Sonata en Do major, K.421

Sonata en Do major, K.132

Sonata en Fa major, K.541

Sonata en La major, K.208

September 10, 2023April 6, 2025

Ésser a través dels altres, l’ànsia per ser valorat

Instagram
Tots volem ser valorats i recorrem al que creiem que ens farà ser-ho.
Arriscarem la vida per fer-nos un selfie a un lloc interessant, un lloc “instagram”, ja sia uns quadres de Miró, un carrer, o un precipici on ens jugarem la vida (i alguns la perdran, fer fer la foto). Ens estimula més l’anticipació dels “likes” que obtindrem que no pas la contemplació.
Anirem tots a fer la Pica d’Estats, l’Aneto, el Montblanc, l’Everest o el K2 (polèmica dels escaladors que van passar al costat d’un ferit, vídeo, s’està omplint de caca), segons les nostres possibilitats, per poder dir que ho hem fet. 2024, diverses morts per dones obsessionades a fer els 14 8000. (Outside)
2023 Un poble de Vermont es veu assaltat a la tardor per fotògrafs i instagramers (BBC).
La gent fa trampa a les curses per poder dir que ha guanyat.

Turisme
Tots volem fer vacances on ens diuen que és interessant. Així, col·lapsem Roma, Barcelona, Paris. El problema de la massificació del turisme

La necessitat de ser atractiu
Volem ser valorats i tenir bon aspecte. Gimnàs, dieta, trastorns alimentaris, maquillatge i moda, mediació, cirurgia estètica, influencers.

2025 Un influencer contacta una tribu d’indígenes protegida per fer-s’hi fotos (BBC). La influencer Sam Jones va arrabassar un cadell de wombat de la seva mare (BBC).

September 8, 2023May 14, 2026

Regulació, sistema nerviós i conducta

La vida

Regulació hormonal. Els sentits, interacció amb senyals. Sistema nerviós, senyal, sistema, aprenentatge i memòria. Cordats i cervell trino. Conducta Cicles vitals, pautes de comportament. Moviment, conductes heretada, adquirida i aprenentatge, social, etiologia.

Regulació hormonal

Els organismes han de mantenir regulada la temperatura, el nivell d’aigua o de sucre, entre altres. La regulació hormonal regula i coordina els diferents processos de l’organisme amb substàncies que activen o inhibeixen la producció d’enzims. [funcionem con un conjunt d’aixetes, cosa que es correspondria una mica amb la teoria dels quatre humors dels antics]. Es tracta de de substàncies que no són generades a la mateixa cèl·lula sinó en altres cèl·lules especialitzades que les segreguen immediatament o les emmagatzemen fins que són requerides i passen a la sang. Poden ser proteïnes (insulina), isoprè, o esteroides [lípids] (gl. suprarenal, h.sexuals) fabricant-se en glàndules, el sistema nerviós central o en cèl·lules especialitzades de teixits com el budell. Regulen el creixement i funcions fisiològiques incrementant la producció d’enzims (transcripció mRNA) o activant-ne de ja fets.
Al s19 Berthold observa que la castració dels galls en disminueix l’agressivitat (1849). Edward Sharpley-Schafer veu que el nivell de sucre de la sang està regulat per les hormones insulina i glucagón, segregats pel pàncrees. Als insectes les hormones regulen la metamorfosi. A les plantes l’auxina actua sobre el creixement.

Hipotàlem-hipòfisi. L’hipotàlem enllaça el sistema nerviós amb el sistema hormonal a través de la hipòfisi. Segrega neurohormones que estimulen o inhibeixen la secreció d’hormones de la hipòfisi (glàndula pituitària). Controla la temperatura corporal, la gana, la set, la fatiga, la son i el ritme circadià.
(A.329) L’activació de la secreció es deu tant a la concentració de substàncies a la sang, fet que suposa una regulació feedback (excés de sucre → secreció d’insulina que el frena), com a un senyal del sistema nerviós (adrenalina) [resposta del cos a un estímul]. L’hipotàlem està en contacte amb el cervell (endomorfines pel dolor), activa els sistemes simpàtic i parasimpàtic, i segrega liberina i estatina que passen a la hipòfisi. Aquesta segrega unes altres hormones glandotròpes que activen les glàndules perifèriques (tiroides, pàncrees, suprarenal, sexuals). Regula la temperatura.
Glàndules sexuals: fabriquen els gàmetes, espermatozous i òvuls, així com hormones reguladores de caràcter i comportament sexual. La testosterona és una hormona que accentua els caràcters masculins i augmenta la massa muscular. Els estrògens són hormones femenines entre les quals hi ha l’estradiol que regula la formació d’òrgans sexuals femenins a l’embrió, i els cicles de fertilitat [ els dos tipus es troben en els dos sexes, amb efectes més o menys intensos].
Tiroides. Situada rere la tràquea segrega la tiroxina (iode+tirosina) a instàncies d’estímuls (emocions, fred, calor, llum, son, fam, fosca) que actuen sobre l’hipotàlem que ho passa a la hipòfisi. Té un paper fonamental en la diferenciació cel·lular i el creixement, així com en els reaccions a les emocions. Un excés crema greixos, puja el pols, la humitat i dóna un temperament alegre i excitable. En canvi un defecte disminueix el ritme metabòlic i el creixement i fomenta un caràcter apàtic.
Glàndula Suprarenal: Segrega l’adrenalina a instàncies no de la hipòfisi sinó de senyals del simpàtic que reclamen una reacció d’urgència (excitació provocable també per la cafeïna). S’inhibeixen les funcions digestives, augmenta la pressió sanguínia i el sucre [energia a punt]. La crosta suprarenal segrega aldosterona que regula l’equilibri la concentració de les sals actuant sobre la secreció de saliva i orina, corticosterona que regula el metabolisme de proteïnes i hidrats de carboni (ritme dia-nit, activitat, estat anímic).
Pàncrees: Regula el nivell de sucre a la sang. Mentre que el glucogen l’augmenta, la insulina el redueix [Els diabètics se l’han d’injectar. El nivell de sucre també és intervingut per la tiroides [estat general], la suprarenal (corticoides i adrenalina (reacció ràpida)).

Els sentits

Procés d’interacció, no metabòlic sinó mecànic o electromagnètic, amb l’entorn mitjançant els òrgans dels sentits, per regular d’altres processos del cos, en els superiors moviment i conducta sovint a través d’un sistema nerviós. [L’entorn supera el nivell de contacte químic. Informació. Les cèl·lules simples viuen depenent d’un medi favorable. Amb uns inputs assegurats, els organismes superiors desenvolupen un metabolisme i una regulació hormonal globals amb divisió del treball. El següent pas és actuar abans de l’alteració de les magnituds internes, és a dir, actuar davant les causes externes que provoquen aquestes alteracions. Això suposa uns òrgans capaços de recollir aquests senyals externs. Un organisme cec “interacciona” mecànicament amb una pedra que li cau i segurament mor, si l’organisme pot reaccionar a ones de llum, pot evitar-la. Amb l’aparició del sistema nerviós neix un nou tipus d’interacció. L’energia d’interacció entre l’objecte extern i l’organisme és rebuda pel sistema nerviós, processada i genera una resposta d’acord amb les pautes de conducta fixades al llarg de l’evolució. Així el comportament global de l’organisme NO ÉS LA SUMA de les interaccions físiques. La mateixa energia lluminosa sobre un organisme amb el SN espatllat només escalfaria el conjunt mentre que la conducta fixada al llarg de l’evolució pot desencadenar un moviment general posant en joc diversos músculs.]

Estímuls de les plantes
Responen a estímuls lluminosos, gravitatoris, de contacte o químics, que exciten membranes cel·lulars. El senyal es transmet (en la mimosa >50cm a 10cm/s) per potencials d’acció o transport químic. La reacció consisteix en moviments intracel·lulars (desplaçament de nucli o orgànuls com els cloroplastos davant la llum), canvi de lloc o tàxia (en protistos, algues, cèl·lules reproductores de falgueres que tenen capacitat de moviment) i moviment d’òrgans (canvis en la direcció de creixement, turgència) o tropismes. El fototropisme es manifesta en l’orientació de les fulles i direcció de creixement de la tija. El creixement de les arrels és geopositiu [cap a la gravetat] i el de la tija geonegatiu. Les nàsties són alteracions de la turgència sota contacte i les trobem a la mimosa, als estams i sobretot a les plantes insectívores que es poden tancar en 0.02 seg.

Sentits dels animals
[Pinillos, evolució dels sentits. Els organismes primitius van anar desenvolupant receptors, estatocists per la gravetat, a la llum (de la simple reacció a claredat foscor, a captar formes en els insectes, cefalòpodes i més tard els colors), l’oïda a partir dels estatocists. L’olfacte i el gust només existeixen en els insectes i vertebrats.]
Excitació de membranes celulars a partir d’un llindar. Quimioceptors, gust (dolç, salat, amarg, àcid), olfacte (1000 olors), vista, oïda). La captació de senyals es fa per òrgans especialitzats [cal aprofitar millor la informació perquè es disposa de mobilitat]. Les cèl·lules sensorials tenen una membrana amb un potencial en repòs de -60 a -120 mV. L’estímul despolaritza el potencial del receptor tot extenent-se fins al soma i l’axón des d’on es transmet sinàpticament a d’altres cèl·lules. Els quimioceptors es troben en els mol·luscs, artròpodes i vertebrats. Un molècula de substància estímul és fixada per una proteïna. El gust té un llindar d’estímul (>1016 mol/ml) més alt que l’olfacte (107 mol/ml en l’home i 102 en alguns animals) i només presenta quatre qualitats (dolç, salat, amarg, àcid) contra més de mil qualitats olfactives difícils de determinar.

Vista. Un fotó activa un fotoreceptor (canvi d’energia de rodopsina després de l’absorció), bastó o con, activant el nervi òptic. Es capta forma, color, moviment (combinat amb moviment muscular del cos) i distància (esforç enfocament).El sentit de la visió és la capacitat de reacció a vibracions electromagnètiques mitjantçant uns fotoreceptors sensibles a unes determinades longituds d’ona. La qualitat més simple de captar és la lluminositat (cucs de terra). La direcció demana un conjunt de fotoreceptors disposats en forma de cassola (vesícula òptica) (A.350D)[segons la direcció de la llum s’activen uns o altres], permetent la variació de la direcció captar el moviment. La percepció de la forma es pot aconseguir amb els ulls compostos, presents en insectes, crustacis i alguns mol·luscs, que consten d’un nombre d’ulls simples amb lent cuticular i cristal·lí, i també amb els ulls cambra dels vertebrats. Aquests deriven de la vesícula òptica on la reducció de l’orifici hauria permès un principi d’enfocament. L’ull com a aparell òptic consta d’un diafragma per variar l’obertura, la còrnia (lent convergent) i el cristal·lí com a lent biconvexa que enfoca la imatge a la retina segons la distància on es trobi l’objecte. Quan el globus ocular és massa gran i la imatge es forma abans tenim miopia que es corregeix amb una lent divergent. La hipermetropia és el cas invers. L’apreciació de la distància i relleu s’aconsegueix comparant les imatges dels dos ulls. La retina consta d’una densa capa de fotoreceptors, cons i bastons, (20 10⁶ per mm2) connectada a una segona capa de cèl·lules nervioses bipolars que després passa a una capa de cèl·lules ganglionars i el nervi òptic. Aquesta densitat permet un poder de resolució de 0.4′ al falcó o 2′ en l’home [Amb un camp visual de 54 graus suposa que tenim una pantalla d’uns 2000×2000 punts]. Els bastons receptors tenen rodopsina [proteïna] que es transforma (retinal-cis -> retinal-trans) quan absorbeix un fotó, tot activant ions Ca i canviant el potencial de la membrana de manera que en superar un llindar s’activa el nervi. Després la rodopsina torna a la configuració inicial [deu estar vibrant contínuament entre un estat i l’altre. Els diferents colors són percebuts pels cons que reaccionen de diferent manera segons les longituds d’ona. Amb tres tipus de cons diferents tindríem els tres extrems del triangle dels colors. Sabem que l’objecte està immòbil quan la imatge varia pel desplaçament de l’ull perquè el sistema nerviós combina la informació del moviment muscular amb la visual [quan movem el cap “espera” un desplaçament de la imatge]. El mateix mecanisme [esforç d’enfocament de l’ull] fa que interpretem com a gran un objecte gran que es veu petit perquè està lluny.
Oïda. Vibracions de membranes com el timpà, cèl·lules ciliades connectades a neurones. La informació sobre la posició del cos s’obté a través de cilis externs o vesícules que contenen corpuscles mòbils que actuen sobre uns receptors o altres de la vesícula segons la posició. El sentit de l’oïda es basa en la velocitat del so en artròpodes i en variacions de la pressió en els vertebrats. A l’home les vibracions són recollides per l’orella fins a la membrana del timpà (oïda externa) d’on es transmeten les vibracions per una cadena d’ossos (oïda mitjà) fins a l’oïda interna on són recollides per unes cèl·lules ciliades (¸15.000) connectades a neurones. L’oïda humana abasta un ventall de freqüències de 16Hz a 20.000Hz amb un nivell màxim entre 500-3000. D’altres sentits mecànics són els del tacte o pressió. També hi ha percepció de la temperatura, dolor i informació interna com la posició de les articulacions, el seu moviment o l’esforç muscular que s’està fent per vèncer una resistència.
[quins altres sentits hi ha? els ratpenats?]

Sistema nerviós

Conjunt de neurones formant una xarxa. Procés de relació entre entrades sensorials i sortides motores per transmissió de senyals d’acord amb els pesos de la xarxa. Coordinació. Variació dels pesos: aprenentatge.
[La cèl·lula regula els processos metabòlics per la concentració de substàncies necessàries i els nutrients de l’entorn. Hi ha un contacte químic. L’organisme ha de coordinar un gran conjunt de cèl·lules i un entorn més complex enriquit per la informació que aporten els sentits.]

Senyal.

Ara el contacte pot ser “a distància” captant variacions en la pressió de l’aire (vibracions de l’objecte origen), part de l’espectre electromagnètic emès pels objectes de l’entorn, o bé partícules químiques característiques despreses per l’objecte i transportades per l’aire. Aquí no es contacta amb una partícula d’aliment a engolir sinó amb un senyal a processar. Això suposa l’existència d’un sistema nerviós que comença a aparèixer, encara que de manera molt simple, després dels celenterats. El SN recull senyals, les passa a la CPU i envia ordres d’activació als òrgans. Només en tenen els animals perquè només els animals amb moviment tenen capacitat de moure’s, de reaccionar]. Així cada cèl·lula nerviosa és un node que recull informació d’una o vàries cèl·lules nervioses/receptors, el condueix llarga distància i el transmet a una o vàries cèl·lules o efectors [inductor de moviment. Es forma una immensa i complexa xarxa neuronal].

Evolució del psiquisme
El sistema nerviós comença als celenterats com un generador de polsos i després passa a una xarxa central amb separació de procés automàtic i resposta a estímuls externs. El nombre de neurones estimat:

Insectes: de 10³ a 10⁵
Crustacis de 10⁵ a 10⁶
Pop 0.5 a 1 10⁹, tenen part de les neurones distribuides als tentacles.
Peixos de 10³ a 10⁶
Amfibis de 10⁵ a 10⁶
Rèptils: de 10⁵ a 10⁶
Aus: 10³ a 10⁶ (cervells relativament grans en proporció al cos)
Gossos: 70 a 500 10⁶
Ésser humà: 86 10⁹, unes 100 vegades més que un pop

Primitius: (celenterats), SN ganglionar en escala al voltant del tub digestiu (cucs, mol.luscs i artròpodes).
Cordats: SN central amb cervell:
- i) C.Anterior (olfacte) → telencèfal i diencèfal (córtex que evoluciona paleocórtex olfactori, arquicórtex de telencefalització sensorial i neocórtex associatiu
- ii) C. Mig (vista) → Mesencèfal
- iii) C.Posterior (equilibri) → Cerebel i bulb raquidi

(Pinillos parla de l’origen del psiquisme com de capacitat d’adaptació, més enrere que el tractament d’informació. Tenim tàxies i tropismes a plantes i animals. El parameci presenta un moviment coordinat dels cilis)
Als celenterats apareix un sistema nerviós reticular. Als Plathelmintes o cucs plans comença la diferenciació del sistema nerviós amb l’agrupament de cossos en ganglis disposats al llarg d’una mena d’escala i tres tipus de neurones, eferents cap als músculs, aferents dels receptors i connexions. Això suposa una jerarquització.
En els mol·luscs i artròpodes es forma una mena de cervell a partir d’un gangli. El sistema nerviós està segmentat al llarg del tub digestiu seguint els anells del cos. Tot i que poden presentar conductes tan complexes com la construcció de formiguers o la comunicació en les abelles, les parts del cos (anells) encara tenen independència respecte del cervell. Els mol·luscs ja es poden sotmetre a condicionament simple, clàssic o operant. Un calamar necessita una fibra d’un diàmetre de 650 10-9 m (0.65 mm) per transmetre a una velocitat de 25 m.p.s. [què és aquest m?] mentre que als mamífers disminuirà 2000 vegades.
Amb els cordats i l’esquelet comença el veritable control centralitzat. D’una banda la medul·la quedarà encapsulada a la columna vertebral i de l’altra el cervell es desenvoluparà a partir de tres protuberàncies inicials. El cervell anterior donarà lloc al telencèfal (còrtex) i diencèfal (Hipotàlem i hipòfisi)[Olfacte]. El cervell mig al mesencèfal o “peduncles cerebrals” [connexió nervi òptic?]. El cervell posterior al cerebel i bulb raquidi [Equilibri]. El desenvolupament fou desigual ja que mentre els peixos necessiten un bon sentit de la vista i de l’equilibri, no fou fins que començà la vida terrestre (amfibis i rèptils), que l’olfacte [medi gasós amb moltes propietats diferents a ensumar] va ser important i van créixer els hemisferis del telencèfal.
En els mamífers, començà el desenvolupament del còrtex a partir del bulb olfactori (paleocòrtex). Per poder integrar la creixent informació sensorial que desbordava les possibilitats del tàlem va aparèixer l’arquicòrtex amb àrees per la vista, l’equilibri o la motricitat. De la necessitat d’integrar i relacionar les diferents dades sensorials va néixer el neocòrtex o còrtex associatiu, sense connexions sensorials, una àrea lliure destinada a relacionar informació.

Transmissió del senyal nerviós
En repòs les cèl·lules tenen un potencial (entre el plasma i el líquid extracelular) entre -55 i -110 mV. La membrana funciona com un condensador entre dues solucions salines, de 6 nm de gruix. Aquest condensador es carrega traient fora ions K+ contra el gradient elèctric ( transport actiu). Sota un estímul o excitació, aquesta situació de repòs es torna inestable i es desencadena un potencial d’acció que despolaritza la membrana fins a +30mV tot recuperant després la situació de repòs inicial. Aquesta excitació en un punt de la membrana es transmet al llarg de tota la cèl·lula. [amb la mateixa llei del tot o res] que evita el debilitament del senyal [amplificació]. Després d’una excitació la cèl·lula no es pot tornar a activar fins que recuperi la polarització, durant uns 4 10^-3 s [aquesta seria la unitat de temps fisiològica?]. El senyal es va transmetent per les fibres formades per nòduls de Ranvier. Al final de l’àxon hi ha un cap que conté vesícules amb acetilcolina (Ca++) que es desprenen en rebre el senyal i són captades per la membrana de la dentrita de la cèl·lula en contacte (sinapsi química) alliberant-se després i tornant a l’emissora. Aquest mecanisme fa l’efecte d’amplificació del senyal, efecte de vàlvula que només deixa passar senyals en el sentit axon → dentrita, i capacitat de modificació de l’eficàcia de la transmissió ( capacitat d’aprenentatge, memòria) [xarxes neuronals]. El cap de l’àxon pot estar dividit de manera que transmeti l’impuls a diverses cèl·lules nervioses (principi de divergència) [no es debilita]. Així les fibres aferents [sentits], després d’entrar a la mèdula espinal informen diverses cn i queden informats n.motores (reflexos), el cerebel i la crosta cerebral. Aquesta xarxa múltiple té diferents mecanismes d’excitació, suma d’impulsos, realimentació (quan s’excita un múscul s’inhibeixen els antagonistes). El senyal es transmet sempre en la mateixa direcció (de dentrites a axon).

Sistema Nerviós
Les cèl·lules nervioses sempre formen part d’un sistema que, en general, acompleix la funció de coordinar les funcions dels òrgans juntament amb les hormones, i estableixen un vincle entre els sensors i els efectors (músculs).
En els celenterats hi ha unes xarxes simples que distribueixen el senyal en totes les direccions i on s’observa la producció d’impulsos rítmics (moviments natatoris de les meduses, digestió actínia), és a dir, activitat espontània en absència d’estímuls externs.

Sistema nerviós als cordats
Gangli=cossos cel·lulars, nervi=axons, medul·la espinal=(nervis sensibles i motors, sistema vegetatiu autònom =(simpàtic (activació) + parasimpàtic (relax)), xarxa formada per tronc cerebral i encèfal.
En els animals superiors les cèl·lules es disposen agrupant els cossos cel·lulars en ganglis que formaran centres aïllats i els axons conductors en nervis. Se separen les vies aferents [input sensorial] i eferents [output motriu]. Aquesta organització general constitueix un sistema nerviós central. Seguim trobant producció de patrons d’impulsos juntament amb una complexa organització jeràrquica de nivells d’activació amb mecanismes d’autoregulació. Algunes cèl·lules s’alteren segons la freqüència d’activació [entrenament d’una xarxa neuronal]. [Topologia a tenir en compte en la recerca de xarxes neuronals]. Hi ha moltes neurones, 10¹¹ i cada una rep inputs de moltes altres, entre 10³ i 10⁵. Això vol dir que és possible connectar dues neurones qualsevol amb només quatre sinapsis (10¹⁶ accessibles) amb un promig de 10⁴ connexions) (PDP:4). Als vertebrats el sistema nerviós consta de les parts següents:

Encèfal
- cervell anterior (telèncefal): Ganglis Basals, Escorça cerebral (substància gris amb unes 15 10⁹cèl·lules, medul·la o substància blanca connexions. [2]
- cervell Intermig o diencèfal: tàlem (conex. vies sensibles), Hipotàlem (metabolisme i SN autònom), Hipòfisi i glàndula pineal. [3]
Tronc cerebral [4]
- C.Mig o Mesencèfal [5]
- Protuberància [6]
- C.Posterior o cerebel, orientació en l’espai [8]
- Bulb raquidi, connexió encèfal i medul·la espinal [7]
- 12 parells de nervis, òrgans sensorials i cap
Medul·la espinal (substància gris interna) [9]
- 31 parells de nervis raquidis: sensible i motor
- SN nerviós autònom o vegetatiu (ganglis): S.simpàtic (activació), S.Parasimpàtic (relaxament)
Sistema nerviós intramural, independent del SNC, cor, intestí, veixiga ¦

[El 1960s Paul D. MacLean va proposar el model del cervell trino, que ara no es considera vigent, però que dóna una visió simplificada:

Complex reptilià format pels ganglis basals [i el cerebel] corresponent als instints primaris.
Sistema límbic, paleomamífer associat amb els primers mamífers i corresponent a les emocions.
Complex neomamífer, el neocòrtex, associat amb el pensament racional.

(WK emocions). Quan van aparèixer els mamífers actius a la nit, l’olfacte va passar a ser més important que la visió. Això els permetia sobreviure mentre els rèptils dormien. Se suposa que això va desenvolupar l’emoció i la memòria i finalment aquestes rutes de l’olfacte van donar lloc al sistema límbic.

Sensibilitat

Area Cortical de Motivació Impuls d’actuar [PLA – PROGRAMA]
Ganglis Basals/Cerebel
Tàlem, motricitat dirigida
Escorça motora
Tronc cerebra, motricitat de suport
Interneurones espinals, EXECUCIO
Neurones motores α i γ → músculs

En principi es distingeix entre el SN vegetatiu que controla els òrgans interns i el somàtic [músculs voluntaris]. Hi ha un SN vegetatiu perifèric (A.377) amb ganglis (nou cos cel·lular) entre la medula i els òrgans (ex. intestí) de manera que distingim entre neurones preganglionars (medul·la → gangli) i postganglionars (gangli → òrgan). El sistema simpàtic fa una excitació difusa mentre el parasimpàtic activarà el contrari però de forma localitzada. Així es regulen reflexos viscerals, cutanis i intestinals. Hi ha centres superiors a l’hipotàlem i sistema límbic (influència de les emocions en els processos digestius) que actuen en combinació amb les hormones. [Davant d’un perill] el sistema simpàtic activarà el cor, mobilitzarà glucosa i interromprà l’activitat del sistema digestiu. [Després] El parasimpàtic reduirà el ritme cardíac i tornarà a activar la musculatura intestinal i glàndules digestives.

Les vies sensorials condueixen els senyals sensibles dels òrgans a la medul·la espinal (1a neurona) on una 2 neurona les connecta al tàlem o cerebel. Una 3a neurona passa el senyal a l’escorça. Tant el tàlem com l’escorça té diferenciades les zones corresponents a cada receptor i es parla de camps de projecció sensorials. Uns camps sensorials secundaris estan relacionats amb la interpretació (identificació, aprenentatge, memòria) de la percepció. El tronc cerebral regula motricitat de posició que segueix funcionant inclús amb l’animal sense cervell. La motricitat dirigida (moviment voluntari) parteix d’un estímul a un hemisferi de l’escorça on es poden localitzar zones específiques (gir de cap, cames) que causarà el moviment corresponent a l’altra meitat del cos. La motricitat de posició [moviment general] s’adaptarà a aquesta acció.

Les vies motores surten del cervell amb l’ordre d’activació fins al segment de la medul·la espinal d’on es connecta amb el múscul. Els moviments reflexos no arriben al cervell sinó que s’originen en algunes connexions entre neurones aferents i eferents que tenen lloc a la mateixa medul·la espinal obtenint així respostes ràpides i fixes.

Aprenentatge i memòria. Memòria distribuïda

El SNC fa una funció integradora a més del control separat d’òrgans. A mesura que avança l’evolució l’àrea de l’escorça cerebral inespecífica, és a dir, integradora i no fent una feina concreta, és cada vegada més important. Entre ells hi ha el ritme circadiari son-vigília. Es important la fase del son REM (Rapid Eye Movement) durant el qual es mou l’ull i baixa molt l’activitat muscular [procés de les vivències diàries?]. La consciència només es pot estudiar introspectivament, tot i que per estudis de lesions cerebrals s’ha pogut veure que l’hemisferi esquerre és la base neuronal de la consciència (el que s’observa amb l’hemisferi . esquerre i va al dret, no pot ser anomenat). Sembla que l’hemisferi esquerre està relacionat amb el llenguatge i el dret amb l’orientació espacial. L’aprenentatge i la memòria encara estan poc estudiats. Es distingeix una memòria sensorial que dura <1s. [buffer del perifèric], una memòria primària que guarda uns segs. informació verbal (hi té un paper una proteïna) que per entrenament i repetició passa a la memòria secundària, de gran capacitat i llarga durada (minuts o anys) amb recuperació lenta. Quan l’entrenament ha estat molt intens es passa a una memòria terciària de recuperació ràpida i pràcticament permanent. La memòria que suporta l’aprenentatge d’hàbits i reconeixement de patrons és distribuïda (PDP), no simbòlica.

Conducta

Introducció
[Tenim la “vida” de les cèl·lules, refent les proteïnes que es desfan, duplicant-se per mantenir els teixits. Quina és la “vida” dels organismes? Què els passa i què fan? Diferents actes com moviment, posició o segregació química, heretats, o adquirits en funció de l’estat interior i l’entorn (coordinació nerviosa) (i a l’entorn hi ha d’altres organismes, en especial) per garantir els processos bàsics de l’organisme (reproducció, creixement, metabolisme).
Etiologia [Del metabolisme i reproducció de la cèl·lula inicial immersa en l’entorn perfecte de la sopa orgànica hem passat a organismes pluricel·lulars que desenvolupen teixits i òrgans amb una divisió del treball, autoregulats per hormones i una integració nerviosa entre els senyals dels sensors i els músculs. Però a més de tenir òrgans especialitzats per moure’s, captar aliment, digerir-lo, protegir-se d’enemics, etc, els animals tenen incorporades unes pautes de comportament que no són simples reaccions per contacte amb el medi o reflexos, són seqüències d’accions encaminades a aconseguir un fi. Part d’aquest comportament s’adquireix per herència genètica (instint) mentre que l’altre és fruit d’un aprenentatge. Aquí començaria el que es podria anomenar herència cultural, que es superposaria a l’herència genètica pura, amb el benentès que la simple herència genètica no garanteix la vida, cal un medi favorable. Però un entorn “educador” és més que un entorn favorable metabòlicament.]

Cicles vitals
Visió global de la conducta animal. De major a menor, els processos d’un animal serien els següents, cada un d’ells contenint l’inferior:

Procés lineal de naixement, creixement, maduresa i mort (i reproducció).
Processos estacionals (període anual) com hivernació, migració, aparellament.
Processos diaris: repòs, obtenció d’aliment. Hi ha un ritme cíclic de son i vigília [no igual per a tots. No tots els animals dormen de nit, d’altres tenen cicles estacionals com els ossos que hivernen. Però sembla clar que, els organismes superiors “descansen”. Les amebes van funcionant la sopa orgànica de manera contínua. Dormen les formigues? Comença el ritme cíclic quan són necessaris els sentits per dur a terme una activitat coordinada amb els senyals que es reben del medi?]

Pautes de comportament
Cada acció estacional o diària (aparellament, metabolisme) es duu a terme segons una pauta de comportament (seqüències d’accions) que se superposa a la “fisiologia vegetativa”. La pauta de conducta té en compte l’hàbitat (geografia d’aliment, refugi, perill, identificació de coses), els altres membres del grup (competència, protecció mútua) i pot ser:
i) resultat d’un contacte químic (sopa orgànica).
ii) resposta heretada o apresa sota un senyal nerviós extern (el món codificat en informació, senyals de primer ordre) o intern (motius de gana, set, agressivitat, sexe).

tàxies i motricitat de coordinació (caminar, vol).
conductes instintives per a l’estratègia de caça, aparellament, migració.
conducta (heretada) modificada per un aprenentatge d’habituació, sensibilització o condicionament clàssic i operant. [Podríem dir que cada estímul busca en el repertori d’instints la resposta que toca]. (Senyal, un nou tipus d’interacció objecte/energia-informació/organisme, que difereix de la suma d’interaccions sobre els àtoms en tenir un sistema (SNerviós) que tracta aquesta energia com a informació per desencadenar una conducta).

[Cada senyal i resposta de l’etiologia es podrà reduir a la fisiologia dels sentits i motricitat corresponent. En termes antropològics diríem que hi ha una infraestructura pel que fa a la nutrició i reproducció (estratègies de caça i aparellament), una certa estructura en l’organització del grup o ramat (líder, paper del mascle i les femelles) i una superestructura cultural pràcticament nul.la. En nivells decreixents tenim:

Fisiologia dels òrgans, processos de Reproducció, Creixement, Metabolisme, regulació hormonal, sistema nerviós, Moviment.
Bioquímica de la cèl·lula, Metabolisme, Catabolisme, Anabolisme amb biosíntesi, moviment i transport, duplicació DNA i còpies RNA.
Físico-química

[Quina seria la simulacio de la vida d’un animal?

i) Organisme i entorn en paràmetres i equacions d’evolució.
Per exemple a l’entorn cicles dia-nit, estacions i temperatura, senyals lluminosos i olfactius d’objectes, contacte amb objectes. A l’organisme concentració de sucre, sals, receptors mecànics, dolor [ex. cama: repòs, activació, dolor], cicles metabòlics amb temps de consum.
ii) Repertori de programes input-procés-output (inicialment innats). Exemple: dolor -> reflex evitació, senyal de menjar -> secreció salival-aproximació per caça, senyal hormonal de fertilitat -> conducta d’aparellament.
iii) Evolució en el temps. Al llarg de la vida es van rebent inputs 1), es reacciona amb la conducta 2). La resposta modifica el medi, l’organisme evoluciona sol i en dependència de la resposta i l’exercici de ii fa que es modifiquin els programes d’actuació o bé que n’apareguin de nous (conducta apresa).

[En l’home H0000 també hi haurà:

Un cicle vital amb etapes i ritmes estacionals i diaris (l’etapa infantil és molt més llarga, els ritmes estacionals ja són més convenis culturals -vacances- que naturals).
Pautes de comportament on i) Es processen senyals de segon ordre, ii) hi ha una motivació cultural -expectatives-, iii) Les accions sobre el medi es fan en l’estructura de divisió del treball de la societat. iii) hi ha herència i comunicació cultural. iv) Hi ha propositivitat.
En definitiva, un estímul no busca l’instint adequat en el limitat repertori de l’espècie sinó que s’inscriu en el model del món del subjecte, en les expectatives creades per la seva història personal en un cert entorn sociocultural. la conducta dependrà menys dels estímuls i més de la història personal.
Les expectatives si projectes a llarg termini es descomposen en petites unitats [sèries encaixades] on entorn + situació interna configuren una acció a resoldre per càlcul, fugida, etc.
Cada reacció té el seu corresponent a nivell de xarxa neuronal alhora que es pot veure com dues xarxes nervioses (SNC, SNA) intentant controlar el sistema de musculatura esquelètic i visceral. Després, com en els animals, hi haurà la fisiologia (BM200) i la bioquímica (B1200).

Moviment
Procés de d’òrgans (músculs) amb canvi de posició o desplaçament de l’organisme en l’entorn. Creixement plantes, moviments autònoms (orientació fulles, budell, cor), moviments reflexos, locomoció per retropropulsió, rem de cilis, vol, salt, marxa.
(A.389) (A les plantes es basa en creixement de teixits i òsmosi) (Animals → moviment de cada cèl·lula, filaments, cilis, desplaçament d’actina i miosina per activació de Ca+ consumint ATP) Es distingeix entre músculs ràpids i lents. Activacions poden provocar un tètanos on la força muscular és quatre vegades la normal. Hi ha moviments autònoms que es basen en condicions internes. A les plantes hi ha l’orientació de les fulles o l’enganxament de les heures. En els animals hi ha la motricitat del budell prim i l’activitat cardíaca basada en el ritme sinusal. Els moviments reflexos són regulacions estímuls resposta.
Formes de Locomoció. A l’aigua es desplacen per retropropulsió meduses i cefalòpodes, per rem d’extremitats crustacis, insectes, granota, castor o pingüí, per moviment ondulatori de tot el cos (anguila) o les aletes (peixos). El vol s’ha desenvolupat igual en insectes, rèptils, aus i ratpenats. A part del planejament, el batre les ales, que demana una forta musculatura i un perfil adequat, el moviment cap avall impulsa el cos amunt i endavant, tot replegant-se l’ala per recuperar la posició inicial. El colibrí oscil.la les ales com un helicòpter. Per terra el desplaçament pot ser per reptació peristàltica en els cucs (es recolza on el cos es fa gruixut), reptació basal als caragols i r.serps. Els vertebrats caminen recolzant alternativament les diferents extremitats. Les llagostes salten amb les potes de darrera.

Conducta heretada
Instint: Moviments i accions ordenats per aconseguir un fi desencadenats per estímuls interns (gana, hormones, estat de creixement) o externs (motivació). Jerarquitzats en graus creixents de complexitat. Fixat al codi genètic. Són respostes fixes a estímuls fixes. Coordinació hereditària, tàxia (orientació sota estímul extern). B2920.1.OS Equilibri, prensió d’objectes, caça, aparellament, migració.
(A.403) L’instint seria “un mecanisme nerviós jeràrquicament organitzat que reacciona davant d’uns impulsos desencadenants, tant interns com externs, responent amb uns moviments ben coordinats destinats a la conservació de la vida i de l’espècie”. La coordinació hereditària (moviment instintiu) és una seqüència complexa de moviments pròpia de l’espècie amb un marge de variació més petit fins i tot que els caràcters morfològics (ex. moviment de festeig dels ànecs, agafar un objecte, caçar una mosca amb la llengua una granota). La tàxia és un moviment d’orientació desencadenat per un estímul extern (ex. orientació de la granota abans de caçar la mosca per una granota).
La motivació (A.404), el desencadenament de l’acció es pot deure a factors interns:

Estímuls sensorials interns: la gana es basa en l’excitació d’unes cèl. que reaccionen davant d’una determinada concentració de glucosa o sal a la sang. El llindar de l’estímul pot variar segons si la necessitat ha estat molt satisfeta (puja) o fa temps que està pendent (baixa).
Les hormones.
Els ritmes endògens, circadians (ritme dia-nit, freqüència de cant dels ocells) o circanuals (reproducció, migracions, acumulació de reserves).
Estat de maduresa. L’animal reacciona de diferent manera segons l’edat.
Història prèvia a l’acció: Experiències anteriors amb èxit reforcen la resposta i viceversa [on s’acumula aquest aprenentatge?]
Els factors externs poden ser:
Estímuls. Primer es detecten patrons d’estímuls que són aplegats en un acumulador. Després són comparats i avaluats d’acord amb les necessitats internes.
Influències ecològiques
Influències cícliques

(A.410) Les cadenes d’accions instintives tenen una jerarquia que va des d’instints d’ordre superior (apetència de migració primaveral) [caça, reproducció], desencadenats internament per una hormona que se subdivideixen en varis d’ordre inferior (Recerca del territori, lluita amb rivals) [moviment d’aproximació, ritual de festeig] condicionats per factors interns i externs com poden ser les condicions de l’entorn i que després, es descomponen en coordinacions hereditàries (cop de bec, mossegar, córrer)[moviment coordinats d’extremitats en arrossegar-se o sacsejar el cap] i finalment en moviment muscular (on encara podríem distingir un centre per l’extremitat sencera, una altre pels diferents radis d’uan aleta, els feixos de fibres musculars d’un radi i finalment la neurona motora d’un únic feix de fibra muscular).
La base genètica de pautes de comportament així com la seva localització cerebral s’ha pogut comprovar en animals sense aprenentatge que presenten un comportament determinat (amenaça, atac, fugida) per estimulació cerebral directa a diferents punts de la crosta. Es pot veure que els diferents estímuls que poden desencadenar unes accions són agrupats i avaluats.
El comportament heretat es basa en informacions acumulades al llarg de la filogènia i fixades al material hereditari [un gen que genera una proteïna per sintetitzar una hormona d’acord amb el ritme de les estacions?] A més de la paleontologia morfològica hi hauria una paleontologia etiològica A.425. Hi ha proves que la fixació genètica de pautes de comportament constitueix un avantatge. Així s’observen pautes similars en espècies diferents emparentades filogenèticament], constituint una memòria de l’espècie. Té l’avantatge d’una resposta ràpida amb la contrapartida la rigidesa; funcionarà bé en condicions de vida estacionàries.
Migracions. al s19, Audubon a Amèrica, Hans Christian Mortensen i Hans Christian Cornelius Mortensen que marquen els ocells amb anells, aporten coneiement sobre els patrons de migració. Nikolai Przhevalsky i Vladimir Kovshov ho fan pels mamífers a l’Àsia. Es troba que hi ha un coneixement innat de les rutes que pot ser modificat amb l’aprenentatge. Why animals Don’t Get Lost. Kathryn Schulz (New Yorker 201/04/05)

Les aranyes teixeixen estructures complexes. Els castors construeixen preses que alteren hidrologia de rius sencers, amb una lògica estructural sofisticada, sense cap aprenentatge. De manera similar, les tèrmites erigeixen estructures de diversos metres amb sistemes de ventilació que mantenen temperatura i CO₂ constants, tot coordinat sense cap plànol ni lideratge central. És intel·ligència distribuïda codificada genèticament.
Molts ocells hereten orientació per fer migracions de milers de quilòmetres (els polls de cucut, a més d’expulsar els altres ous del niu, volen a l’Àfrica to sols). Les tortugues marines neixen a una platja, passen dècades a l’oceà i tornen a desouar exactament a la mateixa platja on van néixer, guiant-se per la signatura magnètica única del lloc. Les llagostes espinoses fan migracions submarines en fileres de fins a 65 individus, cadascuna tocant la de davant, navegant amb una brúixola magnètica interna de precisió sorprenent.
Les abelles realitzen la famosa dansa waggle, un sistema de comunicació simbòlica innat que transmet a les companyes la direcció exacta i la distància d’una font de menjar respecte a la posició del sol, compensant fins i tot el moviment solar durant el vol. És essencialment un llenguatge abstracte heretat.
El cuc de Gordius (o cuc de cabàs) manipula el sistema nerviós del seu hoste (un grill) per induir-lo a llençar-se a l’aigua quan el cuc necessita reproduir-se, tot i que això mata el grill. Certes vespes parasitoïdes injecten verí en zones neurològiques precises de les seves preses per paralitzar-les sense matar-les, preservant-les vives com a provisions fresques per a les larves.

Conducta adquirida i aprenentatge
Moviments i accions fixats [en pesos de la xarxa neuronal] per habituació, sensibilització, condicionament clàssic (associació estímul neutre a un real), condicionament operant (reforç o atenuació). Adapta respostes a entorns (estímuls) més concrets i variables que els instints fixes. Es una memòria no simbòlica, distribuïda. La conducta heretada està fixada genèticament i permet una resposta ràpida. En l’aprenentatge tenim una experiència individual gravada al SNC, una memòria individual [alteració de les connexions neuronals? on es grava la informació?].
Diferents tipus d’aprenentatge poden ser l’habituació (quan es repeteix un estímul sense conseqüències) o sensibilització segons si baixa o puja la reacció a un estímul:
El condicionament clàssic crea una resposta a un estímul inicialment neutre per associació (Pavlov, gos, os i campaneta, 1891). s19 Douglas Spalding (1841-1877) estudia la conducta dels animals, innata i adquirida i assenyala l’efecte Baldwin, quan la conducta adquirida és un avantatge per a la supervivència en l’evolució.
El condicionament operant reforça una tendència ja existent. Skinner, observa que un animal que havia accionat una palanca de menjar, era capaç de repetir-ho. Throndike creia que així es podrien explicar la majoria de conductes d’animals que semblen intel·ligents, simplement la repetició del que s’ha trobat per atzar. (Skinner). L’aprenentatge pot ser per assaig i error (premi i càstig), per entrenament motor (repetició d’un moviment fins que es domina ex. ballar o conduir).
Però Wolfang Köhler, estudiant ximpanzès en captivitat notarà que són capaços de solucionar problemes, és a dir que tenen un propòsit [una pregunta, depassa l’assaig i error]. Fan servr un pal o apilen capses per abastar un objecte inaccessible. A partir de 1970, l’etologia considerarà també la genètica i l’ecologia. Hi ha aprenentatge per observació o imitació (simis), per intel·ligència. En els vertebrats és una tendència heretada la curiositat d’explorar nous materials i comportaments, tendència que va desapareixent amb l’edat. El joc és un altre aspecte de la curiositat i l’aprenentatge per assaig i error present en alguns mamífers. L’empremta és una conducta que només es pot adquirir en una fase sensible, sovint curta, i que després queda fixada irreversiblement. (Konrad Lorenz estudia aprenentatge adquirit en ocells i assenyala l’existència de la empremta, l’adquisició d’una conducta que té lloc a una edat determinada. Tinbergen, el ritual de festeig del peix espinós. )
Alguns vertebrats presenten capacitats d’aprenentatge superior similars a les de l’home: memòria (elefant, cavall), concepte d’igual i diferent, número en aus i mamífers i algunes nocions verbals en primats. A vegades hi ha pautes de comportament desencadenades per estímuls ja difícils d’identificar. Domesticació.

[Emocions. Indicis d’emocions en insectes, BBC, ex les mosques busquen aliment més intensament si pateixen gana. Hi ha indicis que poden patir dolor.]

Conducta social
Conducta pròpia de relacions entre organismes. Divisió del treball, competència, agressivitat, territori, comunicació.
Alguns espècies constitueixen societats, que poden ser anònimes quan no hi ha papers individuals (a vegades agrupacions obertes com ramats o bancs de peixos, o tancades i identificables per l’olor com clans de rosegadors, estats d’insectes, o individualitzades amb jerarquies. Presenten avantatges d’organització i divisió del treball com poden ser la defensa dels enemics, caça en comú, cura comunitària de les cries, construcció de refugis.
L’agressivitat intraespecífica es basa en la rivalitat per triar parella, i serveix per garantir la salut de l’espècie en la reproducció. Hi ha un comportament d’amenaça (l’antílop mostra les banyes) que anticipa la lluita i un d’exhibició (l’antílop mostra els flancs, la mida). Alguns combats estan ritualitzats en pautes fixades.
Els territoris es denfensen contra competidors de la mateixa espècie i poden ser per reproducció i/o alimentació. El territori es pot delimitar per l’olfacte amb excrements i orina, òpticament (maques als arbres dels ossos), o acústicament (aus).
Llenguatge. Algunes espècies (en societat) presenten alguna mena de comunicació. La reina dels ruscs d’abelles regula la comunitat amb segregacions químiques. Les danses de les abelles poden informar sobre fonts d’aliment i la seva distància al rusc. Els primats tenen 25 sons que combinen per comunicar dades. [Quin és l’origen del llenguatge i la representació? La dansa de les abelles, resumeix els moviments que caldria fer per arribar a un aliment situat a 5m direcció nord? Els sons són els que s’emetrien en contacte amb l’objecte real (bang)? En tot cas es pot repetir aquí el mateix que amb el codi genètic: potser no és l’única possibilitat, però un cop establerta, té un immens avantatge selectiu.] Sobre el llenguatge dels animals (New Yorker 2022/06/13)

Etiologia Humana

Conducta heretada fixada genèticament al llarg del paleolític afectant ingestió d’aliments, sexualitat i agressió. Modificada per conducta adquirida i per herència cultural que tindrà un paper fonamental.
(A.435) S’accepta que en l’home predomina l’adquisició cultural a l’instint: “l’home és fins a tal punt un ser cultural que no té sentit parlar d’una naturalesa de l’home, doncs aquesta varia segons les diferents condicions socials” (Kentler 1971). No obstant sí que hi ha un comportament heretat. Aquest pot ser reprimit o alterat culturalment (agressió). Es interessant demanar-se què roman de l’hereditari, si és un avantatge o un inconvenient i com pot ser alterat culturalment.
Hauser ha mostrat que hi ha gestos independents de la cultura (el somriure i aixecar les celles per saludar, amagar la cara per timidesa, somriure i mirada de flirteig, cop de puny a la taula, el petó derivat de l’alimentació boca a boca és independent de la cultura, i que cecs i sords de naixement presenten gestos expressius típics. Els nou nats tenen una motricitat heretada de succió, de prensió, de caminar, reptar, anar penjat o nedar. Algunes d’aquestes capacitats desapareixen al cap de poques setmanes perquè no es desenvolupen.
Sembla que alguns tipus de comportament es poden identificar com derivats de mecanismes hereditaris: esquema infantil (ser graciós, generar protecció), esquema femení (forma de guitarra, accentuat pel vestit), esquema masculí (amples espatlles i musculatura) [?].
La motivació seria hereditària (modificable culturalment) pel que fa a la ingestió d’aliments, la sexualitat i l’agressió. Com que la societat humana ha evolucionat molt ràpidament des de la superació de la societat de caçadors i recol·lectors (amb la revolució agrícola del neolític), cal suposar que els mecanismes de conducta fixats genèticament no han canviat des d’aleshores. Això voldria dir que sota la capa cultural tenim els instints del caçador del paleolític. Des d’aleshores el paper de l’herència cultural i la influència de la societat sobre l’individu és molt important. Quan la resta d’instint (ex. homosexualitat) s’oposa a l’establert socialment hi ha conflicte. L’agressivitat i la guerra és el natural, encara no hem après a viure en pau ara que tenim armes globals (futbol com a substitutiu?). Hi ha la tendència a formar grups, clans amb signes distintius tot marginant els estranys (els nens es burlen dels que tenen defectes físics). Hi ha llaços afectius que compensen l’agressivitat, especialment la relació mare-fill o sexualitat perdurable amb la parella. Hi ha tendència a la submissió (el líder d’un experiment induí a fer electroxocs que simulaven gran dolor). La conducta humana se suposa determinada per (models cibernètics A.440): Disposicions heretades o “valors teòrics vitals”, – Normes socials o v.t. socials., Decisions personals o v.t. racionals.

[Pendent de dividir conducta en trobar aliment, aparellament i reproducció, territori]

Els petons es remuntarien a 21Ma enrere (BBC), Journal evolution human behaviour

September 6, 2023May 31, 2024

La cèl·lula

La vida [estructures i processos complexes]

Introducció
Parts i funcions: membrana i citoplasma, material genètic, ribosomes, mitocondris, cloroplasts. Les peces de la vida. Cicle de vida, mitosi
Metabolisme: Catabolisme, fotosíntesi, glucòlisi, respiració. Anabolisme : biosíntesi, moviment, transport. Autoreplicació (Duplicació, morfogènesi, mitosi), transcripció. Codi genètic.
Altres: la cèl·lula, com a arquitecte de la vida.

Introducció

[La cèl·lula en la seva versió més simple és com una bossa de plàstic, com a membrana, surant dins de l’aigua. A través de la membrana intercanvia nutrients [quins, oxígen, co2]. A dins hi té els “plànols” de DNA per generar noves proteïnes, proteïnes i enzims per fer el catabolisme i anabolisme, i eventualment, duplicar-se.
Els organismes pluricel·lulars som una “societat” de cèl·lules, pròpies i convidades que generem un entorn “aquàtic” adequat per a les nostres cèl·lules, com un aquari. Un aquari líquid en els organismes aquàtics, i un aquari sòlid pels terrestres.]

Il·lustracions de Goodsell.

Teoria cel·lular:”la cèl·lula és una unitat morfològica de tot ésser viu; és a dir, que en els éssers vius tot està format per cèl·lules o pels seus productes de secreció.” No hi ha generació espontània, Omnis cellula ex cellula (Rudolf Virchow). Les funcions vitals dels organismes tenen lloc o bé dins de les cèl·lules, o en el seu entorn immediat. Cada cèl·lula és un sistema obert que intercanvia matèria i energia amb el seu ambient augmentant l’entropia de fora. Cada cèl·lula conté tota la informació hereditària necessària per al control del seu propi cicle i el desenvolupament i funcionament d’un organisme de la seva espècie, així com per la transmissió d’aquesta informació a la següent generació cel·lular.” (Ciències de la vida sXIX)

Parts i funcions

Característiques funcionals: Nutrició (agafar substàncies de l’ambient i transformar-les, obtenint components i energia i retornant els residus), Creixement i proliferació cel·lular, Diferenciació (els gens s’expressen segons diferents estímuls externs), Senyalització (resposta a estímuls químics i físics, comunicació amb altres cèl·lules, per senyals químics com hormones, o neurotransmissors). Evolució.

Mida [Tal com indica l’article New Yorker 7/3/2022 encara no podem observar què passa dins d’una cèl·lula, a un escala entre els àtoms de 1 å, 10^-10m, i els bacteris de 2 μm, 10^-6m de longitud. El mycoplasma genitalium és de 0.2 μm i el límit teòric seria de 0.17 μm. En l’organisme humà, els hematies fan 7 μm, els espermatozous 53 μm, els òvuls de 150 μm.

Membrana: Individus gràcies a una membrana que les separa i comunica amb l’exterior, que controla els moviments cel·lulars i que manté el potencial elèctric de la cèl·lula.
Dues capes de lípid (45%) que envolten unes proteïnes flotants (55%). Formen una barrera (¸10-8m) selectiva que deixa passar l’aigua i algunes substàncies (reconeixement per enzims) arribant a tenir un paper actiu en el transport [aliments i deixalles). La paret cel.lular, no sempre present, està formada per polisacàrids amb un gruix d’uns 20 nm i evita que la cèl·lula exploti quan no està limitada per altres. Deixa passar molècules petites. A la membrana hi ha també els enzims que converteixen els aliments en ATP, tasca que a les cèl·lules eucariotes acompliran els mitocondris.
Dutrochet (1827) descobreix el paper de l’òsmosi a la membrana i més tard Van’t Hoff i Arrhenius n’enuncien les lleis (1884). 1935 Danielli i Dawson indiquen que la membrana cel·lular oleica està recoberta de proteïnes. El 1972 Singer i Nicolson ho refinaran dient que estan intercalades.

Citoplasma: el que hi ha a l’interior de la membrana, diversos orgànuls en una una dissolució d’aigua, sals inorgàniques, proteïnes del metabolisme i intermediaris del procés metabòlic, el citosol. Pot tenir un citoesquelet amb microtúbuls i microfilaments que li aporta certa consistència i ordena l’espai.

Material genètic. Cromosomes [no em queda clar si sempre està organitzat en cromosomes o bé només ho fan en el moment de la divisió] , una doble hèlix de DNA de 2 nm de diàmetre i 1 mm de llarg enrotllat molt compacte.[108 elements!]. Servirà per transcriure proteïnes i autoreplicar-se. les ARN polimerases transcriuen ARN missatger contínuament, que, exportat al citosol, és traduït a proteïna segons les necessitats fisiològiques. A més, depenent del moment del cicle cel·lular, aquest ADN pot entrar en replicació com a pas previ a la mitosi. [Àcids nucleics]
A les cèl·lules eucariotes està separat de la resta del citoplasma per una membrana formant un nucli.

Ribosomes: boles de 18 nm en un nombre de 15000 a l’E.Coli (l’organisme més ben conegut) on els RNA copiat del DNA codifiquen la síntesi de proteïnes. [es copia una part dels plànols del DNA, al mRNA i es du al “taller” on es construirà la proteïna]. Poden estar agrupats al reticle endoplasmàtic. Els processos de les proteïnes són facilitats per l’estructura de l’aparell de Golgi.

El m-RNA, RNA missatger, copia el “negatiu” a partir del DNA. Es troba amb un t-RNA que ha acoblat l’aminoàcid corresponent. [Si ho entenc bé, el m-RNA tindria la longitud d’un gen, i el t-RNA només un codó per un aminoàcid]

Grànuls de reserva: polímers de sucres, reserves d’energia per a l’organisme.

Mitocondris: orgànuls encarregats de l’obtenció d’energia a través de la respiració cel·lular. Intervenen en el cicle de Krebs, la fosforilació oxidativa i la cadena de transport d’electrons de la respiració. S’haurien assimilat de bacteris per endosimbiosi i tenen material genètic independent.

Als eucariotes vegetals hi trobem:

Cloroplasts: Orgànuls de color verd que duen a terme la fotosíntesi [només són a les fulles? no a les arrels?]. Segons la hipòtesi de la simbiosi s’haurien integrat a partir de cianobacteris i tenen material genètic independent.
Vacuoles: acumulen reserves, faciliten l’intercanvi amb l’exterior i mantenen la turgència de la cèl·lula.

Als eucariotes animals hi trobem liposomes, enzims hidrolítics que serveixen per degradar molècules.

Les peces de la vida

[Si volem fer una estimació grollera de quantes i quines peces formen la vida tenim, els 4 nucleòtids del DNA, les bases adenina (A), timina (T), citosina (C) i guanina (G), cadascuna formada per uns 10 àtoms, i els 20 aminoàcids que formen les proteïnes.] Bioquímica.

Al bacteri E. coli hi ha uns 4300 gens que codifiquen proteïnes. Les proteïnes tenen uns 300 aminoàcids de mitjana. Així tindríem 1.29 10⁶ aminoàcids. Amb uns 12 àtoms per aminoàcids tenim 2.3 10⁷ àtoms de proteïnes. [no sabem quantes còpies de cada proteïna, però]. En els humans hi hauria de 20.000 a 25.000 proteïnes, entre 300 i 10000 aminoàcids. Així que en una cèl·lula hi hauria 22.000×2.000 uns 4.4 10⁷ aminoàcids, amb uns 5 10⁸ àtoms de proteïnes.

A l’E. coli hi ha 4.6M de parelles de nucleòtids que donarien uns 9.2 10^{7 àtoms}. En una cèl·lula humana hi ha uns 3.000 M de parelles de bases, que serien uns 6 10¹⁰ àtoms.

Les cèl·lules vives tindrien de l’ordre de 10⁹ parelles de bases al DNA i unes 10.000 proteïnes amb uns 2000 aminoàcids, 2 10⁷ en total.

Procariotes: (bacteris i arquebacteris) les cèl·lules no tenen estructura interior ni nucli definit, tots els orgànuls estan dispersos al citosol.

Eucariotes animals
Diàmetre 20µm (0.002 mm) En un cm3 n’hi ha 10⁶ deixant espai intercelular i tot. (Lehninger p.35, Atlas pp.23-51).
La membrana té més proporció de lípids que els procariotes.
El nucli fa uns 5 nm diàmetre. La doble hèlix del DNA s’enrotlla sobre proteïnes histones formant un filament de cromatina. Aquests s’agrupen en cromosomes, bastonets d’uns 0,0002 mm que es dividiran en la divisió nuclear. El número de cromosomes és fix per cada espècie, són dobles en les cèl·lules somàtiques (diploides) i simples en les c.sexuals (haploides). Els nucleols són concentracions de RNA. [el material genètic adopta la forma de cromosoma en la fase de mitosi del cicle de vida).
Els mitocondris produeixen energia oxidant glúcids. Origen per endosimbiosi. N’hi ha uns 500, 20% citoplasma, elipsoides de 1µm d. plens d’enzims on els glúcids, lípids i aminoàcids més O2 s’oxiden a CO2 i H2O alliberant energia que serveix per formar ATP.
Complex de Golgi, un reticle de cossos buits que aïlla certes substàncies del citoplasma tot expulsant-les a l’exterior. Serà important en les cèl·lules especialitzades en secreció. Peroxisomes: Vesícules amb enzims d’oxidació. Lisosomes: vesícules amb enzims (fosfatasa àcida) que digereixen substàncies absorbides o les deixalles.
Reticle endoplasmàtic, xarxa de conductes de superfície rugosa on hi ha els ribosomes que duen a terme la síntesi proteica.

Eucariotes vegetals
Com la procariota, membrana, citoplasma, nucli (separat), mitocondries, reticle endoplasmàtic, i pròpiament vegetal, cloroplastos i vacuoles. (Lehninger p.37). Cloroplast, receptors d’energia lluminosa que converteixen en ATP alliberant oxígen i consumint CO2 i H2O. Vacuoles, orgànuls que van absorbint restes dels processos, expulsant deixalles i augmentant de volum al llarg de la vida de la c. Contenen sucres dissolts, sals, proteïnes.

Cicle de vida

Interfase [cèl·lula nova després d’una mitosi]

G1: Creixement cel·lular amb síntesi de proteïnes i d’ARN. transcripció i reactivació del mRNA, concentració de nucleòtids.
S: s duplica l’hèlix de DNA, es produeixen histones. cada cromosoma es duplica i queda format per dues cromàtides idèntiques.
G2: Continua la síntesi de proteïnes i ARN. Es fon el reticle endoplasmàtic, la cèl. perd contecte amb les veïnes i s’arrodoneix. S’acaba quan els cromosomes comencen a condensar-se al principi de la mitosi.

Mitosi (Atlas p.39)

Profase: la cromatina [el material genètic] es concentra en cromosomes. Prometafase: es desfà la membrana del nucli i entren microtúbuls que desplacen els centrosomes.
Metafase: S’acaben d’espiralitzar les cromàtides, els cromosomes s’alineen entre els dos centrosomes.
Anafase: els cromosomes de separen i es desplacen, , se separen les cromàtides germanes dirigint-se als pols.
Telofase i citokinesi: Els cromosomes tornen a disposar-se normalment i es dissolen en cromatina. A partir del reticle endoplasmàtic es torna a formar l’envoltura nuclear entorn de cada centròmer. A l’equador es genera una biomembrana que separarà les dues noves cèl·lules.

[Quin és el rellotge que indica el ritme de reproducció i mort?]

(En el procés de meiosi de la reproducció a la metafase es fusionen les cromàtides del pare i la mare (2N →N), a l’anafase se separen (N→2N) i a la telofase es divideixen (2N). Després a la meiosi II es tornen a dividir i tindrem 4 gàmetes haploides.)

[Procés general de reproducció, creixement i mort, setmanes, mesos, anys? El cos en constant reconstrucció] [ Procés cíclic d’assimilació de nutrients i biosíntesi, hores]

[Manca una explicació de la degradació de la cèl·lula, la mort]

Gemma Anderson

Metabolisme

[igual que explotem la terra per obtenir energia i materials, l’organisme fa com una “mineria” del medi, ingerint nutrients i respirant oxígen. Amb el que “excavem” (1) carreguem les nostres bateries de ATP, (2) preparem materials i reconstruïm tot el que es va desfent (3) i tenim un circuit d’eliminació de deixalles]
Catabolisme: Reaccions químiques per obtenir components i energia. La ruta catabòlica degrada les grans molècules ingerides (proteïnes, polisacàrids i lípids) a components (aminoàcids, pentoses i àcids grassos), a acetil-CoA i finalment a NH₃, H₂O i CO₂.
Anabolisme: biosíntesi, transport i contracció muscular. La ruta anabòlica parteix d’aquí per sintetitzar també en tres fases, els components superiors. La ruta catabòlica descendent i exergònica convergent a elements simples no passa pels mateixos passos intermitjos que l’anabòlica que puja i es divergeix en components superiors especialitzats. Això es deu a causes energètiques. Són regulades per diferents enzims (Lehninger p.381).

Cicle del carboni: Autòtrofs (llum) i heteròtrofs (química) es complementen mútuament formant un cicle on el CO₂ es torna glucosa amb energia lumínica (plantes) que després és cremada en CO₂ altra vegada amb la respiració animal [i vegetal] dissipant calor.
Cicle del Nitrogen: El gas nitrogen N₂ és molt inert i només pot ser fixat per bacteris que el deixen com a amoníac o Nitrat → (Plantes superiors) → aminoàcids → (animals superiors) → amoníac/urea → (bacteris nitrificants, nitrosomes) → Nitrit (B.Nitrificants, nitrobacter) → Nitrat. [els grans cicles]

Catabolisme

Hidrats de carboni: Obtenció d’energia a partir de la glucosa [que es genera a les plantes per fotosíntesi] per glucòlisi i respiració cel·lular (i fermentació en alguns bacteris).
Greixos: trencament dels triglicèrids en àcids grassos i glicerol, mitjançant la incorporació de tres molècules d’aigua i l’ajuda d’enzims anomenades lipases. Els àcids grassos, guardats en forma de triglicèrids, són una reserva d’energia més concentrada que els sucres (9 kcal/g contra 4 kcal) i es fan servir pels animals superiors en cassos de dejuni o hibernació. Són esterificats fins a formar un acetil-CoA i després carreguen ATP a les mitocondries. Un exemple és: àcid palmític + 23O2 + 129Pi + 129 ADP = 16CO2 + 145 H2O + 129 ATP
procés on es recupera en ATP un 40% de l’energia de l’àcid.
Proteïnes: Escissió de les cadenes polipeptídiques en els seus aminoàcids mitjançant enzims anomenats proteases. Els aminoàcids constitueixen una altra font d’energia en els vertebrats. Les proteïnes són descomposades en el tub digestiu (tripsina) i passen a la sang per on seran conduïdes al fetge on tindrà lloc el seu catabolisme. Una degradació oxidativa els deixa en Acetil-CoA amb amoníac com a subproducte (asparagina+H2O -> Aspartato+ NH3). L’amoníac s’excreta com a urea, format-se així un cicle del nitrogen (cicle de la urea, Krebs 1930). La síntesi de la urea consumeix quatre grups fosfat:
2NH3+CO2+3ATP+3H2O -> urea + 2ADP + AMP + 4Pi

(0) Fotosíntesi: llum + CO₂ → sucres

Als cloroplasts de les cèl·lules de les fulles té lloc la fotosíntesi, que en resum és:

6 CO₂ + 12 H₂O + llum → C₆H₁₂O₆ + 6 O₂ + 6 H₂O

Cicle de Calvin (1961)

Garreu (1849) mostra que l’evaporació d’aigua a les fulles és proporcional al nombre d’estomes. Liebig mostrarà que l’humus i els fems no aporten altra cosa que minerals. Sachs i altres determinaran els que són essencials: nitrogen, fòsfor, sofre, calci, potassi i magnesi. A més tenen un paper en petites quantitats, el ferro, zenc, magnanesi, i boro. Juntament amb l’aigua, carboni i oxigen són els 13 elements que componen les plantes.

En el cas dels bacteris sulfurats el donador d’electrons és sofre en lloc d’oxígen, la reacció general seria 2H₂D + CO₂ = (CH₂O) + H₂O + 2D, on D és el donador d’electrons.
La meitat de la fotosíntesi que es fa a la terra es duu a terme per plantes superiors i l’altra per les algues microscòpiques dels oceans, diatomees i dinoflagelats. Un m² de fulla origina 1g sucre per hora. Es calcula que s’aprofita un 0.12% de la radiació incident. La reacció té lloc als cloroplasts que contenen els pigments capaços d’absorbir la llum ( Lehninger p.608-610). Els pigments presenten un màxim d’absorció per llum de 700 nm i 680 nm.

Fase lluminosa: [carreguem les piles ADP a ATP] Dos fotosistemes es complementen per incorporar els e- de l’oxígen de l’aigua (contra la tendència natural redox) a un enzim NADP alhora que carreguen ADP a ATP:
2 H₂O + 2 NADP⁺ + 3 ADP + 3 P_i + llum → 2 NADPH + 2 H⁺ + 3 ATP + O₂

La fase fosca: [fem servir la pila que obtenir sucre a partir de CO₂]
3 CO₂ + 9 ATP + 6 NADPH + 6 H⁺ → C₃H₆O₃-fosfat + 9 ADP + 8 P_i + 6 NADP⁺ + 3 H₂O

Respiració aeròbica

C1 indica CO₂, C6 indica 6 àtoms de carboni, glucosa

El procés es resumeix (en el cas que el sucre sigui la glucosa) com:
C₆ H₁₂ O₆ + 6O₂ → 6CO₂ + 6H₂O + energia (ATP) ΔG = −2880 kJ per mol of C6H12O6

i té 4 etapes (és regulat per la càrrega energètica, és a dir, és estimulada per la concentració de ADP o AMP i inhibida per la de ATP.)

(1) Glucòlisi: sucres → Piruvat: glucosa + 2 NAD+ + 2 ADP + 2 Pi → 2 piruvat + 2 NADH + 2 ATP + 2H+ + H₂O. Té lloc al citosol de la cèl·lula. Ho duen a terme totes les cèl·lules vives. glucosa + 2ADP + 2Pi -> àcid làctic + 2ATP + 2H₂O, glucosa + 2ADP + 2Pi -> 2etanol + 2CO₂ + 2ATP + 2H₂O
(2) Descarboxilació oxidativa : Piruvat → Acetil-CoA Té lloc als mitocondris. El piruvat és oxidat després a Acetil-CoA. (Lehninger p.450)
Àcid pirúvic + NAD + HSCoA → Acetil-CoA + NADH + H+ + CO₂
(3) Cicle de Krebs (1937) Un conjunt de 9 reaccions. Per cada glucosa es fan dues voltes. L’acetil-CoA és acabat d’oxidar pels processos següents (Atlas p.303) Té lloc a les mitocondries i segueix les etapes: CH3CO-S-CoA -> Acetil-CoA, Citrat, Isocitrat, Ó-Oxoglutarat, Succinil-CoA, Succinat, Fumarat, Malat, Oxalacetat, Acetil-CoA. A cada volta s’incorpora una molècula d’àcid acètic, se n’alliberen dos de CO2 i 8 H+ i 8 e- que seran usats en el procés posterior (Lehninger p.456). Els àcids intermitjos es recuperen llevat de quan els productes intermitjos són aprofitats per a la biosíntesi. Aleshores cal reposar-los amb reaccions laterals. [ Surt NADH i H+ que en la següent fase es combina amb oxígen per donar aigua i es recupera el NADH]
(4) Cadena respiratòria i Fosforilació oxidativa. També té lloc als mitocondris. [Aquí és on entra l’oxígen per acceptar electrons i el 2H+ O- es convertiran en aigua, aquí hi hauria la combustió que suggeria Lavoisier] Es reoxiden els coenzims que que s’han reduït en les etapes anteriors i es produeix energia en forma de ATP. Els electrons i els protons implicats en aquests processos són cedits definitivament l’O₂ que es redueix a aigua.
Transport Electrònic (Lehninger p.505) Els electrons alliberats en el cicle anterior són transportats pels enzims NADH i NADPH en reaccions del tipus: substrat.reduït + NAD+ <-> s.oxidat + NADH + H+, i posteriorment a deshidrogenases, proteïnes ferro sulfurades i citocroms. Cada etapa és una reacció redox amb uns potencials estàndar de l’ordre de 0.5V (Len.p.490). En aquest procés de transferència electrònica s’allibera molta energia lliure: AG=nFAE (n núm. e- transferits, F=23.000 cal, AE diferència de potencials redox) ¸ -52.7 kcal/mol [l’hidrogen s’oxida a aigua cedint e- a l’oxígen atmosfèric. La gran energia perduda s’usa per ADP -> ATP]
Fosforilació oxidativa es duu a terme amb l’energia proporcionada pel transport electrònic: ADP+Pi+(2H++1/2O2)=ATP+H2O + 7kcal/mol. Aquest procés demana uns gradients de concentració d’ions que tenen lloc a les membranes dels mitocondris.

