Dansa urbana
Dansa | [ esborrany]
[especulatiu]
[recordo els moviments alegres i sempre diferents que mostraven els noiets que vaig veure en el viatge a Etiòpia]
[ de fet, el tap dance era a vegades una dansa de carrer, on un noi mostrava l’habilitat fent uns passos a veure si obtenia unes monedes]
[ es podria dir que en el swing hi trobem el ball de saló de parella modificat per la creativitat de passos que vindrien de street dance com el charleston]
[amb els canvis de la música cap el RnB, soul, motown i funk, desapareixeria el ball de parella de lindy i rock, desapareix també el claqué, i entren una sèrie de moviments:
[es pot dir, com en el swing, que música i dansa evolucionen alhora?]
[la dansa urbana és al dansa del carrer, el que es fa en una cantonada del Bronx o davant el MACBA]
[moviments als ’60]
James Brown: Camel Walk, Funky Chicken, Bogaloo, Mashed Potato, The robot
Wilson Pickett a the Land of 1000 dances esmenta: the Pony, Mash Potato, the alligator, the Watusi.
Els Contours a Do you Love me (now that i Can Dance), tenen el twist i el mashed potato.
[és una combinació de moviments ràpids de les extremitats, aturats en sec per definir una pose, lliscar , i acrobàcies a terra girant sobre l’esquena o les mans]
Hip-hop dance refers to street dance styles primarily performed to hip-hop music or that have evolved as part of hip-hop culture. It includes a wide range of styles which was created in the 1970s and made popular by dance crews in the United States. The television show Soul Train and the 1980s films Breakin’, Beat Street, and Wild Style showcased these crews and dance styles in their early stages; therefore, giving hip-hop mainstream exposure. The dance industry responded with a commercial, studio-based version of hip-hop—sometimes called “new style”—and a hip-hop influenced style of jazz dance called “jazz-funk”. Classically trained dancers developed these studio styles in order to create choreography from the hip-hop dances that were performed on the street. Because of this development, hip-hop dance is practiced in both dance studios and outdoor spaces.
Hip hop dance is a fusion dance genre that incorporates elements of popping, locking, jazz, ballet, and tap dancing. It is a fusion dance genre. It primarily consists of choreography that is not improvised. Hip hop dancing is separate from popping, locking, and other dance styles that are characterized by specific movements.
Breaking, Breaking was created in the South Bronx, New York City during the early 1970s. It is the first hip-hop dance style. At the time of its creation, it was the only hip-hop dance style because Afrika Bambaataa classified it as one of the five pillars of hip-hop culture along with MCing (rapping), DJing (turntablism), graffiti writing (bombing), and knowledge. // Breaking includes four foundational dances: toprock, footwork-oriented steps performed while standing up; downrock, footwork performed with both hands and feet on the floor; freezes, stylish poses done on your hands; and power moves, complex and impressive acrobatic moves.
https://youtu.be/hi-dMUCj2N0
https://youtu.be/AHoxZB1acD0
https://www.youtube.com/watch?v=LaRywNL333c
Popping i Locking, moviments
Brodas Bros al sismògraf
Pensar la dansa
La Dansa | esborrany
[A les festes majors, o a vegades en una jam de swing, podem observar com els nens se senten enduts per la música, i salten, mouen els braços amb entusiasme][Tal com ens recorda Merleau Ponty o la meditació budista, som sobretot un cos, i el nostre estat general, d’energia, tensió, s’expressa sobretot amb el cos en moviment. Tenim també un ritme, amb les pulsacions del cor, la respiració, el caminar o córrer regular. La dansa transmet si exultem saltant amunt, si fem saltirons d’alegria, si correm, si ens arrosseguem, si ondulem, si som introvertits i no volem ocupar lloc, si ens expandim obrint els braços, si mirem amunt orgullosos, si ens enfonsem] [ aquest impuls a vegades s’especialitza en ballarins entrenats i el gaudim com a espectadors, igual que ens identifiquem amb els personatges del cinema o el teatre.]
EB: Dance, the movement of the body in a rhythmic way, usually to music and within a given space, for the purpose of expressing an idea or emotion, releasing energy, or simply taking delight in the movement itself.
L’etimologia no remet al llatí, és clar l’ús a França de danser. Coromines suggereix que podria venir de l’àrab donat el prestigi de les ballarines andaluses. Ballare sí que ve del llatí. En els dos cassos primer tenia una acepció vulgar que després es refinà.
Els moviments es fan per que sí, no tenen a veure amb dur a terme una tasca, o amb desplaçar-se. És el que deia Valéry en comparar la poesia amb la dansa. Sovint, els moviments miren d’ampliar el rang del que fem normalment, saltar més amunt, obrir més els braços, flexionar-nos més. (EB) La dansa canvia l’experiència que tenim del propi cos, per l’esforç i la tensió de les articulacions, i també del temps, pel ritme de la música o moviment, i l’espai.
[La dansa pot tenir funcions militars, per animar els guerrers, religioses, de festeig. No diríem que ho és un combat, però en canvi als films es parla de coreografiar una lluita. Les marxes i processons, el gimnàs artístic, el patinatge sobre gel, les acrobàcies de circ, no diríem que són dansa. ]
FORMA ABSTRACTA O EXPRESSIÓ DRAMÀTICA?
(EB) Al llarg de la seva història, el ballet ha estat, o bé al servei de la narració, o bé una exhibició de perfecció tècnica. Per exemple, pot ser un fragment insertat en una òpera sense relació amb l’argument, només per admirar els ballarins. Alguns coreògrafs com Marta Graham diran que la dansa ha de servir per expressar emocions mentre que Balanchine dirà que el ballet “is such a rich art form that it should not be an illustrator of even the most interesting, even the most meaningful literary primary source. The ballet will speak for itself and about itself”.
[Segurament el ballet pur expressa emocions, aspectes de la condició humana – que viu com a cos – de manera diferent que la literatura, per això segurament els dos tenen raó; el ballet no estaria totalment subordinat a un argument lliterari, presenta característiques pròpies. Però al mateix temps no es pot dir que no tingui a veure amb les emocions. En una coreografia de Balanchine o d’Àngels Margarit, podem atribuir emocions i interaccions als balladors, si estan plens d’energia i alegria, o derrotats, en un duet, si hi ha una interacció d’afecte i complicitat, o d’oposició i combat].
[ la dansa és autoexpressió quan es balla lliurement, en primera persona. És narrativa quan el ballarí explica una història als espectadors. Quan és espectacle es pot donar el cas, com en el teatre, que l’intèrpret mostra alegria i despreocupació quan en realitat interiorment està tens i patint per fer un pas difícil i no equivocar-se. Cal recordar aquí, la distinció que es fa entre la música composta per que la gaudeixi l’intèrpret, com els primers quartets de Haydn, i la composta per que els intèrprets la presentin a un públic. La situació més “autèntica” seria quan l’intèrpret es pot identificar amb la narrativa, i balla allò que sent, i l’espectador, per reflex, ho viu de la mateixa manera; és com si entressin en ressonància els tres, narrativa, intèrpret i espectador].
Podem intentar classificar música i dansa segons els emocions ?
La dansa, és exclusivament humana? Els animals, ballen? Podem veure com a dansa moviments dels núvols o de les espigues d’un camp? Dues fulles en moviment: Ariel Schlesinger. Two Good Reasons . Els robots de Boston Dynamics.
Altres notes sobre dansa:
- Valéry, dansa, la poesia del cos ,
- la dansa sagrada Nataraja, en la religió hindú, shiva refà i crea l’univers ballant
- [la dansa en la religió, els sufís]
- en l’evangeli apòcrif dels Actes de Joan hi ha un himne on Dëu sembla convidar a ballar
Passes i tècnica jazz, lindy, tap, ballroom
La dansa | [ esborrany ]
LINDY HOP, (balboa) , shag, blues, tap dance,
El Ballroom de concurs de dues categories:
- Standard/Smooth: Waltz, Viennese Waltz, Tango, Foxtrot, Quickstep
- Latin/Rhythm: Pasodoble, Spanish bolero, Cuban bolero, Samba, Rhumba, Mambo, Cha Cha, East Coast Swing, Jive
Jazz Dance
Phyllis Eckler – Instructor
General Vocabulary
* Choreographer: A person who composes a dance
* Choreography: A dance composition
* Downbeat: An accented beat which begins a musical measure
* Downstage (Dwnst): Toward the front of the stage or room
* Floor pattern: A path followed during a movement combination
* Line of dance (LOD): For locomotor movement, moving or facing in a forward path
* Lyrical: Smooth, sustained movement
* Stage left (St. L.): The left side of the stage or room as one faces the audience or front
* Stage right (St. R.): The right side of the stage or room as one faces the audience or front
* Synchopated: a temporary displacement of the regular accent in music caused by stressing the upbeat
*Upstage (Upst.): Toward the back of the stage or room
* Where You Came From (WYCF): Opposite of Line of dance (see above). The moving or facing the direction from which you started.
*Upbeat: the unaccented mid-point between beats
Positions
* Contraction: Position or movement in which the center of the torso retreats
* First position parallel (1st pll): Feet about 8″ apart with toes facing front
* First position turned out (1st TO): Heels together, toes facing the diagonal (“letter V”)
* First position arms (Arms in 1st): Hands on the chest, elbows out to the sides
* Fifth position arms (Arms in 5th): Both arms straight up in a V
* Flexed: Feet and toes are retracted back and heels are pressed forward
* Forced arch: on ball of the foot with heel off the floor and knee bent
* Fourth position parallel (4th pll): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them . Toes facing the front
* Fourth position turned out (4th TO): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them with toes facing the diagonal
* Fourth position arms (Arms in 4th): One straight arm up and one arm to the side (the “up” arm determines if it is a right or left 4th position)
* Lunge: Position in either 2nd or 4th where only one knee is bent and the other straight
* On the walk: Starting position for locomotor movement. Back foot is lightly resting on the ball of the foot
* Parallel (pll): Stance where toes face forward
* Plié: A knee bend with careful alignment of the knees and torso
* Point: Feet are fully extended forward from the ankles
*Pretzel: A sitting position where one leg is crossed over the other and the bottom one is tucked in bent
* Relevé: A lift onto the toes
* Retiré or passé parallel: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces forward
* Retiré or passé turned out: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces side
* Second position parallel (2nd pll): Feet side by side @ 24″ apart, toes face forward
*Second position turned out (2nd TO): Feet side by side @ 24″ apart, toes face the corners
*Second position arms (Arms in 2nd): Arms to the side at just below shoulder height
* Standing leg: The weight bearing leg
* Third position arms (Arms in 3rd): One arm extended in front of the chest and one arm to the side (the “front” arm determines if it is a right or left 3rd position)
* Turnout (TO): The outward rotation of the feet and legs from the hips. Toes to the diagonal.
* Working leg: The non-load bearing leg
Steps
*Ball Change: Syncopated weight shift onto the ball of the rear foot and back to the flat front foot
(Can be done as a travelling step)
* Chassé: Step together step
*Cut: Quick displacement of one standing leg by the other while remaining on the same spot
*Fan kick: A kick in which the working leg makes a sweeping arc in front of the body
*Fondue: A bending of one’s standing leg all the way into plie
*Grapevine: A series of steps that move sideways with a side, back, side, front pattern
*Hitchkick: A scissor-like movement where one leg is in the air while the other leg kicks up to pass it
*Isolations: Movement of only one part of the body
*Jazz walk: Many varieties but generally a turned out low walk using shoulder opposition
*Jazz pas de bourree (Jazz PDB): A back-side-front three step move in the floor pattern of an isosceles triangle
*Jazz square: A crossed front-back-back-front four step move in the floor pattern of a square
*Mambo: A front/back, back/front step with hips swiveling in a figure 8
* Piqué: A step onto half toe with a straight leg from a plie standing leg
* Relevé: A lift onto the toes
*Step: Transferring weight fully onto a foot
*Touch: A placement of the working toe or foot on the floor without shifting weight to it
Turns
* Chainés: Consecutive half turns traveling and rotating in a single direction
* Inside turn: forwards turn; A turn toward the standing leg
* Outside turn: Backwards turn; A turn away from the standing leg
*Paddle turn: Several small pivot turns that take one 360 degrees
*Pencil turn: Pirouette with both legs straight
* Piqué turn: Inside turn which begins with a step onto half-toe with an already straight leg
* Pirouette: Turn on one leg that begins in plie and goes to releve from a plie
* Pivot turn: Half-Turn on two legs with weight transfer from one leg to the other ; Feet stay stationary but swivel
* Soutenu: Full-Turn on two legs which begins with legs crossed, legs unwind and wind up crossed the other way; Feet stay on the same spot but swivel
* Spotting: Focusing on one spot while turning to prevent dizziness
Jumps
* Chassé: Step one foot, together in the air, land on the other foot; A gallop or slide
* Hitchkick: Kicking one leg in the air while it is up there jumping off the other one to join it to the first and landing on the first leg
* Hop: Taking off from one foot and landing on the same one
* Jump: Taking off of two feet and landing on two feet
* Leap: A jump from one foot to the other foot usually with an opening of the legs in the air
* Skip: Alternating hops from one to the other or with steps in between
Els llocs de la dansa
La dansa | [ esborrany ]
BALLET i ÒPERA
1671 Opera de Paris. 1671 seus diverses. 1875 Palais Garnier. 1989 Opéra Bastille. Coreògrafs Jean Georges Noverre, Fokine amb els ballets russos, Serge Lifar. Programació actual.
1748 Royal Danish Theater. 1874a Kongens Nytorv. Bournonville. 2005 Copenhaguen Opera House. Programació actual.
1776 Bolshoi Sant Petersburg, 1825 Bolshoi Kamenny Theatre, 1860 Mariinsky. Jules Perrot. Marius Petita. Programació actual.
1778 La Scala de Milan. Programació actual.
1825 Bolshoi Theatre Moscú. Programació actual.
1847 Barcelona, Gran Teatre del Liceu. Programació actual
1931 London, Sadler Wells, Royal Ballet, Coreògrafs: Frederick Ashton, Kenneth MacMillan, Wayne McGregor, Christopher Wheeldon. Programació actual.
1934 New York City Ballet, Balanchine, Jerome Robbins 1948 New York City Ballet, programació actual.
1983 Barcelona Mercat de les Flors, programació.
MUSICALS
Teatres de Broadway, NYC: N’hi ha gairebé 50, la majoria inaugurats a la dècada dels ’20.
Teatres del West End, London. Uns 40 teatres que es remunten al segle 17.
DANSES PARTICIPATIVES
[sales de la cort a palaus, places, envelats]
- 1808 Els valsos a Viena, l’Apollo Hall i els Tivoli Pleasure Gardens. The massive Apollo Hall became the center of the waltz craze in Vienna from 1808–1812. The Apollo had five large ballrooms and forty-four other public rooms, in addition to three glass houses, thirteen kitchens, an artificial waterfall, a lake with live swans, and flowers and trees that bloomed year round. Everything in the Apollo was done on a grand scale. One chandelier in the dining room held 5,000 candles. The musicians were tastefully hidden so that as the elite of Vienna swirled around the floor, the melodic strains of the waltz seemed to float down from the sky itself. Opened on January 10, 1808 to celebrate the engagement of the Emperor Francis I to his third wife, Princess Maria Ludovica d’Este, the Apollo Palace could accommodate up to 5,000 patrons. The entrance fee for the inaugural soirée was 25 guilders, an exorbitant sum in those days. The dancing hall catered to the wealthiest citizens of Vienna, and stories were shared of members lighting cigars with burning bank notes.
The Tivoli Pleasure Gardens, which opened in September of 1830, was another popular spot for waltzing. The gardens contained a spectacular colonnaded dancing pavilion that overlooked all of Vienna. One of the added attractions at the Tivoli was a toboggan-like chute with four tracks that allowed sixteen carriage-type cars mounted on sledges to speed excited patrons up and down.
[Tango, Buenos Aires: Club Sin Rumbo]
El jazz
[New Orleans i els vaixells del Mississipi?]
NYC: Roseland Ballroom amb Fletcher Henderson, Cab Calloway i Duke Ellington al Cotton Club, i Chick Webb al Savoy Ballroom.
Kansas City: Count Basie i Mary Lou Williams a a l’orquestra d’Andy Kirk.
Memphis: Jimmy Lunceford
Chicago: Earl Hines actua al Grand Terrace Cafe a Chicago.
[ hi ha llocs emblemàtics pel ball a l’època del rock’ n roll?
Studio 54 a NYC
Pacha Ibiza
El swing a Barcelona:
- La Virreina, La Sedeta, els Cubs, la Glorieta de la Ciutadella
- Sala Apolo
- El Casino de l’Aliança del Poblenou
El que he ballat
La dansa |
Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3. Moviments i música.
Infantesa
Recordo una actuació del Rius i Taulet en què anàvem disfressays de xinets i fèiem una petita coreografia.
