Posted on

L’univers i la terra, una exposició sonora

Què hauria escoltat un viatger d’un univers alternatiu que vingués al nostre? Quins paisatges sonors hauria trobat des de l’inici al llarg d’un viatge pel nostre univers?  Univers terra: natura , humans]

BIG BANG

L’univers hauria començat amb una gran explosió, el big bang, que és com una gran campanada. Bàsicament això és l’única gran cosa que ha passat a escala del cosmos, com un gran i únic toc de campana seguit del ressó:

D’aquest moment se’n pot detectar una radiació de fons de microones que és com el ressó de la campanada:

En les tradicions religioses hinduistes i budistes, la síl·laba OM en sànscrit correspondria al so original, primordial, a partir del qual l’Univers s’estructurà. Prové de la fusió de les lletres del sànscrit a, u i m. A representa el començament, el naixement i el déu creador Brahma. U representa la continuació, la vida i el déu conservador Vixnu. M representa la fi, la mort i el déu destructor Xiva. Pels Upanixad la síl·laba representa doncs la totalitat del que existeix. Wikipedia.

Després la matèria es dispersa per l’espai. Tots els nostres protons i electrons són tan vells com l’univers. I bàsicament això és la realitat, una gran explosió i el ressó d’aquesta gran campanada única. La resta són detalls, petites fluctuacions. Però potser és en aquestes minúscules fluctuacions on hi ha la gràcia.

LES ESTRELLES

A les estrelles, l’hidrogen és convertit en heli per combustió nuclear, alliberant energia. I després es couen els elements més pesants, el carboni, el nitrogen, l’oxígen. Cada estrella és com un forn que crema:

Un viatge per l’univers consistiria en llarguíssimes etapes en silenci per un univers buit, només amb el murmuri de fons de la radiació original i, molt de tant en tant, en passar prop d’una estrella, la remor del cremar dels elements.

La TERRA

I potser, després de milennis de travessar un espai majoritàriament ocupat per un gas de baixíssima densitat, uniforme, potser avorrit, arribaria a un planeta blau.

Trobaria el mar i el vent:

I la pluja

Seguint les ones podria arribar a una platja i un bosc on sentiria els ocells

Després un prat amb arbres i només una brisa suau

Les cigales, els grills, la selva

Podria sentir l’herba com creix? les passes dels mils de milions de formigues?  com apreta la placa tectònica, que es mou uns 5 cm cada any?

Arriba a un lloc on troba la natura domesticada per humans, una granja

Una nova mena de sons, una carretera a les afores d’una ciutat, un taller, un camió que arrenca, unes fàbriques, passen uns trens.

El paisatge sonor de les veus humanes al carrer:

El viatger de l’altre univers si hagués estat atent a la música que feien els humans, hauria trobat timbals i cants africans, flauta sufí, danses àrabs, csardas, raga indi, shakuhachi japonès, guqin xinès, Byrd, Bach, Haydn, Mozart, Herrmann, el blues, Louis Armstrong, Fats Waller, Count Basie, Miles Davis, el R&B, els Beatles, Otis Reding, el rap, Kraftwerk, i tants altres:

Hi ha uns 7000 llenguatges (The Ethnologue):

L’explorador atent a la veu humana hi trobaria l’ample registre de les nostres emocions, els plors, les rialles, les passions:

Marc Aureli ens recordava que la terra sencera no era més que un racó de l’univers. Si hagués començat fa 24 hores, els 50.000 anys que fa que l’homo sàpines és a la terra, no arribarien a mig segon. Enmig de l’immens espai fosc ple només del murmuri de la radiació de fons, la humanitat és només un instant de soroll variat:

Però aquesta no és la perspectiva amb la que vivim, si aquest hipotètic explorador d’un altre univers fos capaç de posar-se dins d’un humà, sentiria com sona el seu present ara i aquí, els batecs del seu cor i el seu respirar, i cada instant val la pena (Maranassati Sutta):

Per explorar més: llibreria de sons Audivis, https://freesound.org/, ràdios de tot el món: http://worldradiomap.com/, earth.fm

El 1977 es van enviar a l’espai dues sondes, el Voyager1 i Voyager2, que després d’explorar el sistema solar, el 2012 seguira més enllà per l’espai interestel·lar. Contenien un disc amb imatges i sons de la terra per si alguna civilització extraterrestre arribava a trobar-lo. El contingut va ser seleccionat per Carl Sagan. Aquí he jugat a imaginar què es trobaria un viatger d’un altre univers. Murmurs of earth.

Gordon Hempton, a la recerca del silenci. Els entorns més naturals ecològicament són també els més silenciosos.

Hildegard von Bingen veia el món com un “so segrat”. (New Yorker). Va escriure un cicle de 77 cançons titulades “Symphonia armonie celestium revelationum”. Podríem pensar els sons de la naturalesa tal com els sentim com a sons sagrats.

2023 Mostrar les dades del cosmos, ones gravitacionals, forat negre, en forma de so (BBC)

Posted on

Triangulació. 1533

Gemma Frisius ho proposà el 1533 i Jacob van Deventer començà a fer-ne un ús sistemàtic.

d = ℓ   sin ⁡ α sin ⁡ β / sin ⁡ ( α + β )

Amba una xarxa de triangles Willebrord Snell, el 1615 va estimar la distància entre  Alkmaar i Breda en 116 km fent servir una cadena de quadrangles contenint 33 triangles.

Amb instruments de precisió com els teodolits i una xarxa de vèrtexs geodèsics es podrà cartografiar amb detall. La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es divideix en tres categories: de primer, de segon i de tercer ordre. La de primer ordre està formada per triangles de costats entre 30 i 70 quilòmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25 quilòmetres. La xarxa de tercer ordre té costats de 5 a 10 quilòmetres. Tots els vèrtexs de les xarxes més grans són al seu torn vèrtexs de les més petites.

Posted on

Recursos literaris

TIPUS DE FIGURES

Posició: disposició dels elements lèxics o sintàctics

Repetició: d’elements fonètics o lèxics

Quantitat: el·laboració més detallada del tema, amplificació; Omissió d’elements lèxics o sintàctics

Figures d’apel·lació: alteració de la relació entre l’autor i el públic

Trops: Substitució d’elements lèxics (metàfora, alegoria) o sintàctics

Figures de posició: canvien l’ordre de les paraules

  • Anàstrofe, Inversió de l’ordre normal de les paraules
  • Hipèrbaton, Alteració de l’ordre normal de les paraules dins una frase. «És l’amo un homenàs de bona planta» (Josep Maria de Sagarra, El comte Arnau), en comptes de dir «L’amo és un homenàs de bona planta».

Figures de repetició

  • Geminatio: duplicar paraula
  • Anadiplosi, Repetició d’una paraula al final d’una frase i al principi d’una altra
  • Gradació, clímax
  • Anàfora, Repetició d’una paraula o grup de paraules al començament  d’oracions consecutives (Discurs de Marc Antoni al Juli Cèsar de Shakespeare  “But brutus is a honourable man”, Martin Luther King “I have a dream”).
  • Epífora, Repetició d’una paraula o grup de paraules al final d’oracions successives. És l’oposat de l’anàfora.
  • Paronomàsia, repetició de dos mots que semblants fonèticament de diferent significat (parònims), “privats de sou i son”
  • Al·literació, Sèrie de paraules amb sons similars
  • Assonància, Repetició de sons vocàlics per crear un ritme intern
  • Pleonasme, Ús de paraules redundants o supèrflues “ho vaig veure amb els meus ulls”

Figures de quantitat

i) amplificació argumentativa

  • Distributio
  • Enumeratio
  • Definitio
  • Distinctio
  • Dilemma
  • Correctio
  • Antítesis
  • Antimetabole
  • Oxímoron, Ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l’un a l’altre
  • ii) Amplificació acumulativa
    Acumulació
  • Commoratio
  • Descripció, ilustratio
  • Descriptio personae, descriptio loci, descriptio temporis
  • Perífrasi, circumloqui
  • Digressio
  • Comparatio, similitudo
  • Fabula, exemplum
  • adjectiu, epiteton
  • Epífrasi

iii) figures omissió

  • Elipsi
  • Zeugma, ús d’un verb per a dues accions
  • Asíndeton, omissió de les conjuncions entre dues oracions
  • Percusio (concisa brevitas et extenuatio): enumeració concisa sense detallar, per exemple, The Fortunes and Misfortunes of the Famous Moll Flanders Who was born in Newgate, and during a life of continu’d Variety for Threescore Years, besides her Childhood, was Twelve Years a Whore, five times a Wife Twelve Years a Thief, Eight Years a Transported Felon in Virginia, at last grew Rich, liv’d Honest and died a Penitent is a novel by Daniel Defoe.

Figures d’apel·lació

  • Interrogatio, pregunta retòrica
  • Aporia, dubitatio [l’orador fa veure que dubta]
  • Communicatio
  • Sermocinatio: Canvi de perspectiva, parla per boca d’altri, pot ser un personatge històric, un personatge imaginari ex.  Subjectio ( fa veure que demana informació a l’oient, aporta la pregunta i la resposta, és això? sí, em diràs.)
  • Simulatio, Dissimulatio: es fa veure que es defensa la posició contrària
  • Exclamatio
  • Apòstrofe: l’orador es dirigeix, no al públic, sinó al seu adversari o algú altre, com una figura històrica

Trops (figures semàntiques)

  • Perífrasi: substitucio del mot per una descripció
  • Sinècdoque: metonímia en què un mot de significat més restringit substitueix un de més ample, ex. els metalls, pels instruments de vent trompetes, trombons, etc.
  • Antonomàsia: ús d’un epítet, o nom propi “el galileu” per Jesús, “el dels peus lleugers” per Aqil·les
  • Èmfasi
  • Litotes: substitució per la negació del contrari
  • Hipèrbole: substitució per un altre que exagera més enllà del verossímil, (Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort; (Jacint Verdaguer)
  • Metonímia: substitució per un mot amb el qual hi ha una relació, pot ser causa-efecte, tot-part, concret-abstracte: “fem una copa, anem a cardar la tassa, Madrid ens fot”. (en psicoanàlisi, el desplaçament a un mot contigu seria, amb la metàfora, un dels mitjans d’expressió de l’inconscient.
  • Metàfora: substitució per una analogia. És un recurs molt poderós. Se’n poden estudiar els camps semàntics, el paradigma, etc. El tenor: és allò a què es referix la metàfora, el terme literal. “Els llacs del teu rostre”. Es parla de “tenor” (els ulls), el terme literal, “vehicle”, el terme figurat (els llacs), i el “fonament”, la relació entre tenor i vehicle, [l’aspecte líquid, color blau, tranquil]. [la metàfora -> lakoff i Johnson -> arquetipus imaginari] [ Metaphors we live by ] [  Metàfores ]
  • Al·legoria: Metàfora estesa en la qual s’explica una història per il·lustrar un atribut important del subjecte
  • Ironia: es diu el contrari del que es vol dir “m’ha agradat molt; després d’una peli dolenta”, a la Maria al CorteInglés “Apa, digues-ho més fort”.
  • Eufemisme: substitució per una expressió més suau o agradable
  • Arcaisme, neologisme

Fundamentos de retòrica Kurt Spang. Heinrich Plett Einführung in die rethorische textanalyse. Recursos literaris viquipèdia

Posted on

Poesia. Condensació (Batya Gur)

La condensació

Un personatge de Batya Gur a “Un assassinat literari”, explica molt bé una característica important de la poesia que és la condensació, la capacitat de concentrar una emoció o significat. Les altres serien el símbol i el desplaçament (metàfora).

—En primer lugar, comprender un buen poema requiere un proceso comparable al de la investigación policial, al que algunos académicos denominan hermenéutica; es decir, un buen poema permite que el lector descubra y descifre sus significados ocultos, que se esclarecen a medida que penetra más profundamente en el texto. Este proceso se hace posible merced a la presencia de determinados elementos básicos en el texto; elementos que no son exclusivos de la poesía, por cierto, sino comunes a todas las obras de arte. El primero es el simbolismo o, lo que es lo mismo, el uso de ideas o imágenes que se intersecan, incorporan o son contiguas a otras ideas o imágenes. ¿Le apetece un café? —preguntó Klein, mojando pan en el aliño de la ensalada. Luego se levantó y llenó la pava eléctrica que reposaba en un extremo del mostrador de mármol—. Ya me entiende —dijo al retomar asiento—, cuando Alterman escribe: «Tus pendientes muertos en su estuche», el lector capta resonancias en esa expresión, que le habla de la desaparición de la alegría de vivir, de la feminidad que existió en su día y hoy está exánime, muerta. Le habla de la soledad, de la larga espera en una casa que se percibe como una cárcel… ¡Le habla de muchísimas cosas! Klein miró a Michael como si lo viera por primera vez. —Y hay otro componente —continuó— que se denomina «condensación». Una gran obra de arte sintetiza diversas ideas, diversas experiencias universales, en una idea. Leah Goldberg definió el poema como una «expresión densa» —dijo moliendo pimienta negra sobre su tortilla—. Y ambos elementos, el simbolismo y la condensación, están relacionados —cortó un trozo de queso curado y le pegó un mordisco—. Una frase como «al caballito de madera Mijael le llegó la muerte», del poema de Natán Zaj, contiene una personificación de la muerte, asociaciones con la niñez a través del caballito de madera y también posee la necesaria condensación merced a la alusión a la famosa cancioncilla infantil sobre un niño llamado Mijael. En virtud del simbolismo y de la condensación se logra la abstracción y la apertura hacia otros ámbitos. Klein respiró hondo. —Preste atención ahora. El tercer elemento básico de toda buena obra de arte se denomina desplazamiento, es la transferencia de la emoción de un área a otra. Gracias a esto, el artista puede generalizar. Tenemos un ejemplo maravilloso de desplazamiento en «Mira el sol» de Ibn Gabirol. ¿Lo conoce? Michael se apresuró a tragar un trozo de tomate empapado en aceite de oliva y asintió. En el semblante del profesor de poesía hebrea medieval apareció un gesto de satisfacción cuando su antiguo alumno recitó el poema de cabo a rabo:

[…]

Mira el sol al atardecer: rojo, como si se vistiera de escarlata. Desviste al norte y al sur, cubre el oeste de púrpura. Y la tierra, despojada, busca refugio en las sombras de la noche y duerme. Se oscurece luego el cielo, bajo un manto de arpillera, doliente por la muerte de Yecutiel. —Incluso recuerdo las diferencias entre rima y ritmo —dijo Michael, alborozado. —Ya ve —dijo Klein— se describe la puesta de sol como un proceso mediante el cual el sol deja huérfana a la tierra, y luego, al final, en pocas palabras, se establece una conexión entre el duelo del mundo y el dolor del poeta…, ¡eso es un desplazamiento! Y eso es lo que otorga unas dimensiones colosales a la experiencia del poeta. Klein rebañó con glotonería los restos de tortilla y se sirvió una generosa

[…]

—Así pues —dijo al cabo, inclinándose hacia delante después de posar el tenedor junto a su plato—, todo está entrelazado. En todas las metáforas acertadas se encuentran estos tres factores, entre los que debe existir un delicado equilibrio. Una metáfora, un símbolo, no debe alejarse en exceso del objeto al que representa; por ejemplo —tosió cavernosamente—: «La mantequilla tiene coloradas las mejillas, robusto es el invierno». Puede que esta expresión encierre algún simbolismo, pero no lo sé interpretar porque es una metáfora demasiado abierta, que permite unas asociaciones casi ilimitadas. Se levantó de la mesa para preparar café. El molinillo hacía un ruido ensordecedor y Klein terminó de moler los granos antes de continuar hablando. —Por otro lado, una metáfora, o un símbolo, siempre deben ser originales, innovadores, para que el lector vea las cosas conocidas bajo una luz nueva, diferente. Al fin y al cabo —empuñó un finyán de cobre— los temas que interesan al artista siempre son los mismos; nunca cambian. ¿Se ha preguntado alguna vez sobre qué giran las obras de arte? Sobre el amor, el sexo, la muerte, el significado de la vida; la lucha del hombre contra su destino, contra la sociedad; la relación del hombre con la naturaleza y con Dios. ¿Qué más? —vació una tacita de agua en el finyán, le añadió cuidadosamente varias cucharadas de café y de azúcar, revolvió la mezcla y colocó el finyán al fuego. Una vez más le daba la espalda a Michael mientras se afanaba en revolver el café—. La grandeza del arte radica en la posibilidad de abordar una vez más, desde un punto de vista distinto, los temas que preocupan a toda la humanidad. Si el artista crea símbolos demasiado alejados del referente, metáforas «abiertas» en exceso, los procesos que he descrito no tendrán lugar. Y lo mismo ocurre en el caso contrario, cuando son banales. Y hablando de metáforas banales, hay que decir que también me estoy refiriendo a las analogías, la rima, la sintaxis, la estructura gramatical, la secuencia de versos, todos los materiales que construyen el poema. El «talento» poético es la habilidad de lograr un delicado equilibrio, tan difícil, entre lo original y lo conocido, lo oculto y lo manifiesto, el símbolo y el objeto simbolizado. Con rápido ademán, Klein retiró el finyán del fuego y lo colocó sobre el mostrador; luego sirvió el café, con pulso seguro, en dos tacitas minúsculas de porcelana blanca ribeteadas con una franja dorada. —Las metáforas empleadas por Yael eran terriblemente banales, «cerradas», comentó Shaul, lo que significa que no dejan espacio a la imaginación, a la asociación. Además de ser expresiones trilladas, carecen del necesario diálogo entre lo concreto y lo abstracto. La poesía de Amijai, por ejemplo, se basa precisamente en ese tipo de juego. Piense en un verso como: «En el lugar donde tenemos razón, no crecerán flores en primavera», o valga como ejemplo particularmente sutil del contrapunto entre lo concreto y lo abstracto la poesía de Dan Pagis, en un verso como: «Y Él en su misericordia no dejó en mí nada perecedero». Aquí no se hace explícita la interrelación de concreto y abstracto, pero es inherente al texto, y le confiere un impacto más poderoso; es una de las afirmaciones poéticas.

Posted on

Poesia. Exemples

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

Odissea

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

Odissea, I, 1-10  (recitat en grec)

M’exalta el nou i m’enamora el vell

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.

J.V. Foix, De sol i de dol, 1947

Una altra fulla
desisteix de la branca;
cada vegada
el jardinet em sembla
més gran, i que ens oblida

Carles Riba, Del joc i del foc, 1946

Joan Salvat Papasseit, L’irradiador del Port i les gavines, 1921

Recitat:
Salvat Papasseit per Ovidi Montllor

TOT L’ENYOR DE DEMÀ

A Marià Manent

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una riall fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

 

Joan Salvat Papasseit, L’irradiador del Port i les gavines, 1921

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

Posted on

Abraham Ortelius. Theatrum Orbis Terrarum. 1570

Abraham Ortelius imprimeix el primer atles pròpiament dit, 53 fulls enquadernats. Comença l’edat d’or de la cartografia holandesa.

Els holandesos viatjaran explorant el món i publicaran els mapes, en lloc de reservar-se’ls. The Dutch were the first (non-natives) to undisputedly discover, explore and map many unknown isolated areas of the world such as Svalbard, Australia, New Zealand, Tonga, Sakhalin, and Easter Island.

[ descarregat el pdf]

Posted on

Mercator, 1569

Mercator introdueix una projecció cilíndrica que manté els angles i proporcions entre regions petites a costa de distorsionar als pols. Els meridians que haurien de convergir es dibuixen paral·lels:

Posted on

Descobriment d’Amèrica. Mapes 1492

El 1492 Colom arriba a Amèrica buscant una ruta a la Índia cap`a l’Oest.

Juan de la Cosa farà el primer mapa del nou continent.

 

El 1529 Diego Ribero, treballant per al Padrón Real a Sevilla, a Portuguese cartographer working for Spain, made what is considered the first scientific world map: the 1527 Padrón real. The layout of the map (Mapamundi) is strongly influenced by the information obtained during the Magellan-Elcano trip around the world. Diego’s map delineates very precisely the coasts of Central and South America. The map shows, for the first time, the real extension of the Pacific Ocean. It also shows, for the first time, the North American coast as a continuous one (probably influenced by the Esteban Gómez’s exploration in 1525). It also shows the demarcation of the Treaty of Tordesillas.

Waldseemüller 1507

Posted on

Carta Portolana. 1300

La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s’hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària. Les cartes portolanes no eren gaire detallades, perquè només hi interessava el que afectava la navegació, i aquesta estava basada en el cabotatge. La carta portolana era elaborada principalment amb les dades que oferia la brúixola.

En l’època d’expansió de la Corona d’Aragó, els cartògrafs mallorquins, principalment jueus, van elaborar cartes amb els rumbs.

La més coneguda és l’Atles català d’Abram Cresques.

Un dels més importants és al de Gabriel de Vallseca (1439) que es conserva al museu marítim de Barcelona:

PUJADES. Cartes Portolanes

PUJADES: Carta de Gabriel de Vallseca

 

Posted on

Atles Català. Cresques. 1375

L’Atles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. No està signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producció és el 1375 pel registre que figura en el calendari que l’acompanya.

Té sis fulls:

1. Cosmografia: 30 dies d’un mes lunar, la rosa dels vents, càlcul de festes mòbils, text sobre la terra, esfèrica amb una circumferència màxima de 180.000 estadis. Calculant a raó de 200 m per estadi, s’obté un resultat d’uns 36.000 quilòmetres.

2. Calendari: Solar i lunar, amb les quatre estacions de l’any. Ddades astronòmiques basades en el model geocèntric de Claudi Ptolemeu, que no deixen de ser un recull de la cosmografia científica de l’època. La humanitat sobre la Terra resta envoltada pels tres altres elements bàsics, l’aire, l’aigua, i el foc. En les successives anelles blaves es poden trobar la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn, i el firmament amb 18 estels.

3-4. Finisterre i la mediterrània. És el primer mapa que incorpora una rosa dels vents. Detall de Catalunya (invertit), amb l’Ebre, Tarragona, Tamarit, Llobregat, Barcelona, Sant Pol, Blanes, els Pirineus, Lleida, el Segre.

Orient fins la índia

Catai (la Xina)

 

 

 

Posted on

El mapa de Fra Mauro. 1457

El mapamundi de Fra Mauro, “considerat el millor memorial de la cartografia medieval” segons Roberto Almagià, fou dibuixat entre 1457 i 1459 pel monjo venecià fra Mauro. És un planisferi circular dibuixat sobre pergamí, muntat sobre un bastidor de fusta i té uns dos metres de diàmetre.

Incorpora detalls de Xina i Corea, probablement obtinguts amb el mapamundi de Kangnido, dibuixat el 1402 a Corea, que es basa en mapes d’origen xinès més antics, avui dia perduts.

Posted on

Mapes grecs

[Per on havien viatjat?]

El Mediterrà, Egipte, la Índia

Però tot això s’havia d’inscriure en una esfera com la concebuda per Eratóstenes.

Queda desconeguda l’Àfrica subsahariana, Rússia, l’Àsia més enllà de la Índia, Amèrica i Austràlia.

Mapa de Posidoni (150BC)

 

Posted on

La Terra. Els grans cicles

La terra, geografia | El cicle hidrològic |  El cicle redox  |   El carboni i el nitrogen  |  Energia

Què passa a la terra? quins són els grans cicles químics? els àtoms que passen a través meu, d’on vénen i on van després? respiro el mateix oxígen que Napoleó? [invterra.odt a inventari]. Rilke en un dels sonets a Orfeu II.1 diu: Quants d’aquests llocs de l’espai foren / ja dins de mi. Hi ha més d’un vent / que és com fill meu. / Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs.

Vernadski introdueix el 1926 la noció de biosfera (Ciències de la vida sXX)

El gran cicle hidrològic: plou, baixen les aigües amb els sediments fins al mar, s’evapora i tornem a començar.

El gran cicle redox : a la superfíce terrestre hi ha metalls reductors i una atmosfera oxidant, així que el que passa és un gran procés d’oxidació [tot es rovella], els processos químics ho inverteixen, així com els processos de les plantes que per la fotosíntesi capturen CO2 i alliberen oxígen. Els animals inhalen O2 i alliberen CO2. Les roques oxidades tenen un color vermellós. Quan estan sotmeses a un líquid reductor, es “blanquegen” cap a verd o blanc.

Carboni i Nitrogen

Cicle del carboni: plantes CO2+aigua=compostos orgànics +O2, animals heteròtrofs: compostos orgànics + O2= CO2 urea, també alliberen CO2 els fongs. La matèria orgànica morta forma combustible fòssil, en cremar-lo alliberem CO2.

Nitrogen: [fonamental pels aminoàcids, DNA] El gas nitrogen N2 és molt inert i només pot ser fixat per unes bacteries que el deixen com a amoníac o Nitrat -> (Plantes superiors) -> aminoàcids -> (animals superiors) -> amoníac/urea -> (bateries nitrificants, nitrosomes) -> Nitrit (B.Nitrificants, nitrobacter) -> Nitrat]

La matèria morta en descompondre’s i el nitrogen de l’atmosfera amb els llamps, deixa al terra nitrogen. Les bactèries el converteixen en amoníac, unes altres en nitrits i unes altres en nitrats, que seran absorbits per les plantes o bactèries desnitrificants. Amb el nitrogen de les plantes formem els nostres aminoàcids. Fósfor, ferro i altres elements, estan presents en sals i compostos a les roques, són dissolts i passen a l’aigua, d’on són absorbits pels vegetals i després pels heteròtrofs.

