Orient

Història: Recorregut |   Etapes  | Les 5 “cases” de la història


Prehistòria

[el primer lloc on l’home va anar a parar després de deixar Àfrica migracions Haplogrup G-M201]

2PO00 Paleolític Orient mitjà t1: -70000 t2: -10000

Pastors a Aràbia, conreu de cerals a Anatòlia, Mesopotàmia i Jericó.

2NOA0 Neolític Orient Aràbia t1: -10000 t2: 610
2NOT0 Neolític Orient Anatòlia, Mesopotàmia, Jericó t1: -10000 t2:-3000
2NOP0 Neolític Orient Pèrsia t1: -10000 t2: -539


Orient a l’antiguetat

[ origen de l’alfabet (sistemes d’escriptura) i de les religions monoteistes ]

2HOC0 Canaà, Fenícia t1: -3000 t2: -539
2HOM0 Mesopotàmia t1: -3000 t2: -539

2HOA0 Anatòlia Hitites t1: -3000 t2: -539 (després Pèrsia, Grècia Hel·lenística i Roma)

2HOP0 Pèrsia Aquemènida t1: -539 t2: -330. 2HOP1 Pèrsia Parta t1: -146 t2: 224. 2HOP2 Pèrsia Sassànida t1: 224 t2: 643


Islam

3OI01 Islam t1:643 t2:1453  (el Magrib i Orient Pròxim passa a l’imperi otomà 4OT01, la resta a Pèrsia 4OP01; anterior el Magrib de Bizanci 3EB01, Iraq i Iran de la Pèrsia Sassànida 2HOP2 )

3OT01 Turcs t1:1071 t2: 1453 (anterior Bizanci 1071 3EB02  643 3EB01 500, Imperi Romà 2HER3, 2HER2, grècia Hel·lenística 2HEG3 i Pèrsia Aquemènida 2HOP0)


Imperi otomà

[es tallen les ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. Pèrdua de pes d’Àsia (Ha Moderna)

4OP01 Pèrsia Savàfida t1:1453 t2: 1784

4OT01 Imperi Otomà t1: 1453 t2: 1566. 4OT02 Declivi imperi otomà t1: 1566 t2: 1840


Orient contemporani

Desfeta de l’imperi otomà a la WWI,. Turquia moderna. Petroli a Aràbia. Israel i conflicte. Radicalisme islàmic.

Iran i Afganistàn
5OI01 1784-1945. 5OI02 1945-1979. 5OI03 La revolució islàmica 1979-2020.

Turquia
5OT01 Imperi Otomà 1840-1919. 5OT02 República de Turquia 1919-2020.

Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània
5OP01Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel 1919-1948. 5OP02 Orient Pròxim, Estat d’Israel 1948-1979. 5OP03 Orient Pròxim, Al Qaida, Guerra Iran-Iraq, guerra civil Síria 1979-2020.

Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman
5OA01


Orient arriba al s19 amb dues potències debilitades. Pèrsia, en conflicte amb Rússia i pressionat per Gran Bretanya des d’Índia i Pakistan. L’imperi otomà ja ha perdut el nord d’Àfrica i és disputat als Balcans.

Amb la WWI queda reduït a Turquia, que Ataturk empren un camí més allunyat de l’islam. Els balcans s’independitzen i l’Orient Pròxim queda sota el control de França i Anglaterra. Als ’30, Aràbia que fins ara era un país d’emirs pastors nòmades, descobreix petroli.

Amb la WWII l’orient Pròxim s’independitza, s’estableix l’estat d’Israel i comença el conflicte entre Israel i tots els seus veïns, la guerra dels 6 dies. Pau amb Egipte, el 1979. Exportació del conflicte al Líban i part de Síria, que es converteixen en bases de Hesbola.

A partir de 1979 l’islam es radicalitza, primer a Iran [quina és la causa fonamental? el rebuig a Israel? conflictes entre sunnites i xiis?   els germans musulmans a Egipte?]. La revolució islàmica de Khomeini, que “ha fet del fonamentalisme islàmic una força política” va canviar una monarquia que s’estava modernitzant per una teocràcia basada en la tutela dels juristes islàmics. Va ser un moviment contra la tendència a la modernització i que tenia el suport d’occident.[ potser una gent desesperada que creien que els canvis no els anirien bé ]. Potser ara els iranians creien que la revolució els prometia el cel i els va dur un infern.

