant un formatge a Cooper’s Hill, Gloucestershire
Cursa carregant la dona, a Sonjakarvi, Finlàndia. El premi és el pes de la dona, en cervesa.
Baixades d’andròmines celebrades a moltes poblacions de Catalunya
  • Weird Books   llista de llibres que, encara que sembli mentida, s’han publicat:
    Fart Proudly
    Do it yourself coffins
    How to Poo on a date
    Manifold destiny [cuinar al motor del cotxe]
    Teach your wife to be a widow
    Baboon metaphysics
    How to live with an idiot
    I Told You I Was Sick: A Grave Book of Curious Epitaphs
  • Scott Rogowsky Cobertes de llibre falses, part 2, part 3
  • La bougie du sapeur, un diari que només surt els 29 de febrer
  • Un dia sense pantalons al metro de Londres (BBC)

Humoristes

Cinema

TV: Monthy Phyton

Monòlegs: Joan Capri

 

Posted on

Wordsworth

William Wordsworth (7 April 1770 – 23 April 1850) was a major English Romantic poet who, with Samuel Taylor Coleridge, helped to launch the Romantic Age in English literature with their joint publication Lyrical Ballads (1798).

Wordsworth’s magnum opus is generally considered to be The Prelude, a semi-autobiographical poem of his early years that he revised and expanded a number of times. It was posthumously titled and published, before which it was generally known as “the poem to Coleridge”.[1] Wordsworth was Britain’s poet laureate from 1843 until his death from pleurisy on 23 April 1850.

Obres

Posted on

Auden 1907-1973

Wystan Hugh Auden (21 February 1907 – 29 September 1973) was an English-American poet. Auden’s poetry was noted for its stylistic and technical achievement, its engagement with politics, morals, love, and religion, and its variety in tone, form and content. He is best known for love poems such as “Funeral Blues”, poems on political and social themes such as “September 1, 1939” and “The Shield of Achilles”, poems on cultural and psychological themes such as The Age of Anxiety, and poems on religious themes such as “For the Time Being” and “Horae Canonicae”.

  • 1907 neix a York, creix a Birmingham

[1927 a 1936] Poems, The Orator. Anys de la depressió i posicionament esquerrà. Després d’una estada a Espanya deixa de creure en el poder de la paraula i en la política.] [1936 – 1946]  Canvis religiosos [1948 1973

  • 1939 Es trasllada als USA juntament amb Cristopher Isherwood. 1946 n’agafa la ciutadania. Coneix qui serà la seva parella, Chester Kallman. Influït per la lectura de The descent of the dove de Charles Williams i Kierkegaard canvia el marxisme i freudisme pel cristianisme.
  • 1940 Another Time
  • 1944: For the Time Being: A Christmas Oratorio
  • 1944: The Sea and the Mirror: A Commentary on Shakespeare’s The Tempest
  • De 1947 a 1957 passa els estius a Ischia. A partir de 1958 xalet a Kirschketten A Àustria. Durant el curs dóna classes i a l’estiu escriu poesia. A Ischia l’atrau la cultura catòlica “del pa i el vi, en que se celebra l’aniversari dels sants amb focs d’artifici i el dia de Corpus toca la mateixa banda que ho fa abans dels partits de futbol”. Seguirà uns horaris estrictes gairebé cronometrats: escriure al matí, dinar, passeig o bany, escriure i baixar a la plaça del poble fins que a les deu  en punt interrompia la conversa i se’n tornava a casa.
  • 1947: The age of Anxiety pel qual rebrà el premi Pulitzer. Bernstein en farà un oratori i Jerome Robbins un ballet.
  • 1948 comença a escriure In Praise of the Limestone, que mira com al paisatge realment humà per la seva inconstància
  • 1951 Nones (inclou Prime i Nones, amb les altres cinc hores canòniques completarà el cicle el 1955) que conté In praise of the limestone.
  • 1955 The shield of Achilles, que conté la resta de les hores canòniques i els anomenats Bucòliques [ llacs].  Elogiarà The Lord of the Rings de Tolkien, en contra de l’opinió de molts altres crítics.
  • De 1956 a 1961, professor de poesia a Oxford. Pronuncia la conferència Making, Knowing and Judging. Deixa Ischia quan pretenen augmentar-li el lloguer exageradement (Goodbye to mezzogiorno) i passarà els estius a Àustria, a Kirschtetten

Cites Auden

AUDEN, W.H.  , PDF. MENDELSOHN, EDWARD Auden and God

Posted on

Funeral blues. Auden

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He is Dead.
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.
The stars are not wanted now; put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun,
Pour away the ocean and sweep up the woods;
For nothing now can ever come to any good.

Pareu tot els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

Posted on

Talking to myself. Auden.

(for Oliver Sacks)

Spring this year in Austria started off benign,
the heavens lucid, the air stable, the about
sane to all feeders, vegetate or bestial:
the deathless minerals looked pleased with their regime,
where what is not forbidden is compulsory.

Shadows of course there are, Porn-Ads, with-it clergy,
and hubby next door has taken to the bottle,
but You have preserved Your poise, strange rustic object,
whom I, made in God’s Image but already warped,
a malapert will-worship, must bow as Me.

My mortal Manor, the carnal territory
alloted to my manage, my fosterling too,
I must earn cash to support, my tutor also,
but for whose neural instructions I could never
acknowledge what is or imagine what is not.

Instinctively passive, I guess, having neither
fangs nor talons nor hooves nor venom, and therefore
too prone to let the sun go down upon your funk,
a poor smeller, or rather a censor of smells,
with an omnivore palate that can take hot food.

Unpredictably, decades ago, You arrived
among that unending cascade of creatures spewed
from Nature’s maw. A random event, says Science.
Random my bottom! A true miracle, say I,
for who is not certain that he was meant to be?

Enguany la primavera ha començat benigna:
cels transparents, aires estables, àmbits sans
per a tots els menjaires, vegetals o bèsties;
els minerals semblen contents amb el seu règim,
on és obligatori tot allò que no està prohibit.

D’ombres, per descomptat, n’hi ha: anuncis pornogràfics,
mossens moderns, i el veí del costat que s’aferra a l’ampolla.
Tu, tanmateix, mantens l’aplom, objecte estrany i rústic,
i Jo, creat a imatge de Déu, però ja deformat,
altiu com sóc, t’he de complimentar a Tu, que ets Jo.

Tu ets el meu senyoratge mortal, territori carnal
adjudicat al meu govern, també fill adoptiu:
he de guanyar diners per mantenir-te; i ets també el meu tutor,
però les teves instruccions neurals no em deixen mai
saber què és, ni imaginar les coses que no són.

D’instint passiu – em sembla – , sense grans ullals
ni grapes, ni unglots, ni verí, i per tant
massa propens a deixar-te emportar per la basarda,
un pobre ensumador de flaires, o millor: censor de flaires,
amb un omnívor paladar que aguanta bé els picants.

Imprevisiblement, fa dècades, vas arribar
entre un saltant inacabable d’éssers vomitats
del quall de la Natura. fet casual – ens diu la ciència-
¿Fet casual? Camàndules! Miracle pur – Jo dic -.
Ningú no dubta d’haver estat designat a existir.

As You augmented and developed a profile,
I looked at Your looks askance. His architecture
should have been much more imposing: I’ve been let down!
By now, though, I’ve gotten used to Your proportions
and, all things considered, I might have fared far worse.

Seldom have You been a bother. For many years
You were, I admit, a martyr to horn-colic
(it did no good to tell You -But I’m not in love!);
how stoutly, though, You re`pelled all germ invasions,
but never chastised my tantrums with a megrim.

You are the Injured Party for, if short sighted,
I am the book-worm who tired You, if short-winded
as cigarette addicts are, I was the pusher
who got You hooked. (Had we been both a bit younger,
I might well have mischiefed You worse with a needle.)

I’m always amazed at how little I know You.
Your coasts and outgates I know. for I govern there,
but what goes inland, the rites, the social codes,
Your torrents, salt and sunless, remain enigmas:
what I believe is on doctors’ hearsay only.

Our marriage is a drama, but no stage-play where
what is not spoken is not thought: in our theatre
all that I cannot syllable You will pronounce
in acts whose raison-d’être escapes me. Why secrete
fluid when I dole, or stretch Your lips when I joy?

Mentre prenia forma i augmentava el teu perfil,
Jo esguardava amb recel el teu aspecte. La seva arquitectura
havia d’haver estat més imponent. M’han enganyat!
A hores d’ara, però, m’he avesat a les teves proporcions
i, a fi de comptes, molt pitjor m’hauria pogut anar.

Poques vegades has estat una molèstia. Durant molts anys
vas ser un màrtir del còlic (no en treia res de dir-te:
Però si no ho estic, d’enamorat!) i tanmateix amb quina gran
tenacitat has sabut vèncer invasions microbianes,
i mai no has castigat els meus humor amb cap migranya.

Tu ets la Part Perjudicada; si ets miop és perquè Jo,
que sóc un cuc devorador de llibres, vaig cansar-te;
si esbufegues per culpa del tabac, és perquè Jo
vaig aviciar-t’hi. (I si haguéssim nascut tots dos uns anys
més tard, potser t’hauria habituat a la xeringa.)

Sempre em sorprèn el poc que sé de Tu. Només conec
els teus portals i costes, perquè això Jo m’ho governo;
però què passa terra endins, els ritus, els costums socials,
els Teus torrents salats i sense sol, són purs enigmes.
Tot el que no sé, només ho sé pel dir dels metges.

El nostre matrimoni és un drama; però no cap obra
on allò que no es diu no és pensat. En el nostre teatre
tot el que Jo no puc articular Tu ho dius amb actes
que no comprenc del tot. ¿Per què segregues líquid,
quan estic trist? ¿Per què estires els llavis, quan content?

Demands to close or open, include or eject,
must come from Your corner, are no province of mine
(all I have done is to provide the time-table
of hours when You may put them): but what is Your work
when I librate between a glum and a frolic?

For dreams, I quite irrationally, reproach You.
All I know is that I don’t choose them: if I could,
they would conform to some prosodic discipline,
mean just what they say. Whatever point nocturnal
manias make, as a poet I disapprove.

Thanks to Your otherness, Your jocular concords,
so unlilke my realm of dissonance and anger,
You can serve me as my emblem for the Cosmos:
for human congregations, though as Hobbes perceived,
the apposite sign is some ungainly monster.

Whoever coined the phrase The Body Politic?
All States we’ve lived in, or historians tell of,
have had shocking health, psychosomatic cases,
physicked by sadists or glozing expensive quacks:
when I read the papers. You seem an Adonis.

Time, we both know, will decay You, and already
I’m scared of our divorce: I’ve seen some horrid ones.
Remember: when Le Bon Dieu says You Leave him
please, please, for His sake and mine, pay no attention
to my piteous Dont’s, but bugger off quickly.

Les ordres per obrir i tancar, incloure o expulsar,
han de venir del Teu costat; no són dominis meus
(tot el que faig és proveir-te d’un horari perquè Tu
les hi puguis posar): però ¿quina és la teva feina
quan Jo oscil·lo entre penes i barriles?

Et recrimino irracionalment els somnis.
Tot el que en sé és que no els puc triar: si ho pogués fer
s’ajustarien a alguna prosòdia. Sigui el que sigui
allò que volen recalcar les meves nocturnals manies,
Jo ho desaprovo totalment, com a poeta.

T’agraeixo la teva alteritat, les teves harmonies joculars,
tan diferents del meu reialme d’ira i dissonància.
Tu pots ser el meu emblema per al Cosmos.
A les associacions humanes, tal com deia Hobbes,
el signe que els escau és un monstre desgairat.

Qui va fixar la frase El cos polític?
Tots els Estats on hem viscut i els que la història ens reporta
han malviscut amb saluts repugnants, casos psicosomàtics,
tractats per sàdics o bé curanderos xerraires i cars.
Quan llegeixo els diaris, Tu sembles un Adonis.

El Temps, Tu i jo ho sabem, et marcirà, i ja ara tinc por
d’aquest nostre divorci; n’he vist alguns de terrorífics.
Recorda això: quan Le Bon Dieu t’ordeni “deixa’l”,
per favor, per favor, pel bé d’Ell i pel Meu, no facis cas
dels meus penosos “no’s”, i fot el camp de pressa.

Posted on

Villa dei Misteri

No havia preparat gaire la visita a Pompeia. Només entrar al recinte vaig voler mirar si trobava per la Maria la postal de “Safo”, la noia que anava a escriure, i aleshores vaig veure les postals dels frescos de la Villa dei Misteri. Al plànol vaig veure que quedava una mica lluny, mig kilòmetre fora de la ciutat. Hi vaig arribar que només hi havia un altre visitant, les columnes, el mosaic, el corredor de pintura porpra i després tornant a sortir al pati, al triclinium, uns frescos meravellosos, un noiet llegint, un àpat, música, una ballarina. M’hi vaig quedar una bona estona,e com encantat. Vaig donar una volta per la Vil·la i hi vaig tornar.

Segons he llegit, els frescos representarien un procés d’iniciació d’una dona als misteris de Bacus. Un noi llegeix el ritual, la dona serveix una safata. Una esacena a l’Arcàdia amb un sàtir tocant la flauta. Després ella mira alguna cosa amb horror. Després la iniciada retorna i al fnal Cupid li ofereix un mirall.

Quins àpats es van fer aquí? Quines converses? En quins rituals van participar?

[gmedia id=38]

Posted on

Cryptoporticus, giardino inglese, Reggia di Caserta

El desembre de 2018, després de pujar els gairebé tres kilòmetres de jardí que uneix el palau amb el turó on hi ha una cascada, entro al jardí anglès. Primer visito un amfiteatre que havia de ser  una bassa, es va fer servir com a rusc i ara és com un teatre. Vaig baixant pel pendent verd amb grans arbres i de sobte el camí s’enfonsa a terra entre roques artificials seguint un corredor que es divideix en dos, un s’obre a un estanyol on hi ha una Venus agenollada. L’altre descobreix com un temple secret rera la roca, el cryptopòrtic, una galeria coberta que ja va ser construida el 1792 com una runa roma per ser descoberta pels visitants. En arribar-hi pràcticament sol, semblava que estigués a punt de començar uns ritus iniciàtics.

àlbum   Galeria

web jardí anglès

 

Posted on

Genoma humà

El cos humà Herència Bioquímica

Cromosomes i DNA. Seqüenciació i contingut.  Genoma humà de referència.  Raça   Configurant humans      Qüestions

Cromosomes i DNA

El genoma humà és el conjunt de seqüències d’àcids nucleics codificat als 23 parells de cromosomes, una parella per determinar el sexe (XX femella o XY mascle), i la resta 22 anomenats autosomes. Hi són a totes les cèl·lules. A més hi ha una part de DNA independent als mitocondris.

Cromàtide (1) amb els braços llarg i curt, units al centròmer. Als extrems hi ha els telòmers. Els cromosomes s’ordenen per longitud i per les bandes que es detecten tenyir-los.

Hi ha diverses tècniques per tenyir els cromosomes. Hi ha una nomenclatura per la ubicació en els cromosomes, número cromosoma, braç curt p o llarg q, regió, banda i subbanda. 13p11.2 indica cromosoma 13, braç curt, regió1, banda 1, subbanda2.

Seqüenciació i contingut

El Human Genome Project va completar el 92% de la seqüenciació el 2003. El 8% restant corresponia a les parts del centròmer i telòmers que eren més difícils de seqüenciar. Aquests es completaran el 2023. El projecte es basa en les mostres de 47 individus anònims.

Si ho imprimíssim, com ha fet la Wellcome Collection tindríem uns 100 volums, 4-6 per cada un dels cromosomes.

  • codi DNA, representa un 1-2% del total. 19.000 a 20.000 gens Fragments que seran copiats pel m-RNA per sintetitzar proteïnes. [En general, no sabem encara el paper d’aquestes proteïnes. La idea del DNA com una mena de plànol de del fenotip que es pot corregir és prematura. No entenem els plànols]
  • DNA que no codifica proteïnes.
    • Unes 60.000 gens pel RNA.
    • Uns 13.000 pseudogens que serien gens inactius [plànols obsolets]
    • Seqüències que regulen quins gens s’activen i quins no, podria ser fins a un 10% del genoma.
    • transposable elements: fins a un 50% del genoma serien seqüències repetitives amb diverses funcions, paper en la mitosi o meiosi, transposons (gens que poden canviar la seva posició en el genoma), i regulació.
    • junk DNA, material que no tindria cap funció. Alguns autors indiquen que seria fins a un 90% mentre que altres el rebaixen al 40%. El fet que avui no se li conegui cap funció no vol dir que en un futur no es descobreixi.

[La consulta a ChatGPT:

  1. Coding DNA, 1-2%, exons que codifiquen proteïnes (al mRNA hi ha exons i introns que serveixen per al procés però que es descarten.
  2. Elements regulatoris que determinen quins gens s’expressen, enhancers, silencers, promoters [i què determina quins elements regulatoris entren en joc? Per exemple, un individu pot tenir uns gens pe`ro sense el corresponent enhancer no se li activa?]
  3. Transposons, 45% del genoma, seqüències repetitives que podrien tenir un paper en regulció i innovació..
  4. Introns, que intervenen en el procés i després es descarten
  5. Elements estructurals als centròmers i telòmers.
  6. DNA que no codifica que podria tenir un paper que encara no hem identificat

]

Genotip és el total del material genètic d’un organisme.

Fenotip és l’expressió d’aquest fenotip amb la influència del medi i factors de regulació dels gens que poden influir en com s’expressen: epigenètica.

Al·lel
Se suposa que els gens que són en una mateixa posició en un cromosoma regulen l’expressió d’un mateix tret del fenotipus. Els al·lels són les diferents variants que pot presentar un gen, les més simples, les que només impliquen variar un nucleòtid (SNP single nucleotid polymorfism) . En un organisme diploide, que té els cromosomes duplicats, hi trobem dues vegades (dos al·lels) el gen encarregat d’un determinat caràcter. Si són iguals, és homozigosit. [ Per exemple, si un gen determina el color dels ulls, els al·lels serien els diferents colors possibles, i un individu d’ulls marrons pot ser portador d’un al·lel d’ulls blaus].

Haplotip és un grup d’al·lels que s’hereta sencer d’un dels progenitors, sense que hi hagi recombinació. [ex ulls blaus, cabells rossos?], sovint són seqüències de gens que van seguides (genetic linkage/lligament genètic). És el cas també del DNA mitocondrial i el cromosoma Y. Aleshores tots els individus que comparteixin aquest haplotip es poden associar a un avantpassat comú. Aquesta branca d’un clade constitueix un haplogrup. Això permet estudiar la colonització del món per l’homo sàpiens i la seva distribució actual.

Genoma estàndard de referència

El genoma complet té dades de 47 individus.  [CPGT indica 20, i la majoria d’un sol donant d’etnicitat variada.] el Genome Reference Consortium el manté i el va actualitzant. La darrera versió és la GRCh38.p14.

Com varia el genoma d’un individu a un altre? Els estudis miren d’observar canvis de nucleòtids individuals (single-nucleotide polymorphisms o (SNPs). N’hi hauria un per cada 1000 parells de bases. Així que els humans som genèticament iguals en un 99.9%.

Algunes seqüències varien molt d’un individu a un altre i serveixen per obtenir empremtes digitals (forenses, policia), o tests de paternitat. Algunes alteracions grans suposen embrions inviables o malalties com la síndrome de Down, síndrome de Turner.

El projecte HapMap va recollir, de 2002 a 2010, mostres de diferents poblacions per fer un mapa de les diferències, (tant de poblacions, com de malalties] [Nature 2010]. Va ser seguit per 1000 Genome Project que ho ampliava fins 700 individus de 7 poblacions diferents. [Entenc que serveix per trobar factors genètics de risc comuns a tota una població,]

Raça

Les diferències entre els genotips de membres de diferents races són més petites que les diferències entre membres d’una mateixa raça. Això voldria dir que, genèticament, la noció de raça [com si es tractés de subespècies diferents] no està fonamentat. Els trets diferents de pigmentació, forma dels ulls i del nas, són adaptacions al clima local. (Evolució humana: Races.)

[Això vol dir que atribuir a una base biològica resultats inferiors de IQ, o endarreriment cultural d’un poble, és erroni. La diferència de IQ es deuria al medi i l’endarreriment cultural, possiblement a l’aïllament geogràfic (Els indígenes , una pregunta incòmoda)]

A “Qui som, història de la diversitat humana”, p.244 Cavalli Sforza explica que quan es va publicar un estudi que mostrava que els estudiants japonesos tenien un IQ 11 punts superior als americans, cap psicòleg ho va atribuir a una superioritat genètica sinó al mal funcionament de l’escola secundària americana. (Desenvolupament, Herència).

Configurant humans

(chatGPT, DeepSeek) Quina part del fenotip sabem que ve determinada per gens? Podríem arribar a configurar humans com els personatges d’un vídeojoc? Els 🧬 indiquen el grau d’influència genètica. Els trets monogènics com l’anèmia falciforme, són relativament simples de modificar. D’altres com l’alçada o la intel·ligència poden dependre de molts gens. A més, els factors ambientals poden silenciar/activar gens. (Basat en recursos com GWAS Catalog i OMIM).

Vindrà un dia que els pares encarregaran nens a la carta? O que la societat determinarà unes tipologies i quants en necessita de cada?

Trets físics

  • Alçada. 🧬🧬🧬🧬. Molts gens involucrats (centenars, HMGA2, GDF5); editable amb dificultat.
  • Color dels ulls. 🧬🧬🧬🧬🧬. Bastant ben comprès (OCA2, HERC2); fàcilment modificable.
  • Color del cabell. 🧬🧬🧬🧬. Bastants gens TYRP1, IRF4; modificable.
  • Tipus de cabell EDAR (cabell gruixut i recte), TCHH (arrissat). 🧬🧬🧬. Diversos gens coneguts.
  • Color de la pell. 🧬🧬🧬🧬🧬. Força comprès; molts gens. Melanina (SLC24A5, SLC45A2 per pell clara/fosca), Sensibilitat al sol (MC1R), pigues (IRF4, BBN1).
  • Forma de la cara / nas / mandíbula. 🧬🧬🧬. Coneixement parcial, poligènic. Empremtes dactilars. 🧬🧬🧬. Principalment genètic però aleatori.
  • Veu / to vocal. 🧬🧬. Influència genètica i ambiental.
  • Massa muscular. 🧬🧬🧬. Influïda per gens com MSTN (miostatina).
  • Dents rectes / maloclusió. 🧬🧬. Alguns gens identificats.

Sensorials

  • Olor: Receptors olfactius (ex: OR6A2 per detectar coriandre com a sabó).
  • Gust: TAS2R38 (sensibilitat al gust amarg).
  • Audició: GJB2 (pèrdua auditiva congènita).

Capacitats cognitives i mentals

  • QI / Intel·ligència general. 🧬🧬🧬. Alta heretabilitat, associada a xarxes de gens (ex: FNBP1L, DTNBP1), però amb influència ambiental enorme.
  • Memòria. 🧬🧬. Coneixement parcial.
  • Trastorns mentals. Esquizofrènia (COMT, DISC1), TDAH, autisme (CHD8, SHANK3). 🧬🧬🧬🧬. Alta heretabilitat, però multifactorials.
  • Risc de depressió / ansietat. 🧬🧬. Genètic i ambiental.
  • Personalitat (introversió, impulsivitat). 🧬🧬🧬. Correlacions genètiques detectades, però febles.
  • Son: Patrons de son (DEC2 per a dormidors curts).

Capacitats físiques i rendiment

  • Força física. 🧬🧬🧬. Influència de gens relacionats amb la massa muscular i la recuperació.
  • Resistència aeròbica. 🧬🧬🧬. Gens com ACTN3 i altres.
  • Tendència a l’obesitat. 🧬🧬🧬🧬. Gens com FTO; combinat amb dieta i hàbits.
  • Coordinació / habilitats motrius. 🧬🧬. Genètica i aprenentatge.
  • Tipus de fibra muscular: ACTN3 (velocitat/explosivitat), ACE (resistència).
  • Densitat òssia: LRP5 (mutacions extremes provoquen ossos superdensos o fràgils).

Salud i longevitat

  • Risc de càncer. 🧬🧬🧬🧬. BRCA1/2, p53, etc.
  • Malalties cardiovasculars. 🧬🧬🧬. Factors genètics i d’estil de vida.
  • Diabetis tipus 2. 🧬🧬🧬. Genètic + ambiental.
  • Malalties rares monogèniques. 🧬🧬🧬🧬🧬. Sovint amb una sola mutació clara, com la fibrosi quística (CFTR), Huntington (HTT), Anèmia falciforme (HBB)
  • Malalties Poligèniques: Diabetis tipus 2 (TCF7L2), Alzheimer (APOE), càncer (BRCA1/2).
  • Longevitat. 🧬🧬🧬. Factors genètics i ambientals. Gens com FOXO3A associats.
  • Tolerància a la lactosa: Regulada per LCT (persistència de lactasa en adults).
  • Metabolització d’alcohol: ALDH2 (acumulació d’acetaldehid en asiàtics).
  • Grup sanguini: Sistema ABO (ABO), Rh (RHD).

Altres

  • Tolerància a l’alcohol / lactosa. 🧬🧬🧬🧬🧬. Molt ben entès.
  • Sensibilitat al dolor. 🧬🧬🧬. Variants com SCN9A.
  • Cronotip (matiner/nocturn). 🧬🧬🧬. Gen CLOCK i altres.
  • Gènere biològic / intersexualitat. 🧬🧬🧬🧬🧬. XX/XY + altres factors genètics.
  • Orientació sexual. 🧬🧬. Investigació en curs; influència genètica modesta.
  • Geosmina: Capacitat de sentir l’olor de la pluja (TAAR).
  • Oïda de músic: AVPR1A associat a l’afinació musical.

Així, un suposat GENECRATFT podria configurar:

  • Color dels ulls, cabell, pigmentació de la pell
  • Alçada (150-210cm), composició corporal Ectomorf, Mesomorf, Endomorf
  • Rostre amb forma facial Ovalada, Rodona, Angular, Personalitzada, pigues
  • El concepte raça no té una base biològica, perquè les diferències genètiques són mínimes. En tot cas les variacions de la pigmentació de la pell, forma i colro dels ulls, forma del nas, textura del cabell, corresponen a adaptacions al clima local [però tenen una base genètica!]
  • Intel·ligència general (Estàndard, Elevada, Superior, Òptim (<150)), Memòria a llarg termini
  • Tipus de pensament (Analític, Abstracte, Emocional, Adaptatiu)
  • Tolerància a l’estrès
  • Velocitat d’aprenentatge
  • Força muscular (Baixa, Mitjana, Alta, Elite-atlètica), Resistència aeròbica
  • Reflexos (normal a ultraràpid), Recuperació cel·lular
  • Personalitat (risc experimental): Tendència social (Introvertit, Equilibrat, Extrovertit, 🧬🧬). Control emocional, Empatia, Impulsivitat / autocontrol

El sexe es podria definir mitjançant la manipulació dels cromosomes XX / XY, així com altres gens reguladors com SRY, SOX9, DAX1, etc.

 

Qüestions

Llevat d’algunes malalties hereditàries, no sabem interpretar el llistat de les bases de DNA. En el cas d’aquestes malalties, és prematur encara modificar el DNA per eliminar-les.

Tenim els plànols però no sabem per a què serveixen.
A dia d’avui, si no es té una determinada malaltia amb base genètica, la informació del genoma no té utilitat (Wired). Wired, 30 anys des que va començar el projecte genoma. Sequenciar el genoma d’un individu costaria entre 200 i 1000 $ ( wired ). El 1993 va començar el projecte del Genoma humà, completat el 2003. Hi havia l’expectativa que, disposant del “plànol”, podríem modificar els “plànols  defectuosos”, és a dir, eliminar les malalties hereditàries, i fins i tot introduir millores. El problema és que no sabem interpretar els plànols.
En aquest sentit hi ha qui argumenta que “l’arquitecte de la vida” és la cèl·lula i no el genoma (Noema) [Potser el genoma són els plànols i la cèl·lula el constructor.]

No.  Because we have the technical ability to generate the sequence, and a  very good quality one at that. But then there’s this massive gap between  having the data in front of us and knowing what it all means. That’s  why one of our bold predictions is to get to a place where we know the  biological function of every human gene. We’re making progress, but that  progress is likely going to be measured more in decades than in years.
One of the other projects we’re supporting is an effort to get to a reference genome that captures the full multidimensional diversity of humanity. What we have now doesn’t do that. If we grab someone from the middle of Asia and sequence their genome, we want to compare their variants to an appropriately matched control group so we can assess any rare changes that might be behind a health problem, or contribute to the risk of developing one. If all we have to compare it to is a standard reference that, like the one we have now, happens to be made from European DNA, it can be really misleading. So the goal of this pan-genome effort is to always have available an appropriately ancestrally matched data set available for medical interpretation. Achieving that is also one of our bold predictions.

El DNA que compartim amb altres espècies
Evolució. El DNA que compartim amb altres espècies: Compartim un 88% de DNA amb els ratolins ( Dna que compartim amb altres espècies), [l’exposició sobre els avantpassats ens mostra els esquirols amb rebesavis i els llargandaixos com cosins].

Genoma i genètica: (Von genen und Menschen, Dresden 2023).

