Posted on

Vermeer. Noia llegint una carta amb la finestra oberta. 1659

Vida i obres

Dresden, Gemäldegalerie Alte Meister. 2012

El Cupid va aparèixer en una restauració de 2018 a 2020, hauria estat alterada després de la mort del pintor. [7′ gairebé m’agradava més la paret llisa, amb la gradació de tons de més clar a la finestra i més fosc a sota].

7′. La importància de les teles, vermella a la finestra caient per darrera, ocre a la dreta, i la rica catifa a la taula. La safata de la fruita, és ceràmica de Delft?Préssecs, pomes, raïm, una llimona. La fruita de l’esquerra sembla massa grossa per ser una poma (?).
Primer cop que m’adono del reflex del rostre de la noia a la finestra. Té una expressió serena. Després de la recuperació del Cupid la carta s’interpreta com a una lletra d’amor.
La noia vesteix una abillament típic del s17, una jaqueta amb un cosset que es podia cordar davant, amb mànigues amples. La faldilla aniria a joc (i una brusa que es podria canviar més sovint.

El quadre va inspirar una fotografia de Tom Hunter.

Posted on

Cases

2002: Taller de Rembrandt, Casa d’Anna Frank. Gaudí: Casa Milà, Casa Batlló, Palau Güell.
2004, 2014: NYC Louis Armstrong House. London Dickens House, Regensburg, Kepler Gedächtnishaus, Viena Schubert Sterbe Wohnung.
2008: Stockholm. Museu Strindberg

2010: Perry Green UK: Taller Henry Moore, Sant Petersburg: Casa d’Anna Ahmatova
2012: Leipzig: Mendelsohn. Dessau: Gropius, cases dels mestres de la Bauhaus, Klee i Kandinsky
2013 Milano: Villa necchi campiglio ,  Casa Boschi di Stefano
2015 Frankfurt: Goethe Haus, Ernst May Haus

2016 Copenhaguen: Finn Juhl. Santiago de Chile: La Chascona de Pablo Neruda
2017 Oslo: Ibsen. Bergen: Grieg. Helsinki: Sibelius, Alvar Aalto. Brno. Villa Tugendhat.
2018 Sant Just d’Esvern: Walden7. Glasgow: MckIntosh house, Grasmere: Dove Cottage de Wordsworth.
2019 Viena i Eisenstadt: Cases de Haydn. Aquitaine: Montaigne. Girona: Rafel Masó. Barcelona: CasaVilaró.

2020 Barcelona: Casa Bloc de Josep Lluís Sert.
2021 Zürich: Heidi Weber Haus, Le Corbusier. Port Lligat. Casa Dalí.
2022 Mont-roig del camp. Mas Miró. (Joan Miró)
2023 MUHBA Bon Pastor, Barcelona. Bach Haus, Eisenach. Copèrnic, Torun.
2024 CHICAGO. Robie House, 1909. FL Wright Home and Studio, Oak Park, 1895. Fansworth House, Mies van der Rohe, 1945.
2025. Kubuswoningen, Piet Blom, 1983

 

Posted on

Norman Rockwell

we3

Norman Percevel Rockwell (February 3, 1894 – November 8, 1978) was an Am

14/01/1964 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Problem_We_All_Live_With dibuix norman rockwell

https://www.saturdayeveningpost.com/category/norman-rockwell-art-entertainment/

Posted on

Geografia mapes

Posted on

Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts

Quan vaig d’excursió i ressegueixo senders que recorren la muntanya fent zig-zag fins a trobar un coll, penso en les generacions antigues que van anar explorant fins a trobar els passos més adients. En llocs molt remots, quànta saviesa i experiència hi ha acumulada! Quàntes petjades, quants trajectes i viatges s’hi han fet abans de mi!

El mateix amb les carreteres i ponts, que els enginyers van estudiar, els treballadors que amb esforç van transportar pedres i construir els pilars, bastides de fusta per fer un arc a sobre.

Posted on

Tots els objectes de l’home han estat pensats i volguts, pisos, joguines

El 2013 durant un viatge mirava els pisos d’una ciutat i pensava que cada un d’ells l’ha considerat un promotor [ en un pla urbanístic], i l’ha dibuixat un arquitecte. I que cada pis ha estat objecte de deliberació i il·lusió per part d’uns compradors [ o llogaters] i decorat poc a poc, amb vides hi sedimenten. I al cap d’un temps buidat i substituït per un altre, tal com passarà amb Solius i Aymà.

També els objectes. La joguina de plàstic més vulgar que es pugui comprar a una botiga de Xinos, ha estat encarregada per algú que creia que es podria vendre, algú l’ha dibuixat, n’han fet una petita escultura per fer-ne un motlle d’injecció de plàstics.

Sempre hi ha un somni, petit o gran, darrera de tota construcció i producte humà, una casa, un jersei, una sabata, una joguina, un moble.

Posted on

Geodèsia

Exploració del món  |   Cartografia

1672 Jean Richer troba que un rellotge de pèndol a la Guaiana francesa endarerreix 2’30” cada dia respecte de Paris, un indici que la gravetat no és igual a tot arreu. En realitat la terra és un el·lipsoide més allargat als pols, on la gravetat és un 0.5% més gran.

Per determinar-ho es van dur a terme mesures per triangulació de diferents arcs de meridià:

La distància del pol a l’equador s’estima en 5130762 toises (aprox 2 metres, 6 peus) definides per un estàndard a Paris. A partir d’aqui es defineix el metre com a 10M .[ en tractar-se d’un el·lipsoide la fórmula de l’arc és més complexa

Una milla nàutica es defineix com l’arc d’un minut sobre una terra esfèria, 1.852 metres.

 

Posted on

Estrelles. Catàlegs

129 BC Hiparc de Nicea completa un catàleg i s’adona que la longitud d’algunes estrelles havia canviat, senyal que l’eix de rotació de la terra es movia (precessió dels equinoccis).

150 AC Ptolomeu publica l’Almagest, amb 1022 estrelles visibles, basant-se en gran part en el treball d’Hiparc. Agrupa les estrelles en 48 constel·lacions.

Tycho Brahe

1603 Johann Bayer Uranometria, amb el sistema d’identifcar les estrelles amb una lletra grega i el nom de la constel·lació ( Alpha Centauri or Gamma Cygni). 1200 estrelles.

1725 John Flamsteed Historia coelestis Britannica (1725). Fa servir números i el genitiu de la constel·lació: 61 Cygni. 3000 estrelles.

1781 Catàleg de Messier. Identifica objectes que no són estrelles puntuals. Més endavant s’identificaran com diferents tipus de cúmuls d’estrelles, nebuloses, restes de supernovas i galàxies. Messier estava interessat en cometes, i aquests objectes que no eren estrelles, eren inconvenients. Inicialment n’identificà 45 (M1 a M45) i més endavant fins a 103.

1801 Jérôme Lalande , Histoire Céleste Française amplia el catàleg fins a 47,390 estrelles.

1918-1924 El catàleg de Henry Draper mira d’identificar per primer cop els tipus espectrals de les estrelles, 225300. Henry Draper Catalogue

1930 Bright Star Catalog, de Yale, amb totes les estrelles de magnitud superior a 6.5.

1980 Guide Star Catalog, amb 20 milions d’estrelles.

Es calcula que  l’univers observable conté entre 1022 a 1024 estrelles, la majoria d’elles invisiblesa ull nu des de la terra, en particular les que són fora de la nostra galàxia.

Posted on

Els somnis

41 la vida humana   |  El son   A733 El dormitori  el vol del llit  els meus somnis

Introducció. Els somnis en les cultures. Interpretació. Somnis lúcids. Diaris. Art, literatura, cinema, La qüestió somni/realitat.

Introducció

[En l’estat de son es poden tenir somnis, representacions d’objectes i situacions no percebudes directament. No es tracta de la imaginació anticipadora que acompanya la predicció del futur o l’elaboració d’una situació hipotètica. La realitat que es construeix en el somni és produïda fora de la consciència. Per això, fins que no s’establí l’existència d’un substrat inconscient, podien ser vistos com quelcom extern al subjecte. Els endevins grecs creien que els somnis eren missatges que venien “de fora” (Cirlot). Respon doncs a situacions afectives i són solucions als problemes del subjecte, o temors que en el pla conscient no s’ha atrevit a formular.]

(WK) Un somni seria una “successió d’imatges, idees, emocions i sensacions que passen involuntàriament a la ment durant certs estadis del son”. Els humans passaríem unes dues hores somniant cada nit. Cada somni amb una durada de 5 a 20 minuts. ” [no és com una experiència completa de viure en un món imaginari?]. Els somnis recordats sembla que passen majoritàriament a la fase REM. Com que això també s’observa en mamífers, s’especula que els animals també podrien dormir.

[Obtenim informació sobre els somnis a partir del que es recorda en despertar.] (Brit) Els informes de subjectes de laboratori són d’unes 100 paraules. Un 35% dels enquestats reporten haver tingut un somni la nit anterior.
L’escenari acostuma a ser una variació del quotidià que coneix el subjecte. Els episodis són inconnexes, podem estar en un escenari i al cap d’un moment a una piscina [jo entrava a un lavabo i tot seguit era en un vagó de tren, juny 2024].
En l’estat de somnolència entrant o sortint del son, estat hipnagògic,  hi ha petits somnis que són menys elaborats i menys intensos dramàticament.  Malsons. A l’estadi 3 de son profund apareix una sensació de pes sobre el pit i certa ansietat. S’anomena Incubus [pintura de Dante Gabriel Rosetti]. Els nens es desperten de sobre aterroritzats, pavor nocturnus, i l’endemà no recorden res.

[Cirlot]
“El que el mite representa per un poble, una cultura o un moment històric, la imatge simbòlica del somni, la visió, la fantasia o l’expressió lírica, ho representen per una vida individual. L’inconscient fou proposat teòricament per Carus, Schopenhauer i Hartmann i establert experimentalment per Charcot, Bernheim, Janet, Freud i d’altres. Aquest “descobriment no fou sinó internalitzar un domini que abans de suposava exterior a l’home. Per exemple, els endevinaires grecs creien que els somnis venien “de fora”.

“En el somni l’ésser humà es posa en contacte amb les seves aspiracions més profundes, amb les lleis de l’ordre geomètric o moral de l’univers, i també amb la sorda agitació de l’inferior”. En els somnis es barregen els grans arquetipus amb residus d’imatges de caràcter existencial sense valor simbòlic com puguin ser records o expressions del fisiològic. Els símbols onírics no són diferents dels símbols mítics. Passa que el nivell dels somnis és diferent segons les diferències d’intensitat (sentiments, generositat) i de qualitat (formació intelectual i moral). L’afirmació de Freud que “tot somni és un desig reprimit” es pot mantenir ja que els nostres anhels són un índex de les nostres aspiracions i possibilitats, ja sia desigs sexuals com el desig d’integrar-se en el cosmos. I per tant els somnis reflectiran problemes sexuals o grans visions còsmiques.

Atonia REM
Durant l’estadi REM hi ha una paràlisi muscular gairebé completa. El cos es desconnecta del cervell de manera que no intentarem dur a terme les accions dels somnis. així evitaríem fer-nos mal. La desconnexió es basa en una reducció dels neurotransmissors de norepinephrina, serotonina i histamina.  La protuberància anular, o pont troncoencefàlic envia senyals que inhibeien les neurones motores a la medul·la espinal,paralitzant els músculs voluntaris. Els músculs de la respiració i moviment ocular segueixen actius.
Segons una investigació, no es tractaria de tallar el contacte amb el cos sinó en entendre el cos amb impulsos individualitzats (New Yorker)

Somnis en diferents cultures

L’experiència dels somnis en que sembla que vivim en un escenari diferent sense que el cos es mogui podria haver suggerit la noció d’una ànima separada del cos.

Orient
Tant els babilonis com els egipcis, descriuen somnis on una deitat o algú important, s’apareix per dictar què s’ha de fer. Per exemple Gudea que regnà a Lagash de 2144 a 2124 reconstruí el temple de Ningirsu per que se li va dir en un somni. Hi havia somnis “bons” enviats pels déus, i “dolents”, pels dimonis. Es conserva una col·lecció de somnis i la seva interpretació com a presagis,  el Iškar Zaqīqu.

Israel
A la Bíblia Jacob somnia una escala que puja al cel. Els somnis de Josep ie l Faraó (set anys de vaques grasses i set de vaques flaques). Déu s’apareix a Salomó en somnis oferint-li el que vol. Daniel veu els plans de Déu en somnis. Un àngel s’apareix a Josep en somnis per que no repudiï Maria i després per fugir a Egipte.

Hinduisme i budisme
El somni és un dels tres estats de l’ànima, juntament amb estar despert i el son (Upanishad  Mandukya als Vedes).
Al budisme, el mateix somni apareix diverses persones al mateix temps, o en diferents reencarnacions. Es descriuen al canon Pali i al Milinda Pañhā. Al Llibre Tibetà dels morts, els somnis és un dels sis estats.

Grècia
(Cosmogonia), els somnis (oneroi) eren fills de la Nit i podien ser enviats per Zeus com a Agamémnon a la Il·líada. Morfeu, fill de la Nit i del Son (Hipnos), tenia grans ales per viatjar a qualsevol lloc del món i adoptar qualsevol forma presentant-se en el somni. Antiphon va escriure un llibre sobre els somnis el s5 BCE. Hipòcrates creia  que podien informar de malalties. Plató al llibre IX de la República diu que els desigs reprimits com l’incest, assassinat, adulteri es manifesten el els somnis [com Freud!].  Aristòtil creia que es generaven per suplir activitats fisiològiques que no espodien completar durant elson, com mirar d’obrir els ulls. Ciceró descriu un llarg somni a Somnium Scipionis. Creia que estaven influits per fets i converses durant els dies precedents. Herodot era de la mateixa opinió.

Islam
Déu es revela a Mahoma en somnis. En un d’ells, el viatge de la nit, és dut a Jerusalem i després al cel.

Incubus i súcubes
Súcube: dimoni femení que s’apareix en somnis als homes per tenir-hi sexe i absorbir-los energies. En la tradició cabalística, Lilith, la primera dona d’adam s’hauria convertit en súcube. Incubus, dimoni que s’apareix en somnis a les dones.

Interpretació dels somnis

Els antics havien interpretat els somnis com a missatges sobre el destí, ordres enviades per déus, o profecies. Predir el futur basant-se en els somnis s’anomena oneiromància. Va ser practicat per totes les cultures antigues.

[Si no són missatges dels déus, o presagis sobre el futur, què ens diuen els somnis sobre nosaltres?] (WK)

Psicoanàlisi
Freud (1856-1939) A Traumdeutung (1900) i Jenseits des Lustsprinzips (1920) Freud proposa que els somnis es basen en fets del dia anterior i que resulten de posar en escena, contingut manifest, [es podria dir que segueixen la idea de catarsi dels drames grecs] un contingut latent de desigs i impulsos no satisfets que una censura interior vol reprimir (el superego). Sovint es tractaria de desigs dels quals no som conscients. En aquest sentit són una font  d’informació de la vida de l’inconscient i el subjecte no pot interpretar el somni sense l’ajuda de l’analista. Aquest identificaria com desplacem l’objecte de les nostres emocions, com condensem diverses idees. Si en els somnis realitzem els desigs, els somnis traumàtics serien l’excepció. Per Freud els somnis serien la principal via d’accés al subconscient. Es queixava de ser mal entès i acusat, sense fonament, de suggerir que tots els somnis tenien una base de desig sexual.
Les imatges que s’elaboren però, no són còpia del procés real sinó que estan codificades simbòlicament. El simbolisme oníric es basa, com el dels mites, en semblances entre diferents nivell de realitat (Cirlot, Durand). Els mecanismes que usem són: sublimació (desviar l’energia sexual cap a l’art o d’altres activitats), la fantasia, el desplaçament (el dit del nen substitueix el pit), la projecció (s’atribueix a un altre), la substitució, la regressió (retorn a una etapa anterior) o la repressió. Amb la condensació, moltes idees latents són condensades en una història curta. La finalitat d’aquests mecanismes d’elaboració del somni és obtenir una expressió que esquivi la censura. Els objectes més deformats són els que més ens interessen i més canviem. Així “certes antítesis poden ser tractades com a identitats, i associacions extrínseques com la contigüitat en l’espai i el temps, es podran substituir per associacions intrínseques com similitud, identitat i causalitat.
A l’hora d’interpretar-lo (Freud, IS, p.365) caldrà definir si s’ha de prendre en sentit positiu o negatiu (relació antinòmica), si s’ha d’interpretar històricament com a reminiscència, si és simbòlic o literal.

A “La interpretació dels somnis” s’esmenten uns cassos típics:

  • i) Vergonya davant la pròpia nuesa. (Record de quan anàvem nus essent infants [?]. Relació amb “El vestit nou de l’emperador” [Adam i Eva nus, por a mostrar la nostra intimitat?].
  • ii) La mort de persones estimades. (Alguna vegada se n’havia desitjat, efectivament, la mort). Relació amb el mite d’Edip.
  • iii) Angoixa davant d’un examen que es pot suspendre.
  • iv) Els objectes allargats, bastons, campanars, armes com espases, són símbols dels genitals masculins.
  • v) Els estoigs, capses, calaixos i estufes corresponen al cos femení.
  • vi) Simbolització dels genitals masculins per persones i dels femenins per un paisatge. [Això ho he viscut personalment: jo caminant per la muntanya ondulada és com si acaronés o penetrés el cos femení.]
  • vii) Pujar i baixar escales simbolitza el coitus.
  • viii) (p.393) Arreglar un ram de flors en el centre d’una taula, lliris, violetes i clavells (carnation) simbolitzaria la puresa virginal (lliris), el masculí (violeta=violació) i l’acte sexual.

Jung (1875-1961). Creia les persones que apareixen als somnis representen diferents aspectes del subjecte. Per exemple, si apareix n assassí, aquesr representaria els impulsos homicides del subjecte. Els arquetipus de l’inconscient col·lectiu apareixerien al somni simbolitzats per personatges, animals o objectes. Els impulsos reprimits identificats per Freud correspondrien a la idea d’ombra de Jung.  Els somnis no serien només la posada en escena de satisfacció de desigs, podrien contenir records, plans, idees filosòfiques, fantasies. La nostra vida inconscient seria tan important com la conscient. Jung indicarà que en els somnis apareixen símbols comuns als mites. Es tracta dels arquetipus que serien comuns a la naturalesa humana. Entre ells hi ha la mare, l’heroi, el femení.

Hall
Entre 1940 i 1985 Calvin S. Hall va recollir més de 50.000 informes de somnis que codificà segons un conjunt de paràmetres:

  • Personatges
  • Interaccions socials: Agressió, amistat, sexualitat
  • Activitats (caminar, parlar, pensar)
  • Èxit o fracàs
  • Sort o mala sort
  • Emocions
  • Escenaris
  • Objectes

L’emoció més comuna era l’ansietat, i en general les negatives eren més comunes que les positives. Els somnis sexuals no serien més d’un 10% i es presenten sobretot en adolescents. Els casos confirmen la competència amb el progenitor del mateix sexe, d’acord amb l’especulació de Freud. La seva teoria és que es tracta d’un procés cognitiu. [il·lustrar un pensament?]. Més info a The Quantitative study of dreams.

Altres
El 1970s  Ann Faraday va popularitzar la interpretació dels somnis. Aquests serien escenificacions de preocupacions que haurien aparegut els dies anteriors. Neurobiologic: Allan Hobson suggereix que les ones beta dels somnis generen senyals aleatoris al córtex i aleshores el cervell construeix una escenificació per donar-hi sentit [no explica la correlació amb esdeveniments o preocupacions dels dies anteriors.]
(Directori sobre somnis). Repàs de les categories més comunes:  Perseguit, Caiguda, Volar, nu, perdut, dents, examen, mort, casa, diner, sexe, noves habilitats, embaràs, guerra, aigua.
Ian Wallace: 9 tipus de somni més comuns: una cambra sense usar, un vehicle fora de control, caure, volar, un examen pel qual no estem preparats, nu en públic, ganes de fer pipí sense trobar lavabo, ens cauen les dents, em persegueixen.

Somnis lúcids

El subjecte arriba a adonar-se que està somniant i no només és testimoni del somni sinó que pot arribar a controlar què passa. Però l’atonia REM, la incapacitat de moure els membres, segueix vigent.

Són coneguts des de l’antiguitat. Tant l’hinduisme amb el ioga nidra com el budisme tibetà, el practicaven. Aristòtil, Galè i Sant Agustí l’esmenten. El metge i filòsof Sir Thomas Browne (1605–1682) descrivia com muntar-se un espectacle per a ell mateix (Religio Medici).  El 1867 el Marie-Jean-Léon, Marquis d’Hervey de Saint Denys va publicar anònimament Les Rêves et Les Moyens de Les Diriger; Observations Pratiques. El 1913 el psiquiatre holandès  Frederik van Eeden el 1913 introdueix el terme “somni lúcid”.  El  1980 Stephen LaBerge que acabaria fundant el Lucidity Institute a la universitat de Stanford fa experiments per comparar la percepció del temps, comptar o cantar durant somnis lúcids. Els somnis tindrien lloc en la fase REM. Paul Tholey, va entrenar una sèrie de subjectes a pensar que la seva vida era un somni, de manera que en els somnis també fossin conscients que estaven somniant. 

Dormio. El MIT ha desenvolupat un dispositiu portàtil que detecta en el moment en que passem a l’estat hipnagògic i aleshores envia paraules o frases per dirigir el somni. Si detecta que ens despertem ens dirigeix cap adormir altra vegada. En despertar-se es comparen els somnis amb les indicacions. Podria servir per estimular la creativitat, solucionar problemes, o teràpies. (MIT Targeted Dream Incubation Dormio, Nature)

BBC, com arribar a ser un somniador lúcid. 2024 Tècniques: Anotar els somnis. Identificar temes que es repeteixen. Acceptar la lògica dels somnis. Llevar-se d’hora i tornar al llit.  (Wired).

Diaris de somnis

Llista.
Georges Perec, La boutique obscure. Insomniac Dreams. Nabokov, Vladimir Vladimirovich,Barabtarlo, Gennady

Leonardo da Vinci els esmenta als seus diaris. William Blake, somnis i visions místiques. Carl Jung, El llibre vermell (Liber Novus), Sigmund Freud comenta alguns dels seus somnis a Traumdeutung. André Breton’s “Nadja”. Lou Andreas-Salomé’s, diari de somnis. Karen Blixen.  Anaïs Nin’s Diaries. La col·lecció de somnis d’alemanys durant el nazisme, compilada per Charlotte Beradt

Somnis en l’art

1500 Nicolas Dipré. El somni de Jacob

1518 Raffaello. El somni de Jacob

1544 Battista Dossi. Die Nacht der Traum. 1544. Gemälde Galerie Alte meister. Dresden. Somnus, el déu del son ruixa la dorment amb aigua del Leteu, el riu de l’oblit.

1814 Hokusai El somni de la dona del pescador

1944 Dalí Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar-se

Literatura

sVIII BC Homer Els somnis

1399 Bernat Metge. Lo somni

1499 Francesco Colonna. Hypnerotomachia Poliphili

1635 Calderón de la Barca. La vida es sueño

1865 Lewis Carroll, Alice in Wonderland. Through the Looking Glass.

1926 H. P. Lovecraft

1940 José Luis Borges. Las ruinas circulares

1965 Philip K. Dick The Three Stigmata of Palmer Eldritch

1967. Cortázar. Noches en los ministerios de Europa, la noche boca arriba

1979 Michael Ende. La història inacabable.

Cinema

[la possibilitat de viure a dos móns, el real i el dels somnis on tot és possible, dóna molt de joc en el cinema]

The Lathe of Heaven (1980). A Nightmare on Elm Street (1984), Wes Craven. Dreamscape (1984), Joseph Ruben.

The Cell (2000), Tarsem Singh. Waking Life (2001), Richard Linklater. Mulholland Drive (2001), David Lynch. Vanilla Sky (2001), Cameron Crowe. Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), Michel Gondry. The Fall (2006), Tarsem Singh. The Science of Sleep (2006), Michel Gondry. Paprika (2006), Satoshi Kon.

Inception (2010), Christopher Nolan.

La qüestió dels somnis

The Dream argument, com podem saber si estem desperts o somniant?

Zhuangzi
Al text taoista del Zhuangzi, s’explica que una vegada Zhuang Zhou somià que era una papallona que volava feliç i no sabia que era Zhuang Zhou. Aleshores es va despertar i allà estava el sòlid Zhuang Zhou. Però, era de debó el Zhuang Zhou que havia somiat que era una papallona? o era una papallona somiant que era Zhuang Zhou?
He who dreams of drinking wine may weep when morning comes; he who dreams of weeping may in the morning go off to hunt. While he is dreaming he does not know it is a dream, and in his dream he may even try to interpret a dream. Only after he wakes does he know it was a dream. And someday there will be a great awakening when we know that this is all a great dream. Yet the stupid believe they are awake, busily and brightly assuming they understand things, calling this man ruler, that one herdsman—how dense! Confucius and you are both dreaming! And when I say you are dreaming, I am dreaming, too. Words like these will be labeled the Supreme Swindle. Yet, after ten thousand generations, a great sage may appear who will know their meaning, and it will still be as though he appeared with astonishing speed.

Alguns mestres budistes assenyalen que tot el que ens arriba pels sentits és com un gran somni [contraposat a què? què seria real? Podem distingir el “somni” que anomenem real per la seva continuïtat, per que no el controlem del tot, per que no passa entre intervals de somnolència. Mentre que la suposada realitat a la qual només tenen accés els mestres és una construcció teològica]

Occident
Plató ho planteja al Teetet (158b-d). Aristòtil a la Metafísica (1011a6). esl escèptics del sIII BCE, com Arcesilaus, Carneades i Philo de Larissa feien servir aquest argument per negar la possibilitat de coneixement cert.
1641 Descartes ho planteja a les meditacions metafísiques. Puc dubtar de tot menys que estic pensant. Cogito ergo sum. Locke va indicar que en elssomnis no patim dolor, o almenys, mai amb la mateixa intensitat que desperts.
Bertrand Russell assenyalà que els somnis presenten discontinuïtat i incoherències. [ invariants ]. Dennet afirma que no hi ha experiència dels somnis sinó que són pseudorecords que fabriquem quan ens despertem [aleshores, com és que només apareixen en estat de somnolència i tenen característiques molt diferents al somniar despert?]

Simulació jocs
[La versió moderna seria si estem vivint dins d’un joc]
Tron (1982). Abre los ojos (1997). Existenz (1999)
El 1999, The Matrix planteja que mentre estem connectats a tubs com gallines en una granja, els nostres cervells viuen una realitat simulada. El personatge Morfeu [que aquí no és el que ens du als somnis sinó qui ens desvetlla), ofereix a Neo la píndola blava, que el deixa sedat vivint en un món fictici, o la píndola vermella, que el situa al món real. En l’àmbit reaccionari de l’anomenada manosphere, la píndola vermella suposa adonar-se que la narrativa progressista vigent, que parla de patriarcat, és una mentida.

notes museu

(1) Experiència pròpia, hotel amb habitacions per dormir, escans mri, llibreta per anotar somnis.

(2)  teoria i història

(3) Somnis en la història,

(4) Somnis en la cultura, quadres, música

(5) Exposició immersiva,

Laboratori de somnis a Montreal, (Atlas Obscura, primera referència a un malson a Egipte)

Posted on

El Camp magnètic terrestre

La terra, geografia   |    Electricitat i magnetisme

Els corrents de convecció de ferro i níquel en el nucli terrestre ( estructura de la terra), generen un camp magnètic que surt de l’interior cap a l’exterior. Els pols magnètics estan desviats aproximadament uns 11º respecte del nord geogràfic. ( wpd )

Relationship between Earth’s poles. A1 and A2 are the geographic poles; B1 and B2 are the geomagnetic poles; C1 (south) and C2 (north) are the magnetic poles.

La declinació magnètica , la diferència entre el nord geogràfic  (que trobaríem marcant al direcció del sol quan l’ombra és més curta) i el nord que indica la brúixola, pot arribar als 30º [ a Catalunya els mapes comercals indiquen 1º40′ oest].

Posted on

Ciència. Electricitat i magnetisme

La Terra, Geografia |  Magnetisme

Tales de Mileto (625-545 BC) parla de les pedres de Magnèsia, una part de l’Anatòlia, que tenien la propietat d’atraure’s entre sí. Són pedres imantades de manera natural. També observa que l’àmbar (en grec elektron) atrau objectes lleugers com plomes després de ser fregat amb una pell.

El segle XII els xinesos fan servir pedres imantades que apunten al nord. A partir del 1200 es fan servir per orientar-se  [ quan el sol no està disponible ] (article brúixola). La diferència entre el nord geogràfic i la direcció que indica la brúixola (el nord magnètic

1600 William Gilbert escriu De Magnete, on descriu les propietats dels imants i proposa que la terra sencera és com un imant. Alguna altra teoria havia especulat amb que hi havia una illa magnetitzada al Pol nord [ és una hipòtesi semblant a la de Newton amb la gravetat, l’atracció entre dues masses és la mateixa que entre una massa i la terra, l’atracció entre dos imants és la mateixa que entre un imant i la terra]. Fa servir el terme “electricus” per descriure l’artacció entre objectes carregats.

1745 Pieter van Musschenbroek inventa l’ampolla de Leiden (Leiden jar) que permet emmagatzemar càrrega estàtica.

1752 Benjamin Franklin fa volar un estel enmig d’una tempesta i la descàrrega d’un llamp carrega una ampolla de Leiden. Es concebia l’electricitat com un fluid.

1772 Charles de Coulomb mesura l’atracció entre dues càrregues i formula l’equació de la força, proporcional a els càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància.

1780 Galvani estudia anatomia i la seva dona piles. Descobreix que una descàrrega al nervi activa els músculs d’un gripau mort (dos metalls diferents connectats entre sí a través de la cama.

1800 Alessandro Volta construeix la primera pila disposa discos de zenc i de coure separats per un cartró empapat d’uan dissolució d’aigua amb sal.

pila

1810 Humphry Davy descobreix que el corrent és generat per la reacció química dels electròdes connectats per la dissolució líquida conductora, l’electrolit.

1820 Oersted descobreix la relació entre l’electricitat i el magntisme observant que una brúixola es desvia en a proximitat d’un corrent elèctric.

Es desenvolupa el generador i la dinamo

[galvanòmetre] [ Amperímetre ]

Energia elèctrica: generar so, llum, calor, motors i reaccions químiques com  galvanització  i electròlisi

1820 Llei de Ohm  V=I· R

AMpère, solenoide, electroiman

1821 Michael Faraday: moure un iman i generar corrent + Joseh Henry, William Sturgeon, Hans Orsted

1860 James Clerk Maxwell, equacions de l’electromagnetisme

1866 Georges Leclanché inventa la pila seca.

1946 Elsasser proposa la teoria de la dinamo per explicar, [moviments del ferro combinats amb la rotació de la terra equivaldrien a un corrent en un solenoide que seria com una electroimant?] el camp magnètic de la terra. Però els models numèrics encara no són complets.

 

 

[ Quàntica, explicació del magnetisme a partir de la propietat del spin ]

Posted on

La vida i l’entropia

[ esborrany] La vida

http://physics.gmu.edu/~roerter/EvolutionEntropy.htm

The second law of thermodynamics (the law of increase of entropy) is sometimes used as an argument against evolution. Evolution, the argument goes, is a decrease of entropy, because it involves things getting more organized over time, while the second law says that things get more disordered over time. So evolution violates the second law.

There are many things wrong with this argument, and it has been discussed ad infinitum. A summary of the arguments on both sides can be found on the links at www.talkorigins.org/faqs/thermo.html. These discussions never seem to involve any numerical calculations. This is unfortunate, since a very simple calculation shows that it is physically impossible for evolution to violate the second law of thermodynamics.

It is important to note that the earth is not an isolated system: it receives energy from the sun, and radiates energy back into space. The second law doesn’t claim that the entropy of any part of a system increases: if it did, ice would never form and vapor would never condense, since both of those processes involve a decrease of entropy. Rather, the second law says that the total entropy of the whole system must increase. Any decrease of entropy (like the water freezing into ice cubes in your freezer) must be compensated by an increase in entropy elsewhere (the heat released into your kitchen by the refrigerator).

A slightly more sophisticated form of the anti-evolution argument recognizes that the earth is not an isolated system; it receives energy from the sun. But, the argument goes on, the sun’s energy only increases disorder. It speeds the processes of breakdown and decay. Therefore, even with an energy source, evolution still violates the second law.

For the earth, though, we have to take into account the change of entropy involved with both the absorption of energy from the sun and the radiation of energy into space. Think of the sun as a heat reservoir that maintains a constant temperature T1 = 6000 K. (I am using the absolute, or Kelvin, temperature scale.) That’s the temperature of the radiating surface of the sun, and so it’s the effective temperature of the energy we receive from the sun. When the earth absorbs some amount of heat, Q, from this reservoir, the reservoir loses entropy:

.On average, the earth’s temperature is neither increasing nor decreasing. Therefore, in the same time that it absorbs heat energy Q from the sun’s radiation, it must radiate the same amount of heat into space. This energy is radiated at a much lower temperature that is approximately equal to the average surface temperature of the earth, T2 = 280 K. We can think of space as a second heat reservoir that absorbs the heat Q and consequently undergoes an entropy increase:

Since T1 is much larger than T2, it is clear that the net entropy of the two reservoirs increases:

Even if it is true that the processes of life on earth result in an entropy decrease of the earth, the second law of thermodynamics will not be violated unless that decrease is larger than the entropy increase of the two heat reservoirs. Any astronomy textbook will tell you that the earth absorbs 1.1 x 1017 Joules per second of power from the sun, so in one year we get (1.1 x 1017 J/sec)x(365 days/year)x(24 hours/day)x(60 min/hr)x(60 sec/min) = 3.5 x 1024 Joules of energy from the sun. This corresponds to an entropy increase in the heat reservoirs of

Just how big is this increase? For comparison, let’s calculate the entropy change needed to freeze the earth’s oceans solid. The heat energy involved is

Q = (latent heat of fusion)x(mass of ocean water) =

Water freezes at 273 K on the absolute scale, so the corresponding entropy change is

Comparing with the entropy increase of the two heat reservoirs, we see that this is a factor of (1.6×1024 J/K)/(1.2×1022 J/K) =� 140 larger. Remember, though, that the number for the heat reservoirs was for one year. Each year, more entropy is generated. The second law will only be violated if all the oceans freeze over in about 140 years or less.

Now, the mass of all the living organisms on earth, known as the biomass, is considerably less than the mass of the oceans (by a very generous estimate, about 1016 kilograms. If we perform a similar calculation using the earth’s biomass, instead of the mass of the oceans, we find that the second law of thermodynamics will only be violated if the entire biomass is somehow converted from a highly disorganized state (say, a gas at 10,000 K) to a highly organized state (say, absolute zero) in about a month or less.

Evolutionary processes take place over millions of years; clearly they cannot cause a violation of the second law.

Posted on

Besós

Santako

Els ponts del Besòs:
1. Eduard Maristany
2. Cristòfol de Moura / ctra Torrassa
3. Gran Via / C31
4. Rbla. Guipúzcoa / Pi Margall At. Adrià
5. Santander / Puis XII Badalona || Bon Pastor i passera Molinet
6. Potosí (Bon Pastor) / Pont Can Peixauet Sta. Coloma Gramenet
7. Baró de Viver. Pg. Sta Coloma / Pont vell de Sta. Coloma
8. (B20)
9. Vallbona Parc de les Aigües / Passera de la Ribera de Montcada

El rec Comtal des de Moncada i Reixach

B20, Sant Jeroni de Murtra, Poblat Ibèric, Singuerlin, Ciutat Meridiana, Torre Baró.

Posted on

El cicle hidrològic

La terra, geografia  |   El cicle hidrològic   |   Aigua dolça   |   Els oceans

96.5% d’aigua als oceans, cobrint un 75% de la superfície terrestre.

El sol evapora un 5.1% de l’aigua del mar, i una petita part 0.84% de la humitat del terra, de les plantes. La mol·lècula d’aire és menys densa i puja. En disminuir la pressió baixa la temperatura i es precipita en forma de gotes. Un 4.6% torna a caure al mar i un 0,5% es trasllada sobre terra. [0.84+0.5=1.2% precipitació sobre terra].

La major part d’aigua dolça està en forma de glaç i glaceres, 1.86%, i aigua subterrània no renovable, 1.58%. La resta és aigües subterrànies que es van renovant amb la pluja 0.045, llacs 0.008, i rius, 0.0001%. Un 0.6% està en moviment i torna al mar. D’aquest 0.6% els humans en fem servir la meitat per agricultura, ús domèstic i indústria.

S’ha calculat que el temps mitjà d’una molècula d’aigua a les diferents reserves  (wkp):

  • Atmosfera: 9 dies [ això vol dir que la pluja que cau avui fa 9 dies era al mar? o al terra?]
  • Humitat del sòl: 1-2 mesos
  • Rius 2-6 mesos [ l’aigua que bec, com a molt fa 6 mesos que va anar a parar al riu?]
  • Neu: 2-6 mesos
  • Glaceres: 20-100 anys
  • Llacs: 50-100 anys
  • Aigua subterrània superficial: 100 a 200 anys
  • Oceans: 3.200 anys
  • Aigua subterrània profunda: 10.000 anys
  • Antàrtica: 20.000 anys

Escoltar com plou, les gotes al Danubi,   Fluxs aigua, llum, gas

Posted on

Nou barris

Llocs [ esborrany ] Barcelona   |    Catalunya    |   Món  |  Oníric, Llocs fantàstics

ajuntament

Vallbona. Ciutat Meridiana. Torre Baró. Canyelles / Roquetes / Trinitat Nova. La Guineueta / Verdun / Prosperitat. Can Peguera / Turó de la Peira / Porta. Vilapicina i Torre Llobeta

Vallbona
“Formava part, originàriament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Manté un cert tarannà de poble.” 1/2/2024: Per arribar a Vallbona vaig per la platja, Rambla Prim, Cristòfol de Moura i el Besòs. He vist aus de riu i dos conills empaitant-se. Un mural molt bonic. Passo sota la via del tren i recorro les casetes de Torre Vella, Alzinar i Pierola. Després hi ha una part ajardinada al llarg del rec Comtal, molt agradable, abans de pujar la muntanya pelada del passeig de la Pineda, urbanisme salvatge. Un camí arreglat duia fins a Montcada. Carrers de fort pendent, una mica suburbi. I ja travesso sota les autopistes per ctra. Sabadell per creuar a Can Cuiàs.