Adolescència
1971 Festes d’adolescents: rock “suelto”, Let it be amb Lolita Queralt. Rock i sardanes a Solius.
1973 Descobriment del jazz. Ballant els matins a casa amb les peces d’orgue de Fats Waller. Solo en un concert de jazz a la facultat de Física. Una verbena on l’Ana Barjau anava en un vestit llarg. Curs de claqué amb AB.
Adult1
1982 Balls de saló amb Pilar , Vicenç a l’escola de la Mariona Cortés, rock, foxtrot, vals, bolero, chachacha, tango, pas doble. Recordo un “Sex machine” de James Brown a una discoteca de Francesc Macià. Balls amb la Teresa i la Maria havent sopat a Castellar. Balls sol al garatge, recordo “Here comes the Parade” de Harry Connick, o el “Quick silver” d’Art Blakey.
1988: Al Zeleste per ballar amb l’orquestra de Mercer Ellington i la Locomotora Negra.
1992, 1993: claqué al garatge
1997 Balls al matí al Parc de l’Oreneta amb N. Classe particular de claqué.
Adult2
2000 Lindy Hop amb la Nathalie. Claqué amb la Cristina. A partir de 2007
2007 Balboa amb Albert i Glòria. ( Blandine). Classe oberta de blues a SM i Spank the Baby (Júlia). començo a anar sol a les jams. Balboa. DJ. Blues. Teatreneu.
DJ al Maremagnum. Jams al Parc de la Ciutadella, Virreina, Colla de MartaL
2010. Iniciació Laia
2014: Dansa clàssica per adults amb la Mar Gómez. Swing, amistat amb la Judit Bessó. Balboa, Lindy al Parc, Marula, Mnac, Virreina.
2015: Segueixo el ballet i començaré Gafieira amb la Judit. Swing al DIO, la Virreina i unes sessions al MNAC on aniré després de visitar el museu. Jams de blues a l’Estació.
Adult3
Segueixo un temps el ballet i la Gafieria però ho acabo deixant. Curs de shag. Bebop amb Aline Sokulska i sessions de Jazz Beetween. Ball sol a casa a mitja tarda. Festivals, Cocoa, BLE, Copenhaguen. Participació a la BCNswing. WestCoast a SwingCats.
2016: Ha tancat l’escola Rosita Mauri i començo a Rítmic on inicialment hi ha la Mar, que després no seguirà però mantindré el curs amb la jove Melanie, i tot de noietes joves que a sobre són campiones de gimnàsia rítmica! Em costa seguir la classe però em tracten amb afecte. També em costa el curs de Gafieira, algunes ballades al Marula i a sant Boi. Swing a Virreina, Sedeta, DIO, Te Aroha.
2017: Dansa al Centre Moral del Poblenou, un nivell molt alt, em cobren de més i ho deixo. Gafieira fins a l’estiu. Swing, cubs, BLE, blues a la llum de la lluna a Badalona. L’Estació.
2018: Curs de Shag a Spank the Baby i a SwingManiacs amb l’Elisabet. Barrejar jazzsteps i lindy amb l’Alba. Jam bebop amb l’Alina Sokulska, sessió al Freedonia.
2019: Festivals Cocoa, el BLE, el Dragtheblues i el Winterswing a Lausanne. Alguns Jazzbetween. BAll lliure amb la Paula. Al Design Market inesperat amb Laura.
2020: Una classe de Giant Steps amb l’Alina Sokulska. Enyoro el ball que es va interrompre el març. A casa faig “dansa clàssica”, aprenc el shim sham i el moonwalk.
2024. 145 balls! Un trimestre de WestCoast amb l’Elisabet a SwingCats, algunes pràctiques a Sant Antoni, Westardeo i Iguana. Festivals Cocoa, BLE. SwingXplosion.
2025. 108 entrades. He ballat esporàdicament a casa, abans de sopar. Lindy a Ciutadella, platja PN, cubs, filmat a Pl.Reial amb Anna Roca, Pg.Gràcia Travé i Gemma. Flatiron, Assemblea de la BcnSwing, jam de Nadal al Casino i Apolo (Marta Giralt). Balboa: Violeta, una nit al festival. Força blues: Estació, Iguana, Falstaff, Bluesgrado, SwingCats i Leonera. Cocoa. Alguna sessió de Fusio, Dance here Trinidad.
Moviment i música
Caminar a Leipzig escoltant la cantata bwv 008 de Bach
Dansa implícita als museus amb mjq o mompou
Córrer muntanya avall a Patagònia i Zermatt amb el Chuck’s Beat de Bo Didley,
Passes clandestines al garatge quan deixava la bicicleta tornant de treballar
Córrer els matins amb playlists de jazz, la celta, la húngara
prova slideshow
prova freemind
-
Collapsible lists
-
Actions
-
Creation
- apply()
- applyTo(node)
-
Toggling
- Expanding/opening
- Collapsing/closing
-
Creation
-
Uses
- Directory listings
- Tree views
- Outline views
-
Actions
Fidus. Temples imaginats
Temple de l’aigua tranquil·la
Temple de les dues unitats
Temple del drac
Temple de la corona de glaç
Dansa de l’ànima del temple
Temple blanc
Temple de Llucifer
Fidus. Tempel der Erde
Santuari
Capella | Cambra del silenci | Capella
Sala de la nostàlgia | Saló de la rendició | Sala de l’amor
Saló dels sentiments | Bassa i imatge del Senyor de la terra | Saló de la voluntat
Sala del desig | Psyche | Sala de l’ambició
[data temptativa]
Fidus 1868-1948
Hugo Reinhold Karl Johann Höppener, de sobrenom “Fidus” (fidel), fou un artista simbolista . Als 18 anys coneix “l’apòstol de la natura” Karl Wilhelm Diefenbach i s’uneix a la seva comuna. Després se’n va a Berlin. Publica a revistes, i fa ex-libris. Té influències del Jugenstil, la teosofia, els mites alemanys, el moviment que rebutja la indústria i voldria viure en comunió amb la natura, nus sota el sol.Malgrat ser nazi, la seva obra fou rebutjada i confiscada.
Oblidat durant uns anys va ser recuperat per la psicodèlia hippy dels ’60 a Califòrnia.
Obra publicada escanejada al Fidus Museum. Tinc descarregats els PDF
El vaig conèixer en una exposició al Schirn de Frankfurt i em van fascinar els temples imaginats.
Vermeer. El geògraf.1669
El geògraf. Städel, Frankurt. Vist el 2015
AQUÍ
Ara i aquí [ copiat tot l’arxiu del poblenou, a simplificar i repartir amb a733 i l’exploració del Poblenou] [Arxiu d’història del Poblenou]
Puc pensar què està passant ara a altres llocs del món i puc intentar pensar què passava aquí abans i què passarà després.
Aquí és el Passatge d’Aymà 3r 3a, 08005 Barcelona, 41.39753, 2.20464
Què passarà després?
Algun dia em moriré, la Teresa i la Maria hauran de buidar el pis. Algú el comprarà o el llogarà. Quina gent serà? Una família? Com ho redecoraran? Encara hi serà el 2220? O l’hauran enderrocat, i com serà el nou edifici? O potser el mar haurà pujat de nivell i això seran runes? Quins desastres poden passar ( Global catastrophes).
En uns 5.000 Ma el sol es tornarà una gegant vermella i creixerà fins ocupar les òrbites de mercuri, Venus i la Terra. Després es tornarà una nana blanca. Quina mena de vida humana hi pot haver després de tant de temps, és difícil d’imaginar.
2002 – 2020
Aquest bloc el van començar a construir el 2001 i hi vam entrar a viure el març de 2002. Davant hi havia el pàrquing d’autocars amb dos gossos als quals de vegades els llençàvem ossos.
En aquests anys el barri s’ha gentrificat, nous edificis, restaurants, espais de coworking.
1992 – 2002
Transformació 1992 amb els jocs Olímpics, es fa el PArc del Poblenou i es treuen les vies. [ en general é suna època d’optimisme per Barcelona]
1970-1992
(Instituto Nacional de la Vivienda, 1952, “blocs Tupolev”)
La dècada dels 70 representa la dècada en què es comencen, més clarament, les organitzacions veïnals i, amb elles, la demanada d’una vida més digna per les persones que viuen al barri.
El 1969 apareix la clandestina “Comissió de Barri” que, més tard, es convertiria enl’Associació de Veïns del Poble Nou. El 1970 es fundà la del Taulat, en oposició al Pla de la Ribera.
L’Associació de Veïns del Poble Nou engegà a principi dels 70 diverses campanyes com ara la reivindicació d’un institut als terrenys on havia hagut el Centre de Protecció de Menors; la denúncia dels fums de l’empresa Fertrat; la recuperació de la platja convertida en un abocador; la vindicació de les condicions d’habitabilitat; l’oposició al Pla Comarcal del 76; el suport als obrers d’Iberia Radio…
Amb la transició i l’arribada de la democràcia, s’inicià un període d’efervescència política, en el qual les associacions de veïns i entitats assoliren les màximes fites d’activitat i participació.
Es recuperen les tradicions populars i les festes majors als carrers. De nou, la gent competeix per guarnir el seu tros i organitzar balls o activitats per als infants.
L’Associació de veïns organitza el que serà el tradicional concert d’havaneres a la placeta Prim i a la platja es fan sardinades populars. La festa és de tots!
El 1978 neix una nova entitat: l’Ateneu La Flor de Maig, ubicada a l’antiga seu de la cooperativa de igual nom. Aquest mateix any, s’inaugura al cap de la Rambla el conjunt escultòric de Josep Ricart dedicat al Dr.Trueta, fill del barri, com també l’escriptor Xavier Benguerel i els artistes plàstics Enric Casanovas, Ramon Calsina i Josep M.Subirachs, entre d’altres personatges que ha donat el Poblenou.
1940 1970
Amb el triomf del bàndol franquista el 1939, la postguerra encetà al barri un llarg període caracteritzat per l’escassetat, la repressió i la manca de llibertats. El règim totalitari ultraconservador provocà un retrocés important en tots els camps.
Malgrat les millores que el procés col·lectivitzador havia introduït en algunes empreses durant la guerra, el retorn dels propietaris suposà ladepuració, l’acomiadament o ladenúncia de molt obrers. Alguns havien marxat a l’exili, d’altres restaren amagats i molts foren reclosos en presons, com la fàbrica coneguda com “el Cànem”. La vida política oficial sota el franquisme tingué un únic color: el blau de la Falange i del Movimiento Nacional.
Malgrat la repressió, l’activitat política i sindical no fou totalment estroncada. A l’ombra de la clandestinitat, uns quants militants continuaren la seva lluita.
Els regidors municipals representaren els interessos polítics del règim. La major part procedia de les files falangistes, i alguns d’ells tenien interessos econòmics en el mateix districte.
Malgrat l’escassetat i el racionament de la dècada dels 1940 i 1950, cada any -pràcticament des d’acabada la guerra-, els veïns oblidaven per uns dies la penúria del moment i s’aplegaven per celebrar la festa major, la qual es movia en dos nivells diferents: la programada per la Comissió oficial i la que la gent del barri feia en els seus carrers. Hi havia uns premis en metàl·lic –entre 400 i 1000 pesetes- concedits per la comissió als carrers més ben guarnits. De vegades es comptabilitzaren fins a 17 carrers adornats, i els que més sovint van tenir premi foren, entre d’altres, el passatge Cantí i els carrers Llatzaret, Marià Aguiló, Amistat i Guillem de Llúria. Durant la festa els veïns organitzaven balls, sardanes, berenars, pallassos, concursos de cantants, varietés… Era l’autèntica festa!
La Comissió oficial organitzava concursos-exposicions de pintura i repartia els “Premios a la virtut, al trabajo y al amor patrio”; distribuïa diners als necessitats i organitzava un berenar per als nens del Centre de Protecció de Menors. Per la seva banda, les entitats celebren les seves pròpies activitats de festa major.
Els anys 60 el Centre Moral, a més de les habituals representacions teatrals a càrrec de la seva secció, organitzava el famós Trofeu Mans, concurs de cinema amateur.
A l’Aliança es lliuraven els Premis Sant Martí. El Consell del Districte els atorga a persones o entitats que han destacat en la seva tasca envers St.Martí.
La festa del “Pa amb vi i sucre” esdevingué un dels moments més assenyalats quant a participació veïnal. La Rambla era la confluència de les diverses generacions, que s’aplegaven durant un dia per celebrar un dels actes més tradicionals.
Durant la festa major de 1960, s’inaugurà l’escultura anomenada”L’adolescència”, de Martí Llauradó.
El 1939, totes les entitats amb un marcat caire polític havien quedat esborrades del mapa. Només restaren les més arrelades. No cal dir que aparegueren les lligades a Falange i al sindicat vertical, que s’aprofitaren d’algun vell edifici, com ara el de l’Aliança vella.
La vida cooperativa mai no recuperà la força que havia tingut abans de la guerra. La Flor de Maig va desaparèixer.
El 1950 s’inaugurà el nou edifici del Centre Moral i Cultural. Justament la dècada dels 50 fou la de més esplendor per a les societats culturals. Es feia teatre amateur al Centre, a l’Ateneu, a Pau i Justícia i a l’Artesana. El teatre professional tenia lloc al Casino i a “Can Descanso”. I en tots s’hi feien balls.
Durant els anys 1950 es crearen dues noves parròquies: Sant Pancraç, el 1954, i Sant Bernat Calbó, el 1956.
L’església nacional-catòlica de la immediata postguerra donà pas a principis dels any 50 a una nova generaciósensible a les qüestions socials.
Els anys 60, arran del Concili Vaticà II, l’església s’obrímés al barri tant a nivell pastoral com social: es creà el Moviment Infantil, amb activitats educatives i lúdiques.
A més de les celebracions habituals al carrer, com les processons de Divendres Sant i del Corpus, una activitat tradicional de l’Església del barri era l’atenció envers els malalts i invàlids, i el seu acompanyament cap a Lourdes. Els malalts es reunien al vestíbul del Centre Moral i Cultural. Havien decidit anar a Lourdes per demanar la intercessió de la Mare de Déu. Aquests viatges es segueixen fent al llarg de moltes dècades.
Fou també l’època en què sorgí la revista “Quatre Cantons”, editada a partir de 1963, sota l’aixopluc de Santa Maria.
Els anys 50, les classes populars comencen a plantar cara a la política social i econòmica del règim. Si la dècada s’encetà amb la vaga de tramvies, a finals de la dècada dels 50, a les empreses Hispano Olivetti, Vicente Illa i algunes altres hi hagueren aturades importants provocades per la davallada econòmica motivada per l’estabilització i l’inici de la crisi del tèxtil.
Les condicions de vida dels treballadors eren precàries. Els preus dels articles anaven pujant a un ritme més accelerat que els salaris, i el poder adquisitiu dels obrers durant aquells anys era força baix.
La davallada econòmica va fer que moltes grans indústries pleguessin, sovint mancades de matèries primeres o de combustible, però també per l’empobriment d’amplis sectors de la població i per la impossibilitat d’exportar. Era un fet freqüent que les grans fàbriques en crisi, com ara Can Folch o Can Saladrigas, dividissin les naus en petits espais que llogaven. És l’època en què s’estenen petits tallers i apareixen obradors tèxtils on es treballa manualment. És, també, el moment que apareixen petites empreses d’economia submergida.
Els anys 1960 foren l’època econòmicament més estable. Tot i així, la conflictivitat augmentà: el 1962, per exemple, s’encetà un conflicte a Can Girona per la reclamació d’un salari mínim especificat. Foren també els anys de la reconstrucció del sindicalisme de classe.
La factoria d’Iberia Radio quedà destruïda el 1971 per un incendi, en què moriren tres bombers. Això desencadenà un conflicte entre l’empresa i el personal. Dos anys després, l’Olivetti també patí un conflicte laboral.
El 1974 s’anuncià l’obertura del carrer Pallars, que afectava alguna de les instal·lacions de Can Felipa. Per aquest motiu, Càtex acomiadà 72 obrers que treballaven a la nau afectada. Un any després, l’empresa feia expedient de crisi i es traslladà fora de Barcelona.
Durant la dècada dels 1970 el Poblenou patí fortament la crisi del sector tèxtil i va veure com moltes de les seves empreses desapareixien, deixant sense feina centenars de treballadors.
El 1973, una aturada de Mototrans acabà amb 25 treballadors acomiadats, i una altra a Frigo amb 13 despatxats més. Durant el 1974, Letona es negà a acceptar les millores salarials demanades pels obrers, que deixaren de fer hores extres. El resultat fou l’acomiadament de 140, dels quals 27 restaren definitivament al carrer. El mateix any es produïren tensions a S.F.Vila. El 1976, milers d’obrers del metall anaren a la vaga: lluitaven per unes condicions socials més justes.
Al llarg dels anys 1940 i 1950 les intervencions urbanístiques al Poblenou foren summament puntuals, i es limitaren a l’obertura de carrers que restaven tallats per fàbriques i a la construcció d’alguns blocs d’habitatges.