  • Aporten informació sobre la història de la humanitat (Prehistòria i migracions) i ajuden a solucionar crims.  Serveix per desmentir el racisme, les diferències dins d’una població són més grans que les diferències fora.
    Què es pot inferir del DNA, i probabilitat. Color del cabell 64-94, origen geogràfic continent 99.9, color de la pell 80-98, color dels ulls, 99 per pur blau marró, resta 51, edat amb aprox de 5 anys amunt avalls entre 20 i 60.
  • Identitat: Què determina què som. Estudi de Minnesota sobre bessons idèntics. Influència de l’epigenètica. Recentment la recerca sobre bessons ja no és tant sobre característiques físiques i patrons de comportament sinó en com l’entorn influencia l’expressió dels gens. Això canvia la manera de veure sobre fins a quin punt som lliures d’autodeterminar-nos, i per tant som responsables [més no estar subjectes a una programació genètica estricta de la qual no podem escapar.] (2010 Time, Why gens aren’t destiny). La identitat de gènere i l’orientació sexual, estan determinades pels gens?
  • Salut: guarir, optimitzar, estandaritzar? La tecnologia CRISPR permet editar el genoma. De moment està prohibit en humans (He Jiankui ho va fer el 2018)
  • Natura, nova creació? recuperar espècies extingides? Vivim en simbiosi amb altres éssers [flora intestinal, microbis], holobionts en paraules de Lyyn Margulis.  I’m humanity Yakushimaru. Música basada en el DNA d’un bacteri.

Recerca

  • Acabant de completar el genoma (Quanta) 2021
  • Projecte per estudiar una cèl·lula simplificada, amb un genoma mínim (New Yorker 2022 )
  • La part del genoma que no codifica proteïnes, Genome Dark Matter (BBC)
  • El genoma de refèrència que es fa servir als tests cobreix només una part determinada de la població. (Inverse).
  • la cèl·lula més que no el genoma és l’arquitecte de la vida (Noema 2023).
  • Epigenètica, l’empremta hereditària de la fam dels avantpassats (Nautilus 2025).
  • Inferint la fesomia a partir d’una mostra de DNA (Intercept 2025).
  • Entrenant AI a llegir seqüències de DNA (Quanta magazine 2025)

Recepta per a una societat

Ens podem plantejar quina composició de tipus humans voldríem per tenir una societat estable i justa.

Posted on

CATEGORIES

  • ANOTACIONS

FETS i SISTEMES

  • UNIVERS
  • TERRA
  • SOCIETATS
  • PERSONES
  • CULTURA

Les categories classifiquen posts i es basen en l’ontologia: coses, fets que protagonitzen coses, i comentaris.

Els menús i les pàgines corresponen a la presentació, al recorregut per les sales del museu.

ANOTACIONS: Posts que no corresponen ni a fets (coses que han passat) , ni a sistemes (pedres, espècies, històries, sentiments, obres)

  • META: Continguts sobre com és el museu, justificacions sobre la proposta.
  • MUSEU: Continguts expositius del museu personals, que no correspondrien a continguts estàndar que poden estar a la wikipedia, per exemple. Les propostes contemplatives de l’Ara i aquí, 6 contemplacions, itineraris que unifiquen a filosofia, religió, història de la ciència, exposicions particulars, els camins del saber.
  • NOTA: Reflexions meves, el que seria un text en un cartell en un espai real. Tenen una taxonomia particular, ANOTACIO, que permetrà generar un cloud amb els seus tags, sense que apareguin per exemple, altres tags com Haydn.

UNIVERS

  • FETS: Història de l’univers: big bang i expansió galàxies, protagonitzats per estrelles, planetes, galàxies. Escenaris: sistema solar, estrelles properes, galàxies, gran escala. Posts etapes de l’evolució de l’univers, cat FET > Cosmos
  • SISTEMES: Estrelles, planetes, galàxies. Posts sobre objectes celestes, estrella, – com incloure les diferents versions al llarg de la història de la ciència?] cat SIS > Cosmos [serien les zones de l’espai una mena de categories?]

[

experimental

inventari fets i sistemes en l’espai i el temps, catàleg d’estrelles i galàxies, mapa del cel

]

SALES

(quina seria la meva guia de camp?]

  • el cel estrellat i mapa de les constel·lacions
  • les diferents visions del cosmos enllaç a cultura > obres > ciència > cosmos, les aportacions al llarg de la història de la ciència que ens han construit la idea que tenim del cosmos.
  • Potser una llista de fets,
  • història de l’univers: query sobre fets > cosmos
  • “calaixos amb objectes”: query o llista sis > cosmos
  • enllaços a art (els observatoris com Jantar Mantar), literatura i música, query sobre obres que portin tag “cosmos”, que el nostre cos està format per àtoms que es van originar, l’exposició “sonora”.
  • inventari

TERRA

  • FETS: Història de la terra: origen, etapes de l’evolució geològica i biològica. Protagonitzat per capes continentals i atmosfera i hidrosfera, hàbitats i biomes, espècies animals i vegetals. reducció cat> FET > evolució terra (els períodes)
  • SISTEMES
    • Geografia1: litosfera, atmosfera, hidrosfera, muntanyes i rius, biomes [una taxonomia de llocs] cat> sis > geografia (continents, muntanyes, rius, planes, deserts |  fets recurrents: les estacions, els vents, els grans cicles de l’aigua, oxidació
    • Geografia2: 8 ecozones, uns centenars d’ecoregions amb 25 biomes [el museu de Glasgow estava per Habitats]
    • Geologia: roques i minerals
    • Biologia: espècies animals i vegetals (aquí en principi hi hauria d’haver també l’homo sàpiens, com a sistema que té una massa, unes parts, i contraposat a les sensacions introspectives. La psicologia “observada” també hauria de pertànyer aquí, estrictament. Però podem observar conducta sense sentir empatia? I l’autopercepciño del cos – mnalgrat el que diu Auden que ens és estrany, també costa de separar). La genètica d’un home i d’un gos és molt similar; però els escans cerebrals i la conducta?]

SALES

  • els meus viatges [posts vida] les exploracions del món  [fets. exploració], la història dels mapes [obres mapes]
  • evolució de la terra [FETS > terra] [obres ciències Lydell i estratigrafia, Darwin]
  • SIS
    • la terra en conjunt els grans cicles [SIS terra]
    • geologia: la formació de roques i com evolucionen + la meva col·lecció [sis >terra >geologia>roques, minerals
    • espècies animals i plantes [veure invsbiol per com explicar la fisiologia i tots els aspectes]

SOCIETATS

  • FETS: Història de l’home protagonizada per “civilitzacions”, enteses en sentit ample, les quals hauré assignat una taxonomia. [ cat: FET > soci o història> [ detallar més? expansió conquerir, canvi tecnològic]
    • evolució humana
    • prehistòria
    • història antiga
    • història medieval
    • història moderna
    • història contemporània
    • Història de la cultura: Art, música, literatura
  • SISTEMES
    • [el territori és un sistema terra]cal esmentar-lo
    • grup d’humans organitzat: família, poble, regne, i les seves activitats, igual que les espècies animals i la seva fisiologia: aparellar-se, reproduir-se, assentament i refugi, aliment i energia, comerç.(llaurar u camp, lluitrar, fer auditories) Classes socials i papers dins de cada grup [veure model de la loteria del destí] [biografies tipus] [les activitatsd es poden fer gràcies a la tècnica i visió del món disponible]
    • [els memes o WeltAnschauung que la regeix: idea sobre el món, tecnologies com agricultura o mineria, religió, costums i rituals per viure l’art, la lectura, la música,]

Per cada “bloc” de civilització caldrà indicar el sistema o sistemes, tipus de societat i classes socials i biografies tipus, amb la població i evolució de la demografia (com en la simulació de la loteria). I a més el territori i els memes o weltanscauung que i intervenen. (A Antropologia, a l’hora de parlar de societats es distingia entre infraestructura (demografia, economia, com creixen els individus, com obtenen menjar i energia, llaurar la terra, comerç), estructura (com s’organitza, família o similars, pobles, regnes) i superestructura: creences i continguts. I hi afegiria les biografies “tipus“, els papers que hi ha a la societat: un pagès forma part d’unes etsructures, du a terme unes activitats d’infraestructura.

Proposo com a categories:

 

  • Grups socials: família, poble, ciutat, estat
  • activitats de grups socials
  • rols, papers, classes socials
  • jaciments

una ciutat seria un grup social, i un canal, una carretera, un pont? el jaciment és l’equivalent a un fossil, Hi han de ser perquè a partir de documents i jaciments hem de poder reconstruir la història.

 

SALES

  • Itineraris:
    • recorregut des dels inicis, genographic i blocs de civilitzacions [si es pot indicant les fonts de documents i jaciments]
    • recorregut invers, els meus avantpassats possibles (fins al meu genographic, quantes generacions tinc enrera)
  • Query inventari loteria del destí: un atlas [veure javascript i openbstreet per fer atlas]  i una data
  • Prehistòria i la colonització del món. Una pàgina + posts FET
  • una pàgina índex de la història i princials civilitzacions
  • les principals civilitzacions, a les quals potser assignaré una taxonomia (Grècia, Roma, Imperis Xinesos). Els correspondrà un tipus de societat: imperi, regnes feudals, nació-estat i una la superestructura o Welanschauung, el conjunt de creences pel qual es regeix una societat, és una barreja de costums, religió, ciència i filosofia moral, ho classifico com a obra > weltanschauung? Faig una pàgina MUSEU que agrupi moral, ciència, religió?. Les activitats d’infrastructura són quelcom que es repeteix en elt emps, no és un fet aïllat com una batalla). A nivell de sistemes, si superestructura va a obres, ho mantinc a part? Hi ha activitats econòmiques, com agricultura, ramaderia, indústria, comerç, i activitats d’infrastructura que és formar parella, tenir fills, ser acceptat o expulsat d’una comunitat.
    • una pàgina per civilització
    • una llista de fets corresponents a aquesta civilització, CRONOLOGIA: cat FET + taxonomia civilització
    • una llista d’obres corresponents a aquesta civilització: cat SIS Obra + taxonomia civilització
    • llista de biografies que corresponen a aquesta civ
    • un simulador inventari?
    • referències a la història de la cultura i als tipus de societat
    • data inici i fi | territori | veïns  |  blcos abans i després  |  població inici fi i mitjana  |  xifres economia i comerç   |  classes socials i biografies tipus
  • Calaixos de tipus de societats [tribus, feudals, regnes, imperis, i cadascun quines instàncies ha tingut] [tipus de biografia disponible  cada societat]
  • l’estat del món
  • els meus viatges a diferents civilitzacions, els viatges en el temps, Grècia, Etiòpia

PERSONES

FETS: experiències i fets d’una biografia [La meva vida: infantesa, adolescència, Adult 1, pare, separat, prejubilat]

SISTEMES:

  • L’organisme, que és un sistema físic (aquí en lloc de terra) homínids
  • Experiències fenomenologia [catàleg de colors, d’emocions]
  • Conducta observable? (entre l’experiència que narrem introspectivament i la unitta biogràfica)
  • biografia general: serìes encaixades de plans i projectes
  • Biografies tipus
  • [Part dels grups socials, [anar a treballar, aparellar-se]
  • [Consumidor i creador de continguts]

SALES [la condició humana]

  • introducció i presentació de 6MM de biografies, ruleta dels destins
  • [la meva vida, una guia per contemplar la pròpia vida, els elements d’una autobiografia: el cos i els gens, informes mèdics, la clase social on hem anscut i en la que ens hem ogut, que ens han transmès els pares, experiències biogràfiques, el camí de la vida
  • maneres de ser home: biografies tipus de cada civilització [cat > persona biografia + tag tipus societat]
  • llista de biografies concretes per civilització i tipus [fets biografies + taxonomia + tag musica filosofia]
  • el cos i les malalties [com el DHDM Dresde](pàgines agrupació i posts per anatomia, fisiologia, sis> persona>organisme]
  • experiències i fenomenologia, percepció, el patiment (pàgines agrupació i posts per tipus, sis> persona>experiències)
  • Conducta

CULTURA

FETS: d’historia de la cultura (ex. la publicació d’un llibre, un concert, un fet d’història de la ciència

SISTEMES: [hi ha les obres que són objectes concrets, a banda le sidees sobre el món, que poden tenir el suport, les tècniques, i els rituals socials)

  • Obres d’art, literatura, música, cinema, teatre
  • Idees ciència, filosofia, religió
  • Tecnologia
  • Rituals religiosos, maneres de viure l’art, la música, què és el desitjable, el bo, el just, les estratègies de vida, Weltanschauung

SALES

  • 4HH_C1A Art [els museus galeries d’art](obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C2L Literatura  [les biblioteques] (obres i pràctiques socials) [provar a posar tags a la poesia: meravella davant l’univers, angoixa, l’absència de Déu]  [històries: mites grecs (i les tragèdies) , la bíblia, les 1001 nits, les faules i contes, noveles]simbolisme Peleas i Melisande que inspirà Schönberg, Debussy, Sibelius i Fauré.
  • 4HH C3M Música [les sales de concert, els aparells] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C4D Dansa [places, escenaris] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C5T Teatre 4HH_C5C Cinema [teatres, pantalles] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C6T Tecnologia [ciències aplicades] (obres i pràctiques socials)
  • 4HH_C7F Filosofia, 4HH_C7C Ciència,  4HH_C7R Religió |  [societats Història de les idees sobre el món Weltanschauung] [Museu de la ciència, Temples] [arquetitpus de jung]
  • Estratègies de vida i memes [guanyar el cel, ser innovador, sempre jove], Costums socials i drets (obres i pràctiques socials), rituals religiosos funerals,
  • PREGUNTES
  • [el meu món]
Posted on

Daffodils. Wordsworth. 1804

I wandered lonely as a cloud
That floats on high o’er vales and hills,
When all at once I saw a crowd,
A host of golden daffodils;
Beside the lake, beneath the trees,
Fluttering and dancing in the breeze.

Continuous as the stars that shine
and twinkle on the Milky Way,
They stretched in never-ending line
along the margin of a bay:
Ten thousand saw I at a glance,
tossing their heads in sprightly dance.

The waves beside them danced; but they
Out-did the sparkling waves in glee:
A poet could not but be gay,
in such a jocund company:
I gazed—and gazed—but little thought
what wealth the show to me had brought:

For oft, when on my couch I lie
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils.

Posted on

Les obres culturals com a respostes a preguntes

 

Ja a la dècada dels ’90 quan treballava els quatre tipus de fet (físic (i vida), social, experiència i cultural) proposava que cada contingut cultural, ja sia en art, ciència o filosofia, es podia entendre com la resposta a un problema [preguntes]:

Previ: un problema/situació en un marc conceptual (què hi ha? com classificar les substàncies químiques, la gent és infeliç, mecànica de Newton i transmissió d’informació no instantània, estic avorrit)

Proposta: una nova teoria que invalida l’anterior, o bé l’amplia en un marc més ample. Es proposa una llei, un nou ens (una divinitat, electrons), un nou tipus d’art o música.

Implicacions: es reordena la realitat, per exemple en el cas de la teoria atòmica, hi ha noves maneres de respondre a interrogants de la sensibilitat en elc as de l’art, com l’aparició de la novel·la, per exemple [millores] [queden qüestions pendents que seran objecte de noves propostes]

FETS / SISTEMES

Univers: estrelles, planetes, galàxies, forats negres, Big Bang

Terra i vida: hàbitats i espècies, evolució biològica i geològica

Història: Societats, biografies, cultura, història civilitzacions biografies, història cultural

Fenomenologia: experiències de persones

El 2015, després de mirar de formalitzar una ontologia per a l’inventari, proposava a l’hora de presentar qualsevol ens (sistema) , l’havia de relacionar  amb una experiència o amb una teoria.

  • objectes / propietats
  • propietats / experiències [teories]
  • Teoria: pregunta o teoria anterior, proposta, implicacions com nous objectes, noves preguntes

Així, els posts de filosofia, religió, ciència, formes d’art, música, literatura, miraran de tenir aquesta estructura:

  • enllaç a la teoria o estil artístic precedent
  • tipus de pregunta a la qual responen
  • Explicació i implicacions de la proposta: es proposa un nou ens? es reordena la realitat? una nova forma musical? innovació? recuperació de quelcom oblidat?
  • Què queda pendent? [nou problema] [això m’ho hauré d’inventar bastant ja que normalment no és explícit]
  • enllaç a les següents teories o propostes

Això permetrà:

(1) seguir un itinerari en la conversa cultural

(2) Tenir una visió de conjunt de les respostes que s’han donat a una qüestió fent un query sobre el tipus de pregunta [categoria o tag?]

Teories vs Weltanschauung

A la història de la cultura tindrem un seguit de teories a ciències, de maneres de veure el món a filosofia, de religions, d’art. En algun cas, com la ciència, l’última es podrà considerar que assumeix o invalida les anteriors. En altres, com en l’art, coexisteixen.

Cada civilització té una visió del món, una proposta més o menys compartida sobre què hi ha al món, les propostes d’art. Podem aventurar que, el que creu la gent, suposant que en puguessim fer una estadística, no coincideix amb el que diu la teoria més avançada. Així podríem parlar de “física popular”, o “filosofia popular” (folk psychology). De manera més exacta, podríem dir que coexisteixen unes quantes visions del món, que són acceptades o rebutjades, per exemple religiós, no religiós, dretes, esquerres.

A  història de la cultura seguiríem l’itinerari de preguntes i respostes (teories).

A la història de les civilitzacions especulariem sobr quina és la idea del món dominant, en que creuen els membres de la societat.

Pla:

(1) Esbossar història de la cultura:

  • idea del món, itinerari de ciència, filosofia i religió, posts generals [com les explicacions de la wikipedia], ampliable cites d’obres concretes, biografies, que si cal es podran agrupar per tag (ex. Plató)
  • arts: itineraris i posts sobre estils, ampliat amb biografies, galeries d’imatge [grup o individuals?], galeries de vídeo, posts de cites [individuals?] . Possibles agrupacions per tag.

(2) Història i Weltanschauung: Esbossar per a cada gran civilització quina idea tenen del món, la seva superestructura, quines creences religioses o estratègies de vida competeixen entre sí, quines maneres de viure, quin art i música es consumeix. Això evita l’error d’identificar la Weltanschauung d’una civilització amb les teories més modernes disponibles.

Posted on

Història de la música. 92. Pop

Rock

Pop

Beatles

Rollings

La Canzone napoletana: 1830 – 1960 es va consolidar en un festival de la mare de Déu de Piedigrotta. Amb temes que es van fer molt populars com n ‘O sole mio, Torna a Surriento, Funiculì, funiculà o Santa Lucia. Emigrants italians les van fer famoses arreu del món, com Enrico Caruso. Gabrielle d’Annunzio va compondre en dialecte napolità els versos de Vucchella. Roberto Murolo. Als ’50 Renato Carosone. Peppino di Capri.

 

Posted on

Història de la música. 91. RnB, Soul, Funky

R&B, rocknroll, soul, Motown, Funk, hip hop

(un comentari al swingdic de greuges on sortia un indi de Bollywood imitant Elvis Presley, agost 2019: El que és interessant notar a partir d’aquest vídeo, és quanta música arreu del món ha volgut imitar o s’ha inspirat en música que ve del jazz. Perquè Elvis es va inspirar en el R&B (El seu èxit Hound Dog va ser tret d’un tema de Big Mama Thornton). Sense exagerar gaire, podríem dir que la major part de la música que durant els darrers 100 anys ha fet ballar i emocionar Amèrica i Europa, i bona part d’Àsia i Àfrica segueix un fil que es remunta al jazz. Perquè del jazz en va sortir el R&B dels 50. I amb la influència Gospel, va néixer el soul amb gent com Otis Redding i James Brown. R&B era el que escoltaven els Beatles i els Rollings que després van crear el Pop (els Beatles tenen una versió molt divertida del “Ain’t She Sweet” que a vegades hem ballat). Als ’70 DJs com DJ Kool Herc a les festes del Bronx, manipulant dos tocadiscos que reproduïen fragments curts de discos de soul obtenia loops que feien una base rítmica i d’acompanyament (com una versió de pobre dels riffs dels arranjaments de les big bands) i un MC anava improvisant frases (l’equivalent al solo). Neixia el Hip hop que es faria famós amb el Rappers Delight de Sugar Hill Gang. I als ’80, a Detroit, Afrika Bambaata i altra gent incorporaven la tecnologia de Kraftwerk per obtenir el fons a base de caixes de ritme com el Roland TR808 i sintetitzadors. I tenim el Techno. Pràcticament tot el que escoltem és un descendent, tant llunyà com vulgueu, del jazz. En aquest experiment han agafat una peça de Louis Armstrong, li han tret el fons i li han afegit una base de hip hop. I Armstrong sembla ben bé que estigui rapejant.

RAP
1973 DJ

History of Rap – The True Origins of Rap Music

On August 11, 1973 in the Bronx, New York history was about to be made. DJ Kool Herc (now known as the first DJ & founding father of hip hop) & his sister Cindy began hosting back to school parties in the recreation room of their building. It was these gatherings that would spark the beginning of a new culture we know today as Hip-Hop. One night during history of rapDJ Kool Herc’s set he tried something new he called “merry go round”. He used two turntables playing the same break beat section of the James Brown record “clap your hands”. When one turntable would finish playing the section he would switch to the other turntable and play the same section. This allowed him to extend that section of the song as long as he wanted. This technique is now referenced to as looping and is used by record producers in almost every beat.

From emcee to rapper
how-did-rap-start
Left – (Coke La Rock) Right – (DJ Kool Herc)

As DJ Kool Herc continued to do more parties he realized that speaking on the mic was just as important to keeping a party live as DJing was. In order to keep up with the demands of the crowd he reached out to his good friend Coke La Rock to be the first dedicated MC of these parties. During one of these parties Coke La Rock spit his very first bar, ” There’s not a man that can’t be thrown, not a horse that can’t be rode, a bull that can’t be stopped, there’s not a disco that I Coke La Rock can’t rock”. This one bar made Coke La Rock the very first rapper in Hip-Hop and birthed a new genre of music we know today as Rap music.
The first mainstream rap song emerges

Within the next few years DJ’s & Rappers was popping up at every block party to showcase their talent but record companies considered rap music a fad & was not compelled to invest into it. Rap music finally reached mainstream recognition in 1979. The first rap song to get commercially released was “King Tim III (Personality Jock)” by the Fatback Band. However this song was pushed to the b-side of the tape but after getting a huge response from the clubs it was later released on the a-side and became a top 30 hit on r&b charts.

In the winter of that same year a rap group emerged called Sugar Hill Gang suger-hill-gang-rappers-delightcomprised of Englewood, New Jersey natives Michael “Wonder Mike” Wright, Henry “Big Bank Hank” Jackson, and Guy “Master Gee” O’Brien. They released a rap song titled “Rappers Delight“. This song was over 14 minutes long and used the “Good Times by Chic” sample in the background. Rappers Delight went on to achieve the top 40 billboard spot in 1980.

https://medium.com/12edit/afrikaa-bambaataa-kraftwerk-planet-rock-879769d440f4

Afrika Bambaataa, who, together with Arthur Baker, a DJ from Boston, created an electrofunk which was similar to techno, was into the same things as Atkins. Bam: “This is [Kraftwerk] the music for the future and for space travels — along with the funk of what was happening with James Brown and Sly Stone and George Clinton. Of course, I was listening to a lot of Yellow Magic Orchestra and Gary Numan, as well as Dick Hyman’s Moog sound, and music from John Carpenter’s Halloween. When you put all that together, then you get electrofunk, which is what we were doing.”

In 1981, the label owner Tommy Boy introduced Baker to Bambaataa who then was a musician and a DJ, leader of the Zulu Nation group, who took away talented boys from the hands of the street and taught them scratching, breakdance, graffiti and rapping — everything that would later become hip-hop. The heavyset Bam enjoyed the glory of the first guy in the Bronx River: he wore fashionable clothes and futuristic cyclops glasses, and on stage he transformed into the father of the hip-hop nation in Samurai armour of the 18th century. Hip-hop then was slow rhyming with slow funk breaks. Bambaataa and Baker dreamt of enriching the sound, and both wanted to engage Kraftwerk into it while remaining in the history. Bam: “I don’t think they even knew how big they were among the black masses back in ’77 when they came out with Trans-Europe Express. When that came out, I thought that was one of the best and weirdest records I ever heard in my life.”

According to one legend, Arthur Baker figured out what the next single should be while having lunch on the terrace or in the park. Trans-Europe Express, even four years later was all around buildings, constantly played in this area. At the same time, Baker went to a music shop for something new — his friends who worked there pointed to the Numbers single, for some reason released only in North America; the yellow 45’ with a throbbing rhythm sold in the Bronx like hotcakes. The musicians were severely limited in time and money: without a decent sampler or drum machine. Baker found an announcement in a newspaper: “TR-808 to rent, Joe.” They gave a twenty to Joe, played Numbers and tried to imitate the rhythm pattern. The tune from Express was played from start to finish by a keyboardist they knew. Baker realised that he could get a lawsuit from Dusseldorf and even asked to write an extra tune instead of the German one, but the owner of the label, after hearing the draft, dispelled doubts: “Oh just use the Kraftwerk melody on it.” Almost all the authors of the greatest hits later acknowledged that they didn’t believe in success, didn’t think about the future of their records; they didn’t hope for anything. Baker claims that he foresaw the future of the single during the first session: “Sweetheart, we’ve just made musical history”. With these words he brought the Planet Rock single home.

Posted on

Història de la música. 8. Jazz

Música negra [New Orleans, Savoy, Cotton Club, Village Vanguard, Blue Note, Apollo Theater]
jazz new orleans, big bands<1940, small groups, be bop

Us comparteixo una taula rodona de 1964 entre músics i crítics de jazz a iniciativa de la revista Playboy (curiosa barreja de cultura + pit i cuixa!). Hi participen Cannonball Adderley, Dizzy Gillespie, Dave Brucbeck, Ralph Gleason, Charles Mingus i altres. Segurament no és d’interès per l’audiència de balladors de swing però pels amants del jazz és un regal. Entre altres coses es discuteix cap on va el jazz, si cada cop més es farà a sales de concerts on s’escoltarà amb reverència com la música clàssica, o en clubs (ja no diguem sales de ball), si l’avantguarda busca destacar per l’imprevist i el complicat més que no pas per l’expressió musical, o el tema de fins a quin punt el jazz és un afer de negres i si altres cultures hi poden aportar alguna cosa.
https://cannonball-adderley.com/article/playboy2.htm

Great American Songbook: Irving Berlin, Cole Porter, George Gershwin

Posted on

Història de la música. 6. Contemporània

Nacionalismes España

Albeniz 29 May 1860–18 May 1909

Enrique Granados Campiña (27 July 1867 – 24 March 1916)

Manuel de Falla 23 November 1876 – 14 November 1946

Nacionalismes Rússia

Borodin 12 November 1833 – 27 February 1887

Mikhail Glinka 1804 – 15 February  [O.S. 3 February] 1857

Nikolai Rimsky-Korsakov[a 1] (18 March [O.S. 6 March] 1844 – 21 June [O.S. 8 June] 1908

Modest Mussorgsky 1839 – 28 March [O.S. 16 March] 1881

Pyotr Ilyich Tchaikovsky (1840–1893)

Alexander Scriabin 25 December 1871] – 27 April [O.S. 14 April] 1915

 

CANVIS EUROPA INICI XX

Mahler 7 July 1860 – 18 May 1911

Primera avantguarda Europa, sales de concerts amb debat:
Prokofiev, Stravinsky, Rachmaninov, Shostakovich
Debussy, Satie, Ravel, Saint-Saens, Charles Ives
Bela Bartok, Zoltan Kodaly, Edvard Grieg, Jan Sibelius, Carl Nielsen
Richard Strauss, Alban Berg, Paul Hindemith, Arnold Schönberg, Anton Webern

Música avantguarda subvencionada després WWII: Luciano Berio, G Ligeti, Martinu, Messiaen, Penderecki, Boulez, Xenakis, John Cage

Segona avantguarda: Britten, Morton Feldman, Elliot Carter, Francis Poulenc, Aaron Copland, Kurt Weil, Heitor Villalobos

Noves músiques 80-2000: Benet Casablancas, Toru Takemitsu, Carles Viarnés, Hans Zender, Hans Otte

Posted on

Història de la música. 5. Romàntica

Romanticisme Alemanya [sales de concerts, salons, sales de ball]

Ludwig van Beethoven 17 December 1770[1] – 26 March 1827

Carl Maria Von Weber 19 November 1786 – 5 June 1826

Mendelsohn 3 February 1809 – 4 November 1847

Schubert 31 January 1797 – 19 November 1828)

Clara Schumann (née Clara Josephine Wieck; 13 September 1819 – 20 May 1896)

Schumann 1810–1856

Anton Bruckner 4 September 1824 – 11 October 1896

Brahms 7 May 1833 – 3 April 1897

Wagner 22 May 1813 – 13 February 1883

Hugo Philipp Jacob Wolf (13 March 1860 – 22 February 1903)

//////////

Johann Strauss II (October 25, 1825 – June 3, 1899

Romanticisme Est

irlandès

John Field (26 July 1782 [?], baptised 5 September 1782 – 23 January 1837

Chopin 1 March 1810 – 17 October 1849

Franz Liszt 22 October 1811 – 31 July 1886

Antonin Dvorak 8 September 1841 – 1 May 1904

Romanticisme França

Jacques Offenbach 20 June 1819 – 5 October 1880

Georges Bizet 25 October 1838 – 3 June 1875

César Franck 10 December 1822 – 8 November 1890

Hector Berlioz 11 December 1803 – 8 March 1869

ITÀLIA S.XIX

Rossini 29 February 1792 – 13 November 1868

Nicoló Paganini 27 October 1782 – 27 May 1840

Vincenzo Bellini 3 November 1801 – 23 September 1835

Giuseppe Verdi 10 October 1813 – 27 January 1901

Gaetano Donizetti 29 November 1797 – 8 April 1848

Giacomo Puccini 22 December 1858 – 29 November 1924

 

 

Posted on

Història de la música. 4. Clàssica

Itàlia sXVIII

Escola Napolitana:

Alessandro Scarlatti (1660-1725), del barroc, que fou qui l’inicià. Pare de Domenico.