Ciutat Meridiana
“Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu predemocràtic i constitueix una agressió ecològica a la serra de Collserola.” 1/2/2024, les masses de formigó de l’autopista. Recorro la zona industrial, que potser és fora del terme de Barcelona. Veig una fàbrica de cartró calcinada. Travesso un passeig enmig del bosc, ben cuidat, i arribo a Can Cuiàs que passen de les onze, unes tres hores després d’haver sortit i m’aturo a esmorzar un entrepà de salsitxa boníssim. He estat escoltant el Modern Jazz quartet. Estudio la ruta i faig un esbós. Ressegueixo els carrers amb noms de plantes, gardènies, camèlies, petúnies fins que faig la volta al torrent per Circumvalació i Rasos de Peguera. M’enfilo per les Agudes. El barri s’ha dignificat amb escales mecàniques i uns vagonetes que salven els desnivells. Costabona, Agudes i arribo a St.Bernat de Claravall. Altra vegada la volta al torrent per tornar a sortir a l’altra banda i creuar pel camí petit que vaig fer el primer cop. Rasos, Vallcivera, passo per la biblioteca que està tancada, travesso per Castelldefels, horts de la Ponderosa i segueixo el rec fins a la casa de l’Aigua de Trinitat Vella.

Torre Baró
“El nom prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. ” [Mentre que el web de l’ajuntament fa comentari polític de Ciutat Meridiana, amaga el barraquisme d’autoconstrucció de Torre Baró]. 12/2/2024. Tal com era d’esperar, un barri complicat de molt pujada i complicacions. Sant Feliu, El que pensava que era un camí, era un sender. Alguns carrers que estaven marcats com a asfaltats eren pistes mig perdudes a la muntanya. A la part baixa hi ha blocs nous, amb un urbanisme decent. A la part alta les cases s’esglaonen pels pendents, a vegades accessibles només per una escaleta. Barraques de pedra. Reixes i alarmes, deu ser una zona insegura. Però es veuen terrasses agradables, alguns llimoners florits, nans de pedra decorant. He acabat amb l’agradable carretera alta de Roquetes amb alguns ametllers florits preciosos.

Trinitat Nova
Sorgit durant els anys cinquanta, té la típica configuració en blocs envoltats d’espais enjardinats, i els habitatges són de dimensions reduïdes. 31/3/2023. El pont de Sarajevo que creua la Meridiana, blocs senzills amb força llum, limita amb Collserola i el caos de Torre Baró.

Les Roquetes
“El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigració dels anys cinquanta es va construir les pròpies cases.” 2024/02/12. El carrer de la cantera s’enfila fins a la pl. Puig Antic, desolada. Llobera i Rodrigo Caro, ben bé on acaba la urbs i comença la muntanya. Una pintada diu “La vida es bonita. Porque tanta pena?” Recorro uns jardins molt agradables. Hi ha escales mecàniques i ascensors per salvar els fortíssims desnivells. Torno a enfilar-me fins a dalt per baixar per Briquets i després de pujar per Mina Ciutat, que és planer i vindria a ser com el carrer major. Jaume Pinent, pujar i fer Vidal i Guasch i la pujada tremenda de Torres. Simancas, els blocs en diagonal amb tot de roba estesa i ja només em queden unes giragonses abans de baixar pel Almansa.

Canyelles
“Canyelles, construït l’any 1974, és el darrer polígon d’habitatges aixecat al districte durant l’etapa predemocràtica.” 2024/02/12. Pujo seguint el parc de la Guinaueta i segueixo la Ronda per pujar per Machado i Miguel Hernández. Tots els carrers tenen noms de poetes castellans. Els blocs acaben en forma de casetes de colors, com un poblet penjat. Hi ha molts espais verds i llum., el Parc de Josep Serra Martí. Un barri agradable.

La Prosperitat
“Va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, en el procés d’expansió poblacional de la ciutat.” 2024/02/26. Miro la ronda des d’un pont i segueixo la B20 fins a Via Júlia, on es troba Roquetes i Trinitat Nova. Ressegueixo l’agradable Via Júlia fins a PgValldaura i començo a resseguir els carrers verticals, amb alguna confusió. Alguna caseta antiga, blocs bàsics dels 50-60, zones verdes. Una escultura notable de Jaume Plensa. Una altra a Via Júlia.

Verdun
“Situat a la part central del districte, el barri de Verdun és un triangle completament urbanitzat i constituït, bàsicament, per dos grans promocions d’habitatges. 2024/02/26. Començo a seguir els carrers de Verdun que són molt tranquils, blocs bàsics de la posguerra. i alguns posteriors.

La Guineueta
“La Guineueta està formada pel polígon de la Guineueta a la part nord i pels polígons d’habitatges de Barcinova i Calinova al sud, construïts durant els anys setanta.” 2024/02/26. Faig el perímetre pujant per Artesania, la B20 amb Canyelles a l’altra banda, Pl.Karl Marx i miro de recórrer el Parc Central de 9Barris amb l’esplèndida seu del dictricte. Aquesta part és una urbanització moderna i més digna.

Porta
Nascut de la pressió demogràfica al final del segle XIX, està separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri conté edificacions rurals antigues i és ric en zones verdes. 2024/3/4. Pujo per Meridiana, passo per l’agradable passeig de Can Dragó amb l’escultura de les quàdrigues, Valldaura, Pg Verdum i començo els carrers Alcúdia, Selva, Escultor Ordoñez, Estudiant. Descobreixo la preciosa Pl.Sòller que té un jardí amb una bassa i una escultura preciosa. Un balcó ple de gàbies d’ocells que refilen. És un urbanisme decent, amb equipaments, zona esportiva, centre comercial, alguna masia antiga, el cementiri de StAndreu amb les increïbles tombes dels gitanos.

El Turó de la Peira i CanPeguera
El barri es disposa entorn al turó que li dóna nom i que l’envolta gairebé completament. La part alta del turó és un parc urbà que data de 1936.  2024/03/04. Volta al Turó de la Peira, Fabra i Puig, PgUrrutia, Pi Molist i m’enfilo per Vilaseca. No ho tenia preparat amb prou cura i m’he confós una mica. Mirador del Turó de la Peira. Semblava que estigués enmig d’un bosc i no a Barcelona. Ressegueixo els carrerons de Can Peguera però me n’he perdut algun. (Situat al peu del vessant nord del turó de la Peira, el nom prové de la fabricació de pega que es feia a partir de les pinedes.)

Vilapicina i Torre Llobeta
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l’església de Santa Eulàlia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta després de la Guerra Civil. 2’24/03/04. Circumvalació de Vilapiscina, Fabra i Puig, Meridiana, Riera d’Horta, Arnau d’Homs i PgMaragall. Petrarca, els carrers amb nom d’artista en diagonal sota Cartellà, un barri més dens però força agradable. Serrano i Cartellà, amb la preciosa escultura com una flama. Els blocs tranquils de TorreLlobeta. La part final d’Escòcia i Jota, entre Meridiana i Arnau d’Homs.

article nacional

 

Posted on

101 Things I hate (John Waters)

Hatchet Piece (101 Things | Hate)

I wake up on the wrong side of the bed and smoke my last three cigarettes. I know it’s going to be a bad day. My hair hurts. That cloying voice of the FM disc jockey (1) has already gotten on my nerves subconsciously. I smash down the alarm button and realize the very air I breathe is not good enough. I’ve had it with being nice, understanding, fair and hopeful. I feel like being negative all day. The chip on my shoulder could sink the QE2. I’ve got an attitude problem and nobody better get in my way. Before showering, I kick the furniture. I’m in a bad mood and the whole stupid little world is gonna pay!

I’m not even going to make the bed. The one rotten, suffocating set of polyester sheets (2) I still own is thrown in the garbage. I happily destroy the ozone by spraying on my favorite aerosol deodorant and sneer at the dumbbells who use the nauseating roll-on brands (3), the kind that retain stray underarm hairs from past use to remind you just how imperfect the human body really is. I get the newspaper from out- side the door, hoping I’ll catch the creep who sometimes steals it (4) when I oversleep, but throw it down in disgust when I see color photos (5) that never reproduce properly and look like 3-D comics without the benefit of glasses. Then the goddamn light bulb (6) burns out. Does General Electric think I’m made of money? I gotta get out of here. I think I’ll just drive around town yelling insults at pedestrians.

On the way down in the elevator, ’m confined with an unattractive neighbor and his slobbering dog (7). I look away, grumbling, knowing that every time you make direct eye con- tact with these creatures, your IQ drops ten points. I don’t see any cats (8), thank God. I assume they’re all in other apartments sucking the breath out of babies or, worse yet, in heat, forcing you to use a Q-tip on their private parts to shut them up.

I check the mailbox, but naturally the mail’s not there yet. I hate it when the mail is late (9)! Lazy bastard mail carriers are probably reading my postcards and leafing through my magazines at this very minute. At least it’s not one of those stupid holidays (10), like Washington’s Birthday or Columbus Day, that bring any work you might have scheduled to a screeching halt.

Outside it’s hot and muggy. I buy a carton of cigarettes, ever bitter that I’m taxed so highly (11) on the one purchase that actually brings me happiness. They ought to tax yogurt (12); that’s what causes cancer. A neighbor, who always seems too familiar for her own good, passes me and makes the mistake of saying, “Good morning.” “Shut up!” I snap, making a mental note of her hideous patch-denim maxi skirt (13) and ridiculous ape-drape hairdo (14), so popular with fashion violators. And then I see it, a goddamn ticket on my car, even though the meter (15) has only been in effect ten minutes. I have to take my rage out on someone! I run toward this fashion scofflaw as she gets into the most offensive vehicle known to man, “Le Car” (16), and yank her door open as she frantically tries to lock it. “Not so fast, miss,” I bark. “There’s a certain matter of this ticket you’ll have to take care of —$16 for gross and willful fashion violations!” She gives me the finger and peels out, turning up the radio so I hear the voice of the worst-dressed man in music, Stevie Wonder (17), ringing in my ears.

Glaring at anyone who dares look at me, I get into my own car (an American sedan) and purposely ignore those ridiculous seat belts (18) that make you look so stupid, so overprepared, so paranoid. Who wants to be trapped in an overturned car about ready to explode, fumbling for the buckle? Oh Christ, I need gas! What else can go wrong? I pull into a g£as station and, wouldn’t you know it, they only have “selfservice” (19) pumps. I don’t want to know how to “fill ’er up,” thank you. Humiliated at having to perform this unavoidable task, I see another motorist, who has tried to disguise his bald head by stretching his one remaining strand of hair over his skull in a misguided camouflage attempt (20). Ha! Does he think he fools anybody? “Have a nice day, baldy!” I shout as I sign the credit card slip and hop into my car. Pulling out, I swerve to miss a slightly overweight jogger (21). “It’s not working!” I scream at this sweaty hog. I make the mistake of flicking on the radio, but all I can get are those awful talk shows (22) that feature lonely, militantly stupid listeners calling up professionally obnoxious hosts to vent their idiotic opinions. Don’t they have friends to bother with their inconsequential views?

I pull up at a red light and am pissed you can’t go “left on red” (23). There isn’t anybody coming, is there? | do it any- way and just miss a grown man on a bicycle (24) who deserves to get hit for holding up traffic. and then I see it! Something I loathe more than anything – a walkathon (25)! Block after bloc of dreary dingbats in unattractive athetic outfits, patting themselves on the back for supporting a good cause and blocking my right-of-way, “Hey, stupid,” I yell to a yuppie with a walkman (26), “time is money. You owe me $20 for holding me up”. Naturally he doesn’t hear me, lost in some awful music, probably that pretentious midget Prince (27). Trapped, I park the car to get a little breakfast. ‘Join us,” says some monster in “camel-toe” slacks (28) as she kisses (in public yet) (29) her lame boyfriend, who has the audacity to wear those awful leather sandals (30) left over from the sixties. “I hope you die,” I seethe as I rush to what I hope will be a decent restaurant.

But ooooh noooo! It’s been gentrified (31), and the first thing I see on somebody’s plate is an apple (32). Now, I have never eaten an apple. I did take a bite of one once, I’ll admit, but I spat it out faster than a snitch turning state’s evidence. Do I look like a horse? Don’t they have doughnuts or any normal foods, for God’s sake? And then it happens. A waiter, I can’t help but notice, who is featuring the most offensive shoe known to man, the clog (33), approaches and makes the mistake of actually sitting down at my table and chirping, “Hi, my name is Bill. Can I help you?” (34) Momentarily stunned, I fantasize pulling out a Denver Boot and snapping his ankle to the table leg. “Get up!” I scream. “And what makes you think I want to know your name? I came here to eat, not make friends! Just give me eggs and bacon and hold the biography!” He looks pleased as punch when he tells me, “We don’t serve meat.” Oh, great! A rotten vegetarian (35) restaurant. How could someone not eat meat? The waiter’s liberal attitude is beginning to cool, I see. He’s the type who goes to Chinese restaurants, makes a big deal out of eating with chopsticks (36), and then pompously demands, “Hold the MSG” (37). [wish I could order a huge bowl of red dye #2 from this cretin. “Just the eggs, then,” I holler, feeling a snit of royal proportions about to explode.

Sitting at my table, waiting, WAITING for my order, I feel the bile of my rage rising and decide I have to do some- thing. I can’t waste valuable bitching time. It’s time to call the police and report every single thing that gets on my nerves. They have to listen—it’s their job, isn’t it? I go to a public phone and prepare to deal with the despised phone company (38). Oh God, it’s the old-fashioned dial kind (39), the ones that make MC] impossible. Remembering that I hate MCI (40), too (they sometimes mistakenly charge you for unanswered-ring calls), I move on to more important subjects of Contempt. “Yes… hello, officer… I’m a citizen and I’d like to report the following things that are getting on my nerves: break-dancing in public (41), obnoxious mimes who think they’re poignant (42), nude beaches (43), where unattractive exhibitionists insist on baring their sagging bodies, all in the name of health . , . and, oh yes… . hello? Hello?” I slam down the receiver, enraged that a public servant has dared to hang up on me, and vow to write a letter of complaint later in the day. I get back to my table just in time to see the dreaded “Bill” serving my breakfast.

I start trembling. My eyes feel like they might burst from their sockets. They have dared to put sprouts (44) on my eggs! Oh God! It’s not fair. What next? Filthy iceberg letuce (45), the polyester of greens? Or even worse, obscene brussels sprouts (46)—those little balls of hell, limp and wilted after 4 lifetime of being pissed on by birds and other contaminated creatures! “I hate you,” I say to the startled “Bill” and slam down eight pennies (47), which have no earthly use in today’s economy except for insulting waiters.

Maybe I should go to the movies. At least it’s dark there. If only I can get there without stabbing someone. I dare to look out my car window, but immediately wish I hadn’t. There, in all its naked amateurish glory, is another one of those outdoor “art” murals (48). If this alarming trend can’t be nipped in the bud, there’ll be an eyesore on every corner. Did they ask ME if I wanted to look at jt? How about the poor neighbors who can hardly ignore the public doodling of these no-talents every time they step out of their houses?

Ironically, there’s a “No Littering” sign (49) on this very corner. Running to the trunk of my unit, ignoring the blast of horns honking behind me, I retrieve an industrial trash bag from my apartment that I save for just these occasions. Proudly and unashamedly, I dump the contents directly onto the street. Take that, no-littering nitpickers! I feel virtuous, confident that I have created a job. Every time I throw some- thing down, someone will have to be paid to pick it up. It’s only common sense.

Cruising along once again in this cesspool known as life, I realize that it is too late to make a detour. I will have to pass the anti-abortion pickets (50) outside of Planned Parent- hood. Nothing gets on my nerves more than these pro-lifers. Not even astrology enthusiasts (51), Hermann Hesse (52), or computer games (53). Look at these fools parading up and down! “Mind your own business,” I yell. When one of these busybodies (a man, yet) approaches my car with literature, I lose control and scream, “I wish I was a girl so I could get an abortion!” Trembling with rage, I realize I’d better calm down before I get beat up, but can’t resist one last taunt—“I hate the pope” (54), I yell to no one in particular.

I have to escape human beings, so I rush into one of those awful twin theaters (55), figuring I can sneak into the other side if this one feature is as awful as I imagine. At least they’re not showing boring classics (56), such as The African Queen or The Philadelphia Story, or, even worse, science fic- tion (57). I get an overpriced tub of popcorn and forget to tell the lummox behind the snack bar to hold the nuclear butter (58) that ruins a perfectly good snack. I never order a Coke (59), because they smell bad. I take my seat, take one bite, and throw the whole mess on the floor. More jobs. I paid my admission, how dare they ask me to use the trash can? Some short subjects (60) come on, but at least they aren’t arty computer films (61) that could drive me to theater vandalism. Where are film censors when we need them? Oh, good. Here come the previews, which they ruin by showing an upcoming film with the most offensive star in the world, Sylvester Stallone (62). I bet he has pimples on his ass. The feature is Witness (63), and the two elderly ladies behind me start talking (64), of all things. “It’s gotten great reviews,” one says. “Yes, I bet it will be up for Academy Award nominations,” the other opinionates. “Would you SHUT UP!?” I scream as I turn in my seat with a menacing look in my eyes. “You’re not in front of your TV, you know,” I add smugly. It does the trick. They are so appalled at my outburst that they don’t even dare to clear their throats for the next half hour. But as the film unfolds, I begin to wish the entire audience would start screaming. It’s about Amish people (65). Why on earth would Hollywood make a film whose heroes are a group of people whose religion forbids them to attend the movies? Halfway through this cinematic abomination, there’s an Amish barn-raising scene, backlit with a sunset, that is so nauseating I feel projectile vomiting is a distinct possibility. “Beautiful,” says the satisfied ticket buyer to her companion, and I finally reach the breaking point. Leaping from my seat, I rip off her wig, throw it in the aisle, and rush from the theater, screeching vague threats into the darkness.

I hide in the other side of the twin, but not for long. Mask (66) is playing. It stars Cher, who was great in Chastity, but under the direction of that whining Peter Bogdanovich (67) seems to be getting good reviews for not wearing Bob Mackie outfits. It’s about a kid with a deformed face who is not only ugly, he’s an asshole to boot. His mother is supposed to be a biker, but her Hell’s Angels friends are about as threatening as the Seven Dwarfs. Naturally, this Elephant Man, Jr., falls in love with a gorgeous blind girl and, in one scene, tries to tell her how beautiful the sky is. “But I can’t see. I don’t know blue,” she protests. Never at a loss for a sickening solution, Old Ugly heats up rocks to different temperatures, puts them in her hand and says, “This is blue!!” “I see it! I see it!” the girl moans, and I went temporarily insane, slashing six different movie seats with my car keys.

Escaping the theater just before the police arrive, I hop into my car and turn on the radio, hoping to hear news of World War II—anything to get my mind off those films— but instead hear an oldie but baddie by those honky Beatles (68) who ruined rock ’n’ roll. It’s all too much. How much can one man take? I pull over to the side of the road and start sobbing. Uncontrollably. Please, God (69) (I hate you, too), let me get back to my apartment without being committed.

Maybe I should get out of town. I could go to New York, but I know I’ll have a breakdown seeing those liberals ostentatiously holding their ears in the subway station (70) every time a train pulls in. And get into fights with rude cabdrivers who can’t even speak English (71). How about the beach? Are you crazy? What would I do, go sailing (72)? Look at convertibles (73)?—those showboat vehicles that scream, “Look at me,” and accomplish nothing but making your hair tangled and filthy. I can’t even go to the local park for fear of seeing third-rate academicians puffing on pipes (74) and playing the most boring game of all games, chess (75). Maybe I just better go home.

I run from my car to my apartment and double-bolt the lock. I’m shaking, but I’ll try to relax. The mail is finally here, but it’s always a trauma to open it. What makes me think today will be any different? Oh my God! Someone has sent me a dreaded greeting card (76). Can’t those stupid relatives ever think of one sentence to write instead of running off and giving Hallmark 75¢ for a line that they’ll never have the nerve to say out loud? Of course, there are bills. But none so annoying as American Express (77), the worst credit card of all—highest yearly fee that gives you the privilege of an end- less supply of junk mail. And, to top it off, you have to pay the entire balance every month, so what’s the point? All credit card bills stink, because you have to tear off the change-of-mailing- address flap (78) before sealing the envelope, and it’s yet another second of your day wasted on forced tasks. I even try to look through a magazine I subscribe to, but immediately toss it aside when I see articles about that big slob, Mr. T (79), who hangs around child-molester trials and poses for pictures, and Bette Davis’ fat, Jesus-freak daughter (80), who thinks we’ll be scandalized that her mother mistreated her, Ha! It’s a wonder she didn’t kill her! I notice that one of those nerve- tacking subscription cards (81) has fallen into my lap and rip it to shreds, vowing to cancel this magazine, but decide to continue mailing in bill-me-later orders to foul up their subscription department.

I should know better, but I turn on the TV (82), where the dots are too big for proper viewing. I hear a laugh track (83) and actually scream in the privacy of my own home. Frantically switching the dial, I catch the tail end of the news and glimpse the local weatherman (84), the only public-service announcer who, for some unfathomable reason, feels he must act like Bozo to hold my attention. At least it’s summer, so he doesn’t mention the ridiculous term “wind chill factor” (85), a hype to disguise the fact that the temperature is exactly what you’d expect for that time of year. Must I commit suicide to escape this drivel?

I call a fellow “hater” and he, too, has had an awful day. I make the mistake of asking him if he’d like to go out for a drink. “Are you kidding?” he rants. “We’d probably go to a bar and order a martini and they’d put it in the wrong kind of glass (86). Then some creep with a bi-level haircut (87) would give us a coke-rap (88) on some boring subject like experimental theater (89). “You’re right!” I scream, picking up the bitch ball while it’s firmly in my court, “where hambones actually go into the audience and try to involve mortified ticket buyers in their nonsense.” Continuing on his tangent, my fellow griper starts shouting, “I hate wrestling (90), that one OK sport now ruined by middle-class acceptance, but even more I hate folk music (91), and street fairs (92).” Foaming at the mouth, I drop the phone and, in a frenzy, start hollering so loudly the neighbors begin banging on the walls. “I hate strobe lights (93), rotten performance artists (94), and”— remembering my buddy on the other end—“to be honest, I HATE YOU, TOO!” I know he’s hung up on me because I vaguely hear the dial tone in the background of my harangue, but fuck him. Friends (95) are all assholes! I stagger around the apartment, flailing my arms, screeching like a banshee for the whole world to hear. “I’ll get you, Jon Voight (96), and you, too, Henry Jaglom (97), and all the other public jackasses who are plotting at this very minute to get on my nerves!” I collapse on the bed, and, to top it off, I get a nosebleed! And I hold directly responsible Bo Derek (98), The Hobbit (99), Rod McKuen (100), … and… gag… oh my God, I’ve actually regurgitated from the mere act of thinking of these subjects. Finally, spent, I manage to fall asleep for a minute or two, but is there any relief? Of course not. I have some stupid dream. But I’ll never tell you what it was. Because more than anything in the whole world, I HATE people who confide, “I had the weirdest dream last night . . .” (101).

Posted on

Volcans, terratrèmols

La Terra, Geografia    [ esborrany ]  aigües termals, volcans, terratrèmols

Aigües termals

A diversos llocs raja font d’aigua calenta, que d’antic han estat aprofitades per a banys termals. A Catalunya totes les poblacions amb el topònim “Caldes”, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes de Bohí. (Balnearis) [Vallfogona de Riucorb, la font picant a Bell-Lloc prop de Solius, Onsen al Japó, Aigües termals a Islàndia]

Volcans apagats o en erupció

Mapa dels volcans actius, mapa2

(Olot, Japó, Islàndia)   [ àlbum]  Galeria

Terratrèmols

Registrats per l’ICGC, Registrats per USGS, llista de terratrèmols històrics

El terratrèmol de Lisboa de 1755, va fer qüestionar Voltaire que visquessim en el millor dels móns possibles. (El marquès de Pombal va reaccionar ràpidament: “Enterrar els morts, alimentar els vius”, i podria servir de manual de reacció davant les emergències).

Posted on

Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida

Maig 2021

Aquests dies estic acabant de llegir Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, i la poesia sencera de Hölderlin.

Dos grandíssims escriptors però amb una manera de viure que no comparteixo. Virgínia Woolf desdenya l’exclusivisme de la classe alta i al mateix temps la vulgaritat de la classe baixa. No es troba bé enlloc. Hölderlin tampoc es troba bé en aquest món. Recorda, o imagina, un món on els déus antics i la naturalesa pura eren la realitat. Un cas més extrem encara, és el de Joan de la Creu  que nega la vida volent escapar a una nit que no se sap ben bé què és. La vida és insuportable per a molts, un patiment constant. No sabem tirar endavant si no és amb l’ajuda d’antidepressius, porros, alcohol.

I mentre que cal adonar-se del mal i la lletjor, sense edulcorar falsament la realitat, amb un positivisme estúpid, o amb la fugida que suposa viure només el present de Eckhart Tolle, al mateix temps cal saber construir un entorn mínimament habitable, com si vivint enmig d’un abocador de brutícia, sabessim netejar un espai i fer-hi un jardí. Hem de saber veure-ho tot, el lleig, que hi és, i el bell, que també hi és; especialment en nosaltres mateixos, les nostres misèries i també les nostres meravelles. I en la mesura que poguem, mirar d’endreçar el que tenim al voltant. Definir un espai, amb els límits, el que hi entra i el que surt, és el que ens defineix com a individus (la membrana i els flux com a principi d’individuació). Deixar fora el que no m’agrada.

Fer un petit món habitable té a veure amb l’estètica que crec que funciona, que és la que sap trobar la bellesa arreu. I que no lamenta que sigui curta i efímera, com la respiració del Marnassati-Sutta. És la mateixa idea que recull la frase d’Auden que estem entrant al paradís constantment, però només per una estona. En lloc de queixar-me perquè cada dia he d’anar a treballar travessant Barcelona, puc provar si hi vaig en bicicleta escoltant Scarlatti a l’anada i jazz a la tornada, o si esmorzo unes torrades a la taula. L’alternança d’activitats, d’esforç i descans ja hauria de ser prou.

Així podem acomplir el que resumia la frase de l’avi Josep: “Anem passant alegrement la trista vida”.

2023
“J’ai toujours tâché de vivre dans une tour d’ivoire; mais une marée de merde en bat les murs, à la faire crouler…” Correspondance, à Tourgueniev, 1872 de Gustave Flaubert.

El que no m’agrada

octubre 2022

Seguint la idea d’Auden, que les circumstàncies de la vida van variant, i que anem fent entrades al paradís, i per tant també en sortim, em ve la idea que és com ballar seguint la música. Per ballar bé cal estar atent a com canvia el caràcter, saber quan accelerar, quan quedar-se quiet. Potser hauria d’aprendre a “escoltar” la música de la vida, i adaptar-hi els passos. Deixar-me anar quan la música somriu, suau, mantenir el pas quan es torna més fosca. Recordo que fa molts anys en broma jo deia que calia tenir dues filosofies disponibles, l’estoïcisme per quan les coses fossin difícils, i l’epicureisme (una mica mal entès), quan ens puguessium relaxar i gaudir.

2022
Podem tenir expectatives d’una feina prestigiosa, o potser una parella molt bonica i valorada, i que després resulti que quan ho assolim no ens satisfaci. Testimonis de gent que deixa la feina i objectius que havia somiat per dur una vida més senzilla: BBC
És el que Horaci anomenava Aurea mediocritas.

2024

Tristesa, cap notícia suggereix esperança. Mediocritat de nosaltres els catalans, fàstic per espanya, guerres absurdes a Sudan, Etiopia, Ucraïna, l’antisemitisme. L’obscenitat que Elon Musk guanyi 56bn. Les vides dels humans amb tant de patiment. Fa pensar ens els versos del Schiksalslied;

Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zu andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.

que ressonen amb la música de Brahms. I enyorem els passos dels genis feliços que caminen per un sol que no cansa. Però potser en lloc de desesperar-nos hauríem de saber trobar els moments en que l’aigua queda uns estona en pau, una bassa tranquil·la amb el fons clar, moments que també hi són, com diu Auden, abans de seguir arrossegada pel corrent.

 

Posted on

Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc

Hi ha alguna relació entre els que serien els meus referents en estètica? l’esteticisme fregant el decadent de Proust, la mirada exquisida i alhora desdenyosa de Nabokov, la simplicitat segons com artificiosa del teisme, i la idea de l’efecte marc?

Potser és la convicció que la bellesa es troba arreu i cal trobar la manera descobrir-la o posar-la de manifest. Proust sap veure la bellesa en el paisatge d’una taula (À l’ombre des jeunes filles en fleurs), Nabokov, la d’uns llapis de colors. El mestre del Te sap que un camí és més bonic quan, a més d’haver estat escombrat, té unes quantes fulles de tardor.

La idea de l’efecte marc és que la bellesa ja hi és, només cal saber-la mostrar destacant-la del fons. Això és el que saben fer Proust i Nabokov, i el que sap fer el mestre del te.

I potser és que jo intento quan viatjo pel barri del Poblenou o per les habitacions de casa.

 

 

Posted on

Mineria i Metal·lúrgia

La Terra, geografia  |  [ esborrany ] els materials que trobem al món i què en fem.

[història mineria a wkpd ][ Atlas des Ressources][ història de la tecnologia ]

Or i plata, Coure i estany, ferro i acer, Plom,

Or i plata: La riquesa d’Atenes es basava en part en les mines de plata de Laurium. Obtenien marbre de Thassos. Els romans van extreure or a Las Médulas i plata a Cartagena.

Coure. És un dels metalls més importants. En l’època dels antics romans s’obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d’on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d’aquí ha evolucionat al coure en català. Llautó (Cu-Zn) del que en fan les trompetes, Bronze (Cu-Sn), Alpaca (Cu-Ni-Zn). Ara és bàsic per cables de conducció elèctrica i tuberies. Bronze: (-4000), coure i estany. La tècnica per a la seva obtenció consistia a barrejar el mineral de coure (en general, calcopirita o malaquita) amb el d’estany (cassiterita), en un forn alimentat amb carbó vegetal. El carboni del carbó vegetal reduïa els minerals a coure i estany, que es fonien i aliaven amb del 5 al 10% en pes d’estany. El coneixement metal·lúrgic de la fabricació de bronze va donar origen, en les diferents civilitzacions, a l’anomenada edat del bronze. // Els aliatges basats en l’estany més antics que es coneixen daten del quart mil·lenni aC i es van trobar a Susa (actual Iran) i en altres llocs arqueològics de Luristan i Mesopotàmia.  // Exceptuant l’acer, els aliatges de bronze són superiors als de ferro en gairebé totes les aplicacions. Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s’empren en aplicacions de transferència de calor. // [ el coure era més comú però no l’estany, que es trobava sobretot a les illes britàniques i fou objecte de comerç].

Plom: Per la seva fàcil utilització, el plom va ser un dels primers metalls usats per l’home, i se sap que prop de l’any 5000 aC els egipcis ja l’usaven en cosmètica. Els xinesos foren els primers a utilitzar-lo en el seu sistema monetari. Els grecs l’usaren a les seves colònies i els fenicis a les seves factories van explotar prop de l’any 2000 aC mines de plom a tota la península Ibèrica, que posteriorment, durant la dominació de la Península pels romans se seguiren explotant, degut a l’ampli ús que se’n donava a l’antiga Roma.  // El plom rares vegades es troba en el seu estat elemental. El mineral més comú és la galena (sulfur de plom). Els altres minerals d’importància comercial són la cerusita (carbonat de plom) i l’anglesita (sulfat de plom), que són molt més rars. (AR 151 bateries, tuberies, pintures)

Ferro i acer (-1200): Entre els segles XII aC i X aC] es produeix una ràpida transició a Orient Mitjà des de les armes de bronze a les de ferro. Aquesta ràpida transició tal vegada fou deguda a la falta d’estany, més que a una millora en la tecnologia del treball del ferro. Aquest període, que es va produir en diferents dates segons el lloc, es denomina Edat de Ferro, substituint a l’edat del bronze. A l’antiga Grècia va començar a emprar-se entorn de l’any 1000 aC, i no va arribar a Europa occidental fins al segle VII aC. La substitució del bronze pel ferro va ser gradual, perquè era difícil fabricar peces de ferro: localitzar el mineral, després fondre-ho a temperatures altes, per a finalment forjar-ho. // És el quart element més abundant en l’escorça terrestre, representant un 5%. Es troba formant part de nombrosos minerals, entre els quals destaquen: l’hematites (Fe2O3), la magnetita (Fe3O4), la limonita (FeO(OH)), la siderita (FeCO3), la pirita (FeS2), ilmenita (FeTiO3). // La reducció dels òxids per a obtenir ferro es du a terme en un forn denominat habitualment alt forn. En ell s’afegeixen els minerals de ferro, en presència de carbó de coc i carbonat de calci, CaCO3 (que actua com a escorificant). // L’Antiga Xina de la dinastia Han, entre el 202 aC i el 220 dC, va crear acer en fondre ferro forjat juntament amb ferro colat, obtenint així el millor producte de carbó intermedi, l’acer, al voltant del segle I aC.[8][9] Juntament amb els seus mètodes originals de forjar acer, els xinesos també van adoptar els mètodes de producció per a la creació d’acer wootz, una idea importada de l’Índia a la Xina cap al segle v. / L’acer wootz va ser produït a l’Índia i Sri Lanka des d’aproximadament l’any 300 aC. Aquest primerenc mètode utilitzava un forn de vent, impulsat pels vents dels monsons.

Alumini. És el metall més comú, un 8% del pes de l’escorça terrestre, un metall lleuger juntament amb el magnesi i el titani.   / Tant a Grècia com a Roma s’emprava l’alum (del llatí alumen, alum), una sal doble d’alumini i potassi com mordent en tintoreria i astringent en medicina, ús encara en vigor. / By itself, “alum” often refers to potassium alum, with the formula KAl(SO4)2·12H2O.  L’ús modern és a partir de la bauxita (de la ciutat de Baux), que és barata, però el procés d’obtenir el metall és car . / Tanmateix, amb les millores dels processos els preus van baixar contínuament fins a col·lapsar-se el 1889 després de descobrir un mètode senzill d’extracció del metall alumini. La invenció de la dinamo per Siemens el 1866 va proporcionar la tècnica adequada per a produir l’electròlisi de l’alumini. La invenció del procés Hall-Héroult a 1886 (patentat independentment per Héroult a França i Hall als EUA) abarateix el procés d’extracció de l’alumini a partir del mineral, la qual cosa va permetre, juntament amb el procés Bayer (inventat l’any següent, i que permet l’obtenció d’òxid d’alumini pur a partir de la bauxita), que s’estengués el seu ús fins a fer comú en multitud d’aplicacions, sobretot a la construcció; és el metall del segle XX.

Magnesi. El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d’aspecte semblant a l’argent. El nom procedix de Magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. És el vuitè element més abundant a la natura. Es troba en, magnesita, brueta, carnalita i olivina. Al sXIX s’aïllarà per electròlisi.

Mercuri: The ancient Greeks used cinnabar (mercury sulfide) in ointments; the ancient Egyptians and the Romans used it in cosmetics. In Lamanai, once a major city of the Maya civilization, a pool of mercury was found under a marker in a Mesoamerican ballcourt.[22][23] By 500 BC mercury was used to make amalgams (Medieval Latin amalgama, “alloy of mercury”) with other metals.[24] Alchemists thought of mercury as the First Matter from which all metals were formed. They believed that different metals could be produced by varying the quality and quantity of sulfur contained within the mercury. The purest of these was gold, and mercury was called for in attempts at the transmutation of base (or impure) metals into gold, which was the goal of many alchemists.[15] The mines in Almadén (Spain), Monte Amiata (Italy), and Idrija (now Slovenia) dominated mercury production from the opening of the mine in Almadén 2500 years ago, until new deposits were found at the end of the 19th century. It is found either as a native metal (rare) or in cinnabar, metacinnabar, sphalerite, corderoite, livingstonite and other minerals, with cinnabar (HgS) being the most common ore.

Carbó: El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d’origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. / Es va fer servir esporàdicament des de l’edat de bronze, el que es trobava a la platja. Cap a l’any 1000, sobretot a Anglaterra on era abundant, es va obtenir per mineria. Amb la revolució industrial es va començar a fer sevir intensament [avui encara l’usen centrals tèrmiques?]

ALTRES NO METALLS (HaT)

  • Sal, per evaporació d’aigua de mar [NaCl]
  • Argila per ceràmica, que podrà ser vidriada amb afegits
  • Pigments per a pintura: negre del sutge, vermell de l’òxid de ferro, groc de carbonat de ferro, mini, o
  • calç per a les parets, escalfant pedra calcària en forns de calç
  • Sabons: fer bullir greix animal o vegetal amb un àlcali
  • Tints per a la roba que es tractaria amb alums abans d’aplicar-hi el tint
  • jaciments de petroli, nafta inflamable, quitrà (HaT 751)

Edat mitjana

Due to differences in the social structure of society, the increasing extraction of mineral deposits spread from central Europe to England in the mid-sixteenth century. On the continent, mineral deposits belonged to the crown, and this regalian right was stoutly maintained. But in England, royal mining rights were restricted to gold and silver (of which England had virtually no deposits) by a judicial decision of 1568 and a law in 1688. England had iron, zinc, copper, lead, and tin ores. Landlords who owned the base metals and coal under their estates then had a strong inducement to extract these metals or to lease the deposits and collect royalties from mine operators. English, German, and Dutch capital combined to finance extraction and refining. Hundreds of German technicians and skilled workers were brought over; in 1642 a colony of 4,000 foreigners was mining and smelting copper at Keswick in the northwestern mountains.

Zinc. usat en aliatge per fer llautó. Zinc metal was not produced on a large scale until the 12th century in India, though it was known to the ancient Romans and Greeks.[6] The mines of Rajasthan have given definite evidence of zinc production going back to the 6th century BC.[7] To date, the oldest evidence of pure zinc comes from Zawar, in Rajasthan, as early as the 9th century AD when a distillation process was employed to make pure zinc.[8] Alchemists burned zinc in air to form what they called “philosopher’s wool” or “white snow”.  / The most common zinc ore is sphalerite (zinc blende), a zinc sulfide mineral.. (AR 151) es fa servir en galvanització, aliatges, laminats (metalls zincats) i pintures.

1556 Agricola De re Metallica , text

Treball de metalls: armes, cotes de malla (ferro), eines, tubs d’orgue, campanes (bronze), canons, projectils (plom)

ALTRES (HaT)

  • àcid nítric per destil·lació de salnitre amb vidriol. El salnitre seria molt important per a la fabricació de pòlvora (s’obtenia purificant la terra amb fems fermentada per bacteris)
  • Àcid clorhídric g
  • Àcid sulfúric: Els alquimistes ja coneixien i empraven l’àcid sulfúric. El preparaven escalfant a altes temperatures sulfats naturals i dissolent després en aigua el triòxid de sofre format. En el segle xv, Basilius Valentinus l’obtingué destil·lant sulfat de ferro(II) amb arena. El sulfat de ferro(II) heptahidratat FeSO 4 ⋅ 7 H 2 O  era anomenat vitriol de ferro, i el sulfat de coure(II) pentahidratat CuSO 4 ⋅ 5 H 2 O , del qual també s’obtenia àcid sulfúric, vitriol blau, per la qual cosa l’àcid obtingut l’anomenaven oli de vitriol i esperit de vitriol.