Al passeig Calvell s’hi construïren entre 1953-56 els blocs del Patronat Municipal de l’Habitatge. Fins el 1965 no s’obrí la Rambla fins a aquest passeig.
La tanca que limitava les vies del tren fou una de les principals barreres urbanístiques que aïllaven el barri i li tallaven el pas al mar.
El dia de Nadal de 1962 el barri apareix cobert de neu.
Fins els anys 1940, a la Mar Bella hi havia dos establiments de banys i nombrosos dels anomenats “merenderos”. Lentament l’espai entre aquests i les vies del tren va ser ocupat per barraquistes que, a més de la misèria, havien de suportar els temporals de mar, com els dels anys 1947, 48, 51 i 53 que van endur-se barraques i platja, sovint amb el cost de vides humanes.
No va ser fins que el desgast produït per l’aigua arribà a tocar les vies, que les autoritats hi posaren remei, fent una vorera de pedres paral·lela a la costa i espigons.
Durant un munt d’anys la platja com a tal deixà d’existir, i es convertí en un immens abocador de runa i deixalles. Les restes de nombrosos enderrocs de Barcelona o rodalies acabaven a la platja, que anaven formant pisos premsats de terra i runa, i que es barrejaven amb les closques i minerals que les onades arrossegaven fins a la sorra. Un paisatge erm i trist que es completava amb les fogueres que s’hi encenien per cremar deixalles. Buscadors de metalls, captaires, pescadors i solitaris era l’element humà predominant.
El 1966 uns 3 mil barraquistes del Somorrostro foren traslladats, per una anunciada visita de Franco a unes maniobres navals.
La recuperació no arribaria fins el 1981 amb la democràcia.
L’augment demogràfic causat per les grans immigracions durant el franquisme va fer créixer el ja tradicional dèficit de serveis del Poblenou, extremadament greu en els camps de l’ensenyament, la sanitat i els transports. A més, seguien sense solució vells problemes com la contaminació, l’aïllament del barri entre l’autopista i les vies, o les periòdiques inundacions per manca d’una xarxa adequada de clavegueres. Els incendis sovintejaven motivats pels riscos que oferia l’existència de tanta indústria.
La restringida oferta educativa pública va fer que moltes generacions realitzessin els seus estudis a centres de fora del barri o a escoles privades i acadèmies. Les principals escoles eren Arnau, Llull, Pius XII, Lope de Vega les Franciscanes, Almi, donya Quimeta, l’Aliança Escolar, Mossèn Pius Bosch, Cots, Domingo, San Luis… Posteriorment, escoles com Voramar, Montseny i Grèvol foren un reforç per pal·liar aquestes insuficiències. El centre de formació professional Poblenou amplià el sistema educatiu.
A meitat dels anys 70 es construeix el metro que enllaçarà més fàcilment el barri amb la resta de la ciutat. I el 1977 s’inaugurà.
Les insuficiències al Poblenou foren les condicions necessàries pel naixement delmoviment veïnal. Però el fet que funcionà com a detonant fou el Pla de la Ribera, projecte impulsat el 1966 per un grup de grans empreses que disposaven de solars i fàbriques al sud del barri, i que constituïren la societat Ribera S.A. Dos anys més tard, l’ajuntament de Porcioles aprovà el projecte. Es tractava de construir una gran urbanització davant de la platja, separada del barri vell per mitjà d’una autopista. El Pla suposava el desnonament de més de 15 mil veïns, a més de la pèrdua de llocs de treball a les moltes empreses que calia enderrocar i un munt de repercussions negatives sobre el barri, entre elles la desaparició de la seva estructura tradicional. Cinc anys més tard -però-, quasi 8 mil impugnacions aconseguiren aturar el projecte.
1900 – 1939
1920
1928
1927 al carrer Pujades neixia Maria Rosa Juvé
El Poblenou ha disposat d’entitats recreatives que omplien el poc temps de lleure dels seus habitants, en una època en què els transports eren pocs i cars per als veïns, proletariat en la seva majoria.
La Societat Recreativa i Cultural l’Aliança es va fundar el 1869. La seva primera seu va estar al carrer Wad-Ras. El 1884 estrena un nou local a la Rambla-Wad Ras. El 1905, ampliant el ventall de manifestacions culturals, lúdiques i esportives, s’inicien les projeccions de cinema.
L’edifici va ser transformat per un altre de més important el 1919.
Anys després, fruit de les diferències polítiques entre els socis, s’acorda la construcció d’un de nou, el Casino l’Aliança, del 1929, obra de l’arquitecte Amadeu Llopart.
L’Ateneu Colón fou fundat el 1889 per una penya d’amics.
El 1910 es fundà el Centre Moral i Cultural que, al principi, es deia Centre Social.
Com a barri obrer, el Poblenou heretà el missatge d’en Clavé i les seves corals: L’agrupació més antiga fou “El Sabre de Plata”, fundada el 1896. Unes tenien el seu estatge social propi i d’altres s’aixoplugaven en un bar o en el marc d’una entitat.
La vida esportiva també hi ha estat força present. El 1909 naixia el Júpiter, club de futbol. El seu nom venia d’un aerostàtic guanyador d’una d’aquelles curses de globus inflats amb gas que es van fer populars a la primera dècada del segle. El camp del Júpiter es trobava a la cruïlla de Lope de Vega i Llull.
El 1931 aquesta entitat va fer un homenatge a Francesc Macià, president de la Generalitat. Altres formacions esportives foren la Penya Ciclista i el Club Atlètic Poble Nou, ambdues del 1929, i el Gladiador, del 1932. Arran d’una escissió del Júpiter, el 1916 es creà l’Agrupació Excursionista Icària. La seva primera seu fou a la Rambla, per passar després a instal·lar-se al carrer Llull.
El 1930 va constituir-se el primer club de natació del barri, el Club Natació Poblenou. I sense constituir cap entitat, el 1912 s’obrí la Societat de Banys de la Mar Bella amb l’esperit de fomentar les activitats a l’aire lliure. Presumia de ser “la platja més neta de la zona marítima de Barcelona”.
Pel que fa al món polític, els republicans havien tingut de sempre un gran predicament a Sant Martí. Els vells republicans i els nous -els radicals d’en Lerroux- arribaren a tenir força locals arreu del barri. El 1912, la recent creada C.N.T. tingué alguns dels seus nuclis primerencs al Poblenou.
Un barri obrer tradicionalment castigat per lainjustícia social, difícilment podia escapar-se de l’esclat revolucionari que es va estendre per Barcelona al llarg de l’anomenadaSetmana Tràgica, el 1909. La crema d’edificis religiosos dominà el carrer. Foren cremats el convent de les Franciscanes -escola per a les filles de bona família-, a la rambla, i la comissaria de policia.
Entre 1912 i 1923 Barcelona patí temps durs caracteritzats per les vagues i els atemptats, alguns dels quals tingueren lloc a Sant Martí. El cop d’estat del general Primo de Rivera va aportar al Poblenou, entre altres coses, divisions entre els propis veïns. És el que va passar a l’Aliança vella, quan una part dels socis va fer costat al dictador, provocant que els dissidents obrissin una nova seu a la vora.
Entre els veïns oposats a la política antiobrera i anticatalanista del nou règim hi ha via el jove escriptor Xavier Benguerel que, el 1924 i juntament amb Salvador Roca, van fundar la revista “Poblenou”, que serví de defensa de les postures catalanistes del barri durant la dictadura.
Durant els anys 1920 s’obriren humils passatges, alguns carrers i s’aixecaren ponts. Malgrat tot, les fàbriques i l’antiga xarxa de petits carrers continuaven tallant els grans, projectats per Cerdà.
La II República
El 1931, sota la República, el Poblenou era alhora un barri republicà i anarquista. En les fàbriques i tallers, el sindicat majoritari era la CNT. Els oficinistes eren del CADCI i de la UGT. La crisi social i econòmica d’aquest període ocasionà nombrosos conflictes laborals.
Els fets d’octubre de 1934 també tenen el seu ressò al barri.
A les eleccions del 1936, els candidats del Front Popular d’Esquerres aconseguiren a Sant Martí 23 mil vots.
Al Poblenou, juntament amb els nuclis tradicionals republicans i llibertaris, hi apareix un nou partit: el Bloc Obrer i Camperol.
Quan esclata la Guerra civil, el 18 de juliol de 1936, la resposta del Poblenou no es fa esperar. Un barri tradicionalment obrer i d’esquerres, en el qual vivien o treballaven els principals dirigents anarcosindicalistes, prengué part activament en l’aturada de la rebel·lió feixista. Els veïns hagueren de patir l’horror dels bombardejos, a més de la fam, el fred i la por.
GUERRA CIVIL
Els fets de maig de 1937, quan els estalinistes del PSU s’enfrontaren a mort contra els comunistes antiestalinistes del POUM i els anarquistes de la CNT, no tenen trascendència al Poblenou ja que aquests últims dominen el barri.
Pel fet d’haver-hi tantes fàbriques, sobretot foneries, el Poblenou esdevé zona d’indústria de guerra. Hi destaquen les fàbriques metal·lúrgiques de Can Girona, Can Torras, Can Ribera, Can Soldevilla i els Tallers Oliva Artès.
Els franquistes aviat se n’adonen. Els primers bombardejos sobre el Poblenou venen per mar; el vaixell de guerra “Canarias”, produeix els primers morts entre els veïns, concretament el 29 de març de 1937, al Carrer dels Pellaires. Els aeris vingueren després i s’incrementaren a partir del novembre de 1938. En els pitjors moments, dos o tres avions sobrevolen la zona fins a quatre vegades en una mateixa nit.
Can Rivière i Can Girona també són castigades, així com els habitatges dels voltants,com ara la França Xica on un dels bombardejos ocasiona molts morts.
Al Carrer Wad-Ras, enfront l’Aliança Vella, una bomba destrueix dos blocs d’edificis. En un dels baixos es troba l’orxateria el Tio Ché. Els seus propietaris, però, que es troben dinant, salven miraculosament la vida.
Les bateries antiaèries es troben a la Torre de les Aigües i a la Mar Bella. Per a protegir la població de les bombes dels aeroplans es construeixen a tot Barcelona refugis subterranis. Al Poblenou, les mateixes fàbriques metal·lúrgiques n’edifiquen, exceptuant Can Girona que aprofita la Torre de les Aigües com a refugi. Sota alguns carrers, els veïns també s’afanyen a construir-n’hi.
El col·legi de les franciscanes a la Rambla és convertit en un banc de sang i hospital. Calen llits, matalassos i mobles.
industrialització s.xix
La revolució industrial a Sant Martí començà el primer terç del segle XIX. La proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundància d’aigua, la barator dels aliments, de l’estatge i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricació, triant el pla martinenc per establir les indústries. Sant Martí es distingí en activitats com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricació que requerien una tecnologia força mecanitzada, com ara el vapor.
Alhora, necessitaven una considerable mà d’obra. El desenvolupament industrial comportà -doncs- un paral·lel creixement demogràfic i, amb ell, l’edificació de més cases. Fàbriques pioneres foren Achon i Ricart, a la dècada dels 40.
Cap a la dècada de 1840-50 la concentració d’habitatges sorgida al sud del terme de Sant Martí fou batejada popularment com a Taulat o “Pueblo Nuevo”. El 1855, Ildefons Cerdà es refereix al barri dient-li Icària, influït com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista utòpic.
Des de Barcelona, el principal accés a aquest nou barri era el passeig del Cementiri, obert el 1839. De seguida, els industrials del sudest de la ciutat hi van veure possibilitats d’expansió. Amb els anys, el passeig -futura Avinguda d’Icària- serví per fer entrar a Barcelona els vins i aiguardents que venien de fora, i a més esdevingué el nucli de confluència del naixentferrocarril. El 1848, va néixer el primer de tot Espanya, la línia de Mataró que travessava els terrenys de la platja deserta del Poblenou.
El 1854 es va obrir el carrer de Sant Joan de Malta, que en realitat era el camí natural de Sant Martí cap a la platja. I per la mateixa època es va fer, al sector del Taulat, la plaça Isabel o -des del 1868- Prim.
Els anys 1870 -lligat a la desaparació de la Ciutadella militar i al canvi polític-, el nombre de fàbriques va créixer vertiginosament, i amb elles, la població i els habitatges.
Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata -entre els carrers de Wad-Ras [Ara Dr. Trueta?] i Badajoz- i el d’Icària, al sud de l’Avinguda d’Icària.
S’hi sumaven el nucli central del Poblenou, articulat al voltant de la Rambla i de Marià Aguiló, entre el carrer Pere IV i el Taulat. El 1886 s’urbanitzà com a rambla el passeig del Triomf, nucli urbanístic però també social i associatiu del barri.
D’entre les diverses indústries que es van instal·lar a finals del segle XIX, en destacaven algunes prop de l’Avinguda d’Icària, com ara la Teneria Barcelonesa, prop del Bogatell, i el Gas Lebon.
S’hi ubicaren també magatzems de dipòsit -com Crédito y Docks- magatzems de vins, fabricants d’aiguardents -com ara Martini & Rossi i Can Bardina- i farineres -com El Progreso, Folch i Albiñana, La Perfección i Can Gili-. Sant Martí esdevingué la capital del segment modern de la indústria farinera espanyola, gràcies a la proximitat del port i la densitat de la trama industrial.
Els boters abundaven al barri de la Plata, habitat especialment per immigrants valencians i aragonesos.
Més tard, al voltant de l’Avinguda d’Icària s’aixecaren Can Rocamora -fàbrica de sabó i espelmes- i la fàbrica de mosaics Escofet.
Pell que fa al barri en general, entre totes les indústries destacava la tèxtil, sobretot la dedicada a les filatures i ram de l’aigua. És el cas de Ca l’Arañó, Can Felipa, Can Saladrigas, l’Escocesa, el Cànem, Torelló, Can Janas, Muntadas, Casas i Jover, Can Forasté, Juncadella o Ferrer i Vidal. Al ram del metall destacaren Can Girona, Can Torras i Rivière. D’altres rams foren els de les adobaries, el químic i el de l’alimentació; en aquest darrer cal esmentar Xocolates Amatller i Olis Basseda. El paisatge industrial el completaven nombrosos petits tallers i fàbriques mitjanes.
En els espais que deixaven aquestes grans indústries -que sovint tallaven els carrers- s’aixecaren edificis d’humils habitatges, generalment mal construïts i amb deficients condicions higièniques. Les epidèmies de còlera, tifus o verola, que fins ben entrat el segle XX, produïren gran mortaldat, eren moneda corrent, i trobaven terreny adobat en les humils i poc higièniques vivendes dels obrers.
A això cal afegir la manca d’enllumenat de gas als carrers, l’existència de pous negres i dipòsits de latrines que -juntament amb els fums de les xemeneies- empudegaven l’ambient i produïen problemes per a la salut. També mancaven lleis contra el llançament de deixalles, així com transports públics i escoles. Laconvivència dels habitatges de la gent amb les fàbriques era força difícil pels perjudicis que aquestes els ocasionaven.
Les condicions laborals i de vida dels treballadors i treballadores eren força precàries: Llargues jornades de treball, sous baixos, treball de dones i infants, inexistència d’ajuts per malaltia o invalidesa, o jubilacions; àpats insuficients, falta d’higiene, d’escolaritat… Problemes que les cròniques crisis econòmiques agreujaven.
Els anys 1870, els obrers més conscienciats s’havien organitzat: uns participaven en les naixents associacions de treballadors, i altres, als ateneus obrers.
La resta de la població la conformaven la classe mitjana de comerciants, empleats qualificats, propietaris i petits industrials, i una classe acomodada d’industrials més importants que vivia a la rambla.
En una barriada treballadora com la del Poblenou, el cooperativisme tingué forta implantació. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país, fins i tot amb granges pròpies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar-se comprant menjar a preu més econòmic, i també en el camp cultural i social.
Amb el sentiment de saber-se desatès l’ajuntament de Sant Martí, davant dels seus problemes, no té res d’estrany que es formés un moviment segregacionista, ben propi de l’època. Així fou com, el 1851, el Poble Nou reclamà la segregació, aconseguint-la el 1870, encara que la Diputació anul•là l’acord.
El 1897, Sant Martí de Provençals i altres poblacions del Pla foren agregades a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri més de la ciutat-comtal.
Per la seva banda, el Poblenou comptava amb vuit barriades que tenien personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, el Darrera el Cementiri, Pequín i el Somorrostro. Aquestes darreres barriades es tractaven en realitat d’indrets amb barraques ubicades al llarg del litoral poblenoví.
La del Darrera el Cementiri es trobava -com el seu nom indica- entre aquest i la via del tren.
Pequín era als límits amb Sant Adrià. Sembla ser que el van aixecar famílies orientals que havien emigrat de les Filipines el 1870.
El Somorrostro, que va néixer amb la immigració provocada per l’Exposició Universal de 1888, s’estenia entre la Barceloneta i el Gas Lebon. En aquest indret naixerà la ballarina Carmen Amaya.
segles XII a XVIII
“L’espai físic que avui ocupa el nostre barri va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes als desembocaments, com és el cas de la del Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.