Domenico Cimarosa  (1749 1801) : Il Matrimonio Segreto, Concerts per a Oboè, Rèquiem

Giovanni Battista Pergolesi, (1710–1736): La serva padrona

Niccolò Piccinni (1728-1800)

Giovanni Paisiello (1740-1816)

“L’escola napolitana d’òpera bufa va utilitzar personatges més humans, hereus de la commedia dell’arte, amb la creació de duets, trios, quartets, quintets, etc. i els amplis concertants al final dels actes, que després de Mozart, Rossini i Donizetti ja no es tornarien a sentir”.

Alemanya i Àustria sXVIII

Carl Philipp Emanuel Bach (8 March 1714 – 14 December 1788)

(Franz) Joseph Haydn 31 March[n 2] 1732 – 31 May 1809)

Wolfang Amadeus Mozart 27 January 1756 – 5 December 1791

 

Posted on

Història de la música. 3. Barroca

Barroc England

Henry Purcell (1659-1695) Dido i Eneas (que tant havia escoltat)
The Fairy-Queen was first performed on 2 May 1692 at the Queen’s Theatre, Dorset Garden in London

Händel 1685 – 1759

Barroc Alemanya

Heinrich Schütz  1585 1672

Johann Sebastian Bach (1685 -1750) [Leipzig, Cort Frederic el gran]

Georg Philipp Telemann  1681 – 1767

Jan Dismas Zelenka; 16 October 1679 – 23 December 1745)

Cort Española barroc

Scarlatti (Naples, 26 October 1685 – Madrid, 23 July 1757)

Antonio Soler (1729 –  1783)

Barroc Itàlia

Antonio Vivaldi 1678 –  1741 [ all-female music ensemble of the Ospedale della Pietà]

Tomaso Albinoni 1671 – 1751

Giuseppe Tartini (8 April 1692 – 26 February 1770)

Barroc França

Marin Marais

Leclair

Hotteterre

Sainte Colombe

Jean-Baptiste Lully (1632–1687)

Jean-Philippe Rameau (1683–1764)

François Couperin 1668 –  1733

França sXVIII

Christoph Willibald Gluck  1714 –  1787

Posted on

Història de la música. 2. Antiga

Esglésies Europa sXI-sXVI

Gregorià. Abadia de Cluny

Salve Regina mode I, salve Regina antífona mode V

Hildegard von Bingen  1098 – 1179

Ritus Bizantins

Palaus Europa sXVI

Landini 1397
Jacopo Bologna 1340

Itàlia, primer barroc

Palestrina 1525 – 1594

Gabrieli
Frescobaldi
Dario Castello 1590 1630
Monteverdi 1567 1643
Gesualdo 1566 1613 (His most well-known music was published in Naples in 1603 and from the castle of Gesualdo (with printer Giovanni Giacomo Carlino) in 1611. The most notoriously chromatic and difficult portions of it were all written during his period of self-isolation. Castell Avellino)
Giovanni Battista Fontana 1589 1630 (Roma Venecia Padova)

Elizabethan England

Dowland 1563 1626
Byrd 1543 1623 Will You Walk the Woods so wild
Hume 1569 1645
Morley 1557 1602

 

España sXVI

Luis Milan 1500 1561
Diego Ortiz 1510 1570 [anotar la preferida], Jordi Savall
Antonio de Cabezón 1510 1566

Jacob van Eyck (c. 1590 – 26 March 1657)

 

Posted on

Of the Surface of Things

I

In my room, the world is beyond my understanding;
But when I walk I see that it consists of three or four
hills and a cloud.

II

From my balcony, I survey the yellow air,
Reading where I have written,
“The spring is like a belle undressing.”

III

The gold tree is blue,
The singer has pulled his cloak over his head.
The moon is in the folds of the cloak.

 

Harmonium (1923)

Posted on

Obediència i consciència. Experiments de Milgram i Zimbardo

Experiment de càstig sota obediència

https://en.wikipedia.org/wiki/Milgram_experiment

The Milgram experiment on obedience to authority figures was a series of social psychology experiments conducted by Yale University psychologist Stanley Milgram. They measured the willingness of study participants, men from a diverse range of occupations with varying levels of education, to obey an authority figure who instructed them to perform acts conflicting with their personal conscience. Participants were led to believe that they were assisting an unrelated experiment, in which they had to administer electric shocks to a “learner.” These fake electric shocks gradually increased to levels that would have been fatal had they been real.

The experiment found, unexpectedly, that a very high proportion of men would fully obey the instructions, albeit reluctantly. Milgram first described his research in a 1963 article in the Journal of Abnormal and Social Psychology[1] and later discussed his findings in greater depth in his 1974 book, Obedience to Authority: An Experimental View.

The experiments began in July 1961, in the basement of Linsly-Chittenden Hall at Yale University,[4] three months after the start of the trial of German Nazi war criminal Adolf Eichmann in Jerusalem. Milgram devised his psychological study to answer the popular contemporary question: “Could it be that Eichmann and his million accomplices in the Holocaust were just following orders? Could we call them all accomplices?”[5] The experiment was repeated many times around the globe, with fairly consistent results.

Experiment de la presó de Stanford

https://en.wikipedia.org/wiki/Stanford_prison_experiment

The Stanford Prison Experiment was a 1971 social psychology experiment that attempted to investigate the psychological effects of perceived power, focusing on the struggle between prisoners and prison officers. It was conducted at Stanford University between August 14–20, 1971, by a research group led by psychology professor Philip Zimbardo using college students.[1] In the study, volunteers were randomly assigned to be either “guards” or “prisoners” in a mock prison, with Zimbardo himself serving as the superintendent. Several “prisoners” left mid-experiment, and the whole experiment was abandoned after six days. Early reports on experimental results claimed that students quickly embraced their assigned roles, with some guards enforcing authoritarian measures and ultimately subjecting some prisoners to psychological torture, while many prisoners passively accepted psychological abuse and, by the officers’ request, actively harassed other prisoners who tried to stop it. The experiment has been described in many introductory social psychology textbooks,[2] although some are beginning to exclude it because its methodology is questioned.

Article New Yorker

: caldria matisar la conclusió, no és simplement que tots portem un tirà o una víctima a dins sinó que certes condicions, com pot ser una presó, ens condueixen a comportar-nos d’una determinada manera.

 

Posted on

El món avui. Problemes actuals

Història   |  Les vides dels homes, biografies

El món avui, indicadors  | Desinformació  i   Mal ús de la AI  |  Programats per odiar  Odi a les xarxes  |   Pobresa i desigualtat   | Cobdícia i corrupció  |   Estats fallits i immigració  Gent fallida  |  Canvi climàtic  | Populisme i Autoritarisme   |   Manca de sentit i projecte de futur  Frustració |  Infelicitat i drogues   |    Estrès  i Habitatge | Discriminació raça o gènere |  Massificació del turisme  |    Comentaris  |    Informes UN

El món avui

2023   |    Indicadors

Astronomia i planeta: El cel. La Terra, els seus biomes i el temps. Desastres naturals.

La gent: Demografia. Si el món fos un poble de 1000 persones. Els refugiats, fam, epidèmies, la manca de llibertats, guerres. Demografia actual

Notícies, Economia, Política, Cultura, Religió i valors.

Població abril 2023, 8.025.500.000 (worldpopulation clock), el patiment degut a les circumstàncies de la societat : guerres  malalties  fam Refugiats, el “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives.

[Si miro les notícies, guerres, polítics acusant-se entre ells, problemes d’habitatge i desnonaments, inmigració, estafes i atracaments … quines causes puc intentar atribuir?

  • la cobdícia, qui vol tenir més del que li correspon (lladres, estafadors) / dreta (enriquir-se encara que sigui enganyant, destruint el medi ambient, pagant sous injustos) / l’esquerra que es declara vulnerable i l’estat ja de proveir-ho tot
  • països fallits i gent fallida
  • la necessitat d’odiar, de trobar l’enemic o culpable de l’estat de coses infeliç. L’abús i la violència, incapacitat d’empatia
  • la incapacitat d’organitzar i construir el què calia: planificació del territori, habitatge inmigració.
  • incapacitat de sacrifici, els votants volem el màxim de serveis i no pagar impostos, el polítics, mantenir la cadira. Tots volem tenir el màxim de productes pagant el mínim (fabricació al tercer món, restaurants de menjar ràpid amb sous baixos.

Desinformació

Factors:

  • La facilitat per crear continguts aparentment creïbles accelerat amb l’ajuda de l’AI i els deep fakes.
  • La facilitat per difondre’ls a través de les xarxes socials, amplificat per l’ús dels algoritmes, guerra d’informació ( information warfare és l’actualització del control que abans exercien sobre premsa, ràdio i televisió) i mercenaris de la desinformació (Team Jorge BBC).
  • La tendència a veure “el que volem veure en condicions d’informació limitada, o fins i tot en contra de les evidències” (Veiem el que volem veure Nautilus (EN), Weakness of rationality NewYorker  EN] Sobre la pèrdua de confiança en les notícies de premsa i televisió NY
  • Ens hem acostumat a informació gratuïta i per tant només ens arriba el que és subvencionat pels poders, les televisions públiques, els media dependents dels préstecs dels bancs. I com que no volem pagar pel periodisme objectiu ens acabem creient la versió que ens perjudica.

Reflexions: Podem plantejar-nos quines són les veritats mínimes que hem de compartir si volem viure junts. Nota: Hauríem d’exigir a les empreses com twitter, FB i wikipedia que controlessin la veritat de tots els continguts? A tots els productors i distribuidors com HBO, Netflix, que eliminin o etiquetin els continguts políticament incorrectes?

Formació per discriminar les fake news a Finlàndia (BBC).

Mal ús de la AI

Moltes empreses comencen a fer servir algoritmes de AI que processen un munt de dades i n’extreuen conclusions. Per exemple, concedir o denegar un préstec, assignar o refusar assistència sanitària, assignar un sou. Hi ha casos que les hipòtesis són errònies o discriminatòries. Per exemple, quan es valora el risc sanitari en funció de la despesa passada en salut: els blancs de classe mitjana gasten molt més que els negres pobres. Hi ha opacitat quant a les hipòtesis introduïdes als algoritmes. I també hi ha casos en què simplement no se sap. [Els algoritmes s’haurien de validar amb unes dades de control per assegurar que no hi ha biaix].

Tal ja s’ha comentat a Desinformació, La tecnologia permet crear media i textos falsos creïbles. [ Hi hauria d’haver signatures digitals dels media, amb un hash que autentiqui ubicació i metadades. Les metadades haurien d’incorporar també les edicions i fer que l’original fos recuperable. També s’hauria de poder distingir si un text s’ha creat amb chatGPT, però com?  ]

Notícies AI

Programats per odiar

[És possible que evolutivament tinguem l’instint de localitzar el possible enemic i combatre’l. I quan no n’hi ha, ens l’inventem (o el sublimem cap al fubol). Estaríem programats genèticament per odiar i atacar.
El món té una sèrie de conflictes d’intensitat diversa que passen de generació a generació. Racisme als USA, antisemitisme a Europa, Irlanda, Catalunya, Israel i Palestina. Mentre que hi ha casos de conflicte basats en que una part vol mantenir uns privilegis que l’altre disputa, molts d’aquests conflictes tenen l’arrel en una visió de la història que hem heretat de la família o la nostra comunitat, que ens fa percebre’ns com víctimes d’una injustícia. La diferència pot raure en que els fets són falsos o esbiaixats, que seleccionem els que ens afavoreixen, o que els interpretem de diferent manera. ( Desinformació, Veritat única o diverses narratives possibles?)

És com un virus que tenim instal·lat als nostres cervells. Si tinguéssim una utilitat que, com fent IPL des d’un USB, ens permetés esborrar aquest virus i instal·lar-ne un altre, el conflicte s’acabaria. Si israelians i palestins oblidessin de sobte el seu passat, Hamas deixaria de llençar coets, Israel enderrocaria els murs.
Naturalment, això és el que han intentat els governs autoritaris, imposant censura a l’escola, prohibint llengües, i intentant imposar la seva versió de la història. És el que hem vist amb el Procés a Catalunya. Rarament ha funcionat.
El que caldria intentar és depurar els fets, assumir que hi ha diferents narratives possibles, i ajustar les nostres expectatives i exigències. (El mal, impuls a la violència).
Un exemple de virus que s’escampa en el supremacisme blanc, el llibre The Turner Diaries  presenta una ficció on els blancs són atacats injustament per altres ètnies. Així, els que estan en una mala situació econòmica, dirigiran la seva frustració contra no-blanc i jueus.

Les notícies que ens ofenen i desperten ira, la pornografia violenta, atrau més clics. Això fa que els algoritmes de les xarxes socials els donin prioritat. És un cas evident “d’estupidesa artificial”.   Els joves mascles reben contingut misògen i violent mentre que les noies no. Això seria resultat dels algoritmes que reforcen els continguts més clicats (BBC).
Rage bait:   A part dels algoritmes que premien la reacció al que ens desagrada, hi ha creador de contingut que deliberadament publiquen posts polèmics, teories conspiratòries, que generaran tràfic i els suposaran ingressos (BBC).

Motivació, Frustració i agressió: Dollard i Miller indiquen que a tota frustració li segueix una agressió. Això explicaria la violència real, la violència i odi a les xarxes, la persecució als jueus, la catalanofòbia. La frustració i la infelicitat condueixen d’una banda, a l’abús de substàncies i de l’altra, a la violència aparentment absurda. Les cremades de contenidors, les agressions homòfobes, els incels, les agressions de l’extrema dreta, [vaig sentir uns joves a la festa major del poblenou dient “vamos a cazar negros”], la violència de gènere. En general es fa de manera covarda, contra el més dèbil, o amagats en l’anonimat com els atacs a les xarxes. Potser aquesta és també l’explicació de l’augment de crims amb armes o ganivets que no semblen tenir un objectiu com podria ser la lluita de bandes per tràfic de drogues.

Odi a les xarxes

L’anonimat permet impunitat als qui expressen odi a les xarxes, desitjant la mort i tortura dels que no pensen com ells, amenaçant a la família, difonent a vegades vídeos horribles. Hi ha xarxes de pedòfils, xarxes d’addictes a la tortura de persones o animals.

Facebook i Tiktok han de contractar exèrcits de moderadors per filtrar aquests continguts. ( BBC ). A X, abans twitter, Elon Musk ha tret controls a twitter i han tornat haters, els que creuen que les eleccions van ser trucades i els antivacunes. (BBC). Molts d’ells acaben traumatitzats (The Verge). (BBC reportatge sobre els moderadors. A Xina, els que se separen del normal són insultats online (BBC). Plataformes que acullen teories de conspiració i hate speech (BBC)

POBRESA i DESIGUALTAT

[la desregulació conservadora de Reagan i Thatcher que rebaixa els impostos als rics ha dut a un escenari on creixen les desigualtats.] La mecànica de maximitzar beneficis distorsiona el mercat del lloguer i l’habitatge, arreu del món fins i tot en les economies sanes ( Canadà ). La sanitat convertida en negoci als USA. Quan Inditex pacta un salari mínim, les seves accions s’enfonsen (El món).

El coeficient de Gini mesura la desigualtat:

Els rics que es construeixen bunkers refugi per por a que algun dia (Doomsday prep for the super-rich).
El llibre Factfulness de Hans Rosling argumenta que els indicadors d’esperança de vida, ingressos, alfabetització i mortaldat infantil van millorant. [Però no sembla comentar la creixent desigualtat i cauria en que toca 1 pollastre per a cadascun, quan resulta que un en té 3 i un altre cap.]

2024. Un article sobre serveis per vacances de luxe a bilionaris: The Cut. CondeNast. [obscenitat rics]. Bonus de 56B per a Elon Musk (Reuters) [si genera tants beneficis als accionistes és que estafa els compradors i explota els treballadors]

Cobdícia i corrupció: Transparency International. Recull de notícies

[ESTATS FALLITS i IMMIGRACIÓ]

Estrictament els refugiats són les víctimes de repressió  o guerres. Però a més dels desplaçats per les guerres, al món hi ha una crisi migratòria de països pobres, principalment de l’Àfrica subsahariana i Amèrica llatina. També del nord d’Àfrica i de països pobres de l’est.

Tothom acusa els USA d’inhumans en impedir que entrin els immigrants però no he sentit acusacions a Mèxic per ser un estat fallit incapaç de permetre una vida digna als seus ciutadans. A una banda i l’altra del Rio Bravo la naturalesa és la mateixa. ¿Per què hi ha misèria a un costat i prosperitat a l’altre? ¿És perquè els espanyols van deixar una estructura corrupta de desigualtat extrema amb una elit explotant els altres mentre que a l’altra hi havia colonitzadors que es volien fer rics treballant -amb esclaus-? La meva hipòtesi és que tots els estats on la gent no pot viure, són estats mig fallits on una elit es fa rica explotant o ofegant la resta de la població. Així, Extremadura, al Marroc, Àfrica subsahariana, Amèrica llatina, es caracteritzarien per unes minories molt riques que exploten els recursos naturals del país i bloquegen qualsevol desenvolupament que amenacin els seus privilegis.

El problema és que els països desenvolupats no poden assumir l’arribada massiva de tanta immigració, però tampoc poden canviar els règims d’origen que són la causa del problema. Alguns dels projectes colonialistes del passat, en particular d’Alemanya  l’ Àfrica, eren relativament ben intencionats. Però no van funcionar. Així que el món sembla condemnat a seguir amb estats fallits, amb poc impacte de les ajudes internacionals ben intencionades, les NGO que sovint només serveixen per donar feina als seus activistes, població que pateix, població desesperada que intenta millorar emigrant, països rics sense el pressupost o capacitat per absorbir tot la immigració, que la frena com pot, amb acords vergonyosos amb Líbia i Marroc per que facin la feina bruta d’aturar l’onada de subsaharians, inestabilitat degut a les dificultats d’integració de la immigració que no té recursos ni els valors occidentals, sobrecàrrega del sistema sanitari i d’educació.]

Quina partr de responsabilitat té L’Europa de l’imperialisme colonial que el 1885 es repartia Àfrica? Quina part el subdesenvolupament degut a l’aïllament? Quina part la corrupció que ha continuat al postcolonialisme?

UNHCR UN refugy Agency

2023.

  • Tunísia es queixa dels problemes causats per emigrants subsaharians (BBC). UK denegarà asil als qui arribin en petites barques (BBC). Els USA obren centres per processar inmigrants a Colombia i Guatemala. 2023 10.000 inmigrants intenten entrar als USA en un dia (BBC). A sudàfrica tampoc volen inmigració [i tots són negres] BBC i BBC 2023/11. Alemanya torna a controlar fronteres per impedir l’allau d’immigració ilegal BBC. Violència de bandes a Suècia, amb bombes i trets BBC 2023/12. Violència de magribins a Calella (El Nacional 6/12/2023). Nova legislació a França limitant la inmigració i els beneficis socials (BBC 2023/12). Trias de Bes, Imnigració gestionada
  • [ I si a més d’obrir els centres per processar sol·licituds construïssin també els campaments de refugiats allà? Més encara, perquè no es queden una part del territori i el gestionen com si fos els USA? O perquè no es queden ja tot el país? ][ Quina diferència geogràfica hi ha entre Texas i Mèxic? Quina diferència hi ha entre Israel i Síria, Jordània o Iraq?][ com si es retirés la custòdia a uns pares incompetents].
  • Durant dècades polítics francesos acceptant donacions de polítics africans. (BBC)

2025

  • Parlem d’estats fallits en casos extrems, com Somàlia, però l’estat també està fallant aquí. L’estat és feble i impotent, tant per dalt, per acabar amb el frau fiscal dels rics i les empreses transnacionals, com per baix, amb el frau dels ocupes, dels vandalismes, dels grafiters, dels que noi paguen bitllet, dels lladres reincidents, dels que abusen de les ajudes de l’atur i al sanitat.  (el Món). Els trens no funcionen, no es fa habitatge assequible, no es reparen els desperfectes.
    El Sahel, la franja d’Àfrica just sota el desert del Sahara, té la meitat de víctimes per terrorisme del món, comesos per grups islamistes que intenten imposar la sharia (BBC), Índex de terrorisme de Economics and peace.
  • 2025 Baralles mortals a un institut ocupat a Badalona, el volen enderrocar però s’ha de desallotjar (El Nacional)
  • un jutge d’una població sentencia que no es poden allotjar sol·licitants d’asil a un hotel (BBC)

Gent fallida?

Hi ha estats fallits però també dins els societats que aparentment funcionen, sembla que hi ha gent fallida. Tot i haver assolit educació i sanitat universal, ni que siguin imperfectes, hi ha bosses de la societat que per herència cultural o les circumstàncies que sigui, no se’n surten i semblen determinats a una vida de subsidis socials o delinqüència. Recorrent el barri de la Mina es veia molta gent al carrer, sense treballar. No sé si la Maria o l’Elisabet m’explicaven que davant l’absentisme escolar, uns gitanos deien que si els pagaven 50 euros a la setmana potser sí que anirien a escola. Constantment llegim notícies de joves magribins que ataquen a gent per robar, alguns són detinguts, acumulen antecedents, però sembla impossible que canviin i esdevinguin una persona amb un ofici, satisfet de la seva vida. Semblen condemnats al subsidi o a la presó.
I suposen un cost elevadíssim per la societat, ja sigui en termes d’assistència social o de presons (A UK, el cost anual per presoner és de £48,949 BBC  i això amb presons saturades). El cost també de tota la gent mig trencada, amb mals hàbits de salut que encadenen baixes per depressió i tractaments mèdics.
La gent fallida costa diners a la societat, ja sia per totes les hores i accions de la policia i serveis socials, centres d’acolliment d’immigrants, cost de la presó, baixes laborals a vegades injustificades, frau en l’atur. Cal replantejar el sistema de benestar? Quanta gent està vivint del benestar? Quanta s’aprofita de la tolerància cap a la multireincidència? Quanta gent arriba aquí dient “sóc vulnerable” i espera que l’estat li solucioni l’hbitatge, l’aliment, l’escola dels fills i la sanitat? Quanta gent aspira a ser mantinguda per l’estat demanant la baixa perquè la feina se li fa pesada? En definitiva, quants n’hi ha que no contribueixen i només extreuen? Fer un habitatge suposa x hores de feina; el sindicat de llogateres pretén que aquestes hores siguin gratuites.

Dóna la sensació que la classe mitjana perd la meitat del que ingressa, entre mantenir tota la gent trencada d’una banda, i l’explotació indecent de les grans empreses, amb sous baixos, venent productes no saludables, els polítics i adjacents enriquint-se amb les obres i subministraments públics, com en el cas de les mascaretes.
Sembla que anem cap a una societat on les característiques necessàries per sobreviure ja no són l’esforç i fer una feina ben feta sinó l’habilitat a aconseguir subsidis i subvencions. O bé fer-se famós amb l’atenció dels altres; els joves que aspiren a fer-se famosos a youtube o tiktok, fent bestieses per aconseguir l’atenció dels altres (→ l’estupidesa humana). Pot passar quelcom semblant a les societats indígenes quan desapareix el seu mode de vida i deixen de ser vàlides les qualitats tradicionals. A un altres nivell els votants no premiem els polítics que ens diuen la veritat sinó els que ens diuen les mentides que volem sentir.

Sembla que cada cop hi ha més gent vulnerable, incapaç de valdre’s per si mateixa, que pugui trobar una feina i pagar un lloguer (cada cop més difícil també pel problema de l’habitatge), i dels que poden quants pateixen trastorns que necessiten tractament psicològic!
Al mateix temps, la classe mitjana que té una educació mínima, una feina i que pot pagar un lloguer o una hipoteca, i que paga impostos, cada cop té menys fills. En canvi, la classe “subvencionada”, sí que segueix tenint fills, amb un cost d’habitatge, salut i educació. Molts d’ells no volen estudiar i semblen condemnats a viure de subsidis.

2024

  • Multireincidents a Catalunya (El Nacional) .
  • Cada cop més nens són expulsats de l’escola, per comportament disruptiu; molts d’ells demanant atenció especial. Alguns ho són de manera permanent (BBC).

2025

  • Els avis japonesos cometen delictes per anar a la presó, tenir un sostre, ésser alimentats i no estar sols. (Elnacional).
  • A UK una dona de 35 anys ha acabat essent demandada per l’hospital per poder expulsar-la després d’estar-s’hi 550 dies perquè no tenia on anar (BBC).
  • Presons saturades, Estelle Supermax a Texas amb 3000 interns, estudiada per UK (BBC).
  • Alhora, el govern Sir Keith Starmer avisa que l’actual estat del benestar és insostenible (BBC).
  • A Washwood Heath prop de Birmingham hi ha un centre de salut on treballen hospital doctors, GPs, nurses, occupational therapists, council social care teams, mental health professionals and charity staff work under one roof. Perquè hi ha gent que resulta que va a l’hospital, no perquè estigui malalta, sinó perquè se sent sola (un estudi diu que la solitud severa pot arribar a costar 9500L), o deprimida, o perquè no té un habitatge i alimentació decent. (BBC). [Hem passat d’una societat abusiva, que feia treballar els nens, on els treballadors deixaven de cobrar si es posaven malalts i no anaven a treballar, a una societat que té un munt de gent que espera que l’estat li solucioni la vida, li doni un habitatge, menjar, i un psicòleg que l’animi].
  • A Salvador Méndez, un sense sostre de Barajas li van donar feina i allotjament. Va durar tres dies i va dir que era molt cansat (Google).
  • Hi ha desequilibrats que provoquen un sinistre i disparen contra els bombers o serveis d’emergència (BBC).
  • Un drogat amb ayahuasca embogeix i mata un infant (BBC).
  • El govern alemany afirma que no es pot sostenir l’estat del benestar (el Nacional)

CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global,  l’esgotament de recursos naturals, l’amenaça a la biodiversitat. [El consum i producció no sostenible per mantenir els comptes de resultats.]

[Com Faeton que va voler conduir el carro del sol d’Helios sense dominar-lo i cremava la terra quan s’acostava massa, o es glaçava quan s’allunyava.

POPULISME i AUTORITARISME

Hi ha un suport creixent a opcions autoritàries d’extrema dreta. Se silencia la dissidència amb censura o presó.

La democràcia i en particular els projectes d’esquerra han estat incapaços de fer acceptable la vida de la gent. Arreu del món es comença a veure l’autoritarisme com una alternativa millor.

  • A occident: Trump, Boris Johnson, Hongria, creixement de la ultradreta a tto Europa, Vox a Espanya amb llei mordassa, espionatge il·legal amb Pegasus. Els supremacistes blancs, Trump i Fox News als USA.
  • A l’Àsia Xina reprimint uigurs, Rússia nova dictadura, Myanmar amb budistes i el genocidi dels rogingyes. Modi i els hindús a la Índia contra musulmans. (i contra dissidents als USA Vox) Alguns es pregunten si la Xina autoritària que les democràcies liberals? Xina deté els manifestants contra la política Covid (BBC).  les diferents ètnies a l’Àfrica, les minories amenaçades per musulmans a pakistan i bangladesh o per hindus a la índia o budistes a myanmar, els iugurs a la Xina
  • A Orient hi ha un predomini de l’Islam radical, règim teocràtic a Iran. Tunísia tria un president autoritari. Iran: 2023 Emissora persa a UK ha de tancar per amenaces (BBC). Algèria: 2023 Periodista detingut (BBC).
  • Censura i repressió a l’Àfrica, Tunísia, Marroc, Algèria, Egipte. Estats fallits a Somàlia i Nigèria. Guerra civil a Etiòpia.
  • Arreu del món, Brasil amb Lula i Roussef, Espanya, USA, Tailàndia, el poder judicial controlat per conservadors usurpa funcions polítiques quan aquestes forces no tenen prou vots.

[Un possible segon factor seria la tendència de la condició humana a odiar algú, a tenir un enemic contra qui lluitar, un enemic a qui atribuir la culpa del que va malament. Segueix l’antisemitisme que es remunta a l’edat mitjana.
Fox News explota l’atracció per l’odi (New Yorker). Els algoritmes de Facebook (Nieman lab) i Youtube (Bloomberg) realimenten la tendència a propagar continguts tòxics. Els polítics alimenten aquesta necessitat dient al seu públic allò que volen sentir independentment de la realitat . [Els brams de C’s, Vox, o Independentistes estan dirigits a satisfer les necessitats psicològiques dels votants, no a solucionar problemes. Com deia Juncker, tots sabem què cal fer, no sabem com sortir reelegits si ho fem].

Un tercer factor seria la incapacitat d’acceptar el punt de vista de l’altre. Tal com dèiem a propòsit de la desinformació, no estem gaire interessats a en la cerca crítica de la veritat, el que volem és guanyar. Si hi afegim la tendència a veure el que volem creure, el descrèdit de les fonts de notícies i la facilitat per crear-ne de noves falses (hi ha qui afirma que la guerra d’Ucraïna és fake BBC), el que tenim és que el procés d’arribar a una versió consensuada sobre el que passa, no és tant el de la ciència, amb revisió de proves honestes, sinó el d’un judici amb advocats tramposos que miraran de desacreditar les proves de la part contrària i fabricar les que puguin per guanyar el seu cas.

Un altre factor és que les democràcies sovint es paralitzen per la incapacitat d’arribar a un mínim d’acord sobre què s’ha de fer. En part es deu a que les posicions estan molt polaritzades. Però també a que cap polítics posa en risc la seva reelecció dient veritats incòmodes als seus votants. (Barbeta sobre Catalunya) . Els partits prefereixen tombar un govern impedint un pressupost que posaria en marxa projectes i mesures necessàries que no pas cedir.

Augmenta el populisme i la ultradreta perquè els governs “bonistes”  a Europa no s’atreveixen a gestionar el problema de la immigració i perquè des de despatxos redacten mesures a aplicar en medi ambient i ensenyament que no són realistes i acaben pesant sobre pagesos i mestres.

