les meves paraules

---

F

fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.

fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.

fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.

fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.

fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.

façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.

fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.

facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.

facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.

fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.

factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.

factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.

facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.

fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.

faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.

faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.

faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.

falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”

falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.

falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.

falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.

faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.

falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.

fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.

fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.

fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.

falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.

faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.

faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.

fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.

fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.

família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.

familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.

famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.

fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.

fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.

fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.

fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.

fang m Pasta que fa la terra quan és molla.

fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.

fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.

fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.

far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.

farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”

farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.

fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.

farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.

farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.

faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.

farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.

farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.

farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.

farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.

fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.

fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!

fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.

fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.

fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.

fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.

fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!

fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.

fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.

fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.

fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.

fatiga f Cansament.

fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.

fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.

fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.

faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.

fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.

fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.

favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?

favorable adj Que va a favor. Vent favorable.

fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.

fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.

feble adj Dèbil.

feblesa f Debilitat.

febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.

febrer m Segon mes de l’any.

fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.

fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.

federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.

feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.

feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.

feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.

feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.

feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.

feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.

feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.

felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.

feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.

felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.

felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.

felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.

feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.

fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.

femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.

femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.

femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.

feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.

feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.

fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.

fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.

fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?

fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.

ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.

ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç

ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.

ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.

fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.

fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.

ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.

ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.

ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.

ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.

ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.

ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.

ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.

ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.

ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.

fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.

fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.

fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.

festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.

fester* m Pila de llenya que crema: foguera.

festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.

festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.

fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.

fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.

fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .

fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.

fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.

fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.

fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.

fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.

fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.

ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!

ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.

ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.

fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.

fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.

fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.

figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.

figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.

figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.

figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.

fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.

fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.

filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.

filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”

filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.

filet m Tall de carn polit.

filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.

fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.

fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.

filmadora f Càmera de filmar.

filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.

filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.

filosofia f Ciència que estudia el pensament.

filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.

filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.

final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.

finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?

finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.

financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.

finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.

finca f Casa o terreny de propietat.

finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.

finestral m Finestra gran.

finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.

finestró m Porticó.

fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.

fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.

fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.

fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.

firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.

firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.

fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.

físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.

física f Ciència que estudia les lleis de la natura.

fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.

fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.

fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.

fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?

flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.

flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.

flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.

flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.

flassada f Manta de llit.

flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.

flautista m i f Persona que toca la flauta.

fleca f Forn de pa.

flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.

fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”

flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.

flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.

flexo m Llum de taula, de braç flexible.

floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.

flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.

flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.

florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.

floridura f Verdet.

florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.

florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.

floristeria f Botiga de flors.

flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.

flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.

flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.

fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.

fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.

fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.

foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.

foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.

focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.

fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.

fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.

fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.

foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.

foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.

foli m Full de paper de mida gran.

folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular

follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.

folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.

folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.

fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.

fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.

fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.

fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

fondària f Qualitat de fondo.

fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.

fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.

fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.

fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.

font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.

fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.

foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.

foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.

forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.

forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.

força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.

forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.

forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.

forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.

forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.

forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.

forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.

forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.

formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.

formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.

formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.

formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.

formatge m Aliment obtingut de la llet.

formatget m Tipus de formatge en porcions.

forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.

formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.

formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.

formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.

formiguer m Niu de formigues.

fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.

forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.

forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.

forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.

forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.

fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!

fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.

fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.

fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.

foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.

fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.

fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.

fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.

foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.

fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.

fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.

fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.

fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.

fotografiar v tr Fer fotos.

fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!

fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.

fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.

fracció f Part. Fracció decimal.

fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.

fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.

fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.

franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.

franc m Moneda de França i d’altres països europeus.

francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.

francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.

franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.

franja f Banda. La zebra té franges a la pell.

frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.

franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.

frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.

fraternitat f Germanor.

fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.

fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.

fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.

fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.

fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.

fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.

fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.

fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.

fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.

fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.

frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.

freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.

freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.

freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.

fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.

fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.

frigorífic m Nevera.

front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.

frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.

frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.

frontó m Lloc on es juga a pilota.

fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.

fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.

fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.

fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.

fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.

fruitera f Recipient per a la fruita.

fruiteria f Botiga de fruita.

frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.

fuel m Combustible pesant extret del petroli.

fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.

fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.

fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.

fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.

full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.

fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.

fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.

fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.

fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.

fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.

fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.

fumeral* m Xemeneia.

fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.

funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.

funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.

funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.

funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.

funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.

funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.

fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.

fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.

funeral m Ritual en honor d’un difunt.

funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.

furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.

furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.

furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.

fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.

furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.

furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.

furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.

fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.

fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.

fusta f Primera matèria extreta dels arbres.

fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.

fusteria f Obrador de fuster.

futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.

futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.

futbolista m i f Esportista que juga a futbol.

fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.

futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.

5

---

G

gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.

gai m Home homosexual.

gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.

gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.

gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.

galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.

galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.

galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.

gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.

gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.

galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.

gallina f Femella del gall.

galliner m Corral de gallines.

galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.

galta f Cada un dels costats de la cara.

galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.

gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.

gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.

gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.

gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.

gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.

ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.

ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.

ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.

ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.

ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.

ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.

garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.

garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.

garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.

gargamella f Gola.

gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.

gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.

gargotejar v intr Fer gargots.

garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.

garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.

garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.

garró m Turmell. Duia les mitges al garró.

garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.

garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.

gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.

gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.

gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.

gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.

gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.

gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.

gasosa f Beguda amb gas ensucrada.

gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.

gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.

gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.

gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.

gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.

gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.

gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.

gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.

gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.

gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.

gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.

gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.

geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.

gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.

gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.

gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.

gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.

gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.

gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.

gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.

gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.

gendre m Marit de la filla.

gener m Primer mes de l’any.

generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.

generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.

general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.

general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.

generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.

generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.

gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.

genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.

generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.

generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.

genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.

genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.

geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.

genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.

genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.

geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.

genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.

genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.

gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?

gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.

gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.

genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.

geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.

geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.

geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.

geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.

gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”

geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”

gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.

gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.

germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.

germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.

gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.

gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.

gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.

gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.

gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.

gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.

gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.

gimnàs m Local on es fa gimnàstica.

gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.

gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.

gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.

ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.

ginesta f Mata que fa unes flors grogues.

gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.

girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.

girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.

gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.

girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.

giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.

gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.

gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).

glaç m Gel.

glaçada f Gelada.

glaçar v intr Gelar.

glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.

global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.

glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.

globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.

glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.

glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.

glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.

gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.

gobelet m Recipient per tirar els daus.

goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.

gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.

gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.

golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.

golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.

1golf m Esport que es juga en camps de gespa.

2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.

golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.

goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.

goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.

gorra f Barret pla, generalment amb visera.

gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.

gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.

got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.

gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.

gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.

gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.

gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.

govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.

governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.

governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.

governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.

gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.

gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.

graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”

grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.

graduable adj Que es pot graduar.

graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.

gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.

graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.

graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.

graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.

gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.

gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.

gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.

gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.

gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

granat m Color vermell fosc.

grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.

grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.

graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.

granera* f Estri d’agranar: escombra.

granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.

granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.

granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.

grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.

grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.

grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.

grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.

gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.

grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.

gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.

gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.

gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.

gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.

gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.

gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.

grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.

grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.

gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.

gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.

gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.

gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.

gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.

grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.

greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.

greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.

greixós, -osa adj Que conté greix.

gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.

greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.

grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.

grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.

grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.

grip m o f Malaltia infecciosa.

gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.

gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.

groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.

groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.

groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.

grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.

gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.

gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.

gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.

gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.

grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.

grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.

gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.

gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.

grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.

guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!

guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.

guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.

guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.

guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.

guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.

guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat

guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.

guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!

guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.

guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.

guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.

guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.

guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.

guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.

guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.

guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.

guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.

guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.

guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.

guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.

guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.

guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.

guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.

guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.

guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.

guitarra f Instrument musical de corda.

guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.

guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.

guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.

gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!

gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.

4

---

H

hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.

habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.

hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.

habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.

habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.

habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.

hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.

habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.

habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.

habitualment adv Generalment. Habitualment és així.

haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.

ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.

hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.

hamburguesa f Bistec de carn picada.

hampa f El món de la delinqüència.

hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.

handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.

harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.

harmònica f Instrument musical de vent.

haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.

hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.

helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.

hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.

hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.

herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.

herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.

herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.

heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.

hereu, hereva m i f Persona que hereta.

hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.

heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.

heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.

hexàgon m Polígon de sis costats.

hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta´ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.

hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.

hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.

hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.

higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.

higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.

himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.

hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.

hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.

hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.

hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.

hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.

hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.

hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.

histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.

història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.

històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.

historieta f Còmic.

hivern m Estació freda de l’any.

hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.

hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.

ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.

hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?

home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.

homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.

homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.

homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.

homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.

honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.

honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.

honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.

honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.

hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.

hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.

horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.

horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.

horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.

horitzontal adj Que és paral.lel a l’horitzó. Línia horitzontal.

horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.

horrible adj Horrorós.

horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.

horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.

hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.

horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.

hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.

hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.

hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.

hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.

hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.

hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.

hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.

hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. “Hostes vindran que de casa et trauran.” 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.

hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!

hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.

hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.

hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.

humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.

humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.

humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.

humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.

humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.

humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.

humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.

humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.

humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.

humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.

huracà m Vent violent, cicló.

Les meves paraules

---

 

ebenista m i f Persona que fa mobles.

eclipsi m Desaparició durant un temps de la llum d’un astre que és tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna.

ecologia f Ciència que estudia la relació entre els éssers vius i el medi.

ecològic, -a adj Referent a l’ecologisme o a l’ecologia. Productes ecològics.

ecologisme m Moviment de defensa del medi natural.

ecologista adj i m i f Referent a l’ecologisme; persona partidària de l’ecologisme.

economia f 1 Administració dels béns. L’economia familiar. L’economia del país. 2 Ciència que estudia el comerç i els intercanvis de diners o mercaderies.

econòmic, -a adj Referent a l’economia. Té problemes econòmics.

economista m i f Persona entesa en economia.

ecs interj Expressa fàstic. Ecs, deixa estar aquest cuc!

edat f 1 Temps que ha passat d’ençà de l’existència d’un ésser, d’un astre. L’edat d’un roure. L’edat de la Terra. 2 Període històric. L’edat mitjana.

edició f 1 Resultat, manera com es presenta una obra editada. S’hi han mirat molt amb l’edició de l’obra. 2 Cada una de les vegades que surt editada una obra. Ja van per la cinquena edició.

edificació f El fet d’edificar. Estaran uns anys en l’edificació del nou teatre.

edificar v tr i intr Construir, fer edificis. A cada cantonada de la plaça han edificat una torre. Sembla que es torna a edificar més.

edifici m Construcció gran. Els edificis del centre de la ciutat.

editar v tr 1 Reproduir i posar a la venda una obra. Editar revistes, llibres, discos, etc. 2 Preparar un document informàtic. Quan tingui totes les referències del treball, les editarà.

editor, editora 1 m i f Persona o entitat que edita llibres o altres mitjans impresos. 2 editor m Programa informàtic.

editorial 1 adj Referent al món de l’edició. Empreses editorials. 2 f Empresa que edita. 3 m Article que exposa l’opinió de la direcció d’un mitjà informatiu.

edredó m Cobrellit reforçat que serveix per abrigar.

educació f Acció i efecte d’educar. L’Educació Primària. Ha rebut una bona educació. Sempre s’ha de fer notar per la seva mala educació.

educador, -a adj i m i f Que educa.

educar v intr i règ Formar en coneixements i actituds. L’han educat en el respecte als altres.

educat, -ada adj Que demostra educació. Una persona ben educada, mal educada.

efecte 1 m Resultat d’una acció (damunt de). Les paraules que li va dirigir li han fet molt d’efecte. 2 en efecte loc adv Indica confirmació. Va jurar que no ho diria i, en efecte, ho ha complert. 3 per efecte de loc prep A causa de. L’embotit es va fer malbé per efecte de la calor.

efectiu, -iva 1 adj Real. Les noves mesures aviat seran efectives. 2 fer efectiu loc verb Realitzar. Necessitaran un permís del jutge per poder fer efectiu el trasllat. 3 en efectiu loc adv En metàl.lic. Ho pagaran amb un taló o en efectiu?

efectivament adv En efecte. Va dir que no vindria i, efectivament, ho va complir.

efectuar v tr Fer. Els serveis d’urgència ja han efectuat quatre sortides.

eficaç adj Que fa efecte. Un medicament eficaç.

eficiència f Competència. Ha demostrat la seva eficiència ja en el primer mes d’exercir el càrrec.

egipci, -ípcia adj i m i f D’Egipte. L’escriptura egípcia..

egoisme m Condició d’egoista. El seu pitjor defecte és l’egoisme.

egoista adj i m i f Que només mira per si mateix. Un comportament egoista. Són uns egoistes.

egua [var.: euga] f Femella del cavall. Un ramat d’egües.

eh interj Usada per preguntar, per cridar l’atenció. Eh que no és veritat…? Eh, baixeu d’aquí de seguida!

ei interj Usada per cridar l’atenció, per rectificar. Ei, vosaltres! Podríem fer una festa; ei, si us ve de gust!

eina f Instrument manual per a operacions mecàniques: *ferramenta. Les eines d’un manyà.

eivissenc, -a adj i m i f D’Eivissa.

eix, -a* det i pron Demostratiu lligat amb la 2a. persona. Passa’m eixa capsa que tens al costat.

eix m Peça que uneix dues rodes.

eixam m Grup nombrós d’insectes, especialment d’abelles.

eixamplar v tr Fer més ample. M’he de fer eixamplar la jaqueta.

eixerit, -ida adj Dit de la persona que és viva, espavilada, disposada.

eixida f *1 Lloc per on s’ix: sortida. Els van indicar on era l’eixida. *2 Acció i efecte d’eixir: sortida. Van coincidir amb l’hora d’eixida del torn de matí. 3 Pati. *4 Acudit. Té unes eixides que fan riure.

eixir* 1 v règ Passar de dins a fora: sortir. Eixien de l’estadi com un riu. 2 eixir-se’n v pron [fig.] Sortir-se’n. Va provar de solucionar el problema, però no se’n va eixir.

eixordar [var.: *ensordar] v intr Deixar sord. La maquinària de la fàbrica eixordava.

eixugamans [var.: eixugamà] m Drap per eixugar-se les mans: *torcamans.

eixugaparabrises m Mecanisme per fer net el parabrisa d’un cotxe.

eixugar 1 v tr Fer perdre la humitat. El sol eixuga la roba. 2 eixugar-se v pron Perdre la humitat. Ja se m’ha eixugat el cabell.

eixut, -a adj 1 Sec. Un temps eixut. La roba ja és eixuta. 2 [fig.] Un caràcter eixut.

el 1 det [el, l’, els / la, l’, les] El vi. L’oli. Els peus. / La gota. La història. La utilitat. L’illa. L’última. L’olor. Les sabates. 2 pron [el, l’, ‘l, -lo, els, ‘ls, -los / la, l’, -la, les, -les] Substitueix l’objecte directe determinat relacionat amb 3a. persona. El crida. L’omple. L’en va treure a empentes. Agafa’l. Va olorar-lo. Els valora. Va rebre’ls. No volia escoltar-los. / La veu cada dia. Se la imagina. La’n va expulsar sense apel.lació. L’ha valorada molt. Escolteu-la. Les pren. Porta-les. 3 Substitueix l’objecte directe neutre en concurrència amb hi. Això ho ha fet possible i encara l’hi fa.

elaboració f El fet d’elaborar. Una indústria dedicada a l’elaboració de xocolata.

elaborar v tr Produir, fabricar a través d’un procés. Les abelles elaboren la mel.