Entre els segles XII i XIII aquesta zona humida va començar a aprofitar-se econòmicament amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona. Amb elles comencen a aparèixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d’en Llimona. La vida exclusivament agrària va durar fins al segle XVIII.
La zona ja era la que hi havia al darrera de la Ciutadella, construida després de la desfeta de 1714. D’aquest segle és la construcció de la Casa de la Quarentena, -on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epidèmiques-, la instal·lació del primer cementiri fora muralles i general i l’aparició de les fàbriques d’indianes -teixiits inspirats en l’Extrem Orient-. Fet, aquest darrer, que canviarà profundament la zona. És l’inici d’un important poblament humà.
Segles I a XII
[A les afores de la Barcino Romana , no quedava prop de la Via Augusta
Primers assentaments humans? -20.000 arribada de grups que havien sortit de l’Àfrica, 6000 pasturatge? Potser encara estava inundat.
Poblenou al Quaternari i Holocè
Els terrenys del Poblenou, propers a la desembocadura del Besós apareixen al mapa geològic com a Q3D: graves, sorres i llims (plana al·luvial deltaica)
Ja en temps històrics, les planes litorals de l’Empordà, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al·luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la línia de costa es trobava ja bastant pròxima a l’actual :
Ara fa 11 500 anys, quan s’inicià l’Holocè, el període geològic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empordà, del Besòs, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al·luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulació de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les àrees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perifèria d’aquelles planes i també en alguns illots, es començaren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en són un bon testimoni.
-18000
Fa vora de 18 000 anys, tot just després del darrer màxim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones més altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.
A l’inici del Pliocè, la connexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània s’havia restablert i a mitjan Pliocè, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sinó que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perquè algunes àrees de les fosses tectòniques properes a la costa tornessin a ser envaïdes per una mar poc profunda.
Poblenou al Neogè 23 a 2.58
-7Ma Salí messinià
Ara fa uns 7 milions d’anys, un succés extraordinari afectà tota la conca mediterrània i les terres emergides que l’envolten: en el Messinià la Mediterrània es va assecar. La major part de l’àrea va quedar convertida en un salí gegantí situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atlàntic. És possible que el paisatge s’assemblés força a una espècie de combinació de triangle dels Àfar amb alguns salares de l’àrea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provocà que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosió que produïen a les zones de les capçaleres progressés en direcció al continent.
Poblenou al Paleogè
A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eocè, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un règim pràcticament endorreic que afavoria l’evaporació (figura 11). Això va determinar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral·lins.
66 [Àfrica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orogènia alpina]
A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situació general havia evolucionat amb rapidesa. El procés de convergència entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea havia conduït a l’inici de la col·lisió entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ibèrica, incloent Còrsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment és ocupada pel Golf de València i el Golf del Lleó, era emergida i sotmesa a una intensa erosió. L’antiga connexió entre l’Oceà de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersió de l’àrea oriental.
Més enrera ens fa qüestionar què vol dir “aquí”
És la latitud i longitud? O és la posició relativa a la placa ibèrica que s’ha anat desplaçant?
Poblenou al Mesozoic (quan es va desfent Pangea)
90Ma
150Ma inicis Cretàcic
la placa Ibèrica es va separant d’Europa
170Ma
220 [Pangea s’obre i la placa Ibèrica queda perduda enmig]
Triàssic
240Ma
Poblenou al Paleozoic
260
340 Carbonífer (es va formant Pangea)
Durant el Devonià i part del Carbonífer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefalòpodes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i també sediments propis de conca marina profunda, com les calcàries vermelles amb goniatits (les calcàries griotte) i els nivells d’acumulació de radiolaris. Alhora començà la colonització de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devonià s’esdevingué la segona gran extinció. Durant el Carbonífer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercinià tornaren a convergir fins a col·lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orogènia herciniana. Aquesta zona és caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metamòrfics de gran abast i d’una intensa activitat magmàtica intrusiva.
La idea de pensar que hi ha hagut aquí al llarg del temps la recull el film Here (exactament com aquest post de 2021) de Robert Zemeckis, 2024, inspirat en la novel·la gràfica de Richard McGuire (descarregada) que va ser mal acollit però a mi em va agradar força. Filma què ha anat passant a un lloc des del Carbonífer.
F.X. Messerschmidt Köpfe
Franz Xaver Messerschmidt (Wiesensteig a Suàbia 1736 – Bratislava 1783) , escultor que treballà a la cort de Viena, començà a treballar en escultures que mostressin “64 ganyotes canòniques” (Ekman només n’identificava 6!) i hi va treballar fins al final de la seva vida, influït per idees hermètiques.
A l’exposició de Viena explicaven que es va traslladar a Bratislava després que no li reconeguessin un càrrec que esperava. Les “köpfe” eren un projecte personal i van quedar a la seva propietat fins que va morir.
Al s18 hi havia estudis de caràcter, Hogarth a Anglaterra i Lavater havia publicat la seva fisiognomia (descarregat PDF).
Gravat de Matthias Rudolph Toma, 1839
Es conserven al Belvedere a Viena. Reportatge.
IEA. Identificador estats d’ànim
Psicologia Afectivitat, emocions i sentiments | L’experiència afectiva | Museu de les emocions
Autodiagnòstic | Consciència del cos | Estat d’ànim: visió, energia, valència, pau d’esperit | Estratègies de canvi
Autodiagnòstic
[Es podria pensar com quan anem a la drogueria per identificar un color i el comparem amb el mostrari del PANTONE, primer ens aproximem per grans grups, blau, vermell, verd, les sis emocions bàsiques, i després aniríem refinant. O també es pot veure en termes d’una guia d’identificació de plantes a partir de la forma de les fulles.
P.K. Dick va concebre el Penfield Mood Organ que es podia programar per que enviés unes ones que establissin el següent estat d’ànim. Imagino un monitor d’estats d’ànim, com una mena d’aparell que mesura la pressió de manera contínua, i identifica l’estat d’ànim. Fins i tot, detectant certs símptomes es podria avançar a un estat no desitjable i corregir-lo. Seria el “Identificador d’estats d’ànim”. Em diria “què em passa” i “què he de fer”, com una mena de terapeuta automàtic. O potser un cop detectat l’estat d’ànim jo puc triar entre fugir-ne o entrar-hi més a fons.
[ si l’estat emocional fos una habitació, com seria? un quarto fosc i humit? un espai ample ple de coses interessants amb una finestra oberta al món? Geografies emocionals] [ si en vull sortir, ho plantegem com moure’ns a una altra habitació? o com modificar la pròpia?
Consciència del cos
- En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. La pressió i el pols.
- Estem descansats, i desperts (la vista concentrada, la columna amb to)? o tenim fatiga i son? > repòs
- No ens fa mal res, no tenim gana, respirem bé? ens fa mal alguna articulació, mal de cap, el nas tapat, tenim una baixada de sucre, o bé una digestió feixuga → tristesa> patiment dolor físic > cuidar-nos i recuperar-nos
(Veure també la preparació suggerida a l’entrada seguint el canon Pali)
Estat d’ànim [Visió, energia, valència, pau d’esperit]
La consciència de l’estat emocional (5 obstacles canon Pali ànsia, irritació, peresa, estrès, confusió ):
Visió
- Sé què vull fer (motivació) i tinc energia per a fer-ho?
- o bé
- em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? → tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, endreça i esport, alternança activitats.
- Confusió. No sé triar (encara que tingui energia? Estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió [ les vull totes? no n’hi ha cap de bona? > identificar si em costa per l’esforç, o per que em tocaria fer alguna cosa que no m’agrada, imaginar què lamentaré no haver fet o intentat
- un temor (angoixa per morir, per si perdo la feina, per si em poso malalt, per si em deixa la parella?) → por, ansietat > un treball d’acceptació i d’ocupar-me, en lloc de pre-ocupar-me.
Energia i focus
- Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau (Teoria Flow)
- menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
- somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
- Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
- pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant [el temps no va ni massa lent, com quan volem que s’acabi una molèstia, ni massa ràpid → Joia
- o bé:
- em fa mandra i em costa, ho deixaria estar (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
- estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció > humilitat i acceptar les limitacions + veure què és possible de fer
- algú o la vida em demana més del que puc arribar a fer
- ho duc a terme sense atenció, per inèrcia, exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida → Tristesa>ansietat fugida > (si detecto que estic molt cansat, simplement deixar-me anar , amb certa moderació; si no, fer un esforç de distanciar-me i tornar-m’hi a posar amb ganes)
València
- el què vull fer, em fa feliç i no fa mal a ningú?
- les tasques de cada dia, vida saludable
- bones relacions amb la parella, família, amics, veïns, companys de feina
- plans i desigs assolibles:
- ( anticipant una trobada amb l’enamorada, o un viatge, una compra, desig) , expectació per explorar una ciutat, conèixer algú, una celebració → Amor>desig
- o bé és un camí sense sortida, destructiu per a mi o per als altres?
- un desig o ànsia, [insatisfacció pel futur] (amor no correspost, més diners, millor posició a la feina, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert > les reflexions budistes, la vanitat dels desigs, contemplació per canviar a una perspectiva més ampla.
- frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? un futur que redimirà el present? (o uns extraterrestres que vindran i em valoraran) →tristesa>depressió > cap futur redimirà el present, hem de viure plenament avui.
- un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que no sé deixar enrera [insatisfacció passat] → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació > acceptar i perdonar els errors propis, i els dels altres, tirar endavant malgrat les dificultats.
- una fugida autodestructiva del patiment, quedant-me al llit, recorrent a substàncies o considerant el suïcidi. → tristesa> avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
- una irritació, pel que percebem com una injustícia cap a nosaltres o el nostre país, o el nostre equip de futbol? Odi, sentiment de venjança contra parella, companys o veïns → Ira > (1) context, la història del món, les injustícies que jo també he comès, saber perdonar (2) canviar la ira per un pla constructiu, què es pot fer.
Pau d’esperit
- Sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? Accepto el passat, potser no gaire brillant, i el futur que m’espera, que potser tampoc no és gaire brillant? Estic satisfet amb el que vaig fent i em vaig trobant cada dia? em sento valorat comprès i acceptat?
- Accepto la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
- em sento prou valorat i estimat
- Estic satisfet i amb un sentiment de gratitud per la vida, en el món hi trobo entorns, objectes, gent, que m’agrada [el meu món]
- o bé lamento eleccions del passat, coses que he fet o deixat de fer?
- em pesa la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir. ( Mono no aware )→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
- pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor, (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia > la melancolia està bé, sempre que no impedeixi la capacitat d’alegria, la condició humana comporta la capacitat d’imaginar, i sempre podrem imaginar allò que no ha estat, acceptació i perdonar-se un mateix.
- em sento sol sense ningú que m’escolti o em comprengui, poc valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud > [ aprendre a demanar ajuda] [aprendre a viure sol , sense públic i sense laics]
MOVIMENTS de CANVI
[ Com ho concebo? Com sortir d’una habitació fosca plena de trastos? O bé com transformar aquesta habitació, llençant coses, comprant-ne de noves més maques, obrint la finestra per airejar?] [ en el Penfield marcaria ‘321’ o ‘422’.]
- mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
- cansament, refredat? descans
- tristesa per la vida i ansietat: visió de conjunt i contemplació, humilitat
- Altres: [psicologia > salut mental, teràpies] [la indústria de la salvació]
La popular escala d’Abraham-Hicks i la seva filosofia de l’atracció ordena les emocions de més negatiu a més positiu i proposa d’anar millorant pas a pas, sense voler saltar del pitjor al millor: Joy/Appreciation/Empowerment/Freedom/Love, Passion, Enthusiasm/Eagerness/Happiness, Positive Expectation/Belief, Optimism, Hopefulness, Contentment, Boredom, Pessimism, Frustration/Irritation/Impatience, Overwhelment (feeling overwhelmed), Disappointment, Doubt, Worry, Blame, Discouragement, Anger, Revenge, Hatred/Rage, Jealousy, Insecurity/Guilt/Unworthiness, Fear/Grief/Desperation/Despair/Powerlessness
Bedoll
Betula pendula
[tinc dos bonsais] són els boscos que vaig veure a la taiga de Finlàndia.
Durant un mes vaig estar polint, vernissant, passant la ma pels taulers de bedoll quan feia la lllibreria.