EDAT MODERNA

El carbó, l’acer i el ferro forjat a la revolució industrial

Alumini com a metall

Titani: El titani (anomenat així pels Titans, fills d’Urà i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra pel reverend Willian Gregor l’any 1791, a partir del mineral conegut com a ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser redescobert novament quatre anys més tard pel químic alemany Heinrich Klaproth, en aquest cas en el mineral rútil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani. Matthew A. Hunter va preparar per primera vegada, l’any 1910,[2] titani metàl·lic pur (amb una puresa del 99,9%) escalfant tetraclorur de titani (TiCl4) amb sodi a 700-800 °C en un reactor d’acer, amb un procés que seria conegut com, procés Hunter. El titani com a metall no es va usar fora del laboratori fins que el 1946 William Justin Kroll va desenvolupar un mètode per a poder produir-lo comercialment: per mitjà de la reducció del TiCl4 amb magnesi, i aquest és el mètode utilitzat avui en dia (procés de Kroll). El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Ti. És un metall de transició abundant en l’escorça terrestre que es troba, en forma d’òxid, en l’escòria de certs minerals de ferro i en cendres d’animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l’acer; s’usa en la fabricació d’equips per a la indústria química i, aliat amb el ferro i altres metalls, s’empra en la indústria aeronàutica i aeroespacial. / The element occurs within a number of mineral deposits, principally rutile and ilmenite, which are widely distributed in the Earth’s crust and lithosphere; it is found in almost all living things, as well as bodies of water, rocks, and soils.The metal is extracted from its principal mineral ores by the Kroll and Hunter processes.

Àlcalis: (HaT 776) hi havia molta demanda per les fàbriques de teixits. El 1787 Leblanc troba el procés per obtenir-los (sosa) a partir de la sal. Va ser el primer procés químic aplicat a gran escala. Abans s’obtenien de les cendres. Era necessari àcid sulfúric que s’obtenia destil·lant vidriol i més endavant salnitre. El 1860 el belga Solvay va patentar un procés més eficient: The Solvay process or ammonia-soda process is the major industrial process for the production of sodium carbonate (soda ash, Na2CO3).

  • Gas [metà] (1760), obtingut a partir del carbó i que s’aplicaria a l’enllumenat al s19 [ de petit els fanals del barri eren de gas]
  • Derivats del petroli com la parafina per a la il·luminació (1848). Comença la indústria de perforació de pous als USA. Amb l’aparició del motor de combustió i els primers cotxes accessibles pel muntatge en cadena de Ford, la demanda augmentarà.
  • Cautxú: obtingut del làtex provinent de l’escorça de certes plantes tropicals

Colorants sintètics [HaT 701], explosius, fabricació de sodi i fòsfor, fertilitzants artificials.

Matèries primeres

Posted on

A733 Dormitori

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Possiblement en aquesta cambra és on hauré passat més hores. En aquest llit em desperto cada dia al matí. L’armari conté la roba pels diferents papers que puc fer. Ara cada dia, abans només a les tardes, començo l’estudi contemplatiu assegut a la taula amb la vista del cementiri i les torres davant, esmorzo,  el cel amb els núvols que canvien, la finestra al món digital de l’ordinador, llibres i papers. A l’esquerra el faristol on m’escarrasso a fer música com puc.

  • El llit, dormir i somniar
  • L’armari de roba, els calaixos, roba de taula, instruments musicals
  • L’estudi

EL LLIT: DORMIR i SOMNIAR

Al llit hi dormo, sol, en alguna època acompanyat. Hi dormo de nit i sempre que puc, havent dinat. Què li dic al coixí al matí quan faig el llit? “fins després, ens retrobem a la migdiada”. Abans i després de la migdiada llegeixo; alguna època també al vespre. Alguna vegada escolto música. Tal com diu Xavier de Maistre, “c’est dans ce meuble délicieux que nous oublions, pendant une moitié de la vie, les chagrins de l’autre moitié.”

Quan  dormim  el cervell es recupera, els records es consoliden i somniem. És un plaer, a l’hivern, entrar al llit,  posar l’edredó al voltant del coll, arraulint-me en posició fetal ( no “fatal”, que deia algú), com a punt de començar un viatge al món dels somnis. Les migdiades a l’hivern, cobert amb la manta amb el sol baix que m’escalfa embolicant-me. A l’estiu, amb les persianes baixades i la finestra oberta, la brisa que em refresca. La migdiada comença amb una lectura fins que, com si m’anestesiessin, noto que perdo la consciència, deixo el llibre i les ulleres al costat i, panxa enlaire, em submergeixo en un altre món. Alguna vegada n’he fet a mig matí, sobretot si em quedava son pendent després de fer esport seguit d’un bon esmorzar.

Quan somniem vivim experiències que a penes recordem. Com si en el moment de perdre la consciència comencéssim un viatge en el que no podem fer fotografies ni prendre notes i rarament recordem res del que ha passat. És com si tinguéssim dues vides, i d’una d’elles no en sabem gaire res. A vegades en despertar-me tinc ganes de tornar a aquest món que he deixat. He volat,he ballat,  he escoltat músiques que no existien al món de la vetlla.

Quan ens despertem, és com si ens retrobéssim. Alguna vegada potser no sabem quin dia de la setmana som, ni on som, si a casa al llit habitual, o de viatge. Proust diu que per un moment hom no sap qui és, només hi ha el sentiment de l’existència, com un home primitiu  i que, al cap de poc, els records fan que recorri segles fins a retrobar-se. Auden diu que “els gentils portals del cos s’obren de bat a bat al món d’enllà, els portals de la ment, el portal de corn i el de vori, es tanquen d’una revolada”, “el món és present, circumstant, i sé que no sóc sol, aquí, ans amb un món i m’alegro”.

I si en despertar-nos ens trobéssim en un lloc que no reconeixem? I més encara, amb un rostre i una identitat diferent? Quant al lloc, això és el que passa en els viatges nocturns en tren, adormir-se amb el sotragueig rítmic de les vies sabent que estic creuant camps i pobles, i que demà em despertaré a un lloc diferent. És una de les experiències més apassionants. Quan estic a punt d’adormir-me segons com també penso que el son nocturn serà també un viatge en el temps, ja que no en l’espai; demà em despertaré en un nou dia, amb nous plans i noves expectatives.

Quins han estat els llits de la meva vida? Un bressol (1957), un llit amb els meus germans a Vilafranca 40 (1960-1975),  Solius, amb l’olor dels pins (1970-2015), després un llit per a mi sol a Vilafranca 40 (1975-1981), Balmes 40 a Castellar del Vallès (1982-1999), Ciudad Real 24 (2000-2001), i des de 2002, Aymà 7. I un seguit de llits en hotels, lliteres d’albergs, matalassos en una tenda, la furgo i fins i tot un parell de bivacs. ¿I si un atzar joganer fes que en adormir-me saltés en el temps i em despertés en un dels llits que he tingut, en un altre moment de la vida?.

Damunt del llit hi tinc un cel pintat, al sudest, un homenatge al cel real que tinc davant al sudoest. Somniant mig despert, a vegades em sembla que el llit pugui volar, transportant-me entre núvols, i contemplant els camps i pobles a sota.

[ obrir ]

LA ROBA
  • Roba interior: 40 parells de mitjons, 9 calçotets, 11 samarretes, 1 barnús, 4 pijames, gorro de dormir.
  • Estiu: 3 pantalons de lli. 3 camises ( hawaiana), americana de lli, 2 bermudes i 3 polos, 4 colors de bermudes, polos i samarretes.
  • Tot temps: 4 pantalons i 4 camises (2 habituals que alterno cada setmana), 2 pantalons de pinça + 2 camises. Americana marró. 4 calors pantalons i camises.
  • Hivern: 2 pantalons, 2 camises, abric llarg, americanes de pana i tweed, caçadora, blocktech, 4 colors pantalons de pana i jerseis sense mànigues, 2 jerseis, 4 jerseis gruixuts (2 fets per la mare fa 50 anys), 3 polos, 2 samarretes tècniques.
  • Esport i treball: 2 trajos de bany i gorros, dessuadora i tallavents caiac,  2 pantalons i 6 samarretes de córrer, equip ciclisme, excusió: 2 pantalons, 2 folres polars, goretex, plumífer, armilla. bata de pintar, granota de treball
  • 19 gorres o barrets, 6 bufandes, 7 corbates de llacet, 7 tirants, 13 corbates.
  • Ocasions: trajo de mudar, americana de ballar, kurta pajama, brusa russa, samarreta amb leds.

Tinc massa roba [obrir]

ELS CALAIXOS

M’he esforçat a no ocupar tot l’espai disponible. Hi ha sis calaixos sota el llit, 3 buits.

Dos dedicats als néts, amb roba per canviar i joguines.

Roba de taula

Els camins de taula que vaig dibuixar i la mare va brodar:

Hivern

Primavera

Tardor

Estiu

LA MÚSICA

Amb moltes limitacions, tota la vida he volgut fer música. La coral l’Esquitx, un parell d’anys de classe de guitarra que no van seguir, la flauta dolça a l’Arc, el piano, la trompeta, la coral de grans, l’harmònica al servei militar, els festivals de música antiga, el cornetto, un teclat per provar d’acompanyar-me, un saxo casio, una prova de tocar la bateria … Ara tinc a l’habitació el faristol que hi havia a Solius, heretat dels avis. I als calaixos i altres llocs, instruments diversos. He tocat la flauta, el cornetto, sempre amb dificultat, i ara fa dos cursos que he reprès la trompeta amb la Natsuko i en Pol. Els vídeos d’aquest museu han estat una oportunitat per intentar muntar una peça de trompeta i acompanyament.

Música antiga: la flauta dolça i el cornetto

Els metalls

Percussió

Museu d’instruments, citarina de la tieta Maria, flautes d’Orient, xistu,

Harmònica i acordió

Faristol, afinador, metrònom

micròfon i teclat midi per fer música amb l’ordinador

ESTUDI, EL QUE M’ENVOLTA:

Què m’envolta? Darrera tinc l’armari de roba, a l’esquerra el mural dels núvols.

A la dreta, un marc on miro d’anar canviant el contingut, ja sia una postal, o un dibuix meu. És una idea que es remunta a la lectura del llibre del te (la casa del buit), i la pràctica del pare de tenir un petit marc de fusta per exposar postals d’art.

El gravat Melencolia I de Dürer que m’acompanya des de 1984.

Els altaveus i les escultures de la Teresa i la Maria

El moble amb arxius diversos i un  llum de color variable [obrir]

LA TAULA i LA FINESTRA

Tota la vida que he estudiat, amb la curiositat i ganes de saber i conèixer-ho tot. I això volia dir dues mirades, una als papers i llibres, i més tard la pantalla de l’ordinador,  i l’altra, enfora, al que podia veure i viure directament. La mirada a la taula i la mirada a la finestra. El 1996 vaig dibuixar un ex-libris, influit per un dibuix d’Escher que pretenia mostrar el món, la taula, la finestra i a mi mateix.La taula i la finestra serien el títol del blog que vaig començar el 2007 i que vaig acabar fent privat el 2016, amb una nova versió:

Vol mostrar com en mi hi ha les partícules de l’univers, les idees de la història, possibles móns imaginaris,  la història de la terra a l’esquerra, els homínids i la història a la taula.

La majoria del meu temps lliure l’he passat a una taula, llegint, escrivint, i mirant per la finestra. De la que tenia a Vilafranca 40 no en tinc cap foto, només un dibuix inacabat.

A Castellar del Vallès (1981-2000) m’acompanyava la vista dels camps que anaven a Can Sant Pere.

Dos anys al carrer Ciudad Real 24.

I des de 2002, al passatge Aymà:

La taula, és d’estil Lluís XVI?

Una de les coses que més m’agrada d’on estic instal·lat és que el cel queda reflectit a la taula i veig els núvols moure’s entre els papers.

A la taula hi tinc una caixa de Ward que vaig fer adaptant un expositor d’Ikea, fent la base amb formigó. I una pedra que vaig recollir a la platja de Steingammen, prop del Cap Nord, arrodonida per l’erosió. Així tinc un resum de la natura a la taula.

Els calaixos [obrir]

I la vista que tinc davant, amb el cementiri i les torres del poblenou. M’hi passo moltes hores. Veig com canvia la llum al llarg del dia, els núvols que es mouen. Durant anys davant hi havia un pàrquing d’autobusos. Des que van marxar hi ha un solar amb alguns grafitti subvencionats, i els matolls de la natura que recupera espai. M’ha sorprès una flor vermella d’un baladre, un conill i un agrò blanc. [obrir]

I gairebé sempre, també esmorzo a la taula , mirant les notícies de la BBC

EL MÓN DIGITAL

La pantalla de l’ordinador és com una segona finestra, amb vistes a tot el món, un accés a una mediateca amb llibres (youtube, webcams, canals de notícies), música i films; una porta a una plaça on veig gent i sóc vist, segons com, un aparador on m’exhibeixo; una plaça on es ven, es crida, s’elogia, s’insulta (Facebook, Instagram, twitter, TikTok); una porta d’accés a altres móns on puc adoptar altres identitats (avatars en jocs).

A quins “llocs” he estat? Cap el 1995, era el directori de Yahoo, i els primers correus, alguna sala de xat. És com una ciutat, amb biblioteques com la Wikipedia, manuals d’instruccions, cinemes i teatres a Youtube, galeries d’art amb la cerca d’imatges, mapes recorreguts a Googlemaps i wikiloc, música a youtube i Spotify, quiosc de notícies amb la BBC i el nacionat.cat, el sensacionalisme de facebook amb notícies i cartellera d’anuncis, botigues amazon i aliexpress, el banc on gestiono els diners, un mercat on a vegades robo a l’emule, algun barri inconfessable, un locutori per amics i coneguts al whatsapp. No visito  els aparadors de twitter o Instagram.

in the internet nobody knows you’re a dog

CALAIXOS i ARXIUS

En un moble que vaig dibuixar per que em fes un fuster i que originalment tenia un teclat Roland a sota, hi ha dos  calaixos i un munt d’arxivadors.

 

 

Posted on

L’astrolabi

↑   El firmament

viquipedia

És un instrument que combina un planisferi amb un inclinòmetre per mesurar l’alçada d’un objecte sobre l’horitzó.  El van fer servir els grecs i a l’edat mitjana els àrabs e van perfeccionar.

A In the sky se’n pot decarregar un model per imprimir per la latitud de 40º. A Astrolabeproject un programa per adaptar-lo a qualsevol latitud.

Funcionament (basat en el primer model)

(1) 1a La part de darrera de la “mare” té una alidada per mesurar l’alçada d’una estrella [ coordenades estelars ascensió recta (longitud) o declinació / coordenades de l’horitzó, altitude i azimuth], i situar el sol a la seva constel·lació sobre el cercle més exterior. 1b Les constel·lacions del zodíac al llarg de l’eclíptica, dividides en 30º. 1c el calendari de 1394 quan Chaucer va escriure el tractat sobre astrolabis. 1d el calendari actual, desplaçat 9 dies.  1e Calendari litúrgic amb les dates d’alguns sants (a number of significant Christian saints, 1f Umbra i recta trobar la raó entre l’alçada i la distància a partir de l’angle d’elevació. Indica x/12, és a dir, amb 45º marca 12 (12/12), amb 15º és 3/12.

(2) Frontal 2a el cercle de les hores + és migdia i la M mitja nit, la resta representada per lletres. 2b la rete té una projecció horitzontal de les estrelles, amb la polar al centre, i marcats hi ha el tròpic de càncer (23.5 per sobre), l’equador i el tròpic de capricorni (23.5 per sota l’equador).[coincidint amb això] hi ha l’ascensió recta. la rgela indica la declinació d’una estrella respecte de l’equador [ex, Sírius està a 6.8 ar i -18º de declinació]. If you are already familiar with the constellations, you may notice the surprising fact that the rete depicts all of the constellations back-to-front. Objects that appear to the left of Orion in the sky, appear to the right of it on the rete. Why did I make such a mistake?This is a historically authentic reproduction of the retes on the vast majority of medieval astrolabes, including the one described by Chaucer.  2c To find the position of the Sun on any given day, the scale on the reverse side of the mother is used. For example, on 1st June, the scales on the reverse side tell us that the Sun has moved approximately 10° through the constellation of Gemini. Turning back to the front of the astrolabe, we see on the rete that the point 10° through Gemini is a little to the north of Aldebaran. 2d The climate sits directly behind the rete, and shows a cobweb-like grid of lines that represent the visible portion of the sky. The criss-crossing lines are lines of constant altitude – called almucantars – and lines of constant azimuth – called azimuths – and they are used to determine the approximate alt/az coordinates of stars. The thick line at the outermost edge of the cobweb pattern shows the horizon of the visible sky. Just as on a modern planisphere, the rotation of the sky through the night is reproduced by rotating the star chart – in this case, the rete. As the rete is rotated clockwise, stars are seen to rise in the east and set in the west.As with a planisphere, the star chart must be brought into the correct rotation to represent a particular time and date before it can be used. On a planisphere, this is usually done by matching the desired time on a rotating scale to the desired date on a static scale marked around the edge of the planisphere. On an astrolabe, however, no such scales are provided. Alignment is usually achieved by measuring the altitude of a reference object – either the Sun or a star – using the alidade and then rotating the rete until its projection lies on the appropriate almucantar. [ si conec al meu horitzó, puc tenir una idea prou bona de l’azimuth, i l’altitud és el que m’ha donat la mesura amb l’alidada, així puc girar la rete a la posició correcta i veure on estan les altres estrelles]. 2e les hores desiguals (dividir la nit en 12, el dia en 12 que varia segons som a l’hivern o l’estiu) i les hores iguals.

descarregable

Posted on

Indicadors salut

[ esborrany ]

Oxímetre
Mesura si el cor envia l’oxigen arreu del cos de manera correcta. Els valors 95-100% són els normals. Per sota és un indicador de vies respiratòries obstruïdes, dificultat de respirar, infecció pulmonar, mala circulació, algun medicament anestèsic, relaxant muscular o anafilaxi. Envia uns pulsos de llum que travessen el dit, la manera com és absorbit depèn del nivell d’hemoglobina. https://www.howequipmentworks.com/pulse_oximeter/

Estetoscopi
Els sons del cor, S1 S2 S3 S4, murmurs  (vídeo)

Termòmetre
Valor normal 36.6

Tensiòmetre
Pressió sanguínia. Valors normals 120/80. Riscos de la hipertensió (14/90): aneurisma i artioesclerosi. Hipotensio (90/60)

Otoscopi
Infeccions oïda

Mesures antropomètriques
índex corporal: pes (kg) / alçada2 (m)  73/(1.78)2=22.5 (normal 18.5 a 25.5)

Analítica: Anatomia, sang

 

Posted on

El meu dia i setmana

la rutina diària [ esborrany]

[ l’experiència del temps, horaris dones tate, haydn, video christian marclay, esquemes biografies, bioritmes, els temps més curts, les organismes que viuen més i viuen menys |

2021

0630 primer despertador 0645 segon despertador. Obrir balcó, pipí, dents, obrir taller i habitació nenes, recollir cuina, gimnàs

0745 esport, o dutxa i altres. Córrer fins al moll del Vela o el besós i nedar.

0900 Dutxa, afaitar, preparar esmorzar

0930 Esmorzar, veure notícies

1000 Estudi escoltant música

1200 o 1300, canvi activitat, rutina tècnica trompeta, bricolatge

1400 Pujar a la terrassa, treball jardí, lectura

1430 Dinar, cafè i cigarret

1515 Migdiada

1600 Prórroga migdiada, aiii 1630 emergència

1700 Estudi menys concentrat

2000 Trompeta segona sessió

2100 trucada pare, tancar

2130 sopar

2200 tv sèries

2330 a dormir

LA SETMANA

  • V compra
  • S potser explorar
  • D  (no faig gimnàs) el silenci els diumenges al matí quan la gent encara no s’ha llevat i començat a fer soroll, és una meravella. Bugada. Esmorzar bufet.
  • L
  • M
  • X pensar menús preparar llibret
  • J plans setmanals

[ quan treballava]

8 sortir de casa

8:45 arribada a la feina, canviar-me de roba i esmorzar

 

Posted on

Les eleccions

[ esborrany] Quines eleccions fem? què decidim?

DIA

  • Al matí, quan sona el despertador, ¿sortim o no del llit i ens posem en marxa? (Ikigai)
  • De les diferents tasques a fer, estudi, feina de la casa, ¿quines fem primer?
  • Mentre estic fent alguna cosa, la interrompo per veure el mòbil o les xarxes socials?
  • Quan menjo o bec, ¿repeteixo, em modero?
  • A la migdiada, em poso despertador? Li faig cas?
  • Havent sopat, quina sèrie veig?

SETMANA

  • Els menús
  • els plans
  • Opcions de lleure: exposicions, museus, ball
  • relacions socials
  • xarxes socials, participo, què miro

MES

  • Excursions, viatges
  • Estudi, lectures
  • Compres
  • Roba

ANY

  • Grans viatges, despesa
  • votacions

VIDA

  • Què estudio
  • On treballo
  • On visc
  • Parella, fills

 

Posted on

Les sabates que no van poder acabar de caminar

Ballard deia “crec en la història dels meus peus“. Les nostres sabates expliquen quins han estat els camins de la nostra vida .

Cada un dels parells de sabates d’aquesta pila exposada a Auschwitz hauria d’haver seguit caminant per anar a la feina, passejant, anant a ballar, corrents per atrapar un tren. Però el règim nazi no volia peus jueus.

Unes sabates de bronze a la riba del Danubi a Budapest recorden els jueus que van ser executats el 1944-45 per les milícies del partit de la creu i la fletxa.

 

Posted on

Any litúrgic

[en itàlica el calendari luterà per les cantates de Bach]

ADVENT

1. Advent
2. Advent
3. Advent
4. Advent
Christvesper

25 Desembre: Nativitat [torrons i neules], 1. Weihnachtstag (25)

 

 

26 Desembre: Sant Esteve , 2. Weihnachtstag (26)

3. Weihnachtstag (27)
So.n.Weihnachten (diumenge després de Nadal) Dominica post Nativitatis Christi
Neujahr; Festo Circumcisionis Christi
So.N.Neujahr; Dominica post Festum Circumcisionis Christi

6 Gener: Epifania, baptisme del Jesús [ tortell], Epiphanias, Fest der Heiligen drei Könige

1.So.n.Epiph. Dominica 1 post Epiphanias
2.So.n.Epiph. Dominica 2 post Epiphanias
3.So.n.Epiph. Dominica 3 post Epiphanias
4.So.n.Epiph. Dominica 4 post Epiphanias
5.So.n.Epiph. Dominica 5 post Epiphanias
6.So.n.Epiph. Dominica 6 post Epiphanias

Septuagesimae, 3 diumenge abans de quaresma
Sexagesimae, 2 diumenge abans de quaresma

Dijous gras: [ botifarra d’ou]: (52 dies abans de Pasqua). El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tota mena de menges que combinen els ous amb la carn. Antigament, el Dijous Gras marcava l’inici d’una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el dimecres de la setmana següent, el Dimecres de Cendre.

Quinquagesima Sonntag Estomihi, Sonntag vor der Passionszeit

Quaresma: La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.

Dimecres de cendra: Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d’abstinència (igual que el Divendres Sant), s’imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. Comença la quaresma.

Invokavit, primer diumenge de quaresma
Reminiszere, segon diumenge de quaresma
Okuli, tercer diumenge de quaresma
Laetare, quart diumenge de quaresma
Judika, cinquè diumenge de quaresma

19 de març Sant Josep: [crema catalana i bunyols]

Diumenge de Rams, Palmsonntag, sisè diumenge de quaresma

Dijous sant: Commemora l’anomenat Sant Sopar, és a dir, l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. Gründonnerstag, Maundy Thursday

Divendres sant: Commemora la mort de Jesucrist a la creu i s’integra en les festivitats de la Setmana Santa. Karfreitag, Good Friday

Dissabte sant, Vetlla Pasqual, Karsamstag, Easter Saturday, Holy Saturday

Lucernari: es beneeix el foc fora de l’església, i s’encén el ciri pasqual

  • Pregó Pasqual
  • Lectures de l’Antic Testament
    • Primera lectura: Gn1, 1-2,2 “Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.”
    • Salm 103 “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”
    • Segona lectura: Gn 22, 1-18 “Sacrifici d’Abraham. El nostre pare en la fe”
    • Salm 15 “Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi”.
    • Tercera lectura: Ex 14, 15-15, 1 “Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar”.
    • Salm: Ex 15 “Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria”
    • Quarta lectura: Is 54, 5-14 “El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern”.
    • Salm 29 “Amb quin goig us exalço Senyor!
    • Cinquena lectura: Is 55, 1-11 “Veniu amb mi i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna”
    • Salm: Is 12 “Cantant de goig, sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació”
    • Sisena lectura: Ba 3, 9-15 “Avança pel camí que condueix a la claror del Senyor”
    • Salm 18 “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna”
    • Setena lectura: Ez 36, 16-17ª. 18-28 “Abocaré sobre vosaltres aigua pura i us donaré un cor nou”.
    • Salm 41: “Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara?
  • Lectura del Nou Testament
    • Rom 6:3-11 “Vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist”.
    • Salm 117:1-2, 16-17, 22-23
    • Evangeli
    • Cicle A: Mt 28:1-10
    • Cicle B: Mc 16:1-8
    • Cicle C: Lc 24:1-12

Pasqua de resurrecció: és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (caurà entre el 22 de març i el 25 d’abril). [ la mona de pasqua], Ostersonntag

Ostermontag
Osterdienstag

Quasimodogeniti, Sonntag Quasimodogeniti, 1. Sonntag nach Ostern
Sonntag Misericordias Domini, 2. Sonntag nach Ostern, Dominica Misericordias Domini
Jubilate, 3. Sonntag nach Ostern
Kantate, 4. Sonntag nach Ostern
Rogate, 5. Sonntag nach Ostern
Christi Himmelfahrt (Festo ascensionis Christi)
Exaudi, 6. Sonntag nach Ostern

Pentecosta o quinquagéssima (setè diumenge després de Pasqua). commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat de l’evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l’Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L’eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus. (50 dies després de pasqua) Pfingsten, Feria 1 Pentecostes

Pfingstmontag, Whit Monday, 2nd Day of Pentecost
Pfingstdienstag,Whit Tuesday, 3rd Day of Pentecost

Festa de la santíssima trinitat: diumenge següent a la pentecosta (octava de pentecosta), Trinitatis, Trinity Sunday

Corpus Christi: (l’ou com balla), venera l’eucaristia, se celebra dijous següent a la festa de la santíssima Trinitat. Fronleichnam, Body of Christ, Thursday after Trinity Sunday

Temps ordinari

27 diumenges després  de Trinitat

Buß- und Bettag, Atonement, dia del penediment, 11 dies abans d’advent (2 dimecres abans del primer diumenge d’advent)

Lectures any litúrgic    |  Litúrgia de les hores  |     Any luterà per les cantates de Bach  |

Posted on

Stabat Mater

Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l’església catòlica del segle xiii dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi. El seu nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). El tema de l’himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. L’Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l’aire lliure, és costum cantar estrofes d’aquest himne mentre els fidels caminen d’una estació a l’altra.

Vivaldi, Pergolesi, Rossini

Stabat mater dolorósa
juxta Crucem lacrimósa,
dum pendébat Fílius.

2. Cuius ánimam geméntem,
contristátam et doléntem
pertransívit gládius.

3. O quam tristis et afflícta
fuit illa benedícta,
mater Unigéniti!

4. Quae mœrébat et dolébat,
pia Mater, dum vidébat
nati pœnas ínclyti.

5. Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si vidéret
in tanto supplício?

6. Quis non posset contristári
Christi Matrem contemplári
doléntem cum Fílio?

7. Pro peccátis suæ gentis
vidit Jésum in torméntis,
et flagéllis súbditum.

8. Vidit suum dulcem Natum
moriéndo desolátum,
dum emísit spíritum.

9. Eja, Mater, fons amóris
me sentíre vim dolóris
fac, ut tecum lúgeam.

10. Fac, ut árdeat cor meum
in amándo Christum Deum
ut sibi compláceam.

11. Sancta Mater, istud agas,
crucifíxi fige plagas
cordi meo válide.

12. Tui Nati vulneráti,
tam dignáti pro me pati,
pœnas mecum dívide.

13. Fac me tecum pie flere,
crucifíxo condolére,
donec ego víxero.

14. Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociáre
in planctu desídero.

15. Virgo vírginum præclára,
mihi iam non sis amára,
fac me tecum plángere.

16. Fac ut portem Christi mortem,
passiónis fac consórtem,
et plagas recólere.

17. Fac me plagis vulnerári,
fac me Cruce inebriári,
et cruóre Fílii.

18. Flammis ne urar succénsus,
per te, Virgo, sim defénsus
in die iudícii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me veníre
ad palmam victóriæ.

20. Quando corpus moriétur,
fac, ut ánimæ donétur
paradísi glória.

Amen.[8]
At the Cross her station keeping,
stood the mournful Mother weeping,
close to her Son to the last.

Through her heart, His sorrow sharing,
all His bitter anguish bearing,
now at length the sword has passed.

O how sad and sore distressed
was that Mother, highly blest,
of the sole-begotten One.

Christ above in torment hangs,
she beneath beholds the pangs
of her dying glorious Son.

Is there one who would not weep,
whelmed in miseries so deep,
Christ’s dear Mother to behold?

Can the human heart refrain
from partaking in her pain,
in that Mother’s pain untold?

Bruis’d, derided, curs’d, defiled,
She beheld her tender child
All with bloody scourges rent.

For the love of His own nation,
Saw Him hang in desolation,
Till His spirit forth He sent.

O thou Mother! fount of love!
Touch my spirit from above,
make my heart with thine accord:

Make me feel as thou hast felt;
make my soul to glow and melt
with the love of Christ my Lord.

Holy Mother! pierce me through,
in my heart each wound renew
of my Savior crucified:

Let me share with thee His pain,
who for all my sins was slain,
who for me in torments died.

Let me mingle tears with thee,
mourning Him who mourned for me,
all the days that I may live:

By the Cross with thee to stay,
there with thee to weep and pray,
is all I ask of thee to give.

Virgin of all virgins blest!,
Listen to my fond request:
let me share thy grief divine;

Let me, to my latest breath,
in my body bear the death
of that dying Son of thine.

Wounded with His every wound,
steep my soul till it hath swooned,
in His very Blood away;

Be to me, O Virgin, nigh,
lest in flames I burn and die,
in His awful Judgment Day.

Christ, when Thou shalt call me hence,
be Thy Mother my defense,
be Thy Cross my victory;

While my body here decays,
may my soul Thy goodness praise,
Safe in Paradise with Thee.

Posted on

Lectura Divina Commedia, 2013

La Divina Commedia

Click title to show track
Inferno
Purgatori
Paradiso
Posted on

Microcosmos

el cos, els fluxs del cos

aire

metabolisme: els aliments (la cuina) + les femtes, l’orina

la renovació cel·Lular, identitat corporal, 2 posts

nota: la membrana i el flux http://meumon.synology.me/museu/la-membrana-i-el-flux-com-a-principi-dindividuacio/

[ un vitrubi] contemplació, la reovació cel, la contiuitat de la vida, els avantpassats, com una ona, la torxa de la que parla Marc Aureli

El cos està en contínua renovació i reconstrucció. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les cèl·lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els àtoms que hi havia al planeta des de la seva formació no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb oxígen i ara cada segon entra O2 i expel·lo CO2. Els àtoms de carboni que em formen fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embrió, les meves cèl·lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns plànols únics que combinaven els del pare i la mare.  I aquesta mena de dansa de processos bioquímics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions. , passant-se de  mà en mà, com els corredors, l’antorxa de la vida, tal com diu Lucreci (De rerum natura, Llibre II).
macrocosmos i el microcosmos, on eren abans aquests àtoms? la vida com una ona, com una dansa que es transmet d’ésser viu e ésser viu, els avantpassats.
el meu cos
la casa

les idees que ‘arriben les que em quedo i les que propago, formar part de l’ona, com un cor

igual que el cos està en contínua trnasformació, el nostre relat, també, el que volem a cada moment, com vivim el present, com imaginem el futur i com reeavaluem el passat; potser el que vivíem com a difícil reptrospetivament ara apareix com una època rica.

vitrubi + fritz khan

[fer gifs dels sistemes]

  • respiració i circulació, pulmons cor i circulació
  • metabolisme, aigua aliments intestins a sang, ronyons, fetge, melsa, orina, femtes
  • regulació tèrmica
  • els sentits i el sistema nerviós

post regeneració cames: outsourcing biològic, la flora, identitat corporal

 

[ el ball ininterromput de les cels reproduint-se, generacions enrera, els avantpassats – saul bellow, tot el que ha hagut de passar per que existeixi jo i aquest univers que tinc al voltant]

el cos, el metabolisme [ superposar

[ illustraci´ño d’un cpa frenològic] les idees i mems que arriben

Posted on

Sentiments. Tristesa

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció   Aspecte estudis    Melancolia i depressió  Autodiagnòstic    Reflexió    La tristesa a les arts

Introducció

(WK) “Sadness is an emotional pain associated with, or characterized by, feelings of disadvantage, loss, despair, grief, helplessness, disappointment and sorrow. An individual experiencing sadness may become quiet or lethargic, and withdraw themselves from others. ” (VK) la tristesa, és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital. Serveix per a generar empatia als altres; és, doncs, una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l’occidental actual, es considera negativa i vergonyosa, mentre que en la majoria n’és, com la resta d’emocions, positiva.” (CGPT) “Sadness is a negative emotional state typically associated with feelings of loss, disappointment, helplessness, or hopelessness. It is often accompanied by decreased energy, a sense of withdrawal, and introspection. It can range in intensity from mild melancholy to profound grief.” [la versió catalana té un biaix d’autoajuda.] [algunes definicions són tautològiques, potser inevitablement] [la conducta de resposta és de retirada d’energia, impotència]


Lebrun: la Tristesse, la douleur d’esprit

    • Depressió: abatut, aclaparat, adormit, alienat, atuït, avorrit, ensopit, decandit, moix, pansit // Abandó, abatiment, abaltiment, alienació, aclaparament, ensopiment, afebliment, avorriment, ensopiment, cansament, fatiga, decadència, tedi
    • Tristesa afligit, trist // desconsol, desconhort, desesperació, impossibilitat, tristesa, sofriment
    • Confusió: atabalat, atordit, confús // atabalament, confusió
    • Estrès: atrafegat
    • ? pudor, vergonya, timidesa, servitud, servilisme, remordiment
    • solitud

Detall de l’arbre de Parrot:

    • Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]· Sympathy

Aspectes

Neurologia i expressió

(vk) La tristesa provoca una activació de determinades regions del cervell, com es pot observar a través de tècniques PET, especialment a l’àrea 9 de Brodmann (córtex prefrontal, identificat amb trastorns d’esquizofrènia, depressió,  trastorn bipolar, obsessiu-compulsiu (OCD))  el córtex cingulat anterior ( (ACC) com una collaret al corpus callosum, àrees de Brodman, 24, 32, i 33.) ( Mapa del cervell) i al tàlem (amígdala al diencèfal). Intervenen també els neurotransmissors serotonina, dopamina, i norepinefrina ( Neurologia, plaer i dolor ).
La pupil·la de l’ull s’empetiteix i els músculs de la cara es contrauen. Els llavis poden tancar-se i hi ha possibilitat d’aparició del plor, si bé aquest depèn de factors culturals un cop superada la primera infància. La parla també s’hi veu afectada, ja que s’alenteix, i si la tristor és molt forta pot tremolar la veu.

Causes (CGPT)

  • Situacions externes: Pena per la mort d’algú. Pèrdua d’una relació (Amor). Pèrdua d’una feina o un objecte valorat. Rebuig, ser objecte de crítica. Empatia pel patiment d’altres. Desastres de la natura o societat (el patiment).
  • Causes internes: pensaments negatius, autoestima baixa. Sensació de culpa o vergonya per fets passats. Que la vida és curta i mancada de sentit. (Macbeth Life is a tale told by an idiot).
  • Causes biològiques: Desequilibri neuroquímic, malfuncionament de l’amígdala o les àress de Brodman relacionades. Canvis hormonals (ex. postpart, cicles menstruals, menopausa). Dolor crònic o predisposició genètica.
  • Factors apresos [biografia]: Experiències traumàtiques, manca d’amor o abusos a la infantesa. Experiències negatives.
  • Social: Pressió per complir certes expectatives de bellesa, nivell de vida, en particular a través de les xarxes socials.

Funció

A Psicologia >afectivitat>Aspectes i funcions recollíem la possibilitat que sigui resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc.
(CGPT): Reflexió i reavaluar expectatives fent-les més realistes. Expressar als altres la necessitat de suport. Estalviar energia no invertint-la en el que no és viable. Concentrar-se a solucionar els problemes [sovint el patiment ens impedeix ser objectius?].

Afrontar la tristesa

(WK) D’entrada, els mecanismes poden ser obtenir acompanyament d’altres persones, o d’un animal de companyia [per això tenim tants gats i gossos?], en alguns casos els afectats es retiren temporalment de la societat . A vegades aquestes estratègies fallen i acaben prolongant l’estat de tristesa [gent que sempre es queixa, dependent dels altres i de la teràpia], [escoltant música trista sense parar], o fins i tot retirant-se de la societat [hikikomori]. La teràpia pot ajudar a evitar-ho.

Les cinc etapes del dol, Kübler-ross : negació, ira, negociació, depressió, acceptació

Problema general

A Societats > problemes actuals assenyalo la immensa Infelicitat i patiment que assola els humans que fa que bona part d’ells no suportin la vida sense l’ajuda de medicació o drogues. Els avenços tecnològics que ens haurien d’haver fet la vida més fàcil no impedeixen la pobresa, la manca d’accés a l’habitatge ni la vida estressada. I a un nivell general, tampoc hi ha una esperença en que el  futur sigui millor.

Melancolia i depressió

Melancolia: “Tristesa vaga, ombrívola i duradora”. El gravat de Dürer. Anatomy of Melancholy de Richard Burton. Relació amb el temperament melancòlic i l’humor de la bilis negra. Històricament ha tingut una connotació de percepció o pensament profund de la realitat de les coses, que afavoriria la inspiració artística. No afectaria la capacitat de funcionar a la vida diària.

Depressió
És un trastorn que apareix al DSM, caracteritzat per una tristesa persistent que dura, com a mínim, dues setmanes. Es caracteritza per la pèrdua d’interès en el que abans es gaudia (anhedonia), fatiga i energia baixa, alteracions del son (insomni o somnolència), canvis de pes, dificultat per a concentrar-se, pensaments de suïcidi. Requereix medicació o teràpia.

Beck Depression inventory qüestionari de 25 preguntes (PDF)

Autodiagnòstic

  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Sé triar? o bé estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió

estic gaudint del que faig?