Els protons i electrons que em formen són tan vells com l’univers, i els àtoms  (Contemplació, els àtoms que em formen)

Energia: la terra és un sistema tancat pel que fa a elements, però obert pel que fa a energia. Rep energia del sol que és fixada per la fotosíntesi.

L’energia del sol és absorbida per l’atmosfera i pel terra, que escalfa uns 14º. Una part és fixada per les plantes en la fotosíntesi. Retorna fora per reflexió dels núvols i aerorols i radiació del terra. Part d’aquesta radiació és aturada per gasos com el diòxid de carboni que fan un efecte d’hivernacle. L’augment d’aquests gasos, per combustió de combustibles fòssils, i per disminució dels boscos que capturen CO2 i retornen oxígen, augmenta l’efecte hivernacle i la temperatura del planeta.

L’aportació d’energia per part del sol és la que permet que es formin sistemes complexos com la vida (la vida i l’entropia).

Per que la vida sigui possible, la terra s’ha de mantenir dins d’uns certs paràmetres pel que fa a la temperatura, salinitat, nivells d’oxígen a l’atmosfera. [ Un planeta massa fred amb totes les mol·lècules en estat sòlid no permetria els processos complexos de reproducció i creixement. Un planeta massa calent, amb els elements en estat gasós, tampoc. James Lovelock va formular la hipòtesi de Gaia, que havíem d’entendre el planeta com un sistema que s’autoregula, amb biosfera evolucionant per tal de crear un entorn habitable. No està acceptada per tothom. Les condicions per la vida es plantegen a l’hora de buscar planetes que puguin tenir vida. Que hi hagi aigua, una atmosfera amb oxígen, carboni   (vida extraterrestre).

L’alteració de l’equilibri per la combustió de combustibles fòssils i la desaparició de boscos causa un escalfament global que és una amanenaça per la vida a la terra.

 

Posted on

La terra. Estructura

Forma: Eratòstenes 3 BC, Triangulació, Elipsoide

L’origen del sistema solar seria la concentració de pols degut a l’explosió d’una supernova propera fa uns 4500 milions d’anys.

  • radi: 6378 km
  • constant gravitatòria: 6.67 10-11 m3 s-2kg-1
  • massa: 5976 1024 kg

Camp gravitatori

Estructura interior. (EB)  [  Història ciència ]

No hem tingut una teoria sobre l’interior fins el 1960, a partir de models deduits per les ones en terratrèmols. Nucli 1 sòlid 1200 km, nucli 2 líquid 2800 km, capa òxids 2000 km, mantell crosta 400 km. Podem proposar un model d’un nucli d’elements pesats (1200km), envoltat d’una capa líquida (2800 km) i una escorça. [a ampliar]

  • Escorça continental: 9km bàsicament silicats i òxid d’alumini, temperatura -90º/900º
  • Escorça oceànica: 4-11 km, semblant, temperatura 0º/400º
  • Mantell superior: 11 a 660 km: roca sòlida o semisòlida, silicats i òxid de magnesi, temperatura 400º/2000º
  • Mantell interior: 660 a 2890km, roca semisòlida, semblant, temperatura 2000º/4000º
  • Nucli extern:  2890 a 5150 km, ferro i níquel líquid, 4000º/5000º
  • Nucli intern 5150 a 6370 km, ferro sòlid, 5000º/5500º

 

Magnetisme (produït pel moviment d’un nucli líquid) conegut des del s XI

Dins del mantell hi ha com bosses de material més espès al voltant de les quals hi hauria més activitat volcànica, activitat no localitzada als límits de les plaques continentals : article BBC

Posted on

Aigua dolça

La terra, geografia |  El cicle hidrològic

El 97% de l’aigua és als oceans, menys del 3% restant seria aigua dolça, un 2.75% [llacs salats]. El criteri per definir l’aigua dolça és que tingui menys de 500 ppm (parts per milió) de sals dissoltes.

L’aigua dolça, que la majoria d’éssers vius terrestres necessita per créixer i desenvolupar-se, representa només el 2,75% de tota l’aigua del nostre planeta, i a més està desigualment distribuïda. D’aquest 2,75% d’aigua continental (ja que n’hi ha que tenen més concentració de sal que l’aigua marina), el 2,05% es troba en forma de gel, el 0,68% són subterrànies i només el 0,0111% són superficials, de les quals el 0,01% són llacs i estanys, el 0,001% són humitat en el sol i només el 0,0001% és als rius.

Els llacs doncs, contenen un 87% de l’aigua dolça disponibles en superfície, un 29% els grans llacs d’Àfrica,   22% al llac Baikal, 21% als grans llacs americans i 14% a la resta.

Glaceres: El 70% de l’aigua dolça està en forma de gel, un 99% als casquets polars. A latituds inferiorses troba a    [Aneto, Islàndia, Perito Moreno]. Louis Agassiz.

Geodinàmica externa: Els rius formen torrents, valls en V, i meandres fins arribar al delta on es sedimenten els materials que arrosseguen i van arrodonint formant els còdols. [ veure How to read Water per un detall exquisit].

L’aigua que es filtra a les escletxes de les roques augmenta de volum en glaçar-se i les trenca. També els arrels de les plantes.

Una vall en forma de U revela que hi havia hagut una glacera.

Juntament amb els vents donen forma al relleu resultat de les orogènies.

Usos de l’aigua (Recursos hídrics )

  • agricultura: 70%
  • indústria: 22%
  • ús domèstic: 8%

 

Posted on

Sòl, tipus i agricultura

La granulometria distingueix entre

  • argila (clay), grans < 0.002 mm
  • llim (silt), 0.002 < gra < 0.063
  • sorra (sand), 0.063 < gra < 2 mm
  • grava, (gravel), 2-32mm
  • stone, còdols, 32-250mm


Tipus de sol USDA


Alfisols Must have argillic, natric, or kandic horizon; High-to-medium base saturation; Moderately weathered; Commonly form under boreal or broadleaf forests; Rich in iron and aluminum; Common in humid areas, semi-tropics, and mediterranean climates; 9.6% of global & 14.5% of U.S. ice-free land
Andisols Form from volcanic ejecta, dominated by allophane or Al-humic complexes; Must have andic soil properties: high in poorly crystalline Fe and Al minerals, high in phosphorus, low bulk density, and high proportions of glass and amorphous colloidal materials, such as allophane, imogolite and ferrihydrite; High Organic Matter content, sometimes melanic epipedon; 0.7% of global & 1.7% of U.S. ice-free land
Aridisols Dry soil (i.e., must have aridic moisture regime); Ochric epipedon is common; Sometimes argillic or natric horizon; Must have some diagnostic subsurface horizon; Commonly in deserts; 12.7% of global & 8.8% of U.S. ice-free land
Entisols Least soil profile development; Ochric epipedon is common; No B horizons; most common order by surface area (16.3% of global & 12.2% of U.S. ice-free land)
Gelisols Soils with permafrost within 100 cm or cryoturbation (frost churning) within 100 cm plus permafrost within 200 cm; Commonly at high latitudes and elevations; 8.6% of global & 7.5% of U.S. ice-free land
Histosols Must have histic epipedon; Usually aquic soil moisture regime; No diagnostic subsurface horizons; Rapid decomposition when aerated; Peat or bog; >20% organic matter; Organic soil materials extending down to an impermeable layer or with an organic layer that is more than 40 cm thick and without andic properties Commonly in wetlands (swamps, marshes, etc.); 1.2% of global & 1.3% of U.S. ice-free land
Inceptisols Similar to Entisol, but beginning of a B horizon is evident; No diagnostic subsurface horizons; On landscapes continuously eroded or young deposits; Cambic, sulfuric, calcic, gypsic, petrocalcic, or petrogypsic horizon, or with a mollic, umbric, or histic epipedon, or with an exchangeable sodium percentage of >15% or fragipan; 9.9% of global & 9.1% of U.S. ice-free land
Mollisols Must have mollic epipedon; High base saturation of >50%; Dark soils; Some with argillic or natric horizons; Common in grasslands; 6.9% of global & 22.4% of U.S. ice-free land
Oxisols Most soil profile development; Must have oxic horizon within 150 cm of soil surface; Low nutrient availability; No argillic horizon; Highly weathered; Dominated by end-member clays, Al and Fe oxides; Commonly in old landscapes in tropics; 7.6% of global & <0.01% of U.S. ice-free land
Spodosols Must have spodic horizon within 2 m of soil surface and without andic properties; Usually have albic horizon; High in Fe, Al oxides and humus accumulation; Acidic soils; Common in coniferous or boreal forests; 2.6% of global and 3.3% of U.S. ice-free land
Ultisols Must have argillic or kandic horizon; Low base saturation of <35% at 2 m depth or 75 cm below a fragipan; Common in subtropical regions; often known as red clay soils; 8.5% of global & 9.6% of U.S. ice-free land
Vertisols Usually mollic epipedon; High in shrinking and swelling clays; >30% clay to a depth of 50 cm; Deep cracks (called gilgai) form when soil dries; Form from parent material high in clay (e.g., shales, basins, exposed Bt horizons of old soils); 2.4% of global & 1.7% of U.S. ice-free land

Agricultura

Posted on

Roques i minerals

La Terra, Geografia |   Història geològica de Catalunya   ||  Hipòtesi de plaques tectòniques   |    Formació de roques   |  Mineria i metal·lúrgia  | Col·lecció

(Fontserè)

Els elements més comuns són: oxígen, hidrogen, calci, alumini, ferro, cvarbó, silici i sofre.

Sílici: quars o cristall de roca, combinat amb alumini i altres cossos constitueix la immensa varietat de materials argilosos amb què es fabriquen teules i rajoles. Mica.

Calç, amb carboni i oxígen forma els materials calissos. Amb sofre forma guix.

El 99% dels materials de l’escorça són 11 òxids, silica, alumina, òxids de ferro, lime (calç), magnèsia, potasa i soda. Un 1% són chlorine, sulfur, i fluorine.

silica SiO2 60.6% 50.1%
alumina Al2O3 15.9% 15.7%
lime CaO 6.41% 11.8%
magnesia MgO 4.66% 10.3%
iron oxide FeOT 6.71% 8.3%
sodium oxide Na2O 3.07% 2.21%
potassium oxide K2O 1.81% 0.11%
titanium dioxide TiO2 0.72% 1.1%
phosphorus pentoxideP2O5 0.13% 0.1%
manganese oxide MnO 0.10% 0.11%

(percentatges als continents i oceans)

ROQUES

Cicle de les roques  | [ Tecnologia mineria i metalls]

Roques ígnees: Granit, basalt. No presenten estrats ni foliació i contenen cristalls. No contenen fòssils. Unes s’originen quan el magma es refreda en profunditat, i mentre puja altera les altres roques que troba. Si es troba a la superfície és perquè algun altre procés l’ha deixat al descobert. D’altres es refreden de cop en sortir en una erupció.

Quatre tipus de magma, que es divideixen segons a quina profunditat han cristalitzat, amb el gra més gruixut com més profund. [ A Rudel]

  • granit | microgranit  |  riolita, obsidiana, pedra pomez
  • Sienita   |    microsienita   |   Traquita
  • Diorita   |    microdiorita   |   Andesita
  • Gabro   |  microgabro   |   Basalt

[llibre roques]

  • gra gruixut: granits i gabro [c granit]
  • gra mitjà: dolerita
  • gra fi: riolita, obsidiana, basalt  [c andesita, basalt, lava]

Roques sedimentàries, modificació d’ígnees i sedimentàries per calor o pressió: Pissarra o Licorella, color gris, negre o bru, s’esfullen fàcilment. Forma muntanyes amb estrats molt inclinats. Si hi ha metamorfisme regional presentaran foliació, si és de contacte estaran més a l’atzar.

  • gra gruixut: foliades com el Gneis, o no foliades com la granulita i els marbres
  • gra mitjà: f Esquits, nf marbres
  • gra fi: f pissarra, nf marbres [ c pissarra, marbre ]

Roques sedimentàries. Arenoses, amb una textura granular com la pedra d’esmolar, amb grans de quars majoritàriament. Calisses. Les muntanyes formen grans bancs que han quedat al descobert per l’erosió. També són sedimentàries l’argila, marga i sorra que forma les valls. Capes molt evidents o grans poc connectats, que se separen fàcilment.

arenisca S mig
marga S fi
pedra calcària S fi
lignit S mig fi
dolomia S fi

argila S fi
caliza pedra calcària S fi

  • gra gruixut: fragments de roca conglomerats
  • gra mitjà: fragments de roca garnaca, de quars: arenisca, de calç caliça o travertino, altres roca de guix potasa o argila ferruginosa
  • gra fi: fragments de quars argila, calç, altres lignit turba

MINERALS

  • Halurs: fluor, clor, brom, iode (100)
  • Òxids: un o dos elements metàl·lics combinen amb oxígen (250) agata
  • Sulfurs: sofre combinat amb elements metàl·lics i no m. (300)
  • Carbonats: Un element metàl·lic combinat amb un radical carbonat (CO3)-2 (200)
  • Sulfats: Metall amb radical sulfat (SO4)-2
  • Fosfats (> 500). Metall amb radical fosfat (PO4)-3
  • Silicats: elements metàl·lics que combinen amb tetraedres (Si)4+ (>500)

Recursos

Zenc, mercuri, níquel, Cadmi, Bauxita (alumini), Ferro, Plom, Estany, Coure

Llista AB

(AB 300)

  • Estany
  • Bauxita
  • Coure
  • Plom
  • Zenc
  • Mena de ferro
  • Or, plata
  • Tungsten, Cromita, Vanadi, Niquel, Molibdè, Magnanès

LLIBRES

Aimé Rudel:

  • el paisatge i les roques: granítiques, volcàniques, calcàries, sorra, sílex, argiles, salines, combustibles, metamòrfiques, minerals.
  • Fenòmens geològics: erosió, vent, aigua, torrents, glacere,s huamns, volcans, terratrèmols
  • La història de la terra

Font Altaba:

  • La terra en l’univers
  • Mineralogia: minerals a les roques, metalls, gemmes, sedimentaris, elements
  • Petrologia: roques sedimentàries, metamòrfiques, plutòniques, filonianes, volcàniques
  • Geodinàmica interna: tecònica, orogènies, terratrèmols, volcans
  • Geodinàmica externa: erosió. Oceans. Meteorologia.
  • Combustibles: carbó, petroli
  • Geologia històrica

Roques i minerals, guia visual

  • Minerals: sulfurs, halurs, òxids, carbonats nitrats i borats, sulfats cromats molibdats, fosfats arseniats vanadats, silicats
  • Roques: ígnees, metamòrfiques, sedimentàries

Minerals

  • Minerals: sulfurs, halurs, òxids, carbonats nitrats i borats, sulfats cromats molibdats, fosfats arseniats vanadats, silicats

Posted on

Províncies geològiques

  • Escut (shield): Roques ígnies i metamòrfiques cristal·lines precàmbriques exposades que formen àrees tectònicament estables
  • Plataforma (platform): Estrat sedimentari horitzontal o suaument estès que cobreix un sòcol de roques ígnies o metamòrfiques
  • Cadenes orogèniques (orogen): Formació lineal o en forma d’arc on l’escorça continental s’ha plegat, deformat i elevat per formar serralades
  • Conca (basin): Formació de capes rocoses de baixa alçada formades per deformació tectònica d’estrats prèviament horitzontals
  • Províncies ígnies: Acumulació de roques ígnies, inclosa roca líquida (intrusiva) o formacions de roca volcànica (extrusiva)
  • Escorça estesa: L’escorça continental aprimada per tensió extensional

(Les parts estables s’anomenen  cratons , i les altres serien les muntanyes en evolució per orogènies)

 

Posted on

Ciències meteorològiques

La Terra, geografia  |    Meteorologia    |   Ciències de la terra

s.XVIII Recollida de dades

1724 Farenheit construeix un termòmetre de mercuri. El 1742 Celsius definirà una altra escala.

Higròmetres. Anemòmetres.

El baròmetre de mercuri [Galileu en tenia un d’aigua]

1763 Lavoisier registra la humitat, pressió atmosfèrica i velocitat del vent cada dia.

1793 John Dalton distribueix una xarxa de pluviòmetres.

1863 E.H. Marié-Davy comença a dibuixar mapes d’isobares [que permeten anticipar la direcció dels vents]

1863 Francis Galton a Meteorographica introdueix les nocions de cicló i anticicló. [cicló, vents i pluges, anticicló, temps estables]

L’arribada d’un front fred desplaçant l’aire calent i humit amunt formaria cumulunimbus i pluges intenses.

L’arribada d’un front calent que pujarà sobre del fred durà Cirrus, cirrustrats, Altostrats i Nimbostrats, amb pluges suaus.

1904 Vilhelm Bjerknes concep la predicció del temps a partir de set variables a cada punt: pressió, temperatura, densitat, humitat i el vector velocitat. Amb les lleis de continuïtat de massa, moment i la termodinàmica i el model de gasos ideals, es poden escriure les equacions.

1922 Richardson divideix el cel en cel·les de 200km i du a terme la primera previsió, 6 hores vista, necessitant sis setmanes per fer els càlculs.

1950 Primera previsió feta amb l’ordinador ENIAC

1975 Es funda el ECMWF, european center for mediumrange Wheather Forecasts.

Posted on

Els vents

La terra, geografia  |   Meteorologia   |   Els vents: model simplificat, brises  |   Erosió

En un model simplificat (Hadley), els alisis són vents que van ran de terra dels pols a l’equador, on s’enlairen i els contraelisis tornen al pol. L’equador seria una zona de calma

El model més elaborat de Ferrell descriu unes cel·les secundàries i els efectes de la rotació de la terra. Les cel·les de Hadley funcionarien entre els tròpics.

Així, els alisis bufen del NE cap el SW a l’hemosferi boreal, i a del SE cap el SW a l’austral. [així que per navegar d’Amèrica a Europa cal cenyir o pujar sobre els tròpics].

Els roaring forties són els vents de W a E que hi ha entre les latituds 40º i 60º a l’hemisferi sud, especialment forts perquè no hi ha terra i muntanyes que els parin.

Brises

Durant el dia tenim la marinada, que bufa de mar cap a terra (xaloc), i a la nit de terra a mar (mestral) [per això els pescadors sortien de nit].

(Els monsons serien brises estacionals a gran escala, a l’estiu l’aire de terra s’escalfa abans i puja, entrant aire de mar més humit que descarrega pluges. A l’hivern, la terra està més freda).

Els vents al món en temps real

 

Erosió

El vent amb les partícules de pols suspeses erosiona les roques i forma dunes.

Els vents a la mitologia

El llibre d’Henoc: í vi las cámaras cerradas desde donde son distribuidos los vientos, el depósito del granizo y del viento, el depósito de la neblina y las nubes que revolotean sobre la tierra desde el comienzo del mundo.

Grècia: Eos, Helios, Heleno, Èol, els vents tancats en coves.

Posted on

Meteorologia

La terra, geografia  |  Ciències meteorològiques |  Ciències atmosfera |  Temperatura  |  Pressió i vents  |  Humitat, pluges, el cicle de l’aigua, els núvols  |  Electricitat, llamps i trons  |   Òptica, els colors   //  el clima  |   l’atmosfera

La temperatura

El dia i la nit: la terra gira sobre si mateixa cada 24 hores. Veiem sortir el sol i la lluna. La lluna gira al voltant de la terra amb un període de 29.5 dies (i gira sobre si mateixa  amb el mateix període de manera que sempre presenta la mateixa cara).

Les estacions: la terra gira al voltant del sol. Com que l’eix de rotació està inclinat 23.5º, de març a setembre l’hemisferi nord rep més llum i per tant és més escalfat pel sol, de setembre a març, és a l’inrevés ( el firmament). [ model heliocèntric]

Segons la latitud, també varia, del pol a l’equador. La influència del corrent del golf i el riu Negre fa que no segueixin els paral·lels :

També varia amb l’alçada, aproximadament 2º cada 100m.

Pressió i vents

Les diferències de temperatura a l’aire i a la superfície causen diferències de pressió i moviment de masses d’aire, vents.  [ PV=nrT en el model dels gasos perfectes].

Localment tenim les brises, durant el dia l’aire de la terra s’ha escalfat i bufa el xaloc des del mar. De nit és a l’inrevés i el mestral bufa de terra a mar ( la rosa dels vents ).

L’aire escalfat pujarà amunt, es crea una zona de baixa pressió i el seu lloc serà ocupat per aire fred que du pluges: cicló. L’aire gira en forma de remolí (acw a l’hemisferi nord, cw austral). L’aire fred baixa i es forma una zona d’alta pressió, un anticicló  [no arriba aire humit i tenim temps estable?] [ una baixada de pressió al baròmetre indica pluges]. És un nucli d’altes pressions atmosfèriques. És el terme oposat a cicló (nucli de baixes pressions atmosfèriques). L’anticicló es tracta d’un fenomen meteorològic que es pot definir com una circulació de vents a gran escala al voltant d’una regió central d’altes pressions atmosfèriques, que, per la força de Coriolis, gira en sentit horari (dextrògir) en l’hemisferi nord i en sentit antihorari (levogir) en l’hemisferi sud.[1] En un anticicló la pressió atmosfèrica (corregida a nivell del mar) és superior a la de l’aire que l’envolta. L’aire d’un anticicló és més estable que l’aire que l’envolta i davalla sobre el sòl des de les capes altes de l’atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsidència que limita la formació de núvols.

1 Front fred. 2 calent,  altres

Front fred: L’entrada d’aire fred desplaça l’aire calent humit cap amunt formant-se cumulunimbus amb tempestes i pluges fortes.

Front calent que es desplaçarà sobre el fred, formant-se Cirrus, Cs, Altostratus i al final Nimbostratus amb pluges lleugeres o moderades.

Tenint en compte les diferències de temperatura al llarg de tot el globus, es proposen models generals de circulació de l’aire, que pujaria a l’equador i baixaria als pols: Els vents.

Humitat, pluges, el cicle de l’aigua

A l’aire hi ha vapor d’aigua i a cada temperatura li correspon una quantitat abans que el vapor se saturi en forma de gotes, que seria el 100% d’humitat. O a l’inrevés, per una mateixa humitat relativa, hi ha una temperatura a la qual es comença a condensar formant rosada, el dew point, punt de rosada. Per això a la nit es condensa el vapor i al matí ens trobem les fulles plenes de gotes.

A l’aire les gotes es glacen formant petits cristalls que s’agrupen en núvols de diferents tipus i alçades dins del que s’anomena Troposfera (de 0 a 12 km). Les ciències de l’atmosfera han estudiat què hi ha més amunt i quina és l’estructura de l’atmosfera. Tal com es veu més amunt, una baixada de pressió i humitat vol dir que arribarà una massa d’aire fred desplaçant l’aire calent i humit cap amunt. Aleshores es refreda i hi ha precipitacions que poden ser en forma de pluja, pedra o neu.

El cicle de l’aigua: L’aigua s’evapora al mar [ i una petita part a les aigües continentals] i queda a l’atmosfera. Quan es donen les condicions es condensa i precipita. Queda emmagatzemada en forma de neu, llacs o en aquífers sota terra. La que no, va baixant en rierols i torrents fins a formar rius desembocar al mar.

Precipitacions a diferents parts del món

Observació del cel per predir el temps: Junt amb la tendència de la pressió fer servir les condicions del cel és un dels paràmetres més importants, especialment en zones muntanyoses. L’engruiximent de la capa de núvols o l’envaïment de núvols més alts és indicatiu de pluja propera. La boira matinera pot indicar bones condicions (temps no plujós), ja que les condicions de pluja estan precedides per vent o núvols que fan que no es formi la boira. L’aproximació d’una línia de tempesta pot indicar l’aproximació d’un front fred. El cel sense núvols indica bon temps a curt termini.

El conjunt de canvis de temperatura, precipitacions i humitat, vents, corrents de l’oceà i el tipus de paisatge, determinen els diferents climes: Tropical, Sec, Temperat, Fred i Polar.  Segons el tipus de comunitat vegetal en aquests climes hi trobarem fins a 15 biomes. Per exemple, segons si hi ha bosc o no, serà diferent l’evaporació, l’intercanvi de CO2 o l’erosió.

Electricitat i magnetisme

Els núvols es carreguen elèctricament i en situació de tempesta [ i quan hi ha prou conductivitat] descarreguen a terra. L’escalfament sobtat de l’aire fa que es propagui una expansiva, el tro.

Aurores boreals: L’aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Òptica

Cel blau, cel rogenc: és blau perquè en tenir la longitud d’ona més curta, és la que es dispersa més [és la que té més energia de l’espectre visible]. Al vespre és vermell perquè els raigs de sol travessen més atmosfera. [ i l’aire va absorbint

Arc de Sant Martí: Les gotes d’aigua fan de prisma.