Alguns bacteris poden obtenir energia sense oxígen, amb respiració anaeròbica: 10H⁺ + sulfat ( SO24) + 8e- → H₂S + 4 H₂O. És 15 vegades menys eficient que la respiració aeròbica. [no veig on entra la glucosa]
La fermentació, descoberta per Pasteur, no hi ha transferència d’electrons .

Anabolisme

Els components i energia obtinguda del catabolisme servirà per:

Treball químic, biosíntesi. En general la ruta de la síntesi és diferent a la de la degradació catabòlica. La síntesi és possible gràcies a l’acoblament amb reaccions que hidrolitzen l’ATP subministrant l’energia per convertir en endergònic un procés exergònic. La ruta anabòlica està regulada per la concentració del producte final (que actúa sobre l’enzim de la primera etapa de manera que el procés mai s’interromp a la meitat). L’economia dels processos cel·lulars millora ja que només se sintetitza si manca producte, aleshores es consumeix ATP i es desencadena el procés catabòlic just per compensar la pèrdua.
Treball mecànic, contracció, divisió cel·lular.
Treball osmòtic o de concentració, transport a membranes.
(Treball elèctric i tèrmic)

BIOSÍNTESI

Biosíntesi de glúcids i lípids
Glúcids. (L. 23) és el procés més important de la bioesfera. Als autòtrofs és: CO₂ → hexoses→ midó (reserva) i cel.lulosa (parets) a les plantes. Als heteròtrofs: piruvat o lactat o aminoàcids → glucosa → glucogen (quitina insectes). El procés comença als mitocondris i acaba al citosol. Als vertebrats es fa al fetge.
Lípids. (L. 24) són un mitjà de guardar energia de manera més concentrada que els sucres i també tenen un paper regulador (prostaglandines). A partir del Acetil-CoA i) Acids grassos → Prostaglandines i triglicèrids, ii) Hidroximetilglutaril-CoA → (terperns i cetones) Colesterol → àcids biliars, esterols fecals, hormones esteroides. Els procés té lloc als citosols a partir de l’acetil-CoA resultant de la respiració mitocondrial. En els vertebrats es fa al fetge, teixit adipós i glàndules mamàries.
Biosíntesi d’aminoàcids i proteïnes
(L.25) Alguns organismes són capaços de fixar directament el nitrogen atmosfèric (bacteris i les plantes lleguminoses que els contenen). Totes les plantes són capaces de sintetitzar els 20 aminoàcids precursors de les proteïnes a partir d’amoníacs, nitrits (N₂O₃) o nitrats (N₂O₅) mentre que alguns animals superiors com l’home o la rata només en poden sintetitzar 10, havent d’ingerir els altres. Tots els aminoàcids es formen a partir de subproductes de processos catabòlics com la glucòlisi o el cicle de Krebs.
De la glucòlisi la 6fosfat-glucosa és precursor de la histidina, el 3fosfoglicerat és precursor de la glycine i cysteine; phosphoenol pyruvate + , 3-phosphoglycerate-derivative erythrose 4-phosphate forma tryptophan, phenylalanine, and tyrosine.
Del cicle de Krebs α-ketoglutarate és convertit en glutamate i després glutamine, proline, and arginine. L’oxaloacetate passa a aspartate i després a asparagine, methionine, threonine, and lysine.
La síntesi dels no essencials fa oxoglutarat → àcid glutàmic → glutamina i prolina, piruvat i oxalacetat → alanina i àcid aspàrtic, fenilalanina → tirosina, metionina → cisteïna, fosfoglicerat → serina → glicina. Els aminoàcids essencials són: → àcid aspàrtic → treonina i metionina, piruvats → valina, isoleucina, leucina, àcid glutàmic → ornitina → arginina, → histidina, àcid pirúvic → aromàtics com fenilalanina i triptòfan.
El pas d’aminoàcids a proteïnes és tan complex que ha de ser codificat amb molècules d’informació com és el RNA. [té lloc als ribosomes]
Biosíntesi de nucleòtids
(L. 26) La poden fer gairebé tots els organismes. Fosfo-D-ribosa+ … + 2 anells → purines → adenina i guanina (AMP i GMP). Acid oròtic + ribosa → uracil i citosina (UMP i CTP). Els ribonucleòsids s’obtenen per reducció dels Desoxir.
La síntesi dels àcids nucleics demana la intervenció de molècules d’informació, del codi genètic.

MOVIMENT
Conversió d’energia química ATP a energia mecànica per desplaçament de filament de proteïna miosina sobre els d’actina. (Tubulina) L’ATP es converteix en energia mecànica mitjantçant la contracció de filaments. Aquesta contracció és la base de i) moviment muscular (normalment consumeix un 30% de l’ATP produït, arribant al 85% en una cursa de sprint, amb tensions de 3.5 kg/cm2 arribant a 30 tones en tot el cos!) ii) organització del contingut celular iii) divisió cel. iv) activitat de cilis i flagelos v) transport de material.

Moviment muscular
Miofibrilles, conjunt de sarcòmers miosina i actina. Un múscul està format per miofibrilles amb uns segments, els sarcòmers, que poden ser de dues menes, gruixuts i anisòtrops o prims i isòtrops. Cada segment està format per un tipus de filament, els prims d’actina i els gruixuts de miosina que es poden desplaçar al llarg dels anteriors. La longitud de cada filament es conserva, només varia la posició relativa (L. p.761). La proteïna actina, globular, s’uneix formant cadenes d’unes 150 peces que s’enrotllen format hèlixs dobles (filament prim). Cada 7 unitats hi ha una molècula de troponina que pot fixar el ió Ca2+. La molècula de miosina és una molècula molt llarga (160 nm) amb un cap globular. La miosina forma un complex amb l’ATP i quan hi ha l’impuls nerviós l’hidrolitza tot activant el cap que formarà una unió amb el segment molecular més proper. Aquestes molècules són al mig d’un sarcoplasma i un reticle sarcoplasmàtic entre el qual s’intercanvien Ca+. L’impuls nerviós introdueix Ca del reticle al sarcoplasma. El Ca es fixa a la troponina, en varia la configuració i lliga la miosina tot produïnt-se la contracció. El retorn del Ca del sarcoplasma al reticle allibera els ponts relaxant el muscle.
Cilis, flagels
Conjunt de microtúbuls formats per tubulina, una proteïna de forma allargada que en grups de 10-14 forma un microtúbul de 10-5 mm de diàmetre i 10-2 de llarg. Els microtúbuls donen rigidesa a les regions plasmàtiques. Grups d’uns 27 microtúbuls formen centriols que intervenen en la divisió celular. Varis microtúbuls es poden unir per formar un cili (nombrosos i curts) o un flagel (2 o 3 per cel. i llargs). L’energia de l’ATP serveix per desencadenar una variació dels angles de segments correlatius que resulta en un moviment de fuet (Atlas p.17).
Transport
Desplaçament de molècules a favor o contra un gradient de concentració. Passiu si és a favor d’un gradient de concentració i actiu quan a través d’una membrana es força l’entrada de solut contra el gradient. A la membrana hi ha enzims transportadors que s’acoblen al substrat que per si sol no la pot traspassar, i el fan entrar tot consumint ATP. Així ho fa la Na+K+ATPasa amb els ions K+, la concentració dels quals intervé en processos de glucòlisi, ribosomes i senyals nerviosos. En els mamífers es manté una concentració alta de K+ i baixa de Na+ dins la cèl·lula mentre que el fluid extracel·lular té concentracions inverses. (L. 28, Atlas p.25).

Autoreplicació i transcripció, DNA i RNA

Síntesi d’una cadena de DNA per aparellament de nucleòtids complementaris.(Lehninger 31 i 32)(Atlas p.33s) [DNA a química orgànica]. El pes molecular del DNA dels virus més petis és de 10⁶, el dels bacteris de 10⁹ i el dels cromosomes eucariòtics de 80 10⁹ [Hi ha més diferència entre un virus i un bacteri, 10³ que entre un bacteri i l’home, 80. Comptant que cada nucleòtid pesa 10² i que la cadena és doble, tenim ¸ 10⁸ unitats d’informació, cabria en un disc de 100 Megabytes!].En els virus el DNA és lineal enrotllat, als bacteris és un llaç continu, a les cèl·lules eucariotes està associat a proteïnes com la histona formant la cromatina.

Replicació. El mecanisme (Meselson-Stahl 1958) és semiconservador: la doble hèlix es desenrotlla i cada una forma la seva complementària, de manera que el nou DNA està format per un bri vell i un de nou (el mecanisme conservador, sense desenrotllar-se, produiria un DNA fill totalment nou). El procés comença quan la RNA-polimerasa identifica els punts d’iniciació, trenquen la doble hèlix i sintetitzen 500 unitats de RNA com a cebador [iniciador, desencadenant], la DNA polimerasa Ó segueix a partir del RNA inicial afegint DNA (120-1000 unitats), la DNA polimerasa ß acaba la feina ( avegades intervé una gamma) i finalment s’elimina el RNA inicial. El nou bri té una polaritat complementària [les parts 3’i 5′ de la pentosa estan oposades]. La DNA-ligasa lliga els dos brins complementaris amb ponts d’hidrogen formant la doble hèlix.
Morfogènesi. Estructura 3D de l’hèlix de DNA, cromosoma. (L. 36) L’autocatàlisi del DNA explica la duplicació d’una seqüència lineal de nucleòtids o aminoàcids (→ codi genètic). Cóm es forma l’estructura 3D del DNA i el cromosoma? cóm es formen les parts 3D com els complexos enzimàtics, les membranes i orgànuls i les diverses estructures supracelulars? El plegament es deu a minimitzar l’energia lliure. La mateixa raó explica l’associació de diferents molècules sense que arribin a formar enllaços covalents. Així es formen capes, fils. (S’ha estudiat en estructures simples com els virus o ribosomes).
Mitosi. (veure més amunt).Duplicació celular

Transcripció i Síntesi de Proteïnes
B1420.1.DP Un gen és transportat pel mRNA, s’aparella amb tRNA que té 3 nucleòtids que s’aparellaran amb un aminoàcid d’acord amb el codi genètic. Síntesi de proteïnes regulada per gens repressors fixats a l’operon.
Les RNA-polimerases(-DNA-dirigides) transcriuen tres menes de RNA a partir del codi de DNA (eines per a la síntesi de proteïnes):
rRNA: RNA ribosòmic, de paper encara sense esclarir del tot, possiblement amb funcions catalítiques, RNA-pol I. Fixa el mRNA.
mRNA: RNA missatger, per la RNA-pol II, transporta una seqüència de codi. Hi ha uns punts d’iniciació i de final.
tRNA: RNA de transferència, per la RNA-pol III, és una estructura en forma de trèbol, amb un dels braços anticodó (3 nucleòtids) que encaixa amb un codó (3n) del mRNA, i un altre braç aceptor amb capacitat de fixar aminoàcids.

Codi genètic

Cada grup de tres nucleòtids ( codó) correspon a un aminoàcid (hi ha redundància de 64=43 codons contra 20 aminoàcids):

UUU Phe UCU Ser UAU Tyr UGU Cys
UUC Phe UCC Ser UAC Tyr UGC Cys
UUA Leu UCA Ser UAA End UGA End
UUG Leu UCG Ser UAG End UGG Trp

CUU Leu CCU Pro CAU His CGU Arg
CUC Leu CCC Pro CAC His CGC Arg
CUA Leu CCA Pro CAA Gln CGA Arg
CUG Leu CCG Pro CAG Gln CGG Arg

AUU Ile ACU Thr AAU Asn AGU Ser
AUC Ile ACC Thr AAC Asn AGC Ser
AUA Ile ACA Thr AAA Lys AGA Arg
AUG Met ACG Thr AAG Lys AGG Arg

GUU Val GCU Ala GAU Asp GGU Gly
GUC Val GCC Ala GAC Asp GGC Gly
GUA Val GCA Ala GAA Glu GGA Gly
GUG Val GCG Ala GAG Glu GGG Gly

[El mRNA es trasllada al ribosoma?] Els aminoàcids es fixen al t-RNA per acció d’uns grans enzims (pes molecular 150.000), les sintetases de l’aminoacil-tRNA, tot consumint ATP. Els anticodons del t-RNA van encaixant a la seqüència del m-RNA alhora que un altre enzim va separant els aminoàcids ja enllaçats del t-RNA. Arribats al final de la seqüència se separa el darrer tRNA, el mRNA i el polipèptid acabat de formar. El conjunt de DNA que correspon a una proteïna determinada (que transcriu una seqüència de mRNA) es diu gen.

El codi genètic és universal, comú a tots els sers vius. El “dogma central de la biologia molecular” (Crick 1958) afirma que la informació sempre flueix del polinucleòtid al polipèptid i no a l’inrevés. L’aparellament codó-anticodó i l’assignació codó-aminoàcid no té una explicació en termes d’energia d’enllaç que justifiqui el codi universal. El codi funciona gràcies a l’existència dels enzims que guien el procés. I aquests enzims existeixen gràcies a estar codificats en DNA mitjantçant el codi universal. Es a dir que potser el codi no és únic però un cop se n’ha format un per atzar entre diverses fluctuacions, l’avantatge selectiu que té és tan gran que és el que es reprodueix més ràpid, tot consumint la majoria de recursos i eliminant els competidors (Hipercicles Eigen 1971).

La meitat de les proteïnes sintetitzades és estructural i l’altra meitat enzimàtica.
Regulació de l’expressió genètica (L. 35)(A.467) Als procariotes, quan certs productes ja no són necessaris per a la cèl.lula, la producció del conjunt d’enzims que els genera és reprimit, (o estimulat e cas contrari). El conjunt de gens corresponent a aquest grup d’enzims s’anomena operon. Un operon conté els gens estructurals codificadors dels enzims, un gen regulador que codifica la proteïna repressora i un operador units entre sí. Si hi ha substrat pels enzims (→ regulació de l’anabolisme), aquest s’uneix a la proteïna repressora tot alliberant l’operador (Model de Jacob-Monod, 1961). La producció d’enzims es pot regular segons el medi, de manera que en unes condicions el repressor és fixat a l’operon inhibint la síntesi.
Als eucariotes la regulació és molt més complexa tot intervenint les hormones a més de la presència dels substrats dels enzims. (A.471 → paper de les histones, model de Britton-Davidson).

Altres

La unitat de vida mínima

No coneixem del tot els detalls de què passa dins d’una cèl·lula. Per això la recerca intenta crear la unitat viva més simple possible, 35 cops més petita que la Escherichia Coli, amb només uns centenars de gens en lloc de 5.000. (New Yorker 7/3/2022).

It was by accident that Antoni van Leeuwenhoek, a Dutch cloth merchant, first saw a living cell. He’d begun making magnifying lenses at home, perhaps to better judge the quality of his cloth. One day, out of curiosity, he held one up to a drop of lake water. He saw that the drop was teeming with numberless tiny animals. These animalcules, as he called them, were everywhere he looked—in the stuff between his teeth, in soil, in food gone bad. A decade earlier, in 1665, an Englishman named Robert Hooke had examined cork through a lens; he’d found structures that he called “cells,” and the name had stuck. Van Leeuwenhoek seemed to see an even more striking view: his cells moved with apparent purpose. No one believed him when he told people what he’d discovered, and he had to ask local bigwigs—the town priest, a notary, a lawyer—to peer through his lenses and attest to what they saw.
Today, we take for granted that we are made of cells—liquidy sacs containing the Golgi apparatus, the endoplasmic reticulum, the nucleus. We accept that each of us was once a single cell, and that packed inside it was the means to build a whole body and maintain it throughout its life. “People ought to be walking around all day, all through their waking hours, calling to each other in endless wonderment, talking of nothing except that cell,” the physician Lewis Thomas wrote, in his book “The Medusa and the Snail.” But telescopes make more welcome gifts than microscopes. Somehow, most of us are not itching to explore the cellular cosmos. Today, although there’s still no microscope capable of showing everything that’s happening inside a living cell in real time, biologists grasp the strangeness of the zone, bigger than atoms but smaller than cells, in which the machinery of life exists. They’ve analyzed the tiny parts from which cells are made and learned how those parts interact. They’ve frozen cells, photographed them, and used computer simulations to revivify the pictures. They’ve studied the apparently empty spaces inside cells and discovered that they contain a world governed by unintuitive physical laws.

Several groups of “synthetic biologists” are now close to assembling living cells from nonliving parts. If we could design and control such cells with precision, we could use them to do what we want—generate clean energy, kill cancers, even reverse aging. The work depends on understanding a cell’s inner workings to a degree that van Leeuwenhoek could not have imagined.

They’ve modified a species of bacterium to create a “minimal” cell. It contains only what’s necessary for life—it’s the cellular equivalent of a stock car onto which new components can be bolted. John Glass, one of the project’s leaders, described the minimal cell to me as “a platform for figuring out the first principles in biology.”
J. Craig Venter, an instrumental player in efforts to sequence the human genome, felt a need to simplify. Why not create a cell with as few genes as possible, and use it as a model organism? If you wanted to understand a more complicated biological process, you could add the genes for it to your minimal cell. Venter assembled a team of biologists that included Glass, who was one of the world’s leading experts on a bacterium called Mycoplasma. “If you went to the zoo and lined up all the mammals and swabbed their urogenital tracts, you would find that each of them has some mycoplasma,” Glass told me. Because the bacteria live in such a nutrient-rich environment, they rarely have to forage for food, or even do much to digest it;
By 2016, after a few revisions, they had devised a minimal Mycoplasma genome half the size of the original. A researcher named Carole Lartigue spent years during her postdoc solving the daunting problem of implanting the genome in a cell. The bacterium that eventually resulted from the work was called JCVI-syn3.0. It was an engine bolted to some wheels.
For contrast, Cook had prepared samples that contained both JCVI-syn3A and E. coli. The lab rat of biology, E. coli grows quickly and uniformly, and is genetically manipulable. It also hunts and eats, has a rudimentary kind of memory, and possesses around five thousand genes, compared with the minimal cell’s roughly five hundred. After Cook loaded the syn3A slide, I peered through the eyepiece, but struggled to distinguish the minimal cells from the floaters in my eyes. Then I looked at the other slide. An E. coli swam by. It was about thirty-five times bigger than the minimal cell by volume, and crenellated with complexity—a destroyer rather than a dinghy.
He showed me a poster noting all of JCVI-syn3A’s genes. About a third were labelled as having an unknown function. When the project began, there were a hundred and forty-nine mystery genes. Now about a hundred were left.
Generally, what a gene does depends on the protein it tells our cells to make. It’s proteins that run the cellular world, by sparking chemical reactions, sending signals, and self-assembling into biological machines. To understand and control a cell, or to design a new one, biologists need to know exactly how a given protein behaves in the cellular environment. What shapes can it take? What does it interact with? What happens when a small molecule, like a drug, gets lodged in one of its crevices?
Our best pictures of the protein-rich cellular interior have come not from a microscope but from the brush of David S. Goodsell, a sixty-year-old biologist and watercolorist at the Scripps Research Institute. When I met Goodsell at Scripps, which is just down the road from J.C.V.I., he had long hair, a full beard, and a funky face mask. A painter since the age of ten, he illustrated his first E. coli during his postdoc, in 1991; the article that resulted, “Inside a Living Cell,
Roseanna N. Zia, a physicist who studies cells, emphasized the importance of physicality in biology. She told me that there were other “colloidal” properties of the cytoplasm, besides liquid-liquid phase separation, that nature might be using to its advantage—for instance, the fact that a shove at one end of the cytoplasm propagates, nearly instantly, to the other. Her group models how individual molecules subtly interact. “This area of understanding how colloidal-scale physics is regulating and orchestrating cell function—this is the frontier,” she said.

[ semblava que la biologia es reduïa a química i la química a física, i tot just estem aprenent a mirar les cèl·lules més simples!]

Cells, not DNA, are the master architects of life. No podem explicar encara què determina l’organisme a partir del DNA, sense l’entorn de la cèl·ula. No podem generar un ésser viu simplement a partir de la informació. I mlagrat les esperances inicials, tampoc podem posar una cèl·lula mare en una placa de Petri i desenvolupar el teixit que vulguem, cal un entorn determinat d’un conjunt de cèl·lules.

September 6, 2023September 17, 2024

Fenomenologia de l’esperit. Hegel.

[esborrany] Hegel

Dialèctica del senyor i el serf. La Consciència dissortada.

Dialèctica del senyor i el serf

[master slave]

Com de bell antuvi són desiguals i oposats, alhora que llur reflexió en la unitat encara no s’ha produït, tots dos moments són com dues figures oposades de la consciència. L’una és la consciència suficient per a la qual l’ésser per a si és l’essència, l’altra és la consciència insuficient per a la qual la vida o l’ésser de l’altre és l’essència. Aquella és el senyor, aquesta és el serf. (p.200)

El senyor és la consciència que és per a si, per bé que ja no és solament el concepte d’aquesta consciència, sinó una consciència que és per a si i que està relacionada amb si mateixa mitjançant una altra consciència, és a dir, mitjançant una consciència de tal mena, que pertany a la seva essència el fet que és sintetitzada amb l’ésser suficient o la reïtat simplement. El senyor es refereix en aquests dos moments, a una cosa com a tal, l’objecte de l’apetència, i a la cons ciència per a la qual la reïtat és allò que és essencial. Alhora, tot essent a) com a concepte de l’autoconsciència referència immediata de l’ésser per a si, per bé que tot essent b) des d’ara ensems com a mediació o com un ésser per a si que només és per a si mitjançant un altre, el senyor es refereix a) immediatament a tots dos moments i b) mediatament a cada un mitjançant l’altre. El senyor es refereix mediatament al serf mitjançant l’ésser suficient, car precisament a això està fermat el serf. Aquesta és la cadena de la qual no pogué abstraure’s en la lluita i per això es mostrà com a insufi- cient, per això mostrà que tenia la seva suficiència en la reïtat. El senyor, tanmateix, és el poder sobre aquest ésser, car mostrà en la lluita que aquest ésser només valia per a ell com a quelcom de negatiu. Tot essent el senyor el poder sobre aquest ésser, per bé que aquest ésser és el poder sobre l’altre, en aquesta conclusió el senyor té al seu dessota aquest altre. De la mateixa manera, el senyor es refereix mediatament a la cosa mitjançant el serf. El serf, com a autoconsciència simplement, es refereix també a la cosa d’una forma negativa i la supera.

[(WK) The lord’s self-consciousness is dependent on the bondsman for recognition and also has a mediated relation with nature: the bondsman works with nature and begins to shape it into products for the lord. As the bondsman creates more and more products with greater and greater sophistication through his own creativity, he begins to see himself reflected in the products he created, he realizes that the world around him was created by his own hands, thus the slave is no longer alienated from his own labor and achieves self-consciousness, while the lord on the other hand has become wholly dependent on the products created by his bondsman; thus the lord is enslaved by the labour of his bondsman.]

[Jo només puc arribar a la meva autoconsciència si sóc reconegut per una altra consciència. Però en la relació amo-esclau, l’amo és reconegut per algú que no li és igual. El serf no és res, però el senyor només ho és en tant que reconegut pel serf ]

Only fans (BBC). La gent paga a treballadors de sexe músics celebrities per contingut exclusiu 5bn. 3M de creadors i 240M de fans. Patreon és un altre projecte. En la relació pornogràfica o en la prostitució, l’amo obté un plaer sense ser desitjat com, i alhora el servent tampoc és reconegut.
Els fans de K-Pop pretenen determinar la vida privada de les estrelles que adoren. BBC. [Cap dels dos té una vida pròpia. Els fans viuen a través de la vida de luxe de les estrelles i aquestes tampoc són lliures perquè depenen de l’adoració dels fans].
Al film Vertigo de 1958, la tragèdia del personatge de Kim Novak és que James Stewart només se l’estima en tant que s’assembla a una altra que no és ella. I l’amor d’ell també és desesperat, perquè no té un objecte real. Potser aquest és un risc de tots els enamoraments, que projectem una imatge

La consciència dissortada

La duplicació de l’autoconsciència en si mateixa, duplicació que és essencial en el concepte de l’esperit, és amb això present, però encara no és present en la seva unitat, alhora que la consciència dissortada és la consciència de si mateixa com a essència doble que només es contradiu.

[hi ha un salt massa gran entre el sant que voldríem ser i el que som, aleshores vivim dues realitats, la pública virtuosa, i els desigs naturals reprimits són vistos com a vici. EL virtuós és infeliç pel desig reprimit i el viciós també perquè se sent culpable].

September 5, 2023September 6, 2023

Penhurst Place and Gardens

421 Jardins Jardins en un mapa

El castell de Penhurst Place data del sXIV. El 1552 va ser adquirit per Sir William Sidney, soldat i poeta, cortesà de Henry VIII. Els jardins van començar amb un traçat renaixentista i al sXVII s’hi incorporà el jardí italià i el porxo. Va ser renovat al sXIX pel 1st Lord De L’Isle amb l’estany de nenúfars i el Nut Garden.

Galeria

September 5, 2023September 6, 2023

Sissinghurst Castle Garden

421 Jardins Jardins en un mapa

El terreny ha estat ocupat des de l’edat mitjana. El 1554 va passar a Thomas Sackville, 1st Earl of Dorset, un avantpassat de Vita Sackville-West. Els segles 18 i 19 va quedar en desús i el 1930 va ser adquirit per Vita Sackville-West, escriptora i poeta. Ella i el seu marit,Sir Harold Nicholson van dedicar els següents 30 anys a fer créixer un jardí concebut com una sèrie de cambres diferents que ofereixen perspectives i ambients cambiants. És notable la col·lecció de roses antigues.

Galeria

Blog dels jardiners

September 5, 2023July 25, 2025

Herència

La vida Evolució

Espècie i Herència. Procariotes. Eucariotes. Lleis de Mendel. Sexe. Mutacions. Clonació. Domesticació

Espècie i herència

Conjunt d’organismes amb característiques prou semblants com per reproduir-se entre ells i heretar-les. [la vida suposa complexitat i ordre, els trets es perpetuen. Linneu
Schrödinger assenyalava com d’extraordinari era que es pogués mantenir.] Els individus de l’espècie, en un hàbitat ecològic adequat, van naixent, reproduïnt-se, morint i, eventualment, evolucionant o extingint-se.
L’herència és el procés de transmissió de caràcters morfològics i fisiològics d’un organisme a la seva rèplica per informació genètica. (A.443) En una espècie, els organismes que se succeeixen cada generació són semblants gràcies a la constància relativa de la informació genètica que hereten (replicació DNA) tot i que hi ha alguns caràcters variables degut a la recombinació i, en temps llargs, mutacions que alteren el material genètic. (1865 Mendel, 1950 Morgan).

Genotip: en un individu, caràcters deguts a material genètic fix.
Fenotip: caràcters deguts a l’herència+ambient. El fenotipus és la suma de caràcters morfològics i fisiològics resultat del genotipus, el material genètic fix, i la influència de l’entorn. (A.449) En general la correspondència 1 fen=1 gen no sempre és certa. A vegades un caràcter és controlat per varis al·lels (4 gens pel grup sanguini), o bé un sol al·lel controla varis fens alhora.
Al·lel: Conjunt de gens d’una espècie que regulen un mateix caràcter, posició cadena DNA, dos a cada organisme diploide. Els gens que regulen un mateix caràcter i estan a la mateixa posició en la cadena de DNA reben el nom d’alel·ls. A tots els organismes diploides, per un caràcter hi ha dos grups de gens que el regulen, una parella d’al·lels. Es podran combinar barrejant-se o bé dominant un sobre l’altre. Si no estan barrejats se simbolitzaran per AA, BB,… Quan un sigui recessiu, que es deixi dominar per l’altre s’escriurà aa, bb.
Epigenètica: Hi ha mecanismes que influeixen en l’expressió dels gens determinant quan s’activen, i enm quins teixits, o bé si queden inèdits. Poden ser influïts per l’alimentació, l’estrès, l’exercici, l’ambient o fins i tot l’exposició a toxines. (1) Metilació del DNA- L’addició d’un grup metil -CH3 pot silenciar un gen. (2) Modificació de les histones, les proteïnes al voltant de les quals s’enrotlla el DNA. (3) RNA no codificants (ncRNA) poden interrompre el mRNA missatger. [i cal recordar que molts trets del fenotipus vénen determinats per diversos gens (herència poligènica)]

La mida del genoma en mitjana per a diferents organismes és, en parells de bases:

Fongs: 10-50 Mb
Angiospermes: 0.1 a 1.50 Gb
Insectes: 0.1 a 1.50 Gb
Aus: 1 a 3 GB
Mamífers: 1 a 6 Gb, 3.2 en el cas dels humans. la mida d’un gen pot variar però rau al voltant de 10m-15m parelles de bases. El genoma humà té de l’ordre de 20m-25m gens que codifiquen proteïnes, tot just un 2% dek genoma total [i com ho saben?] [No és un procés de còpia exacta. L’ambient determina quins gens s’expressen. (Cells, not DNA, are the master architects of life). S’estima que només un 2% del DNA està dedicat a codificar proteïnes (BBC the mistery of human genome dark matter). S’observen casos d’epigenètica en que es propaguen característiques adquirides sense que hi hagut canvis en el DNA. v[epigenètica, què s’expressa, genoma dark matter]

Herència en els Procariotes

(A.459) [Són més simples d’estudiar, com el bacteri Escherichia Coli, i en ells es va poder determinar la seqüència de nucleòtids del DNA). El DNA d’un virus es pot introduir en un bacteri i reproduir-se. (A.462, Meselsohn-Stahl el DNA de diferent tipus es determina per centrifugació, quedant a diferents posicions del tub segons la seva densitat).

Herència en els Eucariotes

Lleis de Mendel

[Es creia, amb raó, que els individus hereten característiques dels pares. Però com? Per exemple creuant flors blanques i vermelles, se n’obtindríen de rosades? Els experiments de Mendel amb pèsols van dur-lo a la conclusió que les característiques del color, el que més endavant s’anomenaria gen, s’heretaven senceres, és a dir, o blanc o vermell. Una dominava sobre l’altra (gen recessiu). Aquest darrer podia quedar emmascarat fins a una propera generació.]

LLei d’uniformitat. El creuament de dues races homozigòtiques [pures, per un tret com el colro té Aa o aa] que es diferencïin només en un parell d’al·lels donaran una generació F1 amb tots els híbrids iguals (flors blanques + vermelles = f.roses, RR + BB = RB + RB).
Llei de Segregació El creuament de membres de F1 dóna F2 RB+RB+RB+RB = RR + BB + RB + RB [Es recupera RR per segregació dels R durant la divisió).
Llei de recombinació. Quan les races difereixen en dos o més al·lels aquests es barregen i recombinen donant lloc a tipus nous (A.444 B). Així la barreja de races diferents pot recuperar algún caràcter atàvic. La recombinació genètica, possible gràcies a la reproducciósexual dels haplontes, té un paper important en l’evolució doncs 10 mutacions simples poden donar lloc a 210 races diferents. La recombinació és a nivell de cromosoma, per la qual cosa no es poden recombinar de qualsevol manera sinó que el grup que pertany a un mateix cromosoma segueix junt (grup de lligament) (1950, Morgan Mosca del Vinagre, Drosophila Melanogaster, amb 500 gens agrupats en 4 grups i per tant 4 cromosomes).

Determinació del sexe
Totes les cèl·lules són potencialment bisexuals. En les algues, fongs, talòfits i hermafrodites (falgueres i espermatòfits), el caràcter és determinat per l’ambient. A les plantes inferiors, les cè·lules diploides són hermafrodites però en la fase haploide es determinen d’un sexe o un altre, és a dir, durant la meiosi (det. haplogenotípica). En la determinació diplogenotípica, durant la meiosi es formen gàmetes X X (femella) o X Y (mascle). Si la fecundació és XX tindrem femella i si és XY un mascle (en alguns peixos i rèptils és a l’inrevés).

Herència extracromosòmica
A part del DNA nuclear que es troba en els cromosomes hi ha processos de replicació basats en DNA del citoplasma que duplica mitocondris i plàstids (origen de la vida). A l’home l’estudi és complicat donat que els caràcters (fens) observables com color de cabells, ulls i pell, alçada, intel·ligència i personalitat estan controlats per gens diversos i molt influïts pel medi ambient. Hi ha 23+23 cromosomes de manera que la dona és 44+XX i l’home 44+XY. [no tenim una configuració a demanda, triar sexe, alçada, color dels cabells].

Mutacions
La informació hereditària pot quedar alterada per mutacions. A les cèl. somàtiques (mitosi, regeneració teixits) està relacionat amb la diversitat d’anticossos, el [creixement desordenat] dels tumors i l’envelliment fisiològic que afecta la síntesi proteica. Les alteracions a les cèl. sex. afectaran totes les cèl. del fill, amb el resultat de que no reculli les caràcterístiques pròpies de l’espècie i estigui mal adaptat, o bé que el canvi sigui avantatjós.
La mutació pot ser puntual si afecta un parell de nucleòtids de la seqüència de DNA, cromosòmica quan es perden fragments sencers de DNA del cromosoma o de ploidia si canvia el nombre de cromosomes sencers. Les causes de l’alteració poden ser un mal funcionament del DNA-polimerasa, l’absorció de fotons de raigs ultravioleta, i és afavorida per un augment de temperatura. En el cas de ploidia l’alteració es deu a problemes en el procés de duplicació cromosòmica a la mitosi.

Clonació i edició
Clonat de gens. Les tècniques de manipulació genètica permeten clonar gens amb el procediment següent: es trenquen molècules de DNA usant endoRNA-ases específiques que després s’uneixen amb ligases i la mostra s’introdueix a l’Escherichia Coli [com un virus] que el fabrica amb gran eficàcia.
Clonat d’individus. Per reproducció asexual es poden obtenir vegetals a partir de cèl·lules somàtiques i es milloren les espècies d’interès agrícola. El 1996 es va aconseguir clonar l’ovella Dolly. I en un futur s’espera poder generar embrions a partir de qualsevol cèl·lula del cos (New Yorker 2023). El 2018 He Jiankui va editar el genoma d’uns humans (New Yorker 2023), i posteriorment fou empresonat.

Domesticació
El canvi de les condicions fisiològiques [forma de vida] de bèns i porcs on la selecció natural és substituïda per la selecció de les cries per part de l’home, afecta els organismes amb pèrdua de sentits que ja no necessiten i disminució de la mida cerebral. [Cóm queda fixat? També per alteració mutació o bé queda fixat d’una generació a l’altra cosa que implicaria el Lamarckisme?]
Les plantes cultivades tenen uns fruits més grans. Es parla de caràcter Gigas i s’atribueix a un augment del genoma per diploidia. El canvi no només pot ser de mida sinó de durada, passant a vegades d’anuals a bianuals. La selecció es fa produint les varietats que s’han mostrat millors i assajant creuaments entre varietats per combinar qualitats diferents com mida del fruit i resistència al clima. [Hi ha modificacions que produeixen animals amb una vida més difícil, ja sia vaques per produir més llet o gossos per satisfer capricis dels compradors]

September 5, 2023May 22, 2024

Fisiologia. Metabolisme d’organismes

La vida Metabolisme cel·lular

Introducció. Respiració Fisiologia vegetal Nutrició, transport xilema i floema, excreció. Fisiologia animal. Digestió extracel·lular. Excreció. Respiració. Transport. Músculs.

Processos dels òrgans de l’organisme amb entrada de nutrients, assimilació i evacuació de deixalles [metabolisme global] garantint el metabolisme cel·lular i el seu entorn. [Una tribu autosuficient tindria aigua, conreus, ramat, minerals, i es podria proveir de tot. En el meu pis, jo no sóc autosuficient, hi ha un sistema que em fa arribar aigua, gas, llum, els aliments, els vestits, els mobles, es fabriquen en altres llocs i un sistema me’ls deixa a una botiga del barri o me’ls fa arribar Amazon. Jo contribueixo -contribuïa- en una part del sistema de control].

Les necessitats metabòliques individuals de les cèl·lules de l’organisme es resolen a nivell global gràcies a l’especialització de cèl·lules i òrgans (diferenciació i teixits).
Després que les plantes han fabricat glucosa amb la fotosíntesi, tots els organismes duen a terme un procés de respiració. [ La respiració en animals i plantes, és una mena de combustió lenta que té lloc en tots els teixits [la fermentació que fa el llevat convertint el sucre en alcohol la fan també les zimases a tots els teixits vegetals i animals. Felix Hope-Seyler descobreix com l’oxigen és recollit per la sang]. Hi ha una respiració sense oxigen, anaeròbica, observada per Cagniard de la Tour el 1838. El 1897 Büchner troba que extractes de llevat (sense la cèl·lula sencera) també poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.

Glucòlisi: glucosa → piruvat (citoplasma)
Descarboxilació oxidativa : Piruvat → Acetil-CoA (mitocondris)
Cicle de Krebs: Acetil-Coa → ATP + elements bàsics per a transport i biosíntesi. (aminoàcids, vitamines com a auxiliars)
Cadena respiratòria i Fosforilació oxidativa [en les darreres dues etapes, Oxidació amb O₂ de l’acetil-Coa a H₂O i CO₂]

Fisiologia vegetal

Nutrició. Les plantes necessiten

aigua
gasos com O₂ i CO₂
nitrògen (nitrats → metabolisme del nitrogen)
fòsfor (fosfats → ATP i àcids nucleics)
sofre (sulfats → aminoàcids que contenen S) per als processos orgànics
una sèrie de components minerals (anions i cations) que formen part d’alguns enzims, processos de transport i estructura del citoplasma. K+ i Ca++ intervenen inflant i desinflant citoplasma. Mg++, Mn++, Fe++ són necessaris per alguns enzims i citocroms de la fotosíntesi.

Transport
(A.289) Les sals minerals i l’aigua són absorbides per les arrels mitjançant osmosi (deixa entrar aigua i solvent i només deixa sortir aigua). Aquestes substàncies s’han de transportar als llocs de producció i magatzem (ràpid 95%) i del magatzem als llocs de consum (lent 5%). El transport a curta distància es fa a través dels espais intercelul·lars i el protoplasma comú a totes les cèl·lules. (A.288) fins que s’arriben a les conduccions especialitzades en conducció (xilema i floema).
Xilema: Transport general de líquid, aigua i minerals de les arrels a les fulles. Entren per osmosi a les arrels i es transporta cap amunt per capilaritat a través dels vasos del xilema. (Strasburger 1891), evaporació a les fulles segons el nombre d’estomes (Garreu 1849) Les fulles cedeixen vapor d’aigua provocant una succió que arriba als 40 bars i que pot ser prou com per impulsar-la fins a 140 m.
Floema. Com es fa arribar a tot l’organisme els nutrients [equivalent a la circulació de la sang]? Hi ha un altre sistema de vasos, el floema, per on circulen els sucres des de llocs d’alta pressió, com les fulles, a llocs de baixa pressió, com les arrels. (Münch ∼1930, i més tard Sussex i Sadava el 1983). Els espais intercel·lulars permeten l’intercanvi de gasos per simple difusió. Nutrients. (1930 Ernst Munch) . DK 154

Excreció
(A.295) A part de l’aigua s’eliminen excés d’hidrats de carboni mentre que no hi ha un mecanisme d’excreció de nitrogen com la urea en els animals degut a que les plantes gairebé sempre són deficitàries en Nitrogen. Algunes substàncies com olis, resines i cautxú surten de les cèl·lules i queden guardats en bosses (explotació comercial).

Fisiologia animal

Cal un entorn amb nutrients vegetals. Els heteròtrofs necessiten aminoàcids que no són capaços de sintetitzar, hidrats de carbó (glucosa) o greixos com a combustible energètic, components inorgànics com Na, K, Ca, Mg, Cu, per processos nerviosos, enzims, i vitamines per sintetitzar enzims. La digestió intracelular (protozous i cèl·lules fagocitàries) té una fase àcida on l’aliment es descompon en components que seran incorporats o expulsats per excreció.

Digestió extracelular
Als annèlids, artròpodes i vertebrats l’especialització cèl·lular permet una digestió extracelular (A.284 B) on els aliments recorren un tub on van essent transformats fins a la seva incorporació o excreció: digestió bucal (trituració+saliva), digestió gàstrica (àcid clorhídric i altres a la paret de l’estómac que descomponen les proteïnes i mata els bacteris), digestió intestinal (midó a glucosa, proteïnes a polipèptids, greixos a àcids grassos) mitjançant la secreció alcalina del pàncrees. La bilis del fetge activa els moviments de l’intestí col.laborant al procés. Els resultats de la digestió de baix pes molecular són absorbides a l’intestí (a.enteral) afavorides per les vellositats i moviments de l’intestí estret. S’anomena metabolisme basal a la producció d’energia necessària per mantenir les funcions vitals en estat de repòs (5800-8400 kJ a l’home segons edat, pes i sexe) i depèn de la massa segons M0.73 (més un ratolí que un elefant).
- Proteïnes: la pepsina a l’estómac talla les proteïnes en pèptids. A l’intestí prim s’acaben de dividir en aminoàcids.
- Hidrats de carbó: la amisala de la saliva degrada el midó a maltosa. A l’intestí prim de maltosa a glucosa.
- Greixos (lípids): intestí prim, la lipasa pancreàtica passa als quilífers [?]
- Fibra: passa de llarg i s’acumula a l’intestí gruixut.
- Aigua: Se n’absorbeix una mica a l’estómac i intestí prim; la majoria a l’intestí gruixut.
- Vitamines liposolubles (A, D, K): Intestí prim amb la bilis del fetge es preparen. Al gruixut bacteris generen la K i s’absorbeixen totes.
- Vitamines hidrosolubles: s’absorbeixen als intestins prim i gruixut.
- Minerals (Fe, Na, Ca): S’absorbeixen a l’intestí prim.

Excreció
S’expulsen productes metabòlics sobrers o tòxics i es defequen substàncies no digeribles (no arriben a entrar en el procés). Entre els primeres s’eliminen sense transformar el CO₂ i NH₃, àcids grassos i aminoàcids quan estan en concentracions elevades, s.actives i toxines mentre que el nitrogen requereix la preparació d’àcid úric enzimàticament i amb despesa d’energia. Mentre els mesozous i celenterats expulsen els productes sense intervenció d’òrgans, els animals superiors han desenvolupat els ronyons on es genera l’orina (amb els productes de deixalles) que serà traspassada als conductes urinaris. El CO₂ és eliminat pels pulmons, la suor elimina sals inorgàniques i les brànquies dels peixos l’excés de sal.

Respiració
Els unicelul·lars han d’estar en contacte amb l’oxigen per dur a terme la respiració que els dóna l’energia necessària. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de transport eficaç que manté les cèl·lules en estat permanent de saturació de O₂. El gas es transmet per difusió ajudat per moviments (brànquies de crustacis, compressió i expansió d’òrgans en caragols pulmonats, insectes i vertebrats) i passa a l’organisme a través d’un sistema traqueal (insectes) o circulatori (vertebrats).

Transport
Procés pel qual es posa en contacte els diferents òrgans a través del sistema circulatori, sang. Els nutrients de la digestió (sucre), i O₂ (hemoglobina) de la respiració són transportats a les cèl·lules on té lloc el metabolisme que allibera CO₂ i deixalles. Aquestes són transportades als pulmons i sistema excretor. Funció d’immunologia ( leucocits ) protecció de coagulació ( trombocits ).
Als celenterats el transport es fa pels espais intercelul·lars i a través de les cèl·lules. Els animals superiors han desenvolupat un sistema de vasos sanguinis que en els insectes és obert i en els annèlids i vertebrats és tancat. El sistema de vasos capil·lars (diàmetre de 5-10μm ) intercanvia CO₂ i O₂ als pulmons, i cedeix productes residuals als òrgans excretors. El líquid intersticial és substituït per plasma nou sanguini i queda acumulat a les vies limfàtiques on va a parar a les venes. El líquid és impulsat pel cor. [En el líquid intersticial que envolta la cèl·lula, com se separen en artèries i venes el que és aliment del que és deixalla?]
Sang. El transport de substàncies a través de la xarxa de vasos sanguinis acompleix funcions de respiració, nutrició-excreció, amortiguació (regulació concentració H+), cessió de calor i immunobiologia. Consta d’unes cèl·lules [carros de transport, arteria autopista] leucocits (immunologia i reparació, originats al teixit conjuntiu), trombocits o plaquetes (coagulació) i eritrocits o glòbuls rojos (produïts a la medul·la òssia, cèl·lules contenint molta hemoglobina, proteïna amb ferro que fixa l’oxigen). En la respiració l’aire captat pels pulmons es difon en la sang, queda fixat a l’hemoglobina i és alliberat al plasma quan troba molta concentració de CO₂. Aquest es dissol a la sang en forma de HCO₃– la qual cosa suposa una acumulació d’àcids a la sang que és compensada amb l’aportació de bases (amortiguació). La funció de la sang és tan important que els organismes superiors han desenvolupat un sistema de coagulació per evitar pèrdues en cas de ferida (trombocits). També hi ha un sistema de defensa contra microorganismes nocius com la secreció de lisozima, els interferons i cèl·lules fagocitàries, alhora que hi ha també una defensa cel·lular específica en els vertebrats (en l’organisme humà el sistema immunitari pesa un kg i té 10²⁰ anticossos) que consisteix en la generació dels enzims específics per destruir el cos detectat com a estrany. L’al·lèrgia és una reacció immunitària inadequada. Quan la sang roba cèl·lules amb el nivell d’oxigen baix, l’hemoglobina els el cedeix. L’energia de la respiració es fa servir per la divisió cel·lular, construcció de proteïnes i DNA i transport.

Músculs
Es contrauen per l’acció de dues proteïnes la miosina (Kühne 1864) i l’actina (Halliburton 1887). 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren que als músculs, els filaments de la proteïna actina llisquen sobre la miosina per contraure’l tot consumint energia ATP.)
En repòs els filaments fins de l’actina se superposen una mica sobre els de la miosina. Quan es rep un senyal nerviós, els filaments d’actina llisquen sobre la miosina escurçant el múscul i consumint energia ATP.

September 3, 2023

Relleu melancolia grec

[No sé la data exacta. Estela d’un cementiri vista el 2005 a Grècia]

September 3, 2023January 26, 2024

Et in Arcadia Ego. 1637

Uns pastors al bosc contemplen una tomba amb la inscripció “Et in Arcadia ego”. S’interpretaria com a memento mori, la mort que ens avisa “jo també sóc a l’Arcàdia” [i no us en podeu escapar]. Podia haver-se inspirat en l’Ègloga V de Virgili on apareix la tomba de Dafne.

Louvre

Poussin n’havia fet una versió anterior el 1627, i abans Guercino, la primera amb aquest tema. Les crítics assenyalen que el pastor que ressegueix l’ombra de l’altre simbolitza el descobriment de l’art segons la tradició descrita per Plini el vell (Història natural XXXV 5, 15). Així, l’art és la manera que té l’home d’enfrontar la mortalitat. L’art estaria simbolitzat per la figura femenina.]
Erwin Panofsky suggereix que aquesta segona versió no és tant un avís de la mort com una acceptació contemplativa. Parlaria el difunt dient “jo també vaig ser a l’Arcàdia”, seguint a Herder, schiller i Goethe, “Auch ich war in Arkadien (geboren)”. [aquesta interpetació podria enllaçar amb l’actitud d’Epicur d’acceptar que la vida és efímera, gaudir el que es pugui (Carpe Diem), i estar agraït pel que hem pogut viure].

L’Arcàdia simbolitzava la vida senzilla sense els afanys de poder i prestigi. Una vida cantada per Horaci a diversos poemes i sobretot al Beatus Ille, o la Oda a una vida solitària de Fray Luis de Leon.

[ jo en tinc una versió modificada i és que ja no tenim on fugir per trobar la pau, la vida al camp ja no és viable, tot està urbanitzat i el món virtual ple de soroll i missatges. Ens cal construir activa i tenaçment un entorn habitable mantenint a ratlla l’abocador de deixalles que ho envaeix tot .
També podem pensar que “et in Arcadia Ego” es pot generalitzar a tot el que és finit. La mort és el final definitiu però tota la vida està plena de finals. Hi ha un final de la infantesa, un final de la joventut, una final d’una etapa vivint a un lloc, un final d’una feina, una final d’una relació. Igual que l’organisme, constantment ens estem reconstruint.]

L’any 2005 en un viatge a Grècia vaig voler passar per l’Arcàdia i fer una excursió pel riu Lousios.

September 3, 2023July 19, 2026

Religió i mites a l’antiga Grècia

Grècia | contenidor Mites grecs | Introducció i fonts | La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]

MITES

Introducció

[ El seguit de narracions protagonitzades per divinitats gregues que hi ha a la nostra cultura, com el descens d’Orfeu als inferns és completament diferent a les narracions i rituals de la religió cristiana majoritària a occident. No podem sentir el mateix tipus de devoció per Jahvé o Crist que per un Zeus que es converteix en cigne per seduir Leda. La idea de religió que tenim a partir del cristianisme difícilment es pot aplicar a Grècia. No hi ha una divinitat única que crea el món i és un jutge moral.

Darrera aquestes narracions, ¿quines creences i quines pràctiques religioses hi havia? Responien a inquietuds espirituals universals com quin era l’origen de tot, quin final, si hi ha vida després de la mort, si hem de negociar amb forces superior o complir uns rituals?

[la major part del contingut dels mites pertany més a la literatura que no pas a la religió. És difícil imaginar una devoció per aquesta colla de déus que es barallen, violen, enganyen i es revengen. I dins de la literatura i llegenda, una bona part és anecdòtica i fins i tot tragicòmica però hi ha mites d’un simbolisme potent que ressonen en tots els temps.]

Fonts

En cap moment hi ha haver una autoritat que fixés unes creences determinades, així, les fonts són diverses.

Textos: La Teogonia d’Hesíode (8 BCE), Homer, 87 himnes d’Orfeu (text) compilats a l’època hel·lenística. Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides, les metamorfosis d’Ovidi.

Art: Ceràmica, escultures, inscripcions en antics edificis.

Santuaris: Un espai especial, alguns amb temples alguns dels quals oferien oracles a qui consultar el futur, com el temple d’Apol·lo a Delfos, amb la Pítia, o el de Zeus a Dodona.

Cosmogonia

Graves esmenta diverses cosmogonies. Les tres principals, el mite pelàgic, amb Eurínome i la serp Ofió (G1), el mite homèric i òrfic, on tot ve de la nit o del mar Tetis (G2), i el mite olímpic que descriu Hesíode (G3):
A l’inici tenim tres poders: Caos (el buit que ocupa un buit), Gea (la Terra) i Eros (la renovació). Úranos [d’on surt? i Gea engendren 6 titans, Ceos, Crios, Cronos, Hiperíon, Jàpet i Ocèan i 6 titànides, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea), 3 cíclops , Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp), i 3 Hecatonquirs, gegants de 100 braços, Briàreu (fort), Gies (de membres grossos) i Cotos (copejador). Alguns titans es van aparellar, de Jàpiet i Clímene (filla d’Ocèan) van sortir quatre titans de segona generació: Atlas, Epimeteu, Meneci i Prometeu.
Dos mites filosòfics, la teogonia d’Hesíode, Ovidi (G4).
Les cinc edats de l’home. En l’edat d’or, súbdits de Cronos, vivien sense preocupacions ni feina, mejaven glans, fruita, mel, bevien llet de les cabres, mai no envellien. ballaven, reien, i per a ells la mort era com un somni. En l’edat de plata menjaven pa, els homes estaven sotmesos a les seves mares, no feien la guerra, podien viure fins als 100 anys. Ignorans i buscaraons, Zeus els destruí a tots. A l’edat de bronze els homes van caure com fruits dels freixes, amb armes de bronze, menjaven pa i carn, eren insolents i cruels. La pesta va acabar amb ells. La quarta raça també era de bronze, més noble i generosa, van lluitar al setge de Tebes, l’expedició dels argonautes la guerra de Troia, es van convertir en herois i habiten els camps elisis. La cinquena edat és la de ferro, descendent de l’anterior, són cruels, injustos i traidors. (G5)
La castració d’Urà (G6) Uranus tanca els titans al Tàrtar però aquests es rebelen dirigits per Chronos que castra Uranus. (G6). Cronos s’aparella amb Rea però va devorant els seus fills, Hera, Hestia, Démeter, Hades, Posidó, fins que Rea, furiosa, amaga Zeus enlloc d’ell li dóna a menjar una pedra. Chronos va acabar vomitant la pedra i els altres germans. Comença una guerra contra els Titans (Tinanomàquia o Gigantomàquia, sovint representada als frisos, frescos al Palazzo Te) amb l’ajuda dels Cíclops. Zeus va posar a Delfos la pedra vomitada per Chronos. Atles fou castigat a aguantar el firmament a sobre. [La interpretació de la Gigantomàquia seria la dels helens -devots de Zeus- ocupant la Tessàlia que seguia els Titans. Pot semblar estrany, però de fet, no hi ha també una narrativa de Déus i sants intervenint en les guerres contra l’islam? Potser l’única diferència és el nivell de la qualitat poètica].(G7)
Naixement d’Atenea (G8), filla de Zeus i Metis, neix del cap G9).
Erebus, hauria sortit del Caos i personifica la foscor. Amb la nit (Nyx) que, també hauria sorgit del Caos, hauria engendrat les tres parques, Cloto (Nona en romà), que estira el fil de la vida, Laquesis (Decima) que el mesura amb la seva vara, i Àtropos (Morta), que el talla.(G10)
[WK Nyx amb Erebus engendra Éter i Hemera (el dia) [hemeroteca]. Sense que intervingui un pare, tindrà Moros (fat, destí), Ker (destrucció), Thanatos (mort), Hypnos (Son), els Oneiroi (somnis) [oníric], Momus (blames), Oizys (dolor, patiment), les Hespèrides, les Moirai (Fates), les Keres (deesses de la mort), Nèmesi (Indignació, venjança), Apate (engany), Philotes (amor), Geras (vellesa) [geriatria], i Eris (discòrdia). Amb Hipnos tindrà Morfeu [morfina], que podia prendre qualsevol forma per aparèixer als somnis dels homes].
Naixement d’Afrodita de l’escuma a l’illa de Citera (G11). Ares, Hefest i Hebe amb Hera (G12). Zeus era infidel i insolent i una vegada els altres déus e van lligar mab cent nusos però la Nereida Tetis va anar a buscar Briareu, el gegant de cent mans, i el va deslligar (G13). Zeus engendra Hermes amb Maia, Apol·lo i Artèmis amb Leto, Dionisos amb Sèmele. (G14). Naixement d’Eros (G15).

Els 12 Olímpics

Zeus (Júpiter). El déu del cel, el tro i el llamp i també l’artífex cultural suprem. Pare de tots els déus, panhel·lènic, patró de l’hospitalitat i dels juraments. Els seus atributs són el llamp, l’àguila i el ceptre. Se’l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o assegut majestuós. Es podia convertir en qualsevol animal. Casat amb Hera amb qui va engendrar Ares, Hefest i Hebe. Amb Mnemòsine, la deessa de la memòria, les nou muses,Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Amant de Ganímedes. Amb Alcmena engendrà Heracles. Seduí Leda en forma de cigne. es convertí en pluja daurada per arrinar a Dànae que estava tancada a una torre i amb ella engendrà Perseu. Va raptar Europa convertit en toro i se l’endugué a Creta on van tenir Minos, rei de Creta, el valent Sarpèdon i el just Radamantis. [Reforçaria la interpretació de tribus patriarcals consolidant domini de pobles amb deesses com a divinitat principal].
Hera (Juno). Deessa del matrimoni. Sempre friosa i buscant venjança per les infidelitats de Zeus.
Posidó (Neptú). Déu dels mars, palau amb carros i cavalls-es diu que n’era el creador, aparellat amb Amfítrite gràcies a les arts de Delfí, té per fills a Tritó, Rode i Bentesicime. Gelosa, d’Escila, Amfítrite la va convertir en un monstre amb sis caps. Es va disputar Atenes amb Atena, però se li va atorgar a ella per haver-los fet donatiu de l’olivera. En una ocasió que Démeter s’havia fet egua, la va cobrir, cosa que l’enfurí per sempre. (G16)
Ares (Mart). Nascut de Zeus i Hera, el déu traci de la guerra, que es complau en la mortandat i el saqueig de ciutats [odiat pels atenesos que només farien la guerra per defensar la llibertat]. Odiat pels altres déus llevat d’Afrodita i Hades que rep de grat les víctimes de la guerra. (G19)
Hermes (Mercuri). Nascut de Maia i Zeus, es desenvolupà molt de pressa, i va robar unes vaques a Apol·lo. Va inventar una lira feta amb closca de tortuga i unes tripes de vaca, i la tocava a l’Arcàdia. Va fer el primer sacrifici de carn. Després va fer una flauta de canya, que també va agradar molt a Apol·lo i li va canviar pel ramat. De tracte en tracte, fou acceptat per Zeus com a encarregat dels tractats i del comerç, la llibertat de trànsit pels passatgers [l’època actual és de comerç i tecnologia, Hermes i Hefest]. Com a Herald duia un barret rodó per protegir-se de la pluja i sandàlies alades que el duien d’un lloc a l’altre en un moment. [icones a olga?]. Va inventar l’alfabet, l’astronomia, l’escala musical, el pugilat, el gimnàs. Entre els seus fills, el lladre Autòlic, i Dafnis, inventor de la poesia bucòlica. [Tenim l’Hermes de Praxíteles a Olímpia?]. (G17)
Hefest (Vulcà). Va néixer esmiriat i Hera el llençà de dalt de l’Olimp. El recolliren Tetis i Eurínome que el cuidaren, s’instal·là en una cova submarina on construí la seva primera farga i els féu ornaments. Quan Hera ho veié el tornà a l’Olimp i el féu casar amb Afrodita. Lleig i coix d’una altra vegada que Zeus el rebotà. Era mol hàbil. Va fabricar unes dones mecàniques i uns trespeus que es movien sols (Homer). [van divinitzar la metal·lúrgia, el déu de la tècnica i del bricolatge és el que domina avui; els trespeus que es mouen representen les estacions i el sol] (G23)
Afrodita (Venus). Nascuda de l’escuma marina sorgida dels genitals d’Urà llençats per Chronos al mar. No deixava a ningú el seu cenyidor màgic que feia que qualsevol se n’enamorés. Maridada amb Hefest, però amant d’Ares amb qui va tenir tres fills. Va jeure també amb Hermes que havia dit que la desitjava, amb qui va tenir Hermafrodita. Va tenir fills també amb Posidó, amb Dionisos va tenir Príapo, deforme i amb un gran membre. Per castigar-la Zeus va fer que s’enamorés d’Anquises, de qui va tenir Eneas. La mare d’Esmirna va pretendre que era més bella que Afrodita, i va ser castigada fent-la jeure amb el seu pare, de qui va tenir el bell Adonis, que va ser custodiat per Persèfone. Les dues el desitjaven i el volien com a amant. Calíope va arbitrar dividint l’any en tres parts, dues per les deesses i una per descansar. Per gelosia, Ares en forma de senglar va matar Adonis, que va baixar a l’Hades. (G18)
Atena (Minerva). Deessa de la guerra, encara que no en gaudia com Ares, inventora de la flauta, la trompeta, l’olla de terrissa, el jou, la brida, el carro i el vaixell. Era també deessa dels números i de les arts de les dones, com filar i teixir. Sense voler-se aparellar amb ningú, en un malentès demanà l’ajuda d’Hefest aquest va creure que li permetia acoblar-s’hi, l’atacà per darrera, ella s’apartà i l’esperma caigué a terra. Ella el va llençar prop d’Atenes, fecundant la mare terra. En sortí Ericteu, un nen amb el cos de serp de cintura en avall. Espantà uns ciutadans que s’estimbaren i en veure-ho Atena, de pena, deixà caure la roca que duia per completar la fortalesa de l’Acròpoli, i d’aquí en va sortir el Mont Licabetus. En una disputa amb Aracne, que havia teixit una tela més bella, esquinçà la seva obra. Aracne es penjà i Atena la convertí en aranya.
(Pels atenesos la virginitat d’Atena volia dir que la ciutat era invencible. Seria una evolució de la triple deessa transferint els mites i qualitats de la nimfa [la fèrtil] a Afrodita). Hauria nascut del front de Zeus (un recurs mitològic per sotmetre el matriarcat d’un culte existent al nou patriarcal).(G25)
Apol·lo. fill de Zeus i Leto, demanà l’arc i fletxes a Hefest i a Dolfos, i matà la serp Pitó, enemiga de la seva mare. Gaia es queixà a Zeus i fou obligat a fundar els jocs Pítics. A l’Arcàdia prengué al déu Pan el do de la profecia. Va competir amb el flautista Marcias amb la seva lira, el va vèncer i en venjança pel repte li llevà la pell. Empaità moltes nimfes, entre elles Dafne, que es convertí en llorer [escultura de Bernini]. Apol·lo també s’enamorà del bell príncep espartà, Jacint, i competia amb el poeta Tàmiris i el vent del nord, que al final va fer caure un disc i el matà, de la seva sang en brollà la flor del Jacint. Després de tants tràngols i ser castigat per Zeus, aprengué moderació i sempre deia les sentències “coneix-te a tu mateix” i “res sense mesura”. [A l’època clàssica va acabar essent la deitat de la música, la poesia, la filosofia, l’astronomia, la matemàtica, la medecina i la ciència].(G21)
Àrtemis (Diana). germana d’Apol·lo, també sempre amb arc i fletxes, un arc de plata fet pels Cíclops, protectora dels nens petits i dels cadells, caçadora, amb el poder de causar la pesta i mort súbita, però també de guarir. Verge. Un carro tirat per cèrvoles. Àcteon la va veure com es banyava nua, i ella el convertí en cèrvol i fou devorat pels seus propis gossos. [font a Reggia di Caserta] (G22)
Demèter (Ceres). deessa dels sembrats; les seves sacerdotesses inicien les parelles en els secrets del llit. Va tenir fills amb Zeus i a Plutó (diferent de Hades) amb el tità Yasió, a qui Zeus castigà. Demèter era alegre i benèvola fins que Persèfone li fou arrebassada per Hades, raptada -la terra s’obrí i un carro de cavalls amb un auriga invisible se l’endugué a les profunditats. Mentre la cercava fou acollida pels reis d’Eleusis. Un dels seus fills morí per error, però Demèter va prometre grans dons a Triptòlem que li va dir, com la vella Hècate, que Coré havia estat raptada. Quan Demèter sabé que la seva filla havia estat raptada per Hades, no volgué tornar a l’Olimp, recorria la terra impedint que els arbres donessin fruit i que germinés el blat fins que Coré no tornés. La humanitat estava a punt d’extingir-se. Ho hauria pogut fer si no hagués tastat cap aliment. Al final s’arribà a un compromís, Perséfone/Coré s’estaria tres mesos en companyia d’Hades com a reina del Tàrtar, i els nou mesos restants amb Demèter. Abans de tornar a l’Olimp Demèter mostrà a Triptòlem la iniciació als seus cultes i misteris, li donà gra per sembrar, una arada de fusta i un carro tirat per serps. [veure el relleu on es veu Démeter i triptòlem amb una espiga de blat] (Graves assenyala que Core, Démeter i Hècate són la triple deessa, com a donzella, nimfa i vella, també el gra verd, l’espiga madura i el blat ja collit. (G24)
Hèstia. deessa de la llar, la construcció, va romandre sempre verge, al marge de les disputes dels olímpics. La primera ofrena sempre era per a ella. (G20)
Dionís (Baccus) que va rellevar Hestia. 12. Dionisos, nascut de Zeus i (?) fou desmembrat pels Titans, a instàncies d’Hera, i els trossos bullits en una caldera. Reconstruit per Rea, la seva àvia, Zeus va fer que Hermes el convertís en boc i el deixés amb les nimfes que el van cuidar i mimar. Va inventar el vi. En arribar a l’edat viril, Hera el va reconèixer com a fill de Zeus tot i l’afeminament degut a la seva educació, i el va fer embogir. Anava per tot arreu, amb una colla de sàtirs i mènades. Amb l’ajuda de les amazones va vèncer els titans. Viatjà per la Índia, tornà a Europa. Rea el purificà dels molts assassinats que havia comès. Licurg capturà l’exèrcit de Dionisos, Rea el tornà i féu embogir Licurg, que va confondre el seu fill amb una vinya i el tallà amb una destral, podant-li el nas, orelles i dits com si fossin branques. Va tornar a Beòcia, i a Tebes va convidar les dones a participar a les orgies. Penteu s’hi oposà i empresonà les seves Mènades, que es van escapar, desmembrant els vedells que trobaven, i quan Penteu provà de contenir-les embriagades pel vi, li van arrencar un membre rera l’altre. A uns pirates que el volien vendre com a esclau sense saber que era un déu, va fer brotar una vinya del màstil, un heura s’enroscava als aparells, els rems es van tornar serps, i tot el vaixell era ple d’animals fantàstics; els pirates van saltar a l’aigua i es van convertir en dofins. Es va casar amb Ariadna, abandonada per Teseu. Va castigar Perseu a Argos, que s’hi oposava i feia matar els seus seguidors, fent embogir les dones argives que devoraven crus els seus fills. Acabà pujant a l’Olimp i segué al costat de Zeus, Hestia li cedí el lloc. (Graves diu que Dionisos està relacionat amb la difusió de la vinya a Europa). (G27)
Hades , déu de l’inframón no era a l’Olimp.
Pan germà de Zeus, o engendrat per Hermes segons les versions, no era un dels dotze olímpics, amb potes de cabra, un gran membre, vivia a l’arcàdia cuidant ramats, tocava la flauta, s’amagava a l’herba per espiar les nimfes i fer migdiades [Debussy!] . Prenia part en orgies amb les nimfes de la muntanya. Els olímpics el menyspreaven, però en treien partit, Apol·lo n’obtingué el do de la profecia i Hermes la flauta. En un moment donat va córrer la veu que havia mort i de l’espant de la gent en ve l’adjectiu “pànic”. (G26)

[L’armari dels déus: el llamp de Zeus, els cavalls i trident de Posidó, les sandàlies d’Hermes, el cenyidor d’Afrodita, l’arc i la lira d’Apol·lo, arc de plata d’Àrtemis, el casc de la invisibilitat d’Hades.]