  • bé:
    • em fa mandra i em costa (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció
    • ho duc a terme sense atenció, per exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida
    • tinc algun pensament obsessiu
      • un desig o ànsia insatisfeta (amor no correspost, més diners, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert
      • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que nno sé deixar enrera → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació
  • sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? o bé lamento eleccions del pasat, coses que he fet o deixat de fer?
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia
    • sentiment de poca cosa, potser mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? →tristesa>depressió
    • [brevetat i manca de sentit de la vida] → tristesa>melancolia
  • em sento valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud

Reflexió

[Fins a quin punt la tristesa es solapa amb el dolor, o amb el disgust? El dolor sembla ser més puntual i primari, el disgust, una reacció a algú o un objecte desagradable. Però el dolor de trencar-me una costella, o el disgust quan se’m trenca alguna cosa, o trobo un embús a la ronda, no impliquen una tristesa]

La capacitat d’imaginar és el que ens fa humans, interaccionar no només amb el que existeix ara i aquí, una presa, una amenaça, sinó amb un futur possible o imaginat. Aquesta és la base de la capacitat moral, de la creativitat artística i científica. També és la base per generar expectatives que, inevitablement, duran a la frustració i a la tristesa ; l’esperança que hi havia a la capsa de Pandora. En el seu punt just, la tristesa ens fa més humans, capaços de somniar i alhora de reconèixer i acceptar els límits i misèries de la nostra condició, el mono no aware. A l’extrem sovint la vida se’ns fa insuportable i no som capaços de suportar-la sense alcohol, tabac, medecina antidepressius, drogues. I quan ja no som capaços d’acceptar i estar satisfets amb el que tenim, o de tenir noves expectatives ni il·lusions ens trobem amb una vida  sense sentit.

Arts

Art
La tristesa de Níobe, després que Latona va fer morir els seus set fills i set filles (Uffizzi). El tema de la pietà. Galeria La malenconia

Literatura
[el llibre de Job] [David grossman, Vida y destino. Joan Sebastià d’Arbó, Terres de l’Ebre]. John Steinbeck, Of Mice and Men. Hanya Yanagihara, A little Life.
John Keats, Ode to a Nightingale (1819). T.S. Eliot, Hollow Men (1925)

Cinema
Schindler’s List” (1993). The Green Mile (1999). Grave of the Fireflies (1988).

Música
En música religiosa hi ha les misses de difunts (Vittoria),  Passions (Bach, Sant Joan i Sant Mateu), els Rèquiems (Lassus, Cimarosa, Mozart, Brahms, Berlioz, Verdi. Britten, Fauré, Penderecki).
Molta de la música que qualificaríem de trista correspondria a penes d’amor  [veure playlist].
Spotify té llistes per a cada emoció: “Llistes per quan ho veus tot negre”: Sad crying mix, melancholy sad mix, Dark Ambien.
El cante jondo  expressa el patiment a la vida, sovint per l’amor, amb una veu que no s’allunya gaire d’un crit de dolor. En el seu origen s’hi haurien barrejat nadius, gitanos i africans, que van arribar a ser un 20% perquè hi havia els ports del comerç d’esclaus.
El blues també va sortir dels esclaus i els seus descendents.

Posted on

Sentiments. Ira

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció   Aspectes   Exemples    La ira a les arts

Introducció

(VK. CGPT) “La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica, universal i innata, que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en lloc de fugir).”

Fisiològicament hi ha un augment de la freqüència cardíaca, pressió arterial elevada i nivells d’adrenalina i noradrenalina. S’arrufen les celles, es premen les mandíbules i es tensen els músculs. Si no es descontrola, seria una emoció normal amb un valor funcional per a la supervivència que preparar l’organisme per fugir o atacar. A nivell de relacions, permet comunicar insatisfacció, necessitat de límits o responsabilitats. A les societats pot ser un catalitzador per a canviar situacions injustes.

A l’arbre de Parrot:

Ira: agressiu, enfadat, empipat, emprenyat // Afectació, angúnia, antipatia, enuig, enveja, fàstic, gelosia, indignació, injustícia, inquietud, irritació, odi, traïció, traidoria, ràbia

Aspectes

Tipus(VK)

  • La ira precipitada i sobtada relacionada amb l’impuls d’autoconservació davant d’una possible agressió. Episòdica.
  • La ira assentada i deliberada com a reacció a un dany deliberat percebut o un tracte injust per part d’altres persones. Episòdica.
  • La ira de disposició com a tret del caràcter, irritabilitat, malhumor i l’enuig.

Expressió

  • Passiva: No reaccionant i aïllant-se, volcant l’atenció en objectes [zapping], evitant el conflicte, comportament obsessiu amb neteja o perfecció de tasques, autoincriminació.
  • Agressiva: assetjament, perseguir, insultar, destruir, grandiositat, violència, amenaces, explosions de fúria, acusar els altres dels propis errors, venjança.
  • Assertiva: Avergonyir conductes inadequades, castigar (com quan enviem els nens al racó de pensar) [és ira, o és entrenament de la conducta del nen?]

Causes

Reaccionem amb ira davant una ofensa a nosaltres o algú que ens importa, i quan podem atribuir l’ofensa a algú [ens enfadem si algú xoca amb el nostre cotxe; quan és culpa nostra o si li cua una branca també?]. En estat emocional queda afectada la capacitat cognitiva per analitzar i atribuir les causes [sovint seguint els nostres prejudicis]. El cansament i la manca de son afavoreixen la irritabilitat.
Seguint a Dollard i Miller, la resposta a una frustració (insatisfacció per expectatives frustrades, percepció de desigualtat en micos i nens) és l’agressió (motivació , frustració i agressió). Així s’explicarien tots els cassos d’atemptats a trets als Estats Units, apunyalaments i atropellaments en cotxe.  La massiva i horrible violència online també tindria el mateix origen. (Els moderadors de contingut, BBC) [Debat, el problema del mal, és una incapacitat cognitiva de posar-se en el lloc dels altres? és resultat de la frustració i infelicitat? aquesta ens aboca a la depressió, al consum de droga, o a l’agressió].

Mesura

Qüestionari de Novaco, enquesta Gallup

Riscos

La ira fora de control pot causar danys físics i mentals.  La ira crònica tindria el seu origen en problemes subjacents i produeix ansietat i depressió. També augmenta el risc d’infart, hipertensió i afebleix el sistema immune.
Alhora, suprimir la ira pot conduir a ressentiment, agressió passiva i estrès.

Gestió

La psicologia recorre a identificar què dispara la ira, reestructura cognitivament per què ens fa enfadar i mirar de resoldre els problemes constructivament, tècniques de relaxació, i teràpia.

Cultures

Tot i que la ira és una emoció universal, i l’expressió facial és la mateixa, d’altres aspectes difereixen. [els britànics no cridaran però insultaran amb un to de veu civilitzat].

Filosofia i religió

Aristòtil reconeixia el valor de la ira davant les injustícies contraposant-lo a la indiferència. Sèneca la veia com un error, fins i tot en la guerra, ja que el disciplinat exèrcit romà vencia els bàrbars. Per no caure-hi, recomanava no relacionar-se amb gent provocadora, no passar gana o set innecessàriament, i escoltar música. Seguint la doctrina dels quatre humors, els pensadors medievals creien que la majoria dels homes eren colèrics (secs i calents), i per tant, dominants i agressius.
L’Islam i el cristianisme la condemnen, essent un dels set pecats capitals. [Tot i que amenacen amb la ira divina, l’apocalipsi i l’infern]. L’hinduisme i el budisme el veuen com dels a cinc obstacles.

Exemples

  • Molèstia, disgust (El que no m’agrada a mi )
  • Frustració, exasperació [quan no em surt una cosa, quan em fan esperar a un restaurant, cues a l’aeroport]. [ afegeixo la Confusió, la frustració per no saber què fer] estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja?
  • Fúria, ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país. [la meva tendència a la ira, per un clàxon, per parella obstruciva, cop de puny a la paret]
  • Enveja, gelosia [frustració comparativa]
  • Pensament obsessiu [la ira sostinguda i no episòdica, cap a una ex-parella, un equip de futbol, un règim polític]

La ira a les arts

Arts

[La guerra, l’infern]

Goya, duelo a garrotazos

Literatura i cinema

La còlera d’Aquil·les a la Ilíada.
A L’inferno de Dante, els violents són castigats al setè cercle. Hi ha els violents contra els altres, els suicides (violents contra si mateixos), i els blasfems i sodomites, per violència contra Déu i la natura.
(CGPT)a: Harper Lee, To Kill a Mockingbird. Upton Sinclair, The Jungle. Richard Wright, Native Son.

Una línia argumental freqüent en westerns, films d’acció o bèlics,  consisteix a presentar un personatge molt dolent que comet accions brutals que ens horroritzen, despertant la nostra ira com a espectadors. Quan el protagonista exerceix la violència matant-lo o derrotant-lo, (John Wayne, Charles Bronson, Clint Eastwood, Steven Seagal, Jean Claude Van Damme, Jason Statham, John Wick).

[Charles Bronson]. 12 Years a Slave (2013). Joker (2019). Do the Right Thing (1989). [Cinema arts marcials: The Raid (2011).

Pulp Fiction Ezekiel 25

Música

Dies irae. Una seqüència de gregorià a partir d’un poema de Tomàs de Celano (1200 – c. 1265) anunciant l’apocalipsi: Dies iræ, dies illa,Solvet sæclum in favilla,Teste David cum Sibylla ! / Un dia d’ira serà el diaen què el món serà reduït a cendra,tal com anunciaren David i la Sibil·la. [el xantatge de l’església catòlica]. Serà incorporat als Rèquiems i misses de difunts.
Bach: Lass ihn kreuzigen a la Passió segons Sant Mateu. 27 Sind Blitze sind Donner.  Mozart, l’ària de la reina de la nit.
Wagner, la cavalcada de les Valkiries (Woody Allen: “Every time I listen to Wagner, I get the urge to invade Poland.”).

Led Zeppelin. Heavy metal.

Posted on

Sentiments. Joia

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció      Aspectes i estudis      Què és la felicitat?     Autodiagnòstic   El que m’alegra     Altres   Les arts

Introducció

(WK) “Joy is the state of being that allows one to experience feelings of intense, long-lasting happiness and contentment of life. It is closely related to, and often evoked by, well-being, success, or good fortune. Happiness, pleasure, and gratitude are closely related to joy but are not identical to it.” [(VK) remet a alegria i només diu que és una emoció bàsica.
(CGPT): “Joy is a “high-intensity positive emotion”, often described as a state of delight, elation, or happiness. Unlike fleeting happiness, joy can feel more profound and deeply rooted.  It is typically linked to “moments of connection, accomplishment, or appreciation” for something meaningful. [Com la tristesa, la definició és inevitablement tautològica] [La conducta de resposta no és ni l’impuls del desig ni la paràlisi de la tristesa, sinó un fluir tranquil (Flow Theory Mihaly Csikszentmihalyi).

Vocabulari

Joia: alegre, animat, apaivagat, cofoi, conforme, content, embadalit, joiós, satisfet, serè, tranquil // Acceptació, Admiració, apaivagament, assegurança, autoritat, calma, claredat, confiança, consol, conhort, esme esma, felicitat, franquesa, goig, joia, protecció, senzillesa, satisfacció

A l’arbre de Parrot: Joia  (Joy)

Coromines
Joia deriva de joiell que a través del francès es remunta al llatí jocale, de jocus=joc. Goig → Gaudium, gaudere = gaudir. Alegria, alegre → Alicer = viu, animat. Felicitat, feliç → felix (cita el Cant Espiritual d’Ausias March).

Lomas Joy Lexicography
Projecte que recull mots que recullen aspectes de la felicitat en diferents idiomes i que són intraduïbles. [descarregat]

Aspectes i estudis

Neurologia i efectes
[Sembla ser la mateixa del  plaer en general, alliberant serotonina i dopamina, almenys en el sentit d’experiència ara i aquí.
Estudis indicarien que ajuda la salut, (cgpt) reduint estrès, facilita les bones relacions amb altres, contribueix a estar atent i solucionar problemes.

Mesura
(Plaer: No hi ha un equivalent a l’escala McGill per descriure el plaer. L’escala SHAPS avalua la capacitat de ser feliç amb diferents experiències. El qüestionari PANAS, pregunta sobre com s’ha sentit el subjecte els darrers dies. La Subjective Happiness Scale pregunta per l’autopercepció del subjecte sobre si és feliç o no. Oxford Happiness Questionaire.
World happiness report. Les emocions al món.

El riure i l’humor
El riure no és exactament una emoció. [Hi ha una relació clara entre l’humor i la felicitat].

Genètic, biogràfic, social?
(WK) Sembla que alguna gent té més capacitat per ser feliç que altres tot i que no hi ha cap evidència genètica.
(CGPT) l’afecte rebut durant els primers mesos de vida, sentir-se estimat de nen, influeix en l’estabilitat emocional posterior (The Minnesota Longitudinal Study of Risk and Adaptation).
El context cultural determina si es valoren més els èxits individuals o comunitaris. Determina també què es considera una vida d’èxit [la pressió social que hi havia per casar-se, tenir fills, una posició social. La pressió social a les xarxes per exhibir unes experiències (ésser a través dels altres).

La felicitat, ha de ser un objectiu dels governs?
[els governs acostumen a governar per augmentar i protegir els privilegis dels poderosos, no el bé comú, per exemple, el sistema de salut als USA]. (WK Happiness economics)  L’utilitarisme de Jeremy Bentham creia que la política havia de maximitzar la felicitat de la població i va especular amb maneres de mesurar-la.  Thomas Jefferson va posar “the pursuit of happiness” al mateix nivell que la vida i la llibertat a la Declaració d’independència. Alguns països, com buthan, la mesuren.

Debat, vida feliç, moments de joia?

[ Quines diferències hi ha amb el plaer, la satisfacció, el riure? Quin és l’àmbit a considerar, moments puntuals intensos, o el conjunt de la vida? I si parlem de la vida en general, què valorem més, una vida plena amb sentit, una vida agradable? Si vivim el present ens importarà tenir un moment gratificant . Si mirem enrere cap al final de la vida potser lamentarem no haver fet més, els errors, haver perdut oportunitats.]

[Hi ha dues preguntes: “Com et sents ara?” i la resposta és la dels petits plaers i es correspondria amb una emoció que és de curta durada. Hi ha la pregunta “si mires enrere, et sents agraït, si mires endavant, tens il·lusió?” i aleshores la resposta és la de realització i projectes. Es correspon amb la qüestió de la vida bona]  [No són excloents; ho hauríem de voler tot: tenir una vida agradable, puntualment amb moments intensos i potser alguns èxits. És a dir, potser no compensa una vida de patiment o autodestrucció per tenir un gran èxit o un moment molt intens. D’altra banda, si evitem tot esforç i incomoditat  per mantenir un seguit de petits plaers confortables, potser tindrem la sensació d’haver desaprofitat oportunitats de crear i viure experiències més intenses]. [D’altra banda, la pregunta sobre la vida bona també té lloc en un moment donat. És a dir, ni que sempre ens centrem en el present, la pregunta sobre la vida bona també apareix].
[Oliver Sacks a Musicophilia considera la condició humana en malalts d’Alzheimer, que han perdut la capacitat de recordar i per tant no poden tenir propòsits ni pensar la vida en conjunt, només poden viure el moment (evocat també en el primer episodi de la sèrie “Brilliant Minds”.  I es veu com una vida que val la pena viure i protegir].

(WK) Michela Summa assenyala que la joia acompanya tot un procés mentre que la felicitat es concentra en el moment de la realització [tota l’excursió joia, fer el cim felicitat].
Viktor Frankl, psiquiatra presoner a un camp de concentració va observar que els qui perdien l’esperança morien aviat mentre que els que trobaven un sentit a la vida, se’n sortien. Així, joia o tristesa dependrien més de la perspectiva personal i no tant de les circumstàncies externes. Es pot trobar sentit en la creació d’una obra, en l’amor, o que el patiment serveixi per alguna cosa [però a vegades, no podem crear res, ningú ens estima, i el patiment no serveix per a res …]
La piràmide de Maslow assenyala que tenim joia i satisfacció quan realitzem el nostre potencial (self-actualization).
(CGPT). La felicitat [petits plaers] sovint reflecteix circumstàncies externes, com rebre un regal, mentre que la joia té a veure amb estats interns, gratitud, espiritualitat, propòsit. La joia pot coexistir amb experiències negatives, com copsar la bellesa en un moment difícil.

La vida bona
Quina és la vida bona? Com aconseguir la felicitat? Aquesta pregunta ha estat al centre de la filosofia, la poesia, religió, la psicologia [i la indústria de la salvació]. A grans trets la filosofia ha recomanat la perspectiva àmplia sobre la vida, i la raó moderant la passió. La poesia ha cantat com n’és d’efímera, la vida, i com viure l’instant (Carpe Diem). Les religions abràmiques d’entrada demanen renunciar als plaers i estimar als altres però es pot deformar derivant en una submissió al poder religiós, renunciant als petits plaers  per tal d’aconseguir un passi a la vida plena futura.  Les religions dàrmiques i els coachs proposen tècniques per superar l’ànsia del desig, l’ansietat pel futur i el lament pel passat.

Altres

Cloud nine
Estar al “cloud nine” voldria dir sentir-se extremadament feliç, exaltat. L’expressió vindria del “International Cloud Atlas” de 1896 on el més espectacular, el Cumulonimbus, era el 9. Als anys 50s s’hauria consolidat l’expressió.

El setè cel
Les religions cristiana i islàmica descriuen a vegades el paradís com form,at per set cels, cadascun més perfecte que l’anterior.  (Al paradiso de Dante hi ha deu cels, els set primers corresponent a la Lluna, Mercuri, Venus, el sol, Mart,  Júpiter, el setè cel s’associa amb Saturn i els contemplatius, el 8e és el de les estrelles fixes, el 9e el primum mobile, i el 10e l’empyreum.) D’aquí l’ús popular d'”estar al setè cel” i la cançó de Sisa:

Història certa dels set cels / Set paradisos màgics i encantats / Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat: El primer gran invent de la terrestritat./ I el segon cel, imaginat,/ En una nit d’estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d’un mirall/ Reflexa les imatges d’un món ignorat. / I el quart cel és irreal/ Com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se’n sap / No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat / I el sisè cel està copiat / Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

Exposició Glück welches Glück

La història del somriure

Autodiagnòstic

  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia

El que m’alegra:

  • Un gos revolcant-se de gust a la gespa
  • Un nen o una nena que fan saltirons pel carrer
  • Les orenetes volant incansables davant la finestra
  • Quan el mòbil atura i una trucada brossa

Experiència afectiva  Joia – tristesa, query moments contemplatius

Arts i gent

Art

Èxtasi de Sta. Teresa (Bernini)


Caspar Friedrich i el sublim. Wanderer über dem Nebelmeer. Der Monch am Meer

Calvin

En arquitectura, els espais també contribueixen a la joia, un espai ample, ben il·luminat, amb naturalesa, uns colors clars. Cap als 1960s la decoració dels hospitals va canviar del blanc de laboratori a colors més “alegres” com el verd o el taronja.

Literatura
[Michael Ende, Jim Botón y Lucas el Maquinista. Jerome K. Jerome.] L.M. Montgomery, Anne of Green Gables. Frances Hodgson Burnett, The Secret Garden. Roald Dahl, Charlie and the Chocolate Factory.

Cinema
Alegria: [Musicals Fred Astaire, Gene Kelly]. Amélie (2001). The Pursuit of Happyness (2006). Paddington 2 (2017). [ les històries romàntiques que acaben bé, You’ve got mail (1998) ]

Música i dansa

Louis Armstrong: What a wonderful world

[Hi ha música exultant, com el moment en que pedalava amunt a la zona industrial a Alemanya impulsat pel primer moviment de la simfonia No8 de Beethoven. Pendent de compilar la llista. Els temes feliços de Schubert són especialment eficaços pel contrast amb els turmentats ]. [pendent de compilar la llista].
Spotify té llistes per l’alegria:  Happy Hits, Mood booster, Have a great day.

[La música ens suggereix un ritme corporal, i les frases un impuls; aquí veiem que no som només una màquina de conèixer sinó que som un cos en moviment i metabolisme (Merleau-Ponty). Emocions a la  música i dansa.]
Ballar ens fa feliços, per això seguim veient els musicals de Fred Astaire i arreu del món creix qui s’apunta a ballar swing.]

Posted on

Sentiments. Por

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció     Aspectes    La por a les arts

Introducció

(VK) “Es defineix clínicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja. La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l’individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia.”

Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació

Aspectes

Universal/cultural

La por és una emoció universal i l’expressió facial és la mateix a totes les cultures. Hi intervé també la cognició per avaluar l’amenaça. La por irracional seria una fòbia. L’avaluació és influïda pel context cultural.
(WK) La por a les alçades podria ser comuna a tots els mamífers i hauria aparegut al  Mesozoic. La por a les serps s’hauria desenvolupat als simis durant el Cenozoic.  La reacció als insectes i rates hauria aparegut al paleolític i neolític pel risc d’infeccions.  [Hi ha un solapament amb el disgust].
A les enquestes es reporta també por [entorns] a l’aigua, espais tancats, túnels, ponts, agulles, volar, conduir [situacions] , rebuig social, fracàs, exàmens, parlar en públic, intimitat [ imaginari] esperits, fantasmes o poders malignes, pallassos  [escenaris de futur personals, incertesa econòmica, envellir i la malaltia, la mort][escenaris de futur generals] guerra nuclear, canvi climàtic, atacs terroristes, violència criminal.
Les pors es poden condicionar per aprenentatge pavlovià i altres.

Fisiologia

El cos es prepara per reaccionar a una amenaça. Hi ha un augment d’adrenalina i ritme cardíac preparant els músculs per fugir. Es dilaten les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill.
La reacció pot ser la fugida, la pseudoagressió, o la immobilitat.
En animals s’ha comprovat que davant una amenaça es poden alliberar feromones que alerten la resta de la comunitat.

Tipus

El pànic, la por sobtada [el susto]. Emoció intensa i passatgera arran d’alguna cosa que espanta molt.
L’ansietat i preocupació pel futur, “una sensació contínua d’intranquil·litat i nerviosisme provocada per una sèrie de pensament desagradables que no se’n van del cap.” Passatgera excepte en casos patològics.
[humans are 70% water, so we are basically, cucumbers with anxiety]

Gestió

Medicaments: glucocorticoides que inhibeixen receptors a l’amígdala (Sistema nerviós).
Teràpies  cognitiva (CBT).
Altres: Escriure les pors, la fe religiosa. [Keep calm and carry on]5 maneres de calmar-se (BBC), la filosofia estoica, la música, la imatge, els haiku.

La por a les arts

Art

Edvard Munch. El xiscle. 1893

El subgènere de l’espant i patiment dels condemnats a l’infern en el tema del judici final. [L’objectiu era terroritzar els creients per que seguissin els dictats de l’església catòlica [la indústria de la salvació. És de remarcar la similitud dels dimonis a diferents cultures com la cristiana i la japonesa, amb els banyes i les dents, que recullen el temor a les bèsties que mosseguen, i al foc]. : Bosco, el jardí de les delícies, el carro de fenc (1490). Brueghel, Dulle Griet. Miquelàngel, la capella sixtina (1536) Els gravats de Gustavo Doré per la Divina Comedia (Inferno) (1861).
Japó: Els dimonis de l’escultura kei  s13. L’infern budista al rotlle de l’infern, s12.  Xina: Els deu patis de l’infern (Haw Par).

 Literatura

William Shakespeare, Macbeth (1606), amb les bruixes. Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the Ancient Mariner (1798). Mary Shelley, Frankenstein (1818). Edgar Allan Poe, The Tell-Tale Heart, El pou i el pèndol, la màscara de la mort roja (1843). Robert Louis Stevenson, The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1886). Bram Stoker, Dracula (1897). Henry James, The Turn of the Screw (1898). H.P. Lovecraft, The Call of Cthulhu (1928). Daphne du Maurier, Rebecca (1938). Shirley Jackson, The Lottery (1948), We Have Always Lived in the Castle (1962), The Haunting of Hill House. Harlan Ellison, I Have No Mouth, and I Must Scream (1967) Stephen King, The Shining (1977). Mark Z. Danielewski, House of Leaves (2000). Josh Malerman, Bird Box (2014).

Cinema

Nosferatu (1922). Frankenstein (1931). Dracula (1931). [Them! (1954) amb formigues gegants]. Psycho (1960). Night of the Living Dead (1968). The Exorcist (1973). The Texas Chain Saw Massacre (1974). Jaws (1975). Carrie (1976). [Suspiria (197)]. Halloween (1978). The Shining (1980). The Thing (1982). A Nightmare on Elm Street” (1984). Evil Dead II (1987). Hellraiser (1987). The Silence of the Lambs (1991). Scream (1996). Ringu (1998). The Sixth Sense (1999). The Audition (1999).  Hereditary (2018)

Música

[el poder de la música per suggerir emocions és evident a les bandes sonores dels films de por.]
La Tocata i fuga en Dm de JS Bach s’ha fet servir per suggerir amenaça. Tremolos sostinguts, anticipant un ensurt, dissonàncies, són recursos que els compositors han fet servir, recollint les innovacions de la música d’avantguarda. Schönberg estava complagut de la influència que havia tingut en bandes sonores però no tant que només hi recorreguessin a passatges inquietants (How Schönberg changed Hollywood, New Yorker 11/03/2024).

Psycho, Bernard Herrmann. Jaws de John Williams. Alien Jerry Goldsmith.

Posted on

Sorpresa

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Sorpresa

vocabulari: Sorpresa: sobtat // sorpresa (Surprise) : Amazement · Astonishment)

[Ens podem trobar en una situació indiferent, navegant en pilot automàtic, en un context de certes expectatives. Aquesta situació pot quedar afectada per una sorpresa, o l’aparició d’una necessitat. La sorpresa pot ser un canvi inesperat en l’escenari, fa fugir, un dolor que volem evitar, un objecte de desig, un objecte d’ira, una amenaça de la que volem fugir.]

El fet inesperat pot tenir una valència positiva o negativa. La reacció fisiològica consisteix a interrompre la tasca que s’estava executant per adaptar-se a la nova situació. En casos extrems pot ser una resposta de fight/flight.

(VK)”La sorpresa espontània o involuntària sovint només s’expressa durant una fracció de segon. Pot ser immediatament seguida per l’emoció de por, alegria o confusió. La intensitat de la sorpresa està associada amb el descens de la mandíbula.. La sorpresa s’expressa a la cara per les següents característiques:

  • Celles que s’aixequen perquè es tornin corbes i altes.
  • Arrugues horitzontals al front.
  • Parpelles obertes: la parpella superior està aixecada i la parpella inferior cap avall, sovint exposant l’escleròtica blanca per sobre i per sota de l’iris.
  • Midriasi per dilatació de la pupil·la o miosi per constricció de la pupil·la
  • Mandíbula caiguda mostrant llavis i dents separades, sense tensió al voltant de la boca.”

[les meves arrugues al front són el registre de les moltes vegades que m’he admirat d’alguna cosa]

[Exemples:
en un camí, un obstacle, o un senyal, pluja inesperada. Una festa sorpresa. Un cop de botzina. Una avaria o alguna cosa que es trenca.

Art

Arguments amb desenvolupament inesperat, From Dusk till Down (1996).

Rembrandt, autoretrat amb cara de sorpresa, 1630

Posted on

L’Amor i el desig

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Definicions    Aspectes   Vocabulari i tipus    Filosofia i religió    Art    Literatura     Cinema    Música

Definicions

[ No és una de les 6 emocions bàsiques (i per tant no hi ha una expressió facial d’Ekman associada) però és un dels estats afectius més intensos i de més transcendència en la vida humana.
La VK ho defineix com: “L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment, es distingeix amor d’amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es doni entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals…, amor cap a una idea, sovint dins de termes amb el sufix grec filia.”
La WK: “Love encompasses a range of strong and positive emotional and mental states, from the most sublime virtue or good habit, the deepest interpersonal affection, to the simplest pleasure. An example of this range of meanings is that the love of a mother differs from the love of a spouse, which differs from the love of food. Most commonly, love refers to a feeling of strong attraction and emotional attachment”.

Lebrun: desir, amour simple

Segons l’arbre de Parrot:

Amor (Love)

Aspectes

Intensitat. Indiferència. Desig, atracció
A un extrem hi hauria la repulsió,  el que no ens agrada, el que odiem o ens espanta ( Ira  / Por  ). Després vindria la indiferència, i finalment l’interès, atracció, desig.

Posseïr vs entregar
L’amor pot ser possessiu quan volem gaudir de la persona o l’objecte en exclusiva, volem prendre més que donar. A l’extrem tenim les violacions. L’amor pot ser generós quan ens entreguem sense esperar res a canvi. tenim l’amor dels pares als fills, o l’ideal de sacrifici cristià.

Objecte

  • L’amor de parella, que tindria una base en l’evolució de cara a perpetuar l’espècie. Alhora un aspecte de ser valorat i acceptat com a ésser humà digne d’estima. Tot i que avui es comença a acceptar com a vàlida la vida de solter, durant segles la mesura d’una vida reeixida ha estat la capacitat de trobar una parella i formar una família. L’atractiu personal i l’èxit professional hi estan associats.  La importància que té en la vida humana queda palesa en el pes que té en la literatura i la música. De sempre les societats han tingut procediments i costums socials per establir les unions, amb negociacions entre les famílies ( Societats Les relacions humanes). Al s19 i s20 es va imposar la idea de l’amor romàntic, resultat de l’elecció lliure de les parelles sense intervenció de les famílies. Avui recorrem a les aplicacions d’internet (tinder, meetic).
    [enamoraments LQ, MC, AB, PC, NT, NdS, LM, ER].
    El sexe és una de forces més potents de la vida humana, i una de les experiències més intenses que podem tenir. En el millor dels casos dues persones es donen plaer l’un a l’altre, i comuniquen els seus sentiments. Però en molts casos és una violació no consentida i en extrems, violència o abús de menors. La religió cristiana l’ha reduït a un mitjà per tenir fills, culpabilitzant el plaer, valorant la virginitat. El llenguatge és una prova que no hem arribat a un sexe sa, ja que no tenim bons mots per descriure’l. “Còpula” ho redueix a l’aspecte biològic. “Fer l’amor” és fluix. “Follar”, “joder”, “to fuck” té una connotació de “fer malbé”.
  • L’amor de pares i fills, sobretot el maternal, els néts.
  • L’amistat
  • L’amor als animals [un ratolí comprat a la rambla, l’eriço Raspall]
  • L’amor a una ciutat, un equip de futbol, un país
  • L’amor a paisatges, obres d’art, música
  • Desig d’objectes o propietats [els nens, un cotxe, una nina]
  • Desig de tenir èxit professional, ser admirat i respectat (tenir 10.000 seguidors)

Cicle desig→frustració [pena d’amor, violència] →satisfacció-desinterès
Un cop esclata el desig, l’enamorament en el cas de l’amor de parella, si no es correspost (o en el cas d’un objecte, si queda fora del nostre abast), apareix la frustració i la tristesa. En el cas del desig de posseir un objecte, una propietat, una posició professional, una admiració, hi ha una ànsia i frustració no satisfeta. En el cas de l’amor de parella dóna lloc a fets terribles de violència de gènere (1200 atacs i 40 víctimes mortals a Espanya el 2023). La pena d’amor és una de les experiències emocionals més intenses i universals.
Si assolim l’objecte o la persona que volem, quedem satisfets. Però això no garanteix que la parella “visqui feliç per sempre més”, o en el cas d’objectes o un èxit professional, que ja quedem satisfets i alliberats de l’ànsia. Un cop assolit el que volíem potser ens acaba avorrint o potser en desitgem un altre que ens sembla millor. (És una situació que Txékhov ha ytactat magistralment en alguns dels seus contes, A living Chattel, An Anonymous Story i The Lady with dog).
Així encadenem un cicle d’infelicitat i frustració que no s’acaba mai. El cristianisme ens diu que ens hem de conformar, i això estaria bé si no fos que es fa còmplice de l’explotació dels poderosos. El budisme afirma en la Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.]

Neurobiologia
(VK) distingiria tres processos cerebrals diferents, amb diferents hormones involucrades:

  • “L’impuls sexual indiscriminat o grau d’excitació sexual per a la recerca de parella, regulat per la testosterona i detectable neurològicament en el còrtex anterior; de breu durada.
  • L’atracció sexual selectiva, passió amorosa o enamorament; regulada per la dopamina en els circuits cerebrals del plaer; particularment prolongat davant altres espècies (fins a 18 mesos).
  • L’afecte o afecció, llaç afectiu de llarga durada que permet la continuïtat del vincle entre la parella, regulat per l’oxitocina i la vasopressina, que també afecten el circuit cerebral del plaer; la seva durada és indeterminada (es pot prolongar tota la vida).”

Què desitgem al llarg de la vida?
D’infants, el pit de la mare, dormit. Després una joguina (el que demanem per reis). [Volem passar-ho bé]. A l’adolescència, demanem un iphone o uns pantalons de marca [volem ser valorats per la colla]. Ens enamorem i desitgem ser correspostos per algú. De joves volem treure una carrera, una feina que ens permeti independitzar-nos i recursos per comprar experiències. Desitjarem parelles que no són la nostra, feines millors. Desitgem que els fills estiguin bé i se’n surtin. Desitgem que guanyi el nostre equip, o el nostre partit. Desitgem un cotxe, unes vacances de luxe, un vestit, un caiac. Anem definint uns gustos del que ens agrada (plaers,  i el que no, fetge, espagueti, cigrons, vi, jazz, blues, vs el s. De més grans, desitgem que no ens facin mal els genolls, que ens pixem a sobre. I el que anem desitjant al llarg de la vida és el que ens motiva a emprendre una sèrie d’accions.

Desig i necessitats
Quan fallen les necessitats bàsiques (motivació), quan es trenca l’equilibri  homeostàtic, el desig més intens potser satisfer-les, aigua quan tenim set, aliment quan tenim gana, repòs quan estem esgotats.

Vocabulari i tipus

[Diferents matisos, en català “t’estimo” és alhora “et valoro”. En castellà, “te quiero” és “et vull posseir”. En anglès “I love you” és també “m’agrada”, “I love scones”.

Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia.

Filòsofs grecs:
amor familiar pares – fills (storge), amistat o amor platònic (philia), amor romàntic (eros), amor a un mateix(philautia), hospitalitat (xenia), amor diví o incondicional (agape) [altruista].

Tipus
Affection, Bonding, Broken heart, Compassionate love, Conjugal love, Courtly love, courtship, troubadours, Falling in love, Friendship, a title=”Cross-sex friendship” href=”https://en.wikipedia.org/wiki/Cross-sex_friendship”>cross-sex, romantic, zone, Interpersonal attraction, Interpersonal relationship, Intimacy, Limerence, Love addiction, Love at first sight, Love triangle, Lovesickness, Lovestruck, Passion, Passionate and companionate love, Platonic love, Puppy love, Queerplatonic relationship, Romance, Self-love, Amour de soi, Unconditional love, Unrequited love

Segons cultures
Anarchist, Free love. Patriotism. Xinès: Ren, Yuanfen. Francès: Amour-propre. Grec: words for love, Agape, Eros, Ludus, Mania, Philautia, Philia, Philos, Pragma, Storgḗ, Xenia. India: Kama, Bhakti  (Bhakti yoga), Maitrī. Islam: Ishq. Judaisme: Chesed, Llatí Amor, Caritas. Portuguès: Portuguese, Saudade. Yaghan (indígenes sudamèrica):Mamihlapinatapai. Cristianisme: Love of Christ, Love of God, in Christianity. Punts de vista segons la religió, divinitats de l’amor (Astarté, Ishtar, Afrodita/Venus, Eros). Love magic (pocions). Tradicions: Valentine’s Day , Sant Jordi

Models
Color wheel theory of love: tres primaris eros (passió romàntica), ludus (passar-ho bé), storge. tres secundaris: mania, agape. pragma. I combinacions dels dos. Triangular theory of love: distingeix les dimensions de passió, intimitat i compromís.

Filosofia i religió

(CGPT)

Grècia
Plató al Symposium descriu com l’eros, inicialemnt desig físic, pot evolucionar cap un amor més espiritual, de la bellesa concreta individual a la bellesa en sí. Aristòtil valora la “philia”, l’amistat basada en la valoració mútua de les virtuts. Els estoics valoren l’afecte racional [raonable] (philostorgia) i evitarien les emocions fortes. [Epicur, freqüentment caricaturitzat, proposa la cerca d’un plaer moderat i raonable].

Cristianisme
Jesús: “estima l’altre com a tu mateix” (Lv 19-18, Mt. 22 37-39, Mc 12 30-31, Lc 10:27), caritat i compassió cap als desfavorits. [D’una banda tota la tradició cristiana sembla considerar el plaer com pecat] però alhora els místics han fet servir l’eros com a metàfora de l’amor a Déu], el Càntic dels càntics, St Agustí, Teresa de Jesús.

Islam
La forma més alta d’amor és l’amor a Déu, Ishq-e-Haqiqi. Els sufís el descriuren en termes d’amor romàntic. El Quran emfatitza la compassió rahmah com a reflex de la natura divina. L’amro romàntic es concep dins del matrimoni.)

Hinduisme
Bhakti, devoció a Déu, kama, amor romàntic, prema, amor universal.

Budisme
Metta, amor i compassió universal per a totes les coses. El desig és considerat la causa del patiment (dukkha) i cal transcendir-lo.

Romanticisme
Filòsofs com Rousseau i poetes com Byron i Shelley celebren la intensitat del desig i les emocions individuals com a aspectes fonamentals de l’experiència humana [no com una desviació a eliminar, ni la relació de parella restringida a la tradició, l’amor apassionat seria una de les formes d’autorealització i de connexió amb el sublim [que du a expectatives desmesurades i al suicidi quan és frustrat].

Existencialisme
Sartre parlava de l’amor com a connexió autèntica, basada en la llibertat i la responsabilitat evitant definir, cosificar o posseir [però manipulava emocionalment per tenir amants més joves]. Simon de Beauvoir, parlava de reconèixer la llibertat de l’altre i no voler controlar [però admeté sentir-se gelosa de JPSartre].

Art


[Els nus, escultures i quadres d’Afrodita/Venus no il·lustren l’amor o el desig, són l’objecte de l’amor o el desig. L’agape o amor desinteressat, és el tema de les maternitats, les madonnas, i de les pietàs.

Klimmt i Franz von Stück han evocat el desig. El bes el tenim en Klimmt, Hayez o Rodin. Les mans de Plutó raptant a Proserpina de Bernini.

Literatura

Grècia i Roma
Mites grecs, la vida amorosa dels déus. Helena de Troia. Antígona, “no he vingut a compartir l’odi sinó l’amor”. Lírics grecs,  Safo.  Càtul. Horaci.

Cristianisme
Càntic dels càntics. Jesús, “un manament nou us dono“. Ramon Llull, llibre d’Amic a Amat,

Postclàssica
Poesia trobadoresca, Bernart de Ventadorn. Ausias March.