Halo: 22º quan els raigs travessen cristalls de glaç de cirrus

Imatge satèl·lit Europa   |   ECMWF Centre Europeu de predicció del temps   |   Meteocat   |    eltiempo

 

Posted on

1600 – 1960 Estudi dels oceans

[Vist a l’Aquàrium de Barcelona:

  • Herodot escriu que el grec Escil·lies de Escíone es van capbussar i, tot respirant a través de canyes van tallar les amarres dels vaixells enemics perses la nit abans de la batalla de Salamina.
  • Alexandre el Gran, rei de macedònia, segons llegendes i il·lustracions medievals, hauria observat el fons marí amb una mena de campana (Arquímedes n’havia descrit el principi) [podien construir un contenidor amb vidre?]
  • Edmond Halley (1656–1742). (El mateix Halley del cometa). El 1691 va dissenyar i construir una campana d’immersió pràctica i funcional, una millora substancial sobre els intents anteriors. La seva innovació clau era un sistema per renovar l’aire: feia baixar barrils de fusta plens d’aire comprimit que s’anaven connectant a la campana per substituir l’aire viciat. Ell mateix va fer inmersions de prova a la Tamèsis i al mar, arribant a uns 18 metres de profunditat i aguantant aproximadament una hora i mitja, cosa notable per l’època.
  • John Lethbridge (1675–1759). Era un home de negocis que volia recuperar tresors de vaixells enfonsats, un negoci molt lucratiu al segle XVIII. El seu aparell, que ell anomenava simplement la seva *machine*, era un cilindre de fusta reforçat, tancat hermèticament, en el qual el busso s’introduïa estirat. Tenia uns forats per treure els braços, segellats amb cuiro, i un vidre petit per veure. No tenia renovació d’aire externa: el busso entrava amb l’aire que hi havia dins i havia de tornar a la superfície abans d’esgotar-lo, uns trenta minuts aproximadament. Era bàsicament un vestit rígid primitiu, i funcionava. Lethbridge va operar amb aquest artefacte durant dècades, recuperant plata, canons i mercaderies de nombrosos vaixells per tota Europa i les costes africanes. Va documentar les seves inmersions amb un sentit pràctic admirable.

]

ampana de Halley Cilindre Lethbridge

DK

Navegació. s xvi Navegants espanyols descobreixen el corrent del Golf. s.xviii Franklin la cartografiarà.

Marees

1609 Kepler proposa la lluna com a causa de les marees. Newton ho explica als Principia.

1776 Laplace escriu les equacions que tenen en compte el fregament i la ressonància. Les equacions serviran també per obenir estimacions del fons marí (3962 m a l’Atlàntic).

1855 Matthew Maury, identifica els principals corrents oceànics.

1905 Walfrid Ekman explica els corrents de superfície causats pels vents. A l’hemisferi nord el vent de l’oest empeny l’aigua a la dreta, i els alisis del nordest cap a l’esquerra.

1915 Langevin desenvolupa el sonar per detectar submarins durant la primera guerra mundial. Servirà per explorar el fons marí.

1960 El batiscaf Trieste de Piccard i Walsh baixen a la fossa Mariana, a 10000m, el 2012 James Cameron hi torna.

Posted on

Els oceans

La terra, Geografia   |   Geografia dels continents  |  Dimensions, marees, corrents, composició

1600-1960 Estudi dels oceans

Oceà seria l’aigua salada que cobreix un 71% de la superfície de la terra. Encara que formen un continu, convencionalment el dividim en:

  • Pacífic, 168M km2
  • Atlàntic, 85M km2
  • Índic, 70M km2
  • Àrtic i Antàrtic (a vegades considerats com extensions de l’Atlàntic i Pacífic)

El mar té una fondària mitjana d’uns 4- 6000m enfontsant-se fins a 10 o 11000 a les foses pelàgiques. S’ha identificat una dorsal a l’atlàntic, a l’índic i al Pacífic, coincidint amb les plaques tectòniques divergents. (que en alguns punts sigui tan fons justifica aquell acudit d’un que veu el mar per primer cop i diu “quànta aigua!” i l’altre afegeix “Oh, i la que hi ha a sota que no es veu).

Marees

Degut a l’atracció de la lluna, la massa d’aigua canvia de nivell, donant lloc a dos màxims cada dia, amb un període de 12.42 hores, corresponent a mig dia lunar. (Hi ha dos màxims perquè no només es desplaça l’aigua propera a la lluna sinó també la terra sencera, així que el costat oposat també té marea alta).

>

Predicció de marees

Article BBC

Corrents

El corrent del golf puja fins a l’àrtic  (calent, superfície) on s’enfonsa i baixa al sud, es desplaça a l’est i torna a pujar a l’Índic i Pacífic.  Es desplaça cap a l’oest tornant a l’Atlàntic.

Corrents de superfície, les cel·les de vents intermitges empenyen l’aigua de  dreta a  esquerra al nord i a l’inrevés al sud.

El Niño / la Niña  (BBC). Quan les temperatures a la superfícies del Pacific són més altes del normal i arriba aigua calenta a l’est (Perú). Altera el clima provocant pluges intenses. La Niña és el fenomen contrari.

Composició

La salinitat mitjana és de 31-28 g/kg, és a dir, al voltant d’un 3%, variant a les zones on es fon el glaç o desembocadures dels rius.

La salinitat és més gran als tròpics, 3.7% que no pas als pols, 2.8%

Cicle de l’aigua

A les regions polars i temperades la precipitació és més gran que l’evaporació, al tròpic a l’inrevés.

La temperatura a l’hivern és de -2º, 5º-20º, 20-25º.

Posted on

Pinsà

El pinsà comú, pinsà o pardal d’ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids. És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d’exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes.

Durant anys he sentit el seu cant a les excursions, sense poder-lo identificar. El juliol de 2019 a Núria vaig poder fer-li una foto i en sentir-lo cantar, per fi en vaig poder saber el nom.

Núria, juliol 2019

 

 

Posted on

Colom

Columba livia

Seria un ocell agradable si no s’hagués convertit en una plaga que m’oblida a tenir les basses tapades a la terrassa.

Posted on

Xatrac

Sterna hirundo

El veig sovint en caiac a Barcelona. Més fi que les gavines

Posted on

Orenetes

Hirundo rustica

Cada any les espero, a mitjans d’abril, i m’alegren l’estiu quan les veig volar veloces fent curses al pati de veïns, o quan estic assegut a la terrassa.

Miró. Oiseau dans l’espace 1976. Reina Sofía

Llavors Diotima i jo ens envolàvem; corríem d’ací d’allà com orenetes, d’una primavera del món a l’altra, per l’ample domini del sol i més enllà, cap a les altres illes del firmament, per les ribes daurades de Sírius, per les valls d’Arctur plenes d’esperits… [ Hölderlin, Hiperió, p.76]

Posted on

Merla

Turdus merula

Em saluda els matins i m’acompanya les tardes a la terrassa.

Posted on

Roure reboll

Quercus Pyrenaica (tot i que no n’hi ha Pirineu), a Catalunya només al bosc de Poblet a les muntantes de Prades. Es diu reboll perquè rebrota després de tallar-lo.

juny 2019

Posted on

Atmosfera. Estructura

La Terra, geografia   | Ciències de l’atmosfera

Composició de l’aire:

  • Nitrogen (78%)
  • Oxygen (21%)
  • Argon (1%)
  • Carbon-di-oxide (0.03%)
  • Vapor d’aigua

0-12 km Troposfera: És la capa inferior de l’atmosfera i es troba en contacte amb la superfície terrestre. Té un gruix variable degut al moviment de rotació terrestre, que fa que a l’equador predomini la força centrífuga i el gruix de la troposfera és d’uns 17 km, mentre que en els pols) predomina la força centrípeta i el gruix d’aquesta capa és d’uns 8 km.[5] Dins d’aquesta capa es produeixen importants fluxos convectius verticals i horitzontals (anomenats vent de forma genèrica), provocats per les diferències de pressió i temperatura existents entre unes regions i altres. Per això, en aquesta capa tenen lloc els anomenats fenòmens meteorològics que caracteritzen les zones climàtiques de la Terra. Com que la troposfera es troba en contacte amb la hidrosfera i la biosfera, presenta quantitats importants, però variables, de vapor d’aigua i de diòxid de carboni, així com quantitats també variables de partícules en suspensió (sobretot en els primers 500 m, que és la part coneguda com a capa bruta). La troposfera s’escalfa principalment per la transferència d’energia d’infraroig (calor) des de la superfície terrestre. Per això, en general la part més baixa de la troposfera és la més calenta mentre que la temperatura disminueix amb l’augment de l’altitud, a raó d’aproximadament 1 °C cada 150 m

12-50 km Estratosfera. Aquesta capa conté aproximadament el 10% de la massa atmosfèrica. Es caracteritza per la pràctica inexistència de circulació vertical de l’aire. En canvi, els fluxos horitzontals d’aire assoleixen sovint velocitats d’uns 200 km/h. Es tracta d’una atmosfera molt tènue i poc turbulenta, ja que l’aire calent que es troba a la part superior és menys dens i per tant és estable damunt de l’aire més fred. Per aquest motiu els avions comercials volen a aquest nivell.

50-85 km Mesosfera. La característica més remarcable d’aquesta capa és un nou descens de la temperatura en augmentar l’altitud, fins a arribar als -100 °C aproximadament, a una altitud de 80 km, on se situa la mesopausa, que és la zona més freda de l’atmosfera. La mesosfera conté només el 0,1% de la massa total de l’aire.

85-500 km Termosfera o Ionosfera. La termosfera és la capa més gran de l’atmosfera, situada per sobre la mesosfera i per sota de l’exosfera. En la termosfera la temperatura augmenta amb l’altitud fins a arribar a la termopausa (o exobase), que marca el límit entre la termosfera i l’exosfera. Aquest límit varia segons l’activitat solar i se sol trobar entre els 350 i els 800 km. La temperatura d’aquesta capa pot assolir els 1500 °C, encara que les molècules de gas estan tan allunyades que el terme temperatura no es pot fer servir en el sentit habitual. L’aire està tan enrarit que una molècula individual (per exemple d’oxigen) viatja de mitjana 1 km abans de col·lidir amb altres molècules.

500-10.000 km Exosfera. L’exosfera és la capa més externa de l’atmosfera terrestre i s’estén des de la termopausa cap a dalt (aproximadament des dels 500 km fins a uns 10000 km d’altitud). L’exosfera marca el límit entre l’atmosfera terrestre i l’espai exterior. Està composta principalment per hidrogen i heli. Les partícules estan tan allunyades entre si que poden viatjar centenars de kilòmetres sense col·lidir entre elles. Com que les partícules rarament xoquen, l’atmosfera no es comporta com un fluid.

Posted on

Ciències de l’atmosfera

La Terra, geografia  | Estructura de l’atmosfera  |   Meteorologia    |   Ciències de la terra

[font DKS]

[Abans

Alhacen estima l’alçada de l’atmosfera en 15 km, basant-se en que el crepuscle comença quan el sol és 19º sota l’horitzó.

Galileu va estimar la densitat de l’aire, en 0.22% la de l’aigua, una aproximació prou bona al valor de 0.12%]

→ Circulació dels vents

16xx Hadley: L’aire puja a l’Equador i es desplaça a nord i sud per dalt, essent desplaçat de W a E per la rotació de la terra. Retorna per superfície desplaçant-se de E a W.

1856 William Ferrell, refina el model proposant unes cel·les intermitges

[aire]

1784 Cavendish  estableix que la composició de l’aire és bàsicament oxígen i nitrogen. ( l’estudi de l’evolució revela que les cianobactèries van transformar la composició de l’atmosfera de reductora a oxidant, fa 2400 milions d’anys: “la catàstrofe de l’oxígen“)

  • Nitrogen (78%)
  • Oxígen (21%)
  • Argon (1%)
  • Diòxid de carboni (0.03%)
  • Vapor d’aigua

1804 Gay-Lussac i Biot pugen en globus 4 km per mesurar la concentració d’oxígen, pressió i temperatura. Disminueixen gradualment. S’envien sondes no tripulades més amunt i s’arriba a la conclusió que hi ha una primera capa, la Troposfera, de 0-12 km, on tenen lloc els fenomens meteorològics 0-12km. Segueix la Estratosfera, més uniforme i calma (12-50km).

1904 es veu que les ones de ràdio són reflectides, la qual cosa implica que hi ha d’haver una capa de plasma. S’anomena ionosfera [de moment no se sap l’alçada] > 50km

1930 Els globus sonda que mesuren temperatura, humitat i pressió són capaços d’enviar els resultats per ràdio.

1940 Explorant amb coets es troba una capa on la temperatura cau de sobte, la mesosfera. de 50 a 85 km, i després una capa de 85km  en amunt on la temperatura augmenta, la termosfera, on hi ha els ions que fan reflectir les ones de ràdio.

Òptica

Perquè el cel és blau?

 

Posted on

Rius i muntanyes

La terra, Geografia   |   Geografia dels continents

Verticalment NS: les serralades al llarg del pacífic N-S: rocky mountains i Andes, per subducció de la placa oceànica del pacífic sota la continental americana (-150Ma). Les apalatxes, bàltiques i escòcia de l’orogènia caledoniana (450 a 400Ma). Urals, 300Ma.

Horitzontalment: W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus (300Ma Varisca + 100Ma Alpina  ), Alps, Cárpats, Anatòlia, Càucas, Himalaia, Kolyma (100 Ma Alpina),

Europa: Danubi, Rin, Elba, Volga

Àsia:

Irtysh, Yenisey, Lena, Kolyma, Amur
Indus, Ganges
Yangze, Huang He (riu groc), Mekong

Amèrica:

Yukon, Mckenzie, Missouri-Mississipi
Amazonas, Paraná, San Francisco

Àfrica:

Nil, Niger, Congo

Austràlia:

Darling Murray

Posted on

44 La Terra. Història geològica

La Terra, evolució  Geografia |   Història geològica de Catalunya   ||  Hipòtesi de plaques tectòniques   |    Formació de roques   |

Situació actual a grans trets.

Verticalment NS: les serralades al llarg del pacífic N-S: rocky mountains i Andes, per subducció de la placa oceànica del pacífic sota la continental americana (-150Ma). Les apalatxes, bàltiques i escòcia de l’orogènia caledoniana (450 a 400Ma). Urals, 300Ma.

Horitzontalment: W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus (300Ma Herniciana), Alps, Cárpats, Anatòlia, Càucas, Himalaia, Kolyma

Tenim 7 grans plaques tectòniques que van desplaçant-se sobre el mantell. [les orogènies, ¿són sempre resultat d’un xoc entre plaques?]

Catalunya: a part d’alguna petita àrea emergida al carbonífer, Catalunya va estar submergida fins l’orogènia alpina fa uns 66 mA quan el xoc amb àfrica fa emergir els pirineus i la serralada costera (66-30), vulcanisme a la serralada transversal fa 10Ma . Tota la depressió era un mar obert fins que es va anar assecant a partir del Miocè.]

-4600 PRECÀMBRIC

-4600 Hadeà

La superfície terrestre es refreda i es comencen a formar plaques sobre el mantell, el vapor es condensa i la pluja crea els oceans. Les parts estables s’anomenen  cratons , i les altres serien les muntanyes en evolució per orogènies (províncies geològiques).

-4000 Arqueà

-2500 Proterozoic

  • -1000 Rodinia. Les reconstruccions dels continents anteriors a 300 mA (Pangea) són incertes. Però cap el -1000 mA, la major part de les masses continentals estaven unides en un supercontinent anomenat Rodinia que es va començar a desfer als 800Ma.

  • Els cratons es van desplaçar cap al pol sud on van estar junts del 600 al 550 (Pannotia) fins que es van separar entre Laurasia (Laurentia, Groenlandia, Baltica, Siberia )  i Gondwana (Àfrica, Amèrica del sud, Austràlia, Antàrtica, Índia, i el SE d’Europa) . Els xocs de les masses de Laurasia constitueixen l’orogènia Grenville (1000Ma), els de Gondwana  l’orogènia Pan-African (650–500 Ma). els xocs entre els cratons que formaven Gondwana.

-541 Ma PALEOZOIC [unió dels continents per formar pangea amb les orogènies Caledònia i Herniciana per les col·lisions]

  • -490 a 390. Ordovicià i Silúric. Laurentia i Baltica xoquen amb l’orogènia Caledoniana per formar Laurussia [ICGC diu 750 480] En queden evidències a las Apalatxes, escandinavia i Escòcia.
  • -416 Devonià: Gondwana i Siberia s’apropen a Laurussia i en la colisió es formen els Urals  Urals.
  • -380 a 280 Carbonífer. La col·lisió de Gondwana amb Laurussia fa l’orogènia  Varisca a Europa [ICGC diu 480 a 250] (muntanyes de la península ibèrica i els Pirineus, Sud d’Irlanda i Gal·les, massís entral a França, massís del Rin, els Alps (que després seran modificats per l’orogènia alpina) o la Alleghenian a Nordamèrica (segona passada apalatxes, massís de l’Atlas a Àfrica). Es forma un únic supercontinent, Pangaea. Estava centrat a l’equador i envoltat d’un superoceà, Panthalassa.
  • -280 Permià -252

-256 MESOZOIC [Divisió de Pangea, Andes i Rocoses per subducció del pacífic)

-256 a -66 Formació dels Andes per subducció de la placa del Pacífic. Agafa la forma final al cretàcic. Orogènia Andina

-175 Ma Pangea es divideix entre Laurasia and Gondwana

-80 a -55 Ma Serralada nordamericana: Sierra Madre, Rocky mountains. Laramide orogeny

-66 CENOZOIC [ Àfrica i la índia pugen ja i xoca amb Lauràsia, orogènia alpina]

history of the earth  | Geological history of the earth |    simulació de l’evolució del planeta  |   els supercontinents  |  ICGC història geològica de catalunya

futura evolució dels continents. Aurica

 

Posted on

Plaques tectòniques

A partir de la hipòtesi de Wegener s’ha establert que la litosfera, amb l’escorça i el mantell residual, amb un gruix d’uns 100 km,  està formada per 7 grans plaques que es desplacen, deriva continental, sobre el mantell. Quan convergeix un placa oceànica amb una continental ficant-se a sota, es forma una serralada litoral [Amèrica i el pacífic]. Quan topen dues plaques continentals es forma una cadena de muntanyes [Pirineus, Himalaia]. Quan divergeixen, es formen oceans, o rifts.

Les plaques es desplacen 3-7 cm cada any.

A les zones de contacte és on hi ha més activitat volcànica.

Animació en vídeo

Posted on

La Terra. Hàbitats

La terra, geografia

  • El món, biomes
  • Europa: Corinne i guia Harry Garms
  • Catalunya: Mapa de cobertes del sol a Catalunya, Observatori de paisatges, Folch
  • Films

El món

Els estudis de zones climàtiques proposen 15 biomes de 4 zones, fred, temperat, desert, tròpic. Les guies de naturalesa de les latituds temperades, que normalment no tenen ni desert ni tròpics, inclouen muntanya, rius i llacs, mars i costes. [Dins de cada bioma, l’hàbitat concret varia segons si la zona es troba a la plana, la muntanya, o al costat d’un riu].  La base de dades d’ecoregions ens dóna una idea de quin Bioma hi ha a cada lloc del món. aquesta classificació no dóna raó de quin % de la terra està ocupat per l’agricultura.

  • Fred: 3 els pols roca i gel, la Tundra, la Taiga (90º a 60º)
  • Temperat: 4  Els boscos de coníferes, caducifolis, mediterranis, els prats i estepes  (60º a 30º)
  • [La muntanya]
  • [Els rius i els llacs] [ 2 Bioma humit, prats inundats i manglars]
  • Els deserts : 2, deserts i matollars, prats i matolls de muntanya [(30º a 15º al voltant dels tròpics de càncer +23.5º i capricorni -23.5º)
  • Els tròpics : 4 Boscos de coníferes, caducifolis humit i sec, sabana (30º al voltant de l’equador)
  • Mars i costes

El paisatge alterat per l’home. Antropocè

Sòl agrícola

La superfície del planeta és 29% terra, del qual un 71% seria habitable, la resta deserts, roques i platja. D’aquest 71% gairebé la meitat, un 46% està dedicat a l’agricultura, i la resta són 38% boscos, 14% arbusts, 1% aigua dolça i 1% edificis i xarxa viària.  La terra agrícola es dedica en un 77% a pastures, que aporten un 18% de les calories i un 37% de les proteïnes, mentre que un 23% són conreus que aporten un 82% de les calories i un 63% de les proteïnes. (Our World in data)

 

Es calcula que el 2020 la massa d’origen humà, edificis, carreteres, objectes és més gran que la massa biològica d’animals i plantes. (article)

Europa

Hàbitats Corine: Dona una llista de totes les zones naturales d’europa. És incomplet ja que només recull les zones protegides i les dades també són incompletes, no sempre hi ha tota la vegetació i plantes.  Consulta llista de països > hàbitats > pàgina amb mapa ecoregions i llista d’espècies

L’adaptació dels Habitats Corine a Catalunya té vuit apartats:

$sitecode=’B00010170′;
$lat=42.3008;
$lon=1.7566;

1 – Ambients litorals i salins
2 – Aigües continentals
3 – Vegetació arbustiva i herbàcia (Prats i pastures)
4 – Boscos
5 – Molleres i aiguamolls
6 – Roques, tarteres, glaceres, coves
7 – [no existeix]
8 – Terres agrícoles i àrees antròpiques
9 – Àrees talades o cremades

S’identifiquen fins a 600 hàbitats. Per a cadascun, la documentació en PDF identifica la fauna més comuna. De la web del Corinne es pot descarregar una base de dades on es llisten els biòtops d’Europa i les espècies animals i vegetals.

La guia Plantas y animales de Europa de Harry Garms, que és la que faig servir més per identificar  animals i plantes divideix Europa en tres zones, Àrtic (isoterma 10º al juliol), temperada i mediterrània(Península Ibèrica, costa francesa, Itàlia, Balcans).

  • Boscos i selves: coníferes al nord i muntanya, caducifolis i mixtes al mediterrani
  • Tundra, landa (heath), torbera (bog): molses, arbustos. Amb límits de fins on arriben els rèptils i els amfibis.
  • Aigües continentals: llacs, rius, estanys
  • Mar i costes
  • Praderies, sabanes i matollars temperats (Temperate grasslands, savannas, and shrublands)
  • Camps i jardins
  • Muntanyes

Geografia de Catalunya

Relleu, Conques hidrogràfiques, pluviomnetria, vegetació

Mapa de cobertes del sol de Catalunya ICGC].

El visor  del ICGC Cobertes del sòl identifica 41 tipus:
1. Àrees agrícoles: conreus, horta, vinyes, oliverars
2. Boscos
3. Àrees urbanitzades: casc urbà, zones verdes, industrials, esportives extracció minera o abocadors, xarxa viària i ferroviària
4. Masses d’aigua

Observatori de paisatges

N’ha identificat 134

Folch, Comprendre la natura:

  • Alta muntanya alpina i subalpina: prats, pi negre i avetosa
  • Muntanya mitjana medioeuropea: fagedes i rouredes humides, pi roig i avellanosa
  • Muntanya mediterrànea culminal: brolles d’eriçó, savinoses [ La Jonquera, Gavarres]
  • Muntanya i terra baixa mediterrània: roureda seca i roure martinenc, pi roig i roure de fulla petita, alzinar muntanyenc, alzinar litoral i sureda, carrascar i alzinar continental, alzinar baleàric, màquia continental de garric i arçot, màquina litoral de garric i olivella
  • Vegetació de ribera

i després:

  • Pins
  • Alzinars
  • Màquies i garriga
  • Pinedes, brolles i fenassars
  • Roquissars i pedregalls
  • Ribera i aigual
  • Plantes d’arran de mar
  • Arvenses i ruderals
  • Conreus de terra baixa
  • Arbres ornamentals
  • Fagedes i rouredes humides
  • Pinedes i rouredes seques
  • Matollars, joncedes i herbassars
  • Prats de dall
  • Roquissars
  • Conreus montans
  • Pinedes, avetoses i matollars
  • Prats rasos i feners
  • Mulleres, rierols i roquissars

Films per veure la terra:

 

Posted on

44T Clima

La terra, geografia  |   Meteorologia  |  5 tipus de clima, biomes  |  El clima de Catalunya

Els climes es corresponen aproximadament amb els biomes. Köppen els classifica segons la temperatura i precipitació mitjanes (seguit també a AB306):

A) tropical humit: > 18º. (Selva Tropical, Savana tropical). Els tròpics són les zones de la terra al voltant de l’equador, 23.5º amunt pel tròpic de càncer i 23.5 avall a l’hemisferi sud. Reben més exposició del sol i força pluges.

B) Sec (dry): àrid, Desert o Estepa [correspon a Estepa temperada]

C) Temperat (mild) mid-latitude: 0º<fred<18º, 10º<calor. Mediterrani amb pluges a primavera i tardor, Humit subtropical amb pluges monsons que serien vents estacionals deguts a la diferència d’escalfament entre mar i terra.