elaborat, -ada adj Que ha sofert una elaboració. Producte elaborat. Saba elaborada.

elàstic, -a 1 adj Que s’estira i s’arronsa. Una carpeta amb gomes elàstiques. 2 elàstics m pl Tirants que subjecten els pantalons.

elecció 1 f Acció i efecte d’elegir.No tenia cap altra elecció que acabar la carrera aquell any 2 eleccions f pl Votacions per elegir. Les eleccions al Parlament són cada quatre anys.

elector, electora m i f Persona que té dret a participar en unes eleccions.

electoral adj Referent a unes eleccions. Col.legi electoral.

elèctric, -a adj Que va amb electricitat, referent a l’electricitat. Aparells elèctrics. Corrent elèctric.

electricista m i f Persona que fa instal.lacions elèctriques o en repara.

electricitat f Forma d’energia. Electricitat negativa, positiva.

electrodomèstic m Aparell elèctric d’ús domèstic. Una botiga d’electrodomèstics.

electrònic, -a adj Referent a l’electrònica i a les seves aplicacions. Un joc electrònic.

electrònica f Part de la física que tracta dels moviments de l’electricitat.

elefant, elefanta m i f Mamífer molt gros caracteritzat per la llarga trompa i els ullals.

elegància f Qualitat d’elegant. Camina amb elegància.

elegant adj Que produeix un efecte d’harmonia. Un vestit elegant. Una dona elegant.

elegir v tr Triar, especialment per a un càrrec. L’han elegida presidenta per majoria.

element m 1 Unitat que forma part d’un conjunt. Un moble per elements. Els elements d’una frase. Un element químic. 2 Medi. L’aigua és l’element dels peixos.

elemental adj 1 Bàsic. Els principis elementals de la física. 2 Senzill. “Elemental, estimat Wathson!”

elevar v tr Fer anar amunt. Per la festa elevaran globus.

elevat, -ada adj Alt. Tot està a uns preus molt elevats.

eliminar v tr i règ Excloure. Els han eliminat de la competició.

ell, ella pron Represnta la 3a. persona; molt rarament referit a cosa. Ho farà ella mateixa. Si ells no s’ho volen quedar, ja m’ho quedaré jo.

elogi m Alabança.

em [em, me, m’, ‘m, -me] pron Indica la 1a. persona del singular; substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Em sembla que no és veritat. On me puc posar? M’estranya això que em dius. Dóna’m la mà. Sort que va avisar-me a temps.

embalar v tr Col.locar dins d’un embalatge. S’ha d’embalar la mercaderia que sortirà demà.

embalatge m Material (cartó, paper, caixes, etc.) amb què es prepara una mercaderia per al transport.

embaràs [pl. -assos] m 1 Estat de la dona que espera un fill. És al tercer mes de l’embaràs. 2 Nosa. Tots aquests paquets posats aquí a l’entrada són un bon embaràs.

embarassada adj i f Dit de la dona que espera un fill. Està embarassada de cinc mesos. El metge atenia una embarassada.

embarbussament m Joc lingüístic d’habilitat fonètica. Allò de “Un plat blanc, pla…” és un embarbussament.

embarcació m Construcció per navegar per l’aigua.

embarcament m Acció i efecte d’embarcar o d’embarcar-se. Targeta d’embarcament.

embarcar 1 v tr Fer pujar dalt d’una embarcació, d’un avió. Ara embarquen el bestiar. 2 embarcar-se v pron i règ [fig.] Emprendre una activitat. S’han embarcat en un negoci arriscat.

embassament m Pantà, especialment artificial.

emblanquinar v tr Donar una capa de calç. Emblanquinar una paret.

emboirar-se v pron Cobrir-se de boira. La vall comença a emboirar-se cap al tard.

embolcall m Allò que recobreix un fruit, o amb què està embolicat un producte. L’embolcall d’una castanya. L’embolcall d’un regal.

embolic m 1 El fet d’embolicar(-se). No toquis la llana, que s’hi ha fet un embolic! 2 [fig.] Situació complicada. Sempre es fica en embolics.

embolicar v tr 1 Posar dins d’un embolcall. Embolicar caramels, paquets. 2 Enredar. Has remenat tant la xarxa que l’has embolicada. 3 [fig.] No li pots encarregar res, perquè tot ho embolica. Embolica, que fa fort!

embós [pl. -ossos] [var.: embús] m Resultat d’embossar(-se). S’ha fet un embós a la carretera.

embossar(-se) [var.: embussar] v tr i pron Una nosa, impedir el pas. Tots aquells papers van embossar el vàter. El lavabo s’ha embossat.

embotellar v tr Ficar dins de botelles. Embotellar el vi.

embotit m Aliment fet amb carn adobada, generalment picada, i ficada dins d’una funda.

embragatge m Mecanisme d’un vehicle que permet el canvi de marxes. El pedal de l’embragatge és el de més cap a l’esquerra.

embranzida f Impuls. Va agafar embranzida i va fer el salt.

embrió m Primera etapa del desenvolupament d’un organisme.

embrutar v tr Fer brut. Qui ha embrutat el pis?

embut 1 m Estri cònic que es fa servir per passar líquids d’un recipient en un altre. 2 sense embuts loc adv Sense miraments. T’ho diré sense embuts: no m’agrada gens aquesta actitud.

embutxacar-se v pron i tr Quedar-se uns diners, guanyar. Es va embutxacar la meitat dels guanys d’aquella operació.

emergència f Fet, situació que demana una solució especial. Aterratge d’emergència.

emetre v tr 1 Fer circular. L’emissora emet els seus programes. El banc emet bitllets. 2 Deixar anar. Aquell cos estrany emetia radiacions.

emigració f El fet d’emigrar. L’emigració cap a Amèrica va ser molt elevada al segle passat.

emigrant m i f Persona que emigra. El vaixell era ple d’emigrants que se n’anaven cap a Austràlia.

emigrar v intr Anar a viure fora del propi país. Després de les inundacions, més de la meitat de la població va haver d’emigrar per sobreviure.

emissió f El fet d’emetre. Emissió de moneda. Emissions radiofòniques, televisives.

emissor, -a 1 adj Que emet. Un aparell emissor. 2 m i f Persona que emet el missatge en un acte de comunicació. L’emissor i el receptor.

emissora f Instal.lacions des d’on s’emet. Una emissora de ràdio, de televisió.

emmanillar v tr Posar les manilles. Els guàrdies van emmanillar els detinguts.

emoció f El fet d’emocionar-se. L’emoció no el deixava parlar.

emocionar(-se) 1 v tr i pron Transmetre o experimentar un sentiment de trasbals. Les pel.lícules d’amor l’emocionen. Quan el va veure plorar, es va emocionar.

emocionat, -ada adj Ple d’emoció. Els va dirigir unes paraules emocionades.

empaitar v tr Perseguir.

empanada f Pasta farcida de vianda i cuita al forn.

empaperar v tr Recobrir de paper. Empaperar una paret, el menjador.

emparentar-se v rec Arribar a formar part d’una família. Amb aquell casament es van emparentar les dues famílies.

emparrar-se v pron Enfilar-se una planta. Les heures s’emparraven per tota la façana.

empassar-se v pron i tr Tirar gola avall: *engolir-se. No es podia empassar la saliva.

empastifar v tr Embrutar, especialment amb una substància untuosa o enganxosa. T’has empastifat les mans de fang.

empat m El fet d’empatar. El partit va acabar en empat a zero.

empatar v intr Fer els mateixos punts en una competició. Han empatat dos partits. Han empatat a zero. Al final van empatar.

empenta [var.: espenta] f 1 Pressió brusca per fer anar un cos endavant. Li va donar una empenta que de poc no el fa caure. 2 [fig.] Va venir amb tanta empenta que volia enllestir-ho tot aquell mateix dia.

empènyer v tr Fer pressió per fer moure: *espentar. Empenyien el cotxe entre quatre. Empenyeu la porta.

emperador, emperadriu m i f Sobirà, sobirana d’un imperi. Els antics emperadors d’Àustria-Hongria.

empipador, -a adj Que molesta. Un sorollet empipador.

empipament m Estat de qui se sent molest. Parla-hi tu, a veure si se li’n va l’empipament.

empipar 1 v tr Molestar. M’empipa molt aquesta actitud que té. 2 empipar-se v pron Enfadar-se. Es va empipar amb mi perquè li vaig dir el que en pensava, del seu caràcter.

empitjorament m El fet d’empitjorar. Aquell incident a la frontera va provocar un empitjorament de les relacions entre tots dos països.

empitjorar v intr Posar-se pitjor. El temps empitjora per minuts.

empleat, empleada m i f Treballador del sector de serveis. Una empleada de correus.

emponnar-se* v ref Inclinar el cos, fent flexió de les cames: ajupir-se.

emportar-se v pron i tr Agafar(-ho) i portar(-ho) cap a un altre lloc. Algú s’ha emportat el cendrer.

emprar v tr Utilitzar.

empremta f Senyal damunt d’una superfície. Empremtes digitals.

emprendre [var.: *mamprendre] v tr Iniciar una activitat. Emprendre un viatge, un negoci.

emprenyador, -a adj Que molesta molt. Un soroll emprenyador.

emprenyar 1 v intr Molestar molt. Pareu ja i no emprenyeu més. 2 emprenyar-se v pron Enrabiar-se. Es va emprenyar com una mona.

empresa [var.: *mampresa] f 1 Societat industrial o comercial. Treballen en una empresa tèxtil. Un home d’empresa. 2 Afer, activitat. Van fracassar en l’empresa.

empresari, empresària m i f Persona propietària d’una empresa.

empresonar v tr Ficar a la presó. El jutge el va fer empresonar.

1en prep 1 Indica lloc: situació o direcció. Viu en una casa de lloguer. Van arribar en un castell abandonat. 2 Indica temps. En un temps molt allunyat. En acabar la sessió, anirem a passejar. 3 Darrere de certs verbs. Pensa en ella cada dia. 4 Amb locucions adverbials. En efecte. En acabat. En un tres i no res.

2en [en, ne, n’, ‘n, -ne] pron 1 Substitut de sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. Torna de la fira: ara en torna, va tornar-ne, torna’n aviat. 2 Substitut d’objecte directe indeterminat, a tall de partitiu. Vol pa: en vol, quant ne vol?, no va voler-ne gens. 3 Substitut d’un nucli nominal determinat per un quantificador. Omple quatre gerres: n’omple quatre, omple’n quatre, va omplir-ne quatre. Han arribat gaires trens?: n’han arribat molts. Quants alumnes hi ha a la facultat?: n’hi ha dos mil cinc-cents. 4 Substitut de l’atributiu de ser o fer-se . És gaire alt?: no n’és gaire. S’ha fet vell: se n’ha fet en quatre dies. 5 Formant part d’alguns verbs pronominals. Anar-se’n. Tornar-se’n. Pujar-se’n. Eixir-se’n. 6 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Ell se’n va rentar les mans i ho va fer explicar als altres. S’hi va esforçar molt, però no se’n va sortir.

3en [en, na, n’ ] det Article utilitzat amb noms de persona [gen. només davant nom d’home començat per consonant. A les Balears, es fa servir totes les formes]. Hi ha en Josep que demana per tu.

enagos m pl Peça de roba interior femenina en forma de faldilla.

enamorar-se v pron i règ Sentir-se pres d’amor (per). S’ha enamorat bojament del seu company de treball.

enamorat, enamorada m i f Persona de qui s’està enamorat. “És la meva enamorada que ve al temps de la calor.”

ençà 1 adv Indica proximitat respecte de qui parla. Fes-te un xic ençà. 2 d’ençà (de/que) loc prep o conj Des (de/que). No l’he tornat a veure d’ençà de diumenge. D’ençà que ha començat la tardor que no para de ploure. 3 de… ençà loc prep No l’he vist de l’estiu ençà.

encadenar v tr Fixar amb cadenes. Van encadenar els presoners al banc.

encaixar v tr i intr Unir perfectament. Les peces del puzle no encaixaven prou bé.

encalçar* v tr Perseguir.

encalentir* v tr Escalfar.

encaminar v tr i règ Dirigir. Em va encaminar cap a la botiga que buscava.

encant m Poder d’agradar. Té un encant especial quan parla.

encantador, -a adj Que té encant. Una persona encantadora.

encantar 1 v tr Agradar molt. L’art àrab m’encanta. 2 encantat exp Fórmula de cortesia en les presentacions. Encantat de conèixer-la.

encapçalament m Començament d’un escrit. A l’encapçalament d’una carta hi ha d’haver la presentació.

encara 1 adv Indica continuïtat. Encara estan sopant. Encara sou aquí? 2 Indica circumstància afegida. Li ho han de fer tot i encara es queixa. 3 encara que loc conj Indica valor concessiu. Encara que li passeu les instruccions, ell farà el que voldrà.

encàrrec m Cosa encarregada. A qui li toca de fer els encàrrecs?

encarregar v tr 1 Confiar. M´han encarregat el control dels concursants. 2 Demanar en reserva. Hem encarregat les entrades per a la sessió de diumenge. 3 encarregar-se v pron i règ Estar al càrrec o fer-se càrrec (de). Ell s’encarregarà de cobrar les entrades.

encarregat, encarregada m i f Persona que té al seu càrrec una responsabilitat, especialment en una fàbrica o taller. L’encarregat de la secció de comandes.

encastar v tri règ Deixar(-ho) fixat dins una cavitat. Volen encastar les conduccions a la paret.

encavalcar-se v rec Anar una cosa parcialment damunt d’una altra. Les cases estaven disposades costera amunt bo i encavalcant-se.

encèfal m Conjunt d’òrgans que hi ha dins el crani, com el cervell, el cerebel, etc.

encegar v tr Deixar com cec. Aquella llum tan forta els va encegar.

encenalls [rarament en sing.] m pl Tiretes caragolades que es fan quan es rebaixa una fusta: *borumballes, *burballes.

encendre v tr 1 Aplicar foc (a). Encendre el fogó, un cigarret, un misto. 2 [p. ext.] Engegar. Encendre el llum, la ràdio, la televisió.

encenedor m Estri per fer foc, especialment per encendre el cigarro.

encert m Fet d’encertar. Ha estat un encert anar a veure aquesta pel.lícula.

encertar v tr 1 Fer (-ho) coincidir en un punt concret. Va encertar la porteria des de mig camp. 2 Preveure una solució, endevinar. Ha encertat les travesses.

encetar 1 v tr Començar, especialment a gastar. Avui encetarem el pernil. 2 [fig.] Encetar una conversa. 3 encetar(-se) v tr i pron Produir(-se) una pelada. Les sabates noves m’han encetat els peus. Se m’han encetat les mans de tant fer anar les estisores.

enciam [var.: *encisam] m Planta d’horta que es menja crua com a amanida.

enciclopèdia f Obra escrita que aplega tota mena de coneixements.

enclusa f Bloc d’acer sobre el qual es treballava el metall a la forja.

encolar v tr Enganxar amb cola. Les potes de la taula s’han d’encolar.

encomanar v tr 1 Encarregar. Passa a recollir el paquet que he encomanat a la carnisseria. 2 Contagiar: *apegar. Algú em deu haver encomanat aquesta grip tan forta.

encongir(-se) [var.: *encollir] v tr i pron Arronsar.

encorbar(-se) [var.: corbar(-se)] v tr i pron Fer(-se) corb. Camina encorbant l’esquena.

encreuament m Indret on es troben carrers, camins, etc. Hi ha hagut un accident a l’encreuament de les dues avingudes.

endarrere [var.: *arrere, enrere] adv Indica direcció cap a la part posterior. Vés més endarrere.

endarreriment m Situació d’allò o d’aquell que va endarrerit.

endarrerir 1 v tr Deixar per més tard. Han endarrerit l’acabament de les obres. 2 endarrerir-se v pron Anar, quedar endarrere. Camineu més de pressa, no us endarreriu.

endarrerit, -ida adj Que no va al dia, a l’hora. Va endarrerit amb els pagaments.

endavant [var.: avant, *envant] 1 adv Indica direcció cap a la part anterior. Posa’t més endavant. 2 per endavant loc adv De manera anticipada. Ho heu de pagar per endavant.

l’endemà [var.: *el sendemà] loc adv El dia immediatament després. Van arribar just l’endemà del seu aniversari.

enderrocament m El fet d’enderrocar. L’enderrocament d’un edifici.

enderrocar v tr Fer caure una construcció. Han enderrocat les velles torres.

endevinalla [var.: endevineta] f Joc de llenguatge en què es planteja la solució d’un enigma.

