Symphonie Diagonale Viking Eggeling 1923 (wk)
Rotlle de viatge d’August de Saxònia. 1575
Un rotlle odòmetre que mesurà un viatge d’unes 15 milles saxones (uns 100 km). Un dibuix d’una brújola indica els canvis de direcció. S’il·lustren les poblacions i els rius.
Mathematischer Physicalischer Salon. Dresden
[ deu ser el primer log de viatge]
Neustrelitz
Els jardins de la residència dels ducs de Mecklemburg-Strelitz van ser dissenyats pel paisatgista prussià Jean Joseph Lenné sobre un antic jardí barroc.
Un temple d’estil clàssic recorda la reina Louise de Prússia.
Sanssouci. Potsdam
Fridrich der Grosse el va encarregar a Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff el 1745 com a residència d’estiu, un lloc d’esbarjo on escapar de la pompa i cerimònia de la cort (sanssouci, sense preocupacions). .ion, rather than a seat of power.Molt més petit que Versailles, tot just 10 habitacions, en estil rococó. Els jardins són unes terrasses de vinya amb una bassa al final. Al parc hi ha un pavelló xinès.
És on el rei tocava la flauta acompanyat del fill de Bach i on li va encarregar l’ofrena musical.
Schloss Branitz
Amb 60 anys, Hermann, príncep de Pückler-Muskau va crear un parc a l’estil anglès on abans hi havia només una extensió de sorra. Va concebre’l fent una transició de bosc a jardí més definit des de l’exterior fins al voltant del castell, amb diversos llacs. Un tret remarcable són dues piràmides, record del viatge del príncep a l’Orient de 1834 a 1840. Una d’elles és enmig d’un llac i hi va ser enterrat.
Canaletto. Runes Kreuzkirche. 1765
Gemälde Galeria alte Meister. Dresden.
Giorgione. Venus adormida. 1510
Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden.
Acabada per Tiziano. (wk)
7′ 2024.
Atribuida a Giorgione (1477-1510) de fa temps es considerava que els paisatges els havia acabat Tiziano (1490-1576) i ara potser es creu que també va fer la figura. (Els edificis de la dreta apareixen en una altra obra de Tiziano)
És el primer nu de la pintura occidental (hi ha un gravat amb una posició semblant a la Hypnerotomachia Poliphili de 1499. El naixement de Venus de Botticelli de 1480 està més cobert.). [I un dels millors, si comparem amb les resta). La Tempestat que s’exposa a la Galleria de l’Accademia de Venècia, el primer paisatge.
[La figura té una serenitat dolça. Fa pensar en la calor de l’estiu per que s’hagi pogut adormir sense tenir fred. Fa pensar també en la confiança de poder estar nua sense que haver de patir per si algú la mira o li vol fer mal. El cap recolzat al braç dret i la ma esquerra descansant relaxadament sobre la vulva.
Hi ha un contrast de tons, la seva pell blanca i el llençol blanc, emmarcats en el coixí vermell i l’herba fosca.
Hi ha cinc plans: L’herba amb flors, un segon prat amb la bardissa a l’esquerra, Un poble amb una fortalesa i dos arbres. Uns camps i boscos més lluns i, al fons, unes muntanyes i un mar o un llac.]
Gemäldegalerie Alte Meister. Dresden
Antonello da Messina. Sant Sebastià. 1477
Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden
La pintura sorprèn, primer per l’audaç perspectiva, amb un punt fuga baix, a l’alçada dels genolls que fa la figura de Sant Sebastià si aparentment més alta que els edificis del paisatge urbà.
En segon lloc, sorprèn per la calma. Un home acaba de ser martiritzat, lligat a un pal, ferit amb quatre fletxes. El cos nu, no expressa cap dolor, suaument corbat, i la mirada d’ell amunt a l’esquerra, com meditant. L’escenari que l’envolta també li és indiferent, ningú fa cas al màrtir. A l’esquerra un home dormint a terra, una dona amb un nen als braços. A la dreta dos soldats. A dalt al pont, dos grups de dones que han estès una catifa. Més al fons s’endevina una ciutat ideal, edificis blancs, nets, uns arbres. Dos homes grans conversant, i més lluny, en la gran esplanada, dues parelles més.
Un paisatge urbà molt buit, grans espais i perspectives, recorda la pintura metafísica de Giorgio da Chirico.
Antonello da Messina té un Sant Jeroni notable a la National Gallery.
Sant Sebastià s’ha representat sempre com un jove delicat i serè. Un de les representacions més conegudes és la de Guido Reni. La bellesa del cos i el patiment sofert amb serenitat van fer que molts gais s’hi veiessin reflectits, entre ells, Oscar Wilde i Mishima, que es va fer retratar com a tal. Com amb d’altres obres, com per exemple l’èxtasi de Sta.Teresa, hi ha una expressió que és tant èxtasi com agonia. (Liverpool Museum, Artnet ).
Rafael. Madonna Sixtina
Dresden. Gemäldegalerie Alte Meister.
Juny 2024. Estic 7 minuts observant-la a la postal. Tantes vegades que l’havia visitat, i ara hi trobo coses noves, com uns rostres d’àngels difuminats rera la cortina, la dinàmica de les mirades de les figures, la mare de Déu i el nen mirant a l’espectador, sant Sixte a ell, Sta Bàrbara als putti, i aquests amunt (diuen que potser Rafaello es va inspirar en uns nens que miraven l’aparador d’un forner), el moviment de la mare de Déu.
Clayton Cubitt. Hysterical literature
Sèrie de vídeos de dones llegint un llibre alhora que són estimulades per un vibrador.
PM Bach
BWV 846 El clave ben temperat. Preludi i fuga I en do.
preludi: 35 compassos ccbcc cbbad ggffe edGcc ff#abgg GGGGG GCCCC
fuga:27 compassos PDF
BWV 988 Aria de les Variacions Goldberg
3/4 16compassos + 16 compassos PDF
BWV 564. Orgue. Toccata, adagio i fuga en Do major
Tocatta: 12, 13-30 baix, 31-83. PDF
BWV008 Cantata Liebster Gott, wann werd ich sterben
(que escoltava arribant a Leipzig el desembre de 2012). 12/8 anacrusa el 14 comença el cor. Instrumental anacrusa 33. instru 51 68 compassos. PDF
Liebster Gott, wenn werd ich sterben? / Estimat Déu, quan em moriré?
Meine Zeit läuft immer hin, / els anys se me’n van escolant,
Und des alten Adams Erben, / i els hereus del vell Adam,
Unter denen ich auch bin, / d’entre els quals jo en sóc també,
Haben dies zum Vaterteil, / porten l’herència del pare,
Dass sie eine kleine Weil / puix després de curta estada,
Arm und elend sein auf Erden / pobres i mísers, al món,
Und denn selber Erde werden. / esdevindran terregada.
BWV 95 Christus, der ist mein Leben, aria tenor Ach, Schlage doch bald, selge stunde
Ach, schlage doch bald, selge Stunde, / Ah, que soni aviat, l’hora benaurada,
Den allerletzten Glockenschlag! / de la darrera campanada!
Komm, komm, ich reiche dir die Hände, / Vine, vine, que t’allargo les mans,
Komm, mache meiner Not ein Ende, / vine, i posa fi a tots els meus mals,
Du längst erseufzter Sterbenstag! / hora de la mort, tant de temps esperada!
102 compassos PDF [Un anhel de trobar la pau en la mort que suggereix la Toteninsel d’arnold Böcklin]
Protected: Any 2024
Els tres micos savis
Religió Budisme
[foto nikko]
Al temple
Protected: Any 2004
El palau de la memòria d’Hannibal Lecter
Els palaus de la memòria | Instants
A Hannibal, 1999, Thomas Harris fa una notable descripció del palau de la memòria d’Hannibal Lecter
His appointment as translator and curator of the Capponi Library is a considerable prize to him for several reasons: The spaces, the height of the palace rooms, are important to Dr Lecter after his years of cramped confinement. More important, he feels a resonance with the palace; it is the only private building he has ever seen that approaches in dimension and detail the memory palace he has maintained since youth.
p.112
[mentre viatja en avió, envoltat de gent insuportable]
As he had done in his cell so many times, Dr Lecter put his head back, closed his eyes and retired for relief into the quiet of his memory palace, a place that is quite beautiful for the most part. For this little time, the metal cylinder howling eastward against the wind contains a palace of a thousand rooms. As once we visited Dr Lecter in the Palazzo of the Capponi, so we will go with him now into the palace of his mind . . . The foyer is the Norman Chapel in Palermo, severe and beautiful and timeless, with a single reminder of mortality in the skull graven in the floor. Unless he is in a great hurry to retrieve information from the palace, Dr Lecter often pauses here as he does now, to admire the chapel. Beyond it, far and complex, light and dark, is the vast structure of Dr Lecter’s making. The memory palace was a mnemonic system well known to ancient scholars and much information was preserved in them through the Dark Ages while Vandals burned the books. Like scholars before him, Dr Lecter stores an enormous amount of information keyed to objects in his thousand rooms, but unlike the ancients, Dr Lecter has a second purpose for his palace; sometimes he lives there. He has passed years among its exquisite collections, while his body lay bound on a violent ward with screams buzzing the steel bars like hell’s own harp. Hannibal Lecter’s palace is vast, even by medieval standards. Translated to the tangible world it would rival the Topkapi Palace in Istanbul for size and complexity. We catch up to him as the swift slippers of his mind pass from the foyer into the Great Hall of the Seasons. The palace is built according to the rules discovered by Simonides of Ceos and elaborated by Cicero four hundred years later; it is airy, high-ceilinged, furnished with objects and tableaux that are vivid, striking, sometimes shocking and absurd, and often beautiful. The displays are well spaced and well lighted like those of a great museum. But the walls are not the neutral colors of museum walls. Like Giotto, Dr Lecter has frescoed the walls of his mind. He has decided to pick up Clarice Starling’s home address while he is in the palace, but he is in no hurry for it, so he stops at the foot of a great staircase where the Riace bronzes stand. These great bronze warriors attributed to Phidias, raised from the seafloor in our own time, are the centerpiece of a frescoed space that could unspool all of Homer and Sophocles. Dr Lecter could have the bronze faces speak Meleager if he wished, but today he only wants to look at them. A thousand rooms, miles of corridors, hundreds of facts attached to each object furnishing each room, a pleasant respite awaiting Dr Lecter whenever he chooses to retire there. But this we share with the doctor: In the vaults of our hearts and brains, danger waits. All the chambers are not lovely, light and high. There are holes in the floor of the mind, like those in a medieval dungeon floor-the stinking oubliettes, named for forgetting, bottle-shaped cells in solid rock with the trapdoor in the top. Nothing escapes from them quietly to ease us. A quake, some betrayal by our safeguards, and sparks of memory fire the noxious gases-things trapped for years fly free, ready to explode in pain and drive us to dangerous behavior . . . Fearfully and wonderfully made, we follow as he moves with a swift light stride along the corridor of his own making, through a scent of gardenias, the presence of great sculpture pressing on us, and the light of pictures. His way leads around to the right past a bust of Pliny and up the staircase to the Hall of Addresses, a room lined with statuary and paintings in a fixed order, spaced wide apart and well lit, as Cicero recommends. Ah . . . The third alcove from the door on the right is dominated by a painting of St Francis feeding a moth to a starling. On the floor before the painting is this tableau, life-sized in painted marble: A parade in Arlington National Cemetery led by Jesus, thirty-three, driving a ’27 Model-T Ford truck, a “tin lizzie,” with J. Edgar Hoover standing in the truck bed wearing a tutu and waving to an unseen crowd. Marching behind him is Clarice Starling carrying a .308 Enfield rifle at shoulder arms. Dr Lecter appears pleased to see Starling. Long ago he obtained Starling’s home address from the University of Virginia Alumni Association. He stores the address in this tableau, and now, for his own pleasure, he summons the numbers and the name of the street where Starling lives: 3327 Tindal Arlington, VA 22308 Dr Lecter can move down the vast halls of his memory palace with unnatural speed. With his reflexes and strength, apprehension and speed of mind, Dr Lecter is well armed against the physical world. But there are places within himself that he may not safely go, where Cicero’s rules of logic, of ordered space and light do not apply . . . He has decided to visit his collection of ancient textiles. For a letter he is writing to Mason Verger, he wants to review a text of Ovid on the subject of flavored facial oils which is attached to the weavings. He proceeds down an interesting flat-weave kilim runner toward the hall of looms and textiles.
p.203
The sight of Clarice Starling running through the falling leaves on the forest path was well established now in the memory palace of his mind.
It is a source of pleasure to him, reachable in less than a second starting from the foyer. He sees Starling run and, such is the quality of his visual memory, he can search the scene for new details, he can hear the big, healthy whitetails bounding past him up the slope, see the calluses on their elbows, a grass burr on the belly fur of the nearest. He has stored this memory in a sunny palace room as far as possible from the little wounded deer . . . p.232
His body was in the scrub room, but in fact he raced through the foyer of his memory palace, past the bust of Pliny and up the stairs to the Hall of Architecture. In a well-lit area dominated by Christopher Wren’s model of St Paul’s, the hospital blueprints were waiting on a drawing table. The Maryland-Misericordia surgical suites blueprints line for line from the Baltimore Department of Buildings. He was here. The dispensary was there. No. The drawings were wrong. Plans must have been changed after the blueprints were filed. The generators were shown on the other side in mirror-image space off the corridor to Suite A. Perhaps the labels were reversed. Had to be. He could not afford to poke around.
p.296
Clarice Starling’s memory palace is building as well. It shares some rooms with Dr Lecter’s own memory palace – he has discovered her in there several times but her own palace grows on its own. It is full of new things. She can visit her father there. Hannah is at pasture there. Jack Crawford is there, when she chooses to see him bent over his desk – after Crawford was home for a month from the hospital, the chest pains came again in the night. Instead of calling an ambulance and going through it all again, he chose simply to roll over to the solace of his late wife’s side of the bed. Starling learned of Crawford’s death during one of Dr Lecter’s regular visits to the FBI public Web site to admire his likeness among the Ten Most Wanted. The picture the Bureau is using of Dr Lecter remains a comfortable two faces behind.
p.396
In trying to understand the structure of Dr Lecter’s memory palace, I was aided by Frances A. Yates’s remarkable book The Art of Memory, as well as Jonathan D. Spence’s The Memory Palace of Matteo Ricci.
Nanzen-ji
Kyoto. El temple es remunta al 1291 i és la seu de la branca Nanzen-ji del Zen Rinzai. El jardí pertany a les dependència de l’abat i va ser construit cap el 1600 per Kobori Enshu.
Gingaku-ji
Kyoto. El jardí forma part del complex del Temple del pavelló de plata (Gingaku-ji), una construcció de la cultura Higashiyama Culture del període Muromachi period. Com altres va començar com una residència per un shogun, Ashikaga Yoshimasa i després va a passar a ser un Temple Zen, avui associat a la branca Shokoku-ji del Zen Rinzai.
El jardí s’atribueix al paisatgista Sōami. Un con de grava evoca el mont Fuji. La molsa és especialment important i se n’exposa una cinquantena de tipus diferents.
Ryogen-in
Kyoto. Un temple secundari del Daitoku-ji, de la branca Rinzai del budisme zen. Fundat per Kogaku Sōkō el 1509. Conté pintures del monjo Soami a qui a vegades s’ha atribuït el jardí sec. Però sembla que no té un significat religiós sinó que segueix la tradició dels paisatges xinesos de la dinastia Song (3AX02) representant un oceà i illes.
Al mateix complex del Daitoku-ji hi ha el Daisen-in.
Ryoan-ji
Kyoto. El temple de Ryōan-ji, “el drac en pau” pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del budisme Zen. El seu jardí kare-sansui (“dry landscape”) hauria estat construït a finals del s15 en terrenys que haurien estat propietat del clan Fujiwara. El temple va ser mausoleu d’emperadors.
El jardí evocaria la idea de del “wabi-sabi“, wabi la paret d’argila i sabi la grava. Cada dia els monjos hi passen el rasclet.
Kongobu-ji
Koya-san. Jardí modern, de 1984 en el temple principal del budisme Shingon a la muntanya de Koya, fundat per Kobo Daish el 816. L’edifici principal es construí el 1593. Un jardí de roca seca (banryutei) dels més grans del Japó.
Koko-en
Ritsurin koen
Takamatsu. Completat el 1745, jardins dels senyors feudals, públic el 1875. La muntanya Shiun serveix de fons.
Koraku-en
Okayama. El 1687 el daimyo Ikeda Tsunamasa l’encarrega a Tsuda Nagatada. El 1884 passa a ser públilc. Està concebut com una passejada (kaiyu) que va presentant diferents perspectives i escenes a mesura que avança.
Hama-Rikyu
Tokyo. Villa i jardí construïdes des del 1654 per generacions de Shogun Tokugawa. Servirà per rebre dignataris estrangers. El 1945 l’emperador el cedeix a la ciutat.
Protected: Any 2005
Alta muntanya
44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya
(Folch, Comprendre la Natura)
Regió boreoalpina.
Pinedes, avetoses, matollars: Vesc, Neret, Nabiu, Pi negre, avet, Falguera femella, Bàlec, Bedoll, Moixera de guilla, Reig bord, Saüc racemós.
62. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i xeròfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris teucrietosum catalaunici (1080). 63. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i mesòfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris typicum, Polygalo calcareae-Pinetum sylvestris (858 ). 64. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris typicum (985). 65. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesoxeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris galietosum rotundifoliae (99 Pirineu). 66. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Hylocomio-Pinetum catalaunicae typicum i abietetosum (686 Pirineu). 67. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i xeròfil: Arctostaphylo-Pinetum uncinatae rhamnetosum alpinae (671). 68. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i mesòfil, rarament amb avets (Abies alba): Pulsatillo-Pinetum uncinatae (516). 69. Boscos de pi negre (Pinus uncinata) subalpins, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae, Arctostaphylo-Pinetum uncinatae typicum (1909). 70. Boscos de pi negre (Pinus uncinata), subalpins, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae typicum, abietetosum albae, seslerietosum (1943). 71. Bosquina subalpina de bedolls: Thelypteridi limbospermae-Betuletum pubescentis (48)
72. Matollars acidòfils alpins: Rhododendro-Vaccinion, Loiseleurio-Vaccinion, Juniperion nanae (175).
Caducifolis: 43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: (199 Vall d’Aran). 45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: (62 Vall d’Aran)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).
Prats rasos i els feners: Ussona, Festuca supina, Gesp, Pèl caní, Còlquic ver, Tora blava, Genciana groga, genciana blava, Veladre, Ragalèssia de muntanya. 75. Pastures calcícoles de l’estatge alpí. 76. Pastures i petites landes acidòfiles de l’estatge alpí. 77. Vegetació de les molleres i els aiguamolls de l’alta muntanya.
Mulleres, rierols, roquissars: Càrex, Orquídia, Cotonera, Dròsera, Viola d’aigua, saxífraga d’aigua, Cardàmine d’aigua, Calta, Matafoc, Gregòria, Falzia prima, Crepis nan, Carraspic espatulat, Ranuncle glacial, Drìade, Linària alpina.
87. Vegetació de roques i tarteres calcàries d’alta muntanya. 89. Vegetació de roques i tarteres silícies d’alta muntanya
52. Verneda muntanyenca: Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae (395 rius Pirineu) [cerdanya]
79. Vegetació d’estanys d’alta muntanya: Littorellion, Potamion pectinati, Magnocaricion elatae (253)
La muntanya mitjana plujosa
44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya
(Folch, Comprendre la Natura)
Eurosiberià sec, Eurosiberià humit
Fagedes i rouredes humides: Faig, sanguinyol, Buixol, Rèvola, Roure de fulla gran, roure pènol, Lligabosc atlàntic, Avellaner, Tell, Noguera, El·lèbor verd, freixe. 38. Roureda de roure de fulla gran (611 Osona), 39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: (1132 Cadí), 40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba) (173 Prepirineu), 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: (506 Montseny), 42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea). 44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: (40 Prepirineu). 49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).
Pinedes i rouredes seques: Roure martinenc, Roure de fulla petita, Pinassa, Roure reboll, Pi roig, Teix, Comer, Grèvol, Auró negre, Fredolic, Carlet, Llenega, Gírgola, peu de rata, farinera borda, maduixera, arç blanc, Herba fetgera, Aranyoner, Marxívol, Roser, Violeta, Lleteresa de bosc, Epilobi, Didalera, Boixerola, Gerdera, Castanyer, molses. 27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea) capafonts + staColoma Queralt]
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)(695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)126 Montsec). 33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (9070. Prepirineu.). 34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (2396 Cadí Montseny). 35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens): (41 Albera)
Matollars, joncedes, herbassars: Boix, Espígol, Didalera groga, Gòdua, Bruguerola, Estepa de muntanya, Jonça, Falguera comuna, Espunyidera, Clavell de pastor, Ginebre, Orenga, Plantatge, Lleteresa de fulla prima, Camperol, Cama-sec.
Prat de dall: Milfulles, Angèlica de prat, Dactilis, Fromental, Herba esquellera, Cua de rata, trèvols de prats.
Roquissars: Altimira, Asarina, orella d’ós. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 88. Vegetació de roques i tarteres silícies de l’estatge montà i de terra baixa
Conreus montans: Patatera, Nap, Alfals, Blat de moro.
altres
53. Pollancredes i salzedes pirinenques: Lathraeo clandestinae-Populetum nigrae (79 Montsec)
59. Salzedes: Saponario-Salicetum purpureae, Salicetum atrocinereae-daphnoidis (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí)
Escultura Kei
Escultures de fusta al temple Kofuku-Ji a Nara. Postals. [fusta policromada amb un realisme expressionista que precedeix Miquel Àngel en 300 anys]
Unkei: Muchaku (MonjoAsanga, fundador de l’escola Yogachara), 1212
Koben, Tentoki, dimoni que protegeix del mal, 1215
Anònim Kongo Rikishi, Guerrer protector
El metro i trens imaginaris
A quines ciutats he anat en metro? Barcelona, Madrid, Paris, Londres, New York, Washington, Moscú, Tashkent, Beijing Tokyo, Roma, Budapest. El 2012 vaig passar un dia llegint l’Inferno de la Divina Comèdia.
[foto]
Quins trens nocturns? Barcelona-Madrid, 2000 Turquia Anakara Istanbul , 2005 Xina, 2007 Índia, 2010 Transmongolià, 2014 Tailàndia Bangkok a Chiang Mai, 2022 Uzbekistan: Tashkent- Khiva.
Puc imaginar trajectes de metro amb parades secretes i recorreguts secrets. A moltes ciutats hi ha estacions de metro fantasma, Barcelona, Paris, Estocolm.
En la ficció hi ha hagut metros fantàstics, com un vagó on uns vampirs feien una festa [night watch de Timur Bekmanbetov ? Una peli espanyola d’un tren solitari que acabava en una estació a les afores?]. Trens com Snowpiercer, en film i sèrie, amb agricultura, bestiar, vagons de luxe. Escenes a Some like it Hot amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. North by Northwest amb Gary Grant i Eva Marie Saint. Murder in the Orient Express 1985. New Yorker: The Enduring Romance of the night train.
Imagino vagons amb s’hi viuen activitats inusuals, trajectes que em duen a estacions desconegudes, temps diferents, arribar a les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino. Puc imaginar xarxes de metro de diferents ciutats connectades, i enllaços a trajectes en tren nocturn. I del tren nocturn puc passar al món dels despertars inesperats.
Vaig triar el metro per llegir l’inferno de la Divina Comèdia. Imaginava un metro que recorre els 9 cercles de l’infern, o unes línies que són biblioteca.
m1. S’atura enmig d’un túnel fosc i sense voler premo el botó per que s’obri la porta. Davant meu s’obre una altra porta en una estació desconeguda. Sembla Fontana però quan pujo les escales no som al 2023 sinó a la Gràcia de 1974. Fa calor, Franco encara és viu.
m2. El metro s’atura a una estació diferent, al costat hi ha una altra andana. Arriba un convoi buit. Hi pujo. Passa mitja hora fins que s’atura a una estació. Baixo, les parets són d’argila cuita. Alguns maons estan esmaltats de color blau. Al corredor hi ha un relleu monumental d’un toro alat amb un rostre humà amb barba, com el que recordo d’un museu. Pujo les escales i surto a una tenda enmig d’un desert. La porta ha quedat tancada. Hi ha una pista que passa pel costat i, ja que no puc tornar, decideixo seguir-la. Veig petjades de camell. Camino un parell d’hores. Tinc set. Arribo a un petit oasi on puc descansar a l’ombra, però no hi ha aigua. M’hi quedo fins que passa l’hora més forta del sol. A mitja tarda segueixo caminant. Ara tinc fred i a la set s’hi ha afegit la gana. No entenc com puc estar en un desert si el trajecte que he fet en metro només ha durat mitja hora. Ja fosqueja que la pista arriba a una tenda similar a la que havia accedit. Hi ha una porta oberta amb escales que baixen. A l’horitzó, més lluny, sembla que veig unes muralles i uns llums que oscil·len. Dubto si baixar les escales a veure si arriba un metro que em retorni a la meva realitat, o si continuar i explorar què hi ha.
m3. la porta s’obre a un corredor que segueixo i arribo a una altra andana. Al cap d’una estona s’atura un vagó restaurant, s’obren les portes i un maître em pregunta si tinc reserva. Dic que no i em diu que pot buscar una taula. Entro i el tren es posa en marxa. Tots els comensals estan vestits elegantment. Travessem un primer vagó que tot està ple. Al segon hi ha una taula individual. M’assec i em porten la carta. A la taula de la costat un matrimoni gran em saluden amb una inclinació de cap. En una altra taula dues dones elegants em miren. Trio d’entrant una amanida selyodka pod shuboi, de segon carré d’agneau amb verdura i de postre una tarta tatin. Les veïnes em pregunten on vaig i he de confessar que no ho sé, que he arribat una mica per atzar. M’expliquen que estan fent un viatge cultural i parlem de museus, Dresde, Hamburg, comento que prefereixo els museus que no són immensos com el Louvre. Em diuen si penso assistir al concert que hi ha tot seguit. El vagó s’atura a una estació i baixem tots. Anem a una sala ben il·luminada on un quartet de corda. Trio XV/28 de Haydn. El quartet No2 d’Otmar Schoeck. Acabat el concert tornem a l’andana i el cap em pregunta si tinc llit reservat. Dic que no i em diu que hauré d’esperar un proper tren que em retorni a l’inici. On deuen seguir?
m4. Baixo del vagó, pujo unes escales i em trobo en un barri que sembla abandonat. Vivendes on sembla que no hi viu ningú, papers a terra, naus industrials amb pintades. Camino fins al final del carrer. Sento alguns crits, un gos que borda. Decideixo tornar però em trobo que l’estació de metro està tancada. No tinc ni idea d’on sóc. Em poso a caminar. Al cap de mitja hora arribo a una zona on sembla que hi hagi una mica de vida. Recorda la Zona Franca. Els cartells estan en un idioma que no conec. Algú em crida alguna cosa en un idioma que no reconeixo i faig veure que no l’he sentit. Segueixo caminant decidit com si sabés on vaig. Al final veig el que sembla una estació. Baixo les escales, compro un bitllet i agafo el primer metro que arriba a veure on em porta.
m5. Passo a una línia diferent de metro i baixo a la següent estació. El primer que em sorprèn és que ningú no mira el mòbil. Però tampoc es miren entre ells. La gent sembla tenir la mirada fixa al buit. Observo que fan uns moviments amb els dits a l’aire. Un d’ells cau a la via i un tren se l’endu. Al cap d’un moment ve una mena de robot aspirador com una roomba i neteja les restes. Al meu costat n’hi ha un que repeteix els moviments de la mà, frenèticament i després es frega la parpella i mira al voltant, desorientat. M’adono que tots estan vivint i desplaçant-se amb alguna mena de visualitzador de realitat augmentada. Ningú no mira el que té al voltant realment. És com quan a la meva època, a l’hora de conduir ja gairebé només miràvem al GPS i no la carretera. Miro de sortir de l’estació i és un laberint de corredors sense cap cartell. Tothom va caminant segur i decidit cap a la seva destinació gràcies a les orientacions que van rebent dels implants que deuen portar. Miro de seguir on va la majoria. Pugen a una mena de corredor que es mou com els que hi ha als aeroports. A la sortida uns guàrdies m’aturen i em demanen activi la identificació. Suposo que no detecten l’implant que deu portar posat tothom. M’escanegen. [ cada estació 20 anys en el futur a seguir] [combinar tothom dormint programat per despertar-se al cap de xx anys ]
m6. Arribem a una estació anomenada “Final”. Baixen dos homes grans, una dona gran i el revisor recorda a un home més jove que ha li toca baixar. El tren segueix circulant. Baixo a certes estacions, en algunes treballo, en altres em diverteixo. I en acabar el dia sempre tornem a passar per l’estació “Final” i baixen alguns, a vegades protestant. Fins que un dia en comprar l’abonament la màquina en retorna alguns diners i m’imprimeix un bitllet que posa “final”. Quan arribo a l’estació no em faig pregar. Hi ha un corredor gris amb pantalles planes de televisió que tenen imatges de passatgers en altres moments. En moltes m’hi veig a mi mateix, a vegades llegint, a vegades mirant altres passatgers, una noia guapa. Ens reuneixen a tots uns empleats amables i entrem a un vagó que du la data d’avui. Tenim uns seients reclinables reservats. Perdo el coneixement només que arrenca.
m7. Xarxes de metro de tot el món connectades. a quina metros he estat BCN Madrid Paris, Londres, NYC, Washington, Budapest, Roma, moscu, tashkent, pekin delhi
m8. Cruïlla de la reencarnació. Al Bardo Thodol, el llibre tibetà dels morts, s’exposen els rituals i tècniques per tal que, en el moment després de morir, quan estem en l’estat transitori abans de reencarnar-nos en déus o a l’infern, puguem evitar recomençar el cicle de patiment. Hi ha sis menes d’éssers: déus (deva), déus jelosos (asura), humans (manuṣya), animals (tiryak), esperits famolencs (preta), i éssers infernals (nāraka). Els rituals poden consistir en pregàries per orientar la consciència que surti pel millor orifici. És un moment on ens hi juguem molt i depenent de l’entrenament o rituals executats, podem anar a parar a una existència o una altra. Puc visualitzar una aquesta situació en termes de metro, sis línies diferents corresponents als sis modes d’existència, i una possible sortida a l’exterior, el Nirvana. Hi ha un distribuïdor semblant al del soterrani de plaça Catalunya, amb escales a l’exterior, i corredors que porten a diferents línies de metro. Jo tinc un bitllet de sortida determinat pel meu trajecte anterior. Hi ha unes guixetes on “mestres espirituals” poden ajudar-me a canviar el bitllet que porto per un altre millor. O bé, tal com es descriu en el capítol X (?), en el moment de la transició apareixen diferents deïtats emanant llums intenses corresponent a diferents virtuts, que potser voldrem evitar, mentre que d’altres llums ments brillants poden semblar més suportables però ens duran a una reencarnació terrible. En aquest distribuïdor apareixen deïtats i llums que són confuses, i hem de recordar els ensenyaments per sortir.
vagó festa cortines
vagó orgia
vagó teràpia
vago presoners
vagó que sembla normal i de sobte tots m’estan mirant robots, monstres, la gent va envellint 10 anys a cada estació, o rejovenint
metro divina comedia
Una xarxa de metro imaginària Barcelona-Madrid-Paris-Roma-Budapest, Istambul-Moscow-Tashkent, Delhi-Beijing-Tokyo, Berlin-Stockholm,London, NYC-Washington-Chicago. Santiago de Chile-Buenos Aires. Enllaç a plànol gran.
[ els trens del món]
La terra baixa mediterrània
44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya
(Folch, Comprendre la Natura)
Mediterrani Meridional: màquies
Mediterrani septentrional: carrascars i alzinars [amb pi blanc]
[cal recordar que es tracta del paisatge potencial. La plana de Lleida, per exemple, està gairebé tota ocupada per conreu tal com es pot veure a cobertes del sòl]
Els alzinars: PG Carrascars 9-13, alzinars 14-26.
Reig (amanita cesarea). Cep o sureny (boletus pinicola). Alzina (quercus ilex), Surera (quercus suber), Carrasca (quercus rotundifolia). arboç (arbutus unedo) tardor, aladern (Rhamnus alaternus), marfull (Viburnum tinus) floració març, Englantina (rosa rubiginosa) final primavera, Esparreguera (asparagus acutifolius ) agost setembre, galzeran (ruscus aculeatus). Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), Arítjol (Smilax aspera), Vidalba (Clematis vitalba) estiu, Heura (hedera helix).
Les màquies i la garriga: PG Màquies 1-8. Llentiscle, Garric, Ullastre, Càdec, Margalló, Savina, Carritx, Arçot.
Pinedes, brollers i fenassars: Llora, Rossinyol, Rovelló, pebràs, Pi blanc, pi pinyer, pinastre, bruc boal, bruc d’hivern, estepa blanca, estepa borrera, Estepa negra, Esteperola, Cap d’ase, Maçanella, Farigola, Romaní, argelaga negra, argelaga vera, Barballó, Abellatge, Foixarda, Albada, Maleïda, pastanaga borda, Matapoll, corretjola, gatosa, llistó, ginesta.
[Als pànols de vegetació no hi surt perquè estan escampats en territori dels alzinars. A cobertes del sol sí es veuen]
Roquissars i pedregalls: Lluqueta de roca, Te de soqueta, te de roca, Taperera, polipodi, llonja, falzia roja, dauradella, Crespinell groc, crespinell blanc, Estepa-joan, Eriçó. 84. Codolars i vegetació de llits de rambles i barrancs. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 90. Terrers margosos o gresencs amb vegetació molt dispersa (771)
Plantes de ribera i aigual: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, Esbarzer, Om, Roldor, Vern, Sarga, salze blanc, Gatell, Herba sabonera, saüc ver, Cua de cavall, Murtra, Sarriassa, Baladre, Tamariu, Aloc, Créixens bords, jonc negre, canyís, múrgula, Boga, jonc boval, Créixens vers.
[GIRONA MARESME] 50. Freixeneda de plana al·luvial inundable. (11 Maresme Tordera). 56. Albereda amb vinca (Vinca difformis) i bosquines adjacents (omeda, sargar,gatelleda): (Conques Besòs, Llobregat, Gaià, Francolí). 57. Albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima) i boscos adjacents de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor) (Muga, Ter, Fluvià). 58. Bosc mixt de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor): (Tordera, Ter, Fluvià).
[EBRE] 54. Albereda meridional amb Lonicera biflora i bosquines adjacents (omeda, tamarigar) (Ebre) 55. Albereda amb roja (Rubia tinctoria) (Conca del Segre). 59. Salzedes: (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí).
PG Bosquines de Rieres 60. Baladrar (Ebre) 61. Alocar i comunitats adjacents
Vegetació d’aigua: 78. Vegetació d’aigua dolça (208 Ebre). 80. Vegetació d’aigües salabroses (48 Ebre)
Plantes d’arran de mar: Borró, bufalaga, Rave marí, lleteresa marina, salat blanc, Panical marí, cascall marí, cirialera, lliri de mar, socarrell, Fonoll marí.
81. Vegetació de marjals i altres ambients salins(Ebre Urgell), 82. Vegetació de platges, 83. Vegetació de penya-segats litorals
Plantes arvenses i ruderals: Cugula, Margall bord, Rosella, Ravenissa blanca, verdolaga, Nopal, Lleteresa de camp, pa-de-cucut, Malva, Blet, canya, atzavara, Borratje, Blenera, Olivarda, Caps-blanc, Calcida blanca, Fenàs de marge, ortiga, Fonoll, morella roquera, lleteresa vera, Panical.
Conreus de terra baixa: Figuera, olivera, ametller, taronger, vinya, garrofer, nesprer, cirerer, prunera, perera, presseguer, pomera, blat, arròs, gira-sol, ordi, sègol, civada, mongetera, col-i-flor, pastanaga, carxofera, carbassó, tomaquera.
Arbres ornamentals: Xiprer, plàtan, Ailant, mimosa, cedre, robínia, morera blanca, Eucaliptus, Troana, lledoner, castanyer d’índies, arbre de l’amor, llorer.
Excepcions:
Ports: 28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): 31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum. 74. Pastures i matollars oromediterranis culminants: Erinaceo-Anthyllidetum montanae (i altres associacions de les aliances Ononidion striatae i Genistion lobellii) (188 Solsonès, Ebre)
Montseny: 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny). 73. Matollars acidòfils culminants del Montseny: Juniperion nanae (20)
36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)
Passa la vida sense treure’n profit
Diumenge 5/6. Així que avui no sortiré en caiac i em queda la sensació que em perdo coses i no trec prou profit de la vida. Ahir alguna peça de música com la Odd couple de Neal Hefti també em transmetia aquesta sensació. Com si no pogués acabar de gaudir tots els plats d’un esmorzar bufet en un hotel durant un viatge perquè no vaig posar el despertador.
Tot és efímer i no tindré una segona oportunitat d’esmorzar en aquest hotel perquè demà ja som a un altre lloc. No hi tornarà a haver un matí de diumenge de juny amb el mar tranquil. Potser durant els anys joves pensem que queden molts matins i sempre podrem repetir aquest esmorzar. Però seran esmorzars diferents, en una etapa diferent del viatge.
Caducifolis
Geografia de Catalunya Vegetació
27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea): Violo willkommii-Quercetum fagineae. (8123 depressió central) [a la zona humida + capafonts + staColoma Queralt]
28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii. (324. Ports)
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii typicum (695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii hypnetosum cupressiformis 126 Montsec)
31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum: Geo sylvatici-Pinetum sylvestris (161 Ports)
32. Roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica): Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae (31 Capafonts?)
33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Buxo-Quercetum pubescentis. (9070. Prepirineu.)
34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Pteridio-Quercetum pubescentis. (2396 Cadí Montseny)
35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens): Carici depauperatae-Quercetum pubescentis. (41 Albera)
36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
38. Roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea): Lathyro linifolii-Quercetum petraeae. (611 Osona)
39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: Buxo-Fagetum, Helleboro-Fagetum, Geranio nodosi-Fagetum, Primulo-Fagetum, Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum (1132 Cadí)
40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba): Scillo liliohyacinthi-Fagetum typicum i prenanthetosum, Sorbo aucupariae-Fagetum sylvaticae (173 Prepirineu)
41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny)
42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea): Veronico urticifoliae-Betuletum pendulae. (506 Pirineus)
43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: Goodyero-Abietetum, Festuco altissimae-Abietetum albae (199 Vall d’Aran)
44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: Hedero-Tilietum platyphylli, Poo-Tilietum platyphylli. (40 Prepirineu)
45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: Roso pendulinae-Aceretum platanoidis, Actaeo-Coryletum (62 Vall d’Aran)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)
47. Bosc mixt mesohigròfil amb auró blanc (Acer campestre): Lilio martagon-Aceretum campestris (92 Osona)
48. Freixeneda i bosquines mesohigròfiles afins: Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris, Hepatico-Coryletum. (1296 Pirineus)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: Isopyro-Quercetum roboris. (471 Vall Aran i Cadí).
La vida que trobem al voltant
La vida | Llista d’espècies | Arbre de la vida
Ens trobem en un món ple de vida, tenim plantes a casa, gossos, gats, coloms, mosques que molesten, arbres a les voreres i als parcs. Quan sortim trobem camps de conreu, boscos a les muntanyes, peixos al mar. Nosaltres mateixos som un organisme viu, que es nodreix de pa i arròs, fruita i verdura, carn i peix que comprem als supermercats, resultat de l’agricultura i ramaderia.
Si anem d’excursió i explorem el territori trobarem diferents hàbitats, els anomenats antròpics, explotacions agrícoles, pobles i ciutats, i “salvatges”, boscos, arbustos, prats, aiguamolls, aigües dolces i el mar.
Si viatgem pel món quines noves plantes i animals trobem?
Quina ha estat la meva experiència? Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els 7 hàbitats bàsics, fred, temperat amb boscos, muntanya, rius i els llacs, els deserts, els tròpics, mars i costes, es poden caracteritzar en detall fins a uns 600 tipus segons la BD Corinne. Al món hi trobem 867 ecoregions de 15 biomes diferents. Mapa de vegetació de Catalunya.
També trobem fòssils que semblen correspondre a espècies que ja no existeixen. [museuet].
Ho recollim en museus de ciències naturals, herbaris, zoològics, jardins botànics.