Gustav Klimt, Buchenwald. Vist el 2014 a Dresden
1953 DNA. Watson i Crick
[ esborrany
https://en.wikipedia.org/wiki/Molecular_Structure_of_Nucleic_Acids:_A_Structure_for_Deoxyribose_Nucleic_Acid
Protected: Any 2015
Ernst Haeckel. Kunstformen der Natur
Vida | Arbre de la vida | Taxonomia df
(Seguint la classificació de Shipunov 2007)
Regnum Monera
Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ]
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ]3
Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]]
Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ]
Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10
Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]
Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]
Regnum Protista
Superphylum Opistokontha [ 6.2Agaricus ]
Phylum 12. Choanozoa [ 6Sphaeroeca ]
Phylum 13. Eomycota* [ 6Mucor ]
Phylum 14. Microsporidia [ 6Microsporidium ]
[Bolets 15 i 16]
Phylum 15. Basidiomycetes [ 6Agaricus ]
(KFN 63)
Phylum 16. Ascomycetes [ 6Ascomyces ]
Phylum 17. Amoebozoa sed.m. [ 6Amoeba ]33
Phylum 18. Apusozoa sed.m. [ 6Apusomonas ]39
Phylum 19. Cercozoa [Subphylum Retaria [ 5.8Gromia ]/Classis 6(89). Plasmodiophorea [ 5Plasmodiophora ]48/7(90). Gromiea [ 5Gromia ]49/8(91). Foraminifera
(KFN 2, 12)
Subphylum Radiolaria
(KFN 1, 11, 21, 22, 31, 41, 51, 61)
Superphylum Excavata [ 6.2Euglena ]
Phylum 20. Metamonada [ 6Trichomonas ]
Phylum 21. Euglenozoa [ 6Euglena ]
Superphylum Alveolata [ 6.2Paramecium ]
Phylum 22. Dinozoa [ 6Peridinium ]
(KFN 14)
Phylum 23. Ciliophora [ 6Paramecium ]
(KFN 3, 13)
Superphylum Chromista [ 6.2Fucus ]
Phylum 24. Labyrinthomorpha [ 6Labyrinthula ]
Phylum 25. Bicoecea [ 6Bicosoeca ] ]72
Phylum 26. Opalozoa [ 6Opalina ]
Phylum 27. Oomycota [ 6Saprolegnia ]
Phylum 28. Chromophyta [ 6Fucus ]/Classis 1(131). Bacillariophyceae s.l. [ 5Diatoma ]76/2(132). Chrysophyceae s.l. [ 5Chrysococcus ]77/3(133). Hypogyrophyceae stat.m. [ 5Pedinella ]78/4(134). Raphidophyceae [ 5Rhaphidomonas ]/5(135). Phaeophyceae s.l. [ 5Fucus ]79
(KFN 4 Diatomees)
(KFN 15 algues marrons)
Superphylum Chloronta [ 6.2Volvox ] 64, 65
Phylum 29. Haptophyta [ 6Prymnesium ]
Phylum 30. Centrohelida [ 6Raphidiophrys ]
Phylum 31. Cryptista [ 6Crypromonas ]
Phylum 32. Glaucophyta [ 6Glaucocystis ]
Phylum 33. Rhodophyta [ 6Bangia ]
(KFN 65)
Phylum 34. Chlorophyta* [ 6Volvox ](algues verdes)
(KFN 24, 34,64)
Regnum Vegetabilia [ 7Magnolia ]
Phylum 35. Bryophyta* [ 6Bryum ]
(KFN 72)
Phylum 36. Pteridophyta* [ 6Pteris ]
Phylum 37. Spermatophyta [ 6Magnolia ]
-
- Classis 1(170). Cycadopsida [ 5Cycas ]
- 2(171). Ginkgoopsida [ 5Ginkgo ]
- 3(172). Gnetopsida [ 5Gnetum ]
- 4(173). Pinopsida [ 5Pinus ]97
- 5(174). Angiospermae [ 5Magnolia
(KFN 61)
Regnum Animalia [ 7Felis ]
Subregnum Parazoa
Phylum 39. Spongia
(KFN 5,35)
Subregnum Eumetazoa
Infraregnum Anephrozoa* [ 6.5Felis ]
Phylum 40. Ctenophora
(KFN 27)
Phylum 41. Cnidaria
(KFN (6, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 26, 28, 29, 38, 36, 37, 39, 45, 46, 48, 49, 59, 69)
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Infraregnum Deuterostomia
Phylum 43. Xenoturbellida [ 6Xenoturbella ]
Phylum 44. Echinodermata [ 6Echinus ] ( Haeckel )/Classis 1(192). Crinoidea [ 5Metacrinus ] / 2(193). Ophiuroidea [ 5Ophiura ] / 3(194). Asteroidea [ 5Asterias ]101 / 4(195). Echinoidea [ 5Echinus ]
(KFN 40, Asteroidea, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70)
Phylum 45. Hemichordata [ 6Balanoglossus ]102
Phylum 46. Chordata [ 6Felis ]
-
- Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
- Cephalochordata [ 5Branchiostoma ]
- Subphylum Vertebrata [ 5.8Felis ]
- Classis 2(200). Cyclostomata stat.m. [ 5Myxine ]
- 3(201). Chondrichtyes [ 5Squalus ]
- 4(202). Actinopterygii [ 5Perca ]
- Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
(KFN 42)
-
-
- 5(203). Dipnoi [ 5Peripatus ]103
- 6(204). Amphibia [ 5Rana ] (KFN 68)
- 7(205). Reptilia* [ 5Gecko ]
- 8(206). Aves [ 5Gallus ]
- 9(207). Mammalia [ 5Felis ] (KFN 69)
-
-
- Subphylum Tunicata [ 5.8Ciona ]/ Classis 10(208). Ascidiacea [ 5Ciona ]104
Infraregnum Protostomia [ 6.5Araneus ]
Superphylum Chaetognatha [ 6.2Sagitta ]
Phylum 47. Chaetognatha sed.m. [ 6Sagitta ]
Superphylum Spiralia [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 48. Gastrotricha [ 6Macrodasys ]
Phylum 49. Gnathifera [ 6Rotifer ]
(KFN 32)
Phylum 50. Platyhelminthes [ 6Planaria ]
Phylum 51. Dicyemida sed.m. [ 6Dicyema ]
Phylum 52. Nemertini [ 6Nemertes ]
Phylum 53. Bryozoa [ 6Plumatella ]
(KFN 23, 33)
Phylum 54. Mollusca [ 6Trochus ]
Classis 1(223). Aplacophora [ 5Neomenia ]110/2(224). Polyplacophora [ 5Chiton ]/3(225). Monoplacophora stat.m. [ 5Neopilina ]/4(226). Bivalvia [ 5Mytilus ]/5(227). Gastropoda [ 5Trochus ]/6(228). Scaphopoda [ 5Dentalium ]
7(229). Cephalopoda [ 5Octopus ]
(KFN 43, Nudibranquis, gasteròpods, (altres mol·luscs 44, 53, 55, 54, 57))
Phylum 55. Brachiopoda [ 6Lingula ]
Phylum 56. Annelida [ 6Nereis ]
Phylum 57. Orthonecta sed.m. [ 6Rhopalura ]
Superphylum Ecdysozoa [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 58. Cycloneuralia*
Phylum 59. Tardigrada [ 6Macrobiotus ]s ]
Phylum 60. Arthropoda [ 6Araneus ]
(KFN 47)
-
- Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
- Classis 1(242). Onychophora [ 5Peripatus ]
- Subphylum Cheliceromorpha [ 5.8Araneus ]
- Classis 2(243). Chelicerata [ 5Araneus ]115
- Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
(KFN 66)
-
-
- 3(244). Pantopoda [ 5Pycnogonum ]
- Subphylum Myriapoda [ 5.8Lithobius ]
- Classis 4(245). Chilopoda [ 5Scolopendra ]
- 5(246). Progoneata stat.m. [ 5Julus ]116
- Subphylum Pancrustacea [ 5.8Scarabaeus ] agrupa crustacis i insectes
- Classis 6(247). Ichthyostraca [ 5Argulus ]117
- 7(248). Ostracoda stat.m. [ 5Cypris ]
- 8(249). Maxillopoda [ 5Balanus ]118
-
(KFN 56, 57)
-
-
- 9(250). Malacostraca [ 5Cancer ]119
- 10(251). Remipedia [ 5Speleonectes ]
- 11(252). Cephalocarida [ 5Hutchinsoniella ]
- 12(253). Branchiopoda [ 5Daphnia ]
- 13(254). Hexapoda [ 5Scarabaeus ]120 ( KFN 58)
-
Taxonomia, clades
Vida | Arbre de la vida | Llista espècies |
Linneu va proposar el Systema naturae (1758), basant-se en les semblances i diferències morfològiques. A partir de la teoria de l’evolució de Darwin (1859), tenia més sentit ordenar la vida segons la diversificació al llarg de l’evolució, com les branques d’un arbre. Així, per exemple, es va assenyalar que les aus procedien dels dinosaures. Haeckel (1834-1919), que va fer tants estudis sobre protistes, els proposà com a tercer reialme. (Kunstformen der Natur ). El 1957 Julian Huxley proposà els cladogrames (del grec klados=branca). (El concepte també s’aplica a l’evolució de les llengües). Abans de la teoria de l’evolució, en una concepció “estàtica” de les espècies, es pensava en termes d’una escala, amb l’home dalt de tot. El 1969 els fongs se separen de les plantes.
Arbre de la vida de Darwin (1859)
Arbre de la vida de Haeckel (1879)
SI podem definir un grup que inclogui tots els descendents d’un mateix antecessor comú, aquest és monofilètic . Si fem una agrupació on s’exclouen algun dels grups descents, aquesta és parafilètica. Per exemple els rèptils no inclouen les aus. (El grup verd no inclou el blau que té el mateix antecessor).
Inicialment els criteris per dibuixar el cladograma eren morfològics (el crani sinàpsid, sang freda o calenta, notocorda). Amb la possibilitat de les seqüències de DNA, es poden tenir en compte les semblances de codi, que poden arribar a ser sorprenents: el DNA que compartim amb altres espècies).
Del punt de vista dels gens, la diversitat més gran és en les formes de vida més bàsiques:
Open Tree of Life: web navegable per nodes
Catalogue of Life : projecte d’aplegar totes les espècies conegudes
Una visió general seguint la Encyclopedia of life (Smithsonian):
[Procariotes]
[Eucariotes]
Proposta de Shipunov (2007), 11 phylums de Monera, 23 de Protista (inclouen bolets i algues),
Regnum Monera
Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ]
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ]3
Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]]
Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ]
Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10
Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]
Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]
Regnum Protista
Superphylum Opistokontha [ 6.2Agaricus ]
Phylum 12. Choanozoa [ 6Sphaeroeca ]
Phylum 13. Eomycota* [ 6Mucor ]
Phylum 14. Microsporidia [ 6Microsporidium ]
[Bolets 15 i 16]
Phylum 15. Basidiomycetes [ 6Agaricus ]
Phylum 16. Ascomycetes [ 6Ascomyces ]
Phylum 17. Amoebozoa sed.m. [ 6Amoeba ]33
Phylum 18. Apusozoa sed.m. [ 6Apusomonas ]39
Phylum 19. Cercozoa [Subphylum Retaria amb Foraminifera, i Radiolaria Superphylum Excavata [ 6.2Euglena ]
Phylum 20. Metamonada [ 6Trichomonas ]
Phylum 21. Euglenozoa [ 6Euglena ]
Superphylum Alveolata [ 6.2Paramecium ]
Phylum 22. Dinozoa [ 6Peridinium ]
Phylum 23. Ciliophora [ 6Paramecium ] (3, 13, 14)
Superphylum Chromista [ 6.2Fucus ]
Phylum 24. Labyrinthomorpha [ 6Labyrinthula ]
Phylum 25. Bicoecea [ 6Bicosoeca ] ]72
Phylum 26. Opalozoa [ 6Opalina ]
Phylum 27. Oomycota [ 6Saprolegnia ]
Phylum 28. Chromophyta [ 6Fucus ]
Superphylum Chloronta [ 6.2Volvox ] algues
Phylum 29. Haptophyta [ 6Prymnesium ]
Phylum 30. Centrohelida [ 6Raphidiophrys ]
Phylum 31. Cryptista [ 6Crypromonas ]
Phylum 32. Glaucophyta [ 6Glaucocystis ]
Phylum 33. Rhodophyta [ 6Bangia ]
Phylum 34. Chlorophyta* [ 6Volvox ]
Regnum Vegetabilia [ 7Magnolia ]
Phylum 35. Bryophyta* [ 6Bryum ]
Phylum 36. Pteridophyta* [ 6Pteris ]
Phylum 37. Spermatophyta [ 6Magnolia ]
-
- Classis 1(170). Cycadopsida [ 5Cycas ]
- 2(171). Ginkgoopsida [ 5Ginkgo ]
- 3(172). Gnetopsida [ 5Gnetum ]
- 4(173). Pinopsida [ 5Pinus ]97
- 5(174). Angiospermae [ 5Magnolia
Regnum Animalia [ 7Felis ]
Subregnum Parazoa
Phylum 39. Spongia, esponges
Subregnum Eumetazoa
Infraregnum Anephrozoa* [ 6.5Felis ]
Phylum 40. Ctenophora
Phylum 41. Cnidaria, meduses
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Infraregnum Deuterostomia
Phylum 43. Xenoturbellida [ 6Xenoturbella ]
Phylum 44. Echinodermata [ 6Echinus ] /Classis 1(192). Crinoidea [ 5Metacrinus ]/2(193). Ophiuroidea [ 5Ophiura ]/3(194). Asteroidea [ 5Asterias ]101/4(195). Echinoidea [ 5Echinus ]
Phylum 45. Hemichordata [ 6Balanoglossus ]102
Phylum 46. Chordata [ 6Felis ]
-
- Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
- Cephalochordata [ 5Branchiostoma ]
- Subphylum Vertebrata [ 5.8Felis ]
- Classis 2(200). Cyclostomata stat.m. [ 5Myxine ]
- 3(201). Chondrichtyes [ 5Squalus ]
- 4(202). Actinopterygii [ 5Perca ]
- 5(203). Dipnoi [ 5Peripatus ]103
- 6(204). Amphibia [ 5Rana ]
- 7(205). Reptilia* [ 5Gecko ]
- 8(206). Aves [ 5Gallus ]
- 9(207). Mammalia [ 5Felis ]
- Subphylum Tunicata [ 5.8Ciona ]/ Classis 10(208). Ascidiacea [ 5Ciona ]104
- Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
Infraregnum Protostomia [ 6.5Araneus ]
Superphylum Chaetognatha [ 6.2Sagitta ]
Phylum 47. Chaetognatha sed.m. [ 6Sagitta ]
Superphylum Spiralia [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 48. Gastrotricha [ 6Macrodasys ]
Phylum 49. Gnathifera [ 6Rotifer ]
Phylum 50. Platyhelminthes [ 6Planaria ]
Phylum 51. Dicyemida sed.m. [ 6Dicyema ]
Phylum 52. Nemertini [ 6Nemertes ]
Phylum 53. Bryozoa [ 6Plumatella ]
Phylum 54. Mollusca [ 6Trochus ]
Phylum 55. Brachiopoda [ 6Lingula ]
Phylum 56. Annelida [ 6Nereis ]
Phylum 57. Orthonecta sed.m. [ 6Rhopalura ]
Superphylum Ecdysozoa [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 58. Cycloneuralia*
Phylum 59. Tardigrada [ 6Macrobiotus ]s ]
Phylum 60. Arthropoda [ 6Araneus ]
-
- Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
- Classis 1(242). Onychophora [ 5Peripatus ]
- Subphylum Cheliceromorpha [ 5.8Araneus ]
- Classis 2(243). Chelicerata [ 5Araneus ]115 (Haeckel 66)
- 3(244). Pantopoda [ 5Pycnogonum ]
- Subphylum Myriapoda [ 5.8Lithobius ]
- Classis 4(245). Chilopoda [ 5Scolopendra ]
- 5(246). Progoneata stat.m. [ 5Julus ]116
- Subphylum Pancrustacea [ 5.8Scarabaeus ] agrupa crustacis i insectes
- Classis 6(247). Ichthyostraca [ 5Argulus ]117
- 7(248). Ostracoda stat.m. [ 5Cypris ] haeckel 47, 56)
- 8(249). Maxillopoda [ 5Balanus ]118
- 9(250). Malacostraca [ 5Cancer ]119
- 10(251). Remipedia [ 5Speleonectes ]
- 11(252). Cephalocarida [ 5Hutchinsoniella ]
- 12(253). Branchiopoda [ 5Daphnia ]
- 13(254). Hexapoda [ 5Scarabaeus ]120 haeckel 58
- Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
Dificultats
la classificació segueix essent discutida: contested world taxonomy (link)
Linneu. Systema Naturae
La Vida | Arbre de la vida
Carl von Linné (1707-1778), proposa per primer cop el 1735 en el systema naturae, una classificació jeràrquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, Família, Gènere i espècie:
Regne animal
- Mamífers
- Aus
- Amfibis (i rèptils)
- Peixos
- Insectes (i tot els artròpodes)
- Vermes (resta d’invertebrats)
Plantes
1. Monandria, 2. Diandria, 3. Triandria, 4. Tetrandria, 5. Pentandria, 6. Hexandria, 7. Heptandria, 8. Octandria, 9. Enneandria, 10. Decandria, 11. Dodecandria, 12. Icosandria, 13. Polyandra, 14. Didynamia, 15. Tetradynamia, 16. Monadelphia, 17. Diadelphia, 18. Polyadelphia, 19. Syngenesia, 20. Gynandria, 21. Monoecia, 22. Dioecia, 23. Polygamia, 24. Cryptogamia
Minerals
- Roques
- Minerals
- Fòssils
Linneu identifica uns 4326 animals i unes 6.000 plantes. En el cas dels animals, la classificació representaria “grups naturals”, mentre que en el cas de les plantes els agruparia per criteris d’identificació sobretot per la forma de fulles i flors.
.png)
Fòssils
L’evolució | arbre de la vida |
Com reconstruïm l’evolució? Cronologia de la terra
Tenim una sèrie d’estrats amb unes característiques geològiques i amb uns fòssils determinats.
Una mostra de diferents tipus de fòssils:
ELS HOMÍNIDS AL QUATERNARI
Homo sàpiens trobat al Marroc, 250 ma
ELS MAMÍFERS AL CENOZOIC
Jaciment de fòssil de mamut a South Dakota
ELS DINOSAURES AL MESOZOIC
AMFIBIS, PEIXOS I MOL·LUSCS AL PALEOZOIC
Fòssil i reconstrucció de Tiktaalik
Archaeropteris (Devonià)
Nautiloid Treptoceras
Trilobites de le meva col·lecció
%2C_Belt_Supergroup%2C_Mesoproterozoic%2C_about_1.45_Ga%3B_Going-to-the-Sun_Highway%2C_Glacier_National_Park%2C_Montana%2C_USA)_7_(15177930826).jpg)
Stromatolites, evidències de cianobactèries
La Paleodb permet navegar per tots els jaciments i col·leccions, filtrar per època i amb els botons de l’equerra, reconstruir la posició dels continents, o explorar per taxa. A la dreta mostra el percentatge de cada tipus de fòssil.
[ la navegació per arbre és una mica confosa per classificacions que se superposen. Provo a posar les principals]
ANIMALIA
- Cnidaria (10503)
- Porifera (5084)
- Bilateria (249893)
- Dickinsoniomorpha (16) , Acoelomorpha (4) , Siphusauctum (3) , Ikaria (2)
- Eubilateria (249867)
- Protostomia (175241)
- Mollusca
- Annelida
- Pancrustacea
- Insecta
- Crustacea
- Deuterostomia (74625)
- Chordata (64295)
- Vertebrata (63885)
- Sarcopterytya
- Osteichtya
- amphibia
- Amniota
- Reptilia
- Dinosauria
- Aves
- mammalia
- Vertebrata (63885)
- Chordata (64295)
- Protostomia (175241)
PLANTAE
- Embryophyta (5295)
- Polypodiophyta (1988)
- Pteridophyta (1988)
- Angiospermae (1097)
- Coniferophyta (725)
- Cycadophyta (489)
- Ginkgophyta (256)
- Bryophyta (189)
- Pteridospermophyta (183)
- Sphenophyta (167)
- Trimerophytophyta (95)
- Spermatophyta (3100)
- Tracheophyta (1579)
- Rhodoplantae (579) (algues)
- Lycopodophyta (193)
A7 33 Taller
A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Taller i cosir | belles arts materials i arxiu | laboratori ciència i museu | Arxiu històric | Actualització 2023, sofà llit | projectes i oníric.
En comprar el pis, pensàvem que podria ser l’habitació per si teníem un fill. Va ser el despatx de la Nathalie, després de la Laia i durant unes mesos s’hi va allotjar la Gabriela. Des de 2016 s’ha consolidat com a taller.
És el balcó d’estiu, i a vegades també hi faig la migdiada. Hi dormo quan vénen la Teresa i la Maria.
TALLER: eines i magatzem de ferreteria
Serres, sergents, alicates, tornavisos, formons, llimes
Mesura de longituds
Trepant, suport, accessori torn, cargolador
Pistola silicona, claus, rebladora, grapadora, palanca per a mobles
Talladors, gúbies, coles
Trepant de maquetes, cisells, tornavisos precisió
Eines antigues
Materials: filferros, cordills, cintes
Claus de vas amb carraca. Materials: cargols, femelles, tacs, diversos
Electricitat: cables, bombilles, tester, soldador, pelacables
Pintura
[ materials al garatge ]
Cavallet i serra a la terrassa
COSIR
Màquina Singer 1916, que havia fet servir la mare tota la vida. Funciona perfectament. Toyota Superjeans, 2014.