Un líder honest [recordo Lionel Jospin], que no acusa falsament l’oposició i que fa les polítiques necessàries encara que siguin impopulars, acabarà destruït per l’oposició. És el que deia jean-Claude Juncker : ‘We all know what to do but we just don’t know how to get re-elected once we have done it’ (Wiley).
Badalona, una ciutat teòricament d’esquerres, acaba votant Albiol perquè l’esquerra ha dimitit de polítiques impopulars. Alfgú com JAcinda Ardern, ferma i compassiva alhora, és una raresa (Elle). L’autoritarisme de la Xina a la màfia de subcontractacions de Catalunya (i Espanya) (El Món) perquè construeix trens i hospitals i manté a ratlla els bilionaris explotadors. Ens cal una barreja de XI jinPin i Jacinda Ardern.

Els polítics de dreta només volen desregular per augmentar els beneficis d’alguns. Els polítics d’esquerra només volen ocupar una cadira i cobrar fent veure que defensen els vulnerables [com els directius d’Oxfam que se’n van anar de putes a Haiti    BBC,  Independent , CBS]. .
“Com explica una frase que circula per les xarxes, per a molta gent existeixen dues escoles filosòfiques, “la meva, i el feixisme”. Ha renunciat a tractar qüestions polèmiques: els inconvenients de la immigració, els límits de la multiculturalitat, la necessitat de conjugar propietat amb benestar, la idea que la seguretat pública és un factor que beneficia sobretot els més vulnerables i que és necessari un ordre que impliqui protegir la societat dels delinqüents, a acceptar la diversitat ideològica o el fet innegable que la majoria de la societat tendeix a un conservadorisme tolerant en matèria de moral sexual. L’esquerra defuig el combat polític per certa por a la legitimació d’algunes concepcions polítiques que no accepta, per temor “del que diran”. Això vol dir cedir el centre del tauler polític, no pas a la dreta, sinó als oportunistes polítics i als demagogs.” El Món
No tenim una infrastructura per sequeres per la demagògia de l’esquerra i Lo Rius és vida (Barbeta)

MANCA DE SENTIT I PROJECTE de FUTUR

Ja no tenim futurs ni utopies, les noves generacions no tenen l’expectativa de viure millor que els pares. La percepció que tenim de la situació és que no assolirem mai la vida somiada  (Affect Theory a Supervalentthought, NewYorker). Aquesta percepció és potser infundada ja que hi ha indicadors que suggereixen que, tot i que queda molt per fer, hi ha un progrés real (NewYorker , Factfulness de Hans Rosling.)

El consum de drogues i medicaments antidepressius (consum per país a WK), la tendència de la gent jove a divertir-se anul·lant-se en alcohol, són indicis que la vida resulta per a molts, potser una majoria, insuportable. (WHO, suïcidis per país) [Trista condició humana, en condicions desfavorables i precàries, patim lluitant per sobreviure i per assolir una situació confortable. I quan hi arribem, ens deprimim perquè no sabem què fer. És com un soldat que lluita per guanyar la guerra i poder viure en pau. Però quan la guerra ja acabat la vida en pau no ens satisfà.]. [Hi ha una profunda tendència a la infelicitat en la condició humana. Al s20 es va veure que la frustració humana no s’acabava quan es cobrien les necessitats bàsiques. Un cop tenim un sostre, pa, i aigua per beure, volem un vestit bonic, i televisió per cable.  Les expectatives sempre creixen, i més encara alimentades per la publicitat i les xarxes socials. I per tant sempre es frustren.] [Patiment artificial: més de la meitat del patiment per estrès a Caixabank no era per aconseguir un millor servei als clients o més benefici sinó només per tal que un cap pogués aparèixer a una reunió amb un powerpoint dient que s’havia assolit una fita X, els empleats són com un equip de campanya electoral].

( el que ens motiva, aquells sentiments o activitats que ens poden fer sortir del llit al matí, el patiment degut a les circumstàncies de la societat , guerres, refugiats, pobresa: guerres  malalties  fam Refugiats . El “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives. )

[Al mite de Pandora, de la capsa en surten tots els mals però també l’esperança, se la qual la humanitat s’hauria suïcidat. Ara potser l’hem perdut.

Frustració i agressió, La indústria de la salvació

Infelicitat i droga, permetre o prohibir

A Catalunya hi ha un increment exponencials de plantacions il·legals de marihuana (El món). Això vol dir que hi ha una demanda enorme, molta gent no pot suportar viure sense l’ajuda de drogues i medicaments, Debat.

S’hauria de permetre tot? La prohibició en el cas de l’alcohol no va funcionar. D’altra banda, l’accés fàcil al consum de substàncies perjudicials, tabac, alcohol, medicació sense recepta, drogues pot fer més fàcil autodestruir-se. Una de les causes de descens dels suïcidis al segle passat va ser simplement la progressiva eliminació del gas a les llars (Wired).

[No tinc una resposta]

Estrès

Al voltant nostre tothom té més feina de la que sembla que pot fer. Tothom va cansat i estressat. Com pot ser si la tecnologia ens hauria d’haver fet la vida molt més fàcil?

[Recordo que a la feina la major part de l’estrès no venia d’un esforç per donar un millor servei als clients sinó per la pressió d’objectius i powerpoints].

El 1930 Keynes va escriure Economic Possibilities for our Grandchildren on especulava que podríem viure treballant 15 hores la setmana. (The Conversation). És perquè volem massa? És perquè generem feina innecessària per competir al lloc de treball, com si en l’evolució biològica acabéssim privilegiant uns trets que ens fan la vida més difícil, com unes banyes immenses?

Habitatge

Les tècniques de construcció, amb les vigues de ferro, el formigó, el pladur, les grues, les eines, fan que construir sigui molt més fàcil.  Com és que és tant difícil accedir a un habitatge digne? Potser perquè no hem sabut construir l’urbanisme adequat, les comunicacions, escoles, hospitals, els serveis, tot allò que s’hauria de fer de manera pública. Del meu valor cadastral d’uns 200m euros, 150m corresponen al terreny i 50m al que són maons. La incapacitat de la societat per proveir l’entorn fa que ens acumulem al voltant dels pocs llocs on s’ha aconseguit.  És el fracàs de la planificació territorial i el fracàs de col·laborar. No volem pagar impostos per carreteres, hospitals i escoles i acabem pagant un sobrecost lloguers i preus d’habitatge.
Arrels intenta trobar solucions per als sense llar. [en una societat injusta, cal rescatar les víctimes. Però en una societat justa, on tothom hagués tingut oportunitat de formar-se i treballar, tampoc és just que amb els impostos dels que han triat una vida d’esforç es financïin les solucions als que no han volgut sotmetre’s a una feina pesada] . [Sense una adreça permanent els sense sostre perden opcions de feina i de beneficis socials. Possibles solucions per als sense sostre UK i Finlàndia (BBC). A Escòcia un ministre ha declarat una emergència nacional d’habitatge (BBC).
[Ja és difícil per tothom però a més, igual que hi ha estats fallits, hi ha persones humanes “fallides”, incapaces de valdre’s per si mateixes, fer una feina, sovint malaltes o addictes.

2023. Al Japó, una de cada 10 persones té més de 80 anys. La natalitat no puja perquè els costos de la vida són molt alts i la vida laboral exigeix jornades molt llargues (BBC).

2024.
Austràlia (BBC). [Els moviments squaters no són la solució, són un altre problema]. UK (BBC). Badalona, l’ajuntament tanca un alberg dient que no pot mantenir gratuïtament els sense llar indefinidament (ElNacional).
A ciutats americanes es legisla contra els sensesostre que ocupen els parcs (NewRepublic). El Suprem permet a les ciutats prohibir els campaments de sense sostre (BBC). Sense sostre als USA (BBC) . Austràlia. Nigèria. Canadà, campaments per a sense llar a Halifax (BBC).

(CGPT) A Viena, ja des de primers del s20 la ciutat és propietària de molt sòl públic i inverteix en vivenda assequible a uns preus moderats, amb lleis que protegeixen els llogaters. Els complexos d’edificis tenen jardins comunitaris i guarderies.

2025.
– L’habitatge hauria de ser com la sanitat: un mínim garantit públicament i l’opció de tenir més qualitat privadament qui vulgui i s’ho pugui pagar. La sanitat com a negoci als estats units fa rics uns quants i en conjunt la gent gasta molt més i és atesa molt pitjor. És el que passa amb l’habitatge aquí.
– Intent d’ocupació d’una escola a Sants [l’ocupació no és la solució](El Nacional)
– A UK hi ha  354k sense sostre, 1330k en espera d’habitatge social i alhora 720k de llars buides (es considera que l’habitatge és accessible si costa 5 vegades els ingressos anuals) (BBC)
– sense sostre a San Francisco i Washington (BBC)

Discriminació de raça, gènere, LGTBI

[pendent]

Raça

Supremacistes blancs encoratjant atacs a tot el món per crear conflicte i accelerar el domini blanc (BBC)

Discriminació de gènere

Enquesta violència masclista 2021

Institut de dones.

Word economic Forum gender Gap report 2023

2024. Les dones de Corea no volen tenir fills perquè suposa perdre oportunitats de feina. La natalitat del país s’enfonsa (BBC) [Això és la prova que és més gratificant, dóna més independència i diners fer una carrera professional cobrant un sou que no pas estar a casa criant nens. A les societats tradicionals se’ls imposa. A la mínima que una dona pot triar, a no ser que s’equilibrin els rols com als països nòrdics, rebutja una vida limitada].
Un polític coreà atribueix l’increment de suicidi dels homes a que l”l’augment de poder de les dones” que accedeixen a llocs de treball, de manera que hi ha menys llocs de feina pels homes i menys dones disposades a casar-se [menys esclaves] (BBC). El candidat a vicepresident de Donald Trumpt critica les dones que no tenen fills [ com volent arribar a l’escenari de Handmaid’s Tale] (BBC).

Els homes odient i ataquen a les xarxes a les dones que comenten fútbol. Ho fan perquè són un objectiu fàcil [tenim una necessitat d’odiar i atacar a satisfer?] BBC. Explotació sexual a la indústria del cinema a Kerala (BBC)

A la Índia les famílies obligaven a les llevadores a matar les nenes (BBC).
1987 últim sati cremant la vídua adolescent a la pira del marit mort (BBC).
Cada cop més dones opten per tenir fills per inseminació artificial. Com de malament ho devem estar fent els homes que prefereixin afrontar aquesta càrrega soles? (BBC)

Discriminació LGTBI

[pendent]

Massificació turisme

Com una espècie invasora que, alterem l’ecosistema fent desaparèixer el comerç i habitatge tradicional que feien interessants els llocs. En lloc de ferreteries i colmados tindrem franquícies de Zara i Starbucks. En lloc d’habitatges per a veïns passem a tenir airbnb i apartaments per a turistes (BBC).  (Coevolució). Tots ens volem fer una foto a la Sagrada Família, o amb la Monalisa. A Barcelona ja no podem anar al Parc Güell ni a la casa Batlló. Desapareix el teixit urbà i, com Venècia o Eivissa, les ciutats es converteixen en resorts.

Les nostres vides i els nostres barris ens semblen grisos i quan podem, correm desesperadament on ens prometen la bellesa o l’interessant. O només per poder dir que hi hem estat (Ésser a través dels altres). La monalisa al Louvre, el David de Miquelàngel a Florència, el Parc Güell a Barcelona, Venècia, el Montblanc, l’Everest, un restaurant de moda, els rostres dels negres que trobem més autèntics. En lloc de crear un barri bell avui, vivim en uns blocs mediocres i a les vacances anem a saturar Venècia.

2024
A Eivissa els empleats han de dormir al cotxe (BBC). Manifestació a les Canàries. (BBC).  Turista multat a Salvard per acostar-se a la fauna salvat, una morsa, per fer una foto. (BBC). Al Japó un poble amb unes vistes recomanades per fer una foto al MtFuji decideixen bloquejar-ho, farts de l’incivisme dels turistes. (BBC). La revolta contra el turisme (BBC). Protesta d’un poble gallec (ElNacional)

Comentaris

2025

La fragilitat de la democràcia (governs dèbils).
D’una banda hi ha l’amenaça islàmica que rebutgen els valors occidentals mentre demanen i exigeixen que se’ls solucioni la vida amb habitatge, sanitat i escolarització. I els liberals bonistes no els planten cara. De l’altra tenim l’explotació dels treballadors per exemple als magatzems d’Amazon, les fàbriques de Tesla, o les pràctiques monopolístiques del Big Tech com Google i Meta. I de l’altra l’ultradreta, amb les seves teories conspiratòries, que atribueix les males condicions de vida a les concessions als inmigrants (i tenen un mica de raó), a complots imaginaris mentre deixen tranquils els abusos del gran capital.

La dreta explota els treballadors amb sous baixos i compra polítics per manipular la regulació per tenir monopolis i menys garanties en el que ven. L’esquerra actua com si la riquesa es generés sola (quan és el resultat de l’esforç d’empresaris) i l’única acció política necessària sigui prendre-la i distribuir-la als vulnerables. Com a redistribuidors gaudeixen d’un lloc ben remunerat. La seva acció condueix a l’augment de la classe “vulnerable” que esperen habitatge, un sou, sanitat i educació sense contribuir en res. Per seguir tenint vots, no faran res exigent cap a aquesta població, amb lleis que protegeixen els ocupes, més que no pas els propietaris, els reincidents, més que no pas les víctimes. Uns i altres ens porten a la mediocritat i al desastre, en lloc d’uns ciutadans capaços de tenir iniciativa, de guanyar un bon sou, i de construir-se una vida digna.

El govern intel·ligent i ben orientat ho té difícil de sobreviure entre la influència dels poderosos i la barra dels que se n’aprofiten. On trobar un poder fort i alhora amable? Potser ho era Jacinda Ardern?
Xavier Diez denuncia a El món, les oligarquies que controlen les subcontractacions dels serveis municipals i que exploten els ciutadans malgrat totes les lleis i disposicions de contractació. Recordo el pare explicant que a l’època de la Mancomunitat era una pràctica habitual atorgar un lloc de treball a algú amb contactes que després enviava un altre. a qui pagava molt menys, a fer-lo. Sembla que Prat de la Riba anava passant pels despatxos i preguntant qui el nom a qui feia la feina per canviar-ho. Aquesta mateixa pràctica juntament amb la cobdícia per estalviar ha dut a les capes de subcontractacions engreixen a qui no fa la feina i es perd coneixement o s’explota a qui la fa. És el cas de Boeing o el vessament de petroli del DeepWater Horizon de 2010. (informe govern, The Guardian).
Al final els ciutadans estan més ben servits amb un populista com l’Albiol de Badalona, que s’enfronta a les ocupacions, se salta els reglaments de Brusel·les que dificulten la gestió de residus, o bé Xi JinPin a la Xina, que talla en sec l’enriquiment desmesurat i munta hospitals i carreteres de manera eficaç sense el càncer de la màfia de la contractació pública d’Espanya o Itàlia.

UN

A 2023 les UN assenyalen tres grans reptes: Disinformation,   Climate Change, Gender Equality i Ending Poverty, amb 17 objectius de desenvolupament: Pobresa. Fam. Salut i benestar. Educació. Igualtat de gènere. Aigua potable i sanejament. Energia neta i assequible. Feina decent i progrés econòmic. Indústria, innovació i infraestructura. Desigualtats. Ciutats i comunitats sostenibles. Consum i producció responsable. Combatre el canvi climàtic. La vida sota l’aigua. La vida sobre la terra. Pau, justícia i institucions fortes. Reforçar la col·laboració per aquests objectius.

What are the most pressing World Problems

(Associació sense lucre d’acadèmics d’OXford que identifica problemes i proposada carreres que tinguin un impacte positiu en el món)

  1. Riscos intel·ligència artificial
  2. Pandèmies
  3. Guerra nuclear
  4. Conflicte entre grans poders [US, Xina?]
  5. Canvi climàtic
Posted on

Haydn. Quartets de corda

https://en.wikipedia.org/wiki/String_quartet

Haydn

El quartet té com a  antecedent la triosonata barroca, amb dos instruments sobre baix continu, i després els divertimentos per a corda.

1750 – 1765 Els quartets Fürnberg

The following purely chance circumstance had led him to try his luck at the composition of quartets. A Baron Fürnberg had a place in Weinzierl, several stages from Vienna, and he invited from time to time his pastor, his manager, Haydn, and Albrechtsberger (a brother of the celebrated contrapuntist Albrechtsberger) in order to have a little music. Fürnberg requested Haydn to compose something that could be performed by these four amateurs. Haydn, then eighteen years old, took up this proposal, and so originated his first quartet which, immediately it appeared, received such general approval that Haydn took courage to work further in this form.

Haydn escriurà 9 quartets més que es publicaran com a Opus 1 i 2

Opus 1 (1762–64)

– Quartet No. 1 in B♭ major (“La Chasse”), Op. 1, No. 1, FHE No. 52, Hoboken No. III:1
– Quartet No. 2 in E♭ major, Op. 1, No. 2, FHE No. 53, Hoboken No. III:2
– Quartet No. 3 in D major, Op. 1, No. 3, FHE No. 54, Hoboken No. III:3
– Quartet No. 4 in G major, Op. 1, No. 4, FHE No. 55, Hoboken No. III:4
– Quartet No. 5 in E♭ major, Op. 1, No. 0, Hoboken No. II:6 (also referred to as Opus 0)
– Quartet in B♭ major, Op. 1, No. 5, FHE No. 56, Hoboken No. III:5 (later found to be the Symphony A, Hob. I/107)
– Quartet No. 6 in C major, Op. 1, No. 6, FHE No. 57, Hoboken No. III:6

Opus 2 (1763–65) The two quartets numbered 3 and 5 are spurious arrangements by an unknown hand.

– Quartet No. 7 in A major, Op. 2, No. 1, FHE No. 58, Hoboken No. III:7
– Quartet No. 8 in E major, Op. 2, No. 2, FHE No. 59, Hoboken No. III:8
– Quartet in E♭ major, Op. 2, No. 3, FHE No. 60 (arrangement of Cassation in E-flat major, Hob. II:21), Hoboken No. III:9
– Quartet No. 9 in F major, Op. 2, No. 4, FHE No. 61, Hoboken No. III:10
– Quartet in D major, Op. 2, No. 5, FHE No. 62 (arrangement of Cassation in D major, Hob. II:22), Hoboken No. III:11
– Quartet No. 10 in B♭ major, Op. 2, No. 6, FHE No. 63, Hoboken No. III:12

The Fürnberg quartets already take the soloistic ensemble for granted, including solo cello without continuo. They belong to the larger class of ensemble divertimentos, with which they share small outward dimensions, prevailing light tone (except in slow movements) and a five-movement pattern, usually fast–minuet–slow–minuet–fast. Even on this small scale, high and subtle art abounds: witness the rhythmic vitality, instrumental dialogue and controlled form of the first movement of op.1 no.1 in B; the wide-ranging development and free recapitulation in the first movement of op.2 no.4 in F, and the pathos in its slow movement; and the consummate mastery of op.2 nos.1–2. [Del Grove Dictionary]

OP1.1 OP1.3 OP2.4 OP2.1 OP2.2

Opus 9, 17 i 20. 1769 – 1772

Opus 9 (1769)

– Quartet No. 11 in D minor, Op. 9, No. 4, FHE No. 16, Hoboken No. III:22
– Quartet No. 12 in C major, Op. 9, No. 1, FHE No. 7, Hoboken No. III:19
– Quartet No. 13 in G major, Op. 9, No. 3, FHE No. 9, Hoboken No. III:21
– Quartet No. 14 in E♭ major, Op. 9, No. 2, FHE No. 8, Hoboken No. III:20
– Quartet No. 15 in B♭ major, Op. 9, No. 5, FHE No. 17, Hoboken No. III:23
– Quartet No. 16 in A major, Op. 9, No. 6, FHE No. 18, Hoboken No. III:24

Opus 17 (1771)

– Quartet No. 17 in F major, Op. 17, No. 2, FHE No. 2, Hoboken No. III:26
– Quartet No. 18 in E major, Op. 17, No. 1, FHE No. 1, Hoboken No. III:25
– Quartet No. 19 in C minor, Op. 17, No. 4, FHE No. 4, Hoboken No. III:28
– Quartet No. 20 in D major, Op. 17, No. 6, FHE No. 6, Hoboken No. III:30
– Quartet No. 21 In E♭ major, Op. 17, No. 3, FHE No. 3, Hoboken No. III:27
– Quartet No. 22 in G major, Op. 17, No. 5, FHE No. 5, Hoboken No. III:29

Opus 20, the “Sun” quartets (1772) The nickname “Sun” refers to the image of a rising sun, an emblem of the publisher, on the cover page of the first edition.

– Quartet No. 23 in F minor, Op. 20, No. 5, FHE No. 47, Hoboken No. III:35
– Quartet No. 24 in A major, Op. 20, No. 6, FHE No. 48, Hoboken No. III:36
– Quartet No. 25 in C major, Op. 20, No. 2, FHE No. 44, Hoboken No. III:32
– Quartet No. 26 in G minor, Op. 20, No. 3, FHE No. 45, Hoboken No. III:33
– Quartet No. 27 in D major, Op. 20, No. 4, FHE No. 46, Hoboken No. III:34
– Quartet No. 28 in E♭ major, Op. 20, No. 1, FHE No. 43, Hoboken No. III:31

Opp.9, 17 and 20 established the four-movement form with two outer fast movements, a slow movement and a minuet (although in this period the minuet usually precedes the slow movement). They also – op.20 in particular – established the larger dimensions, higher aesthetic pretensions and greater emotional range that were to characterize the genre from this point onwards. They are important exemplars of Haydn’s Sturm und Drang manner: four works are in the minor (op.9 no.4, op.17 no.4, op.20 nos.3 and 5); and nos.2, 5 and 6 from op.20 include fugal finales. Op.20 no.2 exhibits a new degree of cyclic integration with its ‘luxuriantly’ scored opening movement (Tovey, N1929–30), its minor-mode Capriccio slow movement which runs on, attacca, to the minuet (which itself mixes major and minor), and the combined light-serious character of the fugue. Op.17 no.5 and op.20 also expand the resources of quartet texture, as in the opening of op.20 no.2, where the cello has the melody, a violin takes the inner part and the viola executes the bass.

OP9.2 OP9.3 OP17.4 OP20.5 OP20.2 OP20.3

Op. 33, (42), 50, 54-55 1781 – 1788

Opus 33, the “Russian” quartets (1781) were written by in the summer and Autumn of 1781 for the Viennese publisher Artaria. This set of quartets has several nicknames, the most common of which is the “Russian” quartets, because Haydn dedicated the quartets to the Grand Duke Paul of Russia and many (if not all) of the quartets were premiered on Christmas Day, 1781, at the Viennese apartment of the Duke’s wife, the Grand Duchess Maria Feodorovna.

– Quartet No. 29 in G major (“How Do You Do?”), Op. 33, No. 5, FHE No. 74, Hoboken No. III:41
– Quartet No. 30 in E♭ major (“The Joke”), Op. 33, No. 2, FHE No. 71, Hoboken No. III:38
– Quartet No. 31 in B minor, Op. 33, No. 1, FHE No. 70, Hoboken No. III:37
– Quartet No. 32 in C major (“The Bird”), Op. 33, No. 3, FHE No. 72, Hoboken No. III:39
– Quartet No. 33 in D major, Op. 33, No. 6, FHE No. 75, Hoboken No. III:42
– Quartet No. 34 in B♭ major, Op. 33, No. 4, FHE No. 73, Hoboken No. III:40

In op.33 these extremes are replaced by smaller outward dimensions, a more intimate tone, fewer extremes of expression, subtlety of instrumentation, wit (as in the ‘Joke’ finale of no.2 in E) and a newly popular style (e.g. in no.3 in C, the second group of the first movement, the trio and the finale). Haydn now prefers homophonic, periodic themes rather than irregularly shaped or contrapuntal ones; as a corollary, the phrase rhythm is infinitely variable. The slow movements and finales favour ABA and rondo forms rather than sonata form. However, these works are anything other than light or innocent: no.1 in B minor is serious throughout (the understated power of its ambiguous tonal opening has never been surpassed), as are the slow movements of nos.2 and 5. Op.33 has been taken as marking Haydn’s achievement of ‘thematische Arbeit’ (the flexible exchange of musical functions and development of the motivic material by all the parts within a primarily homophonic texture); although drastically oversimplified, this notion has had great historiographical influence. These quartets’ play with the conventions of genre and musical procedure is of unprecedented sophistication; in thus being ‘music about music’, these quartets were arguably the first modern works.

The appearance of op.33 was the first major event in what was to become the crucial decade for the Viennese string quartet, as Mozart and many other composers joined Haydn in cultivating the genre. Indeed, all the elements of Classical quartet style as it has usually been understood first appeared together in Mozart’s set dedicated to Haydn (1782–5). He responded in opp.50, 54/55 and 64 by combining the serious tone and large scale of op.20 with the ‘popular’ aspects and lightly worn learning of op.33. The minuet now almost invariably appears in third position; the slow movements, in ABA, variation or double variation form are more melodic than those in op.33; the finales, usually in sonata or sonata rondo form, are weightier. Haydn’s art is no longer always subtle; the opening of op.50 no.1 in B, with its softly pulsating solo cello pedal followed by the dissonant entry of the upper strings high above, is an overt stroke of genius, whose implications he draws out throughout the movement.

Opus 42 (1784)

– Quartet No. 35 in D minor, Op. 42, FHE No. 15, Hoboken No. III:43

Opus 50, the “Prussian” quartets (1787) was dedicated to King Frederick William II of Prussia. For this reason the set is commonly known as the Prussian Quartets. Haydn sold the set to the Viennese firm Artaria and, without Artaria’s knowledge, to the English publisher William Forster. Forster published it as Haydn’s Opus 44

– Quartet No. 36 in B♭ major, Op. 50, No. 1, FHE No. 10, Hoboken No. III:44
– Quartet No. 37 in C major, Op. 50, No. 2, FHE No. 11, Hoboken No. III:45
– Quartet No. 38 in E♭ major, Op. 50, No. 3, FHE No. 12, Hoboken No. III:46
– Quartet No. 39 in F♯ minor, Op. 50, No. 4, FHE No. 25, Hoboken No. III:47
– Quartet No. 40 in F major (“Dream”), Op. 50, No. 5, FHE No. 26, Hoboken No. III:48
– Quartet No. 41 in D major (“The Frog”), Op. 50, No. 6, FHE No. 27, Hoboken o. III:49

Opus 54, 55, the “Tost” quartets, set I (1788), Named after Johann Tost, a violinist in the Esterhazy orchestra from 1783–89.[3]

– Quartet No. 42 in C major, Op. 54, No. 2, FHE No. 20, Hoboken No. III:57
– Quartet No. 43 in G major, Op. 54, No. 1, FHE No. 19, Hoboken No. III:58
– Quartet No. 44 in E major, Op. 54, No. 3, FHE No. 21, Hoboken No. III:59
– Quartet No. 45 in A major, Op. 55, No. 1, FHE No. 22, Hoboken No. III:60
– Quartet No. 46 in F minor (“Razor”), Op. 55, No. 2, FHE No. 23, Hoboken No. III:61
– Quartet No. 47 in B♭ major, Op. 55, No. 3, FHE No. 24, Hoboken No. III:62

OP33.2 OP33.5 OP50.1 OP50.6 OP54.3

Londres Opus 64 Tost 71-74 Apponyi 1790-1793

Opus 64, the “Tost” quartets, set II (1790)

– Quartet No. 48 in C major, Op. 64, No. 1, FHE No. 31, Hoboken No. III:65
– Quartet No. 49 in B minor, Op. 64, No. 2, FHE No. 32, Hoboken No. III:68
– Quartet No. 50 in B♭ major, Op. 64, No. 3, FHE No. 33, Hoboken No. III:67
– Quartet No. 51 in G major, Op. 64, No. 4, FHE No. 34, Hoboken No. III:66
– Quartet No. 52 in E♭ major, Op. 64, No. 6, FHE No. 36, Hoboken No. III:64
– Quartet No. 53 in D major (“The Lark”), Op. 64, No. 5, FHE No. 35, Hoboken No. III:63

Opus 71, 74, the “Apponyi” quartets (1793), Count Anton Georg Apponyi, a relative of Haydn’s patrons, paid 100 ducats for the privilege of having these quartets publicly dedicated to him.

– Quartet No. 54 in B♭ major, Op. 71, No. 1, FHE No. 37, Hoboken No. III:69
– Quartet No. 55 in D major, Op. 71, No. 2, FHE No. 38, Hoboken No. III:70
– Quartet No. 56 in E♭ major, Op. 71, No. 3, FHE No. 39, Hoboken No. III:71
– Quartet No. 57 in C major, Op. 74, No. 1, FHE No. 28, Hoboken No. III:72
– Quartet No. 58 in F major, Op. 74, No. 2, FHE No. 29, Hoboken No. III:73
– Quartet No. 59 in G minor (“Rider”), Op. 74, No. 3, FHE No. 30, Hoboken No. III:74

Haydn’s quartets of the 1790s adopt a demonstratively ‘public’ style (often miscalled ‘orchestral’), usually attributed to his experience in London (op.71/74 was composed for his second visit there); the fireworks for Salomon in the exposition of op.74 no.1 in C are an obvious example of this new style. Without losing his grip on the essentials of quartet style or his sovereign mastery of form, he expands the dimensions still further, incorporating more original themes (the octave leaps in the first movement of op.71 no.2), bolder contrasts, distantly related keys (from G minor to E major in op.74 no.3) etc. Opp.76–7, composed back in Vienna, carry this process still further, to the point of becoming extroverted and at times almost eccentric: see the first movements of op.76 no.2 in D minor, with its obsessive 5ths, and of op.76 no.3 in C, with its exuberant ensemble writing and the gypsy episode in the development, or the almost reckless finales of nos.2, 5 and 6 and op.77. He experimented as well with the organization of the cycle: op.76 nos.1 and 3, though in the major, have finales in the minor (reverting to the major at the end), while nos.5–6 begin with non-sonata movements in moderate tempo (but a fast concluding section), so that the weight of the form rests on their unusual slow movements (the Largo in F of no.5, the tonally wandering Fantasia of no.6).