D) Fred (cold) mid-latitude:  fred < 0º , 10º<calor. Continental humit amb estiu càlid, estiu fred, subàrtic

E) polar: calor < 10º, Tundra, capa de glaç i alta muntanya

Tenim 15 biomes:

  • 3 Fred:
    • Roca i gel  (E : Àrtic, Antàrtic, alta muntanya)
    • Tundra (Rússia i Canada), Taiga [ clima D fred]
  • 4 Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia)
  • 2 Àrid (clima B): Deserts i matollars (Sahara, Àsia, USA SW, Austràlia), Prats i matollars de muntanya (Andes i Himalaia)
  • 4Tropical (clima A): Bosc coníferes (Califòrnia), Bosc caducifolis humit (Amazonas, Congo, Yunan, SE asiàtic), Bosc caducifoli sec (Brasil, Índia), Sabana (Àfrica central, Brasil, Austràlia NE)
  • 2 Humit: Prats inundats, Manglars (costa Carib i Àfrica)

El clima ha anat canviant al llarg de la història de la terra, per la combinació de canvis en la biosfera i activitat volcànica. Bàsicament la temperatura és el resultat del balanç entre la radiació solar que arriba, i la radiació que s’emet, que depèn de les propietats de l’atmosfera que fan un efecte hivernacle.  La modificació del territori per l’agricultura, l’activitat humana industrial i les emissions de CO2 provoquen un escalfament global: evolució del clima. (Antropocè)

El clima a Catalunya (Geografia de Catalunya)

 

 

Posted on

El procés de dissenyar o crear

Un dels sentiments més agradables ha estat l’excitació creativa quan dissenyo alguna cosa. Tinc més o menys definit què vull aconseguir i faig esborranys, estudio materials, solucions, fins que trobo la que m’agrada i ho construeixo.

  • 1975 macuto per davant i darrera
  • 1990 armari inspirat en una façana renaixentista a Castellar, habitació de les nenes
  • 1995 barbacoa, tauleta majordom a Castellar, làmpada llibre, (taula i cadires pel saló, sense tirar endavant)
  • 2007 el viatge amfibi
  • 2008 i següents, la nadala de cada any
  • 2014 La motenda
  • 2016 la furgo, la carpeta de partitures
  • 2015 el lavabo jardí
  • 2017 la llibreria amb espatllera i barra de ballet
  • 2019 motxilla, cadires i tumbones per la terrassa

 

Posted on

Fe de vida / El cansament vital

Camus deia al mite de Sisyphe que l’única pregunta filosòfica important era la del suïcidi, si valia la pena viure.

Una versió menys dramàtica seria què ens fa sortir del llit al matí i posar-nos en marxa.

En un post jo imaginava que haguéssim d’omplir un formulari sobre la “fe de vida” havent d’especificar què és allò que ens fa sentir vius:

Fe de vida

El maig de 2019, al llarg d’un viatge pel Danubi en la furgo, algun matí em costava sortir del sac per posar-me en marxa, com si estigués perdut en un buit sense referents, la ruta planejada qüestionable. Val la pena l’esforç? Deixaria de viatjar en algun moment? Fa uns anys també em preguntava si algun dia deixaria de prendre notes sobre el que veig.

 

Arribem al món amb ganes d’explorar-lo. Ens en cansarem? En algun moment les destinacions inèdites ens semblaran que ja no valen la pena? Quan torno a una ciutat, què espero retrobar-hi? A Paris, ja necessito tornar a pujar a la torre Eiffel, o a NYC a l’Empire State Building. Budapest és molt agradable però per tornar-hi caldria una exposició especial, o una trobada de lindy, o que vulgués passar tres dies al Gellert de balneari, llegint.

I si deixo de viatjar i em quedo a casa, serà un enriquiment, o un seguir en vida mig anestesiat com en respiració assistida?

Alhora tenia present que cada instant i oportunitat de viure és preciós, com les efemeròpteres que volen un dia, poder donar una ullada a aquest món (Tisza)

Ikigai és un terme japonès que es podria traduir per “la raó de viure”, o “allò que ens fa sortir del llit cada dia. (juliol 2019).

 

Tot avui és com si tingués certa fatiga vital. La gent m’avorreix i em cansa, i alhora trobo a faltar una companyia. I si no hi és, en tinc prou amb el meu refugi? És potser un moment en que ja he recorregut la major part de sales del museu de la vida, n’he repassat algunes, i ja en tinc prou? Somio potser en possibles noves sales que no estan al meu abast?

 

Posted on

Explicació de la formació del sistema solar

wikipedia

Hipòtesi nebular concebuda per Swedenborg el 1734.

Tenia el problema que el sol no gira, no té moment angular com els planetes, i per això es va pensar si venia de dos cossos separats.

[esborrany]

1950 Teories sobre l’origen del planeta i el sistema solar, a partir de dades de meteorits, models de nucleosíntesi a les estrelles.

 

[ completar wikipedia]

The standard model for the formation of the Solar System (including the Earth) is the solar nebula hypothesis.[23] In this model, the Solar System formed from a large, rotating cloud of interstellar dust and gas called the solar nebula. It was composed of hydrogen and helium created shortly after the Big Bang 13.8 Ga (billion years ago) and heavier elements ejected by supernovae. About 4.5 Ga, the nebula began a contraction that may have been triggered by the shock wave from a nearby supernova.[24] A shock wave would have also made the nebula rotate. As the cloud began to accelerate, its angular momentum, gravity, and inertia flattened it into a protoplanetary disk perpendicular to its axis of rotation. Small perturbations due to collisions and the angular momentum of other large debris created the means by which kilometer-sized protoplanets began to form, orbiting the nebular center.[

Posted on

Estudi de l’estructura de la terra

La terra, geografia  |

[ una mica és com endevinar què hi ha en una capsa tancada picant i sacsejant-la des de fora]

Des de l’antiguetat es tenia evidència de certa activitat interna amb els volcans i terratrèmols

1665 A l’obra Mundus subterraneus Athanasius Kircher l’imaginava amb coves que podien contenir aigua o foc.

1798 Cavendish calcula la densitat mitjana com a 5.5 vegades la de l’aigua

1864 Jules Verne publica el Voyage au centre de la terre

1915 Hipòtesi de les plaques tectòniques de Wegener

1920 Harold Jeffreys observa que a cada terratrèmol hi ha una zona de la terra on no arriben les ones, d’on es pot deduir que hi ha un nucli líquid. [AD Ciencia: 1900 Richard Oldham observa dos tipus d’ones en els terratrèmols, les P, que travessen sòlids i líquids, i les S que només travessen sòlids. Les ones P arriben més tard del compte, cosa que implicaria un nucli molt dens.

1936 Inge Lehman proposa que hi ha un nucli intern sòlid i un extern líquid en detectar ones P febles.

La densitat mitjana de la terra a partir de Newton ha de ser de 5.5 mentre que la mitjana de les roques és de 2.7. Això vol dir que el nucli ha de contenir elements més pesants. Sabem també que hi ha magma fos per l’activitat volcànica.

D’aquí es surt un model que proposa:

  • crosta continental: 9km bàsicament silicats i òxid d’alumini, temperatura -90º/900º
  • crosta oceànica: 4-11 km, semblant, temperatura 0º/400º
  • Mantell superior: 11 a 660 km: roca sòlida o semisòlida, silicats i òxid de magnesi, temperatura 400º/2000º
  • Mantell interior: 660 a 2890km, roca semisòlida, semblant, temperatura 2000º/4000º
  • Nucli extern:  2890 a 5150 km, ferro i níquel líquid, 4000º/5000º
  • Nucli intern 5150 a 6370 km, ferro sòlid, 5000º/5500º
Posted on

1915 Wegener i la Tectònica de plaques

1915 Alfred Wegener fou un meteròleg interessat en el clima de temps passats que observà la presència de roques sedimentàries formdes en clima càlid es trobaven ara en climes freds i a l’inrevés.  Adonant-se de la coincidència de forma de les costes d’Amèrica del sud i Àfrica, proposà que fa 250M d’anys els continents havien estat units.

La similitud de fòssils a costes de continents que ara estan separats s’afegeix a l’argument de coincidència de forma.

D’altres fets que ho corroboren son les similituds entre les muntanyes de Caledònia, a Escòcia, Groenlàndia i els Apalatxes.

Geodinàmica interna

Les forces de pressió a les capes sedimentades les deformen, ja sia com a plecs (fold), o com a falles (fault).

Posted on

Geologia, Formació de roques

La terra, geografia   |    Roques i minerals   |    Col·lecció

s. xviii

[Abans encara es considerava la terra literalment sortida del diluvi biblic]

1770 Werner creia que el planeta havia estat tot cobert d’aigua i que el granit havia cristalitzat a sota (neptunista).

1777 Desmarest, vulcanista, que les roques eren el resultat de la solidificació del magma (Basalt d’Auvergne i La Giant’s Causeway a Irlanda).

1785 James Hutton estudià les muntanyes d’Escòcia va identificar també els efectes del metamorfisme i la sedimentació. El cicle de els roques és que quan le sígnees queden exposades a l’aire lliure es fragmenten i es converteixen en sedimentàries. Tant les ígnees com sedimentàries poden ser objecte de calor i pressió i covnertir-se en metamòrfiques.

Roques ígnees: solidificació del magma: granit, basalt, obsidiana

Roques metamòrfiques: modificació d’ígnees i sedimentàries per calor o pressió: gneis, marbre, esquists

Roques sedimentàries: arenisca, lutita, calcària

Posted on

La forma i mida de la terra. Eratòstenes

La forma de la terra: (EB) Pitàgores i Hiparc creien que la terra era rodona per analogia amb la lluna i el sol. El segle 3 BC Eratòstenes observà que al solstici d’estiu a les dotze, a Syene (actualment Assuan), el sol queia perpendicular mentre que a Alexandria formava un angle de 1/50, i estimant pel temps a arribar-hi en camell en uns 5000 estadis la distància entre les dues ciutats, tenim 50×5000, 250.000 estadis que amb uns 185 m per estadi dóna uns 46.000 km, que aproxima prou bé els 40.000 reals.

1519-1522 Magallanes dóna la volta al món

1670 1800 Geodèsia, mesures d’arc de meridià que estableixen que la terra és un elipsoide

Posted on

Guerres i abús de poder

Víctimes causades per l’home en general : guerres, genocidis

ANTIGUITAT

Pèrsia i Grècia
549 BC–530 BC Conquestes de Cirus el gran. Pèrsia. 100m.
499 BC–449 BC Guerres Grècia-Pèrsia. 300m
336 BC–323 BC Campanyes Alexandre el Gran. Orient. 142m

ROMA
264 BC–146 BC Guerres Púniques. Roma-Cartago. 1.5M
113 BC–101 BC contra Cimbris i Teutons. 500m.
58 BC–50 BC Gàl·lies. 1M
60–61 AD Iceni, tribus celtes anglaterra. 150m
66–136 Contra els jueus. 1.5M
269  AD Contra els gots. 320m
277 Guerra de Probus contra els Germànics 400m
376–382 Contra els gots 40m
395–453 Invasions dels huns procedents de l’Àsia Central. 165m

Índia
262 BC–261 BC Guerra Kalinga. Imperi Maurya contra Kalinga. Índia. 175m.

XINA
230 BC–221 BC Guerres d’unificació Qin contra Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. Xina. 700m
184–280 AD Guerra dels tres regnes al final de la dinastia Han. Xina. 36M

EDAT MITJANA

Islam
629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M
711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M
Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.
1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.

XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m.
755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M
993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m.
1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.

MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M

GRAN BRETANYA
1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra  House of York. 90m
1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.

EDAT MODERNA

Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M

España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.

Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.

Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.

Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh,  Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m

EDAT CONTEMPORÂNIA

Amèrica
1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m
1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m
1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m
1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m
1864–1870 Paraguai  contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m
1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m
1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m
1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m
1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m
1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m
1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M

Xina i Japó
1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m
1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M
1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M
1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M
1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M
1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M
1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m
1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m
1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m
1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m

Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m

1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m

Europa
1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M
1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m
1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m
1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m
1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m
1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m
1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m

Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M

Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m

SEGLE XX

Europa
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M
1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.
1988–fins avui. Conflicte Nagorno-Karabakh, separatistes armenis contra Azerbaidjan 50m
1991–1995 Guerra de Bòsnia contra Sèrbia. 100m

1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR

 

1939-1945 WWII 85M
1937–1945 Segona guerra Sino-japonesa ). 22M
1939–1940 Guerra d’hivern entre Finlàndia i la USSR 194m
1940–1941 Guerra greco-italiana. 27m,
1941–1944 Finlàndia i 3rReich contra USSR. 387m
1945 Guerra Rússia Japó a Manxúria i Mongòlia. 95m

1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M
1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa 3M
1935-1945 Genocid nazi sobre la població romaní. 300m

Orient
1918–fins avui Separatisme kurd a Iran (tribu Shekak contra dinastria Qajar). 50m
1918–2003 Conflicte Iraq – kurds. 300m
1921–fins avui. Conflicte Turquia-Kurds. 100m
1948–fins avui. Conflicte àrab-israelí. 116m
1962–1970 Guerra civil al nord del Yemen, Regne de Yemen i Aràbia saudí contra la República àrab del Yemen  i la UAR. 200m.
1975–1990 Guerra civil al Líban. 150m
1978–fins avui Conflicte Afganistan, Rússia i després USA. 2M
1978–fins avui. Conflicte Turquia Kurds. 45m
1980–1988 Guerra Iran-Iraq. 500m
1990–1991 Guerra del Golf, Iraq contra USA i coalició. 40m
1991 Rebel·lió a Iraq. Sha’aban Intifada. 200m

Àfrica
1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m
1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m
1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m
1947–1948 Insurgència Madagascar contra França. 80m
1954–1962 Guerra d’independència d’Algèria contra França. 1M
1955–1972 Guerra civil entre Sudan nord (islàmic) i rebels del Sud (més occidentals) que se senten discriminats. 500m
1960–1965 Crisi del Congo, DRC amb suport belga i americà contra rebels Simba i Kwilu. 100m
1961–1974. Guerra d’independència d’Angola contra Portugal i sudàfrica. 100m
1964–1974 Guerra d’independència de Moçambique, FRELIMO contra Portugal. 88m
1967–1970 Guerra de Biafra atacats per Nigèria. 3M
1974–1991 Guerra civil a Etiòpia, Derg, PEDR, i Cuba contra rebels anticomunistes. 1.5M
1975–2002 Guerra civil a Angola, MPLA vs. UNITA. 504m
1981–1986 Guerra Uganda (ULNF i Tanzania contra National Resistance Army) . 500m
1983–2005 Segona guerra civil al Sudan. 2M
1986–fins avui. Guerra civil a Somàlia. 500m
1987–fins avui. Lord’s Resistance Army vs. Congo i República Centreafricana. 500m
1991–2002. Guerra civil Algèria. 200m
1991–2002 Guerra civil a Sierra Leone. 300m
1993–2005 Guerra civil a Burundi, contr rebels Hutus i Tutsis. 300m
1994 Genocidi de Ruanda dels Hutus sobre els Tutsis. 800m
1996–1997 Primera Guerra del Congo. Zaire contra AFDL. 800m
1998–2003 Segona guerra del Congo.  4.5M

Xina
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M

Amèrica
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m
1948–1958 La Violencia, Conservadors contra liberals a Colòmbia. 190m
1964–fins avui. Colòmbia contra les guerrilles d’esquerra i paramillitars de dreta, 220m
1979–1992 Guerra civil a El salvador, govern contra FMLN. 80m
1980–fins avui. Conflicte armat Perú, PCP-SL and MRTA. 70m

Àsia
1946–1954 Primera guerra d’indoxina, França contra Việt Minh, Lao Assara, i Khmer Issarak. 400m
1948–fins avui. Myanmar contra diverses ètnies insurgents. 210m
1950–1953 Guerra de Corea entre el Nord comunista(suport USSR)  i el sud (suport USA). 4M
1955–1975 Guerra entre Vietnam del Nord contra Vietnam del Sud i USA. 4M
1969–2019 Conflicte Moro a Filipines, grups jihadistes contra Bagsamoro. 120m
1969–fins avui, Filipines contra el partit comunista. 43m
1975–2007 Insurgència dels Hmong a Laos contra Laos i Vietnam. 100m
1983–2009 Guerra civil a Sri Lanka vs. Tamil Tigers. 100m

1975-1979 Genocidi de la població a Cambodja per part dels Khmer. 2M

Índia
1946–1948 La partició de la Índia, conflicte entre hindús i musulmans, Índia i Pakistan 1M
1947–fins avui. Conflicte a Kashmir entre Índia i Pakistan. 100m
1948 Índia annexa Hyderabad. 240m
1971 Independència de Bangladesh amb suport de la Índia, contra Pakistan. 3M

SEGLE XXI

Orient
2001–fins avui. Lluita contra el terrorisme. 1M
2003–2011 Guerra de l’Iraq. 600m
2011–fins avui. Guerra Civil a Síria, Estat contra ISIL contra forces demcràtiques. 610m
2013–2017 Guerra a l’Iraq contra ISIL. 200m

Àfrica
2003–fins avui. Guerra a Darfur, Sudan, SRF vs. Sudan  vs. UNAMID. 300m
2009–fins avui. Aliança de forces contra els senyors de la guerra de Boko Haram a Nigèria. 350m
2014–fins avui. Guerra civil al Yemen. Yemen’s Supreme Political Council vs. Hadi Government, coalició Saudí, moviment del sud amb UAE i Al-Qaeda. 377m.
2020–fins avui Guerra a Tigray, UFEFCF contra Etiòpia i Eritrea. 500m

Amèrica
2006–fins avui. Mèxic contra els càrtels de la droga. 62m.

Àsia
2017-fins avui. Genocidi Rohingya per Myanmar. 43m

Europa
2014–fins avui. Rússia contra Ucraïna. 100m

En vermell els conflictes  actuals wikipedia (Myanmar i Afganistan es remunten al sXX)

Posted on

Refugiats

Comissionat de les UN, llista de les crisis de refugiats

Actualment 25.4 M

1845-1849 Gran fam a Irlanda. 4 anys. 1M
1914-1918. WWI 4 anys. 10M
1939-1945 WWII 6 anys. 60M
1947-1948 Partició de la Índia. 1 any. 15M
1947-fins ara. Conflicte Israel Palestina. 75 anys. 1M
1950-1953. Guerra de Corea. 3 anys. 3M
1954-1962 Guerra d’Algèria. 6 anys. 1M
1971 Independència de Bangladesh. 8mesos. 9M
1975-2000 3a Guerra d’Indoxina, després que s’instaurin governs comunistes. 25 anys. 3M
1977-1992 Guerra civil a Moçambique. 15 anys. 1.7M
1978-1989 Guerra USSR-Afganistan. 11 anys. 6.2M
1991-2001 Guerra a l’antiga Iugoslàvia. 10 anys. 2.4M
1991 Revoltes Iraq. 8mesos. 1.8M
1991-fins ara Guerra civil Somàlia. 31 anys. 1M
1994-1996 Genocidi de Ruanda. 2 anys. 2M
2003-2012 Guerra Iraq. 9 anys. 2.2M
2011-fins ara. Guerra civil a Síria. 11 anys. 6.7M
2011-2020 Guerra civil al Sudan. 9 anys. 1.5M
2011 Guerra civil a Líbia. 8 mesos. 1M
2014-fins ara. Fugitius de la revolució Bolivariana a VEnezuela sota Chavez i Maduro. 8 anys. 7M
2016-fins ara. Genoci Rohingya. 6 anys. 1.3M
2022-fins ara. Guerra Rússia Ucraïna. 8 mesos. 8M

Posted on

La pobresa (fam, refugi)

Objectiu UN

783 million people live below the international poverty line of US$1.90 a day

World poverty clock: presenta una estimació de quanta gent cau o surt de la pobresa en temps real.

Hi ha uns 600M de persones, aprox un 10%

http://blog.caritas.barcelona/

25% gent en risc d’exclusió. L’ascensor social està avariat, 15% treballadors pobres, 175.000 persones > 65 anys se senten soles, 100.000 inmigrants en situació irregular

 

Posted on

Rajada

Rajada, família rajidae

20/06/2019, platja Bogatell

En la nedada després de córrer, i després d’esquivar meduses marrons, he vist una rajada d’uns 40 cm al fons a la sorra.

Posted on

Origen sistema solar

nebulosa

 

kant

1950

The Solar System will remain roughly as we know it today until the hydrogen in the core of the Sun has been entirely converted to helium, which will occur roughly 5 billion years from now. This will mark the end of the Sun’s main-sequence life. At this time, the core of the Sun will contract with hydrogen fusion occurring along a shell surrounding the inert helium, and the energy output will be much greater than at present. The outer layers of the Sun will expand to roughly 260 times its current diameter, and the Sun will become a red giant. Because of its vastly increased surface area, the surface of the Sun will be considerably cooler (2,600 K at its coolest) than it is on the main sequence.[51] The expanding Sun is expected to vaporize Mercury and render Earth uninhabitable. Eventually, the core will be hot enough for helium fusion; the Sun will burn helium for a fraction of the time it burned hydrogen in the core. The Sun is not massive enough to commence the fusion of heavier elements, and nuclear reactions in the core will dwindle. Its outer layers will move away into space, leaving a white dwarf, an extraordinarily dense object, half the original mass of the Sun but only the size of Earth.[53] The ejected outer layers will form what is known as a planetary nebula, returning some of the material that formed the Sun—but now enriched with heavier elements like carbon—to the interstellar medium.

 

 

 

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Earth

[li poso un final d’aquñi 5000M d’anys en què el sol canviarà]

Posted on

Museu de butxaca

 

(1) Portada: Contemplació, Ara i aquí, Mapa
(2) La meva vida
(3) 41 Museu de l’home
(4) 44V La vida
(5) 421 31, Art
(6) 422 32Literatura
(7) 423 33 Música
(8) 424 34 Cine teatre
(9) 425 Ciència
(10) 426 Tecnologia 36 Cuina
(11) 427 Filosofia 37 contemplació
(12) 428 Religió 38 Els llocs
(13) 44T La terra, biomes
(14) 43 Història
(15) 45M Univers, la matèria
(16) 44e 45e Cronologia de l’univers i la terra		 1 Contemplació [1]
2 La meva vida [2]
3 El meu món, col·lecció [ 5 a 12]
41 L’home [3]
42 Cultura [ 5 a 12]
43 Història [14]
44T La Terra [13] La vida [4] Evolució [16]
45 L’univers matèria [15] Història [16]
Posted on

ECOREGIONS

Hi ha 8 grans reialmes o ecozones, que es divideixen en unes 867 ecoregions segons el WWF.  (Resolve). Aquestes es poden classificar en 15 biomes terrestres. [Geografia]   | query ecoregions  [ pendent de fer sortir mapa sencer]  |  ntroduides per Alfred Russell Wallace i Miklos Udvardy (Ciències de la vida sXIX)

Identifiquem 33 grans bioregions als 8 Reialmes: Paleartic, Neartic, Afrotropic, Indomalai, Neotropic, Australasia i Ocenia, Antàrtic

[La clau als Ecocodis és PA NA AT IM NT AA OC]

Paleartic

  • Euro-Siberian region. (Europa, Rússia)  The boreal and temperate Euro-Siberian region is the Palearctic’s largest biogeographic region, which transitions from tundra in the northern reaches of Russia and Scandinavia to the vast taiga, the boreal coniferous forests which run across the continent. South of the taiga are a belt of temperate broadleaf and mixed forests and temperate coniferous forests. This vast Euro-Siberian region is characterized by many shared plant and animal species, and has many affinities with the temperate and boreal regions of the Nearctic ecoregion of North America. Eurasia and North America were often connected by the Bering land bridge, and have very similar mammal and bird fauna, with many Eurasian species having moved into North America, and fewer North American species having moved into Eurasia. Many zoologists consider the Palearctic and Nearctic to be a single Holarctic realm. The Palearctic and Nearctic also share many plant species, which botanists call the Arcto-Tertiary Geoflora.
  • Mediterranean Basin. The lands bordering the Mediterranean Sea in southern Europe, north Africa, and western Asia are home to the Mediterranean Basin ecoregions, which together constitute the world’s largest and most diverse mediterranean climate region of the world, with generally mild, rainy winters and hot, dry summers. The Mediterranean basin’s mosaic of Mediterranean forests, woodlands, and scrub are home to 13,000 endemic species. The Mediterranean basin is also one of the world’s most endangered biogeographic regions; only 4% of the region’s original vegetation remains, and human activities, including overgrazing, deforestation, and conversion of lands for pasture, agriculture, or urbanization, have degraded much of the region. Formerly the region was mostly covered with forests and woodlands, but heavy human use has reduced much of the region to the sclerophyll shrublands known as chaparral, matorral, maquis, or garrigue. Conservation International has designated the Mediterranean basin as one of the world’s biodiversity hotspots.
  • Sahara and Arabian deserts. A great belt of deserts, including the Atlantic coastal desert, Sahara desert, and Arabian desert, separates the Palearctic and Afrotropic ecoregions. This scheme includes these desert ecoregions in the palearctic realm; other biogeographers identify the realm boundary as the transition zone between the desert ecoregions and the Mediterranean basin ecoregions to the north, which places the deserts in the Afrotropic, while others place the boundary through the middle of the desert.
  • Western and Central Asia. The Caucasus mountains, which run between the Black Sea and the Caspian Sea, are a particularly rich mix of coniferous, broadleaf, and mixed forests, and include the temperate rain forests of the Euxine-Colchic deciduous forests ecoregion. Central Asia and the Iranian plateau are home to dry steppe grasslands and desert basins, with montane forests, woodlands, and grasslands in the region’s high mountains and plateaux. In southern Asia the boundary of the Palearctic is largely altitudinal. The middle altitude foothills of the Himalaya between about 2000–2500 m form the boundary between the Palearctic and Indomalaya ecoregions.
  • East Asia. China, Korea and Japan are more humid and temperate than adjacent Siberia and Central Asia, and are home to rich temperate coniferous, broadleaf, and mixed forests, which are now mostly limited to mountainous areas, as the densely populated lowlands and river basins have been converted to intensive agricultural and urban use. East Asia was not much affected by glaciation in the ice ages, and retained 96 percent of Pliocene[citation needed] tree genera, while Europe retained only 27 percent. In the subtropical region of southern China and southern edge of the Himalayas, the Palearctic temperate forests transition to the subtropical and tropical forests of Indomalaya, creating a rich and diverse mix of plant and animal species. The mountains of southwest China are also designated as a biodiversity hotspot. In Southeastern Asia, high mountain ranges form tongues of Palearctic flora and fauna in northern Indochina and southern China. Isolated small outposts (sky islands) occur as far south as central Myanmar (on Nat Ma Taung, 3050 m), northernmost Vietnam (on Fan Si Pan, 3140 m) and the high mountains of Taiwan.