1 Eucariotes | 2 Plantes | 3 Metazous | 4 Protostomes | 5 Deuterostomes
| 6 Tetrapodes | 7 Sauris Avials | 8 Mamifers | 9 Teris | 10 Primats
Fongs. Llevat, floridures, bolets a Solius. [Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar matèria orgànica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins, fermentació]. Devònic 400 Ma Arbre de la vida
[fotosíntesi: estratègia de vida d’obtenir energia de la llum, i a partir de CO2 i aigua, construir estructures ]
[ reproducció per espores, cèl·lula que pot donar lloc a un nou organisme (generació 1), un gametòfit masculí o femení que es fusionaran en un zigot que creixerà fins a formar un nou esporofit (generació 2)]
Algues. El verdet de la bassa a la terrassa. Algues a la costa Brava o l’estany de Banyoles. [ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera. Precàmbric > 1000Ma Arbre de la vida
[les plantes colonitzen la terra]
Molses: El bosc de Solius, els rierols del Pirineu, els jardins japonesos, el tangram a la terrassa. [ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra]. P.Devònic 400Ma. Arbre de la vida
[sistema vascular]
Falgueres : que trobo als racons ombrívols i humits a les excursions i que tinc al tangram de la terrassa. Pteridòfits. Primeres plantes vasculars. Devònic 400 Ma Arbre de la vida
[ reproducció per llavors, en lloc d’una espora sense res, un embrió envoltat d’aliment i protegit per una membrana].
Coníferes: Els pins de Solius, els avets i pins negres d’alta muntanya, les coníferes en miniatura del tangram, els gingkos de la terrassa, els xiprers dels cementiris. Gimnospermes Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. Arbre de la vida.
[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]
Plantes amb flor: Angiospermes. A la terrassa, dent de lleó, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller. Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida. 40 ordres amb 462 famílies.
-
- Angiospermes basals, nenúfars
- Monocotiledònies (Liliòpsides), lliris,gramínies
- Dicotiledònies (Magnoliòpsida)
[els sistemes de classificació de les famílies van canviant cada pocs anys]
GUIES: Bolets. Orquídies. Plantes aromàtiques. Plantes fruiteres. Varietats de vinya i olivera. Hortalisses, fruits i tubercles.
Meduses : grans meduses blaves que veig en caiac o marrons que m’han picat a la platja, coralls a Tailàndia i al mar roig. Crec que no he vist mai esponges al natural però en venen a les drogueries per netejar-se.
[Tenen una simetria radial, com un sac obert. A partir d’aquí comencen els organismes amb simetria bilateral, organitzats com un tub, amb boca i anus. Els protòstoms formen primer la boca, no tindran esquelet, insectes, crustacis, mol·luscs i cucs. Els deutoròstoms formen primer l’anus, equinoderms i tots els vertebrats amb esquelet]
Cucs: els cucs de terra que em remouen la terra a la terrassa. No he tingut contacte amb cucs plans o nematodes.
Mol·luscs, cargols a la terrassa i al camp (aquàtic a la bassa), petxines al mar i la peixateria, pops i calamars a la peixateria i una vegada a la platja.
Crustacis, crancs, els petits que corrien a Cala Rovira, els “porquets de Sant Antoni” que fan una bola quan se senten amenaçats. Els que compro, gambes i llagostins.
Aranyes, algun escorpí que havia caçat, les fines de potes llargues que corrien als baixos de Solius, les peludes, petites que corren per Aymà.
Insectes que caçava quan era un noi i volia classificar, les formigues, mosques i mosquits que tinc a casa, les abelles, abella fustera i papallones que visiten la terrassa. (concurs fotos bbc).
Miriàpodes (cent peus).
GUIES: Invertebrats marins. Mol·luscs. Libèl·lules i espiadimonis.
Equinoderms: Estrelles i eriçons de mar, que he vist a la costa brava.
[Adquisició d’un eix de suport o notocorda, un crani per acollir el cervell i un esquelet amb columna vertebral, mandíbula] [reproducció per ous]
Peixos: els que tinc a la bassa de la terrassa, els que trobo al Bogatell i la Costa Brava, més exòtics a les aigües càlides del Mar roig i Tailàndia. Els que compro a la peixateria: verat, salmó, sardina, orada, llobarro, llenguado, rap, turbot, bacallà.
[peixos pulmonats, pas a la vida terrestre, metamorfosi dels amfibis, encara depenen d’un medi aquàtic per reproduir-se, passen a terra quan són més grans]
Amfibis: Gripaus i caps grossos que pretenia tenir a casa als dotze anys, alguna salamandra preciosa, a Solius. Més granotes i gripaus a les excursions.
[Amniotes (rèptils, aus mamífers), amb una membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua, apareixen al carbonífer. Els sinàpsids, antecessors dels mamífers, tenen un sol forat rere l’ull per acollir un múscul de la mandíbula, els diàpsids (rèptils, dinosaures, aus) en tenen dos.][ en passar a terra es desenvolupa més l’olfacte]
Rèptils: Quan era un noi, sargantanes i serps (una que vaig dur a casa), una vegada un llargandaix de 40 cm, a Aymà, dragons. A Etiòpia cocodrils, al zoo, serps i cocodrils.
Aus: les orenetes que arriben cada any a mitjans d’abril, els visitants de la terrassa (pardals, garses, coloms, gavines, merla, ànecs en formació, estornells), els corbs marins. Els ànecs i cignes en les travesses en caiac als rius. Agrons i flamencs al delta de l’Ebre. Voltors a l’Ebre. Àguiles al Caussanel. Ibis a Etiòpia. Còndors al Perú.
[Els mamífers tenen sang calenta que permet viure a entorns més freds) , especialització de dents segons si són hervíbors o carnívors, cervell més gran per processar sentits de la vista i olfacte. Els teris pareixen les cries sense estar protegides dins d’un ou [hauran de mamar un temps abans de poder alimentar-se soles]
- Rosegadors: Un ratolí blanc que vaig comprar a la rambla de petit, rates, esquirols, marmotes a la cabana de l’esparver al Pirineu. Ratpenat a cova de la Mancha.
Lagomorfs: conills i llebres
Eulipotiflers: L’eriçó raspall que vam tenir a Castellar - Artiodactyla : vaques a la vaqueria, a pagès, porcs i ovelles, a la muntanya, cavalls i vaques. Cérvols. Isards. Cabres a Montserrat. Als viatges, camells, elefants, hipopòtams, girafes, zebres, búfals. (balena?) Dofins?
- Carnivora: gats, gossos, lleons i lleopards a Tanzània, felins al zoo.
- Primats: micos al zoo, jo mateix al mirall, micos a la Índia i Etiòpia [ Desenvolupen habilitat a les mans en enfilar-se als arbres, i quan tornen a terra seran capaços de fer servir eines]
GUIES.
Peixos marins. Peixos de riu. Cetacis. Amfibis i rèptils.
Ocells de Lleida. Rapinyaires. 50 ocells comuns. Ocells nedadors. Cigonyes i agrons. Mallerengues i picots. Aviram autòcton.
Mamífers. Bestiar autòcton. Gran fauna prehistòrica.
Ampliació
A partir del microscopi de Hooke i Leeuvenhoek podem començar a explorar els microorganismes. (Vídeos A journey to the microcosmos )
(il·lustració del llibre del Dr.Acorta que llegia quan era un noi)
Al s19, expedicions com les del Beagle (1831-1836) o el Challenger (1872-1876). A la segona meitat del s20 i s21, a més de seguir aprofundint a la jungla, es descobreixen moltes espècies a les profunditats del mar. (BBC)
MATERIALS:
Guies d’identificació:
Fotos viatges:
[ muntar Galeria]
Vídeos:
- Charles Darwin and the Tree of Life.
- Planet Earth: Desert, Illes, Muntanyes, praderies, jungles, ciutats
- Prehistoric Planet.
- Nyctinasty Das Blumen Wunder 1926 Max Reichmann
- Umwelt Yoshiyuki Katayama 2016
Treball de Naturalista
- terrassa: ocells, dragons, insectes
- la bassa, cargols i microscopi
- identificar les flors als pins i gingko
- els temps de la terrassa: molsa, falgueres, setembre octubre: lletereses
- herbari bàsic dels paisatges de Catalunya
Alzinars
Geografia de Catalunya Vegetació
14. Sureda: Carici depressae-Quercetum suberis
15. Alzinar de terra baixa: Quercetum ilicis pistacietosum
16. Alzinar termòfil amb margalló (Chamaerops humilis): Quercetum ilicis chamaeropetosum humilis
17. Alzinar de terra baixa amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis quercetosum ballotae
18. Alzinars de terra baixa amb roures (Quercus cerrioides, Q. pubescens): Quercetum ilicis quercetosum cerrioidis, quercetosum pubescentis
19. Alzinar prepirinenc amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis aceretosum monspessulani
20. Alzinar muntanyenc calcícola amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum ilicis quercetosum valentinae
21. Alzinar muntanyenc calcícola amb boix (Buxus sempervirens): Quercetum ilicis viburnetosum lantanae
22. Alzinars muntanyencs calcícoles septentrionals: Asplenio-Quercetum ilicis ligustretosum i buxetosum, Buxo-Quercetum pubescentis quercetosum ilicis
23. Alzinar muntanyenc acidòfil: Asplenio-Quercetum ilicis
24. Alzinar muntanyenc acidòfil amb carrasca (Quercus rotundifolia): Asplenio-Quercetum ilicis quercetosum ballotae
25. Alzinar muntanyenc acidòfil meridional: Asplenio-Quercetum ilicis luzuletosum forsteri
26. Alzinar muntanyenc neutroacidòfil amb verònica (Veronica officinalis): Asplenio-Quercetum ilicis veronicetosum officinalis (StLlorenç del Munt)
Carrascars
Geografia de Catalunya Vegetació
9. Carrascars continentals: Quercetum rotundifoliae rhamnetosum infectoriae, silenetosum nutantis
10. Carrascar amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum rotundifoliae quercetosum fagineae
11. Carrascar muntanyenc calcícola meridional: Quercetum rotundifoliae violetosum willkommii
12. Carrascar muntanyenc calcícola: Buxo-Quercetum rotundifoliae
13. Carrascar muntanyenc acidòfil: Asplenio adianti-nigri-Quercetum rotundifoliae
Màquies
Geografia de Catalunya Vegetació
1. Màquies termòfiles de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis): Querco-Lentiscetum typicum i asparaguetosum stipularis
2. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb arçot (Rhamnus lycioides): Querco-Lentiscetum rhamnetosum lycioidis
3. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb carrasca (Quercus rotundifolia): Querco-Lentiscetum quercetosum ballotae
4. Màquia litoral de garric (Quercus coccifera) i ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o cadequer litoral: Oleo-Lentiscetum, Myrto-Juniperetum oxycedri
5. Murtar: Calicotomo-Myrtetum communis [ localitzat al riu Llostres de Vandellós a Hospitalet de l’infant ]
6. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae quercetosum cocciferae
7. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb llentiscle (Pistacia lentiscus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae pistacietosum lentisci
8. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb marfull (Viburnum tinus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae viburnetosum tini
Tralfamadore
Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Trafalmadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots [com si es traslladés al llarg d’un corredor a diferents habitacions], tal com fa el protagonista Billy Pilgrim. Aquest és abduït i exposat en un zoològic. Un cop s’aprèn la nova manera d’existir, es pot viatjar en el temps com en l’espai.
[il·lustració diferents escenes ]
Slaughterhouse-five: or, The children’s crusade, a duty-dance with death (Kurt Vonnegut)
p. 26
This was when Billy first came unstuck in time. His attention began to swing grandly through the full arc of his life, passing into death, which was violet light. There wasn’t anybody else there, or any thing. There was just violet light and a hum. And then Billy swung into life again, going backwards until he was in pre-birth, which was red light and bubbling sounds. And then he swung into life again and stopped. He was a little boy taking a shower with his hairy father at the Ilium Y.M.C.A. He smelled chlorine from the swimming pool next door, heard the springboard boom.
p.51
Earthlings are the great explainers, explaining why this event is structured as it is, telling how other events may be achieved or avoided. I am a Tralfamadorian, seeing all time as you might see a stretch of Rocky Mountains. All time is all time. It does not change. It does not lend itself to warnings or explanations. It simply is. Take it moment by moment, and you will find that we are all, as I’ve said before, bugs in amber.’
p. 52
Billy couldn’t read Tralfamadorian, of course, but he could at least see how the books were laid out-in brief clumps of symbols separated by stars. Billy commented that the clumps might be telegrams. ‘Exactly,’ said the voice. ‘They are telegrams?’ ‘There are no telegrams on Tralfamadore. But you’re right: each clump of-symbols is a brief, urgent message describing a situation, a scene., We Tralfamadorians read them all at once, not one after the other. There isn’t any particular relationship between all the messages, except that the author has chosen them carefully, so that, when seen all at once, they produce an image of life that is beautiful and surprising and deep. There is no beginning, no middle, no end, no suspense, no moral, no causes, no effects. What we love in our books are the depths of many marvelous moments seen all at one time.’
p. 66
Billy was displayed there in the zoo in a simulated Earthling habitat. Most of the furnishings had been stolen from the Sears & Roebuck warehouse in Iowa City, Iowa. There was a color television set and a couch that could be converted into a bed. There were end tables with lamps and ashtrays on them by the couch.
[pintura viatge doble retrat]
[dibuix on surtin els meus jos de 9, 14, 40, 65 i 80 anys conversant plegats]
Idees similars prèvies o relacionades
Despertars inesperats: el son com a espai per saltar d’un moment a l’altre en el temps. (2023)
El jo, invariants. Panoptikon: som éssers “amfibis” que vivim en el passat, el present i el futur. (2023)
Quin futur visitaria? (2023)
Si tot existeix sempre, vol dir que “no fem” el futur sinó que simplement recorrem una sèrie d’escenes preestablertes? I en tot cas aprenem a saltar de l’una a l’altra. (Antropologia determinista, complement). (2023)
2009. Mirant la gent, quatre edats, endevinar l’adult en el nen, el jove que havia estat en el vell.
Borges a “El Otro” de “El libro de Arena, presenta una trobada a Cambridge entre el Borges ancià i el Borges jove.
Mileda Maresova. Doble retrat 1923. Narodni Galerie Veletrzni Palac, Praga.
Jo havia concebut Bacups per restaurar la vida en un punt anterior
La idea de connectar dos identitats de moments diferents es du a terme una mica en els correus enviats al futur que vaig començar a fer amb el future.me. ( La idea de connectar amb el jo futur: BBC )
Els edificis del museu
Pla general
La terra
Evolució
Història
Poesia
Dansa
Meditació
Mapa de vegetació de Catalunya
44 Geografia | Geografia de Catalunya
La terra baixa mediterrània La muntanya mitjana plujosa Alta muntanya
Tipus de vegetació
- Boscos escleròfiles, màquies i garrigues, eventualment amb pins: Màquies (1-8) Carrascars (9-13) Alzinars (14-26)
- Boscos caducifolis: Caducifolis Rouredes, fagedes, bedolls, avetoses, avellaners, freixes (27-49) Vegetació caducifolis de ribera i bosquines i matollars clars de rambles i rieres mediterrànies. freixes, verns, pollancres, àlbers, salzes, baladrar, alocar (50-61)
- Coníferes boreals, boscos de muntanya Pi roig, pi negre, bedolls, matollars (62-73)
- Prats oromediterranis i prats d’alta muntanya (74-77)
- Vegetació d’aigües dolces i salades, embassaments (78-83, 91)
- Roques i tarteres (84-90)
- 92. Àrees urbanes i àrees denudades artificialment (6090)
Despertars inesperats
L’imaginari | El son, els somnis | el son (psicologia) | A733, el dormitori
Quan ens despertem recuperem la narració que dóna continuïtat a la nostra experiència (el jo, l’experiència de la vida narrativa). A vegades hem entrat tan profundament en un somni que la vida conscient que se’ns presenta a la sortida, ens pot semblar menys autèntica que la que estem somiant, i ens quedaríem en el somni.
M’ha passat alguna vegada de despertar-me sense saber a quina ciutat estic, potser quan estic de viatge em situo a casa, una vegada a Roma, o a casa, després d’un somni em situo en un altre llit, d’una altra etapa de la vida, a Solius, a Vilafranca 40, o en un viatge, o en un lloc imaginari. Les migdiades profundes, especialment les del matí que en el moment de despertar-nos no sé si és el matí a punt de comença el dia, o a la tarda. Fa anys dormia a casa els pares i em vaig equivocar a l’hora de posar el despertador. Em llevava potser a les tres, cansat, i pensava que m’havia fet gran. que ja no tenia la mateixa energia que abans, no em trobava a mi mateix tal com esperava trobar-me en despertar-me. Londres 2004: “llevar-nos aquí, el sol damunt les teulades -a vegades m’agrada somiar despert, abans d’obrir els ulls, pensant en despertar-me en altres ciutats, o altres llits on he dormit.”
Després d’un lapse d’incertesa, acabem reconstruint el nostre jo habitual tal com explica Proust al començament de Du Coté de Chez Swan.
Així, en la sortida de l’estat de son i somnis, hi pot haver un moment de dubte que ens permet imaginar la possibilitat d’anar a parar a un moment diferent de la nostra vida o, fins i tot, a una vida diferent.
Podem pensar en un possible coixí màgic, sota del qual deixaríem una llibreta on hem anotat on ens voldrem despertar, i amb quina identitat. O deixar que sigui a l’atzar, una nova identitat, un marit amb una dona senzilla, un home en viatge de negocis pendent de fer una presentació. O bé, en cas que tingués dificultat per recordar qui sóc, anotar en una llibreta qui sóc i que he fet durant el dia per recuperar-ho el dia següent.
L’experiència de despertar-nos a un altre lloc i identitat la reprodueix una mica el viatge en un tren nocturn i despertar-se en una altra ciutat.
Kurt Vonnegut a Slaughterhouse-Five descriu el planeta Tralfamadore on tots els temps existeixen sempre i hom es pot moure de l’un a l’altre moment. Jo havia imaginat una mena de Panoptikon, que ens permetés situar a tots els moments de la nostra vida, amb el son com a “porta” d’un temps a un altre. Les notes de records i les fotografies són aproximacions.
Habitació Jaipur 2007
Altres despertars
L1. Em desperto i tinc a l’esquerra un armari, i la dreta tres travessers de fusta de pi. Sóc al dormitori de Vilafranca 40 i la mare em crida que m’espabili per anar al Costa i Llobera.
L2. Sóc a la furgoneta, i fa una mica de fred, em giro dins del sac i penso com estarà el bosc que tinc a fora.
L3. Sóc a un hotel de Roma, amb N, i penso què visitarem.
L4. Sóc en el tren que va de Bangkok a Chiang Mai.
L5. Sóc en un llit d’un hospital en el futur, m’estic despertant de l’anestèsia, no sé de què m’han operat.
L6. Sóc al llit de Castellar, sento la Teresa i la Maria a baix.
L7. Sóc a l’habitació de sempre però la roba té un tacte diferent, els mobles i el parquet es veuen més gastats. Em noto els cabells més llargs i la barba crescuda. Vaig al mirall i veig reflectit el rostre d’un vell de 90 anys. Com si hagués dormit 25 com en el conte de Rip Van Winkle.
O bé, em desperto i en veure la data veig que ja tinc 80 anys però no recordo res dels darrers 15; en tenia 65 quan me n’anava a dormir. A la nevera hi ha queviures diferents, i al lavabo unes pastilles que suposo que he de prendre. Em preparo l’esmorzar i vaig a mirar els àlbums de fotos i les memòries, a veure si puc saber alguna cosa de com han estat els meus darrers 15 anys.
L8. Grounhog day. Vaig a dormir sabent que demà es repetirà el dia d’avui. Sé quin temps farà, sé que hi ha una jam a la Ciutadella, qui hi anirà, i com hauria de moure’m per ballar amb qui vull. Intento sortir de casa aviat i agafo un taxi a l’aeroport per embarcar al primer avió que trobi i tenir unes hores per visitar una ciutat. L’endemà tornaré a tenir els mateixos diners.
L9. Em desperto en el passat i he de tornar a viure el mateix. Ara estic jubilat i torno a la feina un dia de 2013. Seré més competent? Més amable? O potser més assertiu?
L10. Em desperto i no sóc el Jordi Cots de quan me’n vaig anar a dormir. El llit no és el mateix i no reconec la dona que dorm al meu costat. Tampoc reconec el meu rostre al mirall del lavabo quan em vaig a afaitar. Miro de seguir el corrent. Obro un portàtil que sembla de la feina i consulto l’agenda, a veure si trobo alguna pista de què he de fer.
L11. Cada nit té lloc un sorteig de la loteria del destí, i em desperto per viure un dia en la vida dels 100.000 milions d’humans que han existit, saltant en el temps. És cansat. Ser un esclau a Roma, una dona violada a Orient, un pagès pobre a Catalunya. Molt de tant en tant tinc un dia agradable, i és que “rar i breu és el bell”.
L12. Imaginem que hi ha universos paral·lels on tenen lloc altres vides possibles que hauríem pogut tenir, i quan entrem en el son, podem saltar a un altre.
Em desperto i tinc al costat una dona que no reconec. Poc a poc m’assabento de quina és la meva vida ara. És algú que vaig conèixer a la facultat de filosofia. Em vaig separar de la Pilar i em vaig casar amb ella. Tots dos som professors, vivim a Bellaterra. No hem tingut fills, estem cansats, avorrits i obsessionats de les misèries de la facultat. Ella és catedràtica i jo només professor. Però els meus articles estan més valorats per ser més originals. Avui anem a un sopar amb uns altres professors on sé que tothom competirà per ser el més enginyós. Em fa molta mandra.
Ja no existeixo. Vaig tenir un accident en una excursió que feia tot sol al Cadí, ara fa 35 anys, em vaig estimbar i vaig morir.
Un llit en una habitació plena de llibres. Ens vam retrobar amb AB. Vam tenir fills, vam tenir distanciaments, amants per separat. Tenim un pis gran, amb dues biblioteques, ens cuinem alternativament l’un per l’altre. A vegades m’acompanya al piano mentre toco amb la trompeta.
[N hem tornat però no ha funcionat]
L13. Em reconec ajagut al llit, més gran de com em recordo. Tinc les ulleres posades i la boca mig oberta, i a les mans un Kindle. Al costat, unes pastilles que ja no hauré de prendre. Deu fer uns instants que he parat de respirar. Ja no em tornaré a aixecar, després de 32.173 vegades que ho he fet. I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon
L14. Em desperto a la furgoneta. Però no es tracta d’un viatge. Ja no tinc casa i visc permanentment a la furgoneta, buscant racons d’ombra a l’estiu, abrigant-me a l’hivern. He mirat de tenir els llibres i la música en format digital però m’he hagut d’acomiadar de tots els altres llibres. Tinc els diners justos per anar fent benzina i comprar provisions. Confio que no se m’espatlli ni el telèfon ni res de la furgoneta. A vegades m’estic uns quants dies al mateix lloc.
L15. Em desperto i em trobo que m’he desdoblat en dues persones però que rebo les sensacions i experiències de totes dues alhora, informacions diferents. Per exemple com quan tenim una mà en aigua freda i l’altra en aigua calenta. O visualment, com si tingués una pantalla partida. Una ment i dos cossos. Naturalment seria molt convenient per quedar de trobar-nos en algun lloc.
- Llevar-se amb cos diferent. (El gregor Samsa de Kafka)
La naturalesa i la vida. Contemplació
La terra i la vida 44 la vida [esborrany]
PERSONAL Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els cérvols a les excursions, els grans animals a Àfrica
Què m’ha fascinat de la naturalesa [experiències filosòfiques, massa general]? les col·leccions d’insectes, herbari, els llibres, els musuets de Castellar i Ayma, estudi inventari, museus de ciències naturals, els jardins a Castellar i Ayma. / [ quina part m’he fet meva, el meu món? ] els meus paisatges preferits, el que veig cada any: ametllers, tipuanes, orenetes, experiències
estudi
els insectes i llibres Uteha, treball origen de la vida, pprocesos irreversibles+ inventari als 90
exp. “místiques”: les caminades i excursions en solitari a Solius, després al Pirineu , gr11 saludant els rierols i els animals, el vel d’Irati
la naturalesa salvatge: tempestes pluja, distància i llocs inaccessibles a la muntanya, el mar
la naturalesa amable: els jardins, disseny castellar, solius, ayma
la naturalesa ne mi, els avantpassats
Literatura catalana
[ esborrany]
ESQUEMA CRONOLÒGIC LITE CATALANA
| ÈPOCA | Autors i Obra representativa |
| sXIII
Medieval |
– Ramon Llull→ Amic i amat, Llibre de les bèsties |
| sXIV-XV
Medieval |
POESIA
– Ausiàs March “veles e vents han mon desig complir” – Jordi de Sant Jordi (poesia amorosa) NARRATIVA – Joanot Martorell→ Tirant lo Blanc (cavalleresca i amorosa) – Bernat Metge→ Lo somni (humanisme i filosofia) [Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner] |
| sXVI
Renaixement i Contrareforma (decadència) |
POESIA
– Pere Serafí→ “l’amor és que m’aturmenta” – Joan Timoneda→ “só qui só que no só io”, Flor d’enamorats – Valeri Fuster→ “cançó de les dones” NARRATIVA – Cristòfor Despuig→ Los col·loquis… TEATRE – Joan Ferrandis d’Heredia→ La vesita |
| sXVII
Barroc (decadència) |
POESIA
– Rector de Vallfogona→ “A una monja gravada de verola” – Francesc Fontanella→ “giletes” TEATRE – Francesc Fontanella→ Lo desengany |
| sXVIII
Il·lustració i Neoclassicisme (decadència) |
PROSA
– Lluís Galiana→ Rondalla de Rondalles TEATRE – Joan Ramis→ Lucrècia |
| sXIX
Renaixença Romanticisme Realisme Naturalisme |
POESIA
– Jacint Verdaguer→ Canigó, Atlàntida NARRATIVA – Emili Vilanova (costumisme) → Escenes barcelonines – Narcís Oller (novel·la naturalista)→ L’escanyapobres, Pilar Prim TEATRE – Frederic Soler “Pitarra”–> L’esquella de la Torratxa – Àngel Guimerà→ Mar i Cel, Terra Baixa |
| finals SXIX
principis sXX Modernisme (1892-1911) decadentisme i simbolisme esteticisme (art per art) regeneracionisme |
POESIA
– Joan Maragall→ “La vaca cega”, El comte arnau – Gabriel Alomar→ Columna de foc – Costa i Llobera→ “El pi de formentor”, Horacianes – Joan Alcover→ “Desolació” NARRATIVA – Víctor Català→ Solitud, Drames rurals – Raimon Casellas→ Els sots feréstecs, Multituds – Prudenci Bertrana→ Josafat – Josep Pous i Pagès→ La vida i la mort d’en Jordi Fraginals – Joaquim Ruyra→ Marines i boscatges TEATRE – Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, cigales i formigues – Adrià Gual→ Misteri de dolor – Ignasi Iglésias → El cor del poble – Joan Puig i Ferrater→ La dama alegre, Aigües encantades |
| sXX
Noucentisme (1906-1923) art clàssic, equilibrat, formalista, cosmopolita i urbà |
POESIA
– Josep Carner→ Els fruits saborosos – Guerau de Liost→ La muntanya d’ametistes NARRATIVA – Eugeni d’Ors→ La ben plantada, La fi d’Isidre Nonell, Glosari (periodisme) TEATRE – Eugeni d’Ors – Josep Carner |
| sXX
Avantguardes (1909-1940) Dadaisme Cubisme Futurisme Surrealisme Guerra Civil (1936-1939) |
POESIA
– J.V.Foix: “És quan dormo que hi veig clar” (Sol i de dol) – Salvat Papasseit: “ Res no és mesquí”, “Tot l’enyor de demà” – Palau i Fabre: “Comiat”, Poemes de l’Alquimista – Joan Brossa: poema visual, cal·ligrama [altres tendències NO avantguardistes: – Carles Riba (postsimbolista)–> Elegies de Bierville – Salvador Espriu – B.Rosselló Porcel→ Imitació del foc – Joan Oliver “Pere Quart) → Corrandes d’exili – Gabriel Ferrater – V.A.Estellés – Miquel Martí Pol] TEATRE – Adrià Gual→ Misteri de dolor – Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, L’auca del sr Esteve – Carles Soldevila→ Civilitzats, tanmateix! – Ignasi Iglésias→ El cor del poble |
| sXX
(1940-1975) postguerra Dictadura de Franco Exili censura *novel·la psicològica |
POESIA
– Salvador Espriu→ Cementiri de Sinera – Joan Brossa→ Em va fer Joan Brossa – Miquel Martí Pol → La fàbrica – Rosselló Porcel (mor jove)→ Imitació del foc – Màrius Torres (mor jove)–> Cançons a mahalta – Agustí Bartra→ Ecce homo – Joan Oliver (Pere Quart) (humor)–> Vacances pagades, “Tirallonga de monosíl·labs” – Joan Vinyoli→ Les hores retrobades – Gabriel Ferrater (poesia de l’experiència)→ Da nuces pueris, Les dones i els dies – V.A. Estellés → Coral romput NARRATIVA – Miquel Llor→ Laura a la ciutat dels sants – Sebastià Juan Arbó→ Terres de l’Ebre – Josep Pla→ Quadern gris + periodisme – Francesc Trabal→ Vals – Carles Soldevila→ Fanny – *Llorenç Vilallonga→ Bearn o la sala de les nines – *Mercè Rodoreda→ Mirall trencat, La Plaça del Diamant – Calders→ (contes) Cròniques de la veritat oculta i (novel·la) L’ombra de l’atzavara – Manuel de Pedrolo→ Mecanoscrit del 2n origen (ciència-ficció), Joc Brut (novel·la de detectius) TEATRE – Setge jutges creen La Nova Cançó (Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat). – Josep Maria Benet i Jornet |
| 1975- 2000
mort de Franco mitjans de comunicació en català normalització editorial TV, Ràdio i cinema |
POESIA
– Maria Mercè Marçal (feminista) → Cau de llunes – Narcís Comadira – Marta Pessarodona – Feliu Formosa – Joan Margarit – Jordi Sarsanedas NARRATIVA – Montserrat Roig→ L’agulla daurada – Isabel Clara-Simó (feminista) → Dones – Quim Monzó→ Uf, va dir ell. – Biel Mesquida→ Self-service – Jesús Moncada (realisme màgic) → Camí de Sirga – Màrius Serra → Mon oncle, L’home del sac – Sergi Pàmies→ Infecció – Pere Calders→ Invasió subtil i altres contes – Carme Riera→ Dins el darrer blau (novel·la històrica) TEATRE – Josep Maria Benet i Jornet – Dagoll Dagom |
Protected: Any 2006
Dins del cap
La vida humana | 411 Fenomenologia | l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa
Una exposició sobre la vida interior, el cap com a casa amb habitacions o com a territori. Quan tenim els ulls tancats i visualitzem escenes sembla que “passin coses” dins del cap, com si fos un món interior.
Homunculus
Si percebem el nostre cos com una mena d’embolcall “exterior” a nosaltres, podem caure en pensar que el jo és com un homenet dins del cos, com el conductor d’un cotxe. Això duria a una regressió infinita, el que s’anomena argument de l’homunculus.
La meva il·lustració
Fritz Khan
El món interior
Frenologia
Franz Joseph Gall (1758-1828) creia que el cervell estava format per 27 òrgans individuals que determinaven la personalitat. Observant les protuberàncies del cervell es podria avaluar el caràcter i personalitat d’un individu.
El 2012 vaig inspirar-me en els caps frenològics per anunciar la teràpia de la Laia
L’escenari de la ment
Jeff Hoke al Museum of Lost Wonder proposa un teatre de la ment on té lloc l’espectacle de l’experiència humana, amb l’orquestra dels gens i el prosceni de la cultura, i el centre de gravetat narrativa.
En un post després de considerar els tracks i coordenades dels nostres passos pel món, imaginava una Geografia emocional, un espai on llocs diferents corresponien a estats mentals i emocionals diferents.
1) Seguint el que fa el ramat. 2) dopat amb l’entreteniment. 3) la plana del tedi. 4) el pou de la depressió. 5) portant la feixuga càrrega pel pendent costerut, com Sísif. 6) fent girar la nòria de la rutina. 7) el deliciós jardí de l’amor. 8) la sala de les arts i les ciències. 9) el taller de la creativitat, construint projectes. 10) .explorant el món, els paisatges i les cultures. 11) el pati del lleure, el joc, i el descans. 12) el núvol de l’èxtasi.
Altres il·lustracions
Escher, 1956
El Cansament
Emocions | Tristesa | El patiment normal | El cansament vital
[ En les llistes d’emocions no acostuma a sortir el cansament, i crec que és molt comú. La vida complicada, la feina, pujar els fills, sovint demana més energia de la que tenim. I sense tenir ni depressió, ni cansament vital, ens podem trobar en un estat de fatiga, de no tenir prou forces. Aquest excés d’exigències, en general ve imposat per la classe social, esclaus, pagesos, obrers, administratius, llocs de treball precaris de l’economia gig. I pot venir també autoimposat.
La fatiga, la sensació de no poder amb tot pot generae frustració, tristesa, ansietat]
Article NewYorker sobre el llibre de “A History of Fatigue” de Georges Vigarello
Shakespeare, Sonnet 27
Weary with toil, I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind, when body’s work’s expired.
Música xinesa
Música | Història de la música
[esborrany wikipedia]
La majoria de les peces fan servir escales pentatoniques, Les notes s’anomenen: gōng 宫, shāng 商, jué 角, zhǐ 徵 and yǔ 羽.
Exemples de les escales al llarg de les 7 notes diatòniqyes
- [jònica – pentatònica major
- Dòrica
- Frígia
- Mixolídia
- Aeolia – pentatònica menor
Raga, música Índia
Música | Història de la música
“El raga (en sànscrit राग rāga, “color, matís”, però també “bellesa, harmonia, melodia”) a vegades també s’escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l’octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d’un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l’octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.
Malgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d’obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l’abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d’improvisació, es fonamenten en alguna d’aquestes sonoritats.
Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l’escala ascendent diferent de la descendent.”
Una octava occidental té 7 notes, 12 semitons o 24 quarts de to. Per exemple : do ”” re ”” mi ” fa ”” sol ”” la ”” si ”do. L’escala hindú és també heptatònica però es divideix en 22 terços de to, o xrutis. [ Però molta música hindú s’interpreta amb un harmònium que sembla afinat temperat, com els pianos occidentals] Conferència sobre els xrutis.
Les notes “naturals” s’anomenen shudda, les bemolls, komal, i els sostinguts tivra. 1 i 5 sempre són naturals. En primera aproximació de semitons tenim 12 notes possibles (en minúscula els bemolls):
S r R g G M m’ P d D n N S
Però excepte S i P, cada nota té dues afinacions possibles fins a un total de 22:
S r1 r2 R1 R2 g1 g2 G1 G2 M1 M2 m’1 m’2 P d1 d2 D1 D2 n1 n2 N1 N2 S
[La música en principi s’escriu en semitons però els intèrprets trien el baix o l’alt a l’hora d’interpretar, per trobar la consonància perfecta que no trobem en el temperament igual. Si la frase és ascendent, es tria el xruti inferior, i descendent, el superior.] [Hi ha centenars de raga que s’agrupen en Thaats que vindria a ser l’equivalent de les escales occidentals. Entenc que un raga és com un tema sobre el qual s’improvisa fent variacions]
Els 10 Thaat més comuns [sense precisar a nivell de xrutis]:
Thaat, raga corresponent, escala, escala occidental similar, nomenclatura carnatica, alteracions característiques (bemolls en minúscula, sostinguts ‘)
- Bilaval (Bilaval) | S R G M P D N S | Ionian | 29th, Sankarabharanam | All Shuddha Svaras
- Kalyan (Yaman, abans Kalyan) | S R G M’ P D N S | Lydian | 65th, (Mecha) Kalyani | Teevra M
- Khamaj (Khamaj) | S R G M P D n S | Mixolydian | 28th, Harikambhoji| Komal n
- Bhairav (Bhairav) | S r G M P d N S | Double Harmonic | 15th, Mayamalavagowla | Komal r, Komal d
- Kafi (Kafi) | S R g M P D n S | Dorian | 22nd, Kharaharapriya Komal | n, Komal g
- Asavari (Asavari) | S R g M P d n S | Aeolian | 20th, Natabhairavi | Komal n, Komal g, Komal d
- Bhairavi (Bhairavi) | S r g M P d n S | Phrygian | 8th, Hanumatodi | Komal n, Komal g, Komal d, Komal r
- Poorvi (Poorvi) | S r G M’ P d N S| – 51st, Kamavardhani Teevra M, Komal r, Komal d
- Marva Marva S r G M’ P D N S Lydian b2 53rd, Gamanashrama Teevra M, Komal r
- Todi Miyan ki Todi S r g M’ P d N S – 45th, Shubhapantuvarali Teevra M, Komal r, Komal g, Komal
Maqam, el sistema musical àrab
Música | Història de la música
El terme maqam apareix per primer cop en tractats de al-Sheikh al-Safadi al sXIV. És l’estructura modal de la música del Nord d’Àfrica, Orient i Àsia central, i hi pertanyen les cultures àrab, persa, turca i també els jueus sefardís (que havien estat en contacte amb la cultura àrab a Al-andalus).
Les diferents escales estan formades per dos jins o ajnas, de manera similar als tetracords de la música antiga grega. Aquí a vegades són de tres o de 5. Els més comuns:
Ajam: una quinta perfecta, com l’escala major
Bayati: d – g, amb un quart de to a la segona
Hijaz: una quarta que es caracteritza per un to i mig entre el 2on i 3er to. També dita escala frígia dominant.
Kurd: una quarta que és com el mode frigi inicial
Nahawand: una quarta, com l’inici de l’escala menor
Saba: semblant al bayati però amb la quarta disminuida, té un caràcter d’angoixa o desig.
Sikah: tres notes començant amb un quart de to.
Rast: pentacord amb la tercera mig quart de to baixa
Les escales, maqams
can start exploring maqamat by family, or one at a time, by using the Maqam Index.
- ‘Ajam escala major, Jiharkah, variant de ajam, escala major amb la sèptima 1/4 baix
- Bayati, semblant a l’escala menor natural però amb la segona un quart de to baix. Molt popular.
. Variant Husayni Ushayran
- Hijaz, com una frígia amb la tercera major. (a berklee, mixolidia b9 b13).
. Variant Shad Araban 
- Kurd, com la frígia
- Nahawand, menor natural
- Nikriz, o Nawa Athar, també coneguda com escala menor húngara,
- Rast, com una dòrica amb quarts de to]
- Saba,
, Saba Zamzam
- Sikah, també Huzam
, variant Rahat al-Arwah 
, Sikah Baladi
Sit groc
Sit groc, sicalis flaveola, (identificat per aquesta pàgina). El juny de 2007 va entrar al dormitori i s’hi va estar una estona.
La música a l’antiguitat
Música | Història de la música
Reconstruccions a Mesopotàmia i Grècia | Els modes grecs | Plató sobre els modes
Mesopotàmia
Les cançons hurrites, tauletes en escriptura cuneiforme que descriuen afinacions d’una lira, datades cap el 1400 BCE i descobertes el 1950 a Ugarit, Síria. La h6 està pràcticament completa i s’ha transcrit.
(pàgina amb diferents versions)
Grècia
Himnes dèlfics a Apol·lo 128 BCE. Versió
Epitafi de Seikilos, 200 BCE-100 CE, Versió
Els pitagòrics afirmaven que l’important era mantenir les relacions simples de la matemàtica: 2:1 octava, 3:2 5a, 4/3 4a. Es veu que una octava està formada per una quarta i una quinta: 3×4/2×3. L’interval d’un to seria 9:8, i el d’un semitó 256/243. Així, tres intervals 9:8 9:8 256/243 formen una quarta, i tres tons i un semitó, una quinta. [notem que dos semitons no formen un to]. Es formaven diferents escales unint dos grups de 4 notes (tetracords). [c d e f + g a b c per exemple].
Els tetracords eren sempre una quarta perfecta i les dues notes del mig es podien afinar de diferents maneres, o genera. Les quatre notes s’anomenen: hypate, parhypate, lichanos, mese.
Aristoxen de Tàrent no mantenia les proporcions matemàtiques exactes dels piagòrics. Definia un to per la diferència entre una quinta perfecta i una quarta perfecta. Un to es podia dividir en semitons, terços de to o quarts de to, corresponents als genera diatònic, cromàtic i enharmònic.
