les meves paraules

U

u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.

udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.

udolar v intr Fer udols.

ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.

ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!

uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.

úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.

ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.

ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.

ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.

ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.

fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.

últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.

últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.

un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.

ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.

unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.

únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.

únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.

unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.

uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.

unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.

unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.

unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.

univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.

universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.

universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.

universitat f Institució d’ensenyament superior.

untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.

untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.

uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.

urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.

urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.

urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.

urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.

urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.

urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.

urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.

urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.

urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.

us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.

ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.

usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.

usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.

usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.

utensili m Estri. Els utensilis de cuina.

útil adj Que fa servei. Uns consells útils.

utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.

utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.

utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.

V

va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.

vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.

vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.

vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.

vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.

vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.

vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.

vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.

vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.

vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.

vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.

vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.

vaguista m i f Persona que fa vaga.

vaixell m Embarcació gran.

vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.

vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?

val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.

valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.

valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.

valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.

valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!

vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.

vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.

valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.

valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?

valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.

vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.

valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.

valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.

vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.

vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.

vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.

vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.

vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.

vara f Bastó prim i flexible.

variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.

variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.

variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.

variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.

varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.

varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.

vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.

vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.

vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.

vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.

vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.

vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.

vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.

vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.

veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.

veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.

vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?

vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.

vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.

veler m Embarcació de vela.

vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.

vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.

vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.

veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.

velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.

vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.

vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”

vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”

venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.

vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.

venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.

venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?

venjança f Acció de tornar mal per mal.

venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.

vent m Moviment de l’aire.

ventada f Vent fort.

ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.

ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!

ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.

ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.

per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?

ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.

veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.

verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.

verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.

verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.

verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.

verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.

verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.

verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.

verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.

verema f Collita del raïm.

verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…

vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.

vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.

verí m Substància tòxica.

verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.

verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.

veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.

veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.

vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.

vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.

vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.

vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.

verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.

vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.

versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.

vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.

vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.

vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.

vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.

vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.

vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.

vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.

vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.

vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.

vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.

vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.

vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.

vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.

vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.

vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.

vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.

veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.

veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.

vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.

vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.

vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.

veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?

veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?

vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.

via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.

vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.

vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.

viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.

viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!

viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.

viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.

vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.

vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.

vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.

viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.

vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.

víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.

victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.

victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.

vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.

vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.

vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.

vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.

vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.

vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.

vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.

vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.

vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.

vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.

vil adj Menyspreable. Una conducta vil.

vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.

vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.

vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.

vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.

vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.

vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.

vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.

violació f Acció de violar.

violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.

violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.

violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.

violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.

violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.

violinista m i f Persona que toca el violí.

virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.

virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.

visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.

visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!

visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.

visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.

visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.

visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.

visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.

visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.

visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.

vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.

vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.

visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.

vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.

vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.

vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.

viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.

viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.

viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?

vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.

vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.

vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.

vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.

vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.

volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.

volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.

volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.

volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.

volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.

voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”

voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.

voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?

volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.

voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.

voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.

voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.

volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.

voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.

voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.

voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.

voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.

voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.

volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.

vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.

vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.

vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.

vorada f Caire d’una vorera.

voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.

vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.

vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.

vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.

vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.

vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?

vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.

vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.

votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.

votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.

vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.

vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.

vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).

vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.

vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.

vulva f Part externa dels genitals femenins.

W

waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.

whisky m Beguda alcohòlica.

X

xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.

xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.

xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.

xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.

xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.

xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.

xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.

xamfrà m Cantonada tallada de biaix.

xampany m Vi escumós.

xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits

xampú m Producte per rentar el cap.

xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.

xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.

xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.

xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.

xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.

xarampió m Malaltia eruptiva.

xarcuteria f Botiga on venen embotit.

xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.

xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.

xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.

xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.

xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.

xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!

xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.

xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.

xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.

xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.

xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.

xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.

xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.

xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.

xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.

xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.

xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.

xicot, xicota m i f Persona jove.

xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.

xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.

ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.

ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.

ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.

xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.

xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.

xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.

xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.

xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.

xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.

xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.

xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.

xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.

xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.

xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.

xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?

xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.

xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.

xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.

xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.

xocolatina f Dolç de xocolata.

xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.

xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.

xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.

xoriço m Embotit vermellós de gust picant.

xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.

xota* f Ovella.

xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.

xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.

xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.

xurreria f Botiga o parada de xurros.

xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.

xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.

xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.

Y

Z

zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.

zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.

zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.

zing-zing m Joguina sonora per a nadons.

zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.

zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.

zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.

les meves paraules

S

sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

sabateria f Botiga de sabates.

sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

sacarina f Producte per endolcir.

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

sagí* m Greix fos del porc: llard.

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

saïm* m Greix fos del porc: llard.

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

salari m Sou. “El salari de la por.”

salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

saler m Recipient de la sal.

saliva f Secreció de les glàndules salivals.

salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

salsera f Recipient per a salses.

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”

salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

sancionar v tr Posar una sanció.

sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

santuari m Edifici religiós famós.

saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

sastreria f Botiga i obrador de sastre.

satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.

satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

segle m Període de cent anys.

segon m La seixantena part d’un minut.

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

sella f Seient per muntar a cavall.

selló m Seient de bicicleta.

selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

semental m Animal mascle destinat a la procreació.

semestre m Període de sis mesos.

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

senador, senadora m i f Membre d’un senat.

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

sensorial adj Referent als sentits corporals.

sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

setembre m El novè mes de l’any.

setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

setmanari m Revista que es publica cada setmana.

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.

1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

signar v tr Firmar.

signatura f Firma.

signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?

significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”

similar adj Semblant. Són fets similars.

simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.

sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.

síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.

so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

socors m Auxili. Finestreta de socors.

sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”

sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

sol m Estrella del sistema solar.

sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

sola f Part que toca a terra d’un calçat.

solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

soldar v tr Unir metalls o plàstic.

soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.

sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

solucionar v tr Trobar una solució.

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

sopera f Recipient per servir la sopa.

soprano f Cantant femenina de veu aguda.

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

sospirar v intr Fer sospirs.

sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

sot m Clot.

sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

subornar v tr Comprar el favor d’algú.

subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

substància f Matèria que forma un cos.

substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

sucrera f Recipient del sucre.

sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.

suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

suïcidi m Acció de suïcidar-se.

suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

suma f Operació aritmètica.

sumar v tr Fer una suma.

suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

surar v intr Flotar.

surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.