Neartic

  • The Canadian Shield bioregion extends across the northern portion of the continent, from the Aleutian Islands to Newfoundland. It includes the Nearctic’s Arctic Tundra and Boreal forest ecoregions.;;In terms of floristic provinces, it is represented by part of the Canadian Province of the Circumboreal Region.
  • The Eastern North America bioregion includes the temperate broadleaf and mixed forests of the Eastern United States and southeastern Canada, the Great Plains temperate grasslands of the Central United States and south-central Canada, the temperate coniferous forests of the Southeastern United States, including Central Florida. In terms of floristic provinces, it is represented by the North American Atlantic Region and part of the Canadian Province of the Circumboreal Region.
  • The Western North America bioregion includes the temperate coniferous forests of the coastal and mountain regions of southern Alaska, western Canada, and the Western United States from the Pacific Coast and Northern California to the Rocky Mountains, as well as the cold-winter intermountain deserts and xeric shrublands and temperate grasslands and shrublands of the Western United States.;;In terms of floristic provinces, it is represented by the Rocky Mountain region.
  • Northern Mexico and Southwestern North America. The Northern Mexico bioregion includes the mild-winter to cold-winter deserts and xeric shrublands of northern Mexico, Southern California, and the Southwestern United States, including the Chihuahuan, Sonoran, and Mojave Deserts. The Mediterranean climate ecoregions of the Southern and Central Coast of California include the California chaparral and woodlands, California coastal sage and chaparral, California interior chaparral and woodlands, and California montane chaparral and woodlands.;;The bioregion also includes the warm temperate and subtropical pine and pine-oak forests, including the Arizona Mountains forests and the Sierra Madre Occidental, Sierra Madre Oriental, and Sierra Juarez and San Pedro Martir pine-oak forests.

 

Afrotropical

  • Sahel and Sudan. South of the Sahara, two belts of tropical grassland and savanna run east and west across the continent, from the Atlantic Ocean to the Ethiopian Highlands. Immediately south of the Sahara lies the Sahel belt, a transitional zone of semi-arid short grassland and acacia savanna. Rainfall increases further south in the Sudanian Savanna, also known simply as the Sudan, a belt of taller grasslands and savannas. The Sudanian Savanna is home to two great flooded grasslands, the Sudd wetland in South Sudan, and the Niger Inland Delta in Mali. The forest-savanna mosaic is a transitional zone between the grasslands and the belt of tropical moist broadleaf forests near the equator.
  • Southern Arabian woodlands. South Arabia, expressed as being mostly Yemen and parts of western Oman and southwestern Saudi Arabia, has few permanent forests. Some of the notable are Jabal Bura’, Jabal Raymah, and Jabal Badaj in the Yemeni highland escarpment, and the seasonal forests in eastern Yemen and the Dhofar region of Oman. Other woodlands scatter the land and are very small and are predominantly juniper or acacia forest
  • Forest zone The forest zone, a belt of lowland tropical moist broadleaf forests, runs across most of equatorial Africa’s intertropical convergence zone. The Upper Guinean forests of West Africa extend along the coast from Guinea to Togo. The Dahomey Gap, a zone of forest-savanna mosaic that reaches to the coast, separates the Upper Guinean forests from the Lower Guinean forests, which extend along the Gulf of Guinea from eastern Benin through Cameroon and Gabon to the western Democratic Republic of the Congo. The largest tropical forest zone in Africa is the Congolian forests of the Congo Basin in Central Africa. A belt of tropical moist broadleaf forest also runs along the Indian Ocean coast, from southern Somalia to South Africa.
  • East African grasslands and savannas Acacia-Commiphora grasslands; Serengeti
  • Eastern Africa’s highlands Afromontane region, from the Ethiopian Highlands to the Drakensberg Mountains of South Africa, including the East African Rift. Distinctive flora, including Podocarpus and Afrocarpus, as well as giant Lobelias and Senecios. Ethiopian Highlands; Albertine rift montane forests; East African montane forests and Eastern Arc forests
  • Southern African woodlands, savannas, and grasslands Miombo woodlands; Zambezian mopane and Baikiaea woodlands; Bushveld
    Deserts of southern Africa Namib Desert; Kalahari Desert; Karoo; Tankwa Karoo; Richtersveld
  • Cape floristic region The Cape floristic region, at Africa’s southern tip, is a Mediterranean climate region that is home to a significant number of endemic taxa, as well as to plant families like the proteas (Proteaceae) that are also found in the Australasian realm
  • Madagascar and the Indian Ocean islands Madagascar and neighboring islands form a distinctive sub-region of the realm, with numerous endemic taxa like the lemurs. Madagascar and the Seychelles are old pieces of the ancient supercontinent of Gondwana, and broke away from Africa millions of years ago. Other Indian Ocean islands, like the Comoros and Mascarene Islands, are volcanic islands that formed more recently. Madagascar contains several important biospheres, as its biodiversity and ratio of endemicism is extremely high.

Indomalayan

  • Indian Subcontinent. The Indian Subcontinent bioregion covers most of India, Pakistan, Bangladesh, Nepal, Bhutan, and Sri Lanka. The Hindu Kush, Karakoram, Himalaya, and Patkai ranges bound the bioregion on the northwest, north, and northeast; these ranges were formed by the collision of the northward-drifting Indian subcontinent with Asia beginning 45 million years ago. The Hindu Kush, Karakoram, and Himalaya are a major biogeographic boundary between the subtropical and tropical flora and fauna of the Indian subcontinent and the temperate-climate Palearctic realm.
  • Indochina The Indochina bioregion includes most of mainland Southeast Asia, including Myanmar, Thailand, Laos, Vietnam, and Cambodia, as well as the subtropical forests of southern China.
  • Sunda shelf and the Philippines Malesia is a botanical province which straddles the boundary between Indomalaya and Australasia. It includes the Malay Peninsula and the western Indonesian islands (known as Sundaland), the Philippines, the eastern Indonesian islands, and New Guinea. While the Malesia has much in common botanically, the portions east and west of the Wallace Line differ greatly in land animal species; Sundaland shares its fauna with mainland Asia, while terrestrial fauna on the islands east of the Wallace line are derived at least in part from species of Australian origin, such as marsupial mammals and ratite birds.

Neotropical

  • Amazonia The Amazonia bioregion is mostly covered by tropical moist broadleaf forest, including the vast Amazon rainforest, which stretches from the Andes mountains to the Atlantic Ocean, and the lowland forests of the Guianas. The bioregion also includes tropical savanna and tropical dry forest ecoregions.
  • Caribbean
  • Central America
  • Central Andes
  • Eastern South America Eastern South America includes the Caatinga xeric shrublands of northeastern Brazil, the broad Cerrado grasslands and savannas of the Brazilian Plateau, and the Pantanal and Chaco grasslands. The diverse Atlantic forests of eastern Brazil are separated from the forests of Amazonia by the Caatinga and Cerrado, and are home to a distinct flora and fauna.
  • Northern Andes
  • Orinoco The Orinoco is a region of humid forested broadleaf forest and wetland primarily comprising the drainage basin for the Orinoco River and other adjacent lowland forested areas. This region includes most of Venezuela and parts of Colombia.
  • Southern South America The temperate forest ecoregions of southwestern South America, including the temperate rain forests of the Valdivian temperate rain forests and Magellanic subpolar forests ecoregions, and the Juan Fernández Islands and Desventuradas Islands, are a refuge for the ancient Antarctic flora, which includes trees like the southern beech (Nothofagus), podocarps, the alerce (Fitzroya cupressoides), and Araucaria pines like the monkey-puzzle tree (Araucaria araucana). These magnificent rainforests are endangered by extensive logging and their replacement by fast-growing non-native pines and eucalyptus.

Oceania

  • Micronesia which lies north of the equator and west of the International Date Line, includes the Mariana Islands in the northwest, the Caroline Islands in the center, the Marshall Islands to the west and the islands of Kiribati in the southeast.
  • Melanesia to the southwest, includes New Guinea, the world’s second largest island after Greenland and by far the largest of the Pacific islands. The other main Melanesian groups from north to south are the Bismarck Archipelago, the Solomon Islands, Santa Cruz, Vanuatu, Fiji and New Caledonia.[71]
  • Polynesia stretching from Hawaii in the north to New Zealand in the south, also encompasses Tuvalu, Tokelau, Samoa, Tonga and the Kermadec Islands to the west, the Cook Islands, Society Islands and Austral Islands in the center, and the Marquesas Islands, Tuamotu, Mangareva Islands, and Easter Island to the east.

Australasia

Australasia comprises Australia, New Zealand, the island of New Guinea, and neighbouring islands in the Pacific Ocean. Most of Australasia lies on the southern portion of the Indo-Australian Plate, flanked by the Indian Ocean to the west and the Southern Ocean to the south.[73] The bulk of Australasia sits on the Indo-Australian Plate, together with India.

Antartic

Posted on

Biomes

BIOMES (Resolve)

  • 3 Fred:
    • Roca i gel  (E : Àrtic, Antàrtic, alta muntanya)
    • Tundra (Rússia i Canada), Taiga [ clima D fred]
  • 4 Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia)
  • 2 Àrid (clima B): Deserts i matollars (Sahara, Àsia, USA SW, Austràlia), Prats i matollars de muntanya (Andes i Himalaia)
  • 4Tropical (clima A): Bosc coníferes (Califòrnia), Bosc caducifolis humit (Amazonas, Congo, Yunan, SE asiàtic), Bosc caducifoli sec (Brasil, Índia), Sabana (Àfrica central, Brasil, Austràlia NE)
  • 2 Humit: Prats inundats, Manglars (costa Carib i Àfrica)

(AB 298) Excepte la Tundra, Taiga i deserts, tots els biomes tenen agricultura o ramaderia.

Ecocodis dels biomes a les ecoregions:

  • 1 tropical humit
  • 2 tropical dry
  • 3 tropical coniferes
  • 4 temperat broadleaf
  • 5 temperate conifer
  • 6 taiga
  • 7 tropical grasslands
  • 8 temperate grasslands
  • 9 flooded grasslands
  • 10 montane grassland
  • 11 tundra
  • 12 bosc mediterra
  • 13 desert
  • 14 mangroves
  • 98 inland water
  • 99 rock ice

 

I una classificació detallada en 867 ecoregions dins de les quals hi ha diferents hàbitats, per exemple boscos i matollars al mediterrà.

Dins de cada ecoregió, per exemple el emditerrà, hi pot haver diferents hàbitats: muntanya, vora del riu, matollar.

Posted on

Dürer. Melencolia I. 1514

Melencolia I

Una interpretació arbitrària

Què m’evoca a mi el gravat? Un àngel demiürg, que projecta i construeix. El compàs que sosté la mà dreta suggereix un plànol o projecte. El sòlid geomètric i el quadrat màgic on files i columnes sumen 34, fan veure que la matemàtica i la geometria són presents en el projecte. L’escala, el martell, regla, el ribot, la serra, els claus, indiquen que ja ha fet alguna cosa. La balança, que s’han mesurat els materials amb cura. L’àngel està cansat, i recolza el cap a la mà esquerra. La mirada expressa cansament i potser certa frustració pel resultat, però alhora mira lluny i amunt, com imaginant un nou projecte, millor. Una barreja d’acceptació del resultat i alhora la determinació a fer-ho millor. La campana i el rellotge de sorra, que el temps per acomplir-ho és limitat.

 

Posted on

Crist Pensarós del Museu Nacional de Varsòvia

Al Museu Nacional de Varsòvia, a la col·lecció medieval, hi ha una talla de fusta que representa Crist assegut, amb el cap recolzat a la mà, pensarós. Un crani gran, i la pell com coberta de llàgrimes. No se’n coneix l’autor, la data, 1502. La immensa majoria de les escultures de Crist el mostren crucificat i, algunes, les pietats, mort en braços de la mare de Déu. No n’havia vist mai cap que el representés assegut, cavil·lant, sense cap signe de divinitat o poder, profundament humà, potser afligit pel que l’espera, o pel dubte.

2023

Escultura moderna a la catedral de Sta. Maria a Gdansk, vista el 6/7/2023. Potser és un tema particular de l’escultura religiosa polonesa?

Posted on

Rothko, Mark

Obres

La família de Mark Rothko, jueva, emigrà als USA el 1913, procedent de Vitebsk [d’on també era Chagall].

El 1923 comença a estudiar art, després de deixar Yale.

Influït pels expressionistes i Paul Klee, es troba amb el cercle de Milton Avery on també hi ha Barnett Newmann. Explorà l’expressionisme i surrealisme.

El 1946 comença a treballar en les superfícies de colors, [Abstract expressionism]. Escrivia: I think of my pictures as dramas; the shapes in the pictures are the performers. Deixa de posar títols. En diu multiforms. “Rothko’s method was to apply a thin layer of binder mixed with pigment directly onto uncoated and untreated canvas and to paint significantly thinned oils directly onto this layer, creating a dense mixture of overlapping colors and shapes. His brushstrokes were fast and light, a method he would continue to use until his death”.

Viatges a Europa. Commogut per la espiritualitat de Fra Angelico.

Rebutja l’etiqueta de pintor abstracte i afirma que el seu interès és “… only in expressing basic human emotions—tragedy, ecstasy, doom, and so on. And the fact that a lot of people break down and cry when confronted with my pictures shows that I can communicate those basic human emotions … The people who weep before my pictures are having the same religious experience I had when I painted them. And if you, as you say, are moved only by their color relationship, then you miss the point.” [A Viena vaig ser testimoni d’espectadors commoguts].

Als 60 Comença a tenir fama i millora la seva situació econòmica, però no està satisfet amb el que creu que és més una moda i no un acostament espiritual.

Murals Seagram

Rothko Chapel

1970 Suïcidi

Galeria

 

Posted on

Rothko. Black over Grey. 1969

Vistes al KHM a Viena el maig de 2019, procedents d’una col·lecció privada. “Working with acrylic paint on canvases primed with white gesso, he separates the picture plane horizontally into two distinct fields with dark above and light below. His brushwork, particularly in the lower grey sections into which he folds ochre and blue, is unusually llose. Where the two fields meet, our minds invariably perceive a horizon line, which in turn encourages a reading of the works as desolate, abandoned landscapes. […] The critic Robert Rosenblum sought to establish a relationship with the work of German Romantic artist Caspar David Friedrich, specifically with the feelings of infinity and mortality evoked in paintings such as The Monk by the sea (1808-10), suggesting that ‘we ourselves are the monk before the sea’.

Els paisatges recorden també les fotografies del mar de Hiroshi Sugimoto. L’efecte del monjo contemplant un paisatge sublim és real. Els visitants quedaven quiets davant les pintures, com meditant.


A la llibreria hi tinc una postal amb un figureta en un bloc de formigó, que evoca la contemplació d’un horitzó:

Posted on

ecoregions

mapa

 

Posted on

Israel 1. 1500 BCE – 63 BCE

wikipedia, Ancient Jewish history (c. 1500 BCE – 63 BCE) , Roman rule in the land of Israel (63 BCE – 324 CE), Middle Ages  324 1517, 5 Early Modern period, s xix, sxx fins holocaust, l’estat d’israel

1500 BCE Tot i la narració fundacional d’Abram i l’èxode des d’Egipte, no hi ha evidència història que el poble d’Israel hagués hagut de deixar la seva terra.  (Veure Judaisme). Sembla que hi havia una confederació de dotze tribus.

1000 BCE

 

regne d’Israel [al nord, com Galilea?] i Judea

Click title to show track
israel
Posted on

Rituals jueus

Pregàries

Traditionally, Jews recite prayers three times daily, Shacharit, Mincha, and Ma’ariv with a fourth prayer, Mussaf added on Shabbat and holidays.

Vestimenta

Quipà: yarmulke en Yiddish) is a slightly rounded brimless skullcap worn by many Jews while praying, eating, reciting blessings, or studying Jewish religious texts, and at all times by some Jewish men.

Tsitsit i Tallit: cordons amb nusos que simbolitzen diferents coses al extrems d’un tallit, tela a franges que es porta sobre la camisa. In the Sephardi community, boys wear a tallit from bar mitzvah age. In some Ashkenazi communities, it is customary to wear one only after marriage. A tallit katan (small tallit) is a fringed garment worn under the clothing throughout the day. In some Orthodox circles, the fringes are allowed to hang freely outside the clothing.

Tefillin o filacteris, petites capses de cuir que contenen uns versos de la bíblia i que es lliguen al front. [un concepte bonic que es podria traslladar per dur poesies].

Celebracions

Shabbat, del vespre de divendres al vespre de dissabte, commemorates God’s day of rest after six days of creation. It plays a pivotal role in Jewish practice and is governed by a large corpus of religious law. At sundown on Friday, the woman of the house welcomes the Shabbat by lighting two or more candles and reciting a blessing. The evening meal begins with the Kiddush, a blessing recited aloud over a cup of wine, and the Mohtzi, a blessing recited over the bread. It is customary to have challah, two braided loaves of bread, on the table. During Shabbat, Jews are forbidden to engage in any activity that falls under 39 categories of melakhah, translated literally as “work”.

David Brooks en un article cita el que denomiona filòsof del temps, el Rabbi Abraham Joshua Heschel. In his great book “The Sabbath,” he points out that the first sacred thing in the Bible is not a thing, it is a time period, the seventh day. Judaism, he argues, is primarily a religion of time, not space. “The seventh day,” he writes, “is a palace in time which we build. It is made of soul, of joy and reticence. In its atmosphere, a discipline is a reminder of adjacency to eternity. Indeed, the splendor of the day is expressed in terms of abstentions.” The Sabbath, he continues, is not a rest from the other six days. It is the peak experience the other six days point toward. On this day the Orthodox do less and in slowness can glimpse the seeds of eternity. Sabbath, Heschel concludes, “is endowed with a felicity which enraptures the soul, which glides into our thoughts with a healing sympathy. It is a day on which hours do not oust one another. It is a day that can soothe all sadness away. No one, even the unlearned, crude man, can remain insensitive to its beauty.”

Hi ha tres festes de peregrinatge:

  • Péssah, la pasqua jueva ( Passover ) una setmana de vacances que commemora l’ Èxode d’Egipte. Antigament coincidia amb la collita d el’ordi.  En la festa del Seder, a casa, es narra l’Èxode, es comenta, es beu vi i aliments simbòlics. No es menja pa que hagi pujat amb llevat sinó Matzo .
  • Xavuot (Pentecosta Shavuot ) celebra la revelació de la Torah al Sinaí. Antigament coincidia amb la collita del blat. Es fan maratons d’estudid e l Torah que duren tota la nit i es mengen formatges.
  • Sukkot o la festa dels tabernacles. Commemora els 40 anys de travessa pel desert. Es construeixen cabanes temporals (sukkot). Coincideix amb la collita de la fruita. Marca el final del cicle de lectura de la Torah.

Són dies especials el Rosh Hashanah (cap d’any), el Yom Kippur, celebrat a la tardor, el dia més sagrat pels jueus, en que es prega pel perdó dels pecats, el Purim cap el febrer, que celebra l’allliberament dels perses lelgint el llibre d’Esther, una festa alegre on es comparteix menjar i beguda.

La Hanukkah, el festival de les llums, són 8 dies en que es commemora la victòria dels macabeus sobre Antíoc que al segleII volia hel·lenitzar ISrael. Cada dia s’encén una espelma (suposadament, després que Antíoc arrasés el temple,  només quedava oli per mantenir encesa la flama un dia, però en va durar vuit, que és el que es tardava en preparar i consagrar més oli). Hanukkah is not mentioned in the Bible and was never considered a major holiday in Judaism, but it has become much more visible and widely celebrated in modern times, mainly because it falls around the same time as Christmas and has national Jewish overtones that have been emphasized since the establishment of the State of Israel. (8+1 branques).

La sinagoga és un edifici de trobada per pregar i estudiar. HI ha una arca que conté la Torah i un llum d’oli (llum eterna) que fa referència a la Menorah de 7 braços del temple de Jerusalem que desaparegué en ser saquejat pels romans. [La menorah de la Hanukka és per les cases]. Simboliltza la il·luminació universal. [ara no hi ha cap Temple, el tercer es considera però a nivell simbòlic. les famílies, en tenen dues? és pels edificis oficials?]

Kosker

Lleis Kashrut. Many of the laws apply to animal-based foods. For example, in order to be considered kosher, mammals must have split hooves and chew their cud. The pig is arguably the most well-known example of a non-kosher animal. Although it has split hooves, it does not chew its cud. For seafood to be kosher, the animal must have fins and scales. Certain types of seafood, such as shellfish, crustaceans, and eels, are therefore considered non-kosher.Els animals s’han de matar seguint un procediment determinat. Tampoc es pot menjar alhora carn i productes làctics.

El cicle de la vida

  • Brit milah – Welcoming male babies into the covenant through the rite of circumcision on their eighth day of life. The baby boy is also given his Hebrew name in the ceremony. A naming ceremony intended as a parallel ritual for girls, named zeved habat or brit bat, enjoys limited popularity.
  • Bar mitzvah and Bat mitzvah – This passage from childhood to adulthood takes place when a female Jew is twelve and a male Jew is thirteen years old among Orthodox and some Conservative congregations. In the Reform movement, both girls and boys have their bat/bar mitzvah at age thirteen. This is often commemorated by having the new adults, male only in the Orthodox tradition, lead the congregation in prayer and publicly read a “portion” of the Torah.
  • Marriage – Marriage is an extremely important lifecycle event. A wedding takes place under a chuppah, or wedding canopy, which symbolizes a happy house. At the end of the ceremony, the groom breaks a glass with his foot, symbolizing the continuous mourning for the destruction of the Temple, and the scattering of the Jewish people.
  • Death and Mourning – Judaism has a multi-staged mourning practice. The first stage is called the shiva (literally “seven”, observed for one week) during which it is traditional to sit at home and be comforted by friends and family, the second is the shloshim (observed for one month) and for those who have lost one of their parents, there is a third stage, avelut yud bet chodesh, which is observed for eleven months.
Posted on

Judaisme

General, wikipedia

Judaism (originally from Hebrew יהודה, Yehudah, “Judah“;[1][2] via Latin and Greek) is the ethnic religion of the Jewish people. It is an ancient, monotheistic, Abrahamic religion with the Torah as its foundational text.[3] It encompasses the religion, philosophy, and culture of the Jewish people.[4] Judaism is considered by religious Jews to be the expression of the covenant that God established with the Children of Israel.[5] Judaism encompasses a wide body of texts, practices, theological positions, and forms of organization. The Torah is part of the larger text known as the Tanakh or the Hebrew Bible, and supplemental oral tradition represented by later texts such as the Midrash and the Talmud. With between 14.5 and 17.4 million adherents worldwide,[6] Judaism is the tenth largest religion in the world.

Today, the largest Jewish religious movements are Orthodox Judaism (Haredi Judaism and Modern Orthodox Judaism), Conservative Judaism, and Reform Judaism. Major sources of difference between these groups are their approaches to Jewish law, the authority of the Rabbinic tradition, and the significance of the State of Israel. Orthodox Judaism maintains that the Torah and Jewish law are divine in origin, eternal and unalterable, and that they should be strictly followed. Conservative and Reform Judaism are more liberal, with Conservative Judaism generally promoting a more traditionalist interpretation of Judaism’s requirements than Reform Judaism. A typical Reform position is that Jewish law should be viewed as a set of general guidelines rather than as a set of restrictions and obligations whose observance is required of all Jews

Característiques

Un Déu que intervé en la Història i fa un pacte amb el poble d’Israel, esperant reciprocitat. [com en el cristianisme, sembla una religió no tant de guia per estar millor com el budisme, sinó un contracte a complir. ] Unlike other ancient Near Eastern gods, the Hebrew God is portrayed as unitary and solitary; consequently, the Hebrew God’s principal relationships are not with other gods, but with the world, and more specifically, with the people he created. Judaism thus begins with ethical monotheism: the belief that God is one and is concerned with the actions of mankind.

[A banda del “contracte” amb el poble hi hauria la manera de viure de cada dia] Thus, although there is an esoteric tradition in Judaism (Kabbalah), Rabbinic scholar Max Kadushin has characterized normative Judaism as “normal mysticism”, because it involves everyday personal experiences of God through ways or modes that are common to all Jews. [Sembla més una religió de costums que no de creences teològiues] Whereas Jewish philosophers often debate whether God is immanent or transcendent, and whether people have free will or their lives are determined, Halakha is a system through which any Jew acts to bring God into the world. For some, observance of Jewish law is more important than belief in God per se.