S16 i s17
Shakespeare,  Love’s Labours Lost, A Midsummer Night’s Dream,Romeo and Juliet, Much Ado About Nothing, As You Like It, Twelfth Night, Othello, King Lear, Antony and Cleopatra   (escenes).

s18
Eliza Haywood, Fantomina (1725). John Gay, The Beggar’s Opera (1728). Samuel Richardson, Pamela, or Virtue Rewarded,(1740), Clarissa (1748). Henry Fielding, Tom Jones (1749) [primera novel·la amb narrador omniscient]. Jean-Jacques Rousseau, La nouvelle Heloise (1761), epistolar. Goethe, Die Leiden des jungen Werthers (1774). Pierre Choderlos de Laclos, Les liaisons dangereuses (1782), epistolar.
Poemes: John Donne, The Good-Morrow. Thomas Moore, To Celia. Alexander Pope, to a Lady.

s19
Jane Austen, Pride and prejudice (1813). Honoré de Balzac, Eugénie Grandet (1833). Cousin Bette (1846). Emily Brontë, Wuthering Heights” (1847). Charlotte Brontë, Jane Eyre” (1847). Nathaniel Hawthorne, The Scarlet Letter” (1850). Gustave Flaubert, Madame Bovary (1857). Sheridan Le Fanu, Carmilla (1872). Leo Tolstoy, Anna Karenina (1877), The Kreutzer Sonata (1889). Henry James, The Portrait of a Lady (1881). Theodor Fontane, Effi Briest (1895). Bram Stoker, Dracula (1897).
Poemes: Lord Byron, She Walks in Beauty. John Keats, Bright Star. Elizabeth Barrett Browning, How Do I Love Thee? (Sonnet 43). W.B. Yeats, When You Are Old. Alfred, Lord Tennyson, The Lady of Shalott.

s20
E.M. Forster, A Room with a View” (1908). Proust, À la Recherche du Temps Perdu (1913), D.H. Lawrence, Women in Love (1920), Lady Chatterley’s Lover” (1928). F. Scott Fitzgerald, The Great Gatsby (1925), Tender is the Night (1934). Virginia Woolf, Mrs. Dalloway (1925), Orlando (1928). Ernest Hemingway, A Farewell to Arms (1929). Aldous Huxley, Brave New World (1932). Zora Neale Hurston, Their Eyes Were Watching God (1937). Henry Miller, Tropic of Cancer (1934) Tropic of Capricorn (1939). Graham Greene, The End of the Affair” (1951). Vladimir Nabokov, Lolita (1955). James Baldwin, Giovanni’s Room (1956). Jean Rhys, Wide Sargasso Sea” (1966). Milan Kundera, La insuportable lleugera del ser (1984). Marguerite Duras, The Lover (1984). Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera (1985). Toni Morrison, Beloved (1987). Michael Ondaatje, The English Patient” (1992).
Poemes: T.S. Eliot, The Love Song of J. Alfred Prufrock. E.E. Cummings, Somewhere I Have Never Travelled, Gladly Beyond. Auden, Funeral Blues, The more loving one. Carol Ann Duffy, Valentine. Sylvia Plath, Mad Girl’s Love Song. William Carlos Williams, A Love Song.  Neruda, 20 poemas de amor y una canción desesperada.

(tema poesia = amor)

Chejov. A day in the country (1886). Terenty, pobre descalç, i dos petits orfes, caminen pel bosc. Miren les abelles, formigues “The children fall asleep thinking of the homeless cobbler [sabater], and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.”

[Hi ha un gènere dirigit a viure (Ficció i catarsi ) la ficció amorosa. A Espanya va ser molt popular Corin Tellado. Autors que troba chatgpt: Nicholas Sparks, Julia Quinn, Nora Roberts, Colleen Hoover, E.L. James, J.R. Ward, Johanna Lindsey, Sarah MacLean, Debbie Macomber, Danielle Steel.
Cal notar que fins i tot en gèneres que no són romàntics, com el thriller, sovint l’element més interessant és l’afectiu, com la tensió entre la Robin i el Cormoran a la sèrie de Robert Galbraith (JK Rowling)]

Cinema

[teatre inclòs a literatura]

Der Blaue Engel (1930), Gone with the wind (1939), Casablanca (1942), La Belle et la bête (1946), Notorious (1946), A streetcar named Desire (1951), The African Queen (1951), Vertigo (1958), Doctor Zhivago (1965), The graduate (1967), Death in Venice (1970), Annie Hall (1977), The Hunger (1983), Sleepless in Seatle (1993), Before Sunrise (1995), [The English Patient (1996). You’ve got mail (1998), In the Mood for Love (2000), Lost in Translation (2003), Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), The Notebook (2004). Pride and Prejudice (2005), Amour (2012), Blue Is the Warmest Color (2013), Her (2013), Carol (2015). 

[Les Sèries que no són d’acció, sovint tenen trames amoroses, actualment a TV3, “Com si fos ahir”.  I fins i tot, moltes vegades en shows d’acció o policíacs, l’element interessant és la relació amorosa].
Outlander, Virgin River, Bridgerton, This Is Us, [Friends]
Soap: General Hospital (des de 1963), The Bold and the Beautiful, Days of Our Lives, The Young and the Restless.
Telenovelas: Yo Soy Betty, La Fea. Avenida Brasil. Pasión de Gavilanes. Rebelde. La Usurpadora.

Pornografia. S’estima que arriba als 100B anuals. La indústria ha canviat des dels cinemes i revistes X del s20 a serveis online, alguns diectes al consumidor com Onlyfans.

Música

Clàssica
Amor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo
Desamor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo. Purcell, Lament de Dido.

Wagner:  liebestod

 

Els cicles de Lieder de Schubert Die Schöne Müllerin i Winterreise, són laments d’amor no realitzat. Més de la meitat dels blues són també laments de desamor.
Something (George Harrison) seria la cançó d’amor perfecta. Alguns estudis mostren que les cançons d’amors infortunats indueixen una resposta bioquímica d’hormones beneficioses ( love songs ).

Posted on

A7 33 Lavabo

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Al lavabo és on comença i acaba el dia, simètricament, amb un pipí i raspallar les dents. Després de recollir la cuina i fer gimnàs i, en cas que hagi sortit a fer esport,  un cop he tornat de córrer i fer un bany al mar, em dutxo i m’afaito. Al llarg del dia hi torno, per fer caca, rentar-me les mans, i raspallar-me les dents.


Des de 2016 he mirat de fer créixer un jardí vertical, amb bombetes led que s’encenen de nit, i rec automàtic d’un minut cada tres dies. Algunes plantes se m’han mort i d’altres han tingut els seus alts i baixos. Tinc 43 testos: Pothos Epipremnum aureum  , Spathiphyllum, Chamaedorea , plantes de les basses, falgueres, esparraguera. Espècies catalogades.

(prèmer imatge per vídeo). Així, és com si em remullés sota una cascada a una selva tropical, les fulles humides de les gotes. Una banyera plegable em permet tenir l’opció d’un petit spa particular. (una banyera suposa uns 220l, una dutxa són uns 50l.)

INVENTARI

Sabó de mans, manyopla de cordill, gel de bany, xampú, crema hidratant pel cos (que faig servir per la cara després d’afaitar), pasta i raspall de dents.

Per eixugar: tovalloles i paper higiènic

Pels cabells i les ungles: màquina d’afaitar; sabó, brotxa i maquineta de fulla, podadora, tisora per les celles, tisora per les ungles, raspall i pinta.

Ocasionalment: necesser i tovallola de viatge, brillantina per fixar els cabells rebels, colònia.

Farmaciola de viatge, primers auxilis: aigua oxígenada, alcohol, iode, gases, esparadraps, tirites. Medecina: gelocatil, ibuprofè (caducat), xarop per a la tos

Tensiòmetre, oxímetre, termòmetre, otoscop, estetoscop [ Indicadors salut]

Antropometria: alçada (he descobert que faig 178 cm i no 180) i pes (73 kg).

Tractaments: bossa de fang per aplicar fred o calor, manta elèctrica heretada dels pares (anys 70?)

El mirall

Cada dia quan m’afaito, el mirall em retorna la meva imatge, em recorda quin aspecte tinc. Alguna vegada pot semblar que ens mira un desconegut, perquè la imatge que ens dóna el mirall no es correspon amb la que teníem de nosaltres mateixos. Per un moment podem pensar, qui és aquest desconegut?  I si cada dia em llevés amb un rostre diferent  i hagués de córrer al mirall per saber quina cara tindré avui? Quan em vaig veure reflectit a un mirall per primera vegada? Ja m’hauria agradat tenir un reportatge del meu rostre al llarg del temps ( un exemple ).
El mirall surt al conte de la Blancaneus, quan la reina malvada li pregunta qui és la més bella del país. Si li pregunto, el mirall em dirà la veritat, que no sóc el més guapo del Poblenou. Els selfies que ens fem amb el mòbil són una mena de mirall per compartir, i diu molt dels temps que vivim i les ganes d’agradar que tenim, que hi hagi apps que retoquen les imperfeccions de la pell, deixen les dents blanques, maquillen automàticament, i fins i tot fan com una cirurgia estètica virtual, omplint els llavis o remarcant els pòmuls.
[ Fins on arribaríem per a transformar-nos? en quin moment deixaríem de ser nosaltres per ser una ment trasplantada a un altre cos, per exemple, el d’un actor famós? Amb les transformacions, ja sia virtuals amb photoshop i apps, o reals, amb cirurgia estètica i maquillatge, ¿ens falsegem? ¿o volem arribar al que creiem que podria ser la millor versió possible de nosaltres mateixos? Aleshores la versió que vèiem seria com una mala còpia de l’ideal que tenim de nosaltres mateixos. El mirall, o quadre com a veritat és el que surt a The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde, que apareix als altres com una persona atractiva mentre el retrat anirà canviant per reflectir la seva decadència moral. El mirall sembla separar dos móns, el real i el reflectit, amb la simetria invertida. Aquest és el punt de partida de  Through the Looking-Glass , de Lewis Carroll.
Els humans deurien veure per primera vegada la seva pròpia imatge en el reflex d’una superfície d’aigua tranquil·la. En el mite de Narcís, un jove bellíssim,  (Ovidi Metamorfosis llibre III), aquest s’enamora de la seva pròpia imatge, cau a l’aigua, s’ofega i es converteix en una flor. Des que es van poder treballar els metalls, cap al 2000 BCE, que es van fer miralls de bronze polit. Cap al 100 CE es van començar a fer de vidre, aplanant una ampolla bufada, i aplicant una capa de metall darrera. No eren plans del tot i tenien imperfeccions. Al sXVI a Venècia es perfecciona i amb la revolució industrial al sXIX es fabriquen en sèrie.
“Mirall” ve del llatí mirare, que volia dir admirar. A la mateixa família hi trobem “meravella” i “miracle”. “Espill” ve de speculum, specere, que volia dir mirar. L’alquímia l’associà amb el sofre, amb l’inconscient i la capacitat de reflectir l’ocult. Per la seva forma, la lluna també s’assimilava a un mirall. Cirlot recull el caràcter màgic que se li ha donat, capturant imatges que és capaç d’entregar després com a aparicions. Això seria com uns canvis de fase, que oculten i retornen i que s’associa amb la lluna.
Altres referències: “El mirall”, el conte 56 de Thekhov, on una noia amb el marit malalt, somia el futur mentre es mira al mirall. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Velázquez a Las Meninas presenta el que veurien els retratats amb un mirall al fons. Velázquez, la Venus del Espejo.

JO COM A COS

El lavabo és el lloc de la casa on em trobo amb mi mateix com a cos.
( [Merleu-Ponty fou el pensador que, després de segles de tradició filosòfica posant l’accent en l’intel·lecte, remarca que la nostra manera d’estar en el món és com a cos – jo havia observat, en estudiar Kant, que si l’espai euclidià ens ve donat és perquè vivim com a objectes sòlids en un espai tridimensional]).
El cos està en contínua renovació i reconstrucció. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les cèl·lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. El fetge, un any i mig. Els ossos i músculs entre 10 i 15 anys. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els àtoms que hi havia al planeta des de la seva formació no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb oxígen i ara cada segon entra O2 i expel·lo CO2. Potser respiro les mateixes mol·lècules d’oxígen que Ramon Llull. Rilke parla del jo que és fora en l’aire. Els àtoms de carboni que em formen, fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embrió, les meves cèl·lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns plànols únics que combinaven els del pare i la mare.  I aquesta mena de dansa de processos bioquímics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions , passant-se de  mà en mà, com els corredors, la torxa de la vida, tal com diu Lucreci (De rerum natura, Llibre II).

 

CABELLS i UNGLES
Cabells
Ungles
RESIDUS
    • sòlids: femtes (reproducció en plàstic). Entre 150-300g.
    • líquids: orina (800 ml)
    • gasos: pets invisibles
Els aliments ingerits han passat unes 3 hores a l’estómac, unes 3 o 4 hores a l’intestí prim, i unes 25-30 hores a l’intestí gruixut abans d’estar a punt de sortir, tot i que encara podria quedar-s’hi fins a 120 hores més,  en un dels set tipus de la taula bristol.
El que és aprofitable passa de l’intestí al fetge i la sang, aquest circuit que crea un entorn líquid per a les cèl·lules del cos, distribuint nutrients i recollint residus, passant per la central de depuració que són els ronyons. La sang són uns 5l. Al cos tenim uns 40l d’aigua (aprox un 70% del nostre pes) i cada dia passen pels ronyons uns 180l dels quals se n’eliminen 1.5l amb l’orina [a mi només me n’ha sortit 800ml, hauria de beure més aigua?]

Els residus gasosos, les flatulències o ventositats, és a dir els pets, surten per l’anus i poden fer vibrar l’esfínter produint un so. El volum del gas expel·lit cada 24 hores és entre 0.476 i 1.5 litres, repartits entre 8-20 episodis diaris. El 99% dels gasos (oxígen, nitrogen, diòxid de carboni, hidrogen) no fa olor. La presència de metà pot fer que el gas sigui inflamable. L’1% restant contindria diversos sulfurs que serien els responsables de la mala olor.

La majoria de les cultures troben còmic i humiliant tirar-se pets en públic, fet que dóna lloc a l’humor escatològic en literatura, art i actuacions còmiques.

Piero Manzoni. Merda d’artista. 1961

Jordi Cots, Merda, 2021

 

Sobre la ineficàcia dels WCs que fan servir poca aigua i els mètodes de recerca amb 250g de pasta de soja en condons i mecànica de fluids. (2025 Slate)

EL COS COM A MICROCOSMOS

Si fóssim una ciutat, els ronyons i l’orina són com l’estació depuradora d’aigües, i les femtes, com la recollida d’escombraries. Els cabells i les ungles com la poda dels arbres. La dutxa i el rentar mans com escombrar les voreres. El cos és la nostra primera casa. Els grecs, i en concret Demòcrit, al segle V BCE, parlaven de microcosmos , el cos humà com un univers en miniatura, de la mateixa manera que el macrocosmos té una ànima, tal com proposa Plató al Timeu. La idea és potent i la recolliran els neoplatònics, gnòstics, teòlegs cristians, cabalistes jueus i filòsofs. (EB) L’ordre de l’univers es reflecteix en l’ordre de les proporcions del cos. El 1490 Francesco da Giorgio basava les plantes de les esglésies en el cos humà.

Podem contemplar les proporcions i fluxs del cos, de la casa, de la ciutat, el país, el món, l’univers. Les parets de la casa són com una segona pell. Entren aliments amb el carro de la compra, aigua, gas i llum. Surten bosses d’escombraries i aigües grises. El planeta és un sistema tancat, només rep la radiació solar.
Posted on

Domenico Scarlatti 1685-1757

 

inicis

Neix a Nàpols el 1685, que pertanyia al regne d’España, fill d’Alessandro Scarlatti, també músic. Als 15 anys ja té una posició d’organista. El seu pare l’envia a Venècia i el valora: “an eagle whose wings are grown; he must not remain idle in the nest, and I must not hinder his flight”. Va fer amistat amb Händel amb qui competí a l’orgue i el clavicèmbal. H hauria estat superior en l’orgue però no al clave.

El 1709 a Roma entra al servei de la reina de Polònia a l’exili Maria Casimira. Després a la cappela Giulia de St. Pietro.

Lisboa, Sevilla, Madrid

El 1719 s’estableix a Lisboa, al servei de la princesa Maria Magdalena Barbara.  “In Lisbon, Scarlatti was impressed with the talent of Carlos Seixas, whom Don Antonio had suggested as a pupil. Portuguese legend holds that Scarlatti recognized the young man, then 16, as his superior; however improbable that may be, it is likely that it was Seixas who set him on a new path, the combination of elements of art and folk music. Meanwhile, another royal pupil was showing exceptional musical talent: Maria Barbara, who later, as Queen of Spain, was an indulgent and generous protectress and patron of Scarlatti, was beginning to ‘surprise the amazed intelligence of the most excellent Professors with her Mastery of Singing, Playing and Composition’”Torna a Roma per casar-se amb Maria Caterina Gentili.

El 1729 se’n va a Sevilla i després el 1733 Madrid, seguint al servei de la princesa Maria Magdalena que ara s’ha emparentat amb la família reial española.

“Clark has tried to isolate the folk elements in some of the sonatas that reflect the ‘tunes sung by the carriers, muleteers, and common people’ to which Scarlatti, a southern Italian, must have been susceptible.” “Scarlatti gave a warm welcome to his guest, who was better placed than anyone to appreciate the introduction into the sonatas of ‘many passages … in which he imitated the melody of tunes sung by carriers, muleteers, and common people’”.

[ la meva llista]

happy to be freed from that routine, he now became involved in the highly cultivated, private entertainments that Ferdinando and Maria Barbara held in their apartments, sheltered from the jealousy and resentment of Elisabetta Farnese, Philip V’s second wife. One of those taking part in these entertainments was Farinelli, risking losing the favour of the queen who had brought him to Spain and had succeeded, through the great singer’s virtuosity, in her intention of rousing Philip V from his lethargy and depression. Farinelli’s presence may have been the stimulus for the cantatas which Boyd assigns to Scarlatti’s maturity.

El 1739 mor la seva dona i es casa amb la jove Anastasia Ximenes, de Cadis.

[ Sembla que les sonates les improvisava, i una llegenda diu que le spublicava per pagar deutes: One charming legend has this work as the happy consequence of Scarlatti’s known weakness for gambling: the queen and Farinelli (who told Burney that he helped his friend in similar predicaments) are supposed to have offered the money to pay off the composer’s debts in exchange for written copies of the sonatas which Scarlatti had largely improvised in the princely apartments. The survival of the treasure that has come down to us in the royal manuscripts, inherited by Farinelli on Maria Barbara’s death, would thus be due to another, special act of ‘obedience’.]

Antoni Soler va ser el seu deixeble i potser es va encarregar de compilar algunes de les sonates.

Una placa al carrer Leganitos mostra on va viure. Els seus descendents encara viuen a Madrid.

La música es basava en la improvisació sobre un baix: not only because of the pre-eminence of the Essercizi and sonatas in his work but because even in their most developed form these pieces relate to a single stylistic model, identified by Ralph Kirkpatrick as the basso continuo. The practice of improvising an accompaniment on a bass line was a stock-in-trade of every professional musician; in the case of Scarlatti, a keyboard player of astounding virtuosity and immense creativity, the habit of condensing, of translating contrapuntal implications into harmonic structures, meant that routine formulas were gradually left behind.

Es va fer construir un instrument capaç de fer diverses veus: The document confirms that the harpsichord was ‘invented by the maker of this will’, indicates that it was built in Madrid by Don Diego Fernández and provides details of enormous interest: ‘it plays the pianos and fortes with a quill’, is ‘an eight-foot instrument’ and uses ‘three types of string, of copper, steel and gut, which play together, separately and mixed, according to the attached plan of its various registers’. All this would be extraordinary enough if it did not also have, hidden in the feet of the legs that support the instrument at each end of the keyboard, springs to engage the registers with ten stops to a pedal so that they can be operated separately or together, with ‘movable lead knobs’ used to engage one or two registers while the feet are operating the others. The registers are: (1) 4′ [ottavina], full register; (2) Archlute, full register; (3) Left hand harp, half register with gut strings; (4) Left hand 4′, half register; (5) Archlute and 4′, full register; (6) Harp and harpsichord, full register; (7) Harpsichord sounding as flute, full register; (8) Right hand, 4′, half register; (9) Right hand, harp, half register with gut strings; and (10) Harp, full register with gut strings. Sacchi relates that: By chance the queen, in talking with Farinelli, mentioned that she would like to have a harpsichord with more various tones [voci], and asked him if he had ever seen such a one. He replied that he had not. But then, leaving the queen without saying anything further, he consulted Fernández, whose talent he knew, and after they had designed the work together and executed it, he arranged for it to be found as a surprise by the queen in her apartments.This revolutionary instrument was thus the product of a passing dissatisfaction on the part of Maria Barbara and the inspiration of a hugely talented courtier and a great craftsman.

Però ell seguí component amb el seu instrument: So, while Cristofori’s and Fernández’s instruments remain legitimate and interesting options, Scarlatti’s sound world is firmly rooted in the instrument on which the young virtuoso had called up the thousand devils which so astounded Roseingrave, and which now allowed the aging maestro to interpret the songs of Iberian muleteers and carriers in the variety of approaches that give the sonatas their exceptional vitality.

La música és més harmònica que melòdica: The part played by melody in Scarlatti’s keyboard interests is marginal, given the prevalence of harmonic and rhythmic ideas in his harpsichord music. The internal structure of the sonatas is a confirmation of what is almost disavowal of melody, paradoxical for a Neapolitan but enormously significant for a composer for whom the harpsichord held no secrets. It is misleading to focus on the role of thematic elements when analysing the sonatas: Scarlatti’s approach is based rather on following the conventional harmonic span of each binary piece… so many openings, seemingly promising thematic development, give way immediately to as many ‘original and happy freaks’, based principally on lively rhythmic ambiguities and harmonic manipulations.

En la  música vocal, tenim òperes [ no es conserven], cantates com els que feia el seu pare, la Contesa delle Stagioni i algunes peces religioses, com un stabat mater i un Salve Regina. No són tan originals com les sonates: It should occasion no surprise that Scarlatti’s vocal music shows little of the harmonic daring and few of the ‘happy freaks’ that characterize his mature harpsichord sonatas. The keyboard music of this period – Scarlatti’s perhaps more than most – sprang directly from the composer’s fingers in the act of improvising.

 

 

Posted on

El cinema que he vist cada any

JCJ Cinema, teatre, musicals, dansa  |   Teatre, Cinema, Dansa

Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3.

Infantesa

Programes de reestrena a cinemes de barri. Roxy a Pl.Lesseps. Delicias a Travessera de Gràcia. La Salle a la plaça del nord.
Dos films amb les notícies del Nodo franquista a la mitja part.  La mare ens deixava veure dues películes i a vegades ens reenganxàvem.
Sèries B, el Tarzan de Jonny Weissmuller, ciència ficció (vaig somiar algunes setmanes les formigues gegants que empaitaven la gent dins de túnels).

mary poppins

jungle book

Kubrick 2001 Una Odissea a l’Espai, l’estació espacial girant al sol del Danubi blau (en vaig demanar el disc als pares).
La leyenda de la ciudad sin nombre, de la qual vam comprar el disc i jo anava per casa cantant “women and whisky night and day”.

Adolescència

Començo a anar-hi pel meu compte. La Salla, Verdi, cinemes d’Estrena. Evasió o modern. un matí a l’Alexandra on vam veure To be or not to be de Lubitsch. Al Verdi amb en Josep Ribas a veure “Las petroleras”. La gran Vadrouille amb Bourvil i Louis de Funes (tea for two). Pelis progres a vegades avorrides, Teorema.

Arriba la televisió a casa BN. La Clave, sèries Dallas, Magnum.

Adult1

Al cinema, films que han acabat essent clàssics: Indiana Jones, Star Wars, Greenaway, Blade Runner. Matrix.
TV en color i comandament. Diverses cadenes i zapping. El 1983 comença TV3 (8 anys després de la mort del dictador). Més endavant parabòlica a la teulada per veure TV per satèl·lit.  Sèries, Malu, Luz de Luna.  Reproductor de vídeo, cintes VHS, lloguer al videoclub de Castellar.

1988
“Una habitación con vistas” (A Room with a view). “Ojos negros” (Nikita Mikhalkov sobre relats de Txèkhov) i “Something Wild”).

1989
ET, “Asesinato en Beverly Hills”, “Quién engañó a Roger Rabbit”, “Mujeres al borde de un ataque de nervios”, “Un pez llamado Wanda”. Tot sol, Peter Greenaway, “Drowning by numbers“, “The belly of an Architect” [Vaig descobrir Boullée], “Quién engañó a Roger Rabbit?”, “Ninotchka” de Ernst Lubitsch. “La mujer Pantera” de J. Tourneur, “Peligrosamente Juntos” amb Redford. “Depredador”. “After hours” de Scorcese. Tron. Gilda. Wall Street. “La Jungla de Cristal” (Die Hard). Fred Astaire, “La casa de Carroll street” amb la Kelly McGillis. “Arma Letal”. Point Blank. Accidental Tourist. Una amour de Swan de Volker von Schondorff. “Cazafantasmas II”. “Tres solteros y un bebé” en versió americana [descobria “Come softly to me”].

1990
“Les liaisons dangereuses”, “La vida privada de Sherlock Holmes”, “Arma letal 2”, “Hellraiser II”.
Sèries “Murphy Brown”, “Enredo” SOAP, o “Cheers”.

1991
Monalisa, el Club de los Poetas Muertos, Cyrano i Bagdad Cafe. Sèrie Twin Peaks.

1992
“Delicatessen” i amb les nenes hem vist “Fantasia”, “La Sirenita”, “3 solteros y una dama”.

1993
Tous les matins du monde, El sol del membrillo. TV: Ghost, Batman vuelve, Driving Miss Daisy, Análisis final, El Oso, Stormy Wheather (les nenes demanen “els nens que ballen”), Tomates verdes fritos, Cape Fear, Sin Perdón, Sex lies & videotapes.
Sèries: Un doctor en Alaska.

1994
The Piano. Festival de cine a Sitges amb Pulp Fiction i Troma.

1995
Bird (Charlie Parker), Jurassik Park, Thelma i Louise, Atrapado en el tiempo, La familia Adams, Cuatro bodas y un funeral, Regreso a Howards End, Los Aristogatos, Cariño he encogido a los niños, Stargate, Tierras de Penumbra, El fugitivo, Lunas de Hiel.
Sèries: Estació d’enllaç, Lois i Clark.

1996
Mrs. Doubtfire, Regreso a Howards End, A Room with a View, Tap Dancing, A Cabin in the Sky (Petunia), The Mask. James Bond Goldeneye, Babe el cerdito valiente. (L’única peli que m’ha fet plorar!).
Sèries: Médico de Familia, Fort Boyard, Nissaga de poder, Estació d’enllaç, Northern eXposure, Rumbo al Sur

1997
Vacances a Roma Audrey Hepburn, Cosas que nunca te dije Isabel Coixet, Nell Jodie Foster, 101 Dálmatas, Mision imposible, La red, La roca, Independance day, Speed, El quinto elemento, Men in black.

1998
Cinema: El demà no mor mai de James Bond, Titànic, Blues Brothers amb ball afegit. I un munt de vídeos com Juràssic Park i el Mundo Perdido, La flor de mi secreto amb Marisa Paredes, French Kiss, la ruta maya, Bienvenido Mr Chance, Mentiroso compulsivo. Mintras dormías, Seven, Didier mi fiel Amigo, els viatges de Gulliver, Contact, Full Monty, Fotografiando hadas
Sèries: Friends (que la Teresa i la Maria acabaran sabent de memòria) i Seinfeld.

1999
Matrix. Gattaca. Hola, estás sola? de Icíar Bollain. Bichos.  La vida es bella.  La mòmia. La amenaça fantasma (star Wars). La trampa.
Sèries: Nikita. TV3: La memòria dels cargols. Laura.

Adult2

Per Nadal veient Lord of the Rings amb la Teresa i la Maria. Cinemes Icària en V.O.S. Diagonal Mar. A casa TV i aviat projector. Reproductor de DVD, lloguer vídeoclubs. (els pares gravador en disc dur).

2000
Ghost Dog, M’he gravat Huida a Medianoche (Midnight run) pel paper de la filla que ajuda al pare. Planeta rojo. Alta fidelidad. Gladiator. Lista de espera. Space Cowboys. [deixo de tenir televisió a CR24].

2001: The Ring (tot sol), Hannibal amb l’Uri, El último haren. Dancer in the Dark, Bamboozled. Conspiracion en la red. Tigre y Dragon , Final Fantasy, Los Otros, Spy Kids.  Oh Brother., Dancer in the Dark. Peli Bamboozled. Chocolat. La Maldición del escorpión de jade.

 

2002: MonsterSA., Ocean’s Eleven. La máquina del tiempo (un churro). Gosford Park. El ataque de los clones. MIIB.  Lucía y el sexo. Mullholland drive.  Atando Cabos. Hable con ella. El hombre que nunca había estado allí. James Bond: Die another day. “Minority report”. Amb en Sergio: El Planeta de los simios, Harry Potter, Kate i Leopold.

2003: La chica de París, “Los espigadores” de Agnes Varda, Dolls, El último golpe” “En un lugar de Africa”, Femme Fatale, Apocalypse Now, Les vacances de M. Hulot. Mystic River. Lejano, Hero. Sèries: CSI als vespres, 24.

2004: Kill Bill. Bollywood. El arca rusa Alexander Sokurov. Dogville. Lost in translation. La noia de la perla. Ser i tener. Before sunrise, Before sunset. Melinda i melinda, Oceans 12, El último beso, Big Fish. Cold Mountain. Cipher, Goodbye Lenin. Spiderman 2. Bourne Supremacy.

2005: Primavera, otoño, Verano. Hellboy (amb en Sergio), Venjança Sith, Sin city. Guerra dels móns. Collateral, Million Dolar Baby, Sideways sopant i bevent al cine, Double Indemnity. El pianista, Broken Flowers (Jarmusch), Match Point, L’últim emperador. Sèries: CSI i Desperate Housewives

2006: The Constant Gardener, The interpreter, 21 Grams, Crash. The Conversation, Ascenseur Echauffaud, Devil wears Prada. Infiltrados. El Secreto de Anthony Zimmer. Sèries: Lost, DHW, CSI, House. Prison Brake.

2007: – ?

2008: Elegy, Wes Anderson Darjeeling Ltd, Wonderful Town, Honeydripper, Yo serví al rey de inglaterra. Youtube: Nicholas Bros, Clark bros, Four flash devils, i altres links de ball.

2009: Dexter, Men in trees. Cadillac Records, I’m in a moood for love de Wong Car Wai

2010 Battlestar galactica. Wall-E. Before the devil knows you’re dead, Lumet. Cronenberg, ExistenZ. Oceans, serie BigBang Theory. Cristopher Nolan, Origen. Expiación. Bullit. El Caso Thomas Crown. Mcgyver.

2011 Pelis al cine: Resident Evil, Chico y rita. Sèries: Big Bang, Dexter, Frasier, En terapia. Treme. A casa: Wall E per segona vegada, Cadillac records, Amanece que no es poco.

2012 Cine: Tintin, una terapia peligrosa, Prometheus. / Casa: The Mechanic, Stranger than fiction, La piel que habito d’Almodóvar, The king’s speech, El gran Torino, Un Dios salvaje, Millenium, Drive, Das Boot, Hotel Marigold.
Sèries: Frasier, Madmen, The Killing, Treme, Los Soprano, Sherlock Holmes, Luther, Misfits, the Good Wife.

2013: Cine: Sèries: Homeland, Dexter, Justified, Treme, Borgen, Hannibal, Game of Thrones, The NewsRoom.
Pelis: El legado de Bourne. Wes Anderson, The Royal Tenenbaums, Life Aquatic. Life of Pi.late Quartet. Zero Dark thirty. 3 Django unchained. Dirty dancing. Rompe Ralph. GRU Despicable me. Liberal Arts. Mud.

2014: Wes Anderson, Gran Hotel Budapest. Frances Ha de Noah Baumbach i Only Lovers Left alive de Jim Jarmusch. Her amb Joachim Phoenix.

2015: Inside Out, Mision Imposible / Ida . Sèries: Orphan black, Mozart in the jungle, Homeland 4, True detective. Himmel über Berlin Insterstellar, Whiplash (dolenta).

Adult3

Cine. Descàrregues emule, Western digital, Synology. Comença l’època de les sèries a les plataformes. El vídeo es consumeix en Streaming. 2016 Nou projector. 2024 tanca l’Icària on alguna vegada anava a veure una peli d’acció amb una cervesa i un bigmac.

2016: Kung Fu Hustle, The Raid, Mart, El puente de los espias. Sèries: Jessica Jones, Game of thrones.

2017: El gegant BFG, The Secret life of pets. SING! Paterson de Jim Jarmusch. John Wick. Sèries: Mr. Robot. Homeland 5. Rubicon, excel·lent. Planet Earth, molt bona. Atrapados islandesa, bona. The Good Place, gran comèdia. American Gods, pse. The Young Pope, original. Game of Thrones 7, bona. Sense8.

2018: The Good Place. Marvelous Mrs Meisel, Altered Carbon.

2019: Good Omens

2020: Mandalorian, Grantchester, Snowpiercer, Modern Love (excel·lent), Scorpion, Zoey playlist, Suits, Normal People, The Queen’s gambit. L’original i alegre Girl Walk all day, una noia ballant per New York.

2021: Al cine amb Big mac, Dune. Summer of soul, Gladys Knight pips. Gunda i Aquarela Kossakovsky. The age of innocence. Sèries: Snowpiercer. Ted Lasso. Scenes of a marriage . The Good Doctor. Foundation.

2022: I’m your man, un robot perfecte.No time to die. The French Dispatch, Wes Anderson. The Godfather. Marcel The Shell with the shoes on. 3000 Years of longing. Sèries: Get Back. Boba Fett. The Sinner. Slow horses. Ms Marvel. Deceben Rings of Power i House of Dragon. Wednesday. Andor.

2023:  Tár, Todd Field Cate Blanchet. White Noise, Noah Baumbach. Asteroid City, The Wonderful story of Henry Sugar, Wes Anderson. The Addiction 1995.. The Menu. Turing. Man from UNCLE. All quiet in the western front. Indiana Jones Dial destiny. Mission Impossible Dead reckoning. Caleidoscope, Amsterdam, The Man with iron fists, gamberrada KungFu. Bessie. Halo. Wakanda forever. Project Wolf Hunting. Luther the Fallen Sun. Dungeons Dragons. John Wick 4. 65 Dinosaures. My Man Godfrey 1936. Ahsoka. Barbie. Love at first sight. Brideshead Revisited 2009. Sanctuary. A Haunting in Venice. The Killer. Duck Soup 1933. Expendables4. Oppenheimer. The Creator. Saltburn.
Sèries: Slow Horses, segona i tercera temporada. Jack Ryan3. Poker Face. Gilded age. Star trek New Worlds. Last of Us. Tulsa. Endeavour. Ted Lasso 3. Succession. Night Agent. The Power. The Mandalorian. Fubar. Citadel. Class 9. Silo. Master Gardener. Full circle. Hijack. Justified City primeval. Lioness. Dark Winds. The Continental. Still Up. The Killing Kind. Bosch4.

2024: 36 pelis. 2046 WongKarMai. In weiter Ferne, so Nah. Next Goal Wins, Taika Waititi. La Passion de Dodin Bouffant. The Holdhovers. Madame Web. Dune2. Perfect day. Atlas. Roadhouse. Paris dort. Dirty dozen. Don’t Look Now. Dark City 1998. Aimez vous Brahms. Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004). Once 2006,músic irlandès. Insideout2. Once 2006. Beverly Hills Cop. The lathe of heaven 1980(els somnis d’un home canvien el món). Kingdom of planet Apes. Abigail. Fall Guy. Fly me to the moon. The Killer, Jon Woo. Deadpool pocasolta. Blink Twice. The beekeeper. Despiucableme4. Citadel Diana. Alien Romulus. The Covenant. Love Actually. Gladiator II. El majordom anglès.
32 sèries. Slow Horses 3 i 4. Warrior2. Vigil. Bosch5. Monarch. Criminal Record. Murder at the End of the World. True detective4. Mr & Mrs SMith. Brother Sun. Spade. Avatar. Colin from accounts. 3body problem. ProfessorT. Fallout. One Day. Gentlemen. Gentleman in Moscow. Shogun. Sugar. Orphan Black Echoes. Dark Matter. The Acolyte. The Veil. My Lady Jane. House Dragon2. Evil. The Bear. Those about to die, Roma! Sunny. Rings of Power. High Potential. The Diplomat. Cross. Murder in a small town. Black Dove. Brilliant Minds.

Posted on

El que he fet, invents i nyaps

Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3

INFANTESA

Lego, meccano

ADOLESCÈNCIA

La cabana a Solius

Macuto a penjar per davant i darrera

Adult1

 

[bricolatge informàtic: bases de dades de llibres, intent de crear unes notes indexables un evernote abans d’hora]

[ feina sopar per vídeoconferència]

CASTELLAR 1981-1999

a integrar

1987 Telescopi amb mirall

 

1989: Disseny del jardí, amb un centre per donar la volta, pèrgola, bancs de la Vinçon, inspirat en el llibre de disseny holandès. Plànols autocad per la reforma de la casa.

1990: Obres a casa: gas natural i calefacció, finestres i portes. Nova llar de foc amb marbre travertino i als costats mobles de roure amb persiana.  Habitació de les nenes amb lliteres i taula d’estudi. Armari palau per a mi. Majordom taula plegable amb treball de xapa. Cortines i garatge enrajolat.

1991: Un carril per penjar quadres a la llar de foc. Lampada FIAT LUX. Divisòries pels calaixos. Al garatge, cortines, prestatges, i una taula lleugera. He intentat sense poder culminar, el projecte tabaca, un tamboret que es pugui desplegar com a cadira i balancí. Hem plantat un taronger i un llimoner, canviat la gespa i aspersor central, he muntat una electrovàlvula i refet tot el sistema de rec. Taula barbacoa al jardí.
M’he equipat amb una serra de calar, un soldador elèctric i un accessori de serra circular. Això m’ha servit per muntar una pèrgola damunt dels bonsais i els bastidors per a dues jardineres. Hem ampliat fotos dels avantpassats i les hem posat en marcs vells. A Solius he instal·lat el rec automàtic, traçat i desbrossat camins i una plaça.

1992: Jardineres amb rajoles de quadres pel pati amb en Crescencio, la plaça dels vents de Solius, unes capses per guardar joguines per les nenes, dibuixat flors per un camí de taula. Paisatge de bonsais: estructura de diferents nivells, riu, un bosc, un prat, un camp llaurat, palauet i font de marbre travertino que tallo al garatge, ple de pols.

1993: He fet uns ninots per que les nenes hi pengin la roba, he muntat el sofà llit amb ornaments de fulles seques. Al jardí he donat forma al quadre de gespa amb un rec ornamental, instal·lat un suport per escultures, un rellotge de sol, completat els bonsais i plantat rosers i bulbes de Bakker.

1994: Una aixeta de fusta el lavabo de baix, uns llums pels bonsais, proves per un torn i boquilla, he muntat la parabòlica amb un suport orientable, hem passat tubs i canviat els equips de música i hem pintat tota la casa.

1995: Instal·lar nova antena de TV i ràdio, posar fustes a les cadires, fotos dels avantpassats, pedaços a nevera i persianes, reparació bassa bonsais i inici de l’herbari.