Les muses i Orfeu

Cal·líope (Καλλιόπη, ‘la del bell esguard, agradable a la vista’). Musa de la poesia èpica. Atributs: una tauleta de cera per escriure.
Clio (Κλειώ, ‘aquella que els fa famosos’); Musa de la història. Atributs: un volum enrotllat.
Èrato (Ἐρατώ, ‘la que provoca desig’). Musa de la poesia lírica. Atributs: normalment una lira.
Euterpe (Ευτέρπη, ‘la molt agradable, la d’agradable geni o La de bon ànim’). Musa de la música. Atributs: una flauta.
Melpòmene (Μελπομένη, ‘La melodiosa, la cantant, la poetessa’). Musa de la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sandàlies que munten fins als genolls amb plataforma de suro, com les que portaven els actors).
Polímnia (Πολυμνία, ‘la dels molts himnes’). Musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes repenjats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.
Talia (Θάλεια, ‘la que floreix, la festívola’). Musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica.
Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delit de la dansa’). Musa de la dansa. Atributs: una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.
Urània (Ουρανία, ‘celestial’). Musa de l’astronomia. Atributs: una esfera.

Orfeu

Fill del rei Eagre de Tràcia i de la musa Calíope. Apol·ló li reglà una lira i les Muses el van ensenyar a tocar-la. Encantava les feres i els arbers i les roques es desplaçaven per escoltar-lo. Va embarcar amb els argonautes en cerca del velló d’or a la Côlquide i en tornar es casà amb Eurídice. Aquesta moriria per la mossegada d’una serp. Orfeu baixà als inferns i va encantar Caronte, Cerber i el mateix Hades que accedí a deixar tornar Eurídice amb la condició que Orfeu no mirés enrere fins estar els dos a fora. Però Orfeu es girà un cop hagué arribat i perdé Eurídice per sempre.
A Tràcia Orfeu no honorà Dionisos, criticà els sacrificis humans i els excessos sexuals de les Mènades, saludant Apol·lo com al més gran dels déus. Dionisos va fer que les Mènades matessin els seus marits i desmembressin Orfeu. El seu cap tallat, surant al riu, va seguir cantant.(G28).
[en una altra versió, les manades se’n van enamorar però ell les va rebutjar. Aleshores en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar.

Orfeu als inferns, Jan Brueghel, 1594

L’inframón

(G31). Les ànimes baixen a l’inframón per una entrada prop d’un bosc d’oms negres al costat de l’oceà. Els parents els posen una moneda sota la llengua per pagar el barquer Caront que els durà en una barca a l’altre costat, travessant el riu l’Acheron, de la misèria i tristesa que du a la llacuna Aquerúsia (aquí anirien a parar les ànimes per purificar-se i esperar la reencarnació). El gos Cèrber, amb tres caps en vigila la riba, tant per les ànimes que voldrien fugir com pels vius que hi voldrien entrar. Segons els crims, les ànimes havien d’anar passant pels rius Phlegeton, un riu de foc, i el Cocytus, de les lamentacions, format per les llàgrimes dels condemnats, a vegades glaçades, els dos tornen a desembocar a l’Aqueron [com un spa infernal, calent i fred]. L’Hades està envoltat pel riu Styx, de l’odi que acaba en una mena de pantà maresma. Les seves aigües eren sagrades i els déus juraven per elles. Aquil·les fou submergit en les seves aigües per la seva mare Tetis. Els llatins, amb Virgili, i després Dante, faran arribar les ànimes a la llacuna Estígia en lloc de l’Aquerúsia.
Abans de reencarnar-se les ànimes se submergeixen al Leteu, el riu de l’oblit, a l’ombra d’un xiprer blanc. En doctrines místiques com l’Orfisme, s’explicava que prop del Leteu hi havia un segon pou o riu d’aigua cristal·lina anomenat Mnemósine (la memòria). Els iniciats espirituals sabien que havien d’evitar el Leteu i beure del Mnemósine per conservar els records i assolir la immortalitat de la consciència.
L’Hades és designat sovint com a el lloc de foscor, l’Erebus, la foscor. A mesura que van arribant, les ànimes són jutjades per Minos, Radamantis i Èac, aquest els europeus, Radamantis els asiàtics i per a Minos queden els casos més difícils. Segons la sentència se’ls envia als camps dels Asfòdels si no són ni bones ni dolentes, al camp de càstigs del Tàrtar si són dolentes o als camps Elisis si són virtuoses. El Tàrtar hi ha tancats els titans i els castigats. A la dreta el palau d’Hades i Persèfone. A l’esquerra, un xiprer blanc fa ombra a l’estany de Leteu on beuen les ànimes comuns.
Els camps Elisis són governats per Cronos, el dia perpetu, no fa mai fred, sempre hi ha música i jocs. En qualsevol moment poden triar renéixer a la terra. A prop hi ha les illes dels benaurats, pels que han passat tres cops per la terra i les tres vegades han assolit l’Elisi. Alguns diuen que es troba prop de la desembocadura del Danubi, ple d’animals, amb les ànimes d’Aquiles i Helena en festa contínua.

Hades és un déu ferotge, amb un carro d’or tirat per quatre cavalls negres. Posseeix el casc de la invisibilitat i són d’ell totes les pedres precioses que hi ha sota terra. Viu sempre a les profunditats llevat de quan té un atac de luxúria. La seva dona Perséfone, no té fills amb ell i prefereix la companyia de la vella Hécate, deessa de les bruixes (que té tres caps lleó, gos i egua).

Les Erínies viuen prop del Erebus i actuen quan un mortal es queixa d’un greuge, més velles que Zeus, amb caps de gos, serps per cabells, ales de ratpenat, els ulls injectats en sang.

Les principals fonts de la geografia de l’inframon són Homer (Odissea, llibre XI), Plató (Fedó) i Virgili (L’Eneida). Seran recollits per Dante.
Unes làmines d’or trobades a Petèlia (Itàlia) i datades del sIV aC contenen el text “«Trobaràs a l’esquerra de les estances d’Hades una font,/i al seu costat, dret, un xiprer blanc. / A aquesta font no t’hi acostis de cap manera .Més endavant en trobaràs una altra, d’aigua freda que flueix/de la llacuna de la Memòria (Mnemósine); hi ha guardians al davant .Digues: “Sóc fill de la Terra i del Cel estrellat,/i el meu llinatge és celestial, i això també ho sabeu vosaltres .Estic sec de set i em moro: doneu-me de pressa/l’aigua freda que flueix de la llacuna de la Memòria”.I ells et deixaran beure de la font divina,/i llavors regnaràs per sempre amb els altres herois…
Pausànies descriu un ritual real al santuari oracular de Trofoni (a Lebadea, Beòcia). Els qui volien consultar l’oracle havien de passar per un procés de mort Abans d’entrar a la cova de l’oracle, se’ls obligava a beure de dues fonts d’aigua naturals enganxades. Primer bevien de la font del Leteu per oblidar tot el que tenien al cap de la seva vida quotidiana. Després, bevien de la font de Mnemósine per poder recordar clarament tot el que veurien i escoltarien durant el seu viatge místic a l’interior de la cova.

Ganímdes, Tique, Nèmesi, Nereides

Ganímedes, el més bell dels mortals, raptat per Zeus en forma d’àguila. (G29). Zagreu (G30).
Tique i Nèmesi: la primera, la capriciosa fortuna, que a uns els dóna molt i a altres gens. La segona, humilia els que, havent rebut fortuna, no en sacrifiquen una part als déus ni ajuden a alleujar la pobresa dels altres.(G32)
Els habitants del mar, 50 Nereides, amables sirenes. Les Gorgones, belles fins que Atena convertí Medusa en un monstre alat d’ulls que enlluernaven, grans dents,llengua sortint, urpes esmolades, cabells de serp, i amb una mirada que convertia els homes en pedra. Les Graies, com cignes. Les hespérides, filles de la nit que canten melodiosament al jardí més occidental que la terra donà a Hera, aquí hi havia lespomes d’or custodiades per la sep Ladó. (G33) Equidna, meitat dona i meitat serp, devorava homes a la seva cova. Amb Tifó va tenir una descendència monstruosa: Kerberos, el gos de l’infern amb tres caps, la Hidra de Lerna, serp amb molts caps, la Quimera, cabra que respirava foc amb cap de lleó i cos de serp, Ortro, un gos que va jeure amb Equidna altra vegada i va engendrà l’esfinx (cap de dona, cos de lleó,ales d’àliga, cua de serp) i el lleó de Nemea. (G34)

La rebelió dels gegants

Enfadats perquè Zeus havia confinat els seus germans Titans al Tàrtar, 24 gegants ataquen el cel llençant roques i torxes enceses. Atacaran els déus que els combatran però només Heracles podrà matar-los. , que lluiten contra el cel (G35)
Irada, la mare terra va jeure amb Tàrtar i va engendrar Tifó, el monstre més gran que mai hagi existit, serps enroscades de cintura en avall, braços que s’estenien centenars de llegües amb caps de serp en lloc de mans, cap d’ase que tocava les estrelles i ales enormes que amagaven el sol. Va atacar els déus i va aconseguir tallar els tendons de Zeus que no es podia moure fins que Hermes els va recuperar. Al final va poder llençar-lo al volcà Etna. (G36)
Els Alòades, Efialtes i Oto eren gegants que segons una profecia ningú podria matar. Van atacar l’Olimp, el primer volia Hera i el segon Àrtemis. Àrtemis els confondrà i es mataran l’un a l’altre. (G37)

[Altar de Zeus a Pèrgam]

La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora

El diluvi de Deucalió, que Zeus envià per destruir la raça humana indignat pel sacrifici d’un nen per Licaon d’Arcàdia. El va convertir en llop. Deucalió va demanar al seu pare, el tità Prometeu, que construís una arca. Tota la humanitat morí llevat de Deucalió i Pirra. La humanitat es renovà quan les roques llençades per ells es convertiren en homes. Però a l’Arcàdia van seguir sacrificant nens i convertint-se en llops. [elaboració de la Grècia civilitzada sobre els costums de l’Arcàdia]. (G38).
Atlante i Prometeu. Atlant, el més gran dels Titans, governava l’Atlàntida, un regne amb una costa escarpada, en una terra més enllà de les columnes d’Heracles. Els seus habitants es van tornar malvats i van ser castigats. Atlant i Mebenio es van unir als gegants i Cronos en la lluita contra l’Olimp. Atlant va ser castigat a aguantar el cel. Era el pare de les Plèiades, les Híades i les Hespèrides.
Prometeu, un altre dels titans, tenia per germans Epimeteu, Atlant i Menecio. Aprengué les arts i ciències d’Atena i persuadí Zeus de perdonar la raça humana. Escollit per determinar com repartir un bou sacrificat, deixà en una part ossos i greix i a l’altra l’estómac -la part menys valorada- i la carn, enganyant Zeus que trià la primera; i encara avui és la part que s’ofereix als déus. Zeus castigà la humanitat a menjar carn crua. Prometeu va robar el foc i l’entregà a l’home. La venjança de Zeus consistí en fer una dona d’argila, que els quatre vents li donessin vida. Pandora, la dona més bella mai creada, fou oferta a Epimeteu, que la rebutjà. La ira de Zeus va fer que encadenés Prometeu a una roca del Càucas on un voltor li devorava el fetge un dia rere l’altre, a la nit se li regenerava. Espantat, Epimeteu es casà amb Pandora. Prometeu havia aconseguit tancar en una capsa tots els mals que podien afligir la humanitat, la vellesa, la fatiga, la malaltia, la bogeria, el vici i la passió. Pandora, la primera d’una llarga casta de dones, bella, però també tonta, malèvola i gandula, no va fer cas de l’advertència de no obrir la capsa, i tots els mals es van escampar. Si no fos que dins la capsa hi havia també l’esperança enganyosa, la humanitat s’hauria suicidat. (G39) (en una altra versió es diu que tenia tots els dons: pan dora i que Zeus li dóna una gerra amb la indicació que no l’obrís sota cap concepte, però Pandora no va resistir la curiositat i la obrir. Aleshores es van escampar tots els mals, les plagues de les collites, les malalties. Al fons de la gerra només hi quedà l’esperança [com al genesi on Eva és temptada a tastar la poma de l’arbre del coneixement i )
Èsquil, Prometeu encadenat

Eos, Helios, Heleno, Èol

Eos, l’aurora, que acompanya Helios fins a occident com a Hesperia. (G40) Orió, caçador, el més bell dels homes. (G41).
Helios, que recorre el cel en el seu carro des del palau a l’orient, i retorna per l’oceà, dormint en un vaixell. Culte a Rodos. El seu fill Faetont intentà conduir el carro però no dominava els cavalls, i o bé anava massa lluny, o massa a prop, cremant els humans. (Inicialment de menor importància que la lluna, fins que Apol·lo se’n va apoderar). (G42) [Al Banquet dels Erudits surt la llegenda que, quan s’ha adormit, el sol retorna a l’est creuant l’oceà en un llit en forma de copa fet per Hefest].
Heleno, fill de Deucalió, va tenir com a fills Eol, Juto i Doro. Juto va anar a Atenes on va tenir com a fills Ió [jonis] i Aqueu. Doro va anar al mont Parnàs i va fundar la primera comunitat doria. Així, les principals nacions gregues, jonis, eolis, aqueus i doris, descendeixen d’Heleno.
Èol va ocupar les illes eolies del mar Tirré on hi havia tancats els vents en una cova. Els deixava anar seguint indicacions de Zeus. Bòreas, el vent del nord a l’hivern. El Zèfir, vent de l’oest a la primavera que fa florir les plantes, Notos el vent del sud que ve d’Etiòpia, Euros, vent de l’est que porta tempestes i pluja.
Ió, fill d’Apol·ló i Creüsa, sacerdot a Delfos. [ Eurípides] (G44). Alcione i Ceice (G45).
Tereu de Tràcia, es casa amb Procne filla de Pandió, rei d’Atenes. Però s’enamora de l’altra germana, FIlomela, que cantava molt bé i fa veure que procne ha mor, i li talla la llengua per que no parli. Quan es descobreix les anava a matar però els déus el converteixen en puput, Filomela en rossinyol i Procne en oreneta (sense llengua). (G46), les orenetes sense llengua. Erecteu i Eumolpo (submissió d’Eleusis a Atenes) (G47). Bòreas, Bòreas el vent del nord que una vegada va fecundar tres mil egues. (G48). Àlope o Hipotoont (G49).

Asclepi, oracles, alfabet

Asclepi. fill d’Apolo i Corónide, va aprendre medecina del centaure Quiró i d’Apolo. Va aprendre molt i Atenea li va donar dos pots de sang de la medusa, l’extreta de les venes del costat esquerra podia ressucitar els morts i l’altra matar instantàniament. (G50).
51 Els oracles a Grècia: Zeus a Dodona, amb coloms. Olímpia. Delfos, Patras. (G51).
Les tres parques van inventar les cinc vocals i les consonants B i T, Palamedes, fill de Nàuplio, les altres onze consonants. Hermes va reduir els sons a caràcters fent servir formes cuineiformes perquè les grulles volen en forma de cunya. (G52) [Els alfabets]
Els dàctils, 5 dits homes que eren ferrers i van fer una cursa que dóna lloc als jocs olímpics, 5 dits dones (G53). Els Telquins, éssers marins amb cap de gos i aletes (G54). Les Empuses, dimonis femenins que podien prendre la forma, de gosses, vaques, o belles dones que jeien amb els homes i els xuclaven les forces vitals fins que morien. (G55).
Io, filla del déu fluvial. Zeus se n’enamorà i quan Hera sospità la convertí en una vaca blanca. Però Hera la reclamà i la posà sota la custòdia d’Argus panoptes que tenia cent ulls, i encara que alguns dormissin els altres sempre vetllaven. Hermes, el més hàbil dels lladres l’adormí amb la flauta i el matà. Hera posà els seus ulls a la cua d’un paó reial i féu que un tàvec empaités sense parar a Ió. Io va recórrer Europa, Àsia, sempre turmentada pel tàvec fins que va arribar a les fonts del Nil on Zeus li retornà la forma humana. Es va casar amb Telègon, donà a llum el fill de Zeus i va instituir el culte a Isis (o Dèmeter). (G56). El seu germà Foroneu va fundar la primera ciutat amb mercat i va ser el primer a fer servir el foc robat per Prometeu. (G57)

Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimió, Pigmalió i Galatea, Sísif, alcestis

Agenor, fill de Líbia i Posidó, es va establir a Canaan i va tenir per fills a Cadme, Fènix, Cílix, Taso, Fineu i Europa. Zeus se’n va enamorar i es convertí en un toro blanc, bell i dòcil. Hermes portà el ramat prop d’on passejava Europa. Veient que el toro era dòcil, Europa hi començà a jugar, i li posava flors, i garlandes a les banyes. Zeus va entrar a l’aigua amb Europa espantada agafada a les banyes i anà fins a Creta, on es transformà en àguila i violà a Europa. En van tenir tres fills, Minos, Radamant i Sarpédon. El pare va enviar els fills a cercar-la. Van fundar Fenícia, la illa de Taso i altres. Cadme, després de molt voltar, es va trobar Atena que li va dir que abandonés la cerca, seguís una vaca i allà on caigués fatigada, fundés una ciutat. Aquest és l’origen de Tebes. Cadme volgué sacrificar la vaca i anar a buscar aigua a la font de Castàlia, que abans es deia font d’Ares. Però resulta que estava guardada per una serp que matà la majoria dels homes de Cadme. Quan aquest aconseguí occir-la, Atena li digué de sembrar les dents. D’aquí en van néixer homes armats, espartans que es van posar a lluitar entre ells fins a matar-se. Només en van quedar cinc que es van posar al servei de Cadme. Aquest hagué de fer d’esclau d’Ares durant un any per haver mort la seva serp.(G58)
Cadme es va casar amb Harmonia, aquestes van ser les primeres noces de mortals i hi van assistir els dotze Olímpics. Démeter va jeure amb Yasion tres vegades en un camp llaurat per assegurar les collites. Més tard Cadme va renunciar al seu tron en favor del seu net Penteu, que la seva filla Àgave havia tingut amb Eguió, un dels cinc homes sembrats. Però en desdenyar Dionís, aquest féu embogir les dones de Tebes i Penteu fou desmembrat per les bacants, amb la seva mare al davant (Eurípides, les bacants). Dionisos va dir que algun dia Cadme conduiria bàrbars contra els grecs. Van emigrar al país dels Enqueleus i van ser elegits governants. Àgave que s’havia casat amb Licoterses, el matà i enrregà el regne a Cadme. Ares al final els perdonà i per evitar això els convertí en serps negres amb taques blaves, i els envià a les illes dels benaurats.(G59)
Belo, germà d’Agenor va tenir tres fills, Egipte, Dànau i Cefeu. El primer regnà a Aràbia i a Egipte, el segon a Libia i va tenir 50 filles, les Danaides. A la mort de Belo, Egipte pretenia casar els seus prínceps amb les danaides. Però Dànau sospitava que en realitat les volien matar i va embarcar cap a Grècia i va dir que estava predestinat a ser rei d’Argos [recordo que a la Ilíada sempre parlen dels dànaus i dels aqueus]. Els prínceps d’Egipte ho van tornar a intentar però a la nit de noces, totes les danaides menys una van clavar una agulla que duien amagada al cap al cor dels seus marits. Un dels fills de les danaides, Aminone fou Nàuplio, que descobrí l’art de la navegació i va fundar aquesta ciutat.(G60). Làmia, filla de Belo, governà a Líbia i Zeus li atorgà poder treure’s els ulls i tornar-se’ls a posar. Hera li matà els fills per gelosia i ella matà els dels altres amb crueltat. Es va afegir a les Empuses (G55), jaient amb joves i xuclant-los la sang mentre dormien.
Zeus va cobrir Nèmesi (G32) que s’havia transformat en oca prenent la forma d’un cigne. D’aquí en sortiria un ou que seria posat entre les cames de Leda (o Zeus hauria fecundat LEda en forma de cigne). D’ella en naixerien Helena, Càstor i Pòlux. (Dalí, Leda atòmica) (G62).
Íxion, hereu del tron lapita acordà casar-se amb Dia però matà el seu pare a traició. Zeus el salvà però intentà seduir Hera per la qual cosa Zeus va formar una falsa Hera, Néfele, a partir d’un núvol i quan el va sorprendre copulant el va lligar auna roda ardent que gira al firmament. Néfele va infantar el nen Centaure que va jeure amb eugues donant origen a la raça dels centaures, entre els quals el savi Quiron. (G63).
Endimió, fill de Zeus i Càlice era molt bell. Selene (la lluna) el va veure quan dormir i el besà suaument. Li va venir una son infinita i no ha envellit mai més. (G64).
Pigmalió es va enamorar d’Afrodita i en no poder-la aconseguir va fer una estàtua de marfil que s’hi assemblés. En jeure-hi Afrodita hi entrà com a Galatea i li donà dos fills.(G65)
Èac, fill de Zeus i Egina, patí la ira d’Hera que envià serps al país fent morir la població de set i verí. Èac va demanar a Zeus que tornés a poblar el país amb tants súbdits com formigues pujaven a una alzina que estava consagrada consagrada a Zeus. Aquesta va tremolar sense que hi hagués vent i Èac, tot i espantat, la va besar. L’endemà havia acabat la plaga, queia la pluja i s’apropava una multitud d’homes que havia vist en somnis. Els anomenaren “mirmidons“, és a dir, formigues, i són frugals i pacients. Lluitaran amb Aquil·les a Troia. Èac era piadós, just i respectat i en morir es convertí en un dels jutges del Tàrtar. (G66)
Sísif, fill de Eol, descobrí que Autòlic el robava. Va seduir la seva filla Anticlea, muller de Laertes i amb ella va engendrar Odisseu. Més tard Zeus el castigà a l’Hades per haver revelat secrets. Sísif va enganyar Hades dient que l’ensenyés com funcionaven unes manilles i el va deixar tancat uns dies. Ningú es moria! Després enganyà Perséfone dient que volia fer un bon funeral i tornaria. EL va haver de retornar Hermes a la força i com a càstig el van obligar a oujar una gran pedra pel pendent d’un turó però mai arribava a dalt, sempre queia. (G67)
Salmoneu, insolent, morí per un llamp de Zeus, la seva filla Tiro va ser violada per Posidó i va tenir dos bessons, Pelias i Neleu. Després Tiro es casarà amb Creteu amb qui tindrà Eson, pare de Jàson.(G68)
Alcestis (Eurípides), filla de Pelias, es casà amb Admet que amb l’ajudà d’Apol·lo, aconseguí enganxar un senglar i un lleó al seu carro, condició de Pelias. Apol·lo també li concedí que, arribat el dia de la seva mort, se li perdonaria la vida si algú de la seva família estava disposat a morir per ell. arribat el dia Admet suplicà els seus pares, que s’hi van negar. Alcestis va acceptar morir per ell però arribada a l’Hades, Persèfone la va tornar a enviar al món superior. (G69).
Atamante, germà de Sísif es casà amb Néfele per ordre d’Hera, i va tenir com a fills Frixo, Leuconte i Hele però l’enganyà amb Ino. Aquesta volia fer creure que Beòcia només tindria collites si sacrificaven a Frixo. Ja ho anaven a fer quan Hera va enviar un xai d’or amb ales al qual van pujar Frixo i Hele i van fugir a la Côlquide. Hele va caure i d’aquí el nom d’Helespont. Frixo va sacrificar el xai a Zeus i serà el famós velló d’or que cercaran els argonautes. (G70). Glauc tenia unes eugues a qui no deixava criar, ofenent a Afrodita. Ella ofesa va fer que es desboquessin i el devoressin (G71).
Melampo, nét de Creteu, fou el primer mortal amb dons profètics, i medecina. Podia entendre el llenguatge dels animals perquè unes serps joves que havia salvat li havien netejat les orelles llepant-les. Gràcies a això aconseguí un ramat de bous i guarir les dones embogides de Tirint. (G72)

Perseu, Minotaure, Dèdal

Perseu: Fill de Zeus i Dànae, per fer retirar el pretendent de la seva va acceptar enfrontar-se a la medusa, la Gorgona que tenia serps per cabells i petrificava amb la mirada (G73). Per evitar-ho anà acostant-s’hi d’esquena fent servir un escut de mirall, elevant-se amb les sandàlies alades que li havia prestat Hermes i Atena li va guiar la mà. (Escultura vaticà, Canova Caravaggio). Va veure Andròmeda, nua i encadenada a una roca per aplacar Posidó que s’havia irat quan la seva mare, Cassiopea havia dit que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides.Mata el monstre i prengué Andròmeda per muller.(Arnold Böcklin). Va fundar Micenes.
Els bessons Dioscurs, Càstor i Pòlux, herois d’Esparta. (G 74). Belerofont matà el monstre femení de Quimera, que projectava foc i tenia cap de lleó, cos de cabra i cua de serp- (G. 75). Antíope (G76). Níobe (G77). Cénide i Ceneu (dones marines G78). Erígone (G79). El senglar de Calidón i Meleagre (G80). Telamon i Peleu (G81). Aristeu Cirene (G82).

Midas (G83), que acollí el Centaure Silè. Aquest li explicava històries d’un continent meravellós, un pou amb dos rierols, un amb arbres el fruit dels quals feien plorar i defallir, i l’altre que rejovenia convertint els vells en joves, després infants fins que desapareixien. Midas tornà Silè a Dionisos i aquest agraït li concedí un desig. Midas demanà que tot el que toqués es convertís en or. Però això també afectava el menjar i es moria de gana. demanà ajuda a Dionisos que li indicà que begués aigua del riu Pàctol. Encara avui té sorra daurada. Més endavant, en no acceptar que Apol·lo havia vencedor d’un concurs demúsica, aquest el castigà amb unes orelles d’ase. (G 83).
Cleobis i Biton (G84). Narcís, enamorat de si mateix en veure’s reflectit. La nimfa Eco que només podia repetir mots, castigada per Hera, es clavà una daga i de la sang en sortí la flor del Narcís. (Quadre de Waterhouse) (G85). Fílide i Cària (G86). Arion (G87).
Minos, fill de Zeus i Europa, va ser rei de Creta. Demanà als déus que sortís un toro del mar per sacrificar a Posidó i aparegué un toro blanc tan bonic que Minos en sacrificà un altre. Posidó enfadat va fer que Pasífae s’enamorés del toro, així que ella va demanar ajuda a Dèdal, l’artesà atenenc desterrat a Cnossos, que feia estàtues de fusta, i aquesta va fer l’escultura d’una vaca buida per dins on es col·locà Pasífae que va ser així va ser muntada pel toro. El fill va ser el Minotaure. Per amagar la vergonya Minos féu que Dèdal construís un laberint on viurien amb la seva dona i el Minotaure (G88). Com va Minos era sovint indifel Pasífae l’encantà fent que quan ejaculés en lloc de semen sortissin serps, escorpins i centpeus (G89). Entre els fills que van tenir hi va Glauc i Ariadna (G90). Més tard Minos es convertí en el jutge de les ombres a l’inframon juntament amb el seu germà Radamantis. Catreu, fill de Minos, va tenir tres filles i un fill, que el matà per error. Aèrope es casà amb Clístenes i engendrà Agamèmnon i Menelau. Clímene es casà amb Nauplio, el cèlebre navegant. [ciutat Grècia]. Escila i Niso (G91).
Dèdal, un hàbil ferrer que havia après de la mateixa Atenea, va ser desterrat per haver matat el seu deixeble Talos que l’havia superat. Es refugià a Cnossos i fabricà molts enginys per a Minos (G92). Quan volgué escapar, juntament amb el seu fill Ícar, fabricà unes ales amb les plomes enganxades amb cera i avisà al fill que no volés ni massa prop del sol, que la cera no es fongués, ni massa prop del mar, que s’humitegés. Però Ícar volà massa amunt, la cera es va fondre, i va morir. Catreu i Artémenes (G93)

Teseu i Ariadna

Teseu. Va néixer d’Etra i Egeu (i/o Posidó, que també va jeure amb Etra), descendent d’Erecteu, rei d’Atenes. Egeu va amagar en una roca, les sandàlies, escut i espasa a l’espera que Teseu es fes gran i movent la roca pogués de demostrar el seu llinatge. No el va dur a Atenes per evitar que fos assassinat pels seus nebots. Egeu es va casar amb Medea que havia fugit de Corint després de matar el fill que havia tingut amb Jàson. (G94) Als 16 anys Teseu va recuperar els objectes del seu pare i es dirigí cap Atenes, no per mar, sinó per terra. Volia imitar Heracles i enfrontar-se als perills, els bandits que assaltaven el camí. (G95)
A Epidaure arrabassà la maça de bronze a Perifetes, el matà i se la quedà. Sinis matava la gent lligant-los a dos pins doblegats que els desmenbraven en deixar-los anar. La truja de Cromió. Esciró que s’asseia a una roca d’un penyasegat i obligava els passatgers a que li rentessin els peus; quan s’ajupien els llençava al mar d’una patada. Cerció a Eleusis reptava els viatgers a lluita cos a cos i els matava estrenyent-los amb una abraçada. Damastes (Procust) feia jeure els passatgers a un llit, i si no hi arribaven els estirava els membres amb un potro, i si els sobrava els serrava [metàfora d’algú poc adaptable]. (G96) A Atenes serà reconegut per Egeu i sobreviu l’intent de Medea d’enverinar-lo, que volia afavorir el seu fill.(G97)
L’envia a Creta on Minos havia establert que cada 9 anys s’enviessin 7 nois i 7 noies al laberint on eren devorats pel Minotaure. Egeu li va donar unes veles blanques per assenyalar si havia sobreviscut en tornar, i negres si no era així. Ariadna, la filla de Minos s’enamorà de Teseu i li dóna un cabdell de fil vermell per poder sortir del laberint a canvi de la promesa que es casaria amb ella. Teseu matà el Minotaure i fugí de Creta amb Ariadna. Però l’abandonà a Naxos. Més tard es casà amb Dionisos (G98). De tornada Teseu oblidà canviar les veles i Egeu es llençà al mar, que des d’aleshores s’anomena així. El vaixell de Teseu que va fer el viatge de Creta a Delos va haver de ser reparat i moltes fustes substituides. Federalitzacio de l’Àtica (G99)Teseu farà més endavant una expedició contra les amazones (G100) i raptà Antíope que li donarà Hipòlit (G101). Però es casarà amb Fedra néta de Minos. Farà amistat amb Piritous. En el casament d’aquest amb Hipodàmia, els centaures convidats, no coneixien el vi però quan el van olorar, van rebutjar la llet, es van emborratxar i van violar dones i nois fins que els lapites els van expulsar.[tema del Partenon] (G102)
Amb Piritous raptaran Helena i més endavant voldran pretendre Persèfone, la filla d’Hades. Aquest simulà acollir-los però els feu seure a la cadira de l’oblit, que es transformarà formant part d’ells i per tant no en podien sortir sense mutilar-se. Més tard serà alliberar per Heraclea que a l’arrencarà de la cadira però un tros de carn hi quedarà enganxada. Per això els descendents de Teseu tenen el cul petit (G103). Morirà poc després de tornar. (G104).
Tragèdies d’Eurípides: Medea, Hipòlit.

La tragèdia tebana

Èsquil, Set contra Tebes. Sòfocles, Edip rei, Antígona, Edip a Colonos. Eurípides, Les Suplicants (vídues els argius que havien anat a lluitar contra Tebes), Les Fenicies, Les Bacants.
[el 2005 vaig voler passar-hi, una població petita i normal]

Edip (G85). Cadme, va sembrar els camps amb les dents de la serp, i en van sortir els homes “sembrats”.

Laios, es casà amb Iocasta, i fou predit que el fill el mataria. Repudià la dona però aquesta l’emborratxà i així aconseguí quedar embarassada. El fill fou abandonat, però un pastor el trobà i fou acollit pels reis de Corint. L’oracle de Delfos li predigué que mataria son pare i jeuria amb sa mare. Així que abandonà el palau i se n’anà a córrer món. Pel bosc es creuà amb Laios amb qui discutí, i el matà. Tebes estava assolada per l’esfinx, cap de dona, cos de lleó, cua de ser i ales d’àliga [era a Schonbrun a Viena que n’hi havia? al kerameikos?] i a cada viatger li plantejava l’enigma de l’animal que primer va a quatre potes, després a dos, i finalment a tres. Edip resolgué l’enigma, els tebans el van fer rei, i es maridà amb Iocasta.
Una pesta assolà Tebes i l’oracle digué que cerquessin l’assassí de Laios. Edip prometé desterrar-lo. L’endeví Tirèsias (cec, uns diuen que ho féu Atena quan la sorprengué banyant-se nua, però que a canvi la serp Erictoni li llepàles orelles per tenir el do de la profecia; d’altres que en matar una serp es convertí en dona, i arribà a ser una prostituta famosa, intervení en una disputa entre Zeus i Hera sobre qui gaudia més de l’acte sexual i va dir que “dividint el plaer en deu parts, nou van a la dona i una a l’home”. Tirèsias ho revelà, Edip es cegà i marxà a l’exili, expulsat per Creont, acompanyat per Antigona fins a Colonos, prop d’Atenes, perseguit per les Erínies; on morí. (Graves diu que és una construcció “errònia a partir d’il·lustracions”, si bé no cal exagerar com Freud, la força de la narració és extraordinària).
Set contra Tebes (Èsquil, Eurípides Fenícies) G106. Després que Edip fos desterrat, els seus fills Eteocles i Polinices van acordar regnar en anys alterns. Però Eteocles en nega a tornar el poder i Polinices fou desterrat. S’alià amb Adrast per atacar Tebes juntament amb sis cabdills més. Amfiarao i els jocs de Nemea. Cadascun se situa davant de cadascuna de les set portes. Després d’una lluita seran derrotats. Eteocles i Polinices lluiten i es maen l’un a l’altre. El seu oncle Creont pren el tron. No deixa enterrar els enemics morts però la seva germana Antígona ho farà en secret. Creont ho descobreix i ordena el sue fill Hemón, amb qui estava promesa, que l’enterri viva. Però Hemón s’hi casarà d’amagat. Anys més tard Creont ho descobreix i els farà morir els dos. [Antígona]. Els Epígons (G107)

D’Atreu a Orestes, Tàntal
El suplici de Tàntal (G108) era amic de Zeus i convidat menjar amb els déus. Però revelà els seus secrets i robà menjar diví per compartir amb els mortals. També serví als déus el seu propi fill Pèlops, esquarterat i guisat. Va ser castigar a patir gana i set, penjat d’un arbre ple de peres i figues que no pot abastar, i amb l’aigua que li arriba a la cintura però de la qual no pot arribar a beure mai.
Pèlops. Zeus farà ressucitar Pèlops, tall bell que Posidó se n’enamorarà. Hereta el tron del seu pare. Pretén Hipodàmia i haurà de competir en una cursa de carros amb Enomao, el seu pare, que tenia unes egües filles del vent. Qui perdia, moria. El podrà vèncer gràcies a un carro i cavalls que li dona Posidó. S’estableix al centre de la península que s’anomenarà Peloponès. G109. Va tenir diversos fills (G110), entre ells Atreu i Tiestes (G111). Aquests competeixen pel tron de Micenes. El segon sedueix la Aèrope, la dona del primer, i aconsegueix que se sàpiga que havia amagat la pell d’un be dedicat a Artemis. Però Zeus afavoreix Atreu fen tornar el sol enrere i aquest recupera el tron. Més tard Atreu convida Tiestes fent veure que l’ha perdonat però abans mata els seus fills, els cuina i serveix a Tiestes en un banquet. Tiestes fuig i seguint l’oracle de Delfos viola la seva filla Pelopia que engendrarà Egist que acabarà matant Atreu.
Agamèmnon, fill d’Atreu tornarà fent fora Tiestes i Egist i es casa amb Climmenestra. Tindran com a fills Orestes, Electra, Ifigènia i Crisotemis. Menelaus es casa amb Helena. (G112). Paris rapta Helena i es desencadena la guerra de Troia. Agamèmnon i Menelaus estarien fora deu anys. Ifigènia seria sacrificada a Aulis [Eurípides]. Egist sedueix Climmenestra i quan aquest torna de la guerra amb Casandra, Climmenestra i llença una xarxa quan es banyava i Egist el mata.
Orestes és criat als boscos per uns pastors i Electra viu al palau, pobra.(G113) Quan es fa gran torna a Micenes i amb l’ajuda d’Electra maten Egist i Climmenestra. Però com a càstig pel matricidi Orestes és perseguit per les Erínies, que tenen serps per cabells, cap de gos i ales de ratpenat. (G114). Serà condemnat a mort però salvat per Apol·ló. Desterrat i perseguit per les Erínnies, serà sotmès a judici a Atenes. [ és una escenificació entre el poder matrilineal, representat per les Erínnies i el patriarcat, representat per Apol·ló]. Tot i que és absolt, les Erínnies clamen venjança. Seran pacificades per Atenea que els proposa d’estar-se a una cova i que els facin sacrificis a canvi de que invoquin vents favorables i bones collides. [Èsquil, les Eumènides](G115). Però queden tres Erínnies que persegueixen Orestes fins a Tàuride, on hi havia culte a una imatge sagrada d’Artemis. En tenia cura Ifigènia, que secretament havia estat salvada de ser sacrificada per Artemis. (G116). Orestes anava a ser executat per Toante, rei de Tàuride però Ifigènia reconeix el seu germà i el salva enganyant el rei. Orestes acabarà tornant a Micenes (G117) i quan mor Menelaus els espartans el faran rei.

Heracles

Sòfocles, Les dones de Traquis. Eurípides, La follia d’Heracles, Alcestis, Els fills d’Hércules. [Tema d’escultures amb al garrot]

Naixement i joventut.
Zeus jeu durant tres nits amb Alcmena fent-se passar per Amfitrió, havent demanat al sol que apagués la llum, les hores que no avancin i la lluna que vagi més lentament. Donaria llum a Heracles, que vol dir “glòria d’Hera” (G118). Alcmena abandona el nen al bosc tement la ira d’Hera però atenea per indicació de Zeus enganya Hera per que l’alleti i el nen xucla tan fort que s’escapa un raig al cel: la via Làctia. Rebrà lliçons de conduir carros, tir a l’arc, lluita, cant, lira i literatura. (G119). Les filles de Tespi (G120). Derrota d’Ergino. (G121). DEgut als seus excessos, Hera el fa embogir i mata els seus fills. Consulta l’Orale de Delfos que li diu que haurà de servir euristeu durant dotze anys i dur a terme els treballs que li encarregui.(G122).
Els dotze treballs d’Hèrcules.
Primer treball: el lleó de Nemea (G123). Segon treball: la Hydra de Lerna, que tenia cos de gos amb vuit caps, un d’ells immortal i que matava només amb l’alè; quan se li tallava un cap en sortien dos més (G124). Tercer treball: capturar viva la cérvola de Cerínia (G125). Quart treball: el senglar d’Erimant (G126). Cinquè treball: netejar els fems dels estables d’Augies (G127). Sisè treball: les aus estinfàlides (G128). Setè treball: el toro de Creta (G129). Vuitè treball: les eugües de Diomedes (G130). Novè treball: el cinturó d’Hipòlita, la reina de les amazones (que trencaven els braços i cames dels nens mascles per limitar-los a fer les tasques domèstiques. (G131). Desè treball: els bous de Gerió que era un gegant que vivia a Tartessos, l’home més fort del món, amb tres caps i sis braços; les columnes d’Hércules a Cadis (G132). Onzè treball: les pomes de les Hespèrides, d’una pomera d’or regal de la mare Terra a Hera que l’havia plantat al seu jardí diví, al mont Atlas, on els cavalls del sol acabaven el seu viatge. Les Hespérides, filles d’Atlant, les robaven i Hera ho va fer vigilar per un drac. Heracles substituirà Atlant a sostenir el firmament mentre ell agafa tres pomes. De tornada lluita amb Anteu, que recuperava forces quan tocava terra de manera que Heracles li trencarà les costelles a l’aire. A les muntanyes de Câucas troba Prometeu encadenat i suplica a Zeus que el perdoni, cosa que farà. Però per simbolitzar que segueix castigat a ser presoner, durà un anell amb una pedra engastada, el primer de tots. Heracles mata el voltor que cada dia li devorava el fetge. (G133). Dotzè treball: la captura de Cerber (G134). Per això va iniciar-se en els misteris d’Eleusis, restringit als atenesos, per la qual cosa es va fer fill adoptiu. Baixarà al Tàrtar i creuarà el riu Estígia amb Caront, dominant el gos de tres caps.
Altres
L’assassinat de Ífitus (G135). Heracles és venut com a esclau a la reina Onfale. Captura els bessons Cercops que no la deixaven dormir, una bandolers i entabanadors. Heracles els penja de cap per avall i aleshors li veuen el cul que estava bronzejat perquè la pell del lleó n el cobria. Van esclatar a riure i al final Heracles amb ell (d’aquí es va treure el nom de l’homínid Cercopitecus). En una ocasió Heracles i Ònfale es van intercanviar la roba i quan Pan que s’havia enamorat d’ella es va introduir al llit i va intentar fer l’amor a Heracles crient que era ella, va sortir rebotat. Òmfale al final l’allibera i H tornarà a casa amb regals (òmfale, “el melic”, simbolitzaria com un home fort es converteix en esclau d’una dona lasciva i ambiciosa). (G136). H va a Troia i allibera Hesíone que estava encadenada a una roca i amenaçada per un monstre. El seu pare Laomendont li prometé les egües immortals que Zeus li havia donat per haver raptat Ganímedes. H venç el monstre però Laomedont no li vol donar les egües i h ataca la ciutat amb Telamon. Abans havia embolicat el seu fill acabat de néixer, Àiax, amb la pell de lleo, fent-lo invulnerable excepte al coll i l’aixella que no van quedar coberts. H mata Telamon i tots els seus fills excepte Podarces que havia mantingut que s’havien de donar els cavalls a H. És venut com a esclau però Hesíone el redimirà i canviarà el nom a Príam. (G137). La conquesta d’Hèlide, Zeus espantamosques, Jocs olímpics. (G138). La presa de Pilos, lluiten Heracles i Atenea contra Ares, Hera, Posidó i Hades. (G139). Els fills d’Hipocoon, Heracles ataca Esparta (G140). Auge (G141). H combat amb Aqueloo per aconseguir Deianira. Aqueloo podia prendre la forma de toro, serp, o home amb cap de toro. Després de matar un coper per accident, marxava a Traquis amb Deianira quan es troben que havien de travessar el riu Eveno que tenia com a barquer el centaure Nesos. Aquest diu que farà creuer Deinaria mentre H el travessa nedant. Però intentarà violar-la. En demanar auxili, H el mata de lluny amb una fletxa. Nesos per venjar-se enganya Deianira dient que si barreja la seva sang amb el semen i oli d’oliva, H sempre li serà fidel. (G142). Heracles a Traquis, combat amb Cicnos (G143). H ataca Ecalia en represàlia perquè no li han entregat Yole (G144). Deianira decideix fer servir la roba impregnada amb la sang de Nesos. En posar-se-la, se li desfan les carns. Serà cremat en una pira i la part divina puja a l’Olimp on, malgrat l’oposició d’Hera, es convertirà en un dels olímpics i farà de porter del cel (G145). Els fills d’Heracles (G146).

La guerra de Troia

Homer, La Ilíada, L’Odissea. Sòfocles, Àiax, Filoctetes. Eurípides, Helena, Hècuba, Les Troianes, Andròmaca, Resos, El Cíclop.

Troia i el rapte d’Helena.
Fundació de Troia (G158). Antecedents, saqueig d’Heracles que l’entrega a Príam. Va tenir molts fills entre els quals Héctor, Paris i Cassandra. Aquesta tindria el do de la profecia i alhora la maledicció que ningú mai no la creuria. Menelaus es casa amb la bella Helena, filla de Tindareu. Paris, bell i intel·ligent, és reclamat per Hermes a jutjar quina és la deessa més bella, Hera, Atenea o Afrodita. Es decideix per aquesta que li promet que farà que Helena s’enamori d’ell. (G159). Agamémnon i Menelaus demanen reparació però Príam no en sabia res ja que Paria encara no havia arribat, i a més Hesíone, la germana de Príam, havia estat raptada per grecs. Aquests començaran a reclutar un exèrcit. Els costarà convèncer a Odisseu d’íTaca, casat amb Penèlope, suposadament fill de Laertes però en realitat de Sísif i Anticlea. Néstor. Aiax de Salamina, Idomeneu de Creta. Aquil·les (amb els seus mirmidons) a qui la seva mare Tetis havia submergit al riu Estigia fent-lo invulnerable, subjectant-lo pel tendó. Va ser criat pel savi centaure Quiró. Diomedes. La flota es reuneix a Àulide. (G160).
La guerra.
Les naus no poden salpar per l’ira d’Artemis que només s’aplicarà amb el sacrifici d’Ifigènia, salvada in extremis per Artemis. [Eurípides] (G161). Segueixen nou anys de guerra (G162). Els grecs conquereixen moltes ciutats del voltant. Enees, i els dardànides, de Romania, serà aliat de Troia. Odisseu acusa amb enganys a Palamedes que serà jutjat i executat. Havia estat inventor del joc de daus, els fars, la balança i les mesures, el disc, l’alfabet i els sentinelles. Aquil·les s’ofen quan Agamémnon es queda Briseida, una esclava que li havia estat assignada. Ell i els seus mirmídons es retiren (G163). Combat de Menelaus i Paris que serà salvat per Afrodita. Àiax i Héctor combaten sense que guanyi ningú i intercanvien regals. Odisseu matà Resos i els seus cavalls. Havia estat profetitzat que Troia no cauria mentre els conservés. Patrocle ataca Troia que hauria caigut sense la intervenció d’Apol·ló. Héctor el mata. Combat entre Aquil·les i Héctor, a qui mata. Príam s’entrevista amb Aquil·les per acordar el rescat del cadàver [una de les millors escenes de la Il·líada]. Segueix la lluita. Una fletxa de Paris guiada per Apol·ló ferirà Aquil·les al taló, l’únic lloc on era vulnerable (G164). Agamémnon concedeix les armes d’Aquil·les a Odisseu causant la ira d’Àixax. Aquest voldrà atacar els grecs en venjança per Atenea el fa embogir i en canvi mata el bestiar. Quan recupera el seny se suïcida. [Sòfocles]. (G165). Els oracles de Troia. L’arquer Filoctetes mata Paris [Sòfocles] (G166). Odisseu es fa seva l’estratagema d’Atena de construir un cavall on s’amagarien 23 guerrers, presentar-lo com a regal als troians en tant que ofrena a Atenea (Timeo Danaos et dona ferentes) i fer veure que la resta de l’exèrcit abandona i el campament i es fa a la mar. Abans havia convençut Helena de tornar a Micenes (G167) . [Eurípides les troianes]. Laocoont avisava que era un engany i volia fer un sacrifici a Posidó però Apol·lo envia dues serps que van matar-lo a ell i als seus fills [Laocoont]. Els troians refiats fan un banquet. Els grecs baixen del cavall, obren le sportes i saquegen Troia. Hécabe els maleeix (G168) [Eurípides, Hécabe]. El retorn serà difícil. Menalaus marxa sense voler fer sacrificis a Atena però no troba vents propicis. A l’illa de Faros la nimfa Idòtea li diu que només podrà vèncer l’encanteri si captura el seu pare, el déu Proteu, que era capaç de transformar-se en Lleó, serp, pantera, senglar, aigua o arbre [ la poesia ]. Haurà de fer una visita a Egipte i fer sacrificis als déus. Arribarà a Micenes després que Orestes hagi venjat l’assassinat del seu pare Agamémnon a mans d’Egist i Climmenestra. (G169). Diomedes, Idomeneu i Filoctetes tornen a casa i es troben que les dones els han estat infidels. Només el savi Néstor tindrà una vellesa tranquil·la.
Els viatges d’Odisseu- [Homer] (G170).
Els lotòfags, amb el fruit que feia oblidar la missió. El Cíclop Polifem. L’odre que tancava els vents. Els lestrígons que els apedreguen. La deessa Circe que converteix els mariners en porcs. El viatge a l’Hades a consultar Tiresias. Les sirenes, Escila i Caribdis, Odisseu lligat al pal de la nau i els mariners amb les orelles tapades. La nimfa Calipso. Nausicaa. Quan arriba a casa (G171), Penélope fa esperar els pretendents teixint un tapís de dia que desfà de nit. Odisseu es disfressa de captaire i demanarà provar a tensar l’arc. Maten els pretendents.

Jàson i els argounautes, Medea

[Eurípides, Medea]

Apol·ló hauria tingut un fill amb Psàmate, Linus, que van ser morts pel pare d’ella Cròtopo, per la qual cosa Apol·ló va castigar la ciutat d’Argos fins que li van fer ofremes (G147). Pelias, fill de Posidó va arrabassar el tron de Yolco i feu matar tots els descendents d’Eol llevat d’Eson que havia renunciat al tro. Però aquest havia tingut un fill d’amagat que va ser enviat al mont Pelió on va ser creiat pel centaure Quiró. Aquest, anomenat primer Diomedes i després Jàson, recuperarà el tron després de prometre alliberar el país d’una maledicció. Havia de tornar amb l’ànima de Iolco i el velló d’or [la pell d’un be]. El velló estava penjat d’un arbre a la Côlquida, més enllà del mar negre, vigilat dia i nit per un drac. Per a la missió, Argos va construir una nau, anomenada Argo. El van acompanyar 55 herois, els argonautes, entre els quals hi havia Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèracles, Teseu, Laertes, Atalanta i Meleagre. (G148).
A Mirínia, les Lemnies van matar tots els seus marits que es queixaven que feien mala i olor i prenien noies de Tràcia com a concubines. Però Hipsípila va salvar el seu pare, el rei Toante posant-lo en una barca de rems. Quan va arribar l’Argo d’entrada es disposaven a lluitar però després una anciana eñs va aconsellar que els acollissin i tinguessin fills amb ells. S’haurien quedat allà si Heracles no els hagués recordat el seu deure. Es vanf er a la mar i van ser acollits pel rei Cícic. Tornats a la mar, un vent els va fer tornar enrere i en la negra nit van ser atacats per uns guerrers. Era Cícic que els prenia per pirates i a qui van matar.(G149)
Hilas, el preferit d’Heracles, va anar a buscar aigua. Era tan bell que les nimfes se’n van enamorar i se’l van endur a una cova sota l’aigua. Heracles i Polifem el van cercar en va. A Bébricos Pòl·lux derrotarà el rei Àmic que desafiava els visitants a pugilat i els matava. Fineu els aconsellarà sbre què fer a la Côlquide. (G150)
A l’estret del Bòsfor hi havia les roques Simplègades que quan s’acostava un vaixell es tancaven i l’esclafaven. Per consell de Fineu van enviar un colom a qui les roques només van rtallar les ales de la cua i quan retrocedien va passar l’Argo. Després es van protegir dels estols d’aus que ferien els mariners amb ales de bronze. (G151).
La presa del velló d’or. El rei Eetes fa veure que accedeix a lliurar el velló però exigeix unes proves impossibles, llaurar el camp d’Ares amb dos toros salvatges que exhalaven foc i sembrar-hi les dents de serp que havien sobrat de Tebes. Afrodita farà que Eros dispari una fletxa i Medea, la filla de Eetes, facilitarà a Jàson un ungüent per protegir-se dels toros. Sembra el cap i de les dents en neixen guerrers armats que lluiten entre ells. Eetes refusa de donar-li el velló i els vol fer matar. Però Medea condueix Jàson al recinte d’Ares on hi ha el velló protegit pr un drac que Medea encantarà. Prenen el velló i fugen amb l’Argo (G152).
Els argonautes maten el germà de Medea i tornen a Tessàlia però Jàson i Medea han d’anar a veure Circe per que els purifiqui de l’assassinat. (G153)
Tornada de l’Argos, esquiven les sirenes perquè Orfeu encara canta millor. A Creta Medea desactivarà el sentinella de bronze que apedrega els vaixells, destapant la vena per on corria el licor diví que servia de sang. (G154).
Entretant Pelies havia mort els pares de Jàson, pensant que no tornaria. No s’atreveixen a atacar la ciutat però Medea simularà ser Àrtemis i prometrà a Pelies que el rejovenirà si el trossegen i bullen en una olla. Els argonautes ocuparan la ciutat sense resistència però Jàson és desterrat.(G155)
Jàson i Medea regnaran a Corint. Deu anys després Jàson sospita que Medea aconseguí el tron enverinant el rei i voldrà casar-se amb la tebana Glauce, filla de Creont. Medea els envia com a regal una corona d’or i una túnica blanca. Quan Glauce se les posa és consumida per les flames així com tots els que eren a palau llevat de Jàson que salta per una finestra. Els corintis mataran els fills de Medea. En la versió d’Eurípides és ella qui hauria mort els seus fills. Eurípides ho hauria presentat així després que els corintis li paguessin una suma de diners.(G156)
Medea fuig a Tebes però aquests la rebutgen per haver mort Creont. Tampoc l’accepten a Atenes per haver intentat enverinar Teseu.(G157)

Altres

Cupido i Psique. (Grec, Eros i psique, llatí, Cupido e Anima[Vitralls a Chantilly. Frescos al Palazzo Te]. Història de Luci Apuleu. Venus estava gelosa de la bella Psique i demanà a Cupido que la ferís amb una fletxa de manera que s’enamorés d’un monstre. però per accident es va ferir ell mateix. Com que no es casa els pares consulten un oracle dient que està destinada a algú que fins i tot els déus temen i l’han de deixar al cim d’un precipici vestida de núvia. Pe`ro no troba cap monstre sinó el vent Zèfir que de l’enduu volant a un palau on es atesa per servents invisibles i a la nit fa l’amor apassionadament a les fosques, amb un amant desconegut. Enyora les germanes i demana al vent que les hi porti. Aquestes per enveja li diuen que talli el cap al monstre desconegut. Descobrirà que és Cupid que se’n va, decebut. Psique, desesperada, cerca Cupido per tot arreu fins que troba el temple de Demèter a qui prega. Aquesta li dirà que Venus ho ha descobert tot i ha empresonat CUpido. Ni ella ni Juno la voldran ajudar. Es lliura voluntàriament a Venus, i és assotada per les seves esclaves Inquietud i Tristesa. Li encarrega la tasca de triar tot de grans de cerals barrejats prometent-li que si ho fa en unes hores aprovarà la unió amb Cupido. L’ajudarà una colònia de formigues. Passa una altra prova d’obtenir llana d’unes ovelles salvatges. I encara li dirà d’anar a buscar aigua del riu Cocit, a l’inframón. Per últim, li ordena baixar a l’Hades i demanar a Proserpina [Persèfone] una mica de la seva bellesa i guardar-la en una capsa negra. Anava a llençar-se des d’una Torre quan aquesta li parla i l’aconsella com superar Cerber (amb uns pastissos de blat), el barquer Caront (pagant-lo amb una moneda). Un cop fora, Psique obre la capsa però en lloc de la bellesa hi ha el son de l’Estígia, que la deixa adormida. Cupido, però, ha pogut escapar-se i li neteja el son dels seus ulls. Els déus els perdonen i podran casar-se, un cop atorgada la immortalitat a Psique. La seva filla es dirà Voluptas (Plaer).
Il·lustrat als vitralls de Chantilly i frescos del Palazzo Te a Mantova.

Origen dels mites, història de la religió

Segons Robert Graves el mite seria la traducció a taquigrafia narrativa de la pantomima ritual representada als festivals públics i registrada gràficament tot sovint a les parets dels temples, gerros. Tota l’Europa neolítica, a jutjar pels artefactes i mites que han sobreviscut, tenia un sistema d’idees religioses notablement homogeni, basat en l’adoració de la deessa mare de molts títols.
El símbol principal era la lluna, que es veia com a reguladora de les estacions. 28 dies el cicle lunar, 28 dies la menstruació, 364 (?) dies l’any, que donaria lloc a un sistema de 13 mesos de 28 dies. En les seves tres fases podrien representar tres edats de la vida, o bé els tres móns, l’aire, la terra i el subterrani (Selene, Afrodita, Hècate). Alguns ritus suposaven fer una pila que es pintava de blanc (la lluna) i s’hi enterrava un ninot fet de cereals per assegurar la collita. (Nota, al National Geographic de juny 2005 s’esmenta que l’ètnia Csango de Romania presenta a “Baba Maria”, la deessa de la lluna o la verge Maria els nou nats). Quan es va establir la relació entre el coit i la reproducció, el paper dels homes es va tornar més important. Un cop l’any la nimfa o reina tribal elegia un amant anual que era sacrificat quan s’acabava l’any. Més tard la mort va ser simbòlica. Quan el rei representava la reina en algun acte es posava els seus vestits, amb pits falsos.

Molts mites grecs es poden llegir com a elaboracions poètiques de la invasió de tribus aries de culte patriarcal que saquegen temples de deesses, així, tots els herois i déus masculins que maten monstres femenins: Belerofont que mata la Quimera, Perseu la Gorgona medusa, Apol·ló mata la serp Pitó a Delfos. Tots els mites de déus seduint nimfes es poden llegir com a casos de cabdills helens que s’unien a sacerdotesses de la lluna locals. I totes les violacions, en el mateix sentit, cultes patriarcals que substitueixen per la força a cultes matriarcals.

(Història de la religió grega a WK): Aquesta hipòtesi no és acceptada per tothom. El que sí sembla evident és que els 12 olímpics amb Zeus com a “pare del cel” tenen una arrel indoeuropea. A l’època arcaica i clàssica s’han consolidat unes pràctiques de lleialtat a la polis [com les devocions als sants locals] i alguns santuaris que són venerats a tota Grècia [com Montserrat]. A l’època hel·lenística alguns reis inverteixen molt en construcció de temples, com l’altar de Pèrgam, ara a Berlin, apuntant a una divinització. Això és més evident en la dinastia dels Ptolomeus, per la tradició egípcia.

(Mircea Eliade) Amb Alexandre Magne la cultura grega va arribar fins a la Índia i el grec comú (koiné) es parlava i s’escrivia a laÍndia, Iran, Síria, Palestina, Egipte i Itàlia. Hi haurà influències de l’hinduisme i el budisme.

El Panteó romà
En aquesta època s’incorporen els cultes a altres divinitats. El culte a Isis originari d’Egipte, revernciada com a deessa de la fertilitat i màgia. Atargatis de Síria, Cibeles d’Anatòlia (Frígia), la Gran Mare, amb rituals que incloïen música i dansa, duts a terme per sacerdots eunucs. Apareix Serapis [Villa Adriana], una evolució dels déus egipcis amb influència grega que els Ptolomeus impulsaran el segle III. De les campanyes a Àsia els soldats van tornar amb un culte mistèric a Mitra, una deïtat d’origen persa. El cristianisme va tenir els seus adeptes i es va convertir en religió oficial amb Constantí i l’edicte de Milà que acabava amb la seva persecució. El culte a Dionisos, el déu del vi, la llibertat i l’èxtasi s’expressava en les Bacchanalia, festivals desinhibits, inicialment secrets [ els festivals pop i les discoteques, amb la música ensordidora, l’alcohol i les drogues estimulants en serien la versió actual]. El maniqueisme (Mani s3 BCE) veia l’univers com una lluita còsmica entre les forces del bé i del mal. Durant el regne d’Aurelià es va imposar el culte a Sol Invictus, el déu sol.

Amb Teodosi (381) es van prohibir els cultes pagans no cristians.
(Mircea Eliade) El 396 Alaric, seguit de monjos cristians, incendia el santuari d’Eleusis. Però el culte a Dèmeter hauria seguit en la devoció a santa Demetra, una estàtua de la qual va ser expoliada a Cambridge. El 1940 una dona vella iu prima va pujar a la parada d’autobús d’Atenes-Corint i com que no duia diners el conductor la va fer baixar a la següent parada, que era Eleusis. Però l’autobús no arrencava fins que els altres passatgers es van posar d’acord per pagar-li el bitllet. Aleshores arrencà i la vella els recriminà el seu egoisme i que serien castigats. I tot seguit va desaparèixer.

Creences

[Graves diu, i jo hi estaria d’acord, que els mites no tenen res a veure amb el subconscient de Jung, que es poden interpretar en clau històrico-política, que no són més misteriosos que les modernes caricatures electorals. Però aleshores, i el culte i els sacrificis? Alguna part d’autèntica fenomenologia religiosa hi deuria haver, penso. I d’altra banda, la “reducció” dels mites a propaganda religiosa política els treu la dimensió poètica universal]

Cada deïtat estava associada amb un aspecte del món o de la vida humana, el sol, el llamp, el mar, l’amor, la guerra. Cada ciutat retia culte a una divinitat en especial [aquest politeisme perdura en els sants cristians, cadascun associat amb alguna cosa, santa Llúcia amb la vista, sant Pancraç, així com la “màgia” de les relíquies i que cada vila tingui el seu sant o mare de déu particular].

No hi havia una cosmogonia equivalent al Gènesi. La Teogonia d’Hesíode era una creació literària. La vida més enllà de la mort tampoc tenia un paper important. Els déus no eren sancionadors de la moral com en el judici final cristià. L’éxcés d’ambició, la hibris, era avorrida i a Atenes constituïa un crim. Però no era equivalent al pecat. A les tragèdies serà castigat. Tampoc hi havia uns textos sagrats.

(Cornford) Els déus estaven sotmesos al destí, la moira. Hi ha una noció que la naturalesa està ordenada moralment i que les transgressions tenen conseqüències. Un acte humà immoral contamina la terra. La moira és un ordre superior al dels déus. És impersonal i no té un designi. [això hauria facilitat la idea d’un món governat per la raó].`Inicialment la naturalesa estaria repartida en diferents dominis [mars, vents] i assignada a diferents daimons impersonals que després prendrien forma divina. Aquest ordre primordial abastava tant el món físic com el món moral, les forces de la naturalesa i els costums socials. Quan els daimons es personalitzen tenim d’una banda un déu mistèric, Dionisos, que a través dels ritus d’iniciació està en contacte amb els humans, i els déus olímpics que viuen separats i [malgrat les intervencions a la Ilíada], no s’interessen gaire pels afers dels homes. Cornford ho compara amb la figura de Jesús i Déu pare
La tesi fonamental de Cornford és que els filosòfs i científics no arriben a conclusions estudiant les dades de l’experiència sinó per defensar “les creences que va aprendre als genolls de la seva mare”.

(Mircea Eliade). La vida de l’home està plena de patiment i el destí ja està decidit. No es pot esperar una compensació després de la mort, que és una vida disminuïda; no hi ha premi ni càstig, llevat d’Ixíon, Tàntal i Sísif. Els homes haurien de buscar la virtut però si s’enorgulleixen massa i cauen en la hibris, seran castigats. L’home s’ha de conèixer a sí mateix, ser conscient de les seves limitacions i treure el que pugui del dia.
Els Olímpics es reparteixen diferents dominis. Zeus el cel, Posidó el mar i els cavalls, de tanta importància pels indoeuropeus que van arribar a Grècia. Hefest és el mag i artesà. Apol·lo té la lira i l’arc i anuncia la voluntat de Zeus a través dels oracles, que entraven en uns estats extàtics. Hermes és el menys olímpic dels déus, el company de l’home, astut, que afavoreix lladres i enganys. Serà recuperat per l’alquímia.

Pràctiques

Ofrenes i sacrificis
(WK) Les pràctiques depenien de les tradicions de cada temple. Cadascun tenia els seus sacerdots o sacerdotesses. Els sacrificis d’animals o ofrenes es feien a un altar que estava davant del temple (arquitectura clàssica). Quan se sacrificava un animal es cremaven les entranyes i s’enduien la carn per menjar. Libacions: ofrenes de vi que es vessava a l’altar. A vegades es llençava un gra d’encens al foc per que cremés [ les ofrenes que veiem als temples budistes ].

Festivals
Les ciutats tenien dates en que dedicaven un festival a una divinitat, Pan a l’Arcàdia, Zeus a Olímpia amb els jocs panhel·lènics, Atenes. Hi havia sacrificis i ofrenes, festes, la gent es vestia millor, s’engalanaven els carrers [com el diumenge de rams]. El festival de Thesmophoria estava dedicat a Dèmeter i Persèfone. Dionisíaques.

Temples i oracles
No eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l’altar fora. Inicialment era un terreny sagrat, un santuari. S’haurien començat a fer edificacions per allotjar una estàtua de la divinitat.

Atenes: el Partenó a Atena, L’Erecteion amb les cariàtides, dedicat a Atenes i Posidó. Hephaisteion dedicat a Hefest [el déu del bricolatge].
Olímpia: temples dedicats a Zeus (amb una gran estàtua). Cada quatre anys se celebraven els jocs olímpics. Un dels cultes més importants que van començar el 776 aC. Els atletes competien en curses a peu, boxa, curses en quadrigues i s’oferien sacrificis als altars. A l’època Helenistica els reis el van començar a fer sobretot per a consolidar el seu poder polítics. Els romans hi prenien part però aleshores el seu esperit religiós s’havia debilitat força. Van acabar essent prohibits pels emperadors convertits al cristianisme. Temple dedicat a Hera, jocs Hereus per noies. [Recuperats el 1894 per Pierre de Coubertin].
Èfes, temple d’Àrtemis
Delfos, temple d’Apol·lo, potser el centre de la religió al món grec. Peregrins d’arreu hi arribaven per consultar la Pítia. [ inicialment era una cova, situada al centre del món (centre que s’havia determinat quan Zeus va enviar dues àguiles a donar la volta a l’univers el vol de les quals es va creuar justament a Delfos). El temple dedicat a Apol·ló era habitat per una sacerdotessa, la Pitia, que entrava en un estat d’extasi durant el quales comunicava amb els déus i podia profetitzar sobre el futur (Apolló era el déu de la llum i de la profecia). Al començament nomésprofetitzava un copl’any, després va passar a fer-ho cada mes. Molta gent viatjava a Delfos per consultar l’oracle; calia sacrificar una cabra. Sovint la pregunta era “faig això? o no?” i la Pitia simplement triava ea l’atzar entre faves blanques o negres. D’altres vegades parlava sobre el que li havien revelat els déus. Es fascinant, que al temple hi havia inscrita la frase “coneix-te a tu mateix” (no seria aquesta la resposta implícita a les preguntes sobre el futur?). Igual que els jocs olímpics, Teodosi va tancar l’oracle.]
Súnion, a Posidó.
Dodona, a Zeus, amb l’oracle més antic.
Dydima a Apol·lo
Epidaure, dedicat a Asclepi, el déu metge, va ser el “centre de salut” més importat de l’antiguitat fins que va decaure al segle segon.

Misteris
A més de la pràctica pública, qui tenia necessitat o inclinació per una visió mística de l’existència i del més enllà, i una comunitat amb qui compartir aquesta pràctica, podia iniciar-se en un culte que restringia les creences i pràctiques als iniciats.