endevinar v tr Trobar una solució per atzar. Em va endevinar el pensament.

endins [var.: endintre] adv Indica direcció cap a la part interior. Se’n va anar mar endins.

endívia f 1 Planta d’horta de fulles apinyades, llises i blanquinoses. 2 *Escarola.

endolcir v tr Fer dolç. Endolcia el cafè amb sacarina.

endoll m Presa de corrent. Aquest endoll està massa a l’abast del menut.

endollar v tr Col.locar les clavilles de connexió d’un aparell dins d’un endoll. Si no endolles l’ordinador, no se t’engegarà.

endreça f Operació d’endreçar. Hem fet endreça a les golfes.

endreçar v tr i intr Col.locar les coses a lloc: *adesar, *alçar. Endreceu les eines. Després de jugar, endreceu.

endreçat, -ada adj 1 Polit. Anava tot net i endreçat. 2 Ordenat.

mals endreços m pl Conjunt de coses inservibles. L’habitació dels mals endreços.

endur-se v pron i tr Emportar-se.

endurir-se v pron Tornar-se dur. La terra s’ha endurit.

enemic, -iga adj i m i f Que hi estem, que ens està en contra. L’exèrcit enemic. Té molts enemics.

enemistat f Relació pròpia d’enemics. L’enemistat entre els dos clans datava de segles.

energètic, -a adj Que produeix energia. Aliments energètics.

energia f Capacitat de produir un treball. Energia elèctrica, solar.

enèrgic, -a adj Que té energia. Una resposta enèrgica.

enfadar(-se) v tr i pron Fer sentir o sentir-se molest. Amb la manera que té de fer les coses, sempre ens fa enfadar. S’han enfadat perquè els he cridat l’atenció.

enfeinat, -ada adj Que sempre té feina, atrafegat: *afaenat.

enfiladís, -issa adj Que s’enfila. Plantes enfiladisses.

enfilar 1 v tr Agafar un camí. Va enfilar la drecera. 2 Passar un fil. Enfilar l’agulla. 3 enfilar-se v pron i règ Pujar-se’n. Es va enfilar a la cadira per despenjar el quadro.

enfocar v tr 1 Concentrar un focus en un punt. Van enfocar els protagonistes quan van sortir a l’escenari. 2 Fer clara una imatge d’una projecció. Enfoca les diapositives. 3 [fig.] Plantejar. Has enfocat malament el problema.

enfonsament [var.: *afonament] m El fet d’enfonsar-se. Nosaltres no hi érem quan es va produir l’enfonsament de l’hotel. L’enfonsament del “Titanic”.

enfonsar 1 [var.: *afonar] v tr Fer anar a fons. Va enfonsar el cap a l’aigua. 2 enfonsar-se [var.: *afonar-se] v pron Anar-se’n a fons. La barca es va enfonsar al mig de l’estany. 3 Caure, ensorrar-se. La casa es va enfonsar. 4 Formar una depressió. Més endavant, el camí s’enfonsava.

enfora adv 1 Indica direcció cap a l’exterior. Va treure els braços massa enfora. 2 *Lluny. Viuen molt enfora.

enfortir v tr Fer fort. Pren calci per enfortir els ossos.

enfosquir(-se) v tr i pron Fer(-se) fosc. Enfosquiu la sala per a la projecció. El cel es va enfosquir en un moment.

enfrontament m El fet d’enfrontar-se.

enfrontar-se v pron i règ Plantar cara. Es va enfrontar tot sol amb un munt de dificultats.

enganxar 1 v tr Unir amb ganxos. Enganxar la caravana al cotxe. 2 enganxar(-se) v tr i pron Unir(-se): *aferrar, *apegar. Enganxava els cromos a l’àlbum. Amb la calor, la roba s’enganxa al cos.

enganxó* m Esgarrinxada. S’ha fet un enganxó amb el roser.

enganxós, -osa adj Que s’aferra: *apegalós. La barana està enganxosa de la humitat.

engany [var.: *engan] m El fet d’enganyar. Sempre em véns amb mentides i enganys.

enganyar [var.: *enganar] v tr Portar a error abusant de la confiança. Me’l van vendre com a bo, però em van enganyar.

engegada f Acció d’engegar. Vol un cotxe amb una engegada ràpida.

engegar v tr 1 Posar en marxa. Engegar una màquina, el cotxe. Engegar l’aigua, el gas. 2 [fig.] El va engegar lluny. T’engegaré a dida!

enginy m Capacitat de trobar solucions imaginatives. “Més val enginy que força.”

enginyer, enginyera m i f Tècnic superior. Enginyer industrial, nuclear, genètic.

engolir-se* v pron i tr Tirar gola avall: empassar-se. Va engolir-se tot un plat de carn.

engonal m Zona d’unió de la cuixa amb el tronc.

engranatge m Sistema de rodes dentades que es transmeten el moviment les unes a les altres.

engrandir v tr Fer més gran. Han engrandit el magatzem per la part de darrere.

engreixar(-se) v tr i pron (Fer) posar greix. Engreixaven els convidat amb uns àpats abundosos. A l’estiu sempre s’engreixa.

a l’engròs loc adv En grans quantitats. Comerç a l’engròs.

engruna 1 f Mica. No n’ha quedat ni una sola engruna. 2 engrunes f pl Miques de pa, molles. El gat menjava les engrunes que queien de la taula.

enguany adv Aquest any. Enguany no hem fet cap viatge a l’estranger.

enguixar v tr Recobrir de guix. Enguixar la paret. Enguixar un braç trencat.

enigma m Misteri que cal interpretar.

enlairar-se v pron Anar enlaire, envolar-se. L’avió s’enlairava a gran velocitat.

enlaire adv Amunt. La gent que passava van començar a mirar enlaire.

enllà adv Indica situació de llunyania respecte a la 1a i la 2a persona del discurs. Posa-ho una mica més enllà.

enllaç m Acció i efecte d’enllaçar. Estació d’enllaç.

enllaçar v règ Unir, connectar. Aquesta carretera comarcal enllaça amb la nacional al km 26.

enllestir v tr Acabar, especialment en els últims detalls. Enllestien els preparatius del festival.

enlloc adv 1 [en frases negatives] En cap lloc. No n’he trobat enlloc. 2 [en frases condicionals i interrogatives] En algun lloc. Si en trobes enlloc, compra’n. Que l’has vist enlloc?

enlluernar v tr Un esclat de llum, encegar. Va engegar els llargs i em va enlluernar.

enllumenat m Conjunt de llums d’una via pública. L’enllumenat dels carrers.

enllustrar v tr Fer lluent un calçat amb un producte adient. Enllustrava les botes només amb betum.

enmig de [var.: entremig de] loc prep Indica situació dins un conjunt. No el sabia veure, perdut enmig de tots aquells convidats.

ennegrir v tr Fer negre. Els núvols de tempesta ennegrien aquell cel d’estiu.

ennuvolar-se v pron Omplir-se el cel de núvols.

enorme adj D’allò més gran o gros. L’elefant és una bèstia enorme.

enormement adv D’allò més. Estava enormement sorprès de veure’ls allà.

enquesta f Tècnica per fer la recollida d’opinions a base de preguntes preparades.

enquestar v tr Passar una enquesta. Van enquestar el deu per cent dels treballadors de l’empresa.

enrabiada f El fet d’enrabiar-se.

enrabiar-se v pron Enfadar-se molt.

enraonar 1 v règ Conversar. Li agrada enraonar amb els amics. 2 [p. ext.] v tr Parlar. Sap enraonar anglès.

enredar 1 v tr Complicar. És un inútil que tot ho enreda. 2 v intr Enganyar. S’ha deixat enredar per un que li prometia duros a quatre pessetes.

enrenou m Situació confusa de crits, moviment, etc. Van armar un bon enrenou per entrar a la sala.

enretirar v tr Col.locar(-ho) més cap a un costat. Enretira la taula per deixar una mica de pas.

enriquiment m El fet d’enriquir-se.

enriquir(-se) v tr i pron Fer tornar ric, tornar-se ric. Les jugades de borsa l’han enriquit. S’ha enriquit

enrotllar(-se) 1 v tr i pron Caragolar(-se) fent un rotllo. Enrotlleu ben bé tots els mapes. 2 [fam.] enrotllar-se v pron Explicar boles. T’enrotlles com una persiana. 3 Tenir bones idees. Aquell s’enrotlla bé. 4 v pron i règ Establir una relació. S’ha enrotllat amb la veïna.

ens [ens, ‘ns, -nos] pron Indica 1a. persona del plural. No ens convenç, aquesta mena de tractes. Guarda’ns lloc, que venim de seguida. No va voler escoltar-nos.

ensaïmada f Pasta en espiral amb pols de sucre per damunt, que pot anar farcida.

ensalada* f Amanida.

ensenyament [var.: ensenyança f] m Acció, tècnica d’ensenyar. Ensenyament públic. Aprofiten les ensenyances del mestre.

ensenyar v tr 1 Mostrar. Li ensenyava el pis nou. 2 Fer aprendre uns continguts. Ensenya matemàtica.

ensinistrar v tr Fer adquirir unes habilitats, especialment a un animal. Ensinistra foques de circ.

ensopegar v règ Topar(-hi) amb els peus: *entropessar, *travelar. He ensopegat amb el portal.

ensopit, -ida adj Sense ànsia. Quina gent més ensopida, no vibren per res.

ensorrar 1 v tr Tirar a terra, fer baixar. Han ensorrat un tros del terra fent bots. 2 ensorrar-se v pron Caure a terra, baixar. S’ha ensorrat la teulada.

ensumar v tr Olorar amb força. Ensumava l’olor penetrant dels eucaliptus.

entapissar v tr Recobrir amb tapisseria. Hem de fer entapissar el cotxe de nou.

entelar v tr Recobrir de baf. El fred ha entelat els vidres.

entendre 1 v tr Comprendre, estar al cas. Per fi ha entès el que volíem. No t’entenc de res. 2 al meu (seu…) entendre loc adv Segons la meva (teva…) opinió. Al meu entendre, s’ha equivocat. 3 entesos exp D’acord. Ho faràs tu, entesos?

entenedor, -a adj Fàcil d’entendre.

enteniment m Facultat de comprendre, seny. No para de fer bogeries; sembla que s’hagi begut l’enteniment.

enterrament [var.: *soterrar] m Acció i efecte d’enterrar. Han anat a enterrament.

enterrar [var.: *soterrar] v tr Colgar sota terra, especialment un mort. L’enterren demà al matí.

entesa f El fet d’entendre’s. Per fi van arribar a una entesa.

entitat f Nom genèric de qualsevol organització que fa activitats polítiques, culturals, esportives, etc.

entomar [var.: tomar] v tr Rebre, especialment allò que ve de dalt. Entomar una pilota. Entomar la pluja

entorn 1 m El medi. La protecció de l’entorn. 2 entorn de, a l’entorn de loc prep Al voltant de. Van seure a l’entorn de la foguera.

entossudir-se v pron i règ Posar-se tossut. S’entossudia a entrar-hi de totes passades.

entrada f 1 Accés. L’entrada de la fira és per l’altre carrer. 2 Tiquet que dóna dret a entrar en un espectacle. Tenim entrades per al circ.

entrar v règ Anar de fora a dins (de). Acaben d’entrar a casa.

entre prep 1 Indica situació intermèdia. La tauleta estava entre dues butaques. Ho acabarem entre aquesta tarda i demà al matí. 2 Indica relació de reciprocitat. L’amistat entre elles era molt antiga. 3 Indica inclusió. No el va trobar entre aquella multitud.

entrebanc m Dificultat, impediment. No fa més que posar entrebancs a la meva feina.

entrega f El fet d’entregar. Li van fer la segona entrega de mercaderia.

entregar 1 v tr Posar(-ho) a les mans d’algú. A quina hora han entregat el paquet? Són a entregar. 2 entregar-se [fig.] v pron i règ Dedicar-se completament (a). S’entrega en cos i ànima a la seva professió.

entremaliat, -ada adj Que fa dolenteries pròpies de criatura. Un xiquet molt entremaliat.

entremès [gen. en pl.] m Plat que se serveix al començament d’un àpat, especialment embotit. Entremesos variats.

entrenador, entrenadora m i f Persona que entrena esportistes.

entrenament m Acció i efecte d’entrenar(-se). Hi ha entrenament dues vegades per setmana.

entrenar(-se) v tr i pron Preparar(-se) un esportista per estar en forma. Anys enrere havia entrenat un equip juvenil. S’entrenaven a fons.

entrepà m Conjunt format per dues peces de pa, amb vianda al mig. Un entrepà de pernil, de formatge.

entreteniment m Acció d’entretenir-se. En tot troba entreteniment.

entretenir 1 v tr Fer passar l’estona. Tenia tard i em va entretenir amb les seves històries. Mira d’entretenir la canalla, que estan avorrits. 2 entretenir-se v pron No fer les coses amb prou ànsia. Quan el fas anar a un encàrrec, sempre s’entreté pel camí. 3 Passar l’estona amb algun fet divertit. Jugant amb els ninos s’entretén molt.

entreveure(‘s) v tr i pron Veure(‘s) sense prou distinció. Des del terrat s’entreveia el final de l’avinguda.

entrevista f Cita amb algú per obtenir-ne o aportar-hi informació. Té una entrevista amb el cap de personal d’una empresa.

entristir v tr Fer posar trist. Els capvespres l’entristien.

entropessar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *travelar.

entusiasmar v tr Provocar entusiasme. Aquell discurs va entusiasmar els seguidors.

entusiasme m Estat de gran alegria. El gol va provocar l’entusiasme dels aficionats.

entusiasta adj i m i f Que sent una forta afició (per). Un entusiasta del cine.

enumerar v tr Dir una per una un seguit de coses. Va estar mitja hora ben bona enumerant les qualitats de cada candidat.

envà m Paret prima, generalment interior: *barandat, *mitjanada. Un envà de maons.

envair [var. fam.: invadir] v tr 1 Entrar en un territori i ocupar-lo. L’exèrcit enemic va envair mig país. 2 [p. ext.] Un cotxe ha envaït la vorera.

envàs m Recipient d’article comercial.

envasar v tr Ficar en envasos.

enveja f Desig d’allò que un altre posseeix. Té enveja dels que encerten les travesses. Li fa enveja veure’ls tan feliços.

envejar v tr Sentir enveja. Envejava la nostra sort.

envejós, -osa adj Que sent enveja. No li heu d’explicar gaires coses vostres, perquè és un envejós.

envellir v tr Fer tornar vell. En poc temps, les preocupacions l’han envellit.

enverinar v tr Intoxicar amb verí. Algun dels gàngsters havia enverinat el whisky.

envers prep Respecte a, en atenció a. És molt respectuós envers tothom.

envestir v tr Anar a topar (contra). Els va envestir un bou que pasturava.

enviar v tr i règ Fer anar, fer arribar. El comandant va enviar uns oficials a inspeccionar el terreny.

envolar-se v pron Anar amunt: enlairar-se. L’avió s’envolava.

envoltar v tr Estar(-hi) al voltant. Tot de camps de conreu envoltaven el poble.

enxampar v tr Sorprendre en una malifeta. El van enxampar ficant mà a la caixa.

enyorança [var.: enyor, enyorament] f Sentiment produït per una mancança. Sentia enyorança del seu poble.

enyorar v tr Sentir enyorança. Enyorava els temps de joventut.

ep interj Es fa servir per avisar. Ep, no toqueu pas això!

epidèmia f Malaltia que afecta molta gent. Una epidèmia de grip.

epidermis f Part superficial de la pell.

episodi m Seqüència dins d’un procés. Aquell casament va ser un episodi important de la seva vida.

època f Període de temps d’un certa llargada i amb característiques pròpies. Els anys d’universitat van ser per a ella la millor època de la vida. Un vestit fora d’època.

equilibrar v tr Posar en equilibri. Mira d’equilibrar les balances.

equilibrat, -ada adj 1 Que ha estat ajustat. Balances equilibrades. 2 [fig.] Que té equilibri mental i de comportament. És una persona equilibrada, no s’esvera mai.

equilibri m Estat de repòs d’un cos sobre el qual actuen forces oposades. Malgrat els sotracs, va poder conservar l’equilibri.

equip m Conjunt, de persones o de coses, que formen un tot estructurat. Un equip de futbol. Un equip de submarinista. Un equip de música.

equipament m Conjunt d’elements necessaris per a una activitat. L’equipament d’un gimnàs.

equipar v tr i règ Dotar d’equipament. Han equipat la biblioteca amb un servei més complet de fotocopiadora.

equipatge m Conjunt d’objectes que duu una persona que viatja. Els han perdut l’equipatge.

equitació f Art de muntar a cavall. Practica l’equitació.

equivalent adj D’un mateix valor. Dues quantitats equivalents.

equivaler [var.: equivaldre] v règ Ser equivalent. Això equival a una condemna moral, per a ell.

equívoc, -a adj Que pot induir a error, ambigu. Una resposta equívoca.

equivocació f Error. Deixar-lo anar ha estat una equivocació.

equivocar-se v pron i règ Fer un error, confondre’s. Es va equivocar confiant en ell. T’has equivocat de persona, de camí, de pregunta.