OP64.3 OP64.2 OP71.3 OP74.3 OP74.1

Viena Opus  76-77 (1796 – 1799)

Opus 76, the “Erdödy” quartets (1796–1797)

– Quartet No. 60 in G major, Op. 76, No. 1, FHE No. 40, Hoboken No. III:75
– Quartet No. 61 in D minor (“Quinten”, “Fifths”, “The Donkey”), Op. 76, No. 2, FHE No. 41, Hoboken No. III:76
– Quartet No. 62 in C major (“Emperor” or “Kaiser”), Op. 76, No. 3, FHE No. 42, Hoboken No. III:77
– Quartet No. 63 in B♭ major (“Sunrise”), Op. 76, No. 4, FHE No. 49, Hoboken No. III:78
– Quartet No. 64 in D major (“Largo”), Op. 76, No. 5, FHE No. 50, Hoboken No. III:79
– Quartet No. 65 in E♭ major, Op. 76, No. 6, FHE No. 51, Hoboken No. III:80

Opus 77, the “Lobkowitz” quartets (1799)

– Quartet No. 66 in G major, Op. 77, No. 1, FHE No. 13, Hoboken No. III:81
– Quartet No. 67 in F major, Op. 77, No. 2, FHE No. 14, Hoboken No. III:82

OP76.2 OP76.1 OP76.3 OP77.1

 

Posted on

Arquetipus de Jung. Inconscient col·lectiu

Jung proposa que la psique no és només el resultat de l’experiència individual a partir d’un estat indeterminat o tabula rasa. Hi hauria unes “imatges primordials” o arquetipus universals sobre les quals es constitueix l’experiència individual. Això es pot inferir indirectament a partir analitzant la història, l’art, els mites i les religions. Serien [modes d’ésser] innats comuns, de manera que es podria parlar d’un inconscient col·lectiu.

(1919 https://en.wikipedia.org/wiki/Jungian_archetypes)

Exemples:

– The father: Authority figure; stern; powerful.
– The mother: Nurturing; comforting.
– The child: Longing for innocence; rebirth; salvation.
– The wise old man: Guidance; knowledge; wisdom.
– The hero: Champion; defender; rescuer.
– The maiden: Innocence; desire; purity.
– The trickster: Deceiver; liar; trouble-maker.
Jung described archetypal events: birth, death, separation from parents, initiation, marriage, the union of opposites; archetypal figures: great mother, father, child, devil, god, wise old man, wise old woman, the trickster, the hero; and archetypal motifs: the apocalypse, the deluge, the creation. Although the number of archetypes is limitless, there are a few particularly notable, recurring archetypal images, “the chief among them being” (according to Jung) “the shadow, the wise old man, the child, the mother … and her counterpart, the maiden, and lastly the anima in man and the animus in woman”.[9] Alternatively he would speak of “the emergence of certain definite archetypes … the shadow, the animal, the wise old man, the anima, the animus, the mother, the child”.[10]
The Self designates the whole range of psychic phenomena in man. It expresses the unity of the personally as a whole.
The shadow is a representation of the personal unconscious as a whole and usually embodies the compensating values to those held by the conscious personality. Thus, the shadow often represents one’s dark side, those aspects of oneself that exist, but which one does not acknowledge or with which one does not identify.[11]
The anima archetype appears in men and is his primordial image of woman. It represents the man’s sexual expectation of women, but also is a symbol of a man’s hard-on possibilities, his contrasexual tendencies. The animus archetype is the analogous image of the masculine that occurs in women.
[a completar amb Durand, les STructures Antropologiques de l’imaginaire]
[a completrar també amb “Metaphors we live by]
Posted on

Jung. Tipus psicològics

El 1921 publica Psychologisghe Typen on proposa quatre funcions principals per a la consciència:

Percepció: sensació i intuïció

Judici: Pensar i sentir

Combinades amb la tendència d’introversió o extroversió, donarien lloc a vuit tipus psicològics:

Extraverted sensation
Introverted sensation
Extraverted intuition
Introverted intuition
Extraverted thinking
Introverted thinking
Extraverted feeling
Introverted feeling

 

Posted on

Personalitat

La vida humana :   L’experiència humana   El cos humà  Cervell, Xarxa neuronal  |  Psicologia  |  Vides humanes

Introducció  |   Models històrics 4 temperaments, frenologia   |    Somatotipus   |   La psique com a conjunt de forces    |    Teories de trets i tests: Allport   MMPI   Cattell  Eysenck  Myers-Briggs    OCEAN  PID-5 |   Aspectes: Herència i medi    Variació al llarg de la vida    Emocions i caràcter  Lloc de treball     Trastorns   Psicologia social   |   Personalitats artificials  Agents de conversa   NPC en jocs  |  Discussió: Què explica una persona. la idea de subjecte. Dimensió confiança-gratitud/temor-enveja  |   Museu

Introducció

  • Conducta i manera de ser
  • Vocabulari
  • Preguntes

[Conducta i manera de ser]

[Una manera molt simple de concebre la psicologia com a estudi de la conducta, és observar com responen els subjectes a diferents situacions. Influirà l’aprenentatge, per exemple, si es tracta d’una situació nova o ja hem estat entrenats per reaccionar. Influirà també la intel·ligència, per exemple, la capacitat de resoldre problemes. Però influirà també el que anomenem “manera de ser”. Per exemple, davant d’un petit accident com una rascada al cotxe, podem reaccionar amb ira i violència, o racionalment mantenint la cortesia i fent l’informe per la companyia d’assegurances.]

Pinillos assaja una definició general (p.599):
i) La personalitat és, d’entrada, quelcom distintiu i propi de cada individu. (la varietat de factors dóna infinitat de caràcters.
Hi ha una manera habitual de respondre a situacions heterogènies, en virtut del predomini d’una o altra disposició.
[Les escoles humanístiques tendeixen a identificar la personalitat amb l’ego conscient de les decisions que pren, però hi ha indicis de determinants biològics i socials que passen desapercebuts a l’individu.
[Pinillos parla que la psicologia de la personalitat busca lleis científiques. Al final el que tenim són tests que puntuen disposicions en 5 dimensions, i que recullen agrupen per correlació, tots els factors que descriu el vocabulari].
[La personalitat és un tret permanent, diem “és una persona alegre”, o és una persona amargada”, contraposat a quan diem “està preocupat” o “està enfadat” que correspondria a una emoció transitòria]

Vocabulari

Hi ha diverses nocions que incideixen en això que hem anomenat “manera de ser, i que podem recollir del diccionari de sinònims: personalitat, caràcter, tarannà, temperament i secundàriament, estil, individualitat, segell, inclinació. Al Diccionari ideològic, com a qualitats de l’esperit tenim: DI 5.26, Qualitats de l’esperit, maneres de ser, estats: abúlic, actiu, arbitrari, beneit, burleta, covard, entremaliat, lleial, metòdic, precís, xerraire.
Allport va partir de 4.500 termes del diccionari que descrivien trets de personalitat (de 18.000 que podien tractar de diferències individuals).a

  • Personalitat
     (IEC):  (1)  Allò que fa que un ésser sigui una persona i no una cosa o una abstracció. (2)  Allò que caracteritza cada persona. La personalitat de Gaudí. i (3)  Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament. El darrer es correspon amb la idea de “trets de la personalitat” com a dimensions estables en tendències de comportament.
    Ve de del llatí “persona”, màscara d’actor, i d’aquí la relació amb “persona” com a condició humana en antropologia filosòfica i “personatge” en literatura.
  • Caràcter
    (IEC): (1) Tret indicador de la natura essencial d’una persona o d’una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Els caràcters generals d’una família, d’un ordre, d’una classe. Aquesta història té tots els caràcters de la veritat. (2) Suma d’aquests trets. El caràcter d’un poble, d’un país. El caràcter de l’arquitectura grega, de la poesia francesa. El caràcter de la joventut, de la vellesa. El caràcter d’una malaltia. Una fisonomia sense caràcter. Un estil que té molt de caràcter. (3) Tret o trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, violent, lleuger, vanitós, enèrgic. Aquest actor no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter. (4)  Persona considerada com a exemple típic d’un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L’avar de Molière és un caràcter admirablement traçat. Els Caràcters de La Bruyère. Els caràcters de Dickens. Un escriptor que estudia els caràcters que vol representar. (5)  Manera d’ésser moral. Tenir fermesa, força, de caràcter. Ésser un caràcter, tot un caràcter. No tenir caràcter. L’educació del caràcter. (6)  Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat moral. Pere II fou tan gran pel caràcter com pel geni polític. El Renaixement fou una època abundant en caràcters.
    Caracterologia: Ciència de la diferenciació psicològica individual.
    Del llatí “character”, ferro de marcar el bestiar, d’on ve també “caràcter” en tipografia.
  • Temperament
    IIEC) (1) Acció de temperar o de temperar-se; l’efecte. (2) En la med. hipocràtica, resultat de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home. Temperament sanguini, biliós. (3) Caràcter físic i mental peculiar d’un individu. Temperament nerviós.
    De tremprar, del llatí “temperare”, moderar, temperar, combinar adequadament. [té l’accepció una mica de “controlar” i moderar les emocions, per exemple en el sentit d’afinar un instrument, “El clave ben temperat”, “és un xicot trempat” (ben disposat, actiu i apunt), “és una persona intemperada” (que no té control)]. Coromines: “la idea d’equilibri de forces vitals, en el sentit biològic i psicològic. [La temprança és la virtut que contraresta el pecat capital de la gula).
  • Tarannà
    IEC: manera de procedir, de taral·là . (etimologies)

[diversos models, humors vs identitat]

Preguntes

  • Quines tipologies, com ho mesurem? relació amb llocs de treball
  • Relació amb emocions i trastorns psicològics
  • Fins a quin punt són genètics o depenen de la cultura i història personal? Es tracta de com estem “cablejats” i quins humors emocionals intervenen ( hormones i neurotransmissors) [en un cas intervindrà la neurologia i psiquiatria amb teràpies de medicació, i en l’altre, la psicologia amb teràpies dinàmiques o cognitives).
  • Tenim diferents personalitats segons l’entorn social?
  • Varien amb l’edat i els estadis vitals?

Models històrics

Els quatre humors (Hipòcrates i Galè)

Temperaments associats a fluids corporals (sang, flegma, bilis groga, bilis negra)  sanguini (optimista, sociable), colèric (actiu, impulsiu), melancòlic (introspectiu, trist), flegmàtic (tranquil, lent). Va tenir influència durant més de 1.000 anys en medicina i caràcter. [en realitat, no costa molt establir una correspondència amb els BIG FIVE i relacionar-ho amb la base neurològica dels estats d’ànim.]

Tipologies morals

Teofrast (sIV aC) va descriure 30 tipus. Inspirarà  La Bruyère que en els seus “Caractères” descriu diferents personatges en 16 capítols, després Rousseau o Goethe, exploren caràcters humans des d’una visió moral, social i literària.

Fisiognomia

Lavater a “Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe” (1775-1778) extreu conclusions sobre el caràcter de les persones a partir de la fesomia. Influït en part per l’escultor Messerschmidt. Per exemple, un front ample suggeria intel·ligència i espiritualitat.

Frenologia

Franz Joseph Gall (1758-1828) i la frenologia (s. XVIII-XIX). Associava parts del cervell amb capacitats i personalitat. Tot i ser pseudociència, va impulsar l’interès per una base biològica del caràcter. (1796).

Somatotipus

Ernst Kretschmer (1920), metge alemany que va buscar correlacions entre tipus corporals i predisposicions a predisposicions a trastorns mentals.

  • Pícnic (endomorf, arrodonit, tendència a l’obesitat, de mida mitjana-baixa). Caràcter ciclotímic, sociable, obert, emocional, expressiu. Tendència a la psicosi maniaco-depressiva (trastorn bipolar actualment).
  • Atleta (mesomorf, cos: musculós, proporcionat, fort). Caràcter: Equilibrat, estable, controlat. Sense tendències a trastorns.
  • Astènic/leptosòmic (ectomorf, prim, alt, fràgil, espatlles estretes). Caràcter Esquizotòim, introvertit, fred, distant, sensible. Tendència a l’esquizofrènia.

William Sheldon (1940s), “The Varieties of Human Physique”, The Atlas of Man (1954).

  • Endomorf: Viscerotònic: relaxat, afable, amant del confort, tranquil, alegre
  • Mesomorf: omatotònic: actiu, assertiu, valent, agressiu, competitiu, ambiciós
  • Ectomorf: Cerebrotònic: sensible, reflexiu, introvertit, insegur, creatiu o intel·lectual.

[Notem les diferències amb els quatre tipus de Galè, aquí no hi ha el flegmàtic arrodonit i lent, l’arrodonit s’associa amb el sanguini. El cos musculat de la bilis groga (colèric) amb el mesomorf que té totes les qualitats. Coincidirien en el prim melancòlic.

Models psicologia

Wilhelm Wundt
[sempre partint del que podia mesurar) Classifica el temperament segons dos eixos, força emocional [com ens afecten les coses?] i velocitat de reacció.
La força emocional es podria fer correspondre amb neuroticisme i la velocitat de reacció amb introversió/extraversió. Wundt ho relacionava amb els temperaments clàssics:

Colèric: FE alta i V ràpida
Melancòlic: FE alta i V lenta
Sanguini: FE baixa i V ràpida
Flegmàtic: FE baixa i V lenta

La ment com a camp de forces en tensió
Entenen el funcionament de la psique [ànima, ment] com a resultat de la interacció de diferents forces.

  • Sigmund Freud
    (1923, 1930) Introdueix el concepte de l’estructura de la personalitat, impulsos inconscients ID, el superego les normes de la societat i el jo.
  • Carl Jung
    El 1921 introdueix 8 tipus psicològics basats en 4 funcions de la consciència,  sensació, intuïció, pensar, sentir, i la tendència introversió/extraversió. Influirà Myers i Briggs.
    [També són rellevants els seus arquetipus, com l’heroi, la mare, el noi innocent, el trapella; tendim a viure identificant-nos amb algun d’aquests models. Jo potser hi afegiria el decebut o indignat, convençut que la vida l’ha tractat malament i no li ha fet justícia].
  • Antecedents de la ment o psique com una estructura amb forces en tensió
    Al Fedre de Plató, amb la metàfora de l’ànima com carro tirat ls dos cavalls. Aristòtil: la psique jerarquitzada: part racional, part apetitiva i part vegetativa. Els estoics contraposen les passions (pathe) al logos, emoció irracional i raó universal.
    En el cristianisme tenim la concupiscentia (tendència al pecat) que l’ànima o la consciència ha de poder dominar acceptant la gratia divina. Sant Pau “No faig el bé que vull, sinó el mal que no vull”(Romans 7:19). Agustí d’Hipona descriu l’ésser humà es troba dividit entre l’amor Dei (amor a Déu) i l’amor sui (amor propi, egoista). La ment és lloc de lluita espiritual. En Pascal la consciència humana està estirada entre la dignitat de ser imatge de Déu i la corrupció del pecat, la “grandeur” i la “misère”.
    A la Fenomenologia de l’Esperit, Hegel descriu la consciència cristiana com a dissortada, “unglückliches Bewusstsein”, dividida entre la part finita i concreta, i la part que s’orienta cap a l’infinit [entre el sant que voldríem ser i l’ésser finit i imperfecte que som]. Aquesta tensió dialèctica s’hauria de resoldre en una síntesi [millorar i acceptar-nos]. Nietzsche presenta un camp de batalla diferent, entre la voluntad d’ésser i realitzar-se i la pressió a acceptar la submissió als valors cristians d’obediència i amor al pròxim.
    El tema de l’acràsia (Motivació, acràsia) explora el conflicte entre les forces internes. Plató al Protàgores ho atribueix a la ignorància, a que no sabem què és bo realment. Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac, llibre VII reconeix que els desigs poden bloquejar l’aplicació del coneixement. L’experiment del marshmallow n’és un exemple.
    En l’estudi de les emocions tenim la qüestió de si s’han de reprimir o si l’experiència ha de ser un fi en si mateix (Emocions a la filosofia i literatura ,   Qüestions  )
  • Al llibre “Who is in charge” el neuròleg Gazzaniga presenta moltes evidències que al cervell tenen lloc alhora múltiples activitats inconscients de les quals només una part emergeix com a consciència. Això aportaria una base física a la noció que la ment és un lloc on es “troben” diferents tendències.
  • Els set pecats capitals i les 7 virtuts corresponents són un altre exemple.  “la veu de la consciència” seria la noció que tenim una guia interior que ens avisa de les accions moralment incorrectes. Popularment es representaria amb un angelet i un dimoni a les espatlles. Té antecedents en el daimon Socràtic,  la llei divina inscrita als cors de Sant Pau (Romans 2:14-15), la consciència com un  “tribunal interior” on Déu parla a l’home (Deus interior magister). Conscientia com a la veu de la raó il·luminada per Déu que jutja a cada moment què és el correcte a Sant Tomàs (la Synderesis seria la inclinació natural a fer el bé i evitar el mal. Amb Erasme i Kant la moral es torna autònoma, l’home té la llum interior de la raó sense necessitat d’autoritat externa. Nietzsche  indica que “hi ha una moral de senyors i una moral d’esclaus … i a l’interior d’un mateix individu, d’una mateixa ànima i tot” (Més enllà del bé i del mal p.257). En l’Existencialisme de Kierkegaard, Heidegger hi ha una crida interior a l’autenticitat. En la tradició hinduista hi ha l'”antahkarana”, una facultat interior que discrimina entre el correcte i l’incorrecte, el “dharma” com a llei moral còsmica reflectida en l’ésser humà. En el budisme es parla de “sampajañña”. En el Confucianisme hi ha una consciència innata la “liang zhi”.

 

Teories de trets

Gordon Allport (1897-1967)
“Concepts of Trait and Personality” (1927), “Personality: A Psychological Interpretation” (1937). Indica que els trets són predisposicions estables i que la personalitat d’un individu és el més únic i característic d’una persona. [És a dir, a mateixos estímuls, reaccionem de diferents manera. D’aquí que si la conducta d’una persona s’explica per la seva personalitat, i no per reaccions reflexes a estímuls externs, la persona seria lliure].
El 1936, amb Henry Odbert va recollir tots els termes del diccionari que es podien fer servir per descriure diferències individuals, 18.000, i d’aquests en va identificar 4.500 que potencialment aplicarien a trets de la personalitat, per exemple, “tímid”.
Va distingir entre:

  • Trets cardinals: no els trobem en tothom però són els que dominen en certes persones excepcionals, passions, obsessions, la necessitat de diner o fama, la passió per la justícia de Ghandi, l’ambició de Napoleó.
  • Trets centrals: que en certa mesura trobem en tothom. Influencien però no determinen la conducta, per exemple, l’honestedat, timidesa, amable, responsable. Són els que mesuren els tests de Cattel o BIG FIVE.
  • Trets secundaris: preferències particulars en menjar, música [les manies!]

També va proposar una descripció del desenvolupament de la personalitat o propium

Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI)

1943. Publicació de la primera versió per Hathaway i McKinley publiquen la primera versió del test de personalitat orientat a diagnòstic psicopatològic que es farà servir en contextos clínics i forenses. No hi havia cap teoria subjacent, avaluava característiques de subjectes diagnosticats com a patint certes patologies i els comprava amb un grup de control (homes blancs, joves, casats, amb feina). Va ser actualitzat el 1989 (MMPI-2) i el 2008 (MMPI-2-RF ).

Escales de validesa (per comprovar la manera de respondre)

  • ? (Cannot say): nombre d’ítems sense resposta.
  • L (Lie scale): tendència a presentar-se massa bé (desitjabilitat social).
  • F (Frequency scale): respostes atípiques o poc habituals → pot indicar exageració de símptomes o confusió.
  • K (Correction scale): defensivitat subtil, intent de presentar-se de manera favorable.
  1. Hypochondriasis. Hs. Preocupacions exagerades per la salut, queixes somàtiques, tendència a somatitzar l’estrès.
  2. Depression. D. Tristesa, desànim, baixa autoestima, manca d’energia i d’esperança.
  3. Hysteria. Hy. Síntomes físics sense base mèdica clara, negació de problemes, evasió mitjançant queixes somàtiques.
  4. Psychopathic Deviate. Pd. Desafecte amb normes socials, impulsivitat, conflictes interpersonals, possible conducta antisocial.
  5. Masculinity–Femininity. Mf. Mesura interessos i rols de gènere; avui es considera poc rellevant clínicament. (basat en estereotips, avui per qüestions d’identitat de gènere es faria servir el Gender Dysphoria test IDR)
  6. Paranoia. Pa. Sospita, desconfiança, idees persecutòries, sensibilitat a la crítica.
  7. Psychasthenia. Pt. Ansietat, indecisió, obsessivitat, sentiments de culpa, dificultats de concentració.
  8. Schizophrenia. Sc. Pensament desorganitzat, ideació estranya, alienació social, sentiments d’estranyesa.
  9. Hypomania. Ma. Excitació, hiperactivitat, impulsivitat, energia excessiva, possible irritabilitat.
  10. Social Introversion. Si. Timidesa, retraïment, dificultat per establir relacions socials, baixa participació en activitats.

IDRI labs    psychtest

Raymond Cattell (1905-1998)

“Description and Measurement of Personality” (1946). Seguint amb la idea de partir de tots els adjectius sobre personalitat i va fer que la gent assignés una puntuació a subjectes que coneixien. Dels 4.500 d’ALlport va passar a 171, després a 35 i per anàlisi de factors la va reduir a 12, que després va ampliar a 16. El 16PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire continua sent una de les bases més sòlides de la psicometria de la personalitat.

Distingia entre tres tipus de dades:

  • Life data (L-data), observant la conducta dels subjectes en el món real [idealment seria un observador exterior que no és vist] per exemple, accidents de cotxe, divorcis, festes, malalties.
  • Experimental data (T-data) que recull les reaccions a situacions estàndard controlades en un laboratori.
  • Questionnaire data (Q-data), que recull les respostes del subjecte sobre si mateix [poden informar d’emocions introspectives no observables exteriorment].

És un precursor dels models multimensionals com el Big Five.
Els 16 factors i la seva correspondència amb els Big Five són:

  • A. Calidesa (Warmth). Amabilitat (Agreeableness).
  • B. Raonament (Reasoning). Sovint relacionat amb Obertura a l’experiència (capacitat cognitiva).
  • C. Estabilitat emocional (Emotional Stability). Invers de Neuroticisme.
  • E. Dominància (Dominance). Part d’Extraversió (assertivitat) i menor relació amb Amabilitat.
  • F. Vivacitat (Liveliness). Extraversió.
  • G. Consciència de normes (Rule-Consciousness). Responsabilitat (Conscientiousness).
  • H. Atreviment social (Social Boldness). Extraversió.
  • I. Sensibilitat (Sensitivity). Obertura a l’experiència (component estètic/emocional).
  • L. Vigilància (Vigilance). Invers de Amabilitat (confiança vs. sospita).
  • M. Abstracció (Abstractedness). Obertura a l’experiència (pensament abstracte i imaginació).
  • N. Privacitat (Privateness). Invers de Extraversió (introversió vs. obertura social).
  • O. Ansietat (Apprehension). Neuroticisme.
  • Q1. Obertura al canvi (Openness to Change). Obertura a l’experiència.
  • Q2. Autosuficiència (Self-Reliance). Invers de Amabilitat (independència vs. cooperació).
  • Q3. Perfeccionisme (Perfectionism). Responsabilitat (Conscientiousness).
  • Q4. Tensions (Tension). Neuroticisme.

A la inversa:

  • Neuroticisme ↔ Factors C, O i Q4
  • Extraversió ↔ Factors E, F, H, N
  • Obertura ↔ Factors B, I, M, Q1
  • Amabilitat ↔ Factors A, L, Q2
  • Responsabilitat ↔ Factors G, Q3

Versió lliure del 16PF test  a Openpsychometrics

Hans Eysenck (1916-1997)

“The Structure of Human Personality” (1953). Inicialment un va proposar un model en dues dimensions, introversió/extraversió i neuroticisme, en el sentit de tendència a emocions negatives, inestabilitat emocional, vulnerabilitat a l’estrès. Combinades donaven els quatre temperaments clàssics (Colèric E+ N+, Melancòlic E-N+, Sanguini E+N-. Flegmàtic E-N-). El 1964 publica el “Eysenck Personality Inventory” (EPI). El 1975  amb l’EPQ (Eysenck Personality Questionnaire) afegeix una tercera dimensió, el psicoticisme, entès com a dificultat per regular la conducta social i moral, amb més agressivitat i fredor, poca empatia, poc respecte a les normes socials [No és l’Übermensch de Nietzsche, que no seria simplement un asocial, sinó algú capaç de crear els seus propis valors]

Eysenck opinava que la intel·ligència i la personalitat eren hereditàries i tenien una base biològica. Coincidia amb Arthur Jensen en el sentit que la inferioritat dels negres en les proves no es podia atribuir a l’ambient. Va rebre diners de la indústria del tabac per publicar treballs que relacionessin el càncer amb la personalitat i no amb el consum de tabac. També creia que hi havia evidència suportant la parapsicologia i l’astrologia.

Exemple dels tests a psytests, IDRlabs, Psychological Scales

Myers-Briggs

Influides per la teoria dels tipus de Jung, el 1944 Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers proposen un model de 16 tipus de personalitat pel que fa a “quines són les preferències psicològiques de les persones, com perceben el món que les envolta i com prenen decisions.”El 1962 es publica el MBTI (Myers–Briggs Type Indicator). Tot i que no té validesa científica, es farà servir en entorns laborals i de coaching.

  • Extraversió (E) – Introversió (I)
  • Intuïció (N-per diferenciar-ho de la introversió) – observació (S-sensing)
  • Sentiment (F-feeling) – pensament (t-thinking)
  • Judici (J) – percepció (P)

El test s’ha fet servir com a eina a RRHH però ha estat molt discutit per manca de rigor. (taula resum).
[un dels problemes és que proposa uns tipus amb els quals és fàcil identificar-se com les prediccions astrològiques], analistes, diplomàtics, sentinelles, exploradors .]

  • Analysts
    INTJ Personality (“Architect”) INTJ (-A/-T) Imaginative and strategic thinkers, with a plan for everything.
    “Logician” INTP (-A/-T) Innovative inventors with an unquenchable thirst for knowledge.
    “Commander” ENTJ (-A/-T) Bold, imaginative and strong-willed leaders, always finding a way – or making one.
    “Debater” ENTP (-A/-T) Smart and curious thinkers who cannot resist an intellectual challenge.
  • Diplomats
    “Advocate” INFJ (-A/-T) Quiet and mystical, yet very inspiring and tireless idealists. (Teresa, jo)
    “Mediator” INFP (-A/-T) Poetic, kind and altruistic people, always eager to help a good cause.
    “Protagonist” ENFJ (-A/-T) Charismatic and inspiring leaders, able to mesmerize their listeners.
    “Campaigner” ENFP (-A/-T) Enthusiastic, creative and sociable free spirits, who can always find a reason to smile.
  • Sentinels
    “Logistician” ISTJ (-A/-T) Practical and fact-minded individuals, whose reliability cannot be doubted.
    “Defender” ISFJ (-A/-T) Very dedicated and warm protectors, always ready to defend their loved ones.
    “Executive” ESTJ (-A/-T) Excellent administrators, unsurpassed at managing things – or people.
    “Consul” ESFJ (-A/-T) Extraordinarily caring, social and popular people, always eager to help. (Maria)
  • Explorers
    “Virtuoso” ISTP (-A/-T) Bold and practical experimenters, masters of all kinds of tools.
    “Adventurer” ISFP (-A/-T) Flexible and charming artists, always ready to explore and experience something new.
    “Entrepreneur” ESTP (-A/-T) Smart, energetic and very perceptive people, who truly enjoy living on the edge.
    “Entertainer” ESFP (-A/-T) Spontaneous, energetic and enthusiastic people – life is never boring around them.