Teles, velcros, cremalleres, roba de llit obsoleta
BELLES ARTS
Pintures a l’oli (gairebé sense fer servir)), acrílics, tinta xina, aquarel·la, pastels, llapis, carbonets, quadens.
Papers i cartrons, material d’enquadernar, cartulines, màquina de fer forats, guillotina
Models
Proves per pintar els núvols a l’habitació
ARXIU
Carpeta 1: dibuixos de l’Arc Adolescència, dibuixos CR24, Carpeta 2: làmines d’Art. Retrat de carbó del pare. Cartell matemàtica. Carpeta gran: Dibuix univers negre, fotos ampliades, paper i cartulina
Retrats | dibuixos 1957-1981, 1982-1999, 2000- [enllaços a galeries] | Portades NewYorker | Cal·ligrafia avi Jaume | Projectes i Nadales | Fotos anuals
Subirachs, Mallol dedicat als pares, gravat linòleum, dibuix Solius, plat d’Aram dels avis.
MUSEU de la CIÊNCIA
Fotografia: fons, trípode, negatius, focus, fotòmetres, càmeres
Telescopi, microscopis, binocles
Regles de càlcul, àbac, calculadora
Carpeta herbari, col·lecció de minerals del pare, sorra i roques volcàniques d’Islàndia, roques, closques de cargols, ocell dissecat.
Peu de rei, instruments de dibuix antics, balança de joier, regles antics, nivell, brúixola geològica, cronòmetre
Model mol·lècules, models d’astronomia, càmera obscura
Cronologia de la terra i de la història
COL·LECCIÓ
Tocadiscos Bettor de Solius, anys ’70.
Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta
Models del Lost Wonder i Astromedia
museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes
museuet de les religions
Jardí zen
Cotxes i figures miniatura
Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.
Actualització 2023
A finals de 2023 adapto A733 per acollir les dues famílies. Munto lliteres al que era l’habitació de les nenes i un sofà llit al taller. Quan hi som tots hi ha dos llits de matrimoni, un alberg juvenil amb 2 lliteres i el sofà del menjador per a mi.
ELS PROJECTES, disseny, imaginació
Tota la vida m’ha agradat pensar com fer algun objecte que volia diferent dels que es podien comprar. Suposo que deuria començar de petit amb el Lego i el Meccano. Sense saber treballar la fusta, ni cosir, he provat a fer des d’una cabana a Solius, un macuto, l’habitació de les nenes a Castellar, un llibre làmpada, el tangram de la terrassa d’Aymà, el remolc pel viatge amfibi, la motenda, la furgo i la llibreria. Si hi ha una manera complicada de fer les coses, per què fer-les senzilles? Una llista d’invents i nyaps , alguns no van arribar a concretar-se, d’altres van fallar, com un remolc de rodes pel caiac.
Una de les maneres de veure la condició humana ha estat assenyalar la capacitat de fer servir eines. Les destrals de pedra al Paleolític i Neolític, el foc, ceràmica, teixir, el bronze, el ferro, la roda, el regadiu, la navegació a vela, la impremta. L’energia de vapor, carbó i combustibles fòssils i els motors, l’energia elèctrica, els plàstics, el telègraf i el telèfon, els semiconductors i els ordinadors. [ història de la tecnologia ].
[ Prop de Las Vegas hi ha un parc d’atraccions on els visitants poden fer anar excavadores . Dig This Atlas Obscura]
LES MÀQUINES MERAVELLOSES
A més de les màquines reals, hi ha les màquines imaginades. De petit em fascinava la història del Dr. Acorta, que podia empetitir els nois i explorar el món animal, en particular, amb un petit submarí.
I els invents del TBO del professor Franz de Copenhague:
Màquines imaginades que voldríem provar:
La màquina del temps de H.G. Wells per explorar altres èpoques i llocs,
o el Delorean de Back to the future. Passejar per Atenes al segle V, escoltar Bach a Sant Tomàs el 1725, entrar al Savoy Ballroom a Harlem el 1935, treure el nas el 2150 a veure com és el món.
Un dels dispositius més fascinants mai imaginats és el Penfield Mood Organ de P.K. Dick, on podem programar les nostres emocions. L’experience machine de Nozick és un dispositiu que connectaria una simulació de realitat virtual al cervell, com al film Matrix. Triaríem viure experiències agradables simulades més que no pas la vida real? (discussió).
ONÍRIC
Quan arriba la calor faig el cafè i cigarret al balcó del taller, és el saló d’estiu. Quan bec el cafè la mirada recorre el relleu dels edificis que tinc al voltant, a vegades em sembla estar enmig de muntanyes.
Protected: Any 2020
L’exploració del món
[ Esborrany] | Cartografia
[ com passem del territori que coneixem, el barri, el bosc d’una tribu, a el món sencer amb mapes? És una barreja de necessitat de tenir més recursos i alhora de curiositat] Ref wikipedia: cartografia, exploracions
- Navegació al Mediterrani. La ruta de la seda
- 1492 Colom Amèrica. 1521 Magallanes. 1606 Jansz Indonèsia a Austràlia. 1609 Hudson [nord Canadà]. 1645 Expedicions rius Sibèria.
- 1725 Vitus Bering. 1745 La gran exploració del Nord [costa nord Rússia]. 1768 James Cook cirumvalació, Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea.
- 1804 Lewis i Clark USA. 1831 Expedició del Beagle amb Darwin a les Galápagos
- 1903 Amudsen el pasatge del NordOest. 1909 Pol nord Robert Peary. 1911 Pol Sud Amudsen
Antiguetat i medieval
Navegació al mediterrani
Fenicis (1550 BCE–300 BCE): el mediterrani
Grecs: Pytheas(380 – c. 310 BC) va navegar circumnavegar les Illes britàniques, arribant al que anomenaven Thule, el punt més lluny al nord, que potser era Islàndia o les illes Shetland. Alexandre el Gran (356-323 BCE) va estendre el seu imperi fins a la Índia.
Romans: Mediterrà, Àfrica fins a Uganda i Tanzània, comerç amb la Índia i Xina. La ruta de la seda va estar activa des del 200BCE fins al segle18 [que deuria quedar substituïda pel transport marítim, el 1869 es va inaugurar el canal de Suez).
Xina: l’Àsia central
Altres: Víkings, la costa d’Europa / Polinèsia, am els seus mapes de bastons
Mapes grec | Carta Portolana | Atles Cresques | mapa de Fra Mauro
Europa 15th a 17th: rutes marítimes a Amèrica i Austràlia
Portugal: Costa d’Àfrica i la Índia
España: Sudamèrica, Colom 1492-1502
Magallanes 1519-1522, Juan Sebastián Elcano creuen el Pacífic i fan la volta al món
Holandesos: Austràlia Willem Jansz 1606
Hudson 1609 explora Nordamèrica i Canadà buscant un pas cap a la Índia al NW
[l’exploració anava lligada al colonialisme i l’explotació]
Descobriment Amèrica | Triangulació | Mercator | Theatrum Orbis Terrarum
Edat moderna
El sextant 1731 (1 minut de latitud són 1.852 metres, una milla nàutica) , i el cronòmetre marí Harrison 1741 Le Roy 1766 [ 1 minut de longitud seria una milla nàutica a l’equador, disminuint a mesura que augmenta la latitud ], Geodèsia
Rússia: Expedicions als rius de Sibèria 1645, Vitus Bering Sibèria i Kamchakta 1725-1741, La gran exploració del nord per cartografiar la costa nord, 1745-1750.
James Cook: Austràlia, Hawaii, Antàrtica 1768-1779
Lewis i Clark, USA 1804-1806
Beagle i Charles Darwin 1831, Illes Galàpagos
Els pols
1903 El passatge del NordOest, Amundsen
1909 Robert Peary Pol Nord
1911 Roald Amundsen Pol sud, El vaixell Fram
El fons del mar profund, John Ross 1818 i després Piccard amb submarins 1960
L’exploració de l’espai
1957: Rússia posa en òrbita l’Sputnik
1969: l’Apollo 11 arriba a la lluna i Neil Armstrong la trepitja. Hi haurà 5 expedicions més fins el 1972. El 2019 Xina envia un dispositiu a la cara oculta.
Exploració de Mart 1976 Viking aterra a Mart. 1997 Mars Pathfinder. 2021 Perseverance i
1977 el Voyager amb els discos contenint una mostra de la música de la terra [ una exposició sonora ] i imatges. El 1979 passà per Júpiter, el 1980 per Saturn. El 2012, a 121 AU (distància mitjana al sol 1 AU=150M km) passa a l’espai interestel·lar.
1990 es posa en òrbita el telescopi Hubble.
2000 Arriba la primera tripulació a l’estació internacional de l’espai, ISS. , operada per Occident i Rússia, succesïnt estacions Mir i Skylab. Té una òrbita de 400km i dóna la volta a la terra en 93 minuts. (posició actual).
El resultat d’explorar ha estat també identificar i anemnar, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .
[ els meus llocs, els meus mapes: Atles time, globus terraqui ]
Mosquiter comú
Mosquiter comú, Phylloscopus collybita, hiverna al mediterrani.
El vaig trobar ofegat a una bassa de la terrassa
Caragol Bover
Apatita blava
Nummulits
Nummulits , fòssils de foraminífers, organismes unicel·lulars que segregen un esquelet de carbonat de calci. Recollits al Collsacabra. Paleocè a Neogè 66Ma
Arbre de la vida: Eucariotes | Precàmbric | Llista d’espècies
Homeosaurus
Reproducció de fòssil comprat, Homeosaurus Pulchellus (Cocodrilomorfs)
Juràssic superior, Portlandiense (Tithonian) 152 Ma
Arbre de la vida: Sauris | Llista Espècies | Mesozoic
Allophyus (planta fòssil)
Fulla de Allophylus flexifolia, Green River, Eocè, 40Ma
Arbre de la vida: Plantes , Llista Espècies, Cenozoic
Trilobites Elrathia Kingi
Elrathia Kingi
fòssil comprat. Wheeler Shale formation. Cambrian 530Ma
Trilobites [ no recordo on el vaig comprar]
Arbre de la vida: Protostomes, Cambrià, Paleozoic | Llista espècies
An Zimmern. Hölderlin. 1812
Die Linien des Lebens sind Verschieden
Wie Wege sind, und wie der Berge Gränzen.
Was Hir wir sind, kan dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigem Lohn und Frieden.
1812
Les línies de la vida són diverses,
Com els camins, i els confins de les serres.
El que som, Déu allí pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.
(versió de Riba)
Diverses són les ratlles de la vida,
Com els camins i les carenes de muntanyes,
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho,
Amb harmonies, paga i pau eternes
(Carbonell)
Les línies de la vida són diverses,
Com els camins són, i com les carenes de les serres.
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.
(jo)
Cuc de terra
Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran embrancament de cucs segmentats en anells, que comprèn més de 17.000 espècies vivents, que inclouen, entre d’altres, els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres.
Terrassa Ayma, desembre 2020
-2.58 Ma Quaternari
La Terra: Evolució de la terra | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic | -2.58 Quaternari
Els continents “només” s’han mogut uns 100km. Els principals esdeveniments geològics van ser successives èpoques de gel que s’explicarien pels cicles de Milankovitch.
- Günz 1.2 a 0.7 Ma
- interglacial
- Mindel ?
- interglacial
- Riss: 300m a 130m
- interglacial
- Würm: 115m a 11700
- Holocè
“Els canvis geogràfics més importants d’aquesta època inclouen l’emergència del Bòsfor i l’Skagerrak durant els períodes glacials, que han convertit respectivament el mar Negre i el mar Bàltic en masses d’aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el congelament periòdic de l’estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l’últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari, apareixia un nou esquema de llacs i badies.””Moltes espècies, incloent-hi els dents de sabre, mamuts, mastodonts i gliptodonts, s’extingiren. D’altres, com els cavalls, els camells i els guepards, s’extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.”
[Fins ara als jaciments hi trobàvem restes d’esquelets que permetien reconstruir els animals del passat. Ara comencem a trobar restes d’eines i pintures]
FAUNA:
Aus: Teratornis merriami, moas (estruç degant de 2.5 m que va sobreviure a Nova Zelanda)
- T Euteris
- T E Afroteris
- T E A Proboscidis: Mammuthus primigenius
- T E Xenartros, Paramylodon , un peresós que arribava a fer 3m.
- T E Boreo:
- T E B Euarcontoglires:
- T E B E Glires
- T E B E G lagomorfs
- T E B E G Rosegadors
- Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Neotoma
- T E B E Euarcontos
- T E B E Glires
- T E Laurasiaterius
- T E L Perissodactyla, Coelodonta antiquitatis (rinoceront), Equus caballus, Equus occidentalis
- T E L Feres 290
- T E L F Carnívors, Canis Lupus, Smilodon (dents de sabre), Panthera Leo, Canis dirus, Arctodus (ós)
- T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
- T E L C Tylopoda Camelops
- T E L C Ruminantia, 200 espècies, Bison Priscus, Bison antiquus
- T E B Euarcontoglires:
- T E Afroteris
Jaciments: Magadan Sibèria (Rússia), Rancho la Brea (USA), Papatowai (Nova Zelanda) només fa 700 anys a l’actual edat mitjana conservat separat del món
Olduvai gorge (Tanzània)
-
- Paranthropus bosei: similar a l’austrolopitecus, 2.3 a 1Ma
- Homo Habilis, amb evidències d’ús d’eines de pedra, 2.3 a 1Ma
Gran Dolina (España)
-
- Homo antecessor, 780m eines
Zhoukoudian (Xina)
-
- Sinanthropus pekinensis 400m
- Homo erectus suggereix l’origen de l’home a Àsia, tal com pensava Haeckel)
Blombos (Sudàfrica)
-
- Homo sapiens 75m, una barra d’ocre decorada, closques de cargols de mar perforades, eines d’os
Forbes (Gibraltar)
-
- Neanderthals, 50m, que van coexistir 10m anys amb l’homo sàpiens fins que es van extingir
Willandra lakes (Austràlia)
-
- Homo sàpiens , 40m indici de l’arribada a Austràlia, rituals d’enterrament
Cosquer (França)
-
- Homo sàpiens, pintures rupestres, 18.5m
Flores (Indonésia)
-
- Homo floreiensis, similar a l’homo sàpiens però de només un metre d’alçada, 18m
Monte Verde (Chile) 14.5m, Folsom (USA) 10.5m
-
- Homo sàpiens amb restes de refugis de pells i armes 14.5m, humans a Amèrica
Quaternari a wikipedia | segueix a Prehistòria
-541 Ma Explosió cambriana
El registre fòssil mostra una diversificació de la vida en què apareixen la majoria de tipus d’animals. “Aquest període mostra una marcada transició en el registre fòssil amb l’aparició dels membres més antics de molts embrancaments de metazous, incloent-hi el primer vertebrat (Myllokunmingia).”
El procés durà segurament 20Ma, i pot estar relacionat amb la fragmentació de Rodínia i l’augment d’oxígen a l’atmosfera.
-90 Orogènesi Laramide
-80 a -55 Ma Serralada nordamericana: Sierra Madre, Rocky mountains. Laramide orogeny, per subducció de la placa del pacífic.
-200 Ma Orogènesi Andina
-256 a -66 Formació dels Andes per subducció de la placa del Pacífic. Agafa la forma final al cretàcic. Al Cretàcic té lloc l’equivalent a Nordamèrica a l’orogènesi Laramide.
-120 Ma Orogènesi Alpina
S’inicia al cretàcic però els moviments principals són al Paleocè. S’allarga fins fa 55 Ma. És el resultat del tancament del mar de Tethys pel xoc d’Àfrica i la Índia amb Euràsia.
L’orogènesi alpina alçà les serralades del sistema de Tetis. Aquestes muntanyes inclouen (d’oest a est) l’Atles, els Pirineus, els Alps, els Alps Dinàrics, les Pindos, la serralada dels Balcans, les Muntanyes del Taure, el Caucas, els Monts Elburz, Zagros, l’Hindu Kush, el Pamir, el Karakoram i l’Himàlaia.
-380 Orogènia Varisca/ Herniciana
L’orogènesi Varisca o Herniciana és el resultat de la col·lisió entre Laurussia i Gondwana en el procés de constituir Pangea. S’estén del -390 a 300Ma
Alleghenian a Nordamèrica (segona passada apalatxes, massís de l’Atlas a Àfrica). muntanyes de la península ibèrica i els Pirineus, Sud d’Irlanda i Gal·les, massís entral a França, massís del Rin, els Alps (que després seran modificats per l’orogènia alpina) iugoslàvia, Càucas i Àsia central.