Misteris d’Eleusis dedicats a Demèter i Persèfone. Rituals que simbolitzen el cicle de la vida i la mort, i que oferirien una camí per renéixer a una vida millor. (Mircea Eliade) Hi havia uns misteris petits, oberts a tothom, que se celebraven a la primavera amb ritus de dejuni i purificació [com la quaresma]. A la tardor tenien lloc els misteris grans, que duraven vuit dies, amb processons i sacrificis. Es pot especular sobre els rituals secrets o teleté a partir d’alguns textos d’apologistes cristians. Els rituals reproduïen l’experiència de morir i ressucitar, passant per les tenebres i després trobant un esclat de llum, llocs purs, prats, música i dansa. O potser consistien en arribar a ser acceptats per les deesses Persèfone i Dèmeter, de qui depenia l’agricultura i la renovació de la vida a les collites. La insistència en el secret inspiraria altres ritus iniciàtics [els maçons?]
(intro 2005: No és probable que puguem visitar Eleusis, però en aquest santuari s’hi van celebrar uns rituals d’iniciació secrets durant més de dos mil anys, desde després del , del 2000 aC fins a la imposició del cristianisme. El mite diu que Démeter, la deessa de l’agricultura, va perdre la seva filla Perséfone quan Zeus la va donar en
matrimoni al seu germà Plutó, el déu del regne de les profunditats (els morts, les ombres). Indignada, Démeter va marxar de l’Olimp-on vivien els déus-i va intentar suplir la seva absència intentant convertir en immortal el fill humà d’un rei, alimentant-lo amb ambrosia, el menjar dels déus, i posant-lo damunt brases enceses. Però no ho va aconseguir per poc. Moguda pel dolor de no poder veure la seva filla va provocar una sequera terrible. Al final Zeus va accedir a demanar a Plutó que Perséfone sortís dels inferns, tot i que almenys quatre mesos l’any hauria de tornar al costat del seu espós. Així va tornar a créixer el verd a la terra. [Noteu el simbolisme amb el cicle de vida de les plantes anuals, durant quatre mesos sembla que hagin mort, fins que tornen a brotar, créixer i donar fruita, per “morir” altra vegada i tornar al món de les profunditats]. Aleshores Démeter va tornar a l’Olimp però abans va transmete el seus rituals i els seus misteris a uns pocs escollits, amb l’ordre que no podien ser divulgats. El mite es pot entendre en un sentit doble, Démeter transmet als grecs el secret de la vida, en sentit de l’agricultura, que els permetrà conrear cereals i aliments i sobreviure, però també el secret de la vida en el sentit de la immortalitat. Els misteris se celebraven durant vuit dies, un cop l’any, i hi podien prendre part tots aquells que parlessin grec i tinguessin les mans pures-fins i tot les dones i els esclaus, que estaven exclosos de la democràcia. Se saben algunes coses del començament dels ritus, en que els aspirants es purificaven, cantaven i ballaven en honor a la deessa. Del que venia després sembla que hi havia una experiència similar a la de la mort, caminar en la foscor, passar perills [això devia ser com el túnel del
terror], fins que s’arriba a una gran llum en un prat verd, com si fos la nova vida.)
Misteris òrfics, evocant el descens i retorn dels inferns d’Orfeu. Creien en la transmigració de les ànimes. La purificació permetria un renaixement millor [molt similar al budisme?] (Mircea Eliade. Originari de Tràcia, una deïtat arcaica, i de les primeres a fundar ritus iniciàtics. A l’obra perduda d’Èsquil, les Bassàrides, pujava cada matí al mont Pangeu per adorar al sol, associat amb Apol·lo. En seria el devot per excel·lència i comparteix amb ell la lira. Com realitzar la unió amb el diví? “una certa unió entre el diví i l’humà es realitzava durant les orgies dionisíaques, però era temporal i s’obtenia amb el cost d’una obnubilació (=Trastorn mental caracteritzat per la lentitud de pensament i l’ofuscació. de la consciència. Els òrfics van acceptar la lliçó dionisíaca -la participació de l’home en el diví, i en van treure la conclusió que l’ànima era immortal i divina. Però en lloc de l’orgia el que farien seria la katharsis, la purificació d’Apol·lo. A través de Pitàgores arriba a Plató una idea de l’ànbima immortal tancada en el cos (soma) com si fos un sepulcre (sema). En morir som jutjats i passat un temps ens reencarnem després d’oblidar en beure de l’aigua del Leteu. [Plató, el mite d’Er. Semblança amb el budisme] Però els purs i iniciats en els ritus òrfics arriben a la vida divina sense reencarnar-se [semblant al Nirvana]. S’hi arriba després d’unes deu reencarnacions passant un període de 1000 anys a un lloc de càstig o benaurança. Els òrfics haurien estat els primers a creure en l’infern. Pitàgores uneix la pràctica de la purificació amb la ciència de l’astronomia i la música que justificarien l’existència de quelcom immutable i immortal. Plató trobà en l’orfisme de Pitàgores una base des d’on combatre el relativisme dels sofistes que seria la causa de la corrupció moral humana i ciutadana. Si en general la religió grega no tenia una escatologia, Plató situarà l’ànima immortal com al principal mode d’existència, i no l’ombra de l’Hades (El Banquet, Gorgias, Menó, Fedó, República, Fedre on el l’ordre dels estels al cosmos s’assimila al de l’ànima. [A través de Sant Pau, el dualisme platònic influirà el cristianisme en la negació de la vida terrenal per guanyar una vida divina després de la mort].
(intro 2005: L’Orfisme. Orfeu, fill d’Apolló, era un dels músics amb més talent. S’estimava Euridice amb passió. Un dia una serp va mossegar-la i Euridice va morir, baixant a l’Hades. Orfeu estava tant trist que va començar a cantar i a tocar amb la lira un lament que expressava la seva desesperació. Tant trista i bella era aquesta música que va arribar a commoure el mateix Plutó, el déu del món de les ombres. Aquest va accedir que Euridice pugués tornar a veure la llum del dia, amb la condició que Orfeu no es giraria en cap moment per assegurar-se que Euridice la seguia. Orfeu va avançar gairebé tot el llarg camí, de les profunditats de l’Hades fins a l’exterior, amb Euridice al darrera i quan ja gairebé era fora es va tombar per veure la seva estimada. A l’instant Euridice va haver de tornar a les profunditats. Després d’això, Orfeu no volia saber res més de les dones, i passejava pels boscos tocant la seva lira. Algunes de les sacerdotesses de Dionisos, Mènades, però, se’n van enamorar, ell les va rebutjar i elles, en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar. El seu cap va quedar flotant a les aigües i seguia cantant. Orfeu és, amb Ulisses, un dels pocs que ha visitat el món dels morts i n’ha tornat. La história simbolitza el poder de la musica i l’art per vèncer la mort. Seguint aquesta derivació de la història, per primera vegada es va concebre que hi pugués haver una vida espiritual separada de la material (fins ara les ànimes dels morts no es concebien com a espirituals, sinó com una mena d’existència menor, com un fantasma). Els seguidors del culte a Orfeu duien una vida segons unes regles estrictes que els purificava i evitava que l’esperit es contaminés amb la carn. L’anima espiritual era immortal i no desapareixia amb la mort del cos sinó que passava a allotjar-se en un altre (transmigració de les ànimes). Així, a vegades podriem tenir records de vides passades. [Amb això l’orfisme presenta punts de semblança amb el budisme].
Misteris dionisíacs, devoció a Dionisos, el déu del vi, la fertilitat i l’èxtasi. Els rituals incloïen música, dansa i substàncies estimulants per induir un estat de possessió divina [com els festivals musicals actuals]. (Mircea Eliade: El març se celebraven les Antesteries i després les Grans Dionisíaques, tastant el nou, fent desfilades i homenatjant els morts que tenien a veure amb la fertilitat i les collites. A les bacants Eurípides descriu l’orgia de les mènades, que recorren els boscos i despedacen bèsties amb les mans menjant la carn crua. A banda de les celebracions públiques hi havien cerimònies secretes iniciàtiques. Entraven en contacte amb el déu i es renovaven. Diversos testimonis parlen que els participants quedaven com posseïts d’una mania que els alliberava de totes les prohibicions. Un aspecte tenia a veure amb el mite del Dionisos-nen Zagreu, desmembrat pels titans i en couen els trossos. Però Zeus castigarà els Titans i Rhea farà reviure Dionisos. Els iniciants serien “morts” pel Titans per renéixer després. Embriaguesa, erotisme, mania, fecunditat, són aspectes que atrauran diferents religions, pagesos i intelectuals [que perdura en les raves i concerts avui]
(intro 2005: Les Dionisíaques eren festivals populars dedicats a Dionisos, un déu diferent dels olímpics, més subversiu, relacionat amb la vida, la reproducció, i l’embriaguesa. Es diu que quan va arribar a Grècia va ser rebutjat pels reis de les ciutats, i aleshores ell va respondre portant les dones a un estat d’èxtasi que les feia sortir de la ciutat i reunir-se al bosc, on ballaven i cantaven buscant Dionisos amb qui fer una orgia. Si se les deixava no passava res, però qui les veia i se’n burlava era desmembrat (el que li va passar a Penteu) i devorat. Se suposava que les adoradores de Dionis, en l’estat d’eufòria, arribaven a tenir una gran força i podien matar i desmembrar qualsevol animal del bosc.
A les festes dionisiaques, es bevia vi, hi havia reproduccions de fal-lus, i se suposava que enmig d’aquests excessos s’arribava a una vida superior. Era un tipus de culte molt diferent al normal Olimpic, més subversiu ja que no s’acatava l’ordre i a més les dones, fortament oprimides, tenien un paper més rellevant. En una altra versió del mite, Dionisos apareix com un nen que és desmembrat i devorat, i després ressucita. Així, poc a poc arribarien també a la celebració d’uns misteris que recorden de lluny el d’Osiris (també desmembrat i després ressucitat). El culte va evolucionar cap a rituals mistèrics, relacionats amb els d’Eleusis; els iniciats executarien cerimònies que els permetrien esquivar la mort o arribar a un nivell de vida superior. Els rituals consistirien en matar i desmembrar un animal, com si fos Dionisos [i si trobem que això és molt fort, només cal que recordem que a l’Eucaristia evoquem la mort de Jesús i que, simbòlicament, mengem la seva carn i bevem la seva sang].

[intro 2005] Aquests van ser els cultes i ritus més importants fins l’adveniment de l’Helenisme. Tenim un domini d’una eligió politeista, la dels déus olímpics, amb el culte a Dionisos com una mena d’alternativa. Quan grècia s’expandeix per Egipte i Pèrsia amb Alexandre Magne, apareixen nous cultes que competeixen amb els antics. Hi haurà temples dedicats a Isis, a Zoroastre i en alguns casos es barrejaran diferents tradicions. Tota aquest mercat d’ofertes religioses, per dir-ho així, toparà al segle I amb l’incipient cristianisme que pretén ser l’única religió vertadera.

Misteris d’Isis, deessa de la fertilitat, màgia i el mar, originaris d’Egipte però populars a Grècia i Roma. Ceremònies d’iniciació i rituals de purificació.
Misteris Cabirs a Samotràcia, associats a Hefest i Demèter, (divinitats de sota terra).
Misteris mitraics, rituals complexos amb diferents jerarquies, popular entre els soldats. Èmfasi en el coratge, lleialtat, promesa d’immortalitat.

Els filòsofs

[Els filòsofs grecs, en general, no van ser teòlegs. Hem vist que hi havia una devoció social, una creença en el destí i ordre de les coses que, amb l’excepció de l’orfisme, no creia en la immortalitat de l’ànima. Els misteria iniciàtics dionisíacs i d’Eleusis oferien una esperança d’escapar la vida frustrant terrenal.]

(CGPT) Els presocràtics estaven més interessats a entendre la natura que no pas en la religió i els mites. Sòcrates més aviat era escèptic i el seu qüestionar les pràctiques públiques el van dur a ser jutjat i executat. Plató (428-348) va introduir l’ànima immortal i les formes ideals. Aristòtil (384-322) concebia un déu que posava en marxa el món [sense emocions ni sancionador de la moral], la vida bona és la vida moderada. Epicur (342-270) tenia una visió materialista de l’univers, potser amb uns déus aliens a tot el que passava i proposava viure en pau i feliç, l’ataràxia. Zenó de Cítion (336 -264) inicià l’estoicisme, un univers regit per la raó, i una proposta de vida indiferent al plaer i el dolor. (amb similituds amb el budisme, indica Mircea Eliade, l’ànima s’ha d’alliberar del desig) [en broma jo deia que seria epicuri quan pogués gaudir, i estoic quan em toqués aguantar]. El neoplatonisme de Plotí concebia una jerarquia de nivells d’existència que culminava en l’U d’on emanava tot.

[Un museu de mites i religió grega?]

[com l’exposició que hi havia a Manchester?]

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal de les dionisóaques [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

No hi ha una “teologia” semblant a la d’un déu que imparteix justícia en una vida futura tot i que els mites mostren els déus intervenint contínuament, ja sia per preferències o per castigar atrocitats, però només coneixem els càstigs eterns de Tàntal i Sísif. El diví és més aviat un concepte, l’U perfecte de Plató i Plotí, el primer motor d’Aristòtil.

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Al s20 i 21 hi ha hagut un certa recuperació de la religió grega.

Un lladre s’atura a llegir un llibre sobre la Ilíada narrada del punt de vista dels déus i és detingut (BBC)

Selecció

August 27, 2023December 6, 2025

Grècia

Geografia

Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d’escleròfiles, Boscos de caducifolis a Ilíria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s’estenen fins a la península del Peloponès, boscos mediterranis. Muntanyes de Ròdope entre Tràcia i Macedònia. Mont Olimp entre Tessàlia i Macedònia.

Regions de la Grècia Antiga:

Península Àtica, Atenes, illes cíclades (illa sagrada de Delos), Illa Salamis
Grècia central, Epirus, Tessàlia, Locris
Península del Peloponès, Arcàdia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Saròniques (Hydra). [Illa de Citera, d’on era Afrodita)
El nord: Tràcia tocant a Bulgària i fins al Bòsfor, Macedònia
El mar Egeu a orient, Àsia Menor, les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxipèlag Espòrades.
A l’actual Turquia: Bitínia, a l’est del Bòsfor. Jònia a la costa oest. Mysia a sota a la costa(on es trobava Troia). Lídia: Al sud de Mísia, a l’interior, amb capital a Sardes. Frígia a l’interior Oest, a sota Pisidia. Caria sota Lídia. Lícia a la costa del sud.
El mar jònic a occident, Zacintos, Cefalònia, Lucas

Història

2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l’edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Espòrades i Cíclades, d’on prové l’art Ciclàdic. (museu art Ciclàdic a Atenes)

2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l’Agamemnon de la Il·líada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.

2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500. [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l’anomenada “edat fosca” després del període micènic. S’estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen colònies al mediterrani. Es consolida l’alfabet grec, es fixen els poemes homèrics, escultura monumental, ceràmica vermella, els guerrers hoplites a l’exèrcit. Soló i Clístenes funden la democràcia a Atenes.
Primers jocs olímpics (776 BCE). Homer. Lírica grega (Arquíloc, Simònides). Homer. Expansió pel mediterrani (-575 Empúries). Safo a Lesbos (650-750).

2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matemàtica, filosofia, sòfocles, fídias (Museu nacional Atenes, Delfos, Olímpia, teatre Epidaure).
Guerres Mèdiques contra la Pèrsia Aquemènida (Herodot). Victòria de Marató. Guerres del Peloponnès entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.

2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146. Alexandre estén la cultura grega fins a la Índia.

Grècia Romana 2HER2 Imperi romà t1: -146 a 280. 2HER3 280 a 500 (390) Imperi tardà. Els romans van dominar Grècia militar i políticament, però van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l’aristocràcia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.
Guerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L’emperador Adrià (117-138) supervisa la reconstrucció d’Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constantí s’estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en farà la religió oficial. Tanquen les escoles de filosofia.

Bizanci. 3EB01 Imperi bizantí 500-643. 3EB02 Bizanci2 643-1071. 3EB03 Decadència 1071-1453. L’emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acadèmies de filosofia. L’església oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.
Els normands conquereixen Grècia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almogàvers (1305) seguit de la venjança catalana.

Imperi Otomà. [es talla la ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. 4OT01 Imperi Otomà 1453-1566. 4OT02 Declivi imperi otomà 1566-1840. Els turcs conquereixen Constantinopla i Venècia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perquè els van redecorar després. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes és de l’època turca.
Derrota turca a Lepanto (1571). Ali Pasha crea un poderós regne a Albània i Grècia.(1700)

Grècia Contemporània. 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 Grècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
1801 Lord Elgin s’endú els frisos del Partenon. El 1820 Grècia aconsegueix la independència, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. És un país pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L’església ortodoxa esdevé un símbol d’identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l’entrada a la UE el país es comença a modernitzar.

Religió i mites a l’antiga Grècia

Introducció i fonts | La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega] contenidor Mites grecs

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

Et in arcadia ego

Literatura

Filosofia

L’Escola d’Atenes de Rafael

>> altres Euclides, Tales, Arquímedes

Art

Escultura : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de còpies romanes. No obstant, la influència que tindran en l’art europeu a partir del renaixement serà enorme. Hi ha evidències que eren policromades. 650-480 BC Període Arcaic: kouroi i korés estàtics. Període clàssic: 480-330, l’ideal de l’home. Miró, Fídies, Políclet, Praxíteles. Escopes, Lisip. Període hel·lenístic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.

Arquitectura [A través de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]

Altres

Música a l’antiguitat: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporció 4/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]

Cuina: tzatziki, mussaca

Cinema: “Ulysses” (1954), dir. Mario Camerini (Kirk Douglas). “Jason and the Argonauts” (1963) – dir. Don Chaffey, famosa pels efectes especials de Ray Harryhausen. “Clash of the Titans” (1981) – dir. Desmond Davis. “Troy” (2004) – dir. Wolfgang Petersen, Brad Pitt. “Immortals” (2011) – dir. Tarsem Singh. “300” (2006) – dir. Zack Snyder.”300: Rise of an Empire” (2014). “Alexander” (2004) – dir. Oliver Stone, amb Colin Farrell com Alexandre el Gran. “Agora” (2009) – dir. Alejandro Amenábar, amb Rachel Weisz com a Hipàtia d’Alexandria (filòsofa neoplatònica).
Zorba the Greek (1964) – dir. Michael Cacoyannis, amb Anthony Quinn, basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis.

Les dones a esparta (Atlas Obscura)

El llegat grec

Els romans, els àrabs, el renaixement, dominació turca, independència.

(El ressó de Grècia en l’idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o Hölderlin. ]

La meva experiència

Als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les tragèdies de Sòfocles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre’n res. Vaig fer un any de grec en començar Filosofia, sense anar gaire més enllà de l’alfabet.
Als ’80 vaig rellegir Homer, Sòfocles i la Lírica arcaica. Vaig recollir citacions a mà, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.
A Filosofia, 90s vaig llegir diàlegs de Plató i Aristòtil.
2005 Viatge a Grècia, vaig rellegir Sòfocles, Eurípides, Èsquil. Explicava a les filles que anar a Grècia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d’allà.
[el viatge a Grècia dels pares d’on la mare va portar la mussaka].
Art grec al British Museum i al Pergamom Museum de Berlin.
L’ideal grec a Alemanya amb el Walhalla al Donaradweg el 2004, Danubi 2019 i nord el 2023.
2024. El sopar dels erudits, Deipnosophistaí, Ateneu de Nàucratis (170-238). A propòsit d’eliminar l’àlbum físic de Grècia treballo i incorporo els mites al museu. Imprimeixo i rellegeixo les cites d’Homer, Lírica i Tragèdia. Escultura grega.

La nostàlgia d’una Grècia clàssica al costat de la Grècia present la vaig viure en veure el rètol a la petita ciutat que és Tebes actualment, i la Tebes d’Èdip i Antígona, on Cadme sembrà les dents de serp.

August 26, 2023September 30, 2023

Hip-hop

[com fer un collage i pintar a sobre, collage de ritmes i motius ja fets i rapejar a sobre] La manera de fer i consumir música hip-hop

Inicis 1973-1989

1973 Al mes d’agost, davant l’apartament 1520 Sedgwick Ave (Bronx NYC) on la seva germana organitzava una festa, el DJ de funk i Soul va tenir la idea de mesclar dos tocadiscos per fer sonar contínuament un break instrumental de música funky, per exemple James Brown, (“Give It Up or Turnit a Loose”) que era el que aportava més energia per ballar. Aquesta tècnica se’n deia el “The Merry-Go-Round”.

Inicialment només es feia amb giradiscos i mescladors. A mitjans dels 80 es comencen a disposar de sintetitzadors i drum machines com els Roland TR-808 and TR-909. Samplers digitals com el E-mu SP-1200 permet més flexibilitat que els giradiscos analògics.

Public Enemy – “Fight the Power” (1989): Known for its political message and association with Spike Lee’s film “Do the Right Thing,” this video is a classic example of conscious hip-hop.

Fatback Band. King Tim III (Personality Jock). Hustle! the Ultimate Fatback.
The Sugarhill Gang. Rapper’s Delight – Single Version. The Sugarhill Gang – 30th Anniversary Edition (Expanded Version)
The Sequence. Funk You Up – 12” Version. A Complete Introduction to Sugar Hill Records
Kurtis Blow. The Breaks. The Best Of Kurtis Blow
Funky 4 + 1. That’s the Joint. That’s the Joint
Spoonie Gee,The Sequence. Monster Jam. Monster Jam
Blondie. Rapture. Greatest Hits: Blondie
Grandmaster Flash & The Furious Five. The Adventures of Grandmaster Flash On the Wheels of Steel – Extended Mix. The Greatest Mixes
Afrika Bambaataa,The Soulsonic Force. Planet Rock. Planet Rock
Grandmaster Flash. The Message. Kings of the Streets – The Definitive Anthology
The Fearless Four. Rockin’ It. Rockin’ It
Cold Crush Brothers. Punk Rock Rap. Tuff City Records: Original Old School Recordings, Vol. 1
Herbie Hancock. Rockit. Future Shock
Afrika Bambaataa,The Soulsonic Force. Looking for the Perfect Beat – Original 12 Version. Planet Rock: The Album
Run–D.M.C.,Jason Nevins. It’s Like That. The Greatest Hits
- Whodini. Friends. The Collection
- Cold Crush Brothers. Fresh Wild Fly & Bold. Tuff City Records: Original Old School Recordings, Vol. 2
- T La Rock. It’s Yours (Radio Mix). It’s Yours
Worlds Famous Supreme Team. Hey DJ. Hey DJ (1984)
- Newcleus. Jam On It. Jam On Revenge
Utfo. Roxanne, Roxanne. Hits (1984)
- Roxanne Shante. Roxanne’s Revenge. The Ol’ Skool Flava of…Nia
Fat Boys. Fat Boys. Fat Boys (1984)
Slick Rick,Doug E. Fresh. La-Di-Da-Di. The Art Of Storytelling (1986)
LL COOL J. I Can’t Live Without My Radio. Radio (1985)
Schoolly D. P.S.K. ‘What Does It Mean’?. Schoolly D (1986)
Run–D.M.C.,Aerosmith.Walk This Way (feat. Aerosmith). Raising Hell (1986)
Beastie Boys. Paul Revere. Licensed To Ill (1986)
Ultramagnetic MC’s. Ego Trippin’. Critical Beatdown (Re-Issue) (1986)
ICE-T. 6 ‘N the Mornin’. Rhyme Pays. (1986)
Kool Moe Dee. How Ya Like Me Now. How Ya Like Me Now (Expanded Edition). (1987)
LL COOL J. I Need Love. Bigger And Deffer. (1987)
- Eric B. & Rakim,Marley Marl. Eric B. Is President. Paid In Full.
Mantronix. King Of The Beats – Instrumental. The Best Of Mantronix (1985 – 1999). (1988)
DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince. Parents Just Don’t Understand. He’s the DJ, I’m the Rapper (Expanded Edition). (1988)
Audio Two. Top Billin’. 100 Greatest Hip-Hop. (1988)
MC Lyte. Lyte as a Rock. Lyte As A Rock. (1988)
Big Daddy Kane. Raw (Edit) – 45 Version. Raw (Edit) / Word to the Mother (Land) [45 Version]. (1988)
Marley Marl,Big Daddy Kane,Craig G,Kool G Rap,Masta Ace. The Symphony. In Control Volume 1. (1988)
MC Lyte. I Cram to Understand U. Lyte As A Rock.(1988)
Tone-Loc. Wild Thing. Loc-ed After Dark. (1989)
Rob Base & DJ EZ Rock. It Takes Two. It Takes Two.(1988)
Jungle Brothers. I’ll House You. Straight Out The Jungle.
N.W.A – “Straight Outta Compton” (1988) Vídeo.
N.W.A.. Fuck Tha Police. Straight Outta Compton.
Public Enemy. Fight The Power. Fear Of A Black Planet. (1989)
Too $hort. Life Is …Too $hort. Life Is…Too $hort. (1989)
Slick Rick. Children’s Story. The Great Adventures Of Slick Rick (Deluxe Edition).(1988)
3rd Bass,Zev Love. The Gas Face. Best Of 3rd Bass. (1989)
Queen Latifah,Monie Love. Ladies First. All Hail the Queen. (1989)
Public Enemy. Bring The Noise. It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back.(1988)
De La Soul. Me Myself And I. Rap Story, Vol. 1.(1989)
Biz Markie. Just a Friend. Biz’s Baddest Beats: The Best of Biz Markie.(1989)
The D.O.C.. It’s Funky Enough – Remastered Single. No One Can Do It Better.(1989)
2 LIVE CREW. Me So Horny. As Nasty As They Wanna Be.(1989)

1990s:

Nous samplers com la sèrie Akai MPC. Ús del protocol MIDI per integrar teclats i sintetitzadors. Les DAW, digital audio workstations es tornen més accessibles i es poden muntar diferents pistes en un ordinador. Programes seqüenciadors.
El 1996 2Pac és assassinat per una banda. El 2023 es deté el responsable (BBC)

Digital Underground. The Humpty Dance. Sex Packets. (1990)
MC Hammer. U Can’t Touch This. Please Hammer Don’t Hurt ‘Em. (1990)
Vanilla Ice. Ice Ice Baby. Vanilla Ice Is Back! – Hip Hop Classics (1990)
Brand Nubian. All for One. One for All. (1990)
Geto Boys. Mind Playing Tricks on Me. We Can’t Be Stopped. (1991)
A Tribe Called Quest,Busta Rhymes,Dinco D,Charlie Brown. Scenario (feat. Busta Rhymes, Dinco D & Charlie Brown) – LP Mix. The Low End Theory.(1991)
Black Sheep. The Choice Is Yours. A Wolf In Sheep’s Clothing.(1991)
Salt-N-Pepa. Let’s Talk About Sex. Blacks’ Magic. (1991)
Yo-Yo,Ice Cube. You Can’t Play with My Yo-Yo (feat. Ice Cube). Make Way For The Motherlode. (1991)
Naughty By Nature. O.P.P. Naughty By Nature.(1991)
Dr. Dre,Snoop Dogg. Nuthin’ But A G Thang. The Chronic.
Ice Cube. It Was A Good Day. Greatest Hits.(1992)
Sir Mix-A-Lot. Baby Got Back. Mack Daddy.(1992) (amb la simfònica de Seattle)
Arrested Development. Tennessee. 3 Years, 5 Months And 2 Days In The Life Of….
Digable Planets. Rebirth Of Slick (Cool Like Dat). Reachin’ (A New Refutation Of Time And Space).(1993)
House Of Pain. Jump Around. House of Pain (Fine Malt Lyrics).(1993)
Positive K. I Got A Man. The Skills Dat Pay Da Bills.(1993)
Pete Rock & C.L. Smooth. They Reminisce Over You (T.R.O.Y.). Mecca And The Soul Brother.(1993)
UGK. Pocket Full of Stones. Too Hard To Swallow. (1993)
Wu-Tang Clan,Method Man,Raekwon,Inspectah Deck,Buddha Monk. C.R.E.A.M. (Cash Rules Everything Around Me) (feat. Method Man, Raekwon, Inspectah Deck & Buddha Monk). Enter The Wu-Tang (36 Chambers) [Expanded Edition].(1993)
Cypress Hill. Insane in the Brain. Black Sunday.(1993)
The Pharcyde. Passin’ Me By. Bizarre Ride II The Pharcyde.(1993)
8Ball & MJG. Comin’ Out Hard. Comin Out Hard. (1993)
Common. I Used to Love H.E.R.. Resurrection.(1994)
Da Brat. Funkdafied. Funkdafied.(1994)
Nas. N.Y. State of Mind. Illmatic.(1994)
Craig Mack,Busta Rhymes,LL COOL J,Rampage,The Notorious B.I.G.. Flava in Ya Ear Remix (feat. The Notorious B.I.G., LL Cool J, Busta Rhymes, Rampage). Bad Boy’s 10th Anniversary- The Hits.(1994)
Beastie Boys. Sabotage. Ill Communication.(1994)
The Notorious B.I.G.. Juicy – 2005 Remaster. Ready to Die (The Remaster).(1994)
Gang Starr,Nice & Smooth. DWYCK. Hard To Earn.
Warren G,Nate Dogg. Regulate. Regulate… G Funk Era.
Snoop Dogg,Daz Dillinger. Murder Was The Case (feat. Dat Nigga Daz). Doggystyle.
E-40,Suga T. Sprinkle Me (feat. Suga-T). In A Major Way.
Goodie Mob. Cell Therapy. Soul Food.(1995)
Coolio,L.V.. Gangsta’s Paradise. Gangsta’s Paradise.(1995)
2Pac. Dear Mama. Me Against The World.
Mobb Deep. Shook Ones, Pt. II. The Infamous.
Method Man,Mary J. Blige. I’ll Be There For You / You’re All I Need To Get By. Tical (Deluxe Edition).
Foxy Brown,JAY-Z. I’ll Be. Ill Na Na.
Lil’ Kim. No Time. Hard Core.
Bone Thugs-N-Harmony. Tha Crossroads. E. 1999 Eternal.
Wu-Tang Clan,Ol’ Dirty Bastard,Inspectah Deck,Method Man,Cappadonna,U-God,RZA,GZA,Masta Killa,Ghostface Killah,Raekwon. Triumph (feat. Ol’ Dirty Bastard, Inspectah Deck, Method Man, Cappadonna, U-God, RZA, GZA, Masta Killa, Ghostface Killah & Raekwon). Wu-Tang Forever.
Busta Rhymes,Jamal. Put Your Hands Where My Eyes Could See (feat. Jamal). When Disaster Strikes…. (1997)
Master P,Silkk The Shocker,Mia X,Fiend. Make ‘Em Say Ugh. Ghetto D.
Missy Elliott. The Rain (Supa Dupa Fly). Supa Dupa Fly. (1997)
Ms. Lauryn Hill. Doo Wop (That Thing). The Miseducation of Lauryn Hill.
DMX. Ruff Ryders’ Anthem. It’s Dark And Hell Is Hot.
The Roots,DJ Jazzy Jeff,Jazzyfatnastees. The Next Movement. Things Fall Apart.
Mos Def. Mathematics. Black On Both Sides.
B.G.. Bling Bling. Chopper City In The Ghetto.

Els 2000

Els sintetitzadors i instruments virtuals comencen a substituir els instruments reals. Apareix l’ Auto-Tune que faran servir artistes com T-Pain i Kanye West. Inicialment per corregir l’afinació però que també permeten alterar la veu. Es comença a distribuir música online, a la dècada següent apareix Spotify i Apple Music.

Dead Prez. Hip-Hop. Let’s Get Free.(2000)
Eminem,Dido. Stan. The Marshall Mathers LP.
Outkast. Ms. Jackson. Stankonia.
Nelly. Country Grammar (Hot Shit). Country Grammar.
Ludacris,Pharrell Williams. Southern Hospitality (Featuring Pharrell). Back For The First Time.
Nas. One Mic. Stillmatic.
50 Cent. In Da Club. Get Rich Or Die Tryin’.
Lil Jon & The East Side Boyz,Ying Yang Twins. Get Low. Crunkest Hits.
Talib Kweli. Black Girl Pain. The Beautiful Struggle.
Kanye West. Jesus Walks. The College Dropout.
Three 6 Mafia. Stay Fly. Most Known Unknown (Explicit).
Rick Ross. Hustlin’. Port Of Miami.
Lupe Fiasco,Nikki Jean. Hip-Hop Saved My Life (feat. Nikki Jean). Lupe Fiasco’s The Cool.
Jeezy,Nas. My President. The Recession. (2009)
David Banner,Chris Brown,Yung Joc. Get Like Me. The Greatest Story Ever Told.
Lil Wayne,Robin Thicke. Tie My Hands. Tha Carter III.
Jay Electronica. Exhibit C. Exhibit C.

2010s

Es comença a poder crear música en smartphones i tablets. A les actuacions s’integren pantalles gegants. Es comencen a fer servir eines AI.

Nicki Minaj. Super Bass. Pink Friday (Complete Edition).(2011)
Macklemore & Ryan Lewis,Macklemore,Ryan Lewis,Wanz. Thrift Shop (feat. Wanz). Thrift Shop (feat. Wanz).
J. Cole,TLC. Crooked Smile (feat. TLC). Born Sinner (Deluxe Version).
Kanye West. Blood On The Leaves. Yeezus.
Drake. Started From the Bottom. Nothing Was The Same (Deluxe).

[completar vídeos,

enllaçar ha dansa hiphop

elements culturals de moda

enllaç amb la nova manera de crearmúsica dilla

Missy Elliott – “Work It” (2002): Missy Elliott’s innovative and visually striking videos have made a significant impact, and “Work It” is one of her most iconic works.

Eminem – “Stan” (2000): This video tackled themes of obsession and celebrity culture, and it remains one of Eminem’s most powerful visual works.
OutKast – “Hey Ya!” (2003): Known for its creative use of split screens and vibrant visuals, this video captured the eccentric style of OutKast.
Kanye West – “Stronger” (2007): Kanye West is known for his groundbreaking videos, and “Stronger” is a visually captivating example that drew inspiration from anime.

2008 Lil Wayne a Milli

Beyoncé – “Formation” (2016): While not exclusively a hip-hop video, “Formation” addresses social and political issues and showcases Beyoncé’s influence on hip-hop culture.

August 26, 2023September 4, 2023

Lavoisier. Química i respiració

1743 – 1794 Seguint la tradició familiar fa la carrera d’advocat però pel seu compte estudia botànica amb Bernard de Jussieu, física amb l’abat Nollet, química amb Laplanche i Guillaume François Rouelle, i mineralogia amb Jean Étienne Guettard.

Compra accions de la Ferme générale, una empresa privada contractada pel govern francès per recaptar els impostos indirectes. Es casa amb Marie-Anne Pierrette Paulze, de catorze anys que estudià llatí i anglès, i dibuix amb Jacques Louis David. Il·lustrarà obres de Lavoisier.

El 1772 entra a l’Acadèmia Francesa de les Ciències i munta un laboratori a l’arsenal. Acusat per Marat, serà condemnat i guillotinat.

La combustió i teoria del flogist. Fins aleshores s’explicava la combustió per la presència d’una substància de pes negatiu que s’alliberava en creamr, fusta → cendra + flogist. Però Lavoisier va escalfar en recipients amb aire un diamant, sofre, plom, estany, i va poder observar que es formava una capa d’òxid que pesava més. Per tant alguna mena de material havia passat de l’aire al metall.

El gasòmetre. El gas obtingut escalfant per una reacció química A passava per un tub a una campana sobre un bany de mercuri (anteriorment aigua) [el desplaçament del nivell d’aigua mesuraria la pressió i volum?].

La composició de l’aire. Va observar que una part de l’aire intervenia en la respiració, combustió i calcinaci, i l’anomena “oxigène”, originador d’àcids. L’altre l’anomena “azote”, sense vida.

La composició de l’aigua. Boyle i Cavendish havien obtingut l’anomenat “aire imflamable” aplicant àcids a metalls. Priestley havia escalfat òxid de mercuri amb llum concentrada i observat que s’alliberava un gas que anomena “aire desflogisticat”. Aquest era el que intervenia en la respiració i la combustió. Combinat amb l’altre, donava aigua, i per això l’anomenà “hidrogène”, generador d’aigua. Fent passar vapor d’aigua damunt ferro molt calent s’obtenia òxid de ferro i hidrogen. Això demostrava que l’aigua no era un element [des dels grecs es pensava que tot estava format per combinació dels quatre elements].

La respiració. Va observar que els animals inspiraven oxigen i expiraven hidrogen de carboni i va especular sobre l’origen de la calor en els animals. Va construir un calorímetre que es mantenia a 0º per un embolcall de gel. Posant un conillet d’índies i mesurant el pes del glaç que s’havia fos tenien una mesura de la clor despresa.

La llei de conservació de la massa. On voit que, pour arriver à la solution de ces deux questions, il fallait d’abord bien connaître l’analyse et la nature du corps susceptible de fermenter, et les produits de la fermentation ; car rien ne se crée, ni dans les opérations de l’art, ni dans celles de la nature, et l’on peut poser en principe que, dans toute opération, il y a une égale quantité de matière avant et après l’opération ; que la qualité et la quantité des principes est la même, et qu’il n’y a que des changements, des modifications. (Al tractat de Química de 1789)

Tractat de Química. 1789 Traité Elementaire de Chimie PDF

De la formation des fluides aeriformes et de leur descomposition, de la combustion des corps simples & de la formation des acides. (anàlisi de l’aire de l’atmosfera, descomposició del gas oxigen amb sofrem fòsfor i carbó, formació d’àcids, quantitat de calòric en diferents reaccions)
De la combination des acides avec les bases salifiables & de la formation des dels neutre. (Taules de reaccions químiques).
Description des Appareils & des Opérations manuelles de la Chimie. (Gasòmetre, calorímetre)

Es descarta definitivament la idea antiga dels quatre elements i es proposen la llum, el calor i 33 elements que no es poden descompondre: oxigen, nitrogen, hidrogen, sulfur, fòsfor, clor, fluor, carboni, ferro, coure, plata, or, mercuri, plom, estany, antimoni, arsènic, bismut, cobalt, manganès, molibdè, níquel, platí, tungstè i zenc. (link)

Els àcids que es formen amb l’oxigen es denominen amb els sufixs “ic” i “ous” segons si tenen més o menys oxigen, per exemple, àcid sulfúric. I les sals corresponents: “ate” (sulfat de coure) o “ite” (sulfit de coure).

Experiments i aparells de Lavoisier del Museo Galileo

August 25, 2023June 5, 2024

Ciències de la vida. sXX-sXXI

Ciències de la vida

La cèl·lula. Cromosomes i herència | L’estructura del DNA Origen de la vida i evolució | Enginyeria genètica i clonació | Biosfera. Ecologia i ecosistemes. Conservació | Conducta animal
SXXI: tècniques enginyeria genètica, CRISPR

[Tècniques. Millores en els microscòpis òptics, binocular (Ives 1902), il·lumianció ultraviolada, tècniques de tinció, micromanipulació i cultiu de teixits fora de l’organisme permetran explorar la cèl·lula amb més detall. Els raigs X permetran una nova manera de mirar] amb el microscopi electrònic] [Conreus de teixits en plaques de Petri, un dels elements més comuns als laboratoris] [ enzims de restricció per manipular DNA]. Els reptes de la biologia animal: desenvolupament de l’embrió i la diferenciació de cèl·lules.

La cèl·lula i química de la vida. Es coneixen més parts, nucli, cromosomes, aparell de Golgi, mitocondries i cloroplasts. Bacteris. El citoplasma és un col·loide, un gel electronegatiu Glúcids, Lípids, proteïnes i aminoàcids. Glúcids i proteïnes formen enormes macromolècules. Krebs determina el pel qual [“es carreguen les piles de ATP” a partir de glúcids i oxígen”. Carrel fa cultius de teixits fora de l’organisme. Estudi de la mitosi. Diferenciació somàtica: teixits conjuntiu, ossi, hematies, sistema immunitari. Protistes i virus: cultius de flora microbiana. Pasteur va considerar que hi deuria haver microorganismes invisibles al microscopi en no trobar l’agent de la rabia. Loeffer, Frosch, stanley segueixen la recerca iniciada per Beijerinck. Fisiologia. Respiració: Wieland i Thunberg (1912-1920), després Warburg i Keilin (1921-1949) identifiquen les etapes de l’oxidació i el paper dels metalls com a catalitzadors. Cicle de Krebs (1937) Zoologia. Invertebrats. Estudi d’hormones, sistema nerviós i reproducció. Botànica. Paper de l’hormona auxina en el creixement. Transport al Floema per gradient de pressió, Munch 1930, Sussex i Sadava 1983.

Genètica
Cromosomes i herència. El botànic Hugo de Vries amb l’onagre, i Carl Correns van localitzar als cromosomes els elements que transmetien l’herència. Theodor Boveri ho farà amb cucs i Walter Sutton amb llagostes (insecte). Morgan farà experiments amb la Drosophila, la mosca del vinagre. Confirmarà les lleis de Mendel, a la segona generació, 1/4, la meitat dels mascles, té els ulls blancs, que és un al·lel recessiu. Això prova que la informació es transmet a través dels cromosomes sexuals. Fenotip: estudi de com es manifesta el genotip segons l’ambient.(genètica fisiològica). Evolució. S’altera artificialment els gens per causar i estudiar-ne les mutacions.

Placa de Petri (Petri 1887, a partir de Koch 1881)

L’estructura del DNA. Oswald Avery ja havia especulat que la informació genètica era al DNA i no a les proteïnes. El 1941 George Beadle i EdwardTatum van fer experiments introduint errors en el DNA i van comprova que les proteïnes sortien defectuoses. El 1929 Phoebus Levene havia establert que el DNA està format per nucleòtids, un monosacàrid, un fosfat i una base que podia ser Adenina, Citosina, Timina o Guanina. La foto 51 de Rosalind Franklin va ser interpretada per James Watson com a corresponent a una hèlix i amb Francis Crick van proposar una estructura de doble hèlix. Les dues cadenes s’uneixen per les bases, amb G-C, i A-T.

El 1961 van observar que si inserien tres nucleòtids en un virus, aquest fabricava una nova proteïna, un nou aminoàcid, però no si només s’inserien una o dues bases. Així, el “codi de la vida”, consistia entre 3 bases per a cada un dels 22 aminoàcids.

Les proteïnes es sintetitzen els ribosomes. el rmRNA, és el missatger que fa una còpia del “plànol” del DNA i el trasllada.

[Origen de la vida]. Miller obté molècules orgàniques simulant les condicions de la terra prebiòtica i confirma la hipòtesi d’Oparin.
Simbiosi. Lynn Margulis recull els treballs de Schimper, Mereschkowski i Paul Jules Portier, juntament amb els resultats més detallats sobre cloroplasts i mitocondris obtinguts amb el microscopi electrònic i fonamenta la hipòtesi de la simbiosi per explicar l’origen dels eucariotes: dos organismes s’haurien unit per simbiosi, els cianobacteris donant lloc als cloroplasts i bacteris Rickettsiales els mitocondris.

Enginyeria genètica. Joshua Lederberg observa que alguns bacteris poden intercanviar gens. A la dècada dels ’60 Arner i Matthew meselson descobreixen els enzims de restricció, els bacteris es poden “defensar” de la infecció d’uns virus amb uns enzims que tallen el seu DNA. Als ’70 Hamilton O. Smith, Thomas Kelly and Kent Wilcox iaïllen enzims que tallen el DNA per un lloc determinat [fan un únic tall al cromosoma? o tallen tots els punts?]. 1973 Herbert Boyer i Stanley Cohen tallen DNA de bacteris a lloc específics. I amb l’intercanvi de plàsmids, fan servir un altre enzim per unir fragments. El 1977 aconsegueixen sitetitzar una hormona, i el 1978 insulina, que serà aprovada per la FDA el 1982.
Clonació. En principi les cèl·lules somàtiques només fan còpies d’elles mateixes, només les de l’embrió tenen capacitat de generar un organisme o altres cèl·lules. El 1984 Willadsen aconsegueix fusionar cèl·lules extretes de l’embrió amb un òvul, però no progressarà. Wilmut i Campbell a l’Institut Roslind d’Escòcia aconseguiran fecundar un ou amb material genètic de la pell, i trasplantant després l’embrió a un úter, obtenint un clon de l’ovella donant.

Biosfera.
El 1926 Vernadsky té una visió global dels cicles de la vida, combinant geologia, química i biologia, i assenyalant la influència dels èssers vius en la circulació de la matèria:
Cicle de carboni, CO2 capturat per les plantes de l’atmosfera i absorbit també per les arrels, traslladat de les plantes als herbívors i d’aquests als carnívors, alliberat per la respiració d’animals i plantes. Els cadàvers es descomponen per bacteris i fongs tornant al sòl.
Cicle del nitrogen. Les plantes l’obtenen del sòl a través de les arrels i els animals l’obtenen a partir d’elles. Els bacteris i els fongs descomponen els cadàvers i alliberen amoníac, uns altres el converteixen en nitrits, uns altres a nitrats, poden tornar a ser absorbits per plantes o tornar a l’atmosfera per bacteris desnitrificants. Els llamps poden tornar a convertir el nitrogen en nitrats.

Ecologia i ecosistema. La noció de competència pels recursos introduïda a l’Evolució de les Espècies de Darwin el 1859 du a estudiar les relacions dels organismes entre ells i amb l’ambient.
El botànic Eugen Warming veu com algunes plantes s’adapten a temperatures extremes. Eugene i Howard Odum identifiquen les interaccions entre espècies com a perjudicials o [col·laboratives]. Per tal de coexistir les espècies han de trobar un “nínxol” que encaixi en la cadena tròfica. Arthur Tansley aportarà una visió global veient que hi ha un flux d’energia que comença amb el sol [fotosíntesi] fins a la pèrdua de calor dels éssers vius.
Conservació. Es pren consciència que cal conservar la diversitat biològica, i es funda la IUCN i el WWF.

Aportació de la genètica a la classificació de la vida i evolució. Nova classificació. El 1960, quan es pot observar el nucli cel·lular dels eucariotes es proposa 4 regnes: Procariotes (sense nucli: bacteris, virus), Eucariotes (Protistes, plantes, animals). El 1969 Whittaher remarca que els fongs tenen un metabolisme diferent d’animals i plantes i els situa en un regne a part dels eucariotes, 5 regnes. El 1977 Woese distingeix entre bacteris i Arquebacteris, basant-se en RNA i el metabolisme (rebutjat per Lynn Margulis).

Conducta animal. Konrad Lorenz estudia aprenentatge adquirit en ocells i assenyala l’existència de la empremta, l’adquisició d’una conducta que té lloc a una edat determinada. Tinbergen, el ritual de festeig del peix espinós. Skinner, observa que un animal que havia accionat una palanca de menjar, era capaç de repetir-ho. Throndike ceria que així es podrien explicar la majoria de conductes d’animals que semblen intel·ligents, simplement la repetició del que s’ha trobat per atzar. Però Wolfang Köhler, estudiant ximpanzès en captivitat notarà que són capaços de solucionar problemes, és a dir que tenen un propòsit [una pregunta]. A partir de 1970, l’etologia considerarà també la genètica i l’ecologia.

1902 Teoria cromosòmica de Sutton i Boven
1905 William Bateson proposa el terme “genètica”.
1910 Equacions de Lotka-Volterra per descriure les poblacions d’espècies predadors-presa.
1910 Mereschkowski proposa per primer cop la teoria de la simbiosi The Theory of Two Plasms as the Basis of Symbiogenesis, a New Study of the Origins of Organisms
1910 Carrel fa cultius de cèl·lules embrionàries, els teixits poden sobreviure fora de l’organisme.
1911 Morgan descobreix que els gens són als cromosomes.
1913 Es funda la British Ecological Society sota de direcció de Arthur Tansley.
1916 Lennart von Post estudia la disribució d’espècies vegetals mitjançant el pol·len.
1918 Paul Jules Portier a Les Symbiotes afirma que els mitocondris es van originar per simbiosi.
1920 Hans Winkler proposa el terme “genoma”
1924 Oparin formula la hipòtesi sobre com s’haurien pogut ensamblar molècules orgàniques.
1926 Vladimir Vernadski: “tota la matèria passa per cicles naturals” (La Biosfera).
1930 Ernst Munch proposa la translocació per explicar el transport de nutrients a les plantes al floema.
1930 El microscopi electrònic
1933 Morgan. El paper dels cromosomes en l’herència
1933 Severo Ochoa identifica el RNA, rebrà el Nobel el 1959.
1935 Arthur Tansley proposa el terme “ecosistema”.
1935 Danielli i Dawson indiquen que la membrana cel·lular oleica està recoberta de proteïnes. El 1972 Singer i Nicolson ho refinaran dient que estan intercalades.
1937 Krebs mitocondries. Cicle.
1939 Ruska observa un virus amb un microscopi electrònic
1941 Herman Kalckar descobreix l’ATP com a molècula que transporta energia en les cèl·lules.
1943 Oswald Avery demostra que el DNA conté els gens de les cèl·lules
1945 Dorothy Hodgkin descobreix l’estructura de la penicilina.
1948 Es funda la International Union fort the Conservation of Nature.
1952 Experiment de Miller i Urey que simulen la terra prebiòtica i obtenen aminoàcids a partir de metà, amoníac, aigua i hidrogen sotmetent-lo a descàrregues elèctriques. Confirmen la hipòtesi d’Oparin i Haldane.
1953 Watson i Crick expliquen l’estructura de la doble hèlix de DNA.
1953 Frederick Sanger determina la seqüència d’aminoàcids de la insulina.
1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren que als músculs, els filaments de la proteïna actina llisquen sobre la miosina per contraure’l tot consumint energia ATP.
1955 Joe Tin Hijo compta els cromosomes humans, 46 [2×23].
1958 F.C. Stewart obté pastanagues a partir de les seves cèl·lules.
1958 Joshua Lederberg descobreix que alguns bacteris poden intercanviar gens enviant-los en petits anells de DNA anomenats plàsmids.
1959 Edelman i Porter descobreixen l’estructura de proteïnes dels anticossos.
1961 Melvin Calvin rep el Nobel de química per les reaccions de la fotosíntesi.
1961 Peter Scott funda el World Wildlife Fund.
1965 Hayflick descobreix el creixement anormal de cèl·lules que poden dur al càncer.
1967 Lynn Margulis, On the origin of mitosing cells. 1981 Symbiosis in Cell Evolution
1967 Kornberg, Goulian i Sinsheimer sintetitzen la molècula del DNA.
lorenz, pavlov, conducta animal
1970 S’identifiquen les bases del gen d’un virus
1973 Herbert Boyer i Stanley Cohen tallen DNA de bacteris a lloc específics. I amb l’intercanvi de plàsmids, fan servir un altre enzim per unir fragments.
1975 Miklos Udvardy actualitza els reialmes biogeogràfics de Wallace.
1976 Dawkins gen egoista, EO Wilson societats formigues
1977 Carl Woese proposa classificar els éssers vius en Bacteria, Archea i Eucaria. Es basa en la seqüència de mRNA.

1979 James Lovelock. Gaia, la terra com un organisme que s’autoregula.
1983 Sussex i Sadava sobre el floema.
1990 Inici del projecte el Genoma humà.
1995 Publicació del primer genoma d’un bacteri
1996 Dolly, ovella clonada
1998 Genoma d’un cuc Caenorhabtidis

S XXI

Tècniques

La determinació i manipulació del genoma gràcies a Next-Generation Sequencing (NGS), També altres tecnologies “omic”per identificar proteïnes, RNA i metabòlits. L’enorme quantitat de dades obtinguda es tracta amb l’ajuda d’eines informàtiques (Bioinformatics , també AI i machine Learning). [Agilent]
Estudi de cèl·lules a nivell individual, single-Cell Analysis, aïllant-les i observant-les en viu amb imatges d’alta resolució ( super-resolution microscopy, live-cell imaging, microfluidics).
S’edita el genoma amb tècniques com el CRISPR-Cas9 o es creen nous organismes (Synthetic Biology). Models de teixits i organs (3D Printing and Organ-on-a-Chip).
Altres: Espectrometria de masses, nanotecnologia.

Aplicacions de clonació. 2008 clonació terapèutica per guarir el Parkinson a ratolins. Intents de clonar espècies en perill o fins i tot espècies desaparegudes com el mamut. Les promeses de teràpies basades en cèl·lules mare no s’han fet realitat. (Technology Review).

Genoma. Projecte de seqüenciar el DNA de totes les espècies (New Yorker)

CRISPR. Edició de cèl·lules somàtiques per eliminar malalties. L’aplicació en embrions que perpetuarien la mutació està prohibida perquè el risc de conseqüències no previstes és massa gran. No

2000 Genoma de la mosca del vinagre
2002 Primer virus artificial
2006 Es completa el Genoma humà
2012, Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier fusionen dos mol·lècules de RNA i ho combinen amb Cas9 de manera que podran tallar el DNA per on es vulgui. El 2020 rebran el premi Nobel.
2018 He Jiankui edita 7 embrions que després seran fecundats in vitro. Dos dels quals han progressat. Ha estat condemnat per la comunitat internacional. (New Yorker)

August 25, 2023January 24, 2024

Ciències de la vida. sXIX

Ciències de la Vida

Tècniques. El microscopi millora (Abbe 1878, amb Carl Zeiss), amb lents acromàtiques. Preparació de talls fins gràcies als micròtoms. Coloració de preparacions amb anilines que permet identificar diferents components orgànics, proteïnes, greixos o teixits nerviosos. Eines per micromanipulació, agulles i escalpels. Fotografia (1870) i cinema per enregistrar el moviment.
Apareixen els grans museus d’història natural, com els de París, Londres i New York [Viena]. Es creen parcs geològics, jardins i botànics i col·leccions d’herbaris. Apareixen les revistes especialitzades.

Teoria cel·lular. Bichat comença l’estudi dels teixits, la histologia, amb tècniques com la dissecació, maceració o cocció) i n’identifica 21, alguns especilitzats i també el teixit conjuntiu.
Schleiden (1804-1881), professor de Botànica a Jena, el 1838 conclou que tots els teixits de les plantes estan formats per cèl·lules i que l’embrió de la planta es desenvolupa a partir d’una sola cèl·lula. El 1839 Theodor Schwann (1810-1882), zoòleg a Berlin afirma el mateix pels animals. Col·laboren i encara no conceben la divisió per mitosi, així que pensen que les noves cèl·lules “cristalitzen” d’alguna manera en el material que hi ha entre elles. [això és el que deuria passar a l’origen de la vida ?]. El 1858 Rudof Virchow i després Pasteur confirmaran que tota cèl·lula ve d’una altra cèl·lula i que no hi ha generació espontània. Les tècniques de coloració permetran visualitzar els cromosomes [quants augments?]. Fleming, Hertwig i Weisman observaran els processos de reproducció de cèl·lules de la mitosi i la meiosi. En la mitosi es duplica el material genètic i després es divideix el nucli i la cèl·lula. En la meiosi primer es donen dues cèl·lules amb la meitat de cromosomes, i després aquestes es tornen a dividir per donar 4 gàmetes haploides. (Reproducció). Dutrochet (1827) descobreix el paper de l’òsmosi a la membrana. 1877 Pfeffer sobre la permeabilitat cel·lular. Van’t Hoff i Arrhenius n’enuncien les lleis (1884).

Microorganismes. Observats al sXVII per Leeuwenhoek, 1828 Ehrenberg els dóna nom. Ferdinand Cohn les classifica per la forma, bacils (bastonets), cocos (esferes), espirils (helicoïdals), vibrions (coma). 1870, Pasteur i Koch. Algunes poden obtenir energia de minerals en un procés similar a la fotosíntesi (Vinogradski). Algunes aprofiten l’amoníac dels cossos en descomposició obtenint energia i fent nitrats que podran fer servir els vegetals. (Procariotes). [l’estudi dels virus requereix el microscopi electrònic]

Fisiologia animal
Digestió. [Com es transformen els aliments?] els sucres es dissolen directament, la amilanasa desfà el midó, Theodor Schwamm va veure que la mucosa gàstrica desfeia les proteïnes. Kühne els anomenarà enzims. Claude Benard troba que el pàncrees segrega sucs capaços d’actuar sobre tots els nutrients. Poc a poc s’identifica què passa a cada etapa: boca, estómac, intestí prim, intestí gruixut. (Fisiologia animal). La glucosa és el combustible que circula per la sang i es crema als teixits. La combustió amb què havien especulat Lavoisier i Laplace, origen de la calor del cos, no té lloc als pulmons sinó als teixits.
Respiració. 1838 fermentació o respiració anaeròbica observada per Cagniard de la Tour. Felix Hope-Seyler descobreix com l’oxígen és recollit per la sang. El 1897 Büchner troba que extractes de llevat (sense la cèl·lula sencera) també poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.
Músculs. Es contrauen per l’acció de dues proteïnes la miosina (Kühne 1864) i l’actina (Halliburton 1887).

Fisiologia vegetal. [fins ara es pensava que les plantes es nodrien només amb aigua i podien ser ajudades pels fems. Saussure farà una sèrie d’experiments, publicant-ne els detalls per tal que d’altres els puguin replicar. Fotosíntesi Priestley ja havia indicat que les plantes sanejaven aire enrarit per combustió, és a dir, descomponien el CO2 fixant el carbó i alliberant oxigen. Això es produïa a la llum del sol i no amb la calor. Saussure prova que el carboni de les plantes l’han obtingut de l’aire. Proposa que el nitrogen l’adquireixen del sòl i no de l’atmosfera. A la nit no hi ha un procés de fixació del carboni però sí respiració, idèntic al dels animals, una mena de combustió lenta a tots els teixits. S’investiga el paper dels fongs en la fermentació i es treuen extractes de llevat que poden fer el mateix, per exemple transformar el sucre en alcohol. Els anomenen zimasa o diastasa i se’n van descobrint: emulsina (Liebig 1937), Lipasa (Claude Bernard 1849), Sacarasa (Berthelot).
Transport. L’òsmosi pot explicar l’absorció d’aigua a les arrels, però l’ascensió de la sàvia pel xilema s’ha de deure a un altre fenomen; la capilaritat encara està poc estudiada. Garreu (1849) mostra que l’evaporació d’aigua a les fulles és proporcional al nombre d’estomes. Strasburger 1891 mostrarà el paper de la capilaritat). El transport de nutrients pel floema no s’entendrà fins al s20)
Liebig mostrarà que l’humus i els fems no aporten altra cosa que minerals. Sachs i altres determinaran els que són essencials: nitrogen, fòsfor, sofre, calci, potassi i magnesi. A més tenen un paper en petites quantitats, el ferro, zenc, magnanesi, i boro. Juntament amb l’aigua, carboni i oxigen són els 13 elements que componen les plantes. Boussingault demostra que les plantes no obtenen nitrogen de l’aire, mentre que es troba un augment de nitrats, el nitrogen amoniacal del sòl s’ha oxidat. Julius von Sachs demostra que la producció de midó es deu a l’activitat clorofílica de la llum.

Regulació i conducta. Berthold observa que la castració dels galls en disminueix l’agressivitat (1849). Edward Sharpley-Schafer veu que el nivell de sucre de la sang està regulat per les hormones insulina i glucagón, segregats pel pàncrees. Douglas Spalding (1841-1877) estudia la conducta dels animals, innata i adquirida i assenyala l’efecte Baldwin, quan la conducta adquirida és un avantatge per a la supervivència en l’evolució. Audubon a Amèrica, Hans Christian Mortensen i Hans Christian Cornelius Mortensen que marquen els ocells amb anells, aporten coneixement sobre els patrons de migració. Nikolai Przhevalsky i Vladimir Kovshov ho fan pels mamífers a l’Àsia. Es troba que hi ha un coneixement innat de les rutes que pot ser modificat amb l’aprenentatge. Cap el 1850 Helmholtz estudia el calor animal, transmissió de senyals pel sistema nerviós, i els sentits de l’oïda i la vista. El 1891 Pavlov comença els experiments de condicionament amb gossos. Karl Ludwig.

Anatomia comparada. Cuvier estudia fòssils i espècies vivents i creu poder arribar a formular lleis, fins al punt que a partir d’un sol os es pot reconstruir l’animal sencer. Comparant els òrgans, distingeix vertebrats, mol·luscs, articulats i radiats. Estableix el principi de les correlacions orgàniques. Segueix la recerca Geoffroy Saint-Hilaire que assenyala la importància de les connexions entre els òrgans a l’hora de trobar la mateixa organització bàsica en tots els vertebrats. Els alemanys Kielmeyer, Oken, fan notar la semblança entre els estadis de desenvolupament de l’embrió i l’escala de les espècies [“l’ontogènia resumeix la filogènia”]. Meckel compara la placenta a les brànquies dels peixos. Richard Owen proposa la teoria teoria vertebral del crani que després serà descartada per Th. Huxley que observa que en els embrions el crani es comença a formar abans que front i mandíbula, nas i maxilar superior, cintura pectoral i occipital, parietals. Gegenbauer situarà l’anatomia comparada del punt de vista de l’evolució.
Classificació. Malgrat l’observació de microorganismes per Hooke (1665) i Leeuwenhoek (1674), Linneu (1735) no els esmenta i no és fins el 1866 que Haeckel proposa tres regnes: Protoctista, Plantae, Animalia.
Inventari de la vida. La classificació de les espècies que Linneu havia deixat en 4370 [animals], es transformarà a partir de Darwin i mirarà d’incorporar les troballes de l’anatomia comparada, l’embriologia i la paleontologia. S’incorporen els cucs plans, paràsits nematodes, tardígrads i s’amplia enormement el coneixement de mol·luscs i insectes. [Una estimació de chatGPT dóna 300m espècies de plantes i 400m espècies d’animals identificades.

Reialmes Biogeogràfics. Expedicions per estudiar la fauna marina [la fauna del fons del mar encara està pendent] Zoogreografia, per saber com estan distribuits els animals (Schmarda 1853), Wallace. Huxley proposa tres grans zones, Arctogea (paleàrtic, neàrtic, oriental i etiòpica), Neogea (neotropical) i Notogea (austràlia). Es plantegen preguntes sobre com és possible que hi hagi la mateixa fauna en regions separades. Alexander von Humboldt va observar que el clima determinava el tipus de vegetació encara que les espècies fossin molt diferents. Alfred Russell Wallace generalitza les regions a Philip Sclater havia identificat pels ocells i proposa els següents reialmes biogeogràfics: Neàrtic, Paleartic, Etiopia (Afrotropic), oriental (Indomalaia), Austrià (Australàsia i oceania), i neotròpic. (ecoregions). Haeckel introdueix el concepte d’ecologia i Spencer estudia l’evolució de les poblacions. La idea de la competència per uns recursos limitats serà fonamental en Darwin.

Teoria de l’evolució. [Les espècies, són fixes o canvien?] Les troballes de fòssils que corresponen a espècies diferents de les actuals. Com que no creu en l’evolució Cuvier afirma que alguna catàstrofre les va fer desaparèixer. Lamarck creu que els trets adquirits es poden transmetre, i així s’explicaria la diversitat d’espècies. Charles Darwin, tenint en compte Malthus i les observacions proposa a l’origen de les espècies de 1859, que es donen una diversitat de modificacions. Aquestes entren en competència i en sobreviu una.

Herència. Es creia, amb raó, que els individus hereten característiques dels pares. Però com? Per exemple creuant flors blanques i vermelles, se n’obtindrien de rosades? Els experiments de Mendel el 1866 amb pèsols al jardí del monestir on era abat, van dur-lo a la conclusió que les característiques del color, el que més endavant s’anomenaria gen, s’heretaven senceres, és a dir, o blanc o vermell. Una dominava sobre l’altra (gen recessiu). Aquest darrer podia quedar emmascarat fins a una propera generació. Els seus resultats van ser redescoberts el 1902 per Hugo de Vries Carl Correns. Més endavant es localitzarà el suport dels trets hereditaris als gens dels cromosomes.

1800s Bichat Traité des membranes.
1801 Persoon classifica els bolets
1804 NT Saussure estableix que la fotosíntesi és un procés químic. Recherches chimiques sur la végétation.
1806 Lamarck. tableau du règne animal. 1815. Histoire naturelle des animaux sans vertèbres.
1811 Christian Sprengel descobreix el paper dels insectes en la polinització.
1817 Cuvier Le régne animal. Basant-se en l’anatomia comparada estableix quatre tipus fonamentals: vertebrats, mol·luscs, articulats i zoòfits.
1818 Geoffroy saint Hilaire, Philosophie anatomique.
1821 Fries. Systema mycologicum
1822 Es troben ossos d’Iguanadon que suporten la hipòtesi d’extinció d’espècies. 1861 Descobriment de l’Archaeoteryx.
1827 Dutrochet, òsmosi.
1828 Christian Ehrenberg observa bacteris.
1831 Borwn descriu el nucli cel·lular.
1833 Müller, Handbuch der Physiologie des Menschen.
1837 Karl von Baer. Sobre els embrions. Über Entwickelungsgeschichte der Thiere
1838 Schleiden. estudi cèl·lula
1839: Purkyně observà el citoplasma cel·lular.
1842 Justus von Liebig estableix que el calor corporal es deu a processos químics.
1847 Theodor Schwann 214 tot està format de cèlules.
1848 Richard Owen. On the Archetype and Homologies of the vertebrate skeleton.
1848s Helmholtz mesura la velocitat de transmissió d’un estímul nerviós. Estudis dels sentits, acústica i òptica.
1849 Arnold Berthold observa que la castració dels galls fa que disminueixi l’agressivitat.
1849 Garreu mostra que l’evaporació d’aigua a les fulles és proporcional al nombre d’estomes.
1850 Claude Benard troba que el pàncrees segrega sucs que actuen sobre tots els nutrients. Aïlla el glucogen i estableix la funció del fetge.
1851 Garreu i Mohl, per separat estableixen la respiració de les plantes com un procés separat, similar al dels animals, que fixa oxigen i allibera CO2.
1851 Wilhem Hofmeister estudia l’alternança de generacions en el cicle reproductiu de les plantes. (DK 152) Biologia vegetal (DK 154)
1854s Pasteur estudia el llevat de la cervesa i el vi. Amb esterilització rigorosa prova que no hi ha generació espontània. Ho aplicarà a las malalties contagioses com el carboncle i la rabia. 1864. Demostra que els microbis presents a l’aire fan fermentar els liquids. 1870 teoria microbiana juntament amb Robert Koch. 1879 vacuna contra el còlera. 1882 vacuna contra la tuberculosi
1857 Kölliker identificà els mitocondris.
1857 Kelulé proposa l’estructura dels àtoms de carboni.
1858 Rudolf Virchov generalitza que tota cèl·lula, inclosos tumors i pus, ve d’una altra cèl·lula: Omnis cellula e cellula. Die Cellularpathologie.
1859 Primera edició de L’origen de les espècies de Darwin. 1871 L’origen de l’home.
1860 Boussingault, experiments sobre el procés de nitrificació de les plantes.
1860. Wallace. The geographical distribution of animals.
1862 Julius Sachs descobreix el paper de la llum solar. Lehrbuch der Botanik. Formula l’equació clàssica de la fotosíntesi: 6CO₂+6H₂O→C₆H₁₂O₆+6O₂.
1864 Wilhem Kühne aïlla la miosina que actúa als músculs. 1878 denomina els “enzims” que descomponen les proteïnes.
1866 Haeckel introdueix el terme Oecologia per designar les relacions dels animals i plantes amb el seu ambient.
1866. Gregor Mendel proposa que certes característiques s’hereten a través d’uns partícules que anomenarà gens.
1867. Spencer, Principes of Biology, amb teories sobre la població d’animals segons la seva fertilitat.
1869 Lechartier i Bellamy mostren que la fermentacio alcohòlica és un fenomen general, la glucòlisi anaeròbia (en absència d’oxígen).
1870 Carl Gegenbauer. Grunzüge der vergleichenden Anatomie.
1874 Johann Lieberkühn troba unes fisures a l’intestí que alliberen més enzims.
1875 Strasburger. Divisió cel·lular i cromosomes a les plantes.
1876 Hertwig estudia la reproducció d’eriçons de mar, la fecundació de l’òvul per l’espermatozou i dedueix que el material cel·lular s’havia de dividir.
1877 Pfeffer Osmotische Untersuchungen.
1879 Fleming. Divisió cel·lular i cromosomes als animals. Un tint d’anilina es fixa al material àcid de la cèl·lula i l’anomena cromatina. Va poder observar com en la divisió cel·lular, la mitosi, aquest es duplicava.
1880 Vinogradski descobreix la quimiosintesi, procés pels quals alguns bacteris poden sintetitzar components orgànics a partir de CO2 o metà fent servir l’oxidació de compostos inorgànics com sulfit d’hidrogen, o ions de ferro. Hi ha les Gammaproteobacteria que oxiden sulfurs, les Campylobacterota, les Aquificota, archea que es basen en metà, o les neutrofíliques que oxiden el ferro. Va inventar una columna amb fang, aigua i cel·lulosa per conrear diferents tipus de bacteris. El 1890 descobreix bacteris que intervenen en la nitrificació.
1883 August Weissman detallarà les dues fases de la meiosi, fins a obtenir 4 gàmetes. Proposa que els trets hereditaris es transmeten només a través de les cèl·lules sexuals i no les somàtiques. Estudiant l’herència, talla la cua a generacions de rates per demostrar que les característiques adquirides no s’heretaven. Descobrí que les cèl·lules actuals comparteixen una semblança estructural i molecular amb cèl·lules de temps remots.
1883 Andreas Schimper observa que la divisió de cloroplasts a les plantes s’assembla a la que duen a terme els cianobacteris i suggereix que les palntes es van originar per la unió simbiòtica de dos organismes.
1884. Tinció de Gram, en les preparacions per al microscopi.
1884 Van’t Hoff i Arrhenius formulen les lleis d l’òsmosi.
1886. Mercllin Berthelot descobreix com el nitrogen és fixat per bacteris.
1887 Halliburton aïlla la proteïna muscular actina.
1888 Waldeyer-Hartz estudia els filaments de cromatina de Fleming i els anomena “cromosomes”.
1891 Strasburger, transport per capilaritat al xilema.
1891 Pavlov comença els seus experiments sobre fisiologia de la digestió i condicionament a l’institut de medecina experimental de Sant Petersburg.
1891 Hans Driesch descobreix que les cèl·lules dels embrions d’eriçons de mar poden generar qualsevol altra cèl·lula del cos: cèl·lules mare.
1898 Martinus Beijerinck observa el virus del tabac.