1996: MUSEUET (llistons i capses), marc de fusta pel pessebre, cartell de la classificació de les espècies, herbari amb plantes d’Ull de Ter. Interfase MPU per saxo digital, CDrom AutoCad, migració bases de dades a Access, Britannica, modem infovia internet telefon nenes. Canvi aixetes, plantació flora Canigó.

1997 Incorporar a museuet flora d’Ull de Ter i pinyes, afinar el piano, fer pa, tallafocs rovellat, calaixos vídeos, suport mòbil parabòlica al terrat, proposta fallida invent piolet a Faders i Charlet Moser, pessebre monumental.

1998 [descapotable furgo] Plantes al museuet. Un avet de molsa pel pessebre, plantació de glans per bonsais. Construcció de la cabana per en Raspall. Muntatge de la cuina i extractor nous.

1999: Disseny jersei Maria teixit per la mare. Un palau per en Raspall que se’ns escapa. Vestidors de fusta amb rostre en relleu.

Adult2

CR24

2000: CR24. Fer-lo habitable. Tapar esquerdes i pintar. Moble aprofitat amb sorra jardí zen i planta, llums als angles

AYMA

2001: Disseny jardí tangram . Disseny del moble de l’habitació i làmpades del sostre.
2002: Rehabilitació del piano (lacat, després de la intervenció de Vicens Sanz). Prestatges eines, Armari garatge.
2003: terrassa, jardineres, pèrgola, mampares.
2004 cadira tumbona [ no realitzat] C.  Terrassa: pèrgola, mampares, basses plantes comprades i recollides.
2005: Expositor de postals per receptes de cuina. Il·luminació, armari i porta de fusta per la terrassa, plantes del bosc.
2006: Plataforma amb patins per dur el caiac al mar. Remolc fallit per enganxar a la Dahon. Làmpada terrassa.
2007 remolc Neckar amfibi, primera versió falla. [2007 bricolatge informàtic, editar header i peu per la imatge del blog]
2008 velcro express yourself
2009 construcció de l’espineta, vitrina a la llibreria
2010 espineta, mossàrium en una capsa de Ferrero Rocher
2011: Construcció espineta 1. Fogonet d’alcohol fet de llaunes de cervesa.
2012: Espineta acabada el març. Weather Station Oregon Wmrs200. Reparar Scubi. Astromedia: espectròmetre, planetari, camí del sol. Nou disc dur i mediaplayer westerndigital.
2013: Corbates indepes brodades. Motenda. Compres: Tablet Nexus, Telèfon Sony Xperia amb teclat. Amb la Laia, prova de plantes aquàtiques i peixets al bidet.
2014: La Motenda, disseny cartera, estudi de fotografia casolà
2015: Cartera per dur papers i llapis, bloc de fulls de viatge, proves de rec, jardinera i il·luminació amb LEDs al lavabo. Proves amb el fogonet i la pica per la furgo.

Adult3

2016 el lavabo jardí, llibreria espatlleres ( llibreria bedoll amb secrets 2020). Furgo: moble cuina, tatamis, moble rebost, coixins. Terrassa: refer canyís i mampares.

2017: Furgo: els coixins de les tumbones, taules plegables, fustes dels laterals pels sacs,  prestatges corvats de la porta, maletes armari, mocador de platja, el toldo, el faristol i la cartera despatx.

2018: Completo la furgo amb un contenidor de roba rera els seients. Blocs de formigó. Moneder tipus Freitag. Recupero la màquina de cosir de la mare. Moble música nou. Una “llar de foc” de bioetanol. He proposat als veïns un observatori com Jantar Mantar a l’hort urbà del solar de davant.

2019: Tumbones i làmpada terrassa. Portaraquetes, motxilla. Capses gungfu, postals i fotos. Remolc caiac i Jofre.

2020: Un teatret de fusta inspirat en Pollock Theater per l’Agnès. Capses museuet corredor. Capsa de pícnic per dur copes i plats. Disseny i construcció de la llibreria amb fusta de bedoll i biblioteca secreta. Vela i màstil pel caiac quest al qual li fallen els flotadors.

2021: Reparacions de caiacs. Reparació d’un pistó de la trompeta. Safates pels braços del sofà. Moble amb rodes per a la impressora.

2022: Soldar o enganxar vàlvules per flotadors del caiac 6 mesos fins que abandono i llenço el quest. Menjadora ocells amb aigua i gra que no té èxit. Refer jardineres de la terrassa. pi, marfull, triangle, fins l’abril. Reparar els tangrams. Refer bullidors de llauna de cervesa.  Prova forn solar. Bosses Akaso. Diferents dissenys de carro pel caiac. Encerar el parquet del dormitori i menjador. Nou pessebre, cel amb estrelles i llums.

2023: Fixar les pèrgoles per resistir al vent. Dues versions de carro pel caiac. adaptar la vela. Prestatge cantir. Rellotge de sol. Maqueta Societat. Estudio la construcció de la Viola i començo a preparar l’estructura. Instal·lo ventilador i tapo els forats de la humitat del radiador. Instal·lo les lliteres pels néts, havent-ne de serrar una per l’error meu en la comanda. Sofà llit al taller. Reparació microscopi. Llums pel pessebre.

2024: Viola: encolar costelles, doblegar amb vapor, em costa desencolar el motlle perd la forma i se’m trenca una costella. Fixació a tauler amb cavallets. Esquena encolada. Rebaixar i polir la taula harmònica. Cos enllestit a l’estiu. Model en cartró del bastidor. Donar forma i polir espiral. Ribot pel fingerboard.
Nous canyissos de la terrassa. Reparació interfono. Noves rodes a la taula dels bonsais. Maqueta terreny de Solius. Reforç biga terrassa.

 

Posted on

Dansa urbana

Dansa  |  [ esborrany]

[especulatiu]

[recordo els moviments alegres i sempre diferents que mostraven els noiets que vaig veure en el viatge a Etiòpia]

[ de fet, el tap dance era a vegades una dansa de carrer, on un noi mostrava l’habilitat fent uns passos a veure si obtenia unes monedes]

[ es podria dir que en el swing hi trobem el ball de saló de parella modificat per la creativitat de passos que vindrien de street dance com el charleston]

[amb els canvis de la música cap el RnB, soul, motown i funk, desapareixeria el ball de parella de lindy i rock, desapareix també el claqué, i entren una sèrie de moviments:

[es pot dir, com en el swing, que música i dansa evolucionen alhora?]

[la dansa urbana és al dansa del carrer, el que es fa en una cantonada del Bronx o davant el MACBA]

[moviments als ’60]

James Brown: Camel Walk, Funky Chicken, Bogaloo, Mashed Potato, The robot

Wilson Pickett a the Land of 1000 dances esmenta:  the Pony, Mash Potato, the alligator, the Watusi.

Els Contours a Do you Love me (now that i Can Dance), tenen el twist i el mashed potato.

Hip hop

[és una combinació de moviments ràpids de les extremitats, aturats en sec per definir una pose, lliscar , i acrobàcies a terra girant sobre l’esquena o les mans]

Hip-hop dance refers to street dance styles primarily performed to hip-hop music or that have evolved as part of hip-hop culture. It includes a wide range of styles which was created in the 1970s and made popular by dance crews in the United States. The television show Soul Train and the 1980s films Breakin’, Beat Street, and Wild Style showcased these crews and dance styles in their early stages; therefore, giving hip-hop mainstream exposure. The dance industry responded with a commercial, studio-based version of hip-hop—sometimes called “new style”—and a hip-hop influenced style of jazz dance called “jazz-funk”. Classically trained dancers developed these studio styles in order to create choreography from the hip-hop dances that were performed on the street. Because of this development, hip-hop dance is practiced in both dance studios and outdoor spaces.

Hip hop dance is a fusion dance genre that incorporates elements of popping, locking, jazz, ballet, and tap dancing. It is a fusion dance genre. It primarily consists of choreography that is not improvised. Hip hop dancing is separate from popping, locking, and other dance styles that are characterized by specific movements.

Breaking, Breaking was created in the South Bronx, New York City during the early 1970s. It is the first hip-hop dance style. At the time of its creation, it was the only hip-hop dance style because Afrika Bambaataa classified it as one of the five pillars of hip-hop culture along with MCing (rapping), DJing (turntablism), graffiti writing (bombing), and knowledge. // Breaking includes four foundational dances: toprock, footwork-oriented steps performed while standing up; downrock, footwork performed with both hands and feet on the floor; freezes, stylish poses done on your hands; and power moves, complex and impressive acrobatic moves.

https://youtu.be/hi-dMUCj2N0

Locking: originally called Campbellocking, was created in 1969 in Los Angeles, California by Don “Campbellock” Campbell and popularized by his crew The Lockers.
https://youtu.be/AHoxZB1acD0
Popping : Popping was derived from the earlier Boogaloo street dance movement taking place in Oakland, California during the late 1960s, the Boogaloo dance form incorporated techniques of soulful footwork steps, arm movements, stop-motion animation, the robot, & posing hard – which contracted muscles during robotic poses to the music of Funk.
https://www.youtube.com/watch?v=LaRywNL333c
Brodas Bros al sismògraf

Prince   |    Michael Jackson

TURF FEINZ RIP RichD Dancing in the Rain Oakland Street

Posted on

Pensar la dansa

La Dansa  |   esborrany

[A les festes majors, o a vegades en una jam de swing, podem observar com els nens se senten enduts per la música, i salten, mouen els braços amb entusiasme][Tal com ens recorda Merleau Ponty o la meditació budista, som sobretot un cos, i el nostre estat general, d’energia, tensió, s’expressa sobretot amb el cos en moviment. Tenim també un ritme, amb les pulsacions del cor, la respiració, el caminar o córrer regular. La dansa transmet si exultem saltant amunt, si fem saltirons d’alegria, si correm, si ens arrosseguem, si ondulem, si som introvertits i no volem ocupar lloc, si ens expandim obrint els braços, si mirem amunt orgullosos, si ens enfonsem] [ aquest impuls a vegades s’especialitza en ballarins entrenats i el gaudim com a espectadors, igual que ens identifiquem amb els personatges del cinema o el teatre.]

EB: Dance, the movement of the body in a rhythmic way, usually to music and within a given space, for the purpose of expressing an idea or emotion, releasing energy, or simply taking delight in the movement itself.

L’etimologia no remet al llatí, és clar l’ús a França de danser. Coromines suggereix que podria venir de l’àrab donat el prestigi de les ballarines andaluses. Ballare sí que ve del llatí. En els dos cassos primer tenia una acepció vulgar que després es refinà.

Els moviments es fan per que sí, no tenen a veure amb dur a terme una tasca, o amb desplaçar-se. És el que deia Valéry en comparar la poesia amb la dansa. Sovint, els moviments miren d’ampliar el rang del que fem normalment, saltar més amunt, obrir més els braços, flexionar-nos més. (EB) La dansa canvia l’experiència que tenim del propi cos, per l’esforç i la tensió de les articulacions, i també del temps, pel ritme de la música o moviment, i l’espai.

[La dansa pot tenir funcions militars, per animar els guerrers, religioses, de festeig. No diríem que ho és un combat, però en canvi als films es parla de coreografiar una lluita. Les marxes i processons, el gimnàs artístic, el patinatge sobre gel, les acrobàcies de circ, no diríem que són dansa. ]

FORMA ABSTRACTA O EXPRESSIÓ DRAMÀTICA?

(EB) Al llarg de la seva història, el ballet ha estat, o bé al servei de la narració, o bé una exhibició de perfecció tècnica. Per exemple, pot ser un fragment insertat en una òpera sense relació amb l’argument, només per admirar els ballarins. Alguns coreògrafs com Marta Graham diran que la dansa ha de servir per expressar emocions mentre que Balanchine dirà que el ballet “is such a rich art form that it should not be an illustrator of even the most interesting, even the most meaningful literary primary source. The ballet will speak for itself and about itself”.

[Segurament el ballet pur expressa emocions, aspectes de la condició humana – que viu com a cos – de manera diferent que la literatura, per això segurament els dos tenen raó; el ballet no estaria totalment subordinat a un argument lliterari, presenta característiques pròpies. Però al mateix temps no es pot dir que no tingui a veure amb les emocions. En una coreografia de Balanchine o d’Àngels Margarit, podem atribuir emocions i interaccions als balladors, si estan plens d’energia i alegria, o derrotats, en un duet, si hi ha una interacció d’afecte i complicitat, o d’oposició i combat].

[ la dansa és autoexpressió quan es balla lliurement, en primera persona. És narrativa quan el ballarí explica una història als espectadors. Quan és espectacle es pot donar el cas, com en el teatre, que l’intèrpret mostra alegria i despreocupació quan en realitat interiorment està tens i patint per fer un pas difícil i no equivocar-se.  Cal recordar aquí, la distinció que es fa entre la música composta per que la gaudeixi l’intèrpret, com els primers quartets de Haydn, i la composta per que els intèrprets la presentin a un públic. La situació més “autèntica” seria quan l’intèrpret es pot identificar amb la narrativa, i balla allò que sent, i l’espectador, per reflex, ho viu de la mateixa manera; és com si entressin en ressonància els tres, narrativa, intèrpret i espectador].

Podem intentar   classificar música i dansa segons els emocions ?

La dansa, és exclusivament humana? Els animals, ballen? Podem veure com a dansa moviments dels núvols o de les espigues d’un camp? Dues fulles en moviment: Ariel Schlesinger. Two Good Reasons . Els robots de Boston Dynamics.

Altres notes sobre dansa:

Posted on

Passes i tècnica jazz, lindy, tap, ballroom

La dansa |  [ esborrany ]

LINDY HOP,  (balboa) , shag, blues, tap dance,

El Ballroom de concurs de dues categories:

Jazz dance

Jazz Dance

Phyllis Eckler – Instructor

General Vocabulary

* Choreographer: A person who composes a dance

* Choreography: A dance composition

* Downbeat: An accented beat which begins a musical measure

* Downstage (Dwnst): Toward the front of the stage or room

* Floor pattern: A path followed during a movement combination

* Line of dance (LOD): For locomotor movement, moving or facing in a forward path

* Lyrical: Smooth, sustained movement

* Stage left (St. L.): The left side of the stage or room as one faces the audience or front

* Stage right (St. R.): The right side of the stage or room as one faces the audience or front

* Synchopated: a temporary displacement of the regular accent in music caused by stressing the upbeat

*Upstage (Upst.): Toward the back of the stage or room

* Where You Came From (WYCF): Opposite of Line of dance (see above). The moving  or facing the direction from which you started.

*Upbeat: the unaccented mid-point between beats

Positions

* Contraction: Position or movement in which the center of the torso retreats

* First position parallel (1st pll): Feet about 8″ apart with toes facing front

* First position turned out (1st TO): Heels together, toes facing the diagonal (“letter V”)

* First position arms (Arms in 1st): Hands on the chest, elbows out to the sides

* Fifth position arms (Arms in 5th): Both arms straight up in a V

* Flexed: Feet and toes are retracted back and heels are pressed forward

* Forced arch: on ball of the foot with heel off the floor and knee bent

* Fourth position parallel (4th pll): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them . Toes facing the front

* Fourth position turned out (4th TO): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them with toes facing the diagonal

* Fourth position arms (Arms in 4th): One straight arm up and one arm to the side (the “up” arm determines if it is a right or left 4th position)

* Lunge: Position in either 2nd or 4th where only one knee is bent and the other straight

* On the walk: Starting position for locomotor movement. Back foot is lightly resting on the ball of the foot

* Parallel (pll): Stance where toes face forward

* Plié: A knee bend with careful alignment of the knees and torso

* Point: Feet are fully extended forward from the ankles

*Pretzel: A sitting position where one leg is crossed over the other and the bottom one is tucked in bent

* Relevé: A lift onto the toes

* Retiré or passé parallel: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces forward

* Retiré or passé turned out: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces side

* Second position parallel (2nd pll): Feet side by side @ 24″ apart, toes face forward

*Second position turned out (2nd TO): Feet side by side @ 24″ apart, toes face the corners

*Second position arms (Arms in 2nd): Arms to the side at just below shoulder height

* Standing leg: The weight bearing leg

* Third position arms (Arms in 3rd): One arm extended in front of the chest and one arm to the side  (the “front” arm determines if it is a right or left 3rd position)

* Turnout (TO): The outward rotation of the feet and legs from the hips. Toes to the diagonal.

* Working leg: The non-load bearing leg

Steps

*Ball Change: Syncopated weight shift onto the ball of the rear foot and back to the flat front foot

(Can be done as a travelling step)

* Chassé: Step together step

*Cut: Quick displacement of one standing leg by the other while remaining on the same spot

*Fan kick: A kick in which the working leg makes a sweeping arc in front of the body

*Fondue: A bending of one’s standing leg all the way into plie

*Grapevine: A series of steps that move sideways with a side, back, side, front pattern

*Hitchkick: A scissor-like movement where one leg is in the air while the other leg kicks up to pass it

*Isolations: Movement of only one part of the body

*Jazz walk: Many varieties but generally a turned out low walk using shoulder opposition

*Jazz pas de bourree (Jazz PDB): A back-side-front three step move in the floor pattern of an isosceles triangle

*Jazz square: A crossed front-back-back-front four step move in the floor pattern of a square

*Mambo: A front/back, back/front step with hips swiveling in a figure 8

* Piqué: A step onto half toe with a straight leg from a plie standing leg

* Relevé: A lift onto the toes

*Step: Transferring weight fully onto a foot

*Touch: A placement of the working toe or foot on the floor without shifting weight to it

Turns

* Chainés: Consecutive half turns traveling and rotating in a single direction

* Inside turn: forwards turn; A turn toward the standing leg

* Outside turn: Backwards turn; A turn away from the standing leg

*Paddle turn: Several small pivot turns that take one 360 degrees

*Pencil turn: Pirouette with both legs straight

* Piqué turn: Inside turn which begins with a step onto half-toe with an already straight leg

* Pirouette: Turn on one leg that begins in plie and goes to releve from a plie

* Pivot turn: Half-Turn on two legs with weight transfer from one leg to the other ; Feet stay stationary but swivel

* Soutenu: Full-Turn on two legs which begins with legs crossed, legs unwind and wind up crossed the other way; Feet stay on the same spot but swivel

* Spotting: Focusing on one spot while turning to prevent dizziness

Jumps

* Chassé: Step one foot, together in the air, land on the other foot; A gallop or slide

* Hitchkick: Kicking one leg in the air while it is up there jumping off the other one to join it to the first and landing on the first leg

* Hop: Taking off from one foot and landing on the same one

* Jump: Taking off of two feet and landing on two feet

* Leap: A jump from one foot to the other foot usually with an opening of the legs in the air

* Skip: Alternating hops from one to the other or with steps in between

 

Posted on

Els llocs de la dansa

La dansa   |   [ esborrany ]

BALLET i ÒPERA

1671 Opera de Paris. 1671  seus diverses. 1875 Palais Garnier. 1989 Opéra Bastille. Coreògrafs Jean Georges Noverre, Fokine amb els ballets russos, Serge Lifar.  Programació actual.

1748 Royal Danish Theater. 1874a Kongens Nytorv. Bournonville. 2005 Copenhaguen Opera House. Programació actual.

1776 Bolshoi Sant Petersburg, 1825 Bolshoi Kamenny Theatre, 1860 Mariinsky. Jules Perrot. Marius Petita. Programació actual.

1778 La Scala de Milan. Programació actual.

1825 Bolshoi Theatre Moscú. Programació actual.

1847 Barcelona, Gran Teatre del Liceu. Programació actual

1931 London, Sadler Wells, Royal Ballet, Coreògrafs: Frederick Ashton, Kenneth MacMillan, Wayne McGregor, Christopher Wheeldon. Programació actual.

1934 New York City Ballet, Balanchine, Jerome Robbins 1948 New York City Ballet, programació actual.

1983 Barcelona Mercat de les Flors, programació.

1987 Béjart Ballet Lausanne

MUSICALS

Teatres de Broadway, NYC: N’hi ha gairebé 50, la majoria inaugurats a la dècada dels ’20.

Teatres del West End, London. Uns 40 teatres que es remunten al segle 17.

DANSES PARTICIPATIVES

[sales de la cort a palaus, places, envelats]

  • 1808 Els valsos a Viena, l’Apollo Hall i els Tivoli Pleasure Gardens. The massive Apollo Hall became the center of the waltz craze in Vienna from 1808–1812. The Apollo had five large ballrooms and forty-four other public rooms, in addition to three glass houses, thirteen kitchens, an artificial waterfall, a lake with live swans, and flowers and trees that bloomed year round. Everything in the Apollo was done on a grand scale. One chandelier in the dining room held 5,000 candles. The musicians were tastefully hidden so that as the elite of Vienna swirled around the floor, the melodic strains of the waltz seemed to float down from the sky itself. Opened on January 10, 1808 to celebrate the engagement of the Emperor Francis I to his third wife, Princess Maria Ludovica d’Este, the Apollo Palace could accommodate up to 5,000 patrons. The entrance fee for the inaugural soirée was 25 guilders, an exorbitant sum in those days. The dancing hall catered to the wealthiest citizens of Vienna, and stories were shared of members lighting cigars with burning bank notes.

The Tivoli Pleasure Gardens, which opened in September of 1830, was another popular spot for waltzing. The gardens contained a spectacular colonnaded dancing pavilion that overlooked all of Vienna. One of the added attractions at the Tivoli was a toboggan-like chute with four tracks that allowed sixteen carriage-type cars mounted on sledges to speed excited patrons up and down.

[Tango, Buenos Aires: Club Sin Rumbo]

El jazz

[New Orleans i els vaixells del Mississipi?]

NYC: Roseland Ballroom amb Fletcher Henderson, Cab Calloway i Duke Ellington al Cotton Club, i Chick Webb al Savoy Ballroom.

Kansas City: Count Basie i Mary Lou Williams a a l’orquestra d’Andy Kirk.

Memphis: Jimmy Lunceford

Chicago: Earl Hines actua al Grand Terrace Cafe a Chicago.

[ hi ha llocs emblemàtics pel ball a l’època del rock’ n roll?

Studio 54 a NYC

Pacha Ibiza

El swing a Barcelona:

  • La Virreina, La Sedeta, els Cubs, la Glorieta de la Ciutadella
  • Sala Apolo
  • El Casino de l’Aliança del Poblenou
Posted on

El que he ballat

La dansa  |

Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3. Moviments i música.

Infantesa

Recordo una actuació del Rius i Taulet en què anàvem disfressays de xinets i fèiem una petita coreografia.

Adolescència

1971 Festes d’adolescents: rock “suelto”, Let it be amb Lolita Queralt. Rock i sardanes a Solius.

1973 Descobriment del jazz. Ballant els matins a casa amb les peces d’orgue de Fats Waller. Solo en un concert de jazz a la facultat  de Física. Una verbena on l’Ana Barjau anava en un vestit llarg. Curs de claqué amb AB.

Adult1

1982 Balls de saló amb Pilar , Vicenç a l’escola de la Mariona Cortés, rock, foxtrot, vals, bolero, chachacha, tango, pas doble. Recordo un “Sex machine” de James Brown a una discoteca de Francesc Macià. Balls amb la Teresa i la Maria havent sopat a Castellar. Balls sol al garatge, recordo “Here comes the Parade” de Harry Connick, o el “Quick silver” d’Art Blakey.

1988: Al Zeleste per ballar amb l’orquestra de Mercer Ellington i la Locomotora Negra.

1992, 1993: claqué al garatge

1997 Balls al matí al Parc de l’Oreneta amb N. Classe particular de claqué.

Adult2

2000 Lindy Hop amb la Nathalie. Claqué amb la Cristina. A partir de 2007

2007 Balboa  amb Albert i Glòria. ( Blandine). Classe oberta de blues a SM i Spank the Baby (Júlia). començo a anar sol a les jams. Balboa. DJ. Blues. Teatreneu.

DJ al Maremagnum.  Jams al Parc de la Ciutadella, Virreina, Colla de MartaL

2010. Iniciació Laia

2014: Dansa clàssica per adults amb la Mar Gómez. Swing, amistat amb la Judit Bessó. Balboa, Lindy al Parc, Marula, Mnac, Virreina.

2015: Segueixo el ballet i començaré Gafieira amb la Judit. Swing al DIO, la Virreina i unes sessions al MNAC on aniré després de visitar el museu. Jams de blues a l’Estació.

Adult3

Segueixo un temps el ballet i la Gafieria però ho acabo deixant. Curs de shag. Bebop amb Aline Sokulska i sessions de Jazz Beetween. Ball sol a casa a mitja tarda.  Festivals, Cocoa, BLE, Copenhaguen. Participació a la BCNswing. WestCoast a SwingCats.

2016: Ha tancat l’escola Rosita Mauri i començo a Rítmic on inicialment hi ha la Mar, que després no seguirà però mantindré el curs amb la jove Melanie, i tot de noietes joves que a sobre són campiones de gimnàsia rítmica! Em costa seguir la classe però em tracten amb afecte. També em costa el curs de Gafieira, algunes ballades al Marula i a sant Boi. Swing a Virreina, Sedeta, DIO, Te Aroha.

2017: Dansa al Centre Moral del Poblenou, un nivell molt alt, em cobren de més i ho deixo. Gafieira fins a l’estiu. Swing, cubs, BLE, blues a la llum de la lluna a Badalona. L’Estació.

2018: Curs de Shag a Spank the Baby i a SwingManiacs amb l’Elisabet. Barrejar  jazzsteps i lindy amb l’Alba. Jam bebop amb l’Alina Sokulska, sessió al Freedonia.

2019: Festivals Cocoa, el BLE, el Dragtheblues i el Winterswing a Lausanne. Alguns Jazzbetween. BAll lliure amb la Paula. Al Design Market inesperat amb Laura.

2020: Una classe de Giant Steps amb l’Alina Sokulska. Enyoro el ball que es va interrompre el març.  A casa faig “dansa clàssica”, aprenc el shim sham i el moonwalk.

2024. 145 balls! Un trimestre de WestCoast amb l’Elisabet a SwingCats, algunes pràctiques a Sant Antoni, Westardeo i Iguana.  Festivals Cocoa, BLE. SwingXplosion.

Moviment i música

Caminar a Leipzig escoltant la cantata bwv 008 de Bach
Dansa implícita als museus amb mjq o mompou
Córrer muntanya avall a Patagònia i Zermatt  amb el Chuck’s Beat de Bo Didley,
Passes clandestines al garatge quan deixava la bicicleta tornant de treballar
Córrer els matins amb playlists de jazz, la celta, la húngara

Posted on

prova slideshow

1/3 Caption Text

2/3 Caption Two

3/3 Caption Three


❮
❯

Posted on

prova freemind

  • Collapsible lists

    • Actions

      • Creation

        • apply()
        • applyTo(node)
      • Toggling

        • Expanding/opening
        • Collapsing/closing
    • Uses

      • Directory listings
      • Tree views
      • Outline views

Posted on

Fidus. Tempel der Erde

Fidus   |    Simbolisme

Santuari

Capella  |       Cambra del silenci   |        Capella

Sala de la nostàlgia     |    Saló de la rendició     |    Sala de l’amor

Saló dels sentiments  |  Bassa i imatge del Senyor de la terra  |   Saló de la voluntat

Sala del desig   |    Psyche |   Sala de l’ambició

[data temptativa]

Posted on

Fidus 1868-1948

Hugo Reinhold Karl Johann Höppener, de sobrenom “Fidus” (fidel), fou un artista simbolista . Als 18 anys coneix “l’apòstol de la natura” Karl Wilhelm Diefenbach i s’uneix a la seva comuna. Després se’n va a Berlin. Publica a revistes, i fa ex-libris. Té influències del Jugenstil, la teosofia, els mites alemanys, el moviment que rebutja la indústria i voldria viure en comunió amb la natura, nus sota el sol.Malgrat ser nazi, la seva obra fou rebutjada i confiscada.

Oblidat durant uns anys va ser recuperat per la psicodèlia hippy dels ’60 a Califòrnia.

Tempel der Erde   |     Temples

Obra publicada escanejada al Fidus Museum. Tinc descarregats els PDF

El vaig conèixer en una exposició al Schirn de Frankfurt i em van fascinar els temples imaginats.

Posted on

AQUÍ

Ara i aquí     [ copiat tot l’arxiu del poblenou, a simplificar i repartir amb a733  i l’exploració del Poblenou]   [Arxiu d’història del Poblenou]

Puc pensar què està passant ara a altres llocs del món i puc intentar pensar què passava aquí abans i què passarà després.

Aquí és el Passatge d’Aymà 3r 3a, 08005 Barcelona, 41.39753, 2.20464

Què passarà després?

Algun dia em moriré, la Teresa i la Maria hauran de buidar el pis. Algú el comprarà o el llogarà. Quina gent serà? Una família? Com ho redecoraran? Encara hi serà el 2220? O l’hauran enderrocat, i com serà el nou edifici? O potser el mar haurà pujat de nivell i això seran runes? Quins desastres poden passar ( Global catastrophes).

En uns 5.000 Ma el sol es tornarà una gegant vermella i creixerà fins ocupar les òrbites de mercuri, Venus i la Terra. Després es tornarà una nana blanca. Quina mena de vida humana hi pot haver després de tant de temps, és difícil d’imaginar.

2002 – 2020

Aquest bloc el van començar a construir el 2001 i hi vam entrar a viure el març de 2002. Davant hi havia el pàrquing d’autocars amb dos gossos als quals de vegades els llençàvem ossos.

En aquests anys el barri s’ha gentrificat, nous edificis, restaurants, espais de coworking.

1992 – 2002

Transformació 1992 amb els jocs Olímpics, es fa el PArc del Poblenou i es treuen les vies. [ en general é suna època d’optimisme per Barcelona]

1970-1992

(Instituto Nacional de la Vivienda, 1952, “blocs Tupolev”)

La dècada dels 70 representa la dècada en què es comencen, més clarament, les organitzacions veïnals i, amb elles, la demanada d’una vida més digna per les persones que viuen al barri.

El 1969 apareix la clandestina “Comissió de Barri” que, més tard, es convertiria enl’Associació de Veïns del Poble Nou. El 1970 es fundà la del Taulat, en oposició al Pla de la Ribera.

L’Associació de Veïns del Poble Nou engegà a principi dels 70 diverses campanyes com ara la reivindicació d’un institut als terrenys on havia hagut el Centre de Protecció de Menors; la denúncia dels fums de l’empresa Fertrat; la recuperació de la platja convertida en un abocador; la vindicació de les condicions d’habitabilitat; l’oposició al Pla Comarcal del 76; el suport als obrers d’Iberia Radio…

Amb la transició i l’arribada de la democràcia, s’inicià un període d’efervescència política, en el qual les associacions de veïns i entitats assoliren les màximes fites d’activitat i participació.

Es recuperen les tradicions populars i les festes majors als carrers. De nou, la gent competeix per guarnir el seu tros i organitzar balls o activitats per als infants.

L’Associació de veïns organitza el que serà el tradicional concert d’havaneres a la placeta Prim i a la platja es fan sardinades populars. La festa és de tots!

El 1978 neix una nova entitat: l’Ateneu La Flor de Maig, ubicada a l’antiga seu de la cooperativa de igual nom. Aquest mateix any, s’inaugura al cap de la Rambla el conjunt escultòric de Josep Ricart dedicat al Dr.Trueta, fill del barri, com també l’escriptor Xavier Benguerel i els artistes plàstics Enric Casanovas, Ramon Calsina i Josep M.Subirachs, entre d’altres personatges que ha donat el Poblenou.

 

 

1940 1970

Amb el triomf del bàndol franquista el 1939, la postguerra encetà al barri un llarg període caracteritzat per l’escassetat, la repressió i la manca de llibertats. El règim totalitari ultraconservador provocà un retrocés important en tots els camps.

Malgrat les millores que el procés col·lectivitzador havia introduït en algunes empreses durant la guerra, el retorn dels propietaris suposà ladepuració, l’acomiadament o ladenúncia de molt obrers. Alguns havien marxat a l’exili, d’altres restaren amagats i molts foren reclosos en presons, com la fàbrica coneguda com “el Cànem”. La vida política oficial sota el franquisme tingué un únic color: el blau de la Falange i del Movimiento Nacional.

Malgrat la repressió, l’activitat política i sindical no fou totalment estroncada. A l’ombra de la clandestinitat, uns quants militants continuaren la seva lluita.

Els regidors municipals representaren els interessos polítics del règim. La major part procedia de les files falangistes, i alguns d’ells tenien interessos econòmics en el mateix districte.

Malgrat l’escassetat i el racionament de la dècada dels 1940 i 1950, cada any -pràcticament des d’acabada la guerra-, els veïns oblidaven per uns dies la penúria del moment i s’aplegaven per celebrar la festa major, la qual es movia en dos nivells diferents: la programada per la Comissió oficial i la que la gent del barri feia en els seus carrers. Hi havia uns premis en metàl·lic –entre 400 i 1000 pesetes- concedits per la comissió als carrers més ben guarnits. De vegades es comptabilitzaren fins a 17 carrers adornats, i els que més sovint van tenir premi foren, entre d’altres, el passatge Cantí i els carrers Llatzaret, Marià Aguiló, Amistat i Guillem de Llúria. Durant la festa els veïns organitzaven balls, sardanes, berenars, pallassos, concursos de cantants, varietés… Era l’autèntica festa!

La Comissió oficial organitzava concursos-exposicions de pintura i repartia els “Premios a la virtut, al trabajo y al amor patrio”; distribuïa diners als necessitats i organitzava un berenar per als nens del Centre de Protecció de Menors. Per la seva banda, les entitats celebren les seves pròpies activitats de festa major.

Els anys 60 el Centre Moral, a més de les habituals representacions teatrals a càrrec de la seva secció, organitzava el famós Trofeu Mans, concurs de cinema amateur.

A l’Aliança es lliuraven els Premis Sant Martí. El Consell del Districte els atorga a persones o entitats que han destacat en la seva tasca envers St.Martí.

La festa del “Pa amb vi i sucre” esdevingué un dels moments més assenyalats quant a participació veïnal. La Rambla era la confluència de les diverses generacions, que s’aplegaven durant un dia per celebrar un dels actes més tradicionals.

Durant la festa major de 1960, s’inaugurà l’escultura anomenada”L’adolescència”, de Martí Llauradó.

El 1939, totes les entitats amb un marcat caire polític havien quedat esborrades del mapa. Només restaren les més arrelades. No cal dir que aparegueren les lligades a Falange i al sindicat vertical, que s’aprofitaren d’algun vell edifici, com ara el de l’Aliança vella.

La vida cooperativa mai no recuperà la força que havia tingut abans de la guerra. La Flor de Maig va desaparèixer.

El 1950 s’inaugurà el nou edifici del Centre Moral i Cultural. Justament la dècada dels 50 fou la de més esplendor per a les societats culturals. Es feia teatre amateur al Centre, a l’Ateneu, a Pau i Justícia i a l’Artesana. El teatre professional tenia lloc al Casino i a “Can Descanso”. I en tots s’hi feien balls.

Durant els anys 1950 es crearen dues noves parròquies: Sant Pancraç, el 1954, i Sant Bernat Calbó, el 1956.

L’església nacional-catòlica de la immediata postguerra donà pas a principis dels any 50 a una nova generaciósensible a les qüestions socials.

Els anys 60, arran del Concili Vaticà II, l’església s’obrímés al barri tant a nivell pastoral com social: es creà el Moviment Infantil, amb activitats educatives i lúdiques.

A més de les celebracions habituals al carrer, com les processons de Divendres Sant i del Corpus, una activitat tradicional de l’Església del barri era l’atenció envers els malalts i invàlids, i el seu acompanyament cap a Lourdes. Els malalts es reunien al vestíbul del Centre Moral i Cultural. Havien decidit anar a Lourdes per demanar la intercessió de la Mare de Déu. Aquests viatges es segueixen fent al llarg de moltes dècades.

Fou també l’època en què sorgí la revista “Quatre Cantons”, editada a partir de 1963, sota l’aixopluc de Santa Maria.

Els anys 50, les classes populars comencen a plantar cara a la política social i econòmica del règim. Si la dècada s’encetà amb la vaga de tramvies,  a finals de la dècada dels 50, a les empreses Hispano Olivetti, Vicente Illa i algunes altres hi hagueren aturades importants provocades per la davallada econòmica motivada per l’estabilització i l’inici de la crisi del tèxtil.

Les condicions de vida dels treballadors eren precàries. Els preus dels articles anaven pujant a un ritme més accelerat que els salaris, i el poder adquisitiu dels obrers durant aquells anys era força baix.

La davallada econòmica va fer que moltes grans indústries pleguessin, sovint mancades de matèries primeres o de combustible, però també per l’empobriment d’amplis sectors de la població i per la impossibilitat d’exportar. Era un fet freqüent que les grans fàbriques en crisi, com ara Can Folch o Can Saladrigas, dividissin les naus en petits espais que llogaven. És l’època en què s’estenen petits tallers i apareixen obradors tèxtils on es treballa manualment. És, també, el moment que apareixen petites empreses d’economia submergida.

Els anys 1960 foren l’època econòmicament més estable. Tot i així, la conflictivitat augmentà: el 1962, per exemple, s’encetà un conflicte a Can Girona per la reclamació d’un salari mínim especificat. Foren també els anys de la reconstrucció del sindicalisme de classe.

La factoria d’Iberia Radio quedà destruïda el 1971 per un incendi, en què moriren tres bombers. Això desencadenà un conflicte entre l’empresa i el personal. Dos anys després, l’Olivetti també patí un conflicte laboral.

El 1974 s’anuncià l’obertura del carrer Pallars, que afectava alguna de les instal·lacions de Can Felipa. Per aquest motiu, Càtex acomiadà 72 obrers que treballaven a la nau afectada. Un any després, l’empresa feia expedient de crisi i es traslladà fora de Barcelona.

Durant la dècada dels 1970 el Poblenou patí fortament la crisi del sector tèxtil i va veure com moltes de les seves empreses desapareixien, deixant sense feina centenars de treballadors.

El 1973, una aturada de Mototrans acabà amb 25 treballadors acomiadats, i una altra a Frigo amb 13 despatxats més. Durant el 1974, Letona es negà a acceptar les millores salarials demanades pels obrers, que deixaren de fer hores extres. El resultat fou l’acomiadament de 140, dels quals 27 restaren definitivament al carrer. El mateix any es produïren tensions a S.F.Vila. El 1976, milers d’obrers del metall anaren a la vaga: lluitaven per unes condicions socials més justes.

Al llarg dels anys 1940 i 1950 les intervencions urbanístiques al Poblenou foren summament puntuals, i es limitaren a l’obertura de carrers que restaven tallats per fàbriques i a la construcció d’alguns blocs d’habitatges.

Al passeig Calvell s’hi construïren entre 1953-56 els blocs del Patronat Municipal de l’Habitatge. Fins el 1965 no s’obrí la Rambla fins a aquest passeig.

La tanca que limitava les vies del tren fou una de les principals barreres urbanístiques que aïllaven el barri i li tallaven el pas al mar.

El dia de Nadal de 1962 el barri apareix cobert de neu.