[La música grega sembla determinada sobretot per la lira, amb 4 o 7 cordes, era essencialment melòdica, sense harmonia de notes simultànies]
Els modes grecs
Hi ha tres genera:
- diatònic: l’interval més gran és una segona major [1 to, els altres dos poden ser 1to i 1 semitó], les diferents afinacions possibles es diuen “ombres”.
- cromàtic: l’interval superior és una tercera menor [ els altres dos seran 2 semitons]
- Enharmònic: una tercera major [i dos quarts de to]
Combinant tetracords tenim les escales (descendents), cada grup té un autèntic i un plagal (hipo). Indico el mese, que seria la nota central, la cinquena baixant. Els hipo s’obtenen desplaçant el tetracord superior a sota, el mese passa a ser la tònica. [assenyalo l’equivalència actual en el gènere diatònic del tetracord]
- Dòric: e’ – e / a [que correspon al frigi]
- Hipodòric o locri : a” – a/ d [aeoli]
- Frigi: d’ – d/ g [dòric]
- Hipofrigi: g’ – g / c [mixolidi]
- Lidi: c’ – c / f [jònic]
- Hipolidi: f’ – f/b [lidi]
- mixolidi: b’ – b / e [locri]
- Hipomixolidi : e’ – e [? és igual que el dòric?]
(pdf)
Els genera cròmatic i enharmònic donaven lloc a altres escales. Aquí escolten la dòrica e – e’, en diatònic, cromàtic i enharmònic.
[els modes grecs haurien estat la base dels sistemes musicals d’orient a bizanci, també del cant siríac, que avui coneixem en les interpretacions de Soeur Marie Keirouz, i el cant gregorià, així com l’ambrosià de Milà o el mossàrab. No he trobat una bona referència que expliqui l’evolució o diferències entre uns i altres. Els grecs teòrics grecs Pitagòrics, Aristoxen i Ptolomeu, traduït després per Boeci, semblen centrar-se més en la matemàtica que en la música. Plató i Aristòtil però, comenten el diferent caràcter que tenen els modes.
Els modes gregorians recullen la nomenclatura grega, quatre models autèntics dòric, frigi, lidi i mixolídi [començant a d e f g] i quatre anomenats plagals que s’obtenen desplaçant el tatracord superior, hipodòric [aeoli], hipofrigi [locri], hipolidi [jonic] i hipomixolidi [que resulta igual que el dòric?].
[A occident es limiten al genera diatònic, mentre que l’oriental en tenia més. Potser d’aquí van passar al sistema musical àrab dels maqams].
Plató al llibre III de la República
This extract is from The Republic by Plato, Book III (398-403).
Then now, my friend, I said, that part of music or literary education which relates to the story or myth may be considered to be finished; for the matter and manner have both been discussed.
I think so too, he said.
Next in order will follow melody and song.
That is obvious.
Everyone now would be able to discover what we ought to say about them, if we are to be consistent with ourselves.
I fear, said Glaucon, laughing, that the word “everyone” hardly includes me, for I cannot at the moment say what they should be, though I have a suspicion.
At any rate you are aware that a song or ode has three parts – the words, the melody and the rhythm.
Yes, he said; so as that I know.
And as for the words, there will surely be no difference between words which are and which are not set to music; both will conform to the same laws, and these have already been determined by us?
Yes.
And the melody and rhythm will be in conformity with the words?
Certainly.
We were saying, when we spoke of the subject-matter, that we had no need of lamentations and strains of sorrow?
True.
And which are the harmonies expressive of sorrow? You are musical and can tell me.
The harmonies which you mean are the mixed or tenor Lydian, and the full-toned or bass Lydian, and such-like.
These then, I said, must be banished; even to women who have a character to maintain they are of no use, and much less to men.
Certainly.
In the next place, drunkenness and softness and indolence are utterly unbecoming the character of our guardians.
Utterly unbecoming?
And which are the soft and convivial harmonies?
The Ionian, he replied, and some of the Lydian which are termed “relaxed”.
Well, and are these of any use for warlike men?
Quite the reverse, he replied; and if so the Dorian and the Phrygian are the only ones which you have left.
I answered: Of the harmonies I know nothing, but would have you leave me one which can render the note or accent which a brave man utters in warlike action and in stern resolve; and when his cause is failing, and he is going to wounds or death or is overtaken by disaster in some other form, at every such crisis he meets the blows of fortune with firm step and a determination to endure; and an opposite kind for times of peace and freedom of action, when there is no pressure of necessity, and he is seeking to persuade God by prayer, or man by instruction and admonition, or when on the other hand he is expressing his willingness to yield to the persuasion or entreaty or admonition of others. And when in this manner he has attained his end, I would have the music show him not carried away by his success, but acting moderately and wisely in all circumstances, and acquiescing in the event. These two harmonies I ask you to leave; the strain of necessity and the strain of freedom, the strain of the unfortunate and the strain of the fortunate, the strain of courage, and the strain of temperance; these, I say, leave.
And these, he replied, are the Dorian and the Phrygian harmonies of which I was just now speaking.
Then, I said, if these and these only are to be used in our songs and melodies, we shall not want multiplicity of strings or a panharmonic scale?
I suppose not.
Then we shall not maintain the artificers of lyres with three corners and complex scales, or the makers of any other many-stringed, curiously harmonized instruments?
Certainly not.
But what do you say to flute-makers and flute-players? Would you admit them into our State when you reflect that in this composite use of harmony the flute is worse than any stringed instrument; even the panharmonic music is only imitation of the flute?
Clearly not.
There remain then only the lyre and the harp for use in the city, and the shepherds in the country may have some kind of pipe.
That is surely the conclusion to be drawn from the argument.
The preferring of Apollo and his instruments to Marsyas and his instruments is not at all strange, I said.
Not at all, he replied.
Then let us now finish the purgation, I said. Next in order to harmonies, rhythms will naturally follow, and they should be subject to the same rules, for we ought not to seek out complex systems of metre, and a variety of feet, but rather to discover what rhythms are the expressions of a courageous and harmonious life; and when we have found them, we shall adapt the foot and the melody to words having a like spirit, not the words to the foot and melody. To say what these rhythms are will be your duty – you must teach me them, as you have already taught me the harmonies.
But, indeed, he replied, I cannot tell you. I know from observation that there are some three principles of rhythm out of which metrical systems are framed, just as in sounds there are four notes out of which all the harmonies are composed. But of what sort of lives they are severally the imitations I am unable to say.
Then, I said, we must take Damon into our counsels; and he will tell us what rhythms are expressive of meanness, or insolence, or fury, or other unworthiness, and are to be reserved for the expression of opposite feelings. And I think that I have an indistinct recollection of his mentioning a complex Cretic rhythm; also a dactylic or heroic, and he arranged them in some manner which I do not quite understand, making the rhythms equal in the rise and fall of the foot, long and short alternating; and unless I am mistaken, he spoke of an iambic as well as a trochaic rhythm, and assigned to them short and long quantities. Also in some cases he appeared to praise or censure the movement of the foot quite as much as the rhythm; or perhaps a combination of the two; for I am not certain what he meant. These matters, however, as I was saying, had better be referred to Damon himself, for the analysis of the subject would be difficult, you know?
Rather so, I should say.
But it does not require much analysis to see that grace or the absence of grace accompanies good or bad rhythm.
None at all.
And also that good and bad rhythm naturally assimilate to a good and bad style; and that harmony and discord in like manner follow style; for our principle is that rhythm and harmony are regulated by the words, and not the words by them.
Just so, he said, they should follow the words.
And will not the words and the character of the style depend on the temper of the soul?
Yes.
And everything else on the style?
Yes.
Then beauty of style and harmony and grace and good rhythm depend on simplicity, – I mean the true simplicity of a rightly and nobly ordered mind and character, not that other simplicity which is only a euphemism for folly?
Very true, he replied.
[Socrates expands on the role of the artist in the ideal State and argues that unsuitable artists should be prevented from practising their art.]
And therefore, I said, Glaucon, musical training is a more potent instrument than any other, because rhythm and harmony find their way into the inward places of the soul, on which they mightily fasten, imparting grace, and making the soul of him who is rightly educated graceful, or of him who is ill-educated ungraceful: and also because he who has received this true education of the inner being will most shrewdly perceive omissions or faults in art and nature, and with a true taste, while he praises and rejoices over and receives into his soul the good, and becomes noble and good, he will justify blame and hate the bad, now in the days of his youth, even before he will recognize and salute the friend with whom his education has made him long familiar.
Yes, he said, I quite agree with you in thinking that it is for such reasons that they should be trained in music……….
Even so, as I maintain, neither we nor the guardians, whom we say that we have to educate, can ever become musical until we and they know the essential forms of temperance, courage, liberality, magnanimity, and their kindred, as well as the contrary forms, in all their combinations, and can recognise then and their images wherever they are found, not slighting them either in small things or great, but believing them all to be within the sphere of one art and study.
Most assuredly.
And then nobility of soul is observed in harmonious union with beauty of form, and both are cast from the same mould, that will be the fairest of sights to him who has en eye to see it?
The fairest indeed.
And the fairest is also the loveliest?
That may be assumed.
And it is with human beings who most display such harmony that a musical man will be most in love; but he will not love any who do not possess it.
That is true, he replied, if the deficiency be in the soul; but if there be any bodily defect he will be patient of it, and may even approve it.
[A short discussion of the nature of pleasure.]
Thus much of music, and the ending is appropriate; for what should be the end of music if not the love of beauty?
The Dialogues of Plato, translated by Benjamin Jowett, Volume Four, The Republic, edited by M Hare & DA Russell, Sphere Books Ltd., 1970, Book III (398-403), pp.165-171.
U, V, W, X, Y, Z
U
u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.
udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.
udolar v intr Fer udols.
ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.
ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!
uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.
úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.
ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.
ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.
ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.
ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.
fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.
últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.
últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.
un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.
ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.
unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.
únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.
únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.
unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.
uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.
unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.
unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.
unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.
univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.
universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.
universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.
universitat f Institució d’ensenyament superior.
untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.
untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.
uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.
urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.
urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.
urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.
urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.
urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.
urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.
urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.
urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.
urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.
us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.
ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.
usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.
usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.
usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.
utensili m Estri. Els utensilis de cuina.
útil adj Que fa servei. Uns consells útils.
utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.
utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.
utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.
V
va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.
vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.
vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.
vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.
vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.
vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.
vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.
vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.
vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.
vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.
vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.
vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.
vaguista m i f Persona que fa vaga.
vaixell m Embarcació gran.
vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.
vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?
val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.
valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.
valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.
valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.
valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!
vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.
vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.
valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.
valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?
valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.
vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.
valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.
valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.
vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.
vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.
vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.
vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.
vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.
vara f Bastó prim i flexible.
variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.
variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.
variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.
variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.
varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.
varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.
vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.
vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.
vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.
vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.
vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.
vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.
vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.
vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.
veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.
veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.
vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?
vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.
vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.
veler m Embarcació de vela.
vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.
vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.
vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.
veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.
velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.
vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.
vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”
vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”
venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.
vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.
venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.
venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?
venjança f Acció de tornar mal per mal.
venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.
vent m Moviment de l’aire.
ventada f Vent fort.
ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.
ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!
ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.
ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.
per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?
ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.
veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.
verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.
verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.
verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.
verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.
verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.
verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.
verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.
verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.
verema f Collita del raïm.
verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…
vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.
vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.
verí m Substància tòxica.
verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.
verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.
veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.
veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.
vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.
vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.
vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.
vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.
verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.
vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.
versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.
vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.
vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.
vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.
vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.
vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.
vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.
vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.
vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.
vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.
vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.
vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.
vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.
vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.
vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.
vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.
vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.
veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.
veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.
vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.
vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.
vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.
veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?
veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?
vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.
via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.
vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.
vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.
viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.
viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!
viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.
viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.
vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.
vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.
vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.
viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.
vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.
víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.
victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.
victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.
vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.
vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.
vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.
vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.
vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.
vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.
vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.
vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.
vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.
vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.
vil adj Menyspreable. Una conducta vil.
vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.
vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.
vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.
vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.
vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.
vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.
vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.
violació f Acció de violar.
violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.
violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.
violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.
violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.
violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.
violinista m i f Persona que toca el violí.
virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.
virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.
visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.
visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!
visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.
visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.
visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.
visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.
visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.
visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.
visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.
vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.
vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.
visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.
vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.
vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.
vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.
viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.
viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.
viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?
vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.
vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.
vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.
vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.
vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.
volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.
volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.
volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.
volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.
volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.
voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”
voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.
voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?
volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.
voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.
voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.
voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.
volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.
voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.
voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.
voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.
voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.
voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.
volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.
vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.
vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.
vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.
vorada f Caire d’una vorera.
voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.
vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.
vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.
vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.
vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.
vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?
vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.
vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.
votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.
votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.
vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.
vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.
vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).
vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.
vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.
vulva f Part externa dels genitals femenins.
W
waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.
whisky m Beguda alcohòlica.
X
xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.
xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.
xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.
xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.
xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.
xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.
xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.
xamfrà m Cantonada tallada de biaix.
xampany m Vi escumós.
xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits
xampú m Producte per rentar el cap.
xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.
xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.
xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.
xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.
xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.
xarampió m Malaltia eruptiva.
xarcuteria f Botiga on venen embotit.
xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.
xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.
xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.
xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.
xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.
xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!
xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.
xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.
xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.
xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.
xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.
xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.
xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.
xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.
xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.
xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.
xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.
xicot, xicota m i f Persona jove.
xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.
xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.
ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.
ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.
ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.
xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.
xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.
xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.
xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.
xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.
xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.
xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.
xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.
xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.
xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.
xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.
xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?
xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.
xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.
xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.
xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.
xocolatina f Dolç de xocolata.
xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.
xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.
xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.
xoriço m Embotit vermellós de gust picant.
xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.
xota* f Ovella.
xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.
xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.
xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.
xurreria f Botiga o parada de xurros.
xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.
xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.
xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.
Y
Z
zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.
zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.
zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.
zing-zing m Joguina sonora per a nadons.
zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.
zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.
zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.
S, T
S
sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.
saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.
sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.
sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.
sabateria f Botiga de sabates.
sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.
saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.
sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.
sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.
sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.
sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.
sacarina f Producte per endolcir.
sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.
sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.
sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.
sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.
sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.
safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.
safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.
safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.
safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.
sagí* m Greix fos del porc: llard.
sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.
sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.
sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.
saïm* m Greix fos del porc: llard.
sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.
sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.
salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.
salari m Sou. “El salari de la por.”
salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.
saler m Recipient de la sal.
saliva f Secreció de les glàndules salivals.
salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.
saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.
salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.
salsera f Recipient per a salses.
salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.
salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.
saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.
saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.
saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.
saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.
salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!
salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”
salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.
salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.
salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.
salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.
salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.
salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.
samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.
samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.
sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.
sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.
sancionar v tr Posar una sanció.
sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.
sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.
sang f Fluid que circula per les venes i artèries.
sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.
sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.
sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.
sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.
sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.
santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.
santuari m Edifici religiós famós.
saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.
sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.
sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.
sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.
sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.
sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.
sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.
sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.
sastreria f Botiga i obrador de sastre.
satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.
satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.
satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.
satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.
sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.
savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.
saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.
sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.
de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.
secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.
secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.
secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.
secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.
secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.
sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.
secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.
secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.
seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.
seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.
sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.
segador, segadora m i f Persona que fa la sega.
segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.
segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.
segle m Període de cent anys.
segon m La seixantena part d’un minut.
segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.
segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.
segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.
segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.
següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.
seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.
seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?
seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.
segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.
segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.
seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.
seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.
seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.
seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.
selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.
seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.
sella f Seient per muntar a cavall.
selló m Seient de bicicleta.
selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.
semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.
semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.
semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.
semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.
sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.
sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.
sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.
semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.
semental m Animal mascle destinat a la procreació.
semestre m Període de sis mesos.
semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.
sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.
senador, senadora m i f Membre d’un senat.
senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.
senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.
sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.
senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.
sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.
sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.
sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.
sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.
sensorial adj Referent als sentits corporals.
sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.
sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.
sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.
sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.
sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.
sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.
seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.
senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.
senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.
senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.
senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?
senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.
senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.
separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.
separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.
septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.
seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.
sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.
sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.
ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.
serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.
serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.
sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.
sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.
serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.
seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.
seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.
sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.
serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.
serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.
serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.
serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.
serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.
serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.
serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.
sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.
servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.
servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.
servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.
sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.
sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.
1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.
2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.
setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.
setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).
setembre m El novè mes de l’any.
setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.
setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.
setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.
setmanari m Revista que es publica cada setmana.
setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.
setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.
setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.
1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.
2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.
seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.
sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.
sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.
sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.
sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.
1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.
2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.
3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.
sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.
sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.
sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.
signar v tr Firmar.
signatura f Firma.
signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.
significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?
significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?
significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.
silenci m Absència de so. El silenci de la nit.
silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.
síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.
silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.
símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.
simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.
simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”
similar adj Semblant. Són fets similars.
simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.
simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.
simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.
simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.
simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.
símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.
simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.
sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.
sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.
sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.
sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.
sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.
síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.
singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.
singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.
sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.
sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.
síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.
sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.
sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.
sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.
sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).
sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.
sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.
sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.
sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.
situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.
situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.
sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.
so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.
sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.
sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.
sobrassada f Embotit pastós de color vermell.
sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.
sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.
sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.
sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.
sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.
sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.
sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.
sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.
sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.
sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.
sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.
sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.
de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.
soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.
soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.
social adj Referent a la societat. Els canvis socials.
socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.
socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.
societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.
socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.
socors m Auxili. Finestreta de socors.
sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.
sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.
sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.
sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?
sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”
sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.
soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.
sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.
sol m Estrella del sistema solar.
sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.
sola f Part que toca a terra d’un calçat.
solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.
1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.
2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.
solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.
soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.
soldar v tr Unir metalls o plàstic.
soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.
solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.
soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.
solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.
sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.
solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.
solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.
solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.
solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.
solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.
sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.
sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.
sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.
solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.
soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.
solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.
solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.
solucionar v tr Trobar una solució.
somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.
somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?
somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.
somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.
somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.
somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.
1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.
2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”
sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.
sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.
sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.
sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.
sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?
sopera f Recipient per servir la sopa.
soprano f Cantant femenina de veu aguda.
sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.
sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.
soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.
sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.
sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.
sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.
sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.
sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.
sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.
sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!
sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.
sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.
sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.
sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.
sospirar v intr Fer sospirs.
sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.
sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.
sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.
sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.
sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.
sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.
sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.
sot m Clot.
sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.
soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.
sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.
sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.
sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.
sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.
stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.
suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.
suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.
suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.
suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.
subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.
subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.
subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.
submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.
submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.
submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.
submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.
subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.
subornar v tr Comprar el favor d’algú.
subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.
subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.
subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.
subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.
substància f Matèria que forma un cos.
substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?
substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.
subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.
subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.
suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.
sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.
succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.
successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.
successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.
sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.
sucrera f Recipient del sucre.
sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.
sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.
sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.
suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.
suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.
suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.
sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.
sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.
suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.
suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.
suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.
suïcidi m Acció de suïcidar-se.
suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.
suma f Operació aritmètica.
sumar v tr Fer una suma.
suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.
superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.
superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.
superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.
superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.
superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.
superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.
supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.
superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.
suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.
suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.
suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.
suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.
suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?
suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.
suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.
suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.
supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.
suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.
supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.
suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.
surar v intr Flotar.
surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.
suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.
suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.
suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.
suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.
suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.
T
tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.
tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.
taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.
tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.
tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.
tacte m Sentit corporal.
tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.
talar v tr Tallar un bosc.
talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.
talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.
tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.
talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.
tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.
tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.
tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.
tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.
taller m Obrador. Taller mecànic.
taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.
talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.
talp m Mamífer que excava galeries sota terra.
també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!
tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.
tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.
tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.
tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.
tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.
tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.
tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.
tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.
tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.
tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!
tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!
tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.
tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.
tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.
tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.
tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.
tapet m Peça de roba per cobrir una taula.
tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.
tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.
tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.
tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.
tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.
taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.
tara f Defecte de fabricació.
taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.
tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.
tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.
tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.
tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.
tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.
tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.
targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.
tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.
tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.
taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.
taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.
taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.
tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.
tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.
tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.
tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.
tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.
tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.
taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.
taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.
tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.
tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.
tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.
tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.
taüt m Caixa de morts.
tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.
taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.
taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.
taxista m i f Persona que porta un taxi.
te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.
teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.
teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.
tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.
tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.
tecla f Peça d’un teclat.
teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.
tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.
tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.
tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.
tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.
teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.
teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.
tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.
tela f Material fet amb fils teixits.
telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.
telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.
telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.
telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.
telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.
telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.
telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.
telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.
telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.
telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.
teler m Màquina de teixir.
telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.
telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.
televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.
televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.
televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.
teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.
tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.
témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.
temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.
temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.
temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.
temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.
temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.
tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.
temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.
temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.
temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.
temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?
temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.
tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.
tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.
tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.
tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.
tendó m Lligament dels músculs.
tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.
tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.
tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.
tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.
tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.
tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.
tenista m i f Esportista que juga a tenis.
tenor m Cantant masculí de veu aguda.
tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.
tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.
tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.
tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.
teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.
teranyina f Tela teixida per una aranya.
terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.
tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.
terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).
tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.
tereseta* [gen. en pl.] f Titella.
terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.
terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.
termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.
termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.
termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.
terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.
terraplè m Plataforma de terra.
terrassa f Plataforma lateral d’una casa.
terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.
terratrèmol m Moviment sísmic.
terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.
terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.
terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.
terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.
terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.
territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.
terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.
terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.
terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.
terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.
terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.
tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.
tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.
1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.
2test m Prova utilitzada en psicologia.
testament m Document on consten els termes d’una herència.
testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.
testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.
tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.
tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.
teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.
teula f Cada una de les peces d’una teulada.
teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.
teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.
texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.
text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.
tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.
tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.
tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.
tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.
tic m Mania. Està ple de tics.
tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.
tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.
tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.
tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.
timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor
timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.
tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.
timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.
1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.
2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.
tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.
tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.
tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.
tinter m Recipient per a tinta.
tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.
tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!
típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.
tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?
tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.
tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.
tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.
tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.
tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.
tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.
tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.
titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.
títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.
titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.
titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.
to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.
tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.
toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.
tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.
tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.
tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.
tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.
tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.
tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.
tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.
tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.
tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.
tomba f Lloc on s’enterra un mort.
tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.
tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.
tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.
ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.
tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.
tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.
tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.
topada f Acció i efecte de topar.
topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.
tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.
torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.
torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.
torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.
torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.
torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.
tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.
torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.
tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?
tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!
tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.
torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.
toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.
torpede m Projectil submarí.
torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.
torradora f Aparell per fer torrades.
torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.
torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.
torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc
torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.
tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.
tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.
tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.
tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.
tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.
tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.
torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.
torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.
1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.
2tos* m Clatell. Va caure de tos.
tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.
tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.
tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.
tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.
total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?
totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.
tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.
totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.
tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.
tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.
tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.
tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.
traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.
traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.
traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.
traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.
tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.
tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.
tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.
tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.
tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.
traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.
tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.
tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.
traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.
traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.
tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.
tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.
tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.
traïció f Acció i efecte de trair.
traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.
trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.
trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.
tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.
trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.
tràmit m Gestió.
tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.
trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.
trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.
tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.
tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.
tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.
tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.
tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.
transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.
transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.
transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?
transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.
transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.
transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.
transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.
trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.
transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.
transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.
transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.
transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.
transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.
transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.
transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.
transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.
trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.
trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.
trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,
trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.
traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.
trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?
traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.
trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.
trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.
trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.
trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.
trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.
trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.
travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.
través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.
travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.
travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.
travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.
travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.
fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.
treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.
treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.
treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.
trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.
tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.
tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.
trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.
tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.
trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.
trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.
trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.
trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.
trencanous m Estri de trencar nous.
trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.
trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.
trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.
trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.
trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.
tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.
tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.
tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”
tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.
trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.
tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.
tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.
treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.
treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.
trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.
tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?
triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.
triangular adj En forma de triangle.
triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.
tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.
tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.
tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.
tricicle m Vehicle de tres rodes.
trigar v règ Tardar.
trimestre m Període de tres mesos.
trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.
trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.
triomf m Èxit gran, victòria.
triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.
tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.
tripulant m i f Membre d’una tripulació.
trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.
tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.
triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.
tro m So molt fort que ve després d’un llampec.
trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.
trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?
trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.
troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.
trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.
trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.
tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.
tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.
tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.
trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.
tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.
tropa f El conjunt dels soldats.
tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.
tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.
tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.
trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.
trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.
truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.
trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?
trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.
1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.
2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.
truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.
truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.
trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.
tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.
tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.
tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.
tubular adj Que té forma de tub.
tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.
tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.
túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.
turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.
turista m i f Persona que fa turisme.
turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.
turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.
turment m Tortura.
turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.
tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.
Q, R
Q
quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.
quadra f Establa de cavalls.
quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.
quadrilàter m Polígon de quatre costats.
quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.
qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.
qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.
qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.
qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.
qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.
qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.
qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.
qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?
qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.
quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.
quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.
quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.
quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.
quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).
quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.
quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.
quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.
que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!
què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?
quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?
queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.
queixal m Dent molar. Té mal de queixal.
queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.
qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.
qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.
queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.
qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.
quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.
quietud f Situació en què tot està quiet.
quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.
quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.
químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.
química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.
quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?
quint, -a det i pron Cinquè.
quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.
quinzena f Període de quinze dies.
quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.
quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.
quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.
quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.
quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.
R
rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.
ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.
rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.
raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.
racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.
racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.
radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.
radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.
radiador m Aparell de calefacció.
radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.
ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.
radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.
radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.
radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.
ràfec m Sortint lateral d’una teulada.
ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.
1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.
2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.
raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.
rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.
raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.
rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.
rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.
ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.
ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.
rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.
ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.
ramaderia f Cria de bestiar.
ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.
ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.
ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.
1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.
2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.
rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.
rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.
rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.
rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.
raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.
raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.
raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.
raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.
rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.
ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.
ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.
rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.
rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.
rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”
raqueta f Pala de tenis.
rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.
rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.
rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.
rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.
rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.
rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.
raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.
raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.
raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.
rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.
rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.
rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.
ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.
ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.
ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.
ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.
ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.
rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.
reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.
reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.
reactor m Avió a reacció.
real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.
realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.
realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.
realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.
realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.
rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.
rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.
rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.
rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.
rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.
rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”
rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.
rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.
rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.
rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.
rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.
rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.
rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.
rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.
rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.
recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.
recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.
recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.
recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.
recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.
recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.
recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.
receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.
receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.
receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.
recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.
recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.
recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.
recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.
recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.
recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.
reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.
reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.
reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.
reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.
reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.
recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment
recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.
recol.lectora f Màquina de recol.lectar.
recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.
recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.
recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.
recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.
recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.
recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.
recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.
recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.
recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.
reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.
reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.
reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.
reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.
reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.
reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.
record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!
rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.
recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.
recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.
recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.
recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.
recta f Línia recta.
rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.
recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.
rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.
rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.
rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.
recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.
recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.
recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.
recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.
redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.
redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.
redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.
reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.
reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.
reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.
reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.
refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.
referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.
referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.
referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.
refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.
refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.
refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.
reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.
reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.
reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.
reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.
reflexionar v intr Pensar molt una cosa.
reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.
reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.
reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.
reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.
refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.
refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.
refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.
refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.
refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.
refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.
refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.
refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.
refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.
refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.
refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.
reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?
rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.
de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.
regadora f Recipient per regar: *arruixadora.
regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.
regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.
regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.
regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.
règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.
regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.
regional adj Referent a la regió. Carretera regional.
regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.
registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.
regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.
reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.
reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.
regle m Estri per traçar línies rectes.
regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.
regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.
1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.
2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.
rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.
reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.
reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.
reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.
reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.
reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.
rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.
relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.
relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.
relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.
relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.
religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.
religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.
rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.
1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.
2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.
rellevant adj Important. Són fets rellevants.
rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.
relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.
relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.
relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.
rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.
rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.
rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.
rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.
remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.
remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.
remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.
rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.
remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.
remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.
remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.
remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.
remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.
remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.
remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.
remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.
remor f So llunyà i confús. La remor del vent.
remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.
remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.
remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.
remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.
remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.
renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.
rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.
rendiment m Benefici. El rendiment del treball.
rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.
renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.
renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.
renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.
rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.
renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.
renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.
renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.
rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.
rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.
rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.
rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.
rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.
renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.
renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.
renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.
renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.
reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.
reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.
repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.
repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.
repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.
repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.
repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.
repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.
repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.
repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.
repetició f Acció i efecte de repetir.
repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.
repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.
repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.
replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.
reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.
reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.
repòs m Descans.
reposar v intr Descansar.
reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.
represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.
representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.
representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.
representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.
repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.
reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.
reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.
reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.
reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.
repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.
rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se
republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.
república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.
repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.
repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.
repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.
reputació f Fama.
res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!
resar v intr Dir oracions a déu.
rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.
rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.
rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.
reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.
reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.
reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.
residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.
residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.
resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.
resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.
resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.
resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.
resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.
resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.
resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.
respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.
respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.
respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.
respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.
respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.
respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.
resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.
resplendor f Llum, claror molt forta.
respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.
responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.
responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?
resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.
ressaltar v tr i intr Destacar.
resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.
ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.
ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.
ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.
ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.
resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.
restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.
restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.
restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.
restaurant m Establiment on serveixen menjars.
restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.
restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.
restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.
resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.
resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.
resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.
resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.
retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.
retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.
retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.
retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.
retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.
retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.
retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.
retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.
retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.
retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.
retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.
retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.
retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.
rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.
retolador m Estri de dibuix, amb tinta.
retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?
retorn m Tornada. Viatge sense retorn.
retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.
retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.
retratar v tr Fotografiar.
retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.
retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.
retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.
retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.
retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.
retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.
reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions
reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.
reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.
revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.
revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.
revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.
revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.
revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.
revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.
revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.
revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.
revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.
a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!
revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.
revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.
revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.
revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.
revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.
revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.
revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.
revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.
revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.
revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.
rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.
rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.
riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.
ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.
ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.
ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.
ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!
riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”
rierol m Corrent d’aigua molt petit.
rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.
rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.
rifle m Fusell de repetició.
rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.
rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.
rima f Concordança de sons en uns versos.
rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.
rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.
rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”
riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.
risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.
ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.
rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.
ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.
ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.
riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.
riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.
riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.
rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?
roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.
robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.
robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.
robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.
robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.
roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”
roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.
rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.
rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.
roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.
rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.
rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.
rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.
rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.
rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.
rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.
rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.
rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.
rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.
roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.
rogenc, -a adj De color tirant a roig.
roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.
roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.
rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.
rom m Licor tret de la canya de sucre.
romà, -ana adj i m i f De Roma.
romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.
romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.
romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.
rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.
ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.
roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.
rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.
rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.
rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.
rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.
ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.
ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.
rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.
rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.
rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.
rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.
rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.
rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.
rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.
roser m Arbust amb espines que fa les roses.
roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.
rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.
rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.
rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.
rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.
rostre m Cara.
rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.
rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.
rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.
roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.
rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.
rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.
ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.
rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.
rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.
rugir v intr Fer rugits.
rugit m Crit del lleó.
rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.
ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.
rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.
rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.
runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”
ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.
rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.
rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.
rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.
rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.
ruta f Itinerari. La ruta de la seda.
P
pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.
paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.
pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.
pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.
pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.
padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.
paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.
paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.
pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.
pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.
pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.
pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.
paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.
pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.
país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.
paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.
pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.
pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.
paladar m Part superior de l’interior de la boca.
palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.
palanca f Màquina simple per aixecar pesos.
palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.
palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.
palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.
paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.
palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.
pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.
paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.
pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.
pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.
palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.
palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.
paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.
pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.
pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.
panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.
pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.
panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.
panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.
panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.
panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.
pansa f Gra de raïm sec.
pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?
pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.
pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.
pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.
pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.
panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.
pantera f Lleopard.
panxa f Ventre.
panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.
pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.
paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.
papa m Cap de l’Església catòlica.
papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.
paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.
paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.
papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.
papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.
paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.
paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.
paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.
parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.
parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.
paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.
paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.
parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.
paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.
paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.
paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.
paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.
paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.
paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.
parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.
paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.
paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.
parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.
parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.
parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.
paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.
para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.
parat, -ada adj i m i f Aturat.
paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.
paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.
para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.
parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.
parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.
parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.
pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.
pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.
parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.
parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.
parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.
parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.
parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.
parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.
parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.
parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.
paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.
parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.
parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.
parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.
parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.
parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.
parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.
parquet m Paviment fet de fustes estretes.
pàrquing m Aparcament.
parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.
parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.
parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.
1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.
2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.
parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.
participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.
participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.
participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.
partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.
particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.
particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.
partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.
partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.
partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.
partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.
partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.
pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.
parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.
parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.
1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.
2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.
Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.
passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.
passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.
passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor
passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.
passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.
passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.
passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!
passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.
passatemps m Entreteniment.
passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell
passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.
passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.
passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.
passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.
passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.
passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.
passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.
pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.
pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.
pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.
pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.
pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.
pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.
pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.
pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.
pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.
pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.
pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.
patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.
patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.
paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.
patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.
patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.
patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.
pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.
patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.
patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.
patiment m El fet de patir.
patinador, patinadora m i f Persona que patina.
patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.
patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.
patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.
patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.
pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.
patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.
patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.
patró m Amo, especialment d’una empresa.
patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.
pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.
pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.
pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.
paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.
pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.
pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.
pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.
peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.
pecar v intr Fer pecats.
pecat m Acció contra una norma religiosa.
peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.
pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.
pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.
pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.
pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.
pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.
pedrera f Lloc d’extracció de pedra.
pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.
pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.
pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.
peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.
peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.
peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.
peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.
pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.
pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.
pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.
pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!
pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?
pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.
pelleteria f Botiga de pells.
pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.
pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.
pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.
penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.
pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.
pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.
penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.
penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.
península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.
penis m Membre sexual dels mamífers mascles.
penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.
penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.
penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.
penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.
penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.
penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.
pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.
pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.
pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.
pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?
pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.
pentàgon m Polígon de cinc costats.
pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.
pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.
péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.
penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.
penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.
penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.
penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”
pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.
per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.
pera f Fruit comestible de la perera.
percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.
percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.
percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.
percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.
perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.
perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.
perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!
perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.
perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.
pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.
perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.
perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.
perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.
peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.
peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.
perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.
perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.
perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.
perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.
perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.
perforar v tr Foradar.
perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?
perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.
perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.
perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.
perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.
període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.
periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.
periodisme m Professió de periodista.
periodista m i f Professional de la informació.
periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.
perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.
perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.
perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.
perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.
permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.
permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.
permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.
pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.
pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.
però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.
perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.
perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.
perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.
perruca f Cabellera postissa.
perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.
perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.
persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.
perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.
persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.
persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.
persona f Ésser humà.
personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.
personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.
personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.
perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.
persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.
pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.
pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.
pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.
pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.
perxa* f Penja-robes.
pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.
pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.
pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.
pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!
pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.
pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.
pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.
pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.
pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.
pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.
pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.
pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.
pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.
pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.
pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.
pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.
pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.
pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.
petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.
petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.
petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.
petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.
petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.
petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.
petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.
petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.
petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.
petrolier m Vaixell que transporta petroli.
petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.
peu m Part del final d’una extremitat inferior.
peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.
pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.
pianista m i f Persona que toca el piano.
piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.
pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.
pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.
picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.
picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.
picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.
picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.
picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.
picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.
piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.
picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.
picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.
pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.
piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.
pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.
pigota* f Verola.
pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.
1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.
2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.
pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.
piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.
pilot m i f Persona que condueix una nau.
pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.
pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.
pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.
píndola f Medicament en forma de pastilla.
pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.
ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.
pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.
pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.
pinta f Estri amb pues per pentinar-se.
pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.
pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.
pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.
pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.
pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.
pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.
pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.
pinyó m Llavor del pi.
pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.
pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.
pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.
pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.
pipí [fam.] m Orina.
piragua f Embarcació lleugera de rems.
piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.
pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.
piruleta f Caramel amb un pal petit.
pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.
pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.
piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.
pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.
pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.
pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.
pistola f Arma de foc curta.
pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.
pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.
pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.
pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.
pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.
pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.
piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.
piular v intr Fer el seu crit els pollets.
piu-piu m El crit que fan els pollets.
pixar v intr Orinar.
pixats m pl Orins.
pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.
pizzeria f Restaurant on fan pizzes.
pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.
placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.
plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.
plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.
plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.
plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.
plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.
planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.
planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.
planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.
planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.
plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.
planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.
plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.
plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.
planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.
plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.
planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.
planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.
plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.
plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.
plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.
plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.
plastilina f Material per modelar
plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.
plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”
plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.
plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”
plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.
platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.
platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.
platí m Metall preciós de color gris.
platja f Costa baixa, generalment amb sorra.
si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?
ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.
plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.
plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.
plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.
plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.
plom m Metall pesant de color gris blavós.
ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.
plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?
plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.
plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.
ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!
plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”
ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.
ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.
pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.
plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.
plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.
pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.
poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.
població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.
poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.
poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.
poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.
pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?
pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.
poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!
poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.
pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.
pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!
podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.
poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.
poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.
pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.
podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.
podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.
poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”
poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.
poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.
poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.
pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.
polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.
polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.
policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.
policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.
policial adj De la policia. Les forces policials
poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.
poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.
polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.
poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.
polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.
polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.
polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.
política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.
poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.
pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.
pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.
pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.
pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.
pol.lució f Contaminació.
polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.
1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.
2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.
polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.
polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.
polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.
poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.
pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.
polze m Dit gros de la mà.
pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.
poma f Fruit comestible de la pomera.
pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.
pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.
pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.
pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.
poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.
pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.
ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.
pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”
pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.
popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.
popularitat f Fama.
por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.
porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?
porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.
porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.
porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!
porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.
porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.
porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.
port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.
porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.
portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.
portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.
portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.
portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.
portal m Porta principal d’un edifici.
portamonedes m Bossa per als diners, moneder.
portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.
portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.
porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.
porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.
pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.
porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.
portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.
poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.
porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.
porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.
posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.
posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.
positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.
posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.
possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .
possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.
possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.
post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.
posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.
a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.
postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.
pòster m Cartell artístic.
posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.
posterioritat f Qualitat de posterior.
postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.
postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.
pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.
pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.
potable adj Dit de l’aigua bona per beure.
potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.
potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.
potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.
pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.
pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.
pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.
pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.
practicant m i f Ajudant sanitari.
practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.
prat m Terreny amb herba.
precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.
precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.
precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.
preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.
precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.
precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.
precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.
precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.
precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.
precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.
precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.
predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.
predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.
predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”
preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.
preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.
preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.
pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.
pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.
pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.
pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.
preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.
prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.
prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.
premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.
prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.
premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.
premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.
premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.
premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.
prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.
preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.
preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.
preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.
preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.
preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.
prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.
prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.
pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.
presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.
prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.
presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.
presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.
present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.
presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.
presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.
presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.
preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.
presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.
president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.
presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.
presó f Establiment penitenciari.
presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.
pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.
préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.
presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.
pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.
pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.
pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.
pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.
prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.
prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.
prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.
prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.
prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.
préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.
prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.
prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.
presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.
presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!
pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.
pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.
pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.
pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.
preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.
prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.
prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.
preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.
preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.
previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.
previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.
previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?
prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.
prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.
primari, -ària adj Primer. Educació primària.
primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.
primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.
primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.
primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.
primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.
primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.
príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.
principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.
principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.
principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.
prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.
privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.
privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.
privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.
privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.
probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.
probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.
problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.
procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.
procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”
procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.
procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.
procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.
processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.
processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.
proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.
procrear v tr Fer fills.
procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.
producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.
producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.
productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.
produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.
professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.
professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.
professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.
professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.
profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?
profund, -a adj Fondo. Un pou profund.
profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.
profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.
programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.
programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.
programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.
programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.
progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.
progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.
progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.
prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.
prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.
prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.
projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.
projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.
projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.
projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.
projector m Aparell per fer projeccions.
prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.
promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.
promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.
prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.
promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.
promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.
prompte* adv Aviat. Vine prompte.
pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.
pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.
pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.
pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?
prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.
propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.
propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.
proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.
propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.
propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.
propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.
propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.
proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.
proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.
proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.
proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.
propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.
proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.
propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.
propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.
prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.
prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.
prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.
protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.
protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.
protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.
protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.
proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.
protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.
protestant adj i m i f De la religió protestant.
protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.
prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.
prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.
provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.
proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.
proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.
proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.
provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.
proverbi m Refrany que conté un consell.
província f Divisió administrativa.
provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.
provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.
provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”
provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.
provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.
pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.
proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.
prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.
prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.
pruna f Fruit comestible de la prunera.
prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.
psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.
psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.
psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.
psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.
públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.
publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.
publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.
publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.
puça f Insecte saltador paràsit.
pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.
pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.
pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.
pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”
pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!
pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.
pulmonia f Inflamació dels pulmons.
puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó
punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.
punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.
puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.
puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.
puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.
punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.
punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.
punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.
punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.
punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.
puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.
punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.
punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!
pupil.la f Nineta de l’ull.
pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.
pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.
puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.
puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.
purga f Medicament per fer anar de ventre.
pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.
puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.
putxinel.li m Titella de guant.
puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.
Cronologies
Evolució terra -4600 – 2.58 Ma Evolució homínids -66Ma -300ma
Paleolític -270m -14000a Neolític -10000 – 4000
Història antiga -4000 a -800 Història antiguitat clàssica -800 a 500
Història Postclàssica 500 – 1500
Història Moderna 1500 – 1800
Segle XIX 1801 – 1900
Segles XX i XXI 1900 – actualitat. Jordi Cots., amb els fets 1957 – actualitat
Zones
Tipus
- Religió, Filosofia, Educació
- Ciència, Medecina
- Tecnologia, Exploració, Economia
- Literatura, Art
- Fet militar, Genocidi, Assassinat, Terrorisme
- Naturalesa: Extinció, Orogènia, Desastre (i fam), Medi ambient
Glück welches Glück
Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.
Die Sonderausstellung Glück - welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.
1. Liebe: Spiritualität – Utopie
Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?
L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.
2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?
El diner i les possessions materials.
3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?
Les sensacions i l’adrenalina de l’esport
4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?
El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]
5. Musik: Singen – Musik Hören
Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?
[uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]
6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
Wo wird diese Reise enden?
El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule. [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.
7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
Glück – welches Glück suchen wir?
La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.
A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?
GRUP I: INÈRCIA 12345 Instint de supervivència 12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió 12345 Por al suïcidi GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES 12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat 12345 Salvar el món, investigació mèdica, política 12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES 12345 Ser estimat 12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat 12345 Ser respectat, temut GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS 12345 La vida ordinària 12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger 12345 La curiositat, explorar el món i la cultura GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS 12345 Ús o abús de medicaments 12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac 12345 Ús o abús de substàncies il·legals
HELLO HAPPINESS
1) Exposició Hello Hapiness
-letting go: com estàs avui, màquina compliments, sala de festa particular amb llums i música, èxtasi religiós, respitació holotròpica,adrenalina esport o destrossar un cotxe, playlist musical, dansa, sexe [dona llegint amb vibrador]
-Feelings: bioquímica de les emocions, riure vídeos de faññes, interactiu de somriure, schaden freude, Descartes i Darwin, cor de queixes, Tokyo Complaints choir
-Hope: [que podem canviar les coses] manifestació, tenint cura de plantes a la guerra d’Ucraïna, rampes accessibles, drets LGTBI, superar un trencament en 99 dies llibre,solidaritat en cas de catàstrofes. Inaction unit.
-Together. Celebracions,, menjar junts, abraçades després de la pandèmia, coixí abraçada, braçalets que vibren a distància. Jodel.com compartir missatges en una lcoalitat.
-Ruhe, pau. Meditació religiosa, indústria mèdica, coach i lteratura d’autoajuda- Oxford happiness test [he tret un 5]. . https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/ .Yefimkina, garage people.
-Contacte amb la naturalesa. Els horts urbans van començar a la industrialització per lluitar contra la fam.. …. passeig virtual per un bosc. Katayama Umwelt
–
Protected: Any 2007
M, N, O
M
mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.
maça f Martell gros, de ferro o de fusta.
macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.
macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.
maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.
madona* f Masovera.
madrileny, -a adj i m i f De Madrid.
maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.
maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.
madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.
madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.
maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.
magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.
magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.
màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.
màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.
magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.
magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.
magnetòfon m Aparell per gravar sons.
magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.
magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.
magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.
magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.
mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?
maig m Cinquè mes de l’any.
mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.
mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.
maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.
major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.
majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?
majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.
majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.
mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.
malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.
malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.
malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.
malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.
malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.
malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.
fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.
maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.
maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.
maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.
maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.
maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.
malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.
malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.
malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.
maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.
maletí m Maleta petita.
malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.
malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.
malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.
malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.
malifeta f Acció dolenta.
maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.
malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.
mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.
mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.
malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.
malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.
malson m Somni angoixós.
maltractament m Acció i efecte de maltractar.
maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.
maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.
malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.
malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.
mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.
mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.
mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.
mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.
manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.
manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.
manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.
manca f Falta.
mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.
mancar v tr Faltar.
mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.
mandarina f Fruit comestible del mandariner.
mandíbula f Part inferior de la cara.
mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.
mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.
mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.
mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.
mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.
manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.
manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!
maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.
mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.
maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.
manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.
manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.
manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.
manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.
manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.
màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.
manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.
manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.
maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.
maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.
manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.
maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.
manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.
manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.
manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.
mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.
mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.
manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.
mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.
manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.
mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.
manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.
manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?
manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.
manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.
maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.
mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.
maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.
maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.
maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.
maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.
màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.
maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.
maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.
maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.
mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.
marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.
marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.
marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.
març m Tercer mes de l’any.
marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.
marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.
marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.
mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?
marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.
mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.
marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.
marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.
margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.
margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.
marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.
marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.
marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.
marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.
mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.
marioneta f Titella de fil.
marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.
marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.
marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.
marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.
marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.
marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.
marrec m Criatura.
marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.
martell m Eina per clavar claus.
marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.
marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?
mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.
màscara f Careta.
mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.
masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.
mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.
masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.
masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.
massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.
massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.
massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.
massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.
massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.
massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.
mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.
màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.
mat adj De to apagat. Un verd mat.
mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.
matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.
matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.
matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.
mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.
matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.
matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.
matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.
material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.
maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.
maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.
matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.
matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.
matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.
matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.
matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.
matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.
mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.
matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.
matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.
matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.
matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers
matx m Competició esportiva.
màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.
mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.
mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.
mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.
medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.
medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.
medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.
mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.
medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.
medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.
medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.
mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.
meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.
mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.
medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.
meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).
mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.
melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.
melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.
melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.
melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.
melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.
meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.
melodia f Conjunt de sons ben combinats.
membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.
membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.
memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.
memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.
mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?
mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.
menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.
menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.
menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.
menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.
menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.
menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.
menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.
menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.
menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.
mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.
ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.
menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.
mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.
mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.
mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.
mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.
mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.
mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren
mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.
menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.
menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.
menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.
menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.
menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.
menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.
meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.
meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.
meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.
mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.
mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.
merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.
mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.
merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.
merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.
merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.
meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.
meridional adj Del sud. Els països meridionals.
mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.
merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.
mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.
més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.
mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.
mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.
mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!
mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.
mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.
mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.
mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.
mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.
meta f Punt d’arribada d’una cursa.
metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.
metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.
metal.lúrgia f Indústria del metall.
metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.
mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.
metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.
metralleta f Metralladora portàtil individual.
metre m Unitat de mesura de la longitud.
metro m Ferrocarril urbà subterrani.
metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.
metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.
meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.
mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.
mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.
microbi m Organisme només visible a través del microscopi.
micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.
microorganisme m Organisme microscòpic.
microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.
microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.
mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.
midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.
mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.
migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.
migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.
migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.
migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.
mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.
miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.
milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.
milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.
militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.
militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.
mil.lenni m Període de mil anys.
mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.
mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.
millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.
millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.
millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.
mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.
mimosa f Arbust de flors grogues.
mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.
miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.
mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.
miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.
mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.
ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.
ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.
minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.
minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.
minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.
minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.
minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.
minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.
miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.
miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.
miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.
miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.
mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.
mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.
mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.
mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.
mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.
miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.
misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.
missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.
missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.
missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.
míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.
missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.
misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.
misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.
misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.
míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.
mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.
mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.
mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.
mitjanada* f Paret prima interior: envà.
mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.
mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.
mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.
mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.
mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.
mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.
moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.
moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.
moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.
mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.
mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.
mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.
moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.
modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.
model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.
modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.
moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.
modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.
modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.
modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.
modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.
modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.
modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.
modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.
mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.
mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.
moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.
mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.
molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.
moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.
molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.
molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?
molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.
molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.
moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.
molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.
1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?
2moll m Peix petit de color vermellós.
moll, -a adj Mullat.
1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.
2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.
mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.
molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.
molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.
moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.
mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.
mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.
mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!
món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.
mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.
monarca m i f Rei o reina.
monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.
moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.
moneder m Bossa o cartereta per als diners.
monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.
mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.
moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.
monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.
monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.
monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.
monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.
monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.
monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.
monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.
monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.
monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.
monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.
moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.
móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.
moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.
morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.
morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.
mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.
moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.
morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.
moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.
morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.
morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.
mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.
mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.
mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.
morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.
mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.
mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.
mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.
mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.
mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.
mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.
mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.
mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.
mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.
most m Suc de raïm.
mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.
mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.
mostrador* m Aparador d’una botiga.
mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.
mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.
motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?
motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.
motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.
motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.
moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.
motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.
motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.
motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.
motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.
motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.
moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.
moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.
mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.
mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.
mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.
mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.
mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.
mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.
mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.
muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.
multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.
multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.
multiplicació f Operació artimètica.
multiplicar v tr Fer multiplicacions.
multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.
mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.
munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.
municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.
municipi m Territori dependent d’un ajuntament.
munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.
muntanya f Elevació gran del terreny.
muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.
muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.
muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.
muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.
munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.
mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.
mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.
muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.
murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.
murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.
muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.
musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.
múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.
museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.
músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.
música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.
musical adj Referent a la música. Cultura musical.
mussol m Ocell rapinyaire nocturn.
musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.
mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.
mutilació f Acció i efecte de mutilar.
mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.
mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.
mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.
N
nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.
nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.
nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.
nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.
nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.
Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.
nadala f Cançó de Nadal.
nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.
naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.
nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.
nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.
nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.
narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.
narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.
narrador, narradora m i f Persona que narra.
narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.
narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,
nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.
nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.
nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.
natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.
natja f Cada un dels tous del cul.
natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.
natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.
naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.
nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.
naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.
nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.
naval adj Referent a la marina. Batalla naval.
navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.
navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.
navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.
nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.
nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.
necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.
necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.
necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.
necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.
nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.
nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.
negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.
1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.
2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven
negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.
negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.
negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.
negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.
negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.
negrós, -osa adj Tirant a negre.
neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.
neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.
néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.
nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.
nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.
nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.
nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.
nespra f Fruit comestible del nesprer.
net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.
nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.
netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.
netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.
neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.
netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.
netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.
neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.
neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”
neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.
neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.
nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.
nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.
nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.
ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.
nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.
ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?
ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.
nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.
nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!
niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.
nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.
no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.
noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.
noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.
nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.
noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.
noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!
nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.
nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.
nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.
nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.
nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.
només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.
nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.
nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.
nora f Muller del fill.
noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.
nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.
nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.
nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.
norma f Regla. Les normes de conducta.
normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.
normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.
normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.
normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.
normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.
nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.
nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.
nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.
nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.
nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?
notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.
notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.
notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.
notarial adj Referent al notari. Document notarial.
notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.
1nou f Fruit comestible de la noguera.
2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.
nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.
nova f Notícia. Ja sabeu la nova?
novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).
novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.
novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.
novembre m Onzè mes de l’any.
novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.
novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.
nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.
nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.
nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.
nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.
nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.
nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.
numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.
numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.
número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.
nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.
nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.
nutrició f Alimentació.
nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.
nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.
núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.
nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”
O
o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.
oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.
obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.
obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.
obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.
obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.
obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.
objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.
objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.
objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.
oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.
oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.
obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.
obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.
obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”
oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.
obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.
obrador m Lloc de treball d’un artesà.
obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.
obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.
obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.
obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”
obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.
obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.
obsequi m Regal.
observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.
observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.
obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.
obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.
obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.
obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.
obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.
obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.
obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.
obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.
oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.
ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.
ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.
occident m Oest.
occidental adj D’occident. L’Europa occidental.
oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.
ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.
oci m Lleure.
ocre m Color entre el groc i el marró.
octau, -ava* det i pron Vuitè.
octubre m Desè mes de l’any.
oculista m i f Especialista dels ulls.
ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.
ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.
ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.
ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?
ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.
odi m Sentiment d’enemistat molt fort.
odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.
odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.
oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.
ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.
ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.
ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.
ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.
ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.
oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.
oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.
oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.
ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”
oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.
oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.
oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.
ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.
oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!
oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!
oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.
oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.
oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.
olfacte m Sentit corporal que capta les olors.
oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.
òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.
olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.
olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.
oliva f Fruit comestible de l’olivera.
olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.
olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.
olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.
olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.
om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.
ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.
omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.
omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.
on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?
ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.
onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.
onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.
oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.
onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.
ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.
onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.
onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.
onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.
opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.
opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.
òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.
operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.
operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.
opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?
opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.
oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.
oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.
oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.
oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.
oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.
opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.
opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.
opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.
oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.
oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.
optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.
òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.
òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.
òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.
optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.
or m Metall preciós de color groc.
oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.
orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.
oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.
orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.
oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.
òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.
ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.
ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.
ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.
ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.
ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.
ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.
orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.
oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.
orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.
òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.
orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.
organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.
organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.
organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.
orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.
orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.
orient m Est.
orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.
oriental adj D’orient.
orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.
origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.
original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.
originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.
originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.
orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.
orinar v intr Evacuar l’orina.
ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.
orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.
ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.
ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.
orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.
os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.
ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.
osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.
oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.
oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.
ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.
ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.
ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.
ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?
ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.
oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.
ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.
ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.
ovni m Objecte volador no identificat.
òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.
oxigen m Gas component de l’atmosfera.
ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.
I, J, K, L
I
i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.
iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.
idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.
ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.
idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.
identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.
identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.
ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.
idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?
idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!
ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.
ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.
ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.
ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.
igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.
igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.
igualtat f Condició d’igual. “Llibertat, igualtat, fraternitat.”
illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.
il.legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il.legal.
il.legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il.legítim.
il.luminació f Claror amb què s’il.lumina. La il.luminació dels carrers per les festes de Nadal.
il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava dèbilment la cantonada.
il.lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusió reunir tota la família pel seu aniversari.
il.lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il.lustracions molt originals.
il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicació amb exemples.
il.lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.
imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.
imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.
imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.
imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.
imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.
imantar v tr Convertir en imant.
imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.
imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.
imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.
immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.
immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.
immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.
immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.
immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.
imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.
immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.
immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.
immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.
immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.
immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.
impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.
impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.
impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.
impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.
impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.
imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.
imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.
imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.
imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.
imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.
imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.
impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.
ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.
impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.
implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.
implicat, -ada adj règ i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.
implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.
imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.
importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.
importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.
important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.
import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.
importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.
imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.
imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.
impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.
impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.
impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.
impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.
impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.
imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.
impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.
impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.
imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.
imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.
impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.
impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.
impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel.lícula que impressiona molt.
impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.
impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.
imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.
imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel.la.
improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.
d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.
improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.
imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.
imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.
impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.
impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.
impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.
impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.
inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.
inadmissible adj Inacceptable.
inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.
inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?
incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.
incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.
incendi m Foc de grans dimensions.
incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.
incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.
incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.
incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.
incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.
incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.
incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.
inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.
inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.
incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.
inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.
incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.
incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.
incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.
incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.
incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.
incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.
incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.
incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.
inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.
inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.
inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.
incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.
incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!
increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.
inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.
incultura f Manca de cultura.
incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.
indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.
indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.
indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.
indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.
indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.
indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.
independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.
independent adj No dependent. Un país independent.
indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.
indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.
índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.
indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.
indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.
indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.
indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.
indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.
indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.
indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.
indigestió f Afecció causada per una mala digestió.
indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.
indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.
indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.
indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.
indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.
indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.
individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.
individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.
indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.
indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.
induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.
indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.
industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.
inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.
ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.
inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.
inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.
inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.
inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.
inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.
inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.
infame adj De gran maldat. Una acusació infame.
infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.
infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.
infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.
infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.
infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.
infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.
inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.
inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.
infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.
infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.
infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.
infernal adj Insuportable. Una música infernal.
infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.
infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.
infinitiu m Mode verbal.
inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.
inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.
inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.
influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.
influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.
informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.
informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.
informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.
informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.
informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.
informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.
infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.
infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.
ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.
ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.
ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.
ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.
ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.
inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.
inici m Començament.
inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.
iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.
iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.
injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.
injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.
injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.
injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.
injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.
innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.
innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.
innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.
innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.
innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.
innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.
inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.
inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.
inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.
inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.
insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.
inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.
inscriure(‘s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.
insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.
insecticida m Producte per combatre els insectes.
insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.
insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.
inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.
insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.
insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.
insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?
insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.
insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!
insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.
inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.
inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.
inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.
instal.lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.lació elèctrica.
instal.lar 1 v tr i règ Col.locar. Han instal.lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal.lat en una botiga més espaiosa.
instància f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.
instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.
instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.
instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.
institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.
instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.
institut m Centre d’ensenyament secundari.
instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?
instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.
instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.
instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.
insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.
insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.
insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.
insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.
intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.
íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.
intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.ligència; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.
intel.ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.ligència humana.
intel.ligent adj Dotat d’intel.ligència. Una persona intel.ligent.
intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?
intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.
intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.
intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.
intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.
intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.
interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.
interessant adj Que desvetlla interès. Una pel.lícula interessant.
interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.
intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.
interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.
intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.
interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.
intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.
intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.
internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.
interpel.lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel.lar el president del govern.
intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.
interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.
interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.
interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.
interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.
interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.
interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.
interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.
interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.
interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.
interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.
interval m Pausa generalment llarga.
intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.
intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.
intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.
intestinal adj Referent a l’intestí.
íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.
intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.
intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboració intolerable.
intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.
intoxicació f El fet d’intoxicar-se.
intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.
intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.
introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.
introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.
intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.
intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.
inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.
inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.
inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.
invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.
invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.
invariable adj Que no presenta canvis. ‘Habitual’ és un adjectiu invariable.
invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.
invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.
invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.
invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.
inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.
inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.
inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.
invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.
invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.
investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.
investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.
investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?
invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.
invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.
invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.
invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.
involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.
iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.
iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.
io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.
iot m Embarcació de plaer.
ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.
irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.
ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.
irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.
irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.
irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.
irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.
irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.
irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.
irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.
irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.
irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.
isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.
islam m Religió fundada per Mahoma.
islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.
israelià, -ana adj i m i f D’Israel.
italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.
itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.
J
ja 1 adv Indica precedència respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessió. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.
jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.
jaguar m Mamífer carnívor americà semblant al tigre.
japonès, -esa 1 adj i m i f Del Japó. 2 japonès m Llengua japonesa.
jaqueta f Peça de vestir cordada per davant i amb mànigues, que cobreix el tronc, generalment fins més avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.
jardí m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jardí botànic.
jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jardí.
jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.
jardineria f Art de cultivar jardins.
jazz m Estil musical en què destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.
jeep m Vehicle tot terreny.
jersei m Peça de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.
jeure [var.: jaure] v règ Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.
jo pron Representa la 1a. persona del singular en funció de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.
joc m 1 Activitat lúdica o esportiva. El joc és molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de cafè. Un joc de cartes.
joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.
joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia més estimada de la marquesa.
joier, joiera m i f Persona que té una joieria.
joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professió, activitat de joier. Treballs de joieria.
jònec, jònega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.
jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.
jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.
jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolescència i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.
jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia té unes perspectives laborals molt fosques.
joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolescència i l’edat adulta.
jubilació f Situació de jubilat. L’edat de la jubilació.
jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.
judaisme m Religió fundada per Moisès.
judici [var.: *juí] m Acte en què un tribunal jutja algú. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.
judicial adj Referent als jutges. Una actuació judicial correcta.
judo m Esport de lluita en què es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.
jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.
jugada f Acció concreta dins d’un joc o una competició. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.
jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.
juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que té ganes de jugar. Un cadell molt juganer.
jugar v intr i règ Practicar un joc. Vols jugar? A què juguem?
juguesca f Aposta.
juliol m Setè mes de l’any.
julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.
jungla f Selva espessa de zones tropicals.
junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls més junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb màstic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deurà costar gaire.
junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.
juny m Sisè mes de l’any.
jupetí* m Peça de vestir, sense mànigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.
jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu càrrec damunt la constitució.
jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un compromís. Va jurar que no ho tornaria a fer mai més.
jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.
just, -a 1 adj Que obra amb justícia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per demà. Tot just acaba d’arribar.
justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.
justícia f El fet de donar a cadascú allò que és seu i allò que necessita. És de justícia reconèixer-li la llarga experiència que té.
justificació f Acció i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificació.
justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.
jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de justícia.
jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?
jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera instància.
juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.
K
karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.
kiwi m Fruita arrodonida de color verdós.
L
laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.
laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.
laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral
laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentació científica.
laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.
laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.
lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.
lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.
lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.
laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.
lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.
lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.
làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.
lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.
làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.
laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.
larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.
lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.
làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.
lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.
lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.
lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?
lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.
lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.
lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.
legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.
legislació f Conjunt de les lleis d’un país.
legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.
legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.
lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era “Endavant les atxes!”
lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.
lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.
lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.
lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.
lesbiana f Dona homosexual.
lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.
li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.
liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.
lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.
licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.
líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.
lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.
límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.
limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.
lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.
lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.
línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.
linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.
liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.
líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.
líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.
literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.
literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.
literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.
litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.
litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.
litre m Unitat de mesura de capacitat.
llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.
llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.
llacuna f Estany vora mar.
lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.
lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.
lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.
lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.
llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.
llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.
llagostí m Crustaci marí de color gris.
llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.
llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.
llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.
llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.
llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.
llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.
llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.
llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.
llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.
llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.
llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.
llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.
llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.
llanxa f Embarcació petita i lleugera.
llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.
llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.
llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.
llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.
llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?
llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!
llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.
llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.
llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.
llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.
llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.
llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.
llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.
llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.
llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).
llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.
llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.
llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?
llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.
llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.
llefiscós, -osa adj Enganxós.
llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.
llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.
llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.
llei f Norma dictada per l’autoritat.
lleial adj Fidel. Un amic lleial.
lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.
lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. És lleig com un pecat.
lleixiu m Líquid emprat en la neteja.
llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.
llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.
llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.
llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.
llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.
llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.
llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.
llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.
llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.
llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.
lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.
lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.
llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.
llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.
llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.
llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.
llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.
llest, -a adj 1 D’intel.ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!
llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.
lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.
lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.
lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.
lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.
lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.
lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.
lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.
llevant m Punt per on surt el Sol.
llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?
llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.
llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.
llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.
lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.
llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.
llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.
llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.
llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.
llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.
llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.
llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.
lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.
lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.
lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.
lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.
llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.
llimar v tr Polir amb la llima.
llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.
llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.
llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.
llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.
llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.
llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.
lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.
llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.
lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.
llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.
llistó m Tira estreta de fusta.
llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.
llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.
lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.
lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.
lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?
llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.
llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.
llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.
lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.
llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.
llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.
llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.
llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.
llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.
lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.
llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.
llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.
lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.
llucet m Cria del lluç.
lluent adj Brillant. Una estrella lluent.
lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.
lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.
lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.
lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.
lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.
llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.
lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.
lluna f Satèl.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.
lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.
llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.
llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.
local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.
localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. “Esgotades totes les localitats de la sessió de nit.”
localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.
locomotora f Màquina de tren.
locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. ‘Fer servir’ és una locució verbal que equival al verb ‘utilitzar’.
locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.
lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.
lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.
lona f Tela forta usada en la confecció de veles.
longitud m Llargada.
lot m Conjunt. Un lot de llibres.
loteria f Joc d’atzar.
lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.
lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.
lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.
luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.
luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.
Emojis
Els emojis tal com els presenta hotemoji , amb smileys i icones pròpiament per a emocions: positius, nutres, negatius, malalt, signes d’emocions. Més explicacions del significat a emojipedia:
Emojis assignats a la classificació tradicional d’emocions:
[ potser es podrien classificar entre emojis que descriuen estats interns i els que són un missatge que espera produir un efecte en el receptor. Per exemple, hom podria fer una suggerència sexual 😏Smirking Face (somriure còmplice, suggerència sexual) tot i estar interiorment trencat 💔Broken Heart o indiferent.]
Emojis classificats
Positius
😀 Grinning Face, 😁 Beaming Face with Smiling Eyes, 😂 Face with Tears of Joy, 🤣 Rolling on the Floor Laughing, 😃 Grinning Face with Big Eyes, 😄 Grinning Face with Smiling Eyes, 😅 Grinning Face with Sweat, 😆 Grinning Squinting Face, 😉 Winking Face, 😊 Smiling Face with Smiling Eyes, 😋 Face Savoring Food, 😎 Smiling Face with Sunglasses, 😍 Smiling Face with Heart-Eyes, 😘 Face Blowing a Kiss, 🥰 Smiling Face with 3 Hearts, 😗 Kissing Face, 😙 Kissing Face with Smiling Eyes, 😚 Kissing Face with Closed Eyes, ☺️ Smiling Face, 🙂 Slightly Smiling Face, 🤗 Hugging Face, 🤩 Star-Struck
Neutres
🤔Thinking Face, 🤨Face with Raised Eyebrow [no m’ho crec, dubte (?)], 😐Neutral Face, 😑Expressionless Face (a punt de perdre la paciència), 😶Face Without Mouth (no tinc paraules), 🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment), 😏Smirking Face (somriure còmplice, insinuació sexual), 😣Persevering Face (esforç, no me’n surto), 😥Sad But Relieved Face (alleujament), 😮Face with Open Mouth (sorpresa), 🤐Zipper-Mouth Face (callo), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😪Sleepy Face (son), 😫Tired Face (cansament), 😴Sleeping Face (dormint), 😌Relieved Face (alleujament), 😛Face with Tongue, 😜Winking Face with Tongue, 😝Squinting Face with Tongue, 🤤Drooling Face (bavejant), 😒Unamused Face, 😓Downcast Face with Sweat (estrès, ansietat per una mala expectativa ), 😔Pensive Face (em sap greu), 😕Confused Face, 🙃Upside-Down Face, 🤑Money-Mouth Face, 😲Astonished Face
Negatius
☹️Frowning Face, 🙁Slightly Frowning Face, 😖Confounded Face, 😞Disappointed Face, 😟Worried Face, 😤Face with Steam from Nose, 😢Crying Face, 😭Loudly Crying Face, 😦Frowning Face with Open Mouth, 😧Anguished Face, 😨Fearful Face, 😩Weary Face, 🤯Exploding Head, 😬Grimacing Face, 😰Anxious Face with Sweat, 😱Face Screaming in Fear,
🥵Hot Face, 🥶Cold Face, 😳Flushed Face, 🤪Zany Face, 😵Dizzy Face, 😡Pouting Face, 😠Angry Face, 🤬Face with Symbols on Mouth
Malalt
😷Face with Medical Mask, 🤒Face with Thermometer, 🤕Face with Head-Bandage, 🤢Nauseated Face, 🤮Face Vomiting, 🤧Sneezing Face
Papers
😇Smiling Face with Halo (sóc innocent), 🤠Cowboy Hat Face (sóc àgil), 🥳Partying Face (ganes de festa), 🥴Woozy Face (cansat, marejat), 🥺Pleading Face (adoració), 🤥Lying Face
🤫Shushing Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 🧐Face with Monocle (m’ho penso, ho estudio), 🤓Nerd Face (empollon)
Emocions
💋Kiss Mark, 💘Heart with Arrow, ❤️Red Heart, 💓Beating Heart, 💔Broken Heart, 💕Two Hearts, 💖Sparkling Heart, 💗Growing Heart, 💙Blue Heart (amor platònic o fred), 💚Green Heart (amor a un amic), 💛Yellow Heart (amistat), 🧡Orange Heart (?), 💜Purple Heart (amor de mare a fills, entre amigues), 🖤Black Heart (sense emocions, manipulador), 💝Heart with Ribbon (ofereixo el meu amor), 💞Revolving Hearts (estar molt enamorat), 💟Heart Decoration (interès romàntic), ❣️Heavy Heart Exclamation (totalment d’acord), 💌Love Letter
💤Zzz (m’avorreix), 💢Anger Symbol, 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 💦Sweat Droplets (estrès), 💨Dashing Away (tinc pressa!), 💫Dizzy (no ho entenc, confusió), 💬Speech Balloon (parlem-ho), 🗨️Left Speech Bubble, [auxiliars]❤️ 🔥Fire (desig ardent)
Amor
(afecte, desig, anhel)
- Amor (Love)afecte (Affection) : Adoration · Fondness · Liking · Attraction ·Caring · Tenderness · Compassion · Sentimentality
😘Face Blowing a Kiss, 🥰 Smiling Face with 3 Hearts, 😗 Kissing Face, 😙 Kissing Face with Smiling Eyes, 😚 Kissing Face with Closed Eyes, 🤩 Star-Struck, 🤗 Hugging Face, 🥺Pleading Face (adoració) 💋Kiss Mark, 💙Blue Heart (amor platònic o fred), 💚Green Heart (amor a un amic), 💛Yellow Heart (amistat), 🧡Orange Heart (?), 💜Purple Heart (amor de mare a fills, entre amigues) - Desig sexual/luxúria (Lust/Sexual desire) : Desire · Passion · Infatuation (enamorament) ❤️ 🔥Fire (desig ardent), ❤️Red Heart, 💓Beating Heart, 💕Two Hearts, 💖Sparkling Heart, 💗Growing Heart, 💘Heart with Arrow, 💝Heart with Ribbon (ofereixo el meu amor), 💞Revolving Hearts (estar molt enamorat) (
😏Smirking Face (somriure còmplice, suggerència sexual))
- Anhel (Longing) un desig anticipat [ plans imaginaris amb l’enamorada, una compra, un viatgeplans imaginaris amb l’enamorada / el desig, l’anhel no correspost seria una emoció negativa]
😍 Smiling Face with Heart-Eyes,🤤Drooling Face, 🤑Money-Mouth Face
(Joy)Felicitat (Cheerfulness):
- Amusement·Bliss·Gaiety·Glee·Jolliness·Joviality·Joy·Delight·Enjoyment·Gladness·Happiness·Jubilation·Elation·Satisfaction·Ecstasy·Euphoria somriure de felicitat, ballant, saludant la naturalesa, ballant, vela caiac, pau d’esperit amb el temps suspès.
☺️ Smiling Face, 🙂 Slightly Smiling Face, 😊 Smiling Face with Smiling Eyes😀 Grinning Face,😃 Grinning Face with Big Eyes, 😄 Grinning Face with Smiling Eyes, 😅 Grinning Face with Sweat, 😆 Grinning Squinting Face - Entusiasme (Zest): Enthusiasm·Zeal·Excitement·Thrill·Exhilaration [ >> Expectativa descobriment, Els plans, el procés creatiu]
😁 Beaming Face with Smiling Eyes, 😂 Face with Tears of Joy,(😶Face Without Mouth (no tinc paraules)) - Satisfacció ( Contentment ): Pleasure , gaudir el moment, menjar poc a poc, assaborint, lectura.
😋 Face Savoring Food, 😎 Smiling Face with Sunglasses - Orgull ( Pride ): Triumph
- Optimisme ( Optimism ): Eagerness · Hope
- Fascinació ( Enthrallment): Enthrallment · Rapture
- Alleujament (Relief)
😥Sad But Relieved Face (alleujament), 😌Relieved Face (alleujament) - [emojis sense equivalent?] [fent broma]
- 😛Face with Tongue, 😜Winking Face with Tongue, 😝Squinting Face with Tongue, 🤣 Rolling on the Floor Laughing, ,😉 Winking Face, 🙃Upside-Down Face, 🤪Zany Face fent el tonto, 🥳Partying Face (ganes de festa)
😮Face with Open Mouth (sorpresa), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😲Astonished Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 😦Frowning Face with Open Mouth (sorpresa desagradable)
(irritabilitat, fúria, disgust, enveja, torment, confusió), Ira ( Anger) Pali2-ira
- Irritabilitat ( Irritability ): Aggravation · Agitation · Annoyance · Grouchy · Grumpy · Crosspatch
- Exasperació ( Exasperation ): Frustration, frustració pel que no em surt, obstacles
- Fúria (Rage): Anger·Outrage·Fury·Wrath·Hostility·Ferocity·Bitterness·Hatred·Scorn·Spite·Vengefulness·Dislike·Resentment , ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país
😤Face with Steam from Nose, 😡Pouting Face, 😠Angry Face, 🤬Face with Symbols on Mouth, 💢Anger Symbol, 🤯Exploding Head - Disgust ( Disgust ): Revulsion·Contempt·Loathing
🙁Slightly Frowning Face, ☹️Frowning Face, 😑Expressionless Face [impaciència], 😒Unamused Face, 😬Grimacing Face🤢Nauseated Face, 🤮Face Vomiting - Enveja ( Envy ): Jealousy
- Torment ( Torment)
- [ afegeixo la Confusió, la frustració per no saber què fer]
(ànsietat, confusió, patiment, tristesa, decepció, vergonya, deixadesa, simpatia) Tristesa ( Sadness )
-
- [ Ànsia, el desig insatisfet, afegeixo aquí com a emoció negativa, que segons els budistes seria la principal causa d’infelicitat] Pali1-desig. Un desig no realitzat o que realitat no satisfà, seduir algú, més diners, més valoració social. Frustració.
- Confusió, dubte. pali5-confusió, confusió per no saber què fer
💫Dizzy (no ho entenc, confusió),
😖Confounded Face, 😵Dizzy Face marejat, confusió, 😕Confused Face
- Patiment ( Suffering): Agony · Anguish · Hurt [no hi falta el dolor físic?]
😩Weary Face, 😢Crying Face, 😭Loudly Crying Face - Tristesa ( Sadness): Depression·Despair·Gloom·Glumness·Unhappiness·Grief·Sorrow·Woe·Misery·Melancholy, El cansament vital , Avorriment, depressió // Fugida, evasió (menjant, bevent, medicant-me o drogant-me, volent fugir de la realitat evadint-me, pensar en una solució miraculosa que em toqui la loteria) ( Pali3-peresa ) // melancolia sentiment de poca cosa en la vida, seguit de frustracions i penes, tot és breu i efímer i no val la pena
🙁Slightly Frowning Face, ☹️Frowning Face, 😔Pensive Face (em sap greu) - Decepció (Disappointment): Dismay·Displeasure,
😞Disappointed Face
- Vergonya ( Shame): Guilt·Regret·Remorse, remordiment o pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Regret, penediment o nostàlgia pel que podia haver estat, els futurs perduts (article BBC)
😳Flushed Face (avergonyit) - Deixadesa [que m’han deixat, abandó] (Neglect): Alienation·Defeatism·Dejection·Embarrassment·Homesickness·Humiliation·Insecurity·Insult·Isolation·Loneliness·Rejection , solitud, que ningú em compren o no vol o pot compartir la meva vida
💔Broken Heart, 🖤Black Heart (sense emocions, manipulador) - Simpatia [ patir per un altre] (Sympathy): Pity ·
- [el cansament]
💤Zzz (m’avorreix),😪Sleepy Face (son), 😫Tired Face (cansament), 😴Sleeping Face (dormint), 🥴Woozy Face (cansat, marejat) - [Estrès] [Ansietat, també a por]
💦Sweat Droplets (estrès), 💨Dashing Away (tinc pressa!),😟Worried Face,😧Anguished Face,😓Downcast Face with Sweat (estrès, ansietat per una mala expectativa ), 😣Persevering Face (esforç, no me’n surto) - [dolor físic]
😷Face with Medical Mask, 🤒Face with Thermometer, 🤕Face with Head-Bandage, 🤧Sneezing Face, 🥵Hot Face, 🥶Cold Face
Por
(horror, nerviosisme) Por (Fear)
- Horror ( Horror): Alarm · Shock · Fear · Fright · Horror · Terror · Panic · Hysteria · Mortification
😨Fearful Face, 😱Face Screaming in Fear - Nerviosisme ( Nervousness ): [ ansietat, estrès, preocupació pel futur, per si perdré la feina, malatia, mort, pali4-ansietat Anxiety · Suspense · Uneasiness · Apprehension (fear) · Worry · Distress · Dread
😰Anxious Face with Sweat, ,😧Anguished Face,😓Downcast Face with Sweat (estrès, ansietat per una mala expectativa ),
Altres
🤔Thinking Face,😐Neutral Face [ potser indicaria acceptació, estar bé sense n estar eufòric ni deprimit],🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment [acceptació de les limitacions pròpies i les dels altres)
Comunicació:
- 💟Heart Decoration (interès romàntic), ❣️Heavy Heart Exclamation (totalment d’acord), 💌Love Letter
- 💤Zzz (m’avorreix), 💬Speech Balloon (parlem-ho), 🗨️Left Speech Bubble
- 🤨Face with Raised Eyebrow [no m’ho crec, dubte (?)], 😏Smirking Face (somriure còmplice, suggerència sexual), 🤐Zipper-Mouth Face (callo), 😔Pensive Face (em sap greu)
- 😇Smiling Face with Halo (sóc innocent), 🤠Cowboy Hat Face (sóc àgil), 🤥Lying Face, 🤫Shushing Face, 🧐Face with Monocle (m’ho penso, ho estudio), 🤓Nerd Face (empollon)
Evolució humana
Estudi evolució humana | Els avantpassats | Quaternari | Prehistòria, migracions Homo Sàpiens | Evolució dels llenguatges
Austrolopithecus. Homo erectus. Homo Sapiens. Races. Evolució anatomia i cervell. Evolució conducta. Qüestions.