1era f Període extens de temps a partir d’un fet important. Les civilitzacions d’abans de la nostra era.

2era f Espai pla d’un mas on es feien les operacions del batre.

ermita f Petita església aïllada.

erosió f Desgast d’un cos a conseqüència d’un refrec seguit. El vent, la pluja, el gel causen l’erosió de les roques.

eròtic, -a adj Referent a l’erotisme. Cinema eròtic. Literatura eròtica.

erotisme m Tractament del sexe des de la vessant artística.

error m Judici, acció que no s’ajusta a la veritat, a allò que fóra adequat. Un error de càlcul. Un error d’apreciació. Un error de judici.

eruga f Larva de certs insectes.

erupció f 1 Llançament de material pel cràter d’un volcà. L’Etna ha tornat a entrar en erupció. 2 Afecció en què la pell es torna vermellosa i hi apareixen grans. Té una erupció a la cara que no sap si és una al.lèrgia.

es [es, se, s’, -se] pron 1 Indica 3a. persona, singular o plural, en els verbs pronominals, reflexius i recíprocs. Es trobava a meitat de camí. Es fixaven en tot. Es cartejaven amb els antics veïns. S’acompanyava amb la guitarra. S’hi acostaven perillosament. No sé mai on se fica, aquesta criatura! Van posar-se molt pesats. 2 [es, se, s’, ‘s, -se] Indica 2a. persona, singular o plural corresponent a vostè. On s’havia(en) ficat? Com se troba(en)? Agafi’s amb força. Agafin-se amb força. Faci(n) el favor d’afanyar-se. 3 Acompanya verbs impersonals, amb una funció semblant a la del pronom hom. No aparqueu, s’avisa grua.

esbandir [var.: esbaldir] v intr i tr Aclarir amb aigua. Després d’ensabonar, has d’esbandir. Has d’esbandir la verdura.

esbarjo [var.: esbargiment] m Estona de distracció de les ocupacions. A les escoles hi ha esbarjo a mig matí.

esbarzer [var.: *albarzer, *batzer] m Arbust amb espines que fa móres.

esberlar v tr Fer una obertura, trencar en dos. La patacada li va esberlar el cap.

esborrador m Estri per esborrar, especialment una pissarra. Espolseu l’esborrador.

esborrar v tr Fer desaparèixer un traç, un senyal. El vent ha esborrat les petjades. Rectificar el contorn d’un dibuix amb la goma d’esborrar.

esbravada f El fet d’esbravar-se. Aquell cop de geni no va ser més que una esbravada.

esbravar-se v pron 1 Perdre força. El xampany destapat s’esbrava. 2 [fig.] S’esbrava escridassant a tothom.

esbrinar v tr Indagar. Volien esbrinar la causa de tot aquell desastre.

esbromadora* f Escumadora.

esbroncar v tr Renyar molt fortament. L’amo el va esbroncar per arribar tard.

esbufegar v intr Respirar de pressa, a cops. Va pujar les escales corrent i va arribar esbufegant.

escabellar(-se) v tr i pron Despentinar(-se).

escacs m Joc de competició, amb setze fitxes blanques i setze de negres que es fan moure damunt d’un tauler.

escafandre m Conjunt del vestit i els aparells d’un bus per anar per sota l’aigua o d’un astronauta per anar per fora de la nau, especialment el casc.

escaient adj Adequat, que escau. Li va dirigir unes paraules escaients a la situació.

escaiola f 1 Pasta de guix que s’endureix amb rapidesa. Li han enguixat el braç amb escaiola. 2 Llavor de la planta del mateix nom que serveix com a pinso d’ocells. Donar escaiola al canari.

escaire m Estri que fa angle recte, especialment per dibuixar.

escala 1 f Camí d’esglaons; esglaó. Una escala de caragol. S’han de pujar moltes escales. 2 Aparell format per dues peces de costat amb travessers. Una escala de corda. 3 Seguit ordenat de notes musicals. 4 fer escala loc verb Parar en un indret a mig viatge. L’avió fa escala a Ginebra.

escalada f Activitat o acció d’escalar. Practiquen l’escalada. L’escalada de l’Everest.

escalador, escaladora m i f Persona que practica l’escalada.

escalar v tr i intr Pujar muntanyes abruptes amb tècniques i material adequats.

escaldar v tr Cremar, coure amb baf o líquid bullent. Li va caure cafè a damunt i li va escaldar una mà. Escaldar ous.

escalfador [var.: *calfador] m Aparell per escalfar aigua. L’escalfador de la cuina.

escalfament [var.: *calfament] m Acció i efecte d’escalfar(-se). Els fa fer uns exercicis previs d’escalfament abans de començar el partit.

escalfar(-se) [var.: *calfar(-se)] v tr, intr i pron Agafar o comunicar calor. Escalfa aigua per fer el cafè. Aquesta estufa no escalfa prou. S’escalfaven les mans prop de l’estufa.

escalinata f Escala ampla de l’exterior o del vestíbul d’un edifici.

escalivada f Plat a base d’hortalisses escalivades.

escalivar v tr Coure al caliu.

escalivat, -ada adj Cuit al caliu. Patates escalivades.

escamarlà m Crustaci rosat de deu potes, molt apreciat per menjar. Pollastre amb escamarlans.

escamot m Grup, especialment armat. Un escamot de policia.

escamotejar v tr Amagar(-ho), prendre(-ho) amb engany. Li volien fer creure que allò eren tots els guanys, però n’hi havien escamotejat ben bé la meitat.

escampar v tr 1 Llançar en diverses direccions. Va escampar la llavor per damunt del camp. 2 [fig.] Van escampar la notícia per tota la població.

escandalitzar v tr Causar escàndol. Va escandalitzar la pobra vella amb aquelles paraulotes.

escandalós, -osa adj 1 Que provoca escàndol. Una mentida escandalosa. 2 Que mou escàndol. Uns veïns molt escandalosos.

escàndol m 1 Fet sonat que provoca rebuig en l’opinió pública. Aquells casos de suborn van ser un bon escàndol polític. 2 Xivarri. El públic es va sentir estafat i va armar un bon escàndol.

escanyar v tr Estrènyer el coll d’algú fins a asfixiar-lo. El va aferrar pel coll i va començar a escanyar-lo.

escanyolit, -ida adj Prim i poca cosa. De petit era ben escanyolit i ara guaita com s’ha fet!

escapar(-se) v pron i règ Fugir. S’han escapat de la presó. Li va escapar de les mans. Se li ha escapat l’autobús.

escapatòria f Ocasió d’escapar. Quan va entrar en aquell carreró, va veure que no tenia escapatòria.

escarabat m 1 Insecte de closca dura amb els cos recobert per les ales. 2 escarabat de cuina Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: *panerola.

escarlatina f Malaltia contagiosa que provoca erupcions a la pell.

escarola f Planta d’horta de fulla arrissada que es menja crua com a amanida: *endívia.

escarrassar-se v pron Esforçar-se molt, treballar molt. No t’hi escarrassis, que no el convenceràs.

escàs, -assa adj Que se’n troba rarament. Uns béns escassos.

escassejar v intr Anar escàs. Amb aquella crisi, els dòlars van començar a escassejar.

escata [var.: escama] f Cada una de les petites làmines que recobreixen el cos de molts peixos i rèptils.

escaure 1 v règ Anar bé. Aquesta jaqueta no t’escau gaire. 2 escaure’s v pron i règ Coincidir. Nadal s’escau en diumenge.

escena f Part d’un acte en una representació teatral; el lloc mateix on es fa la representació. La segona escena. Sortir a escena.

escenari m Lloc del teatre on es fan les representacions.

esclafar v tr Fer pressió sobre un cos fins a xafar-lo o rebentar-lo. Esclafar un ou.

esclat m 1 Soroll fort com d’una explosió. L’esclat dels coets. 2 Resplendor forta. La fira era un esclat de llum.

esclatar v intr Rebentar, explotar amb estrèpit. Ha esclatat una bomba.

esclau, esclava m i f Persona que era propietat d’una altra.

esclavitud f Condició d’esclau.

escletxa [var.: *encletxa] f Espai estret deixat per un tancament poc ajustat. L’escletxa de la porta.

esclofollar v tr Llevar la clofolla de certs fruits. Esclofollar ametlles.

esclop m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: *soc.

escó m Seient d’un diputat.

escola f Centre d’ensenyament. Escola privada. Escola pública. Escola bressol. Escola d’Educació Infantil i Primària. Escola d’Arts i Oficis. El petit de casa ja va a escola. El quinze de setembre hi ha la tornada a escola.

escolar 1 adj Referent a l’escola. Transport escolar. 2 m i f Infant que va a escola. Els escolars anaven amb la motxilla a l’esquena.

escolar-se v pron Lliscar un líquid. L’aigua s’escolava cap al desguàs.

escolaritat f Període d’ensenyament. L’escolaritat obligatòria.

escollir v tr Prendre, decidir, de manera preferent, entre un conjunt. Has d’escollir un número.

escoltar v tr Parar atenció a un so, especialment a les paraules. Escoltava una simfonia de Beethoven. Escoltava atentament les instruccions del monitor.

escombra f Estri per escombrar: *granera. L’escombra és darrere la porta de la cuina.

escombrador, escombradora m i f Persona que té per ofici escombrar la via pública: *agranador.

escombrar v tr i intr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: *agranar. Escombreu la vorera. Si hi tires una mica d’aigua, podràs escombrar més bé.

escombraries f pl Deixalles, especialment les que resulten d’escombrar i les del menjar, brossa: *fem. La galleda, el poal de les escombraries.

escombriaire m i f Persona encarregada d’arreplegar les escombraries: *femater.

escopeta f Arma de foc portàtil de canó llarg. Una escopeta de caça.

escopinada f Saliva que s’ha escopit d’un cop. Hi havia una escopinada a terra.

escopinya f Petxina amb la closca fent estries.

escopir v intr Tirar amb força la saliva. “Qui escup enlaire, a la cara li cau.”

escorça f Coberta dura del tronc i de les branques d’arbres i arbustos.

escorpí m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: *alacrà.

escorredora f Recipient amb forats per escórrer líquids.

escórrer v tr Treure la darrera humitat d’un objecte. Posa els plats a escórrer.

escorta f Acompanyament de protecció. Va arribar el cap d’Estat amb l’escorta d’agents especials.

escorxador m Instal.lacions on es mata el bestiar per al consum.

escridassar v tr Renyar a crits. Cada vegada que s’equivocava, l’escridassava de mala manera.

escriptor, escriptora m i f Persona que es dedica a escriure, especialment literatura.

escriptori m 1 Taula feta exprés per escriure-hi. 2 Conjunt de coses que s’utilitzen per escriure o en un escriptori. Una botiga d’objectes d’escriptori.

escriptura f 1 Conjunt dels traços que formen el sistema escrit d’una llengua. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 2 Document notarial. L’escriptura d’una propietat.

escrit m Text. Els va llegir un escrit llarguíssim.

escriure v tr, intr i règ Compondre textos d’acord amb el codi d’escriptura d’una llengua. Escriu la lletra de la cançó. Escriu que no se l’entén de res. Escriure en xinès no és pas fàcil. Màquina d’escriure.

escrúpol m Sentiment moral que ens impedeix de tirar endavant una acció. Té escrúpols de consciència. Un home sense escrúpols.

escrupolosament adv Tenint en compte fins el més petit detall. Va revisar escrupolosament els acabats de l’obra.

escudella f Plat de llegum, arròs o pasta cuits amb caldo.

escull m 1 Roca que hi ha a la superfície del mar. Una costa plena d’esculls. 2 [fig.] Obstacle. Una empresa plena d’esculls.

esculpir v tr Fer escultures. Esculpia un conjunt per al monument.

escultor, escultora m i f Artista que fa escultures.

escultura f Art de fer figures modelant algun tipus de materia; l’obra feta. Una exposició d’escultures.

escumadora f Estri de cuina per llevar l’escuma d’un líquid que bull: *esbromadora.

escumós, -osa [var.: espumós] adj Que fa escuma. Un vi escumós.

escuradents [var.: furgadents] m Tigeta per escurar-se les dents de les restes de menjar.

escuradeta* f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: fireta.

escurador* m Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: aigüera.

escurar v tr 1 Deixar exhaurit un plat de menjar. Van demanar més pa per poder escurar el plat. *2 Rentar els plats. Després de menjar, s’ha d’escurar. 3 [p. ext.] Netejar. S’escurava les dents amb una ungla.

escurçar [var.: *acurçar, *acurtar] v tr Fer més curt. Escurçar una cortina, uns pantalons.

escurçó m Serp verinosa de cap triangular que fa un mig metre de llarg.

escut m Arma defensiva que consistia en una làmina que s’aguantava amb el braç per davant del cos.

esdeveniment m Fet, especialment de relleu. El descobriment de la vacuna va ser un esdeveniment científic.

esdevenir 1 v atr Tornar-se, convertir-se en. Les poncelles han esdevingut roses. 2 esdevenir-se v pron Succeir. Els fets s’anaven esdevenint de pressa.

esfera f Cos completament rodó.

esfèric, -a adj Que té forma d’esfera. Els cossos celestes són esfèrics.

esforç m Acció d’esforçar-se. Va fer un últim esforç i ho va rematar.

esforçar-se v pron Fer un treball vencent moltes dificultats. Li costa molt estudiar, però s’hi esforça.

esfullar v tr Arrencar(-ne) les fulles. Esfullar una margarida.

esgarrapada [var.: *arrap m, *rapinyada f] f Ferida feta amb les ungles. El gat li va fer una esgarrapada a la mà.

esgarrapar [var.: *arrapar, *esgarranyar, *rapinyar] v intr Fer esgarrapades. Els felins esgarrapen.

esgarrar* v tr Estripar. M’he enganxat la brusa i me l’he esgarrada.

esgarrifança f Sensació de fred que fa venir tremolor: *aborronament. Aquell airet li feia venir esgarrifances.

esgarrinxada [var.: *esgarrany m] f Ferida lleu produïda per un objecte punxant. Es va fer tot d’esgarrinxades amb el roser.

esgarró* [var.: *esgarrany] m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc.: estrip. Duus un esgarró als pantalons.

esglaó [var.: *escaló, graó] m Cada una de les plataformes d’un tram d’escala. Baixava els esglaons de tres en tres.

església f 1 Temple cristià. L’església era plena. 2 Església Comunitat, confessió cristiana. L’Església ortodoxa. L’Església catòlica.

esgotar v tr Acabar completament. Van esgotar els aliments la primera setmana d’estada a l’illa.

esgotat, -ada adj Molt cansat. Van quedar esgotats de l’esforç.

esgrima f Esport de lluita en què es combat amb una espasa prima i flexible anomenada floret.

esguerrar [var.: *esgarrar] v tr Fer malbé. M’ha fet moure i m’ha esguerrat el dibuix que estava fent.

eslip [gen. en pl.] m Peça de vestir interior masculina. Anava per casa en eslips.

esllavissada f Caiguda d’una massa de terra o de rocs d’un marge. A la carretera hi havia un indicador de perill d’esllavissades.

esma [var.: esme m] f Ànim, inèrcia. M’he quedat sense esma. No tinc esma de fer res. Faig les coses d’esma.

esmalt m 1 Substància blanca que recobreix les dents. 2 Vernís de diversa utilització. Un gerro recobert d’esmalt. Esmalt d’ungles.

esmena f El fet d’esmenar.

esmenar v tr Substituir, especialment un error. Aquest paràgraf s’ha d’esmenar.

esmentar v tr Citar, anomenar algú.

esmicolar v tr Fer a miques. Han esmicolat la pedra per fer-ne grava.

esmolar v tr Fer més agut un tall. Aquest ganivet l’hem de fer esmolar.