16personalities

OCEAN Big Five

El 1978 Paul Costa i Robert McCrae of the National Institutes of Health van descriure el model NEO (Neuroticism-Extroversion-Openness) que va donar lloc al test NEO PI el 1985. El 1992 el NEO PI-R va afegir els factors “Agreeableness” i “Conscientiousness”.
Lewis R. Goldberg als anys 80 va formular la hipòtesi lèxica: Els trets de personalitat més rellevants i universals han estat codificats en el llenguatge natural. Si una característica humana és important per a la convivència i les relacions socials, les cultures desenvolupen paraules per descriure-la. Per tant, l’estudi sistemàtic del lèxic (és a dir, de les paraules dels diccionaris i de l’ús habitual) permet identificar i classificar els trets bàsics de la personalitat. Com Allport, Goldberg i altres investigadors van analitzar llistes de milers d’adjectius utilitzats per descriure persones, i mitjançant tècniques estadístiques, com l’anàlisi factorial van descobrir que molts termes es podien agrupar en cinc dimensions bàsiques i estable.
Cattell ja havia fer convergir milers de descriptors en 16 factors, agrupant-los per correlació i havia anticipat la seva convergència a 5. En canvi, les tres dimensions que proposava Eysenck i també el NEO inicial, mostrava divergències. Per exemple, dins del psicoticisme s’hi podia identificar baixa Cordialitat i baixa responsabilitat. Tampoc considerava l’openness com una dimensió consistent. Les 5 dimensions són robustes es reprodueixen en cultures i idiomes diferents), parsimonioses (ni massa generals ni massa detallats), i independents correlacions baixes entre factors). (WK)

  • Openness to experience (inventive/curious vs. consistent/cautious).
    Obertura a l’experiència. És la tendència a ser creatius, flexibles, curiosos, i no convencionals.
    1. Imaginació
    2. Interès artístic
    3. Sensibilitat emocional
    4. Desig d’aventura (accions)
    5. Intel·lecte/curiositat
    6. Liberalitat/valors no convencionals
    Altes puntuacions descriurien persones originals, amb interessos amplis, atrevides, amb preferència per la varietat i independents a l’hora d’emetre judicis. Prefereixen trencar amb la seva rutina i solen adquirir coneixements sobre diferents temes a causa de la seva curiositat. Baixes puntuacions descriurien persones poc imaginatives, conservadores i poc curioses intel·lectualment.
  • Conscientiousness (efficient/organized vs. easy-going/careless).
    Responsabilitat: És la tendència a ser orientats cap a objectius, fiables i ordenats.
    1. Competència
    2. Ordre
    3. Sentit del deure
    4. Necessitat d’assoliment
    5. Autodisciplina
    6. Deliberació/prudència
    Ser responsable implica ser una persona controlada, governada per si mateixa, respectuosa, curosa i planificadora. Baixes puntuacions en responsabilitat descriuen persones poc implicades en els seus objectius, poc disciplinades, poc voluntarioses i amb una baixa motivació per l’èxit.
  • Extraversion (outgoing/energetic vs. solitary/reserved).
    Extraversió: És la tendència a ser alegre, dominant, i tenir l’emocionalitat positiva.
    1. Calidesa/afabilitat
    2. Gregarisme
    3. Assertivitat
    4. Activitat/energia
    5. Recerca d’emocions
    6. Emocions positives/alegria
    Tendència a buscar l’estímul de la companyia dels altres [ésser a través dels altres], potser associat a qui busca ser el centre d’atenció i dominar.  Una elevada puntuació s’associaria a una persona sociable, amant de la diversió, amistosa, generalment amb bon humor, parladora, afectuosa, feliç i optimista. Per contra, una baixa puntuació descriuria persones amb predisposició a ser reservades, independents i amb preferència per estar soles.
  • Agreeableness (friendly/compassionate vs. challenging/detached).
    Cordialitat: És la tendència a ser cooperatiu, compatible, confiat, amable i càlid  contraposat a desconfiar i enfrontar-se amb els altres.
    1. Confiança
    2. Franquesa/honestedat
    3. Altruisme
    4. Modèstia
    5. Tendresa/empatia
    6. Compliança (evitació de conflictes).
    Podria derivar en ser càndid i submís, mentre que a l’extrem oposat hi hauria personalitats competitives i desafiants. [incapacitat d’enfrontar-se] Elevades puntuacions s’associarien a les persones disposades a ajudar, sensibles, generoses i empàtiques. El pol oposat correspondria a persones irritables, malpensades, que només es dediquen a criticar, oposicionistes, cíniques, venjatives i insensibles.
  • Neuroticism (sensitive/nervous vs. secure/confident).
    Neuroticisme: És la tendència a mostrar un mal ajust emocional i experimentar més estrès, ansietat i depressió.
    1. Ansietat
    2. Ira/hostilitat
    3. Depressió/tristesa
    4. Autoconsciència (timidesa social)
    5. Impulsivitat
    6. Vulnerabilitat a l’estrès
    Fa referència a l’estabilitat emocional, [a mantenir la calma davant les males notícies o l’incertesa] Contraposat a una alta reactivitat i sensació d’inseguretat i vulenrabilitat. Una elevada puntuació en neuroticisme descriu una persona preocupada, insegura, temperamental, poruga, dèbil i dependent. Baixes puntuacions descriuen una persona tranquil·la, relaxada i que sap afrontar les situacions estressants sense alterar-te.

123test, Truity, IDRlabs (només 10 preguntes), webly me   bigfively  120 preguntes opensource i verificat pel MIT, Test my persona, Openpsychometrics IPIP.  BIG FIVE

[Resultats meus en un test:

  • Openness 100%
  • Consciusness 96%
  • Extraversion 50% ( Because people who score in the middle of a trait tend to experience a little of what those on either pole feel, you’re likely getting a taste of the benefits afforded to the higher extraverts — popularity, a general sense of well-being — while also experiencing some of the drawbacks of relative introversion, such as a limited dating pool (at least compared with the real social butterflies).
  • Agrebleeness 92%
  • Neuroticism 8% (You whistle while you work, even if the rest of the office is glaring into their fourth cup of coffee. There’s such a thing as being too cheerful, because sadness and anxiety are things that help us learn from our mistakes)]

PID-5

El 2013 es va crear un qüestionari orientat a trastorns de la personalitat segons el DSM-5 (Robert Krueger, Kristian Markon e.a) que avalua 5 dominis de trests.

  • Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional)
    Ansietat
    Inseguretat de separació
    Labilitat emocional
    Hostilitat
    Submissió
    Perseverança
  • Distanciament (oposat a extraversió)
    Evitació
    Afectivitat restringida
    Anhedonia
    Suspiciositat
    Retraïment
  • Antagonisme (oposat a amabilitat)
    Grandiositat
    Recerca d’atenció
    Manipulació
    Engany
    Insensibilitat
  • Desinhibició (oposat a consciència)
    Irresponsabilitat
    Impulsivitat
    Distracció
    Recerca de novetats
    Perfeccionisme rígid (a vegades considerat com a control excessiu)
  • Psicoticisme (oposat a pensament racional/adaptatiu)
    Creences i experiències inusuals
    Excentricitat
    Percepcions i cognicions inusuals

(pdf)

Autopercepció i tests

Hi ha bastanta correlació 0.40-0.60 entre com ens percebem i els trets que mesuren els tests, sobretot quant a extraversió, responsabilitat i neuroticisme, una mica menys en amabilitat i obertura a l’experiència. Els desajustos poden ser deguts a sobrevalorar els trets positius (self-enhancement bias), incapacitat de veure’ns tal com som realment, o que adaptem la nostra imatge segons el context (p. ex. ens veiem introvertits, però els altres ens perceben sociables a la feina). (McCrae & Costa, 1987; Funder, 2012). Vazire (2010), “Who knows what about a person?” proposa el model *Self–Other Knowledge Asymmetry (SOKA), que explica que nosaltres ens coneixem millor en trets interns (com ansietat), mentre que els altres ens coneixen millor en trets externs (com extraversió).

ASPECTES

  • Herència, entorn i cultura
  • Variació al llarg de la vida
  • Lloc de treball
  • Trastorns i patologies
  • Psicologia social
  • Personalitats artificials

Herència, entorn i cultura

Estudis amb bessons idèntics i bessons fraterns, indiquen que entre un 40% i un 60% de la variació en els trets de personalitat pot atribuir-se a factors genètics. L’estudi del desenvolupament emocional  (teories, Emocions) demostra la importància del medi, amb l’experiència d’aferrament a pares i cuidadors els primers anys de vida (si és positiva, hi haurà menys neuroticisme i més responsabilitat i cordialitat). Les diferents experiències, traumes, ambient familiar, escola, acceptació, rebuig, càstig, recompensa, influeixen en les diferents dimensions de la personalitat.

S’han fet estudis sobre la influència de la cultura en general sobre la personalitat. D’una banda, el projecte NEO-PI-R transcultural ha mostrat que els cinc factors apareixen de manera consistent a tot el món.  Alhora, s’han trobat diferències mitjanes en els trets OCEAN en diferents regions culturals com Occident, Àsia o Àfrica (McCrae & Terracciano 2005 estudiant dades de 50 cultures):

  • Obertura a l’experiència: Occident (EUA/Europa), Alta (valoració de la novetat i la creativitat). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa-mitjana (preferència per la tradició i estabilitat). Àfrica Subsahariana, Mitjana (varia segons cultura local)
  • Responsabilitat. Occident (EUA/Europa), Mitjana-alta (autogestió personal). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Alta (disciplina i responsabilitat social). Àfrica Subsahariana, Mitjana (potenciació de responsabilitat comunitària)
  • Extraversió. Occident (EUA/Europa), Alta (expressivitat i sociabilitat valorades). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa (valoració de la reserva i discreció). Àfrica Subsahariana, Alta (forta orientació comunitària i expressiva)
  • Amabilitat. Occident (EUA/Europa), Mitjana (competitivitat pot reduir amabilitat). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Alta (harmonia i respecte interpersonal). Àfrica Subsahariana, Alta (valors comunitaris i cooperatius)
  • Neuroticisme. Occident (EUA/Europa),Alta (expressió emocional més comuna). Àsia Oriental (Japó, Corea, Xina), Baixa (menor expressió de l’ansietat o estrès). Àfrica Subsahariana, Mitjana (expressió emocional pot variar)

Variació al llarg de la vida

Els trets de la personalitat poden canviar al llarg de la vida, especialment de forma gradual i coherent amb les etapes del desenvolupament vital. Estudis (Roberts, Caspi, Costa & McCrae) mostren que:

  • Obertura a l’experiència. Pot augmentar a la joventut, estabilitzar-se i després disminuir en la vellesa.
  • Responsabilitat (conscientiousness). Augmenta amb l’edat (especialment en l’edat adulta).
  • Extraversió. Disminueix lleugerament amb l’edat, especialment en la vellesa.
  • Amabilitat (agreeableness). Augmenta lleugerament amb l’edat.
  • Neuroticisme. Sol disminuir, especialment en dones, fins a mitjana edat (després pot augmentar lleugerament en la vellesa).

Les etapes del desenvolupament psicosocial d’Erikson ofereixen un bon marc per entendre com els canvis en la personalitat poden estar influïts per experiències vitals, crisis psicològiques i nous rols socials. A l’adolescència hi pot haver més exploració, més obertura i també més inestabilitat emocional. La vida adulta obliga a ser més responsable i compromès.

Estudis (Roberts et al. (2006): Metanàlisi de 92 estudis longitudinals mostra canvis consistents i predictibles en la personalitat. Costa & McCrae (Baltimore Longitudinal Study of Aging): Mostren que tot i una certa estabilitat, hi ha flexibilitat i canvis especialment en moments clau. Terracciano et al. (2005).
La cultura també influeix en com es produeixen aquests canvis amb l’edat.

[Potser podem trobar patrons d’evolució de la personalitat i en particular el neuroticisme/extraversió, en en el sentit de viure confiat i obert al que proposa la vida, o bé desconfiat i temerós.
Un patró possible pot ser una infantesa despreocupada i feliç, una adolescència i joventut amb angoixes però alhora amb una esperança de tenir un futur brillant, seguit potser d’una decepció a la meitat de la vida quan hom s’adona que aquestes expectatives no s’han acomplert, per acabar amb una vellesa resignada o amargada. O bé una acceptació de la vida valorant el que s’ha pogut viure. En general la vida no ha resultat com esperàvem però potser en alguns aspectes ha sortit millor. Experiències traumàtiques, un accident, la pèrdua d’un fill, ens poden trencar. Passem dels salts despreocupats dels infants, la indolència o excitació dels adolescents, el pas segur del jove adult que espera tenir èxit i l’arrossegar-se de peus resignat del poeta Du Fu, Just an old man like me, not knowing / Where he goes, but simply pushing / Unwilling legs up lonely hills.)

Algunes malalties cerebrals suposen un canvi de personalitat (Oliver Sacks esmenta el as d’una persona severa i rígida que es torna tendre i balla). Persones molt serioses o rígides que es tornen sorprenentment afectuoses, tendres o desinhibides. Persones més obertes i creatives que, en canvi, es tornen rígides, obsessionades o fredes. No queda clar com interpretar-ho, si es tracta d’un canvi de la personalitat perquè el cervell que sustentava aquella manera de pensar i sentir ha canviat, o si s’han alliberat uns trets que estaven latents (podíem reprimir la tendrea, o simular una afectivitat).

  • Demència frontotemporal (DFT)
    Una de les més típiques pel que fa a transformacions de la personalitat. Afecta sobretot el còrtex prefrontal, clau en el control de la conducta i les emocions. Apareix desinhibició (conductes inapropiades, impulsivitat), pèrdua d’empatia, conductes repetitives o rituals, a vegades, sorprenent creativitat o expansivitat en persones que abans eren rígides.
  • Malaltia d’Alzheimer
    Inicialment s’associa sobretot a pèrdua de memòria, però també pot comportar canvis en la manera de ser. Ansietat, irritabilitat o suspicàcia. A vegades, persones molt rígides es tornen més tendres o més dependents emocionalment. Alteracions de l’humor (tristesa, agressivitat).
  • Parkinson i demència associada al Parkinson
    Impulsivitat (joc patològic, hipersexualitat), canvis d’humor (depressió, apatia).
  • Demència amb cossos de Lewy
    Té trets semblants a l’Alzheimer i al Parkinson, però amb fluctuacions molt marcades. Variabilitat: dies de molta confusió i dies més lúcids. Alteracions de l’estat d’ànim i, de vegades, conductes més infantils o tendres.
  • Lesions cerebrals (traumatisme, ictus, tumor)
    El cas de Phineas Gage, s19, que després d’un accident va passar de ser responsable i seriós a ser impulsiu i irreverent. Desinhibició, manca de filtres socials. Apatia profunda o, a l’inrevés, eufòria i expansivitat.

El jo, invariants i continuïtat (2022), Are you the same person you used to be

Emocions i caràcter

En les emocions es distingien estats intensos de curta durada, emocions i sentiments, estats d’ànim, menys intensos i que poden durar dies o setmanes, i finalment trets estables que serien característics d’una temperament i personalitat (Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament).

A la inversa, és clar que certs trets de la personalitat predisposen a sentir certes emocions. Una mateixa situació d’incertesa podrà ser viscuda com una amenaça per algú amb alt neuroticisme o com una novetat interessant per algú més obert i menys neuroticisme.

  • Obertura a l’experiència. 😮 Sorpresa, 😊 Joia estètica, 🤢 Disgust refinat. Més sensibilitat emocional a l’art, a la novetat i als matisos. Poden experimentar emocions amb més riquesa i profunditat.
  • Responsabilitat. 😊 Joia (associada a assoliments), 😢 Tristesa moderada. Menor impulsivitat emocional, més regulació. Sovint experimenten emocions en context de responsabilitat o èxit/fracàs.
  • Extraversió. 😊 Joia, 😮 Sorpresa positiva. Més propensió a emocions positives, entusiasme, energia i sociabilitat. També poden viure la sorpresa com una oportunitat.
  • Amabilitat. 😊 Joia (compartida), 😢 Tristesa empàtica, 🤢 Disgust moral. Més empatia, compassió i sensibilitat al benestar dels altres. Poden sentir aversió quan es trenca l’harmonia.
  • Neuroticisme. 😢 Tristesa, 😡 Ira, 😨 Por, 🤢 Disgust. Tenen més sensibilitat a estímuls negatius i més reactivitat emocional. Més vulnerabilitat a l’ansietat, estrès i frustració.

[Allport deia que la personalitat és una de les propietats més úniques d’una persona. Però podríem trobar individus que tinguessin els mateixos resultats en els tests de personalitat i no obstant, fossin caràcters o personatges ben diferents, ja sia per la seva situació social o pel seu projecte de vida] En psicologia els trets de personalitat són dimensions estables que descriuen tendències de comportament, emoció i pensament. Però per explicar com reacciona un individu moralment, psicològicament i socialment, ens cal una construcció més complexa, singular i narrativa, el que en literatura seria un caràcter o un personatge.

Com hem vist abans, Teofrast i la Bruyère van descriure uns quants caràcters humans. Els moralistes francesos i anglesos, com Bacon, Pascal, Chamfort o Vauvenargues consideraven les passions, virtuts i vicis de la naturalesa humana.
La novel·la del s19, Goethe, Balzac, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi, pot veure’s com una exploració profunda del caràcter en acció, sovint amb tensions morals i psicològiques. Dostoievski, per exemple, explora caràcters com el neuròtic, el nihilista o el místic.
La proposta de Jung [que ens concebim identificant nos en una sèrie d’arquitipus, fa influir Joseph Campbell que en l’obra “The Hero with a Thousand Faces” 1949 proposa que en totes les cultures hi ha un mite, el “viatge de l’heroi” que funciona com a patró narratiu amb què vivim els canvis de la vida.

[Tal com indicava a la introducció diem “està enfadat” per indicar un estat transitori i “és una persona amargada” per indicar un tret permanent]

Personalitat i lloc de treball

En el món laboral es fan servir tests de personalitat com Big Five (NEO-PI-R o IPIP) o Myers-Briggs tot i la manca de base científica. Es vol avaluar l’encaix cutlural a l’empresa, l’estil de lideratge, o la capacitat de treball en equip, etc. Complementa eks tests d’intel·Ligència [i el curriculum].

Si demanem a chapGPT que relacioni perfils professionals amb característiques de personalitat Myers-Briggs (E/I: Extrovertit / Introvertit. S/N: Sensorial / Intuïtiu. T/F: Pensament / Sentiment. J/P: Judicatiu / Perceptiu), Big Five (Obertura (Openness): Creativitat, obert a noves idees. Responsabilitat (Conscientiousness): Organització, disciplina. Extraversió (Extraversion): Energia social. Amabilitat (Agreeableness): Cooperació, compassió. Neuroticisme (Neuroticism): Vulnerabilitat emocional (nivell baix = estabilitat)

  • CEO / Directiu Estratègic. ENTJ, ESTJ. Alta extroversió, baixa amabilitat, alta responsabilitat, baixa neuroticisme. Decisius, orientats a resultats, poc emocionals
  • Treballador Social / Terapeuta. INFJ, ENFJ. Alta amabilitat, alta obertura, mitjana responsabilitat, baixa extraversió. Empàtics, escoltadors, compassius
  • Enginyer / Control de Qualitat. ISTJ, INTJ. Alta responsabilitat, baixa obertura, baixa extraversió. Ordenats, consistents, analítics
  • Creatiu de Màrqueting / Publicista. ENFP, INFP, ENTP. Alta obertura, mitjana responsabilitat, alta extraversió. Imaginatius, flexibles, espontanis
  • Policia / Forces de l’Ordre. ESTP, ISTP. Alta extraversió, baixa neuroticisme, baixa amabilitat. Acció, rapidesa, resistència emocional
  • Professor / Formador. ENFJ, ESFJ. Alta extraversió, alta amabilitat, alta responsabilitat. Comunicatius, empàtics, estructurats
  • Analista de Dades / Programador. INTP, ISTJ. Alta responsabilitat, baixa extraversió, alta estabilitat emocional. Sistemàtics, introvertits, centrats en el detall
  • Venedor / Comercial. ESFP, ESTP. Molt alta extraversió, baixa neuroticisme, mitjana amabilitat. Persuasius, resistents, motivats per resultats
  • Artista / Dissenyador. INFP, ISFP. Molt alta obertura, baixa responsabilitat, alta sensibilitat emocional. Creatius, sensibles, expressius
  • Advocat / Consultor Jurídic. INTJ, ENTJ. Alta responsabilitat, alta racionalitat, baixa amabilitat. Argumentatius, orientats a lògica, estratègics

[Potser per a militars d’accions arriscades es busquen perfils amb mínima empatia, obediència cega i un punt de sadisme?]

(Desenvolupament, recepta per a una societat)

Avaluació automàtica

Algunes empreses o consultores revisen els perfils públics de candidats (LinkedIn, Twitter/X, Instagram, Facebook) per veure el to, la manera de comunicar-se o possibles continguts problemàtics. No és tant una “avaluació de personalitat” formal, sinó una comprovació de riscos reputacionals o de “cultural fit”.
Hi ha iniciatives per predir trets del Big Five a partir de l’ús del llenguatge en xarxes socials. (Crystal Knows, Humantic AI, Retorio). Hi ha estudis que mostren correlació entre la personalitat inferida a partir d’Instagram X/twitter amb una preicisió del 70%.
Ferretly.com i getphyllo.com fan un “social media screening”. Sterlingcheck comprova les xarxes socials per detectar discursos d’odi, consum de drogues, llenguatge tòxic o amenaces. Torre.ai explora internet i xarxes socials per construir el que anomenen l’”ADN professional” del candidat. Knockri infereix la personalitat a partir d’un vídeo o un àudio del candidat.

Trastorns i patologies

La psicologia clínica fa servir tests com MMPI, MCMI (Millon Clinical Multiaxial Inventory), SCID-II (entrevista clínica estructurada), o  PID-5 per detectar trastorns de la personalitat.

Podem pensar si els trets de personalitat, quan són accentuats, poden derivar en trastorns [recolliria la idea grega de moderació i també que els límits entre el que entenem normal i el patològic són graduals]. Per exemple, un neuroticisme alt és indici de vulnerabilitat, al consciènciació responsable pot tendir a l’obsessió, l’extraversió a l’histrionisme.

Del tret al trastorn:

  • Obertura molt elevada (pensament imaginatiu, inusual). Pensament àlògic, ideació estranya. Trastorn esquizotípic, trastorns psicòtics lleus.
  • Consciència molt elevada (ordre, planificació rígida). Perfeccionisme extrem, rigidesa. Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat (OCPD).
  • Extravertit molt elevat (hiperactivitat social, impulsivitat). Conducta social exagerada i poc crítica. Trastorn histriònic, maníac (fase del trastorn bipolar), TDAH.
    Introversió extrema (aïllament, tancament emocional). Retirada social persistent. Trastorn esquizotípic, trastorn esquizoide, depressió major.
  • Agradabilitat molt baixa (fredor, cinisme). Conductes antisocials o cruels. Trastorn antisocial o trastorn narcisista.
  • Neuroticisme alt (ansietat, vulnerabilitat emocional). Manca de regulació emocional. Trastorn d’ansietat, depressió, trastorn límit de la personalitat (borderline), trastorn bipolar.
    Confiança en un mateix molt elevada (autoimatge inflada). Grandiositat, manca d’empatia. Trastorn narcisista de la personalitat.

Trastorns DSM-5 i trets associats:

  • Trastorns d’ansietat. Trastorn d’ansietat generalitzada, fòbies, trastorn de pànic. Neuroticisme alt, inseguretat, hipervigilància, por del judici.
  • Trastorns depressius. Depressió major, distímia. Neuroticisme alt, introversió, baixa autoestima, pessimisme.
  • Trastorns bipolars. Bipolar tipus I i II, ciclotímia. Alternança entre extravertit alt (mania) i neuroticisme alt (depressió).
  • Trastorns obsessiu-compulsius i relacionats. TOC, trastorn dismòrfic corporal, acumulació. Consciència molt alta, perfeccionisme, rigidesa, dubte crònic.
  • Trastorns de la conducta alimentària. Anorèxia, bulímia, trastorn per afartament. Baixa autoestima, control extrem (anorèxia) o impulsivitat (bulímia).
  • Trastorns psicòtics. Esquizofrènia, trastorn esquizotípic, trastorns delirants. Obertura extrema, pensament màgic, introversió social, afecte pla.
  • Trastorns de la personalitat Clúster A. Esquizoide, esquizotípic, paranoide. Introversió extrema, fredor emocional, suspicàcia, pensament inusual.
  • Trastorns de la personalitat Clúster B. Narcisista, límit (borderline), antisocial, histriònic. Extravertit alt, impulsivitat, cerca d’atenció, baixa empatia, inestabilitat emocional.
  • Trastorns de la personalitat Clúster C. Evitant, dependent, obsessiu-compulsiu. Neuroticisme alt, inseguretat, consciència elevada, por al rebuig.
  • Trastorn per ús de substàncies. Alcohòl, drogues, etc.. Impulsivitat, recerca de novetat, baixa consciència, bregues amb la regulació emocional.
  • TDAH (infància/adults). Desatenció, hiperactivitat, impulsivitat. Baixa consciència, extravertit alt, dificultat per mantenir l’atenció i la regulació emocional.
  • TEA (Trastorn de l’espectre Autista). Autisme, Asperger, etc.. Introversió extrema, dificultats socials, preferència per rutines, poca flexibilitat cognitiva.

Psicologia social

La teoria dels trets (com els Big Five) assumeix que la personalitat és relativament estable al llarg del temps, però que el comportament pot variar segons la situació.
[Una personalitat “laboral” de dilluns a divendres i de 9 a 17h, i una familiar i tendra a casa amb la dona i els fills, i una altra més desinhibida quan sortim de festa o al camp de futbol? Fins a quin punt la conducta ve donada per la personalitat o per la nostra conformitat al que s’espera de nosaltres? El cas extrem seria la dels oficials nazis que de dia torturaven jueus, i al vespre jugaven amb els seus fills i escoltaven Schubert). “The Decent One” (2014, Vanessa Lapa), documental basat en les cartes privades i el diari de Heinrich Himmler. Posa en marxa la maquinària genocida i alhora té cura de la família. “The Zone of Interest” (2023, Jonathan Glazer), retrata la vida de Rudolf Höss (comandant d’Auschwitz) i la seva família vivint còmodament just al costat del camp.
A l’altre extrem tindríem gent normal que en circumstàncies excepcionals té un comportament heroic. Hero (1992, Stephen Frears). Un petit delinqüent oportunista (Bernie LaPlante, interpretat per Hoffman), en circumstàncies normals és egoista i interessat però en un moment crític —quan hi ha un accident d’avió— acaba rescatant passatgers, quasi a contracor. “United 93” (2006, Paul Greengrass). “Hotel Rwanda” (2004).)
[La ficció “Lord of the flies” de William Golding seria com un cas extrem de l’experiment de Zimbardo on, sota determinades circumstàncies, desapareixen els trets de la personalitat, i el superego, i tornem a ser com bèsties].

Per exemple:

  • Feina. Responsable, eficient, seriós. ↑ Consciència, ↓ Extraversió.
  • Família nuclear. Protector, afectuós, pacient. ↑ Amabilitat, ↓ Neuroticisme.
  • Amics. Divertit, relaxat, sociable. ↑ Extraversió, ↓ Consciència.
  • Entorn formal. Respectuós, diplomàtic, contingut. ↑ Consciència, ↓ Espontaneïtat.

Si tenim en compte les situacions, trobarem l’anomenat self multiple o contextual. Erving Goffman va descriure la interacció social com una representació teatral (“The Presentation of Self in Everyday Life”, 1956), on cada persona interpreta rols diferents segons l’escenari (feina, família, amics…).

La conducta depèn de trets de la personalitat i alhora de la situació i context [i la tendència a seguir o ser independent de la pressió del context seria un tret estable]. La variabilitat és consistent dins de la mateixa persona. El fet de modular la personalitat segons l’entorn és normal i adaptatiu, diferent d’un trastorn de personalitat múltiple. La psicologia de la personalitat ho recull amb “Person-situation interaction”, “Trait activation theory” (els trets s’activen segons les demandes de l’entorn), i “Density distributions of states” (Fleeson, la personalitat es conceptualitza com una distribució de comportaments (estats) dins diferents contextos). La psicologia social estudia els rols, la conformitat i adaptació a les expectatives, la identitat social i com triem representar-nos a nosaltres mateixos.

No hi ha tests orientats a mesurar la personalitat en diferents contextos, ni a avaluar la tendència a seguir la majoria o mantenir una posició independent.

Psicologia social, debat situacionisme

Personalitats artificials

Psicologia de la personalitat i disseny d’agents conversacionals.

Als models de llenguatge com ChatGPT o Gemini se’ls pot demanar que simulin personalitats concretes, i fins i tot que adoptin perfils basats en els trets OCEAN (Big Five) de manera que l’estil i el to del llenguatge s’ajustin al que faria un humà amb aquests trets. Per exemple, un model amb alta extraversió pot escriure de manera entusiasta, amb moltes exclamacions i participació activa (“Quina gran idea! M’encanta parlar-ne!”). Un model amb alta responsabilitat (conscientiousness) usarà un estil més estructurat, precís i formal. Això s’ha aconseguit etiquetant prèviament corpus de text segons trets OCEAN. Mairesse et al. (2007) van demostrar que es poden predir trets de personalitat a partir d’estil lingüístic (ús de pronoms, emocions positives, longitud de frases, etc.). Shen et al. (2020) i Jiang et al. (2022) han desenvolupat sistemes que generen text amb “nivells controlats” de cada tret OCEAN.
També hi ha estudis que permeten identificar possibles trastorns psicològics a partir de l’anàlisi d’un text.

Personalitat de NPC en jocs

Molts jocs utilitzen sistemes interns de trets o valors que funcionen com una “mini personalitat” per a cada NPC.

  • The Sims (EA). Trets (neat, outgoing, active, etc.) — inspirats en els Big Five. Determinen com reaccionen socialment i emocionalment.
  • Skyrim / Oblivion (Bethesda). Paràmetres de moralitat, agressivitat, confiança, etc.. Defineixen si un NPC ataca, fuig o ajuda:
  • Fallout: New Vegas. Variables de caràcter i “karma”. Afecten la resposta del diàleg i la reputació.
  • Crusader Kings III. 30+ trets de personalitat amb efectes psicològics i socials. Els NPC prenen decisions segons la seva personalitat (p. ex. un personatge paranoic trairà més fàcilment).
  • RimWorld. Trets com “kind”, “jealous”, “psychopath”. Modulen reaccions emocionals i conflictes de grup.

En recerca i desenvolupament de jocs més avançats, s’han implementat agents autònoms amb personalitats definides explícitament pels Big Five:

  • Versu (Emily Short & Richard Evans): motor narratiu on cada NPC té valors socials i trets (similar a OCEAN), que determinen com percep i jutja les accions del jugador.
  • Project NEON / AI Dungeon / Inworld.ai: usen models de llenguatge (LLMs) amb “perfils de personalitat” OCEAN per donar coherència al diàleg dels NPC.
  • The Sims 4 + mods com “Personality Mod”: permet ajustar els trets OCEAN (obertura, extraversió, neuroticisme, etc.) amb efecte directe en el comportament i les relacions.