Austrolopithecus, Homo Habilis
-
- Pan (ximpanzés)
- Hominina austrolopitec
- Ardipithecus
- Austrolopithecus
- Preanthropus
- Austrolopithecus robustus
- Austrolopitehcus garhi
- Homo (Homo Habilis)
El gènere Australopithecus va evolucionar a l’Àfrica l’est fa uns 4Ma i, a excepció del Paranthroppus es van extingir fa uns 2Ma. Tenien un cervell un 35% d’un humà modern i feien de 1.2 a 1.4 m d’alçada. Bipedalisme però no hi ha evidències que fes servir eines. [Encara no pertany al gènere Homo, és un Hominini, com els ximpanzés].
L’Homo habilis (2.31 a 1.65) és molt semblant anatòmicament. Primer homínid que fa servir eines.
Jaciments: (Olduvai gorge (Tanzània): Paranthropus bosei: similar a l’austrolopitecus, 2.3 a 1Ma, Homo Habilis, amb evidències d’ús d’eines de pedra, 2.3 a 1Ma)
Lucy
Homo erectus, H. heidelbergensis, H. Antecessor, Denisova, Neandertals
- Erectus (2Ma 110m)
- altres àsia: Floresiensis, Java, Pekin
- Antecessor
- Heildelbergensis
- Denisova
- Neandertal
- Sapiens
H. Erectus, a vegades conegut com H. Ergaster, es va escampar per Euràsia des d’Àfrica, amb restes a la península ibèrica, Pekin i Java. Possiblement ja tenia domini del foc. Caçaven grans animals com búfals i elefants. Eren robustos.
H.Heidelbergensis [1Ma 500m] també està estès per Àfrica i Euràsia. Es considera l’últim ancestre comú a Neandertals i humans i hauria evolucionat a partir de H.Erectus africà. Seria una cronoespècie [transició] La seva capacitat cranial ja arribava als 1200 cc. entre 165 i 181 cm d’alçada. Anatòmicament capaços de llenguatge.
Fa uns 500m anys a partir de H. Heidelbergensis hauria sortit la branca dels H.Denisova i els Neandertals. I fa 300m hauria aparegut l’Homo sàpiens.
Els Denisova estaven escampats per tota Àsia des de Sibèria, fins a Filipines i Austràlia. És possible que hi hagués mestissatge amb Sàpiens i Neandertals. Haurien sobreviscut fins fa uns 15000 anys, potser desplaçats per H.Sàpiens emigrats d’Àfrica.
Els Neandertals (Vall de Neander) estaven escampats per tota Euràsia, i tenien un cos robust, extremitats més curtes, possiblement adaptats a climes més freds. Evidències d’eines de pedres, foc, teixits simples, plantes medicinals i navegació. Es discuteix si hi havia mestissatge amb H.Sàpiens. Extingits fa 40m, sense raó clara. ( Mandíbula de Banyoles ).
Troballes al Quaternari:
- Gran Dolina (España):Homo antecessor, 780m eines.
- Zhoukoudian (Xina):Sinanthropus pekinensis 400m
- Forbes (Gibraltar): Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l’homo sàpiens fins que es van extingir.
- Flores (Indonésia): Homo floreiensis, similar a l’homo sàpiens però de només un metre d’alçada, 18m
Homo Sapiens
Va coexistir un temps amb els Neandertals i Denisovans. S’ha imposat la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual, en lloc d’evolucionar a tota Euràsia alhora, es va originar a l’Àfrica. Hauria emigrat a la resta del món en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m.
Al gràfic es veuen les branques [de DNA mitocondrial] que van quedar a Àfrica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d’Àfrica Oriental, va colonitzar el món.
El crani ha arribat als 1500 cc. Es construeixen instruments, habitatges, vestits, ornaments, etc. La caça està molt perfeccionada i la recol·lecció de fruits es fa selectiva, fins al punt d’anticipar una domesticació [ramaderia] i agricultura rudimentària. Es practiquen enterraments i pintura [metafísica]. Ha aparegut una societat humana i l’herència cultural pesarà més que la biològica. L’home entra en la història [es determinat pel passat però tria el futur] de la mà de la divisió del treball, les tècniques de subsistència, les formes artístiques, les creences i el llenguatge.
Alguns jaciments H. Sàpiens:
- Jebel Irhoud, Marroc, fòssils i eines atribuides a H. Sàpiens. 300m.
- Blombos (Sudàfrica): 75m, una barra d’ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d’os.
- Willandra lakes (Austràlia): 40m indici de l’arribada a Austràlia, rituals d’enterrament
- Cosquer (França): pintures rupestres, 18.5m
- Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m
Races
[Cóm es van separar les races?] (Fontserè, Cavalli-Sforza)] [Mutacions genètiques. Genèticament som molt poc diferents l’aspecte extern és molt visible i es deu a l’adaptació al clima].
- Raça blanca o o caucàsica (Europa, India, Mig Orient Càucas). Cara blanca i rosada, ulls horitzontals, nas recte, front ample, cabell lleugerament ondat.
- Raça xinesa o groga (Asia). Color groc, ulls lleugerament oblics, cabell sedós.
- Raça negra (Africa i Austràlia). Pell negre, cabell rinxolat, nas aixafat, llavis grossos i ulls vius.
- Raça roja (Amèrica). Color coure, cabells estirats, nas gros i ample, pòmuls pronunciats.
- Raça Malaia (Filipines).
[CavalliSforza] Una raça és un conjunt d’individus que tenen un origen omú i conserven, per tant, una certa semblança genètica, és a dir, en el caràcters heretats per via biològica. També poden haver conservat o no una certa identitat cultural. No hi ha races pures i seria perjudicial mantenir un pool genètic limitat. Les semblances i diferències exteriors no es corresponen amb la resta de l’herència i es deuen sobretot a adaptacions a la geografia.
Canvis anatòmics i evolució del cervell als primats
Bipedalisme i marxa erecta
Comença amb l’Ardipithecus. Progressivament el dit gros del peu perd la capacitat d’agafar-se a les branques. Hi ha una sèrie de canvis a l’esquelet, entre ells un estretament del canal de la pelvis que fa el naixement més difícil als humans respecte dels altres primats. Deixa les mans lliures per manipular eines.
Capacitat cranial
El neocòrtex de l’home és tres vegades més gran que el d’un primat que tingués la nostra mida.
Aquesta evolució va començar al Miocè (-25M anys) amb el Driopitecus fins arribar a l’Austrolopitec, amb una capacitat cranial semblant a la dels simis (500cc) i 20 kg de pes. Un o dos milions d’anys més tard l’Homo habilis arribarà als 700 cc. Keith (Pinillos 47) sitúa la frontera per a l’hominització al voltant dels 750cc. Després els arcantropins [o paleoantropins, pitecantrop o sinantrop] (BM9100) ja a començaments del quaternari, iniciaran una expansió que duplicarà aquesta capacitat en aprox. un milió d’anys quan s’arribi a l’homo sapiens. Havia costat uns 17 milions d’any separar-se una mica dels simis, del Driopitec a l’Austrolopitec. Al final la capacitat cranial s’haurà triplicat i el nombre de neurones “extra” destinades a integració i associació haurà passat de 3.5 109 als grans simis, fins a 8.5 109 a l’home (estimació Rose 1973, Pinillos 47).
Lòbuls temporals i frontal. Hi ha una assimetria dels plans supratemporals que corresponen a llenguatge i motricitat i un augment dels lòbuls frontals. L’home de Neandertal tenia una capacitat cefàlica de 1500 cc, més gran que la nostra de 1350-1400, però en canvi tenia els lòbuls frontals més petits [Se suposa que els lòbuls frontals són una àrea “creativa”].
[Aquest augment (nombre de neurones lliures i possibilitats de connexió) permetria una consciència capaç de dir-se a si mateixa en virtut d’estructures innates de tipus lingüístic que haurien aparegut. [Especulació Rose]. “La filogènia del cervell representaria la gradual construcció del a priori biològic de les funcions psíquiques que es complementaria amb el a posteriori social del llenguatge”.] Cervell trino
Posició de la laringe més baixa, que permetria emetre els sons de les vocals. No hi ha consens sobre la seva rellevància quant a l’aparició del llenguatge.
Polze oposable, que permet manipulació fina.
Procreació no estacional (la dona és fèrtil tot l’any). Permetrà parelles estables.
Evolució de la conducta
Conducta animal
Als animals teníem:
i) El procés lineal de naixement, creixement i mort. Les estacions. El ritme de son i vigília.
ii) Moviments: Autònoms com l’orientació de les fulles, les tàxies i coordinació de la motricitat, els òrgans viscerals [el que en l’home serà el sistema nerviós vegetatiu]. Altres s’originen per senyals exteriors (aliment, perill) més els interiors (gana, set, dolor, cansament) posen en marxa una resposta que pot ser instintiva (conducta heretada) o apresa (conducta adquirida). [Un llibre de lingüística apuntava que tot organisme transforma l’experiència en senyals. Quins són els senyals o model del món d’un animal? La conducta és a curt termini, reconeixen objectes i se’ls pot entrenar per fer tasques complicades però com que no hi ha un bon sistema de guardar informació, el llenguatge o segon sistema de senyals, no hi ha un model del món com a conjunt d’objectes que obeeixen lleis causa-efecte.]
iii) Conducta coordinada amb d’altres membres de l’espècie per a la reproducció, cura de les cries, protecció i caça, lluita amb d’altres espècies, competència entre els membres de la mateixa espècie pel menjar i el sexe.
Així l’organisme ocuparà una àrea determinada que en els babuins resulta ser d’uns 6 km2 (Pinillos 50), buscarà satisfer les necessitats metabòliques buscant refugi, aigua i aliment (estratègies). Els simis fan servir instruments però sense que aquesta activitat tinguin valor de subsistència. Per satisfer aquestes necessitats no hi ha divisió del treball entre els membres de la comunitat ni comparteixen menjar. Hi ha un aparellament estacional totalment promiscu i sense tabú de l’incest.
En termes antropològics diríem que hi ha una infraestructura pel que fa a la nutrició i reproducció (hàbitats, estratègies de caça o pasturatge, aparellament), una certa estructura en l’organització del grup o ramat (líder, mascles, femelles) i una superestructura cultural nula [com que no hi ha llenguatge només es pot transmetre la conducta heretada instintiva fixada genèticament]. [Hem passat de la sopa orgànica a un hàbitat complexe on hi ha una distribució d’aliment i de perill. L’animal ha d’interioritzar una mapa i les estacions.]
Novetats en la conducta humana
L’evolució biològica de l’organisme i l’evolució del sistema nerviós permetran un canvi de conducta de manera que començarà una evolució cultural o sociogènesi (paral·lela al començament i independent després). La nostra cultura és superior a la del paleolític, però en canvi, les aptituds bàsiques d’un nen del paleolític no són inferiors a les d’un nen actual. L’home primitiu podia ser inculte, però no mentalment inferior.
Es interessant plantejar si l’ontogènia (evolució del nen) resumeix la filogènia (evolució de l’home) [Es molt suggestiu que els embrions del mamífers siguin inicialment iguals i es vagin diferenciant en successives etapes de l’embriogènesi (P 64)]. No és demostrable.
Tobias (Pinillos 52) ho resumeix així: Augment de mida del cervell -> estructura més complexa -> activitat nerviosa més complexa -> conducta més diversa i complexa -> amplificació i estructuració creixent de les manifestacions culturals. I la cultura realimentarà en sentit invers tots els nivells fins a afavorir el creixement del cervell.
- [ Imatge del món(? no observables?)
Augment de la informació processada, esquemes de xarxes neuronals PDP. Maduració memòria sobre el món. L’augment de neurones i d’àrees per a la lliure associació farà que s’emmagatzemi molta informació sobre l’entorn i un mateix. [El nivell subsimbòlic no és gaire tractat pels manuals de psicologia que, com a molt, es limiten al model de capsa negra de Skinner. A partir dels 90 hi ha models de xarxes neuronals] - Ús d’instruments.
Es fan servir pedres i bastons per a la caça i, cosa que no aconsegueix cap primat, instruments per a instruments, com quan es fa servir una pedra per esmolar un bastó. [He d’entendre que això suposa haver interioritzat un esquema causa-efecte i saber abstreure els trets comuns entre el braç i el braç allargat per un pal, pel que fa al propòsit d’abastar un fruit separat?]. Hi ha més plasticitat en els processos de locomoció i manipulació. - Segon sistema de senyals.
Quan hi hagi informació estable sobre objectes i processos, juntament amb la possibilitat biològica de parlar i la necessitat social de comunicar, apareixerà la llengua, un senyal fonètic associat a un concepte. [PENDENT, origen del llenguatge,El procés concret és difícil d’establir. Fou objecte d’especulació al Cràtil de Plató]. El segon sistema de senyals suposà una manera molt més econòmica de guardar informació. Així es pot tenir una representació d’objectes, processos i un mateix, i es pot comunicar. [ PENDENT comença l’herència cultural i la possibilitat de d’imaginar futurs possibles] - Societat i divisió del treball
[Reconèixer el medi, les necessitats i els altres membres de la comunitat, poder-se comunicar] permet renunciar una mica a la competència estricta i cooperar amb una incipient divisió del treball. L’home preagrícola comparteix els aliments, els babuins no. - Herència cultural
L’existència de la societat i la comunicació simbòlica fan que la conducta sigui, cada vegada més, adquirida culturalment, en contraposició amb la conducta heretada o el condicionament directe o “biològic”. La curiositat juntament amb la submissió als superiors afavoria la recepció de l’herència cultural, bagatge pertanyent a la comunitat. Així es van elaborar les normes morals, els dogmes religiosos i al imatge “científica” del món. La història d’aquesta imatge del món, d’acord amb la teoria de la ciència, és la història de la selecció evolutiva de la imatge més apta, la més ben adaptada. Com que la fixació genètica de la conducta és molt lenta [gravació dels instints] caldrà pensar que la nostra herència genètica pel que fa a conducta, és essencialment la del caçador paleolític, amb l’instint d’agressivitat, por i submissió. L’evolució vertiginosa dels darrers 10.000 anys ha estat fonamentalment cultural. Educació nens. - Retard de l’ontogènia
La procreació no estacional que dóna parelles estables, la vida social i la necessitat que l’herència cultural complementi la biològica, retarda l’ontogènia. Mentre que els cadells animals es valen de seguida per si sols i aviat poden procrear, els humans tarden molt [biològicament fins a la pubertat, i culturalment més encara]. - Conducta propositiva
El model del món i causes-efecte fa que es puguin predir els resultats d’accions a mig i llarg termini. Així s’abandona l’estímul-resposta automàtic ràpid per una reposta més a llarg termini, on pesa més la configuració interna [històrica] que les condicions ambientals actuals [I serà en aquesta conducta basada en la identitat més que no pas en els estímuls, que podrem parlar de llibertat enfront d’un determinisme “extern”.] Objectius més variats. l’home es podrà adaptar a biotops diferents. - Consciència reflexa
La memòria d’experiències cada vegada més fina i la “memòria de memòria” fan que el subjecte es conegui a si mateix, consciència reflexa [inferència d’un jo subjecte i del “miro i faig”, objecte dels altres]. (Veure H1740) I que ho faci com una existència perdurable al llarg temps, és a dir, com una identitat que es forma al llarg de la història. Augmenten les diferències individuals i les aberracions de comportament.
Qüestions
[PENDENT]
Què fa l’home diferent dels animals? el llenguatge? la intel·ligència? Hi ha un salt? Aristòtil va distingir l’ànima vegetativa de les plantes, la sensitiva dels animals i la racional de l’home. En l’escala dels éssers de Ramón Llull l’home està situat entre els animals i els àngels.
Tal com assenyalàvem a les qüestions de la vida, la frontera no és abrupta. Els animals mostren indicis d’intel·ligència i emocions i, possiblement, consciència.
WK: Timeline of Human Evolution , Human evolution, Smithsonian.
Hegel. La raó en la història
Hegel [La història real com a desplegament raonable de la raó]
Segon esbós (1830). La història filosòfica del món
A. [CONCEPTE GENERAL DE LA FILOSOFIA DE LA HISTORIA]
[LA IDEA DE LA RAÓ]
Sobre el concepte provisional de la filosofia de la història del món, vull observar, primer de tot, que, com be dit, a la filosofia, d’entrada, se li fa el retret que va a la història amb pensaments. Però l’únic pensament que ella porta amb si mateixa és el simple pensament de la raó, que la raó domina el món, i que, per tant, també la història del món s’ha esdevingut raonablement. […] En la filosofia mateixa, però, això no és cap pressuposició; en ella es mostra, mitjançant el coneixement especulatiu, que la raó -aquí ens podem quedar amb aquesta expressió, sense discutir més de prop la referència i la relació amb Déu- és la substància, la potència infinita, la matèria infinita de tota vida natural i espiritual, la forma infinita, la realització d’aquest contingut seu. És la substància, per i en la qual tota realitat té el seu ésser i el seu subsistir. És la potència infinita: la raó no és tan impotent per ser només l’ideal, només el deure-ser i que es troba només fora de la realitat, qui sap on, en tot cas només com a quelcom particular en el cap d’alguns homes.
[…]
La raó es basa en ella mateixa i té en ella el seu fi; es duu ella mateixa a l’existència i es desenvolupa. El pensar ha de prendre consciència d’aquest fi de la raó.
[…]
A aquells d’entre vosaltres, senyors, que encara no coneixen la filosofia, els demanaria que entressin en aquest discurs sobre la historia del món amb la fe en la raó, amb la set per conèixer-la.
[…]
Però, el contingut de la història del món és raonable i ha de ser raonable; una voluntat divina regeix poderosament en el món, i no és tan impotent per no determinar-ne el gran contingut. Conèixer això substancial ha de ser el nostre objectiu; i per conèixer això s’ha de venir amb la consciència de la raó, no ulls físics o enteniment finit, sinó l’ull del concepte, de la raó, que penetra el que és superficial i penetra la pluralitat del garbuix variat dels esdeveniments.
[Un quadre immens d’esdeveniments i fets. El canvi]
[LES CATEGORIES DE LA CONSCIÈNCIA HISTÒRICA]
La primera categoria resulta de la visió del canvi dels individus, pobles i Estats, que un moment hi són i atreuen els nostre interès i després desapareixen. És la categoria del canvi.
A la vista tenim un quadre immens d’esdeveniments i fets, de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. És reclamat tot el que pot entrar en el sentiment de l’home i el pot interessar, tota percepció del bé, el bell, el gran; tota mena de fins, que reconeixem i la realització dels quals desitgem, que es conceben i es persegueixen; que ens provoquen esperança i temor. En tots aquests esdeveniments i atzars hi veiem un obrar i un patir humans, en general com els nostres, i, per tant, provoquen el nostre interès a favor o en contra. Tan aviat ens atreu la bellesa, la llibertat, la riquesa, com ens estimula l’energia, per la qual el vici s’imposa. A vegades veiem com avança penosament la massa enorme d’un interès general per després, deixada a la complexitat infinita de les petites relacions, que polvoritzar-se; com també a vegades d’un gran desplegament de forces en surt una minúcia, i a la inversa, del sembla insignificant en surt l’enorme; pertot hi ha el garbuix més variat, que ens atreu en el seu interès, que quan desapareix, en surt de seguida un altre al seu lloc.
La cara negativa de la categoria del canvi desperta dol en nosaltres. Allò que ens pot deprimir és que la figura més rica i la vida més bella tenen el seu ocàs, i que caminem entre les runes del més excel·lent. La història ens arrabassa del més noble, del més bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; és caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia. Qui ha pogut estar entre les ruïnes de Cartago, Palmira, Persèpolis, Roma, sense que li provoquin consideracions sobre el caràcter efímer dels imperis i dels homes, sense que li provoquin el dol per aquella vida tan rica i potent? I no es tracta del dol que sentim a la tomba de persones estimades, per pèrdues que ens afecten personalment, sinó del dol desinteressat per l’ocàs de vida humana cultivada i brillant.
Però a aquesta categoria del canvi hi està connectat un altre aspecte, per saber que de la mort en surt nova vida. Aquest és un pensament que conceberen els orientals, potser el seu pensament més gran i certament el suprem de la seva metafísica.
B. La realització de l’esperit en la història
L’espectacle del mal en el món p.140
Quan considerem aquest espectacle de les passions i les conseqüències de la seva acció violenta, quan mirem la manca de seny, que acompanya no sols les passions, sinó també i principalment les bones intencions, els fins just quan la història ens posa davant els ulls el mal, moral i físic, la ruïna dels imperis més florents que l’home ha produit, quan mirem els individus amb la compassió més pregona per la seva misèria sense nom, només ens podem sentir envaïts per la tristor a causa de la caducitat en absolut, però, en la mesura que aquesta ruina no és tan sols una obra de la natura, sinó de la voluntat de l’home, un tal espectacle pot acabar duent-nos, més que a la tristor moral, a la rebel·lió del bon esperit. És fàcil transformar aquests esdeveniments en el quadre més terrorífic, sense exageració retòrica, simplement amb la correcta composició de la desgràcia que s’ha fet sofrir fins i tot el més gloriós de les configuracions de pobles i Estats com també les virtuts privades o innocència. Aleshores sentim el dolor més pregon i inconsolable, no compensable amb resultat reconciliador, i contra el qual ens volem defensar o del qual volem sortir pensant que així són les coses, un destí, no hi ha res a fer, no hi podem canviar res. I aleshores, per tal de sortir de la tristor que ens provoca aquella reflexió, retornem al nostre sentiment de vida, a l’actualitat dels nostres fins i interessos, que exigeixen, no un dolor pel passat, sinó la nostra activitat; retornem fins i tot a l’egoisme, que està a la vorera tranquil·la, des de la qual gaudeix amb seguretat de la mirada llunyana de la confusa massa de ruïnes. Però, fins i tot quan considerem la història com un escorxador, al qual s’han dut a sacrificar la felicitat dels pobles, la saviesa dels Estats i la virtut dels individus, aixi i tot al pensament li brolla necessàriament la pregunta sobre a qui, a quin fi últim s’ha presentat aquest sacrifici monstruosíssim.
Religiositat simple i religiositat culta p.174
La religiositat i l’eticitat d’una vida limitada d’un pastor, d’un camperol, en la seva interioritat concentra da i la seva limitació a relacions poques i ben senzilles, té valor infinit, el mateix valor que la religiositat i l’eticitat d’un home cultivat i d’una existència rica en accions i d’amples relacions.
La religió autèntica suposa el diví, l’esperit penetrant el real p. 193
En la religió cristiana la idea divina s’ha revelat com la unitat de la naturalesa divina i la humana. Aquesta és la veritable idea de la religió. A ella pertany el culte: aquest no és altra cosa que la consciència singular que assoleix aquesta unitat d’ella amb el diví. L’enteniment dels temps recents han fet de Déu una abstracció, un enllà de l’autoconsciència huma- na, un mur llis i ferri en el qual l’home s’esbardella el cap. Però la raó té unes idees totalment distintes a les abstrac cions de l’enteniment.
L’objecte de la religió és el ver, la unitat del subjectiu i de l’objectiu. Però, en les religions determinades, a l’absolut se’l separa freqüentment del finit, fins i tot allà on aquest ja s’anomena esperit; però així esperit és només pur nom buit.
C. La marxa de la història del món
[EL PRINCIPI DE L’EVOLUCIÓ] p. 219
El canvi abstracte en general, que es dóna en la història, ja fa temps que s’ha comprès de tal manera que alhora implica un progrés cap a millor, a més perfecte. Els canvis en la natura, per molt infinitament múltiples que siguin, només mostren un cercle, que sempre es repeteix; en la natura no s’esdevé res de nou sota el sol, i en aquesta mesura el joc multiforme de les seves configuracions comporta una monotonia avorrida. Solament en els canvis, que s’esdevenen sobre el sòl espiritual, sorgeix quelcom de nou. Això que es manifesta en l’espiritual deixa veure en l’home una determinació diferent que en les coses purament naturals. Aquestes es troben sotmeses a una sola determinació; presenten sempre el mateix caràcter estable, al qual retorna tot canvi i queda reduït a quelcom de subordinat. En canvi, la determinació que apareix en l’home és una efectiva capacitat per al canvi, i en concret al canvi a millor, a més perfecte: un impuls de la perfectibilitat.
[… p221] En ella no hi trobam cap principi d’exclusió, no posa cap meta, ni cap fi últim. L’únic permanent, l’única determinitat que la constitueix és el canvi.
En quart lloc segueix aleshores l’edat germànica, el món cristià. Si també aquí es pot comparar l’esperit amb l’individu, aleshores aquesta edat s’hauria d’anomenar la de la vellesa. La cosa pròpia de la vellesa és viure només en la memòria, en el passat, no en el present; i en aquest sentit la comparança és impossible. L’individu, d’acord amb la seva negativitat, pertany a l’element [terrenal] i desapareix. Però l’esperit retorna al seu concepte. En l’edat cristiana l’esperit diví ha vingut al món, ha pres el seu lloc en l’individu, que ara és perfectament lliure, té en si llibertat substancial. Això és la reconciliació de l’esperit subjectiu amb l’objectiu. L’esperit s’ha reconciliat, unit, amb el seu concepte, en el qual s’ha escindit adqui rint subjectivitat, per a la qual havia sortit de la natura. -Tot això és l’apriorístic de la història, al qual l’experiència ha de correspondre.
[Llegir la història amb idees prèvies] p.242
Que una particularitat determinada constitueixi de fet el principi peculiar d’un poble és l’aspecte que s’ha de rebre empíricament i s’ha de mostrar de manera històrica. Fer això pressuposa no sols una exercida capacitat d’abstracció, sinó també un coneixement familiar amb les idees. Hom ha d’estar familiaritzat a priori amb el cercle en què se mouen aquests principis, si volem anomenar la història d’aquesta manera; de la mateixa manera que, per citar el més gran bome en aquest gènere de coneixement, Kepler va haver de conèixer a priori les el·lipses, els cubs, els quadrats i les relacions d’aquests per poder descobrir a partir de les dades empiriques, les seves lleis immortals, que constitueixen les determinacions tretes d’aquest cercle de representacions. Qui ignora els coneixements de les universals determinacions elementals no pot entendre aquelles lleis, com tampoc le haguera pogut descobrir per molt que haguera contempla el cel i els moviments dels seus astres. Es d’aquesta ignorància dels pensaments sobre la configuració evolutiva de la llibertat que prové una part dels reprotxes que es fan a una consideració filosòfica sobre una ciència, que se sol considerar empirica, a causa de l’anomenat apriorisme les idees que la filosofia introdueix en aquella matèria.
Els moments dels poble. p. 255
Un poble no pot recórrer diversos graons, no pot fer època dues vegades en la història del món. […] En la història del món un poble només pot ser el dominant una vegada, perquè en el procés de l’esperit només se li pot encarregar una tasca. […] 263 Cada poble històric té assignada la tasca d’un principi.
[ L’esperit enriquint-se, contenint el passat]. 259
Però el que l’esperit és ara, ho ha estat sempre; ara només és la consciència més rica, el concepte de si mateix ela borat més pregonament. L’esperit té en ell encara tots els graons del passat, i la vida de l’esperit en la història és ser un moviment circular de diferents graons que, en part, apareixen en l’actualitat i, en part, aparegueren en configuracions passades. Encara que recorreguem el passat, per llarg que sigui, ens ocupem del present, perquè tenim a veure amb la idea de l’esperit i en la història del món tot ho considerem només com a manifestacions seves. La filosofia té a veure amb el present, l’efectiu. Els moments que sembla que l’esperit ha deixat ja endarrere, els té sempre en la seva pregonesa actual. Igual que en el passat ha hagut de recórrer els seus moments en la història, també els ha de recórrer en el present, en el concepte de si.
[ sembla suggerir que l’ontogènia resumeix la filogènia, el creixement de l’infant a home resumeix l’evolució de les espècies i la història. I alhora, quan jo penso això, ja no sóc només jo, sóc l’esperit absolut pensant-se a sí mateix]
Annexos
[L’esperit entrant a l’existència concreta [encarnació]. Geografia] p.265
Des que l’esperit entra en l’existència, se sotmet al mode de la finitud i, per tant, al mode de la naturalitat en general. Les configuracions particulars es distingeixen, ja que, la forma de la naturalitat és l’exterioritat recíproca en la qual les determinitats particulars s’exposen com a singularitats. Aquesta determinació abstracta conté la raó de la necessitat que, allò que apareix en l’esperit com a graó particular, actua com a figura que existeix per a si com a particular, natural i que exclou les altres. Aquesta particularitat, en la mesura que s’exposa en la natura, és particularitat natural, és a dir, és com a principi natural, com a determinitat natural particular. En això es basa que cada poble, que és la representació d’un grao particular de l’evolució de l’esperit, sigui una nació; el seu caràcter natural correspon a allò que és el principi espin- tual en la sèrie de les configuracions espirituals.
Amb aquest aspecte natural entrem en la determini tat geogràfica; ella conté el que pertany al graó de la natura. En l’existència natural hi estan continguts alhora els dos aspectes d’aquesta determinitat: per una part, la vo luntat natural del poble o la manera de ser subjectiva dels pobles; però, per altra part, hi és també com a natura exterior particular.
Les zones càlides i les redes no són, com a tals, escenari de la història del món. Aquests extrems són exclosos, des d’aquest aspecte, per l’esperit lliure. En conjunt és la zona temperada la que ha ofert l’escenari per a l’espectacle de la història del món. Però, entre les zones temperades és la nòrdica la que és apta per a això. p.268
- L’altiplà. Les planures sense aigua són preferentment la residència dels nòmades, en el món antic dels pobles mongols i àrabs. [ Àsia central]
- planures fluvials [Xina, Indus]
- el mar [la mediterrània]
Diferències entre Amèrica del nord i amèrica del sud p. 284
A Amèrica del Nord hi veiem prosperitat tant per l’augment d’indústria i població, com per l’ordre civil i una llibertat estable; tota la federació es converteix en un Estat i té el seu centre polític. En canvi, a Amèrica del Sud les repúbliques es basen només sobre el poder militar; tota la història no és més que una permanent revolució: Estats federats se separen, altres s’alien de bell nou; i totes aquestes transformacions es fonamenten en revolucions militars. Les diferències més precises d’ambdues parts d’Amèrica ens mostren dues orientacions contraposades: un punt és el polític, l’altre és la religió. Amèrica del Sud, on s’establiren els espanyols i afirmaren la seva supremacia, és catòlica; Amèrica del Nord, en canvi, encara que sigui en general un país de sectes, en els seus trets fonamentals és protestant. Una altra diferència és que Amèrica del Sud fou conquerida, però Amèrica del Nord fou colonitzada. Els espanyols s’apoderaren d’Amèrica del Sud per dominar i fer-se rics tant pels càrrecs polítics com per extorsions.
Amèrica del nord, pel profit individual p. 286
Amèrica del Nord i el seu destí
Si comparem, encara, Amèrica del Nord amb Europa, allà trobam l’exemple perdurable d’una constitució republicana. La unitat subjectiva hi és; ja que hi ha un president al cap de l’Estat, que, per assegurar-se contra tota ambició monàrquica, és elegit només per quatre anys. Protecció universal de la propietat i quasi absència d’impostos són fets que contínuament s’alaben. Amb això alhora s’indica el caràcter fonamental: consisteix en l’orientació de l’home privat a adquirir i a guanyar, a la preponderancia de l’interès particular, que s’ocupa de l’universal només com a ajuda per al propi profit. De tota manera hi ha condicions jurídiques, una llei jurídica formal; però és un dret sense honestedat; i així els comerciants americans tenen la mala fama d’estar protegits per la llei per defraudar. Si, per una part, l’església protestant provoca l’essencial de la confiança, tal com ja hem dit, per altra part, conté també, per això mateix, la validesa del moment del sentiment, que es pot traduir en els capritxos més variats. Des d’aquest punt de vista es diu que cada un pot tenir una cosmovisió pròpia i, per tant, tam bé una religió pròpia. D’aquí la divisió en tantes sectes, que arriba fins a l’extrem de la bogeria.
Els regnes històrico-mundials són quatre: 1) l’oriental, 2) el grec, 3) el romà, 4) el germànic.
La mirada a la història i l’efímer
Història, Contemplació
La mirada al cel ens fa adonar de la nostra petitesa en la immensitat de l’espai. La mirada a la història de l’univers, els canvis geològics i l’evolució biològica a la terra ens fa adonar de la nostra petitesa en el temps. Si ho representem en 137km, la història de la humanitat de 10.000 anys són 10 cm, i la nostra vida no arriba a 1 mm.
La mirada a la història ens presenta múltiples cultures que floreixen i es moren, edificis que es basteixen i acaben convertits en runa, literatura que entusiasma i després s’oblida, o la pintura, com deia Dante al Purgatori: “Oh vana gloria de l’umane posse! / com’poco verde in su la cima dura, /se non e` giunta da l’etati grosse! / Credette Cimabue ne la pittura / tener lo campo, e ora ha Giotto il grido, / si` che la fama di colui e` scura.”
Tot passa i tot desapareix. La vida és finita i efímera. El sentiment que hauríem volgut viure altres coses, o conservar algunes que desapareixen és comú a totes les vides humanes. El pas del temps és uns dels grans temes de la poesia.
Podem intentar abastar tot el que està passant ara? Tot el que ha passat?
A cada moment estan passant moltíssimes coses que no podem acabar de copsar. Què està passant ara a diferents llocs del món? Què podem veure? Podem imaginar que podem viatjar a qualsevol moment en l’espai i temps i veure quines civilitzacions hi havia al món, i en aquell punt, quin paisatge.
Hegel contempla “un quadre immens d’esdeveniments i fets de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. ” I observa que “La història ens arrabassa del més noble, del més bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; és caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia.” Ell voldrà veure en el canvi un desplegament necessari de la raó però sense aquesta fe, la història apareix sense sentit.
Juntament amb el sentiment d’insignificància, podem tenir el de formar part de tot, com un dels components d’ una ona, o una veu d’un cor, que contribueix a l’harmonia total. Potser som insignificants i fins i tot redundants, però com la pluja (idea de la Maria), o els que contribueixen a fer pinya als castells, no per això deixem de tenir sentit.
Les societats en la història, determinisme, dialèctica, atzar
Història | Discussió
Hi ha una direcció? Es poden explicar els canvis? És inevitable el patiment? Podem influir en la història?
La història i els canvis de les societats, ¿tenen una direcció?¿és una evolució més o menys lineal, des d’un estadi més primitiu a una societat madura, com si al llarg de generacions es perfeccionés l’espècie? ¿és un seguit d’estadis que se succeeixen de manera dialèctica , en el sentit que cada nou desenvolupament porta implícit un moviment que l’ha de contrarestar? ¿es tracta de canvis imprevisibles perquè hi ha factors massa complexos, com la meteorologia? ¿El homes, podem canviar la història? la fem, o estem limitats a patir-la?
Hi ha una direcció en la història?
Les ciències humanes a inicis del s19 seguien la idea de l’evolució. Les societats, com les espècies animals, passarien per una sèrie d’estadis, des del caçadors recol·lectors, antigues civilitzacions basades en els ídols, cristianisme, Il·lustració i estat modern. Al s20 Franz Boas rebutjaria aquesta hipòtesi. (S19 i s20, Ciències humanes ).
Abans, el cristianisme veia la història com el desenvolupament del pla diví, difícil de mantenir a vegades davant els desastres naturals i les guerres. Hegel fa una proposta ambiciosa per poder veure la història com la “salvació” de l’Esperit, un cristianisme racionalitzat (Teresa de Jesús, “Dios escribe recto con renglones torcidos. “Que en són d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins! ¿Qui ha conegut mai el pensament del Senyor? ¿I qui ha estat mai conseller seu? ” Romans 11:33). En en lloc d’un progrés lineal, les societats van canviant en un procés dialèctic on cada nou estat de coses du implícit la seva antítesi que donaràs lloc a una nova síntesi i així successivament. Cada nació o cultura té una característica que li fa ocupar el lloc principal en un moment donat. Les civilitzacions inicials a Orient, el món grecoromà, el cristianisme, el germanisme. (Als 14 anys jo em deixava fascinar per la metàfora dels vectors, els fets actuals poden semblar caòtics i molts d’ells apuntant en una direcció no correcta, però la suma de tots ells seria un vector apuntant cap amunt en la direcció correcta, i la història consistiria en anar fent que poc a poc, tots apuntin cap amunt i tenir una resultant més gran).
Al s14, l’historiador àrab Ibn Khaldun ja reflexionava sobre els desastres i la fi de les civilitzacions.
Una versió més moderna seria la de Francis Fukuyama i The End of History and the Last Man (1992) on afirma que les democràcies liberals i el capitalisme de mercat lliure són l’estadi final a l’evolució sociocultural de la humanitat.
Al s14, l’historiador àrab Ibn Khaldun ja reflexionava sobre els desastres i la fi de les civilitzacions.
Una versió més moderna seria la de Francis Fukuyama i The End of History and the Last Man (1992) on afirma que les democràcies liberals i el capitalisme de mercat lliure són l’estadi final a l’evolució sociocultural de la humanitat.
Tot i les reserves de Boas, sí que es poden identificar els reptes que té cada societat a cada època (Civilitzacions) tal com ho il·lustra perfectament el joc de Sid Meier Civilization. En l’esborrany de visió global intento identificar els reptes de cada etapa.
No hi ha direcció i el patiment sembla inevitable
La contemplació del seguit de conflictes i guerres al llarg de la història és trista i sembla que el patiment sigui inevitable. (vida i volència cases món , vida i volència cases món , Problemes actuals). La feblesa de la naturalesa humana, incapaç de compassió i sempre amb ambició de més seria la causa del mal.
Qui té el poder i privilegis el defensa amb violència, i només amb violència és derrocat. Qui el substitueix també ha de recórrer a la violència, i ho fa perquè un cop instal·lat li agrada el poder i el privilegi, o per sobreviure ja que sempre hi haurà una oposició que el voldrà fer caure. Quan ha reformes correctes els perjudicats fan un cop d’estat, com Franco. El seguit de cops d’estat a Amèrica del sud i Àfrica. La segona meitat del s20 el món es escenari de la lluita entre USA i la URSS, amb les guerres de Corea, Vietnam, i Àfrica.
Hi ha també antagonismes ancestrals quan hi ha pretensions oposades, els cristians primitius pretenent tenir la veritat absoluta, cristians i sarraïns amb les croades, cristians contra jueus (expulsats pels Reis Catòlics i objectificats com a culpables de tot) , Catalunya i Espanya, Irlanda, Israel i Palestina, els greuges entre occident i orient han generat el monstre de l’eslam radical. Supremacisme blanc contra negres als USA, Turquia amb els armenis i els kurds, els Balcans amb els serbis musulmans, hindús i musulmans a la Índia. I com que no es poden eliminar, com virus d’un ordinador, es perpetuaran.