T

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

tacte m Sentit corporal.

tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

talar v tr Tallar un bosc.

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.

tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

taller m Obrador. Taller mecànic.

taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

tara f Defecte de fabricació.

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

taüt m Caixa de morts.

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

taxista m i f Persona que porta un taxi.

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.

tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

tecla f Peça d’un teclat.

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

tela f Material fet amb fils teixits.

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

teler m Màquina de teixir.

telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.

televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

tendó m Lligament dels músculs.

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

tenista m i f Esportista que juga a tenis.

tenor m Cantant masculí de veu aguda.

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

teranyina f Tela teixida per una aranya.

terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

tereseta* [gen. en pl.] f Titella.

terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

terraplè m Plataforma de terra.

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

terratrèmol m Moviment sísmic.

terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.

terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

2test m Prova utilitzada en psicologia.

testament m Document on consten els termes d’una herència.

testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

teula f Cada una de les peces d’una teulada.

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

tic m Mania. Està ple de tics.

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor

timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

tinter m Recipient per a tinta.

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.

to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

tomba f Lloc on s’enterra un mort.

tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

topada f Acció i efecte de topar.

topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

torpede m Projectil submarí.

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

torradora f Aparell per fer torrades.

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc

torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

2tos* m Clatell. Va caure de tos.

tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.

tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

traïció f Acció i efecte de trair.

traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.

tràmit m Gestió.

tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.

tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.

tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.

transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

trencanous m Estri de trencar nous.

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

triangular adj En forma de triangle.

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

tricicle m Vehicle de tres rodes.

trigar v règ Tardar.

trimestre m Període de tres mesos.

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

triomf m Èxit gran, victòria.

triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

tripulant m i f Membre d’una tripulació.

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

tropa f El conjunt dels soldats.

tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.

tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

tubular adj Que té forma de tub.

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

turista m i f Persona que fa turisme.

turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

turment m Tortura.

turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.

les meves paraules

Q

quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.

quadra f Establa de cavalls.

quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.

quadrilàter m Polígon de quatre costats.

quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.

qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.

qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.

qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.

qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.

qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.

qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.

qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.

qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?

qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.

quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.

quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.

quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.

quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.

quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).

quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.

quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.

quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.

que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!

què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?

quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?

queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.

queixal m Dent molar. Té mal de queixal.

queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.

qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.

qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.

queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.

qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.

quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.

quietud f Situació en què tot està quiet.

quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.

quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.

químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.

química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.

quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?

quint, -a det i pron Cinquè.

quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.

quinzena f Període de quinze dies.

quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.

quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.

quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.

quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.

quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.

R

rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

radiador m Aparell de calefacció.

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

ràfec m Sortint lateral d’una teulada.

ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

ramaderia f Cria de bestiar.

ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”

raqueta f Pala de tenis.

rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

reactor m Avió a reacció.

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.

rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.

recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.

recol.lectora f Màquina de recol.lectar.

recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.

recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

recta f Línia recta.

rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.

reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

regle m Estri per traçar línies rectes.

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.

regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.

1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

rellevant adj Important. Són fets rellevants.

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

repetició f Acció i efecte de repetir.

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

repòs m Descans.

reposar v intr Descansar.

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se

republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

reputació f Fama.

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

resar v intr Dir oracions a déu.

rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

resplendor f Llum, claror molt forta.

respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

ressaltar v tr i intr Destacar.

resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

restaurant m Establiment on serveixen menjars.

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

retratar v tr Fotografiar.

retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions

reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”

rierol m Corrent d’aigua molt petit.

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

rifle m Fusell de repetició.

rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

rima f Concordança de sons en uns versos.

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”

riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”

roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

rogenc, -a adj De color tirant a roig.

roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

rom m Licor tret de la canya de sucre.

romà, -ana adj i m i f De Roma.

romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

roser m Arbust amb espines que fa les roses.

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

rostre m Cara.

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

rugir v intr Fer rugits.

rugit m Crit del lleó.

rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”

ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.

les meves paraules

pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.

paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.

pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.

pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.

pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.

padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.

paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.

paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.

pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.

pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.

pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.

pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.

paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.

pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.

país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.

paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.

pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.

pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.

paladar m Part superior de l’interior de la boca.

palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.

palanca f Màquina simple per aixecar pesos.

palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.

palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.

palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.

paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.

palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.

pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.

paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.

pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.

pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.

palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.

palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.

paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.

pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.

pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.

panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.

pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.

panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.

panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.

panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.

panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.

pansa f Gra de raïm sec.

pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?

pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.

pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.

pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.

pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.

panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.

pantera f Lleopard.

panxa f Ventre.

panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.

pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.

paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.

papa m Cap de l’Església catòlica.

papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.

paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.

paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.

papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.

papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.

paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.

paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.

paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.

parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.

parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.

paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.

paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.

parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.

paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.

paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.

paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.

paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.

paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.

paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.

parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.

paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.

paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.

parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.

parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.

parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.

paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.

para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.

parat, -ada adj i m i f Aturat.

paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.

paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.

para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.

parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.

parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.

parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.

pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.

pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.

parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.

parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.

parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.

parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.

parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.

parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.

parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.

parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.

paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.

parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.

parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.

parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.

parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.

parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.

parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.

parquet m Paviment fet de fustes estretes.

pàrquing m Aparcament.

parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.

parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.

parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.

1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.

2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.

parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.

participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.

participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.

participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.

partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.

particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.

particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.

partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.

partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.

partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.

partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.

partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.

pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.

parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.

parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.

1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.

2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.

Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.

passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.

passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.

passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor

passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.

passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.

passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.

passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!

passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.

passatemps m Entreteniment.

passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell

passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.

passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.

passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.

passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.

passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.

passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.

passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.

pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.

pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.

pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.

pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.

pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.

pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.

pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.

pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.

pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.

pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.

pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.

patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.

patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.

paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.

patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.

patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.

patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.

pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.

patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.

patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.

patiment m El fet de patir.

patinador, patinadora m i f Persona que patina.

patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.

patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.

patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.

patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.

pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.

patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.

patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.

patró m Amo, especialment d’una empresa.

patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.

pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.

pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.

pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.

paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.

pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.

pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.

pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.

peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.

pecar v intr Fer pecats.

pecat m Acció contra una norma religiosa.

peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.

pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.

pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.

pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.

pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.

pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.

pedrera f Lloc d’extracció de pedra.

pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.

pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.

pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.

peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.

peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.

peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.

peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.

pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.

pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.

pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.

pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!

pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?

pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.

pelleteria f Botiga de pells.

pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.

pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.

pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.

penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.

pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.

pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.

penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.

penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.

península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.

penis m Membre sexual dels mamífers mascles.

penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.

penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.

penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.

penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.

penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.

penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.

pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.

pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.

pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.

pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?

pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.

pentàgon m Polígon de cinc costats.

pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.

pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.

péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.

penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.

penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.

penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.

penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”

pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.

per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.

pera f Fruit comestible de la perera.

percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.

percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.

percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.

percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.

perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.

perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.

perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!

perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.

perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.

pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.

perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.

perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.

perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.

peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.

peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.

perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.

perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.

perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.

perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.

perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.

perforar v tr Foradar.

perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?

perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.

perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.

perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.

perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.

període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.

periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.

periodisme m Professió de periodista.

periodista m i f Professional de la informació.

periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.

perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.

perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.

perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.

perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.

permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.

permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.

permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.

pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.

pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.

però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.

perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.

perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.

perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.

perruca f Cabellera postissa.

perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.

perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.

persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.

perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.

persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.

persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.

persona f Ésser humà.

personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.

personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.

personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.

perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.

persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.

pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.

pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.

pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.

pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.

perxa* f Penja-robes.

pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.

pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.

pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.

pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!

pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.

pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.

pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.

pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.

pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.

pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.

pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.

pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.

pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.

pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.

pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.

pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.

pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.

pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.

petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.

petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.

petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.

petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.

petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.

petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.

petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.

petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.

petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.

petrolier m Vaixell que transporta petroli.

petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.

peu m Part del final d’una extremitat inferior.

peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.

pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.

pianista m i f Persona que toca el piano.

piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.

pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.

pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.

picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.

picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.

picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.

picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.

picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.

picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.

piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.

picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.

picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.

pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.

piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.

pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.

pigota* f Verola.

pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.

1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.

2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.

pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.

piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.

pilot m i f Persona que condueix una nau.

pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.

pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.

pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.

píndola f Medicament en forma de pastilla.

pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.

ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.

pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.

pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.

pinta f Estri amb pues per pentinar-se.

pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.

pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.

pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.

pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.

pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.

pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.

pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.

pinyó m Llavor del pi.

pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.

pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.

pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.

pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.

pipí [fam.] m Orina.

piragua f Embarcació lleugera de rems.

piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.

pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.

piruleta f Caramel amb un pal petit.

pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.

pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.

piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.

pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.

pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.

pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.

pistola f Arma de foc curta.

pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.

pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.

pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.

pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.

pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.

pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.

piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.

piular v intr Fer el seu crit els pollets.

piu-piu m El crit que fan els pollets.

pixar v intr Orinar.

pixats m pl Orins.

pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.

pizzeria f Restaurant on fan pizzes.

pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.

placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.

plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.

plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.

plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.

plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.

plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.

planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.

planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.

planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.

planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.

plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.

planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.

plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.

plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.

planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.

plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.

planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.

planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.

plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.

plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.

plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.

plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.

plastilina f Material per modelar

plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.

plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”

plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.

plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”

plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.

platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.

platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.

platí m Metall preciós de color gris.

platja f Costa baixa, generalment amb sorra.

si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?

ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.

plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.

plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.

plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.

plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.

plom m Metall pesant de color gris blavós.

ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.

plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?

plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.

plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.

ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!

plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”

ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.

ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.

pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.

plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.

plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.

pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.

poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.

població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.

poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.

poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.

poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.

pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?

pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.

poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!

poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.

pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.

pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!

podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.

poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.

poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.

pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.

podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.

podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.

poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”

poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.

poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.

poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.

pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.

polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.

polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.

policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.

policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.

policial adj De la policia. Les forces policials

poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.

poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.

polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.

poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.

polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.

polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.

polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.

política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.

poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.

pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.

pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.

pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.

pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.

pol.lució f Contaminació.

polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.

1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.

2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.

polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.

polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.

polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.

poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.

pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.

polze m Dit gros de la mà.

pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.

poma f Fruit comestible de la pomera.

pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.

pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.

pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.

pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.

poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.

pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.

ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.

pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”

pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.

popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.

popularitat f Fama.

por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.

porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?

porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.

porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.

porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!

porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.

porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.

porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.

port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.

porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.

portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.

portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.

portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.

portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.

portal m Porta principal d’un edifici.

portamonedes m Bossa per als diners, moneder.

portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.

portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.

porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.

porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.

pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.

porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.

portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.

poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.

porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.

porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.

posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.

posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.

positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.

posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.

possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .

possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.

possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.

post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.

posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.

a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.

postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.

pòster m Cartell artístic.

posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.

posterioritat f Qualitat de posterior.

postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.

postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.

pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.

pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.

potable adj Dit de l’aigua bona per beure.

potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.

potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.

potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.

pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.

pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.

pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.

pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.

practicant m i f Ajudant sanitari.

practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.

prat m Terreny amb herba.

precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.

precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.

precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.

preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.

precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.

precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.

precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.

precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.

precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.

precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.

precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.

predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.

predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.

predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”

preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.

preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.

preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.

pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.

pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.

pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.

pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.

preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.

prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.

prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.

premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.

prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.

premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.

premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.

premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.

premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.

prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.

preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.

preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.

preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.

preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.

preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.

prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.

prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.

pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.

presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.

prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.

presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.

presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.

present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.

presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.

presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.

presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.

preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.

presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.

president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.

presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.

presó f Establiment penitenciari.

presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.

pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.

préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.

presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.

pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.

pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.

pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.

pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.

prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.

prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.

prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.

prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.

prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.

préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.

prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.

prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.

presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.

presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!

pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.

pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.

pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.

pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.

preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.

prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.

prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.

preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.

preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.

previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.

previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.

previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?

prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.

prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.

primari, -ària adj Primer. Educació primària.

primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.

primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.

primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.

primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.

primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.

primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.

príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.

principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.

principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.

principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.

prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.

privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.

privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.

privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.

privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.

probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.

probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.

problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.

procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.

procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”

procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.

procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.

procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.

processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.

processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.

proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.

procrear v tr Fer fills.

procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.

producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.

producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.

productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.

produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.

professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.

professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.

professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.

professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.

profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?

profund, -a adj Fondo. Un pou profund.

profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.

profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.

programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.

programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.

programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.

programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.

progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.

progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.

progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.

prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.

prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.

prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.

projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.

projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.

projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.

projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.

projector m Aparell per fer projeccions.

prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.

promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.

promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.

prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.

promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.

promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.

prompte* adv Aviat. Vine prompte.

pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.

pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.

pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.

pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?

prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.

propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.

propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.

proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.

propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.

propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.

propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.

propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.

proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.

proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.

proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.

proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.

propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.

proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.

propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.

propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.

prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.

prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.

prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.

protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.

protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.

protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.

protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.

proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.

protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.

protestant adj i m i f De la religió protestant.

protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.

prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.

prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.

provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.

proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.

proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.

proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.

provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.

proverbi m Refrany que conté un consell.

província f Divisió administrativa.

provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.

provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.

provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”

provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.

provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.

pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.

proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.

prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.

prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.

pruna f Fruit comestible de la prunera.

prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.

psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.

psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.

psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.

psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.

públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.

publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.

publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.

publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.

puça f Insecte saltador paràsit.

pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.

pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.

pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.

pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”

pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!

pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.

pulmonia f Inflamació dels pulmons.

puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó

punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.

punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.

puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.

puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.

puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.

punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.

punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.

punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.

punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.

punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.

puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.

punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.

punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!

pupil.la f Nineta de l’ull.

pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.

pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.

puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.

puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.

purga f Medicament per fer anar de ventre.

pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.

puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.

putxinel.li m Titella de guant.

puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.

les meves paraules

M

mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.

maça f Martell gros, de ferro o de fusta.

macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.

macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.

maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.

madona* f Masovera.

madrileny, -a adj i m i f De Madrid.

maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.

maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.

madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.

madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.

maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.

magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.

magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.

màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.

màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.

magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.

magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.

magnetòfon m Aparell per gravar sons.

magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.

magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.

magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.

magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.

mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?

maig m Cinquè mes de l’any.

mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.

mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.

maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.

major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.

majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?

majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.

majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.

mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.

malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.

malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.

malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.

malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.

malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.

malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.

fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.

maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.

maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.

maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.

maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.

maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.

malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.

malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.

malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.

maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.

maletí m Maleta petita.

malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.

malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.

malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.

malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.

malifeta f Acció dolenta.

maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.

malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.

mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.

mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.

malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.

malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.

malson m Somni angoixós.

maltractament m Acció i efecte de maltractar.

maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.

maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.

malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.

malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.

mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.

mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.

mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.

mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.

manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.

manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.

manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.

manca f Falta.

mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.

mancar v tr Faltar.

mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.

mandarina f Fruit comestible del mandariner.

mandíbula f Part inferior de la cara.

mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.

mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.

mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.

mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.

mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.

manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.

manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!

maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.

mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.

maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.

manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.

manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.

manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.

manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.

manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.

màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.

manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.

manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.

maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.

maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.

manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.

maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.

manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.

manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.

manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.

mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.

mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.

manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.

mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.

manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.

mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.

manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.

manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?

manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.

manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.

maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.

mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.

maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.

maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.

maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.

maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.

màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.

maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.

maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.

maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.

mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.

marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.

marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.

marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.

març m Tercer mes de l’any.

marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.

marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.

marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.

mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?

marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.

mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.

marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.

marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.

margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.

margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.

marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.

marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.

marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.

marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.

mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.

marioneta f Titella de fil.

marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.

marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.

marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.

marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.

marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.

marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.

marrec m Criatura.

marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.

martell m Eina per clavar claus.

marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.

marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?

mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.

màscara f Careta.

mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.

masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.

mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.

masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.

masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.

massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.

massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.

massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.

massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.

massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.

massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.

mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.

màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.

mat adj De to apagat. Un verd mat.

mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.

matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.

matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.

matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.

mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.

matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.

matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.

matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.

material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.

maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.

maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.

matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.

matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.

matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.

matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.

matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.

matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.

mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.

matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.

matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.

matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.

matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers

matx m Competició esportiva.

màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.

mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.

mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.

mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.

medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.

medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.

medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.

mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.

medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.

medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.

medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.

mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.

meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.

mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.

medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.

meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).

mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.

melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.

melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.

melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.

melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.

melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.

meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.

melodia f Conjunt de sons ben combinats.

membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.

membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.

memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.

memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.

mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?

mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.

menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.

menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.

menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.

menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.

menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.

menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.

menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.

menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.

menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.

mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.

ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.

menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.

mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.

mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.

mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.

mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.

mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.

mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren

mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.

menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.

menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.

menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.

menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.

menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.

menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.

meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.

meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.

meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.

mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.

mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.

merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.

mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.

merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.

merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.

merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.

meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.

meridional adj Del sud. Els països meridionals.

mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.

merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.

mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.

més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.

mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.

mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.

mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!

mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.

mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.

mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.

mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.

mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.

meta f Punt d’arribada d’una cursa.

metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.

metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.

metal.lúrgia f Indústria del metall.

metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.

mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.

metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.

metralleta f Metralladora portàtil individual.

metre m Unitat de mesura de la longitud.

metro m Ferrocarril urbà subterrani.

metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.

metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.

meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.

mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.

mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.

microbi m Organisme només visible a través del microscopi.

micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.

microorganisme m Organisme microscòpic.

microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.

microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.

mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.

midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.

mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.

migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.

migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.

migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.

migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.

mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.

miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.

milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.

milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.

militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.

militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.

mil.lenni m Període de mil anys.

mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.

mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.

millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.

millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.

millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.

mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.

mimosa f Arbust de flors grogues.

mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.

miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.

mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.

miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.

mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.

ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.

ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.

minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.

minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.

minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.

minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.

minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.

minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.

miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.

miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.

miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.

miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.

mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.

mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.

mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.

mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.

mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.

miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.

misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.

missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.

missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.

missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.

míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.

missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.

misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.

misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.

misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.

míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.

mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.

mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.

mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.

mitjanada* f Paret prima interior: envà.

mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.

mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.

mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.

mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.

mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.

mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.

moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.

moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.

moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.

mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.

mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.

mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.

moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.

modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.

model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.

modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.

moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.

modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.

modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.

modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.

modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.

modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.

modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.

modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.

mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.

mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.

moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.

mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.

molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.

moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.

molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.

molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?

molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.

molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.

moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.

molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.

1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?

2moll m Peix petit de color vermellós.

moll, -a adj Mullat.

1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.

2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.

mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.

molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.

molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.

moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.

mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.

mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.

mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!

món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.

mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.

monarca m i f Rei o reina.

monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.

moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.

moneder m Bossa o cartereta per als diners.

monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.

mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.

moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.

monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.

monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.

monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.

monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.

monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.

monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.

monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.

monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.

monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.

monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.

moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.

móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.

moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.

morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.

morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.

mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.

moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.

morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.

moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.

morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.

morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.

mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.

mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.

mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.

morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.

mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.

mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.

mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.

mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.

mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.

mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.

mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.

mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.

mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.

most m Suc de raïm.

mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.

mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.

mostrador* m Aparador d’una botiga.

mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.

mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.

motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?

motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.

motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.

motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.

moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.

motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.

motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.

motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.

motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.

motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.

moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.

moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.

mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.

mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.

mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.

mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.

mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.

mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.

mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.

muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.

multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.

multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.

multiplicació f Operació artimètica.

multiplicar v tr Fer multiplicacions.

multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.

mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.

munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.

municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.

municipi m Territori dependent d’un ajuntament.

munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.

muntanya f Elevació gran del terreny.

muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.

muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.

muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.

muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.

munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.

mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.

mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.

muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.

murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.

murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.

muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.

musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.

múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.

museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.

músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.

música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.

musical adj Referent a la música. Cultura musical.

mussol m Ocell rapinyaire nocturn.

musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.

mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.

mutilació f Acció i efecte de mutilar.

mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.

mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.

mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.

N

nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.

nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.

nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.

nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.

nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.

Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.

nadala f Cançó de Nadal.

nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.

naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.

nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.

nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.

nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.

narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.

narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.

narrador, narradora m i f Persona que narra.

narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.

narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,

nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.

nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.

nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.

natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.

natja f Cada un dels tous del cul.

natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.

natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.

naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.

nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.

naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.

nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.

naval adj Referent a la marina. Batalla naval.

navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.

navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.

navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.

nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.

nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.

necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.

necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.

necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.

necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.

nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.

nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.

negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.

1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.

2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven

negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.

negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.

negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.

negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.

negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.

negrós, -osa adj Tirant a negre.

neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.

neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.

néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.

nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.

nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.

nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.

nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.

nespra f Fruit comestible del nesprer.

net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.

nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.

netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.

netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.

neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.

netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.

netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.

neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.

neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”

neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.

neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.

nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.

nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.

nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.

ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.

nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.

ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?

ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.

nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.

nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!

niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.

nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.

no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.

noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.

noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.

nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.

noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.

noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!

nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.

nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.

nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.

nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.

nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.

només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.

nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.

nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.

nora f Muller del fill.

noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.

nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.

nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.

nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.

norma f Regla. Les normes de conducta.

normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.

normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.

normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.

normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.

normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.

nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.

nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.

nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.

nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.

nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?

notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.

notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.

notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.

notarial adj Referent al notari. Document notarial.

notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.

1nou f Fruit comestible de la noguera.

2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.

nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.

nova f Notícia. Ja sabeu la nova?

novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).

novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.

novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.

novembre m Onzè mes de l’any.

novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.

novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.

nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.

nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.

nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.

nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.

nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.

nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.

numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.

numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.

número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.

nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.

nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.

nutrició f Alimentació.

nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.

nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.

núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.

nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”

O

o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.

oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.

obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.

obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.

obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.

obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.

obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.

objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.

objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.

objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.

oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.

oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.

obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.

obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.

obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”

oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.

obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.

obrador m Lloc de treball d’un artesà.

obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.

obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.

obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.

obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”

obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.

obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.

obsequi m Regal.

observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.

observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.

obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.

obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.

obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.

obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.

obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.

obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.

obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.

obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.

oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.

ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.

ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.

occident m Oest.

occidental adj D’occident. L’Europa occidental.

oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.

ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.

oci m Lleure.

ocre m Color entre el groc i el marró.

octau, -ava* det i pron Vuitè.

octubre m Desè mes de l’any.

oculista m i f Especialista dels ulls.

ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.

ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.

ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.

ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?

ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.

odi m Sentiment d’enemistat molt fort.

odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.

odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.

oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.

ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.

ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.

ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.

ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.

ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.

oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.

oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.

oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.

ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”

oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.

oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.

oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.

ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.

oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!

oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!

oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.

oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.

oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.

olfacte m Sentit corporal que capta les olors.

oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.

òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.

olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.

olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.

oliva f Fruit comestible de l’olivera.

olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.

olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.

olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.

olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.

om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.

ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.

omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.

omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.

on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?

ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.

onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.

onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.

oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.

onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.

ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.

onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.

onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.

onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.

opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.

opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.

òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.

operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.

operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.

opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?

opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.

oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.

oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.

oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.

oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.

oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.

opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.

opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.

opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.

oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.

oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.

optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.

òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.

òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.

òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.

optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.

or m Metall preciós de color groc.

oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.

orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.

oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.

orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.

oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.

òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.

ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.

ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.

ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.

ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.

ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.

ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.

orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.

oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.

orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.

òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.

orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.

organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.

organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.

organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.

orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.

orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.

orient m Est.

orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.

oriental adj D’orient.

orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.

origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.

original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.

originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.

originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.

orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.

orinar v intr Evacuar l’orina.

ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.

orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.

ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.

ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.

orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.

os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.

ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.

osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.

oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.

oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.

ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.

ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.

ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.

ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?

ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.

oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.

ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.

ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.

ovni m Objecte volador no identificat.

òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.

oxigen m Gas component de l’atmosfera.

ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.

les meves paraules

I

i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.

iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.

idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.

ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.

idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.

identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.

identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.

ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.

idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?

idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!

ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.

ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.

ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.

ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.

igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.

igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.

igualtat f Condició d’igual. “Llibertat, igualtat, fraternitat.”

illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.

il.legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il.legal.

il.legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il.legítim.

il.luminació f Claror amb què s’il.lumina. La il.luminació dels carrers per les festes de Nadal.

il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava dèbilment la cantonada.

il.lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusió reunir tota la família pel seu aniversari.

il.lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il.lustracions molt originals.

il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicació amb exemples.

il.lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.

imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.

imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.

imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.

imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.

imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.

imantar v tr Convertir en imant.

imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.

imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.

imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.

immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.

immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.

immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.

immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.

immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.

imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.

immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.

immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.

immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.

immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.

immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.

impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.

impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.

impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.

impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.

impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.

imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.

imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.

imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.

imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.

imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.

imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.

impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.

ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.

impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.

implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.

implicat, -ada adj règ i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.

implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.

imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.

importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.

importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.

important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.

import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.

importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.

imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.

imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.

impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.

impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.

impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.

impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.

impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.

imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.

impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.

impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.

imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.

imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.

impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.

impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.

impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel.lícula que impressiona molt.

impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.

impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.

imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.

imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel.la.

improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.

d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.

improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.

imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.

imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.

impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.

impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.

impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.

impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.

inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.

inadmissible adj Inacceptable.

inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.

inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?

incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.

incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.

incendi m Foc de grans dimensions.

incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.

incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.

incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.

incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.

incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.

incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.

incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.

inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.

inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.

incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.

inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.

incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.

incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.

incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.

incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.

incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.

incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.

incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.

incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.

inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.

inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.

inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.

incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.

incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!

increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.

inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.

incultura f Manca de cultura.

incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.

indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.

indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.

indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.

indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.

indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.

indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.

independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.

independent adj No dependent. Un país independent.

indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.

indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.

índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.

indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.

indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.

indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.

indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.

indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.

indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.

indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.

indigestió f Afecció causada per una mala digestió.

indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.

indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.

indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.

indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.

indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.

indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.

individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.

individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.

indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.

indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.

induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.

indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.

industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.

inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.

ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.

inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.

inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.

inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.

inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.

inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.

inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.

infame adj De gran maldat. Una acusació infame.

infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.

infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.

infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.

infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.

infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.

infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.

inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.

inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.

infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.

infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.

infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.

infernal adj Insuportable. Una música infernal.

infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.

infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.

infinitiu m Mode verbal.

inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.

inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.

inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.

influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.

influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.

informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.

informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.

informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.

informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.

informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.

informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.

infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.

infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.

ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.

ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.

ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.

ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.

ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.

inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.

inici m Començament.

inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.

iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.

iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.

injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.

injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.

injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.

injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.

injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.

innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.

innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.

innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.

innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.

innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.

innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.

inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.

inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.

inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.

inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.

insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.

inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.

inscriure(‘s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.

insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.

insecticida m Producte per combatre els insectes.

insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.

insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.

inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.

insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.

insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.

insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?

insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.

insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!

insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.

inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.

inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.

inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.

instal.lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.lació elèctrica.

instal.lar 1 v tr i règ Col.locar. Han instal.lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal.lat en una botiga més espaiosa.

instància f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.

instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.

instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.

instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.

institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.

instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.

institut m Centre d’ensenyament secundari.

instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?

instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.

instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.

instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.

insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.

insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.

insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.

insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.

intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.

íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.

intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.ligència; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.

intel.ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.ligència humana.

intel.ligent adj Dotat d’intel.ligència. Una persona intel.ligent.

intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?

intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.

intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.

intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.

intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.

intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.

interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.

interessant adj Que desvetlla interès. Una pel.lícula interessant.

interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.

intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.

interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.

intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.

interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.

intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.

intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.

internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.

interpel.lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel.lar el president del govern.

intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.

interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.

interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.

interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.

interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.

interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.

interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.

interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.

interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.

interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.

interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.

interval m Pausa generalment llarga.

intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.

intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.

intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.

intestinal adj Referent a l’intestí.

íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.

intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.

intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboració intolerable.

intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.

intoxicació f El fet d’intoxicar-se.

intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.

intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.

introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.

introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.

intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.

intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.

inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.

inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.

inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.

invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.

invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.

invariable adj Que no presenta canvis. ‘Habitual’ és un adjectiu invariable.

invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.

invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.

invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.

invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.

inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.

inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.

inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.

invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.

invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.

investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.

investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.

investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?

invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.

invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.

invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.

invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.

involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.

iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.

iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.

io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.

iot m Embarcació de plaer.

ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.

irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.

ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.

irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.

irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.

irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.

irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.

irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.

irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.

irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.

irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.

irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.

isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.

islam m Religió fundada per Mahoma.

islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.

israelià, -ana adj i m i f D’Israel.

italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.

itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.

J

ja 1 adv Indica precedència respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessió. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.

jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.

jaguar m Mamífer carnívor americà semblant al tigre.

japonès, -esa 1 adj i m i f Del Japó. 2 japonès m Llengua japonesa.

jaqueta f Peça de vestir cordada per davant i amb mànigues, que cobreix el tronc, generalment fins més avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.

jardí m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jardí botànic.

jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jardí.

jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.

jardineria f Art de cultivar jardins.

jazz m Estil musical en què destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.

jeep m Vehicle tot terreny.

jersei m Peça de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.

jeure [var.: jaure] v règ Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.

jo pron Representa la 1a. persona del singular en funció de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.

joc m 1 Activitat lúdica o esportiva. El joc és molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de cafè. Un joc de cartes.

joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.

joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia més estimada de la marquesa.

joier, joiera m i f Persona que té una joieria.

joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professió, activitat de joier. Treballs de joieria.

jònec, jònega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.

jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.

jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.

jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolescència i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.

jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia té unes perspectives laborals molt fosques.

joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolescència i l’edat adulta.