Fins els anys 1940, a la Mar Bella hi havia dos establiments de banys i nombrosos dels anomenats “merenderos”. Lentament l’espai entre aquests i les vies del tren va ser ocupat per barraquistes que, a més de la misèria, havien de suportar els temporals de mar, com els dels anys 1947, 48, 51 i 53 que van endur-se barraques i platja, sovint amb el cost de vides humanes.

No va ser fins que el desgast produït per l’aigua arribà a tocar les vies, que les autoritats hi posaren remei, fent una vorera de pedres paral·lela a la costa i espigons.

Durant un munt d’anys la platja com a tal deixà d’existir, i es convertí en un immens abocador de runa i deixalles. Les restes de nombrosos enderrocs de Barcelona o rodalies acabaven a la platja, que anaven formant pisos premsats de terra i runa, i que es barrejaven amb les closques i minerals que les onades arrossegaven fins a la sorra. Un paisatge erm i trist que es completava amb les fogueres que s’hi encenien per cremar deixalles. Buscadors de metalls, captaires, pescadors i solitaris era l’element humà predominant.

El 1966 uns 3 mil barraquistes del Somorrostro foren traslladats, per una anunciada visita de Franco a unes maniobres navals.

La recuperació no arribaria fins el 1981 amb la democràcia.

L’augment demogràfic causat per les grans immigracions durant el franquisme va fer créixer el ja tradicional dèficit de serveis del Poblenou, extremadament greu en els camps de l’ensenyament, la sanitat i els transports. A més, seguien sense solució vells problemes com la contaminació, l’aïllament del barri entre l’autopista i les vies, o les periòdiques inundacions per manca d’una xarxa adequada de clavegueres. Els incendis sovintejaven motivats pels riscos que oferia l’existència de tanta indústria.

La restringida oferta educativa pública va fer que moltes generacions realitzessin els seus estudis a centres de fora del barri o a escoles privades i acadèmies. Les principals escoles eren Arnau, Llull, Pius XII, Lope de Vega les Franciscanes, Almi, donya Quimeta, l’Aliança Escolar, Mossèn Pius Bosch, Cots, Domingo, San Luis… Posteriorment, escoles com Voramar, Montseny i Grèvol foren un reforç per pal·liar aquestes insuficiències. El centre de formació professional Poblenou amplià el sistema educatiu.

A meitat dels anys 70 es construeix el metro que enllaçarà més fàcilment el barri amb la resta de la ciutat. I el 1977 s’inaugurà.

Les insuficiències al Poblenou foren les condicions necessàries pel naixement delmoviment veïnal. Però el fet que funcionà com a detonant fou el Pla de la Ribera, projecte impulsat el 1966 per un grup de grans empreses que disposaven de solars i fàbriques al sud del barri, i que constituïren la societat Ribera S.A. Dos anys més tard, l’ajuntament de Porcioles aprovà el projecte. Es tractava de construir una gran urbanització davant de la platja, separada del barri vell per mitjà d’una autopista. El Pla suposava el desnonament de més de 15 mil veïns, a més de la pèrdua de llocs de treball a les moltes empreses que calia enderrocar i un munt de repercussions negatives sobre el barri, entre elles la desaparició de la seva estructura tradicional. Cinc anys més tard -però-, quasi 8 mil impugnacions aconseguiren aturar el projecte.

1900 – 1939

1920

1928

1927  al carrer Pujades neixia Maria Rosa Juvé

El Poblenou ha disposat d’entitats  recreatives que omplien el poc temps de lleure dels seus habitants, en una època en què els transports eren pocs i cars per als veïns, proletariat en la seva majoria.

La Societat Recreativa i Cultural l’Aliança es va fundar el 1869. La seva primera seu va estar al carrer Wad-Ras. El 1884 estrena un nou local a la Rambla-Wad Ras. El 1905, ampliant el ventall de manifestacions culturals, lúdiques i esportives, s’inicien les projeccions de cinema.
L’edifici va ser transformat per un altre de més important el 1919.

Anys després, fruit de les diferències polítiques entre els socis, s’acorda la construcció d’un de nou, el Casino l’Aliança, del 1929, obra de l’arquitecte Amadeu Llopart.

L’Ateneu Colón fou fundat el 1889 per una penya d’amics.

El 1910 es fundà el Centre Moral i Cultural que, al principi, es deia Centre Social.

Com a barri obrer, el Poblenou heretà el missatge d’en Clavé i les seves corals: L’agrupació més antiga fou “El Sabre de Plata”, fundada el 1896. Unes tenien el seu estatge social propi i d’altres s’aixoplugaven en un bar o en el marc d’una entitat.

La vida esportiva també hi ha estat força present. El 1909 naixia el Júpiter, club de futbol. El seu nom venia d’un aerostàtic guanyador d’una d’aquelles curses de globus inflats amb gas que es van fer populars a la primera dècada del segle. El camp del Júpiter es trobava a la cruïlla de Lope de Vega i Llull.

El 1931 aquesta entitat va fer un homenatge a Francesc Macià, president de la Generalitat. Altres formacions esportives foren la Penya Ciclista i el Club Atlètic Poble Nou, ambdues del 1929, i el Gladiador, del 1932. Arran d’una escissió del Júpiter, el 1916 es creà l’Agrupació Excursionista Icària. La seva primera seu fou a la Rambla, per passar després a instal·lar-se al carrer Llull.

El 1930 va constituir-se el primer club de natació del barri, el Club Natació Poblenou. I sense constituir cap entitat, el 1912 s’obrí la Societat de Banys de la Mar Bella amb l’esperit de fomentar les activitats a l’aire lliure. Presumia de ser “la platja més neta de la zona marítima de Barcelona”.

Pel que fa al món polític, els republicans havien tingut de sempre un gran predicament a Sant Martí. Els vells republicans i els nous -els radicals d’en Lerroux- arribaren a tenir força locals arreu del barri. El 1912, la recent creada C.N.T. tingué alguns dels seus nuclis primerencs al Poblenou.

Un barri obrer tradicionalment castigat per lainjustícia social, difícilment podia escapar-se de l’esclat revolucionari que es va estendre per Barcelona al llarg de l’anomenadaSetmana Tràgica, el 1909. La crema d’edificis religiosos dominà el carrer. Foren cremats el convent de les Franciscanes -escola per a les filles de bona família-, a la rambla, i la comissaria de policia.

Entre 1912 i 1923 Barcelona patí temps durs caracteritzats per les vagues i els atemptats, alguns dels quals tingueren lloc a Sant Martí. El cop d’estat del general Primo de Rivera va aportar al Poblenou, entre altres coses, divisions entre els propis veïns. És el que va passar a l’Aliança vella, quan una part dels socis va fer costat al dictador, provocant que els dissidents obrissin una nova seu a la vora.

Entre els veïns oposats a la política antiobrera i anticatalanista del nou règim hi ha via el jove escriptor Xavier Benguerel que, el 1924 i juntament amb Salvador Roca, van fundar la revista “Poblenou”, que serví de defensa de les postures catalanistes del barri durant la dictadura.

Durant els anys 1920 s’obriren humils passatges, alguns carrers i s’aixecaren ponts. Malgrat tot, les fàbriques i l’antiga xarxa de petits carrers continuaven tallant els grans, projectats per Cerdà.

La II República
El 1931, sota la República, el Poblenou era alhora un barri republicà i anarquista. En les fàbriques i tallers, el sindicat majoritari era la CNT. Els oficinistes eren del CADCI i de la UGT. La crisi social i econòmica d’aquest període ocasionà nombrosos conflictes laborals.

Els fets d’octubre de 1934 també tenen el seu ressò al barri.

A les eleccions del 1936, els candidats del Front Popular d’Esquerres aconseguiren a Sant Martí 23 mil vots.

Al Poblenou, juntament amb els nuclis tradicionals republicans i llibertaris, hi apareix un nou partit: el Bloc Obrer i Camperol.

Quan esclata la Guerra civil, el 18 de juliol de 1936, la resposta del Poblenou no es fa esperar. Un barri tradicionalment obrer i d’esquerres, en el qual vivien o treballaven els principals dirigents anarcosindicalistes, prengué part activament en l’aturada de la rebel·lió feixista. Els veïns hagueren de patir l’horror dels bombardejos, a més de la fam, el fred i la por.

 

GUERRA CIVIL

Els fets de maig de 1937, quan els estalinistes del PSU s’enfrontaren a mort contra els comunistes antiestalinistes del POUM i els anarquistes de la CNT, no tenen trascendència al Poblenou ja que aquests últims dominen el barri.

Pel fet d’haver-hi tantes fàbriques, sobretot foneries, el Poblenou esdevé zona d’indústria de guerra. Hi destaquen les fàbriques metal·lúrgiques de Can Girona, Can Torras, Can Ribera, Can Soldevilla i els Tallers Oliva Artès.

Els franquistes aviat se n’adonen. Els primers bombardejos sobre el Poblenou venen per mar; el vaixell de guerra “Canarias”, produeix els primers morts entre els veïns, concretament el 29 de març de 1937, al Carrer dels Pellaires. Els aeris vingueren després i s’incrementaren a partir del novembre de 1938. En els pitjors moments, dos o tres avions sobrevolen la zona fins a quatre vegades en una mateixa nit.

Can Rivière i Can Girona també són castigades, així com els habitatges dels voltants,com ara la França Xica on un dels bombardejos ocasiona molts morts.

Al Carrer Wad-Ras, enfront l’Aliança Vella, una bomba destrueix dos blocs d’edificis. En un dels baixos es troba l’orxateria el Tio Ché. Els seus propietaris, però, que es troben dinant, salven miraculosament la vida.

Les bateries antiaèries es troben a la Torre de les Aigües i a la Mar Bella. Per a protegir la població de les bombes dels aeroplans es construeixen a tot Barcelona refugis subterranis. Al Poblenou, les mateixes fàbriques metal·lúrgiques n’edifiquen, exceptuant Can Girona que aprofita la Torre de les Aigües com a refugi. Sota alguns carrers, els veïns també s’afanyen a construir-n’hi.

El col·legi de les franciscanes a la Rambla és convertit en un banc de sang i hospital. Calen llits, matalassos i mobles.

industrialització s.xix

La revolució industrial a Sant Martí començà el primer terç del segle XIX. La proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundància d’aigua, la barator dels aliments, de l’estatge i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricació, triant el pla martinenc per establir les indústries. Sant Martí es distingí en activitats com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricació que requerien una tecnologia força mecanitzada, com ara el vapor.

Alhora, necessitaven una considerable mà d’obra. El desenvolupament industrial comportà -doncs- un paral·lel creixement demogràfic i, amb ell, l’edificació de més cases. Fàbriques pioneres foren Achon i Ricart, a la dècada dels 40.

Cap a la dècada de 1840-50 la concentració d’habitatges sorgida al sud del terme de Sant Martí fou batejada popularment com a Taulat o “Pueblo Nuevo”. El 1855, Ildefons Cerdà es refereix al barri dient-li Icària, influït com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista utòpic.

Des de Barcelona, el principal accés a aquest nou barri era el passeig del Cementiri, obert el 1839. De seguida, els industrials del sudest de la ciutat hi van veure possibilitats d’expansió. Amb els anys, el passeig -futura Avinguda d’Icària- serví per fer entrar a Barcelona els vins i aiguardents que venien de fora, i a més esdevingué el nucli de confluència del naixentferrocarril. El 1848, va néixer el primer de tot Espanya, la línia de Mataró que travessava els terrenys de la platja deserta del Poblenou.

El 1854 es va obrir el carrer de Sant Joan de Malta, que en realitat era el camí natural de Sant Martí cap a la platja. I per la mateixa època es va fer, al sector del Taulat, la plaça Isabel o -des del 1868- Prim.

Els anys 1870 -lligat a la desaparació de la Ciutadella militar i al canvi polític-, el nombre de fàbriques va créixer vertiginosament, i amb elles, la població i els habitatges.

Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata -entre els carrers de Wad-Ras [Ara Dr. Trueta?] i Badajoz- i el d’Icària, al sud de l’Avinguda d’Icària.

S’hi sumaven el nucli central del Poblenou, articulat al voltant de la Rambla i de Marià Aguiló, entre el carrer Pere IV i el Taulat. El 1886 s’urbanitzà com a rambla el passeig del Triomf, nucli urbanístic però també social i associatiu del barri.

D’entre les diverses indústries que es van instal·lar a finals del segle XIX, en destacaven algunes prop de l’Avinguda d’Icària, com ara la Teneria Barcelonesa, prop del Bogatell, i el Gas Lebon.
S’hi ubicaren també magatzems de dipòsit -com Crédito y Docks- magatzems de vins, fabricants d’aiguardents -com ara Martini & Rossi i Can Bardina- i farineres -com El Progreso, Folch i Albiñana, La Perfección i Can Gili-. Sant Martí esdevingué la capital del segment modern de la indústria farinera espanyola, gràcies a la proximitat del port i la densitat de la trama industrial.

Els boters abundaven al barri de la Plata, habitat especialment per immigrants valencians i aragonesos.

Més tard, al voltant de l’Avinguda d’Icària s’aixecaren Can Rocamora -fàbrica de sabó i espelmes- i la fàbrica de mosaics Escofet.

Pell que fa al barri en general, entre totes les indústries destacava la tèxtil, sobretot la dedicada a les filatures i ram de l’aigua. És el cas de Ca l’Arañó, Can Felipa, Can Saladrigas, l’Escocesa, el Cànem, Torelló, Can Janas, Muntadas, Casas i Jover, Can Forasté, Juncadella o Ferrer i Vidal. Al ram del metall destacaren Can Girona, Can Torras i Rivière. D’altres rams foren els de les adobaries, el químic i el de l’alimentació; en aquest darrer cal esmentar Xocolates Amatller i Olis Basseda. El paisatge industrial el completaven nombrosos petits tallers i fàbriques mitjanes.

En els espais que deixaven aquestes grans indústries -que sovint tallaven els carrers- s’aixecaren edificis d’humils habitatges, generalment mal construïts i amb deficients condicions higièniques. Les epidèmies de còlera, tifus o verola, que fins ben entrat el segle XX, produïren gran mortaldat, eren moneda corrent, i trobaven terreny adobat en les humils i poc higièniques vivendes dels obrers.

A això cal afegir la manca d’enllumenat de gas als carrers, l’existència de pous negres i dipòsits de latrines que -juntament amb els fums de les xemeneies- empudegaven l’ambient i produïen problemes per a la salut. També mancaven lleis contra el llançament de deixalles, així com transports públics i escoles. Laconvivència dels habitatges de la gent amb les fàbriques era força difícil pels perjudicis que aquestes els ocasionaven.

Les condicions laborals i de vida dels treballadors i treballadores eren força precàries: Llargues jornades de treball, sous baixos, treball de dones i infants, inexistència d’ajuts per malaltia o invalidesa, o jubilacions; àpats insuficients, falta d’higiene, d’escolaritat… Problemes que les cròniques crisis econòmiques agreujaven.

Els anys 1870, els obrers més conscienciats s’havien organitzat: uns participaven en les naixents associacions de treballadors, i altres, als ateneus obrers.

La resta de la població la conformaven la classe mitjana de comerciants, empleats qualificats, propietaris i petits industrials, i una classe acomodada d’industrials més importants que vivia a la rambla.

En una barriada treballadora com la del Poblenou, el cooperativisme tingué forta implantació. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país, fins i tot amb granges pròpies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar-se comprant menjar a preu més econòmic, i també en el camp cultural i social.

Amb el sentiment de saber-se desatès l’ajuntament de Sant Martí, davant dels seus problemes, no té res d’estrany que es formés un moviment segregacionista, ben propi de l’època. Així fou com, el 1851, el Poble Nou reclamà la segregació, aconseguint-la el 1870, encara que la Diputació anul•là l’acord.

El 1897, Sant Martí de Provençals i altres poblacions del Pla foren agregades a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri més de la ciutat-comtal.

Per la seva banda, el Poblenou comptava amb vuit barriades que tenien personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, el Darrera el Cementiri, Pequín i el Somorrostro. Aquestes darreres barriades es tractaven en realitat d’indrets amb barraques ubicades al llarg del litoral poblenoví.

La del Darrera el Cementiri es trobava -com el seu nom indica- entre aquest i la via del tren.
Pequín era als límits amb Sant Adrià. Sembla ser que el van aixecar famílies orientals que havien emigrat de les Filipines el 1870.

El Somorrostro, que va néixer amb la immigració provocada per l’Exposició Universal de 1888, s’estenia entre la Barceloneta i el Gas Lebon. En aquest indret naixerà la ballarina Carmen Amaya.

segles XII a XVIII

“L’espai físic que avui ocupa el nostre barri va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes als desembocaments, com és el cas de la del Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.

Entre els segles XII i XIII aquesta zona humida va començar a aprofitar-se econòmicament amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona. Amb elles comencen a aparèixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d’en Llimona. La vida exclusivament agrària va durar fins al segle XVIII.

La zona ja era la que hi havia al darrera de la Ciutadella, construida després de la desfeta de 1714. D’aquest segle és la construcció de la Casa de la Quarentena, -on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epidèmiques-, la instal·lació del primer cementiri fora muralles i general i l’aparició de les fàbriques d’indianes -teixiits inspirats en l’Extrem Orient-. Fet, aquest darrer, que canviarà profundament la zona. És l’inici d’un important poblament humà.

Segles I a XII

[A les afores de la Barcino Romana , no quedava prop de la Via Augusta

Primers assentaments humans?  -20.000 arribada de grups que havien sortit de l’Àfrica, 6000 pasturatge? Potser encara estava inundat.

Poblenou al Quaternari i Holocè

Els terrenys del Poblenou, propers a la desembocadura del Besós apareixen al mapa geològic com a Q3D: graves, sorres i llims (plana al·luvial deltaica)

Ja en temps històrics, les planes litorals de l’Empordà, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al·luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la línia de costa es trobava ja bastant pròxima a l’actual :

Ara fa 11 500 anys, quan s’inicià l’Holocè, el període geològic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empordà, del Besòs, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al·luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulació de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les àrees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perifèria d’aquelles planes i també en alguns illots, es començaren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en són un bon testimoni.

-18000

Fa vora de 18 000 anys, tot just després del darrer màxim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones més altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.

A l’inici del Pliocè, la connexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània s’havia restablert i a mitjan Pliocè, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sinó que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perquè algunes àrees de les fosses tectòniques properes a la costa tornessin a ser envaïdes per una mar poc profunda.

Poblenou al Neogè 23 a 2.58

-7Ma Salí messinià

Ara fa uns 7 milions d’anys, un succés extraordinari afectà tota la conca mediterrània i les terres emergides que l’envolten: en el Messinià la Mediterrània es va assecar. La major part de l’àrea va quedar convertida en un salí gegantí situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atlàntic. És possible que el paisatge s’assemblés força a una espècie de combinació de triangle dels Àfar amb alguns salares de l’àrea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provocà que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosió que produïen a les zones de les capçaleres progressés en direcció al continent.

Poblenou al Paleogè

A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eocè, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un règim pràcticament endorreic que afavoria l’evaporació (figura 11). Això va determinar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral·lins.

66 [Àfrica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orogènia alpina]

A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situació general havia evolucionat amb rapidesa. El procés de convergència entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea havia conduït a l’inici de la col·lisió entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ibèrica, incloent Còrsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment és ocupada pel Golf de València i el Golf del Lleó, era emergida i sotmesa a una intensa erosió. L’antiga connexió entre l’Oceà de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersió de l’àrea oriental.

Més enrera ens fa qüestionar què vol dir “aquí”

És la latitud i longitud? O és la posició relativa a la placa ibèrica que s’ha anat desplaçant?

Poblenou al Mesozoic (quan es va desfent Pangea)

90Ma

150Ma inicis Cretàcic

la placa Ibèrica es va separant d’Europa

170Ma

220 [Pangea s’obre i la placa Ibèrica queda perduda enmig]

Triàssic

240Ma

Poblenou al Paleozoic

260

340 Carbonífer (es va formant Pangea)

Durant el Devonià i part del Carbonífer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefalòpodes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i també sediments propis de conca marina profunda, com les calcàries vermelles amb goniatits (les calcàries griotte) i els nivells d’acumulació de radiolaris. Alhora començà la colonització de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devonià s’esdevingué la segona gran extinció.  Durant el Carbonífer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercinià tornaren a convergir fins a col·lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orogènia herciniana. Aquesta zona és caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metamòrfics de gran abast i d’una intensa activitat magmàtica intrusiva.

La idea de pensar que hi ha hagut aquí al llarg del temps la recull el film Here  (exactament com aquest post de 2021) de Robert Zemeckis, 2024, inspirat en la novel·la gràfica de Richard McGuire (descarregada) que va ser mal acollit però a mi em va agradar força.  Filma què ha anat passant a un lloc des del Carbonífer.

Posted on

F.X. Messerschmidt Köpfe

Franz Xaver Messerschmidt (Wiesensteig a Suàbia 1736 – Bratislava 1783) , escultor que treballà a la cort de Viena, començà a treballar en escultures que mostressin “64 ganyotes canòniques” (Ekman només n’identificava  6!) i hi va treballar fins al final de la seva vida, influït per idees hermètiques.

Gravat de Matthias Rudolph Toma, 1839

Galeria

Es conserven al Belvedere a Viena. Reportatge.

Posted on

IEA. Identificador estats d’ànim

Psicologia Afectivitat, emocions i sentiments    |   L’experiència afectiva   |    Museu de les emocions

Autodiagnòstic  |   Consciència del cos   |  Estat d’ànim: visió, energia, valència, pau d’esperit  |  Estratègies de canvi

Autodiagnòstic

[Es podria pensar com quan anem a la drogueria per identificar un color i el comparem amb el mostrari del PANTONE, primer ens aproximem per grans grups, blau, vermell, verd, les sis emocions bàsiques, i després aniríem refinant. O també es pot veure en termes d’una guia d’identificació de plantes a partir de la forma de les fulles.
P.K. Dick va concebre el Penfield Mood Organ que es podia programar per que enviés unes ones que establissin el següent estat d’ànim. Imagino un monitor d’estats d’ànim, com una mena d’aparell que mesura la pressió de manera contínua, i identifica l’estat d’ànim. Fins i tot, detectant certs símptomes es podria avançar a un estat no desitjable i corregir-lo. Seria el “Identificador d’estats d’ànim”. Em diria “què em passa” i “què he de fer”, com una mena de terapeuta automàtic. O potser un cop detectat l’estat d’ànim jo puc triar entre fugir-ne o entrar-hi més a fons.

[ si l’estat emocional fos una habitació, com seria? un quarto fosc i humit? un espai ample ple de coses interessants amb una finestra oberta al món? Geografies emocionals] [ si en vull sortir, ho plantegem com moure’ns a una altra habitació? o com modificar la pròpia?

Consciència del cos

  • En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. La pressió i el pols.
  • Estem descansats,  i desperts (la vista concentrada, la columna amb to)? o tenim fatiga i son? > repòs
  • No ens fa mal res, no tenim gana, respirem bé? ens fa mal alguna articulació, mal de cap, el nas tapat, tenim una baixada de sucre, o bé una digestió feixuga → tristesa> patiment dolor físic > cuidar-nos i recuperar-nos

(Veure també la preparació suggerida a l’entrada seguint el canon Pali)

Estat d’ànim [Visió, energia, valència, pau d’esperit]

La consciència de l’estat emocional (5 obstacles canon Pali ànsia, irritació, peresa, estrès, confusió ):

Visió

  • Sé què vull fer (motivació) i tinc energia per a fer-ho?
  • o bé
    • em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, endreça i esport, alternança activitats.
    • Confusió. No sé triar (encara que tingui energia? Estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió [ les vull totes? no n’hi ha cap de bona? > identificar si em costa per l’esforç, o per que em tocaria fer alguna cosa que no m’agrada, imaginar què lamentaré no haver fet o intentat
    • un temor (angoixa per morir, per si perdo la feina, per si em poso malalt, per si em deixa la parella?) → por, ansietat > un treball d’acceptació i d’ocupar-me, en lloc de pre-ocupar-me.

Energia i focus

  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau (Teoria Flow)
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant [el temps no va ni massa lent, com quan volem que s’acabi una molèstia, ni massa ràpid → Joia
  • o bé:
    • em fa mandra i em costa, ho deixaria estar (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció > humilitat i acceptar les limitacions + veure què és possible de fer
    • algú o la vida em demana més del que puc arribar a fer
    • ho duc a terme sense atenció, per inèrcia, exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida > (si detecto que estic molt cansat, simplement deixar-me anar , amb certa moderació; si no, fer un esforç de distanciar-me i tornar-m’hi a posar amb ganes)

València

  • el què vull fer, em fa feliç i no fa mal a ningú?
    • les tasques de cada dia, vida saludable
    • bones relacions amb la parella, família, amics, veïns, companys de feina
    • plans i desigs assolibles:
    • ( anticipant una trobada amb l’enamorada, o un viatge, una compra, desig) , expectació per explorar una ciutat, conèixer algú, una celebració  → Amor>desig
  • o bé és un camí sense sortida, destructiu per a mi o per als altres?
    • un desig o ànsia, [insatisfacció pel futur]  (amor no correspost, més diners, millor posició a la feina, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert > les reflexions budistes, la vanitat dels desigs, contemplació per canviar a una perspectiva més ampla.
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? un futur que redimirà el present?  (o uns extraterrestres que vindran i em valoraran) →tristesa>depressió > cap futur redimirà el present, hem de viure plenament avui.
    • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que no sé deixar enrera [insatisfacció passat] → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació > acceptar i perdonar els errors propis, i els dels altres, tirar endavant malgrat les dificultats.
    • una fugida autodestructiva del patiment, quedant-me al llit, recorrent a substàncies o considerant el suïcidi. → tristesa> avorriment, depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • una irritació, pel que percebem com una injustícia cap a nosaltres o el nostre país, o el nostre equip de futbol? Odi, sentiment de venjança contra parella, companys o veïns → Ira > (1) context, la història del món, les injustícies que jo també he comès, saber perdonar (2)  canviar la ira per un pla constructiu, què es pot fer.

Pau d’esperit

  • Sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? Accepto el passat, potser no gaire brillant, i el futur que m’espera, que potser tampoc no és gaire brillant? Estic satisfet amb el que vaig fent i em vaig trobant cada dia? em sento valorat comprès i acceptat?
    • Accepto la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • em sento prou valorat i estimat
    • Estic satisfet i amb un sentiment de gratitud per la vida, en el món hi trobo entorns, objectes, gent, que m’agrada [el meu món]
  • o bé lamento eleccions del passat, coses que he fet o deixat de fer?
    • em pesa la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir. ( Mono no aware )→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia > la melancolia està bé, sempre que no impedeixi la capacitat d’alegria, la condició humana comporta la capacitat d’imaginar, i sempre podrem imaginar allò que no ha estat, acceptació i perdonar-se un mateix.
    • em sento sol sense ningú que m’escolti o em comprengui, poc valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud > [ aprendre a demanar ajuda] [aprendre a viure sol , sense públic i sense laics]

MOVIMENTS de CANVI

[ Com ho concebo? Com sortir d’una habitació fosca plena de trastos? O bé com transformar aquesta habitació, llençant coses, comprant-ne de noves més maques, obrint la finestra per airejar?] [ en el Penfield marcaria ‘321’ o ‘422’.]

La popular escala d’Abraham-Hicks i la seva filosofia de l’atracció ordena les emocions de més negatiu a més positiu i proposa d’anar millorant pas a pas, sense voler saltar del pitjor al millor: Joy/Appreciation/Empowerment/Freedom/Love, Passion, Enthusiasm/Eagerness/Happiness, Positive Expectation/Belief, Optimism, Hopefulness, Contentment, Boredom, Pessimism, Frustration/Irritation/Impatience, Overwhelment (feeling overwhelmed), Disappointment, Doubt, Worry, Blame, Discouragement, Anger, Revenge, Hatred/Rage, Jealousy, Insecurity/Guilt/Unworthiness, Fear/Grief/Desperation/Despair/Powerlessness

Posted on

Bedoll

Vida  |   Llista Espècies

Betula pendula

[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.

Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.

Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden

 

 

Posted on

Ernst Haeckel. Kunstformen der Natur

Vida  |   Arbre de la vida   |   Taxonomia    df

(Seguint la classificació de Shipunov 2007)

Regnum Monera

Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ]
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ]3
Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]]
Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ]
Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10
Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]
Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]

Regnum Protista

Superphylum Opistokontha [ 6.2Agaricus ]
Phylum 12. Choanozoa [ 6Sphaeroeca ]
Phylum 13. Eomycota* [ 6Mucor ]
Phylum 14. Microsporidia [ 6Microsporidium ]
[Bolets 15 i 16]
Phylum 15. Basidiomycetes [ 6Agaricus ]

(KFN 63)
Phylum 16. Ascomycetes [ 6Ascomyces ]
Phylum 17. Amoebozoa sed.m. [ 6Amoeba ]33
Phylum 18. Apusozoa sed.m. [ 6Apusomonas ]39
Phylum 19. Cercozoa [Subphylum Retaria [ 5.8Gromia ]/Classis 6(89). Plasmodiophorea [ 5Plasmodiophora ]48/7(90). Gromiea [ 5Gromia ]49/8(91). Foraminifera

(KFN 2, 12)
Subphylum Radiolaria

(KFN 1, 11, 21, 22, 31, 41, 51, 61)
Superphylum Excavata [ 6.2Euglena ]
Phylum 20. Metamonada [ 6Trichomonas ]
Phylum 21. Euglenozoa [ 6Euglena ]
Superphylum Alveolata [ 6.2Paramecium ]
Phylum 22. Dinozoa [ 6Peridinium ]

(KFN 14)
Phylum 23. Ciliophora [ 6Paramecium ]

(KFN 3, 13)
Superphylum Chromista [ 6.2Fucus ]
Phylum 24. Labyrinthomorpha [ 6Labyrinthula ]
Phylum 25. Bicoecea [ 6Bicosoeca ] ]72
Phylum 26. Opalozoa [ 6Opalina ]
Phylum 27. Oomycota [ 6Saprolegnia ]
Phylum 28. Chromophyta [ 6Fucus ]/Classis 1(131). Bacillariophyceae s.l. [ 5Diatoma ]76/2(132). Chrysophyceae s.l. [ 5Chrysococcus ]77/3(133). Hypogyrophyceae stat.m. [ 5Pedinella ]78/4(134). Raphidophyceae [ 5Rhaphidomonas ]/5(135). Phaeophyceae s.l. [ 5Fucus ]79

(KFN 4 Diatomees)

(KFN 15 algues marrons)
Superphylum Chloronta [ 6.2Volvox ] 64, 65
Phylum 29. Haptophyta [ 6Prymnesium ]
Phylum 30. Centrohelida [ 6Raphidiophrys ]
Phylum 31. Cryptista [ 6Crypromonas ]
Phylum 32. Glaucophyta [ 6Glaucocystis ]
Phylum 33. Rhodophyta [ 6Bangia ]

(KFN 65)
Phylum 34. Chlorophyta* [ 6Volvox ](algues verdes)

(KFN 24, 34,64)

Regnum Vegetabilia [ 7Magnolia ]

Phylum 35. Bryophyta* [ 6Bryum ]

(KFN 72)
Phylum 36. Pteridophyta* [ 6Pteris ]
Phylum 37. Spermatophyta [ 6Magnolia ]

    • Classis 1(170). Cycadopsida [ 5Cycas ]
    • 2(171). Ginkgoopsida [ 5Ginkgo ]
    • 3(172). Gnetopsida [ 5Gnetum ]
    • 4(173). Pinopsida [ 5Pinus ]97
    • 5(174). Angiospermae [ 5Magnolia

(KFN 61)

Regnum Animalia [ 7Felis ]
Subregnum Parazoa
Phylum 39. Spongia

(KFN 5,35)

Subregnum Eumetazoa
Infraregnum Anephrozoa* [ 6.5Felis ]
Phylum 40. Ctenophora

(KFN 27)
Phylum 41. Cnidaria

(KFN (6, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 26, 28, 29, 38, 36, 37, 39, 45, 46, 48, 49, 59, 69)
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Infraregnum Deuterostomia
Phylum 43. Xenoturbellida [ 6Xenoturbella ]
Phylum 44. Echinodermata [ 6Echinus ] ( Haeckel )/Classis 1(192). Crinoidea [ 5Metacrinus ] / 2(193). Ophiuroidea [ 5Ophiura ] / 3(194). Asteroidea [ 5Asterias ]101 / 4(195). Echinoidea [ 5Echinus ]

(KFN 40, Asteroidea, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70)
Phylum 45. Hemichordata [ 6Balanoglossus ]102
Phylum 46. Chordata [ 6Felis ]

    • Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
      • Cephalochordata [ 5Branchiostoma ]
    • Subphylum Vertebrata [ 5.8Felis ]
      • Classis 2(200). Cyclostomata stat.m. [ 5Myxine ]
      • 3(201). Chondrichtyes [ 5Squalus ]
      • 4(202). Actinopterygii [ 5Perca ]

(KFN 42)

      • 5(203). Dipnoi [ 5Peripatus ]103
      • 6(204). Amphibia [ 5Rana ] (KFN 68)
      • 7(205). Reptilia* [ 5Gecko ]
      • 8(206). Aves [ 5Gallus ]
      • 9(207). Mammalia [ 5Felis ] (KFN 69)
    • Subphylum Tunicata [ 5.8Ciona ]/ Classis 10(208). Ascidiacea [ 5Ciona ]104

Infraregnum Protostomia [ 6.5Araneus ]
Superphylum Chaetognatha [ 6.2Sagitta ]
Phylum 47. Chaetognatha sed.m. [ 6Sagitta ]
Superphylum Spiralia [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 48. Gastrotricha [ 6Macrodasys ]
Phylum 49. Gnathifera [ 6Rotifer ]

(KFN 32)

Phylum 50. Platyhelminthes [ 6Planaria ]
Phylum 51. Dicyemida sed.m. [ 6Dicyema ]
Phylum 52. Nemertini [ 6Nemertes ]
Phylum 53. Bryozoa [ 6Plumatella ]

(KFN 23, 33)
Phylum 54. Mollusca [ 6Trochus ]
Classis 1(223). Aplacophora [ 5Neomenia ]110/2(224). Polyplacophora [ 5Chiton ]/3(225). Monoplacophora stat.m. [ 5Neopilina ]/4(226). Bivalvia [ 5Mytilus ]/5(227). Gastropoda [ 5Trochus ]/6(228). Scaphopoda [ 5Dentalium ]
7(229). Cephalopoda [ 5Octopus ]

(KFN 43, Nudibranquis, gasteròpods, (altres mol·luscs 44, 53, 55, 54, 57))

Phylum 55. Brachiopoda [ 6Lingula ]
Phylum 56. Annelida [ 6Nereis ]
Phylum 57. Orthonecta sed.m. [ 6Rhopalura ]
Superphylum Ecdysozoa [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 58. Cycloneuralia*
Phylum 59. Tardigrada [ 6Macrobiotus ]s ]
Phylum 60. Arthropoda [ 6Araneus ]

(KFN 47)

    • Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
      • Classis 1(242). Onychophora [ 5Peripatus ]
    • Subphylum Cheliceromorpha [ 5.8Araneus ]
      • Classis 2(243). Chelicerata [ 5Araneus ]115

(KFN 66)

      • 3(244). Pantopoda [ 5Pycnogonum ]
    • Subphylum Myriapoda [ 5.8Lithobius ]
      • Classis 4(245). Chilopoda [ 5Scolopendra ]
      • 5(246). Progoneata stat.m. [ 5Julus ]116
    • Subphylum Pancrustacea [ 5.8Scarabaeus ] agrupa crustacis i insectes
      • Classis 6(247). Ichthyostraca [ 5Argulus ]117
      • 7(248). Ostracoda stat.m. [ 5Cypris ]
      • 8(249). Maxillopoda [ 5Balanus ]118

(KFN 56, 57)

      • 9(250). Malacostraca [ 5Cancer ]119
      • 10(251). Remipedia [ 5Speleonectes ]
      • 11(252). Cephalocarida [ 5Hutchinsoniella ]
      • 12(253). Branchiopoda [ 5Daphnia ]
      • 13(254). Hexapoda [ 5Scarabaeus ]120 ( KFN 58)
Posted on

Taxonomia, clades

Vida    |    Arbre de la vida   |  Llista espècies  |

Linneu va proposar el Systema naturae (1758), basant-se en les semblances i diferències morfològiques. A partir de la teoria de l’evolució de Darwin (1859), tenia més sentit ordenar la vida segons la diversificació al llarg de l’evolució, com les branques d’un arbre.  Així, per exemple, es va assenyalar que les aus procedien dels dinosaures. Haeckel (1834-1919), que va fer tants estudis sobre protistes, els proposà com a tercer reialme. (Kunstformen der Natur ). El 1957 Julian Huxley proposà els cladogrames (del grec klados=branca). (El concepte també s’aplica a l’evolució de les llengües). Abans de la teoria de l’evolució, en una concepció “estàtica” de les espècies, es pensava en termes d’una escala, amb l’home dalt de tot. El 1969 els fongs se separen de les plantes.

Arbre de la vida de Darwin (1859)

Arbre de la vida de Haeckel (1879)

SI podem definir un grup que inclogui tots els descendents d’un mateix antecessor comú, aquest és monofilètic . Si fem una agrupació on s’exclouen algun dels grups descents, aquesta és parafilètica. Per exemple els rèptils no inclouen les aus. (El grup verd no inclou el blau que té el mateix antecessor).

Inicialment els criteris per dibuixar el cladograma eren morfològics (el crani sinàpsid, sang freda o calenta, notocorda). Amb la possibilitat de les seqüències de DNA, es poden tenir en compte les semblances de codi, que poden arribar a ser sorprenents: el DNA que compartim amb altres espècies).