Els excessos capitalistes generen el comunisme, que es torna un monstre. El temor al comunisme a la dècada dels ’30 genera el feixisme. Gairebé sempre l’acumulació de riquesa es basa en l’explotació. Els esclaus a l’antiguitat, el colonialisme obtenint matèria primera barata i mercats on vendre car, el cotó i el sucre treballats per esclaus a Amèrica; avui Apple i Adidas fabricant a Xina i venent a sobrepreu aquí. Les fortunes que forcen els legisladors a favor seu, la història de les tabaqueres i les petrolieres. (Balzac a Le Père Goriot escrivia: “Le secret des grandes fortunes sans cause apparente est un crime oublié, parce qu’il a été proprement fait.”). En les democràcies actuals sembla funcionar un cercle viciós: el que volem els votants sovint és castigar un altre, moguts per l’odi natural o la desinformació, i els polítics en lloc de fer el que haurien de fer, ens prometen i diuen allò que volem sentir. Els brams de C’s són per satisfer un públic, no per solucionar res. I el que volem sentir no funcionarà. Lúcidament Jean-Claude Juncker va dir ‘We all know what to do, but we don’t know how to get re-elected once we have done it.’
No només no sembla que hi hagi direcció, sinó que el patiment sembla inevitable, hi ha una mena de dialèctica perversa. I com deia Scheler, “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.”
Si no hi ha direcció, ¿Es poden explicar els canvis? Determinisme?
Després de la WWII, l’Escola de Frankfurt (S19 i s20, Ciències humanes ) donaria per frustrat el projecte il·lustrat. La raó no ens ha fet progressar. Les desigualtats de la globalització, l’esgotament de recursos i canvi climàtic provocat pel capitalisme i el terrorisme islàmic també sembla desmentir la idea de Fukuyama que el món tendeix poc a poc a estats amb democràcies liberals i lliure mercat.
Si no hi ha una direcció, podem entendre almenys què passa? Podem explicar-ho? Yuval Harari es pregunta què fa avui l’anglès estigui més estès que el danès, hi hagi 2000M de cristians i només 150k de Zoroastrians. Si tornessim 10.000 anys enrere amb les mateixes condicions inicials, tornaria a passar el mateix? Segurament no. Hi ha molts camins possibles amb bifurcacions [i a vegades són punts inestables, on qualsevol petita fluctuació pot fer anar cap un lloc o l’altre. En una vall ampla, hi ha un sol camí. En un coll estret, en pocs metres decidim entre diverses opcions]. [ Potser és un sistema complex, com la meteorologia]. YH diu que és un sistema caòtic perquè petites variacions enlles forces poden donar lloc a resultats molt diferents. I a més si aconseguíssim fer prediccions, els humans modificarien les seves accions en funcióde les prediccions per la qual cosa el resultat no seria l’esperat (caos de nivell 2).
[Malgrat aquesta afirmació que la història no serveix per predir el futur, es diu sovint que “qui no coneix la història està condemnat a repetir-la].
[Un altre aspecte més complex és el paper de la causalitat humana en la història. Igual que la descripció d’un sistema macroscòpic es dedueix la les propietats del conjunt de les seves partícules, la descripció d’una societat hauria de deduir-se del conjunt de conductes dels seus individus, cadascun mogut per les seves passions. En el model de Hobbes ( Leviathan, 1651) es tracta d’una interacció violenta fins que es modera amb el contracte social. En el model de Rousseau (Du contrat social, 1762) hi ha una interacció amigables fins que la “civilització” i la propietat de les terres ens fa ambicionar més coses. Yuval Harari renova aquest punt de vista. En contra de la idea que l’autoritat é sinevitable, l’antropòleg David Graeber i l’arqueòleg David Wengrow a “The Dawn of Everything: A New History of Humanity” indiques evidències que la solució autoritària no era inevitable. Hi havia societats antigues igualitàries (NewYorker 2021).
Asimov a The Foundation (1951) concep la phychohistory, una ciència que combinaria la història, la sociologia i la matemàtica estadística [avui hauria dit Big Data] per fer prediccions sobre com es comportaran les societats. [ No és casual que s’engresqués a escriure una cronologia del món. En mecànica estadística de gasos no necessitem saber la trajectòria de cada partícula, el que aquí seria un individu, només el promig].
[Probablement, som una barreja de violència però també amb una -limitada- capacitat de bondat i compassió. I la civilització, d’una banda ens aporta la moderació del contracte social, l’externalització de la violència a l’estat, però al mateix temps crea més necessitat de consumir, amplifica els sentiments d’odi i augmenta les desigualtats].
Podem influir en la història? Mems
La història és el resultat de les decisions humans, els plans dels reis i governants, les reaccions dels súbdits o ciutadans. Però ha fracassat el projecte il·lustrat de progressar amb la raó, que només va dur al colonialisme, amb l’explotació salvatge de recursos i persones. Ha fracassat el comunisme de progressar amb la col·lectivització dels mitjans de producció, que va dur a la pobresa i assassinat de milions. I ha fracassat les democràcies liberals i la globalització, que ha dut a les desigualtats econòmiques, legislació influïda pels lobis, i polítics que es limiten a dir el que suggereixen les enquestes de la seva base de votants.
Aleshores podem plantejar si realment fem la història, si és el resultat del nostre projecte de futur o si això és només una aparença i la història avança per forces cegues, resultat de les nostres limitacions, i ens limitem a patir-la. [Ho formulava el 2004 a propòsit del Fòrum de les cultures].
[en contra d’això] YH diu que la història [la sociologia], si bé no serveix per fer prediccions acurades del futur, sí que ens eixampla els horitzons i ens fa entendre que la nostra situació actual no és ni natural ni inevitable, que hi ha moltes possibilitats [Graeber i Wengrow]. “No podem explicar bé els canvis que fa la història però sí que podem afirmar que no es fan en benefici dels humans” [YH defensa que la revolució agrícola ens va esclavitzar].
Igual com passa amb l’evolució [Dawkins, The Selfish Gene], la història no contempla la felicitat dels organismes individuals que normalment són massa ignorants i febles per canviar-ne el decurs a favor seu. Cada cop més les cultures es veuen com uns virus mentals, els mems, que es propaguen allotjant-se en les ments de la gent. Com els virus, no tenen en compte el benestar de l’amfitrió, i a vegades el poden matar [com els antivacunes]. Una creença com el cel dels cristians o el paradís comunista pot fer que un humà hi dediqui la vida, sacrificant-se o matant per ella. Les cultures que s’imposen són les que excel·leixen a propagar els seus memes, sense tenir en compte els costos o beneficis pels seus hostes humans [ com l’islam ]. [I als gens i mems hi podríem afegir el comportament dels mercats, que funcionen per maximitzar beneficis a curt termini, no pas per beneficiar l’economia i els humans. Adam Smith estava equivocat en creure que la lliure competència conduiria a una millora de la productivitat. Els algoritmes cecs que estem posant en marxa per part de la AI, tampoc milloraran el nostre benestar, només maximitzaran el paràmetre amb que hagin estat programats]
[En aquest sentit, els odis ancestrals entre societats als quals fèiem referència abans són com uns virus que no es poden eliminar. I no podem fer un “reset”, no hi ha antivirus]. [En la mateixa línia, donats uns territoris amb característiques semblants, què fa diferent una societat? Noruega i Nigèria són igualment riques en recursos minerals, la primera és modèlica i la segona un estat fallit on hi ha corrupció i bandits que segresten la gent. Pensem en els mems com el software que es carrega a una xarxa d’ordinadors. I si poguéssim “reiniciar” una societat, com si fos una xarxa d’ordinadors i a partir d’un USB carregar un nou programa? Podríem aconseguir fer saltar endavant una societat, fer que israelians i palestins, espanyols i catalans, convisquessin en pau. Però les societats no es poden reiniciar. I els que ho intenten, prohibint una llengua, modificant els llibres d’història, tenen intencions totalitàries.]
A Mind and Matter (cap.2) Schrödinger planteja la sensació que la història és inevitable i no hi podem fer res.
Generacions occidentals 1900 – 2020
Història | [esborrany]
Lost generation: 1883-1900. En un món que es modernitzava però que va haver de patir la WWI i la depressió del 29.
Greatest Generation: 1901 – 1927. Van créixer amb la depressió del 29 i van participar a la WWII (evidentment, del punt de vista dels americans).
Silent Generation: 1928 – 1945. caracteritzats com a més conformistes, menys fills. Guerra de Corea.
Baby boomers: 1946 – 1964. Van créixer en una època en que els governs feien polítiques socials d’habitatge i educació. [ reivindicacions 1968 Paris, hippies ]
Generation X: 1965 – 1980. Hi ha menys famílies tradicionals, la casa budia perquè els dos pares treballen, divorcis. MTV, música punk.
Millennials: 1981 – 1996 . Es casaran més tard i tindran menys fills. Primera generació que creix amb internet. Menys religió però tendència a l’espiritualitat. [la Teresa i la Maria]
Generation Z: 1997-2012. O zoomers. Més interessats en fer carrera i tenir un bon lloc de treball [són els que demanen conciliació i treballar a casa?]. Més atenció a problemes psicològics que les generacions anteriors.
Generation Alpha: 2013 – 2023. La natalitat baixant a tot el món. Importància de les xarxes socials, risc d’obesitat. [els meus néts].
Louis Menand qüestiona la classificació de generacions. (NY). Amb generalitzacions com quan als 60 es criticava l’exposició a la música rock’ roll, o l’addicció actual a les pantalles. [però sí que marca el fet de passar una guerra o no, de tenir la tecnologia d’internet o no]
Vida i violència a les cases del món
Història | Les cases de la història
El recorregut per la història ens revela un seguit de guerres i destrucció, provocat per les limitacions i el mal en nosaltres, una dialèctica perversa amb el patiment inevitable. L’home lluita per sobreviure i constantment assoleix noves tecnologies que haurien d’haver satisfet els seus problemes, però constantment queda insatisfet (insatisfacció expectatives frustrades) i es baralla amb els altres per perseguir el que ansia. A nivell personal, lluitem per sobreviure i, un cop hem sobreviscut, ens deprimim. La insatisfacció i l’ambició causen les guerres, i escampen malalties i la fam , amb crisis de refugiats.
Si pensem el món com 5 blocs de pisos que han anat tenint diferents ocupants aleshores visualitzarem la història com un seguit d’episodis violents en què un veí assalta el pis d’un altre veí del replà, o el de sota, o potser creua el carrer i ataca un altre bloc de pisos. I es barallen els uns als altres destruint els mobles i provisions que tant han costat de preparar, es fereixen i maten deixant les parets tacades de sang. Llencen els cadàvers per la finestra. Enderroquen sostres i parets.
Un cop s’hi han instal·lat, durant un temps tornen a intentar a fer habitable el pis. Es repinten les parets però les taques de sang s’endevinen rere la capa de pintura, testimoni de l’escena del crim. Quan anem per un camí o un carrer, només una prima capa de reconstrucció em separa de restes de runes i cadàvers, amb sang que s’ha assecat. Endevinem la pols dels ossos de les víctimes a sota, com si tots fossin una fossa comú i gairebé sentim la pudor horrible dels cadàvers. Les pedres del camí o les llambordes tenen sang assecada.
Però es afanyem a reconstruir el que podem. La comunitat de veïns a vegades es posa d’acord per fer reformes, repinta l’escala, edifica un annex al terreny del costat, posa testos als balcons. S’escolta la gent sopar a fora, conversar, fer música i ballar. I com diu Scheler, “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.
“It was a cruel world, though. More than half of all children died before they could reach maturity, thanks to chronic epidemics and malnutrition. People dropped like flies from polio and tuberculosis and smallpox and measles. There probably weren’t very many people who lived past forty. Women bore so many children, they became toothless old hags by the time they were in their thirties. People often had to resort to violence to survive. Tiny children were forced to do such heavy labor that their bones became deformed, and little girls were forced to become prostitutes on a daily basis. Little boys, too, I suspect. Most people led minimal lives in worlds that had nothing to do with richness of perception or spirit. City streets were full of cripples and beggars and criminals. Only a small fraction of the population could gaze at the moon with deep feeling or enjoy a Shakespeare play or listen to the beautiful music of Dowland.”
1Q84 (Haruki Murakami) p338
Horaci. Quis non Latino sanguine.
La propagació de la injustícia i el mal
2023. Els USA van bombardejar Cambodja, un país neutral, per atacar part de l’exèrcit del Vietcong que s’hi havia refugiat. Les víctimes i destrucció que van causar van ser una de les causes del suport al Khmer Rouge més endavant. El comunisme era una amenaça, tal com demostra la història, però també una reacció esperable a l’explotació humana dels serfs. Així, la injustícia als serfs russos causa un patiment i destrucció que es propaga en el temps i la geografia. El suport alemany a Hitler es va alimentar de la por al comunisme i del suport que tenia a causa de l’explotació dels obrers alemanys. Les fams més grans del sXX han estat la dels règims comunistes.
A Espanya, els segles d’opressió de pagesos i obrers amb el suport de l’església causa un anticlericalisme visceral que fa llençar monjos pel balcó, cremar esglésies i que els anarquistes assassinin empresaris decents. I això causarà la següent reacció.
Els segles de persecució dels jueus a Europa i Rússia, per consolidar el monopoli dels cristians fa que ara els jueus hagin de defensar 20 km2 de musulmans que els voldrien destruir. I el patiment que estan causant a aquests pobles continuarà per generacions.
Menjar
[esborrany] [com es menja a les diferents cultures]
Maneres de menjar
la mà Etiòpia, no fer servir la mà esquerra
Cons
Bee Wilson: Consider The Fork
Menjar a UK elliminar i incorporar
Protected: Any 2008
F, G, H
F
fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.
fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.
fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.
fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.
fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.
façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.
fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.
facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.
facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.
fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.
factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.
factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.
facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.
fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.
faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.
faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.
faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.
falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”
falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.
falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.
falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.
faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.
falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.
fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.
fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.
fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.
falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.
faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.
faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.
fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.
fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.
família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.
familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.
famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.
fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.
fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.
fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.
fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.
fang m Pasta que fa la terra quan és molla.
fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.
fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.
fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.
far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.
farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”
farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.
fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.
farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.
farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.
faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.
farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.
farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.
farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.
farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.
fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.
fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!
fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.
fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.
fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.
fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.
fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!
fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.
fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.
fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.
fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.
fatiga f Cansament.
fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.
fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.
fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.
faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.
fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.
fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.
favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?
favorable adj Que va a favor. Vent favorable.
fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.
fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.
feble adj Dèbil.
feblesa f Debilitat.
febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.
febrer m Segon mes de l’any.
fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.
fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.
federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.
feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.
feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.
feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.
feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.
feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.
feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.
feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.
felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.
feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.
felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.
felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.
felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.
feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.
fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.
femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.
femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.
femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.
feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.
feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.
fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.
fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.
fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?
fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.
ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.
ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç
ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.
ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.
fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.
fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.
ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.
ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.
ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.
ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.
ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.
ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.
ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.
ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.
ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.
fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.
fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.
fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.
festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.
fester* m Pila de llenya que crema: foguera.
festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.
festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.
fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.
fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.
fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .
fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.
fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.
fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.
fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.
fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.
fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.
ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!
ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.
ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.
fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.
fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.
fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.
figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.
figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.
figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.
figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.
fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.
fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.
filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.
filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”
filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.
filet m Tall de carn polit.
filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.
fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.
fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.
filmadora f Càmera de filmar.
filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.
filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.
filosofia f Ciència que estudia el pensament.
filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.
filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.
final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.
finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?
finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.
financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.
finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.
finca f Casa o terreny de propietat.
finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.
finestral m Finestra gran.
finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.
finestró m Porticó.
fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.
fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.
fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.
fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.
firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.
firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.
fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.
físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.
física f Ciència que estudia les lleis de la natura.
fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.
fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.
fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.
fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?
flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.
flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.
flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.
flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.
flassada f Manta de llit.
flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.
flautista m i f Persona que toca la flauta.
fleca f Forn de pa.
flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.
fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”
flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.
flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.
flexo m Llum de taula, de braç flexible.
floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.
flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.
flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.
florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.
floridura f Verdet.
florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.
florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.
floristeria f Botiga de flors.
flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.
flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.
flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.
fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.
fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.
fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.
foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.
foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.
focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.
fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.
fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.
fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.
foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.
foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.
foli m Full de paper de mida gran.
folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular
follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.
folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.
folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.
fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.
fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.
fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.
fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.
fondària f Qualitat de fondo.
fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.
fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.
fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.
fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.
font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.
fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.
foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.
foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.
forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.
forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.
força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.
forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.
forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.
forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.
forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.
forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.
forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.
forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.
formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.
formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.
formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.
formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.
formatge m Aliment obtingut de la llet.
formatget m Tipus de formatge en porcions.
forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.
formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.
formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.
formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.
formiguer m Niu de formigues.
fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.
forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.
forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.
forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.
forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.
fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!
fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.
fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.
fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.
foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.
fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.
fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.
fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.
foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.
fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.
fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.
fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.
fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.
fotografiar v tr Fer fotos.
fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!
fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.
fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.
fracció f Part. Fracció decimal.
fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.
fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.
fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.
franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.
franc m Moneda de França i d’altres països europeus.
francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.
francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.
franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.
franja f Banda. La zebra té franges a la pell.
frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.
franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.
frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.
fraternitat f Germanor.
fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.
fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.
fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.
fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.
fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.
fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.
fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.
fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.
fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.
fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.
frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.
freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.
freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.
freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.
fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.
fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.
frigorífic m Nevera.
front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.
frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.
frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.
frontó m Lloc on es juga a pilota.
fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.
fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.
fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.
fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.
fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.
fruitera f Recipient per a la fruita.
fruiteria f Botiga de fruita.
frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.
fuel m Combustible pesant extret del petroli.
fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.
fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.
fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.
fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.
full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.
fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.
fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.
fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.
fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.
fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.
fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.
fumeral* m Xemeneia.
fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.
funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.
funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.
funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.
funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.
funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.
funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.
fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.
fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.
funeral m Ritual en honor d’un difunt.
funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.
furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.
furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.
furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.
fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.
furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.
furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.
furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.
fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.
fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.
fusta f Primera matèria extreta dels arbres.
fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.
fusteria f Obrador de fuster.
futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.
futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.
futbolista m i f Esportista que juga a futbol.
fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.
futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.
5
G
gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.
gai m Home homosexual.
gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.
gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.
gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.
galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.
galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.
galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.
gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.
gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.
galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.
gallina f Femella del gall.
galliner m Corral de gallines.
galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.
galta f Cada un dels costats de la cara.
galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.
gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.
gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.
gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.
gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.
gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.
ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.
ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.
ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.
ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.
ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.
ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.
garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.
garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.
garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.
gargamella f Gola.
gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.
gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.
gargotejar v intr Fer gargots.
garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.
garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.
garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.
garró m Turmell. Duia les mitges al garró.
garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.
garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.
gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.
gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.
gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.
gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.
gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.
gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.
gasosa f Beguda amb gas ensucrada.
gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.
gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.
gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.
gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.
gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.
gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.
gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.
gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.
gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.
gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.
gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.
gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.
geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.
gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.
gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.
gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.
gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.
gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.
gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.
gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.
gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.
gendre m Marit de la filla.
gener m Primer mes de l’any.
generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.
generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.
general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.
general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.
generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.
generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.
gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.
genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.
generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.
generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.
genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.
genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.
geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.
genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.
genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.
geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.
genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.
genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.
gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?
gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.
gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.
genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.
geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.
geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.
geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.
geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.
gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”
geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”
gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.
gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.
germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.
germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.
gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.
gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.
gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.
gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.
gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.
gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.
gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.
gimnàs m Local on es fa gimnàstica.
gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.
gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.
gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.
ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.
ginesta f Mata que fa unes flors grogues.
gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.
girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.
girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.
gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.
girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.
giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.
gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.
gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).
glaç m Gel.
glaçada f Gelada.
glaçar v intr Gelar.
glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.
global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.
glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.
globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.
glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.
glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.
glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.
gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.
gobelet m Recipient per tirar els daus.
goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.
gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.
gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.
golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.
golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.
1golf m Esport que es juga en camps de gespa.
2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.
golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.
goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.
goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.
gorra f Barret pla, generalment amb visera.
gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.
gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.
got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.
gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.
gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.
gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.
gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.
govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.
governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.
governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.
governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.
gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.
gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.
graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”
grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.
graduable adj Que es pot graduar.
graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.
gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.
graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.
graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.
graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.
gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.
gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.
gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.
gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.
gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.
granat m Color vermell fosc.
grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.
grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.
graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.
granera* f Estri d’agranar: escombra.
granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.
granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.
granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.
grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.
grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.
grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.
grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.
gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.
grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.
gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.
gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.
gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.
gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.
gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.
gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.
grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.
grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.
gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.
gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.
gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.
gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.
gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.
grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.
greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.
greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.
greixós, -osa adj Que conté greix.
gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.
greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.
grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.
grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.
grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.
grip m o f Malaltia infecciosa.
gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.
gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.
groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.
groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.
groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.
grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.
gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.
gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.
gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.
gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.
grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.
grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.
gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.
gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.
grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.
guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!
guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.
guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.
guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.
guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.
guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.
guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat
guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.
guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!
guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.
guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.
guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.
guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.
guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.
guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.
guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.
guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.
guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.
guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.
guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.
guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.
guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.
guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.
guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.
guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.
guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.
guitarra f Instrument musical de corda.
guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.
guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.
guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.
gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!
gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.
4
H
hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.
habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.
hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.
habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.
habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.
habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.
hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.
habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.
habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.
habitualment adv Generalment. Habitualment és així.
haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.
ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.
hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.
hamburguesa f Bistec de carn picada.
hampa f El món de la delinqüència.
hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.
handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.
harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.
harmònica f Instrument musical de vent.
haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.
hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.
helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.
hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.
hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.
herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.
herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.
herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.
heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.
hereu, hereva m i f Persona que hereta.
hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.
heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.
heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.
hexàgon m Polígon de sis costats.
hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta´ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.
hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.
hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.
hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.
higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.
higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.
himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.
hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.
hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.
hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.
hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.
hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.
hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.
hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.
histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.
història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.
històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.
historieta f Còmic.
hivern m Estació freda de l’any.
hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.
hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.
ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.
hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?
home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.
homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.
homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.
homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.
homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.
honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.
honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.
honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.
honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.
hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.
hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.
horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.
horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.
horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.
horitzontal adj Que és paral.lel a l’horitzó. Línia horitzontal.
horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.
horrible adj Horrorós.
horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.
horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.
hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.
horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.
hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.
hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.
hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.
hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.
hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.
hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.
hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.
hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.
hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. “Hostes vindran que de casa et trauran.” 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.
hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!
hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.
hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.
hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.
humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.
humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.
humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.
humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.
humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.
humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.
humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.
humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.
humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.
humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.
huracà m Vent violent, cicló.
Sistemes d’escriptura
Literatura i llenguatge | Suports escriptura | Evolució dels llenguatges
Tipus | Inicis i evolució | Mesopotàmia i Egipte | Xina, Japó, Corea | Mesoamèrica | Els alfabets, grec i arameu | Sànscrit Devanagari | Alfabet fonètic internacional
Tipus
- Logografies: Cada caràcter representa una unitat semàntica, un mot o morfema. N’hi ha milers.
- Sil·labaris: Cada caràcter representa una síl·laba. N’hi ha centenars.
- Alfabets: Cada caràcter representa una lletra o so. Menys de 100. En les escriptures abugides hi ha signes per les consonants i les vocals s’hi introdueixen amb signes diacrítics. En els abjads només hi ha signes per les consonants i les vocals les ha d’inferir el lector.
Llatí, ciríl·lic, hangul (coreà), altres alfabets
Àrab, altres abjads (sense vocals)
Devaganari (sànscrit índia), altres abugides (vocal associada a la consonat que es modifica amb diacrítics)
Sil·labaris, japonès katakana [sistema mixte, logogràfic i sil·labari]
Logogràfic (xinès)
Inicis i evolució
Abans dels sistemes d’escriptura pròpiament dits, hi havia l’ús de grafemes per designar objectes o conceptes. Hi ha exemples de proto-escriptura a diverses cultures del neolític. Un sistema d’escriptura ha de ser complet [mapejant la parla oral]. Es creu que de manera independent va aparèixer a Mesopotàmia, Egipte, Xina i mesoamèrica.
La possible evolució de l’escriptura és:
Mesopotàmia i Egipte
Mesopotàmia: Inicialment un seguit de logogrames en tauletes d’argila representaven mercaderies en transaccions comercials. Cap el 2600 l’escriptura cuneiforme va evolucionar per representar les síl·labes del llenguatge sumeri. La mateixa escriptura es va adaptar per altres llenguatges, l’Acadi, l’Hurrita i l’Hitita. Entre 1767 i 1823 Niebuhr, Münter i Grotefend van arribar a desxifrar “Darius, rei de reis” en l’escriptura persa que és la més simplificada. Més tard es van desxifrar l’elamita, el babiloni, acadi i sumeri. El sil·labari tenia uns 600-1000 signes. Un contracte de de venda:
Egipte: els jeroglífics són un sistema que barreja logogrames i síl·labes, amb uns 1000 caràcters. Sembla que es va desenvolupar independentment de l’escriptura cuneiforme. El 1799 les tropes de Napoleó van descobrir la Pedra de Rosetta que va permetre desxifrar els jeroglífics el 1820 per Jean-François Champollion. Del llibre dels morts:
Xina, Japó, Corea
Xina
Hi ha inscripcions de pictogrames en ossos de la dinastia Shang, cap al -1200. El -220 l’emperador Qin va imposar una reforma unificant caràcters en uns 3300 de tipus Xiǎozhuàn (segell petit). L’escriptura lìshū o clerical s’estableix a la dinastia Tang. Serà substitïda el 303 per l’estil regular o Kǎishū que encara es fa servir avui, atribuit al cal·lígraf Wang Xizhi i que arribarà al seu esplendor amb la dinastia Tang. Hi ha dos estils més, per a un ús més personal i artístic, la semicursiva Xíngshū i la cursiva Cǎoshū que evolucionen a partir del clerical i apareixen al mateix temps que el regular.
EL 1956 el govern introdueix l’escriptura simplificada per facilitar l’alfabetització. El 1958 s’introdueix el Pinyin que és la transcripció fonètica del mandarí a un alfabet llatí.
El 121 el diccionari Shuōwén Jiězì llistava 9,353 caràcters, el Yùpiān del
543, 16,917. El Kāngxī Zìdiǎn del 1716, 49,174. I el Yìtǐzì Zìdiǎn de 2004 en recollia fins a 106,230. El diccionari modern de 2016 Xiàndài Hànyǔ Cídiǎn llista els 12500 que es fan servir habitualment. Els nens a l’escola n’aprenen uns 3500. Els caràcters es poden classificar segons els “radicals” que es fan servir per construir-los, 214 Kangxi.
(Història de la cal·ligrafia xinesa, Quants caràcters hi ha en xinès)
Japó
És una combinació de caràcters logogràfics heretada del xinès, el kanji, i caràcters de sil·labari, el kana. I aquest té el tradicional hiragana i el katakana que incorpora paraules estrangeres o noms cientifics.
Corea
Feia servir una escriptura molt semblant el logogràfic xinès fins que el 1443 el rei Sejong el gran va crear el Hangul, com a sistema complementari. un alfabet amb 14 consonants i 10 vocals. Van subsistir els dos fins que després de la independència del Japó, que havia prohibit la llengua coreana, el Hangul es va imposar. [visualment sembla logogràfic però no ho és]
Mesoamèrica i Andes
Apareixen glifs olmecas al període pre-clàssic (-2500 250), azteques al clàssic i un sistema mig logogràfic mig sil·làbic amb els maies, amb 700 glifs diferents dels quals un 75% s’ha desxifrat.
[semblen illes de l’eixample][no he trobat cap referència a si el Quechua i l’aymara dels Andes tenien escriptura]
Els alfabets
Cap el -1800 apareix el proto-sinaític, un alfabet abjad simplificat desenvolupat per treballadors i esclaus semites que vivien a Egipte, possiblement inspirats en jeroglífics egipcis. D’aquí en va sortir el fenici, que es va expandir per tot el mediterrani.
Del fenici en sortiran els alfabets grec, amb els derivats que s’estendran a occident amb el llatí i el ciríl·lic, i l’arameu que ho farà a l’orient amb l’àrab i l’hebreu.
(A Creta hi havia l’alfabet linear A, que no s’ha pogut desxifrar, i després a Micenes el linear B).
Grec, llatí, cirílic
alfabet grec: el primer que tindrà vocals. (Mite de l’origen de l’alfabet)
Arameu: Hebreu i Àrab
Són abjads
Arameu
Hebreu
Àrab
Índia i sànscrit
Tot i ser una de les civilitzacions més antigues no s’han desxifrat els sistemes d’escriptura antics tot i que sembla clar que els textos vedes del -1500 s’havien escrit. No queda clar si deriva d’una escriptura de l’Indus pendent de desxifrar o si, en tractar-se d’un alfabet, té influència semítica. En tot cas el -300 trobem el Brahmi que és l’antecessor del sànscrit devanagari escrit es forma el s7 a partir del brahmi. És un sistema abujida d’esquerra a dreta.
Es fa servir també al Nepal, Tibet i sudest asiàtic. Són de la mateixa família el Bengalí i el Tamil.
El 1888 es crea l’alfabet fonètic internacional.
Llista de llenguatges per ordre del primer document escrit, llista de llenguatges per sistema d’escriptura
(WK)
Excursions als Pirineus
GR11
2008
2009: Àreu-Núria (trobada amb els pares). Espot-Àreu (amb l’Oriol Mestre) fotos
2011: Núria-Cap de Creus (el 2011 no tenia càmera de fer fotos).
Paràboles
La palla i la biga
No judiqueu, a fi de no ser judicats; 2 perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesuren, sereu mesurats. 3 ¿Com és que veus la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi ha al teu? 4 ¿Com pots dir al teu germà: «Deixa que et tregui la brossa de l’ull, mentre hi ha la biga al teu?» 5 Hipòcrita, treu-te primer la biga de l’ull i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
Judge not, that ye be not judged. 2 For with what judgment ye judge, ye shall be judged: and with what measure ye mete, it shall be measured to you again. 3 And why beholdest thou the mote that is in thy brother’s eye, but considerest not the beam that is in thine own eye? Matthew 7:1-15 King James Version 7
Domenico Fetti 1619
Abella fustera
L’abella fustera, abella de la fusta o borinot negre (Xylocopa violacea) comuna als Països Catalans i a gran part d’Europa. El seu nom comú al·ludeix al fet que fa els seus nius en la fusta en descomposició.
Malgrat no alimentar-se de fusta, les seves mandíbules els permeten construir un niu amb diverses galeries paral·leles que desemboquen en una obertura única. En les galeries es desenvolupen les larves. A la primavera ponen vàries dotzenes d’ous i després de l’eclosió, les larves s’alimenten d’una barreja de pol·len i nèctar posat per les femelles. La femella té un fibló però no és gens agressiva. Sembla que aquesta espècie podria estar en augment degut a l’escalfament global.
Visiten l’espígol de la terrassa a l’hivern
Estudi de l’evolució humana
→La Terra | 44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics | Cronologia | Ha Geològica | Les preguntes | El model | Els períodes | Pensar | Evolució humana
(WK)
Charles Darwin. 1859 On the Origin of Species. 1871 The Descent of Man proposa la teoria que l’home ha evolucionat per selecció natural a partir dels primats.
1925 , Raymond Dart, Australopithecus africanus, entre simis i humans.
1960-70 Louis, Mary, Richard, Meave Leakey a Olduvai Gorge i el llac Turkana. Homínids austrolopitequins i Homo erectus.
1974. Desert Afar, etiòpia. Donald Johanson , Australopithecus afarensis, “Lucy”. 1990 Tim D. White, Ardipithecus ramidus. and A. kadabba.[221]
2013 Rising Star Cave a Sudàfrica
Introducció de l’anàlisi genètica
1967 Vincent Sarich i Allan Wilson publiquen els resultats que mesuren la força de les reaccions immunològiques de l’albúmina del sèrum de la sang i ho interpreten com a la separació genetica. La separació entre els simis i els humans es remuntaria a 10M d’anys.
Amb la seqüenciació del DNA, mitocondrial en dones i cromosoma Y en homes, es podran resseguir les etapes de la diferènciació dels humans i les seves migracions. El 1980 Stringer i altres proposen la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual l’homo sàpiens actual és descendent dels originats a l’Àfrica que haurien desplaçat les altres espècies que hi podia haver a altres zones. Coincideix amb el que proposava Darwin. L’homo Sàpiens hauria aparegut a Àfrica evolucionant a partir dels grans simis com els goril·les i ximpanzés. Ernst Haeckel en canvi creia que provenia d’Àsia. La teoria no tenia restes fòssils en les que fonamentar-se fins que el 1920 es van començar a trobar espècies intermèdies a Àfrica. A la dècada dels 1980-1990 es va proposar una teoria alternativa segons la qual l’homo sàpiens hauria evolucionat arreu a partir l’homo erectus, barrejant-se després entre els procedents d’Euràsia i d’Àfrica.
Papallones
Llista d’espècies | Arbre de la vida
Lepidoptera
Nymphalidae
Melitaea didyma
Pirineu 2009
Limenitis reducta
Costa Brava, 2008
Marmota
Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids. Viuen a l’alta muntanya a l’hemisferi nord. Són rosegadors de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut.
Cabana de l’esparver, 2009
Catalunya romana
[esborrany]
[fer història catalunya romana]
Empúries
Tarraco: (galeria)
Baetulo: (galeria)
Barcino
Arribada per carretera de Ribes (Pg Sant Joan), carrer del Portal Nou.
Cardo Maximus: Baixada de la Llibreteria, (Plaça St Jaume) carrer del Call
Sortida per carrer Boqueria (Rambla) i carrer Hospital
Decumanus Maximus: carrer del Bisbe (Pl. St Jaume), carrer de la ciutat.
Muralles: des del sud, Gignàs, Avinyó – Cardus- Banys Nous, carrer de la Palla, Plaça Nova (Catedral), carrer de la Tapineria, carrer del Sots tinent Navarro.
Indicis (Timeout 2024)
(galeria)
Per eixugar-se el cul després de defecar els romans feien servir una esponja enganxada a un pal, que era compartida, el tersorium. (Nautilus)
Història, Veritat única o diverses narratives possibles?
Història | Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Història de la cultura i altres | Discussió: Veritat única i narratives possibles? Determinisme | Contemplació: Omnisciència, el mal.
“La història és una disciplina de les ciències humanes que s’oposa per definició a la prehistòria en tant que proposa una narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà des que l’home sap escriure. ” (VK). Originàriament ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. (Història a l’antiguitat). [Intuitivament és un informe fidel del que va passar, d’acord amb els testimonis].
Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes. (història i ciències humanes).
No obstant, si bé la recuperació d’objectes i documents sí que és una ciència rigorosa, trobem que a partir d’aquestes evidències és possible construir diferents narracions. Es diu que “la història l’escriuen els vencedors” (no se sap a qui atribuir aquesta sentència) que així imposen la seva versió. A Espanya es parla del “Descubrimiento de América” però en canvi, els incas o aztecas ho descriurien com a genocidi.
[desembre 2023. Als museus de UK s’assenyalen les obres que es van aconseguir amb el domini colonial o l’esclavatge. Alemanya ha mirat de cara el seu passat nazi. Espanya no ha cauteritzat la infecció del franquisme -i l’esquerra tampoc les atrocitats de la CNT-FAI]
[2024. Coincideix cada època d’esplendor d’un país amb l’explotació i abús d”un altre? L’Espanya delsegle d’or espoliava Amèrica i Holanda, l’imperi britànic, lesÍndies. L’Europa colonialista es repartia Àfrica a la conferència de WannSee. I l’Anglaterra d’Elisabet, l’Holanda del s17, Els Medici? Prosperaven gràcies al comerç i les arts?
Els antropòlegs distingeixen entre el punt de vista emic i etic. Emic és el viscut dins d’una cultura. Per exemple, presentar una ofrena a una divinitat, en la qual creiem, per demanar que plogui. Etic és el de l’observador exterior, que ho veu com una creença que dóna esperança.
El MEG de Ginebra assenyala com al s19 en el context del colonialisme els marxants i col·leccionista “inventen” obres d’art de les quals els autors no en tenien consciència. És el criteri occidental és el que estableix què és estètic, es refusa als altres el sentit de l’art, una forma d’etnocentrisme.
Els missioners s’enviaven a propagar la “veritat” contra els “ídols”, sovint destruïts (recordem com els cristians insistien a posar una creu damunt els obeliscs egipcis).
Qui decideix la versió? (article ny sobre el llibre de Richard Cohen Making History). La majoria dels historiadors revisen i modifiquen els anteriors. Tota la història és revisionista(Article Nautilus): Herodot corregint els mites homèrics, Tucídides esmenant Herodot, Eusebius, la guerra civil americana. L’historiador A. J. P. Taylor deia que la història és “simply a form of story-telling.” It’s storytelling with facts. Els historiadors debaten sobre si la història s’hauria d’ensenyar com a una única narrativa coherent o com una sèrie de narratives competint entre elles. [la idea de l’article és que en el fons, els historiadors són com autors de novel·la històrica, parteixen d’uns quants fets -o evidències de jaciments, documents, ja que els fets en sí rarament són accessibles-, i inventen un relat plausible]. A l’hora d’escriure el relat, els historiadors segueixen les seves creences o interessos, per molt “científics” que siguin. Ranke creia en una “ma de Déu” rere els fets de la història. El marxista Hobsbawm, creia en un progrés de la humanitat. Els interessos poden ser adoctrinar, entretenir, avisar, justificar, o condemnar.
[Els fets són fràgils, ja que sovint l’únic que queda és la crònica que han escrit els vencedors. El poder i l’acadèmia modifica la interpretació i fins i tot les evidències per tal d’imposar el seu relat.
Més fràgil avui encara que la tecnologia permet “fabricar” documents i imatges amb aparença de verídics. Els historiadors del futur, què sabran del Procés a Catalunya si només accedeixen als arxius de TVE o El País? Amb el pas del temps tot queda fet pols, piles de deixalles, i la possibilitat de relats alternatius es torna més difícil.]
A la wikipedia, que tothom pot editar, hi ha disputes entre editors per tal d’imposar el seu punt de vista (edit warring). Per exemple, el 2022 van bloquejar modificacions al terme “recession” perquè republicans l’editaven per tal de poder afirmar que sota Biden l’economia americana havia entrat en recessió.
[ Es poden acceptar diferents narratives però hi ha unes veritats mínimes a compartir sobre les evidències i sobre maneres de verificar. Lamentablement els contrincants qualifiquen de “fake news” tot allò que no encaixa amb el seu punt de vista previ i els governs autoritaris empresonen els periodistes que qüestionen la seva versió.]
Història reescrita i revisada
Imatges retocades per Stalin, La dreta hindu esborra dels llibres el passat mogol (BBC).
2023. Egipte protesta quan es fan servir els seus símbols per a la cultura afroamericana, per exemple Beyonce o Rihanna vestides com a Nefertiti. Ho veuen com una falsificació de la seva història, eurocèntrica i afrocèntrica (BBC)
2024
NY20240101 Empires of the STeppes. Alguns historiadors reivindiquen els mongols com a imperi civilitzat, tolerant amb la religió, tal com reconeixia el Papa Francisco en la seva visita, garantit el comerç, establert un sistema d’impostos just. El 2006 es va fundar The Journal of Global History (Patrick O’Brien), amb la intenció de corregir l’eurocentrisme (veure Hegel i la filosofia de la història). Però resulta que valorem els mongols només en tant que assimilen les cultures sedentàries que conquereixen. Potser hauríem d’aprendre a valorar una cultura “mòbil”, que es desplaça.