jubilació f Situació de jubilat. L’edat de la jubilació.

jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.

judaisme m Religió fundada per Moisès.

judici [var.: *juí] m Acte en què un tribunal jutja algú. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.

judicial adj Referent als jutges. Una actuació judicial correcta.

judo m Esport de lluita en què es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.

jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.

jugada f Acció concreta dins d’un joc o una competició. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.

jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.

juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que té ganes de jugar. Un cadell molt juganer.

jugar v intr i règ Practicar un joc. Vols jugar? A què juguem?

juguesca f Aposta.

juliol m Setè mes de l’any.

julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.

jungla f Selva espessa de zones tropicals.

junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls més junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb màstic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deurà costar gaire.

junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.

juny m Sisè mes de l’any.

jupetí* m Peça de vestir, sense mànigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.

jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu càrrec damunt la constitució.

jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un compromís. Va jurar que no ho tornaria a fer mai més.

jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.

just, -a 1 adj Que obra amb justícia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per demà. Tot just acaba d’arribar.

justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.

justícia f El fet de donar a cadascú allò que és seu i allò que necessita. És de justícia reconèixer-li la llarga experiència que té.

justificació f Acció i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificació.

justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.

jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de justícia.

jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?

jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera instància.

juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.

K

karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.

kiwi m Fruita arrodonida de color verdós.

L

laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.

laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.

laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral

laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentació científica.

laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.

laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.

lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.

lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.

lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.

laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.

lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.

lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.

làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.

lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.

làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.

laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.

larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.

lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.

làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.

lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.

lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.

lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?

lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.

lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.

lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.

legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.

legislació f Conjunt de les lleis d’un país.

legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.

legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.

lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era “Endavant les atxes!”

lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.

lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.

lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.

lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.

lesbiana f Dona homosexual.

lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.

li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.

liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.

lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.

licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.

líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.

lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.

límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.

limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.

lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.

lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.

línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.

linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.

liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.

líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.

líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.

literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.

literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.

literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.

litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.

litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.

litre m Unitat de mesura de capacitat.

llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.

llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.

llacuna f Estany vora mar.

lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.

lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.

lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.

lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.

llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.

llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.

llagostí m Crustaci marí de color gris.

llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.

llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.

llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.

llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.

llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.

llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.

llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.

llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.

llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.

llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.

llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.

llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.

llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.

llanxa f Embarcació petita i lleugera.

llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.

llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.

llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.

llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.

llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?

llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!

llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.

llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.

llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.

llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.

llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.

llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.

llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.

llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.

llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).

llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.

llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.

llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?

llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.

llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.

llefiscós, -osa adj Enganxós.

llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.

llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.

llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.

llei f Norma dictada per l’autoritat.

lleial adj Fidel. Un amic lleial.

lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.

lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. És lleig com un pecat.

lleixiu m Líquid emprat en la neteja.

llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.

llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.

llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.

llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.

llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.

llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.

llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.

llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.

llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.

llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.

lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.

lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.

llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.

llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.

llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.

llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.

llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.

llest, -a adj 1 D’intel.ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!

llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.

lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.

lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.

lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.

lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.

lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.

lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.

lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.

llevant m Punt per on surt el Sol.

llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?

llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.

llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.

llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.

lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.

llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.

llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.

llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.

llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.

llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.

llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.

llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.

lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.

lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.

lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.

lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.

llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.

llimar v tr Polir amb la llima.

llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.

llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.

llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.

llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.

llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.

llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.

lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.

llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.

lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.

llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.

llistó m Tira estreta de fusta.

llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.

llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.

lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.

lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.

lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?

llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.

llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.

llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.

lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.

llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.

llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.

llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.

llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.

llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.

lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.

llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.

llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.

lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.

llucet m Cria del lluç.

lluent adj Brillant. Una estrella lluent.

lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.

lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.

lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.

lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.

lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.

llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.

lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.

lluna f Satèl.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.

lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.

llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.

llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.

local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.

localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. “Esgotades totes les localitats de la sessió de nit.”

localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.

locomotora f Màquina de tren.

locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. ‘Fer servir’ és una locució verbal que equival al verb ‘utilitzar’.

locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.

lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.

lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.

lona f Tela forta usada en la confecció de veles.

longitud m Llargada.

lot m Conjunt. Un lot de llibres.

loteria f Joc d’atzar.

lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.

lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.

lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.

luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.

luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.

les meves paraules

F

fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.

fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.

fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.

fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.

fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.

façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.

fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.

facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.

facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.

fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.

factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.

factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.

facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.

fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.

faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.

faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.

faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.

falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”

falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.

falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.

falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.

faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.

falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.

fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.

fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.

fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.

falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.

faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.

faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.

fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.

fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.

família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.

familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.

famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.

fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.

fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.

fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.

fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.

fang m Pasta que fa la terra quan és molla.

fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.

fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.

fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.

far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.

farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”

farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.

fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.

farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.

farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.

faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.

farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.

farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.

farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.

farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.

fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.

fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!

fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.

fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.

fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.

fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.

fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!

fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.

fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.

fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.

fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.

fatiga f Cansament.

fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.

fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.

fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.

faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.

fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.

fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.

favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?

favorable adj Que va a favor. Vent favorable.

fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.

fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.

feble adj Dèbil.

feblesa f Debilitat.

febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.

febrer m Segon mes de l’any.

fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.

fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.

federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.

feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.

feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.

feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.

feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.

feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.

feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.

feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.

felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.

feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.

felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.

felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.

felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.

feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.

fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.

femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.

femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.

femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.

feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.

feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.

fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.

fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.

fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?

fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.

ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.

ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç

ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.

ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.

fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.

fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.

ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.

ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.

ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.

ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.

ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.

ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.

ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.

ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.

ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.

fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.

fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.

fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.

festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.

fester* m Pila de llenya que crema: foguera.

festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.

festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.

fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.

fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.

fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .

fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.

fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.

fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.

fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.

fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.

fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.

ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!

ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.

ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.

fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.

fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.

fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.

figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.

figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.

figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.

figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.

fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.

fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.

filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.

filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”

filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.

filet m Tall de carn polit.

filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.

fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.

fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.

filmadora f Càmera de filmar.

filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.

filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.

filosofia f Ciència que estudia el pensament.

filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.

filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.

final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.

finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?

finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.

financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.

finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.

finca f Casa o terreny de propietat.

finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.

finestral m Finestra gran.

finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.

finestró m Porticó.

fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.

fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.

fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.

fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.

firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.

firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.

fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.

físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.

física f Ciència que estudia les lleis de la natura.

fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.

fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.

fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.

fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?

flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.

flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.

flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.

flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.

flassada f Manta de llit.

flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.

flautista m i f Persona que toca la flauta.

fleca f Forn de pa.

flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.

fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”

flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.

flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.

flexo m Llum de taula, de braç flexible.

floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.

flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.

flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.

florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.

floridura f Verdet.

florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.

florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.

floristeria f Botiga de flors.

flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.

flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.

flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.

fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.

fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.

fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.

foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.

foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.

focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.

fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.

fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.

fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.

foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.

foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.

foli m Full de paper de mida gran.

folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular

follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.

folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.

folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.

fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.

fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.

fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.

fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

fondària f Qualitat de fondo.

fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.

fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.

fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.

fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.

font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.

fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.

foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.

foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.

forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.

forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.

força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.

forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.

forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.

forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.

forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.

forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.

forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.

forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.

formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.

formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.

formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.

formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.

formatge m Aliment obtingut de la llet.

formatget m Tipus de formatge en porcions.

forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.

formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.

formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.

formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.

formiguer m Niu de formigues.

fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.

forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.

forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.

forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.

forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.

fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!

fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.

fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.

fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.

foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.

fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.

fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.

fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.

foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.

fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.

fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.

fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.

fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.

fotografiar v tr Fer fotos.

fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!

fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.

fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.

fracció f Part. Fracció decimal.

fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.

fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.

fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.

franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.

franc m Moneda de França i d’altres països europeus.

francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.

francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.

franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.

franja f Banda. La zebra té franges a la pell.

frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.

franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.

frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.

fraternitat f Germanor.

fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.

fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.

fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.

fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.

fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.

fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.

fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.

fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.

fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.

fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.

frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.

freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.

freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.

freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.

fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.

fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.

frigorífic m Nevera.

front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.

frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.

frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.

frontó m Lloc on es juga a pilota.

fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.

fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.

fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.

fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.

fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.

fruitera f Recipient per a la fruita.

fruiteria f Botiga de fruita.

frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.

fuel m Combustible pesant extret del petroli.

fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.

fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.

fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.

fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.

full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.

fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.

fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.

fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.

fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.

fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.

fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.

fumeral* m Xemeneia.

fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.

funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.

funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.

funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.

funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.

funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.

funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.

fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.

fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.

funeral m Ritual en honor d’un difunt.

funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.

furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.

furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.

furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.

fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.

furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.

furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.

furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.

fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.

fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.

fusta f Primera matèria extreta dels arbres.

fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.

fusteria f Obrador de fuster.

futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.

futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.

futbolista m i f Esportista que juga a futbol.

fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.

futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.

5

G

gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.

gai m Home homosexual.

gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.

gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.

gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.

galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.

galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.

galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.

gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.

gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.

galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.

gallina f Femella del gall.

galliner m Corral de gallines.

galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.

galta f Cada un dels costats de la cara.

galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.

gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.

gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.

gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.

gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.

gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.

ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.

ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.

ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.

ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.

ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.

ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.

garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.

garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.

garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.

gargamella f Gola.

gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.

gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.

gargotejar v intr Fer gargots.

garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.

garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.

garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.

garró m Turmell. Duia les mitges al garró.

garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.

garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.

gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.

gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.

gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.

gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.

gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.

gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.

gasosa f Beguda amb gas ensucrada.

gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.

gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.

gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.

gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.

gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.

gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.

gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.

gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.

gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.

gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.

gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.

gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.

geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.

gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.

gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.

gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.

gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.

gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.

gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.

gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.

gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.

gendre m Marit de la filla.

gener m Primer mes de l’any.

generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.

generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.

general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.

general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.

generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.

generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.

gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.

genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.

generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.

generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.

genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.

genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.

geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.

genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.

genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.

geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.

genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.

genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.

gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?

gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.

gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.

genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.

geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.

geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.

geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.

geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.

gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”

geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”

gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.

gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.

germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.

germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.

gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.

gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.

gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.

gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.

gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.

gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.

gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.

gimnàs m Local on es fa gimnàstica.

gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.

gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.

gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.

ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.

ginesta f Mata que fa unes flors grogues.

gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.

girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.

girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.

gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.

girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.

giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.

gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.

gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).

glaç m Gel.

glaçada f Gelada.

glaçar v intr Gelar.

glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.

global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.

glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.

globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.

glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.

glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.

glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.

gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.

gobelet m Recipient per tirar els daus.

goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.

gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.

gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.

golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.

golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.

1golf m Esport que es juga en camps de gespa.

2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.

golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.

goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.

goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.

gorra f Barret pla, generalment amb visera.

gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.

gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.

got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.

gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.

gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.

gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.

gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.

govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.

governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.

governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.

governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.

gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.

gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.

graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”

grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.

graduable adj Que es pot graduar.

graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.

gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.

graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.

graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.

graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.

gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.

gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.

gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.

gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.

gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

granat m Color vermell fosc.

grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.

grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.

graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.

granera* f Estri d’agranar: escombra.

granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.

granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.

granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.

grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.

grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.

grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.

grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.

gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.

grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.

gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.

gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.

gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.

gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.

gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.

gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.

grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.

grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.

gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.

gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.

gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.

gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.

gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.

grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.

greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.

greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.

greixós, -osa adj Que conté greix.

gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.

greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.

grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.

grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.

grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.

grip m o f Malaltia infecciosa.

gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.

gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.

groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.

groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.

groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.

grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.

gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.

gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.

gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.

gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.

grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.

grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.

gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.

gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.

grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.

guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!

guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.

guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.

guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.

guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.

guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.

guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat

guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.

guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!

guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.

guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.

guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.

guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.

guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.

guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.

guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.

guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.

guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.

guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.

guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.

guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.

guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.

guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.

guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.

guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.

guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.

guitarra f Instrument musical de corda.

guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.

guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.