[No hi ha una autoritat central que defineixi quines són les creences bàsiques. Per exemple, no sembla que sigui fonamental la creença en la immortalitat de l’ànima. Per tant sembla més una manera de viure que no una visió tancada sobre l’univers] Els principis de la fe jueva. [Però d’altra banda parteixen d’un text o conjunt de textos als quals tornen repetidament cercant diferents interpretacions], la Torah (Pentateuc) dins de la Tanakh (aprox antic testament) més la “Torah oral” de la Mishna i el Talmud.

Identitat i moviments

“Jueu” ve de Yehuda i de Judà. La identitat és complexa ja que no es correspon exactament ni a la ètnia ni a un conjunt de creences.

According to Rabbinic Judaism, a Jew is anyone who was either born of a Jewish mother or who converted to Judaism in accordance with Jewish Law. All mainstream forms of Judaism today are open to sincere converts, although conversion has traditionally been discouraged since the time of the Talmud. The conversion process is evaluated by an authority, and the convert is examined on his or her sincerity and knowledge. [A diferència dels que volen convertir i sotmetre tothom]. Rabbinical Judaism maintains that a Jew, whether by birth or conversion, is a Jew forever. Thus a Jew who claims to be an atheist or converts to another religion is still considered by traditional Judaism to be Jewish.

Judaisme rabínic

Rabbinic Judaism (or in some Christian traditions, Rabbinism) (Hebrew: “Yahadut Rabanit” – יהדות רבנית) has been the mainstream form of Judaism since the 6th century CE, after the codification of the Talmud. It is characterised by the belief that the Written Torah (Written Law) cannot be correctly interpreted without reference to the Oral Torah and the voluminous literature specifying what behavior is sanctioned by the Law.

Amb la il·lustració, els Ashkenazi (sobretot als països anglòfons) es van dividir en:

  • Orthodox: Orthodox Judaism holds that both the Written and Oral Torah were divinely revealed to Moses and that the laws within it are binding and unchanging. Orthodox Jews generally consider commentaries on the Shulchan Aruch (a condensed codification of halakha that largely favored Sephardic traditions) to be the definitive codification of Jewish law. Orthodoxy places a high importance on Maimonides’ 13 principles as a definition of Jewish faith. Els Haredi segueixen un estricte codi de vestir. Els Hassidic donen importància a la Kabbalah.
  • Conservative: els textos estarien subjectes a interpretació pels Rabbis
  • Reform. called Liberal or Progressive Judaism in many countries, defines Judaism in relatively universalist terms, rejects most of the ritual and ceremonial laws of the Torah while observing moral laws, and emphasizes the ethical call of the Prophets. tendeixen més aviat al COnservative.

Els sefardís

Rituals

Pregàries, vestimenta, celebracions, kosher, el cicle de la vida

Materials

Enciclopèdia jueva

asd

Posted on

Judaisme 2. 1700 – ara

sdf

SXVIII Hasidic, Haskalah

Hasidic Judaism was founded by Yisroel ben Eliezer (1700–1760), also known as the Ba’al Shem Tov (or Besht). It originated in a time of persecution of the Jewish people when European Jews had turned inward to Talmud study; many felt that most expressions of Jewish life had become too “academic”, and that they no longer had any emphasis on spirituality or joy. Its adherents favored small and informal gatherings called Shtiebel, which, in contrast to a traditional synagogue, could be used both as a place of worship and for celebrations involving dancing, eating, and socializing. [menys teologia  més vida de comunitat]

Haskalah

La il·Iustració va suavitzar les lleis que impedien l’accés dels jueus al món secular. A parallel Jewish movement, Haskalah or the “Jewish Enlightenment”, began, especially in Central Europe and Western Europe, in response to both the Enlightenment and these new freedoms. It placed an emphasis on integration with secular society and a pursuit of non-religious knowledge through reason. With the promise of political emancipation, many Jews saw no reason to continue to observe Jewish law and increasing numbers of Jews assimilated into Christian Europe. Modern religious movements of Judaism all formed in reaction to this trend. In Central Europe, followed by Great Britain and the United States, Reform (or Liberal) Judaism developed, relaxing legal obligations (especially those that limited Jewish relations with non-Jews), emulating Protestant decorum in prayer, and emphasizing the ethical values of Judaism’s Prophetic tradition.

Un moviment conservador s’oposà a aquesta tendència.

S XIX El moviment Haredi es va nod

Haredi

A major historic event was the meltdown after the Universal Israelite Congress of 1868–1869 in Pest. In an attempt to unify all streams of Judaism under one constitution, the Orthodox offered the Shulchan Aruch as the ruling Code of law and observance. This was dismissed by the reformists, leading many Orthodox rabbis to resign from the Congress and form their own social and political groups.

S XX

Després de l’holocaust la major part de les comunitats Hassidiques van desaparèixer. El moviment Haredi es va nodrir sobretot de jeuus procedents de Lituània (1945) i Hongria (1956) i més tard de sefardís (1980)

S XXI

Actualment hi ha les dues tendències.

La població de jueus és a Israel, Estats Units, Canadà, UK, ARgentina i Sudàfrica. N’hi ha uns 14M, uns 6 a Israel, uns 6 als USA i la resta a Europa, Austràlia, Argentina i Sudàfrica.

Posted on

Judaisme 0. Antiguetat 1500 BCE – 33 CE

rty

Origens: 1500 BCE – 586 BCE

[wikipedia, notes Bíblia interconfessional, Karen Armstrong]

La terra de Canaà, que ara correspon a Israel, estava envoltada de civilitzacions potents com Babilònia i Egipte.

La narració de la Torah (pentateuc), al primera part de la Tanakh o antic testament, explica la història d’un poble que s’establí a Canaà i es traslladà a Egipte on fou esclavitzat. Després de 400 anys, el profeta Moisès allilberà el poble i camí de tornada a Canàa rebè els deu manaments al Sinaí (i la Torah). Es van establir dotze tribus. [No hi ha cap evidència històrica que el poble canaaita hagués estat sotmès a Egipte. Serà a segle VIII quan els profetes comencen a elaborar el “relat” d’un Déu que ha fet una aliança amb el poble i es rellegeix en aquests termes els possibles origens d’Israel des de Babilòania (Abram al segle XVIII, i Egipte al XVI. Com diu Karen Armstrong: la idea de l’aliança només té sentit en un context politeista. En general el poble preferia mantenir la seva visió politeista, tenir a Yahveh per les guerres i als altres déus per a la fertilitat. Els profetes els voldran recordar l’existència d’aquest pacte. Elias no va ser generós, quan va guanyar va fer matar tots els sacerdots de Baal. Habitualment els déus coexistien. El Yahvisme va exigir des del començament la repressió i exclusió dels altres déus.

S VIII

733 Exili (diàspora) per invasió d’Assíria

Època dels reis: Saul, David. [Durant aquesta època es comencen a recollir les tradicions orals sobre Noé, Abram i l’Èxode. Els quatre textos es fusionarien a partir de la caiguda del regne del nord el 722. donant lloc al Pentateuc.

Profetes [viii: Amos i Osees al nord, prenen el relleu Isaïes i Miquees al sud i poc abans de la deportació Sofonies, Nahum, Habacuc, Jeremies.]

(KA) Isaïes, segurament un mebre de la classe rectora però va tenir idees populistes i democràtiques i era molt sensible a la situació dels pobres. [el culte recarregat al temple era inadequat davant la situació difícil dels pobres]. Va tenir una visió de Déu com a altre, un mysterium terribile et fascinans, segons Rudolf Otto. A Israel començava a sorgir una experiència molt diferent del que és trobar-se amb la realitat última: és una trobada amb una persona. Tot i l’alteritat terrible, Jahveh es pot dirigir a Isaïes, i aquest pot respondre.

Amós no era un aristòcrata com Isaïes, sinó un pastor que el 752 va anar a Betel a denunciar el culte que s’hi feia. Amós fou el primer profeta que, com Buda, conscient del sofriment humà, va remarcar la importància de la compassió. Dirà que a Jahveh li repugna el greix dels sacrificis, que vol misericòrdia. No només Déu entra en la històriaq, sinó que l’autenticitat de l’experiència religiosa és que estigui integrada eficaçment en la vida diària. Després de rebre la il·luminació caal tornar a la plaça del mercat i practicar la misericòrdia amb els consemblants. Ser el poble escollit no és un privilegi, implica una responsabilitat.

(KA) Els jueus van ser el primer poble de l’antiguetat que va establir un sistema d’asistència social que fou l’admiració dels pobles veïns. Un altre factor, no tan positiu, és la intolerància dels profetes envers els altres cultes. Aquesta hostilitat era quelcom nou. l’hinduisme i el budisme animaven a trascendir als déus. Al mateix temps, Jahveh era un Déu masculí i guerrer, i resultava difícil pels creients, que substituís el culte a la fertilitat que quedava més clar amb divinitats femenines com Awsera, Ishtar o Anat. A mesura que s’imposava la forma de vida urbana, les qualitats masculines de la força física esdevenien més importants i, en la transició al monoteisme, va acabar vencent als altres déus i a les divinitats femenines. Durant força temps els israelites tenien devoció per Asera que veien com a esposa de Jahveh. El rei Manasés va fer erigir una estàtua dedicada a Asera.

SVII El Deutoronomi

(KA) Jilquias sembla haver “descobert” un llibre de la llei, el nucli del deutoronomi, cap al segle VII, que mostra una intransigència nova. El llibre donarà suport a una reforma política i voldrà eliminar el culte cananeu.

Queda lluny la tolerància de Buda cap a altres divinitats que es poden superar. Es vol destruir a l’altre i això ve d’un odi arrelat en una ansietat i un temor ocults. En lloc de fer de Déu un símbol per observar els nostres defectes, el fan servir per confirmar l’odi humà egoista i fer-lo absolut. Dibuixen un Déu que es comporta com nosaltres; no és el Déu d’Amós i Isaïes que ens obliga a l’autocrítica sinó el que ens justifica. Passarà el mateix segles més tard amb les croades. Elabora 613 manaments, la mitzvot.

Salomó: 535 Construcció del primer Temple  que contenia l’arca de l’aliança amb les taules de pedra i els deu manaments.

SVI Exili a Babilònia i tornada

586 BCE Destrucció del temple pels babilonis. El 537 tornant del captiveri (diàspora) a Babilònia es construeix de manera modesta. el que serà el segon Temple que al Segle I BCE Herodes refarà.

Jeremies. (KA) Jeremies torna a una visió més iconoclasta i exigent. La interpretació de l’exili a Babilònia és que Déu fa servir Babilònia per castigar Israel. Al rei Joaquim no li va agradar gaire. Era un home pacífic que vivia l’experiència de Déu com un esquinçament. Jeremies 31, 33 La religió no ha de ser un ritu exterior: “posaré la meva llei en el seu inerior i l’escriuré sobre els seus cors”.

Ezequiel (BIC) Ezequiel: Es compilen els llibres que expliquen la història d’Israel, Josué, Jutges, Samuel, Reis. Judà, V-0. S’acaba el Pentateuc. Uns altres autors escriuen la segon i tercera part d’Isaïes (40-55, 56-66), Zacaries. El segle V Esdres i Nehemies reconstrueixen Jerusalem. El segle IV Alexandre el gran inaugura l’hel·lenisme amb un imperi que en morir es desintegra. Judà queda amb els Ptolomeus. Cròniques (i Esdres i Nehemies), presenten els fets de l’època de David del punt de vista de Jerusalem. La visió de la carrossa i els Querubins.

2on Isaïes.  En l’exili a Babilònia, Isreal coneix els mites de cosmogonia de Marduk i altres. Aquest 2on Isaïes reescriu la història per afirmar que hi ha un sol Déu a qui atribueix la creació del món i totes les gestes del passat.

P, Tradició sacerdotal, Nombres, Levític

Als fets descrits pel jahvista i el elohista [creació bàsica, èxode, alguns llibres històrics] la tradició sacerdotal hi va afegir la seva interpretació i a més els llibres de nombres i Levític. La tradició sacerdotal va introduir un principi fonamental, que els homes i dones poden arribar a veure només el resplandor de la presència divina, la glòria de Jahveh o kabod, no la seva realitat mateixa. La contribuació més famosa és el primer capítol del gènesi, que s’inspira en l’enuma elish. Déu va separant els elements. La creació de l’home és la culminació del procés i no pas un fet tardà i còmic. La detallada descripció del temple és pel simbolisme oriental que el temple és un cosmos a escala. Bezalel, l’arquitecte del santuari, hauria rebut la inspiració de l’esperit sant.

Job: (KA) Un dels supervivents de l’exili va recuperar una llegenda antiga i, per primera vegada en la història de la religió jueva, es va especular. La resposta tradicional al sofriment és que Déu castigava el poble d’israel per la seva infidelitat, però aquesta resposta ja no li resulta satisfactòria. Job es rebela, Déu li mostra les meravelles de la creació i li fa veure que el problema depassa l’home.

SIV-III Helenisme

(BIC) el judaisme s’estén a l’Egipte dels Ptolomeus. A l’època helenística es compilen també els Salms, Proverbis i altres llibres sapiencials. Tobit.

(KA) El 332 Alexandre Magne va derrotar Darius i els jueus van quedar envoltats de cultura hel·lenística, alguns s’hi van adherir amb entusiasme, al teatre, a la filosofia. Fins i tot van traduir part de les escriptures al grec, el que seria la base per la versió de la Septuaginta. Pels grecs les sinagogues eren quelcom diferent a les altres religions paganes, no hi havia ritus ni sacrificis. i si venia un rabbi famós, l’anaven a escoltar. Però la majoria dels jueus eren reservats i quan Antíoc va intentar introduir el culte a Zeus es van rebelar. Van començar a escriure la pròpia literatura sapiencial: l’autència saviesa seria el temor de Déu.

Aquesta serà una idea fonamental: la raó humana pot arribar a descobrir al Déu grec [serà al d’Aristòtil, no l’Orfeu mític] però al Déu de la Bíblia només se’l pot conèixer per la revelació.

Filó d’Alexandria intentarà una síntesi amb les emanacions mentre que Déu seguiria essent misteriós i impenetrable, sí que podem conèixer les seves emanacions. Déu havia projectat un logos com les formes platòniques.

El segle II Els Macabeus recuperen Jerusalem.

S I

63 BCE Els Romans conquereixen Palestina

Segle I BCEamb construeix el segon temple que serà destruït pels romans el 70 CE per reprimir una revolta.

Al temps de Jesús “Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the Pharisees, Sadducees, Zealots, Essenes, and Christians. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.[127] Christianity survived, but by breaking with Judaism and becoming a separate religion; the Pharisees survived but in the form of Rabbinic Judaism (today, known simply as “Judaism”). The Sadducees rejected the divine inspiration of the Prophets and the Writings, relying only on the Torah as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees’ belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The Samaritans practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)

Posted on

Judaisme 1. 33 – 1700

 

S. I

Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the Pharisees, Sadducees, Zealots, Essenes, and Christians. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.[127] Christianity survived, but by breaking with Judaism and becoming a separate religion; the Pharisees survived but in the form of Rabbinic Judaism (today, known simply as “Judaism”). The Sadducees rejected the divine inspiration of the Prophets and the Writings, relying only on the Torah as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees’ belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The Samaritans practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)

(KA) Per la secta dels esenis de Qumran, l’antic temple era corrupte i calia fer-ne un de nou, espiritual.

Els fariseus. Rabbins. Els fariseus eren una altra secta, la més progresista, que creien que Israel estava destinat a ser una nació santa de sacerdots. La idea que n’hem recollit del nou testament, com a xerraires hipòcrites és una deformació del segle I. Ells volien viure una vida santa en els detalls de la vida diària, la casa, tan pura com el templa, la taula del menjador, com un altar. Els jueus haurien de poder acostar-se a Déu sense la necessitat de la mediació d’un sacerdot. El gran rabbi Hillel resumia la Torah dient: no facis als altres el que no voldries per a tu. Fugint de la destrucció del temple es van fundar diferents comunitats, amb rabbins com Yojanan, Aqiba, Ishmael, que van compilar la Misnà, una posta al dia de la llei mosaica. Una sèrie d’intèrprets es van posar a comentar-la i d’aquí, fins als segles IV i V, en va sortir el Talmud.

Els rabbins van tranformar el Déu que dirigia el món des de lluny i des de dalt en un Déu gairebé tangible i present en la vida quotidiana. Aquesta forma d’spiritualitat s’ha arribat a qualificar de “misticisme normal”. També deien que, al Sinaí, cada jueu havia tingut una experiència diferent de Déu com si aquest, s’adaptés a la capacitat de comprensió de cadascu.

Diàspora

Els jueus estaven ja dispersats a diferents províncies romanes, Assíria, Egipte, Creta. Quan Hadrià els va prohibir l’accés a Jerusalem, l’emigració es va intensificar.

Over a long time, Jews formed distinct ethnic groups in several different geographic areas—amongst others, the Ashkenazi Jews (of central and Eastern Europe), the Sephardi Jews (of Spain, Portugal, and North Africa), the Beta Israel of Ethiopia, and the Yemenite Jews from the southern tip of the Arabian Peninsula. Many of these groups have developed differences in their prayers, traditions and accepted canons; however, these distinctions are mainly the result of their being formed at some cultural distance from normative (rabbinic) Judaism, rather than based on any doctrinal dispute.

Antisemitisme a l’edat mitjana

Les comunitats jueves van ser objecte de persecució en els àrees de domini cristià mentre que van ser tractats amb més tolerància a les àrees islàmiques

Posted on

Cristianisme 5. 1917 – ara

uu

Església ortodoxa russa. Després de la revolució va ser combatuda pels bolxevics. Stalin la recuperà per augmentar el patriotisme però Krushev tornà a reprimir-la tancant moltes esglésies.

Molts fidels van emigrar a occident de manera que ara l’església ortodoxa russa

[Altres esglésies orientals]

Església catòlica

Pius XII encara defensava la literalitat del Gènesi.

1962 Concili vaticà II, Joan XXIII (no tant combatre el mal com promoure el bé, aggiornamento).

Església al costat dels pobres, teologia de l’alliberament.

Fonamentalisme. Oposició a l’avortament [que encobreix una repressió del sexe ja que també s’oposen als anticonceptius.] oposició als homosexuals.

[Greu problema d’abusos sexuals. Segueix sense normalitzar el celibat dels sacerdots ni el paper de la dona.

Després de segles i dècades de “monopoli” espiritual, ara una església bastant devaluada ha de competir amb l’atractiu del budisme que proposa eines per sentir-se bé sense haver d’assumir unes creences en un llibre o en el més enllà]

 

Protestants

El 1904 apareix en Pentacostalisme a USA.

Els predicadors evangèlics fonamentalistes

[Els prdicadors afroamericans, abyssinian Baptist church]

Situació de les diferents denominacions

 

Posted on

Literatura Catalana

[esborrany]

3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó, t1: 711 t2: 1479.

inicis, derivació del llatí

Com s’ha vist, entre els segles xi i xii comencen a aparèixer els primers textos en català, sobretot jurídics i religiosos. No serà fins a partir del segle xiii que alguns autors decidiran emprar el català per escriure literatura. Així doncs, de mica en mica, els autors faran servir les llengües vulgars per alguns usos que fins ara estaven reservats al llatí. La primera forma de literatura en llengua vulgar serà la poesia trobadoresca, aquesta serà recitada en occità i alguns dels autors catalans més rellevants són Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona o Guillem de Cabestany. Als segles xiii i xiv hi trobem Ramon Llull amb una obra religiosa, filosòfica i moralitzant en llengua catalana; hom el considera el creador del català literari per excel·lència i és el primer autor d’escriure obres científiques en una llengua vulgar.[14] En aquesta època també hi trobarem les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, uns textos que tot i que en el moment que es van produir tenien com a objectiu narrar uns fets, actualment, hom considera que contenen elements propis de la literatura. Entre els segles xiv i xv, podem destacar-hi la prosa humanista de Bernat Metge amb l’obra Lo somni. Finalment, al segle xv, per diversos motius polítics i econòmics València es convertí en el centre cultural i el nucli de producció literària en la nostra llengua en el que es coneix com a segle d’or valencià, un segle d’esplendor literària en què es produïren novel·les cavalleresques com Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa o la poesia d’Ausiàs March.

 

Decadència i Renaixença

4EEC1 Catalunya moderna t1: 1479 t2: 1798

decadència

La literatura moderna es divideix en tres etapes d’un segle cadascuna coincidint amb el Renaixement, barroc i l’Il·luminisme. Tot i la «decadència» existeixen contribucions importants d’escriptors com Cristòfor Despuig, Joan Timoneda i Pere Serafí al Renaixement; Francesc Fontanella, Vicenç Garcia i Josep Romaguera, durant el barroc; i Joan Ramis, Francesc Mulet i Antoni Puig i Blanch durant la Il·lustració. Al mateix temps, també hi ha una producció important de diverses formes de literatura popular en llengua catalana.

5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873.

1833 Renaixença

5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936.

1893 Modernisme i Noucentisme

1920 Avantguarda

5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975.

franquisme

5EE04 Democràcia simulada 1975-2020

normalització?

 

 

Mapa

Posted on

Cristianisme 4. 1610 – 1917

[A Rússia seguirà l’església ortodoxa fins a la revolució i a Orient el domini otomà. L’església catòlica reaccionarà davant l’amenaça de la ciència que qüestiona el seu relat. S’enviaran missioners a Amèrica llatina, Àsia i Àfrica, en paral·lel amb el collonislisme. A Amèrica els emigrants desenvoluapran les seves versions de la reforma a partir del puritanisme].

Església i il·lustració

1633 Galileu és condemnat per qüestionar el geocentrisme.

Pietisme

Dins del protestantisme apareix com un corrent que, més enllà d’entendre i adherir-se a una doctrina, vol viure una experiència de fe, una conversió personal com un tornar a néixer amb una relació amb Crist. Cal arribar a viure una vida santa a partir de la lectura personal de la Bíblia i l’oració regular. Comença amb Philipp Jakob Spener i la seva obra “Pia Desideria” (1675).
D’una banda s’inclinen per l’ordre i la frugalitat. De l’altra, [s’allunyen dels sagraments, rituals màgics] i tendeixen a una fe privada que pot dur a un misticisme panteista. Els no creients no els veuen com enemics sinó com algú a qui ajudar, i en això influiran les missions.
L’4església oficial no els veurà amb bons ulls, tant si es tracta d’un fervor evangèlic exagerat, com d’un misticisme nebulós.

[El geòleg Lyell i WIlliam Thomson faran una estimació de l’edat de la terra en termes de milions d’anys, en comptes dels càlculs d’uns 4000 anys comptats a partir del gènesi. Avui als USA encara hi ha qui defensa el dret a ensenyar el creacionisme en comptes de l’evolució]

[A Europa seguirà una església a la defensiva i repressiva. A molts països hi ha un procés de laicització que incauta béns de l’església. A España la desamortización de Mendizábal]

Estats Units

Els purtitans (pilgrims) van colonitzar nova Anglaterra i volien fundar una societat pura. No pretenien convertir els nadius.

Great awakenings

1738 Evangelics. D’origen metodista i pietista, van tenir un gran creixement a Anglaterra (Metodistes) i Estats Units (Fonamentalistes, Pentecostals)amb el Great Awakening. Són uns 285M. Conversionism, or belief in the necessity of being “born again“, has been a constant theme of evangelicalism since its beginnings. To evangelicals, the central message of the gospel is justification by faith in Christ and repentance, or turning away, from sin. Conversion differentiates the Christian from the non-Christian, and the change in life it leads to is marked by both a rejection of sin and a corresponding personal holiness of life. A conversion experience can be emotional, including grief and sorrow for sin followed by great relief at receiving forgiveness. The stress on conversion differentiates evangelicalism from other forms of Protestantism by the associated belief that an assurance of salvation will accompany conversion.

1870 Testimonis de Jehova

 

Posted on

Leopardi

Viqui

El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi[1] (Recanati, 29 de juny del 1798[2]–Nàpols, 14 de juny del 1837)[3] va ser un poeta, filòsof,[4] escriptor i filòleg italià. És considerat el principal poeta del romanticisme italià i una de les figures més importants de la literatura mundial. L’extraordinària qualitat lírica de la seva poesia i la profunda reflexió sobre la condició humana en fan un personatge central del panorama literari cultural europeu i internacional del moment.[1] Entre les seves obres, hi trobem un diari en el qual sistematitzà el seu pensament i les idees rere la seva poètica: l’anomenat Zibaldone. El seu pensament filosòfic és conegut i autodenominat com a ultrafilosofia.[5]

Fou molt estimat pel filòsof molt més posterior Arthur Schopenhauer. L’impacte de Leopardi en l’educació italiana contemporània és tal que l’obra Zibaldone és coneguda pels italians.

cites

 

 

Posted on

L’infinito. Leopardi

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
Dell’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminati
Spazi di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
Io nel pensier mi fingo; ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e il suon di lei. Così tra questa
Immensità s’annega il pensier mio:
E il naufragar m’è dolce in questo mare.