Història i ciències humanes, s19 s20
Història | Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 | S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | El Projecte de museu
s.XIX
L’escola alemanya d’historiadors. Colonialisme i arqueologia. L’aspiració a millorar la societat, positivisme i humanitarisme. Ciències humanes: economia, antropologia cultural, sociologia, ciències polítiques, dret. Història i ciències humanes al s20, Marx, Freud, Ha mentalitats. Fites.
L’escola Alemanya
(EB) El segle XIX la història està dominada per Alemanya on la invasió de Napoleó va estimular una generació d’historiadors a examinar rigorosament el passat per justificar la independència d’Alemanya. Herder ho havia anticipat al s18. Wilhem von Humboldt. Leopold von Ranke, Lachmann estableixen com treballar a partir de les fonts.
Leopod von Ranke (1795 1886) va establir definitivament com treballar a partir de les fonts. Part de la seva motivació era veure la intervenció de Déu en la història. Karl Lachmann, editor dels poetes llatins, va saber determinar la precedència dels manuscrits font. Fins el 1914 els historiadors de tot el món com el rus Rostovtzeff o l’anglès Stubbs, feien estades a Alemanya per aprendre la seva metodologia.
[La idea de la història com el desplegament de la civilització “superior”, colonització.] [Hegel i l’intent de llegir la història com el desplegament lògic d’un Esperit]
Colonialisme i arqueologia
(Yuval Harari, part del descobriment de la ignorància serà el descobriment de la història]
Mohenjo-daro fou una de les principals ciutats de la vall de l’Indus, una civilització que va desaparèixer el 1900 BC. Cap de les societats anteriors als britànics, ni elsMauryes, ni els Guptes ni els sultans de Delhi ni els grans mogols li van prestar cap atenció.
El 1830 l’oficial britànic Henry Rawlinson va ser enviat a Pèrsia per ajudar el Shah a entrenar l’exèrcit. En el seu temps lliure a trobar a les muntanyes del Zagros una làpida de 15m d’alçada i 25 d’ample, amb inscripcions cuneiformes en persa antic, babiloni i elamita, erigida per Darius I cap el 500 BC.
William Jones va arribar a la Índia el 1783 per fer de jutge a Bengala i va quedar tan fascinat que al cap de 6 mesos ja havia fundat la Asiatic Society per estudiar les cultures d’Àsia. Les seves observacions sobre el sànscrit van ser pioneres en la lingüística comparada i establir la família de llengües indoeuropees.
Es pot dir que els conqueridors europeus van conèixer bé els seus imperis, millor que no pas els conqueridors anteriors i potser que la població nativa.
Positivisme i humanitarisme
(EB) L’antic règim basat en l’aristocràcia i la propietat de terres, queda obsolet amb la Revolució francesa i la revolució industrial. Hi ha un gran augment de població: de 1750 a 1850 Europa passa de 140 a 166M, el món de 728 a més de 1000M. Apareix el proletariat que viurà en condicions precàries en suburbis urbans prop de les fàbriques, una vida menys acceptable que la del serf treballador de la terra d’un senyor, de la família ampla d’un mas, a les relacions més atomitzades d’una ciutat, del treball de la terra a les llargues hores a les fàbriques. Amb la democràcia apareixen el ciutadà com a votant i subjecte polític. La riquesa intangible, permetrà una acumulació desmesurada de capital.
La ciència de les societats i de l’home, la sociologia i l’antropologia, apareixen per les circumstàncies assenyalades i per tres tendències:
- el positivisme, la creença que tot es pot estudiar i explicar científicament
- l’humanitarisme, la tendència a millorar la situació dels desvalguts, les condicions de vida dels suburbis, la vida dels empresonats i la rehabillitació.
- la idea de l’evolució aplicada a les societats, que havia aparegut en paral·lel a la de les espècies.
Ciències humanes
[Els antropòlegs ens han de donar coneixement sobre les societats primitives, les ciències polítiques i estudi de les lleis sobre el govern, política i sistema legal. Els economistes sobre la producció i distribució de béns. Els educadors sobre quin coneixement hem de transmetre i com. Demanem als sociòlegs que ens expliquin les causes de la guerra, la baixa natalitat o la criminalitat.]
Economia
(EB). Estudia els preus, des de les matèries primeres, als productes i serveis finals. La microeconomia se centra en els subjectes productors i consumidors; la macroeconomia en les nacions. Adam Smith a The Wealth of Nations, 1776, va assenyalar que sense intervenció del govern, el lliure mercat en condicions correctes, la cobdícia individual resultaria en preus correctes i virtuts públiques. Jean Baptiste Say (1803) defensa la competència i el lliure mercat contra el proteccionisme; la seva llei diu que la producció crea la demanda. David Ricardo (1817) sobre macroeconomia; un país guanyarà si s’especialitza a produir el que té més valor afegit i importa la resta. John Stuart Mill defensa d’entrada el lliure mercat però admet intervencions si contribueixen al bé comú d’acord amb l’utilitarianisme (1848). Fréderic Bastiat (La loi 1850) defensa que la llei ha de defensar l’individu i la seva propietat. Introdueix la noció del cost de l’oportunitat (el benefici de decidir l’activitat A en comptes de l’activitat B). La paràbola de la finestra trencada “Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas” contra dels que dirien que un vidre trencat és bo per l’economia perquè fa circular el diner; només hi guanya el vidrier i no veu tot el que passaria si no s’hagués de reparar el vidre [d’aplicació al turisme barat]. Marx, 1867, afirmarà que el valor és creat pel treball i que és injust enriquir-se només per la propietat dels mitjans de producció. Carl Menger (1873 Volkwirtschatslehre) corregeix la idea que el preu ve determinat pels costos de producció; introduint el marginalisme (el benefici que suposa pel comprador l’ús del bé adquirit, [que pot ser subjectiu]. Els marginalistes com Alfred Marshall, van corregir la idea que els preus es determinaven només per la quantitat d’oferta, també depenen del valor que li assigna el consumidor [arriba un moment en que per més treball que afegim al producte, aquest no augmenta de valor pel consumidor; podria ser l’exemple dels restaurants de luxe? I a l’inrevés, a vegades estem disposats a pagar més del que costa, com amb els iphones. La idea bàsica és que com més consumim d’una cosa, cada unitat successiva ens aporta menys; aplicant-ho a l’hora de demanar un plat a un restaurant, millor tastar-ne molts que afartar-nos amb un de sol]. Léon Walras planteja per cada producte la funció de la demanda i l’oferta i e preu queda determinat on es troben. El 1936, després del crack del 29, Keynes a The General Theory of Employment, Interest and Money va proposar que quan fallava la demanda, abans de caure en recessió i atur, l’estat havia d’emprendre la iniciativa per mantenir els llocs de treball ja que no es tracta d’una resposta eficient dels mercats sinó d’una malaltia. Milton Friedman de l’escola de Chicago, va tornar al lliure mercat indicant que cert nivell d’atur era natural i que voler reduir-lo amb intervenció del govern duia a un augment de la inflació. Va ser recollit pels governs conservadors de Reagan i Thatcher.
Antropologia cultural o etnologia
(EB). [ l’antropologia física se centra en l’evolució dels homínids, i potser també en les diferències entre races?]. Inicialment estudia grups petits de societats primitives a Àfrica, Oceania, Amèrica, i mira de trobar patrons comuns [pel que fa a infrastructura, estructura, superestructura]. [és el que trobem als museus, British, Ginebra, Museu etnològic i de les cultures del món]. Hi ha una visió eurocèntrica que es considera la civilització avançada que observa les altres. Més endavant s’aplicarà a les societats urbanes actuals.
Des de l’antiguitat, historiadors i filòsofs han fet les preguntes sobre com s’adapten els pobles al seu entorn, sobre els seus costums [ Plató, nomos o fisis ]. Però serà al s19 [colonialisme] que soldats, comerciants i missioners recolliran informació [i espoliaran col·leccions per als museus]. Influirà la teoria de l’evolució de Darwin d’una banda, i també la reflexió sobre el conflicte que apareix quan canvien els mitjans de producció, la infraestructura, mentre que segueix vigent una superestructura que ha quedat obsoleta.
El s20 està marcat per la la figura de Franz Boas que rebutja el idea d’un progrés predeterminat en estadis, màgia, religió, l’evolucionisme de Frazer i altres, sinó que la diversitat de trets físics i culturals és resultat de tots els factors, de l’entorn i del passat d’aquella cultura; abans es pressuposava que la història dels primitius no era rellevant. Margaret Mead ( Coming of Age in Samoa 1928), Ruth Benedict ( The Chrysanthemum and the Sword 1946) i altres el seguiran. A França, Marcel Mauss va fer quelcom semblant, les societats són estructures que intenten mantenir un equilibri i influeixen factors físics i culturals . Claude Lévi-Strauss i Malinowski en seran deixebles. El funcionalisme proposa que els fets de la història o els aspectes de la societat s’expliquen identificant quina funció tenen respecte del conjunt. Radcliffe-Brown fa servir l’estadística i la matemàtica per donar raó de les estructures de parentiu. Ruth Benedict apunta que cada cultura defineix una psicologia pròpia, en contra de la idea d’una psicologia universal [cada cultura definiria unes biografies tipus dins les quals vivim; defineix els models del que és desitjable i el que no, què és acceptable i què no].
Sociologia
És l’estudi de la conducta humana en les relacions socials, entre persones i els grups. Inclou l’estudi dels costums, estructures, institucions que sorgeixen en les interaccions, què manté units els grups i què els dissol.
En principi l’objectiu de l’antropologia i la sociologia és el mateix. a la pràctica, el primer estudia sobretot societats primitives, com s’organitzen, com satisfan les seves necessitats, quines idees comparteixen. I en tot cas després aplica els seus mètodes a les societats actuals. Els sociòlegs se centren més en societats actuals, els seus problemes i com gestionar-los. Recullen dades i miren d’obtenir correlacions fent servir tècniques d’estadística.
Comte i Spencer parlaven de “l’estàtica” i la “dinàmica” de les societats, què les manté unides i què les fa evolucionar [per semblança amb la física]. Seria la ciència superior. [A layered ontology jo deia que la Física és el ciència dels sistemes físics simples i l’home el més complex] [ Asimov va imaginar la psicohistòria, que permetria predir l’evolució de les societats].
Al s19 la societat es pensava com un organisme que podia evolucionar igual que les espècies biològiques (Herbert Spencer, Benjamin Kid, Lewis H. Morgan, E.B. Tylor).
Émile Durkheim (1858-1917) emfatitza que amb els grups socials apareixen elements diferents dels que podem trobar a la psicologia o biologia (sentiments col·lectius, costums, nacions) [que els grups no es poden reduir a psicologia i aquesta a la biologia; la idea de quatre tipus de fet que vaig identificar pel meu compte als anys 90].
Kurt Lewin va proposar “l’equació” B = ƒ(P, E) B behavior en funció de la P persona i E l’entorn, assenyalant la importància de la situació del moment més que no pas el passat [ és el tipus d’experiment que plantejava a l’antropologia determinista, però evidentment, el passat de la persona és present a P]. El 1947 introdueix el terme “group dynamics” indicant que el tot és més que la suma de les parts, d’acord amb els principis de la Gestalt. Proposa experiments sobre interacció social.
El “simbolic interactionism” de William James, John Dewey, i George Mead va establir que la ment i el jo no formen part de l’innat de l’home sinó que s’adquireixen en un procés d’interacció social. Alemanya, Max Weber, Goerg Simmel.
[Se centra a vegades en trobar les causes de la pobresa o la criminalitat]. Cada país desenvoluparà les seves tècniques de recerca social. Els pioners a la Índia BBC . CEO generalitat. CIS España.
Ciències polítiques
(EB) [és descriptiu? és normatiu per ser just? és teràpia per estar millor?] [ antecedents en la República de Plató, Macchiavelli, Hobbes, Rousseau i el Contracte social].
Saint-Simon el 1813 suggereix que la moral i la política poden ser una ciència. El seguirà Auguste Comte. [la idea que la raó ens guiarà per reparar la societat]. Herbert Spencer, Gumplowicz, Pareto, escola de Chicago amb Arthur Bentley, Charles Merriam 1925 New Aspects of Politics.
Harold Lasswell, Psychopathology and politics 1930, Who gets what, when, how 1936. [Estudis dels comportaments dels votants, enquestes d’opinió] [tots sabem què s’ha de fer, però no com ser reelegits si ho fem. Els ciutadans són com nens malcriats que voldrien ser mantinguts sense treballar. Un autòcrata benevolent faria el que cal sense reprimir. Però no hi ha autòcrates benevolents sinó humans cobdiciosos que reprimiran amb crueltat tot el que amenaci el seu poder. En una mena de relació perversa amo-esclau, els ciutadans segueixen els líders i al mateix temps els líders han de prometre el que els seus partidaris esperen, encara que no es pugui complir; i blasmaran els altres de que no es pugui fer. Els líders són presoners dels memes que ells mateixos han sembrat entre els seus votants.] Relacions internacionals: Hans Morgenthau, Politics among nations 1948.
Dret comparat
(EB) Antecedents de Soló compilant les lleis de diferents ciutats-estat. Plató sobre els costums, nomos o fisis. Aristòtil, la Constitució d’Atenes. Els pobles aplicaven els costums; els jutges a vegades havien de decidir sobre costums en conflicte. Cada nació té les seves lleis. L’estudi del dret comparat comença al s19.
Història al s20
(EB) Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes.
(WK) Al s20 la història es comença a veure més en relació a les ciències socials que no pas com una narrativa [humanística]. Es treballarà prestant atenció a la geografia, economia, ciències polítiques, psicologia i antropologia. A la unió soviètica els historiadors marxistes explicaran la història a partir de l’economia, les relacions entre els grups socials per satisfer les necessitats bàsiques [influits per la dialèctica de Hegel]. Avui no es considera vigent. En van ser seguidors Eric Hobsbawm, E. P. Thompson, Rodney Hilton, Georges Lefebvre, Eugene Genovese, Isaac Deutscher, C. L. R. James, Timothy Mason, Herbert Aptheker, Arno J. Mayer i Christopher Hil. Van oferir visions antimarxistes François Furet, Richard Pipes, J. C. D. Clark, Roland Mousnier, Henry Ashby Turner i Robert Conquest.
[Quin és el debat? Si la història ve determinada per la manera de produir, la tecnologia i l’economia, qui té la propietat dels mitjans de producció; per les estructures polítiques, si es tracta d’una tribu, un senyor feudal o una democràcia, per les idees? si es tracta d’un període religiós, pagà, laic? si creiem en el més enllà o si busquem una gratificació immediata? . la resposta òbvia és que tot compta.] [ O bé si la història ve determinada per la superestructura, per la religió que, per exemple, ens diu que hem d’acceptar la nostra sort i tindrem una recompensa a l’altra vida].
L’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch aspiraven a reconstruir i imaginar la història tenint en compte totes les classes socials i no només els reis i protagonistes de la vida política. D’aquí en va sortir del projecte de la Història de les mentalitats i després la Histoire des representations. La primera tenia la pretensió de determinar els estats mentals de les classes socials. L’histoire des mentalités était, selon Mandrou, une histoire des visions du monde, d’abord très culturelle; pour d’autres historiens dont Vovelle, l’histoire des mentalités était en fait l’histoire des représentations collectives. En comparaison, pour Roger Chartier, les représentations sont la manière par laquelle on rend présent ce qui est absent. L’italià Carlo Ginzburg parlava de “microhistòries” i en el llibre els cucs i els formatges reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16. Amb la Alltagsgeschichte Lutke i Medick investigacen com era la vida de cada dia en l’Alemanya nazi del s20. [ em van suspendre un examen d’història als 14 anys perquè justament plantejava això, “com era ser un pagès a l’edat mitjana? què li venia al cap quan es llevava al matí?] [ aquesta aspiració em va fer comprar La història de la vida privada de Georges Duby, un dels membres de la història de les mentalitats.
Intel·lectuals americans han posat la mirada en grups oblidats per motius ètnics o racials.
(EB). El s20 està marcat per la insatisfacció i l’aspiració a millorar de les classes socials baixes i grups oprimits. Si al s19 es creia que el descontent s’acabaria un cop estiguessin satisfetes les necessitats bàsiques, no va ser així.
Marx serà molt influent en el sentit que les societats no s’han de deixar a les forces cegues de la competició sinó que es poden planificar.
Freud influirà en els antropòlegs que miraran de trobar a les cultures primitives traces de l’inconscient que seria comú a tots. En política es buscarà l’origen de l’autoritat i les tensions que genera. (1921 Psicologia de les masses i anàlisi del jo, Massenpsychologie und Ich-Analyse. 1929 El malestar en la cultura, Das Unbehagen in der Kultur, 1929. ).
L’estructuralisme té un paper important. En psicologia implicava que les percepcions no eren una suma indiferenciada de sensacions sinó que estaven organitzades en relacions formant patrons. En sociologia voldrà dir que per entendre la societat hem de posar en relació cada element amb el seu context; no val estudiar només cada element per separat. D’aquí se’n segueix també el funcionalisme, que només podem entendre la conducta en relació a l’estructura.
Escola de Frankfurt. Es funda el 1929 durant la República de Weimar i aplega intelectuals insatisfets tant amb el capitalisme com amb el comunisme. Influències de Hegel, Marx, Freud, Max Weber, Simmel i Georg Lukács. [al final és Hegel-Marx amb matisos?]. Max Horkheimer en va ser el director i fer una crítica d’una societat que tenia una burgesia rica i una classe obrera explotada. D’altres membres notables seran Theodor W. Adorno, Erich Fromm i Herbert Marcuse, Leo Löwenthal, Friedrich Pollock i Jurgen Habermas que la dirigirà a partir de 1960.
Exilats als USA després del nazisme, Adorno i Horkheimer escriuen la “Dialectic of Enlightenment” (1944) i Adorno Minima Moralia (1951) que són una crítica, no ja del capitalisme sinó de la civilització occidental en general.
Fites
1798 Thomas Malthus. Essay on Population.
1830 Auguste Comte. Cours de philosophie positive. Introdueix la idea de “sociologia” i “antropologia”, una ciència de la societat i de l’home.
1830 Es consolida el concepte de “revolució industrial” (Jérôme-Adolphe Blanqui’s “la révolution industrielle” 1837, Friedrich Engels el 1840 s’hi refereix aDie Lage der arbeitenden Klasse in England. El 1881 Arnold Toynbee el popularitza.
1848 John Stuart Mill, Principles of Political Economy, seguint l’utilitarisme de Jeremy Bentham.
1858 Herbert Spencer, System of Synthetic Philosophy. La idea de supervivència del més apte de Darwin adaptada als membres de la societat. La hipòtesi que tot es pot explicar amb lleis universals, l’home amb la psicologia i l’antropologia, la societat amb la sociologia.
1867 Karl Marx. Das Kapital. Influït per la dialèctica, proposa que la societat evoluciona pel conflicte de clases. Amb el capitalisme, burgesia i proletariat tenen una relació inestable que durà al socialisme, amb la propietat comuna dels mitjans de producció i finalment a una societat sense classes.
1871 Tylor, Primitive Culture. (Antropologia) la visió de les societats primitives com a subdesenvolupades [ i per tant inferiors, no una manera alterniva de viure].
1887 Ferdinand Tönnies. Gemeinschaft und Gessellchaft (Sociologia) que explica els problemes socials d’europa per la transició de la vida agrícola comunitària a la vida individual de les societats industrials.
1890. Frazer, The Golden Bough, (Antropologia) un estudi que compara mites i religions, identificant ritus de fertilitat, sacrificis humans i altres símbols. Va escandalitzar en incloure el cristianisme com un cas més.
1902 Ernst Crawley, The mystic rose (Antropologia), un estudi de cerimònies de casament.
1907 Franz Boas, Antropology, 1911 The Mind of Primitive Man (1911) (Antropologia). Per un determinada població, la biologia, llenguatge, objectes i cultura, són autònoms, és a dir no es pot fer dependre l’un de l’altre. Tots són resultat d’un passat en el qual intervenen elements culturals i no culturals.
1922 Oswald Spengler, Der Untergang des Abendlandes, la decadència d’ocicident. La idea que les civilitzacions tenen un temps de vida limitat, com les espècies biològiques.
1934-1961 Arnold Toynbee, A Study of History. Classificació de les civilitzacions i de com canvien. Avui no es considera vigent.
1937 Pitirim Sorokin, Social and Cultural Dynamics. Les societats sempre en procés de desintegració i de caos.
La historia moderna s16 s17 s18
Història | Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 | S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | El Projecte de museu
MODERNA s16 s 17 s18
[La Britannica no considera les implicacions de cara a la història que va tenir el contacte amb el nou món. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’Àfrica, Orient, Índia i Xina, amb vaguetats sobre Sibèria, Àfrica subsahariana, Indoxina i Indonèsia]
Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el període entre l’antiquitat clàssica que redescobrien, i la seva època actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades de Flavio Biondo. Guicciardini, història d’Itàlia entre 1494 i 1534.
Lorenzo Valla va introduir l’anàlisi filològica que comprovar la validesa de documents històrics i corregir la traducció llatina de la Bíblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar crítica textual els textos clàssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.
Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la història de l’origen de la nació. Paralipomena Hispaniae de Joan Margarit i Pau. Història de Polònia de Jean Dluglosz, Germania de Tacitus. Conradus Celtis. Münster Cosmographia de 1544.
Luter va haver de reescriure la història de l’església per negar l’origen diví de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la història d’Eusebius, afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o bé en algun moment al s6. Cada bàndol va escriure la seva versió. Mabillon a De re Diplomatica de 1681, en una polèmica amb jesuïtes sobre la història dels monestirs benedictins va establir el mètode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esglésies a Anglaterra.
[1516 Thomas Moro. Utopia]
Al s17 es van compilar i editar registres de la història romana i medieval. No obstant, mentre que la matemàtica i la física oferien expectatives de progrés per a la societat, aquest no era el cas de la història. En el que serien precedents de les ciències socials apareix la noció “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix també la noció de societat ideal i que les societats poden evolucionar.
1651 Hobbes, el Leviathan i la teoria del contracte Social
Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos però sí que hi havia més llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’església.
1725 Giambatista Vico a la Scienza Nuova presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la història, com pugen i baixen les civilitzacions.
1748 Montesquieu, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, sí que identifica la complexitat de les societats i la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ciències socials]
1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocràcia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.
1762 Rousseau Contrat Social [Ciències socials]
1764 Edward Gibbon, interessat per la idea de progrés, es planteja investigar “The Decline and Fall of the Roman Empire.” (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker”, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura clàssica van ser els bàrbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenció a la importància de la religió].
1776 Adam Smith, The Wealth of Nations
Virgili. Geòrgiques
Llibre I
Les constel·lacions
Llibre I del conreu
Les constel·lacions i els temps de l’any
Quan la Balança haurà fet iguals les hores del dia i del son, i ja parteix el món per la meitat entre la llum 210 i les ombres, poseu al treball, llauradors, els toros, sembreu els ordis dins les planes fins al límit marcat per les pluges de l’intractable solstici d’hivern. És també el moment de colgar dins la terra la llavor del lli i el cascall estimat de Ceres, i d’inclinar-vos sense espera damunt les arades, mentre ho permet la terra eixuta i els núvols romanen suspesos.
A la primavera, se sembren les faves; aleshores també, gra de Mèdia, t’acullen els solcs esponjosos; i retorna cada any el conreu del mill, quan el Taure resplendent obre l’any amb les seves daurades banyes i, cedint a l’astre que l’acara, el Ca es pon.”
Però, si és per recollir el forment o la robusta espelta que treballes la terra, i només tens esment de les espigues, espera que a l’alba s’escondeixin les filles d’Atlant i que desaparegui la constel·lació de Gnosos amb la seva ardent Corona, abans de confiar als solcs les sements que els deus i d’apressar-te a lliurar a la terra rebel l’esperança de l’any. Molts comencen abans de la posta de Maia; però llur espera es veu mofada per un esplet de vana cugula. Si, al contrari, sembres la veça i el tirabec vulgar i no desdenyes de cultivar la llentilla de Pelúsium, rebràs clares indicacions de l’ocàs del Bouer: comença ara la sembra i continua-la fins a la meitat de les gebrades.
Vet aquí per què uns espais ben delimitats divideixen l’orbe que descriu el sol d’or recorrent cada any les dotze constel·lacions del firmament. Cinc zones es reparteixen el cel: l’una, l’enrogeix sempre el sol roent i la torra sempre amb el seu foc; al seu entorn, dues 235 zones extremes s’estenen per la dreta i per l’esquerra, obscures, preses pel gel i per les negres pluges; entre elles i la zona del mig, d’altres dues han estat concedides als mísers mortals per favor dels déus, i hi ha un cami traçat entre elles dues per on havia de girar obliquament el seguici dels signes La volta celeste, mentre puja alçant-se cap a l’Escítia i els cims Rifeus,” baixa inclinant-se cap a les contrades del migjorn de Libia. L’un d’aquests pols, el tenim sempre al damunt del cap; però l’altre, el tenim sota els peus i només és vist per la negra Estix i pels Manes subterranis. Aquí l’immens Dragó rellisca amb un replec sinuós, a la manera d’un riu, a l’entorn i al llarg de les dues Osses, de les Osses que tenen por de mullar-se dins la plana liquida de l’Oceà. Alli, segons diuen, o regna l’etern silenci d’una nit profunda i els vels de la nit hi atapeeixen les tenebres, o bé l’Aurora, fugint de nosaltres, hi torna i 250 hi porta el dia, i tan aviat com el sol ixent ens fa sentir el buf dels seus cavalls panteixants, alli l’enrogit Vèsper encén els focs de la nit.
Vet aquí com, malgrat el capteny dubtós del cel, podem conèixer per endavant les estacions, el dia de la sega i el temps de la sembra; quan convé batre amb els rems l’ona marmòria del mar pèrfid, d’avarar les flotes equipades o de tombar, al seu temps, el pi dins els boscos. No és endebades que sotgem la posta i l’eixida de les constel·lacions, així com les quatre estacions diverses que es reparteixen igualmente l’any.
Espai i temps
El palau de la memòria
[esborrany] 2 seccions: trafalmadore + coses de la vida // col·lecció cultura
espai de lànima, gabinet de curiositats
afegir un spazio dell’anima, oratori bé els espais de l’ànima / pe
El meu estudi gabinet de curiositats. Balances, cronòmetres, regles, prismes d’òptica, electricitat, teles. Mapes brúixoles, sextants. / Les meves “exposicions” la història de l’univers en 150 km, la galeria dels avantpassats, una exposició sonora. La Penfield Machine. 37 El meu espai de l’ànima [ el projecte que vaig fer la laia, les caminades per Solius, Irati, els Pirineus quan saludava els rierols, la cel·la de Miró, Rothko, veure la pàgina de meditació. pregària i recolliment, de la idea d’un ordre predeterminat als 14 anys al racó en un univers buit, Plató, Aristòtil, Hume, Hegel, caminades en solitari, Antropologia determinista, ser una veu en una cançó.
sales imaginàries com els espais que crea la sala d’exposició del surrealisme a Manchester i JErusalem
Llocs on m’agradaria haver viscut Fansworth House
Galeries art (el 2007 en un viatge a Viena en ocasió d’una conferència d’Isaca, vaig memoritzar els quadres de les sales del KHM i durant uns dies les recorria mentalment) (El Rijksmuseum ofereix la possibilitat de crear la teva pròpia galeria online)
MÚSICA: Bach, Scarlatti [escoltant del Palais de Mari de Morton Feldman evoco un palau buit de moltes cambres buides, amb finestrals que donen al mar, gairebé sense decoració, i que d’algun lloc arriben els acords i silencis de la peça] Schubert 935.3 variacions.
Cuina: La mare , a733 esmorzars menús celebracions
- Algun dia dibuixar a mida 100×70.
- on dirigeixo la ment? 0. el present, el que tinc al voltant / 1.projectes, imaginar situacions/ 2. reconstruir el passat/ 3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)/ 4. – enfonsar-me en l’inconscient dels somnis.
- Resum:
home: llibreta amb un diari correntd e consciència
història: llibre crònica
terra: mapa
univers: llibreta onservacions+ llibreta models
vida: àlbum de fotos
col3lecció: llibre, quadre música, escenaris, cassoles i eines, ?!
[ UN ESPAI, similar al d’Hannibal Lecter que puc recórrer mentalment on hi ha:
la meva col·lecció, galeries d’art, música, poesia, ball, idees, plats de cuina
instants de la meva vida que puc recuperar
on em puc situat ON (i com em sento) en un moment determinat, i decidir si canvio d’espai, si presto atenció al que passa al meu voltant, si projecto el futur, si recordo un instant del passat, si visito la “col·lecció”.
esborrany
bREELABOrAR deixant a 3 només les “lliçons” que voldria traslladar a filles i néts: //el que he anat estudiant cada any ] pregària i recolliment, de la idea d’un ordre predeterminat als 14 anys al racó en un univers buit, Plató, Aristòtil, Hume, Hegel, caminades en solitari, Antropologia determinista, ser una veu en una cançó
un espai de ‘ànima, una capella mental on retirar-me, veure exe,ples a les contemplatives
[ esborrany]
https://en.wikipedia.org/wiki/Method_of_loci
Lost wonder: Dream palaces: Cicero, SImonides de Ceos > explciar història
El Palau de la memòria d’Hannibal Lecter
edificis
[palazzo civilta itàlia]
[afegir cita d’Hannibal]
Mandala tibetà
Sant Agustí: Sant Agustí, a les Confessions, parlava dels “camps i amples palaus de la memòria”
Sant Fridolin feia servir les falanges de les mans per recordar les parts de l’oració.
L’ermità Yuhanna recorre el món mentalment repartint benediccions.
Hannibal Lecter
Una instal·lació immersiva que evoca un viatge dins l’espai mental deDavid Byrne: Theater of the Mind. (New Yorker)
The memory palace was a mnemonic system well known to ancient scholars and much information was preserved in them through the Dark Ages while Vandals burned the books. Like scholars before him, Dr. Lecter stores an enormous amount of information keyed to objects in his thousand rooms, but unlike the ancients, Dr.Lecter has a second purpose for his palace; sometimes he lives there. He has passed years among its exquisite collections, while his body lay bound on a violent ward with screams buzzing the steel bars like hell’s own harp.Hannibal Lecter’s palace is vast, even by medieval standards. Translated to the tangible world it would rival the Topkapi Palace in Istanbul for size and complexity.
We catch up to him as the swift slippers of his mind pass from the foyer into the Great Hall of the Seasons. The palace is built according to the rules discovered by Simonides of Ceos and elaborated by Cicero four hundred years later; it is airy, high-ceilinged, furnished with objects and tableaux that are vivid, striking, sometimes shocking and absurd, and often beautiful. The displays are well spaced and well lighted like those of a great museum. But the walls are not the neutral colors of museum walls. Like Giotto, Dr. Lecter has frescoed the walls of his mind. He has decided to pick up Clarice Starling’s home address while he is in the palace, but he is in no hurry for it, so he stops at the foot of a great staircase where the Riace bronzes stand. These great bronze warriors attributed to Phidias, rased from the seafloor in our own time, are the centerpiece of a frescoed space that could unspool all of Homer and Sophocles.
Dr. Lecter could have the bronze faces speak Meleager if he wished, but today he only wants to look at them.
A thousand rooms, miles of corridors, hundreds of facts attached to each object furnishing each room, a pleasant respite awaiting Dr. Lecter whenever he chooses to retire there.
Fearfully and wonderfully made, we follow as he moves with a swift stride along the corridor of his own making, through a scent of gardenias, the presence of great sculpture pressing on us, and the light of pictures.
His way leads around to the right past a bust of Pliny and up the staircase to the Hall of Addresses, a room lined with statuary and paintings in a fixed order, spaced wide apart and well lit, as Cicero recommends.
Ah… The third alcove from the door on the right is dominated by a painting of St. Francis feeding a moth to a starling. On the floor before the painting is this tableau, life-sized in painted marble.
A parade in Arlington National Cemetery led by Jesus, thirty three, driving a ’27 Model-T Ford truck, a “tin lizzie,” with J. Edgar Hoover standing in the truck bed wearing a tutu and waving to an unseen crowd. Marching behind him is Clarice Starling carring a .308 Enfield rifle at shoulder arms.
El Temple of Time de l’educadora americana Emma Willard (1851).
ESPAIS IMAGINARIS
Les sales amb escultures i el mar de Piranesi de Susanna Clarke. Les Carceri de Piranesi. Arquitectura fantàstica.
Sant Andreu
Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
Navas. 10/01/2023. 12.6 km. Les casetes amb jardí que es van fer el Congrés. Passatge de la Guineu. Mural urbà del centre Espronceda. Fonts di’Islàndia, sense aigua. Grup de dones grans fent-se massatges a la Parròquia de San Joan Bosco.
El Congrés i els Indians. 14 km. 26/01/2023. Un barri tranquil amb habitatges socials que es van fer pel Congrés eucarístic de 1952 (carrer Cardenal Tedeschini). Alguns edificis interessants amb planta circular. Felip II amb Bailón. Al llarg de FelipII, blocs amb zones verdes. L’antic canòdrom de la Meridiana.
La Sagrera. 1/02/2023. 23.5 km. Limitada per la via del tren i unes obres interminables. Nou carril bici i zona urbanitzada de nou amb la biblioteca. La nau Bostik, fàbriques funcionalistes, el Parc de la Pegaso, la preciosa Plaça Massadas, La Meridiana amb l’Hipercor.
Sant Andreu del Palomar 3/3/2023 16/3/2023. 61.1 km. Un dels barris amb més personalitat, homogeni com a poble, Plaça Orfila, Sant Andreu del Palomar amb una cupula ‘renaixentista’ (1850), l’estació, amb el bonic jardí del rec, Santa Marta, Agusti Milà fins la Meridiana, Plaça Xandri, Sant Hipòlit, Gran de Sant Andreu, Baliarda i arribo a la Plaça de Can Fabra amb la Biblioteca i l’espai de la Fabra i Coats. El SAT. Carrers i passatges endreçats, Gran de Sant Andreu, la Plaça del Mercat, la Plaça de les Palmeres. La Rambla Fabra i Puig. Entre Agustí i Milà i Palomar és és modern. La casa Bloc a Torres i Bages. Plaça Mossèn Clapés, la meravella del carrer Grau, que té les cases a l’esquerra i a la dreta uns garatge jardí.
El Bon Pastor. Baró de Viver 16/3/2023. 46.6km. Recorregut per la zona Industrial, naus de majoristes xinesos, l’edifici de la BWV i mini que es veu des de la Ronda, magatzem d’Amazon. No trobo barri fins al Bon Pastor on hi ha un mercat agradable. Àrea esportiva damunt la ronda litoral aquí i a Baró de Viver. Les casetes del Bon Pastor han estat enderrocades i han fet habitatges nous. N’han conservat unes quantes com a museu (MUHBA). La Maquinista. El Bon Pastor, amb un bloc-barri que té un jardí a dins.
Trinitat vella 31/03/2023. 13.7 km. La meravella desconeguda del Parc de la Trinitat, sense aigua per la sequera. Els habitatges socials humils del turó, mare de Déu de Lorda, la plaça de la Trinitat, el Pont de Sarajevo que travessa la Meridiana que és com riu.
171.5 km
Pissarra amb ferro
Metamòrfica
L’Argentera, desembre 2022
El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.
Conglomerat poligènic
Sedimentària
L’Argentera desembre 2022
El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.
Arenisca eòlica
Roca sedimentària
L’Argentera, desembre 2022
El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.
Protected: Any 2023
Infantesa 1957- 1971
Esborrany
Revisant els àlbums de primària em fa ràbia veure 7, 8, 9 tot en castellà. Als 10 anys, curs 1967-1968 comença a aparèixer tímidament el català.
Hi ha un canvi en la lletra, també. Comença a veure’s una lletra més petita i segons com més desordenada i agitada. Una primera independència? M’ha agradat molt un dibuix de la taula, amb un boligraf i una maqueta d’un barco.
Ecoregions
Existència, i testimoni de l’existència
Les coses, són i passen, i només algunes són vistes i reconegudes, i d’aquestes, una ínfima part és registrada i cantada.
A l’ègloga IX de Virgili, l’absència de Menalcas pel fet que li preguin les terres pot fer que es quedin també sense la seva poesia. I aleshores Lícidas diu:
LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, ¿ens haurien pogut ésser preses juntament amb tu? ¿Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, ¿qui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni -no vaig pas gaire lluny- peix les cabres; després de la pas tura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.
L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
paene simul tecum solatia rapta, Menalca?
quis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
spargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
vel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
cum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
Tityre, dum redeo—brevis est via—pasce capellas,
et potum pastas age, Tityre, et inter agendum
occursare capro, cornu ferit ille, caveto.
¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? quis humum florentibus herbis spargeret, aut viridi fontes induceret umbra? Com si el cant del poeta fos el que realment sembrés la terra d’herba florida.
En un dels extraordinaris contes de Txékhov, “23. Un dia al camp”, hi ha una escena on Terenty té cura de dos petits orfes: The children fall asleep thinking of the homeless cobbler, and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.
I ningú no veu el seu amor. Només és vist per la lluna que flota en l’espai i mira dolçament a través dels forats a la paret del graner desert.
Joan Miró. 1893-1983
Infantesa i estudis 1893-1917
Neix a Barcelona al Ptge del Crèdit, fill de Miquel Miró, un ferrer de Cornudella de Montsant, que tenia un tenia un taller d’orfebreria i rellotgeria al c. Ferran, i de Dolors Ferrà, filla d’un ebenista Mallorquí.
El 1900 Miró va començar a anar a l’escola privada del carrer del Regomir, 13, on també farà classe de dibuix. El 1907 (14 anys) comença a estudiar Comerç per demana assistir a l’Escola Llotja de dibuix, on tindrà mestres com Modest Urgell i Josep Pascó. Acaba Comerç i entra a treballar a l’adrogueria Casa Dalmau i Oliveres (avui PgPicasso) fins que una febre el fa retirar dos mesos a la casa que els pares havien comprat a Mont-roig del Camp. Sembla que allà va ser on el paisatge l’estimula i decideix ser pintor. Hi passaria tots els estius fins 1974. El 1912 entra a l’acadèmia d’art dirigida per Francesc Galí i els vespres va al Cercle Artístic de Sant Lluc. Coneix Josep Francesc Ràfols, Sebastià Gasch, Enric Cristòfor Ricart i Josep Llorens i Artigas. S’interessa per la poesia les revistes d’avantguarda.
Tindrà un primer taller al carrer de l’Arc de Jonqueres després al carrer de Sant Pere més Baix, 51, amb EC. Ricart.
Primeres exposicions 1918-1919
Presenta 64 obres a les Galeries Dalmau [Consell de Cent 349], amb influències franceses. Exposició col·lectiva de l’Agrupació Courbet al Cercle Artístic de Sant Lluc. Estiu a Mont-roig del Camp “on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de més minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918:
Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m’interessa més és la cal·ligrafia d’un arbre o d’una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Això no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El que si em proposo és treballar molt de temps a les teles i deixar-les el més acabades possible, així és que al final de temporada i després d’haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l’hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persisteixo en la meva desorientació.
Mont-roig, l’església i el Poble. 1919. (Fundació Miró)
Paris i Països Baixos 1920-1928
El 1920 visita Paris, coneix Picasso i altres pintors. Passa l’estiu a Mont-roig i el 1921 hi torna per establir-s’hi. Pau Gargallo li deixa el seu estudi. Picasso s’hi interessa. Una exposició al Licorne. Deixa enrere el cubisme.
Coneix els surrealistes, André Masson amb André Breton. Connecta més amb els poetes que no pas els pintors, Desnos, Éluard, Aragon, Leiris. llegeix Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.
Entre 1921 i 1922 pinta La Masia que culmina i acaba la seva època detallista.
National Gallery Wahsington
Deixa aquesta etapa i comença el món imaginari del Carnaval d’Arlequí de 1924 que tindrà èxit en a l’exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre de París de 1925, al costat d’obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. La galeria li ofereix un contracte de 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística.
[ és el mateix estil de detalls, només que les vinyes i l’escrostonament de les parets han estat substituïts per formes i símbols]
Una nova exposició encara li dóna més impuls. La gent feia cua i Picasso va encarregar una cobla de sardanes que amenitzaven l’espera. Aquest període fins a 1927 és conegut com el dels somnis i paisatges imaginaris, amb petites inscripcions que suggereixen poemes automàtics. Es trasllada a un estudi més gran i es retroba amb Max Ernst i Paul Éluard. Coneix Pierre Bonnard, René Magritte i Jean Arp. Èxit de crítica i de vendes, el MoMA adquireix dues obres.