A partir del 2023–2025, alguns projectes han començat a fer servir models de llenguatge com ChatGPT o Inworld AI per donar veu i coherència als NPC, amb perfils de personalitat persistents. Es pot definir un NPC amb una biografia, objectius i trets OCEAN. El personatge recorda converses i manté una coherència de “caràcter”. Convai.ai / Replica Studios: integren perfils psicològics i tons emocionals per al diàleg. AI Town (Google DeepMind, 2023): petit entorn on agents amb perfils de personalitat (amables, extravertits, etc.) desenvolupen comportaments socials emergents.

Per exemple:

  • {
    “name”: “Arden Vellar”,
    “role”: “bibliotecari del poble”,
    “background”: “Arden va créixer en un petit monestir on va aprendre a llegir i escriure. Té una gran passió pels llibres antics i la història local. Sovint ajuda els aventurers a trobar informació, però desconfia dels qui maltracten el coneixement.”,
    “personality_OCEAN”: {
    “openness”: 0.88,
    “conscientiousness”: 0.92,
    “extraversion”: 0.25,
    “agreeableness”: 0.78,
    “neuroticism”: 0.40
    },
    “dialogue_style”: {
    “tone”: “calmat i reflexiu”,
    “vocabulary”: “ric, formal, ple de referències culturals”,
    “preferred_topics”: [“història”, “filosofia”, “ètica”],
    “avoid_topics”: [“violència”, “gossip”, “béns materials”]
    },
    “behavioral_rules”: [
    “Ajuda els jugadors si mostren respecte o curiositat genuïna.”,
    “Evita donar informació a personatges que actuen amb arrogància.”,
    “Quan està sota pressió, dubta i repeteix fragments de textos coneguts per calmar-se.”,
    “No participa en conflictes físics, però pot convèncer altres amb arguments lògics.”
    ]
    }
  • NPC aventurer carismàtic (alt en extraversió, baix en responsabilitat) Parla molt, s’arrisca massa, i sovint oblida detalls pràctics.:
    “personality_OCEAN”: {
    “openness”: 0.70,
    “conscientiousness”: 0.30,
    “extraversion”: 0.90,
    “agreeableness”: 0.60,
    “neuroticism”: 0.40
    }
  • NPC ermità desconfiat (baix en extraversió i amabilitat, alt en neuroticisme) Respon amb recel, sospita de les intencions dels altres i prefereix el silenci:
    “personality_OCEAN”: {
    “openness”: 0.40,
    “conscientiousness”: 0.70,
    “extraversion”: 0.10,
    “agreeableness”: 0.25,
    “neuroticism”: 0.85
    }

[Es podria fer servir per generar 107.000M de biografies. D’alguna manera els escriptors quan creen els seus personatges, implícitament els assignen una personalitat]

Discussió

  • Què explica una persona?
  • La idea de subjecte
  • Les dimensions Confiança/temor, gratitud/ressentiment

Què explica una persona?

Què voldria dir explicar una persona, poder predir la seva conducta? Si l’explicació fos possible, voldria dir que la llibertat realment no existeix? Aquest afirmació és la que intentava negar en el treball d‘antropologia determinista  ( Antropologia determinista. Complement, El jo, invariants i continuïtat (2022), llibertat i determinisme ).
És rellevant que a l’hora d’identificar el més característic de les persones, la dada rellevant no és tant una anàlisi de sang amb nivells de neurotransmissors, o el DNA, o mapes del connnectoma cerebral, sinó l’estudi de 4.500 termes del vocabulari que fem servir per descriure les persones. El que explica l’home és la narració.

La psicologia de la personalitat reconeix que la conducta humana no és determinada només pels estímuls, hi ha el que podríem anomenar “causalitat interior” (motivació). Els conductistes la veien com una suma de característiques, Allport com “organització dinàmica, interna a l’individu, dels sistemes psicofísics que determinen un ajust únic a la situació”. Més concretament i venint del camp dels tests, Cattell dirà que “la personalitat és el que ens permet predir el que farà una persona en una situació determinada [ciència mitjana de Molina].

Com es constitueix la personalitat? Es estudis mostren que hi ha trets heretats i alhora que les experiències biogràfiques també influeixen (Herència i medi). Fins a quin punt es tracta del “cablejat”, o de les proporcions de la recepta dels 4 humors que donen lloc a 4 temperaments,  o els somatotipus que heretem? Fins a quin punt es tracta de les experiències i traumes de la infància, la “backstory”? El predomini de la psicoanàlisi hauria influït en els guionistes que, a  l’hora de donar profunditat a un personatge recorren a algun trauma infantil, un conflicte amb el pare que potser no els va valorar (The case against the Trauma Plot (New Yorker). És la confluència de tendències biològiques heretades, l’educació moral i context social del moment [què s’espera de nosaltres, feina, tenir fills? ser un nòmada digital que col·lecciona experiències?], el nostre projecte de vida? (La psique com a conjunt de forces).

Què ens defineix? Hi ha una gradació des de les reaccions emocionals instantànies, a trets més estables que configuren el caràcter, les nostres experiències, les nostres interaccions amb els altres, la nostra situació socioeconòmica (casa, resident a, ocupació).

La condició humana té diferents dimensions: cos (transmissor de gens) i cervell (l’anatomista i fisiòleg, el neuròleg), conducta observable (psicòleg), l’experiència introspectiva (coneixement introspectiu) i l’experiència inconscient de la que tenim indicis indirectes, la narració autobiogràfica (McIntyre) i el projecte de vida (autorealització Maslow), ésser part d’una societat (relacions amb els altres, producció i consum Societats, grups, activitats) i una cultura (consum, propagació i creació d’idees o continguts).

Quines dades hauríem de recollir? Quina simulació podríem fer sobre els individus? (107mM vides humanes)

  • Anàlisi genètica i estat de salut.
  • Tests de capacitat intel·lectual
  • Sobre el model del món: Educació (títols acadèmics), estadístiques sobre  percentatges de població que accedeix a ensenyament professional i superior,  percentatges de pràctica religiosa (però, per exemple, és pràcticament impossible mesurar el grau de reciprocitat).
  • [enquestes de salut emocional]

Subjecte Pinillos

A l’estudi de la personalitat hi subjau la qüestió de si existeix un “subjecte”, tractada a la filosofia.

P.579: Que la psicologia sigui l’estudi de la conducta no vol dir que la conducta no tingui subjecte. Tradicionalment la biologia podia atribuir l’organisme [l’invariant] dels processos, mentre que la filosofia ho feia a l’ànima. Els conductistes van prescindir de la noció d’un subjecte de la conducta [l’histprial dels estímuls o explicaria tot, l’aprenentatge]. Això funciona prou bé amb aspectes com la percepció, l’aprenentatge o les emocions, però la personalitat no hi encaixa tant bé.
p.580 “Provisionalment podem entendre per subjecte el substrat dels processos i estats psicològics” amb el benentès que la idea sobre aquests substrat i els estats i activitats ha variat molt al llarg del temps. Però justament de la manera com s’entén se’n deriva la concepció de la personalitat. “En la mesura que la personalitat representa el propi de cada individu [invariant], no es pot dubtar que la conducta es pugui reduir a una relació funcional d’estímuls i respostes”. Històricament hi ha hagut:

  • el subjecte com a substància, totes les activitats serien qualitats o aspectes d’un substrat permanent. Arristòtil i el hypokheimenon [dualisme Descartes, crítica de Hume i Kant].
  • el subjecte com a consciència, l’experiència interior [però passen moltes coses de les quals no en som conscients. La psicologia fenomenològica hauria fracassat, “el subjecte humà no és el JO tot i que, per descomptat, es tracti d’un subjecte personal l’ego del qual exerceix una funció regulativa sobre la conducta”. Amb tot, l’accent sobre intencionalitat i llibertat han arribat a la psicologia humanística a través de Descartes, Dilthey, Bergson i Husserl.
  • subjecte com a conducta. [com que diferents subjectes reaccionen de manera diferent als mateixos estímuls queda clar que entremig hi ha d’haver alguna mena d’estructura.
  • subjecte com a sistema, Bertalanffy [molt general], descripció en termes d’intercanvi d’energia, matèria i informació.
  • subjecte com a personalitat (influït per mètodes clínics i diferencials) [no recull la noció de projecte de vida]

[aquí es tractaria de veure si existeixen invariants que permetin parlar de subjecte, d’una identitat que perdura en el temps encara que vagi canviant. ( El jo, invariants i continuïtat). Tal com hem apuntat abans, hi ha diferents dimensions, el cervell, l’experiència conscient, la narració. No té una consistència simple sinó una identitat tipus vaixell de Teseu.

Confiança/temor, gratitud/ressentiment

[Se m’acudeixen dues dimensions més que caracteritzen la manera de viure. Una seria confiança/desconfiança respecte el futur, en el sentit d’experimentar la vida com una oportunitat de descobrir i tenir experiències interessants, com un viatge, que en general la gent és bona. L’altra seria viure amb el temor que passarà alguna desgràcia, que serem estafats. Això es projectaria en una combinació d’Openness i Neuroticisme.
Una altra dimensió, respecte del passat seria gratitud-satisfacció vs sensació d’injustícia. Podem reconèixer tot el bo que hem viscut i, si és el casm valorar la bona sort que hem tingut en algunes coses. O podem tenir la sensació que no hem estat tractats justament, no ens ha tocat el que mereixíem [potser per expectatives exagerades] i per tant podem cometre abusos per agafar allò que hauria d’haver estat nostre [incels?], atribuïm les desgràcies als altres dels quals som víctimes injustes. La gratitud ha estat trebalalda per la psicologia positiva:

Es projectaria així:

  • Obertura a l’experiència (O): Afavoreix el sentit de meravella davant la vida, curiositat i capacitat d’admirar, contraposat a tancament.
  • Responsabilitat (C): Podria modular la manera de viure dificultats: Alt → més perseverança, menys culpar els altres. Baix → més tendència a atribuir responsabilitats externes (“la vida m’ha tractat malament”).
  • Extraversió (E): Alt → més predisposició a emocions positives, més expressió oberta de l’agraïment. Baix → més introspecció, però no necessàriament ressentiment (depèn del neuroticisme) [també pot ser ja me les apanyo sol]
  • Amabilitat (A): És probablement el tret més relacionat amb l’agraïment. Alt → persones càlides, compassives, agraïdes. Baix → més cinisme, desconfiança i hostilitat, que es connecten amb ressentiment.
  • Neuroticisme: Alt → més tendència a sentir-se víctima, ressentiment, comparació negativa amb els altres. Baix → més estabilitat emocional, més facilitat per sentir agraïment i serenor.

Museu

  • Entrada
  • Visions històriques
  • La ment com a trobada de tendències
  • Tests
  • Aspectes
  • Personalitats artificials
  • Discussió

Entrada
Lloyd Price Personality
Idea popular: estat transitori, manera de ser permanent, tenir personalitat

Visions històriques
4 temperaments, caràcters de Teofrast i La Bruyère, Somatotipus
[T’identifiques amb algun dels 4 temperaments? Quin és el teu somatotipus? Quines mesures Heath Carter?]

Models, camps de forces
Freud: id, ego, superego. Precedents, Plató, la veu de la consciència.
[Identifiques conflictes? impuls de menjar, besar o tocar algú, descansar, evadir impostos o piratejar continguts vs  aspiració a completar una feina, tenir una vida més saludable, respectar els altres? sentiments de desconfiança a immigrants vs ideologia d’acolliment?]

Tests

  • Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI) 1943: IDRI labs    psychtest. Tendències a depressió, conducta antisocial, paranoia o esquizofrènia.
  • Raymond Cattell  16PF (Sixteen Personality Factor Questionnaire) 1946:  16PF test  a Openpsychometrics. Calidesa, raonament, Estabilitat emocional, dominància extraversió, vivacitat, Consciència de normes,  Atreviment social, Sensibilitat,  Vigilància, Abstracció, Privacitat, Ansietat, Obertura al canvi, Autosuficiència, Perfeccionisme, Tensions Neuroticisme.
  • Eysenck. 1953:  psytests, IDRlabs, Psychological Scales . Tres dimensions  introversió/extraversió i neuroticism, psicoticisme.
  • Myers-Briggs 1962 :  16personalities. Inspirat en Jung. Analysts (architext, logician, commander, debater), Diplomats (advocate, mediator, protagonist, campaigner), Sentinels (logistician, Defender, executive, Consul), Explorers (Virtuoso, Adventurer, Entrepreneur, Entertainer).
  • OCEAN BIg Five, 1985. Openness, Consciousness, Extraversions, Agreability, Neuroticism. 123test, Truity, IDRlabs (només 10 preguntes), webly me   bigfively  120 preguntes opensource i verificat pel MIT, Test my persona, Openpsychometrics IPIP.  BIG FIVE
  • PID-5 2013. (pdf). Indicadors de trastorns en el marc del DSM V.  Afectivitat negativa (oposat a estabilitat emocional), Distanciament (oposat a extraversió), Antagonisme (oposat a amabilitat), Desinhibició (oposat a consciència), Psicoticisme (oposat a pensament racional/adaptatiu)

Aspectes

Personalitats artificials: conversa amb chatbots configurats segons diferents personalitats. Interacció amb NPCs en jocs modelats segons diferents personalitats Ai town)

Discussió: Què explica una persona. la idea de subjecte. Dimensió confiança-gratitud/temor-enveja

Enllaços: Wikipedia, Human metrics, Article New Yorker

  • READING 25: ARE YOU THE MASTER OF YOUR FATE? 192 Rotter, J. B. (1966). Generalized expectancies for internal versus external control of  reinforcement. Psychological Monographs, 80, 1-28.
  • READING 26: MASCULINE OR FEMININE . . . OR BOTH? 199 Bem, S. L. (1974). The measurement of psychological androgyny. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 42, 155-162.
  • READING 27: RACING AGAINST YOUR HEART 210 Friedman, M., & Rosenman, R. H. (1959). Association of specific overt behavior pattern with blood and cardiovascular findings. Journal of the American Medical Association, 169, 1286-1296.
  • READING 28: THE ONE, THE MANY 217 Triandis, H., Bontempo, R., Villareal, M., Asai, M., & Lucca, N. (1988). Individualism and collectivism: Cross-cultural perspectives on self-ingroup relationships. Journal of Personality and Social Psychology, 54, 323-338.
Posted on

Ray Bradbury. The Martians were there

Ray Bradbury. The Martian Chronicles. 1950

“I’ve always wanted to see a Martian,” said Michael. “Where are they, Dad? You promised.”

“There they are,” said Dad, and he shifted Michael on his shoulder and pointed straight down.

The Martians were there. Timothy began to shiver.

The Martians were there—in the canal—reflected in the water. Timothy and Michael and Robert and Mom and Dad.

The Martians stared back up at them for a long, long silent time from the rippling water …

Posted on

Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation

“Le lyrisme est le développement d’une exclamation”

Vaig topar amb aquesta frase el 1998 i em va marcar, per tal com posava de manifest, de la manera més curta possible, que la poesia no és una “descripció”, sinó una exclamació, una emoció a partir de la qual es treballa una expressió poètica. Proust arriba a dir que l’única vida que val la pena és la  literària, que treballa les impressions veritables.

L’exclamació és un acte de locució que té un caràcter d’immediatesa, un “mira!” que implica una valoració, és a dir, destaca del fons, i una emoció associada.

I pensava que la bona filosofia, és molt similar. M’havia adonat que els filòsofs es feien més intel·ligibles quan identificaves què els emocionava:

Mira! el color de la lluna! Mira! la dignitat de l’home Mira! la unitat de les coses fetes d’àtoms! el cel estrellat! La llei moral!

La filosofia és extremadament avorrida quan es fa des del silló, o per impressionar els catedràtics de la universitat. Llegint Adorno, per exemple, es veu que té un cabreig colossal.Al Teetet Sòcrates deia que la filosofia no té altre origen que l’admiració. (155 c-d). I Aristòtil a Metafísica, llibre 1, 982b: Per l’admiració va començar l’home a filosofar, tant ara com al començament.

I encara Valéry als Cahiers:

1070
La poésie la plus précieuse est (pour moi) celle qui est ou fixe le pressentiment d’une philosophie.
État plus riche et beaucoup plus vague que l’état philosophique qui pourrait suivre.
État de generalité, de non-soi doué de toute la sensibilité de soi.-
Plus vrai en un sens que le philosophe qui vient, car celui-ci va s’appliquer à dissimuler son origine et son moment favorable que le poète, par une simulation inverse, va tout à l’heure, exagérer, dorer, idéaliser, achever.
D’une chance il va s’étudier à faire une improbabilité. Tandis que la philosophie ira la présenter comme une certitude.
Partim de l’exclamació. El poeta mitarà de tarslladar-la en mots, a vegades creant emocions noves; el filòsof proposarà una manera d’entendre el món.
A l’article sobre la novel·la de l’EB, Agents of change in language and thought: Novelists, being neither poets nor philosophers, rarely originate modes of thinking and expression …  But no novelist’s influence can compare to that of the poet’s, who can give a language a soul and define, as Shakespeare and Dante did, the scope of a culture.
Posted on

The Martians are us

Els reis són els pares. O com deia Ray Bradbury, the martians are us [enllaç]. El mysterium tremens seria el del temor davant d’una presència. Aquí em separo de la majoria, per a mi el mysterium tremens és l’estremiment davant una absència, no hi ha el Déu que ens faria immortals o faria justícia. O com deia Pär Lagerkvist, “Qui es-tu, toi qui a rempli mon coeur de ton absence?” O Julian Barnes que respon que no creu en Déu però el troba a faltar. Podem creure en l’existència d’aquest Déu que trobem a faltar, com una idea kantiana més. No obstant, per a mi no és una il·lusió absurda. Seguiria el funcionalisme de James en determinar que té efectes reals; fem els regals de reis, els “marcians” de Ray Bradbury faran el que toca. L’efecte de l’absència ve a ser una mica com el de l’absència d’un electró, que funciona com si hi hagués una partícula positiva. Així s’explicaria per què cada època i cultura (Karen Armstrong) o fins i tot cada psicologia (William James), té una idea diferent de Déu. La fe i la implicació és la crida a actuar segons aquest Déu que trobem a faltar. Quina és l’absència que experimento jo? L’empatia pel dolor dels qui pateixen per la malaltia, per no ser prou atractius, o prou intel·ligents, o prou valorats, la tristesa de pensar que som una anomalia efímera en un racó de l’univers que s’extingirà quan s’apagui el sol, tot el bé que ningú veu, com en el conte de Chekhov, tota la misèria i crueltat gratuita deguda a l’estupidesa i la cobdícia. El dolor per la meva feblesa i el dolor que he causat jo, que voldria refer i que se’m perdonés.

Posted on

British movies and TV

The Bridge on the River Kwai (1957). Director David Lean. Cast Alec Guinness, William Holden, Jack Hawkins
JAMES BOND. Dr.NO 1962.
Four Weddings and a FUneral 1994
The Man in the White Suit (1951) Director Alexander Mackendrick Cast Alec Guinness, Joan Greenwood, Cecil Parker
Monty Python and the Holy Grail (1974) Directors Terry Gilliam, Terry Jones Cast Graham Chapman, Michael Palin, John Cleese, Eric Idle et al
Local Hero (1983) Director Bill Forsyth Cast Burt Lancaster, Peter Riegert, Denis Lawson
Blow-Up (1966) Director Michelangelo Antonioni Cast David Hemmings, Vanessa Redgrave, Paul Bowles
Repulsion (1965) Director Roman Polanski Cast Catherine Deneuve, Yvonne Furneaux
The Loneliness Of The Long Distance Runner (1962) Director Tony Richardson Cast Tom Courtenay, James Bolam, Julia Foster
The Ladykillers (1955) Director Alexander Mackendrick Cast Alec Guinness, Peter Sellers, Katie Johnson
Brazil (1985) Director Terry Gilliam Cast Jonathan Pryce, Robert De Niro, Katherine Helmond
Lawrence of Arabia (1962) Director David Lean Cast Peter O’Toole, Omar Sharif, Alec Guinness
Monty Python’s Life of Brian (1979) Director Terry Jones Cast Graham Chapman, John Cleese, Michael Palin, Eri
The 39 Steps (1935) Director Alfred Hitchcock Cast Robert Donat, Madeleine Carroll, Godfrey Tearle
Kind Hearts and Coronets (1949) Director Robert Hamer Cast Dennis Price, Alec Guinness, Joan Greenwood
The Red Shoes (1948) Directors Michael Powell and Emeric Pressburger Cast Moira Shearer, Anton Walbrook, Marius Goring
The Third Man (1949) Director Carol Reed Cast Joseph Cotten, Orson Welles, Alide Valli
Don’t Look Now (1973) Director Nicolas Roeg Cast Julie Christie, Donald Sutherland

Brideshead revisited (11 episodis)

Posted on

El cel estrellat i la llei moral. Kant

Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovinti més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu. No em cal envoltar-les de foscor, ni donar-les per pressuposades, ni sortir a buscar-les en una transcendència més enllà del meu camp visual: les veig ben bé al meu davant i les connecto imemdiatament amb la consciència de la meva Existència.

Zwei Dinge erfüllen das Gemüt mit immer neuer und zunehmender Bewunderung und Ehrfurcht, je öfter und anhaltender sich das Nachdenken damit beschäftigt: Der bestirnte Himmel über mir, und das moralische Gesetz in mir.

Posted on

Fedre

Plató, Phaedrus

370 BCE

[Què volem pel noi que estimem? que satisfaci el nostre plaer? el seu bé? Ens hauríem de regir pel seny i l’interès, o per l’impuls de l’amor?] ens movem per dues coses,  El desig i el seny . El desig, la bogeria de l’amor, és bona o dolenta? És un regal dels déus (La bogeria).

Com s’explica això? podem veure L’ànima com el carro de cavalls . L’ànima seria immortal i es mouria pel cel gràcies a les ales, però quan domina el cavall dolent, aquestes s’atrofien i caiem. Si puguessim estar el cel, amb les nostres ales, podríem contemplar el lloc supraceleste .

La visió d’un cos bell ens desperta el record de la condició divina perduda. El cavall rebel s’inclinaria només pel plaer, el cavall bo per la bellesa de l’ànima (inspiració divina, bogeria), i si l’àuriga aconsegueix controlar el carro, tornen a créixer les ales i les ànimes poden tornar al cel.

Les ànimes es poden guiar i persuadir amb discursos, usant la retòrica. El filòsof és un fabricant de discursos educadors, discursos que poden ser oberts, en forma de diàleg, o tancats.

El desig i el seny 237d

Cal considerar que en cada u de nosaltres hi ha dos principis que ens governen i ens dirigeixen, els quals seguim allí a on ens dirigeixin: l’un és el desig natural de plaers, mentre que l’altre és una opinió adquirida que aspira al que és millor.

La bogeria, 244a-257b

“Els béns més grans se’ns produeixen mitjantçant el deliri, que constitueix sens dubte un do que atorga la divinitat.”

El do de la profecia d’Apol·ló, els rituals místics de Dionisos per alliberar-se de les penes del present, la inspiració poètica de les muses, l’amor d’Afrofita.

L’ànima com el carro amb dos cavalls, 246a

“Imaginem, doncs, que s’assembla a una força en la qual van naturalment units un auriga i una parellad e cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’0aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altra és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable”.

La contemplació del lloc supraceleste, 247a

Heus aquí, doncs, el gran monarca del cel, Zeus, que conduint el seu carro alat avança en primer lloc, ordenant i vigilant totes les coses. Després d’ell ve l’exèrcit de déus i de dimonis, distribuïts en onze grups, car Hèstia roman sola a la casa dels déus, els quals han estat posats en nombre de dotze com a déus que comanden, dirigeixen els grups, cadascun al lloc que li ha estat assignat. Són nombroses aleshores les visions benaurades i les evolucions que s’ofereixen a l’interior del cel, quan la nissaga de déus feliços hi circula, fent cadascun el que ha d fer, seguits per aquells que en tot cas vulguin i puguin, car l’enveja resta fora del cor diví. Tanmateix, quan se’n van als festins i al banquet, marxen cap els cims encrespats, per la part més alta de la volta que sosté el cel, on certament els carros dels déus, ben equilibrats i de bon comandament, avancen fàcilment, mentre que els altres ho fan amb gran esforç, car el cavall de tendència dolenta tira cap avall, inclinant el carro cap a la terra i atordint la mà d’aquell dels aurigues que no ha sabut domar-lo correctament. És allí on l’ànima es troba davant del seu combat penós i suprem. Car aquelles que s’anomenen immortals, un cop han arribat al cim, avancen cap a fora, s’alcen sobre l’esquena de la volta celeste i allí, dempeus, emportades per l’òrbita del moviment circular, contemplen el que es troba fora del cel.

El lloc supraceleste, cap poeta d’aquesta terra l’ha cantat ni l’arribarà mai a cantar dignament. Amb tot, heus aquí el que l’ocupa, car s’ha de gosar dir el que és veritable, sobretot quan es parla de la veritat. En efecte, l’essència que no té color, que no té figura, que tampoc no pot ser tocada, l’essència realment existent, que només pot ser percebuda per la intel·ligència, pilot de l’ànima, i al voltant de la qual es genera la veritable ciència, és allò que ocupa aquell lloc. Com que la ment divina es nodreix d’intel·ligència i de ciència pura, com també la ment de tota ànima que està disposada a rebre l’aliment que li conté, en veure al cap del temps l’ésser, s’omple de joia i en aquesta contemplació de la veritat troba el seu aliment i la seva delícia, fins que el moviment circular en la seva òrbita el retorna al mateix punt. Ara: en aquest període contempla la justícia en si mateixa, contempla també la sensatesa, contempla també la ciència, no pas aquella en la qual és present el fet d’esdevenir, ni aquella que és diferent segons sigui diferent l’ésser d’aquells éssers que nosaltres anomenem reals, sinó aquella que és ciència del que veritablement és ésser. Alhora, un cop ha contemplat de la mateixa manera tots els altres éssers que veritablement són i se n’ha delectat, s’enfonsa de bell nou a l’interior del cel i torna a casa seva. Quan ja hi ha arribat, l’auriga, tot posant els cavalls davant el pessebre, els serveix ambrosia i després els abeura amb nèctar.

Tal és, doncs, la vida dels déus …”

 

Posted on

Plató

Wikipedia

Atenes, 428 BCE: naixement

399 Mort de Sòcrates

Diàlegs seguint Sôcrates

  • Càrmides
  • Lisis
  • Laques
  • Eutifró
  • Hipies maior, minor
  • Apologia de Sòcrates
  • Critó
  • Ió
  • Protàgores
  • Alcibíades
  • Gòrgies
  • Menó
  • Eutidem
  • Cràtil

 

389 BCE Primer viatge a Sicília

387 BCE Tornada a Atenes i fundació de l’acadèmia

Grans diàlegs

  • El banquet
  • Fedó
  • La república
  • Fedre, sobre l’amor. L’ànima com un carro tirat per dos cavalls.
  • Menexen

367 BCE Segon viatge a Sicília

Diàlegs crítics que replantegen temes, amb estil més sobri i eixut

  • Teetet
  • Parmènides
  • El Sofista
  • El polític
  • Fileb
  • Timeu
  • Críties
  • Les Lleis

Atenes, 346 BCE: mort

Hi ha unes 250 fonts parcials, manuscrits bizantins medievals sobre Vellum, del s.IX al XIII, i papirus egipcis. EL 1578 Henri Estienne publica a Ginebra una edició completa amb la traducció al llatí.

Posted on

St. Francesc. Càntic al sol

Altissimu, onnipotente bon signore,
tue so’ le laude, la gloria e l’honore
et onne benedictione.
Ad te solo, altissimo, se konfano
et nullu homo ène dignu te mentovare.

Laudato sie, mi signore,
com tucte le tue creature,
spetialmente messor lo frate sole,
lo qual (è) iorno et allumini noi per loi.
Et ellu è bellu e radiante cum grande splendore,
de te, altissimo, porta significatione.

Laudato si, mi signore, per sora luna e le stelle,
in celu l’ài formate clarite et pretiose et belle.

Laudato si, mi signore, per sor acqua,
la quale è multo utile et humile et pretiosa et casta.

Laudato si, mi signore, per frate focu,
per lo quale ennallumini la nocte,
ed ello è bello et iocundo et robustoso et forte.

Laudato si, mi signore,
per sora nostra mare terra,
la quale ne sustenta et governa
et produce diversi fructi con coloriti flori et herba.

Laudato si, mi signore,
per quelli ke perdonano per lo tuo amore,
et sostengono infirmitate et tribulatione;
beati quelli kel sosterrano in pace,
ka da te, altissimo, sirano incoronati.

Laudato si, mi signore, per sora nostra morte corporale,
da la quale nullu homo vivente po skappare;
guai acquelli ke morrano
ne le peccata mortali;
beati queli ke trovarà
ne le tue sanctissime voluntati
ka la morte secunda nol farrà male.

Laudate et benedicete mi signore
et rengratiate et serviateli
com grande humilitate.

Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són
les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció.
A Vós sol, Altíssim, se us adiuen
i cap home no és digne d’anomenar-vos.
Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures
especialment missenyor el germà sol,
el qual és dia i per ell ens il·lumineu.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor,
de Vós, Altíssim, porta significació.
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana lluna i els estels,
en el cel els heu fet clars, preciosos i bells.
Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent
i per l’aire, l’ennuvolat i el serè, i tot temps,
pel qual a les vostres creatures doneu sosteniment.
Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual ens il·lumineu de nit
i és bell i juganer i robust i fort.
Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana nostra mare terra,
la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos
amb flors acolorides i herba.

Lloat sigueu, Senyor, per aquells que perdonen
pel vostre amor,
i aguanten malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau,
car de Vós, Altíssim, seran coronats.

Lloat sigueu, Senyor meu,
per la nostra germana la mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar.
Ai d’aquells que trobarà en pecats mortals!
Benaurats aquells que trobarà
en la vostra s
antíssima voluntat,
car la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor,
i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat.