August 23, 2023October 31, 2025

Ciències de la vida segles XVII i XVIII

Estudiar la vida

SEGLE XVII

L’enciclopèdia d’Aldrovandi publicada el 1616 encara és bàsicament un recull del que s’ha escrit sobre els animals, no conté observacions pròpiament dites. La classificació distingeix entre: (1) Animals de sang vermella (vertebrats): quadrúpedes vivípars, ovípars, aus, peixos i cetacis, serps i dracs (éssers fabulosos. (2) Tous (llimacs, pops i calamars), testacis (caragols i petxines), crustacis, insectes (que inclou també els cucs de terra [semblança erugues i cucs?], zoòfits (animals que Aristòtil tampoc havia pogut classificar, anèmones de mar, holotúries. Tampoc presenta avenços la Historia Naturalis de Jonston. Els anatomistes de formació mèdica estudien els músculs i sistema digestiu, limitant als vertebrats, majoritàriament, i posen les bases per una anatomia comparada.

El microscopi. El 1590 Hans i Zachaias Janssen construeixen el primer microscopi compost. .Robert Hooke amb la seva Micrographia (1665) mostra per primer cop les potes d’una mosca i les ales dels insectes. Observa cèl·lules de suro, 40 μm. Malpighi estudia l’anatomia dels invertebrats. Leeuwenhoek construeix un microscopi millorat. Observa els microorganismes d’una bassa, els espermatozous, pugons, cloroplasts de 60 μm i potser bacteris de 2 μm. Jan Swammerdam avançarà en l’anatomia dels invertebrats. [ aquest avenç encara no arriba a concebre els organismes com a conjunt de teixits formats per cèl·lules.]. Claude Perrault comença a examinar els vegetals. (Vídeos A journey to the microcosmos)

Fisiologia. Treball pioner de Van Helmont sobre la digestió. Harvey descriu la circulació de la sang en els dos sentits, venes i artèries. Els vasos limfàtics. El moviment muscular i el sistema nerviós. Descartes i la glàndula Pineal.

Preguntes. Els animals, tenen ànima o són màquines? Descartes tenia el model dualista amb la connexió a la glàndula pineal. El progrés en la construcció de màquines com rellotges permet imaginar els animals com a mecanismes complicats. S’hi oposarà Willis (1672 De anima brutorum)

1596-1610 Historia Naturalis Van Rudolf, llista il·lustrada d’espècie animals i plantes (Rijksmuseum).
1605 Michal Sedziwoj suggereix que a l’aie hi ha un “elixir de vida”.
1623 Gaspard Bauhin (1560-1620), metge i anatomista suís descriu unes 6000 espècies a la seva obra Pinax Theatri Botanica. Anticipa Linneu en fer servir una nomenclatura binomial.
1627 Francis Bacon investiga sobre el paper dels nutrients i l’aigua en el creixement de les plantes. Sylva Sylvarum.
1628 Harvey. Exercitationes anatomicae de motu cordis et sanguinis. sobre la circulació de la sang. 1651, que les cries dels animals es desenrrotllen a partir d’ous.
1644 Van Helmont, estudia diferents ciències i medecina. Va ser un pioner de la química, procedent de l’alquímia que va introduir el terme “gas”, identificant el diòxid de carboni. Va estudiar la digestió assimilant-la a quelcom semblant a la fermentació més que no pas a una “cocció” o “agitació mecànica”. Fa un experiment amb un salze, mesurant la seva alçada, el seu pes, el de la terra i l’aigua. En 5 anys l’arbre va guanyar 74kg mentre que la terra era pràcticament la mateixa, 57 grams menys. D’aquí que el guany havia de venir de l’aigua (1648).
1653 Thomas Bartholin, Vasa lymphatica. Vasos que recullen fluids als intersticis de les cèl·lules i els retornen a les venes. Més endavant es descobrirà el paper que tenen de distribució de limfòcits del sistema immune.
1658 Jan Swammerda observa els glòbuls rojos al microscopi.
1665 Robert Hooke. Micrographia. Observant el suro introdueix per primer cop el terme “cèl·lula”.
1666. Marcello Malpighi estudià medecina i filosofia a Bologna i serà professor a la Universitat de Pisa. Anatome Plantarum, De viscerum structura exercitatio, De pulmonis epistolae, De polypo cordis. Identifica dos moviments de la sàvia de les arrels cap amunt i de les fulles cap avall. Observació dels estomes. Vasos espirals que compra, erròniament, amb la tràquea dels animals. [anticipa que els éssers vius estan formats per cèl·lules?]. 1671 Anatomia Plantarum.
1669 Nicolas Steno proposa que els fòssils són restes d’animals extingits.
1670. Thomas Willis. De Motu musculari. Distingeix entre els moviments voluntaris i els reflexes.
1674. Leeuwenhoek descriu Infusoria (protistes), bacteria (obtingudes en general de la saliva humana), 1677 la vacuola als espermatozous, 1682 les fibres musculars. És el primer a tenyir les preparacions. [PDF Opera Omnia]
1679. Abat Mariote, científic que formulà independentment la llei de Boyle, observà la nutrició de minerals i l’ascensió de la sàvia a les plantes que es compara a la circulació de la sang en els animals.
1682. Grew. The anatomy of plants.
1694 Rudolf Camerarius, professor de medecina i director dels jardins botànics a Tübingen descobreix la reproducció sexual de les flors tallant els estams: De sexu plantarum epistola (1694). Quan assenyala que el pol·len és transportat pel vent cita Virgili que a les Geòrgiques deis que algunes eugues eren fecundades pel vent de l’oest. [ això revela com va costar d’arribar a tenir clars els detalls de la reproducció]
1686-1704. John Rey. Historia Plantarum on descriu 18699 espècies. [no totes serien acceptades com a espècies diferents avui] Introdueix la idea que cal indicar la comunitat a la qual pertany l’espècie vegetal. El 1710 es publicarà pòstumament The History of Insects.

SEGLE XVIII

D’on ve la diversitat d’espècies?
Fins aleshores era una creença comuna que en les espècies inferiors, la vida podia aparèixer de qualsevol cosa, com una humitat. I en les superiors, que es podien creuar totes. Poc a poc amb Ray i Linneu s’imposa el fixisme, alhora que s’admet que algunes espècies puguin modificar-se. Buffon considera els canvis deguts al clima (exterior), aliment (interior) i la domesticació. Així creu que les 200 espècies de quadrúpedes descrites es podrien agrupar en 38 tipus originals. L’avi de Darwin considerava que totes les formes de vida es remuntarien a un filament orgànic primordial a partir del qual haurien anat evolucionant els altres.

Com s’origina el nou ésser? És que hi ha un organisme en miniatura a l’espermatozou, o a l’òvul (germen)? o és que l’organisme es va desenrotllant progressivament (epigenetistes)? No hi havia una noció de com es poden barrejar o unir esperma i òvul per donar lloc a un embrió. Wolf demostrarà la hipòtesi epigenetista.

Generació espontània, hi ha animàlculs arreu? Si posem matèria orgànica en un pot, aviat s’enterbolirà i al microscopi es podran veure microorganismes. Buffon creu que hi ha per tot arreu unes molècules orgàniques que poden donar lloc a la vida en qualsevol moment. Un experiment de posar en un pot amb suc de carn i mirar d’esterilitzar-lo també va donar lloc a gèrmens (Needham 1745), per Spallanzani ho farà de manera més estricta, i no apareixen.

FISIOLOGIA ANIMAL. Respiració. Lavoisier fa experiments amb conillets d’índies mesurant el calor que desprenen (en un calorímetre de gel). Dirà que la “màquina animal” és regulada per la respiració, que consumeix hidrogen i carboni i subministra calor, la transpiració, que ajusta la calor, i la digestió, que retorna a la sang el que perd en respirar. L’alliberament de calor tindria lloc als pulmons. Spallanzani apuntava que tenia lloc a tots els teixits. Quant a la digestió Réaumur va fer experiments amb ocells i mamífers arribant a la conclusió que era mecànica en els granívors i química en els carnívors; no hi havia putrefacció. Spallanzani va fer més experiments. Per obtenir mostra dels sucs gàstrics els feia ingerir petites esponges que recuperava fent-los vomitar o obrint-los. Encara no es va identificar el caràcter àcid del suc gàstric. Es formulen diverses teories inspirades en ebullició i explosió per explicar la contracció dels músculs. Boorhaave especulava els nervis eren com un tub que enviava pressió als músculs [model hidràulic]. Haller troba que els músculs tenen la propietat “d’irritabilitat” que conserven just després d’extirpar-se encara que no estiguin connectats als nervis. [ alguns invertebrats tenen fibres estriades com els vertebrats però hi ha diferències, en alguns sobretot en no estar lligats a una estructura d’esquelet sinó en molts cassos a una closca externa, [mentre que cargols i pops no tenen extremitats amb articulacions, insectes i crustacis, sí]]. Sistema nerviós. Els moviments reflexos (esternut, contracció de la pupil·la) tindrien lloc sense necessitar un senyal del cervell però en canvi requereixen la medula espinal tal com es veu amb granotes decapitades. Whytt, Unzer i Prochaska proposen teories que, sense tornar a l’animisme, refusen el mecanicisme de Descartes [hi ha sistemes físics que no són engranatges i molles]. Amb el descobriment de l’electricitat Galvani farà el primer experiment d’excitar una pota de granota.

La zoologia avança amb el microscopi, les col·leccions i les edicions il·lustrades com les de Maria Sibylla Merian (que inspiraria l’interès per les papallones a Nabokov), Lyonet, Frisch, Roesel von Rosenhof. Les col·leccions particulars creixen. S’amplien els dominis coneguts amb expedicions a Sibèria i Àsia Central, organitzades per Caterina la Gran, Islàndia (Dinamarca), i el Pacífic (James Cook). Linneu classifica els animals coneguts. Apareixen les Faunes, que descriuen els animals d’una regió determinada. Buffon compara les faunes del Vell i Nou món. Gràcies al microscopi es va completant l’inventari: protozous, celenterats (es descobreix la naturalesa animal dels pòlips), cucs intestinals, rotífers, briozous i braquiòpodes, mol·luscs, insectes (Réumur).

Classificació de les plantes. El 1690 Paul Herman havia distingit entre plantes amb llavors contingudes en un receptacle (angiospermes), i plantes amb llavors nues. El sistema de Linneu, reconegut per ell mateix com a artificial, es basava en el nombre d’estams, i tipus de flors. Això donava lloc a 24 classes dividides en diferents ordres. A França serà important el treball de Jussieu al Jardin du Roi. Adanson voldrà tenir en compte tots els aspectes i no tan sols els de reproducció. Aquest projecte només es completarà amb la genètica al s21. Igual que amb els animals, es compilen “flores” de regions determinades. El 1748 La Mettrie publica L’homme Plante, on identifica les grans funcions de tots els éssers vius: nutrició, respiració i generació. Els tres grans temes de recerca eren la circulació de la sàvia (Hale), els intercanvis de gas (Ingenhousz)[llum i fotosíntesi] i els moviments dels vegetals, les flors que s’obren i tanquen [ Rilke Sonets a orfeu 2.V], les fulles que s’orienten.

Reproducció de les plantes. Es consolida la idea de la reproducció sexual, amb els òrgans masculins, els estams i el femení, el pistil. Sprengel trobarà el paper dels insectes a l’hora de propagar el pol·len. Els fruits, a més de contenir reserves per la planta són ingerits per animals que els escampen. Hedwig descobreix el cicle reproductor de les molses, amb alternança de generacions. Hofmeister al s19 comprendrà que sempre hi ha una alternança de generacions, en molses i falgueres en organismes diferents, i en les plantes amb flor els gametòfits viuen sobre l’esporòfit.

Fisiologia vegetal. Bacon i Van Helmont havien establert que les plantes absorbien aigua. Hales (1727) observa que l’aigua s’evapora a les fulles i és substituïda per la que s’absorbeix del terra. Ingenhousz que les plantes necessiten llum, aigua i diòxid de carboni. (No serà fins el 1804 que Saussure descriurà la fotosíntesi i el 1961 Melvin Calvin el detall de la reacció química. El 1930 E.Münch proposarà la translocació pel transport de nutrients a través del floema).

[Notem que al s18 es comencen a publicar les obres en francès o anglès, en lloc del llatí.]

1727 Hales. Vegetable staticks. Mesura i compara la quantitat d’aigua absorbida per les arrels amb la que alliberen les fulles, i ho compara amb el que passa amb tubs capil·lars. 1733 Hemostaticks sobre transport de nutrients en els animals.
1734-1742, Réaumur. Memoires pour servir a l’Histoire des insectes, 6 vols, descrivint-ne l’anatomia, fisiologia i conducta.
1735 Linneu, que ja des de petit col·leccionava plantes, es farà metge i al Systema Naturae proposa una classificació jeràrquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, família, Gènere i espècie. 1753 Species Plantarum. 1758 estén la nomenclatura binomial a totes les espècies.
1740. Charles Bonnet descobreix la partenogènesi en pugons.
1745 Needham descriu la presència d’animàculs o infusoris.
1749 a 1783 Buffon. Théorie de la Terre (1749), Histoire naturelle de l’homme (1749), Histoire naturelle générale et particullière avec la description du Cabinet du Roi (44 volums). Histoire des oiseaux en 9 vols (1770-1783), Histoire des quadrupèdes (1755-1767). Matemàtic i després intendent du Jardin du Roi. A Montbard feia experiments per determinar si es podien creuar gossos i llops, o llebre i conill, per afinar el concepte d’espècie. Va assenyalar les diferències entre les faunes del vell i nou continent i que hi havia espècies que s’havien perdut.
1749 Kew Botanical Garden
1752 Réaumur, Sur la digestion des oiseaux.
1759 Caspar Friedrich Wolf, Theoria Generationis. Estudia el desenvolupament d’un pollastre al microscopi i demostra que els òrgans no estaven preformats d’acord amb la hipòtesi epigenetista. Però no es troba una explicació de com apareix un organisme determinat a partir d’un embrió aparentment indeferenciat [ encara avui no ho sabem explicar del tot].
1763. Michel Adanson. Familles des plantes.
1768. Spallanzani observa que els ous de les granotes requereixen l’esperma per donar lloc a embrions (fecundació externa). Aconseguirà fecundar artificialment una gossa. Abans Jacobi havia fent el mateix amb peixos. 1783 Demostra que els sucs gàstrics dissolen la carn.
1770 Lavoisier planteja que els aliments alliberen calor en el cos com si fos una combustió. 1777. Memoire sur les changements que le sang eprouve dans les poumons et sur le mécanisme de la respiration. 1798 Sur la respiration des animaux.
1779. Jan Ingenhousz. Experiments Upon vegetables. Seguint a Lavoisier, mostra que les plantes emeten oxígen de dia, quan estan a la llum, i gas carbònic a la nit. I que obtenen tot el carboni de l’atmosfera.
1782 Senebier. Memoires physico-chimiques sur l’influence de la lumière solaire fa experiments amb llum artificial i veu que el carboni també és absorbit per les arrels,
1782 Johann Hedwig estudia el cicle reproductor de les molses i les falgueres.
1783 El metge i anatomista John Hunter va arribar a tenir 14.000 espècimens d’animals. Va establir que els animals de sang calenta mantenien la temperatura constant.
1789 Gilbert White. The Natural History and Antiquities of Selborne . Descriu les plantes i animals a Selborne i les seves interaccions, anticipant l’ecologia. Assenyala el paper dels cucs de terra a l’hora de mantenir un terra sa.
.1791 Galvani. De viribus electricitatis in motu musculari commentarius.
1793 El jardin i cabinet du Roi es converteixen en el Múseum d’Histoire Naturelle
1793. Sprengel. Das endeckte Geheimnis der Natur. Estudia fins a 1000 tipus de pol·len i du a terme 500 hibridacions en 138 espècies.
1796 Jean Senebier demostra que les plante absorbeixen CO₂ inorgànic.

August 23, 2023August 23, 2023

Bucòlica II. Virgili

Virgili

FORMOSUM pastor Corydon ardebat Alexim,
delicias domini, nec quid speraret habebat;
tantum inter densas, umbrosa cacumina, fagos
adsidue veniebat.

El pastor Coridó s’abrusava pel formós Alexis, delicies del seu amo; però no en podia esperar res. Tan sols anava assiduament enmig de l’espessor dels faigs d’ombrívola capçada. Allà, solitari, adreçava amb inútil afany a les muntanyes i als boscs aquests mots confusos:

«Cruel Alexis, ¿no et commouen gens els meus versos? ¿No et compadeixes de mi? Acabaràs fent-me morir. Ara fins les ovelles cerquen la fresca i les ombres, ara fins les bardisses oculten els verds llangardaixos, Testilis matxuca alls i cerfull, oloroses herbes, per als segadors cansats de la calor abrusadora. Però jo, mentre segueixo els teus passos, sota el sol ardent, amb les ronques cigales faig ressonar les arbredes. ¿No hauria valgut més sofrir les penoses ires d’Amarillis i els seus desdenys superbs? ¿O Menalcas, per més que ell fos negre, per més que tu siguis blanc? Bell vailet, no creguis gens en el color! Hom deixa marcir les blanques olivelles, hom cull els negres nabius. Em desdenyes, Alexis, i no em demanes qui sóc, quina és la meva riquesa en bestiar, quina és la meva abundància en blanca llet. Tinc mil ovelles que pasturen en llibertat per les muntanyes de Sicilia; no em falta la llet fresca du rant l’estiu ni durant l’hivern. Canto el que Amfion de Dirce en l’àtic Aracint quan aplegava el ramat. I no sóc pas tan lleig! Fa poc em vaig mirar a la platja, quan els vents deixaven encalmada la mar; jo no temeria Dafnis,? prenent-te a tu per jutge, si les imatges mai no enganyen.

-Oh!, si tan sols et plagués habitar amb mi uns camps que et semblen pobres i unes cabanes humils, i ferir els cérvols i menar un ramat de cabres al verd malví! En companyia meva, dins el bosc, imitaràs Pan” amb les teves cançons. Pan va ser qui primer ensenyà a soldar amb cera unes quantes canyes; Pan té cura de les ovelles i dels pastors d’ovelles. I no et desplagui de passar el flabiol pels teus llavis delicats: per aprendre’n, ¿què no feia Amintas? Tinc una flauta formada per set canons desiguals: va donar-me-la Dametas temps ha, i em digué quan moria: “Tu ets ara el seu segon amo”. Així parlà Dametas; el beneit d’Amintas en sentí gelosia. Altrament, tinc dos petits cabirols, que vaig trobar en una vall desprotegida; la seva pell és encara clapejada de blanc: cada dia eixuguen dues mamelles d’ovella; per a tu els guardo. Des de fa un quant temps Testilis em demana que els hi deixi emportar; i ho farà, ja que els meus presents et repugnen.

Vine aquí, bell vailet: heus ací que les Nimfes et por ten cistelles plenes de lliris; per a tu la blanca Naiade cull les pàlides violes i les cabeces del cascall, ajunta el narcis i la flor del fonoll aromàtic; després, barrejant-los amb el marfull i amb altres herbes oloroses, guarneix els tendres mirtils amb el groguenc galdiró. Jo mateix colliré fruits blanquinosos de tendre borrissol, i les castanyes que rant estimava la meva Amarillis; hi afegiré prunes de color de cera; també rebrà el seu honor aquest fruit; i vosaltres, llorers, també us colliré, i tu, murtra, veïna d’ells, puix que posats així mescleu les vostres suaus sentors.

Ets un pagès, Coridó: li importen poc, a Alexis, els presents, i, si lluitaves a cops de presents, lollas no tindria pas desavantatge. Ai jo!, ¿què és el que he volgut? En la meva torbació he llançat el migjorn contra les flors i els senglars contra les fonts cristal·lines. ¿De qui fuges, insensat? També els déus i el dardani Paris” habitaren els boscatges. Visqui Pallas a les ciutadelles que fundà; a nosaltres, ens plaguin sobretot els boscatges. La lleona ferotge persegueix el llop; el llop, la cabreta; la cabreta juganera persegueix el ginestell florit; a tu, Alexis, Coridó; tothom és atret pel seu delit. Guaita: els vedells ja tornen l’arada penjada del jou i el sol ponent duplica les ombres que s’allar guen; tanmateix, a mi l’amor m’abrusa: ¿Quin límit hi ha per a l’amor?

»Ah!, Coridó, Coridó, ¿quina demència t’ha pres? La teva vinya resta a mig podar sobre l’om frondós. Prepa- ra’t, doncs, més aviat a trenar amb vímets i amb jonc flexible algun objecte que hagis de menester. Ja trobaràs, si aquest et desdenya, un altre Alexis».

August 23, 2023August 23, 2023

Bucòlica IX. Virgili.

Virgili

LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, ¿ens haurien pogut ésser preses juntament amb tu? ¿Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, ¿qui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni-no vaig pas gaire lluny-peix les cabres; després de la pastura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.

L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
paene simul tecum solatia rapta, Menalca?
quis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
spargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
vel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
cum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
Tityre, dum redeo—brevis est via—pasce capellas,
et potum pastas age, Tityre, et inter agendum
occursare capro, cornu ferit ille, caveto.

Versió de Miquel Dolç
Ai las! ¿Pot concebre ningú un crim com aquest? Ai las! Les consolacions que et devem, ¿haurien pogut ésser-nos arrabassades amb tu, Menalcas?Aleshores, ¿qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria escampat per terra les herbes florides o cobricelat les fonts d’una ombra verdejant? ¿Quin altre hauria compost aquells versos que et vaig replegar l’altre dia, sense dir-te res, quan anaves prop d’Amaril·lis, la nostra delícia? “Títir, fins al meu retorn -no vaig gens lluny- pastura les meves cabres i, una vegada sadolles, mena-les a beure, Títir; però quan les menis, mira de no trobar el boc: fereix amb les banyes, para compte!

August 23, 2023August 23, 2023

Virgili. 70-19 BCE

Virgili

Virgili, fill del terrissaire Maró i d’una dona lliberta, anomenada Magia. El pare, home laboriós i intel·ligent, pogué recollir una petita fortuna, a força de treballs i privacions, cosa que li va permetre donar al fill una bona educació. Virgili estudià a Cremona fins als disset anys; el 15 d’octubre de 699 de la fundació de Roma vestí la toga viril i passà a Milà a continuar els seus estudis. Un any després el trobem a Nàpols dedicat al ple coneixement dels autors grecs, especialment d’Homer, Teòcrit de Siracusa i Hesíode, els quals va saber assimilar correctament, tal com es pot veure en les seues obres. També estudià quelcom de medicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia. Adquirint, així doncs, una cultura molt universal i selecta, i sobresortint en el difícil art de saber utilitzar allò que s’ha aprés per aplicar-ho amb tota oportunitat en tots els casos en què una descripció o una simple menció d’un tema científic podia donar relleu o interès a llurs descripcions o enumeracions poètiques.

En la crònica d’Eusebi (addicionada per sant Jeroni) es diu que Virgili passà a Roma després d’haver estat a Milà, extrem que és objecte de discussió entre els biògrafs virgilians i que no ha estat esclarit encara. El que sí que resta plenament clar és que en l’any 705 de la fundació de Roma tornà a les seves terres de Màntua, on posseïa la modesta heretat paterna, que cuidava i administrava amb tanta assiduïtat com absència d’ambició. La vida del camp era llur encant i més ferma afició.

La taciturnitat, l’observació continuada, la tossuda reflexió, la memòria tenaç i la bondat i sinceritat eren les notes distintives del seu caràcter. Els seus biògrafs ens el presenten “corpore et statura grandi, aquilo colore, varia valetudino, facie rusticana”, mentre d’altres el comparen a un Apol·lo, “de blanca cara, cabell ros, cos esvelt i delicat, veu sonora i maneres finíssimes”. Entre aquestes dues descripcions oposades no seria desencertat decantar-se per un terme mitjà. De la seva afició a la vida camperola s’originaren els seus deu poemes bucòlics anomenats Èglogues, vertader tresor de poesia camperola, que sense ser absolutament original, és un vertader primor artístic i literari.

Gai Asini Pol·lió era llegat del triumvir Marc Antoni, i en nom d’aquest governava la regió de Màntua l’any 713 (de Roma) quan foren repartides les terres de la regió entre els soldats d’Octavi. La hisenda paterna de Virgili tocà en sort a un centurió anomenat Arri, i en veure’s el poeta despullat de la seva llar i patrimoni, es valgué de la seva amistat amb Asini Pol·lió, i de la que la unia amb Cornelius Gal, per tal que Octavi August retornés a Virgili la seva heretat paterna. El Cèsar va satisfer els desitjos dels amics del poeta i anomenà Alfeni Var governador de la Gàl·lia Transpadana, on radicaven les terres de Virgili. El nou governador havia estat condeixeble del poeta en l’escola de filosofia Sissó, i s’esforçà a satisfer els desitjos del seu amic, però la soldadesca tornà a apoderar-se de la finca de Virgili, i aquest es va veure no solament despullat de bell nou, sinó que va estar a la vora de morir víctima de la rapacitat dels soldats, havent de passar nedant el riu Minci per salvar la vida.

En aquell temps, Virgili havia ja escrit alguna de les seves famoses èglogues, i els seus amics l’aconsellaren que anés a Roma a implorar la clemència d’August. Tant aquest com el seu ministre i privat Mecenàs acolliren amb cura el poeta, i no solament li foren retornades les seves possessions, sinó que fins i tot se li atorgà una crescuda indemnització pecuniària. En dues de les seves millors èglogues, Virgili agraeix la llibertat dels seus egregis afavoridors i lamenta de passada els infortunis dels seus compatriotes. Virgili passà a residir en una casa del barri Esquilí de Roma, molt pròxima als jardins de Mecenàs. Allà reuní una escollida biblioteca, i restà constituït en el poeta àulic per excel·lència.

La cort d’August es complaia de veure’s envoltada i celebrada pels millors enginys de les lletres llatines. Virgili compartia amb Horaci el favor de Mecenàs, i no és de meravellar que en escriure el seu primer poema, l’Eneida, i en cantar la genealogia de la família d’Octavi August entreteixís una corona de lloances i vaticinis tan grats com hiperbòlics en pro de la família imperial regnant. Es diu que en llegir a la seva llar August el cant en què Virgili fa desfilar els herois i successors de la família Octàvia, en descriure l’adveniment del jove Marcel (mort en la flor de llurs anys), i declamar aquell Tu Marcellus eris, tan famós en els grats vaticinis, l’emperador plorà d’emoció i regalà al poeta una enorme suma de sestercis.

A més d’Horaci, Virgili fou bon amic de Tibul, Properci, Agripa, Mesal·la i Asini Pol·lió. Gaudí d’una popularitat eixordadora i l’envoltà una atmosfera d’afecte i veneració no igualada en cap època anterior i posterior. Model de candor, de sinceritat, de gratitud i de benevolència amb tothom, Virgili assolí a ser el vertader model i prototipus de l’home perfecte i exemplar, dintre de la cosmogonia pagana. El seu amor a l’estudi fou considerable, i encara més ho fou la seva laboriositat i la cura amb què esporgava, corregia i esmenava cent vegades, si era menester, els seus versos. En totes les seves obres s’observa la cura i seny amb què el poeta s’esforçava a deixar per a la posteritat obres que resistissin els embats del temps.

Als trenta-quatre anys es retirà a Nàpols, per a dedicar-se a escriure el seu poema geopònic Les Geòrgiques, que va compondre per consell de Mecenàs, el qual desitjava encaminar les energies del poble romà a l’exercici de l’agricultura, en què veia una font de riquesa i prosperitat molt oblidada d’un poble guerrer, que necessitava, per altra banda, els tresors amagats en el si de la terra per a no finir esgotat per la penúria. Virgili acabà el 714 (de la fundació de Roma) el seu poema Les Geòrgiques i emprà els deu anys següents a escriure l’Eneida, el poema nacional dels orígens, grandesa i esplendor de Roma.

Per això s’encaminà a Grècia, visitant, a més, tots els llocs i comarques de l’Àsia Menor, on Homer enquadrà i emplaçà les accions de les seves epopeies. No li mancaren a Virgili ocasions ni motius d’inspiració per a la seva epopeia. Residí a Patres, Corfú, Creta i, sobretot, a Atenes, on el trobà August al seu retorn d’Orient. L’emperador de l’Orb volgué que el poeta l’acompanyés de nou a Roma, i així ho feu, però no havia desembarcat a Brindis l’any 19 aC quan morí a conseqüència de la seva dèbil i malaltissa complexió, menyscabada per les fatigues d’una turbulenta navegació.

Les seves despulles foren traslladades a Nàpols i respectant-ne la seva última voluntat foren incinerats en el camí de Puteoli (Pozzuoli) a 3 km d’aquella ciutat. En el seu sepulcre es posà aquesta inscripció, atribuïda al mateix poeta, tot i que sense una font clara:

«
Mantua me genuit; Calabri rapuere; tenet nunc Parthenope. Cecini pascua, rura, duces. (Màntua m’engendrà. Els calabresos em retingueren. Ara em posseeix Nàpols. Vaig cantar els pastors, els camperols i els cabdills).
»
Instituí hereus en Valeri Pròcul, a August, Mecenàs, Luci Vari i Ploci Tucca. Aquests dos últims foren qui cuidaren de les primeres transcripcions de llurs obres, sense que es posseeixi cap còdex contemporani, ja que les primeres conegudes són, com a molt antigues, del segle v o v

August 20, 2023September 22, 2024

Bardo Thodol

Conegut també com a “El llibre tibetà dels morts” , és un conjunt d’instruccions a tenir en compte abans o just després de morir, pre evitar tornar a entrar en el seguit infinit de reencarnacions de vids de patiment, el samsara. Hauria estat escrit pel lama Padmasambhava al segle viii i després amagat per tal que fos descobert en el futur.

Les descripcions de les visions i presències de deïtats són d’una imaginació desbordant. La seva complexitat de detall demana l’ajuda de ser visualitzat com edificis i entitats en l’espai, un mandala.

1. Natural Liberation of the Nature of Mind: The Four-session Yoga of the Preliminary Practice.
Trobar refugi en certes meditacions. Mandala del mont Meru

2 A Prayer for Union with the Spiritual Teacher, [entitled] Natural Liberation, without Renunciation of the Three Poisons.
3 Root Verses Of The Six Intermediate States.
According to this cycle of teachings, the circle of birth and death can be seen as being composed of six intermediate states. These six modalities of existence: our waking living state, dreaming, meditation, the time of death, and the two successive phases of the after-death state.
4. The Introduction to Awareness: Natural Liberation through Naked Perception
Just like the nucleus of the sun, which is itself naturally originating. Look at your own mind to see whether it is like that or not!
Be certain that all that appears is naturally manifest [in the mind], Like the images in a mirror which [also] appear naturally. Look at your own mind to see whether it is like that or not! Be certain that all characteristics are liberated right where they are, Like the clouds of the atmosphere, naturally originating and naturally dissolving. Look at your own mind to see whether it is like that or not!
If, upon looking outwards towards the external expanse of the sky, There are no projections emanated by the mind, And if, on looking inwards at one’s own mind, There is no projectionist who projects [thoughts] by thinking them, Then, one’s own mind, completely free from conceptual projections, will become luminously clear. [This] intrinsic awareness, [union of] inner radiance and emptiness, is the Buddha-body of Reality, [Appearing] like [the illumining effect of] a sunrise on a clear and cloudless sky,. It is clearly knowable, despite its lack of specific shape or form.
Now follows the esoteric instruction which reveals the three times to be one: Abandon your notions of the past, without attributing a temporal sequence! Cut off your mental associations regarding the future, without anticipation!
There is no duality between the object viewed and the observer. Without focusing on the view, search for the observer! Though one searches for this observer, none will be found.
There is no duality between the object of meditation and the meditator. Without meditating on the object of meditation, search for the meditator! Though one searches for this meditator, none will be found.
There is no duality between the action and the actor. Without focusing on the action, search for the actor! Though one searches for this actor, none will be found.
5. The Spiritual Practice entitled Natural Liberation of Habitual Tendencies
[Visualització de deïtats que bloquegen les tendències naturals que ens fan seguir en el cicle]
This divine assembly of the awareness holders will emerge from the throat [centre], And fill the space before us. Amidst a plethora of musical sounds they will manifest in myriad dancing postures, Pounding and vibrating throughout all world-systems, [And generating] a vibrant beaming path of light, Indicative of spontaneously arising pristine cognition. [ fa pensar en les assemblees beatífiques del cel de Dante ]
In the central channel branch of the skull, within one’s brain, Amidst an expanse of light, composed of naming seminal points of rainbow-light, [Stands] Samantabhadra in the form of Mahottara Heruka. He has three faces: brown, white and red; and six arms: The three right arms brandish a vajra, a khatvariga, and a small drum, And the left hold a bell, a blood-filled skull, and a noose of entrails. Mahottara Heruka is joyously and indivisibly embraced by Krodhesvari. May these two, the central male and female consorts, guide all beings [to liberation]! OM. [ és com un rosari per anar recorrent deïtats de memòria, però molt més acolorit!]
6 Natural Liberation of Negativity and Obscuration through [Enactment of] the Hundredfold Homage to the Sacred Enlightened Families.
I bow down to Krodhesvari, wrathful Queen of [Reality’s] Expanse, Dark blue, holding a vajra, Offering a blood-filled skull to her consort’s mouth, She joyously embraces him, in supreme bliss.
I bow down to PukkasI of the south-eastern direction, Acting on behalf of living beings as one of the Matarah, Wrathful, red-yellow, and aloof on her throne of human corpses, [Clutching and] devouring entrails To draw [sentient beings] free from the dissonant realms.
I bow down to Candall of the north-western direction, Acting on behalf of living beings as one of the Matarah, Wrathful, pale yellow, and aloof on her throne of human corpses, Tearing apart the head and body of a bloated corpse To sever erroneous thoughts [at their roots].

7 Natural Liberation through Acts of Confession
From beginningless time, without end, I have roamed throughout cyclic existence – Led astray by the momentum of my mistaken past actions and improper past behaviour, 1 have mistaken the path and become lost on the path. I regret with powerful remorse the negative past actions I have committed, of any kind. Drawn by the momentum of momentary yet violently resonant past acts, I have sunk into this ocean of suffering, the sea of cyclic existence. The fires of blazing hatred have unabatingly seared my mind, The dense darkness of delusion has blinded my discriminative awareness, The ocean coasts of desire have drowned my consciousness, The mountain of fierce pride has entombed me in the lower existences, The cruel whirlwind of envy has sucked me into these turning worlds, Where, entwined by the tight knot of egocentricity, I have fallen into the pit of desire, this chasm of blazing fires. Unbearably brutal misery has poured down on me like heavy rain. [Damaged] by such extreme and unbearable suffering, [Seared] by the blazing ferocious fires of my negative past actions, The shoots of my consciousness and sense faculties have been blunted. If my body, this illusory aggregate, can no longer withstand [all this pain], How can you bear [to witness] this, O Compassionate Lord of Loving Kindness?21 Obscured fool [that I am, burdened by] the most negative, evil past acts, Propelled by the momentum of these past actions, I have taken birth as the personification of rampant egohood within this world-system of desire. I regret having taken such birth, and am dismayed by my past acts! Yet, regardless of my regret and my dismay, past actions cannot be re-made. The momentum of past actions is as strong as a river’s inexorable flow, So how can the mighty river of past actions be reversed in a mere moment! All that ripens is born from one’s own past actions, And I am one who has been swept along by the violent whirlwind of my past actions, And accordingly have roamed over countless past aeons, Lost within the dark prisons of cyclic existence. O Lord of Loving Kindness, through the blessing of your compassion, Purify the obscurations [generated by] my past actions and dissonant mental states, And secure me in the presence of your mother-like loving kindness!
[totes les vides viscudes, quànta carn i sang acumularien][quàntes accions absurdes] During countless births in countless aeons, That if our flesh and bones were to be collected together, Their accumulated mass would fill this world, And if our pus and blood were to be collected together, Their accumulated mass would fill a vast ocean, And if the residue of our past actions were to be collected together, Their extent would be beyond conception and inexpressible. Though I have continued endlessly in a cycle of births and deaths, Throughout the three world-systems, The actions that I have committed have been pointless and unproductive. Yet, from amongst all these many countless births, The actions committed in the course of just a single lifetime Could have been worthwhile if only I had trained well, Pursued the path of unsurpassed enlightenment, And thus attained the genuine final nirvana.
But, swayed by the virulence of past actions and the great potency of dissonant mental states, I have assumed bodies, these networks of flesh and blood, and roamed throughout cyclic existence, Thrust into [a succession of] prison-like existences, Where the suffering is hard to bear. All my transgressions, resonant with such unbearably intense suffering, Have been born out of my own past actions. Please, through your great compassion, shatter the momentum of [these] past actions, And reverse the vital energy of past actions, [generated by] dissonant mental states! When, overpowered by the influence of perverse past actions [rooted in] fundamental ignorance, I wander perpetually within the darkness of unknowing, Why do you not release me, [suffusing me] with the lamplight of your pristine cognition? When I can no longer bear the continuing fruition of my transgressions and past actions, Why do you not embrace me with the enlightened activity of your great compassion? When I fall into the abyss of error, Why do you not catch me in the palm of your swift compassion? When I am afflicted by the irresistible diseases of the three poisons, Why do you not cure me with the medicine of your compassionate skilful means? When the fires of my suffering – the continuing maturation of my own past actions – blaze, Why do you not release a compassionate shower of cooling rains? When I sink into the swamp of suffering in cyclic existence, Why do you not draw me up with the hook of compassionate skilful means? Were I to attain the resultant [states of enlightenment], By training, again and again, in the three world-systems of cyclic existence, What need would there be for your sublime compassion then? Given that this [release] would be the potent inheritance of my [positive] past actions, Would there be anyone to whom I would need to express my gratitude? [But], O spiritual warrior, you who are endowed with the power of compassion, Since the momentum of my [negative] past actions is so potent, Do not be ineffective! Do not be indifferent! Do not be inactive! From your heart, O compassionate conquering deity, gaze upon me now! Draw me up from the swamp of cyclic existence! Lead me swiftly to the supreme level of the three buddha-bodies.
8 Natural Liberation through Recognition of the Visual Indications and Signs of Death [observar els indicis de la pròxima mort per estar preparat].Indicacions de quina mena de reencarnació tindrà.
[when dying] the right hand quivers, one talks nonsensically, And bodily warmth recedes from under the right armpit, [This indicates that] one will be born as an antigod. If nasal mucous and vital wind flow through the left nostril, And bodily warmth recedes from the left eye, [This indicates that] one will be born as a human being. If animal sounds are emitted from the mouth, urine is secreted from the urethra, And bodily warmth recedes from the genitals, [This indicates that] one will be born as an animal. If the skin turns yellowish and lustreless, And there is salivation, accompanied by sensations of hunger, While reproductive fluid is secreted, [This indicates that] one will be reborn as an anguished spirit. If the right leg shakes, defecation takes place, Anger is felt, and bodily warmth recedes from the soles of the feet, It is said that this person will be born in the hells. If one experiences intense pride, bodily warmth recedes from the ears, And consciousness is emitted via the ears, [This indicates that] one will be born as a yaksa.46 If good circumstances prevail [at the time of death], And if there is minimal impairment of the vital organs, and clear mindfulness, And if one’s spiritual teacher and fellow practitioners gather together, with an inspired perspective, And if serum and other signs appear at the crown of the head, And consciousness is transferred from the crown of the head, Then, it is said that one will achieve liberation, or take birth among the higher realms.47 Therefore, it is most important [to create] the right circumstances at the time of death. Furthermore, there are indications and signs of a higher or lower rebirth That arise after the death of a sentient being. These relate to changes occurring in the sky, which should be examined over [an appropriate] number of days: If the sky turns dark brown, or vaporous [clouds] well up, Or if there are winds, chilling breezes, blizzards and so forth, All these are indications that the [deceased] will be born among the hell realms. If a lustreless mist hangs in the sky, and the sun and moon fade, If there is no wind or breeze, and the sun is obscured, Or if there are traces of rain, or else if it rains in the evening, All these are indications that the [deceased] will be born among the realms of anguished spirits. If the sky turns brownish, and there is unbroken black cloud, Or if there is a mist and an unpleasantly brown sky, All these are indications that the [deceased] will be born among the animal realms. If the clouds in the sky turn yellowish black and assume terrifying forms, And hurtle fiercely back and forth, driven by the wind, Or if there is thunder and lightning, and the sun and moon become invisible, All these are indications that the [deceased] will be born among the antigod realms. If the sky is bright and the sun and moon are clearly visible, [Or the atmosphere is] utterly clear, without wind or breeze, All these are indications that the [deceased] will be born among the god realms. If the sky is bright and clear, and fine white silken clouds appear, Or if the sun and moon are encircled by aureoles of light, All these are the indications that the [deceased] will be born among the human realms.
9 Natural Liberation of Fear through the Ritual Deception of Death
10 Consciousness Transference: Natural Liberation through Recollection [coses a tenir en compte en el moment de la transició, visualitzar llums, apretar el cul]
Then, sitting on a comfortable seat in the posture of the bodhisattvas, one should, in the following manner, close the orifices [of the body which lead to rebirth] within cyclic existence: The body should be upright and erect. The hands should cover the knees, forming the earth-touching gesture,10 and the shoulders should be drawn upwards. Then, in one’s own heart one should visualise an azure blue syllable hum, blazing with light, from which a single syllable hum breaks away and descends to the rectum, precisely blocking the orifice through which the hells are entered.
Furthermore, if consciousness is transferred through the pathway of the eyes, [it is said that] one will be born as a universal monarch, and if it is transferred through the left nostril, one will obtain an unimpaired human body. These are the three optimum apertures [associated with those of superior capacity]. One will, however, be born as a yaksa if [consciousness is transferred] through the right nostril, or as a god of the world-system of form if [it is transferred] through the ears, and as a god of the world-system of desire if [it is transferred] through the navel. These are the three medial apertures [associated with those of average capacity]. Lastly, one will be born as an animal if [it is transferred] through the urethra, as a anguished spirit if [it is transferred] through the sexual passage,29 and as a hell being if it is transferred through the rectum. These are the three inferior apertures [associated with those of inferior capacity].
11 The Great Liberation by Hearing [el que s’ha de narrar en veu alta al moribund per tal que pugui fer una bona transició][descripció de les llums que veurà]
O, Child of Buddha Nature, listen very intently and without distraction. There are six kinds of intermediate state, namely: the intermediate state of living or natural existence, the intermediate state of dreams, the intermediate state of meditative stability or concentration, the intermediate state of the time of death, the intermediate state of reality, and the intermediate state of consequent rebirth.
O, Child of Buddha Nature, from the hearts of the male and female buddhas of the five enlightened families, the light rays of the ‘four pristine cognitions combined’, very fine and clear, like a spider’s web, will dawn before your heart, [like the] entwined light rays of the sun. First, a sheet of radiant white48 light rays, bright and awesome, [indicative of] the pristine cognition of reality’s expanse, will emanate from the heart of Vairocana, and touch your heart. Above49this sheet of light, a white seminal point resembling a mirror facing downwards will arise, emanating light rays, extremely radiant, bright and dazzling, adorned with five distinct seminal points of like nature, each of which in turn will be adorned by greater and lesser seminal points, [forming an array] with no centre or horizon. [Second], a sheet of radiant blue light, [indicative of] the mirror-like pristine cognition, [will emanate] from the heart of Vajrasattva. Above this, like a turquoise bowl facing downwards, a radiant blue seminal point will arise, [also] adorned by [an array of] greater and lesser seminal points. [Third], a sheet of radiant yellow light, [indicative of] the pristine cognition of sameness, [will emanate] from the heart of Ratnasambhava. Above this, like a gold cup facing downwards, a radiant yellow seminal point will arise, [also] adorned by [an array of] greater and lesser seminal points. [Fourth], a sheet of radiant red light, [indicative of] the pristine cognition of discernment, [will emanate] from the heart of Amitabha. Above this, like a coral bowl facing downwards, a radiant red seminal point will arise, extremely luminous and dazzling, [resplendent] with the luminosity of pristine cognition. It too will be adorned with five distinct seminal points of like nature, each of which in turn will also be adorned by greater and lesser seminal points, [forming an array] with no centre or horizon. All of these [lights and seminal points] will indeed arise, and touch your heart.
12 Aspirational Prayers
13 A masked drama of Rebirth
14 Liberation by Wearing

Els centenars de deïtats amb 2 caps i 6 braços és com una mena de rosari. Es resa per que en el moment de la reencarnació, en lloc de tornar a començar el cicle, l’accés al retorn quedi bloquejat i entri al Nirvana. Aquí l’infern no és al més enllà, és la vida normal que tenim. I la pregària un fórmula que es ven com a màgia per evitar que es repeteixi l’infern que vivim. COm en el cas del cristianisme, també és basa en una amenaça de la condemnació eterna.

Si els escrits de l’església, i els concilis, estan tots orientats a assegurar el poder, amb el xantatge de la condemnació eterna i la persecució de la competència dels que anomenen heretges, aquí tenim el xantatge de la condemnació del cicle etern de reencarnacions i la propaganda a buscar un mestre espiritual. Els mestres segueixen altres mestres de més prestigi i s’acaba formant com una estafa piramidal. Si en el cristianisme s’acaba formant una societat sumisa amb el poder, amb la consciència esqueixada entre el que es vol viure i el que exigeix una moral que privilegia el patiment i el martiri, aquí una societat escapista que es tanca a un monestir

[bona part dels textos són “trucs” per trobar la sortida correcta en el moment de transició, com si estiguessim al metro a pl Catalunya i en la confusió poguessim anar cap a una de les diverses línies disponibles, verda, vermella, FGC, Renfe, . Al tantu per ons’escapa la consciència, si surt pel cap, budahood, si pel cul, a l’infern]

Budisme, la indústria de la salvació

August 20, 2023March 16, 2026

La indústria de la salvació

Introducció Abans de les Teràpies Teràpies Wellness Autoajuda Pastilles Alternatiu

Introducció

L’experiència de l’home és sovint de patiment i des de sempre ha trobat alleujament en diferents sistemes de creences o tècniques. Això atorga un poder als qui subministren aquestes creences o tècniques.

Les religions abrahàmiques plantegen que el patiment és resultat d’un pecat original que du inevitablement a la condemnació eterna. L’única manera d’evitar-ho és apuntar-se al seu sistema de protecció, seguir els seus rituals i fer les aportacions econòmiques que calgui. És com un xantatge mafiós. D’aquí que inevitablement han de ser intolerants amb les altres creences, han d’eliminar la competència com sigui. Tant el paradís com l’infern són transcendents i eterns, així que la vida actual en sí té poca importància, només compta per salvar-se o condemnar-se.

Les religions dàrmiques no tenen un infern transcendent, l’infern ja és aquí en la nostra vida de cada dia. No ens n’alliberem ni quan morim ja que ens reencarnem, en un animal, humà o semidéu, seguint un cercle infinit de vides, el samsara. Només ens en podem alliberar seguint un entrenament de meditació i unes tècniques. Aquí no hi ha el monopoli de la salvació de l’església però sí una competència entre mestres i escoles per tenir més deixebles. I es donen casos d’abús com en les esglésies abràmiques (BBC, i BBC, abusos budistes a Myanmar contra roghinyes) . Les tècniques són complicades i insisteixen en la necessitat del mestre a qui s’ha de seguir cegament. En trobem exemples al Bardo Thodol, el Llibre Tibetà dels morts. Els mestres segueixen altres mestres de més prestigi i s’acaba formant com una estafa piramidal. Si en el cristianisme s’acaba formant una societat submisa amb el poder, amb la consciència esqueixada entre el que es vol viure i el que exigeix una moral que privilegia el patiment i el martiri, aquí tenim una societat escapista que es tanca a un monestir.

La versió vigent de la indústria de la salvació ja no recorre a l’amenaça de l’infern, o a la promesa de la il·luminació budista però segueix l’esquema general que estem malament i que necessitem “contractar” alguns serveis de salvació. Semblaria que durant dècades, els terapeutes de l’escola psicoanalítica haurien donat per descomptat que tots tenim traumes sexuals de la infantesa pendents de superar, en sessions setmanals. Aquesta escola ha estat desacreditada, o ha passat de moda, però segueix essent un lloc comú que la vida normal ens porta inevitablement a l’estrès i la frustració, o solitud, i que necessitem un terapeuta, gestalt, meditació, ioga, Txiqung, el que sigui, per trobar la pau. Tots necessitem teràpia o guia, i així trobem serveis de coach de motivació o per que algú ens digui què hem de fer de gimnàs. (Autoajuda).

I per completar aquest mercat de la indústria de la salvació tenim l’adquisició d’objectes i remeis. Des de sempre s’han venut pedres, cristalls, creus, estampetes, escultures de Ganesh, gongs tibetans amb propietats meravelloses. [jo vaig comprar un sant Pancraç de plàstic]. Pocions, ungüents, olis essencials, alcohol, tabac, antidepressius, tranquil·litzants, drogues. Sembla que no podem viure sense l’ajuda d’aIguna substància. [Cada estiu milers van a concerts a embriagar-se d’alcohol i so, fugint de la seva vida; cada vespre milers van a les platges o discoteques buscant un moment que o arriba i deixant-ho tot brut d’ampolles i embalatges de menjar].

[ Vénen ganes de fugir d’aquest mercat de salvadors, sacerdots, mestres zen, gurus, coachs i quedar-me tranquil acceptant les meves limitacions en la línia d’Epicur que recollia Horaci, sense esperar un món millor futur]

Abans de les teràpies

(CGPT)Religió.
Les cultures antigues [cristianisme] creien que la depressió o altres trastorns eren càstigs divins o possessions demoníaques. Religions abràmiques: Pregàries, rituals, peregrinacions (Islam a la meca, Cristians a Roma o a Santiago, amb la possibilitat de pagar algú per fer-ho en lloc nostre, com si fossin els tràmits del carnet de conduir], benediccions de Sants, confessió, exorcismes. [De fet, el baptisme, confessió, últims sagraments i ser enterrat en cementiri sant són com una mena d’exorcisme. [Ser enterrat fora del cementiri equivalia a no poder agafar el tren cap a la salvació. Els rics feien donacions per ser enterrats a llocs privilegiats als monestirs i capelles de les esglésies amb la qual cosa s’asseguraven un viatge en primera.]
Religions dàrmiques: Meditació. A les religions indígenes els xamans feien rituals simbòlics.
Supersticions:/Alternatius: amulets o objectes per allunyar els mals esperits.
Filosofia. [Grècia]. Acceptar el que no podem controlar. Gaudir de plaers moderats.
Remeis populars i medicina. Infusions d’herbes calmants com la valeriana. Banys calents o freds. Règims, dejunis.
Seguint la teoria dels quatre humors, la melancolia causada per un excés de bilis negra es tractava amb sagnies i purgants.
Ingrés en asils als s18 i s19.
[les societats premodernes tenien un treball més físic, no tenien temps per deprimir-se. Alhora la família i la comunitat estaven més a prop; avui tenim el repte de viure més sols]
Alcohol. Als s18 i 19, l’opi es va fer popular.
Richard Burton, la cura de la melancolia

Teràpia

[En el marc religiós la preocupació és “estic condemnat”, en el marc de teràpia la preocupació és “no sóc feliç”].

Psicoanàlisi i psicodinàmica
Sigmund Freud, 1886. Converses que, a través de l’associació lliure, explicació dels somnis i la transferència, revelarien experiències de la infantesa, sovint de natura sexual, de les quals no en som conscients i que serien la causa de les neurosis. Transferència: El pacient projecta sentiments, emocions, desitjos o experiències passades (generalment relacionades amb figures significatives com pares, cuidadors o persones rellevants en la seva vida) sobre el terapeuta. Aquest procés és inconscient i pot manifestar-se de diverses formes, com ara afecte, ira, dependència, idealització o fins i tot atracció cap al terapeuta. En ser detectat, permet identificar conflictes no resolts.
Alfred Adler i Carl Jung, influïts per Freud, se centren en experiències anteriors, processos inconscients i relacions interpersonals per entendre la conducta i estat actual.
Tractament dominant als 1940s-1960s perdent acceptació després, substituït sobretot per CBT.

Behavioral Therapy
Basada en les teories de B.F. Skinner, John Watson i Ivan Pavlov. 1920s-50s. Condicionar els subjectes [com, parlant?], per canviar la seva conducta o hàbits problemàtics.

Teràpia humanística centrada en el client
Carl Rogers. 1940s-50s. Cada individu té un potencial per desenvolupar. El terapeuta orientarà i estimularà el seu creixement personal.

Teràpia Gestalt
Fritz Perls, Laura Perls, Paul Goodman. 1940s-50s. Creen un espai on el client expressa els seus pensaments i emocions. [La idea és abastar tots els aspectes de la vida, incloent les emocions negatives, integrant-los en un tot). Si es detecten temes no resolts es fa servir la tècnica de la cadira buida per establir un diàleg imaginari que fa aflorar conflictes no resolts. Més per creixement i autorealització que no pas per tractar trastorns.

Cognitive Behavioral Therapy (CBT)
Aaron Beck (Cognitive Therapy) i Albert Ellis (Rational Emotive Behavior Therapy – REBT). 1960s-70s. les emocions i conductes serien resultat de pensaments negatius que no s’adapten a la realitat. Canviant aquests pensaments concentrant-se en el present i la solució dels problemes es pot millorar l’ansietat i la depressió [com els estoics].

Aaron T. Beck treballava amb pacients depressius i va observar que tenien pensaments automàtics negatius que influïen en les seves emocions i conductes. Va començar a qüestionar la psicoanàlisi predominant a l’època i va desenvolupar un enfocament més estructurat i orientat al present.

Albert Ellis va abandonar la psicoanàlisi amb la creença que una teràpia basada en la raó podria funcionar millor. Influït per Adler, la filosofia estoica i la semàntica. Els trastorns no serien degut a una experiència del passat sinó [a la manera de veure el món de la persona].

1. Identificació de pensaments automàtics negatius
2. Reestructuració cognitiva: qüestionar i modificar creences irracionals
3. Activitat conductual: incrementar activitats gratificants
4. Exposició gradual (per a ansietat i fòbies)
5. Habilitats d’afrontament i resolució de problemes
6. Deures per a casa entre sessions

Generalment una teràpia breu i orientada a objectius, entre 5 i 20 sessions setmanals de 50′ és el rang més comú. S’aplica a sobretot a:

Trastorns d’Ansietat, fòbies, estrès posttraumàtic, TOC
Trastorns d’estat d’ànim: Depressió i trastorn bipolar
Trastorns de conducta alimentària, insomni, addicció

Complementa la medicació en cas de trastorns psicòtics (esquizofrènia) o trastorns greus de la personalitat. Ajuda a afrontar l’estrès laboral, la càrrega de les malalties cròniques.

2025: Seguiment de casos en que ajuda als pacients (BBC)

Existential Therapy
Viktor Frankl, Rollo May, Irvin Yalom. 1950s. Explora el sentit de la vida, la lllibertat, la mort. [reflexió filosòfica].

Teràpia de família i parella
Murray Bowen, Salvador Minuchin. 1950s. Detecta conflictes derivats de tensions en les relacions a la família. [Constel·lacions familiars].
(The independent)

Internal Family Systems (IFS)
Desenvolupada pel psicoterapeuta Richard Schwartz als anys 90, és un enfocament terapèutic que entén la ment humana com un sistema format per diferents “parts” o subpersonalitats, totes elles amb intencions positives, i un “Self” (Jo authentic) innat, equilibrat i compassiu. La ment s’organitza en múltiples parts (com una família interna), cadascuna amb emocions, pensaments i funcions pròpies. Exiliades: Emmagatzemen dolor o trauma (bloqueig, traumes infantils). Gestores: Controlen o eviten el dolor (perfeccionisme, addiccions, etc.). Firefighters (“Bombers”): Reaccionen ràpidament per evitar el dolor (amb conductes com evitar o distreure’s). Hi ha un “Self” (Jo authentic), que és el nucli saludable de la persona, caracteritzat per qualitats com calma, curiositat, compassió i claredat. L’objectiu de l’IFS és restaurar el lideratge del Self sobre el sistema intern. L’objectiu de la teràpia és desbloquejar parts exiliades alliberant-les de càrregues emocionals passades, reduir els conflictes interns entre parts, recuperar l’accés al Self per prendre decisions més harmonioses. El terapeuta ajuda a visualitzar les parts en el cos o la ment. [sembla una versió modificada de Freud]. Alguns assenyalen que encoratjar a veure’s com a diferents parts pot dur a confusió. (The Nation)

Mindfulness (Atenció plena)
Adaptació al món occidental de les pràctiques de meditació del budisme zen i l’hinduisme. Thích Nhất Hạnh, Joseph Goldstein, Herbert Benson, Jon Kabat-Zinn, Richard J. Davidson. 1970s. Prendre consciència del moment present com a cos que respira, està assegut i camina. Això allunyaria l’ansietat i emocions negatives.
[Karl Graf Dürckheim, noble alemany [en cerca de l’excel·lència], s’adherí al partit nazi, per després resultar que tenia sang jueva i enviat al Japó. Trobà sintonia amb la idea de superioritat ària i la disciplina samurai i zen. Va concebre el terapeuta algú que acompanyava el pacient en un camí de transformació. Leibterapia Laia Monserrat.

Teràpia per AI
Hi ha diverses apps que proveeixen teràpia (Woebot i Wysa i el CHatGPT, (Nature, makeuseof, Cervell,>Qüestions>Realitat virtual). The therapist in the machine. D’altres proveeixen companys virtuals. Tot això planteja qüestions sobre si l’aplicació actuarà en benefici del pacient , o el farà dependent per que pagui una subscripció [com de fet potser ja passa els humans en general, ja siguin terapeutes o religiosos]. (The Verge. document de DeepMind). El “benefici” del pacient també planteja la qüestió de la vida bona.(Més enllà d’evitar el suïcidi, ens dirigirem a una vida sense experiències desagradables, ni que sigui irreal? o una vida amb emocions i excitacions constants, ni que es generin artificialment?]. Reptes (BBC).

(CGPT 2024), Als USA uns 42M d’adults, un 16.5% de la població, reben teràpia. Entre 1.5 i 2M recorren a coachs.

[En pragmàtica es veu que el jo es constitueix per interacció amb els altres, i sobretot conversant amb ells, després nosaltres ens desdoblem i ens narrem a nosaltres mateixos (narració interior). Quan la identitat és fràgil, aquesta narració interior resultaria insuficient i necessitem un interlocutor que ens validi]

[La meva teràpia de la geografia emocional]

Wellness

Cura personal i bellesa: Tractaments corporals, massatges, spas. Cosmètica “natural” o “holística”. Cosmètica. Gadgets. 1200 bn$
Alimentació: dietes saludables, nutrició, aprimar-se. Aliments saludables, suplements, apps. 1.096 bn$
Salut física [fitness]: gimnàs, ioga, pilates, entrenaments funcionals, running, etc. Mobilitat, postura, recuperació, fisioteràpia preventiva. Centres esportius. 1.060 bn$
Estil de vida: Son, descans, rutines saludables. Equilibri vida-feina. Connexió amb la natura, retirades, “slow living”. Spas. Apps. 1.000 bn$
Salut mental i emocional: Gestió de l’estrès, mindfulness. Coaching, teràpies alternatives, autoconeixement. Apps. 233 bn$

Autoajuda

(CGPT)

Llibres
Cobreixen des de la salut mental, benestar emocional, productivitat, crrera professional, finances. Recorren a Mindfulness, positive thinking, hàbits i planificació d’objectius. Brené Brown (Daring Greatly), James Clear (Atomic Habits), and Mark Manson (The Subtle Art of Not Giving a F*ck).

TikTok, youtube
Influencers, terapeutes, life coaches, publiquen vídeos curts sobre gestió de l’ansietat, productivitat, consells sobre relacions [com l’Helena Francis i els consultoris sentimentals]. Dirigits especialment Milenials i GenZ. Dirigeixen a compres de llibres o subscripcions.

Apps i subscripcions
Apps: Talkspace, Headspace, Calm, BetterHelp, and Shine guien els usuaris a meditar, teràpia o wellness. Amb l’ajuda de la AI poden automatitzar una teràpia personalitzada (Woebot i Wysa). A vegades connecten a terapeutes titulats per vídeoconferència.
Apps de recordatoris i formar hàbits com Fabulous, Habitica, o Strides fan un seguiment dels hàbits fent servir behavioral psychology.

Drogues, alcohol, antidepressius, analgèsics

Abús de medicaments legals. Abús de substàncies legals. Abús de substàncies il·legals. Debat

Craddle to grave, instal·lació al British Museum. Les pastilles més comunes als tractaments mèdics.

Alternatiu

Astrologia
(Cgpt)El 2018 un 29% dels adults als USA afirmaven creure en l’astrologia. [la pràctica es remunta als Egipcis, ampliar]

Tarot i predicció del futur
(Cgpt) El 2019 un 22% dels adults a USA van recórrer a predicció del futur en pràctiques com el tarot o la quiromància. La indústria de serveis psíquics facturaria uns 2.2B.

Cristalls i olis essencials
Almenys un 42% als US creuen en “energia espiritual” localitzada en muntanyes, arbres, o pedres. Un 30% dels adults fa servir alguna forma de medecina alternativa, entre elles l’aromateràpia. El mercat d’olis essencials estaria valorat en 18,6B el 2020. Millenials i genZ busquen alternatives a les receptes farmacèutiques, amb propostes holístiques espirituals i New Age.

Reiki
Iniciat per Mikao Usui el 1922. Se suposa que hi ha una energia espiritual a tot arreu que el practicant canalitza al pacient a través de les seves mans. El “International Center for Reiki Training (ICRT)” diu haver format 4M de persones i que 1M el practica. Als US, 1.2M haurien rebut alguna mena de teràpia energètica el 2006. Alguns hospitals a US i UK ho ofereixen com a complement a la medecina tradicional.

Medecina alternativa

La Esperanza al Poblenou

Quieres una prolongación de tu vida, no es una broma ni cachondeo, pregunta sin compromiso.
Puedo ralentizar tu envejecimiento y aparte sentirte mejor.
Depresión profunda, desesperación, puedo ayudarte, remedios para la soledad, no soportarla. Obesidad. Drogadicción. Puede salir.
Te falta deseo sexual, quieres mejorar tu sexualidad y conpartir sin efectos secundarios.
La prostata. te la cuido.
Diabetes. Alteración de los azúcares elevados en sangre. Puedo ayudar.
Celulitis. Bolsas de grasa depositadas por debajo la piel. Hay solución. Pregunta.
Obesidad. Ahora es el momento de castigarla. Y los edemas, donde estén no importa.
Quieres defenderte contra el virus: filosofia china.
Tienes candida o borrelia.
Para una persona que lo necesite puedo hacer un abono espectacular con cualquier problema que tenga, sí, el que tenga.
Si no duermes, consultame. te lo solventaré. No lo dejes.

El frau de Castaneda, que es va inventar les experiències i explotava sexualment les seguidores. (2024 Altaonline)

Witchtok, cobrant 1.500$ per llegir cartes de Tarot (The Independent)

L’explotació de la indústria wellness (The Walrus)

August 13, 2023August 22, 2023

Horaci 65 BCE – 8 BCE

Obres

Quintus Horatius Flaccus, va néixer un 8 de desembre del 65 BCE a Venosa, fill d’un esclau alliberat. Va estudiar a Roma i després filosofia a Atenes on pren contacte amb la filosofia d’Epicur. Brutus li dóna un càrrec a l’exèrcit però no té aptitud per a militar. Treballa d’escriba. Virgili el presenta a Mecenàs amb qui acabarà tenint una bona amistat i que li regalarà una finca.

Va ser respectat en seu seu temps i al Renaixement s’identifica amb la màxima expressió literària.

[ Recull la moral epicúrea d’acceptar el destí recollint el que podem cada dia]

August 13, 2023

Beatus Ille. Epodes II. Horaci

Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n’empalta de més productives o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Priap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes! Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. ¿ Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor?

I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats, el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!”

Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.

422 Horaci

‘Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore
5neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
ergo aut adulta vitium propagine
10altas maritat populos
aut in reducta valle mugientium
prospectat errantis greges
inutilisque falce ramos amputans
feliciores inserit
15aut pressa puris mella condit amphoris
aut tondet infirmas ovis.
vel cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
20certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Silvane, tutor finium.
libet iacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine:
25labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in Silvis aves
frondesque lymphis obstrepunt manantibus,
somnos quod invitet levis.
at cum tonantis annus hibernus Iovis
30imbris nivisque conparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantis plagas
aut amite levi rara tendit retia
turdis edacibus dolos
35pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
iucunda captat praemia.
quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur?
quodsi pudica mulier in partem iuvet
40domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta Solibus
pernicis uxor Apuli,
sacrum vetustis exstruat lignis focum
lassi Sub adventum viri
45claudensque textis cratibus laetum pecus
distenta siccet ubera
et horna dulci vina promens dolio
dapes inemptas adparet:
non me Lucrina iuverint conchylia
50magisve rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
hiems ad hoc vertat mare,
non Afra avis descendat in ventrem meum,
non attagen Ionicus
55iucundior quam lecta de pinguissimis
oliva ramis arborum
aut herba lapathi prata amantis et gravi
malvae salubres corpori
vel agna festis caesa Terminalibus
60vel haedus ereptus lupo.
has inter epulas ut iuvat pastas ovis
videre properantis domum,
videre fessos vomerem inversum boves
collo trahentis languido
65positosque vernas, ditis examen domus,
circum renidentis Laris.’
haec ubi locutus faenerator Alfius,
iam iam futurus rusticus,
omnem redegit idibus pecuniam,
70quaerit kalendis ponere.

August 13, 2023August 13, 2023

Qui pot saber si els déus afegiran el dia de demà?. Odes IV.VII. Horaci

Han desaparegut les neus, ja torna l’herbatge als prats i el fullam als arbres; la terra es renova i els rius, en llur minvada, corren dintre de llurs marges. Una de les Gràcies, amb les Nimfes i amb les seves germanes bessones, es posa a menar nua les danses. No esperis pas que res sigui immortal; t’ho adverteixen el curs de l’any i l’hora que s’emporta el dia vivificador. Els freds s’assuaugen amb els ponentols, la primavera és trepitjada per l’estiu, que morirà bon punt la tardor, carregada de fruita, haurà vessat a dojo els seus dons, i ben tost torna l’hivern inert.

Tanmateix les ràpides llunes reparen els danys del cel; però nosaltres, quan hem baixat allà on baixà el pietós Eneas, allà on baixaren, tot i llurs riqueses, Tullus i Ancus, no som més que pols i una ombra. ¿Qui pot saber si els déus celestials afegiran el dia de demà a la suma dels dies viscuts fins avui? Tot allò amb què hauràs regalat el teu cor, que t’és amic, escaparà a les mans àvides d’un hereu. Quan t’hauràs mort i Minos haurà pronunciat, respecte a tu, la seva fulgurant sentència, ni el teu llinatge, Torquat, ni la teva eloqüència ni la teva pietat no et restituiran a la vida; car ni Diana allibera de les tenebres dels Inferns el cast Hipòlit ni Teseu és prou fort per a rompre les cadenes letees del seu estimat Pirítous.