Comentari de Narcís Comadira

Giacomo Leopardi, un dels grans poetes europeus, entre la primavera i la tardor del 1819, va escriure el seu poema més famós, ‘L’infinito’, poema que tots els italians ben educats saben de memòria. O sigui que fa dos-cents anys de la redacció d’aquest poema de només quinze versos. Prop de la casa paterna del poeta, allà on havia nascut i on vivia, hi ha un turó solitari on el poeta anava a meditar. Llavors era un lloc sense gaire vegetació i per això el poeta parla de turó erm, en el sentit d’incultivat. Ara, des fa uns cent anys, el lloc ha estat batejat com a Colle dell’Infinito, i està enjardinat i plantat d’arbres.

El poema és breu però ha generat una gran quantitat d’estudis i comentaris. Leopardi, assegut al turó, davant d’una bardissa que li tapa el primer terme, deixa perdre la vista horitzó enllà i s’imagina uns espais immensos i un silenci i una quietud fondíssims. I sent com els temps passats i els actuals (els de la seva època) li venen al pensament: “i l’etern em revé, i les èpoques mortes”. I en aquesta immensitat se li nega el pensament i li és dolç, diu, naufragar en aquest mar. I res més. Ja he dit que era un poema brevíssim.

D’on li ve tanta fama? Doncs de la sensació d’infinit que provoca en el lector i de la perfecció de la redacció del text. Quinze versos d’onze síl·labes, separats en dues meitats de set versos cadascuna per un vers on ens diu que davant de tanta immensitat, davant d’aquella imatge de l’infinit, el cor per poc no se li esglaia. Aquí hi ha, per a mi, la clau del poema. A l’original, “ove per poco il cor non si spaura…” Aquesta ‘u’ de ‘spaura’ és realment un pou de por, per dir-ho com Ferrater. Una ‘u’ del tot intraduïble, evidentment. Tot el poema és un joc descriptiu real i imaginari ple de riquesa fònica que s’endú el lector fins al fons d’aquest mar on negar-s’hi és d’una dolcesa extraordinària.

D’on ve la idea del poema? Els savis s’han trencat el cap per trobar fonts d’inspiració temàtica del poema, a més, esclar, de la situació real del lloc d’inspiració. Hi ha un pensament de Pascal que diu: “Le silence éternel de ces espaces infinis m’effraie” [El silenci etern d’aquests espais infinits m’esglaia]. El parentiu de Pascal amb ‘L’infinito’ no es pot negar, però Leopardi no podia conèixer aquest pensament perquè l’edició completa dels ‘Pensaments’ de Pascal és del 1844 i Leopardi va morir el 1837. En canvi sí que va llegir, segur, en una antologia de textos que es troba a la biblioteca del seu pare, i que va ser un llibre de capçalera del poeta, un fragment de Rousseau que diu: “[…] l’esprit perdu dans cette immensité, je ne pensois pas, je ne raisonnois pas, je ne philosofois pas: je me sentois avec une sorte de volupté accablé du poids de cet univers; je me livrois avec attendrissement à la confusion des grandes idées; j’amois à me perdre en imagination dans l’espace; mon coeur resserré même dans les bornes des êtres s’y trouvait trop à l’étroit, j’étouffois dans l’univers. J’aurais voulu m’élancer dans l’infini […]” [amb l’esperit perdut en aquesta immensitat, no pensava, no raonava, no filosofava: em sentia ple d’una mena de voluptat, esclafat pel pes d’aquest Univers; em lliurava amb tendresa a la confusió de les grans idees; m’agradava perdre’m amb la imaginació dins l’espai; el meu cor, tancat entre els límits dels éssers, s’hi sentia massa constret, m’ofegava dins de l’Univers. Hauria volgut llançar-me dins de l’infinit]. Jo crec que aquest text sí que va influir en el contingut del poema leopardià. Però Leopardi era un poeta i li va donar una forma incomparable. Va convertir en una obra d’art unes idees o unes sensacions que, a part de Rousseau, ves a saber d’on li venien.

Hi ha un poema de Verdaguer, ‘Vora la mar’, escrit el 1883, que comença amb una situació paral·lela a la del Leopardi de ‘L’infinito’: “Al cim d’un promontori que domina / les ones de la mar, / quan l’astre rei cap a ponent declina / me’n pujo a meditar. // Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa / contemplo mon no-res; / contemplo el mar i el cel, i llur grandesa / m’aixafa com un pes”. Suposo que Verdaguer havia llegit ‘L’infinito’, perquè Leopardi era un poeta que no havia de ser estrany a un poeta català cultivat. La sensació d’aquest no-res verdaguerià que l’aixafa, que el nega, provocada per aquesta contemplació de la naturalesa en la seva infinitud, sempre m’ha semblat molt leopardiana.

Celebrem, doncs, els dos-cents anys del poema de Leopardi i la seva presència en les nostres lletres.

Posted on

La contemplació del cel

[Esborrany]

El llibre d’Henoc: Llibre del canvi de les lluminàries celestials, el sol i les estrelles entrant i sortint per les 12 portes del cel.

Plató i que el que contempla es faci semblant al contemplat

Zohar: Actuando como guardianes de este mundo están todas las estrellas del firmamento y cada objeto individual del mundo tiene a una estrella especialmente designada para que lo cuide. La hierba y los árboles, el pasto y las plantas silvestres, para florecer y multiplicarse deben tener el poder de las estrellas por encima de ellos mirándolos a cada uno en un modo muy particular. El gran número de planetas y estrellas de todos los tipos emergen al principio de la noche y brillan hasta las tres horas menos cuarto después de la medianoche. A partir de ese momento sólo salen unas cuantas. No es sin propósito que todas las estrellas brillan y sirven. Algunas, cumpliendo su deber durante toda la noche, hacen que la planta que está especialmente bajo su cuidado brote y florezca. Otras comienzan sus actividades al advenimiento de la noche y vigilan a su objeto correspondiente hasta la medianoche. Y otras más, cuando han emergido y quedado en conjunción con la planta en especial sobre la que influyen, así rápidamente completan su deber especial noche a noche. Cuando cumplen con su tarea, estas estrellas se desvanecen de este mundo, ascendiendo al sitio que les corresponde en las alturas.
El libro de la sabiduría excelsa del Este habla de estrellas con colas rastreras, cometas que desde los cielos gobiernan y dirigen el crecimiento de ciertas hierbas en la tierra del tipo conocido como «elixir de la vida» e influyen asimismo en el crecimiento de piedras preciosas y oro que se encuentran en aguas poco profundas, en el seno de altas montañas; y el crecimiento de éstas sucede a merced al resplandor de aquella cola luminosa dejando rastro tras estas estrellas a lo largo del firmamento.

Kant, el cel estrellat damunt meu

Rilke. Primera Elegia, “Alguns estels prou et demanaven que els seguissis el rastre”.

Virgili. Geòrgiques. “No és endebades que sotgem la posta i l’eixida de les constel·lacions, així com les quatre estacions diverses que es reparteixen igualmente l’any.”

Astrologia, “starry night theology”

Posted on

Els destins de les ànimes

maig 2019

Ens ha “tocat” viure una determinada vida, naixem a un lloc i temps determinats, en una família determinada, tenim una herència genètica, uns pares. Això determina una part de la nostra vida, alhora que el que ens va passant i ens conformant i anem decidint, fa que puguem dir que ens acabem autodeterminant. És suggerent la idea que ens han “assignat” un paper d’entre molts possibles. Aquesta idea és clara en diferents treballs:

El mite d’Er de Plató

El Zohar, on le sànimes arriben a protestar pel destí assignat: En el momento en que el Ser Supremo, bendito sea, estaba a punto de crear el mundo, decidió formar todas las almas que a su debido tiempo fueran dispensadas para los hijos de los hombres, y cada alma fue formada exactamente para el cuerpo que estaba destinada a vigilar. Escrutando cada uno, vio que entre ellos había algunos que caerían en los caminos del mal en el mundo. A cada uno, a su debido tiempo, el Ser Supremo, bendito sea, lo convidó a ir a él y luego dijo: Anda, desciende a éste y a aquel lugar, a éste y a aquel cuerpo. Y sin embargo, con cierta frecuencia, el alma replicaba: Señor del mundo, yo estoy alegre de permanecer en este este sitio y no tengo deseo alguno de partir con rumbo a otro donde estaré en esclavitud y no permaneceré inmaculada. Ante lo cual el Ser Supremo, bendito sea, replicaba: Tu destino es y ha sido desde el día de tu formación, ir a ese mundo. Luego el alma, dándose cuenta de que no podía desobedecer, involuntariamente descendía y entraba a este mundo.

La meva simulació de la ruleta dels destins

 

Posted on

Cristianisme 3. 1300 – 1610

[A Orient arriba el domini islàmic. A Occident l’església creix en poder terrenal, floreixen les arts però també la corrupció que donarà lloc a la reforma]

Església ortodoxa a Orient

1453 Constantinopla és conquerida i tota l’església del pròxim orient quedarà sota domini turc fins el 1919?, tolerada però sense poder.

L’església ortodoxa russa queda fora del seu control cap el 1200. [i el 1917 amb la revolució bolxevic també caurà).

Aïllada d’occident, no prendrà part en el debat reforma – contrareforma.

Església llatina

1378 – 1416 Papes a Avinyó sota control francès, cisma d’occident, disputa política.

Esplendor cultural i corrupció al renaixement italià 1375 – 1520: The Renaissance was a period of great cultural change and achievement, marked in Italy by a classical orientation and an increase of wealth through mercantile trade. The City of Rome, the Papacy, and the Papal States were all affected by the Renaissance. On the one hand, it was a time of great artistic patronage and architectural magnificence, where the Church patroned such artists as Michelangelo, Brunelleschi, Bramante, Raphael, Fra Angelico, Donatello, and da Vinci. On the other hand, wealthy Italian families often secured episcopal offices, including the papacy, for their own members, some of whom were known for immorality, such as Alexander VI and Sixtus IV.

Reforma

Precedents de John Wycliff (1330–1384) i Jan Hus (1369?–1415) contra la corrupció, defensant la relació entre l’home i Déu amb la Bíblia sense sacerdots i bisbes. Perseguits.

1517 Luter  (1483 – 1546) publica les Ninety-five Theses i el 1521 es prohibeixen a 7, there was no schism until the 1521 Edict of Worms. The edicts of the Diet condemned Luther and officially banned citizens of the Holy Roman Empire from defending or propagating his ideas.

Huldrych Zwingli (1484 1531) Reforma a Zurich.

John Calvin (1509 1564) Església reformada a Ginebra

 

  • 1521 Reforma de Luter. Luterans, 74M als països Nòrdics i Litònia (mantenen l’eurcaristia)
  • 1552 Reformistes, Calvi (no accepten la presència real de Jesús a l’eucaristia). Calvinism is largely represented by Continental Reformed, Presbyterian, and Congregationalist traditions. The biggest Reformed association is the World Communion of Reformed Churches with more than 100 million members in 211 member denominations around the world. Present a Suïssa, Escòcia, els emigrants a Amèrica que seran els presbiterians, i també Corea i Indonesia. (estem predestinats al pecat a no ser que Déu ens vulgui salvar [però curiosament això no condueix al derrotisme sinó a una moral del treball]
  • 1527 Anabaptisme, amb 100M, Mennonites 2.1, baptistes alemanys 1.5, Amish 0.3 o Hutterites. Rebutgen el baptisme dels infants, s’ha de fer d’adult.
  • 1534 Anglicanisme, Henri VIII rebutja l’autoritat del Papa, que ara tindrè l’arquebisbe de Canterbury. El 1549 es publica el Book of Common Prayer que conté les pregàries per a cada dia i els sagraments. Amb uns 85M de membres, 26 a Anglaterra, 36 a Àfrica i la resta a altres llocs on han emigrat anglesos.

 

Contrareforma

1534 Ignacio de Loyola funda la Compañía de Jesús. Retir i exercicis espirituals, organització mig militar, universitats [ els franciscans predicaran la pobrsa, els dominicans la repressió i els Jesuïtes serà el petit reducte de saber amb censura quan arribi la il·lustració].

1545  – 1563 Concili de Trento

The Council of Trent (1545–1563), initiated by Pope Paul III (1534–1549) addressed issues of certain ecclesiastical corruptions such as simony, absenteeism, nepotism, the holding of multiple church offices by one person, and other abuses, as well as the reassertion of traditional practices and the dogmatic articulation of the traditional doctrines of the Church, such as the episcopal structure, clerical celibacy, the seven Sacraments, transubstantiation (the belief that during mass the consecrated bread and wine truly become the body and blood of Christ), the veneration of relics, icons, and saints (especially the Blessed Virgin Mary), the necessity of both faith and good works for salvation, the existence of purgatory and the issuance (but not the sale) of indulgences, etc. In other words, all Protestant doctrinal objections and changes were uncompromisingly rejected.

In terms of politics, the Counter-Reformation included heresy trials, the exiling of Protestant populations from Catholic lands, the seizure of children from their Protestant parents for institutionalized Catholic upbringing, a series of wars, the Index Librorum Prohibitorum (the list of prohibited books), and the Spanish Inquisition.

 

Posted on

Xina

Introducció Geografia   |    Història   |    Filosofia i religió |   Literatura   |   Art    | Altres Música Cuina. |    El llegat     |     La meva experiència

pendent: disseny i arts decoratives, música, cinema, cuina, literatura a banda de la poesia (premis nobel, policiaca, ciència ficcio)

Geografia

Muntanyes
Al nordest les muntanyes de Tian Shan i el desert de  Taklamakan . Al nord el desert de Gobi limitant amb Mongòlia. Al sudoest la meseta del Tibet que limita amb les muntanyes del Karakoram i Pamir a l’oest amb Pakistan, i l’Himalaia al sud amb la Índia. Al centre hi ha les grans planes travessades pels grans rius.

Rius
Al nord limitant amb Rússia, el riu Amur (Heilong Jiang).
El Yellow River (Huang He) neix al Tibet i desemboca al nord, al mar groc.
Separats per les muntanyes Qin, més al sud el més llarg, el Yangtze del Tibet a prop de Shanghai. (Clima de boscos caducifolis temperats). Al  sud clima subtropical, amb el Zhujiang (Pearl River), amb les contribucions del Xi (Oest), Dong (Est), and Bei (Nord), acabant amb un gran delta a Hong Kong [paisatge de turons verticals].

El riu  Mekong comença a Xina al nord de l’himalaia i creuarà tot el sudest asiàtic. El Brahmaputra neix al Tibet i serà un tributari del Ganges.

Regions

23 províncies (省 shěng) (incloent Taiwan),5 regions autònomes (自治区 zìzhìqū) amb minories ètniques i 4 grans municipis, Beijing (capital política), Shanghai (centre financer), Tianjin (port industrial), Chongqing (gran metròpoli interior). Shenzhen, Zhuhai, Xiamen i Hainan són regions especials per afavorir la inversió.

  • Nord-est. Liaoning, Jilin, Heilongjiang, Mongòlia interior (regió autònoma). Antiga zona industrial (Manxúria).
  • Nord. Beijing i Tianjin, Hebei, Shanxi. Ningxia (Regió autònoma hui). Capital, política i muralles.
  • Centre-est. Henan, Shandong, Anhui. Bressol de civilització xinesa.
  • Est. Shanghai, Jiangsu, Zhejiang. Riquesa, desenvolupament econòmic.
  • Sud-est. Fujian (Xiamen regió especial), Guangdong (la més poblada, motor industrial), Guangxi (regió autònoma zhuang) amb Hainan. Hong Kong i macau com a regions administratives especials (antigues colònies britànica i portuguesa) Comerç, cultura cantonesa. Shenzen i Zhuhai amb règim especial per a zona industrial i tècnica.
  • Sud-oest. Hubei, Yunnan (rural, turisme), Guizhou (més pobre i rural), Sichuan (cultura i paisatge, ChengDu) i Chongqin, Tibet (regió autònoma tibetans, repressió i alhora inversió i subvencions). Ètnies, paisatges naturals.
  • Nord-oest. Xinjiang (regió autònoma uigurs musulmans, kazakhs, rica en recursos naturals com petroli, gas, cotó), altament controlada amb repressió, sense desenvolupar malgrat la inversió estatal.)
    Qinghai, Gansu. Rutes de la Seda, desert, minories, poca densitat.

Regions avançades

  • Regió del Delta del riu Iang-Tsé a l’est, amb Shanghai, Jiangsu, Zhejiang tenen un alt PIB per càpita, urbanització, serveis avançats, i gran presència d’inversió estrangera. Centre financer i tecnològic (Shanghai, Hangzhou). Indústria electrònica, automòbil, moda, i comerç marítim.
  • Regió del Delta del riu Perla (Sud de la Xina) amb Guangdong (Shenzhen, Guangzhou), Hong Kong, Macau. Motor de les exportacions xineses (electrònica, tèxtils, tecnologia). Forta presència d’empreses multinacionals.

Indústria

  • Centre-Est: Shandong (CE)– petroquímica, acer, maquinària.  Henan – manufactura lleugera i pesant.
  • Nord: Hebei  – acer, ciment (però amb alts nivells de contaminació).
  • Sud oest: Hubei (Wuhan) – centre d’automòbils i tecnologies avançades. Sichuan – indústria mixta (tecnologia, aeroespacial, alimentació)

Història

Centres de poder. Vall del Groc (nord): Chang’an, Luoyang i Kaifeng van dominar en èpoques antigues. Desplaçament cap al sud: Hangzhou i Nanjing van guanyar importància quan el nord era envaït (p. ex., per jurchens o mongols). Beijing va consolidar-se com a capital “definitiva” des dels Yuan (estratègia contra nòmades del nord).

2PAX0 Paleolític Xina i Japó -50000 -8000

2NAX1 Neolític Xina Grans rius -8000 -1700

2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221.

  • Anyang (殷墟)  Dinastia Shang (c. 1600–1046 aC) [Huang He]
  • Haojing (鎬京, prop de l’actual Xi’an). Dinastia Zhou Occidental (1046–771 aC)

Època imperial

2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.

  • Xianyang (咸陽, prop de Xi’an)  Capital de Qin Shi Huang, amb el seu mausoleu (Exèrcit de Terracota).
  • Chang’an (長安, avui Xi’an),  Capital de l’Han Occidental (ruta de la Seda).
  • Luoyang (洛陽), Capital de l’Han Oriental (centre cultural budista).
  • Chengdu (成都): Capital de regnes com Shu (Tres Regnes) i centre cultural del sud-oest.

3AX01 Xina Tang 618 960.

  • Chang’an (長安, avui Xi’an), Ciutat més gran del món (1 milió d’habitants), cosmopolita amb mercaders perses i turcs.
  • Luoyang (洛陽), Segona capital, important per al budisme.
  • Guangzhou (广州): Port important des de la dinastia Tang (ruta marítima de la Seda). [prop de Hong Kong]

3AX02 Xina Song 960 1280.

  • Kaifeng (開封) [Huang he, est de Xi’an).  Capital dels Song del Nord (floriment econòmic, pintura “Along the River During the Qingming Festival”).
  •  Hangzhou (杭州). Capital dels Song del Sud (1138–1276), famosa per la seva bellesa (“paradís a la Terra”). [Yangtze, sud de Xanghai]

3AX03 Xina Yuan 1280 1368.  3AX04 Xina Ming 1368 1644. 4AX01 Xina Qing 1644 1912

  • Beijing (北京). Yuan (mongols): Kublai Khan la va fer capital (Dadu). Ming i Qing: Ciutat Prohibida construïda (1420), centre de poder fins al 1912.
  • Nanjing (南京). Capital dels Ming (1368–1421) abans del trasllat a Pequín. [oest de Xanghai]

Xina i Taiwan
5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020

  • Nanjing, capital de la República de la Xina (1912–1949).
  • Beijing, capital de la RP Xina (des del 1949) i seu del govern comunista.
  • Xangai (上海),  principal centre econòmic des del segle XIX (no capital, però ciutat global).
  • Hong Kong i Macau, centres colonials (britànic/portuguès) i avui regions administratives especials.

Filosofia i religió

Confucianisme

Taoisme

Budisme

Literatura

Introducció.  Dinasties Zhou, Han   Tang     Song  Yuan   Ming Qin i moderna

> peripecis mico  // Liu ci xin ciència ficció

ART

Pintura, escultura, cal·ligrafia, ceràmica

Arquitectura i jardins

l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

Altres

Música

Tan Dun Concert d’aigua

Cuina

també? l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

>> a cuina + receptes + canvi dinars, te verd i arròs cada dia
Del llibre de LUYU, maneres de prendre el te.
Dinastia TANG: te en pols, bullir l’aigua fins que les bombolles siguin com ulls de peix i el so com el vent en els pins. Afegir sal. Reservar aigua. Remenar. Afegir te en pols. Aturar el bull i servir.
Dinastia SONG: Te remenat. escalfr un bol. Afegir te en pols. Dissaoldre’l amb aigua calenta. Remenar amb una brotxa de bambú. afegir més aigua i remenar.[com el japonès].
Dinastia MING. Escalfar la tetera i descartar l’aigua. Afegir fulles. Rentar les fulles amb aigua bullent i descartar l’aigua. afegir aigua i tapar la tetera. Com que van veure que amb les teteres molt grans amb molt de te canviava el sabor, van anar fent teteres més petites fins arrigar al GUNFU, propi de Fujian. Escalfar la tetera i buidar l’aigua sobre tapa de manera que caigui aks 3 bols. Posar fulles de te i aigua. Tirar aigua bullent a sobre per mantenir-la calenta, 1 minut. Vessar el te fent cercles sobre els tres bols per que quedi igual [a proporció, més te i menys temps d’infusió]

cinema:

subgenere arts marcials Wu Xia

wong kar mai

La meva xina

A Solius hi havia un disc amb música xinesa que sonava estranya a les meves oïdes. A l’adolescència vaig “descobrir” la poesia en les cançons de Mahler del Cant a la terra.

Any 2005

com més cutre el lloc, més bo el menjar. + refinament hongkong

Els pandas, fòssils vivents del pleistocè>>enllaç a museu vida

imaginació viure a pekin o chengdu

em va canviar la manera de menjar, arròs els migdies

novles policiaques jutge dee

Any 2010

asd

>> imaginari: veure imatges generades per cgpt + llocs on hauria viscut a imaginari i preparar una galeria virtual de pintura, ceràmica, cerimònia de te, jardí, taoisme, erstaurant

 

Posted on

Índia 1947 –

Gandhi assassinat

Lluites  sagnants entre hindus i musulmans

Ressorgiment intolerant hindu, continuen les castes

Terrorisme a Pakistan

Posted on

Índia 1805 – 1947

Primer, influència de la East India Company, i al final, colònia de dret a partir de 1858 després d’una revolta ferotgement reprimida.

1885 Congrés nacional

1906 Lliga musulmana

1915 Ghandi torna a la Índia

1947 Partició amb musualmans a Pakistan i Bangladesh

Posted on

Índia 1526 -1805

1526 – 1805

Imperi mogol [mughal, no confondre amb el mongol]

Aquest imperi fou el resultat de l’expansió dels mongols al segle XVI sota la impulsió de Bàber (1483-1530), turcomongol islamitzat de cultura persa. Amb la dominació de la seva dinastia, s’instaurà una fórmula de govern basada en la tolerància religiosa i en una certa igualtat davant l’impost, així com un període de gran floriment cultural i artístic. Al seu apogeu, l’imperi mogol va representar un exemple destacable d’Estat centralitzat i tolerant; la seva extensió, el respecte que inspirava als seus veïns, la riquesa exhibida a la cort i en les construccions van fascinar bon nombre de visitants estrangers, que l’anomenaren l'”imperi del Gran Mogol”. Si aquesta esplendor i aquesta tolerància cultural no sobrevisqueren plenament al seu principal promotor, l’emperador Àkbar, facilitaren nogensmenys l’obertura de l’Índia a la resta del món i en particular a les empreses colonials dels europeus.

Bàber, turc nusulmà, en no poder-se expandir cap a l’oest, derrotà el sultà de Delhi i estableix la capital a Agra.

1542 – 1605 Akbar, que impulsà les arts.

1632: TAJ MAHAL l’emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l’emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l’escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.

A partir de 1707 perden influència.

Posted on

Índia medieval 600 – 1526

600 – 1206

Diferents regnes al nord, al sud (Deccan)

Consolidació de l’hinduisme

1206 – 1526  Sultanat de Delhi

Nòmades d’Àsia agafen el control. Respecten els costums de la població no musulmana i contenen els atacs mongols.

Posted on

Índia antiga, 6500 BCE – 600 CE

6500 BCE: evidència d’agricultura i ramaderia a Mehrgarh i el que ara és Balochistan.

2500 – 1900 BCE: Civilització de vall de l’Indus [riu que va de L’Himalaia a Karachi, Pakistan], Monhenjo-daro i Harappa.

[la resta ?]

2000 – 500 BCE  Cultura Veda al Punjab i plana del Ganges.. Composició dels Vedas associats amb l’hinduisme, així com el sistema de castes.