A cada país àrab hi ha tensió, si és que no guerra, entre sunnites (Aràbia) i xiites (Iran). [Conflicte entre tradició/modernització i millora de vida, ocupació i extracció de recursos per part d’estrangers/beneficis pel país, modernització model occidental/modernització comunista, acceptació d’Israel/guerra i resistència].

Turquia es modernitza, apropament a Europa que és refusat i retorn d’un islamisme i autoritarisme amb Erdogan.

Guerra Iran-Iraq 1980-1988. Iraq envaeix Kuwait i és expulsat. El 2003 els USA envaeixen Iraq sota pretextos falsos, pretenen imposar un règim democràtic i fracassen.

Conflicte sense fi entre Israel i Palestina, amb atacs terroristes de Hesbola i Hamas, i mesures d’ocupació de territoris i exclusió per part d’Israel. Pau amb la majoria de països àrabs llevat d’Iran.

Ocupació russa d’Afganistan, de l’ajuda nordamericana a la resistència apareixerà Al-qaida. Ocupació americana després dels atacs a les torres bessones.

2011 Guerra civil a Síria, entre el règim Baaz que té el suport de Rússia, una oposició que inicialment reclamava millores de vida però que acaba essent absorbida per l’estat islàmic d’Alqaida.

La península àrab passa a ser grup d’emirs enriquits pel petroli, amb societats tradicionals islàmiques, que exporten un islam integrista sunni i salafista-wahab (finançament d’Aràbia Saudí i Qatar). Guerra civil al Iemen on Al-qaida té bases.


Actualitzacions

Rússia 4. Els tsars. 1547 – 1721

Tsardom of Russia (1547–1721)

Ivan IV, the Terrible

Ivan IV was the Grand Prince of Moscow from 1533 to 1547, then “Tsar of All the Russias” until his death in 1584.

The development of the Tsar’s autocratic powers reached a peak during the reign of Ivan IV (1547–1584), known as “Ivan the Terrible”.[56][57] He strengthened the position of the monarch to an unprecedented degree, as he ruthlessly subordinated the nobles to his will, exiling or executing many on the slightest provocation.[46] Nevertheless, Ivan is often seen as a farsighted statesman who reformed Russia as he promulgated a new code of laws (Sudebnik of 1550),[58] established the first Russian feudal representative body (Zemsky Sobor), curbed the influence of the clergy,[59] and introduced local self-management in rural regions.[60

Israel 6. 1947 – ara

Estat d’Israel

[ l’arrel del problema palestí són els cristians. Quan es van convertir en la religió de poder, els cristians van perseguir els jueus a Bizanci. aquests es van escampar per Europa. Els musulmans van ser més tolerants amb ells, es van poder tornar a establir a Jerusalem i a l’Espanya musulmana va florir la cultura. Però a mesura que el cristianisme buscava consolidar-se contra un enemic, van anar essent atacats i reclosos en guetos.

El 1290 van ser expulsats d’Anglaterra, de diversos llocs de França. El 1492 van ser expulsats d’Espanya. La resta de comunitats van sobreviure, atacades sovint, a Alemanya i països de l’est – dels pocs on podem trobar-hi sinagogues – fins arribar a la bogeria dels nazis.

Si els cristians no haguessin perseguit els jueus, aquests no haurien hagut de deixar mai la seva terra. I un cop fora, si tota l’Europa cristiana no els hagués perseguit i, finalment, volgut exterminar, no haurien hagut de buscar un refugi definitiu a la Palestina controlada pels britànics fundant l’estat d’Israel]

 

Israel 4. 1517 – 1884

The European Enlightenment and Haskalah (18th century)
During the period of the European Renaissance and Enlightenment, significant changes occurred within the Jewish community. The Haskalah movement paralleled the wider Enlightenment, as Jews in the 18th century bega

 

19th century

An 1806 French print depicts Napoleon Bonaparte emancipating the Jews.
Though persecution still existed, emancipation spread throughout Europe in the 19th century. Napoleon invited Jews to leave the Jewish ghettos in Europe and seek refuge in the newly created tolerant political regimes that offered equality under Napoleonic Law (see Napoleon and the Jews). By 1871, with Germany’s emancipation of Jews, every European country except Russia had emancipated its Jews.