-490 Ma Orogènia Caledoniana
The Caledonian orogeny was a mountain-building era recorded in the northern parts of Ireland and Britain, the Scandinavian Mountains, Svalbard, eastern Greenland and parts of north-central Europe. The Caledonian orogeny encompasses events that occurred from the Ordovician to Early Devonian, roughly 490–390 million years ago (Ma). It was caused by the closure of the Iapetus Ocean when the continents and terranes of Laurentia, Baltica and Avalonia collided.
La trobada entre Laurussia i Sibèria forma els Urals cap 416 Ma
Zimmer, Theo Van Gogh, Pannonica
Admirem el geni artístic dels poemes de Friedrich Hölderlin i els quadres de Vincent Van Gogh. Però igualment digne d’admiració és el geni moral del fuster Ernst Zimmer, que havia llegit l’Hiperió i que va acollir Hölderlin a casa seva durant 36 anys; la seva filla Lotte seguiria tenint cura d’ell. I el geni moral de Theo Van Gogh, que va donar suport al seu germà més gran i que moriria als 33 anys poc després de la mort de Vincent als 37.
2026
Hi afegeixo la figura de la baronessa Kathleen Annie Pannonica ‘Nica’ de Koenigswarter que va donar suport a Thelonius Monk fins al punt d’assumir una pena de presó per unes drogues que li van trobar al cotxe i acollir-lo i cuidar-lo els sis darrers anys de la seva vida. Monk li va dedicar un tema.
La membrana i el flux com a principi d’individuació
Alguna vegada quan em poso al dia amb alguna amistat solc dir que visc en una bombolla, que no miro les notícies de la televisió, no escolto tertúlies a la ràdio, no segueixo fils de twitter i que em mantinc informat amb la BBC, els titulars del National i el NewYorker. M’adono que és un decisió conscient i que això em determina, la dieta de l’esperit és tant important com la dieta del cos.
Un dels temes més fonamentals de la filosofia és el de l’u i el múltiple, que podem referir a Parménides, que tot és u, als diàlegs de Plató del Parménides i el Sofista, a les categories de forma d’Aristòtil, substància i accident i altres. Si examinem tot el que existeix, com identifiquem entitats separades? Al meu assaig d’ontologia per capes suggeria que serien invariants.
Una de les discussions més fructíferes que se m’acudexen és pensar en les membranes de les cèl·lules, que d’una manera extraordinàriament complexa, determina quines substàncies poden entrar i sortir, i quines no. [ Dues capes de lípid (45%) que envolten unes proteïnes flotants (55%). Formen una barrera (¸10-8m) selectiva que deixa passar l’aigua i algunes substàncies (reconeixement per enzims) arribant a tenir un paper actiu en el transport [aliments i deixalles). La paret cel.lular, no sempre present, està formada per polisacàrids amb un gruix d’uns 20 nm i evita que la c. exploti. Deixa passar molècules petites. A la membrana hi ha també els enzims que cnverteixen els aliments en ATP (->), tasca que a les c.eucariotes acompliran les mitocondries.
L’existència i la identitat de la cèl·lula es basen en aquesta capacitat de definir els fluxs. El que entra és el em transformarà en el què vull ser. El que deixo sortir és el que transforma l’entorn que tinc al voltant. Em recorda una mica les regles que hi ha als firewalls que arribaven a ser molt complexes i que també definien la “identitat” de la Caixa, entraven i sortien consultes, operacions de clients, manteniment per part d’administradors …
Part dels terribles efectes de les fake news és que no disposem de membranes efectives per regular quina informació ens arriba. Els algoritmes pensats per a augmentar els clics acaben funcionant com una mena de malaltia que degrada el nostre entorn fent que només ens arribin mems que reforcen la nostra tendència natural a identificar un culpable i odiar-lo.
Fer un entorn habitable, netejar un espai enmig d’un abocador
-600 Orogènia Pan-Africana
Cronologia evolució | Història geològica |
Pan african orogeny. Correspondria al xoc entre la place d’Amèrica del sud i Àfrica en el procés de formació de Rodínia. Duraria uns 100Ma.
-66 Extinció K – Pg
Cretaceous–Paleogene extinction event (End Cretaceous, K–Pg extinction, or formerly K–T extinction): 66 Ma at the Cretaceous (Maastrichtian) – Paleogene (Danian) transition interval. The event formerly called the Cretaceous-Tertiary or K–T extinction or K–T boundary is now officially named the Cretaceous–Paleogene (or K–Pg) extinction event. About 17% of all families, 50% of all genera and 75% of all species became extinct. In the seas all the ammonites, plesiosaurs and mosasaurs disappeared and the percentage of sessile animals (those unable to move about) was reduced to about 33%. All non-avian dinosaurs became extinct during that time. The boundary event was severe with a significant amount of variability in the rate of extinction between and among different clades. Mammals and birds, the latter descended from theropod dinosaurs, emerged as dominant large land animals.
Un estrat d’iridi seria l’indici que l’extinció va ser causada per l’impacte d’un meteorit.
https://www.bbc.com/future/article/20210713-the-dinosaurs-may-have-been-in-trouble-before-the-asteroid Podrien estar ja en declivi
-201 Extinció Triàssic – Juràssic
asd | Cronologia Evolució
Triassic–Jurassic extinction event (End Triassic): 201.3 Ma at the Triassic–Jurassic transition. About 23% of all families, 48% of all genera (20% of marine families and 55% of marine genera) and 70% to 75% of all species became extinct. Most non-dinosaurian archosaurs, most therapsids, and most of the large amphibians were eliminated, leaving dinosaurs with little terrestrial competition. Non-dinosaurian archosaurs continued to dominate aquatic environments, while non-archosaurian diapsids continued to dominate marine environments. The Temnospondyl lineage of large amphibians also survived until the Cretaceous in Australia.
-252 Extinció Permià – Triàssic
terra | Cronologia evolució
Permian–Triassic extinction event (End Permian): 252 Ma at the Permian–Triassic transition Earth’s largest extinction killed 57% of all families, 83% of all genera and 90% to 96% of all species (53% of marine families, 84% of marine genera, about 96% of all marine species and an estimated 70% of land species including insects). The highly successful marine arthropod, the trilobite, became extinct. The evidence regarding plants is less clear, but new taxa became dominant after the extinction. The “Great Dying” had enormous evolutionary significance: on land, it ended the primacy of mammal-like reptiles. The recovery of vertebrates took 30 million years, but the vacant niches created the opportunity for archosaurs to become ascendant. In the seas, the percentage of animals that were sessile dropped from 67% to 50%. The whole late Permian was a difficult time for at least marine life, even before the “Great Dying”.
-375 Ma. Extinció Devonià-Carbonífer
Late Devonian extinction: 375–360 Ma near the Devonian–Carboniferous transition. At the end of the Frasnian Age in the later part(s) of the Devonian Period, a prolonged series of extinctions eliminated about 19% of all families, 50% of all genera and at least 70% of all species. This extinction event lasted perhaps as long as 20 million years, and there is evidence for a series of extinction pulses within this period.
-450 Ma Extinció Ordovicià-Silúric
Ordovician–Silurian extinction events
Two events occurred that killed off 27% of all families, 57% of all genera and 60% to 70% of all species.
Possiblement degut a un augment de la temperatura per vulcanisme. (Abans es creia que havia estat per una glaciació)
Teoria de l’evolució de Darwin (1859)
Història de la terra, evolució | Arbre de la vida | Els avantpassats
Antecedents
[Linneu classifica les espècies i se n’observa la diversitat] 1735 Systema naturae. En la seva desena edició identificava 4.200 espècies d’animals i 7.200 plantes.
Erasmus Darwin, avi de Charles, a la Zoonomia de 1794, proposa que totes les espècies superiors provenen d’avantpassats primitius.
Aviat la paleontologia, l’estudi dels fòssils, en particular per Leonardo da Vinci, i amb Cuvier (1796) que practica l’anatomia comparada, provarà que les espècies van canviant. S’havien descobert fòssils que no pertanyien a cap espècie coneguda.
Lamarck va estudiar els i vertebrats i, per donar raó de la variació de les espècies, proposaria que hi ha un procés de diversificació i que els trets adquirits pels individus es transmeten a la següent generació. (1809)
Darwin havia deixat els estudis de medecina a Edinburgh i a Cambridge estudià història natural. Àvid col·leccionista d’escarabats. Durant el viatge del Beagle (1831-1836) observà moltes espècies i comparant-les va arribar a la conclusió que la variació s’explicava pel mecanisme de selecció natural. Els individus presenten variacions. En un entorn amb recursos limitats (Malthus, 1798 An Essay on the Principle of Population) hi ha competència i els que s’adapten millor sobreviuen, propagant les seves característiques a la descendència. Es fa seva l’expressió de Spencer “survival of the fittest”. Va estudiar les variacions en espècies de percebes per confirmar la seva hipòtesi. Durant el viatge també confirmà la hipòtesi de Lyell segons la qual el relleu s’explica per canvis lents al llarg del temps, sedimentació, erosió, metamorfisme.
La teoria s’exposa a On the Origin of the species publicat el 1859. Alfred Russel Wallace havia formulat una hipòtesi similar. Considera la distribució dels nyandús, les tortugues de les Galápagos, els mockinbirds, la diversitat de vegetals i coloms resultat de la selecció artificial. Planteja la dificultat de l’absència d’espècies intermitges, o com es pot haver passat d’un organisme sense visió a un ull desenvolupat. Assenyala que en àreas geogràfiques separades però amb el mateix clima, hi trobem espècies diferents, resultatdoncs, de variacions diferents. La comparació morfològica li permet dir What can be more curious than that the hand of a man, formed for grasping, that of a mole for digging, the leg of the horse, the paddle of the porpoise, and the wing of the bat, should all be constructed on the same pattern, and should include the same bones, in the same relative positions?” This made no sense under doctrines of independent creation of species, as even Richard Owen had admitted, but the “explanation is manifest on the theory of the natural selection of successive slight modifications” showing common descent.
El 1871 aplica la hipòtesi a l’origen de l’home, a The Descent of Man, and Selection in Relation to sex
1872 The expression of Emotions in Man and Animals
Ernst Haeckel a Alemanya i Asa Gray als EUA van abraçar la teoria amb entusiasme.
La teoria de l’evolució permet classificar les espècies segons el seu origen. Darwin va esbossar un arbre de la vida.
El 1865, Gregor Mendel estableix que els trets heretats de manera predictible [ no tot s’hereta, només el que està codificat als gens].
Neodarwinisme
El descobriment de l’estructura del DNA per Watson i Crick, i el mecanisme de transcripció de proteïnes permetran explicar el detall de com es poden alterar i transmetre trets.
Si l’evolució tornés a començar, sortirien més o menys les mateixes espècies? Gould diu que no, que és contingent (Gould, S.J. Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History). Conway Morris diu que sí (Life’s Solution: Inevitable Humans in a Lonely Universe ) Blount fa experiments amb el bacteri Escheria Coli, al llarg de 26 anys i 60.000 generacions, la majoria de les branques són iguals però algunes troben nous metabolismes. ( Blount, Z., et al. Historical contingency and the evolution of a key innovation in an experimental population of Escherichia coli. )
1824 Descobriment dels dinosaures
https://en.wikipedia.org/wiki/Dinosaur#History_of_study
La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques
La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials | la dificultat d’escapar al biaix en els algoritmes i la correcció política | el formidable repte de les empreses tecnològiques
La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials
La fabricació i propagació d’informació falsa a les xarxes socials ha crescut fins al punt que sembla impossible d’aturar. Pensàvem que amb la il·lustració hauríem triomfat sobre l’obscurantisme de l’edat mitjana i amb les noves tecnologies, la informació objectiva seria compartida per tothom. Evidentment no és així. Algunes referències:
Francis Fukuyama sobre el middleware com a regulació de la informació falsa, FB afavorint a la dreta , fotografies i vídeos generats i distribuïts per ordinador que no es poden distingir del real, faran impossible distingir el real, Perquè FB no vol acabar amb les notícies falses, indicis per detectar fotos fake , els fact-checkers trenquen amb facebook , la difícil tasca dels qui moderen coninguts a FB , Bellingcat, entitat open source per verificar informació, factcheck.org
Mig per convicció a twitter, mig per pressió popular a FB, s’han intentat introduir controls per verificar la veracitat de la informació. Twitter ha arribar a etiquetar com a informació dubtosa un tweet de Trump, mentre que FB no ho ha fet.
A wikipedia, diferents tendències mirem d’imposar la seva versió, com per exemple en el cas del canvi climàtic.
La dificultat d’escapar al biaix en els algoritmes i en la tradició, la correcció política
A l’hora d’elaborar algoritmes basats en el llenguatge comú, un article assenyalava els diferents biaxs, racistes, sexistes, que impregnen el llenguatge comú. Aquest article va motivar la sortida de Google d’un dels principals investigadors.
A l’hora de determinar la paga de diferents oficis a Suïssa, els algoritmes es basaven en les retribucions actuals per feina, sexe, edat. Com que la situació existent discriminava per sexe, el nou algoritme ho seguia fent.
Gone with the wind va ser retirat de HBO després que fos acusat de racisme. ( ref1, ref2). La societat, la història, té biaixs racistes i sexistes. [ A Catalunya, on no hi havia negres, ara es qüestionen les cavalcades de reis on fins ara un home blanc es pintava de negre per fer de rei negre. A Vidreres les dones protesten perquè no poden fer el paper de rei negre. Es comença a parlar de tions i tiones. Es canvia la caputxeta vermella pr que els caçadors no matin el llop. Es pretenen eliminar els monuments franquistes com si això canviés.
El formidable repte de les empreses tecnològiques
Aquesta il·lustració vol subratllar que la realitat és construïda a partir d’indicis. En ocasions, la ciència ens dóna una base prou sòlida per poder dibuixar un quadre inqüestionable, en altres, els indicis a compartir permeten versions diferents.
(1) Determinar la veritat
Deixant de banda el cinisme de FB, demanar a twitter i FB que determinin la veritat de cada contingut que es publica, és imposar-los una tasca formidable. Les línies entre la llibertat d’expressió i la difamació difícils. Han de tenir un equip que estudii cada una de les fotos publicades per determinar si és falsa? Han de tenir experts en medecina per determinar si una afirmació sobre les vacunes és certa o no? Tanmateix, sí que hi pot haver un mínim de consens sobre les evidències (les veritats mínimes a compartir) i eliminar els extrems.
Article de l’Atlantic In 2020, the need to contain misinformation about COVID-19 pushed Facebook and Twitter into a role they never wanted—arbiters of the truth.
(2) Conviure amb el biaix
Els proveïdors de continguts com HBO i Netflix, els productors de cinema, els editors de llibres ¿han de ser responsables de la correcció política de tots els continguts? Els continguts incorrectes, ¿ s’han d’eliminar ? s’han d’etiquetar? És també una tasca impossible, però sí que es poden implantar uns mínims, un text que aporti un context previ, i que s’hagi de marcar com a “llegit” igual que fem amb les condicions de venda o d’ús d’un web.
Problemes actuals filosofia | Les veritats mínimes a compartir
Entrar al llit
Cap a l’any 1995, la Pilar començava a treballar, la Teresa i la Maria eren petites i jo me n’havia de cuidar. No em quedava temps lliure a les tardes i alguna vegada pujava a Solius el cap de setmana per estudiar l’inventari. Feia fred. M’instal·lava a la taula del pare. Sopava davant la llar de foc i a l’hora d’anar a dormir deixava les brases calentes i corria per entrar dins el llit sota l’edredon calentó.
El cap de costat recolzat al coixí, l’edredon fins la barbeta, era una sensació feliç d’ésser acollit, entrar en un món càlid i suau que al cap de poc s’obriria a somnis desconeguts. (imaginari, somnis)
Catalunya. Paisatges
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
L’observatori del paisatge ha identificat 134 paisatges que ha agrupat en Pirineus, Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, Zona metropolitana, comarques centrals i Girona. [Hi ha documentació detallada a internet però alguns dels paisatges apareixen per duplicat]. Pere Blasi a la seva “Geografia” proposa comarques pirinenques, costa, conques del Segre i Ebre (menys Tortosa), i comarques interiors.