esmorzar 1 v intr Prendre l’àpat del matí. Cada dia esmorza a les deu en punt. 2 m Allò que es menja per esmorzar. Quin esmorzar tan escàs! 3 [p. ext.] Desdejuni.

esòfag m Tram de l’aparell digestiu que va de la gola a l’estómac.

espacial [var. usual: espaial] adj referent a l’espai. La carrera espacial.

espagueti [gen. en pl.] m Fideus llargs. Espaguetis a la carbonara.

espai 1 m Lloc que ocupen els cossos, especialment el que hi ha més enllà de l’atmosfera. Darrere la casa hi ha prou espai per jugar. Una nau travessava l’espai. 2 *a espai [var.: *a espaiet, *a espau] loc adv A poc a poc. Parla més a espai.

espaiós, -osa adj Que té prou espai, ampli. Un jardí espaiós.

espalmador* m Estri per llevar la pols de la roba: raspall.

espalmar* v tr Llevar la pols amb l’espalmador: raspallar.

espant m Por sobtada. Amb aquella aparició va tenir un bon espant.

espantall [var.: espantaocells] m Ninot que es col.loca al mig dels sembrats per espantar els ocells.

espantar(-se) v tr i pron Causar, tenir un espant. Aquella carota espanta qualsevol. En sentir aquell soroll va espantar-se molt.

espantat, -ada adj Que ha sofert un espant. Va arribar tot espantat de la notícia.

espantós, -osa adj Horrible, molt fort. Un espectacle espantós. Un soroll espantós.

espanyol, -a adj i m i f D’Espanya.

esparadrap m Apòsit consistent en una tira adhesiva.

espardenya f Calçat amb sola de cànem que va lligat al turmell amb vetes.

espàrrec [var.: *espàrec] m Brot tendre de l’esparreguera. Espàrrecs amb maionesa.

esparverar(-se) v tr i pron Espantar(-se) per un perill imminent. Quan vaig saber que aquells pocavergonyes el buscaven, em vaig esparverar.

espasa f Arma de tall de fulla llarga.

espasme m Contracció muscular involuntària.

espaterrant adj D’un gran efecte. Van fer una presentació de l’espectacle espaterrant.

espatlla [var.: *espatla] f Part superior del braç situada a un costat del coll, muscle.

espatllar [var.: *espanyar, *espatlar] v tr Fer malbé un mecanisme. Algú ha espatllat la màquina de cosir.

espatllat, -ada [var.: *espatlat] adj Fet malbé. Un mecanisme espatllat.

espatllera [var.: *espatlera] f Aparell gimnàstic en forma d’escala.

espavilar 1 v tr Fer deixar la son. L’aigua fresca a la cara t’espavilarà. 2 espavilar-se v pron Afanyar-se, esforçar-se. “Qui no s’espavila no menja anguila.”

espavilat, -ada adj Viu, eixerit. És espavilat, aprendrà a llegir de seguida.

especial 1 adj Diferent de la resta. Per ell, el diumenge era un dia especial. 2 en especial loc adv Exprés. És fet en especial per a mi.

especialista adj i m i f Que coneix més a fons algun aspecte de la seva professió. Un metge especialista del fetge. Un mestre especialista d’educació física.

especialitat f Allò en què algú s’ha especialitzat. La seva especialitat és la física nuclear.

especialitzar v tr i règ Fer aprofundir en un coneixement. Els estudis a l’estranger l’han especialitzat en física nuclear.

especialment adv Sobretot, d’allò més. És especialment recomanable.

espècie 1 f Agrupació amb característiques comunes. Les espècies animals i vegetals. L’espècie humana. Espècie protegida. 2 Mena. Avui dia es practica tota espècie d’esports. 3 espècies f pl Condiments. Una parada d’espècies.

específic, -a 1 adj Allò que defineix més clarament algú, alguna cosa. Aquestes injeccions són específiques per al reuma. 2 específic m Medicament.

espectacle m Representació o diversió de cara al públic.

espectacular adj Que crida l’atenció. Va fer un salt espectacular.

espectador, espectadora m i f Que presencia un fet, un espectacle. Van ser espectadors de la tragèdia. Molts espectadors se’n van anar abans d’acabar la funció.

especulació f El fet d’especular. Van guanyar molts diners amb l’especulació.

especular v intr Fer operacions, sense produir cap bé ni servei, amb ànim d’obtenir molts guanys. Especular amb el sòl urbà.

espelma f Candela gruixuda. Tenien sempre una espelma a mà per si se n’anava la llum.

espentar* v tr Empènyer.

espenyar-se* v pron Estimbar-se.

espera f Acció i efecte d’esperar. Estaven a l’espera de més informació. Sala d’espera.

esperança f Confiança en la realització (de). Té l’esperança que tot se solucionarà aviat.

esperar v tr 1 Tenir esperança (en). Esperen que no us equivoqueu, ara! 2 Estar pendent de l’arribada (de). Esperen el tren de les dinou quinze.

esperit m 1 Ànim, intel.ligència. Un esperit inquiet. Un esperit lúcid. Tenir esperit de sacrifici. 2 Ésser fantàstic dotat de poders. Un esperit maligne.

espermatozoide [var.: espermatozou] m Cèl.lula sexual masculina.

esperó m 1 Unglot punxegut de la pota d’alguns ocells. Els esperons d’un gall. 2 Peça que duen els genets a la bota per picar el cavall.

espès, -essa adj Dens, atapeït. Un bosc espès. Una sopa espessa.

espia m i f Persona que es dedica a l’espionatge.

espiar 1 v tr Seguir atentament amb la vista. Espiaven els moviments de l’enemic. 2 v intr Practicar l’espionatge. Espiaven per a una potència estrangera.

espiga f Part terminal de certes plantes, on hi ha el gra. Una espiga d’ordi.

espill* m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: mirall. Per pentinar-se no necessita espill.

espina f 1 Os prim i punxegut d’un peix. 2 Apèndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser.

espinacs [rarament en sing.] m pl Planta d’horta que s’utilitza com a verdura. Una truita d’espinacs.

espionatge m Conjunt d’activitats secretes per obtenir informacions rellevants dels adversaris. Espionatge bèl.lic. Espionatge industrial.

espira* f Partícula encesa que salta d’un foc: espurna.

espiral f Línia corba oberta. El fum pujava en espiral.

espiritual adj Referent a l’esperit. Uns pensaments molt espirituals.

esplai m Lleure. El seu esplai principal és passejar.

esplanada f Terreny pla i espaiós. Davant del castell hi havia una esplanada.

esplèndid, -a adj Magnífic. Feia un temps esplèndid.

esplendor f Estat de perfecció, de riquesa. L’art romànic va viure uns segles d’esplendor.

espolsar v tr Llevar la pols. Espolsar les estores.

esponja f Animal marí l’esquelet del qual es fa servir per al bany.

esponjós, -osa adj D’un aspecte i un tacte semblant a una esponja.

espontaneïtat f Qualitat d’espontani. Tot ho deia amb espontaneïtat.

espontani, -ània adj 1 Que actua segons el primer impuls. Li va dir un sí espontani. 2 Que es produeix sense causa aparent. Combustió espontània.

esport m Exercici físic que es fa seguint unes regles. Esports de competició, de lluita. Fer esport.

esportista m i f Persona que fa esport.

esportiu, -iva adj Referent a l’esport. Competicions esportives.

esporuguir v tr Fer sentir por. L’esporuguia el sol pensament de trobar-se’l algun dia.

esprai m Líquid, col.locat en un envàs, que es projecta a pressió; l’envàs mateix. Van fer una pintada amb esprais.

espremedora f Aparell electrodomèstic per esprémer fruita.

esprémer v tr Sotmetre a pressió per extreure’n suc. Espremeu unes quantes taronges.

espuma [var.: escuma] f Agrupació de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid. Aquest xampany no fa espuma. L’espuma de les onades.

espurna [var.: *purna] f Partícula encesa que salta d’un foc: *espira. La llenya seca fa moltes espurnes.

esqueix m 1 Branqueta que s’arrenca d’una planta. He plantat uns esqueixos de gerani. *2 Solució de continuïtat en un teixit, un paper, etc.: *esgarró, estrip. Duus un esqueix a la camisa.

esqueixar v tr 1 Arrencar estirant en el sentit de les fibres. Esqueixar una branca. Esqueixar bacallà. *2 Estripar. Esqueixar un vestit.

esquelet m 1 Conjunt dels ossos d’un vertebrat. 2 Coberta dura de certs invertebrats.

esquella f Campana que es penja al coll de certes bèsties.

esquema m Composició o representació gràfica amb els elements principals d’un tot. L’esquema d’una lliçó, d’un dibuix

esquena f Part del cos oposada al pit. Duia un sac a l’esquena. Tenia mal d’esquena.

esquer m Menjar per atraure la pesca o la caça.

esquerda f Obertura estreta i allargada que es fa en una superfície: *clivell. El sostre és ple d’esquerdes.

esquerdar v tr Fer esquerdes. El terratrèmol ha esquerdat moltes cases.

esquerdat, -ada adj Ple d’esquerdes. Hi havia tota una paret esquerdada.

esquerra f 1 El costat esquerre. El va col.locar a l’esquerra de la butaca. 2 [el.líp.] La mà esquerra. La va entomar amb l’esquerra. 3 [sovint en pl.]Opció política. Un partit d’esquerra. Han guanyat les esquerres.

esquerrà, -ana adj i m i f Que se serveix de l’esquerra; d’una opció política d’esquerres. El meu germà és esquerrà.

esquerre, -a [var.: esquer, per al masc.] adj Referent al costat esquerre. Mà esquerra. Peu esquerre.

esquí m 1 Esport consistent a lliscar per damunt de la neu o per damunt de l’aigua. Esquí alpí. Esquí nàutic. 2 [pl. esquís] Pala que es posa sota els peus per esquiar.

esquiador, esquiadora m i f Persona que practica l’esquí.

esquiar v intr Practicar l’esquí. Se’n van a la Molina a esquiar.

esquilar v tr Llevar la llana al bestiar. Abans de l’estiu, cal esquilar les ovelles.

esquimal adj i m i f Relatiu a la població indígena de l’Àrtic, dit més pròpiament ‘inuit’.

esquinç m Trencament en un teixit fibrós del cos. S’ha fet un esquinç a la cama i ha de fer repòs.

esquirol m Mamífer rosegador de cua llarga i peluda que viu als arbres.

esquitx [var.: *esguit, *esquit] m Partícula d’un líquid que ha saltat. Els vidres de la finestra eren plens d’esquitxos de la pluja.

esquitxar [var.: *esguitar, *esquitar] v tr Fer saltar partícules d’un líquid. Regant, has esquitxat totes les persianes.

esquivar v tr Evitar, amb un moviment. Va tenir prou reflexos per esquivar el cop de puny a la cara .

essencial adj Indispensable, bàsic. Per practicar l’esport, és essencial estar en forma.

ésser [var.: *esser, ser] m Tot allò que existeix. Éssers animats i inanimats. Els éssers vius.

est, -a* det Demostratiu lligat a la 1a. persona. Esta moto que duc és del meu cosí.

est m Punt cardinal, que indica per on surt el Sol.

establa [var.: estable m] f Cobert per al bestiar. L’establa de les vaques.

estable adj Sense alteracions. Fa un temps estable. Un caràcter estable.

establiment m Local del sector de serveis. Un establiment comercial.

establir 1 v tr Fundar, determinar. Establir unes lleis, unes bases. 2 establir-se v pron i règ Quedar-se a viure, muntar un negoci, etc. (en). S’han establert definitivament al barri.

estabornit, -ida adj Que ha quedat sense coneixement a causa d’un cop. El va deixar estabornit d’un cop de bastó al cap.

estaca f Pal acabat en punxa que es clava a terra. Fermava el mul a una estaca que hi havia al porxo.

estació f 1 Conjunt d’instal.lacions i de serveis de diferent mena en una línia de transport o en una via de comunicació. Van arribar a l’estació d’enllaç. Una estació de metro, d’autobusos. Una estació marítima. Una estació de servei. 2 Cada una de les parts en què es divideix un any natural. L’hivern és l’estació freda.

estacionament m Parada de poca durada que fa un vehicle. “Prohibit l’estacionament en totes dues bandes de carrer.”

estada f El fet d’estar-se en un lloc. Vaig fer una estada de dos anys a Londres quan estudiava.

estadi m Camp d’esports gran. Un estadi olímpic.

estafa f El fet d’estafar. Aquell concurs de la tele va resultar una estafa.

estafar v tr Robar amb engany. A l’hora de passar comptes el van estafar.

estalvi 1 m El fet d’estalviar. L’estalvi ja no és valorat de la mateixa manera que fa cinquanta anys. 2 estalvis m pl Els diners estalviats. Caixa d’estalvis. 3 estalvi, -àlvia adj Sense cap dany. Van sortir sans i estalvis de l’accident.

estalviar v tr 1 Separar uns diners per guardar-los. Cada mes estalvia dues mil pessetes per a imprevistos. 2 Evitar. No en va dir res al pare per estalviar-li maldecaps.

estanc m Establiment on despatxen tabac.

estancat, -ada adj 1 Dit de l’aigua no corrent. Un bassal d’aigua estancada. 2 adj règ [fig] Que no progressa. Està estancat amb els estudis.

estanquer, estanquera m i f Persona que té un estanc.

estant m Peça plana per posar-hi coses a damunt, prestatge.

estanteria f Moble d’estants, prestatgeria.

1estany m Extensió d’aigua voltada de terra. L’estany de Banyoles.

2estany m Metall blanc i brillant que es pot treballar bé.

estar 1 v intr Indica permanència en un lloc, durada d’una acció. A quin pis estàs? Ara estic en una altra empresa. Hi anirem demà i ens hi estarem fins dilluns. Dissabte, aquesta oficina estarà tancada. Estarem una hora sense poder fer res. Sempre està massa estona per acabar les feines. 2 Indica acabament, aturada. Espera’m, que estic de seguida. Estigueu, no us mogueu! Encara està tot per fer. Encara no està bé del tot. Ara no puc estar per tu. 3 Indica manera de trobar-se, amb modal. Està content, trist. Està boig d’alegria. Està bo, malalt, empiocat. Està dret, assegut. Està com el peix a l’aigua. Sí que estàs ric, de bon humor… 4 Indica base de referència. Tot està en això. El problema estava en el seu poc criteri. 5 v aux Indica procés en curs, amb gerundi. Està llegint, escrivint. 6 v aux Indica duració. Estàs tot el dia menjant. 7 estar-se v pron i règ Privar-se. No s’està de res. Digueu-ho, per mi no us n’estigueu!

estat m 1 Manera de trobar-se, condició. Van denunciar el mal estat de les carreteres. El seu estat de salut és acceptable. L’estat civil d’una persona. 2 Territori amb independència política, conjunt dels organismes sobre els quals es basa.

estatal adj Referent a l’Estat. Els pressupostos estatals.

estatger, estatgera* m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: llogater.

estàtua f Figura esculpida d’un animal o d’una persona. A l’entrada de l’ajuntament hi ha una estàtua de Jaume I.

estatura f Alçada d’una persona. Una dona de baixa estatura.

estatut m Codi de normes d’una col.lectivitat. L’estatut d’autonomia.

estel m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: *catxerulo. Aprofitaven el vent per enlairar l’estel.

estella f Tros desprès d’una fusta. M’he clavat una estella al dit.

estendre(‘s) 1 v tr i pron 1 Escampar, desplegar. Estenia l’herba per posar-la a assecar. Ara s’ha estès molt l’ús de l’ordinador. Estén la roba al terrat. 2 estendre’s v pron Ocupar una extensió. Aquella plana s’estenia fins a l’horitzó.

estenedor m Lloc o aparell adient per posar-hi alguna cosa a assecar. Els estenedors de la roba.

estèreo [var.: estereofònic] adj Que reprodueix sons amb sensació de relleu.

estern [var.: estèrnum] m Os pla del mig del pit.

esternudar v intr Fer esternuts. L’olor del pebre la va fer esternudar.

esternut m Espasme d’inspiració i expiració: *uís. “Una vella sens gràcia va a la farmàcia i de cop se li acut un esternut.”

estès, esa adj Ajagut. El van trobar estès a terra.

estesa f Conjunt de coses esteses, escampades. Van haver de passar per damunt d’aquella estesa de cadàvers.

estil m Manera de fer una cosa, de fer art. Una església d’estil romànic. Escrivint té un estil molt planer.

estilogràfica f Ploma amb dipòsit de tinta.