422 Horaci

Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

August 13, 2023August 13, 2023

Vixi. Odes III. XIXX

Mecenas, llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i roses i gla aromàtica

per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis 182 sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Efules en pendís i els turons del parricida Telègon.

Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma. Sovint, als rics, els agrada un canvi, i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós.

Ja el pare resplendent d’Andromeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos;

ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.

Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poden preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desunits, del Tànaïs,

Provident, el déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no li és lícit. Pensa que és el present

que has d’endegar amb esperit serè; la resta flueix com el riu, que adés llisca pacífic dins la seva llera fins al mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades,

troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall

enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: «He viscut. Demà pot el Pare omplir el cel de negres nuvolades

o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada».

La Fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi, ara amb un altre.

La lloo quan roman amb mi; però, si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.

No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos precs i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir

augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pòlluxs.”

Tyrrhena regum progenies, tibi
non ante verso lene merum cado
cum flore, Maecenas, rosarum et
pressa tuis balanus capillis

iamdudum apud me est: eripe te morae
ne semper udum Tibur et Aefulae
declive contempleris arvum et
Telegoni iuga parricidae.

fastidiosam desere copiam et
molem propinquam nubibus arduis,
omitte mirari beatae
fumum et opes strepitumque Romae.

plerumque gratae divitibus vices
mundaeque parvo sub lare pauperum
cenae sine aulaeis et ostro
sollicitam explicuere frontem.

Iam clarus occultum Andromedae pater
ostendit ignem, iam Procyon furit
et stella vesani Leonis,
sole dies referente siccos;

iam pastor umbras cum grege languido
rivumque fessus quaerit et horidi
dumeta Silvani, caretque
ripa vagis taciturna ventis.

tu civitatem quis deceat status
curas et urbi sollicitus times
quid Seres et regnata Cyro
Bactra parent Tanaisque discors.

prudens futuri temporis exitum
caliginosa nocte premit deus
ridetque, si mortalis ultra
fas trepidat. quod adest memento

conponere aequos; cetera fluminis
ritu feruntur, nunc medio alveo
cum pace delabentis Etruscum
in mare, nunc lapides adesos

stirpisque raptas et pecus et domos
volventis una, non sine montium
clamore vicinaeque silvae,
cum fera diluvies quietos

inritat amnis. ille potens sui
laetusque deget cui licet in diem
dixisse “vixi: cras vel atra
nube polum pater occupato

vel sole puro; non tamen inritum
quodcumque retro est efficiet neque
diffinget infectumque reddet
quod fugiens semel hora vexit.”

Fortuna saevo laeta negotio et
ludum insolentem ludere pertinax
transmutat incertos honores,
nunc mihi nunc alii benigna.

laudo manentem; si celeres quatit
pennas, resigno quae dedit et mea
virtute me involvo probamque
pauperiem sine dote quaero.

non est meum, si mugiat Africis
malus procellis, ad miseras preces
decurrere et votis pacisci
ne Cypriae Tyriaeque merces

addant avaro divitias mari:
tunc me biremis praesidio scaphae
tutum per Aegaeos tumultus
aura feret geminusque Pollux.

August 13, 2023August 13, 2023

Licímnia, quell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades. Odes II.XII. Horaci

No voldries pas que les llargues guerres de la feroç Numància ni l’aferrissat Hannibal ni la mar de Sicília, enrogida de sang púnica, s’avinguessin amb les suaus melodies de la meva cítara

ni, encara menys, que s’hi avinguessin els cruels Làpites i Hileu, feixuc de vi, ni els fills de la Terra, dominats pel braç d’Hèrcules quan, davant el perill de llur assalt, va tremolar la casa refulgent

del vell Saturn. Tu, en la prosa dels historiadors, narraràs millor els combats de Cèsar, Mecenas, i la desfilada pels carrers, amb cadenes al coll, d’uns reis que adés ens amenaçaven.

Quant a mi, la Musa ha volgut que celebri amb dolços cants madona Licímnia, que lloi la claror dels seus ulls resplendents i el seu cor fidelíssim a un amor recíproc.

No desdigué de la seva gentilesa prendre part en les danses, ni competir en plasenteries, ni en els jocs allargar els braços a les noies vestides de festa, el dia sagrat en què tothom acut a venerar Diana.

¿Que potser tu donaries a canvi de les riqueses que tingué Aquèmenes o dels tresors de Migdó, rei de la fèrtil Frígia, un rull de la cabellera de Licímnia, o a canvi dels palaus opulents dels àrabs

donaries aquell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades o que, amb una severitat fàcil de vèncer, et nega uns besos que li agrada que li robis, més que no pas a tu, que els hi demanes, i que de vegades ella et roba primer?

422 Horaci

Nolis longa ferae bella Numantiae
nec durum Hannibalem nec Siculum mare
Poeno purpureum sanguine mollibus
aptari citharae modis

nec saevos Lapithas et nimium mero
Hylaeum domitosque Herculea manu
Telluris iuvenes, unde periculum
fulgens contremuit domus

Saturni veteris: tuque pedestribus
dices historiis proelia Caesaris,
Maecenas, melius ductaque per vias
regum colla minacium.

me dulcis dominae Musa Licymniae
cantus, me voluit dicere lucidum
fulgentis oculos et bene mutuis
fidum pectus amoribus;

quam nec ferre pedem dedecuit choris
nec certare ioco nec dare bracchia
ludentem nitidis virginibus sacro
Dianae celebris die.

num tu quae tenuit dives Achaemenes
aut pinguis Phrygiae Mygdonias opes
permutare velis crine Licymniae
plenas aut Arabum domos,

cum flagrantia detorquet ad oscula
cervicem aut facili saevitia negat
quae poscente magis gaudeat eripi,
interdum rapere occupet?

August 13, 2023

Quis non Latino sanguine. Odes II.I. Horaci

¿Quina planura hi ha que, grassa de sang llatina, no testimonii amb sepulcres els nostres combats impius i l’estrèpit, sentit fins pels medes, de l’esfondrament d’Hespèria?

¿Quin gorg o quins rius han ignorat aquesta luctuosa guerra? ¿Quin mar no ha perdut el seu color amb els carnatges de la Dàunia? ¿Quina costa hi ha on no hagi rajat la nostra sang?

Però, Musa massa agosarada, no abandonis els teus jocs, no cantis unes complantes pròpies de Ceos; vine amb mi a cercar, dins la cova de Venus, melodies amb un plectre més lleuger.

quis non Latino sanguine pinguior
campus sepulcris inpia proelia
testatur auditumque Medis
Hesperiae sonitum ruinae?

qui gurges aut quae flumina lugubris
ignara belli? quod mare Dauniae
non decoloravere caedes?
quae caret ora cruore nostro?

sed ne relictis, Musa procax, iocis
Ceae retractes munera neniae,
mecum Dionaeo sub antro
quaere modos leviore plectro.

August 13, 2023August 13, 2023

Carpe Diem. Odes I. XI. Horaci

Tu, no esbrinis és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!

Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com 5 si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.

Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati.
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem quam minimum credula postero.

August 9, 2023August 9, 2023

Mapa arquitectura

421 Arquitectura

August 5, 2023August 9, 2023

Temple Komyo-ji. Tadao Ando. 1999

421 Arquitectura Mapa arquitectura

Capella de la Ibaraki Kasugaoka Church, membre de la United Church of Christ al Japó. Un contenidor de formigó que deixa passar la llum per unes obertures

Reconstrucciño d’un antic temple budista de la secta Terra Pura. COnstrucció de fusta que es reflecteix en una bassa. (Architectuul)

Galeria

August 5, 2023August 9, 2023

L’església de la llum. Tadao Ando. 1989

421 Arquitectura Mapa arquitectura

Capella de la Ibaraki Kasugaoka Church, membre de la United Church of Christ al Japó. Un contenidor de formigó que deixa passar la llum per unes obertures que formen una creu.

Galeria

August 5, 2023January 17, 2026

Utilitats

Mapa | Galeria de fotos | posts per categoria i tag

Mapes amb OSM

Shortcode punt

*osm_map_v3 map_center=”39.8823, 116.4066″ zoom=”10″ width=”100%” height=”450″ tagged_type=”post” marker_name=”mic_black_pinother_02.png” map_border=”thin solid grey” tagged_color=”black”]’

“osm_map_v3 map_center=”38,-7.38″ zoom=”8″ width=”95%” height=”450″ map_border=”thin solid grey” file_list=”http://meumon.synology.me/museu/fonsimatges/mapes/2000Portugal.kml”]

Per etiquetar un post amb localització:

OSM_geo_data: latitud i longitud
OSM_geo_icon : mic_green_pinother_02.png
*osm_map_v3 map_center=”52.795,23.51″ zoom=”2″ width=”75%” height=”300″ tagged_type=”post” marker_name=”wpttemp-yellow.png” tagged_filter=”jardins“]

Galeria de fotos

(1) Actualitzar la base de dades: A Picasa, determinar les fotos a exportar amb tag webfoto+data. Exportar i posar al directori meumon.synology.me/fotos. Verificar que museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/directorisfotos.txt té el directori correcte. Executar http://meumon.synology.me/museu/pagina/zactualitza-fotos/ (crida actualitzaBDfotos.php) [controlar les entrades a la BD amb phpmy admin]. marcar bdfotosxx. ULL, no admet més de 150 fotos alhora: procediment, exportar fotos de picasa a fotos2, passar-ne 50 a fotos1 i executar actualitza fotos, buidar de fotos1 a fotos. Repetir fins al final.

(Els fitxers d’office lens acabats en (1) o (2) poden donar problemes. Amb bulk rename passar Office Lens a officelens i officelens1 officelens2. Treure blancs i guions.

Galeria: http://meumon.synology.me/museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/galeriafotosp.php?tag1=Poblenou&tag2=pepa obre una finestra amb una galeria corresponent als tags Poblenou i pepa.

si l’argument té blancs posar %20

galeriafotosp2 només diu l’alçada

Per afegir un tag a fotos que ja hi són. Posar nou tag a Picasa, exportar i copiar al directori fotos1. Actualizat el template de la pàgina de treball http://meumon.synology.me/museu/pagina/èr-provar/ per que demani actualitzatagfotos. Crida actualitzatagfotos.php on s’ha d’entrar manualment el nou tag a la variable $noutag=’casesbonpastor’.

Mapa: http://meumon.synology.me/museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/mapafotos.php?tag1=Poblenou

Per informar coordenades a una imatge que no en té: exif pilot > edit exif/iptc> gps: indicar ref nord o sud, graus decimals i informar les coordenades [ ULL! em duplica el fitxer]

ULL, entro les dades en format decimal però sembla que les extreu malament, el proper cop entrar en format decimal però seleccionar degrees minutes secs

[ en principi, totes les fotos identificades amb tag1 i ag2, que tinguin informades les coordenades i s’hagin entrat a la bdfotos, han de sortir ]

Per enllaçar a una galeria d’imatges d’un track: en un mapa amb tracks, inserir després de placemark name

<description>\n<![CDATA[<br><a href=’http://meumon.synology.me/museu/wp-content/themes/twenty17museu/templates/galeriafotosp.php?tag1=llacunavila’ target=’_blank’>galeria</a><br>]]></description>

Posts per categoria i tag per paràmetre:

“http://meumon.synology.me/museu/pagina/qct/?categoria=sensacions&tag=res&titol=Sensacions”

“http://meumon.synology.me/museu/pagina/qct/?categoria=jardins&tag=jardins&titol=Jardins&ordre=ta1”

“http://meumon.synology.me/museu/pagina/qct/?temapoesia=amor&titol=Poesia%20amor

querycattag.php

August 4, 2023March 31, 2026

Veletržní palác. Národní galerie Praha

Max Pietschman. Adam i Eva. 1894

Pepa Makarova. Autoretrat amb el seu pare. 1896

Frantisek Kupka. El cami del silenci. 1903

Gustav Klimt. La verge. 1913

Galeries

August 4, 2023December 20, 2023

Ciències de la vida fins sXVI

La vida | Ciències de la vida

Antiguitat: Aristòtil, Teofrast. sXVI Catàlegs. [Observació]

343 BCE. Aristòtil. Història dels animals on fa una biologia general dels animals, descrivint 400 espècies de les quals n’havia dissecat 50. Són especialment acurades les observacions de la vida marina a voltant de l’illa de Lesbos. A Parts dels animals fa anatomia i fisiologia comparades i a Generació dels animals el seu desenvolupament. Ens arribà a través de l’àrab del Kitāb al-Hayawān (850) i la primera traducció llatina és del s13. No serà fins al s19 que es tradueix a l’anglès i francès.

Llibre I: Els animals i parts del cos humà.
Llibre II: Parts dels animals amb sang vermella, extremitats i dents dels gossos, els cavalls, l’home, l’elefant, els simis, el cocodril, el camaleó, els ocells, els peixos i les serps.
Llibre III: Els òrgans interns, les venes, els tendons, els ossos, la sang, la medul·la òssia, la llet, el quall i el formatge, i el semen.
Llibre IV: animals sense sang (invertebrats), cefalòpods, crustacis. Els sentits dels animals i el son, consideració sobre si els peixos dormen.
Llibres V i VI: La reproducció, espontània i sexual d’invertebrats marins, ocells, quadrúpedes, serps, peixos i artròpodes.
Llibre VII: La reproducció en l’home, pubertat, concepció, embaràs, lactància, l’embrió, el part, alletament i malalties dels infants.
Llibre VIII: El caràcter i els hàbits dels animals, aliment, migració, salut, malalties i influència del clima.
Llibre IX: La conducta social dels animals, signes d’intel·ligència en ovelles i ocells.

Al llibre VIII proposa una escala dels éssers:

I. Els éssers humans,
II. quadrúpedes vivípars,
III. cetacis,
IV. animals amb sang ovípars,
V. cefalòpodes,
VI. crustacis,
VII. els animals segmentats,
VIII. els mol·luscs amb conquilles,
IX. els oòfits (entre animals i vegetals),
X. les plantes superiors,
XI. les plantes inferiors,
XII. els éssers inanimats.

Atribueix una ànima vegetativa a les plantes, amb capacitat de créixer i reproduir-se. Una ànima sensitiva als animals, amb capacitat de sentir i moure’s i una ànima racional als humans.

Teofrast (372-287 BCE), deixeble d’Aristòtil, conegut com el pare de la botànica, hauria plantat el primer jardí botànic al Liceu d’Aristòtil. A De Historia Plantarum descriu l’anatomia de les plantes i les classifica en arbres, arbusts, herbàcies perennes, i herbes. A De Causis Plantarum tracta de la propagació i creixement, com a guia per a pagesos.

37 BCE Varro Rerum Rusticarum. 29 BCE Virgili a les Geòrgiques Sobre agricultura.

79 CE Plini el Vell. Naturalis Historia. Els llibres VIII-XI tracten de zoologia. XII al XXIII de botànica i aplicacions medicinals.

Edat mitjana

850? Al-Jahiz. (776-868) Llibre dels animals on descriu 350 espècies. Introdueix idees sobre la lluita per sobreviure, amb implicacions per a l’evolució, i la cadena alimentària, amb implicacions per l’ecologia.

SEGLE XVI

Al s16 s’incorporen les espècies descobertes al Nou Món, Orient i Àfrica. Encara no hi ha un sistema clar per classificar tots els animals i plantes. Alguns ho faran per ordre alfabètic, segons si tenen sang o no (seguint Aristòtil), segons si es creu que neixen de la terra (abelles, granotes, rates!), o sexualment (animals superiors). Il·lustradors com Belon (1557) contribuiran a la divulgació. En botànica es comencen a compilar herbaris i s’editen obres com el Herbarum vivae eicones de Otto Brunfels (1530). Seguint també a Gesner es comença a sistematitzar la classificació de les plantes, dicotiledònies, monocotiledònies (labiades, lleguminoses. L’estudi de les plantes està orientat sobretot a les seves propietats medicinals i gairebé tots els autors eren metges d’ofici que van impulsar jardins botànics a les universitats.

1530. Brunfels. Herbarum vivae eicones [pdf 115]
1542 Leonard Fuchs, 500 espècies vegetals descrites a De Historia Stirpium
1555 Andrea Cesalpino (1519-1603) professor de medecina i responsable del jardí botànic a la universitat de Pisa. A De Plantis, estableix un sistema de classifica basat en els fruits i llavors, en lloc de fer-ho en ordre alfabètic o segons les propietats medicinals. Esbossa una “fisiologia” de les plantes, identificant nutrició, creixement i reproducció i situant “l’ànima de la planta” on el tronc s’uneix a les arrels. Com si fos un animal cap per avall, veu les arrels com la boca, i la sàvia que va fins als òrgans reproductors, equivalents a l’úter (HaC200).
1559 Conrad Gessner (1516 – 1565), metge a Zürich, va compilar una Bibliotheca universalis i un tractat de Zoologia, Historia animalium i treballava en una botànica quan va morir. Va recollir exemplars als Alps i mantenia correspondència amb estudiosos de tot Europa que li enviaven materials. [pdf 116]
1561 Aldovrandi, metge a la Universitat de Bologna i impulsor del seu jardí botanic, lectura philosophiae naturalis ordinaria de fossilibus, plantis et animalibus.
1574. Lobel. Plantarum seu Stirpium historia. [pdf 114]
1577 Geronimo Mercuriale suggereix la les mosques transmeten malalties.

August 3, 2023April 22, 2026

La reproducció i generació d’un nou organisme

La vida | La vida que tenim al voltant

Reproducció: mitosi i meiosi asexual, sexual, aspectes evolutius
Diferenciació i teixits: la societat de cèl·lules. Vegetals: teixits parènquima i meristema. Òrgans: arrels, tija, fulles. Tipus fonamentals. Animals. Teixits de revestiment, conjuntiu, muscular, nerviós. Òrgans: Pell, Esquelet, Músculs, sistema respiratori, digestiu, excretor, endocrí, sanguini, immune, nerviós, reproductor. Tipus fonamentals d’animal: celenterats, cucs, mol·luscs, artròpodes, vertebrats.
Creixement, microorganismes. Tres fulls embrionaris, ectoderma, endoderma, mesoderma. Animals, forma tancada. Plantes, forma oberta.

[ De quines maneres es reprodueixen els éssers vius? La reproducció de l’organisme suposa la rèplica de la “societat” de cèl·lules. De la simple divisió cel·lular asexual dels protistos, que no tenen cèl·lules especialitzades, en la reproducció sexual passem a tenir gàmetes mascle i femella per a la reproducció (amb N cromosomes) que es fusionen per donar lloc a un nou organisme. Aquest està format per cèl·lules somàtiques que es copien per mantenir un teixit però que no poden donar lloc a un nou organisme. Mentre que la simple divisió fa còpies, la reproducció sexual barreja materials de diferents organismes].

Moltes espècies presenten alternen reproducció sexual i asexual. Alguns protists es poden reproduir sexualment després de diverses generacions asexuals. En algues, fongs, molses i falgueres, creix un esporòfit d’on sortiran gàmetes mascle i femella. També es dóna en els celenterats.

Mitosi i meiosi

Mitosi: la divisió cel·lular del creixement, es duplica el material genètic del nucli i després la resta. Diploide i diploide

Meiosi: el procés de divisió per passar a gamets de dotació haploide, que un cop s’uneixin doanran lloc a un zigot diploide.

Reproducció asexual

En els protistes tot l’organisme es torna una cèl·ula germinal asexual. En les colònies (esponges), talòfites, fongs i falgueres només una part de l’organisme conserva la totipotència. En el volvox és la meitat de la colònia mentre que d’altres produiran espores que després generaran un organisme sencer. Aquesta és una reproducció asexual monocitògena, que parteix d’una sola cèl·lula. A les plantes hi ha reproducció asexual policitògena (a partir d’una part del cos pluricel·lular). Sense un òrgan reproductor especialitzat, una part del cos pot subsistir i créixer independentment. Per exemple el despreniment d’un tal·lòfit a causa d’un cop, un esqueix, etc. Als animals hi ha divisió asexual policitògena per divisió d’embrions (bessons i cucs de terra), per formació de borrons i separació de la forma juvenil en celenterats i alguns cucs paràsits, pel mateix d’organismes adults com al divisió i separació longitudinal de la hidra o l’actinia en els celenterats.
Fissió: Els Procariotes es divideixen en dues cèl·lules iguals. Els eucariotes com protistes i fongs unicel·lulars també ho poden fer per mitosi. [la nova cèl·lula té el mateix nombre de cromosomes].
Espores: Moltes plantes produeixen espores haploides per meiosi (reducció de 2N a N cromosomes) que, en lloc de fusionar-se amb una altra cèl·lula haploide com en la reproducció sexual, es divideixen fins a formar un individus multicel·lulars, gametòfits mascle i femella [és com si l’estratègia de la reproducció encara no ha aconseguit que tingui lloc la fecundació d’esperma i òvul de seguida]. Aquesta generació produeix cèl·lules gàmetes per mitosi [. L’esperma fecunda l’òvul i creix un nou esporòfit.
En les molses l’esporòfit (2N) es veu com una tija que sobresurt de les fulles amb un sac a dalt. Hi ha una alternança de generacions. N’hi ha de sinoiques i d’heteroiques.
En les falgueres el que veiem com fulla és l’esporòfit (2N). Dels sacs sota les fulles en cauen les espores que donen lloc a gametòfits mascle (anteridis) i femella (arquegònides), N haploides. Després de la fecundació creixerà un nou esporòfit.
Fragmentació: una part se separa i esdevé un nou organisme. Pot ser una part del miceli en els fongs, les gemmes en les hepàtiques, els líquens que són la unió d’un fong i una alga, el despreniment d’una part del tal·lus en una alga, o un esqueix en una planta superior que desenvoluparà arrels.
En els animals es dóna en diversos cucs, celenterats com la hidra o l’actínia, i estrelles de mar.
Partenogènesi: un ou sense fecundar evoluciona en un nou organisme. Acostuma a donar-se en casos que normalment serien de reproducció sexual però que per circumstàncies adverses no hi ha gamet masculí disponible. S’ha observat en 2000 espècies, la majoria invertebratsm rotífers, àfids, insectes pals, i alguns vertebrats, peixos, amfibis i, recentment, el dragó de Komodo i Varanos. En les plantes es dóna en falgueres i altres angiospermes com la dent de lleó. En aquest cas s’anomena apomixis.

Reproducció sexual

Els metazous són organismes amb dotació genètica de cromosomes duplicats, o diploide (diploide dominant), fabriquen cèl·lules gàmetes, esperma o òvuls, per meiosi, un procés que divideix una cèl·lula dues vegades fins a obtenir-ne quatre amb només una còpia de cada cromosoma, haploide. Quan un òvul és fecundat es converteix en un zigot diploide que combina el material genètic dels dos.
Els protistos i les algues viuen tot el cicle com a haploides, s’uneixen dos individus per formar un zigot diploide i seguidament una meiosi dóna quatre individus haploides.
Els gàmetes s’especialitzen en òvul immòbil i espermatozou mòbil. El gran avantatge de la reproducció sexual és la mescla de dotacions genètiques diferents, la del mascle que aporta l’espermatozou i la de la femella que aporta l’òvul. Té un paper important de cara a l’evolució. (les dotacions genètiques no es barregen en la paidogàmia (A.157) on els gametos procedeixen d’un mateix individu; permetent així la reproducció en espècies de difícil aparellament, com els pòlips sèssils o gasteròpodes).

Fases de la meiosi

meiosi I: Profase I parelles de cromosomes amb material procedent del pare i la mare. Cadascun està format per dues cromàtides unides al centre. Metafase I: es recombinen les cromàtides barrejant els gens [es divideix el material, si abans teníem 3 parelles, ara només 3]. Anafase I: se separen les cromàtides [3 parelles]. Telofase I: es divideix la cèl·lula [2 cèl·lules amb 3 cromosomes]. Profase II
meiosi II: Metafase II els cromosomes tenen dues cromàtides que ja no són idèntics sinó barreja. Anafase II. Les cromàtides se separen i es desplacen als pols ([6]. Telofase II. Les cèl·lules es tornen a dividir . Citocinesi: al final tenim quatre gàmetes haploides.
La fecundació té lloc entre cèl·lules haploides i en resulta una diploide. La fusió requereix una trobada de les gàmetes que es facilitada químicament. L’espermatozou contacta amb l’òvul, desfà la membrana, i l’activa. Després els dos nuclis es fusionen s’aparellen els cromosomes en una placa equatorial quedant un zigot diploide.

Inicialment els gàmetes no es diferenciaven de les altres cèl·lules mitòtiques i les diferents funcions quedaven determinades per condicions ambientals. Després el que inicia la fecundació es va tornant més mòbil i l’altre més reposat (anisogamia) fins que als metazous i plantes superiors trobem un macrogàmeta immòbil amb força reserves i un espermatozou petit, mòbil, amb cilis que busca l’òvul per fecundar-lo. A les plantes superiors i animals els gàmetes es formen en òrgans diferents (ovari i estams), a vegades en un mateix organisme (sinoics) i d’altres en organismes diferents (heteroics). La cèl·lula de l’esperma es divideix per meiosi i en resulten quatre espermatozous mentre que la femella resulta en l’òvul (macrogàmeta) i tres corpuscles.

[El creixement i regeneració cel·lular somàtic dels teixits d’un organisme és per mitosi. Es duplica una cèl·lula amb dotació diploide.] [Podria haver-hi hagut reproducció que combinés material genètic de dos organismes sense haver-se d’especialitzar en mascle i femella?]).

els fongs poden tenir reproducció sexual i asexual, adaptant-se a les circumstàncies. Dos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinarà i donarà lloc a un miceli haploide. Esquema.
Plantes
A les angiospermes i ginospermes la disposició de la flor permet una trobada més eficaç entre gàmetes ♂ i ♀ sense haver de recórrer a l’aigua. Quan el gra de pol·len cau damunt l’estigma fecunda l’òvul → i) el nucli → zigot → embrió ii) nucli secundari → endosperma i teixit nutritiu que juntament amb els teguments seminals convertits en coberta formen una llavor amb tres parts. [Això és la llavor, a diferència de les espores dels pteridòfits. A les angiospermes està coberta i a les gimnospermes nua] .
- les molses i falgueres alternen generacions asexuals (esporòfits, més amunt) i sexuals .
- Gimnospermes: L’arbre que veiem normalment és l’esporòfit, diploide (2N cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gametòfits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embrió [el pinyó] diploide. [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents].
- Angiospermes: plantes amb flor, òrgans masculins, els estams (amb l’antera que conté el pol·len i el filament) i l’òrgan femení, el pistil, format per un o més carpels (amb l’estigma on quedarà enganxat el pol·len que desenvoluparà un filament fins arribar a l’ovari que conté els òvuls). L’òvul fecundat donarà lloc a una llavor d’on germinarà la planta. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió. Camerarius (1694) ho va demostrar tallant els estams. La disposició de la flor permet una trobada més eficaç entre gàmetes sense haver de recórrer a l’aigua com en les molses i falgueres. Quan el gra de pol·len cau damunt l’estigma fecunda l’òvul, es crea un zigot, després embrió, i després un nucli secundari envoltat per teixit nutritiu i uns teguments que formen una coberta protectora. Això és la llavor. Sprengel (1811) descobreix el paper dels insectes en la pol·linització.
Animals (En algunes espècies de difícil aparellament, un individu pot fabricar gàmetes mascle i femella. És el cas dels pòlips sèssils o alguns gasteròpodes. (A.157).
- Esponges: Una esponja adulta mascle allibera esperma que va a parar a una altra esponja femella on fecunda un òvul. Es desenvolupa una larva que serà emportada pel corrent i que donarà lloc a una nova esponja adulta. Celenterats: Pot ser asexual, per divisió, o alternant estadis de pòlip i meduses. La medusa és l’esporòfit que produeix gàmetes ♂ i ♀ que en unir-se formen un pòlip del qual es desprenen discs que es converteixen en meduses.
- Cucs : reproducció sexual per divisió i cicles sexuals poc coneguts encara. Mol·luscs: hi ha reproducció sexual, en alguns cargols amb conductes de festeig que inclouen el llançament d’uns “dards de l’amor”. Són hermafrodites i l’òrgan masculí d’un fecunda el femení de l’altra i viceversa. Els cefalòpodes es reprodueixen sexualment. Conducta de competència i agressió entre mascles.
- Artropoda. Els crustacis es reprodueixen sexualment, ocasionalment per partenogènesi. Els insectes es reprodueixen sexualment. En algunes espècies d’abelles es dóna haplodiploidia . Els mascles es desenvolupen a partir d’òvuls no fecundats i són organismes haploids, i les femelles a partir d’ous fecundats (diploids). Molts presenten un procés de metamorfosi, ja sia substituïnt l’exoesquet, o passant per fases completament diferents com les erugues que es tornen papallones.
- Vertebrats. Peixos: la majoria tenen òrgans sexuals, testicles i ovaris, i són ovípars. Els ous són petits, una mitjana de 1mm de diàmetre i proveeixen aliment. En neixen unes larves que hauran d’alimentar-se de plàncton durant les setmanes que té lloc la metamorfosi. Amfibis: Els mascles fertilitzen els ous que la femella ha deixat fora a l’aigua. En surten larves adaptades al medi aquàtic, com els capgrossos. Després passen una metamorfosi que els permet estar als dos medis. Amniotes: la resta de vertebrats estan més adaptats a la vida terrestre, gràcies a que l’embrió està protegit per tres capes, el còrion per intercanvi de gas, els al·lantoides per a les deixalles metabòliques i l’amni per protegir l’embrió. Així s’obté un medi aquòs fora de l’aigua, on pot respirar i alimentar-se. Els rèptils i les aus tenen els ous protegits per una closca o pell que els permet sobreviure fora de l’aigua. Majoritàriament no té lloc metamorfosi. En els mamífers l’embrió es desenvolupa dins de la mare, no a l’ou, i necessita ser alletat després del part.

Animals: invertebrats / vertebrats: Medi aquàtic peixos i amfibis, ous rèptils i ocells, mamífers sense ou

Aspectes evolutius

Dimorfisme: El dimorfisme primari és l’adaptació dels gàmetes i dels òrgans sexuals que els fabriquen. El dimorfisme secundari és la modificació d’òrgans no sexuals. Així hi ha una variació de mida que deixa la femella més gran en mol·luscs, insectes, peixos i amfibis, i més petita en els carnívors i mamífers superiors. Varia la mobilitat, essent la femella més quieta. Es desenvolupen òrgans secundaris com les antenes de l’escarbat rinoceront, els sentits del mascle per localitzar la femella, etc.

Comportament sexual: Apareixen conductes prèvies a la fecundació que ajuda la perpetuació de l’espècie: atracció de la femella amb senyals sonors, d’olor o color (ales vistoses), lluita amb rivals, etc.
A les plantes, flors i insectes evolucionaran alhora.

Inseminació: La fecundació externa, l’esperma impregna els òvuls fora de la femella, requereix el medi aquàtic i es dóna en mol·luscs, celenterats i peixos . La fecundació interna suposa una còpula que introdueixi els espermatozous en l’organisme femení (forat davant forat en els ocells, penis en platihelmints (cucs plans), caragols, insectes i mamífers).

Cura. La reproducció es completa en els animals superiors amb una cura del nou organisme. Pot ser només dels ous (es posen en lloc protegit i prop d’aliment, granotes, escarabats, ocells) o de les cries amb subministrament d’aliment, protecció davant d’enemics i educació. (A.177) Alguns duran les cries damunt. Els embrions que no creixen a l’aigua (com els amfibis) demanen una estructura més complexa amb un entorn de desenvolupament artificial, l’ou o el ventre de la mare. En alguns cassos la cura de les cries és del grup, la “societat animal” [és que això ja seria una cultura?].

Diferenciació i creixement

De la cèl·lula individual autosuficient a la societat de cèl·lules
[Els organismes pluricel·lulars poden especialitzar les cèl·lules per fer millor algunes tasques encara que sigui al preu que la cèl·lula deixi de ser autosuficient. La cèl·lula passa a ser part i la unitat de la vida és el conjunt de cèl·lules. Les cèl·lules especialitzades no estan distribuïdes a l’atzar sinó que adopten una disposició d’acord amb la tasca que han d’acomplir. Això vol dir que formen teixits i òrgans. Cada part està al servei del conjunt i la pregunta clau és “quina funció té un òrgan determinat”? Així per exemple, si una cèl·lula té una membrana semipermeable i només sap fer alguns processos, els organismes tenen un òrgan, la boca, que condueix els aliments fins a la zona on hi ha les cèl·lules més preparades per tractar-lo, com els teixits de l’estómac i el fetge. Després un altre sistema de transport s’encarrega de conduir les matèries digerides allà on convé. L’entorn d’una cèl·lula és millorat per la col·laboració o divisió del treball fet per altres cèl·lules. En el cas dels animals, el desplaçament permet buscar-se un entorn global millor i en alguns cassos (niu ocells, home) ser capaços de crear-lo artificialment.
En principi doncs, les necessitats de les cèl·lules individuals justificarien l’existència d’òrgans la funció dels quals seria satisfer aquestes necessitats. Però un cop tenim l’organisme també hi ha el punt de vista recíproc, és a dir, que l’existència de les cèl·lules està justificada per la seva aportació al funcionament del conjunt.
[La vida va començar a “veure” i a “pensar” per poder menjar millor. Ara mengem per pensar o contemplar.]

Un organisme no és una impressió dels plànols de DNA
[Encara no entenem del tot la influència de l’entorn de cèl·lula pel que fa al desenvolupament de l’organisme o dels teixits. Semblava que un cop desxifrat el genoma, i identificades les cèl·lules mare (stem cells), podríem “editar” els “motlles” de la vida per eliminar malalties, o millorar-nos. O bé podríem fabricar nous organismes i teixits a partir de les cèl·lules mare. Res d’això ha passat.]
Malgrat els anuncis de cures miraculoses a partir de cèl·lules mare, o la possibilitat d’obtenir embrions a partir de qualsevol cèl·lula del cos (NewYorker), el cert és que 25 anys després no hi ha cap tractament basat en les cèl·lules mare (Technology review).
Arguments de Alfonso Martinez Arias sobre la importància de la cèl·lula per damunt del determinisme dels gens: Cells not DNA are the master architects of life. The Case against the selfish gene:
En contra de la visió determinista que un organisme està totalment definit pel DNA, l’estudi de l’epigenètica revela que les condicions del voltant tenen un paper molt important a l’hora de determinar quins gens s’expressen. Només un 2% del genoma està dedicat a codificar proteïnes mentre que la resta, el que s’anomena “genome dark matter” estaria dedicat a regular l’anterior (BBC).

La diferenciació

(Deepseek 2026) En la mitosi, el DNA és igual però en la divisió les filles poden rebre diferents parts del citoplasma amb diferent ARNm cosa que farà que s’expressin diferents gens. Després, les cèl·lules veïnes també poden enviar senyals organitzant l’expressió dels gens, “tu et faràs sistema nerviós”, “tu et faràs múscul”, etc.

Després d’aquestes interaccions, les cèl·lules es comprometen a un destí (especifiquen el seu llinatge) i es comencen a moure (gastrulació) per formar els tres fulls embrionaris:

Ectoderma (fora) → pell, sistema nerviós
Mesoderma (mig) → músculs, ossos, cor, sang
Endoderma (dins) → pulmons, fetge, pàncrees

Un cop situades en el full embrionari, les cèl·lules reben nous senyals que les fan activar conjunts específics de gens. Totes tenen el mateix ADN (el llibre complet), però cada tipus cel·lular llegeix només els capítols que li toquen.

L’embrió també rep senyals de fora, via la sang de la mare, i necessita l’entorn de l’úter; no sabem fer créixer un organisme en un disc de petri.

VEGETALS

el creixement d’una mongeta

Diferenciació de cèl·lules vegetals, vacúols i paret.
Les cèl·lules comencen el creixement amb una fase embrionària normal. L’especialització comença quan entra aigua i vesícules petites s’uneixen per formar un gran vacúol que ho ocupa gairebé tot i desplaça el citoplasma. Acostuma a guardar reserves com sucres o principalment midó i en alguns cassos alcaloides com cafeïna, nicotina, estricnina i pigments. L’alteració de la paret està relacionada amb la formació del vacúol i consisteix en un augment de gruix acompanyat a vegades de lignificació, les cèl·lules seguiran sostenint un cop mortes, suberificació,impermeabilització amb suro o mineralització (fulles de gramínies).

Formes
(A.79) Es classifiquen en isiodiamàetriques o arrodonides (parènquima, epidermis, pètrees de les closques i pinyols, glangulars segregadores de resina i similars) i prosenquimàtiques o allargades (tubs, pels o tricomes, colènquima amb capes de celulosa i pectina per al sosteniment, fibroses de l’esclerenquima i traqueides per a la conducció de l’aigua). Aquestes darreres a vegades es fusionen formant vasos.

Teixits

Parènquima o teixit fonamental. Assimilador de clorofil·la a les fulles amb els cloroplats. Teixit de reserva on s’acumulen sucres, proteïnes, midó, aigua. Revestiment amb l’epidermis aïllant i protectora, els pèls absorbents de les arrels que s’adapten al terra i amb membrana prima per a l’absorció, i els estomes que, situats a la part inferior de les fulles asseguren el bescanvi de gasos. [I el teixit de la tija?] El suro i la crosta són un meristema secundari que es genera quan la protecció de l’epidermis és insuficient. [El parènquima no es reproduiria, només els extrems amb meristema].
Meristema o teixit de creixement. Hi ha unes cèl·lules apicals que es van dividint creixent en una o vàries direccions tot generant el teixit. Als talòfits és única mentre que als espermatòfits n’hi ha diversos grups [diferents borrons de les branques].

Òrgans

Tija. Medul·la amb xilema (arrel → fulles), cèl. mortes, càmbium (meristema de creixement), floema (fulles → arrels), crosta. Funció de suport a les fulles per fotosíntesi i transport d’aigua i altres substàncies. Té una zona inicial embrionària [borró], una una sèrie de nusos i entrenusos de determinació des d’on es formen les fulles i una altra de diferenciació on es forma l’estructura interna. Aquesta estructura consta de crosta i medul·la. Dins la medul·la [teixit fibrós, esclerènquima] hi ha diversos tubs conductors disposats en un cercle perifèric a les dicotiledònies i uniformement a les monocotiledònies. Cada tub té un part dirigida a l’exterior, el xilema llenyós amb un teixit de traqueides que condueix aigua i sals nutritives de les arrels a les fulles (alguns arbres hi fan passar 200 litres/dia), una part intermitja dita cambium i una part dirigida a l’interior, el floema per on passen, molt més lentament, substàncies orgàniques de les fulles cap a les arrels. El càmbium és un teixit de creixement (meristema) que en les dicotiledònies permet un creixement secundari de gruix. Els diferents ritmes de creixement segons l’estació de l’any es noten en els anells anuals que es veuen en tallar un arbre. A dins queda la llenya morta amb traqueides pel transport d’aigua i fora el floema.
Arrel. Teixit de conducció (xilema i floema) amb superfície porosa per absorció d’aigua. No té nusos. El con vegetatiu [punta de creixement] va protegit per una caliptra que s’enfonsa a terra.
Fulla. Teixit amb cloroplasts, parènquima assimilador per fotosíntesi a dalt, parènquima amb estomes per la respiració de CO₂ i O₂. llimb foliar sostingut per pecíol amb una base foliar unida a la tija. Està recorregut per una xarxa de canals conductors (nervis) reticulada a les dicotiledònies i paral·lela a les monocotiledònies.

Tipus fonamentals de vegetals
El principi general de formació de les plantes és la formació de grans superfícies d’acord amb el seu autotrofisme. Amb els animals passarà el contrari. Les diferents formes en que es poden disposar els tres òrgans [diferents solucions als problemes de la vida vegetal], així com les adaptacions a determinades funcions, metamorfosi, permeten classificar-los. Els tal·lòfits no tenen òrgans mentre que els cormòfits s’estructuren en arrel, tija i fulles. (A.113).

Tal·lòfits: algues. líquens, briòfites (molses)
Cormòfits o plantes vasculars: Pteridòfits sense flor, gimnospermes, angiospermes.
Tipus de fulles, filotàxia (disposició de les fulles). Quan a cada nus de la tija hi ha més d’una fulla, normalment parelles enfrontades, diem que és una disposició verticil·lada. El nombre de fulles per nus i l’angle amb la tija són fixes per a cada espècie. En la disposició alternada només hi ha una fulla per nus. Les fulles presenten adaptacions com cotiledons (sovint funció de reserva), vegetatives o nomòfiles (assimiladores), florals o antòfiles (reproducció). Adaptacions menys freqüents són les fulles de captura de les plantes carnívores, les espines, les carnoses (suculentes) i circells per enfilar-se (pèsol). (A.123) L’alteració en flor més simple és la bràctea (flor petita), Als pteridòfits es troba en forma d’esporòfit, a les gimnospermes són poc vistoses i a les angiospermes presenten gran varietat i color. En una flor hi ha: i) Periant amb sèpals (calze) i els pètals (corol·la). Acostumen a estar acolorits per atraure els insectes que repartiran el pol·len, ii) Androceu conjunt d’estams amb sacs de pol·len que també procedeixen de fulles (nenúfar com a forma transitòria) iii) Gineceu conjunt de carpels ajuntat que conté els ovaris amb substància enganxosa per captar el pol.len.
Tipus de tija. Als tal·lòfits i les licopodials (pteridòfits) hi ha ramificació dicòtoma, la tija es va dividint en dos. A la resta hi ha ramificació lateral. A les angiospermes totes les fulles porten un borró lateral mentre que a les gimnospermes només el tenen algunes fulles. No tots arriben a desenrotllar-se. En general les herbàcies estan poc ramificades i les llenyoses ho estan força. La relació de les branques amb la tija principal s’anomena monopodial si les branques laterals són més petites que la principal, que aleshores queda formant un eix (coníferes). En cas contrari, com les liles o marduix, la relació. és simpodial. La tija també es transforma per acumular reserves com en les cebes i els bulbs (tija engruixida i subterrània), els rizomes, els tubercles, dits caulinars quan es formen a la tija, com la patata, tiges suculentes que guarden aigua (cactus), estolons de creixement horitzontal i espines, circells a les trepadores.
Tipus d’arrels. Tenen una estructura similar a la tija i presenten metamorfosi en arrels acumuladores de reserves com les napiformes (pastanaga) o tubercles, tuberosos quan són a les arrels, com en les orquídies o moniatos, metamorfosi en arrels aèries com en les plantes enfiladisses (arrels adventícies), tiges suculentes (cactus).

Animals

Tipus de cèl·lula
Hi ha unes cèl·lules germinals capaces de reproduir-se i perpetuar l’espècie [les que fabriquen espermatozous i òvuls?] i les somàtiques que moren i es regeneren. A mesura que van creixent es van transformant en part per elles mateixes i en part per la influència mecànica i química de les cèl·lules veïnes. Tenim cèl·lules lliures a la sang (plasmòcits, leucòcits, trombòcits (plaquetes), i glòbuls rojos), el teixit connectiu (histiòcits) i que envolta els teixits de revestiment, conjuntiu, muscular i nerviós [amb els seus tipus de cèl·lules, ¿on són les digetsives i glandulars?].

Teixits animals
Tots els eumetazous comencen com a embrions amb una capa o fulla embrionària externa o ectoderma, una interna o endoderma i la zona intermitja, el mesoderma. Aquestes fulles embrionàries donen lloc a quatre tipus de teixits:

Revestiment o teixit epitelial, barreja de les tres fulles, que forma una capa contínua de diferents estratificacions i que es pot diferenciar per formar l’esquelet dels artròpodes, la pell, les superfícies dels òrgans interns i les diverses glàndules (A.87-89).
Conjuntiu i de suport. Originat a partir del mesoderma. Aquí juga un paper important la substància intercel·lular segregada. D’una banda hi ha el teixit conjuntiu que es troba a l’interior del cos, recobert per epiteli, i una substància intercel·lular formada per (i) una substància fonamental inflable amb més o menys aigua juntament amb proteïnes, (ii) uns elements de suport i rigidesa que són fibres de col·lagen. També hi ha cèl·lules lliures. (A.91). Hi ha el teixit conjuntiu embrionari que serveix d’entorn als òrgans de formació i els vasos, el reticular, l’adipós amb funcions de reserva i coixí i el fibrós (sobretot als vertebrats).
El teixit de suport es caracteritza per una substància intercel·lular més resistent. Els cartílags (invertebrats i peixos) tenen fibres elàstiques i de col·lagen. Els ossos estan formats per osteòcits generats per osteoblastos (formadors d’ossos) amb uns substància interior formada sobretot per Ca que es va mineralitzant.
Muscular. Mesoderma. Capacitat de contracció ( anabolisme). Té cèl·lules musculars llises i allargades d’uns 0.1 mm que mantenen una tensió constant a alguns òrgans com les vísceres o les partes dels vasos als vertebrats. A d’altres òrgans hi ha fibres estriades de cm de llarg, originades per fusió de cèl.lules, amb un sarcoplasma (citoplasma muscular) i miofibril·les (filaments que es contrauen).
Nerviós. Procedeix de l’ectoderma i té la funció de captar estímuls i conduir-los. Es troben a tots els eumetazous [de les esponges en endavant]. Les neurones estan formades per un cos, àxon (eix llarg que pot arribar a tenir 1m) i les dendrites (connexions amb altres neurones properes). Presenten diferents tipus de prolongacions, monopolars (mucosa olfactiva i retina dels vertebrats), bipolars (ganglis dels peixos, cons i bastonets dels vertebrats) i multipolars (vertebrats superiors). Hi ha una prolongació principal, la neurita (1m en el nervi ciàtic de l’home) que neix del citoplasma i les dentrites. Les prolongacions consten d’un eix que transmet estímuls elèctro-químics aïllats per una beina de mielina. Les fibres nervioses s’uneixen en feixos que constitueixen nervis.
Neurones: Similars en humans i animals, estan formades per cos cèl·lular (soma) que conté el nucli i orgànuls, dendrites que reben senyals d’altres neurones, axon que transmet senyals a altres neurones o cèl·lules i terminals que alliberen neurotransmissors a altres cèl·lules. S’anomenen sinapsis les connexions entre neurones o entre neurones i altres cèl·lules. Les sinapsis poden ser de l’àxon de la neurona presinàptica a una dendrita, entre dendrites, o entre un àxon i una altra cèl·lula. Hi ha un espai d’uns 20 nm entre els dos. Un potencial d’acció basat en canals de ions (Na, K, Ca) viatja al llarg de l’àxon de la neurona presinàptica i quan arriba a l’extrem on hi ha les vesícules contenint neurotransmissors, els allibera a l’espai intermig. Són rebuts per receptors a la membrana de la neurona (o cèl·lula) postsinàptica on, juntament amb inputs d’altres àxons, causen canvis. La majoria de les sinapsis són així, químiques. En alguns casos les unions posen en contacte el citoplasma de les dues neurones permeten l’intercanvi de ions, i aleshores tenim sinapsis elèctriques. Les sinapsis presenten plasticitat, en principi, reforçant les connexions que més s’activen (long-term potentiation o LTP), o inhibint-les (long-term depression LTD). És el que Hebb va resumir dient “cells that fire together, wire together”. El reforç es basa en l0increment de desnsitat i receptors a la neurona postsinàptica.
l’activació de receptors de glutamat tipus NMDA a la neurona postsinàptica, permetent l’entrada de ions Ca². Alhora s’insereixen més receptors AMPA. En la inhibició s’interioritzen o disminueix l’efectivitat dels receptors AMPA.

Òrgans dels animals

Pell. Epidermis (ectodèrmica), pigmentada segons l’exposició a la llum, alimentada per la limfa. La dermis és un teixit conjuntiu mesodèrmic. Com a formacions especials tenim pels, escates, plomes, ungles, unglots etc.
Sistema respiratori. Capta aire per les foses nasals i passa per faringe, tràquea, arbre bronquial recobert per la pleura que acaba en uns bronquiols on a través dels alveols es fa l’intercanvi gasós amb la sang [això evita que cada cèl·lula hagi d’estar en contacte amb l’aire, ja li porta la sang]. Brànquies.
Esquelet. Ossos i articulacions
Muscular
Sistema digestiu. Cavitat bucal on es trituren i amassen els aliments amb la llengua, les dents i la saliva. El resultat passa a l’esòfag per on arriba a l’estómac, dilatació del tub digestiu amb 4 10⁶ cèl. que produeixen 2 l. de sucs gàstrics al dia tot amassant una polpa que surt per l’esfínter cap a l’intestí prim de 6 m de llarg. El primer tros s’anomena duodè i es connecta al fetge, la glàndula més important de l’home que segrega 0.5 l de bilis al dia, emmagatzemada a la vesícula biliar. També es connecta al pàncrees (0.7l/dia de suc pancreàtic). Segueix l’intestí prim fins que arriba al gruixut i l’anus.
Sistema excretor. Els ronyons eliminen els productes del metabolisme amb 106 corpuscles renals, les glàndules suprarenals i esl converteixen en orina que passa pels uréters fins a la veixiga.
Sistema sanguini. El transport als diferents òrgans es fa en vasos tancats en els vertebrats i obert en els insectes. El flux és impulsat pel cor en dues direccions independents: circulació corporal o major (sang amb O2 dels pulmons al cos), per les artèries que desemboquen en capil·lars que buiden els líquids als teixits. Allà són transportats per la limfa que els retorna bruts a la circulació pulmonar o menor (sang bruta del cos als pulmons) per les venes.
Sistema immune. Conjunt de limfòcits segregats pel tim i melsa, amb macromolècules, immunoglobulines identificadores de substàncies. Autoregulades per rebutjar les externes (defensa), identitat somàtica. Capaces d’aprenentatge. És la segona xarxa de transport. Retorna a la sang el plasma que surt dels cpail·Lars sanguines a causa de la pressió. Transporta els greixos absorbits a l’intestí, evitant així que arribin massa concentrats al cor. Produeix anticossos, limfòcits, als ganglis limfàtics es generen limfòcits. [ Varela li dóna molta importància a “Pensar la Complexitat”. Ve a ser un sistema d’identitat molecular el cos. Els receptors identifiquen molècules constituint “classes d’equivalència”. Els humans en tindríem unes 10⁸ diferents. Els limfòcits tenen una funció de defensa, abracen les molècules estranyes i les expulsen del cos. Formen una xarxa complexa de relacions de manera que les concentracions dels nocius acabin essent insignificants i només quedin els actius. Aquesta xarxa constitueix una “identitat somàtica” o molecular de l’organisme. És capaç d’aprenentatge. La història del cos hi queda reflectida. Aquesta part que respon als atacs exteriors és el 85-90%. Un 20% dels linfocits es renova cada dia, de manera que la xarxa es regula molt ràpidament.
Sistema nerviós. A part de les coordinacions de cilis que trobem als paramecis, el primer sistema nerviós és el dels celenterats, en forma reticular, xarxa homogènea on les parts conserven una independència total. Als cucs plans la xarxa ja s’ha estructurat en forma d’escala, amb ganglis on arriben neurones aferents, eferents i d’interconnexió. Als mol·luscs i artròpodes el sistema nerviós ganglionar desenvoluparà una mena de cervell a partir d’un gangli. El sistema nerviós està disposat al llarg del tub digestiu i els segments encara són independents respecte del cervell, així el mascle de la mantis segueix copulant encara que se li hagi arrencat el cap. En els cordats ja no seguirà al tub digestiu i s’allotjarà al notocordi que més tard serà la medul·la espinal a l’extrem de la qual el crani contindrà el cervell.
i) El sistema cerebroespinal consta de l’encèfal (ganglis, crosta amb substància gris que té 15 10⁹ de cèl.lules i la mèdula espinal, fibres nervioses (500000 km en l’home), el cervell intermig on el tàlam connecta les terminals nervioses amb la costra i l’hipotàlem que regula el sistema nerviós autònom. També hi ha el cervell mig, el cerebelo i el bulb raquidi. A la mèdula espinal hi arriben i en surten les terminals nervioses (31 parells de nervis raquidis).
ii) El sistema nerviós autònom o vegetatiu que consta del sistema simpàtic (fibres connectades a una xarxa de ganglis) i el parasimpàtic (el contrari)
iii) Sistema nerviós intramural format per xarxes perifèriques independents.
Organs dels sentits.
Sistema reproductor. Organs primàriament destinats a la producció de cèl·lules germinals (testicles i ovaris) i per tant englobables en l’endocrí i també amb la funció de permetre la fecundació (còpula, penis, vagina) i d’altres aspectes de la conducta sexual.
Sistema endocrí: Glàndules segregadores de substàncies amb funcions de regulació de concentració de sucre, sistema immune, conducta sexual, etc.

[En el cas de l’home s’han identificat milers de tipus classificats en 18 grups: Anatomia humana, Introducció.]

Tipus fonamentals d’animal
[(1)Celenterats i cucs. (2) Animals tous que poden modificar la forma, mol·luscs com calamars i cargols. (3) Articulats amb esquelet exterior, crustacis, insectes (4) Amb esquelet interior, vertebrats.]

Celenterats. (A.125) ). Simetria radial [medi aquàtic], dues fulles embrionàries, tub amb endoderma de cèl·lules digestives, glandulars i musculars, ectoderma de cèl. sensorials, epitelials i nervioses. El tub té un únic orifici d’entrada i sortida envoltat de tentacles. Les cèl·lules reproductores estan distribuïdes per les dues capes. La simetria bilateral en lloc de la radial es deu a la locomoció orientada. Hi ha un pol locomotor, un pol sensorial i un pol nutritiu (orifici bucal). D’ara endavant hi haurà una tercera fulla embrionària, el mesoderma.
Cucs
Cucs plans (A.127) Entre l’ectoderma i l’endoderma hi ha un mesènquima format a partir del tercer full, on hi ha els òrgans interns, tenen un sistema nerviós ganglionar. L’intestí és un sac cec en els Plathelmintes i un tub en els Nemathelmintes. En els P. els òrgans sexuals són hermafrodites (penis, testicles i ovaris). [òrgans interns, sexualitat] Ex. ascaris.
Cucs segmentats (A.129) Tenen un cos cilíndric dividit en segments semblants. Hi ha una epidermis recoberta de cutícula, una túnica muscular, un intestí de punta a punta, una cavitat secundària [la primària era la simple bossa amb ectoderma fora i endoderma a dins, ara hi ha entre els dos una altra cavitat], el celoma, amb parets del mesoderma que ve de la tercera fulla que conté els òrgans. Hi ha un sistema de vasos sanguinis. Reproducció hermafrodita [celoma, sistema sanguini]. Ex. cuc de terra
Artròpodes (A.131) Tenen una estructura semblant a la dels anèl·lids (cucs segmentats). Els crustacis tenen tres segments: cap, tòrax i abdomen. Les extremitats de cada segment s’han especialitzat. Al cap hi ha antenes, mandíbules i maxil·les. Al tòrax cames i a l’abdomen s’han atrofiat. Intestí, òrgans genitals, òrgans excretors, cor, sistema nerviós en escala de corda. Els aràcnids tenen junt cap i tòrax. Els insectes tenen un cap amb antenes, un tórax amb tres segments soldats d’on surten potes i ales (expansió laminar cutànea, no ve d’una pota).
Mol·luscs (A.135) No tenen el cos segmentat sinó massís amb quatre parts: el cap amb òrgans sensorials i cavitat bucal, el peu, muscle per reptar, nedar, convertit en tentacles en els cefalòpodes, sac visceral (vísceres) i plec del mantell on desemboquen l’intestí, ronyons i òrgans reproductors. Damunt del sac i el plec es forma la closca en anells successius. Els bivalves i cefalòpodes (petxines i pops) respiren per brànquies mentre que alguns gasteròpodes (caragols) ho fan ja amb pulmons. Òrgans excretors i òrgans genitals sovint hermafrodites.
Equinoderms (A.137) Tenen una simetria radial (secundària, que deriva d’una bilateral observada en les larves, no primària com els celenterats) amb una cara oral i una altra apical (Eriçó i estrella de mar). Tenen un esquelet calcari derivat del mesènquima i un sistema vascular acuós (s.ambulacral).
Vertebrats (A.139) En el més simple dels cordats, l’amfiox, s’observa per primera vegada el notocordi o corda dorsal, òrgan de sosteniment damunt del qual hi ha un tub neural (sistema nerviós central) i una aleta contínua. Té intestí, sistema circulatori tancat sense cor, una cavitat general envoltada de mesoderma que ve del celoma, i òrgans reproductors. En els vertebrats superiors, a la corda dorsal s’hi afegirà un esquelet axial amb un crani on s’allotjaran cervell i boca així com els ossos de les orelles (primer cartilaginós als taurons i amb una progressiva ossificació) i unes extremitats (dos parells → tetràpodes) derivades de les aletes inferiors dels peixos (A.138 B) on els radis de l’eix evolucionen fins a l’estructura d’húmer (fèmur), radio+cúbito (tíbia+peroné), carp de nou ossos (tars), metacarp i cinc dits (extremitat pentadàctil). El sistema circulatori dels peixos té un cor que impulsa sang a 5 artèries branquials. Els arcs branquials van desapareixent, els amfibis en tenen 3, els rèptils 2 mentre que aus i mamífers només en conserven la meitat d’una.

Creixement

Procés de l’organisme des de la cèl·lula embrionària fins a la forma adulta per assimilació de nutrients amb duplicació organitzada de cèl·lules, fins a l’envelliment i mort. Forma tancada als animals i forma oberta en plantes. L’envelliment (A.473) es produeix per mutació somàtica, acumulació d’enzims inactius que no s’eliminen i deficiència creixent dels processos de reparació, transcripció i traducció del DNA.

El procés de creixement va de l’òvul fecundat fins a l’organisme adult, generant per mitosi (teixit meristema en plantes, cèl·lules germinals en animals), un conjunt de cèl·lules somàtiques diferenciades que formen un teixit i s’organitzen en òrgans que duen a terme certes funcions. Es produeix una diversitat perceptible (ROUX).

Els metazous passen per una etapa embrionària on els òrgans ja estan esbossats, una etapa juvenil i una etapa adulta. Cada etapa està rigorosament determinada i dirigida a un estat adult propi de l’espècie. Diem que té una “forma tancada” [causa final d’Aristòtil]. En canvi a les plantes el nombre d’arrels, branques i fulles no està determinat a l’embrió, havent-n’hi molts més en l’adult que a més té les flors com a òrgan nou. Diem que és una forma “oberta”. Un desenrotllament determinat no és conseqüència directa de l’herència genètica. Aquesta només dóna unes possibilitats de desenvolupament sota unes condicions concretes [condicions que a vegades garantirà l’organisme pare].

Creixement de Microorganismes
Morfogènesi d’una colònia d’amebes. Alguns com el ficomicete Saprolegnia tenen un desenrotllament obert, això és, que creix de diferent manera segons si està damunt la terra o a l’aigua, o segons si la temperatura és alta o baixa. El desenvolupament tancat es dóna en algues verdes com l’acetabulària que mostra un rizoide basal i un barret, una diferenciació que es deu a un gradient de polaritat (substàncies que van cap amunt o avall). Té una capacitat de regeneració extraordinària.
L’adquisició d’una forma determinada segueix uns principis encara no del tot coneguts i que es poden estudiar en una colònia d’amebes: i) Agregació i contacte cèl·lular. Una cèl·lula fundadora atrau les altres amb el senyal químic acrasina, senyal que repeteixen al seu torn les cèl·lules afegides. ii) Moviment morfogenètic: El moviment en una direcció determinada atrau cèl·lules i determina una estructura [direcció de creixement] iii) Significat futur: la posició inicial de les cèl·lules es conserva i per tant es correspon amb l’òrgan futur. iv) Regulació: una part es pot separar de l’evolució prevista en benefici del conjunt. v) Camp d’autoregulació

Creixement de Metazous
Desenvolupament tancat amb òrgans a l’ovocèl·lula, o obert i regulat per ambient. Ontogènesi. Diferenciació cel·lular per regulació transcripció).
(Polaritat), ou → Segmentació: blàstula → gastrulació: 2 fulls embrionaris endoerma i ectoderma → mesoderm: 3er full → organogènesi: òrgans
El desenrotllament d’un individu (ontogènesi) passa per una fase embrionària (fins que té vida autònoma), juvenil (normal o amb metamorfosi), adulta (maduresa sexual) i la decadència senil. Segons les espècies el període més llarg pot ser el juvenil (larves cigarres) o l’adult (aus i mamífers). Les cèl·lules dels diferents teixits mostren proteïnes i enzims específics havent estat codificades per uns gens que procedeixen per mitosi d’una cèl·lula única. Aquesta diferenciació no s’explica per una alteració del DNA al llarg del creixement (s’ha vist que el DNA d’una cèl·lula somàtica és totipotent i transplantada a un ou torna a poder generar l’organisme sencer) sinó que es deu a diferències en la transcripció DNA → mRNA [regulada externament?].

Polaritat de cèl·lula germinal
La primera determinació de les cèl·lules germinals és una polaritat (A.187) [direcció diferenciada?] manifestada com a estats diferents en els extrems de l’òvul, estructura o gradient de concentració. Aquesta polaritat es pot atribuir a factors ambientals, propietats moleculars o influència dels teixits circumdants (úter als mamífers). L’organització inicial de l’ovocèl·lula pot ser de mosaic amb els òrgans ja esbossats i preformats que tindran un desenvolupament rígid, o de regulació en que només hi ha uns factors que es diferenciaran en començar la segmentació.
Segmentació de l’ou fins arribar a una blàstula (ectoderma)
La segmentació consisteix en unes mitosis que divideixen l’òvul fecundat en uns blastòmers fins que formen una blàstula (ectoderma) amb cèl·lules més riques en DNA respecte del citoplasma. La forma de la blàstula depèn de la quantitat de vitel inicial (rodó, disc, etc.)
Gastrulació.(invaginació) de la blàstula
Es genera un segon full a l’interior, l’endoderma, ja sia per invaginació o migració de manera que queda una cavitat (tub digestiu) amb un orifici (blastòpor).
Mesoderma
Els celenterats es queden amb dos fulls mentre que en els celomats apareix una capa entre l’ectoderma i l’endoderma, el mesoderma. El blastòpor queda com a entrada de l’intestí als gastroneuralia o protòstoms [1a boca (mol.luscs, annèlids, insectes)] desenvolupant un anus secundàriament, mentre que els notoneuralia o deuteròstoms [2ona boca (vertebrats)] desenvolupen una segona boca i el blastòpor queda com a anus. Del mesoderma en sortiran les cavitats celomàtiques (esquelet, muscles, circulació).
Organogènesi a partir dels tres fulls embrionaris.
i) Ectoderma: epidermis, closques, inici i fi del tub intestinal, cèl·lules sensorials (ulls, nervis). [exterior]
ii) Mesoderma: teixit conjuntiu i de sosteniment, musculatura, vasos sanguinis, ronyons. [sosteniment i auxiliar]
iii) Endoderma: intestí, notocorda, pulmó, brànquies, glàndules [dins]. Eriçó (polaritat animal(ecto) i vegetativa (endo).
Neurula, notocorda i nervi
En els primer cordats com l’amfíox, el contacte entre endoderma i ectoderma provoca l’esbós de notocorda i nervi respectivament formant-se una neurula. En els amfibis s’ha pogut comprovar que els blastòmers (primeres cèl·lules dividides) ja tenen una predisposició (autodiferenciació) a convertir-se en uns òrgans en contra de la hipòtesi d’un zigot totalment uniforme (experiments per cultius aïllats i transplantament).
Ous
Aus i rèptils (A.207) [ou amb aliment, gran quantitat de vitel, els mamífers no en necessitaran tant perquè amb l’úter tindran un mecanisme mitjançant el qual la mare els traspassarà aliment]. Als mamífers l’ou es fixa a la cavitat uterina i s’estableixen unes relacions entre els dos teixits formant-se la placenta.

Factors interns de creixement

El creixement de les plantes està regulat per factors interns com la polaritat (branques dalt i arrels a baix) determinació i correlació (influència d’unes cèl·lules sobre les veïnes forçant-les a un tipus determinat).[animals? per arribar a la forma tancada?]

Factors externs de creixement
[Ja tenim l’individu reproduït i creixent. Abans de considerar els processos que fa com són el metabolisme, els sentits i el moviment, cal considerar el sistema organisme-entorn: l’ecologia].

Plantes
Com a forma oberta la planta depèn molt dels factors ambientals com terra, aigua, sals nutritives, CO₂, O₂, gravetat, temperatura i principalment la llum (A.219). Així, les branques enterrades donaran arrels o tubercles, mentre que les fulles i tiges s’orienten a la llum, etc. La dependència de les plantes respecte de l’entorn és molt gran degut a que en ser autòtrofes depenen de l’oferta de substàncies inorgàniques (terra i clima) i no es poden traslladar per trobar condicions millors. L’aigua és el factor que sovint està més escàs i determina la distribució geogràfica de les plantes. Les poiquilohidres (bactèries, fongs, líquens) no en necessiten gaire i tenen vacúols petits mentre que les homeohidres (majoria de les plantes terrestres) en necessiten força per la qual cosa tenen un sistema radicular absorbent molt eficaç, una cutícula que frena la transpiració i grans vacuoles. El terra conté les sals minerals i l’aigua necessària. La intensitat de llum és proporcional a la fotosíntesi (fins que arriba a un valor estacionari). La longitud d’ona també té un paper important (la UV inhibeix el creixement de bacteris i per això hi ha sanatoris per malalts de pulmó a l’alta muntanya). Cada planta té una temperatura òptima per desenrotllar-se i un àmbit en que resisteix. Poden anar dels 0º C d’alguns bacteris als 45º de plantes del desert, havent-hi resistència entre -60º i 89º C. CO₂ també influeix havent-hi normalment una concentració baixa.
Animals. En ser una forma tancada estan menys influïts però també presenten diferenciacions davant la temperatura (color de la pells de conills i guineus), l’abundància d’aliments, etc. Els desplaçaments que fan degut a l’entorn s’anomenen efecte direccional i poden anar des d’encongir un tentacle en un pòlip, a petits desplaçaments, fins a la captura d’una presa que dista km per part d’un voltor o les migracions. Una mateixa espècie s’adapta a diferents entorns per l’efecte modificador. Així els animals són més grans en temperatures baixes (regla Bergman), amb extreminats proporcionalment més petites a temperatures baixes (r.Allen) [bola], un percentatge de pes de cor més gran, una major pigmentació en estar en un clima càlid, etc.

[L’altra gran adaptació de les espècies serà la vida col·lectiva que permeti la divisió del treball. [La comunitat animal és u antecedent de la cultura?]. Es com si l’organisme es creés el seu propi entorn.]

Nombre de cèl·lules als organismes

Medusa: 10³ a 10⁶
Mosca: 10⁵
Cargol: 10⁴ a 10⁵
Pop: 10⁶ a 10¹²
Peix vermell: 10¹³
Llargandaix: 10⁶ a 10¹²
Oreneta: 10¹³
Ratolí: 40-60 10¹⁸
Gat: 50-70 10¹⁸
Ësser humà: 30-40 10¹⁸

Molsa: 10³ a 10⁶
Falgueres: 10⁶ a 10¹²
Pins: 10¹² a 10¹⁸
Roser: 10⁶ a 10¹²

August 1, 2023August 1, 2023

Die Sünde. Franz von Stuck. 1912

Una de les diferents versions (altres a Munic i a Villa von Stuck) [ Juntament amb la Judit de Klimmt, ambdós del moviment Sezession, representa una dona segura del seu poder de seducció]

Franz von Stuck. Alte Nationalgalerie. Berlin. 1912

August 1, 2023September 24, 2023

Alte Nationalgalerie. Berlin

Caspar Friedrich. Der Mönch am Meer 1809

Carl Blechen. Bäume im Herbst. 1823

TotenInsel III. Arnold Böcklin. 1883

Franz von Stuck. Die Sünde. 1912

Galeries

August 1, 2023August 1, 2023

Carl Blechen. Bäume Im Herbst. 1823

Berlin. Alte Nationalgalerie. (2012, 2016, 2023)

Em va atraure per com té una semblança amb les pintures sumi-e xineses i japoneses.