Israel 3. Edat mitjana. 324 – 1517

https://en.wikipedia.org/wiki/Jewish_history#Middle_Ages

 

Byzantine period (324–638 CE)
Main article: Jews of Byzantium
Jews were also widespread throughout the Roman Empire, and this carried on to a lesser extent in the period of Byzantine rule in the central and eastern Mediterranean. The militant and exclusive Christianity and caesaropapism of the Byzantine Empire did not treat Jews well, and the condition and influence of diaspora Jews in the Empire declined dramatically.

 

Islamic period (638–1099)
Main article: History of the Jews under Muslim rule
In 638 CE the Byzantine Empire lost control of the Levant. The Arab Islamic Empire under Caliph Omar conquered Jerusalem and the lands of Mesopotamia, Syria, Palestine and Egypt. As a political system, Islam created radically new conditions for Jewish economic, social, and intellectual development.[37] Caliph Omar permitted the Jews to reestablish their presence in Jerusalem–after a lapse of 500 years.[38] Jewish tradition regards Caliph Omar as a benevolent ruler and the Midrash (Nistarot de-Rav Shimon bar Yoḥai) refers to him as a “friend of Israel.”[38]

 

Jewish Golden Age in early Muslim Spain (711–1031)
Main article: Golden age of Jewish culture in Spain
The Golden Age of Jewish culture in Spain coincided with the Middle Ages in Europe, a period of Muslim rule throughout much of the Iberian Peninsula. During that time, Jews were generally accepted in society and Jewish religious, cultural, and economic life blossomed.

A period of tolerance thus dawned for the Jews of the Iberian Peninsula, whose number was considerably augmented by immigration from Africa in the wake of the Muslim conquest. Especially after 912, during the reign of Abd-ar-Rahman III and his son, Al-Hakam II, the Jews prospered, devoting themselves to the service of the Caliphate of Cordoba, to the study of the sciences, and to commerce and industry, especially to trading in silk and slaves, in this way promoting the prosperity of the country. Jewish economic expansion was unparalleled. In Toledo, Jews were involved in translating Arabic texts to the Romance languages, as well as translating Greek and Hebrew texts into Arabic. Jews also contributed to botany, geography, medicine, mathematics, poetry and philosophy.[41]

 

Crusaders period (1099–1260)
Main article: History of the Jews and the Crusades
See also: Siege of Jerusalem (1099)

 

Mamluk period (1260–1517)
In the years 1260–1516, the land of Israel was part of the Empire of the Mamluks, who ruled first from Turkey, then from Egypt. The period was characterized by war, uprisings, bloodshed and destruction. Jews suffered persecution and humiliation, but the surviving records note at least 30 Jewish urban and rural communities at the opening of the 16th century.

Israel 2. Domini romà. 63 BCE – 324

63 BCE Els Romans conquereixen Palestina

Segle I BCEamb construeix el segon temple que serà destruït pels romans el 70 CE per reprimir una revolta.

Al temps de Jesús “Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the Pharisees, Sadducees, Zealots, Essenes, and Christians. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.[127] Christianity survived, but by breaking with Judaism and becoming a separate religion; the Pharisees survived but in the form of Rabbinic Judaism (today, known simply as “Judaism”). The Sadducees rejected the divine inspiration of the Prophets and the Writings, relying only on the Torah as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees’ belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The Samaritans practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)

El 132-136 va tenir lloc la revolta Bar Kokhba dels jueus a la província de Judea desencadenada pel descontent per la dominació romana i el projecte de fundar una nova ciutat sobre les runes de Jerusalem, Aelia Capitolina, amb un temple dedicat a Júpiter a la muntanya del Temple. L’emperador Hadrià envia el 134 un exèrcit amb sis legions i esclafa la rebelió. Moriran uns 500m jueus, canviarà el nom al mapa pel de Síria Palestina i prohibirà als jueus que entrin a Jerusalem.

[encara quedarà població al país, però aquesta és una de les causes de la diàspora]

 

Israel 1. 1500 BCE – 63 BCE

wikipedia, Ancient Jewish history (c. 1500 BCE – 63 BCE) , Roman rule in the land of Israel (63 BCE – 324 CE), Middle Ages  324 1517, 5 Early Modern period, s xix, sxx fins holocaust, l’estat d’israel


1500 BCE Tot i la narració fundacional d’Abram i l’èxode des d’Egipte, no hi ha evidència història que el poble d’Israel hagués hagut de deixar la seva terra.  (Veure Judaisme). Sembla que hi havia una confederació de dotze tribus.

1000 BCE

 

regne d’Israel [al nord, com Galilea?] i Judea

Click title to show track
israel