estimació f 1 Sentiment d’estimar. Sent estimació per aquella família. 2 Valoració.

estimar 1 v tr Voler, amb un sentiment d’estar-hi lligat. Estimar els amics. Estimar la família. Estimar molt el seu país. 2 Voler, amb un sentiment d’amor. M’ha dit que l’estima per casar-s’hi. 3 estimar-se més loc verb Preferir. Què t’estimes més per acompanyar el dinar, aigua o vi?

estimat, -ada adj i m i f Que és estimat. “Pàtria estimada.” Ha comprat un regal per al seu estimat.

estimbar-se v pron Caure daltabaix d’un precipici: *espenyar-se. Li van fallar els frens a la baixada i es va estimbar.

estímul m Allò que incita a actuar. Veure’l tan treballador al meu costat és un estímul per a mi.

estirada f Acció i efecte d’estirar-se. Aquella estirada del porter va ser decisiva.

estirar(-se) v tr i pron 1 Tibar(-se), fer venir cap a si. Estireu la porta per obrir. Estireu la cadena del vàter. Un cavall que estirava un carro. S’estirava els cabells de ràbia. S’estirava els elàstics i després els deixava anar. 2 Ajeure(‘s). Si s’ha marejat, estireu-lo en aquest banc. Vés a estirar-te una estona.

estirat, -ada adj Orgullós, cregut. Passava tot estirat sense saludar ningú.

estisores [var.: tisores] f pl Estri per tallar roba o paper format per dues làmines en forma de X.

estiu m Estació calorosa de l’any.

estiueig [pl. -jos o -igs] m Temporada de vacances durant l’estiu. Se’n van d’estiueig a la Marina Baixa.

estiuejant m i f Persona que estiueja. Els estiuejants fan augmentar molt la població dels pobles de la costa.

estiuejar v règ Passar l’estiu en un indret diferent de l’habitual. Estiuegen a muntanya.

estiuenc, -a [var.: estival] adj Referent a l’estiu. Temporada estiuenca.

estofat m Guisat de carn i verdures fet a foc lent. Un estofat de bou.

estoig [pl. -tjos o -igs] m Receptacle per guardar-hi estris, joies, etc. Un estoig de compassos.

estómac m La part més ampla del tub digestiu.

estona f Espai de temps indeterminat, d’una certa llargada. Va arribar al cap d’una estona.

estora f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., catifa. L’estora del menjador.

estovalles [var.: tovalles] f pl Peça de roba amb què es para taula.

estranger, -a 1 adj i m i f D’un altre país. Un idioma estranger. La platja és plena d’estrangers. 2 estranger m El conjunt dels altres països diferents del propi. No ha viatjat mai a l’estranger.

estrany, -a 1 adj No conegut; que causa un efecte especial, especialment no agradable. Una gent estranya, de costums estranys. Feia una veu estranya. És ben estrany de caràcter. *2 m Crisantem.

estranyar v intr Causar estranyesa. M’estranya la seva actitud.

estranyesa f Sorpresa. Els va causar estranyesa tanta desconfiança.

estratègia f Conjunt de passos ordenats per aconseguir un fi. Estudiaven quina podia ser l’estratègia de l’entrenador.

estrebada f Moviment brusc d’estirar una cosa. Li van prendre el moneder d’una estrebada.

estrella [var.: estel, *estrela] f 1 Astre que té llum pròpia. Les estrelles del cel. Van veure una estrella fugaç. 2 estrella de mar Animal marí invertebrat que té la forma del símbol d’una estrella.

estrena f El fet d’estrenar. Demà és l’estrena de la pel.lícula.

estrenar v tr Fer servir, representar per primera vegada. Estrenar pis, vestit. Estrenar una comèdia.

estrènyer 1 v tr i intr Ser massa estret, fer més estret. Aquests pantalons m’estrenyen de la cintura. Has d’estrènyer més les mànigues. 2 v tr Fer pressió. Estrenyia la criatura contra el pit.

estrep m 1 [gen. en pl.] Cada una de les peces que pengen de la sella adaptades als peus del genet. Es posava dreta damunt els estreps. 2 Plataforma d’accés a certs vehicles. L’estrep d’un autobús.

estret, -a 1 adj De poca amplada. Un camí estret. 2 estret m Pas marítim entre dues terres. L’estret de Gibraltar.

estreta (de mans) f Acció d’estrènyer-se les mans. Es van saludar amb una estreta de mans.

estri [sovint en pl.] m Objecte que s’utilitza per fer una feina: *atifell. Els estris d’escriure, de dibuixar, de pintar.

estria f Solc estret. Una petxina amb estries.

estricte, -a adj Totalment conforme a una regla, que no se’n desvia gens. Exigia un compliment estricte del reglament. Una persona molt estricta.

estrident adj Dit d’un so agut i poc agradable.

estrip m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc. Duu un estrip a la camisa.

estripar v tr Fer a trossos, fer estrips. Estripar paper, la roba.

estrofa f Conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.

estruç m Ocell africà de gran alçada i bon corredor.

estructura f Conjunt organitzat d’elements, de peces, que donen forma a un tot. L’estructura d’un edifici, d’una novel.la.

estucat m Revestiment d’una pasta blanca anomenada estuc. Les parets de la sala tenien un estucat molt fi.

estudi 1 m Acció i efecte d’estudiar. L’estudi no és fet per a ell. 2 Treball científic. Un estudi sobre els dofins. 3 Local d’un artista, pis petit. Ha llogat un estudi a la mateixa escala on viu. 4 estudis m pl Carrera. Una persona amb estudis.

estudiant m i f Persona que estudia. Una estudiant de magisteri.

estudiar v tr i intr 1 Adquirir coneixements de manera sistemàtica ajudant-se d’observacions, experimentació i documentació. Estudia la relació entre classe social i processos d’aprenentatge. 2 Cursar alguna carrera. Estudia medicina.

estudiós, -osa 1 adj Que té afició per l’estudi. Un alumne estudiós. 2 m i f Un estudiós de la fauna africana.

estufa f Aparell per escalfar un ambient. Una estufa elèctrica, de butà.

estupend, -a adj Molt bo, magnífic. T’agradarà el seu caràcter, és estupenda.

estúpid, -a adj Beneit; poca-solta. Una resposta estúpida.

esvarar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *llenegar, relliscar.

esvelt, -a adj Alt i de formes proporcionades. Una model esvelta.

esverar v tr Causar un fort neguit, alarmar. M’esvera pensar que no hi serem a temps.

et [et, te, t’, ‘t, -te] pron Indica 2a. persona singular i substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Et vull fer una pregunta. Com te trobes? T’esperem a les sis. Posa’t dret. Vol fer-te un obsequi.

etapa f Distància, període que forma part d’un tot. Les etapes del Tour de França. Les etapes de la vida.

etcètera [abreujat: etc.] I la resta (que és de suposar). A la festa hi havia els pares, els tiets, els cosins, etc., etc., etc.

etern, -a adj 1 Sense fi. Uns diuen que l’univers és etern; d’altres, que Déu. 2 [hip.] Aquella espera va ser eterna.

etiqueta f Distintiu de diferents formes i finalitats. Una etiqueta adhesiva.

eucaliptus m Arbre gran i gros de fulles i fruits medicinals.

euro m Unitat de moneda de la Unió Europea.

europeu, -ea adj i m i f D’Europa.

evacuar 1 v tr Abandonar un lloc, o fer-ne marxar, un grup de gent. Les tropes evacuaven el port. 2 v intr Expulsar del cos matèries acumulades, especialment fer de ventre.

evadir 1 v tr Evitar. Va evadir respondre. Evadir impostos. 2 evadir-se v pron i règ Fugir. S’han evadit de la presó.

evangeli m Part del Nou Testament, dins de la Bíblia cristiana.

evaporar-se v pron Convertir-se en vapor, desaparèixer. Has deixat la colònia destapada i s’ha evaporat tota.

evasió f El fet d’evadir(-se). Evasió de capital. Preparaven l’evasió de presoners.

eventual adj No definitiu ni fix. Un treball eventual.

evidència f Qualitat d’evident. Es van donar davant l’evidència dels fets.

evident adj Ben clar. Unes proves evidents.

evidentment adv És clar. Evidentment, no li ha agradat el nostre pla.

evitar v tr Mirar de no tenir(-ne). Vol evitar els problemes de totes passades.

evocar v tr Recordar. Evocava èpoques passades.

evolució f Procés de canvi. L’evolució de les espècies.

evolucionar v intr Que ha sofert una evolució. Els costums han evolucionat molt en cinquanta anys.

exactament adv Així mateix. És exactament tal com t’ho dic.

exacte, -a adj D’acord amb una mesura objectiva. L’hora exacta. Una quantitat exacta.

exactitud f Qualitat d’exacte. Marca les hores amb exactitud.

exageració f El fet d’exagerar. Això que dius és una exageració.

exagerar v tr Anar més enllà dels fets objectius, de la mesura justa. Exagerava molt les proporcions de la fera que els havia atacat.

exagerat, -ada adj i m i f Que exagera. Té una afició exagerada pel futbol. No te’n pots fiar, de les seves informacions, perquè és un exagerat.

examen m Prova d’aptitud. Un examen de conduir.

examinar 1 v tr Observar amb atenció. El lampista examinava l’estat de les conduccions. 2 v tr i règ Fer fer un examen. Demà examinaré de literatura els de tercer.

excarcerar v tr Treure de la presó. La nova llei penal excarcerarà molts presos.

excavació [sovint en pl.] f Acció i efecte d’excavar. Unes excavacions arqueològiques.

excavadora f Màquina d’excavar.

excavar v tr Fer clots i rases a terra. Han excavat el solar per fer els fonaments d’un edifici.

excedir 1 v tr Superar. Aquell resultat excedia les previsions. 2 excedir-se v pron Exagerar, fer(-ne) massa. S’ha excedit amb el càstig.

excel.lent 1 adj Boníssim. Una conducta excel.lent. 2 m La qualificació més alta. Té un excel.lent de nota mitjana.

excepció f Allò que no segueix una regla. L’excepció confirma la regla.

excepcional adj Gens corrent. Un cas excepcional.

excepte prep Menys. “Prohibit aparcar, excepte els dies festius.”

excés [pl. -essos] m El fet d’excedir(-se). Ho va fer per un excés de confiança.

excessiu, -iva adj Que s’excedeix, exagerat. Fa una calor excessiva.

excitació f Acció i efecte d’excitar-se.

excitant adj Que excita. Una aventura excitant.

excitar(-se) v tr i pron Alterar l’ànim, provocar a actuar. Aquesta calma que duus m’excita. S’excita molt quan el contradiuen.

exclamació f Crit fort. Una exclamació de sorpresa.

exclamar 1 v intr Fer una exclamació. “Què has fet?”, va exclamar la mare. 2 exclamar-se v pron Queixar-se. Tothom s’exclama de l’augment del cost de la vida.

excloure v tr Deixar de banda. L’han exclòs de la llista.

exclusiu, -iva adj Propi només d’un. Duia un model exclusiu.

excrements m pl Residus de l’alimentació expulsats per l’anus.

excursió f Sortida d’esplai. Una excursió al camp, a la muntanya.

excursionisme m Pràctica de fer excursions com a activitat d’esplai.

excursionista 1 adj Referent a l’excursionisme. La Unió Excursionista. 2 m i f Persona que practica l’excursionisme. El poble era ple d’excursionistes.

excusa f Justificació. Amb l’excusa que no trobaven la clau del pis, van acabar sopant a casa nostra. Això són excuses de mal pagador.

excusar(-se) v tr, pron i règ Justificar(-se). L’Albert m’ha demanat que l’excuseu per no poder venir a la reunió. Hi ha sis persones que s’han excusat. Es va excusar per no parlar prou bé el seu idioma.

execució f Acció i efecte d’executar. El jutge va ordenar l’execució de la condemna.

executar v tr Dur a terme. Executar una sentència.

executiu, -iva 1 adj Que executa. El Consell Executiu. 2 m i f Persona que forma part de la direcció d’una empresa. Té aires d’executiu.

exemplar 1 adj Que serveix d’exemple. La seva conducta era exemplar. 2 m Cada una de les unitats d’una obra editada. No queda cap exemplar de l’últim número de la revista d’esports.

exemple m Fet concret que es proposa com a model, per illustrar una explicació. Un exemple val més que mil paraules. Conec poca gent segura de si mateix, per exemple, l’Ernest.

exemplificar v tr Posar com a exemple. L’anècdota li va servir per exemplificar allò que volia fer entendre.

exercici m Pràctica. Exercicis gimnàstics. Uns exercicis de càlcul, d’ortografia.

exercir 1 v intr Practicar una professió. És metge, però no exerceix. 2 Tenir, fer. Exercia una gran influència entre els amics.

exèrcit m Forces armades d’un Estat. L’exèrcit de terra, de l’aire.

exercitar(-se) v tr, pron i règ Fer treballar, practicar. Exercita la veu. S’exercita en l’ús de l’ordinador.

exhaurir(-se) v tr i pron Esgotar(-se).

exigència f El fet d’exigir. Sempre em ve amb exigències.

exigent adj règ Que mostra exigència. És molt exigent amb els altres.

exigir v tr Demanar sense alternativa. Exigia el compliment estricte del reglament.

exili m Situació d’haver d’estar fora del lloc d’origen. Els opositors al règim van ser condemnats a l’exili.

existència 1 f El fet d’existir. Els dies de la nostra existència estan comptats. 2 existències f pl Gènere que hi ha en un comerç, un magatzem, etc.

existir v intr Ser en el món. Contemplava tot allò que existeix: la plana, la muntanya, el poble, els ramats pasturant, la gent afanyant-se…

èxit m Resultat bo. Va acabar la carrera amb èxit.

expansió m El fet d’escampar-se. L’expansió de les ones elèctriques.

expedició f Grup de gent que van cap a un lloc amb una finalitat concreta. Una expedició a l’Amazones.

experiència f 1 Coneixença adquirida per la pràctica. Té molta experiència com a mestre. 2 Fet viscut. La mort del company va ser una experiència dolorosa.

experiment m Experiència feta amb finalitats d’estudi. Un experiment de laboratori.

experimentació f Acció i efecte d’experimentar.

experimentar v tr 1 Verificar mitjançant l’aplicació pràctica. Experimentar una teoria. 2 Patir, tenir. La població va experimentar els efectes de les radiacions.

expert, -a adj i m i f Que domina un coneixement. Una persona experta. És un expert en art romànic.

expiració f Acció de treure l’aire dels pulmons. Fes una inspiració fonda i una expiració lenta.

explicació f Acció i efecte d’explicar. Tot era desfer-se en explicacions. Els científics encara no havien trobat cap explicació per a aquell fenomen.

explicar 1 v tr Narrar. Explica’m què ha passat. 2 explicar(-se) v tr i pron Exposar una interpretació. Va explicar la teoria de la relativitat d’una manera prou entenedora. Com t’expliques aquest error tan elemental? “S’explica com un llibre obert.”

explícit, -a adj Clar. Va fer referència explícita als estatuts de l’associació.

explorar v tr Recórrer un lloc per conèixer-lo. Exploraven la selva verge.

explosió f El fet d’explotar. Encara se sentien les explosions de les bombes.

explosiu, -iva 1 adj Que explota. Duien material explosiu. 2 [fig.] Una situació explosiva. 3 explosiu m [sovint en pl.] Artefacte explosiu. Una fàbrica d’explosius.

explotació f 1 Lloc, instal.lacions destinats a explotar econòmicament. Explotació minera, agrícola, industrial. 2 El fet d’explotar. L’explotació del subsòl. L’explotació de molts ha afavorit històricament l’enriquiment d’uns pocs.

explotar 1 v intr Esclatar. Ha explotat una bombona de butà. 2 v tr Fer rendir econòmicament. Explotar la terra. 3 Aprofitar-se (de). Explotar els treballadors.

exportació f El fet d’exportar. Una empresa dedicada a l’exportació de taronges.

exportar v tr Vendre a l’estranger. Exporten taronges a tot Europa.

exposar v tr 1 Raonar. Exposava les seves queixes davant l’alcaldessa. 2 Mostrar en una exposició. Els artistes exposaven les obres al públic.

exposició f Mostra de productes, de treball, d’obres d’art. Una exposició de maquinària agrícola, de treballs d’escola, de pintures.