August 1, 2023August 1, 2023

Vídeo art. Pioners

Vídeo art

Symphonie Diagonale Viking Eggeling 1923 (wk)

July 30, 2023March 2, 2024

Rotlle de viatge d’August de Saxònia. 1575

Un rotlle odòmetre que mesurà un viatge d’unes 15 milles saxones (uns 100 km). Un dibuix d’una brújola indica els canvis de direcció. S’il·lustren les poblacions i els rius.

Mathematischer Physicalischer Salon. Dresden

[ deu ser el primer log de viatge]

July 30, 2023August 3, 2023

Neustrelitz

Jardins Jardins en un mapa

Els jardins de la residència dels ducs de Mecklemburg-Strelitz van ser dissenyats pel paisatgista prussià Jean Joseph Lenné sobre un antic jardí barroc.

Un temple d’estil clàssic recorda la reina Louise de Prússia.

Mecklemburg-Strelitz

Galeria

July 30, 2023July 30, 2023

Sanssouci. Potsdam

Jardins Jardins en un mapa

Fridrich der Grosse el va encarregar a Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff el 1745 com a residència d’estiu, un lloc d’esbarjo on escapar de la pompa i cerimònia de la cort (sanssouci, sense preocupacions). .ion, rather than a seat of power.Molt més petit que Versailles, tot just 10 habitacions, en estil rococó. Els jardins són unes terrasses de vinya amb una bassa al final. Al parc hi ha un pavelló xinès.
És on el rei tocava la flauta acompanyat del fill de Bach i on li va encarregar l’ofrena musical.

Galeria

July 28, 2023July 30, 2023

Schloss Branitz

Jardins Jardins en un mapa

Amb 60 anys, Hermann, príncep de Pückler-Muskau va crear un parc a l’estil anglès on abans hi havia només una extensió de sorra. Va concebre’l fent una transició de bosc a jardí més definit des de l’exterior fins al voltant del castell, amb diversos llacs. Un tret remarcable són dues piràmides, record del viatge del príncep a l’Orient de 1834 a 1840. Una d’elles és enmig d’un llac i hi va ser enterrat.

Branitz Park

Galeria

July 27, 2023

Canaletto. Runes Kreuzkirche. 1765

Gemälde Galeria alte Meister. Dresden.

July 27, 2023July 10, 2024

Giorgione. Venus adormida. 1510

Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden.

Acabada per Tiziano. (wk)

7′ 2024.

Atribuida a Giorgione (1477-1510) de fa temps es considerava que els paisatges els havia acabat Tiziano (1490-1576) i ara potser es creu que també va fer la figura. (Els edificis de la dreta apareixen en una altra obra de Tiziano)

És el primer nu de la pintura occidental (hi ha un gravat amb una posició semblant a la Hypnerotomachia Poliphili de 1499. El naixement de Venus de Botticelli de 1480 està més cobert.). [I un dels millors, si comparem amb les resta). La Tempestat que s’exposa a la Galleria de l’Accademia de Venècia, el primer paisatge.

[La figura té una serenitat dolça. Fa pensar en la calor de l’estiu per que s’hagi pogut adormir sense tenir fred. Fa pensar també en la confiança de poder estar nua sense que haver de patir per si algú la mira o li vol fer mal. El cap recolzat al braç dret i la ma esquerra descansant relaxadament sobre la vulva.
Hi ha un contrast de tons, la seva pell blanca i el llençol blanc, emmarcats en el coixí vermell i l’herba fosca.
Hi ha cinc plans: L’herba amb flors, un segon prat amb la bardissa a l’esquerra, Un poble amb una fortalesa i dos arbres. Uns camps i boscos més lluns i, al fons, unes muntanyes i un mar o un llac.]

July 27, 2023September 24, 2023

Gemäldegalerie Alte Meister. Dresden

Antonello da Messina. Sant Sebastià. 1477

Giorgione. Venus dormint. 1510

Rafael. Madonna Sixtina. 1512

Vermeer. Noia llegint una carta amb la finestra oberta.1659

Canaletto. Runes Kreuzkirche. 1765

Galeries

July 27, 2023July 3, 2024

Antonello da Messina. Sant Sebastià. 1477

Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden

La pintura sorprèn, primer per l’audaç perspectiva, amb un punt fuga baix, a l’alçada dels genolls que fa la figura de Sant Sebastià si aparentment més alta que els edificis del paisatge urbà.
En segon lloc, sorprèn per la calma. Un home acaba de ser martiritzat, lligat a un pal, ferit amb quatre fletxes. El cos nu, no expressa cap dolor, suaument corbat, i la mirada d’ell amunt a l’esquerra, com meditant. L’escenari que l’envolta també li és indiferent, ningú fa cas al màrtir. A l’esquerra un home dormint a terra, una dona amb un nen als braços. A la dreta dos soldats. A dalt al pont, dos grups de dones que han estès una catifa. Més al fons s’endevina una ciutat ideal, edificis blancs, nets, uns arbres. Dos homes grans conversant, i més lluny, en la gran esplanada, dues parelles més.

Un paisatge urbà molt buit, grans espais i perspectives, recorda la pintura metafísica de Giorgio da Chirico.

Antonello da Messina té un Sant Jeroni notable a la National Gallery.

Sant Sebastià s’ha representat sempre com un jove delicat i serè. Un de les representacions més conegudes és la de Guido Reni. La bellesa del cos i el patiment sofert amb serenitat van fer que molts gais s’hi veiessin reflectits, entre ells, Oscar Wilde i Mishima, que es va fer retratar com a tal. Com amb d’altres obres, com per exemple l’èxtasi de Sta.Teresa, hi ha una expressió que és tant èxtasi com agonia. (Liverpool Museum, Artnet ).

July 26, 2023June 27, 2024

Rafael. Madonna Sixtina

Dresden. Gemäldegalerie Alte Meister.

Juny 2024. Estic 7 minuts observant-la a la postal. Tantes vegades que l’havia visitat, i ara hi trobo coses noves, com uns rostres d’àngels difuminats rera la cortina, la dinàmica de les mirades de les figures, la mare de Déu i el nen mirant a l’espectador, sant Sixte a ell, Sta Bàrbara als putti, i aquests amunt (diuen que potser Rafaello es va inspirar en uns nens que miraven l’aparador d’un forner), el moviment de la mare de Déu.

July 25, 2023July 25, 2023

Clayton Cubitt. Hysterical literature

Clayton Cubitt

Sèrie de vídeos de dones llegint un llibre alhora que són estimulades per un vibrador.

Sessió 4 Sessió 12

July 24, 2023September 24, 2023

PM Bach

BWV 846 El clave ben temperat. Preludi i fuga I en do.

preludi: 35 compassos ccbcc cbbad ggffe edGcc ff#abgg GGGGG GCCCC
fuga:27 compassos PDF

BWV 988 Aria de les Variacions Goldberg

3/4 16compassos + 16 compassos PDF

BWV 564. Orgue. Toccata, adagio i fuga en Do major

Tocatta: 12, 13-30 baix, 31-83. PDF

BWV008 Cantata Liebster Gott, wann werd ich sterben

(que escoltava arribant a Leipzig el desembre de 2012). 12/8 anacrusa el 14 comença el cor. Instrumental anacrusa 33. instru 51 68 compassos. PDF

Liebster Gott, wenn werd ich sterben? / Estimat Déu, quan em moriré?
Meine Zeit läuft immer hin, / els anys se me’n van escolant,
Und des alten Adams Erben, / i els hereus del vell Adam,
Unter denen ich auch bin, / d’entre els quals jo en sóc també,
Haben dies zum Vaterteil, / porten l’herència del pare,
Dass sie eine kleine Weil / puix després de curta estada,
Arm und elend sein auf Erden / pobres i mísers, al món,
Und denn selber Erde werden. / esdevindran terregada.

BWV 95 Christus, der ist mein Leben, aria tenor Ach, Schlage doch bald, selge stunde

Ach, schlage doch bald, selge Stunde, / Ah, que soni aviat, l’hora benaurada,
Den allerletzten Glockenschlag! / de la darrera campanada!
Komm, komm, ich reiche dir die Hände, / Vine, vine, que t’allargo les mans,
Komm, mache meiner Not ein Ende, / vine, i posa fi a tots els meus mals,
Du längst erseufzter Sterbenstag! / hora de la mort, tant de temps esperada!

102 compassos PDF [Un anhel de trobar la pau en la mort que suggereix la Toteninsel d’arnold Böcklin]

Bach Palau de la memòria

July 23, 2023January 24, 2025

Protected: Any 2024

July 20, 2023

Els tres micos savis

Religió Budisme

[foto nikko]

Al temple

July 3, 2023November 12, 2023

Protected: Any 2004

June 27, 2023January 30, 2025

El palau de la memòria d’Hannibal Lecter

El mètode dels loci | Instants

A Hannibal, 1999, Thomas Harris fa una notable descripció del palau de la memòria d’Hannibal Lecter

His appointment as translator and curator of the Capponi Library is a considerable prize to him for several reasons: The spaces, the height of the palace rooms, are important to Dr Lecter after his years of cramped confinement. More important, he feels a resonance with the palace; it is the only private building he has ever seen that approaches in dimension and detail the memory palace he has maintained since youth.

p.112

[mentre viatja en avió, envoltat de gent insuportable]
As he had done in his cell so many times, Dr Lecter put his head back, closed his eyes and retired for relief into the quiet of his memory palace, a place that is quite beautiful for the most part. For this little time, the metal cylinder howling eastward against the wind contains a palace of a thousand rooms. As once we visited Dr Lecter in the Palazzo of the Capponi, so we will go with him now into the palace of his mind . . . The foyer is the Norman Chapel in Palermo, severe and beautiful and timeless, with a single reminder of mortality in the skull graven in the floor. Unless he is in a great hurry to retrieve information from the palace, Dr Lecter often pauses here as he does now, to admire the chapel. Beyond it, far and complex, light and dark, is the vast structure of Dr Lecter’s making. The memory palace was a mnemonic system well known to ancient scholars and much information was preserved in them through the Dark Ages while Vandals burned the books. Like scholars before him, Dr Lecter stores an enormous amount of information keyed to objects in his thousand rooms, but unlike the ancients, Dr Lecter has a second purpose for his palace; sometimes he lives there. He has passed years among its exquisite collections, while his body lay bound on a violent ward with screams buzzing the steel bars like hell’s own harp. Hannibal Lecter’s palace is vast, even by medieval standards. Translated to the tangible world it would rival the Topkapi Palace in Istanbul for size and complexity. We catch up to him as the swift slippers of his mind pass from the foyer into the Great Hall of the Seasons. The palace is built according to the rules discovered by Simonides of Ceos and elaborated by Cicero four hundred years later; it is airy, high-ceilinged, furnished with objects and tableaux that are vivid, striking, sometimes shocking and absurd, and often beautiful. The displays are well spaced and well lighted like those of a great museum. But the walls are not the neutral colors of museum walls. Like Giotto, Dr Lecter has frescoed the walls of his mind. He has decided to pick up Clarice Starling’s home address while he is in the palace, but he is in no hurry for it, so he stops at the foot of a great staircase where the Riace bronzes stand. These great bronze warriors attributed to Phidias, raised from the seafloor in our own time, are the centerpiece of a frescoed space that could unspool all of Homer and Sophocles. Dr Lecter could have the bronze faces speak Meleager if he wished, but today he only wants to look at them. A thousand rooms, miles of corridors, hundreds of facts attached to each object furnishing each room, a pleasant respite awaiting Dr Lecter whenever he chooses to retire there. But this we share with the doctor: In the vaults of our hearts and brains, danger waits. All the chambers are not lovely, light and high. There are holes in the floor of the mind, like those in a medieval dungeon floor-the stinking oubliettes, named for forgetting, bottle-shaped cells in solid rock with the trapdoor in the top. Nothing escapes from them quietly to ease us. A quake, some betrayal by our safeguards, and sparks of memory fire the noxious gases-things trapped for years fly free, ready to explode in pain and drive us to dangerous behavior . . . Fearfully and wonderfully made, we follow as he moves with a swift light stride along the corridor of his own making, through a scent of gardenias, the presence of great sculpture pressing on us, and the light of pictures. His way leads around to the right past a bust of Pliny and up the staircase to the Hall of Addresses, a room lined with statuary and paintings in a fixed order, spaced wide apart and well lit, as Cicero recommends. Ah . . . The third alcove from the door on the right is dominated by a painting of St Francis feeding a moth to a starling. On the floor before the painting is this tableau, life-sized in painted marble: A parade in Arlington National Cemetery led by Jesus, thirty-three, driving a ’27 Model-T Ford truck, a “tin lizzie,” with J. Edgar Hoover standing in the truck bed wearing a tutu and waving to an unseen crowd. Marching behind him is Clarice Starling carrying a .308 Enfield rifle at shoulder arms. Dr Lecter appears pleased to see Starling. Long ago he obtained Starling’s home address from the University of Virginia Alumni Association. He stores the address in this tableau, and now, for his own pleasure, he summons the numbers and the name of the street where Starling lives: 3327 Tindal Arlington, VA 22308 Dr Lecter can move down the vast halls of his memory palace with unnatural speed. With his reflexes and strength, apprehension and speed of mind, Dr Lecter is well armed against the physical world. But there are places within himself that he may not safely go, where Cicero’s rules of logic, of ordered space and light do not apply . . . He has decided to visit his collection of ancient textiles. For a letter he is writing to Mason Verger, he wants to review a text of Ovid on the subject of flavored facial oils which is attached to the weavings. He proceeds down an interesting flat-weave kilim runner toward the hall of looms and textiles.
p.203

The sight of Clarice Starling running through the falling leaves on the forest path was well established now in the memory palace of his mind.

It is a source of pleasure to him, reachable in less than a second starting from the foyer. He sees Starling run and, such is the quality of his visual memory, he can search the scene for new details, he can hear the big, healthy whitetails bounding past him up the slope, see the calluses on their elbows, a grass burr on the belly fur of the nearest. He has stored this memory in a sunny palace room as far as possible from the little wounded deer . . . p.232

His body was in the scrub room, but in fact he raced through the foyer of his memory palace, past the bust of Pliny and up the stairs to the Hall of Architecture. In a well-lit area dominated by Christopher Wren’s model of St Paul’s, the hospital blueprints were waiting on a drawing table. The Maryland-Misericordia surgical suites blueprints line for line from the Baltimore Department of Buildings. He was here. The dispensary was there. No. The drawings were wrong. Plans must have been changed after the blueprints were filed. The generators were shown on the other side in mirror-image space off the corridor to Suite A. Perhaps the labels were reversed. Had to be. He could not afford to poke around.

p.296

Clarice Starling’s memory palace is building as well. It shares some rooms with Dr Lecter’s own memory palace – he has discovered her in there several times but her own palace grows on its own. It is full of new things. She can visit her father there. Hannah is at pasture there. Jack Crawford is there, when she chooses to see him bent over his desk – after Crawford was home for a month from the hospital, the chest pains came again in the night. Instead of calling an ambulance and going through it all again, he chose simply to roll over to the solace of his late wife’s side of the bed. Starling learned of Crawford’s death during one of Dr Lecter’s regular visits to the FBI public Web site to admire his likeness among the Ten Most Wanted. The picture the Bureau is using of Dr Lecter remains a comfortable two faces behind.

p.396

In trying to understand the structure of Dr Lecter’s memory palace, I was aided by Frances A. Yates’s remarkable book The Art of Memory, as well as Jonathan D. Spence’s The Memory Palace of Matteo Ricci.

June 18, 2023

Nanzen-ji

Jardins Jardins en un mapa

Kyoto. El temple es remunta al 1291 i és la seu de la branca Nanzen-ji del Zen Rinzai. El jardí pertany a les dependència de l’abat i va ser construit cap el 1600 per Kobori Enshu.

Galeria

June 18, 2023June 18, 2023

Gingaku-ji

Jardins Jardins en un mapa

Kyoto. El jardí forma part del complex del Temple del pavelló de plata (Gingaku-ji), una construcció de la cultura Higashiyama Culture del període Muromachi period. Com altres va començar com una residència per un shogun, Ashikaga Yoshimasa i després va a passar a ser un Temple Zen, avui associat a la branca Shokoku-ji del Zen Rinzai.

El jardí s’atribueix al paisatgista Sōami. Un con de grava evoca el mont Fuji. La molsa és especialment important i se n’exposa una cinquantena de tipus diferents.

Galeria

June 18, 2023June 18, 2023

Ryogen-in

Jardins Jardins en un mapa

Kyoto. Un temple secundari del Daitoku-ji, de la branca Rinzai del budisme zen. Fundat per Kogaku Sōkō el 1509. Conté pintures del monjo Soami a qui a vegades s’ha atribuït el jardí sec. Però sembla que no té un significat religiós sinó que segueix la tradició dels paisatges xinesos de la dinastia Song (3AX02) representant un oceà i illes.

Al mateix complex del Daitoku-ji hi ha el Daisen-in.

Galeria

June 18, 2023May 3, 2024

Ryoan-ji

Jardins Jardins en un mapa

Kyoto. El temple de Ryōan-ji, “el drac en pau” pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del budisme Zen. El seu jardí kare-sansui (“dry landscape”) hauria estat construït a finals del s15 en terrenys que haurien estat propietat del clan Fujiwara. El temple va ser mausoleu d’emperadors.

El jardí evocaria la idea de del “wabi-sabi“, wabi la paret d’argila i sabi la grava. Cada dia els monjos hi passen el rasclet.

Galeria

June 18, 2023

Kongobu-ji

Jardins Jardins en un mapa

Koya-san. Jardí modern, de 1984 en el temple principal del budisme Shingon a la muntanya de Koya, fundat per Kobo Daish el 816. L’edifici principal es construí el 1593. Un jardí de roca seca (banryutei) dels més grans del Japó.

Galeria

June 18, 2023

Koko-en

Jardins Jardins en un mapa

Himeji. 1992

Galeria

June 18, 2023

Ritsurin koen

Jardins Jardins en un mapa

Takamatsu. Completat el 1745, jardins dels senyors feudals, públic el 1875. La muntanya Shiun serveix de fons.

Galeria

June 18, 2023

Koraku-en

Jardins Jardins en un mapa

Okayama. El 1687 el daimyo Ikeda Tsunamasa l’encarrega a Tsuda Nagatada. El 1884 passa a ser públilc. Està concebut com una passejada (kaiyu) que va presentant diferents perspectives i escenes a mesura que avança.

Galeria

June 18, 2023June 18, 2023

Hama-Rikyu

Jardins Jardins en un mapa

Tokyo. Villa i jardí construïdes des del 1654 per generacions de Shogun Tokugawa. Servirà per rebre dignataris estrangers. El 1945 l’emperador el cedeix a la ciutat.

Galeria

June 16, 2023November 1, 2023

Protected: Any 2005

June 16, 2023March 25, 2024

Alta muntanya

44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya

(Folch, Comprendre la Natura)

Regió boreoalpina.

Pinedes, avetoses, matollars: Vesc, Neret, Nabiu, Pi negre, avet, Falguera femella, Bàlec, Bedoll, Moixera de guilla, Reig bord, Saüc racemós.
62. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i xeròfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris teucrietosum catalaunici (1080). 63. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, calcícoles i mesòfils: Primulo columnae-Pinetum sylvestris typicum, Polygalo calcareae-Pinetum sylvestris (858 ). 64. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris typicum (985). 65. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesoxeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris galietosum rotundifoliae (99 Pirineu). 66. Boscos de pi roig (Pinus sylvestris) montans, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Hylocomio-Pinetum catalaunicae typicum i abietetosum (686 Pirineu). 67. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i xeròfil: Arctostaphylo-Pinetum uncinatae rhamnetosum alpinae (671). 68. Bosc de pi negre (Pinus uncinata) subalpí, calcícola i mesòfil, rarament amb avets (Abies alba): Pulsatillo-Pinetum uncinatae (516). 69. Boscos de pi negre (Pinus uncinata) subalpins, acidòfils i xeròfils: Veronico officinalis-Pinetum sylvestris pinetosum uncinatae, Arctostaphylo-Pinetum uncinatae typicum (1909). 70. Boscos de pi negre (Pinus uncinata), subalpins, acidòfils i mesòfils, rarament amb avets (Abies alba): Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae typicum, abietetosum albae, seslerietosum (1943). 71. Bosquina subalpina de bedolls: Thelypteridi limbospermae-Betuletum pubescentis (48)
72. Matollars acidòfils alpins: Rhododendro-Vaccinion, Loiseleurio-Vaccinion, Juniperion nanae (175).

Caducifolis: 43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: (199 Vall d’Aran). 45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: (62 Vall d’Aran)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).

Col·lecció

Prats rasos i els feners: Ussona, Festuca supina, Gesp, Pèl caní, Còlquic ver, Tora blava, Genciana groga, genciana blava, Veladre, Ragalèssia de muntanya. 75. Pastures calcícoles de l’estatge alpí. 76. Pastures i petites landes acidòfiles de l’estatge alpí. 77. Vegetació de les molleres i els aiguamolls de l’alta muntanya.

Col·lecció

Mulleres, rierols, roquissars: Càrex, Orquídia, Cotonera, Dròsera, Viola d’aigua, saxífraga d’aigua, Cardàmine d’aigua, Calta, Matafoc, Gregòria, Falzia prima, Crepis nan, Carraspic espatulat, Ranuncle glacial, Drìade, Linària alpina.
87. Vegetació de roques i tarteres calcàries d’alta muntanya. 89. Vegetació de roques i tarteres silícies d’alta muntanya

52. Verneda muntanyenca: Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae (395 rius Pirineu) [cerdanya]
79. Vegetació d’estanys d’alta muntanya: Littorellion, Potamion pectinati, Magnocaricion elatae (253)

Col·lecció

June 16, 2023March 25, 2024

La muntanya mitjana plujosa

44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya

(Folch, Comprendre la Natura)

Eurosiberià sec, Eurosiberià humit

Fagedes i rouredes humides: Faig, sanguinyol, Buixol, Rèvola, Roure de fulla gran, roure pènol, Lligabosc atlàntic, Avellaner, Tell, Noguera, El·lèbor verd, freixe. 38. Roureda de roure de fulla gran (611 Osona), 39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: (1132 Cadí), 40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba) (173 Prepirineu), 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: (506 Montseny), 42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea). 44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: (40 Prepirineu). 49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: (471 Vall Aran i Cadí).

Col·lecció

Pinedes i rouredes seques: Roure martinenc, Roure de fulla petita, Pinassa, Roure reboll, Pi roig, Teix, Comer, Grèvol, Auró negre, Fredolic, Carlet, Llenega, Gírgola, peu de rata, farinera borda, maduixera, arç blanc, Herba fetgera, Aranyoner, Marxívol, Roser, Violeta, Lleteresa de bosc, Epilobi, Didalera, Boixerola, Gerdera, Castanyer, molses. 27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea) capafonts + staColoma Queralt]
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)(695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)126 Montsec). 33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (9070. Prepirineu.). 34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): (2396 Cadí Montseny). 35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens): (41 Albera)

Col·lecció

Matollars, joncedes, herbassars: Boix, Espígol, Didalera groga, Gòdua, Bruguerola, Estepa de muntanya, Jonça, Falguera comuna, Espunyidera, Clavell de pastor, Ginebre, Orenga, Plantatge, Lleteresa de fulla prima, Camperol, Cama-sec.

Col·lecció

Prat de dall: Milfulles, Angèlica de prat, Dactilis, Fromental, Herba esquellera, Cua de rata, trèvols de prats.

Col·lecció

Roquissars: Altimira, Asarina, orella d’ós. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 88. Vegetació de roques i tarteres silícies de l’estatge montà i de terra baixa

Col·lecció

Conreus montans: Patatera, Nap, Alfals, Blat de moro.

Col·lecció

altres

53. Pollancredes i salzedes pirinenques: Lathraeo clandestinae-Populetum nigrae (79 Montsec)

59. Salzedes: Saponario-Salicetum purpureae, Salicetum atrocinereae-daphnoidis (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí)

June 15, 2023June 15, 2023

Escultura Kei

421 Escultura

Escultures de fusta al temple Kofuku-Ji a Nara. Postals. [fusta policromada amb un realisme expressionista que precedeix Miquel Àngel en 300 anys]

Unkei: Muchaku (MonjoAsanga, fundador de l’escola Yogachara), 1212

Koben, Tentoki, dimoni que protegeix del mal, 1215

Anònim Kongo Rikishi, Guerrer protector

June 11, 2023July 5, 2026

El metro i trens imaginaris

L’imaginari | viatges en tren

A quines ciutats he anat en metro? Barcelona, Madrid, Paris, Londres, New York, Washington, Moscú, Tashkent, Beijing Tokyo, Roma, Budapest. El 2012 vaig passar un dia llegint l’Inferno de la Divina Comèdia.

[foto]

Quins trens nocturns? Barcelona-Madrid, 2000 Turquia Anakara Istanbul , 2005 Xina, 2007 Índia, 2010 Transmongolià, 2014 Tailàndia Bangkok a Chiang Mai, 2022 Uzbekistan: Tashkent- Khiva.

Puc imaginar trajectes de metro amb parades secretes i recorreguts secrets. A moltes ciutats hi ha estacions de metro fantasma, Barcelona, Paris, Estocolm.
En la ficció hi ha hagut metros fantàstics, com un vagó on uns vampirs feien una festa [night watch de Timur Bekmanbetov ? Una peli espanyola d’un tren solitari que acabava en una estació a les afores?]. Trens com Snowpiercer, en film i sèrie, amb agricultura, bestiar, vagons de luxe. Escenes a Some like it Hot amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon. North by Northwest amb Gary Grant i Eva Marie Saint. Murder in the Orient Express 1985. New Yorker: The Enduring Romance of the night train. L’anunci chihuahua de Cocacola de 2003.

Imagino vagons amb s’hi viuen activitats inusuals, trajectes que em duen a estacions desconegudes, temps diferents, arribar a les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino. Puc imaginar xarxes de metro de diferents ciutats connectades, i enllaços a trajectes en tren nocturn. I del tren nocturn puc passar al món dels despertars inesperats.

Vaig triar el metro per llegir l’inferno de la Divina Comèdia. Imaginava un metro que recorre els 9 cercles de l’infern, o unes línies que són biblioteca.

m1. S’atura enmig d’un túnel fosc i sense voler premo el botó per que s’obri la porta. Davant meu s’obre una altra porta en una estació desconeguda. Sembla Fontana però quan pujo les escales no som al 2023 sinó a la Gràcia de 1974. Fa calor, Franco encara és viu.

m2. El metro s’atura a una estació diferent, al costat hi ha una altra andana. Arriba un convoi buit. Hi pujo. Passa mitja hora fins que s’atura a una estació. Baixo, les parets són d’argila cuita. Alguns maons estan esmaltats de color blau. Al corredor hi ha un relleu monumental d’un toro alat amb un rostre humà amb barba, com el que recordo d’un museu. Pujo les escales i surto a una tenda enmig d’un desert. La porta ha quedat tancada. Hi ha una pista que passa pel costat i, ja que no puc tornar, decideixo seguir-la. Veig petjades de camell. Camino un parell d’hores. Tinc set. Arribo a un petit oasi on puc descansar a l’ombra, però no hi ha aigua. M’hi quedo fins que passa l’hora més forta del sol. A mitja tarda segueixo caminant. Ara tinc fred i a la set s’hi ha afegit la gana. No entenc com puc estar en un desert si el trajecte que he fet en metro només ha durat mitja hora. Ja fosqueja que la pista arriba a una tenda similar a la que havia accedit. Hi ha una porta oberta amb escales que baixen. A l’horitzó, més lluny, sembla que veig unes muralles i uns llums que oscil·len. Dubto si baixar les escales a veure si arriba un metro que em retorni a la meva realitat, o si continuar i explorar què hi ha.

m3. la porta s’obre a un corredor que segueixo i arribo a una altra andana. Al cap d’una estona s’atura un vagó restaurant, s’obren les portes i un maître em pregunta si tinc reserva. Dic que no i em diu que pot buscar una taula. Entro i el tren es posa en marxa. Tots els comensals estan vestits elegantment. Travessem un primer vagó que tot està ple. Al segon hi ha una taula individual. M’assec i em porten la carta. A la taula de la costat un matrimoni gran em saluden amb una inclinació de cap. En una altra taula dues dones elegants em miren. Trio d’entrant una amanida selyodka pod shuboi, de segon carré d’agneau amb verdura i de postre una tarta tatin. Les veïnes em pregunten on vaig i he de confessar que no ho sé, que he arribat una mica per atzar. M’expliquen que estan fent un viatge cultural i parlem de museus, Dresde, Hamburg, comento que prefereixo els museus que no són immensos com el Louvre. Em diuen si penso assistir al concert que hi ha tot seguit. El vagó s’atura a una estació i baixem tots. Anem a una sala ben il·luminada on un quartet de corda. Trio XV/28 de Haydn. El quartet No2 d’Otmar Schoeck. Acabat el concert tornem a l’andana i el cap em pregunta si tinc llit reservat. Dic que no i em diu que hauré d’esperar un proper tren que em retorni a l’inici. On deuen seguir?

m4. Baixo del vagó, pujo unes escales i em trobo en un barri que sembla abandonat. Vivendes on sembla que no hi viu ningú, papers a terra, naus industrials amb pintades. Camino fins al final del carrer. Sento alguns crits, un gos que borda. Decideixo tornar però em trobo que l’estació de metro està tancada. No tinc ni idea d’on sóc. Em poso a caminar. Al cap de mitja hora arribo a una zona on sembla que hi hagi una mica de vida. Recorda la Zona Franca. Els cartells estan en un idioma que no conec. Algú em crida alguna cosa en un idioma que no reconeixo i faig veure que no l’he sentit. Segueixo caminant decidit com si sabés on vaig. Al final veig el que sembla una estació. Baixo les escales, compro un bitllet i agafo el primer metro que arriba a veure on em porta.

m5. Passo a una línia diferent de metro i baixo a la següent estació. El primer que em sorprèn és que ningú no mira el mòbil. Però tampoc es miren entre ells. La gent sembla tenir la mirada fixa al buit. Observo que fan uns moviments amb els dits a l’aire. Un d’ells cau a la via i un tren se l’endu. Al cap d’un moment ve una mena de robot aspirador com una roomba i neteja les restes. Al meu costat n’hi ha un que repeteix els moviments de la mà, frenèticament i després es frega la parpella i mira al voltant, desorientat. M’adono que tots estan vivint i desplaçant-se amb alguna mena de visualitzador de realitat augmentada. Ningú no mira el que té al voltant realment. És com quan a la meva època, a l’hora de conduir ja gairebé només miràvem al GPS i no la carretera. Miro de sortir de l’estació i és un laberint de corredors sense cap cartell. Tothom va caminant segur i decidit cap a la seva destinació gràcies a les orientacions que van rebent dels implants que deuen portar. Miro de seguir on va la majoria. Pugen a una mena de corredor que es mou com els que hi ha als aeroports. A la sortida uns guàrdies m’aturen i em demanen activi la identificació. Suposo que no detecten l’implant que deu portar posat tothom. M’escanegen. [ cada estació 20 anys en el futur a seguir] [combinar tothom dormint programat per despertar-se al cap de xx anys ]

m6. Arribem a una estació anomenada “Final”. Baixen dos homes grans, una dona gran i el revisor recorda a un home més jove que ha li toca baixar. El tren segueix circulant. Baixo a certes estacions, en algunes treballo, en altres em diverteixo. I en acabar el dia sempre tornem a passar per l’estació “Final” i baixen alguns, a vegades protestant. Fins que un dia en comprar l’abonament la màquina en retorna alguns diners i m’imprimeix un bitllet que posa “final”. Quan arribo a l’estació no em faig pregar. Hi ha un corredor gris amb pantalles planes de televisió que tenen imatges de passatgers en altres moments. En moltes m’hi veig a mi mateix, a vegades llegint, a vegades mirant altres passatgers, una noia guapa. Ens reuneixen a tots uns empleats amables i entrem a un vagó que du la data d’avui. Tenim uns seients reclinables reservats. Perdo el coneixement només que arrenca.

m7. Xarxes de metro de tot el món connectades. a quina metros he estat BCN Madrid Paris, Londres, NYC, Washington, Budapest, Roma, moscu, tashkent, pekin delhi

m8. Cruïlla de la reencarnació. Al Bardo Thodol, el llibre tibetà dels morts, s’exposen els rituals i tècniques per tal que, en el moment després de morir, quan estem en l’estat transitori abans de reencarnar-nos en déus o a l’infern, puguem evitar recomençar el cicle de patiment. Hi ha sis menes d’éssers: déus (deva), déus jelosos (asura), humans (manuṣya), animals (tiryak), esperits famolencs (preta), i éssers infernals (nāraka). Els rituals poden consistir en pregàries per orientar la consciència que surti pel millor orifici. És un moment on ens hi juguem molt i depenent de l’entrenament o rituals executats, podem anar a parar a una existència o una altra. Puc visualitzar una aquesta situació en termes de metro, sis línies diferents corresponents als sis modes d’existència, i una possible sortida a l’exterior, el Nirvana. Hi ha un distribuïdor semblant al del soterrani de plaça Catalunya, amb escales a l’exterior, i corredors que porten a diferents línies de metro. Jo tinc un bitllet de sortida determinat pel meu trajecte anterior. Hi ha unes guixetes on “mestres espirituals” poden ajudar-me a canviar el bitllet que porto per un altre millor. O bé, tal com es descriu en el capítol X (?), en el moment de la transició apareixen diferents deïtats emanant llums intenses corresponent a diferents virtuts, que potser voldrem evitar, mentre que d’altres llums ments brillants poden semblar més suportables però ens duran a una reencarnació terrible. En aquest distribuïdor apareixen deïtats i llums que són confuses, i hem de recordar els ensenyaments per sortir.

vagó festa cortines

vagó orgia

vagó teràpia

vago presoners

vagó que sembla normal i de sobte tots m’estan mirant robots, monstres, la gent va envellint 10 anys a cada estació, o rejovenint

metro divina comedia

Una xarxa de metro imaginària:

Barcelona L1 Fondo – Viena – Budapest – Istanbul -Moscu – Tashkent
- Istanbul – Delhi – Beijing – Tokio
Barcelona Besòs – Roma
Barcelona T1 – Madrid
Barcelona FGC Sant cugat – Paris – Berlin – Estocolm
- Paris – Londres – NYC – Chicago
  - NYC – Santiago de Chile – Buenos Aires

[ els trens del món, The Man in seat 61]

cellistes a un vagó de metro

Exit 8, 2025 Genki Kawamura, basat en un vídeo joc. Un home queda atrapat en un bucle als corredors del metro i n’ha de sortir retrocedint quan detecti anomalies. [Inquietant però millorable. Els corredors podrien dur a diferents èpoques, amb metros de fa 30 anys que condueixen a altres estacions].

June 10, 2023March 25, 2024

La terra baixa mediterrània

44 Geografia | Geografia de Catalunya | Mapa de vegetació de Catalunya

(Folch, Comprendre la Natura)

Mediterrani Meridional: màquies

Mediterrani septentrional: carrascars i alzinars [amb pi blanc]

[cal recordar que es tracta del paisatge potencial. La plana de Lleida, per exemple, està gairebé tota ocupada per conreu tal com es pot veure a cobertes del sòl]

Els alzinars: PG Carrascars 9-13, alzinars 14-26.

Reig (amanita cesarea). Cep o sureny (boletus pinicola). Alzina (quercus ilex), Surera (quercus suber), Carrasca (quercus rotundifolia). arboç (arbutus unedo) tardor, aladern (Rhamnus alaternus), marfull (Viburnum tinus) floració març, Englantina (rosa rubiginosa) final primavera, Esparreguera (asparagus acutifolius ) agost setembre, galzeran (ruscus aculeatus). Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), Arítjol (Smilax aspera), Vidalba (Clematis vitalba) estiu, Heura (hedera helix).

Col·lecció

Les màquies i la garriga: PG Màquies 1-8. Llentiscle, Garric, Ullastre, Càdec, Margalló, Savina, Carritx, Arçot.

Col·lecció

Pinedes, brollers i fenassars: Llora, Rossinyol, Rovelló, pebràs, Pi blanc, pi pinyer, pinastre, bruc boal, bruc d’hivern, estepa blanca, estepa borrera, Estepa negra, Esteperola, Cap d’ase, Maçanella, Farigola, Romaní, argelaga negra, argelaga vera, Barballó, Abellatge, Foixarda, Albada, Maleïda, pastanaga borda, Matapoll, corretjola, gatosa, llistó, ginesta.
[Als pànols de vegetació no hi surt perquè estan escampats en territori dels alzinars. A cobertes del sol sí es veuen]

Col·lecció

Roquissars i pedregalls: Lluqueta de roca, Te de soqueta, te de roca, Taperera, polipodi, llonja, falzia roja, dauradella, Crespinell groc, crespinell blanc, Estepa-joan, Eriçó. 84. Codolars i vegetació de llits de rambles i barrancs. 85. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge submontà i de terra baixa. 86. Vegetació de roques i tarteres calcàries de l’estatge montà. 90. Terrers margosos o gresencs amb vegetació molt dispersa (771)

Col·lecció

Plantes de ribera i aigual: àlber, pollancre, freixe de fulla petita, Esbarzer, Om, Roldor, Vern, Sarga, salze blanc, Gatell, Herba sabonera, saüc ver, Cua de cavall, Murtra, Sarriassa, Baladre, Tamariu, Aloc, Créixens bords, jonc negre, canyís, múrgula, Boga, jonc boval, Créixens vers.
[GIRONA MARESME] 50. Freixeneda de plana al·luvial inundable. (11 Maresme Tordera). 56. Albereda amb vinca (Vinca difformis) i bosquines adjacents (omeda, sargar,gatelleda): (Conques Besòs, Llobregat, Gaià, Francolí). 57. Albereda amb lliri pudent (Iris foetidissima) i boscos adjacents de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor) (Muga, Ter, Fluvià). 58. Bosc mixt de freixes (Fraxinus angustifolia) i oms (Ulmus minor): (Tordera, Ter, Fluvià).
[EBRE] 54. Albereda meridional amb Lonicera biflora i bosquines adjacents (omeda, tamarigar) (Ebre) 55. Albereda amb roja (Rubia tinctoria) (Conca del Segre). 59. Salzedes: (Algars a Terra alta, Montsant, Cadí).
PG Bosquines de Rieres 60. Baladrar (Ebre) 61. Alocar i comunitats adjacents
Vegetació d’aigua: 78. Vegetació d’aigua dolça (208 Ebre). 80. Vegetació d’aigües salabroses (48 Ebre)

Col·lecció

Plantes d’arran de mar: Borró, bufalaga, Rave marí, lleteresa marina, salat blanc, Panical marí, cascall marí, cirialera, lliri de mar, socarrell, Fonoll marí.
81. Vegetació de marjals i altres ambients salins(Ebre Urgell), 82. Vegetació de platges, 83. Vegetació de penya-segats litorals

Col·lecció

Plantes arvenses i ruderals: Cugula, Margall bord, Rosella, Ravenissa blanca, verdolaga, Nopal, Lleteresa de camp, pa-de-cucut, Malva, Blet, canya, atzavara, Borratje, Blenera, Olivarda, Caps-blanc, Calcida blanca, Fenàs de marge, ortiga, Fonoll, morella roquera, lleteresa vera, Panical.

Col·lecció

Conreus de terra baixa: Figuera, olivera, ametller, taronger, vinya, garrofer, nesprer, cirerer, prunera, perera, presseguer, pomera, blat, arròs, gira-sol, ordi, sègol, civada, mongetera, col-i-flor, pastanaga, carxofera, carbassó, tomaquera.

Col·lecció

Arbres ornamentals: Xiprer, plàtan, Ailant, mimosa, cedre, robínia, morera blanca, Eucaliptus, Troana, lledoner, castanyer d’índies, arbre de l’amor, llorer.

Col·lecció

Excepcions:

Ports: 28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): 31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum. 74. Pastures i matollars oromediterranis culminants: Erinaceo-Anthyllidetum montanae (i altres associacions de les aliances Ononidion striatae i Genistion lobellii) (188 Solsonès, Ebre)

Montseny: 41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny). 73. Matollars acidòfils culminants del Montseny: Juniperion nanae (20)

36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)

June 4, 2023September 4, 2024

Passa la vida sense treure’n profit

Diumenge 5/6. Així que avui no sortiré en caiac i em queda la sensació que em perdo coses i no trec prou profit de la vida. Ahir alguna peça de música com la Odd couple de Neal Hefti també em transmetia aquesta sensació. Com si no pogués acabar de gaudir tots els plats d’un esmorzar bufet en un hotel durant un viatge perquè no vaig posar el despertador.

Tot és efímer i no tindré una segona oportunitat d’esmorzar en aquest hotel perquè demà ja som a un altre lloc. No hi tornarà a haver un matí de diumenge de juny amb el mar tranquil. Potser durant els anys joves pensem que queden molts matins i sempre podrem repetir aquest esmorzar. Però seran esmorzars diferents, en una etapa diferent del viatge.

May 31, 2023November 4, 2023

Caducifolis

Geografia de Catalunya Vegetació

27. Roureda de roure de fulla petita (Quercus faginea): Violo willkommii-Quercetum fagineae. (8123 depressió central) [a la zona humida + capafonts + staColoma Queralt]
28. Bosc meridional de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb peònia (Paeonia microcarpa): Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii. (324. Ports)
29. Bosc calcícola de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii typicum (695 Montsec)
30. Bosc neutroacidòfil de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii): Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii hypnetosum cupressiformis 126 Montsec)
31. Bosc calcícola meridional de pi roig (Pinus sylvestris) amb Geum sylvaticum: Geo sylvatici-Pinetum sylvestris (161 Ports)
32. Roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica): Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae (31 Capafonts?)
33. Roureda calcícola de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Buxo-Quercetum pubescentis. (9070. Prepirineu.)
34. Roureda acidòfila de roure martinenc (Quercus pubescens), eventualment pineda de pi roig (Pinus sylvestris): Pteridio-Quercetum pubescentis. (2396 Cadí Montseny)
35. Roureda alberenca de roure martinenc (Quercus pubescens): Carici depauperatae-Quercetum pubescentis. (41 Albera)
36. Bosquets caducifolis de peus de cingles obacs, i teixedes: Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis ruscetosum, Saniculo europaeae-Taxetum baccatae. (34 Montserrat)
37. Roureda de roure africà (Quercus canariensis): Carici depressae-Quercetum canariensis (1219, Gavarres)
38. Roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea): Lathyro linifolii-Quercetum petraeae. (611 Osona)
39. Fagedes calcícoles mesòfiles i mesoxeròfiles, rarament avetoses: Buxo-Fagetum, Helleboro-Fagetum, Geranio nodosi-Fagetum, Primulo-Fagetum, Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum (1132 Cadí)
40. Fagedes mesohigròfiles, eventualment amb avets (Abies alba): Scillo liliohyacinthi-Fagetum typicum i prenanthetosum, Sorbo aucupariae-Fagetum sylvaticae (173 Prepirineu)
41. Fagedes acidòfiles, rarament avetoses: Luzulo niveae-Fagetum, Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae (506 Montseny)
42. Bedollar o bosc mixt mesohigròfil amb roure de fulla gran (Quercus petraea): Veronico urticifoliae-Betuletum pendulae. (506 Pirineus)
43. Avetoses neutròfiles o acidòfiles: Goodyero-Abietetum, Festuco altissimae-Abietetum albae (199 Vall d’Aran)
44. Bosc mixt mesòfil o mesoxeròfil amb tells (Tilia platyphyllos, T. cordata), d’engorjats i vessants abruptes: Hedero-Tilietum platyphylli, Poo-Tilietum platyphylli. (40 Prepirineu)
45. Bosquines i avellanoses mesohigròfiles altimontanes: Roso pendulinae-Aceretum platanoidis, Actaeo-Coryletum (62 Vall d’Aran)
46. Boscos mixtos mesohigròfils i avellanoses de les muntanyes catalanídiques septentrionals: Polysticho-Coryletum, Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris (275 Montseny i Maresme)
47. Bosc mixt mesohigròfil amb auró blanc (Acer campestre): Lilio martagon-Aceretum campestris (92 Osona)
48. Freixeneda i bosquines mesohigròfiles afins: Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris, Hepatico-Coryletum. (1296 Pirineus)
49. Roureda de roure pènol (Quercus robur) i boscos mixtos mesohigròfils afins: Isopyro-Quercetum roboris. (471 Vall Aran i Cadí).

May 31, 2023January 20, 2024

La vida que trobem al voltant

La vida | Llista d’espècies | Arbre de la vida

Ens trobem en un món ple de vida, tenim plantes a casa, gossos, gats, coloms, mosques que molesten, arbres a les voreres i als parcs. Quan sortim trobem camps de conreu, boscos a les muntanyes, peixos al mar. Nosaltres mateixos som un organisme viu, que es nodreix de pa i arròs, fruita i verdura, carn i peix que comprem als supermercats, resultat de l’agricultura i ramaderia.

Si anem d’excursió i explorem el territori trobarem diferents hàbitats, els anomenats antròpics, explotacions agrícoles, pobles i ciutats, i “salvatges”, boscos, arbustos, prats, aiguamolls, aigües dolces i el mar.
Si viatgem pel món quines noves plantes i animals trobem?

Quina ha estat la meva experiència? Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els 7 hàbitats bàsics, fred, temperat amb boscos, muntanya, rius i els llacs, els deserts, els tròpics, mars i costes, es poden caracteritzar en detall fins a uns 600 tipus segons la BD Corinne. Al món hi trobem 867 ecoregions de 15 biomes diferents. Mapa de vegetació de Catalunya.
També trobem fòssils que semblen correspondre a espècies que ja no existeixen. [museuet].

Ho recollim en museus de ciències naturals, herbaris, zoològics, jardins botànics.

Fongs. Llevat, floridures, bolets a Solius. [Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar matèria orgànica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins, fermentació]. Devònic 400 Ma Arbre de la vida

[fotosíntesi: estratègia de vida d’obtenir energia de la llum, i a partir de CO2 i aigua, construir estructures ]
[ reproducció per espores, cèl·lula que pot donar lloc a un nou organisme (generació 1), un gametòfit masculí o femení que es fusionaran en un zigot que creixerà fins a formar un nou esporofit (generació 2)]

Algues. El verdet de la bassa a la terrassa. Algues a la costa Brava o l’estany de Banyoles. [ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera. Precàmbric > 1000Ma Arbre de la vida

[les plantes colonitzen la terra]

Molses: El bosc de Solius, els rierols del Pirineu, els jardins japonesos, el tangram a la terrassa. [ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra]. P.Devònic 400Ma. Arbre de la vida

[sistema vascular]

Falgueres : que trobo als racons ombrívols i humits a les excursions i que tinc al tangram de la terrassa. Pteridòfits. Primeres plantes vasculars. Devònic 400 Ma Arbre de la vida

[ reproducció per llavors, en lloc d’una espora sense res, un embrió envoltat d’aliment i protegit per una membrana].

Coníferes: Els pins de Solius, els avets i pins negres d’alta muntanya, les coníferes en miniatura del tangram, els gingkos de la terrassa, els xiprers dels cementiris. Gimnospermes Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. Arbre de la vida.

[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]

Plantes amb flor: Angiospermes. A la terrassa, dent de lleó, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller. Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida. 40 ordres amb 462 famílies.

- Angiospermes basals, nenúfars
- Monocotiledònies (Liliòpsides), lliris,gramínies
- Dicotiledònies (Magnoliòpsida)

[els sistemes de classificació de les famílies van canviant cada pocs anys]

GUIES: Bolets. Orquídies. Plantes aromàtiques. Plantes fruiteres. Varietats de vinya i olivera. Hortalisses, fruits i tubercles.

Meduses : grans meduses blaves que veig en caiac o marrons que m’han picat a la platja, coralls a Tailàndia i al mar roig. Crec que no he vist mai esponges al natural però en venen a les drogueries per netejar-se.
[Tenen una simetria radial, com un sac obert. A partir d’aquí comencen els organismes amb simetria bilateral, organitzats com un tub, amb boca i anus. Els protòstoms formen primer la boca, no tindran esquelet, insectes, crustacis, mol·luscs i cucs. Els deutoròstoms formen primer l’anus, equinoderms i tots els vertebrats amb esquelet]

Cucs: els cucs de terra que em remouen la terra a la terrassa. No he tingut contacte amb cucs plans o nematodes.

Mol·luscs, cargols a la terrassa i al camp (aquàtic a la bassa), petxines al mar i la peixateria, pops i calamars a la peixateria i una vegada a la platja.

Crustacis, crancs, els petits que corrien a Cala Rovira, els “porquets de Sant Antoni” que fan una bola quan se senten amenaçats. Els que compro, gambes i llagostins.

Aranyes, algun escorpí que havia caçat, les fines de potes llargues que corrien als baixos de Solius, les peludes, petites que corren per Aymà.
Insectes que caçava quan era un noi i volia classificar, les formigues, mosques i mosquits que tinc a casa, les abelles, abella fustera i papallones que visiten la terrassa. (concurs fotos bbc).
Miriàpodes (cent peus).

GUIES: Invertebrats marins. Mol·luscs. Libèl·lules i espiadimonis.

Equinoderms: Estrelles i eriçons de mar, que he vist a la costa brava.

[Adquisició d’un eix de suport o notocorda, un crani per acollir el cervell i un esquelet amb columna vertebral, mandíbula] [reproducció per ous]

Peixos: els que tinc a la bassa de la terrassa, els que trobo al Bogatell i la Costa Brava, més exòtics a les aigües càlides del Mar roig i Tailàndia. Els que compro a la peixateria: verat, salmó, sardina, orada, llobarro, llenguado, rap, turbot, bacallà.

[peixos pulmonats, pas a la vida terrestre, metamorfosi dels amfibis, encara depenen d’un medi aquàtic per reproduir-se, passen a terra quan són més grans]

Amfibis: Gripaus i caps grossos que pretenia tenir a casa als dotze anys, alguna salamandra preciosa, a Solius. Més granotes i gripaus a les excursions.

[Amniotes (rèptils, aus mamífers), amb una membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua, apareixen al carbonífer. Els sinàpsids, antecessors dels mamífers, tenen un sol forat rere l’ull per acollir un múscul de la mandíbula, els diàpsids (rèptils, dinosaures, aus) en tenen dos.][ en passar a terra es desenvolupa més l’olfacte]

Rèptils: Quan era un noi, sargantanes i serps (una que vaig dur a casa), una vegada un llargandaix de 40 cm, a Aymà, dragons. A Etiòpia cocodrils, al zoo, serps i cocodrils.

Aus: les orenetes que arriben cada any a mitjans d’abril, els visitants de la terrassa (pardals, garses, coloms, gavines, merla, ànecs en formació, estornells), els corbs marins. Els ànecs i cignes en les travesses en caiac als rius. Agrons i flamencs al delta de l’Ebre. Voltors a l’Ebre. Àguiles al Caussanel. Ibis a Etiòpia. Còndors al Perú.

[Els mamífers tenen sang calenta que permet viure a entorns més freds) , especialització de dents segons si són hervíbors o carnívors, cervell més gran per processar sentits de la vista i olfacte. Els teris pareixen les cries sense estar protegides dins d’un ou [hauran de mamar un temps abans de poder alimentar-se soles]

Mamífers

Rosegadors: Un ratolí blanc que vaig comprar a la rambla de petit, rates, esquirols, marmotes a la cabana de l’esparver al Pirineu. Ratpenat a cova de la Mancha.
Lagomorfs: conills i llebres
Eulipotiflers: L’eriçó raspall que vam tenir a Castellar
Artiodactyla : vaques a la vaqueria, a pagès, porcs i ovelles, a la muntanya, cavalls i vaques. Cérvols. Isards. Cabres a Montserrat. Als viatges, camells, elefants, hipopòtams, girafes, zebres, búfals. (balena?) Dofins?
Carnivora: gats, gossos, lleons i lleopards a Tanzània, felins al zoo.
Primats: micos al zoo, jo mateix al mirall, micos a la Índia i Etiòpia [ Desenvolupen habilitat a les mans en enfilar-se als arbres, i quan tornen a terra seran capaços de fer servir eines]

GUIES.
Peixos marins. Peixos de riu. Cetacis. Amfibis i rèptils.
Ocells de Lleida. Rapinyaires. 50 ocells comuns. Ocells nedadors. Cigonyes i agrons. Mallerengues i picots. Aviram autòcton.
Mamífers. Bestiar autòcton. Gran fauna prehistòrica.

Ampliació

A partir del microscopi de Hooke i Leeuvenhoek podem començar a explorar els microorganismes. (Vídeos A journey to the microcosmos )

(il·lustració del llibre del Dr.Acorta que llegia quan era un noi)

Al s19, expedicions com les del Beagle (1831-1836) o el Challenger (1872-1876). A la segona meitat del s20 i s21, a més de seguir aprofundint a la jungla, es descobreixen moltes espècies a les profunditats del mar. (BBC)

MATERIALS:

Guies d’identificació:

Fotos viatges:

[ muntar Galeria]

Vídeos:

Charles Darwin and the Tree of Life.
Planet Earth: Desert, Illes, Muntanyes, praderies, jungles, ciutats
Prehistoric Planet.
Nyctinasty Das Blumen Wunder 1926 Max Reichmann
Umwelt Yoshiyuki Katayama 2016

Treball de Naturalista

terrassa: ocells, dragons, insectes
la bassa, cargols i microscopi
identificar les flors als pins i gingko
els temps de la terrassa: molsa, falgueres, setembre octubre: lletereses
herbari bàsic dels paisatges de Catalunya

May 29, 2023November 4, 2023

Alzinars

Geografia de Catalunya Vegetació

14. Sureda: Carici depressae-Quercetum suberis
15. Alzinar de terra baixa: Quercetum ilicis pistacietosum
16. Alzinar termòfil amb margalló (Chamaerops humilis): Quercetum ilicis chamaeropetosum humilis
17. Alzinar de terra baixa amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis quercetosum ballotae
18. Alzinars de terra baixa amb roures (Quercus cerrioides, Q. pubescens): Quercetum ilicis quercetosum cerrioidis, quercetosum pubescentis
19. Alzinar prepirinenc amb carrasca (Quercus rotundifolia): Quercetum ilicis aceretosum monspessulani
20. Alzinar muntanyenc calcícola amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum ilicis quercetosum valentinae
21. Alzinar muntanyenc calcícola amb boix (Buxus sempervirens): Quercetum ilicis viburnetosum lantanae
22. Alzinars muntanyencs calcícoles septentrionals: Asplenio-Quercetum ilicis ligustretosum i buxetosum, Buxo-Quercetum pubescentis quercetosum ilicis
23. Alzinar muntanyenc acidòfil: Asplenio-Quercetum ilicis
24. Alzinar muntanyenc acidòfil amb carrasca (Quercus rotundifolia): Asplenio-Quercetum ilicis quercetosum ballotae
25. Alzinar muntanyenc acidòfil meridional: Asplenio-Quercetum ilicis luzuletosum forsteri
26. Alzinar muntanyenc neutroacidòfil amb verònica (Veronica officinalis): Asplenio-Quercetum ilicis veronicetosum officinalis (StLlorenç del Munt)

May 29, 2023November 1, 2023

Carrascars

Geografia de Catalunya Vegetació

9. Carrascars continentals: Quercetum rotundifoliae rhamnetosum infectoriae, silenetosum nutantis
10. Carrascar amb roure de fulla petita (Quercus faginea): Quercetum rotundifoliae quercetosum fagineae
11. Carrascar muntanyenc calcícola meridional: Quercetum rotundifoliae violetosum willkommii
12. Carrascar muntanyenc calcícola: Buxo-Quercetum rotundifoliae
13. Carrascar muntanyenc acidòfil: Asplenio adianti-nigri-Quercetum rotundifoliae

May 29, 2023November 4, 2023

Màquies

Geografia de Catalunya Vegetació

1. Màquies termòfiles de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis): Querco-Lentiscetum typicum i asparaguetosum stipularis
2. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb arçot (Rhamnus lycioides): Querco-Lentiscetum rhamnetosum lycioidis
3. Màquia termòfila de llentiscle (Pistacia lentiscus) i margalló (Chamaerops humilis) amb carrasca (Quercus rotundifolia): Querco-Lentiscetum quercetosum ballotae
4. Màquia litoral de garric (Quercus coccifera) i ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o cadequer litoral: Oleo-Lentiscetum, Myrto-Juniperetum oxycedri
5. Murtar: Calicotomo-Myrtetum communis [ localitzat al riu Llostres de Vandellós a Hospitalet de l’infant ]
6. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae quercetosum cocciferae
7. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb llentiscle (Pistacia lentiscus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae pistacietosum lentisci
8. Màquia continental de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides) amb marfull (Viburnum tinus): Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae viburnetosum tini

May 28, 2023August 8, 2026

Tralfamadore

Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Trafalmadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots [com si es traslladés al llarg d’un corredor a diferents habitacions], tal com fa el protagonista Billy Pilgrim. Aquest és abduït i exposat en un zoològic. Un cop s’aprèn la nova manera d’existir, es pot viatjar en el temps com en l’espai.

[il·lustració diferents escenes ]

Slaughterhouse-five: or, The children’s crusade, a duty-dance with death (Kurt Vonnegut)

p. 26
This was when Billy first came unstuck in time. His attention began to swing grandly through the full arc of his life, passing into death, which was violet light. There wasn’t anybody else there, or any thing. There was just violet light and a hum. And then Billy swung into life again, going backwards until he was in pre-birth, which was red light and bubbling sounds. And then he swung into life again and stopped. He was a little boy taking a shower with his hairy father at the Ilium Y.M.C.A. He smelled chlorine from the swimming pool next door, heard the springboard boom.

p.51
Earthlings are the great explainers, explaining why this event is structured as it is, telling how other events may be achieved or avoided. I am a Tralfamadorian, seeing all time as you might see a stretch of Rocky Mountains. All time is all time. It does not change. It does not lend itself to warnings or explanations. It simply is. Take it moment by moment, and you will find that we are all, as I’ve said before, bugs in amber.’

p. 52
Billy couldn’t read Tralfamadorian, of course, but he could at least see how the books were laid out-in brief clumps of symbols separated by stars. Billy commented that the clumps might be telegrams. ‘Exactly,’ said the voice. ‘They are telegrams?’ ‘There are no telegrams on Tralfamadore. But you’re right: each clump of-symbols is a brief, urgent message describing a situation, a scene., We Tralfamadorians read them all at once, not one after the other. There isn’t any particular relationship between all the messages, except that the author has chosen them carefully, so that, when seen all at once, they produce an image of life that is beautiful and surprising and deep. There is no beginning, no middle, no end, no suspense, no moral, no causes, no effects. What we love in our books are the depths of many marvelous moments seen all at one time.’

p. 66
Billy was displayed there in the zoo in a simulated Earthling habitat. Most of the furnishings had been stolen from the Sears & Roebuck warehouse in Iowa City, Iowa. There was a color television set and a couch that could be converted into a bed. There were end tables with lamps and ashtrays on them by the couch.

Instants [dibuix on surtin els meus jos de 9, 14, 40, 65 i 80 anys conversant plegats]

Idees similars prèvies o relacionades

Despertars inesperats: el son com a espai per saltar d’un moment a l’altre en el temps. (2023)

El jo, invariants. Panoptikon: som éssers “amfibis” que vivim en el passat, el present i el futur. (2023)

Quin futur visitaria? (2023)

Si tot existeix sempre, vol dir que “no fem” el futur sinó que simplement recorrem una sèrie d’escenes preestablertes? I en tot cas aprenem a saltar de l’una a l’altra. (Antropologia determinista, complement). (2023)

2009. Mirant la gent, quatre edats, endevinar l’adult en el nen, el jove que havia estat en el vell.

Borges a “El Otro” de “El libro de Arena, presenta una trobada a Cambridge entre el Borges ancià i el Borges jove.

Mileda Maresova. Doble retrat 1923. Narodni Galerie Veletrzni Palac, Praga.

Jo havia concebut Bacups per restaurar la vida en un punt anterior

La idea de connectar dos identitats de moments diferents es du a terme una mica en els correus enviats al futur que vaig començar a fer amb el future.me. (La idea de connectar amb el jo futur: BBC )

May 28, 2023May 28, 2023

Els edificis del museu

Pla general

La terra

Evolució

Història

Poesia

Dansa

Meditació

May 23, 2023November 8, 2023

Mapa de vegetació de Catalunya

44 Geografia | Geografia de Catalunya

La terra baixa mediterrània La muntanya mitjana plujosa Alta muntanya

Tipus de vegetació

Boscos escleròfiles, màquies i garrigues, eventualment amb pins: Màquies (1-8) Carrascars (9-13) Alzinars (14-26)
Boscos caducifolis: Caducifolis Rouredes, fagedes, bedolls, avetoses, avellaners, freixes (27-49) Vegetació caducifolis de ribera i bosquines i matollars clars de rambles i rieres mediterrànies. freixes, verns, pollancres, àlbers, salzes, baladrar, alocar (50-61)
Coníferes boreals, boscos de muntanya Pi roig, pi negre, bedolls, matollars (62-73)
Prats oromediterranis i prats d’alta muntanya (74-77)
Vegetació d’aigües dolces i salades, embassaments (78-83, 91)
Roques i tarteres (84-90)
92. Àrees urbanes i àrees denudades artificialment (6090)

Visor geoveg

May 18, 2023December 22, 2025

Despertars inesperats

L’imaginari | El son, els somnis | el son (psicologia) | El jo, invariants | A733, el dormitori

Quan ens despertem recuperem la narració que dóna continuïtat a la nostra experiència (el jo, l’experiència de la vida narrativa). A vegades hem entrat tan profundament en un somni que la vida conscient que se’ns presenta a la sortida, ens pot semblar menys autèntica que la que estem somiant, i ens quedaríem en el somni.

M’ha passat alguna vegada de despertar-me sense saber a quina ciutat estic, potser quan estic de viatge em situo a casa, una vegada a Roma, o a casa, després d’un somni em situo en un altre llit, d’una altra etapa de la vida, a Solius, a Vilafranca 40, o en un viatge, o en un lloc imaginari. Les migdiades profundes, especialment les del matí que en el moment de despertar-nos no sé si és el matí a punt de comença el dia, o a la tarda. Fa anys dormia a casa els pares i em vaig equivocar a l’hora de posar el despertador. Em llevava potser a les tres, cansat, i pensava que m’havia fet gran. que ja no tenia la mateixa energia que abans, no em trobava a mi mateix tal com esperava trobar-me en despertar-me. Londres 2004: “llevar-nos aquí, el sol damunt les teulades -a vegades m’agrada somiar despert, abans d’obrir els ulls, pensant en despertar-me en altres ciutats, o altres llits on he dormit.”

Després d’un lapse d’incertesa, acabem reconstruint el nostre jo habitual tal com explica Proust al començament de Du Coté de Chez Swan.
“At some point Peter and Michele started debating Michele’s rather dubious theory of personhood, which entailed that people died when they fell asleep, and woke up new versions of themselves that were related to, but were not quite, the person they’d been before. Consciousness can’t take breaks, Michele argued; when you fall asleep that’s it for you./ “But what about dreams?” Peter asked. “Who is having the dreams?”/“A half consciousness,” Michele insisted. “A soul neither living nor dead. An imprint. An eidolon.” (R.Kuang, Katabasis)

Així, en la sortida de l’estat de son i somnis, hi pot haver un moment de dubte que ens permet imaginar la possibilitat d’anar a parar a un moment diferent de la nostra vida o, fins i tot, a una vida diferent. Podem pensar també en el somni Zhuang-Zi, (si era una papallona somiant que era Zhuangzi, La qüestió somni/realitat).
Podem pensar en un possible coixí màgic, sota del qual deixaríem una llibreta on hem anotat on ens voldrem despertar, i amb quina identitat. O deixar que sigui a l’atzar, una nova identitat, un marit amb una dona senzilla, un home en viatge de negocis pendent de fer una presentació. O bé, en cas que tingués dificultat per recordar qui sóc, anotar en una llibreta qui sóc i que he fet durant el dia per recuperar-ho el dia següent.
L’experiència de despertar-nos a un altre lloc i identitat la reprodueix una mica el viatge en un tren nocturn i despertar-se en una altra ciutat.

Kurt Vonnegut a Slaughterhouse-Five descriu el planeta Tralfamadore on tots els temps existeixen sempre i hom es pot moure de l’un a l’altre moment. Jo havia imaginat una mena de Panoptikon, que ens permetés situar a tots els moments de la nostra vida, amb el son com a “porta” d’un temps a un altre. Les notes de records i les fotografies són aproximacions.

Habitació Jaipur 2007

Altres despertars

L1. Em desperto i tinc a l’esquerra un armari, i la dreta tres travessers de fusta de pi. Sóc al dormitori de Vilafranca 40 i la mare em crida que m’espabili per anar al Costa i Llobera.

L2. Sóc a la furgoneta, i fa una mica de fred, em giro dins del sac i penso com estarà el bosc que tinc a fora.

L3. Sóc a un hotel de Roma, amb N, i penso què visitarem.

L4. Sóc en el tren que va de Bangkok a Chiang Mai.

L5. Sóc en un llit d’un hospital en el futur, m’estic despertant de l’anestèsia, no sé de què m’han operat.

L6. Sóc al llit de Castellar, sento la Teresa i la Maria a baix.

L7. Sóc a l’habitació de sempre però la roba té un tacte diferent, els mobles i el parquet es veuen més gastats. Em noto els cabells més llargs i la barba crescuda. Vaig al mirall i veig reflectit el rostre d’un vell de 90 anys. Com si hagués dormit 25 com en el conte de Rip Van Winkle.
O bé, em desperto i en veure la data veig que ja tinc 80 anys però no recordo res dels darrers 15; en tenia 65 quan me n’anava a dormir. A la nevera hi ha queviures diferents, i al lavabo unes pastilles que suposo que he de prendre. Em preparo l’esmorzar i vaig a mirar els àlbums de fotos i les memòries, a veure si puc saber alguna cosa de com han estat els meus darrers 15 anys.

L8. Grounhog day. Vaig a dormir sabent que demà es repetirà el dia d’avui. Sé quin temps farà, sé que hi ha una jam a la Ciutadella, qui hi anirà, i com hauria de moure’m per ballar amb qui vull. Intento sortir de casa aviat i agafo un taxi a l’aeroport per embarcar al primer avió que trobi i tenir unes hores per visitar una ciutat. L’endemà tornaré a tenir els mateixos diners.

L9. Em desperto en el passat i he de tornar a viure el mateix. Ara estic jubilat i torno a la feina un dia de 2013. Seré més competent? Més amable? O potser més assertiu?

L10. Em desperto i no sóc el Jordi Cots de quan me’n vaig anar a dormir. El llit no és el mateix i no reconec la dona que dorm al meu costat. Tampoc reconec el meu rostre al mirall del lavabo quan em vaig a afaitar. Miro de seguir el corrent. Obro un portàtil que sembla de la feina i consulto l’agenda, a veure si trobo alguna pista de què he de fer.