Fa un viatge a Bèlgica i Holanda. Vermeer i els pintors del s17 li causen un gran impacte. Compra postals i de tornada a Paris fa una sèrie coneguda com Interiors holandesos (Dutch interior al Moma), i després els retrats imaginaris.
Trenca amb els surrealistes quan Breton, afiliat al partit comunista, volia fer signar un programa comú. El 1929 es casa amb Pilar Juncosa. Collages, escultures. Litografies per a llibres (L’arbre des voyageurs, de Tristan Tzara). Exposició a New York. Escenografia pel ballet Jeux d’Enfants de Léonide Massine.
Retorn a Catalunya, Guerres 1929-1941
“La fi del contracte amb el marxant Pierre Loeb, la crisi econòmica provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929, el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare” fan que tanqui el pis a Paris i torni a Catalunya. Forma part de l’associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN) juntament amb Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep Lluís Sert. Collages. Exposicions.
El 1936 quan esclata la Gerra civil es queda a Paris amb la seva dona i la seva filla. Natura morta del sabatot i Autoretrat, al MoMA. Cartell “Aidez l’Espagne”. Participa al pavelló de la República el 1937 on hi hauria el Guernica de Picasso i la Font de Mercuri de Calder.
Passa un temps a Varengeville-sur-Mer, a la costa de Normandia. Sèrie Barcelona. Sèrie Constel·Lacions, 23 peces de 38×46 “la iconografia vol representar tot l’ordre del cosmos: les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos. ”
Fundació Miró, 1940
Posguerra i franquisme 1941-1974
Amb la WWII el 1941 torna a Catalunya, amb por a ser detingut, i s’estableix a Mallorca, on només és “el marit de la Pilar”. El 1942 torna a Barcelona per cuidar de la seva mare. Es fa amic del fotògraf Joaquim Gomis i el ballarí Vicente Escudero.
El 1942 el MoMA li dedica una retrospectiva que el consagra mundialment. Mural al Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Contacte els expressionistes abstractes americans, Jackson Pollock i Arshile Gorky.
Treballa amb ceràmica col·laborant amb Josep Llorens Artigas [la Rambla].
1948 torna a Paris. Maeght es converteix en el marxant de Miró. Deixa la pintura i es dedica més a l’escultura. Es venla finca del passatge del crèdit compra una casa als afores de Palma, Son Abrines. Sert li construeix un taller. Mural de la Unesco. 1958 premi Guggenheim.
Grafismes simples amb traços negres. Temes cel, dona, ocells.
1961. Tríptic Blau I, II, III
(Centre Pompidou)
1968 Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari, [ el buit el silenci i l’espiritual , espais de l’ànima ,
(Fundació Miró)
Als anys 70 qüestiona la pintura com a llenguatge i ataca les superfícies, tallant-les o cremant-les. Les anomena antipintures.
Tapissos en col·laboració amb Josep Royo.
1974, L’esperança del condemnat a Mort. (Fundació Miró)
Darrers anys 1975-1983
El 1975 s’inaugura la Fundació Miró, de l’arquitecte Josep Lluís Sert, concebuda com a centre d’estudis d’art.
Tapís a Caixabank, 1980 (el que veia cada dia en anar a treballar)
1983 Dona i ocell, que veia anant en bicicleta
Al Mas Miró expliquen que treballava l’art com qui treballa l’hort. Cada dia ben aviat se n’anava al “camp” d’art que conreava i segons el que convenia es dedicava a una obra o a una altra. Quan viatjava duia en un sobre una garrofa de Mon-roig dins un sobre, per recordar-li el contacte amb la terra.
Fura
Fura. Mustela putorius
Negra, uns 50 cm. Els egipcis les van domesticar.
Olot. Desembre 2022
Al costat del Fluvià, hens poruga i gairebé xafardera, feia dues passes i es girava per observar-me.
Sonets a Orfeu. Rilke. 1922
Das I. Sonett
Da stieg ein Baum. O reine Übersteigung!
O Orpheus singt! O hoher Baum im Ohr!
Und alles schwieg. Doch selbst in der Verschweigung
ging neuer Anfang, Wink und Wandlung vor.
Tiere aus Stille drangen aus dem klaren
gelösten Wald von Lager und Genist;
und da ergab sich, dass sie nicht aus List
und nicht aus Angst in sich so leise waren,
sondern aus Hören. Brüllen, Schrei, Geröhr
schien klein in ihren Herzen. Und wo eben
kaum eine Hütte war, dies zu empfangen,
ein Unterschlupf aus dunkelstem Verlangen
mit einem Zugang, dessen Pfosten beben, –
da schufst du ihnen Tempel im Gehör.
Pujà un arbre llavors. Pur sobrepujament!
Oh, canta Orfeu! Oh gran arbre a l’orella!
I tot callà. P’rò fins en la callada
hi hagué un nou començar, senyal, mutació.
Animals de silenci sortien empenyent-se
del bosc clar deslliurat de coves i de nius
i es va veure llavors que no per arteria
ni no per por restaven en si talment quiets,
sinó perquè escoltaven. Bramar, cridar, rugir,
se’ls feien poc al cor: on fins llavors hi havia
una cabana a penes per dar acollida a això,
un aixopluc del més obscur desig
amb una entrada de muntants tremosos,
tu els erigires temples a l’oïda.
Das XIII. Sonett
Voller Apfel, Birne und Banane,
Stachelbeere… Alles dieses spricht
Tod und Leben in den Mund… Ich ahne…
Lest es einem Kind vom Angesicht,
wenn es sie erschmeckt. Dies kommt von weit.
Wird euch langsam namenlos im Munde?
Wo sonst Worte waren, fließen Funde,
aus dem Fruchtfleisch überrascht befreit.
Wagt zu sagen, was ihr Apfel nennt.
Diese Süße, die sich erst verdichtet,
um, im Schmecken leise aufgerichtet,
klar zu werden, wach und transparent,
doppeldeutig, sonnig, erdig, hiesig -:
O Erfahrung, Fühlung, Freude -, riesig!
Poma en saó, banana i pera,
grosella… Tot això parla de mort
i de vida en la boca… Sento, sento…
Com es veu en la cara d’un infant
quan les degusta. Això ve de molt lluny.
No se us fa a poc a poc l’inefable a la boca?
On sols hi havia mots llisquen sorpreses
de la polpa dels fruits de sobte alliberades.
Goseu de dir el que s’anomena poma:
tanta dolçor que de primer es condensa
per, lleument excitada en degustar-la,
tornar-se clara, desperta i transparent,
equívoca, solar i terrenal, d’aquí-:
Oh experiència, tacte, joia immensa!
Das XXI. Sonett
Frühling ist wiedergekommen. Die Erde
ist wie ein Kind, das Gedichte weiß;
viele, o viele…. Für die Beschwerde
langen Lernens bekommt sie den Preis.
Streng war ihr Lehrer. Wir mochten das Weiße
an dem Barte des alten Manns.
Nun, wie das Grüne, das Blaue heiße,
dürfen wir fragen: sie kanns, sie kanns!
Erde, die frei hat, du glückliche, spiele
nun mit den Kindern. Wir wollen dich fangen,
fröhliche Erde. Dem Frohsten gelingts.
O, was der Lehrer sie lehrte, das Viele,
und was gedruckt steht in Wurzeln und langen
schwierigen Stammen: sie singts, sie singts!
La primavera ha retornat. La terra
és com un nen que sap poemes, molts,
moltíssims…, oh! Pel gran esforç
del llarg estudi fet rep ara el premi.
Sever fou el seu mestre. Ens agradava veure
la blancor en la barba d’aquell home vell.
Ara, com el verd, com el blau es diuen,
podem preguntar-li, que ella ho sap, ho sap!
Terra de vacances, amb tots els infants
feliç ara juga. Volem atrapar-te,
radiant de joia. El més alegre ho aconseguirà.
Allò que el mestre li ensenyà, moltíssim,
i el que està imprès a les arrels i als llargs
troncs complicats: ella ho canta, ella ho canta!
SEGONA PART
Das I. Sonett
Atmen, du unsichtbares Gedicht!
Immerfort um das eigne
Sein rein eingetauschter Weltraum. Gegengewicht,
in dem ich mich rhythmisch ereigne.
Einzige Welle, deren
allmähliches Meer ich bin;
sparsamstes du von allen möglichen Meeren, –
Raumgewinn.
Wieviele von diesen Stellen der Raume waren schon
innen in mir. Manche Winde
sind wie mein Sohn.
Erkennst du mich, Luft, du, voll noch einst meiniger Orte?
Du, einmal glatte Rinde,
Rundung und Blatt meiner Worte.
Respirar, oh invisible poema!
Constantment entorn del propi ésser,
espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
en què rítmicament jo m’acompleixo.
Única onada de la qual
sóc mar, a poc a poc;
tu, el més amesurat de tots els mars possibles,-
guany d’espai.
Quants d’aquests llocs de l’espai foren
ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
que és com fill meu.
Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?
Tu, llisa escorça un dia,
corbesa i fulla dels meus morts?
[la respiració]
Das V. Sonett
Blumenmuskel, der der Anemone
Wiesenmorgen nach und nach erschließt,
bis in ihren Schoß das polyphone
Licht der lauten Himmel sich ergießt,
in den stillen Blütenstern gespannter
Muskel des unendlichen Empfangs,
manchmal so von Fülle übermannter,
dass der Ruhewink des Untergangs
kaum vermag die weitzurückgeschnellten
Blatterränder dir zurückzugeben:
du, Entschluss und Kraft von wieviel Welten!
Wir, Gewaltsamen, wir währen länger.
Aber wann, in welchem aller Leben,
sind wir endlich offen und Empfänger?
Oh múscul de la flor, que res no apressa,
tu que obres i’anèmona els matins
musicals de la prada, quan es vessa
la llum dels cels, sonora, calze endins.
Oh múscul de l’acolliment a tesa,
extàtic en l’estrella-flor silent,
a voltes tan feixuc de la riquesa
dels espais, que el repòs que duu el ponent
a males penes et retorna els caires
dels pètals sorns, esbatanats als aires.
Tu, de tants mons, decisió, poder!
Cruels, nosaltres som més duradors.
Però quan el copsem, per fi, l’obert?
En quina vida som acollidors?
Das XVII. Sonett
Wo, in welchen immer selig bewässerten Garten, an welchen
Bäumen, aus welchen zärtlich entblätterten Blüten-Kelchen
reifen die fremdartigen Früchte der Tröstung? Diese
köstlichen, deren du eine vielleicht in der zertretenen Wiese
deiner Armut findest. Von einem zum anderen Male
wunderst du dich über die Größe der Frucht,
über ihr Heilsein, über die Sanftheit der Schale,
und dass sie der Leichtsinn des Vogels dir nicht vorwegnahm und nicht die Eifersucht
unten des Wurms. Giebt es denn Bäume, von Engeln beflogen,
und von verborgenen langsamen Gärtnern so seltsam gezogen,
dass sie uns tragen, ohne uns zu gehören?
Haben wir niemals vermocht, wir Schatten und Schemen,
durch unser voreilig reifes und wieder welkes Benehmen
jener gelassenen Sommer Gleichmut zu stören?
On, en quins jardins sempre bellament arrosats, en quines
rares arbredes, en quins calzes de flors, tendrament esfullats,
brollen les insòlites fruites del conhort humanal? Les divines
fruites madures, de sabor exquisit, de les quals en els prats afollats
de la teva pobresa, potser en copses una. Sí, aquests dies,
amb la flonja saó, l’esclatant plenitud
de la fruita, amb la seva benigníssima pell, t’extasies.
I com t’admira que la frívola folga de l’ocell no se te l’hagi endut
ni l’enveja del cuc a la tija! ¿Hi ha, doncs, arbres oerfets
que els àngels sobrevolen, que conreen lentíssims jardiners secrets,
arbres purs, que no són de ningú, i ens les porten, les fruites?
¿I com és que nosaltres, esquemes i ombres només,
que ben tost madurem i ens marcim poc després,
no torbem l’assossec d’aquests plàcids estius amb l’estrèpit de les nostres lluites?
Das XXIX. Sonett
Stiller Freund der vielen Fernen, fühle,
wie dein Atem noch den Raum vermehrt.
Im Gebälk der finstern Glockenstühle
lass dich läuten. Das, was an dir zehrt,
wird ein Starkes über dieser Nahrung.
Geh in der Verwandlung aus und ein.
Was ist deine leidendste Erfahrung?
Ist dir Trinken bitter, werde Wein.
Sei in dieser Nacht aus Übermaß
Zauberkraft am Kreuzweg deiner Sinne,
ihrer seltsamen Begegnung Sinn.
Und wenn dich das Irdische vergaß,
zu der stillen Erde sag: Ich rinne.
Zu dem raschen Wasser sprich: Ich bin.
Amic silent de tantes llunyanies,
percep com el teu buf l’espai encara eixampla.
En el bigam dels tenebrosos jous de les campanes
deixa’t retrunyir. Tot el que de tu es nodreix
esdevé fort amb una menja així.
Entra i surt en la teva trasmudança.
Quina és l’experiència que et dol més?
T’és amargant el beure? Fes-te vi.
Sigues enmig d’aquesta nit de desmesura
una màgica força en la cruïlla
dels teus sentits, sentit del seu estrany retrobament.
I si de tu s’oblida el terrenal,
a la terra quieta digues: jo flueixo.
A l’aigua impetuosa fes esment: jo sóc.
Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu
Duinese Elegien. Rilke 1912-1921
Die erste Elegie. 1912
Wer, wenn ich schriee, hörte mich denn aus der Engel
Ordnungen? und gesetzt selbst, es nähme
einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem
stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts
als des Schrecklichen Anfang, den wir noch grade ertragen,
und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht,
uns zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.
../..
Ja, die Frühlinge brauchten dich wohl. Es muteten manche
Sterne dir zu, dass du sie spürtest.
../..
Freilich ist es seltsam, die Erde nicht mehr zu bewohnen,
kaum erlernte Gebräuche nicht mehr zu üben,
Rosen, und andern eigens versprechenden Dingen
nicht die Bedeutung menschlicher Zukunft zu geben;
das, was man war in unendlich ängstlichen Händen,
nicht mehr zu sein, und selbst den eigenen Namen
wegzulassen wie ein zerbrochenes Spielzeug.
Seltsam, die Wünsche nicht weiterzuwünschen. Seltsam,
alles, was sich bezog, so lose im Raume
flattern zu sehen. Und das Totsein ist mühsam
und voller Nachholn, dass man allmählich ein wenig
Ewigkeit spürt. – Aber Lebendige machen
alle den Fehler, dass sie zu stark unterscheiden.
Engel (sagt man) wüssten oft nicht, ob sie unter
Lebenden gehn oder Toten. Die ewige Strömung
reißt durch beide Bereiche alle Alter
immer mit sich und übertönt sie in beiden.
Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordres
dels àngels? I, fins posat que un d’ells de sobte m’acollís
en el seu pit, m’esvaniria jo davant la seva
més potent existència. Perquè el bell no és res més
que el començ del terrible, que encara suportem tot just,
i ens meravella tant perquè amb indiferència
desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible.
Si, fas molta falta a les primaveres. Alguns estels
et demanaven massa que els seguissis el rastre.
et demanaven massa que els seguissis el rastre.
És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs. Estrany
veure allò que fou travat com voleteja
tan solt dintre l’espai. I l’estar mort és ardu i ple d’inacabables
recobraments per tal d’anar sentint un punt
d’eternitat. – Però els vivents cometen tots
l’error de fer distincions massa tallants.
Els àngels (diuen) sovint no saben si entre vius
o bé entre morts es mouen. L’eternal corrent
arrossega a través dels dos regnes totes les edats
per sempre amb ell i en tots dos el seu so predomina.
Die zweite Elegie 1912
Jeder Engel ist schrecklich. Und dennoch, weh mir,
ansing ich euch, fast tödliche Vögel der Seele,
wissend um euch. Wohin sind die Tage Tobiae,
da der Strahlendsten einer stand an der einfachen Haustür,
zur Reise ein wenig verkleidet und schon nicht mehr furchtbar;
../..
Denn wir, wo wir fühlen, verflüchtigen; ach wir
atmen uns aus und dahin; von Holzglut zu Holzglut
geben wir schwächern Geruch. Da sagt uns wohl einer:
ja, du gehst mir ins Blut, dieses Zimmer, der Frühling
füllt sich mit dir… Was hilfts, er kann uns nicht halten,
wir schwinden in ihm und um ihn. Und jene, die schön sind,
o wer hält sie zurück? Unaufhörlich steht Anschein
auf in ihrem Gesicht und geht fort. Wie Tau von dem Frühgras
hebt sich das Unsre von uns, wie die Hitze von einem
heißen Gericht. O Lächeln, wohin? O Aufschaun:
neue, warme, entgehende Welle des Herzens -;
weh mir: wir sinds doch. Schmeckt denn der Weltraum,
in den wir uns lösen, nach uns? Fangen die Engel
wirklich nur Ihriges auf, ihnen Entströmtes,
oder ist manchmal, wie aus Versehen, ein wenig
unseres Wesens dabei? Sind wir in ihre
Züge so viel nur gemischt wie das Vage in die Gesichter
schwangerer Frauen? Sie merken es nicht in dem Wirbel
ihrer Rückkehr zu sich. (Wie sollten sie’s merken.)
Liebende könnten, verstünden sie’s, in der Nachtluft
wunderlich reden. Denn es scheint, dass uns alles
verheimlicht. Siehe, die Bäume sind; die Häuser,
die wir bewohnen, bestehn noch. Wir nur
ziehen allem vorbei wie ein luftiger Austausch.
Und alles ist einig, uns zu verschweigen, halb als
Schande vielleicht und halb als unsägliche Hoffnung.
Tot àngel és paorós. I tanmateix, ai de mi!,
us he invocat, ocells quasi mortífers per a l’ànima,
sabent com sou. Ja han passat els dies de Tobias,
quan un dels més fulgents de vosaltres s’estava a peu dret a la senzilla porta de la casa,
vestit una mica de viatge, i ja no paorós,
Perquè nosaltres on sentim ens esvaïm, ai!, nosaltres
aspirem i alenem, de cremall en cremall
fem fortor sempre menys forta. Potser llavors algú ens diu:
sí, tu te’m fiques a la sang, aquesta cambra, la primavera
s’omple de tu… Què se’n treu? No reïx a retenir-nos-hi,
al seu entorn, ens esfumem. I aquells que són bells,
oh, qui els reté? Incessantment l’aparença
es posa en el seu rostre, i se’ls en va com la rosada de l’herba tendra;
el nostre s’evapora de nosaltres, tal com l’ardència ho fa
d’un menjar que crema. Somriure, on te’n vas? Mirada enlaire,
noves i càlides, fugisseres onades del cor…
Ai de mi! Tanmateix som. És que l’univers en què
ens dissolem té gust de nosaltres? De debò que els àngels
hi captaren només el seu, el que va fluir d’ells,
o bé alguna vegada, com si fos per descuit, hi captaren
un pessic d’esser nostre? Som nosaltres només un pèl
barrejats en els seus trets com el difús en el rostre
de les dones prenyades? Elles no ho noten, en el remolí
del seu regrés a si mateixes. (I com ho sabrien?)
Si ho entenguessin, uns amants podrien en l’aire de la nit
parlar meravellosament. Perquè sembla
com si tot ens amagués. Mira: els arbres existeixen, les cases
que habitem encara duren. Només nosaltres
passem de llarg arreu com un rellevament ventís.
I tot està d’acord a silenciar-nos, tant per
vergonya com potser per una esperança de no dir.
Die siebente Elegie 1922
Nicht nur die Morgen alles des Sommers -, nicht nurwie sie sich wandeln in Tag und strahlen vor Anfang.
Nicht nur die Tage, die zart sind um Blumen, und oben,
um die gestalteten Bäume, stark und gewaltig.
Nicht nur die Andacht dieser entfalteten Kräfte,
nicht nur die Wege, nicht nur die Wiesen im Abend,
nicht nur, nach spätem Gewitter, das atmende Klarsein,
nicht nur der nahende Schlaf und ein Ahnen, abends…
sondern die Nächte! Sondern die hohen, des Sommers,
Nächte, sondern die Sterne, die Sterne der Erde.
O einst tot sein und sie wissen unendlich,
alle die Sterne: denn wie, wie, wie sie vergessen!
No solament tots els matins de l’estiu, no solament
com es transformen en dia i llambregen abans de l’inici.
No solament els dies que són tendres al voltant de flors, i que,
a dalt, són forts i poderosos entorn dels arbres configurats.
No solament la pietat d’aquestes forces desplegades.
No solament els camins, no solament els prats,
no solament, després de la tempesta tardana, la claredat que respira,
no solament el son que s’apropa, i un pressentiment al vespre,
sinó també les nits! Sinó les nits altes
les de l’estiu, sinó els estels de la terra!
Oh, un dia ser mort i conèixer-los tots infinitament,
tots els estels, ja que ells com, com, com obliden!
Die neunte Elegie 1922
Erde, ist es nicht dies, was du willst: unsichtbar
in uns erstehn? – Ist es dein Traum nicht,
einmal unsichtbar zu sein? – Erde! unsichtbar!
Was, wenn Verwandlung nicht, ist dein drängender Auftrag?
Erde, du liebe, ich will. Oh glaub, es bedürfte
nicht deiner Frühlinge mehr, mich dir zu gewinnen -, einer,
ach, ein einziger ist schon dem Blute zu viel.
Namenlos bin ich zu dir entschlossen, von weit her.
Immer warst du im Recht, und dein heiliger Einfall
ist der vertrauliche Tod.
Siehe, ich lebe. Woraus? Weder Kindheit noch Zukunft
werden weniger….. Überzähliges Dasein
entspringt mir im Herzen.
Terra, no és això el que vols, ressorgir
en nosaltres invisiblement? -No és el teu somni
ser de cop invisible? Terra! Invisible!
Què, si no és mutació, què és la teva ardent comanda?
Terra, estimada, jo ho vull. Creu-me, no caldrien
més primaveres teves per a guanyar-me, una,
una de sola ja és massa per a la sang.
Innominadament m’he decidit per tu ja fa molt de temps.
Sempre vas tenir raó, i la teva inspiració santa
és l’íntima mort.
Mira, jo visc. De què? Ni infantesa ni futur
minven. En el cor, m’hi floreix
a vessar l’existència.
Die zehnte Elegie 1912-1922
Dass ich dereinst, an dem Ausgang der grimmigen Einsicht,
Jubel und Ruhm aufsinge zustimmenden Engeln.
dass von den klar geschlagenen Hämmern des Herzens
keiner versage an weichen, zweifelnden oder
reißenden Saiten. dass mich mein strömendes Antlitz
glänzender mache; dass das unscheinbare Weinen
blühe. O wie werdet ihr dann, Nächte, mir lieb sein,
gehärmte. dass ich euch knieender nicht, untröstliche Schwestern,
hinnahm, nicht in euer gelöstes
Haar mich gelöster ergab. Wir, Vergeuder der Schmerzen.
Wie wir sie absehn voraus, in die traurige Dauer,
ob sie nicht enden vielleicht. Sie aber sind ja
unser winterwähriges Laub, unser dunkeles Sinngrün,
eine der Zeiten des heimlichen Jahres -, nicht nur
Zeit -, sind Stelle, Siedelung, Lager, Boden, Wohnort.
Freilich, wehe, wie fremd sind die Gassen der Leid-Stadt,
wo in der falschen, aus Übertönung gemachten
Stille, stark, aus der Gussform des Leeren der Ausguss
prahlt: der vergoldete Lärm, das platzende Denkmal.
O, wie spurlos zerträte ein Engel ihnen den Trostmarkt,
den die Kirche begrenzt, ihre fertig gekaufte:
reinlich und zu und enttäuscht wie ein Postamt am Sonntag.
Draußen aber kräuseln sich immer die Ränder von Jahrmarkt.
Schaukeln der Freiheit! Taucher und Gaukler des Eifers!
Und des behübschten Glücks figürliche Schießstatt,
wo es zappelt von Ziel und sich blechern benimmt,
wenn ein Geschickterer trifft. Von Beifall zu Zufall
taumelt er weiter; denn Buden jeglicher Neugier
werben, trommeln und plärrn. Für Erwachsene aber
ist noch besonders zu sehn, wie das Geld sich vermehrt, anatomisch,
nicht zur Belustigung nur: der Geschlechtsteil des Gelds,
alles, das Ganze, der Vorgang -, das unterrichtet und macht
fruchtbar………
…. Oh aber gleich darüber hinaus,
hinter der letzten Planke, beklebt mit Plakaten des >Todlos<,
jenes bitteren Biers, das den Trinkenden süß scheint,
wenn sie immer dazu frische Zerstreuungen kaun…,
gleich im Rücken der Planke, gleich dahinter, ists wirklich.
Kinder spielen, und Liebende halten einander, – abseits,
ernst, im ärmlichen Gras, und Hunde haben Natur.
Weiter noch zieht es den Jüngling; vielleicht, dass er eine junge
Klage liebt….. Hinter ihr her kommt er in Wiesen. Sie sagt:
– Weit. Wir wohnen dort draußen…. Wo? Und der Jüngling
folgt. Ihn rührt ihre Haltung. Die Schulter, der Hals -, vielleicht
ist sie von herrlicher Herkunft. Aber er lät sie, kehrt um,
wendet sich, winkt… Was solls? Sie ist eine Klage.
Nur die jungen Toten, im ersten Zustand
zeitlosen Gleichmuts, dem der Entwöhnung,
folgen ihr liebend. Mädchen
wartet sie ab und befreundet sie. Zeigt ihnen leise,
was sie an sich hat. Perlen des Leids und die feinen
Schleier der Duldung. – Mit Jünglingen geht sie
schweigend.
Aber dort, wo sie wohnen, im Tal, der Älteren eine, der Klagen,
nimmt sich des Jünglings an, wenn er fragt: – Wir waren,
sagt sie, ein Großes Geschlecht, einmal, wir Klagen. Die Väter
trieben den Bergbau dort in dem großen Gebirg; bei Menschen
findest du manchmal ein Stück geschliffenes Ur-Leid
oder, aus altem Vulkan, schlackig versteinerten Zorn.
Ja, der stammte von dort. Einst waren wir reich. –
Und sie leitet ihn leicht durch die weite Landschaft der Klagen,
zeigt ihm die Säulen der Tempel oder die Trümmer
jener Burgen, von wo Klage-Fürsten das Land
einstens weise beherrscht. Zeigt ihm die hohen
Tränenbäume und Felder blühender Wehmut,
(Lebendige kennen sie nur als sanftes Blattwerk);
zeigt ihm die Tiere der Trauer, weidend, – und manchmal
schreckt ein Vogel und zieht, flach ihnen fliegend durchs Aufschaun,
weithin das schriftliche Bild seines vereinsamten Schreis. –
Abends führt sie ihn hin zu den Gräbern der Alten
aus dem Klage-Geschlecht, den Sibyllen und Warn-Herrn.
Naht aber Nacht, so wandeln sie leiser, und bald
mondets empor, das über Alles
wachende Grab-Mal. Brüderlich jenem am Nil,
der erhabene Sphinx -: der verschwiegenen Kammer
Antlitz.
Und sie staunen dem krönlichen Haupt, das für immer,
schweigend, der Menschen Gesicht
auf die Waage der Sterne gelegt.
Nicht erfasst es sein Blick, im Frühtod
schwindelnd. Aber ihr Schaun,
hinter dem Pschent-Rand hervor, scheucht es die Eule. Und sie,
streifend im langsamen Abstrich die Wange entlang,
jene der reifesten Rundung,
zeichnet weich in das neue
Totengehör, über ein doppelt
aufgeschlagenes Blatt, den unbeschreiblichen Umriss.
Und höher, die Sterne. Neue. Die Sterne des Leidlands.
Langsam nennt sie die Klage: – Hier,
siehe: den Reiter, den Stab, und das vollere Sternbild
nennen sie: Fruchtkranz. Dann, weiter, dem Pol zu:
Wiege; Weg; Das Brennende Buch; Puppe; Fenster.
Aber im südlichen Himmel, rein wie im Innern
einer gesegneten Hand, das klar erglänzende >M<,
das die Mütter bedeutet…… –
Doch der Tote muss fort, und schweigend bringt ihn die ältere
Klage bis an die Talschlucht,
wo es schimmert im Mondschein:
die Quelle der Freude. In Ehrfurcht
nennt sie sie, sagt: – Bei den Menschen
ist sie ein tragender Strom. –
Stehn am Fuß des Gebirgs.
Und da umarmt sie ihn, weinend.
Einsam steigt er dahin, in die Berge des Ur-Leids.
Und nicht einmal sein Schritt klingt aus dem tonlosen Los.
*
Aber erweckten sie uns, die unendlich Toten, ein Gleichnis,
siehe, sie zeigten vielleicht auf die Kätzchen der leeren
Hasel, die hängenden, oder
meinten den Regen, der fällt auf dunkles Erdreich im Frühjahr. –
Und wir, die an steigendes Glück
denken, empfänden die Rührung,
die uns beinah bestürzt,
wenn ein Glückliches fällt.
Oh, que jo un dia en sortir de la visió enfurismada
canti la joia i la glòria que aproven els àngels,
que dels martells del cor, que tan clar martellegen,
cap no falli en les cordes, per fluixes, o dubtoses,
o bé trencades. Que el meu rostre fluent em faci
més fúlgid, que el plor inapreciable
floreixi! Oh, nits pesaroses, com em sereu llavors
agradables! Que jo no us hagués acceptat de genolls, germanes
inconsolables, que no m’hagués rendit als vostres cabells deslligats!
més abandonament! Nosaltres, malgastadors de dolors,
com apartem davant d’ells la vista cap a la consirosa durada,
com si potser no s’acabessin! Però és que ells són
el nostre fullatge que l’hivern acredita, el verd fosc dels sentits,
un dels temps de l’any ocult –no solament
temps-, són lloc, assentament, campament, sòl, habitatge.
És cert, ai las!, que estranys que són els carrerons de la ciutat del dolor,
on en una pau falsa, feta de xivarri excessiu,
fort, l’abocador s’ufana del motlle
del buit: de l’avalot daurat, del monument rebentat.
Oh, com l’àngel els trepitjaria, sense deixar rastre, el mercat del consol
que l’església limita, la que ells han comprat netament, feta,
tancada i decebuda com el servei de correus el diumenge!
Però fora s’ericen sempre els marges de la fira,
gronxadors de llibertat! Bussos i il·lusionistes de la gelosia!
Tir al blanc amb figures d’una sort endiumenjada,
on des del fitó hi ha enrenou i conducta de xapa
si un de més hàbil hi encerta. I aquest va fent tentines
des de l’aplaudiment a l’atzar, ja que tendotes de qualsevol curiositat
hi fan reclam, timbalegen i somiquen. Però per a adults
hi ha quelcom per a ells, que ho contemplin: com els calés creixen
anatòmicament i no solament per a divertir-s’hi: les vergonyes del diner,
tot, el conjunt, el procés- això ensenya i dóna
fecunditat…
Oh, però de seguida, a més a més,
darrere les últimes tanques, amb el rètol “sense mort”
hi ha aquella cervesa amarga que als bevedors sembla dolça
quan acompanayant-la masteguen distraccions fresques…
darrere, al revers de les tanques, darrere mateix hi és de debò.
Nens juguen, amants s’enllacen, a distància,
greus, en l’herba esclarissada i gossos hi tenen el seu natural.
El jove és atret més enllà, potser és que estima una Queixa
jove… La segueix cap a la prada. Ella diu:
“Lluny. Nosaltres vivim allà fora…” On? I el jove
li va darrere. L’actitud d’ella el commou. Les espatlles, el coll… qui sap
si ella és d’origen senyorial. Però ell la deixa, recula
i es gira… fa senyes. Què vol? Ella és una queixa.
Només els morts joves en el primer estadi
de la serenor intemporal, el de desavesar-se,
la segueixen amb amor. Ella espera
donzelles i s’hi fa amiga. Els mostra, en veu baixa,
el que ella duu. Perles de dolor i els tènues
vels de paciència. I va calladament
amb els joves.
Però on elles viuen, a la vall, una de les Queixes més ancianes
emprèn el jove, i a la seva pregunta: “Nosaltres vam ser”
-li diu- “antany un llinatge il·lustre, nosaltres, les Queixes. Els nostres pares
eren minaires allà, a la gran muntanya: entre els homes
pots trobar-hi algun cop un tros cisellat de dolor pristi,
o bé, d’un volcà antic, escòries de la ràbia petrificada.
Sí. Això vingué d’allà. Nosaltres antany érem riques.”
I el duu sense esforç per l’ample paisatge de les Queixes,
li mostra les columnes dels temples o les ruïnes
d’aquells castells des dels quals els prínceps de les Queixes
abans governaven sàviament el país. Li mostra els corpulents
arbres llagrimals i els camps florits de l’enyor
(dels quals els vius en coneixen només les fulles benignes),
li mostra com pastura el bestiar de la tristesa; alguna vegada
un ocell se n’esvera i se’n va, i vola rasant a través de la seva mirada
posant per escrit la imatge del seu crit solitari.
I de nit se l’emporta a les tombes de les velles
del llinatge de les Queixes: les sibil·les i àugurs.
Mes quan avança la nit ells caminen més a la quieta i prompte
la lluna ja és molt alta: la tomba
que vetlla per tot. Gemana de la del Nil,
la de la sublim Esfinx –el rostre de la silenciosa
cambra. I s’admiren del cap coronat, que, en silenci
perenne, ha posat la faç dels homes
a les balances dels estels.
La mirada d’ell, pel vertigen de la mort
matinera, és borrosa. Però la mirada d’ella,
que emergeix del vorell del pschent, esvera el xot, que
se li esllavissa en frec lent per la galta,
la de l’arrodoniment més madur,
i dibuixa lleument en les oïdes
noves del difunt, sobre un full
doblement obert, la silueta indescriptible.
I, més amunt, les estrelles. Noves. Les del país del dolor.
La Queixa les diu a poc a poc: aquí,
veus?, el Genet, la Vara, la constel·lació més plena,
la dita la Garlanda de Fruites. Després, més enllà, cap al pol,
Bressol, Camí, Llibre Ardent, Nina, Finestra.
Però en el cel del sud, pura com l’interior
d’una mà beneïda, la M que brilla tan clara,
que significa les Mares…
Però el mort se n’ha d’anar, i la vella Queixa el duu
silenciosa fins al congost de la vall,
on llueix a la llum de la lluna
la font de la joia. Ella l’anomena
amb reverència, i diu: “Entre els homes
és un torrent que ho arrossega tot.”
Són al peu de la serralada,
i ella l’abraça plorant.
I ell escala solitari el mont del dolor pristi
i no ressona ni un cop el seu pas per la sort que no diu res.
Però si els infinitament morts ens suscitessin un símbol,
mira, qui sap si assenyalarien les candeles
que pengen de les avellanes fallades, o
voldrien dir la pluja primaveral que cau sobre el fosc regne de la terra.
I nosaltres, que pensem en la felicitat
ascendent, sentiríem l’emoció
que quasi ens sobresalta
quan quelcom feliç cau.
[és que potser la vida i identitat quotidiana no el convenç i pressent o anhela un altre món més intens, més bell i també més terrible (tot àngel és paorós), quelcom que ja és aquí però que es completa amb la mort. Una salvació diferent de la cristiana, no tant una salvació sinó com un acomplir-se allò que realment és. En el moment d’intuir o apropar-se aquest transcendent sembla potser com si es desintegrés [una experiència que a vegades he tingut també, com si em desdoblés i em contemplés a mi mateix des de fora, un nores que contempla un estrany] (estrany no habitar la terra, estrany no desitjar). Alhora, la lucidesa de penetrar per un moment en aquest món diferent dels àngels i la mort, i permet veure un paisatge de dolor i patiment (desena elegia).
Turistes als llocs populars i als museus, anhel de bellesa i de l’etern
2022
En el viatge a Roma he començat a contemplar els companys turistes com a part del paisatge. L’espectacle de l’adoració a la Fontana di Trevi. Ja fa temps que als museus em fixava també en els companys de contemplació.
Tots busquem la bellesa o ‘tocar’ el que és important, l’experiència que ens autorealitzarà, o el que és etern. Per això fem cua als museus per veure les obres importants, i som multitud ens apleguem a Venècia, a la Torre Eiffel o la Fontana di Trevi. I adorem l’objecte o vista cobejada amb el telèfon.
Com a turistes que som, en fer-ho alterem l’ecologia urbana, com una espècie invasora, que fa créixer restaurants i pisos turístics, i desplaça les espècies autòctones de comerç i ferreteries.
No menyspreo els turistes, jo també en sóc un. I com ells, també cerco la bellesa, l’experiència i l’etern.
Galeria de gent als museus
El museu de les obres perdudes
wer
704 BC Els jardins penjants de Babilònia
525-406 BC Literatura grega. (CGPT). S’estima que es van escriure un miler de tragèdies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’Èsquil, 7 de 120 de Sòfocles i 18 de 92 d’Eurípides. S’haurien escrit centenars de comèdies de les quals en sobreviuen 11 d’Aristòfanes.
480-300 Escultura grega, Fídias (Atena al Partenó, Zeus), Políclet i el seu canon, Praxíteles, Escopes, Lísip.
384-322 Aristòtil. Segon llibre de Poètica dedicat a la Comèdia. Possible teoria del riure com a catarsi. Esmentat per Ciceró i Plutarc.
48BCE-260CE La biblioteca d’Alexandria víctima d’incendis i de manca de manteniment
1731 JS BACH, BWV 247, Passió de Sant Marc
[tota la música interpretada que no es va escriure. Tota la dansa anterior al cinema i vídeo].
[1930-1950 Totes les actuacions de jazz que no es van enregistrar]
Història. Actualitzacions
2022
COP27 acord per tal que els països desenvolupats compensin els països que pateixen les conseqüències del canvi climàtic. BBC
El món ha arribat a 8.000M de persones però probablement la població disminuirà perquè la natalitat va baixant. ABCnews
2023
La població de Xina disminueix per primer cop en 60 anys. BBC
Based on the expectation that the country’s population would start to shrink in 2023, along with its predictions for other countries, the UN expects that the total number of humans on the planet will continue to expand, to reach 8.5 billion by 2030, and peak at 10.4 billion by 2086. La major part del creixement serà a l’Àfrica subsahariana.
Michelangelo 1475-1564
Neix a Caprese (Arezzo) en el si d’una família noble de Firenze (que tenia una cantera de marbre. I la seva dida era dona d’un picapedrer ). De petit ja volia ser artista i vencent l’oposició de la família entra al taller dels germans Ghirlandaio amb dotze anys.
Al jardí de San Marco dels Mèdici, on estudia escultures coneix Lorenzo il magnifico que l’acollirà al palau on es trobarà amb Pico della Mirandola i Marsilio Ficino entre altres. Passa un temps a Bolonya, i el 1496 se’n va a Roma on triomfa com a artista.
Pietà a la Basílica de SPere Roma (1498)
David (Firenze Galeria Accademia )1501
El març del 1505 el papa Juli II li va encarreg el seu monument fúnebre. Hi treballa amb entusiasme però després el Papa l’ajorna i enfadat se’n va a Florència. El papa li encarrega la volta de la capella Sixtina que acaba el 1512.
Capella Sixtina (Roma) 1508-1512
El 1513 , mort Juli II, prepara escultures pel seu mausoleu, els esclaus (que queden inacabats) i el Moisès. Però no prospera.
Moisès, San Pietro in Vincoli Roma 1513-1515
Tomba de Juli II. Esclau rebel i esclau moribund 1520, (Louvre). Presoners, inacabats, (Firenze Galeria academia)
De 1520 a 1530 treballa a Florència, la Sagristia Nova de San Lorenzo i la Biblioteca Laurenziana amb le seva escala.
Esclata el conflicte entre la República Florentina i el Papat, participa en la defensa de la ciutat. Són derrotats però Climent VII el persona. El 1534 torna a Roma.
Judici final, Capella Sixtina, Roma 1536-1541
Remodela la plaça del Capitoli, la capella Sforza de Santa Maria Major, el palau Farnese i modifica el projecte de Bramante per la basílica de San Pietro.
Mor el 1564 als 88 anys acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri.
Basílica de S Pere. Roma 1546-1564
Presoners per la tomba de Julius II (Firenze)
Roma: 1984, 2000, 2005?, 2022
Postals: Michelangelo Buonarroti (1475-1564)