Del punt de vista dels gens, la diversitat més gran és en les formes de vida més bàsiques:

Open Tree of Life: web navegable per nodes

Catalogue of Life : projecte d’aplegar totes les espècies conegudes

Una visió general seguint la Encyclopedia of life (Smithsonian):

[Procariotes]

[Eucariotes]

Proposta de Shipunov (2007), 11 phylums de Monera, 23 de Protista (inclouen bolets i algues),

Regnum Monera
Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ]
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ]3
Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]]
Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ]
Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10
Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]
Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]

Regnum Protista

Superphylum Opistokontha [ 6.2Agaricus ]
Phylum 12. Choanozoa [ 6Sphaeroeca ]
Phylum 13. Eomycota* [ 6Mucor ]
Phylum 14. Microsporidia [ 6Microsporidium ]
[Bolets 15 i 16]
Phylum 15. Basidiomycetes [ 6Agaricus ]
Phylum 16. Ascomycetes [ 6Ascomyces ]
Phylum 17. Amoebozoa sed.m. [ 6Amoeba ]33
Phylum 18. Apusozoa sed.m. [ 6Apusomonas ]39
Phylum 19. Cercozoa [Subphylum Retaria amb Foraminifera, i Radiolaria Superphylum Excavata [ 6.2Euglena ]
Phylum 20. Metamonada [ 6Trichomonas ]
Phylum 21. Euglenozoa [ 6Euglena ]
Superphylum Alveolata [ 6.2Paramecium ]
Phylum 22. Dinozoa [ 6Peridinium ]
Phylum 23. Ciliophora [ 6Paramecium ] (3, 13, 14)
Superphylum Chromista [ 6.2Fucus ]
Phylum 24. Labyrinthomorpha [ 6Labyrinthula ]
Phylum 25. Bicoecea [ 6Bicosoeca ] ]72
Phylum 26. Opalozoa [ 6Opalina ]
Phylum 27. Oomycota [ 6Saprolegnia ]
Phylum 28. Chromophyta [ 6Fucus ]
Superphylum Chloronta [ 6.2Volvox ] algues
Phylum 29. Haptophyta [ 6Prymnesium ]
Phylum 30. Centrohelida [ 6Raphidiophrys ]
Phylum 31. Cryptista [ 6Crypromonas ]
Phylum 32. Glaucophyta [ 6Glaucocystis ]
Phylum 33. Rhodophyta [ 6Bangia ]
Phylum 34. Chlorophyta* [ 6Volvox ]

Regnum Vegetabilia [ 7Magnolia ]

Phylum 35. Bryophyta* [ 6Bryum ]
Phylum 36. Pteridophyta* [ 6Pteris ]
Phylum 37. Spermatophyta [ 6Magnolia ]

    • Classis 1(170). Cycadopsida [ 5Cycas ]
    • 2(171). Ginkgoopsida [ 5Ginkgo ]
    • 3(172). Gnetopsida [ 5Gnetum ]
    • 4(173). Pinopsida [ 5Pinus ]97
    • 5(174). Angiospermae [ 5Magnolia

Regnum Animalia [ 7Felis ]
Subregnum Parazoa
Phylum 39. Spongia, esponges
Subregnum Eumetazoa
Infraregnum Anephrozoa* [ 6.5Felis ]
Phylum 40. Ctenophora
Phylum 41. Cnidaria, meduses
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Infraregnum Deuterostomia
Phylum 43. Xenoturbellida [ 6Xenoturbella ]
Phylum 44. Echinodermata [ 6Echinus ] /Classis 1(192). Crinoidea [ 5Metacrinus ]/2(193). Ophiuroidea [ 5Ophiura ]/3(194). Asteroidea [ 5Asterias ]101/4(195). Echinoidea [ 5Echinus ]
Phylum 45. Hemichordata [ 6Balanoglossus ]102

Phylum 46. Chordata [ 6Felis ]

    • Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
      • Cephalochordata [ 5Branchiostoma ]
    • Subphylum Vertebrata [ 5.8Felis ]
      • Classis 2(200). Cyclostomata stat.m. [ 5Myxine ]
      • 3(201). Chondrichtyes [ 5Squalus ]
      • 4(202). Actinopterygii [ 5Perca ]
      • 5(203). Dipnoi [ 5Peripatus ]103
      • 6(204). Amphibia [ 5Rana ]
      • 7(205). Reptilia* [ 5Gecko ]
      • 8(206). Aves [ 5Gallus ]
      • 9(207). Mammalia [ 5Felis ]
    • Subphylum Tunicata [ 5.8Ciona ]/ Classis 10(208). Ascidiacea [ 5Ciona ]104

Infraregnum Protostomia [ 6.5Araneus ]
Superphylum Chaetognatha [ 6.2Sagitta ]
Phylum 47. Chaetognatha sed.m. [ 6Sagitta ]
Superphylum Spiralia [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 48. Gastrotricha [ 6Macrodasys ]
Phylum 49. Gnathifera [ 6Rotifer ]
Phylum 50. Platyhelminthes [ 6Planaria ]
Phylum 51. Dicyemida sed.m. [ 6Dicyema ]
Phylum 52. Nemertini [ 6Nemertes ]
Phylum 53. Bryozoa [ 6Plumatella ]
Phylum 54. Mollusca [ 6Trochus ]
Phylum 55. Brachiopoda [ 6Lingula ]
Phylum 56. Annelida [ 6Nereis ]
Phylum 57. Orthonecta sed.m. [ 6Rhopalura ]
Superphylum Ecdysozoa [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 58. Cycloneuralia*
Phylum 59. Tardigrada [ 6Macrobiotus ]s ]
Phylum 60. Arthropoda [ 6Araneus ]

    • Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
      • Classis 1(242). Onychophora [ 5Peripatus ]
    • Subphylum Cheliceromorpha [ 5.8Araneus ]
      • Classis 2(243). Chelicerata [ 5Araneus ]115 (Haeckel 66)
      • 3(244). Pantopoda [ 5Pycnogonum ]
    • Subphylum Myriapoda [ 5.8Lithobius ]
      • Classis 4(245). Chilopoda [ 5Scolopendra ]
      • 5(246). Progoneata stat.m. [ 5Julus ]116
    • Subphylum Pancrustacea [ 5.8Scarabaeus ] agrupa crustacis i insectes
      • Classis 6(247). Ichthyostraca [ 5Argulus ]117
      • 7(248). Ostracoda stat.m. [ 5Cypris ] haeckel 47, 56)
      • 8(249). Maxillopoda [ 5Balanus ]118
      • 9(250). Malacostraca [ 5Cancer ]119
      • 10(251). Remipedia [ 5Speleonectes ]
      • 11(252). Cephalocarida [ 5Hutchinsoniella ]
      • 12(253). Branchiopoda [ 5Daphnia ]
      • 13(254). Hexapoda [ 5Scarabaeus ]120 haeckel 58

Dificultats

la classificació segueix essent discutida: contested world taxonomy (link)

 

Posted on

Linneu. Systema Naturae

La Vida |   Arbre de la vida

Carl von Linné (1707-1778), proposa per primer cop el 1735 en el systema naturae, una classificació jeràrquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, Família, Gènere i espècie:

Regne animal

  • Mamífers
  • Aus
  • Amfibis (i rèptils)
  • Peixos
  • Insectes (i tot els artròpodes)
  • Vermes (resta d’invertebrats)

Plantes

1. Monandria, 2. Diandria, 3. Triandria, 4. Tetrandria, 5. Pentandria, 6. Hexandria, 7. Heptandria, 8. Octandria, 9. Enneandria, 10. Decandria, 11. Dodecandria, 12. Icosandria, 13. Polyandra, 14. Didynamia, 15. Tetradynamia, 16. Monadelphia, 17. Diadelphia, 18. Polyadelphia, 19. Syngenesia, 20. Gynandria, 21. Monoecia, 22. Dioecia, 23. Polygamia, 24. Cryptogamia

Minerals

  • Roques
  • Minerals
  • Fòssils

Linneu identifica uns 4326 animals i unes 6.000 plantes. En el cas dels animals, la classificació representaria “grups naturals”, mentre que en el cas de les plantes els agruparia per criteris d’identificació sobretot per la forma de fulles i flors.

PDF de l’obra

Recensió New Yorker

Posted on

Fòssils

L’evolució    |   arbre de la vida    |

Com reconstruïm l’evolució?  Cronologia de la terra   

Tenim una sèrie d’estrats amb unes característiques geològiques i amb uns fòssils determinats.

Una mostra de diferents tipus de fòssils:

ELS HOMÍNIDS AL QUATERNARI

Homo sàpiens trobat al Marroc, 250 ma

Lucy, 3.2 Ma

ELS MAMÍFERS AL CENOZOIC

Jaciment de fòssil de mamut a South Dakota

Darwinius massillae

ELS DINOSAURES AL MESOZOIC

AMFIBIS, PEIXOS I MOL·LUSCS AL PALEOZOIC

libèl·lula gegant

Fòssil i reconstrucció de Tiktaalik

Archaeropteris  (Devonià)

Eusthenopteron

Nautiloid Treptoceras

Trilobites de le meva col·lecció

ESTROMATOLITS AL PRECÀMBRIC

Stromatolites, evidències de cianobactèries

La Paleodb permet navegar per tots els jaciments i col·leccions, filtrar per època i amb els botons de l’equerra, reconstruir la posició dels continents, o explorar per taxa. A la dreta mostra el percentatge de cada tipus de fòssil.

[ la navegació per arbre és una mica confosa per classificacions que se superposen. Provo a posar les principals]

ANIMALIA

  • Cnidaria (10503)
  • Porifera (5084)
  • Bilateria (249893)
    • Dickinsoniomorpha (16) , Acoelomorpha (4) , Siphusauctum (3) , Ikaria (2)
    • Eubilateria (249867)
      • Protostomia (175241)
        • Mollusca
        • Annelida
        • Pancrustacea
          • Insecta
          • Crustacea
      • Deuterostomia (74625)
        • Chordata (64295)
          • Vertebrata (63885)
            • Sarcopterytya
            • Osteichtya
              • amphibia
              • Amniota
              • Reptilia
                • Dinosauria
                • Aves
              • mammalia

PLANTAE

  • Embryophyta (5295)
    • Polypodiophyta (1988)
    • Pteridophyta (1988)
    • Angiospermae (1097)
    • Coniferophyta (725)
    • Cycadophyta (489)
    • Ginkgophyta (256)
    • Bryophyta (189)
    • Pteridospermophyta (183)
    • Sphenophyta (167)
    • Trimerophytophyta (95)
  • Spermatophyta (3100)
  • Tracheophyta (1579)
  • Rhodoplantae (579) (algues)
  • Lycopodophyta (193)
Posted on

A7 33 Taller

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Taller i cosir | belles arts materials i arxiu | laboratori ciència i museu | Arxiu històric | Actualització 2023, sofà llit  |   projectes i oníric.

En comprar el pis, pensàvem que podria ser l’habitació per si teníem un fill. Va ser el despatx de la Nathalie, després de la  Laia i durant unes mesos s’hi va allotjar la Gabriela. Des de 2016 s’ha consolidat com a taller.
És el balcó d’estiu, i a vegades també hi faig la migdiada. Hi dormo quan vénen la Teresa i la Maria.


TALLER: eines i magatzem de ferreteria

Serres, sergents, alicates, tornavisos, formons, llimes

Mesura de longituds

Trepant, suport, accessori torn, cargolador

Pistola silicona, claus, rebladora, grapadora, palanca per a mobles

Talladors, gúbies, coles

Trepant de maquetes, cisells, tornavisos precisió

Eines antigues

Materials: filferros, cordills, cintes

Claus de vas amb carraca. Materials: cargols, femelles, tacs, diversos

Electricitat: cables, bombilles, tester, soldador, pelacables

Pintura

[ materials al garatge ]

Cavallet i serra a la terrassa

COSIR

Màquina Singer 1916, que havia fet servir la mare tota la vida. Funciona perfectament. Toyota Superjeans, 2014.

Teles, velcros, cremalleres, roba de llit obsoleta

BELLES ARTS

Pintures a l’oli (gairebé sense fer servir)), acrílics, tinta xina, aquarel·la, pastels, llapis, carbonets, quadens.

Papers i cartrons, material d’enquadernar, cartulines, màquina de fer forats, guillotina

Models

Proves per pintar els núvols a l’habitació

ARXIU

Carpeta 1: dibuixos de l’Arc Adolescència, dibuixos CR24, Carpeta 2: làmines d’Art. Retrat de carbó del pare. Cartell matemàtica. Carpeta gran: Dibuix univers negre, fotos ampliades, paper i cartulina

Retrats | dibuixos 1957-1981, 1982-1999, 2000- [enllaços a galeries] | Portades NewYorker | Cal·ligrafia avi Jaume | Projectes i Nadales | Fotos anuals

Subirachs, Mallol dedicat als pares, gravat linòleum, dibuix Solius, plat d’Aram dels avis.

MUSEU de la CIÊNCIA

Fotografia: fons, trípode, negatius, focus, fotòmetres, càmeres

Telescopi, microscopis, binocles

Regles de càlcul, àbac, calculadora

Carpeta herbari, col·lecció de minerals del pare, sorra i roques volcàniques d’Islàndia, roques, closques de cargols, ocell dissecat.

Peu de rei, instruments de dibuix antics, balança de joier, regles antics, nivell, brúixola geològica, cronòmetre

Model mol·lècules, models d’astronomia, càmera obscura

Cronologia de la terra i de la història

COL·LECCIÓ

Tocadiscos Bettor de Solius, anys ’70.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

Models del Lost Wonder i Astromedia

museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes

museuet de les religions

Jardí zen

Cotxes i figures miniatura

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Actualització 2023

A finals de 2023 adapto A733 per acollir les dues famílies. Munto lliteres al que era l’habitació de les nenes i un sofà llit al taller. Quan hi som tots hi ha dos llits de matrimoni, un alberg juvenil amb 2 lliteres i el sofà del menjador per a mi.

ELS PROJECTES, disseny, imaginació

Tota la vida m’ha agradat pensar com fer algun objecte que volia diferent dels que es podien comprar. Suposo que deuria començar de petit amb el Lego i el Meccano. Sense saber treballar la fusta, ni cosir, he provat a fer des d’una cabana a Solius, un macuto, l’habitació de les nenes a Castellar, un llibre làmpada, el tangram de la terrassa d’Aymà, el remolc pel viatge amfibi, la motenda, la furgo i la llibreria. Si hi ha una manera complicada de fer les coses, per què fer-les senzilles? Una llista d’invents i nyaps , alguns no van arribar a concretar-se, d’altres van fallar, com un remolc de rodes pel caiac.

Una de les maneres de veure la condició humana ha estat assenyalar la capacitat de fer servir eines. Les destrals de pedra al Paleolític i Neolític, el foc, ceràmica, teixir, el bronze, el ferro, la roda, el regadiu, la navegació a vela, la impremta. L’energia de vapor, carbó i combustibles fòssils i els motors, l’energia elèctrica, els plàstics, el telègraf i el telèfon, els semiconductors i els ordinadors. [ història de la tecnologia ].

[ Prop de Las Vegas hi ha un parc d’atraccions on els visitants poden fer anar excavadores . Dig This Atlas Obscura]

LES MÀQUINES MERAVELLOSES

A més de les màquines reals, hi ha les màquines imaginades. De petit em fascinava la història del Dr. Acorta, que podia empetitir els nois i explorar el món animal, en particular, amb un petit submarí.

I els invents del TBO del professor Franz de Copenhague:

"/

 

Màquines imaginades que voldríem provar:

La màquina del temps de H.G. Wells per explorar altres èpoques i llocs,

o el Delorean de Back to the future. Passejar per Atenes al segle V, escoltar Bach a Sant Tomàs el 1725, entrar al Savoy Ballroom a Harlem el 1935, treure el nas el 2150 a veure com és el món.

Un dels dispositius més fascinants mai imaginats és el Penfield Mood Organ de P.K. Dick, on podem programar les nostres emocions. L’experience machine de Nozick és un dispositiu que connectaria una simulació de realitat virtual al cervell, com al film Matrix. Triaríem viure experiències agradables simulades més que no pas la vida real? (discussió).

ONÍRIC

Quan arriba la calor faig el cafè i cigarret al balcó del taller, és el saló d’estiu. Quan bec el cafè la mirada recorre el relleu dels edificis que tinc al voltant, a vegades em sembla estar enmig de muntanyes.

Posted on

L’exploració del món

[ Esborrany]  |    Cartografia

[ com passem del territori que coneixem, el barri, el bosc d’una tribu, a el món sencer amb mapes? És una barreja de necessitat de tenir més recursos i alhora de curiositat] Ref wikipedia: cartografia, exploracions

  • Navegació al Mediterrani. La ruta de la seda
  • 1492 Colom Amèrica. 1521 Magallanes. 1606 Jansz Indonèsia a Austràlia. 1609 Hudson [nord Canadà]. 1645 Expedicions rius Sibèria.
  • 1725 Vitus Bering. 1745 La gran exploració del Nord [costa nord Rússia]. 1768 James Cook cirumvalació, Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea.
  • 1804 Lewis i Clark USA. 1831 Expedició del Beagle amb Darwin a les Galápagos
  • 1903 Amudsen el pasatge del NordOest. 1909 Pol nord Robert Peary. 1911 Pol Sud Amudsen

Antiguetat i medieval

Navegació al mediterrani

Fenicis (1550 BCE–300 BCE): el mediterrani
Grecs:  Pytheas(380 – c. 310 BC) va navegar circumnavegar les Illes britàniques, arribant al que anomenaven Thule, el punt més lluny al nord, que potser era Islàndia o les illes Shetland. Alexandre el Gran (356-323 BCE) va estendre el seu imperi fins a la Índia.
Romans: Mediterrà, Àfrica fins a Uganda i Tanzània, comerç amb la Índia i Xina. La ruta de la seda va estar activa des del 200BCE fins al segle18 [que deuria quedar substituïda pel transport marítim, el 1869 es va inaugurar el canal de Suez).

Xina: l’Àsia central

Altres: Víkings, la costa d’Europa / Polinèsia, am els seus mapes de bastons

Mapes grec  |   Carta Portolana   |   Atles Cresques   |   mapa de Fra Mauro

Europa 15th a 17th: rutes marítimes a Amèrica i Austràlia

Portugal: Costa d’Àfrica i la Índia
España: Sudamèrica, Colom 1492-1502

Magallanes 1519-1522, Juan Sebastián Elcano creuen el Pacífic i fan la volta al món

Holandesos: Austràlia Willem Jansz  1606

Hudson 1609 explora Nordamèrica i Canadà buscant un pas cap a la Índia al NW

[l’exploració anava lligada al colonialisme i l’explotació]

Descobriment Amèrica   |   Triangulació   |    Mercator    |   Theatrum Orbis Terrarum

Edat moderna

El sextant  1731  (1 minut de latitud són 1.852 metres, una milla nàutica) , i el cronòmetre marí  Harrison 1741 Le Roy 1766 [ 1 minut de longitud seria una milla nàutica a l’equador, disminuint a mesura que augmenta la latitud ], Geodèsia

Rússia: Expedicions als rius de Sibèria 1645, Vitus Bering Sibèria i Kamchakta 1725-1741, La gran exploració del nord per cartografiar la costa nord, 1745-1750.
James Cook: Austràlia, Hawaii, Antàrtica 1768-1779
Lewis i Clark, USA 1804-1806

Beagle i Charles Darwin 1831, Illes Galàpagos

Els pols

1903 El passatge del NordOest, Amundsen

1909 Robert Peary Pol Nord

1911 Roald Amundsen Pol sud, El vaixell Fram

El fons del mar profund, John Ross 1818 i després Piccard amb submarins 1960

L’exploració de l’espai

1957: Rússia posa en òrbita l’Sputnik

1969: l’Apollo 11 arriba a la lluna i Neil Armstrong la trepitja. Hi haurà 5 expedicions més fins el 1972. El 2019 Xina envia un dispositiu a la cara oculta.

Exploració de Mart  1976 Viking aterra a Mart. 1997 Mars Pathfinder. 2021 Perseverance i

1977 el Voyager amb els discos contenint una mostra de la música de la terra [ una exposició sonora ] i imatges. El 1979 passà per Júpiter, el 1980 per Saturn. El 2012, a 121 AU (distància mitjana al sol 1 AU=150M km) passa a l’espai interestel·lar.

1990 es posa en òrbita el telescopi Hubble.

2000 Arriba la primera tripulació a l’estació internacional de l’espai, ISS. , operada per Occident i Rússia, succesïnt estacions Mir i Skylab. Té una òrbita de 400km i dóna la volta a la terra en 93 minuts. (posició actual).

El resultat d’explorar ha estat també identificar i anemnar, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .

[ els meus llocs,  els meus mapes: Atles time, globus terraqui  ]

Posted on

An Zimmern. Hölderlin. 1812

Die Linien des Lebens sind Verschieden
Wie Wege sind, und wie der Berge Gränzen.
Was Hir wir sind, kan dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigem Lohn und Frieden.

1812

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins, i els confins de les serres.
El que som, Déu allí pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(versió de Riba)

Diverses són les ratlles de la vida,
Com els camins i les carenes de muntanyes,
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho,
Amb harmonies, paga i pau eternes

(Carbonell)

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins són, i com les carenes de les serres.
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(jo)

 

Posted on

-2.58 Ma Quaternari

La Terra: Evolució de la terra  |   -4600 Precàmbric  |   -541 Paleozoic   |  -256 Mesozoic   |   -66 Cenozoic   | -2.58 Quaternari

Els continents “només” s’han mogut uns 100km. Els principals esdeveniments geològics van ser successives èpoques de gel  que s’explicarien pels cicles de Milankovitch.

  • Günz 1.2 a 0.7 Ma
    • interglacial
  • Mindel ?
    • interglacial
  • Riss: 300m a 130m
    • interglacial
  • Würm: 115m a 11700
    • Holocè

“Els canvis geogràfics més importants d’aquesta època inclouen l’emergència del Bòsfor i l’Skagerrak durant els períodes glacials, que han convertit respectivament el mar Negre i el mar Bàltic en masses d’aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el congelament periòdic de l’estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l’últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari, apareixia un nou esquema de llacs i badies.””Moltes espècies, incloent-hi els dents de sabre, mamuts, mastodonts i gliptodonts, s’extingiren. D’altres, com els cavalls, els camells i els guepards, s’extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.”

[Fins ara als jaciments hi trobàvem restes d’esquelets que permetien reconstruir els animals del passat. Ara comencem a trobar restes d’eines i pintures]

FAUNA:

Aus: Teratornis merriami, moas (estruç degant de 2.5 m que va sobreviure a Nova Zelanda)

Teris

  • T Euteris

    • T E Afroteris

      • T E A Proboscidis: Mammuthus primigenius
    • T E Xenartros,  Paramylodon , un peresós que arribava a fer 3m.
    • T  E Boreo:
      • T E B Euarcontoglires:
        • T E B E Glires

          • T E B E G lagomorfs
          • T E B E G Rosegadors
            • Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Neotoma
        • T E B E Euarcontos
      • T E Laurasiaterius

        • T E L Perissodactyla, Coelodonta antiquitatis (rinoceront), Equus caballus, Equus occidentalis
        • T E L Feres 290
          • T E L F Carnívors, Canis Lupus, Smilodon (dents de sabre), Panthera Leo, Canis dirus, Arctodus (ós)
        • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
          • T E L C Tylopoda Camelops
          • T E L C Ruminantia, 200 espècies, Bison Priscus, Bison antiquus

Jaciments: Magadan Sibèria (Rússia), Rancho la Brea (USA), Papatowai (Nova Zelanda) només fa 700 anys a l’actual edat mitjana conservat separat del món

Olduvai gorge (Tanzània)

    • Paranthropus bosei: similar a l’austrolopitecus, 2.3 a 1Ma
    • Homo Habilis, amb evidències d’ús d’eines de pedra, 2.3 a 1Ma

Gran Dolina (España)

    • Homo antecessor, 780m eines

Zhoukoudian (Xina)

    • Sinanthropus pekinensis 400m
    • Homo erectus suggereix l’origen de l’home a Àsia, tal com pensava Haeckel)

Blombos (Sudàfrica)

    • Homo sapiens 75m, una barra d’ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d’os

Forbes (Gibraltar)

    • Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l’homo sàpiens fins que es van extingir

Willandra lakes (Austràlia)

    • Homo sàpiens , 40m indici de l’arribada a Austràlia, rituals d’enterrament

Cosquer (França)

    • Homo sàpiens, pintures rupestres, 18.5m

Flores (Indonésia)

    • Homo floreiensis, similar a l’homo sàpiens però de només un metre d’alçada, 18m

Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m

    • Homo sàpiens amb restes de refugis de pells i armes 14.5m, humans a Amèrica

Evolució humana

Quaternari a wikipedia    |    segueix a Prehistòria

Posted on

-541 Ma Explosió cambriana

El registre fòssil mostra una diversificació de la vida en què apareixen la majoria de tipus d’animals. “Aquest període mostra una marcada transició en el registre fòssil amb l’aparició dels membres més antics de molts embrancaments de metazous, incloent-hi el primer vertebrat (Myllokunmingia).”

El procés durà segurament 20Ma, i pot estar relacionat amb la fragmentació de Rodínia i l’augment d’oxígen a l’atmosfera.

wikipedia

 

Posted on

-120 Ma Orogènesi Alpina

S’inicia al cretàcic però els moviments principals són al Paleocè. S’allarga fins fa 55 Ma. És el resultat del tancament del mar de Tethys pel xoc d’Àfrica i la Índia amb Euràsia.

L’orogènesi alpina alçà les serralades del sistema de Tetis. Aquestes muntanyes inclouen (d’oest a est) l’Atles, els Pirineus, els Alps, els Alps Dinàrics, les Pindos, la serralada dels Balcans, les Muntanyes del Taure, el Caucas, els Monts Elburz, Zagros, l’Hindu Kush, el Pamir, el Karakoram i l’Himàlaia.

Posted on

-380 Orogènia Varisca/ Herniciana

L’orogènesi Varisca o Herniciana és el resultat de la col·lisió entre Laurussia i Gondwana en el procés de constituir Pangea. S’estén del -390 a 300Ma

Alleghenian a Nordamèrica (segona passada apalatxes, massís de l’Atlas a Àfrica). muntanyes de la península ibèrica i els Pirineus, Sud d’Irlanda i Gal·les, massís entral a França, massís del Rin, els Alps (que després seran modificats per l’orogènia alpina) iugoslàvia, Càucas i Àsia central.

Posted on

-490 Ma Orogènia Caledoniana

The Caledonian orogeny was a mountain-building era recorded in the northern parts of Ireland and Britain, the Scandinavian Mountains, Svalbard, eastern Greenland and parts of north-central Europe. The Caledonian orogeny encompasses events that occurred from the Ordovician to Early Devonian, roughly 490–390 million years ago (Ma). It was caused by the closure of the Iapetus Ocean when the continents and terranes of Laurentia, Baltica and Avalonia collided.

La trobada entre Laurussia i Sibèria forma els Urals cap 416 Ma

Posted on

Zimmer, Hölderlin, Theo Van Gogh

Admirem el geni artístic dels poemes de Friedrich Hölderlin i els quadres de Vincent Van Gogh. Però igualment digne d’admiració és el geni moral del fuster Ernst Zimmer, que havia llegit l’Hiperió i que va acollir Hölderlin a casa seva durant 36 anys; la seva filla Lotte seguiria tenint cura d’ell. I el geni moral de Theo Van Gogh, que va donar suport al seu germà més gran i que moriria als 33 anys poc després de la mort de Vincent als 37.

Posted on

La membrana i el flux com a principi d’individuació

Alguna vegada quan em poso al dia amb alguna amistat solc dir que visc en una bombolla, que no miro les notícies de la televisió, no escolto tertúlies a la ràdio, no segueixo fils de twitter i que em mantinc informat amb la BBC, els titulars del National i el NewYorker. M’adono que és un decisió conscient i que això em determina, la dieta de l’esperit és tant important com la dieta del cos.

Un dels temes més fonamentals de la filosofia és el de l’u i el múltiple, que podem referir a Parménides, que tot és u, als diàlegs de Plató del Parménides i el Sofista, a les categories de forma d’Aristòtil, substància i accident i altres. Si examinem tot el que existeix, com identifiquem entitats separades? Al meu assaig d’ontologia per capes suggeria que serien invariants.

Una de les discussions més fructíferes que se m’acudexen és pensar en les  membranes de les cèl·lules, que d’una manera extraordinàriament complexa, determina quines substàncies poden entrar i sortir, i quines no. [ Dues capes de lípid (45%) que envolten unes proteïnes flotants (55%). Formen una barrera (¸10-8m) selectiva que deixa passar l’aigua i algunes substàncies (reconeixement per enzims) arribant a tenir un paper actiu en el transport [aliments i deixalles). La paret cel.lular, no sempre present, està formada per polisacàrids amb un gruix d’uns 20 nm i evita que la c. exploti. Deixa passar molècules petites. A la membrana hi ha també els enzims que cnverteixen els aliments en ATP (->), tasca que a les c.eucariotes acompliran les mitocondries.

L’existència i la identitat de la cèl·lula es basen en aquesta capacitat de definir els fluxs. El que entra és el em transformarà en el què vull ser. El que deixo sortir és el que transforma l’entorn que tinc al voltant. Em recorda una mica les regles que hi ha als firewalls que arribaven a ser molt complexes i que també definien la “identitat” de la Caixa, entraven i sortien consultes, operacions de clients, manteniment per part d’administradors …

Part dels terribles efectes de les fake news és que no disposem de membranes efectives per regular quina informació ens arriba. Els algoritmes pensats per a augmentar els clics acaben funcionant com una mena de malaltia que degrada el nostre entorn fent que només ens arribin mems que reforcen la nostra tendència natural a identificar un culpable i odiar-lo.

Fer un entorn habitable, netejar un espai enmig d’un abocador

Posted on

-66 Extinció K – Pg

Cretaceous–Paleogene extinction event (End Cretaceous, K–Pg extinction, or formerly K–T extinction): 66 Ma at the Cretaceous (Maastrichtian) – Paleogene (Danian) transition interval. The event formerly called the Cretaceous-Tertiary or K–T extinction or K–T boundary is now officially named the Cretaceous–Paleogene (or K–Pg) extinction event. About 17% of all families, 50% of all genera and 75% of all species became extinct. In the seas all the ammonites, plesiosaurs and mosasaurs disappeared and the percentage of sessile animals (those unable to move about) was reduced to about 33%. All non-avian dinosaurs became extinct during that time. The boundary event was severe with a significant amount of variability in the rate of extinction between and among different clades. Mammals and birds, the latter descended from theropod dinosaurs, emerged as dominant large land animals.

Un estrat d’iridi seria l’indici que l’extinció va ser causada per l’impacte d’un meteorit.

https://www.bbc.com/future/article/20210713-the-dinosaurs-may-have-been-in-trouble-before-the-asteroid Podrien estar ja en declivi
Posted on

-201 Extinció Triàssic – Juràssic

asd   |   Cronologia Evolució

Triassic–Jurassic extinction event (End Triassic): 201.3 Ma at the Triassic–Jurassic transition. About 23% of all families, 48% of all genera (20% of marine families and 55% of marine genera) and 70% to 75% of all species became extinct. Most non-dinosaurian archosaurs, most therapsids, and most of the large amphibians were eliminated, leaving dinosaurs with little terrestrial competition. Non-dinosaurian archosaurs continued to dominate aquatic environments, while non-archosaurian diapsids continued to dominate marine environments. The Temnospondyl lineage of large amphibians also survived until the Cretaceous in Australia.

 

Posted on

-252 Extinció Permià – Triàssic

terra   |    Cronologia evolució

Permian–Triassic extinction event (End Permian): 252 Ma at the Permian–Triassic transition Earth’s largest extinction killed 57% of all families, 83% of all genera and 90% to 96% of all species (53% of marine families, 84% of marine genera, about 96% of all marine species and an estimated 70% of land species including insects). The highly successful marine arthropod, the trilobite, became extinct. The evidence regarding plants is less clear, but new taxa became dominant after the extinction. The “Great Dying” had enormous evolutionary significance: on land, it ended the primacy of mammal-like reptiles. The recovery of vertebrates took 30 million years, but the vacant niches created the opportunity for archosaurs to become ascendant. In the seas, the percentage of animals that were sessile dropped from 67% to 50%. The whole late Permian was a difficult time for at least marine life, even before the “Great Dying”.

Posted on

Teoria de l’evolució de Darwin (1859)

Història de la terra, evolució  |   Arbre de la vida   |  Els avantpassats

Antecedents

[Linneu classifica les espècies i se n’observa la diversitat] 1735 Systema naturae. En la seva desena edició identificava 4.200 espècies d’animals i 7.200 plantes.

Erasmus Darwin, avi de Charles, a la Zoonomia de 1794, proposa que totes les espècies superiors provenen d’avantpassats primitius.
Aviat la paleontologia, l’estudi dels fòssils, en particular per Leonardo da Vinci, i amb Cuvier (1796) que practica l’anatomia comparada, provarà que les espècies van canviant. S’havien descobert fòssils que no pertanyien a cap espècie coneguda.

Lamarck va estudiar els i vertebrats i, per donar raó de la variació de les espècies, proposaria que hi ha un procés de diversificació i que els trets adquirits pels individus es transmeten a la següent generació. (1809)

Darwin havia deixat els estudis de medecina a Edinburgh i a Cambridge estudià història natural. Àvid col·leccionista d’escarabats. Durant el viatge del Beagle (1831-1836) observà moltes espècies i comparant-les va arribar a la conclusió que la variació s’explicava pel mecanisme de selecció natural. Els individus presenten variacions. En un entorn amb recursos limitats (Malthus, 1798 An Essay on the Principle of Population) hi ha competència i els que s’adapten millor sobreviuen, propagant les seves característiques a la descendència.  Es fa seva l’expressió de  Spencer “survival of the fittest”. Va estudiar les variacions en espècies de percebes per confirmar la seva hipòtesi. Durant el viatge també confirmà la hipòtesi de Lyell segons la qual el relleu s’explica per canvis lents al llarg del temps, sedimentació, erosió, metamorfisme.

La teoria s’exposa a On the Origin of the species publicat el 1859. Alfred Russel Wallace havia formulat una hipòtesi similar. Considera la distribució dels nyandús, les tortugues de les Galápagos, els mockinbirds, la diversitat de vegetals i coloms resultat de la selecció artificial. Planteja la dificultat de l’absència d’espècies intermitges, o com es pot haver passat d’un organisme sense visió a un ull desenvolupat. Assenyala que en àreas geogràfiques separades però amb el mateix clima, hi trobem espècies diferents, resultatdoncs, de variacions diferents. La comparació morfològica li permet dir What can be more curious than that the hand of a man, formed for grasping, that of a mole for digging, the leg of the horse, the paddle of the porpoise, and the wing of the bat, should all be constructed on the same pattern, and should include the same bones, in the same relative positions?” This made no sense under doctrines of independent creation of species, as even Richard Owen had admitted, but the “explanation is manifest on the theory of the natural selection of successive slight modifications” showing common descent.

El 1871 aplica la hipòtesi a l’origen de l’home, a The Descent of Man, and Selection in Relation to sex

1872 The expression of Emotions in Man and Animals

Ernst Haeckel a Alemanya i Asa Gray als EUA van abraçar la teoria amb entusiasme.

La teoria de l’evolució permet classificar les espècies segons el seu origen. Darwin va esbossar un arbre de la vida.

https://images.saymedia-content.com/.image/t_share/MTc2MjYzMDAwMDMyOTQ1MzI1/charles-darwin-and-evolution-genetic-science-uproots-the-tree-of-life.jpg

El 1865, Gregor Mendel estableix que els trets heretats de manera predictible [ no tot s’hereta, només el que està codificat als gens].

Neodarwinisme

El descobriment de l’estructura del DNA per Watson i Crick, i el mecanisme de transcripció de proteïnes permetran explicar el detall de com es poden alterar i transmetre trets.

Evolution

Si l’evolució tornés a començar, sortirien més o menys les mateixes espècies?  Gould diu que no, que és contingent (Gould, S.J. Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History).  Conway Morris diu que sí (Life’s Solution: Inevitable Humans in a Lonely Universe )  Blount fa experiments amb el bacteri Escheria Coli, al llarg de 26 anys i 60.000 generacions, la majoria de les branques són iguals però algunes troben nous metabolismes. ( Blount, Z., et al. Historical contingency and the evolution of a key innovation in an experimental population of Escherichia coli. )

Posted on

La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques

La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials  |   la dificultat d’escapar al biaix en els algoritmes i la correcció política  |  el formidable repte de les empreses tecnològiques

La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials

La fabricació i propagació d’informació falsa a les xarxes socials ha crescut fins al punt que sembla impossible d’aturar. Pensàvem que amb la il·lustració hauríem triomfat sobre l’obscurantisme de l’edat mitjana i amb les noves tecnologies, la informació objectiva seria compartida per tothom. Evidentment no és així. Algunes referències:

Francis Fukuyama sobre el middleware com a regulació de la informació falsa, FB afavorint a la dreta ,  fotografies i vídeos generats i distribuïts per ordinador que no es poden distingir del real, faran impossible distingir el real, Perquè FB no vol acabar amb les notícies falses,  indicis per detectar fotos fake , els fact-checkers trenquen amb facebook ,  la difícil tasca dels qui moderen coninguts a FB , Bellingcat, entitat open source per verificar informació, factcheck.org

Mig per convicció a twitter, mig per pressió popular a FB, s’han intentat introduir controls per verificar la veracitat de la informació. Twitter ha arribar a etiquetar com a informació dubtosa un tweet de Trump, mentre que FB no ho ha fet.

A wikipedia, diferents tendències mirem d’imposar la seva versió, com per exemple en el cas del canvi climàtic.

La dificultat d’escapar al biaix en els algoritmes i en la tradició, la correcció política

A l’hora d’elaborar algoritmes basats en el llenguatge comú, un article assenyalava els diferents biaxs, racistes, sexistes, que impregnen el llenguatge comú. Aquest article va motivar la sortida de Google d’un dels principals investigadors.

A l’hora de determinar la paga de diferents oficis a Suïssa,  els algoritmes es basaven en les retribucions actuals per feina, sexe, edat. Com que la situació existent discriminava per sexe, el nou algoritme ho seguia fent.

Gone with the wind va ser retirat de HBO després que fos acusat de racisme. ( ref1, ref2). La societat, la història, té biaixs racistes i sexistes. [ A Catalunya, on no hi havia negres, ara es qüestionen les cavalcades de reis on fins ara un home blanc es pintava de negre per fer de rei negre. A Vidreres les dones protesten perquè no poden fer el paper de rei negre. Es comença a parlar de tions i tiones. Es canvia la caputxeta vermella pr que els caçadors no matin el llop. Es pretenen eliminar els monuments franquistes com si això canviés.

El formidable repte de les empreses tecnològiques

Aquesta il·lustració vol subratllar que la realitat és construïda a partir d’indicis. En ocasions, la ciència ens dóna una base prou sòlida per poder dibuixar un quadre inqüestionable, en altres, els indicis a compartir permeten versions diferents.

(1) Determinar la veritat

Deixant de banda el cinisme de FB, demanar a twitter i FB que determinin la veritat de cada contingut que es publica, és imposar-los una tasca formidable. Les línies entre la llibertat d’expressió i la difamació difícils. Han de tenir un equip que estudii cada una de les fotos publicades per determinar si és falsa? Han de tenir experts en medecina per determinar si una afirmació sobre les vacunes és certa o no? Tanmateix, sí que hi pot haver un mínim de consens sobre les evidències (les veritats mínimes a compartir) i eliminar els extrems.

Article de l’Atlantic In 2020, the need to contain misinformation about COVID-19 pushed Facebook and Twitter into a role they never wanted—arbiters of the truth.

(2) Conviure amb el biaix

Els proveïdors de continguts com HBO i Netflix, els productors de cinema, els editors de llibres ¿han de ser responsables de la correcció política de tots els continguts? Els continguts incorrectes, ¿ s’han d’eliminar ? s’han d’etiquetar? És també una tasca impossible, però sí que es poden implantar uns mínims, un text que aporti un context previ, i que s’hagi de marcar com a “llegit” igual que fem amb les condicions de venda o d’ús d’un web.

Problemes actuals filosofia  |   Les veritats mínimes a compartir