Buda (480 BCE – 400 BCE)

Jainisme

300 BCE – 187 BCE Imperi Maurya, ab Asoka controlant gairebé tot el continent llevat del sud

187 BCE – 200 CE

Indo escites

Imperi Kushan

altres

200 CE – 563 CE Imperi Gupta

The Gupta Empire was an ancient Indian empire existing from the mid-to-late 3rd century CE to 543 CE[3]. At its zenith, from approximately 319 to 543 CE, it covered much of the Indian subcontinent.[4] This period is called the Golden Age of India by some historians.[5][note 1] The ruling dynasty of the empire was founded by the king Sri Gupta; the most notable rulers of the dynasty were Chandragupta I, Samudragupta, and Chandragupta II alias Vikramaditya.[note 2] The 5th-century CE Sanskrit poet Kalidasa credits the Guptas with having conquered about twenty-one kingdoms, both in and outside India, including the kingdoms of Parasikas, the Hunas, the Kambojas, tribes located in the west and east Oxus valleys, the Kinnaras, Kiratas, and others.[8][non-primary source needed]

The high points of this period are the great cultural developments which took place primarily during the reigns of Samudragupta I, Chandragupta II and Kumaragupta I[9]. Many of the literary sources, such as Mahabharata and Ramayana, were canonised during this period.[10] The Gupta period produced scholars such as Kalidasa,[11] Aryabhata, Varahamihira, and Vatsyayana who made great advancements in many academic fields [12][13][14]. Science and political administration reached new heights during the Gupta era [15]. The period gave rise to achievements in architecture, sculpture, and painting that “set standards of form and taste [that] determined the whole subsequent course of art, not only in India but far beyond her borders”.[16] Strong trade ties also made the region an important cultural centre and established the region as a base that would influence nearby kingdoms and regions in Burma, Sri Lanka, and Southeast Asia.[17][unreliable source?] The Puranas, earlier long poems on a variety of subjects, are also thought to have been committed to written texts around this period.[18]

 

Posted on

Cristianisme 0

ESBORRANY
visió general, d’altres posts segueixen l’evolució de les diferents esglésies

Christianity is an Abrahamic religion based on the life and teachings of Jesus of Nazareth, as described in the New Testament. Its adherents, known as Christians, believe that Jesus Christ is the Son of God and savior of all people, whose coming as the Messiah was prophesied in the Old Testament.[2]

Depending on the specific denomination of Christianity, practices may include baptism, Eucharist (Holy Communion or the Lord’s Supper), prayer (including the Lord’s Prayer), confession, confirmation, burial rites, marriage rites and the religious education of children. Most denominations have ordained clergy and hold regular group worship services.

Christianity developed during the 1st century CE as a Jewish Christian sect of Second Temple Judaism. It soon also attracted Gentile God-fearers, which lead to a departure from Jewish customs, and the establishment of Christianity as an independent religion. During the first centuries of its existence Christianity spread throughout the Roman Empire, and also to Ethiopia, Transcaucasia, and some parts of Asia.

Constantine the Great converted to Christianity and decriminalized it via the Edict of Milan (313). The First Council of Nicaea (325) established a uniform set of beliefs across the Roman Empire. By 380, the Roman Empire designated Christianity as the state religion.[3][4][5][6] The period of the first seven ecumenical councils is sometimes referred to as the Great Church, the united full communion of the Roman Catholic Church, Eastern Orthodox Church, and Oriental Orthodoxy, before their schisms.

Oriental Orthodoxy split after the Council of Chalcedon (451) over differences in Christology. The Eastern Orthodox Church and the Catholic Church separated in the East–West Schism (1054), especially over the authority of the Pope. Similarly, in 1521, Protestants split from the Catholic Church in the Protestant Reformation over Papal primacy, the nature of salvation, and other ecclesiological and theological disputes.[7]

Following the Age of Discovery (15th–17th century), Christianity was spread into the Americas, Oceania, sub-Saharan Africa, and the rest of the world via missionary work and colonization.[8][9][10]

There are 2.3 billion Christians in the world, or 31.4% of the global population.[11][12] Today, the four largest branches of Christianity are the Catholic Church (1.3 billion), Protestantism (920 million), the Eastern Orthodox Church (260 million)[13] and Oriental Orthodoxy (86 million).

Christianity and Christian ethics have played a prominent role in the development of Western civilization,[14][15][16][17][18] particularly around Europe during late antiquity and the Middle Ages. Despite a declining trend in membership in the West,[19] Christianity remains the dominant religion in the region, with more than 70% of the population identifying as Christian.[20]

451 Concili de Calcedònia, separació de l’ortodòxia oriental per discrepàncies Cristològiques, ( l’armenia, copta  (i etíop) i siríaca ), amb uns 80M A Egipte i Etiopia, Síria i Armènia.

1054 Gran Cisma, separació de l’ortodòxia de l’est. Actualment 200-260M de membres a Rússia i Georgia. (Grècia i Antioquia quedaran sota domni Otomà del 1453 a 1915).

La resta, és l’església Catòlica (o llatina), va retrocedir a Occident amb la Reforma però es va extendre a Amèrica llatina. Actualment són uns 1300M.

1521 Reforma de Luter, Calvi, Anglicanisme, 920M de Protestants, que no accepten l’autoritat de Roma i discrepen pel que fa a certs sacraments.

  • 1521 Reforma de Luter. Luterans, 74M als països Nòrdics i Litònia (mantenen l’eurcaristia)
  • 1552 Reformistes, Calvi (no accepten la presència real de Jesús a l’eucaristia). Calvinism is largely represented by Continental Reformed, Presbyterian, and Congregationalist traditions. The biggest Reformed association is the World Communion of Reformed Churches with more than 100 million members in 211 member denominations around the world. Present a Suïssa, Escòcia, els emigrants a Amèrica que seran els presbiterians, i també Corea i Indonesia. (estem predestinats al pecat a no ser que Déu ens vulgui salvar [però curiosament això no condueix al derrotisme sinó a una moral del treball]
  • 1527 Anabaptisme, amb 100M, Mennonites 2.1, baptistes alemanys 1.5, Amish 0.3 o Hutterites. Rebutgen el baptisme dels infants, s’ha de fer d’adult.
  • 1534 Anglicanisme, Henri VIII rebutja l’autoritat del Papa, que ara tindrè l’arquebisbe de Canterbury. El 1549 es publica el Book of Common Prayer que conté les pregàries per a cada dia i els sagraments. Amb uns 85M de membres, 26 a Anglaterra, 36 a Àfrica i la resta a altres llocs on han emigrat anglesos.
    • 1738 Evangelics. D’origen metodista i pietista, van tenir un gran creixement a Anglaterra (Metodistes) i Estats Units (Fonamentalistes, Pentecostals)amb el Great Awakening. Són uns 285M. Conversionism, or belief in the necessity of being “born again“, has been a constant theme of evangelicalism since its beginnings. To evangelicals, the central message of the gospel is justification by faith in Christ and repentance, or turning away, from sin. Conversion differentiates the Christian from the non-Christian, and the change in life it leads to is marked by both a rejection of sin and a corresponding personal holiness of life. A conversion experience can be emotional, including grief and sorrow for sin followed by great relief at receiving forgiveness. The stress on conversion differentiates evangelicalism from other forms of Protestantism by the associated belief that an assurance of salvation will accompany conversion.

dsf

Posted on

Cristianisme 2. Edat mitjana 476 – 1300

476 – 799

L’emperador Romà tenia la seu a Constantinopla. A Orient es van mantenir les estructures de diòcesis i els canvis van ser més lents. A Occident el papa havia de mantenir l’equilibri amb l’emperador romà i els nous governants als territoris ocupats pels bàrbars.

Sant Benet (480 – 547). Vida monàstica primer a Subiaco i després a Montecassino, fundant més monestirs cadascun amb un abat i 12 monjos. La seva regla se seguirà a tots els monestirs d’occident. ( text ): “La vida del religiós o religiosa és dividida en períodes regulars de son, de pregària, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball físic. |  El dia comença a mitjanit, amb el servei de les matines, seguit de l’ofici de prima, seguit a l’aurora pel cant de les laudes. Abans de l’arribada de les espelmes de cera al segle XIV, era fet en la foscor o amb un mínim d’enllumenat. Aquests oficis podien ser molt llargs, de vegades fins a trenc d’alba però consistien generalment a cantar tres salms, tres respons, una lliçó (lectura de la Bíblia), i un himne, afegint cada dia la celebració d’un sant local. |   Els monjos es retiraven llavors per a dormir i es despertaven a les 6 hores, es rentaven i escoltaven missa. Llavors es reunien per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis. També hi havia temps per les activitats personals com la lectura o el treball fins a les 9 del matí. Es feia «l’ofici de tercera» per continuar després amb altres treballs. Al migdia deien l’ofici de sexta i després menjaven. Després d’un breu període per a la migdiada, el monjo es podia retirar fins a l’ofici de nona, cap a les 3 de la tarda. Després venien els treballs al jardí i d’altres serveis fins a dues hores abans del crepuscle. Cap a les 6, les vespres, després les completes cap a les 7 i en acabar-se anaven a dormir per aixecar-se aviat per a les matines.

Occident 476 – 799

Els monestirs irlandesos, expansió de les illes al món germànic

Sant Patrick, Columba, Agustí

Va començar una expansió del cristianisme, a partir de Prominent  Saints Patrick, Columba  and Columbanus. Columba ] ( 521 –  597) was an Irish abbot and missionary evangelist credited with spreading Christianity in what is today Scotland at the start of the Hiberno-Scottish mission. He founded the important abbey on Iona, which became a dominant religious and political institution in the region for centuries. [que vaig veure a la illa de Iona, a Escòcia]. Un monestir antic és del de Glendalough que vaig visitar amb la Maria]

The Anglo-Saxon tribes that invaded southern Britain some time after the Roman abandonment, were initially pagan, but converted to Christianity by Augustine of Canterbury on the mission of Pope Gregory the Great.

Segons la tradició, Gaul, un company de Comlombanus va fundar el que acabaria sent l’abadia de St.Gallen el 612.

Cap el 800 Book of Kells, evangelis il·luminats.

Orient 476 – 799

724 Iconoclastes. Després de les derrotes davant l’islam, es va pretendre “purificar” la fe prohibint les representacions de Crist i es va destruir bona part de l’art fet fins aleshores.

800 – 1299

Amb Carlemany i Lluís el Pietós hi ha cert creixement cultural, es funden escoles i biblioteques.

Moviment monàstic seguint la regla de Sant benet. El Cistercenc a Citeaux. A third level of monastic reform was provided by the establishment of the Mendicant orders. Commonly known as friars, mendicants live under a monastic rule with traditional vows of poverty, chastity, and obedience, but they emphasise preaching, missionary activity, and education, in a secluded monastery. Beginning in the 12th century, the Franciscan order was instituted by the followers of Francis of Assisi, and thereafter the Dominican order was begun by St. Dominic.

Lluita entre gobernants (Henri IV) i el papa sobre qui tenia la potestat de nomenar els bisbes.

Moviument càtar i repressió. Inquisició.

Conversió d’escandinàvia, eslaus, Bulgària.

1054 El Cisma Orient – Occident

Though normally dated to 1054, the East-West Schism was actually the result of an extended period of estrangement between Latin and Greek Christendom over the nature of papal primacy and certain doctrinal matters like the Filioque, but intensified by cultural and linguistic differences.

Les croades

Posted on

Hipòtesi extinció dels dinosaures

https://www.newyorker.com/magazine/2019/04/08/the-day-the-dinosaurs-died

The Hell Creek Formation spanned the Cretaceous and the Paleogene periods, and paleontologists had known for at least half a century that an extinction had occurred then, because dinosaurs were found below, but never above, the KT layer. This was true not only in Hell Creek but all over the world. For many years, scientists believed that the KT extinction was no great mystery: over millions of years, volcanism, climate change, and other events gradually killed off many forms of life. But, in the late nineteen-seventies, a young geologist named Walter Alvarez and his father, Luis Alvarez, a nuclear physicist, discovered that the KT layer was laced with unusually high amounts of the rare metal iridium, which, they hypothesized, was from the dusty remains of an asteroid impact. In an article in Science, published in 1980, they proposed that this impact was so large that it triggered the mass extinction, and that the KT layer was the debris from that event. Most paleontologists rejected the idea that a sudden, random encounter with space junk had drastically altered the evolution of life on Earth. But as the years passed the evidence mounted, until, in a 1991 paper, the smoking gun was announced: the discovery of an impact crater buried under thousands of feet of sediment in the Yucatán peninsula, of exactly the right age, and of the right size and geochemistry, to have caused a worldwide cataclysm. The crater and the asteroid were named Chicxulub, after a small Mayan town near the epicenter.

 

Posted on

Cristianisme 1. 33 – 476

[Dels pocs seguidors inicials, expansió pels viatges dels apòstols, persecució, expansió i creació d’estructures de bisbes, oficialització per Constantí, definició del símbol o Credo, consolidació del Canon, escisió de l’ortodòxia Oriental, Monestirs]

wikipedia

Els apòstols prediquen el missatge de Jesús, segons  els Actes. Els primers seguidors de Jesús eren jueus apocalíptics.

Una primera comunitat s’estableix a Antioquia [actualment Turquia, prop de Síria, a la mateixa latitud que Alep.

Pau de Tars Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió pel camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l’encàrrec de predicar l’evangeli als “gentils” (és a dir, els no jueus) de l’imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d’Àsia Menor i d’Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània. Se li atribueix l’escriptura de catorze cartes o epístoles, conegudes com a Epístoles Paulines que constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i d’orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d’un judaisme nacionalista i tancat que n’amenaçava la universalitat. Pau és venerat com a sant per tota la cristiandat. La seva festivitat se celebra el 29 de juny juntament amb la de Sant Pere, mentre que la festivitat de la seva conversió és el 25 de gener.

Proto-orthodox Christianity
Main article: Proto-orthodox Christianity

The development of doctrine, the position of orthodoxy, and the relationship between the various opinions is a matter of continuing academic debate. Since most Christians today subscribe to the doctrines established by the Nicene Creed, modern Christian theologians tend to regard the early debates as a unified orthodox position against a minority of heretics. Other scholars, drawing upon distinctions between Jewish Christians, Pauline Christianity, and other groups such as Marcionites and Montanists, argue that early Christianity was always fragmented, with contemporaneous competing beliefs.[13]

Church Structure and the episcopacy

In the post-Apostolic church, bishops emerged as overseers of urban Christian populations, and a hierarchy of clergy gradually took on the form of episkopos (overseers, in-spectors; and the origin of the term bishop) and presbyters (elders; and the origin of the term priest), and then deacons (servants). But this emerged slowly and at different times for different locations. Clement, a 1st-century bishop of Rome, refers to the leaders of the Corinthian church in his epistle to Corinthians as bishops and presbyters interchangeably. The New Testament writers also use the terms overseer and elders interchangeably and as synonyms.[14]

Post-apostolic bishops of importance include Polycarp of Smyrna, Clement of Rome, and Ignatius of Antioch. These men reportedly knew and studied under the apostles personally and are therefore called Apostolic Fathers. Each Christian community also had presbyters, as was the case with Jewish communities, who were also ordained and assisted the bishop. As Christianity spread, especially in rural areas, the presbyters exercised more responsibilities and took distinctive shape as priests. Lastly, deacons also performed certain duties, such as tending to the poor and sick. In the 2nd century, an episcopal structure becomes more visible, and in that century this structure was supported by teaching on apostolic succession, where a bishop becomes the spiritual successor of the previous bishop in a line tracing back to the apostles themselves.

The diversity of early Christianity can be documented from the New Testament record itself. The Book of Acts admits conflicts between Hebrews and Hellenists, and Jewish Christians and Gentile Christians, and Aramaic speakers and Greek speakers. The letters of Paul, Peter, John, and Jude all testify to intra-Church conflicts over both leadership and theology. In a response to the Gnostic teaching, Irenaeus created the first document describing what is now called apostolic succession.[15]

As Christianity spread, it acquired certain members from well-educated circles of the Hellenistic world; they sometimes became bishops, but not always. They produced two sorts of works: theological and “apologetic“, the latter being works aimed at defending the faith by using reason to refute arguments against the veracity of Christianity. These authors are known as the Church Fathers, and study of them is called patristics. Notable early Fathers include Ignatius of Antioch, Polycarp, Justin Martyr, Irenaeus of Lyons, Tertullian, Clement of Alexandria, and Origen of Alexandria.

El 313 Constantí i Licinius emeten l’edicte de Milà que oficialitza la religió cristiana. La mare de Constantí, Helena, hauria viatjat a Jerusalem i fet construir una església al lloc del Sant Sepulcre. Constantí construeix Constantinopla i en farà la capital de l’imperi.

Entre les comunitats hi ha un debat sobre la naturalesa de Jesús. L’arrianisme afirmava que “Arri sostenia que el Fill va ser la primera criatura creada per Déu abans del principi dels temps. Segons l’arrianisme, aquest Fill, que després es va encarnar en Jesús, va ser un ésser creat amb atributs divins, però no era Déu en i per si mateix. ”

324 Concili de Nicea

Es condemna l’Arrianisme.

S’estableix el “símbol de Nicea”, modificat després a Constantinopla, que segueix essent pràcticament el mateix:

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra, De totes les coses visibles i invisibles

I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, Nascut del Pare abans de tots els segles Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada El qual per nosaltres els homes I per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare i tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts i el seu regnat no tindrà fi. Crec en l’Esperit Sant Que és Senyor i infon la vida Que procedeix del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca del profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat i espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén

Organització

Seguint l’estructura de l’impoeri es creen diòcesis regides per bisbes. Les principals són Roma (el bisbe de la qual té la primacia), Constantinopla, Jerusalem, Antioquia i Alexandria.

Debats i concilis

Mare de Jesús però no mare de Déu, Nestorianisme, Concili de Efès (451)

Concili de Calcedònia, contra el miafisitisme. Cisma de l’església oriental ortodoxa, ( l’armenia, copta  (i etíop) i siríaca ).

Vida monàstica

Dins de l’església copta, van aparèixer una sèrie d’ermitans que feien vida ascètica al desert.

Sant Antoni (251 – 356), ( té el vessant de patró dels animals, i se’l representa amb un porquet, i el vessant del sant resistint les temptacions. Les històries de les seves temptacions pel dimoni seran representades per Hyeronimus Bosch i altres. Flaubert li dedicà una novel·la).

Sant Jeroni (331 – 420) Ermità i traductor de la Bíblia. Molt representat a la història de l’art.

Sant Basili de Cesarea (335 – 379). El 355 va tornar a Cesarea i va fer un temps d’advocat però aviat ho va deixar per dedicar-se a la vida religiosa tal com també va fer la seva germana Macrina. El 357 va viatjar per Síria, Palestina i Egipte per aprendre de la vida monàstica i a la tornada es va retirar a una muntanya a la vora del riu Iris prop de Neocesarea on va viure en reclusió per 13 anys fundant el monestir d’Ibori. Allí la família tenia una finca on Basili va reunir un grup de devots als que es va unir aviat Gregori Nazanzié. En aquests anys es va dedicar a la lectura i el seu escriptor favorit fou Orígens. Va predicar també per tot el Pont. |  Va viure a la Capadòcia, va construir cases pels pobres. Va moderar les pràctiques extermes d’ascetisme definint une línies moderades al Asketikon, The most striking qualities of the Basilian Rule are its prudence and its wisdom. It leaves to the superiors the care of settling the many details of local, individual, and daily life; it does not determine the material exercise of the observance or the administrative regulations of the monastery. Poverty, obedience, renunciation, and self-abnegation are the virtues which St. Basil makes the foundation of the monastic life. Link. La seva regla s’extengué primer a la Capadòcia i després a tots els monestirs de l’església oriental.

 

Posted on

La Bíblia, Torah, Tanakh, Talmud

Tanakh, la Bíblia hebrea té 24 llibres, 5 al Pentateuc, 8 de profetes (Nevim), i 11 didàctics (Ketuvim).

La Torah, Pentateuc (hebreu), escrit durant l’exili a Babilònia sVI BCE a partir de tradicions orals més antigues, la jahvista, la elohista, la Deutoronòmica i la Sacerdotal.

  • Gènesi: la creació, Abram, Isaac, Jacob, Josep
  • Èxode: el captiveri a Egipte, Moisès i la travessa del deser (hebereu, tradicionalment atribuït a Moisès mateix, es creu que fou escrit durant l’elixi a Babilònia a partir de tradicions orals anteriors.
  • Levític: [normes i costums]
  • Nombres: [normes i costums]
  • Deutoronomi: [normes i costums]

Nevi’m, Profetes: Josué, Jutges, Samuel, Reis  |   Isaïes, Jeremies, Ezequiel  |  els profetes menors. [escrits durant el captiveri a Babilònia)

Ketuvim: Salms, proverbis, Job. | llibres per a certes ocasions  Càntic dels càntics (Pessah la pasqua jueva que commemora la sortida d’Egipte) , Rut (Shavuot, la pentecosta), Lamentacions (tishva) , Eclesiastès (es llegeix a la festa del Sukkot), Ester. |  Daniel, Esra i Nehemies, Cròniques. [possiblement a l’epoca del segon temple 500-70, 450-200 Eclesiastès o Kohelet]

Els llibres de Tobit, Judit, Macabeus, Saviesa, Sirach i Baruc són inclosos pels catòlics i ortodoxos però exclosos per jueus i protestants.

Original en hebreu (encara que el document més antic a vegades és en grec koiné, l’estil evidencia que és una traducció d’una llengua semítica), les fonts més antigues, són la traducció grega de la Septuaginta (-200), la traducció a l’assiri de la Pehitta, la Torah samaritana. Entre els segles VII i X es consolidà el text masorètic en hebreu que es correspon bastant bé amb els fragments que s’han trobat als rotlles del mar mort. Algun text, com el  profeta Daniel, estava escrit en arameu.

Des d’Alexandre, la llengua comuna a Orient era el grec koiné

La Torah oral: Mishnah, Gemara, Talmud

A més de la Torah escrita, que Déu hauria entregat a Moisès, hi ha la Torah oral que s’hauria anat transmetent oralment des dels temps de Moisès.  “Represents those laws, statutes, and legal interpretations that were not recorded in the Five Books of Moses, the “Written Torah” (Hebrew: תורה שבכתב, Torah she-bi-khtav, lit. “Torah that is in writing”), but nonetheless are regarded by Orthodox Jews as prescriptive and co-given. This holistic Jewish code of conduct encompasses a wide swathe of rituals, worship practices, God–man and interpersonal relationships, from dietary laws to Sabbath and festival observance to marital relations, agricultural practices, and civil claims and damages. ”

The major repositories of the Oral Torah are the Mishnah, compiled between 200–220 CE by Rabbi Yehudah haNasi, and the Gemara, a series of running commentaries and debates concerning the Mishnah, which together form the Talmud, the preeminent text of Rabbinic Judaism.

Canon del nou testament

Els 27 llibres del Nou testament (els quatre evangelis, Actes dels apòstols i Epístoles) ja es feien servir per Origenes.

Escrits en grec koiné entre el 100 i 300 CE.

El 382 El Papa Damasus encarregà a Sant Jeroni la traducció de la Bíblia al llatí i es fixen els llibres del Nou Testament. Es coneixerà com la Vulgata.

El 1545 el Concili de Trento fixa la traducció de sant Jeroni, la Vulgata, com a text oficial.

Traduccions

The first complete Catalan Bible translation was produced by the Catholic Church, between 1287 and 1290. It was entrusted to Jaume de Montjuich by Alfonso II of Aragon. Remains of this version can be found in Paris (Bibliothèque Nationale). El 1478 Bonifaci Ferrer. Ferrer’s translation, known as the Valencian Bible, was printed in 1478 before any Bible was printed in English or Spanish.

1522 Bíblia de Luter

1611 King James Bible, projecte encarregat pel rei a 47 estudiosos que la fixà per a l’Església d’Anglaterra.

La Bíblia de Montserrat

New Yorker sobre les traduccions i com  reflecteixen el pensament i la peosia de cada època.

Manuscrits de la mar morta: trobats el 1947 a les coves de Qumran. Probablement amagats pels Essenis en temps de la revolta contra els romans. Ara es conserven al Shrine of the Book. L’estudi dels manuscrits bíblics de Qumran ha demostrat que, a l’època anterior a l’aparició del cristianisme, la tradició textual bíblica era molt més plural i variada que no que s’esperava.

Nag Hammadi: el 1945 es van trobar a la ciutat egípcia de Nag Hammadi un conjunt de textos gnòstics, en copte, parts del corpus hermeticum, una traduccó de Plató i els anomenats evangelis gnòstics, Tomàs, Felip, així com diversos apocalipsis.

Altres: Els Actes de Joan, amb l’himne de la dansa. llibre d’Henoc

Selecció textos bíblics

Posted on

Solitude. Chagall

Israel Museum.

In 1933, the Nazi party came to power in Germany on a platform that, among other things, openly espoused hatred against Jews and called for their repression and removal from Germany. Germany, however, was far from being the only country to have such a change. Eastern Europe, where there was a historically large population of Jewish people, anti-Semitism was a recurring problem that intensified every few decades before dying down again.

The 1930s saw another such cycle in that area of the world and Chagall, as an Eastern European Jew himself, with many friends and family in those countries, felt this rise of anti-Semitism strongly. In 1934, while in Warsaw, Poland, Chagall witnessed one of his friends assaulted in the street for his religious beliefs. In 1937, the Nazis confiscated 59 of Chagall’s paintings then on the territory of Germany and showed them as part of an exhibition entitled Degenerate Art (Entartete Kunst).

The painter’s response was to attempt to reconcile the two conflicting religions, Judaism and Christianity, through art. In Chagall’s painting Solitude (1933), he depicts the profound sadness and pain felt by the Jewish people in the brewing storm.

www.marcchagall.net