exprés 1 adv A posta, a mida. Ho ha fet exprés per fer-me caure. L’abric se l’ha fet fer exprés. 2 exprés, -essa adj Clar. Hem rebut ordres expresses de no deixar-hi aparcar ningú. 3 Ràpid. Tren exprés. Cafè exprés.

expressament adv D’una manera expressa, a posta. Ho has fet expressament.

expressar 1 v tr Manifestar. Va expressar públicament la seva opinió. 2 expressar-se v pron Parlar. S’expressa amb dificultats.

expressió f Signe que expressa. Se’l mirava amb una expressió trista a la cara. “Carai!” era una de les seves expressions habituals. Aquells camps eren l’expressió de l’abandó.

expressiu, -iva adj Que aporta un significat d’una manera viva. Un dibuix expressiu. Un senyal molt expressiu.

expulsar v tr Fer fora. L’àrbitre va expulsar tres jugadors.

expulsió f El fet d’expulsar. Van acordar la seva expulsió del club.

exquisit, -ida adj De gust refinat. Vesteix amb un gust exquisit. Una crema exquisida.

extens, -a adj De gran amplitud. El territori de l’Amazones és molt extens.

extensió f Ocupació de l’espai. Un desert d’una gran extensió.

exterior 1 m Part de fora. L’exterior d’un edifici. 2 adj De la part de fora. Les finestres exteriors.

extern, -a adj Situat a fora, relatiu a la part de fora. Un medicament d’ús extern.

extingir(-se) v tr i pron Acabar(-se), sobretot una espècie vegetal o animal, un incendi. Cada any que passa s’extingeixen més espècies a la Terra. El foc era tan violent que no el podien extingir.

extintor m Aparell per apagar incendis. Feia tanta calor dins del local, que els extintors es van disparar.

extra 1 adj i m Fora de sèrie. Una paga extra. Avui farem un extra per dinar. 2 m i f Personatge d’una pel.lícula sense cap paper important.

extractor m Aparell per eliminar fums d’un interior. Si fregeixes el peix, engega l’extractor.

extraordinari, -ària adj Excepcional. Van passar uns fets extraordinaris.

extraterrestre adj i m i f De fora del planeta Terra. Una nau extraterrestre. Una història d’extraterrestres.

extravagància f Acció pròpia d’una persona extravagant. Es penjava una pota de gallina al coll, i altres extravagàncies.

extravagant adj De característiques estranyes, que criden l’atenció. Duia un vestit extravagant. Unes maneres extravagants.

extraviar 1 v tr Perdre. Li han extraviat tot l’equipatge. 2 extraviar-se v pron Perdre’s. No coneixien gaire el camí i es van extraviar.

extrem 1 m Punta, cap. Van arribar a l’altre extrem del planeta. 2 extrem, -a adj Últim, desesperat. Va arribar a una situació extrema. Un recurs extrem. 3 Llunyà. L’Extrem Orient. 4 Molt gran. Vivien en una misèria extrema. 5 en extrem loc adv D’allò més. Era en extrem prudent.

extremitat f Membre del cos de molts animals. Les extremitats superiors, les inferiors.

extreure [var.: extraure] v tr, pron i règ Produir, obtenir (de). El sucre s’extrau de la canya de sucre i de la remolatxa.

---

7

 

Les meves paraules

---

dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.

dada f Unitat d’informació. Les dades d’un problema.

dalt 1 adv [i loc adv ‘a dalt’, ‘allà dalt’…] A la part més alta. Són dalt al terrat. Van cap dalt. Són a dalt. Han arribat fins allà dalt. El senyor Rossinyol és per dalt. 2 dalt de [‘a dalt de’, ‘allà dalt de’…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Què hi ha allà dalt de casa vostra?

daltabaix 1 adv [i loc prep ‘daltabaix de’] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balcó. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupció descoberts van ser un daltabaix per al govern.

damunt Indica situació a la part superior d’una superfície, per oposició a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv ‘a damunt’, ‘al damunt’, ‘allà damunt’…] Per parar taula, has d’endreçar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l allà damunt. 2 prep [i loc prep ‘damunt de’, ‘a damunt’, ‘a damunt de’, ‘al damunt de’…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Què hi has posat, a damunt la tauleta de nit? “Pel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera.” Ho trobaràs allà damunt la cuina.

dansa f Ball, especialment amb finalitats artístiques. La sardana és una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.

darrer, -a det i pron Últim. Això va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.

darrerament adv Últimament.

darrere Indica situació a la part posterior, per oposició a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv ‘a darrere’, ‘al darrere’] Col.loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep ‘darrere de’, ‘a darrere’, ‘a darrere de’, ‘al darrere de’…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.

data f Dia concret agafat com a referència. Apunta la data de naixement de tots.

dàtil m Fruit comestible de la palmera datilera.

dau m Peça cúbica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.

davall* adv i prep Sota.

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.

davallar v intr i tr Baixar.

davant Indica situació a la part anterior, per oposició a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv ‘a davant’, ‘al davant’…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep ‘davant de’, ‘a davant’, ‘a davant de’, ‘al davant de’, ‘davant per davant de’] Davant la casa hi havia un jardí. Emporta’t això de davant la porta i posa-ho davant del sofà. La manifestació va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. Té uns davants molt generosos.

davantal m Peça que serveix de protecció del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.

davanter, davantera m i f Esportista que té la funció d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.

de [de, d’] prep 1 Indica procedència. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica matèria, composició, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una telesèrie de cent capítols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinença. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Després d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Està aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de fàstic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. Són els primers d’arribar. 8 En correspondència amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esforços han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposició debades.

debat m Discussió argumentada sobre un tema social, polític o científic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.

dèbil adj Mancat d’energia. Està dèbil a causa del dejuni prolongat.

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.

debilitat f 1 Condició de dèbil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tendència forta, afició. Té debilitat per la cervesa negra.

de debò 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de debò. 2 loc adj Autèntic. Unes perles de debò.

debut m Estrena d’un artista. Demà, la cantant fa el seu debut.

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre clàssic debutarà amb una obra de Shakespeare.

dècada f Sèrie de deu, especialment anys. La dècada dels setanta.

decadència f Estat de deixadesa, d’abandó. Aquella companyia de teatre està en decadència.

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta més la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et faràs una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i règ [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’òpera.

decaure v intr Perdre l’energia, l’interès. L’espectacle dequeia una mica cap al final.

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb allò que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepció. Estava una mica decebut dels seus companys.

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un polític decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.

decepció f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepció.

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una solució. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i règ Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los

dècim, -a 1 det i pron Desè. Només me’n queda una dècima part. 2 dècim m Nombre fraccionari. Vuit dècims (8/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un dècim.

decimal m Cada un dels dígits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.

decímetre m La dècima part d’un metre.

decisió f 1 Absència de dubte. Fa les coses amb decisió. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisió.

decisiu, -iva adj Que determina el desenllaç. Aquella opinió va ser decisiva per prendre un acord.

declaració f Acció i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaració. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.

decoració f Art de decorar. Estudia disseny i decoració.

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoració.

decorar v tr Adornar seguint uns criteris artístics. S’han fet decorar la botiga.

decorat [var.: decoració] m Conjunt d’elements per a l’ambientació d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.

decret m Disposició legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.

dedicació f El fet de dedicar-se (a). Té una dedicació total als estudis.

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i règ Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i règ Es dedica plenament als negocis.

dedicatòria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.

deducció f Acció i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb què l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.

deessa f Divinitat femenina.

defecte m Tot allò que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricació.

defensa f 1 Acció de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avanç dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La línia de defensa. Un equip amb una bona defensa.

defensar [var.: *defendre] v tr i règ 1 Ajudar algú que és atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en públic.

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.

dèficit m Diferència a favor de les despeses. El balanç ha tancat amb dèficit.

definició f Descripció que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.

definir v tr Fer una definició. Com definiries una cosa fofa?

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.

deforme adj Que té una forma anormal. Va néixer amb el cap deforme.

defunció f Mort. “Tancat per defunció de la mare de l’amo.”

degenerar v règ Passar a una situació pitjor. La discussió va degenerar en una baralla a cops de puny.

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.

degotar v intr Caure un líquid gota a gota. Tanqueu bé l’aixeta, que degota.

deixalles f pl Material que sobra, que és rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcació que navega.

deixar 1 v tr i règ Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per què no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la gàbia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. És molt tolerant, és dels que deixa fer.

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’abandó, descuidat. Té una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. Són una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.

dejú, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dejú fins a mig matí. Està en dejú.

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.

dejuni m Temps en què es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.

delatar v tr 1 Fer conèixer un delicte a la justícia. Els veïns el van delatar. 2 Posar en evidència. Les teves paraules et delaten.

delegació f Conjunt de persones que ostenten una representació oficial. Va parlar en nom de la delegació alemanya al congrés.

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cosí.

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representació oficial. La delegada del govern.

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. És delicat en el tracte. Està delicat de salut.

delícia f Plaer. És una delícia sentir-la cantar.

deliciós, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat deliciós.

delicte m Falta contra la llei. El robatori és un delicte.

delimitar v tr Fixar els límits. Van delimitar el terreny de joc.

delinqüència f El fet, la situació, de cometre delictes. A molts països augmenta la delinqüència juvenil.

delinqüent m i f Persona que ha fet un delicte.

deliri m Estat d’excitació. Patia un fort deliri provocat per la febre.

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.

delta m Extensió de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.

demà 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui és dissabte i demà serà diumenge. Hem quedat per demà al matí. Demà al migdia. Demà al vespre. 2 demà passat [var.: *despús-demà] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Demà és dilluns, i demà passat, dimarts.

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Què demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol.licitat. Aquí fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.

demanda f Acusació adreçada a un jutge. Els van presentar una demanda per abús d’autoritat.

dement adj i m i f Boig.

democràcia f Sistema polític en què els responsables de la cosa pública són elegits.

demòcrata adj i m i f Partidari de la democràcia.

democràtic, -a adj Referent a la democràcia. Un parlament democràtic.

demostració f El fet de demostrar. Una demostració clara.

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situació respecte a les persones gramaticals.

denominació f Manera d’anomenar. La denominació d’origen dels productes.

dens, -a adj 1 Espès. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.

densitat f Qualitat de dens.

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.

dentadura f Conjunt de les dents. Té una dentadura forta.

dentat, -ada adj Proveït de dents. Roda dentada.

dentífric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.

dentista m i f Especialista de les dents.

denúncia f El fet de denunciar. Han presentat la denúncia al jutjat de guàrdia.

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per escàndol públic.

departament m 1 Dependència oficial. El Departament d’Estat. 2 Institució universitària. El Departament de Didàctica de la Llengua.

dependència f 1 Manca d’autonomia. Té massa dependència de la família. 2 Compartiment, instància, etc., que en depèn d’un altre de més gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les dependències de la Cambra de Comerç. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La dependència d’aquell comerç tenen fama d’eficients.

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comerç.

dependre v règ Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretació correcta de les dades, en depèn el resultat.

depressió f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressió central. 2 Malaltia que provoca un estat de pèrdua d’energia. Pateix una forta depressió.

deprimir v tr Causar una sensació de depressió. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.

depuradora f Conjunt d’installacions per depurar les aigües.

depurar v tr Fer tornar al seu estat allò que s’ha contaminat.

derbi m Competició esportiva entre dos equips rivals.

dèria f Mania, afició. Té la dèria de col.leccionar xapes.

derivar-se v pron i règ Provenir. ‘Llibreria’ es deriva de ‘llibre’.

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivació. ‘Tauleta’ és un derivat de ‘taula’.

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.

derrotar v tr Vèncer en una competició. Han derrotat l’adversari en tota la regla.

des prep Indica començament, punt de vista. 1 des de prep Des de demà tot serà diferent. Des d’aquí, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, però li ho van desaconsellar.

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretació d’algunes lleis.

desafiament [var.: desafiu] m Acció de desafiar.

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.

desaiguar v règ Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amenaça de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.

desanimar 1 v tr Fer perdre l’ànim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’ànim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, però al final s’ha desanimat.

desanimat, -ada adj Sense ànim, sense animació. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.

desaparèixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.

desaparició f El fet de desaparèixer. Va fer una desaparició sobtada.

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenció. Va passar desapercebut entremig de la gent.

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la guàrdia.

desastre m Desgràcia gran. El terratrèmol va causar un gran desastre.

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat ràpidament les carreteres tallades al trànsit.

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aigües d’un riu per damunt les vores.

descalç, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descalça pel pis.

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.

descans m Temps en què cessa una activitat. A mig matí farem un descans de mitja hora.

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v règ Basar-se. La construcció descansava en uns bons fonaments.

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornavís.

descàrrega f 1 Acció i efecte de descarregar. Zona de càrrega i descàrrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una descàrrega seca.

descarregador, descarregadora m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.

descarregar v tr Llevar la càrrega. Han començat a descarregar el vaixell.

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.

descendència f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descendència.

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell nét era l’únic descendent que quedaria.

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v règ Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van començar el descens.

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Amèrica.

descobrir v tr Trobar allò que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em faràs descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho faràs? -Per descomptat.

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.

desconèixer v tr No conèixer. Desconeixia la meitat del territori.

desconfiança f Manca de confiança. Se’l miraven amb desconfiança.

desconfiar v règ Actuar amb recel. Desconfia de tothom.

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que són i s’han deixat enredar.

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.

desconsolat, -ada adj Que no té consol. Un viudo desconsolat.

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova política de preus.

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.

descortès, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descortès de parlar-los en aquell to tan tallant.

descripció f El fet de descriure. Una novel.la plena de descripcions d’ambient.

descriptiu, -iva adj Referent a la descripció. Prosa descriptiva.

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les característiques. Va descriure molt bé com anaven vestits els sospitosos.

descuidar-se v pron, tr i règ Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc encès.

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada matí es desdejuna amb un cafè i una torrada.

desdejuni m Àpat lleuger de primera hora del matí.

desdir 1 v règ No guardar relació. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i règ Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.

desè, -ena det i pron El que fa deu. El desè de la llista. Ha estat la desena d’arribar.

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell racó del pati dels mals endreços que hi havia acumulats.

desembarcament m Acció de desembarcar. Va començar el desembarcament de tropes.

desembarcar v intr Baixar d’una embarcació, d’un avió, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francolí és a Tarragona.

desembocar v règ 1 Anar a parar en un lloc més espaiós. El passeig desemboca a la plaça de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.

desembolicar v tr Llevar allò que embolica. Desembolicava els regals.

desembre m Dotzè mes de l’any.

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.

desena f Conjunt de deu unitats. Al número 323 hi ha dues desenes.

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussió de fronteres va desencadenar un conflicte armat.

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passió desenfrenada.

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’àlbum.

desengany m Decepció.

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornavís.

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.

desenllaç m Acabament d’una història. Un desenllaç feliç.

desentonar v intr No anar bé amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melancòlic.

desenvolupament m Acció i efecte de desenvolupar-se. Un país en vies de desenvolupament.

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer créixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb preferència la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un procés de creixença. En aquest clima, les plantes es desenvolupen bé.

desert, -a 1 adj Sense població. Una plana deserta. 2 desert m Extensió de terreny sense gens de vegetació. El desert de Kalahari.

desesperació f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperació.

desesperant adj Que atempta contra la paciència. És desesperant, la calma que duu en tot.

desesperar(-se) v règ i pron Haver perdut l’esperança. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la solució. Veient tanta desgràcia, plorava i es desesperava.

desesperat, -ada adj Sense esperança, avorrit. Està desesperat de la vida.

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els últims caps de núvols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i règ Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.

desficaci* m Disbarat. La realització de la reforma educativa és plena de desficacis.

desfici m Impaciència, inquietud.

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada després de l’accident.

desfilada f Acció i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va començar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va començar a desfilar. El públic va començar a desfilar.

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosió.

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.

desgràcia 1 f Fet tràgic. Aquella mort va ser una gran desgràcia per a la família. 2 per desgràcia loc adv Per mala sort. Per desgràcia, ningú no ens podrà ajudar.

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgràcies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que són desgraciats. 2 Pocavergonya. És un desgraciat que explota la misèria dels altres.

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar pèsols.

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.

desguàs [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aigües brutes o de la pluja. El desguàs del terrat, del pati, del safareig.

desheretar v tr Deixar sense herència. L’àvia els va amenaçar de desheretar-los.

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners és una acció que el deshonra.