L11. Cada nit té lloc un sorteig de la loteria del destí, i em desperto per viure un dia en la vida dels 100.000 milions d’humans que han existit, saltant en el temps. És cansat. Ser un esclau a Roma, una dona violada a Orient, un pagès pobre a Catalunya. Molt de tant en tant tinc un dia agradable, i és que “rar i breu és el bell”.
A la sèrie “Quantum Leap” de 1989 saltava en el temps ficant-se a la pell d’una altra persona per dur a terme alguna mena de missió (trailer)

L12. Imaginem que hi ha universos paral·lels on tenen lloc altres vides possibles que hauríem pogut tenir, i quan entrem en el son, podem saltar a un altre.
Em desperto i tinc al costat una dona que no reconec. Poc a poc m’assabento de quina és la meva vida ara. És algú que vaig conèixer a la facultat de filosofia. Em vaig separar de la Pilar i em vaig casar amb ella. Tots dos som professors, vivim a Bellaterra. No hem tingut fills, estem cansats, avorrits i obsessionats de les misèries de la facultat. Ella és catedràtica i jo només professor. Però els meus articles estan més valorats per ser més originals. Avui anem a un sopar amb uns altres professors on sé que tothom competirà per ser el més enginyós. Em fa molta mandra.
Ja no existeixo. Vaig tenir un accident en una excursió que feia tot sol al Cadí, ara fa 35 anys, em vaig estimbar i vaig morir.
Un llit en una habitació plena de llibres. Ens vam retrobar amb AB. Vam tenir fills, vam tenir distanciaments, amants per separat. Tenim un pis gran, amb dues biblioteques, ens cuinem alternativament l’un per l’altre. A vegades m’acompanya al piano mentre toco amb la trompeta.
[N hem tornat però no ha funcionat]

L13. Em reconec ajagut al llit, més gran de com em recordo. Tinc les ulleres posades i la boca mig oberta, i a les mans un Kindle. Al costat, unes pastilles que ja no hauré de prendre. Deu fer uns instants que he parat de respirar. Ja no em tornaré a aixecar, després de 32.173 vegades que ho he fet. I got out of bed. Pharaoh. Jane Kenyon

L14. Em desperto a la furgoneta. Però no es tracta d’un viatge. Ja no tinc casa i visc permanentment a la furgoneta, buscant racons d’ombra a l’estiu, abrigant-me a l’hivern. He mirat de tenir els llibres i la música en format digital però m’he hagut d’acomiadar de tots els altres llibres. Tinc els diners justos per anar fent benzina i comprar provisions. Confio que no se m’espatlli ni el telèfon ni res de la furgoneta. A vegades m’estic uns quants dies al mateix lloc.

L15. Em desperto i em trobo que m’he desdoblat en dues persones però que rebo les sensacions i experiències de totes dues alhora, informacions diferents. Per exemple com quan tenim una mà en aigua freda i l’altra en aigua calenta. O visualment, com si tingués una pantalla partida. Una ment i dos cossos. Naturalment seria molt convenient per quedar de trobar-nos en algun lloc.

Llevar-se amb cos diferent. (El gregor Samsa de Kafka)

May 16, 2023March 23, 2025

La naturalesa i la vida. Contemplació

La terra i la vida 44 la vida [esborrany]

PERSONAL Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els cérvols a les excursions, els grans animals a Àfrica

Què m’ha fascinat de la naturalesa [experiències filosòfiques, massa general]? les col·leccions d’insectes, herbari, els llibres, els musuets de Castellar i Ayma, estudi inventari, museus de ciències naturals, els jardins a Castellar i Ayma. / [ quina part m’he fet meva, el meu món? ] els meus paisatges preferits, el que veig cada any: ametllers, tipuanes, orenetes, experiències

estudi

els insectes i llibres Uteha, treball origen de la vida, pprocesos irreversibles+ inventari als 90

exp. “místiques”: les caminades i excursions en solitari a Solius, després al Pirineu , gr11 saludant els rierols i els animals, el vel d’Irati

Saludant la naturalesa

la naturalesa salvatge: tempestes pluja, distància i llocs inaccessibles a la muntanya, el mar

la naturalesa amable: els jardins, disseny castellar, solius, ayma

la naturalesa ne mi, els avantpassats

El sublim

el sublim https://psyche.co/guides/how-to-think-about-the-sublime-in-the-natural-world?utm_source=pocket_shared

instant 1993 a Baiau

Nota: A l’hora de representar el sublim de la naturalesa, la pintura occidental podem tenir escenes com el caminant en la boira, on la figura humana és dominant, el monjo a la platja, on ja queda més petit- A la pintura xinesa, la petitesa dels humans respecte el paisatge és molt accentuada, tal com diu Lin Yutang a The Importance of Living (1937): Nature is itself always a sanatorium. If it can cure nothing else, it can cure man of megalomania. Man has to be “put in his place,” and he is always put in his place against nature’s background. That is why Chinese paintings always paint human figures so small in a landscape. In a Chinese landscape called “Looking at a Mountain After Snow,” it is very difficult to find the human figure supposed to be looking at the mountain after snow. After a careful search, he will be discovered perching beneath a pine tree — his squatting body about an inch high in a painting fifteen high, and done in no more than a few rapid strokes. There is another Sung painting of four scholarly figures .wandering in an autumn forest and raising their heads to look at the intertwining branches of majestic trees above them.

May 14, 2023

Literatura catalana

[ esborrany]

ESQUEMA CRONOLÒGIC LITE CATALANA

ÈPOCA

Autors i Obra representativa

sXIII

Medieval

– Ramon Llull→ Amic i amat, Llibre de les bèsties

sXIV-XV

Medieval

POESIA

– Ausiàs March “veles e vents han mon desig complir”

– Jordi de Sant Jordi (poesia amorosa)

NARRATIVA

– Joanot Martorell→ Tirant lo Blanc (cavalleresca i amorosa)

– Bernat Metge→ Lo somni (humanisme i filosofia)

[Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner]

sXVI

Renaixement

i Contrareforma

(decadència)

POESIA

– Pere Serafí→ “l’amor és que m’aturmenta”

– Joan Timoneda→ “só qui só que no só io”, Flor d’enamorats

– Valeri Fuster→ “cançó de les dones”

NARRATIVA

– Cristòfor Despuig→ Los col·loquis…

TEATRE

– Joan Ferrandis d’Heredia→ La vesita

sXVII

Barroc

(decadència)

POESIA

– Rector de Vallfogona→ “A una monja gravada de verola”

– Francesc Fontanella→ “giletes”

TEATRE

– Francesc Fontanella→ Lo desengany

sXVIII

Il·lustració

i Neoclassicisme

(decadència)

PROSA

– Lluís Galiana→ Rondalla de Rondalles

TEATRE

– Joan Ramis→ Lucrècia

sXIX

Renaixença

Romanticisme

Realisme

Naturalisme

POESIA

– Jacint Verdaguer→ Canigó, Atlàntida

NARRATIVA

– Emili Vilanova (costumisme) → Escenes barcelonines

– Narcís Oller (novel·la naturalista)→ L’escanyapobres, Pilar Prim

TEATRE

– Frederic Soler “Pitarra”–> L’esquella de la Torratxa

– Àngel Guimerà→ Mar i Cel, Terra Baixa

finals SXIX

principis sXX

Modernisme

(1892-1911)

decadentisme i simbolisme

esteticisme (art per art)

regeneracionisme

POESIA

– Joan Maragall→ “La vaca cega”, El comte arnau

– Gabriel Alomar→ Columna de foc

– Costa i Llobera→ “El pi de formentor”, Horacianes

– Joan Alcover→ “Desolació”

NARRATIVA

– Víctor Català→ Solitud, Drames rurals

– Raimon Casellas→ Els sots feréstecs, Multituds

– Prudenci Bertrana→ Josafat

– Josep Pous i Pagès→ La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

– Joaquim Ruyra→ Marines i boscatges

TEATRE

– Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, cigales i formigues

– Adrià Gual→ Misteri de dolor

– Ignasi Iglésias → El cor del poble

– Joan Puig i Ferrater→ La dama alegre, Aigües encantades

sXX

Noucentisme

(1906-1923)

art clàssic, equilibrat, formalista, cosmopolita i urbà

POESIA

– Josep Carner→ Els fruits saborosos

– Guerau de Liost→ La muntanya d’ametistes

NARRATIVA

– Eugeni d’Ors→ La ben plantada, La fi d’Isidre Nonell, Glosari (periodisme)

TEATRE

– Eugeni d’Ors

– Josep Carner

sXX

Avantguardes

(1909-1940)

Dadaisme

Cubisme

Futurisme

Surrealisme

Guerra Civil

(1936-1939)

POESIA

– J.V.Foix: “És quan dormo que hi veig clar” (Sol i de dol)

– Salvat Papasseit: “ Res no és mesquí”, “Tot l’enyor de demà”

– Palau i Fabre: “Comiat”, Poemes de l’Alquimista

– Joan Brossa: poema visual, cal·ligrama

[altres tendències NO avantguardistes:

– Carles Riba (postsimbolista)–> Elegies de Bierville

– Salvador Espriu

– B.Rosselló Porcel→ Imitació del foc

– Joan Oliver “Pere Quart) → Corrandes d’exili

– Gabriel Ferrater

– V.A.Estellés

– Miquel Martí Pol]

TEATRE
– Josep Maria de Sagarra→ Hostal de la glòria

– Adrià Gual→ Misteri de dolor

– Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, L’auca del sr Esteve

– Carles Soldevila→ Civilitzats, tanmateix!

– Ignasi Iglésias→ El cor del poble

sXX

(1940-1975)

postguerra

Dictadura de

Franco

Exili

censura

*novel·la

psicològica

POESIA

– Salvador Espriu→ Cementiri de Sinera

– Joan Brossa→ Em va fer Joan Brossa

– Miquel Martí Pol → La fàbrica

– Rosselló Porcel (mor jove)→ Imitació del foc

– Màrius Torres (mor jove)–> Cançons a mahalta

– Agustí Bartra→ Ecce homo

– Joan Oliver (Pere Quart) (humor)–> Vacances pagades, “Tirallonga de monosíl·labs”

– Joan Vinyoli→ Les hores retrobades

– Gabriel Ferrater (poesia de l’experiència)→ Da nuces pueris, Les dones i els dies

– V.A. Estellés → Coral romput

NARRATIVA

– Miquel Llor→ Laura a la ciutat dels sants

– Sebastià Juan Arbó→ Terres de l’Ebre

– Josep Pla→ Quadern gris + periodisme

– Francesc Trabal→ Vals

– Carles Soldevila→ Fanny

– *Llorenç Vilallonga→ Bearn o la sala de les nines

– *Mercè Rodoreda→ Mirall trencat, La Plaça del Diamant

– Calders→ (contes) Cròniques de la veritat oculta i (novel·la) L’ombra de l’atzavara

– Manuel de Pedrolo→ Mecanoscrit del 2n origen (ciència-ficció), Joc Brut (novel·la de detectius)

TEATRE

– Setge jutges creen La Nova Cançó (Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat).

– Josep Maria Benet i Jornet

1975- 2000

mort de Franco

mitjans de

comunicació en català

normalització editorial

TV, Ràdio i cinema

POESIA

– Maria Mercè Marçal (feminista) → Cau de llunes

– Narcís Comadira

– Marta Pessarodona

– Feliu Formosa

– Joan Margarit

– Jordi Sarsanedas

NARRATIVA

– Montserrat Roig→ L’agulla daurada

– Isabel Clara-Simó (feminista) → Dones

– Quim Monzó→ Uf, va dir ell.

– Biel Mesquida→ Self-service

– Jesús Moncada (realisme màgic) → Camí de Sirga

– Màrius Serra → Mon oncle, L’home del sac

– Sergi Pàmies→ Infecció

– Pere Calders→ Invasió subtil i altres contes

– Carme Riera→ Dins el darrer blau (novel·la històrica)

TEATRE

– Josep Maria Benet i Jornet

– Dagoll Dagom

May 13, 2023August 20, 2023

Protected: Any 2006

May 9, 2023June 7, 2026

Dins del cap

La vida humana | 411 Fenomenologia | l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa

Una exposició sobre la vida interior, el cap com a casa amb habitacions o com a territori. Quan tenim els ulls tancats i visualitzem escenes sembla que “passin coses” dins del cap, com si fos un món interior.

Homunculus

Si percebem el nostre cos com una mena d’embolcall “exterior” a nosaltres, podem caure en pensar que el jo és com un homenet dins del cos, com el conductor d’un cotxe. Això duria a una regressió infinita, el que s’anomena argument de l’homunculus.

La meva il·lustració

Fritz Khan

El món interior

Frenologia

Franz Joseph Gall (1758-1828) creia que el cervell estava format per 27 òrgans individuals que determinaven la personalitat. Observant les protuberàncies del cervell es podria avaluar el caràcter i personalitat d’un individu.

El 2012 vaig inspirar-me en els caps frenològics per anunciar la teràpia de la Laia

L’escenari de la ment

Jeff Hoke al Museum of Lost Wonder proposa un teatre de la ment on té lloc l’espectacle de l’experiència humana, amb l’orquestra dels gens i el prosceni de la cultura, i el centre de gravetat narrativa.

En un post després de considerar els tracks i coordenades dels nostres passos pel món, imaginava una Geografia emocional, un espai on llocs diferents corresponien a estats mentals i emocionals diferents.

1) Seguint el que fa el ramat. 2) dopat amb l’entreteniment. 3) la plana del tedi. 4) el pou de la depressió. 5) portant la feixuga càrrega pel pendent costerut, com Sísif. 6) fent girar la nòria de la rutina. 7) el deliciós jardí de l’amor. 8) la sala de les arts i les ciències. 9) el taller de la creativitat, construint projectes. 10) .explorant el món, els paisatges i les cultures. 11) el pati del lleure, el joc, i el descans. 12) el núvol de l’èxtasi.

Altres il·lustracions

Escher, 1956

May 7, 2023September 4, 2024

El Cansament

Emocions | Tristesa | El patiment normal | El cansament vital

[ En les llistes d’emocions no acostuma a sortir el cansament, i crec que és molt comú. La vida complicada, la feina, pujar els fills, sovint demana més energia de la que tenim. I sense tenir ni depressió, ni cansament vital, ens podem trobar en un estat de fatiga, de no tenir prou forces. Aquest excés d’exigències, en general ve imposat per la classe social, esclaus, pagesos, obrers, administratius, llocs de treball precaris de l’economia gig. I pot venir també autoimposat.

La fatiga, la sensació de no poder amb tot pot generae frustració, tristesa, ansietat]

Article NewYorker sobre el llibre de “A History of Fatigue” de Georges Vigarello

Shakespeare, Sonnet 27

Weary with toil, I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind, when body’s work’s expired.

May 4, 2023May 10, 2023

Música xinesa

Música | Història de la música

[esborrany wikipedia]

La majoria de les peces fan servir escales pentatoniques, Les notes s’anomenen: gōng 宫, shāng 商, jué 角, zhǐ 徵 and yǔ 羽.

Exemples de les escales al llarg de les 7 notes diatòniqyes

[jònica – pentatònica major
Dòrica
Frígia
Mixolídia
Aeolia – pentatònica menor

May 4, 2023May 4, 2023

Raga, música Índia

Música | Història de la música

“El raga (en sànscrit राग rāga, “color, matís”, però també “bellesa, harmonia, melodia”) a vegades també s’escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l’octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d’un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l’octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.

Malgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d’obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l’abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d’improvisació, es fonamenten en alguna d’aquestes sonoritats.

Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l’escala ascendent diferent de la descendent.”

Una octava occidental té 7 notes, 12 semitons o 24 quarts de to. Per exemple : do ”” re ”” mi ” fa ”” sol ”” la ”” si ”do. L’escala hindú és també heptatònica però es divideix en 22 terços de to, o xrutis. [ Però molta música hindú s’interpreta amb un harmònium que sembla afinat temperat, com els pianos occidentals] Conferència sobre els xrutis.

Les notes “naturals” s’anomenen shudda, les bemolls, komal, i els sostinguts tivra. 1 i 5 sempre són naturals. En primera aproximació de semitons tenim 12 notes possibles (en minúscula els bemolls):

S r R g G M m’ P d D n N S

Però excepte S i P, cada nota té dues afinacions possibles fins a un total de 22:

S r1 r2 R1 R2 g1 g2 G1 G2 M1 M2 m’1 m’2 P d1 d2 D1 D2 n1 n2 N1 N2 S

[La música en principi s’escriu en semitons però els intèrprets trien el baix o l’alt a l’hora d’interpretar, per trobar la consonància perfecta que no trobem en el temperament igual. Si la frase és ascendent, es tria el xruti inferior, i descendent, el superior.] [Hi ha centenars de raga que s’agrupen en Thaats que vindria a ser l’equivalent de les escales occidentals. Entenc que un raga és com un tema sobre el qual s’improvisa fent variacions]

Els 10 Thaat més comuns [sense precisar a nivell de xrutis]:

Thaat, raga corresponent, escala, escala occidental similar, nomenclatura carnatica, alteracions característiques (bemolls en minúscula, sostinguts ‘)

Bilaval (Bilaval) | S R G M P D N S | Ionian | 29th, Sankarabharanam | All Shuddha Svaras
Kalyan (Yaman, abans Kalyan) | S R G M’ P D N S | Lydian | 65th, (Mecha) Kalyani | Teevra M
Khamaj (Khamaj) | S R G M P D n S | Mixolydian | 28th, Harikambhoji| Komal n
Bhairav (Bhairav) | S r G M P d N S | Double Harmonic | 15th, Mayamalavagowla | Komal r, Komal d
Kafi (Kafi) | S R g M P D n S | Dorian | 22nd, Kharaharapriya Komal | n, Komal g
Asavari (Asavari) | S R g M P d n S | Aeolian | 20th, Natabhairavi | Komal n, Komal g, Komal d
Bhairavi (Bhairavi) | S r g M P d n S | Phrygian | 8th, Hanumatodi | Komal n, Komal g, Komal d, Komal r
Poorvi (Poorvi) | S r G M’ P d N S| – 51st, Kamavardhani Teevra M, Komal r, Komal d
Marva Marva S r G M’ P D N S Lydian b2 53rd, Gamanashrama Teevra M, Komal r
Todi Miyan ki Todi S r g M’ P d N S – 45th, Shubhapantuvarali Teevra M, Komal r, Komal g, Komal

May 2, 2023August 4, 2023

Maqam, el sistema musical àrab

Música | Història de la música

El terme maqam apareix per primer cop en tractats de al-Sheikh al-Safadi al sXIV. És l’estructura modal de la música del Nord d’Àfrica, Orient i Àsia central, i hi pertanyen les cultures àrab, persa, turca i també els jueus sefardís (que havien estat en contacte amb la cultura àrab a Al-andalus).

Les diferents escales estan formades per dos jins o ajnas, de manera similar als tetracords de la música antiga grega. Aquí a vegades són de tres o de 5. Els més comuns:

Ajam: una quinta perfecta, com l’escala major

Bayati: d – g, amb un quart de to a la segona

Hijaz: una quarta que es caracteritza per un to i mig entre el 2on i 3er to. També dita escala frígia dominant.

Kurd: una quarta que és com el mode frigi inicial

Nahawand: una quarta, com l’inici de l’escala menor

Saba: semblant al bayati però amb la quarta disminuida, té un caràcter d’angoixa o desig.

Sikah: tres notes començant amb un quart de to.

Rast: pentacord amb la tercera mig quart de to baixa

Les escales, maqams

can start exploring maqamat by family, or one at a time, by using the Maqam Index.

April 29, 2023April 29, 2023

Sit groc

Llista d’espècies

Sit groc, sicalis flaveola, (identificat per aquesta pàgina). El juny de 2007 va entrar al dormitori i s’hi va estar una estona.

April 29, 2023August 4, 2023

La música a l’antiguitat

Música | Història de la música

Reconstruccions a Mesopotàmia i Grècia | Els modes grecs | Plató sobre els modes

Mesopotàmia

Les cançons hurrites, tauletes en escriptura cuneiforme que descriuen afinacions d’una lira, datades cap el 1400 BCE i descobertes el 1950 a Ugarit, Síria. La h6 està pràcticament completa i s’ha transcrit.

(pàgina amb diferents versions)

Grècia

Himnes dèlfics a Apol·lo 128 BCE. Versió

Epitafi de Seikilos, 200 BCE-100 CE, Versió

Els pitagòrics afirmaven que l’important era mantenir les relacions simples de la matemàtica: 2:1 octava, 3:2 5a, 4/3 4a. Es veu que una octava està formada per una quarta i una quinta: 3×4/2×3. L’interval d’un to seria 9:8, i el d’un semitó 256/243. Així, tres intervals 9:8 9:8 256/243 formen una quarta, i tres tons i un semitó, una quinta. [notem que dos semitons no formen un to]. Es formaven diferents escales unint dos grups de 4 notes (tetracords). [c d e f + g a b c per exemple].

Els tetracords eren sempre una quarta perfecta i les dues notes del mig es podien afinar de diferents maneres, o genera. Les quatre notes s’anomenen: hypate, parhypate, lichanos, mese.

Aristoxen de Tàrent no mantenia les proporcions matemàtiques exactes dels piagòrics. Definia un to per la diferència entre una quinta perfecta i una quarta perfecta. Un to es podia dividir en semitons, terços de to o quarts de to, corresponents als genera diatònic, cromàtic i enharmònic.

[La música grega sembla determinada sobretot per la lira, amb 4 o 7 cordes, era essencialment melòdica, sense harmonia de notes simultànies]

Els modes grecs

Hi ha tres genera:

diatònic: l’interval més gran és una segona major [1 to, els altres dos poden ser 1to i 1 semitó], les diferents afinacions possibles es diuen “ombres”.
cromàtic: l’interval superior és una tercera menor [ els altres dos seran 2 semitons]
Enharmònic: una tercera major [i dos quarts de to]

Combinant tetracords tenim les escales (descendents), cada grup té un autèntic i un plagal (hipo). Indico el mese, que seria la nota central, la cinquena baixant. Els hipo s’obtenen desplaçant el tetracord superior a sota, el mese passa a ser la tònica. [assenyalo l’equivalència actual en el gènere diatònic del tetracord]

Dòric: e’ – e / a [que correspon al frigi]
Hipodòric o locri : a” – a/ d [aeoli]
Frigi: d’ – d/ g [dòric]
Hipofrigi: g’ – g / c [mixolidi]
Lidi: c’ – c / f [jònic]
Hipolidi: f’ – f/b [lidi]
mixolidi: b’ – b / e [locri]
Hipomixolidi : e’ – e [? és igual que el dòric?]

(pdf)

Els genera cròmatic i enharmònic donaven lloc a altres escales. Aquí escolten la dòrica e – e’, en diatònic, cromàtic i enharmònic.

[els modes grecs haurien estat la base dels sistemes musicals d’orient a bizanci, també del cant siríac, que avui coneixem en les interpretacions de Soeur Marie Keirouz, i el cant gregorià, així com l’ambrosià de Milà o el mossàrab. No he trobat una bona referència que expliqui l’evolució o diferències entre uns i altres. Els grecs teòrics grecs Pitagòrics, Aristoxen i Ptolomeu, traduït després per Boeci, semblen centrar-se més en la matemàtica que en la música. Plató i Aristòtil però, comenten el diferent caràcter que tenen els modes.
Els modes gregorians recullen la nomenclatura grega, quatre models autèntics dòric, frigi, lidi i mixolídi [començant a d e f g] i quatre anomenats plagals que s’obtenen desplaçant el tatracord superior, hipodòric [aeoli], hipofrigi [locri], hipolidi [jonic] i hipomixolidi [que resulta igual que el dòric?].
[A occident es limiten al genera diatònic, mentre que l’oriental en tenia més. Potser d’aquí van passar al sistema musical àrab dels maqams].

Plató al llibre III de la República

Music in Plato’s Republic

This extract is from The Republic by Plato, Book III (398-403).

Then now, my friend, I said, that part of music or literary education which relates to the story or myth may be considered to be finished; for the matter and manner have both been discussed.
I think so too, he said.
Next in order will follow melody and song.
That is obvious.
Everyone now would be able to discover what we ought to say about them, if we are to be consistent with ourselves.
I fear, said Glaucon, laughing, that the word “everyone” hardly includes me, for I cannot at the moment say what they should be, though I have a suspicion.
At any rate you are aware that a song or ode has three parts – the words, the melody and the rhythm.
Yes, he said; so as that I know.
And as for the words, there will surely be no difference between words which are and which are not set to music; both will conform to the same laws, and these have already been determined by us?
Yes.
And the melody and rhythm will be in conformity with the words?
Certainly.
We were saying, when we spoke of the subject-matter, that we had no need of lamentations and strains of sorrow?
True.
And which are the harmonies expressive of sorrow? You are musical and can tell me.
The harmonies which you mean are the mixed or tenor Lydian, and the full-toned or bass Lydian, and such-like.
These then, I said, must be banished; even to women who have a character to maintain they are of no use, and much less to men.
Certainly.
In the next place, drunkenness and softness and indolence are utterly unbecoming the character of our guardians.
Utterly unbecoming?
And which are the soft and convivial harmonies?
The Ionian, he replied, and some of the Lydian which are termed “relaxed”.
Well, and are these of any use for warlike men?
Quite the reverse, he replied; and if so the Dorian and the Phrygian are the only ones which you have left.
I answered: Of the harmonies I know nothing, but would have you leave me one which can render the note or accent which a brave man utters in warlike action and in stern resolve; and when his cause is failing, and he is going to wounds or death or is overtaken by disaster in some other form, at every such crisis he meets the blows of fortune with firm step and a determination to endure; and an opposite kind for times of peace and freedom of action, when there is no pressure of necessity, and he is seeking to persuade God by prayer, or man by instruction and admonition, or when on the other hand he is expressing his willingness to yield to the persuasion or entreaty or admonition of others. And when in this manner he has attained his end, I would have the music show him not carried away by his success, but acting moderately and wisely in all circumstances, and acquiescing in the event. These two harmonies I ask you to leave; the strain of necessity and the strain of freedom, the strain of the unfortunate and the strain of the fortunate, the strain of courage, and the strain of temperance; these, I say, leave.
And these, he replied, are the Dorian and the Phrygian harmonies of which I was just now speaking.
Then, I said, if these and these only are to be used in our songs and melodies, we shall not want multiplicity of strings or a panharmonic scale?
I suppose not.
Then we shall not maintain the artificers of lyres with three corners and complex scales, or the makers of any other many-stringed, curiously harmonized instruments?
Certainly not.
But what do you say to flute-makers and flute-players? Would you admit them into our State when you reflect that in this composite use of harmony the flute is worse than any stringed instrument; even the panharmonic music is only imitation of the flute?
Clearly not.
There remain then only the lyre and the harp for use in the city, and the shepherds in the country may have some kind of pipe.
That is surely the conclusion to be drawn from the argument.
The preferring of Apollo and his instruments to Marsyas and his instruments is not at all strange, I said.
Not at all, he replied.
Then let us now finish the purgation, I said. Next in order to harmonies, rhythms will naturally follow, and they should be subject to the same rules, for we ought not to seek out complex systems of metre, and a variety of feet, but rather to discover what rhythms are the expressions of a courageous and harmonious life; and when we have found them, we shall adapt the foot and the melody to words having a like spirit, not the words to the foot and melody. To say what these rhythms are will be your duty – you must teach me them, as you have already taught me the harmonies.
But, indeed, he replied, I cannot tell you. I know from observation that there are some three principles of rhythm out of which metrical systems are framed, just as in sounds there are four notes out of which all the harmonies are composed. But of what sort of lives they are severally the imitations I am unable to say.
Then, I said, we must take Damon into our counsels; and he will tell us what rhythms are expressive of meanness, or insolence, or fury, or other unworthiness, and are to be reserved for the expression of opposite feelings. And I think that I have an indistinct recollection of his mentioning a complex Cretic rhythm; also a dactylic or heroic, and he arranged them in some manner which I do not quite understand, making the rhythms equal in the rise and fall of the foot, long and short alternating; and unless I am mistaken, he spoke of an iambic as well as a trochaic rhythm, and assigned to them short and long quantities. Also in some cases he appeared to praise or censure the movement of the foot quite as much as the rhythm; or perhaps a combination of the two; for I am not certain what he meant. These matters, however, as I was saying, had better be referred to Damon himself, for the analysis of the subject would be difficult, you know?
Rather so, I should say.
But it does not require much analysis to see that grace or the absence of grace accompanies good or bad rhythm.
None at all.
And also that good and bad rhythm naturally assimilate to a good and bad style; and that harmony and discord in like manner follow style; for our principle is that rhythm and harmony are regulated by the words, and not the words by them.
Just so, he said, they should follow the words.
And will not the words and the character of the style depend on the temper of the soul?
Yes.
And everything else on the style?
Yes.
Then beauty of style and harmony and grace and good rhythm depend on simplicity, – I mean the true simplicity of a rightly and nobly ordered mind and character, not that other simplicity which is only a euphemism for folly?
Very true, he replied.

[Socrates expands on the role of the artist in the ideal State and argues that unsuitable artists should be prevented from practising their art.]

And therefore, I said, Glaucon, musical training is a more potent instrument than any other, because rhythm and harmony find their way into the inward places of the soul, on which they mightily fasten, imparting grace, and making the soul of him who is rightly educated graceful, or of him who is ill-educated ungraceful: and also because he who has received this true education of the inner being will most shrewdly perceive omissions or faults in art and nature, and with a true taste, while he praises and rejoices over and receives into his soul the good, and becomes noble and good, he will justify blame and hate the bad, now in the days of his youth, even before he will recognize and salute the friend with whom his education has made him long familiar.
Yes, he said, I quite agree with you in thinking that it is for such reasons that they should be trained in music……….
Even so, as I maintain, neither we nor the guardians, whom we say that we have to educate, can ever become musical until we and they know the essential forms of temperance, courage, liberality, magnanimity, and their kindred, as well as the contrary forms, in all their combinations, and can recognise then and their images wherever they are found, not slighting them either in small things or great, but believing them all to be within the sphere of one art and study.
Most assuredly.
And then nobility of soul is observed in harmonious union with beauty of form, and both are cast from the same mould, that will be the fairest of sights to him who has en eye to see it?
The fairest indeed.
And the fairest is also the loveliest?
That may be assumed.
And it is with human beings who most display such harmony that a musical man will be most in love; but he will not love any who do not possess it.
That is true, he replied, if the deficiency be in the soul; but if there be any bodily defect he will be patient of it, and may even approve it.

[A short discussion of the nature of pleasure.]

Thus much of music, and the ending is appropriate; for what should be the end of music if not the love of beauty?

The Dialogues of Plato, translated by Benjamin Jowett, Volume Four, The Republic, edited by M Hare & DA Russell, Sphere Books Ltd., 1970, Book III (398-403), pp.165-171.

April 26, 2023

U, V, W, X, Y, Z

les meves paraules

U

u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.

udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.

udolar v intr Fer udols.

ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.

ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!

~~uís~~* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.

úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.

ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.

ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.

ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.

ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.

fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.

últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.

últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.

un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.

ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.

unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.

únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.

únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.

unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.

uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.

unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.

unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.

unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.

univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.

universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.

universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.

universitat f Institució d’ensenyament superior.

untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.

untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.

uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.

urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.

urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.

urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.

urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.

urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.

urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.

urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.

urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.

urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.

us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.

ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.

usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.

usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.

usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.

utensili m Estri. Els utensilis de cuina.

útil adj Que fa servei. Uns consells útils.

utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.

utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.

utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.

V

va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.

vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.

vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.

vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.

vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.

vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.

vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.

vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.

vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.

vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.

vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.

vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.

vaguista m i f Persona que fa vaga.

vaixell m Embarcació gran.

vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.

vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?

val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.

valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.

valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.

valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.

valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!

vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.

vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.

valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.

valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?

valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.

vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.

valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.

valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.

vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.

vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.

vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.

vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.

vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.

vara f Bastó prim i flexible.

variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.

variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.

variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.

variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.

varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.

varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.

vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.

vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.

vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.

vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.

vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.

vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.

vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.

vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.

veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.

veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.

vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?

vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.

vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.

veler m Embarcació de vela.

vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.

vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.

vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.

veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.

velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.

vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.

vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”

vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”

venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.

vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.

venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.

venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?

venjança f Acció de tornar mal per mal.

venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.

vent m Moviment de l’aire.

ventada f Vent fort.

ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.

ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!

ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.

ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.

per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?

ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.

veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.

verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.

verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.

verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.

verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.

verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.

verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.

verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.

verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.

verema f Collita del raïm.

verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…

vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.

vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.

verí m Substància tòxica.

verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.

verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.

veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.

veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.

vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.

vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.

vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.

vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.

verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.

vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.

versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.

vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.

vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.

vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.

vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.

vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.

vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.

vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.

vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.

vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.

vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.

vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.

vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.

vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.

vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.

vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.

vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.

veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.

veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.

vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.

vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.

vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.

veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?

veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?

vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.

via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.

vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.

vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.

viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.

viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!

viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.

viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.

vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.

vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.

vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.

viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.

vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.

víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.

victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.

victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.

vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.

vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.

vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.

~~vidriola~~* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.

vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.

vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.

vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.

vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.

vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.

vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.

vil adj Menyspreable. Una conducta vil.

vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.

vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.

vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.

vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.

vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.

vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.

vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.

violació f Acció de violar.

violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.

violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.

violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.

violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.

violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.

violinista m i f Persona que toca el violí.

virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.

virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.

visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.

visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!

visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.

visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.

visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.

visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.

visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.

visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.

visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.

vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.

vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.

visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.

vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.

vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.

vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.

viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.

viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.

viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?

vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.

vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.

vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.

vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.

vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.

volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.

volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.

~~volantí~~* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.

volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.

volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.

voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”

voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.

voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?

volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.

voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.

voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.

voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.

volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.

voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.

voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.

voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.

voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.

voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.

volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.

vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.

vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.

vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.

vorada f Caire d’una vorera.

voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.

vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.

vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.

vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.

vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.

vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?

vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.

vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.

votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.

votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.

vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.

vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.

vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).

vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.

vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.

vulva f Part externa dels genitals femenins.

W

waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.

whisky m Beguda alcohòlica.

X

~~xafada~~* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.

xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.

xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.

xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.

xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.

xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.

xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.

xamfrà m Cantonada tallada de biaix.

xampany m Vi escumós.

xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits

xampú m Producte per rentar el cap.

xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.

xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.

xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.

xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.

xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.

xarampió m Malaltia eruptiva.

xarcuteria f Botiga on venen embotit.

xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.

xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.

xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.

xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.

xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.

xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!

xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.

xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.

xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.

xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.

xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.

xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.

xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.

xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.

xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.

xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.

xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.

xicot, xicota m i f Persona jove.

xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.

xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.

ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.

ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.

ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.

xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.

xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.

xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.

xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.

xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.

xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.

xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.

xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.

xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.

xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.

xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.

xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?

xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.

xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.

xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.

xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.

xocolatina f Dolç de xocolata.

xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.

~~xop~~* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.

xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.

xoriço m Embotit vermellós de gust picant.

~~xot~~* m 1 Cabrit. 2 Xai.

xota* f Ovella.

xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.

xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.

~~xulla~~* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.

xurreria f Botiga o parada de xurros.

xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.

xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.

xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.

Z

zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.

zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.

zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.

zing-zing m Joguina sonora per a nadons.

zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.

zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.

zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.

April 26, 2023April 26, 2023

S, T

les meves paraules

S

sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

sabateria f Botiga de sabates.

sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

sacarina f Producte per endolcir.

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

sagí* m Greix fos del porc: llard.

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

saïm* m Greix fos del porc: llard.

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

salari m Sou. “El salari de la por.”

salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

saler m Recipient de la sal.

saliva f Secreció de les glàndules salivals.

salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

salsera f Recipient per a salses.

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”

salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

sancionar v tr Posar una sanció.

sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

santuari m Edifici religiós famós.

saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

~~sarpa~~* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

~~sarpat~~* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

sastreria f Botiga i obrador de sastre.

satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.

satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

segle m Període de cent anys.

segon m La seixantena part d’un minut.

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

sella f Seient per muntar a cavall.

selló m Seient de bicicleta.

selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

semental m Animal mascle destinat a la procreació.

semestre m Període de sis mesos.

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

senador, senadora m i f Membre d’un senat.

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

sensorial adj Referent als sentits corporals.

sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

setembre m El novè mes de l’any.

setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

setmanari m Revista que es publica cada setmana.

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.

1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

signar v tr Firmar.

signatura f Firma.

signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?

significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”

similar adj Semblant. Són fets similars.

simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.

sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.

síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.

so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

socors m Auxili. Finestreta de socors.

sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”

sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

sol m Estrella del sistema solar.

sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

sola f Part que toca a terra d’un calçat.

solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

soldar v tr Unir metalls o plàstic.

soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.

sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

solucionar v tr Trobar una solució.

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

sopera f Recipient per servir la sopa.

soprano f Cantant femenina de veu aguda.

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

sospirar v intr Fer sospirs.

sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

sot m Clot.

sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

subornar v tr Comprar el favor d’algú.

subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

substància f Matèria que forma un cos.

substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

sucrera f Recipient del sucre.

sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.

suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

suïcidi m Acció de suïcidar-se.

suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

suma f Operació aritmètica.

sumar v tr Fer una suma.

suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

surar v intr Flotar.

surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

tacte m Sentit corporal.

tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

talar v tr Tallar un bosc.

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.

tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

taller m Obrador. Taller mecànic.

taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

tara f Defecte de fabricació.

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

taüt m Caixa de morts.

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

taxista m i f Persona que porta un taxi.

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.

tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

tecla f Peça d’un teclat.

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

tela f Material fet amb fils teixits.

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

teler m Màquina de teixir.

telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.

televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

tendó m Lligament dels músculs.

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

tenista m i f Esportista que juga a tenis.

tenor m Cantant masculí de veu aguda.

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

teranyina f Tela teixida per una aranya.

terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

~~tereseta~~* [gen. en pl.] f Titella.

terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

terraplè m Plataforma de terra.

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

terratrèmol m Moviment sísmic.

terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.

terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

2test m Prova utilitzada en psicologia.

testament m Document on consten els termes d’una herència.

testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

teula f Cada una de les peces d’una teulada.

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

~~teulader~~* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

tic m Mania. Està ple de tics.

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor

timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

1~~timó~~* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

tinter m Recipient per a tinta.

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

~~titot~~* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.

to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

tomba f Lloc on s’enterra un mort.

tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

topada f Acció i efecte de topar.

topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

~~torcaboques~~* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

~~torcamans~~* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

~~torcar~~* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

torpede m Projectil submarí.

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

torradora f Aparell per fer torrades.

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc

torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

2~~tos~~* m Clatell. Va caure de tos.

tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.

tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

traïció f Acció i efecte de trair.

traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.

tràmit m Gestió.

tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.

tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.

tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.

transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

~~travelar~~* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

~~trellat~~* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

~~trempar~~* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

trencanous m Estri de trencar nous.

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

~~trespol~~* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

triangular adj En forma de triangle.

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

tricicle m Vehicle de tres rodes.

trigar v règ Tardar.

trimestre m Període de tres mesos.

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

triomf m Èxit gran, victòria.

triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

tripulant m i f Membre d’una tripulació.

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

tropa f El conjunt dels soldats.

tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.

tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

~~trunyella~~* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

tubular adj Que té forma de tub.

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

turista m i f Persona que fa turisme.

turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

turment m Tortura.

turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.

April 22, 2023April 26, 2023

Q, R

les meves paraules

Q

quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.

quadra f Establa de cavalls.

quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.

quadrilàter m Polígon de quatre costats.

quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.

qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.

qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.

qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.

qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.

qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.

qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.

qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.

qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?

qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.

quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.

quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.

quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.

quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.

quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).

quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.

quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.

quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.

que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!

què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?

quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?

queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.

queixal m Dent molar. Té mal de queixal.

queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.

qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.

qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.

queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.

qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.

quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.

quietud f Situació en què tot està quiet.

quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.

quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.

químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.

química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.

quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?

quint, -a det i pron Cinquè.

quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.

quinzena f Període de quinze dies.

quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.

quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.

quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.

quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.

quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.

R

~~rabera~~* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

~~rabosa~~* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

radiador m Aparell de calefacció.

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

~~ràfec~~ m Sortint lateral d’una teulada.

ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

ramaderia f Cria de bestiar.

~~ramassada~~* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”

raqueta f Pala de tenis.

rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

reactor m Avió a reacció.

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.

rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.

recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.

recol.lectora f Màquina de recol.lectar.

recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.

recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

recta f Línia recta.

rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.

reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

~~rega~~* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

regle m Estri per traçar línies rectes.

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.

regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.

1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

rellevant adj Important. Són fets rellevants.

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

repetició f Acció i efecte de repetir.

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

repòs m Descans.

reposar v intr Descansar.

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se

republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

reputació f Fama.

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

resar v intr Dir oracions a déu.

rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

resplendor f Llum, claror molt forta.

respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

ressaltar v tr i intr Destacar.

resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

restaurant m Establiment on serveixen menjars.

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

retratar v tr Fotografiar.

retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

~~retxa~~* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions

reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”

rierol m Corrent d’aigua molt petit.

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

rifle m Fusell de repetició.

rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

rima f Concordança de sons en uns versos.

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”

riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”

roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

rogenc, -a adj De color tirant a roig.

roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

rom m Licor tret de la canya de sucre.

romà, -ana adj i m i f De Roma.

romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

roser m Arbust amb espines que fa les roses.

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

rostre m Cara.

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

rugir v intr Fer rugits.

rugit m Crit del lleó.

rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”

ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.

April 22, 2023April 26, 2023

P

les meves paraules

pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.

paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.

pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.

pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.

pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.

padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.

paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.

paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.

pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.

pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.

pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.

pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.

paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.

pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.

país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.

paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.

pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.

pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.

paladar m Part superior de l’interior de la boca.

~~palaí~~* m Peix de cos aplanat: llenguado.

palanca f Màquina simple per aixecar pesos.

palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.

palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.

palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.

paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.

palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.

pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.

paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.

pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.

pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.

palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.

palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.

~~paloma~~* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.

pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.

pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.

panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.

pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.

panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.

~~panerola~~* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.

panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.

panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.

pansa f Gra de raïm sec.

pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?

pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.

pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.

pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.

pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.

panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.

pantera f Lleopard.

panxa f Ventre.

panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.

pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.

paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.

papa m Cap de l’Església catòlica.

papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.

paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.

paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.

papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.

papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.

paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.

paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.

paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.

parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.

parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.

paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.

paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.

parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.

paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.

paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.

paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.

paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.

paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.

paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.

parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.

paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.

paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.

parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.

parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.

parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.

paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.

para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.

parat, -ada adj i m i f Aturat.

paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.

paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.

para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.

parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.

parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.

parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.

pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.

pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.

parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.

parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.

parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.

parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.

parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.

parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.

parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.

parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.

paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.

parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.

parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.

parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.

parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.

parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.

parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.

parquet m Paviment fet de fustes estretes.

pàrquing m Aparcament.

parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.

parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.

parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.

1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.

2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.

parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.

participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.

participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.

participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.

partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.

particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.

particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.

partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.

partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.

partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.

partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.

partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.

pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.

parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.

parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.

1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.

2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.

Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.

passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.

passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.

passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor

passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.

passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.

passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.

passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!

passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.

passatemps m Entreteniment.

passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell

passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.

passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.

passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.

passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.

passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.

passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.

passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.

pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.

pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.

pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.

pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.

pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.

pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.

pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.

pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.

pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.

pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.

pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.

patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.

patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.

paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.

patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.

patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.

patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.

pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.

patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.

patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.

patiment m El fet de patir.

patinador, patinadora m i f Persona que patina.

patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.

patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.

patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.

patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.

pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.

patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.

patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.

patró m Amo, especialment d’una empresa.

patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.

pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.

pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.

pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.

paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.

pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.

pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.

pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.

peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.

pecar v intr Fer pecats.

pecat m Acció contra una norma religiosa.

peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.

pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.

pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.

pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.

pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.

pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.

pedrera f Lloc d’extracció de pedra.

pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.

pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.

pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.

peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.

peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.

peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.

peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.

pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.

pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.

pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.

pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!

pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?

pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.

pelleteria f Botiga de pells.

pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.

pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.

pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.

penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.

pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.

pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.

penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.

penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.

península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.

penis m Membre sexual dels mamífers mascles.

penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.

penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.

penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.

penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.

penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.

penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.

pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.

pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.

pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.

pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?

pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.

pentàgon m Polígon de cinc costats.

pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.

pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.

~~péntol~~* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.

penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.

penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.

penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.

penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”

pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.

per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.

pera f Fruit comestible de la perera.

percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.

percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.

percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.

percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.

perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.

perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.

perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!

perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.

perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.

pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.

perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.

perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.

perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.

peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.

peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.

perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.

perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.

perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.

perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.

perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.

perforar v tr Foradar.

perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?

perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.

perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.

perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.

perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.

període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.

periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.

periodisme m Professió de periodista.

periodista m i f Professional de la informació.

periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.

perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.

perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.

perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.

perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.

permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.

permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.

permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.

pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.

pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.

però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.

perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.

perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.

perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.

perruca f Cabellera postissa.

perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.

perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.

persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.

perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.

persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.

persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.

persona f Ésser humà.

personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.

personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.

personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.

perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.

persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.

pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.

pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.

pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.

pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.

perxa* f Penja-robes.

pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.

pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.

pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.

pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!

pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.

pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.

pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.

pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.

pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.

pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.

pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.

pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.

pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.

pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.

pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.

pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.

pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.

pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.

petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.

petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.

petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.

petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.

petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.

petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.

petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.

petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.

petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.

petrolier m Vaixell que transporta petroli.

petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.

peu m Part del final d’una extremitat inferior.

~~peüngla~~ [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.

pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.

pianista m i f Persona que toca el piano.

piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.

pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.

pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.

picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.

picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.

picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.

picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.

picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.

picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.

piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.

picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.

picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.

pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.

piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.

pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.

~~pigota~~* f Verola.

pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.

1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.

2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.

pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.

piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.

pilot m i f Persona que condueix una nau.

pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.

pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.

pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.

píndola f Medicament en forma de pastilla.

pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.

ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.

pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.

pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.

pinta f Estri amb pues per pentinar-se.

pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.

pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.

pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.

pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.

pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.

pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.

pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.

pinyó m Llavor del pi.

pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.

pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.

pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.

~~pipella~~* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.

pipí [fam.] m Orina.

piragua f Embarcació lleugera de rems.

piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.

pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.

piruleta f Caramel amb un pal petit.

pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.

pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.

piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.

pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.

pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.

pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.

pistola f Arma de foc curta.

pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.

pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.

pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.

pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.

pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.

pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.

piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.

piular v intr Fer el seu crit els pollets.

piu-piu m El crit que fan els pollets.

pixar v intr Orinar.

pixats m pl Orins.

pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.

pizzeria f Restaurant on fan pizzes.

pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.

placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.

plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.

plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.

plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.

plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.

plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.

planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.

planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.

planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.

planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.

plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.

planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.

plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.

plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.

planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.

plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.

planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.

planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.

plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.

plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.

plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.

plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.

plastilina f Material per modelar

plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.

plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”

plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.

plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”

plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.

platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.

platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.

platí m Metall preciós de color gris.

platja f Costa baixa, generalment amb sorra.

si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?

ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.

plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.

plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.

plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.

plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.

plom m Metall pesant de color gris blavós.

ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.

plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?

plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.

plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.

ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!

plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”

ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.

ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.

pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.

plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.

plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.

pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.

poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.

població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.

poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.

poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.

poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.

pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?

pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.

poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!

poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.

pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.

pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!

podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.

poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.

poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.

pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.

podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.

podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.

poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”

poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.

poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.

poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.

pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.

polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.

polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.

policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.

policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.

policial adj De la policia. Les forces policials

poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.

poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.

polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.

poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.

polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.

polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.

polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.

política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.

poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.

pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.

pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.

pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.

pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.

pol.lució f Contaminació.

polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.

1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.

2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.

polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.

polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.

polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.

poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.

pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.

polze m Dit gros de la mà.

pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.

poma f Fruit comestible de la pomera.

pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.

pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.

pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.

pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.

poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.

pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.

ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.

pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”

pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.

popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.

popularitat f Fama.

por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.

porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?

porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.

porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.

porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!

porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.

porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.

porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.

port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.

porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.

portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.

portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.

portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.

portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.

portal m Porta principal d’un edifici.

portamonedes m Bossa per als diners, moneder.

portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.

portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.

porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.

porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.

pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.

porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.

portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.

poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.

porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.

porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.

posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.

posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.

positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.

posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.

possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .

possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.

possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.

post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.

posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.

a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.

postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.

pòster m Cartell artístic.

posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.

posterioritat f Qualitat de posterior.

postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.

postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.

pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.

pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.

potable adj Dit de l’aigua bona per beure.

potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.

potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.

potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.

pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.

pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.

pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.

pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.

practicant m i f Ajudant sanitari.

practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.

prat m Terreny amb herba.

precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.

precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.

precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.

preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.

precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.

precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.

precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.

precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.

precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.

precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.

precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.

predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.

predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.

predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”

preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.

preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.

preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.

pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.

pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.

pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.

pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.

preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.

prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.

prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.

premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.

prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.

premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.

premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.

premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.

premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.

prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.

preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.

preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.

preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.

preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.

preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.

prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.

prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.

pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.

presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.

prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.

presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.

presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.

present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.

presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.

presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.

presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.

preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.

presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.

president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.

presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.

presó f Establiment penitenciari.

presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.

pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.

préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.

presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.

pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.

pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.

pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.

pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.

prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.

prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.

prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.

prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.

prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.

préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.

prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.

prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.

presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.

presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!

pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.

pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.

pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.

pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.

preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.

prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.

prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.

preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.

preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.

previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.

previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.

previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?

prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.

prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.

primari, -ària adj Primer. Educació primària.

primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.

primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.

primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.

primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.

primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.

primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.

príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.

principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.

principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.

principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.

prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.

privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.

privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.

privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.

privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.

probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.

probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.

problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.

procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.

procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”

procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.

procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.

procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.

processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.

processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.

proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.

procrear v tr Fer fills.

procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.

producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.

producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.

productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.

produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.

professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.

professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.

professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.

professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.

profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?

profund, -a adj Fondo. Un pou profund.

profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.

profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.

programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.

programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.

programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.

programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.

progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.

progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.

progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.

prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.

prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.

prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.

projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.

projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.

projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.

projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.

projector m Aparell per fer projeccions.

prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.

promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.

promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.

prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.

promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.

promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.

prompte* adv Aviat. Vine prompte.

pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.

pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.

pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.

pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?

prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.

propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.

propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.

proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.

propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.

propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.

propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.

propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.

proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.

proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.

proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.

proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.

propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.

proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.

propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.

propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.

prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.

prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.

prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.

protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.

protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.

protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.

protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.

proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.

protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.

protestant adj i m i f De la religió protestant.

protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.

prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.

prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.

provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.

proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.

proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.

proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.

provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.

proverbi m Refrany que conté un consell.

província f Divisió administrativa.

provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.

provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.

provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”

provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.

provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.

pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.

proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.

prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.

prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.

pruna f Fruit comestible de la prunera.

prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.

psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.

psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.

psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.

psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.

públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.

publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.

publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.

publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.

puça f Insecte saltador paràsit.

pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.

pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.

pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.

pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”

pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!

pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.

pulmonia f Inflamació dels pulmons.

puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó

punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.

punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.

puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.

puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.

puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.

punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.

punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.

punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.

punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.

punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.

puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.

punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.

punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!

pupil.la f Nineta de l’ull.

pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.

pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.

puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.

puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.

purga f Medicament per fer anar de ventre.

pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.

puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.

putxinel.li m Titella de guant.

puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.

April 21, 2023May 23, 2024

Cronologies

Evolució terra -4600 – 2.58 Ma Evolució homínids -66Ma -300ma

Paleolític -270m -14000a Neolític -10000 – 4000

Història antiga -4000 a -800 Història antiguitat clàssica -800 a 500

Història Postclàssica 500 – 1500

Història Moderna 1500 – 1800

Segle XIX 1801 – 1900

Segles XX i XXI 1900 – actualitat. Jordi Cots., amb els fets 1957 – actualitat

Zones

Tipus

Religió, Filosofia, Educació
Ciència, Medecina
Tecnologia, Exploració, Economia
Literatura, Art
Fet militar, Genocidi, Assassinat, Terrorisme
Naturalesa: Extinció, Orogènia, Desastre (i fam), Medi ambient

April 10, 2023October 9, 2024

Glück welches Glück

El sentit de la vida, Plaer

Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.

Die Sonderausstellung Glück - welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.

1. Liebe: Spiritualität – Utopie
Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?

L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.

2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?

El diner i les possessions materials.

3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?

Les sensacions i l’adrenalina de l’esport

4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?

El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]

5. Musik: Singen – Musik Hören
Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?

[uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]

6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
Wo wird diese Reise enden?

El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule. [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.

7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
Glück – welches Glück suchen wir?

La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.

A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?

GRUP I: INÈRCIA
12345 Instint de supervivència
12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
12345 Por al suïcidi
GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
12345 Ser estimat
12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
12345 Ser respectat, temut
GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
12345 La vida ordinària
12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
12345 Ús o abús de medicaments
12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
12345 Ús o abús de substàncies il·legals

HELLO HAPPINESS

DHMD 2023

1) Exposició Hello Hapiness
-letting go: com estàs avui, màquina compliments, sala de festa particular amb llums i música, èxtasi religiós, respitació holotròpica,adrenalina esport o destrossar un cotxe, playlist musical, dansa, sexe [dona llegint amb vibrador]

-Feelings: bioquímica de les emocions, riure vídeos de faññes, interactiu de somriure, schaden freude, Descartes i Darwin, cor de queixes, Tokyo Complaints choir
-Hope: [que podem canviar les coses] manifestació, tenint cura de plantes a la guerra d’Ucraïna, rampes accessibles, drets LGTBI, superar un trencament en 99 dies llibre,solidaritat en cas de catàstrofes. Inaction unit.
-Together. Celebracions,, menjar junts, abraçades després de la pandèmia, coixí abraçada, braçalets que vibren a distància. Jodel.com compartir missatges en una lcoalitat.
-Ruhe, pau. Meditació religiosa, indústria mèdica, coach i lteratura d’autoajuda- Oxford happiness test [he tret un 5]. . https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/ .Yefimkina, garage people.
-Contacte amb la naturalesa. Els horts urbans van començar a la industrialització per lluitar contra la fam.. …. passeig virtual per un bosc. Katayama Umwelt
–

April 4, 2023May 21, 2023

Protected: Any 2007

April 4, 2023April 26, 2023

M, N, O

les meves paraules

M

mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.

maça f Martell gros, de ferro o de fusta.

macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.

macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.

maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.

~~madona~~* f Masovera.

madrileny, -a adj i m i f De Madrid.

maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.

maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.

madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.

madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.

maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.

magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.

magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.

màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.

màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.

magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.

magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.

magnetòfon m Aparell per gravar sons.

magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.

magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.

magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.

magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.

mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?

maig m Cinquè mes de l’any.

mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.

mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.

maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.

major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.

majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?

majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.

majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.

mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.

malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.

malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.

malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.

malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.

malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.

malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.

fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.

maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.

maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.

maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.

maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.

maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.

malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.

malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.

malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.

maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.

maletí m Maleta petita.

malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.

malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.

malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.

malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.

malifeta f Acció dolenta.

maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.

malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.

mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.

mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.

malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.

malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.

malson m Somni angoixós.

maltractament m Acció i efecte de maltractar.

maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.

maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.

malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.

malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.

mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.

mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.

mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.

mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.

manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.

manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.

manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.

manca f Falta.

mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.

mancar v tr Faltar.

mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.

mandarina f Fruit comestible del mandariner.

mandíbula f Part inferior de la cara.

mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.

mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.

mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.

mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.

mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.

manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.

manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!

maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.

mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.

maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.

manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.

manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.

manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.

manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.

manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.

màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.

manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.

manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.

maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.

maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.

manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.

maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.

~~manisa~~* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.

manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.

manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.

mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.

mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.

manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.

mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.

manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.

mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.

manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.

manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?

manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.

manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.

maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.

mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.

maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.

maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.

maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.

maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.

màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.

maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.

maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.

maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.

mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.

marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.

marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.

marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.

març m Tercer mes de l’any.

marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.

marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.

marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.

mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?

marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.

mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.

marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.

marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.

margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.

margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.

marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.

marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.

marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.

marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.

mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.

marioneta f Titella de fil.

marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.

marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.

marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.

~~marjal~~* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.

marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.

marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.

marrec m Criatura.

marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.

martell m Eina per clavar claus.

marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.

marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?

mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.

màscara f Careta.

mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.

masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.

mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.

masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.

masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.

massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.

massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.

massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.

massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.

massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.

massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.

mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.

màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.

mat adj De to apagat. Un verd mat.

mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.

matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.

matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.

matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.

mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.

matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.

matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.

matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.

material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.

maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.

maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.

matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.

matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.

matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.

matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.

matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.

matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.

mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.

matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.

matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.

matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.

matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers

matx m Competició esportiva.

màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.

mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.

mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.

mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.

medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.

medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.

medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.

mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.

medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.

medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.

medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.

mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.

meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.

mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.

medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.

meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).

mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.

melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.

melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.

melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.

melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.

melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.

meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.

melodia f Conjunt de sons ben combinats.

membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.

membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.

memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.

memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.

mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?

mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.

menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.

menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.

menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.

menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.

menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.

menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.

menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.

menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.

menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.

mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.

ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.

menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.

mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.

mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.

mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.

mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.

mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.

mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren

mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.

menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.

menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.

menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.

menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.

menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.

menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.

meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.

meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.

meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.

mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.

mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.

merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.

mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.

merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.

merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.

merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.

meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.

meridional adj Del sud. Els països meridionals.

mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.

merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.

mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.

més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.

mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.

mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.

mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!

mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.

mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.

mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.

mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.

mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.

meta f Punt d’arribada d’una cursa.

metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.

metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.

metal.lúrgia f Indústria del metall.

metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.

mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.

metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.

metralleta f Metralladora portàtil individual.

metre m Unitat de mesura de la longitud.

metro m Ferrocarril urbà subterrani.

metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.

metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.

meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.

mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.

mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.

microbi m Organisme només visible a través del microscopi.

micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.

microorganisme m Organisme microscòpic.

microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.

microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.

mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.

midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.

mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.

migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.

migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.

migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.

migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.

mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.

miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.

milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.

milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.

militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.

militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.

mil.lenni m Període de mil anys.

mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.

mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.

millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.

millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.

millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.

mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.

mimosa f Arbust de flors grogues.

mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.

miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.

mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.

miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.

mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.

ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.

ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.

minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.

minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.

minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.

minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.

minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.

minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.

miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.

miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.

miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.

miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.

mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.

mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.

mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.

mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.

mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.

miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.

misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.

missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.

missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.

missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.

míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.

missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.

misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.

misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.

misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.

míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.

mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.

mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.

mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.

~~mitjanada~~* f Paret prima interior: envà.

mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.

mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.

mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.

mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.

mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.

mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.

moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.

moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.

moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.

mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.

mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.

mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.

moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.

modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.

model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.

modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.

moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.

modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.

modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.

modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.

modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.

modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.

modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.

modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.

mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.

mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.

moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.

mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.

molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.

moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.

molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.

molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?

molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.

molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.

moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.

molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.

1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?

2moll m Peix petit de color vermellós.

moll, -a adj Mullat.

1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.

2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.

mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.

molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.

molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.

moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.

mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.

mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.

mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!

món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.

mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.

monarca m i f Rei o reina.

monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.

moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.

moneder m Bossa o cartereta per als diners.

monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.

mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.

moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.

monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.

monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.

monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.

monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.

monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.

monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.

monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.

monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.

~~monyica~~* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.

monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.

moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.

móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.

moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.

morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.

morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.

mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.

moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.

morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.

moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.

morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.

morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.

mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.

mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.

mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.

morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.

mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.

mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.

mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.

mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.

mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.

mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.

mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.

mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.

mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.

most m Suc de raïm.

mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.

mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.

mostrador* m Aparador d’una botiga.

mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.

mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.

motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?

motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.

motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.

motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.

moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.

motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.

motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.

motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.

motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.

motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.

moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.

moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.

mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.

mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.

mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.

mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.

mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.

mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.

mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.

muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.

multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.

multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.

multiplicació f Operació artimètica.

multiplicar v tr Fer multiplicacions.

multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.

mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.

munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.

municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.

municipi m Territori dependent d’un ajuntament.

munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.

muntanya f Elevació gran del terreny.

muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.

muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.

muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.

muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.

munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.

mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.

mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.

muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.

murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.

murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.

muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.

musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.

múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.

museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.

músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.

música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.

musical adj Referent a la música. Cultura musical.

mussol m Ocell rapinyaire nocturn.

musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.

mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.

mutilació f Acció i efecte de mutilar.

mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.

mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.

mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.

N

nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.

nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.

nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.

nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.

nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.

Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.

nadala f Cançó de Nadal.

nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.

naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.

nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.

nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.

nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.

narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.

narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.

narrador, narradora m i f Persona que narra.

narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.

narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,

nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.

nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.

nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.

natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.

natja f Cada un dels tous del cul.

natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.

natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.

naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.

nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.

naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.

nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.

naval adj Referent a la marina. Batalla naval.

navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.

navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.

navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.

nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.

nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.

necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.

necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.

necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.

necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.

nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.

nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.

negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.

1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.

2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven

negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.

negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.

negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.

negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.

negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.

negrós, -osa adj Tirant a negre.

neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.

neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.

néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.

nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.

nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.

nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.

nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.

nespra f Fruit comestible del nesprer.

net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.

nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.

netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.

netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.

neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.

netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.

netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.

neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.

neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”

neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.

neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.

nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.

nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.

nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.

ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.

nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.

ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?

ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.

nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.

nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!

niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.

nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.

no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.

noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.

noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.

nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.

noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.

noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!

nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.

nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.

nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.

nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.

~~nòmer~~* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.

només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.

nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.

nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.

nora f Muller del fill.

noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.

nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.

nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.

nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.

norma f Regla. Les normes de conducta.

normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.

normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.

normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.

normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.

normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.

nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.

nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.

nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.

nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.

nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?

notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.

notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.

notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.

notarial adj Referent al notari. Document notarial.

notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.

1nou f Fruit comestible de la noguera.

2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.

nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.

nova f Notícia. Ja sabeu la nova?

novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).

novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.

novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.

novembre m Onzè mes de l’any.

novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.

novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.

nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.

nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.

nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.

nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.

nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.

nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.

numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.

numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.

número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.

nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.

nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.

nutrició f Alimentació.

nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.

nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.

núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.

nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”

O

o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.

oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.

obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.

obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.

obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.

obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.

obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.

objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.

objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.

objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.

oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.

oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.

obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.

obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.

obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”

oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.

obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.

obrador m Lloc de treball d’un artesà.

obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.

obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.

obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.

obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”

obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.

obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.

obsequi m Regal.

observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.

observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.

obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.

obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.

obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.

obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.

obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.

obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.

obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.

obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.

oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.

ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.

ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.

occident m Oest.

occidental adj D’occident. L’Europa occidental.

oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.

ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.

oci m Lleure.

ocre m Color entre el groc i el marró.

octau, -ava* det i pron Vuitè.

octubre m Desè mes de l’any.

oculista m i f Especialista dels ulls.

ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.

ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.

ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.

ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?

ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.

odi m Sentiment d’enemistat molt fort.

odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.

odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.

oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.

ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.

ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.

ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.

ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.

ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.

oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.

oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.

oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.

ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”

oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.

oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.

oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.

ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.

oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!

oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!

oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.

oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.

oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.

olfacte m Sentit corporal que capta les olors.

oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.

òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.

olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.

olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.

oliva f Fruit comestible de l’olivera.

olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.

olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.

olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.

olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.

om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.

ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.

omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.

omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.

on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?

ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.

onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.

onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.

oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.

onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.

ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.

onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.

onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.

onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.

opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.

opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.

òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.

operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.

operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.

opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?

opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.

oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.

oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.

oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.

oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.

oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.

opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.

opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.

opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.

oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.

oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.

optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.

òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.

òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.

òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.

optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.

or m Metall preciós de color groc.

oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.

orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.

oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.

orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.

oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.

òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.

ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.

ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.

ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.

ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.

ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.

ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.

orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.

oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.

orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.

òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.

orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.

organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.

organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.

organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.

orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.

orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.

orient m Est.

orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.

oriental adj D’orient.

orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.

origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.

original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.

originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.

originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.

orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.

orinar v intr Evacuar l’orina.

ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.

orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.

ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.

ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.

orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.

os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.

ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.

osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.

oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.

oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.

ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.

ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.

ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.

ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?

ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.

oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.

ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.

ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.

ovni m Objecte volador no identificat.

òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.

oxigen m Gas component de l’atmosfera.

ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.

Regulació hormonal

Els sentits

Sistema nerviós

Conducta

Introducció

Parts i funcions

Les peces de la vida

Cicle de vida

Metabolisme

Catabolisme

Respiració aeròbica

Anabolisme

Altres

Dialèctica del senyor i el serf

La consciència dissortada

Espècie i herència

Fisiologia vegetal

Fisiologia animal

Introducció

Fonts

Cosmogonia

Els 12 Olímpics

Les muses i Orfeu

Ganímdes, Tique, Nèmesi, Nereides

La rebelió dels gegants

La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora

Eos, Helios, Heleno, Èol

Asclepi, oracles, alfabet

Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimió, Pigmalió i Galatea, Sísif, alcestis

Perseu, Minotaure, Dèdal

Teseu i Ariadna

La tragèdia tebana

D’Atreu a Orestes, Tàntal

Heracles

La guerra de Troia

Jàson i els argounautes, Medea

Altres

Origen dels mites, història de la religió

Creences

Pràctiques

Els filòsofs

[Un museu de mites i religió grega?]

Geografia

Història

Filosofia

Art

Altres

El llegat grec

La meva experiència

Inicis 1973-1989

1990s:

Els 2000

2010s

S XXI

SEGLE XVII

SEGLE XVIII

Introducció

Abans de les teràpies

Teràpia

Wellness

Autoajuda

Alternatiu

Galeria de fotos

Edat mitjana

SEGLE XVI

Reproducció asexual

Reproducció sexual

Aspectes evolutius

Diferenciació i creixement

Animals

Creixement

Nombre de cèl·lules als organismes