San Damiano, 1224

Posted on

Job

Job maleeix el dia del seu naixement

Desesperació

L’absència de Saddai

El poder de Déu

Job maleeix el dia del seu naixement

3 1 Acabat, Job es posà a parlar i va maleir el seu dia708
2tot dient:
3 «Que mori el dia que em va veure néixer,
la nit que va dir: «Heus aquí un mascle!»
4 Que aquella nit sigui tenebres,
9b que esperi la llum, i no n’hi hagi!
4b Que Déu, de dalt estant, no la demani,
que cap claror no brilli damunt d’ella!
5 Que la reivindiquin tenebres i ombres,
que un núvol s’instal·li sobre ella!
Que un eclipsi de sol l’esveri,
6 i que la fosca en faci la seva presa!
Que no la vegin entre els dies de l’any,
que no entri en el còmput dels mesos!
7 Aquella nit, que sigui estèril,
que no hi esclatin crits de joia mentre dura!
8 Que la travessin els raigs del dia,
capaços de despertar Leviatan!709
9 Que s’apaguin els estels de la seva alba
i no es rabegi en les parpelles de l’aurora!
10 Ja que no va cloure sobre mi les portes del ventre
ni va amagar la sofrença als meus ulls!
11 ¿Per què no vaig morir en el si matern,
no vaig sortir del ventre, i expirar? 12710
16 ¿O no vaig ser com un avortó que es colga,
com un dels infants que no veuen la llum?
13 Ara, finalment, jauria en la calma,
dormiria amb un son reposant,
14 amb els reis i els consellers de la terra,
que es van construir unes piràmides;
15 o amb uns prínceps que tenen molt d’or,
que ompliren de plata les seves cases.
17 Allà, cessa l’agitació dels impius
i reposen els exhaustos de forces.
18 Als captius, també els deixen tranquils,
no senten els crits del capatàs;
19 petits i grans, allà tots es confonen,
i l’esclau es veu lliure de l’amo.
20 ¿A què ve de donar a un infeliç la llum,
la vida als qui tenen l’amargor al cor,
21711 que aspiren a la mort sense que vingui
i caven buscant-la com qui busca un tresor?
22 ¿Als qui senten un gran goig per la fi,
i s’alegren quan arriben al sepulcre?
23 ¿A l’home que ja no veu el seu camí
i que Déu acorrala per tots cantons? 24712
25 Si temo res, llavors em ve,
el que em fa tremolar cau damunt meu;
26 per a mi, no hi ha tranquil·litat, ni pau,
ni repòs: em ve el neguit!»

Desesperació
7,1-6
7 1 ¿No va treballa l’home sobre la terra
i mena una vida com la del llogat?
2 Com l’esclau que sospira per l’ombra
i com el llogat que espera el seu jornal,
3 així he tingut en herència mesos d’afany,
i al meu compte, nits de sofrença.
4 Si me’n vaig al llit, em dic:
«Quan serà de dia, per poder llevar-me?»
I un cop llevat: «Quan vindrà el vespre?»
I estic ple de neguit fins al crepuscle.
5 Cucs i crostes em cobreixen la carn,
la pell se’m clivella i supura;
6 els meus dies han anat més ràpids que la llançadora,
s’acaben perquè no hi ha més fil.
7 Penseu que la meva vida és una alenada,
que els meus ulls no tornaran a veure la felicitat;
8 invisible des d’ara per als ulls del qui em veu,
si poseu els ulls en mi, hauré desaparegut.
9 Com el núvol que es dissipa i se’n va,
qui baixa al país dels morts, ja no en puja;
10 no retorna per habitar la seva casa,
i la seva llar no el vol conèixer més.

L’absència de Saddai

23,1-17
23 1 Job prengué la paraula i va dir778:
2 «També avui el meu plany és de revolta,
la seva mà pesa, tot i que gemego.
3 Oh, si sabés com trobar-lo,
com arribar fins al lloc on té el tron!
4 Li faria una exposició del dret
i ompliria d’arguments la meva boca.
5 Coneixeria els termes de la seva defensa
i em faria càrrec del que em digués.
6 ¿Abocaria tota la seva força en aquest debat amb mi?
No, ell no faria sinó atendre’m.
7 Si un home recte pogués discutir amb ell,
llavors em veuria per sempre lliure del meu jutge.
(8 Si vaig a l’orient, no hi és;
si a l’occident, no l’apercebo;
9 si el cerco al nord, no el descobreixo;
si em giro cap al sud, no el veig.)
10 Perquè sap quina conducta observo;
si em passa pel gresol, en sortiré com or.
11 Els meus peus s’han atingut al seu pas,
he seguit el seu camí sense desviar-me.
12 No m’he apartat mai del seu precepte,
he guardat dins el pit les seves paraules.
13 Però ell ho ha volgut, i qui li ho impedeix?
Li ha donat la gana de fer-ho, i ho ha fet. 14779
15 Per això, davant d’ell, estic esfereït,
com més hi penso, més por tinc.
16 Sí, Déu m’ha omplert el cor de basarda,
i Saddai em té esfereït.
17 Perquè em sento trasbalsat davant les tenebres,
i el foscant em cobreix la cara…780

El poder de Déu
38, 39

38 1 Jahvè va respondre a Job des de la tempesta i va dir:804
2 «¿Qui és aquest que ofusca el consell
amb mots sense gens de ciència?
3 Au, cenyeix-te els lloms com un home,
que et vull fer preguntes, i m’instruiràs!
4 ¿On eres tu, quan jo fundava la terra?
Indica-ho, si saps la veritat!
5 ¿Qui va fixar la seva massa, que tu sàpigues,
o qui va tibar damunt d’ella la llença?
6 ¿Sobre què van ser enfonsades les seves bases,
o qui va posar la seva pedra angular,
7 mentre els estels del matí, en cor, cridaven de joia,
i l’aclamaven tots els fills de Déu?

8 ¿I qui va tancar el mar amb dos batents,
quan s’estufava i sortia del si,
9 quan vaig fer dels núvols el seu vestit
i de la fosca nuvolada els seus bolquers?
10 Quan vaig retallar vora d’ell el seu límit,
vaig posar barrot i dos batents,
11 i vaig dir: «Fins aquí, i no passaràs,
i prou d’estufar les teves onades».

12 ¿Del teu vivent has donat mai ordres al matí,
has assignat a l’aurora el seu lloc,
13 perquè s’agafi a la vora de la terra,
—1106→
14 que pren un to d’argila segellada?
19 ¿Com s’hi va on resideix la llum?
¿En quin punt habiten, les tenebres,
20 perquè puguis fer-les tornar al seu domini
i dur-les als camins de casa seva?

16 ¿Has penetrat fins a les deus del mar
i has circulat pel fons de l’oceà?
17 ¿Has visitat les portes de la Mort
i t’han fet por els porters de l’Ombra?
18 ¿Tens idea de com és de vast el món de sota terra?
Digues clar si el coneixes ben bé tot.
21 L’has de conèixer, ja que havies nascut aleshores
i comptes tants de dies de vida!
22 ¿Has arribat als dipòsits de la neu
i has vist els qui guarden la calamarsa,
23 que reservo per al temps de desastres,
per al dia d’atac i de guerra?
24 ¿Per quin camí es reparteix la boira
i ruixa amb aigua fresca la terra?
25 ¿Qui ha badat la canal per al xàfec,
un camí per al ruixat sorollós?
26 ¿Per a fer ploure sobre una terra sense homes,
un desert, on no hi ha cap mortal,
27 per a amarar les solituds desolades
i fer germinar l’herba verda? 28805
29 ¿De quin ventre ha sortit el glaç,
i el gebre del cel, qui l’ha engendrat?
30 Com pedra l’aigua s’espesseix,
i queda presa la superfície de l’oceà.

31 ¿Pots lligar les bandes de les Plèiades,
o soltes els tirants d’Orió?
32 ¿Fas sortir al seu temps el Zodíac
i guies l’Óssa amb els seus petits?
33 ¿Determines les lleis per al cel,
o estableixes la seva funció sobre la terra?
34 ¿Fas pujar als núvols la teva veu,
—1107→
i et respon un desfet d’aigua?
35 ¿Dónes ordre als llampecs de sortir fora,
i et diuen: «Aquí ens tens»?
36 ¿Qui ha posat en els cirrus la saviesa,
o qui ha donat intel·ligència al meteor?
37 ¿Qui desplega sàviament els núvols
i aboca les gerres del cel,
38 quan la pols es converteix en una massa
i s’aglomeren les gleves?
39 ¿És que caces la presa per al lleó
i satisfàs la fam del lleó jove,
40 quan s’ajupen dins les seves lludrigueres
i es posen a l’aguait dins la brossa?
41 ¿Qui li prepara per al vespre la caça,
quan les seves cries demanen auxili a Déu,
[…]
ronden d’ací d’allà tot buscant menjar?

39 1 ¿Determines quan els isards han d’anar eixits,
vigiles el part de les cérvoles?
2 ¿Comptes els mesos que ha de durar la gestació
i fixes l’època que han de criar?
3 S’ajupen, obren la vulva,
deposen la seva ventrada;
4 els seus fills es fan forts, creixen al ras,
se’n van, i no tornen més.

5 ¿Qui ha deixat anar lliure la zebra,
i els correigs de l’onagre, qui els ha soltats?
6 Per casa d’ell he assignat l’estepa,
i per cort seva, la terra salada.
7 Es riu del tumult de la ciutat,
no sent els crits de l’arrier;
8 ressegueix les muntanyes, la seva pastura,
va buscant darrera tot allò que és verd.

¿Et voldrà servir el bou salvatge,
o farà nit davant la teva grípia?
—1108→
10 ¿L’obligues a llaurar obrint solcs,
o el solc extrem a les valls darrera teu?
11 ¿Te’n refies perquè és tan forçut
i li deixes la pena dels teus treballs?
12 ¿Pots comptar que tornarà
i entrarà el teu gra a l’era?
(13 ¿L’ala dels estruços és pervertida;
o és un aleró pietós amb ploma?
14 Perquè ella abandona a terra els seus ous
i els confia a la calor de la pols,
15 sense pensar que un peu els pot trepitjar,
que els pot esclafar una bèstia salvatge;
16 tracta amb duresa els seus fills, com si no fossin d’ella,
no l’inquieta que la seva pena pot ser inútil.
17 És que Déu l’ha privada de saviesa,
no li ha impartit la intel·ligència.
18 Però, així que es posa a córrer agitant les ales,
es riu del cavall i del cavaller.)
19 ¿Dónes tu al cavall la bravura,
20b l’esclat d’un ruflet terrorífic,
19b revesteixes el seu coll amb la crinera,
20a el fas botre com una llagosta?
21 Piafa a la vall i renilla,
surt amb ímpetu a l’encontre de les armes;
22 es riu de la por i no s’esvera,
no recula davant l’espasa.
23 Al seu voltant fa soroll el buirac,
la llança flamejant i la simitarra;
24 amb fúria estrepitosa devora l’espai
no gira a dreta ni a esquerra.
Al crit del sentinella s’arbora,
25 a cada toc de corn, diu; «Ha!»
I de lluny olora la batalla
en l’ordre dels caps i l’alarit.

26 ¿Per intel·ligència teva alça el vol el falcó,
desplega les ales contra el vent del sud,
27 o per ordre teva posa tan alt el seu niu,
—1109→
28 s’ajoca sobre el pic d’una roca?
29 D’allà estant atalaia la presa,
té fits els ulls en un punt llunyà;
30 els seus polls xarrupegen sang,
i, així que hi ha morts per les armes, ell hi és.

Posted on

Kohelet. Cada cosa té el seu temps

Coh 3, 1-11

Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d’arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre’s, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d’arreplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d’estimar i un temps d’avorrir, un temps de guerra i un temps de pau.

Els qui treballen, ¿quin profit treuen del seu esforç? He vist les ocupacions que Déu ha donat als homes: totes les ha fetes apropiades al seu temps, però també ha cobert amb un vel l’enteniment de l’home, perquè no comprengui des del començament fins a la fi l’obra que Déu fa.

Posted on

Pär Lagerkvist. L’absència de Déu.

Qui ets tu, que has omplert el meu cor de la teva absència?

(en una postal que hom es podia endur a l’església de St.François a Lausanne)

Pär Lagerkvist

“If you believe in god and no god exists
then your belief is an even greater wonder.
Then it is really something inconceivably great.

Why should a being lie down there in the darkness crying to someone who does not exist?
Why should that be?
There is no one who hears when someone cries in the darkness. But why does that cry exist?”

Posted on

El Gènesi

De la creació al diluvi (Gn. 1,1-6,4)

1 Creació. Origen dels temps sagrats3.— 1 Al principi, Déu creà el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l’oceà i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua.

3 Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el dia primer.

6 Déu digué: «Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres». I fou així. 7 Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l’aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. 8 Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia segon.

9 Déu digué: «Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui el continent». I fou així. 10 Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars. I Déu veié que estava bé.

11 Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra». I fou així. 12 La terra produí la vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Déu veié que estava bé. 13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia tercer.

14 Déu digué4: «Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, 15 i des —20→ del firmament del cel il·luminin la terra». I fou així. 16 Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. 17 Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, 18 perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. 19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.

20 Déu digué: «Que les aigües produeixin animals que hi nedin i es belluguin, i que els animals voladors s’aixequin enlaire sobre la terra ran del firmament del cel». I fou així. 21 Déu creà els grans monstres marins, els animals de tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i totes les menes de bèsties alades. I Déu veié que estava bé. 22 Déu els beneí, dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu l’aigua dels mars, i que les bèsties que volen es multipliquin a la terra». 23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia cinquè.

24 Déu digué: «Que la terra produeixi tota mena d’animals: cuques i tota mena d’animals domèstics i salvatges.» I fou així. 25 Déu va fer, doncs, tota mena d’animals salvatges i domèstics, i els cucs i les cuques de la terra de tota mena. I Déu veié que estava bé.

Creació i benedicció de l’home. Primera llei sobre els aliments.— 26 Déu digué: «Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s’arrosseguen per terra». 27 Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. 28 Déu els beneí i els digué: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra». 29 Déu digué: «Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d’aliment. 30 I a tots els animals salvatges, a tots els ocells i a totes les cuques que s’arrosseguen per terra, —21→ a tot el que viu, els dono tota l’herba verda per aliment». I fou així. 31 Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia sisè.

2 1 I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s’hi mouen. 2 Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l’obra que havia fet. 3 Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l’obra que havia creat i havia fet. 4 Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.

Segona narració de la creació. L’home en el paradís 5.— Quan Jahvè Déu va fer la terra i el cel, 5 no hi havia encara cap arbust ni havia brotat cap herba, ja que Jahvè Déu no havia fet ploure damunt la terra ni hi havia ningú per a conrear els camps. 6 Llavors un riu brollà de la terra i regà tota la superfície dels camps.

7 Aleshores Jahvè Déu formà l’home amb la pols del camp, bufant li va fer entrar en el nas un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser viu. 8 Després Jahvè Déu plantà un jardí a Edèn6 , cap a l’orient, i va posar-hi l’home que havia format. 9 Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també l’arbre de la vida, al mig del jardí, i l’arbre del coneixement del bé i del mal.

10 Un riu sortia d’Edèn per regar el jardí, i d’allà es destriava en quatre braços. 11 El primer s’anomena Fison, que va per tot el país d’Hevilà, on hi ha l’or, 12 i l’or d’aquell país és molt bo; s’hi troba també el bdel·li i pedra d’ònix. 13 El segon riu s’anomena Guihon, que va per tot el país de Cus. 14 El tercer riu s’anomena Tigris, a l’est d’Assur. El quart és l’Eufrat. 15 Jahvè Déu prengué l’home i el posà al jardí d’Edén perquè el conreés i el guardés. 16 Llavors Jahvè Déu va donar a l’home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, 17 però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t’escaparàs pas de la mort»7.
—22→

Déu uneix els esposos. 18 Després Jahvè Déu digué8: «No està bé que l’home estigui sol: li faré qui li faci costat per ajudar-lo». 19 Jahvè Déu formà de la terra tots els animals salvatges i tots els ocells, i els emmenà a l’home per veure quin nom els donaria: el nom que l’home donés a cada un dels animals, havia de ser el seu nom. 20 L’home, doncs, donà noms a tots els ocells i a tots els animals domèstics i salvatges. Però per a ell no hi havia qui li fes costat per ajudar-lo. 21 Llavors Jahvè Déu infongué un son profund a l’home, i s’adormí. Prengué una de les seves costelles i clogué la carn al seu lloc9. 22 Després, de la costella que havia pres a l’home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l’emmenà a l’home. 23 L’home digué: «Ara sí; aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs10. 24 11 Per això, l’espòs deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn». 25 I tots dos, l’home i la dona, anaven nus, però no tenien vergonya l’un de l’altre12

Posted on

La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm

Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però no desapareixia del tot. Vaig intentar que es dugués a terme presentant-ho a en Wagensberg, en Massanell i altres. [no trobo el document! tanta feina que em va donar de fer els gràfics amb el ratolí!]

Actualització pel Poblenou:

  • Big bang 13700M 137 km (sortida Figueres)
  • Origen del sistema solar 4.550 Ma, 45.5km passat Sant Celoni, Precàmbric
  • Vida, 3500M 35 km a Cardedeu,  bacteris, a l’Edicarià abans de la Trinitat, meduses, esponges i equinoderms, algues
  • Paleozoic 541M 5.4 km, trilobites  [ Entre sortida 30 i 29]: algues, insectes, mol·luscs / peixos / plantes terrestres, amfibis, tetràpodes
  • Mesozoic 252M 2.52 km, rèptils  [ passada la sortida 24 a l’alçada del museu blau ] dinosaures i mamífers, al final plantes amb flor
  • Cenozoic  66M, 660metres mamífers  [ Taulat amb Espronceda], mamífers
    • 66 Paleogen
    • 23 Neogen 230m [Taulat i Aguaribay] Bilbao evolució primats
    • 2.58 Quaternari 20m evolució humana Aymà amb Fernando Poo /
    • 200m anys, dos metres al replà, Homo Sàpiens / Holocè i història 11.700 anys 11.7 cm

Una aplicació de realitat augmentada?

La meva vida < 1 mm

[ seguir al corredor amb una cronologia de 1 mm per setmana? 52 mm un any ]

De l’origen de l’univers al Paleozoic, 137km  13.700

Si poso el comptakm parcial a zero després de passar el segon pont, el que hi ha sota d’un túnel, hauria de ser a 5.4 km de casa,

5.41   0 Càmbric
4.85  0.56 Ordovicià
4.43  0.98 Silúric
4.19   1.22 Devonià
3.59   1.82 Carbonífer
2.99   2.42 Permià
2.52   2.89 Triàssic
2.01   3.4 Juràssic
1.45   3.96 Cretàcic
0.66  4.75 Paleogè
0.23   5.18 Neogè

Deep time thinking (BBC)

Posted on

Paterson. Jim Jarmusch

Paterson

The film shows one week, beginning with Monday, in the life of Paterson, a bus driver from the city of Paterson, New Jersey. Every day follows much the same pattern: Paterson gets up early and goes to drive his bus, where he listens to the passengers talking and, during pauses, writes poetry in a notebook he is carrying with him. When he comes home after work he takes Marvin, his wife’s dog, out for a walk and makes a stop at his bar for a beer, where he observes the other patrons and the owner, Doc (Barry Shabaka Henley), interacting.

His wife Laura loves his poems and has urged him for a long time to publish them or at least make copies. He finally gives in and promises to go to the copy shop on the weekend. But when the weekend arrives and Paterson and Laura come home from an evening out, they find that Marvin has shredded his notebook, destroying all of his poetry.

The next day, a dejected Paterson goes out for a walk and sits down at his favorite site, the Great Falls of the Passaic River. There, a mysterious Japanese man (Masatoshi Nagase) takes a seat beside him and begins a conversation about poetry after Paterson notices that the man is reading a book by his favorite poet, William Carlos Williams, who himself wrote a book-length poem entitled “Paterson”. The man seems to know that Paterson himself is a poet even though he denies it and hands him a gift before leaving, an empty notebook.

The film ends with Paterson writing a new poem in his new notebook.

Posted on

Jardins Zen

Anticipats des de la lectura del llibre del te a l’adolescència, admirats en llibres i vistos a Kyoto el 2005.

[ esborrany a treballar ]

de https://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme_Zen

El jardí zen, en japonès karesansui és un estil de jardí japonès sec, que consisteix en un camp de sorra poc profunda i que conté sorra, grava, roques i ocasionalment herba, bambús, molsa i altres elements naturals, utilitzats com a forma de meditació pels monjos zen japonesos. Són jardins escena, i per tant de dimensions limitades (com a màxim 10 x 30 metres). La sorra rasclejada representa el mar, al voltant de les roques es rascleja en anells, com si aquestes formessin ondulacions de l’aigua. A la resta del jardí, es rascleja en paral·lel a la plataforma.

Els jardins zen es desenvolupen principalment durant el període Muromachi (1336-1573), en què apareixen els dos ideals estètics bàsics d’aquest jardí:

  • Yugen: la simplicitat elegant.
  • Yohaku no bi: la bellesa del buit (així com en música es valoren els silencis). Té relació amb el taoisme, segons el qual, el buit és la part útil de les coses (un got no és el vidre, sinó el buit del seu interior).

En el període Azuchi-Momoyama (1574-1599) s’hi introdueixen algunes variacions:

  • Talla de roques: ara es permet introduir pedres tallades en els jardins secs (abans només pedres naturals).
  • O-karikomi: pràctica que consisteix a retallar arbres i plantes donant-los formes. Es retallen en tanques temes com El vaixell del tresor o L’illa Horai.

Al segle xx, arquitectes com Shigemori Mirei continuen fent jardins Karesansui en temples zen:

El jardí zen més famós es troba al temple de Ryōan-ji, que està situat al nord-oest de Kyoto. El jardí de roca es va afegir al temple a finals del segle xv, per tal de proveir d’un lloc als monjos per a la seva meditació. Es diu que aquest jardí té un efecte tranquil·litzador.

Interpretacions

Hi ha hagut moltes interpretacions per a explicar la distribució d’un jardí zen. Algunes d’aquestes interpretacions són:

  • La grava representa l’oceà i les roques representen les illes del Japó.
  • Les roques representen la tigressa amb els seus cadells, nedant cap a un drac.
  • Les roques formen part del kanji 心, que significa ‘cor‘, ‘esperit‘ o ‘ment‘.

Una explicació recent pels investigadors Gert van Tonder de la Universitat de Kyoto i Michael J. Lyons[3] del Laboratori d’Intel·ligència Robòtica i Comunicacions ATR diu [cal citació]que les roques de Ryōan-ji formen un missatge subliminar d’un arbre. Aquesta imatge no pot ser percebuda conscientment quan se les mira, però els investigadors opinen que el subconscient és capaç de percebre la subtil associació en les pedres i creuen que és el responsable de l’efecte tranquil·litzador d’aquest tipus de jardins.

El concepte del disseny del jardí zen s’ha anat adaptant a la creació d’un entorn més natural.

L’orientació del jardí per al relax ha d’encarar l’est; la sorra que representa la pau del mar és la que ha d’estar mirant cap a la sortida del sol.

Associació d’una creu al jardí Zuiho-in del temple Daitoku-ji a Kyoto, obra de 1938 de l’arquitecte Sighemori Mirei

Crítiques

Els comentaris crítics assumeixen una interpretació molt literal del jardí zen. El terme reflecteix el fet que aquest estil de jardí es va desenvolupar en els temples del Rinzai zen, alguns dels dissenyadors històricament més rellevants, com Muso Soseki i Soami, monjos o practicants del zen més l’estil dels jardins zen tradicionals es va desenvolupar durant un període de la història japonesa en què les pràctiques culturals associades amb el budisme zen (com la cal·ligrafia i la pintura de paisatges) tenien una influència creixent sobre l’art japonès en el seu conjunt. Aquesta àmplia influència sobre la cultura japonesa és la raó que aquest estil de jardineria, que va tenir efectivament el seu origen en temples zen, hagi arribat a trobar-se en cases, negocis i restaurants.

Encara que hi ha una gran varietat d’opinions sobre el valor d’aquests jardins per a la pràctica budista, és incorrecte negar que el seu desenvolupament està estretament associat als temples del Rinzai zen, particularment els grans complexos religiosos de Kyoto.

El concepte de “jardí zen” és considerat un mite per molts crítics, i entre ells per experts en jardineria i budisme japonesos. Opinen que és una creació occidental de finals del segle xx que no té fonament en la jardineria japonesa. El que sí que existeix és, per descomptat, l’estètica del “jardí zen” o “jardí sec”, que no és de cap manera exclusiva dels jardins adjacents als temples zen. Els jardins secs poden trobar-se al costat de cases, restaurants i posades. D’igual manera, al voltant dels temples zen es troben jardins de diferents estils, sense que els jardins secs siguin més que un d’aquests estils.

El terme jardí zen apareix en un llibre anomenat One Hundred Kyoto Gardens, publicat el 1935, escrit per Loraine Kuck en anglès. El primer ús en l’idioma japonès d’aquest terme no es registra fins a 1958. D’això, es pot deduir que alguns estudiosos japonesos de la postguerra es van limitar a adoptar una innovació occidental, acceptant el concepte de “jardí zen” perquè ja s’havia difós entre els estrangers.

El llibre de Wybe Kuiterts, Themes, Scenes & Taste in the History of Japanese Garden Art, publicat el 1988, proposa un important argument en contra de la correlació entre el zen i el jardí zen:

« Kuck barreja la seva interpretació històricament determinada (segle XX) del jardí zen amb la d’un jardí antic provinent d’un context cultural completament diferent. La seva interpretació resulta ai
xí invalidada … (el jardí medieval) va trobar el seu lloc en temples zen i en llars de guerrers perquè millorava el seu entorn cultural. És qüestionable que la seva apreciació respongui a una emoció religiosa, abans que a una apreciació per la forma. »

Kuiterts s’emmarca més adequadament el jardí zen en la perspectiva budista: “(d’acord amb Dogen) el millor jardí per a representar a la doctrina de Buda seria no-res. Com a mínim, no seria un jardí que amb un atractiu estètic distragués de la cerca veritable de la il·luminació“. Kuitert exposa més crítiques en traduir els comentaris d’un monjo, a l’era Muromachi, en Tō-ji: “La gent que practica zen no hauria de construir jardins. Al sutra diu que Bodhisattva Makatsu, que desitjava meditar, primer va abandonar la mundana vida de fer negocis i generar riqueses, així com abandonà la tasca de collir vegetals…”.

La creença que els monjos zen utilitzen els jardins per a meditar es veu desmentida pel fet que al Japó els monjos zen gairebé sempre mediten en interiors, de cara a una paret (soto zen) o al centre de l’estança (rinzai), mai mirant a exteriors. Les fotos de monjos japonesos meditant en jardins secs són esdeveniments preparats.

+ el llibre del t

Posted on

Saludant la naturalesa

En la travessa al Pirineu seguint el GR11 en un moment donat saludava la naturalesa, si sentia uns ocells deia un “hola” fluixet, un rierol que travessava, unes floretes roses minúscules enmig d’una tofa de molsa.

Posted on

El vel d’Irati

El 2014, caminant pel bosc d’Irati, com tantes altres vegades, la ment saltava d’observar els arbres i els colors de les fulles a somiar despert, imaginant futurs possibles, reproduïnt escenes. Segons com el “soroll” del segon impedia que m’arribés la “cançó” del primer. En un moment donat vaig com escapar del soroll mental i gairebé vaig tenir la sensació com si s’obrís un vel, com si apartés una cortina de plàstic semitransparent que m’ocultava el bosc els arbres o me’ls feia veure borrosos.

[una foto amb un plàstic]

 

Posted on

Caminades a les Gavarres, Solius

Als 13 o 14 anys, a Solius, i coincidint amb l’època que començava a especular amb preguntes sobre la llibertat, o la unitat i necessitat de tot el que s’esdevé, vaig començar a fer caminades des de casa. De fet no és que anés gaire lluny suposo, però no duia mapa ni em sabia els camins. Explorava una mica a l’atzar, darrera el Castell, cap als carcaixells, per Can Llaurador i Plana Basarda. Una vegada em vaig perdre en voler anar pel mig del bosc  i una vegada em vaig perdre en deixar el camí i mirar de fer drecera entre els brucs.

Va ser la primera vegada que vivia estar sol enmig de la natura. La terra resseca del sauló a l’estiu, els pins, alzines, brucs, romaní; l’olor d’humitat amb la molsa i els bolets a la tardor. Només el so edl vent o les cigales, els tudons. El cansament i el repòs, les vistes des dels punts elevats. Tot un món de vida que sembla indiferent a la meva petita existència.

 

Posted on

8 anys, contemplació suïcidi

Suposo que deuria tenir uns 8 anys. A la calaixera del rebedor hi havia un gran ram de boix grèvol amb les boles vermelles que m’havien dit que eren verinoses. Recordo que en vaig agafar una i vaig pensar “si me la menjo, em moriré? i s’acabarà tot?”. I no me la vaig menjar, com si pensés “anem a veure què passa”. La curiositat com a motiu per a viure.

Posted on

Camus. Le mythe de Sisyphe

Il n’y a qu’un problème philosophique vraiment sérieux : c’est le suicide. Juger que la vie vaut ou ne vaut pas la peine d’être vécue, c’est répondre à la question fondamentale de la philosophie. Le reste, si le monde a trois dimensions, si l’esprit a neuf ou douze catégories, vient ensuite. Ce sont des jeux ; il faut d’abord répondre.

1942

 

Posted on

Perdre’m per un barri desconegut

P1080659

Perdre’m per un barri perifèric, anar a l’atzar almenys una estona, i estar atent a les possibles meravelles, curiositats o les vides que passen.

És un acte de fe en que l’interessant i meravellós pot estar a tot arreu i no només on diuen les guies oficials.

Posted on

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.

 

Posted on

Kavafis. Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.”

(versió de Carles Riba)