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. Té desig de menjar-se un plat de crema.

designar v tr 1 Indicar per a un càrrec. El van designar com a coordinador de la secció. 2 Indicar una significació. La paraula substantiu designa una forma gramatical.

desil.lusió f Decepció. Amb aquell regal va tenir una desil.lusió.

desimboltura f Franquesa, decisió. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.

desinterès m Manca d’interès. Era evident el seu desinterès per l’esport.

desinteressat, -ada adj Que no mostra interès (per). El veig molt desinteressat pel tema.

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’única solució desitjable.

desitjar v tr Voler amb força. Desitjava poder-ho acabar de seguida.

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el braç.

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebració. La pluja va deslluir la festa.

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressió i va tenir un desmai.

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la notícia.

desmesurat, -ada adj Excessiu. El càstig va ser desmesurat.

desmoralitzar v tr Fer perdre els ànims. La mort del capità va desmoralitzar la tropa.

desmuntar 1 v tr Desfer un mòdul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.

desnivell m Diferència de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.

desnonament m Acció i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.

desobediència f Acte de desobeir. El van acusar de desobediència a la llei.

desobedient adj Que té per norma no obeir. Un alumne desobedient.

desobeir v tr No obeir. Ha desobeït les nostres ordres.

desocupació f Índex d’atur d’una població. La desocupació es manté estable.

desocupat, -ada 1 adj Que està sense fer res. Està tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que està a l’atur.

desodorant m Producte per dissimular les males olors.

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Algú ha desordenat tots els meus papers.

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitació tot era desordre.

desparar v intr Llevar el parament d’una taula després d’un àpat. Qui ajuda a desparar?

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el telèfon i així no ens empiparan més.

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca importància produït per un accident.

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa pública.

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat més bé que ell.

desplaçament m El fet de desplaçar-se. Qui em pagarà els desplaçaments?

desplaçar 1 v tr Treure (algú, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’últim que va arribar l’ha desplaçat del seu càrrec. 2 desplaçar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van desplaçar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport públic.

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i règ Desenganxar-se. El satèl.lit es va desprendre de la càpsula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pròpìa. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. És tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.

després 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Què voldràs que fem, després? 2 després de loc prep Tornaré després de les nou. La segona cantonada després de la plaça. 3 després que loc conj Després que els van avisar, no hi han tornat més.

desprès, -esa adj Generós. Ho dóna tot; és molt despresa.

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisió mèdica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va recórrer l’estadi tot despullat.

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Començar a aparèixer. El sol ja despunta.

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del país.

destí m 1 Allò que determina la vida d’algú. Deia que el seu destí era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport, destinació. El tren amb destí cap a París acaba de sortir de la via 11.

destinació f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinació donaràs a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport.

destinar v tr i règ Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.

destinatari, destinatària m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adreça del destinatari incompleta.

destorb m Allò que fa distreure d’una tasca, nosa. “Feina feta no fa destorb.”

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes històries absurdes.

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.

destrossar v tr 1 Fer malbé amb violència. Els fans de l’equip anglès van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella traïció li ha destrossat el cor.

destrucció f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucció.

destruir v tr Fer ruïna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destruït molts edificis notables.

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El cafè em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.

desviació f L’efecte de desviar. Hi ha una desviació a la carretera per causa de les obres.

desviar v intr Separar del camí. La policia de trànsit m’ha fet desviar cap a la dreta.

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel.la.

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no són prou clares.

detenció f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.

detergent m Producte per rentar.

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.

detingut, detinguda m i f Que pateix detenció. Han dut els detinguts a comissaria.

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora després de les 12.

déu 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de déus. 2 Déu m Ésser totpoderós creador del món, segons certes religions. 3 déu n’hi do exp Expressa ponderació. Gasta un geni que déu n’hi do. Això et va dir?; déu n’hi do!

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligació. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per demà?

deute m Allò que es deu. Té deutes per valor de tres milions de pessetes.

deutor, deutora m i f Persona que té un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pràctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.

dia 1 m Espai de temps en què hi ha claror; mesura del temps amb referència al moviment de rotació de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp Fórmula de salutació. Hola, bon dia!

diable m Esperit del mal, dimoni.

diada f Dia en què coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un polígon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.

dialecte m Varietat social o geogràfica d’una llengua.

diàleg m Acció d’enraonar dues persones.

dialogar v règ Establir diàleg. No s’hi pot dialogar, no escolta.

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.

diàmetre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de diàmetre.

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.

diari, -ària 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina diària. 2 diari m Publicació informativa que surt cada dia. Vés a buscar el pa i el diari.

diarrea f Afecció intestinal que fa anar líquid.

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.

dibuixar v tr i intr Traçar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.

diccionari m Llibre que conté definicions de paraules, generalment ordenades alfabèticament.

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussió. Té una mare molt dictadora. El país va estar sotmès a un dictador durant quaranta anys.

dictadura f Règim polític en què governa un dictador.

dictar v tr Llegir un text en veu alta perquè uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.

dictat m Reproducció escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.

dictatorial adj Referent a la dictadura. Règim dictatorial.

didal m Peça que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.

dieta f 1 Règim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha desplaçament. Cobra unes dietes que només li arriben per al dinar.

diferència f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta diferència entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparació. Entre els dos preus hi ha una diferència de mil pessetes.

diferent 1 adj Que presenta diferències. Els dos germans s’assemblen força, però la forma de la cara és diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.

difícil adj No fàcil. Una proposta difícil d’aplicar.

difícilment adv Amb gran dificultat. Difícilment ens ho podem creure, això.

dificultat f Allò que fa difícil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la notícia.

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borrós. La boira difuminava els contorns de les coses.

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.

difusió f Acció i efecte de difondre. Un diari de gran difusió.

digerir v tr Transformar els aliments presos perquè el cos els pugui assimilar.

digestió f Procés biològic de digerir els aliments. Té una digestió pesada.

digestiu, -iva adj Referent a la digestió. L’aparell digestiu.

dígit m Signe de numeració. El nombre 2.144 té quatre dígits.

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als dígits. Un rellotge digital.

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.

digne, -a adj 1 Que té dignitat. Una resposta digna. 2 adj règ Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.

dijous m Quart dia de la setmana.

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.

diligència f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la diligència.

dilluns m Primer dia de la setmana.

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.

dimarts m Segon dia de la setmana.

dimecres m Tercer dia de la setmana.

dimensió f Mesura d’acord amb una línia. Els cossos tenen tres dimensions.

dimitir v tr i intr Deixar un càrrec. Han fet dimitir l’entrenador.

dimoni m Esperit del mal, diable.

dinàmic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt dinàmica.

dinamita f Explosiu de gran potència.

dinar 1 v intr Fer l’àpat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m Àpat del migdia. Per dinar hi ha arròs.

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babilòniques.

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.

dinosaure m Nom genèric d’uns rèptils que van viure a l’era secundària.

dinou [var.: *denou, *dènou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.

dins [var.: dintre] Indica situació a l’interior, per oposició a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv ‘a dins’, ‘allà dins’…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. Són allà dins. 2 prep [i loc prep ‘dins de’, ‘a dins’, ‘a dins de’, ‘per dins de’…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots començar a col.locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.

diòcesi f Divisió administrativa de l’església on governa un bisbe.

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessió d’un premi.

diplomàcia f 1 Pràctica de les relacions entre països. El cap de la diplomàcia britànica. 2 [fig.] Habilitat. Té molta diplomàcia per plantejar els problemes.

diplomàtic, -a 1 adj Referent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. 2 m i f Professional de la diplomàcia. És diplomàtic de carrera. 3 [fig.] adj Hàbil. No tracta mai les coses de cara, és molt diplomàtica.

dipòsit [var.: depòsit] m Recipient per contenir o guardar generalment líquids. El dipòsit d’un automòbil, d’un vàter.

dipositar [var.: depositar] v tr i règ Deixar, confiar a la custòdia (de). Dipositar diners a la caixa.

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No sé què dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Què diu, aquest rètol? 2 Utilitzat dins de fórmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, què se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de fórmules conclusives o explicatives. És a dir, que no t’agrada. I dit això, va aixecar la sessió. I van arribar cap al tard; més ben dit, quan ja era fosc. Això, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v règ Anomenar. I a vostè, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *nòmer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb règ Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.

direcció f 1 Acció de dirigir-se. Van agafar una direcció equivocada. Anaven en direcció cap al nord. 2 Instància, persona, grup que dirigeix. La direcció de la fàbrica, del club, de l’escola.

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.

directe, -a adj Sense desviar-se. Un camí que va directe al poble del costat. Tenen línia directa amb el ministre.

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcció. Una reunió de directius.

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcció. El director dels grans magatzems. Un director escènic, artístic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del país. 2 dirigir(-se) v tr, pron i règ Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.

disbarat m Acció o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.

disc m Cos cilíndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llançament de disc.

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que té algun tipus de mancança física, sensorial o intel.lectual.

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Està sotmès a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.

discòrdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la discòrdia entre la colla.

discoteca f Sala de ball amb música gravada.

discreció f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreció.

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dirà res, perquè és molt discreta.

discurs m Explicació llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguració.

discussió f Acció de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussió.

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir prèviament la distribució de les feines.

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.

disfressar(-se) v tr i règ Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li dóna més que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.

disminució f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminució de les vendes.

disminuir v tr Baixar, fer-se més petit. Ha disminuït el nombre de naixements.

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.

dispensar v règ Alliberar d’una obligació. El van dispensar de complir tot l’horari.

dispensari m Centre d’atenció mèdica per a cures de poca importància o bé d’urgència.

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.

disponibilitat f Condició de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambulància disponible.

disposar 1 v règ Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.

disposat, -ada [var.: dispost] adj règ A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.

disposició f 1 Estat d’ànim. Estic en disposició de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposició. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposició del governador.

dispositiu m Peça o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.

disputa f Discussió.

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la plaça.

disquet m Disc on es grava informació procedent d’un ordinador.

dissabte m Sisè dia de la setmana.

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les línies principals.

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.

disset [var.: *desset, *dèsset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.

dissimular v tr Fer veure que no s’està al cas. Va dissimular el disgust com va poder.

dissoldre(‘s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una substància dins d’un líquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul.lar. Hauran de dissoldre les Corts.

dissolució f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissolució del Parlament.

dissolvent m Substància que en pot dissoldre d’altres.

distància f Mesura de la separació entre dos punts, especialment de l’espai. Quina distància hi ha entre casa vostra i el mercat?

distinció f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinció. Saludava a tothom sense distinció.

distingir 1 v tr Veure les diferències. No arriba a distingir bé els colors. 2 distingir-se v pron i règ Destacar. Es distingia pels seus coneixements de física.

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El braçalet és el distintiu del capità de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carnívor és un tret distintiu de molts mamífers.

distracció f 1 Manca d’atenció. Vaig tenir un moment de distracció i el vaig perdre de vista. 2 Allò que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracció veure jugar la mainada a la plaça.

distret, -a adj Que no està atent. Se’l mirava distret.

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracció. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.

distribució f La manera de distribuir. Li agradava la distribució de les habitacions.

distribuïdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribuïdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribuïdor. A l’entrada del pis hi havia un distribuïdor.

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada mà i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.

dita f Manera de dir, frase feta.

diumenge m Setè dia de la setmana.

divendres m Cinquè dia de la setmana.

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [ en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la família. Li va plantejar diverses qüestions.

diversió f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversió assegurada.

diversitat f Qualitat de divers. La característica principal de la nostra societat és la diversitat.

divertir 1 v tr Fer-ho passar bé. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho bé. Es van divertir molt amb la pel.lícula Guantanamera.

divertit, -ida adj Que proporciona diversió. Una persona divertida. Una comèdia divertida.

diví, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’herència entre els germans. 2 dividir-se v pron i règ Partir-se. A partir d’allà, el riu es dividia en dos.

divinitat f Ésser al qual se li atribueixen qualitats de déu o de deessa.

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.

divisió f 1 Operació aritmètica. 2 Límit, resultat de partir. La comarca és una divisió administrativa.

divorci m Acció de divorciar-se. Han sol.licitat el divorci davant el jutge.

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la justícia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.

divuit [var.: *devuit, *díhuit] 1 det En nombre de divuit. Té divuit anys. 2 m El nombre 18.

divulgar v tr Fer conèixer un fet, unes idees, etc. entre el gran públic. Van divulgar la notícia a través de la ràdio.

do m Qualitat. Té el do de l’oportunitat.

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.

doble 1 [gen. loc det ‘el doble de’] det Dues vegades una quantitat. Té el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que és clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.

doblers* m pl Diners.

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.

dòcil adj Que no ofereix resistència. Una gosseta dòcil.

doctor, doctora m i f 1 Que té el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.

document m Informació escrita o gravada que serveix de comprovació. Document històric. Document gràfic. Document d’identitat.

documentació f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentació.

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel.lícula que divulga coneixements científics. Vam veure un documental sobre les foques.

dofí m Mamífer marí de morro llarg i prim, fàcil de domesticar.

doi* m Disbarat.

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho té present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.

dòlar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Amèrica.

dolç, -a 1 adj Que conté sucre. Li agrada el cafè ben dolç. 2 Sense sal. La sopa és dolça. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dolç m Producte de pastisseria en general. Una plata de dolços.

dolçor f Qualitat de dolç. Aquest refresc té una dolçor desagradable.

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. És de doldre la poca confiança que ens té.

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *roí. Una persona dolenta. Una pel.lícula dolenta. El dolent de la història. És l’acudit més dolent que he sentit mai.

dolenteria f Acció dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.

dolor f Sensació de mal. Va sentir un fort dolor al pit.

dolorós, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.

domèstic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines domèstiques. Animals domèstics.

domesticar v tr Fer tornar domèstic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.

domicili m Lloc de residència habitual. Servim a domicili.

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, però es va dominar.

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.

dòmino [var.: dominó] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.

dona f 1 Persona adulta de sexe femení. Hi ha més dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col.lecció de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.

doncs [var.: *idò] 1 conj Indica conseqüència. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 així doncs, i doncs loc conj Per tant. Així doncs què faràs? I doncs què penses fer?

donyet* m Personatge fantàstic molt menut propi de la literatura popular: follet.

dormida f Acció de dormir. Es va estirar al sofà i va fer una dormida.

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.

dormitori m Habitació de dormir. Una casa amb tres dormitoris.

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la mà.

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. Múscul dorsal. 2 m Número que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el número 13.

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel braç. 4 dues f pl La segona hora després de les 12. Les dues del migdia.

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.

dossier m Documentació sobre un tema.

dot m Qualitat. Té dots d’artista.

dotar v tr i règ Proveir. Els van dotar de material esportiu.

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.

drac [var.: dragó] m Animal fantàstic. El drac de sant Jordi.

drama m Situació en què hi ha un conflicte. La separació dels pares va ser un drama per a ella.

dramàtic, -a adj Referent a un drama. Un cas dramàtic.

drap m Tros de roba per a diversos usos: *pedaç. Un drap de cuina. El drap de la pols.

drassana [gen. en pl.] f Instal.lacions on es construeixen i reparen vaixells.

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no és gaire dreta. 2 Del cantó dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. ‘dreta, drets, dretes’] adv Descansant damunt els peus. El públic aplaudia dret. 4 m Allò que és just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions és el nostre dret.

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el.líp.] La mà dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opció política. Un partit de dretes.

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.

droga f Substància d’aplicacions diverses en medicina, en la indústria, etc.; narcòtic.

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que té addicció a la droga.

drogueria f Botiga on venen pintures, productes químics, etc.

duana f Administració que controla l’entrada de mercaderies en un país.

dubtar v règ Estar insegur davant d’una decisió.

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. És ell, sense cap mena de dubte. Arribaré cap a les deu, sens dubte. Això que et dic és fora de dubtes.

dubtós, -osa adj Poc segur. Estava dubtós de quin camí seguir.

duc, duquessa 1 m i f Títol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn més gros que el mussol.

duel m Combat que es feia entre cavallers.

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.

duplicat m Còpia. M’he fet fer un duplicat de la clau.

dur, -a adj 1 Resistent a la pressió. El ferro és un metall dur. 2 [fig.] Un caràcter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.

durada [var.: duració] f Temps que transcorre durant una acció, un fet. Una cinta de llarga durada.

durament adv Amb duresa. Els tractà molt durament de paraula.

durant prep Indica situació en el desencadenament d’un procés. Això va passar durant la cerimònia.

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel.lícula?

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.

durícia f Tros de la pell que s’ha fet dura. Té les mans plenes de durícies.

duro m Moneda de cinc pessetes.

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on està instal.lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perquè és a la dutxa.

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Després de prendre el sol molta estona van dutxar-se.

---

5