Click title to show track
PirineuLleida
Girona
Metro
Centrals
Tarragona
Catalunya. Metro
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
W Penedès i Garraf
- Serres Ancosa M1
- Plana del Penedès M3 / Garraf M5
- Litoral del Penedès T28 / Plana del Garraf M17
Llobregat
- Valls de l’Anoia / Pla de Montserrat M9 / Xaragalls del Vallès M16
- Muntanyes d’Ordal M6 / Vall baixa del Llobregat M10
- Delta del llobregat M11
Barcelona i Maresme
- Collserola M19/ Pla de Barcelona M21
- Plana del Vallès M17 / Baix Montseny G25
- Serra de Marina M20 / Baixa Tordera G8
- Baix Maresme M22 / Alt Maresme M23
Catalunya. Pirineus
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
W Pirineu Axial (entre les dues Nogueres)
- [Maladeta, si ampliéssim a la franja fins al Cinca amb les valls de l’Essera i l’Isávena ]
- Era Baisha Val d’Aran P1 / Era Nauta Val d’Aran P2
- Cims i Estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici P3
- Pastures de l’Alt Pirineu P7
- Sant Gervàs – Montcortès P8
- La Terreta P20 / Conca de Tremp P18
- Montsec L1
Segre
- Valls d’Àneu P5 / Altes Nogueres (Vall de Cardós ) P4 / [ + Andorra]
- Massís de l’Orri – Valls de Castellbò i d’Aguilar P6/ Plana de l’Urgellet P9
- Boumort – Collegats P15 / Congost del Segre P11 / La Vansa P14
- Vall de Rialb L2 / 16 Rodalia d’Oliana / Ribera Salada C21
Cerdanya i Cadí
- Solana del Baridà P10 / Vall Cerdana P13
- Cadí P12 [La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. ][ més que el P12 del Pirineu, comerques centrals u4) + Capçaleres del Llobregat amb al serra d’Ensija, el verd i port del comte, CC 5.
Prepirineu a Girona
- Valls del Freser (Puigmal) G24 / Vall de Camprodon G22
- Capçaleres del Llobregat G26 / Alt Ter G4
- Alta Garrotxa G1
- Garrotxa d’Empordà G11
- Salines-l’Albera G20 / Aspres G3
- Cap de Creus G6
Pirineu [66Ma orogènia Alpina sobre l’herniciana]: (1) A l’oest i de Nord a sud: Maladeta (entre el Cinca i la Noguera R), massís de la Vall d’Aran i Beret, cap al sud i fins a la Noguera Ribagorçana: Montsent de Pallars, Serra sant Gervàs, (massís Torreta de l’Orri), serra de Lleres, Conca de Tremp (Pallars Jussà) i Montsec (Noguera). Rasos de Conques, serra de sant Joan, Serra Boumort (2) La Cerdanya travessada pel Segre, amb el Puigpedrós al nord i al sud el Cadí. La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. (3) Al Prepirineu tenim la Serra del Port del Comte, els Rasos de Peguera, Serra de Catllaràs, Matamala. Cavallera, Capsacosta, serra Sta Magdalena. El Bassegoda a dalt de la Garrotxa, [Els Aspres i els Salines, la vall de la Jonquera] i la serra de l’Albera amb el Cap de Creus.
Pallars Sobirà
Serra de Canals. A W el Tavascan a E el Lladorre que conflueixen a Tavascan. segueix el Lladorre que després serà el Cardós (Vall de Cardós) que es trobarà amb la Noguera a Llavorsí.
Geològicament és del cambrià 541-485, (€OA pelites, gresos i grauvaques) i les muntanyes al nord del llac de Certascan són roques plutòniques de l’orogènia herniciana (xoc entre Lauràssia i Gondwana per formar Pangea) (GRDA Granodiorites biotítiques).
A Tavascan Rouredes de roure de fulla gran (quercus petraea). Pujant, neretars amb neret, balegars amb ginesta, gespets (prats de festuca eskia)
Catalunya. Lleida
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
W Segre
- Aspres de la Noguera L18 (fins al segre) / Mig Segre L3
- Plana d’Algerri – Balaguer L17 / Paisatge fluvial del Segre L12
- Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya L14/ Plana d’Almenar i Alguaire L15 / Horta de Pinyana L16
- 13 Baix Segrià L13
E Segre
- Replans del Solsonès C20 / Serrats de Sanahuja i Llanera L4
- Vall del Llobregòs L15
- Baix Sió L19 / Serres de Bellmunt i Almenara L20 /Alt Sió L6
- Plana d’Urgell L21 / Secans de Belianes i d’Ondara L8 / Costers de la Segarra L7
- Secans d’Utxesa L22 / 10 Garrigues Altes L10 / Garrigues Baixes i vall del Corb L9/ Baixa Segarra T2
Ebre
- Costers de l’Ebre L11 (Ribaroja i Flix)
- Riberes de l’Algars E4 / Altiplà de la Terra Alta E2
Catalunya. Comarques centrals
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
Sota el Pirineu i entre la Conca del Segre amb les planes de Lleida i el Ter
W Seguint el Llobregat:
- Replans del Berguedà: C19
- Conca Salina amb Súria: C8
- Pla de Bages C15 / al W, la Serra de Castelltallat C22
- Conca d’Òdena C7
- Montserrat M8
Centre
- Lluçanès C11 / Plana de Vic C17
- Moianès C12
- Sant Llorenç del Munt M12 / Cingles de Bertí M14
Serralada Prelitoral N
- Guilleries G13
- Montseny G15
Catalunya. Girona
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
Serralada transversal zona volcànica
- Cabrerès-Puigsacalm G5 / Valls d’Olot G23
Empordà i Ter
- Garrotxa d’Empordà G11 /Plana de L’Empordà G17
- Terraprim G21 / Empordanet Baix Ter G9
Banyoles Selva Girona
- Rocacorba G19 / Estany de Banyoles G10
- Plana de la selva G18 / Pla de Girona G16
Gavarres i Costa Brava
- Les Gavarres G12
- Ardenya Cadiretes G2 / Gavarres marítimes (Costa Brava) G7
Catalunya. Camp de Tarragona
Geografia de Catalunya | Evolució geològica | Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals | [ Catalunya ]
W Ebre
- Serra del Tormo T10
- 5 Serres de Pàndols-Cavalls E5 / Cubeta de Móra E6 / Barrufemes (Benifallet i Pienll de Brai) E9
- Los Ports E13
- Plana del Baix Ebre-Montsià (els camps d’oliveres al voltant de Mas de Barberans) E14
- Serres de Montsià-Godall E18
Ebre
- Burgans E10
- Serres de Cardó Boix E 12
- Paisatge fluvial de l’Ebre E15
- Delta de l’Ebre E19
Ebre Est
- Montsant T9 / Vall del Silenci T7
- Priorat històric T11
- Baix Priorat T12
- Serra de Llaberia T13 / Plana de l’Hospitalet de l’Infant T15
- Muntanyes de Tivissa-Vandellòs T14
- Litoral del baix Ebre E17
Centre
- Conca de Poblet T4
- Muntanyes de Prades T5
- La Mussara [poble abandonat i avenc de la Febró, 2022] T6
- Escornalbou-Puigcerver T16 [2022 Serres del Pradell i l’Argentera] / 17 Conca d’Alforja-Vilaplana T17 / Plana del Baix Camp T18 [Mont-roig de camp,, Mas Miró, Montbrió 2022], Camps del Francolí T21
- Reus Tarragona [Reus, Tarragona 2022] T20, Litoral del camp T19 [Cambrils, Mainou 2022]
Est
- Alt Gaià T1
- Plana de l’Alt Camp T22 / Camps de Santes Creus T25 / El Montmell T26
- Baix Gaià T23 (Altafulla, Torredembarra)/ Massís de Bonastre T24 (El Vendrell)
Catalunya
Llocs [ esborrany ] | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
Geografia
Evolució geològica Geografia k Barcelona
Història
3EEC1, Catalunya medieval 711-1479
4EEC1 Catalunya moderna 1479-1798
5EEC1 Catalunya contemporània 1798-2020
Catalunya (L’ull del temps))
Art Literatura Música
Catalunya. Evolució Geològica
La Terra: Litosfera | Evolució de la terra | Història geològica de la terra | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic |
La Península Ibèrica és la part emergida d’una antiga placa tectònica, la Placa Ibèrica. De dimensions modestes, la Placa Ibèrica és situada al nord de la Placa Africana i actualment és soldada a la Placa Europea. La seva configuració geològica és el resultat de les interaccions d’aquestes dues plaques majors des de fa uns 200 Ma, és a dir, durant el cicle Alpí (ICGC). [a part d’alguna petita àrea emergida al carbonífer, Catalunya va estar submergida fins l’orogènia alpina fa uns 66 mA quan el xoc amb àfrica fa emergir els pirineus i la serralada costera (66-30), vulcanisme a la serralada transversal fa 10Ma . Tota la depressió era un mar obert fins que es va anar assecant a partir del Miocè.]
Mirant el mapa geològic tenim:
Als Pirineus i serralada costera: Roques intrusives tardohernicianes (GR Leucogranits GRD granodiorites) , Als Pirineus €O del Cambrià Ordovicià (a W de la Seu i al Puigmal), el plegament del Cadí és Paleogè. Hi ha uns pocs terrenys del mesozoic al prepirineu i la serralada costera més al sud. La depressió de l’ebre és del Paleogen i les planes del Vallès i l’Empordà del Neogen.
– 541 PALEOZOIC -252
[unió dels continents per formar pangea amb les orogènies Caledònia i Herniciana per les col·lisions]
En el que seria la futura Placa Ibèrica, el registre sedimentari del Cambrià i l’Ordovicià és format majoritàriament per dipòsits siliciclàstics i carbonàtics de medis marins de plataforma o més profunds, en els quals visqueren els primers trilobits i es formaren colònies d’arqueociàtids. Amb aquesta fragmentació tornaren les condicions marines, principalment en medis de plataforma, i durant el Silurià (figura 3) les condicions ambientals foren molt particulars, amb dipòsits d’argiles negres, molt riques en matèria orgànica, indicatives de condicions marines euxíniques (anaeròbies i reductores). Els graptòlits i alguns cefalòpodes són els organismes característics d’aquest període.
Durant el Devonià i part del Carbonífer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefalòpodes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i també sediments propis de conca marina profunda, com les calcàries vermelles amb goniatits (les calcàries griotte) i els nivells d’acumulació de radiolaris. Alhora començà la colonització de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devonià s’esdevingué la segona gran extinció. Durant el Carbonífer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercinià tornaren a convergir fins a col·lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orogènia herciniana. Aquesta zona és caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metamòrfics de gran abast i d’una intensa activitat magmàtica intrusiva. Els sediments d’aquest estadi són detrítics marins (les anomenades fàcies Culm), indicatius de l’activitat tectònica i de l’erosió a les grans cadenes de muntanyes que s’anaven formant. Les restes de la serralada herciniana són encara avui ben visibles en tota l’Europa occidental, especialment a l’oest de la Península Ibèrica. A Catalunya n’afloren fragments més petits als Pirineus, a la Cadena Costera i al substrat de la Conca de l’Ebre. [ mapa geològic GR i GRD]
-541 Ma → Paleozoic: Càmbric: Explosió de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovicià, Orogènia Caledoniana, mol·luscs, 1a extinció. 443 Silúric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devonià: amfibis, molses, 2a extinció. 359 Carbonífer: Gimnospermes, insectes gegants, rèptils. 299 Permià: es completa Pangea, orogènia herniciana, rèptils sinàpsids (mamífers),3a extinció
-370 mig Devonià, es comencen a unir les plaques i comença l’orogènia herniciana. [La placa ibèrica està perduda al mig]
340 Carbonífer
300 Permià
280
260
-252
-252 MESOZOIC -66 [Divisió de Pangea, Andes i Rocoses per subducció del pacífic)
-252 Ma → Mesozoic : Triàssic: amfibis grans, rèptils i coníferes, clima sec 4a extinció. 201 Juràssic: predomini dels dinosaures, petits mamífers, coníferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comença a obrir amb el mar de Tethys, separant Lauràssia i Gondwana. 145 Cretàcic: Andes i Rocoses, 5a extinció que acaba amb els dinosaures.
Triàsic
Algunes zones de fractura formades durant el Carbonífer i el Permià havien continuat evolucionant i Pangea es va començar a fragmentar, iniciant-se el cicle Alpí. Durant el Triàsic, les àrees topogràficament més baixes de la futura Placa Ibèrica eren ocupades per extenses planes al·luvials que periòdicament eren envaïdes per la mar i es convertien en plataformes marines de poca fondària; en elles es dipositaven fangs carbonàtics i emergien alguns esculls. Cap a finals del Triàsic, 50 milions d’anys després de l’inici de la fragmentació de Pangea, aquelles fractures inicials havien evolucionat fins a formar uns sistemes de grans falles que delimitaven depressions semblants a l’actual vall africana del Rift (rift, en anglès, significa ‘esquerda’ o ‘obertura’). Una de les valls riftianes es localitzava a la futura àrea pirinenca, i l’altra, més important i que va ser immediatament envaïda per la mar, a l’àrea ocupada actualment pel Sistema Bètic, la Mar d’Alborán i l’Estret de Gibraltar.ltres depressions similars s’obriren a l’interior de la Placa Ibèrica. Aquests sistemes de fractures afavoriren l’ascensió de masses de roques volcàniques i subvolcàniques bàsiques. En aquell moment, a la futura Península Ibèrica es destacaven dos massissos emergits: el Massís Ibèric (la futura Meseta) i el Massís de l’Ebre, avui desaparegut, el qual ocupava les actuals zones orientals de la Conca de l’Ebre, del vessant sud dels Pirineus i del Golf del Lleó. Geogràficament, ambdós massissos eren unes illes envoltades de vastes àrees entollades a les quals es dipositaven sals, guixos, argiles i carbonats en unes condicions climàtiques molt àrides. Entre el Massís Ibèric i el límit dels pantans triàsics s’obria una extensa plana desèrtica. Amb el decurs del temps, durant el Triàsic i sobretot el Juràssic, l’extensió al llarg d’algunes de les fractures que limitaven les valls riftianes va progressar fins que es generà escorça oceànica, quedant així individualitzades noves plaques tectòniques. Havia començat l’obertura de l’Atlàntic central.
240Ma
220 [Pangea s’obre i la placa Ibèrica queda perduda enmig]
Juràssic
Al llarg del Juràssic, durant un període de 55 milions d’anys, una part important de la futura Placa Ibèrica es mantingué submergida sota una mar poc profunda. En unes condicions climàtiques més càlides que les actuals, en aquelles extenses plataformes continentals es dipositaven fangs i sorres carbonàtiques, els quals, en major o menor grau, eren retreballats per les marees. Aquelles condicions ambientals afavoriren també que les aigües fossin colonitzades per grups molt nombrosos de cefalòpodes, principalment d’ammonítids i belemnítids, i també per braquiòpodes i bivalves.
Cap a finals del Juràssic, ara fa uns 150 Ma, les costes meridionals del Massís Ibèric s’havien separat al voltant de 500 km de les costes septentrionals d’Àfrica. Al llarg d’aquell espai, les aigües de l’Oceà de Tetis ja havien connectat amb les del jove Atlàntic, que en aquell temps ja havia assolit una amplada de 1 000 km, entre les costes meridionals de Terranova i les costes occidentals del Sàhara (figura 7). La vall riftiana que s’havia començat a obrir a l’actual zona pirinenca 50 milions d’anys enrere ara era un solc marí molt profund connectat amb l’extensa plataforma continental que ocupava la meitat oriental de l’actual Península Ibèrica.
170Ma
Cretaci
Al llarg del Cretaci inferior, l’obertura de l’Oceà Atlàntic es va propagar cap al nord produint la definitiva separació de la Placa Nord-americana de la Ibèrica i l’Europea. A finals del Cretaci inferior, fa 100 Ma, la Placa Ibèrica es trobava completament individualitzada de les plaques circumdants, limitada per grans zones de falla de salt en direcció (figura 8). El límit septentrional se situava al solc pirinenc, on la separació d’Ibèria i Europa havia provocat l’obertura del Golf de Biscaia i, cap a l’est, la formació d’un reguitzell de conques estretes relativament profundes i connectades entre si les quals s’estenien cap a les àrees orientals de l’actual zona pirinenca.
La separació entre Ibèria i Europa al llarg d’aquesta zona va ser més gran a l’oest que a l’est, la qual cosa va afegir un moviment de rotació, en sentit contrari al de les agulles del rellotge, al desplaçament de la Placa Ibèrica. Al sud, el marge de la Placa Ibèrica era l’actual falla transformant de les Illes dels Açores – Gibraltar. Per l’est, una altra zona de falla connectava la dels Açores – Gibraltar amb la zona alpina. L’expansió de la Dorsal Centratlàntica havia situat Ibèria uns 800 km a l’est deTerranova.
La superfície emergida de la Placa Ibèrica havia augmentat considerablement des del Juràssic superior i incloïa gran part del Massís Ibèric. A les zones on havien emergit les antigues plataformes carbonàtiques juràssiques es desenvolupaven sistemes de cavernes i dolines sota un clima tropical que afavoria la formació de sòls bauxítics i laterítics. A les costes que s’obrien a l’Oceà de Tetis i al Golf de Biscaia es desenvolupaven grans aparells deltaics amb extenses zones de maresmes, les quals allotjaven una gran diversitat faunística i florística. A les plataformes continentals, fora de l’abast de la influència deltaica, es dipositaven carbonats i es desenvolupaven barreres d’esculls de rudistes i baixos de sorra,molts d’aquests darrers formats per l’acumulació dels esquelets dels foraminífers característics d’aquesta època, les orbitolines. Als solcs marins més profunds, situats a les zones septentrional i occidental de l’àrea pirinenca i del Golf de Biscaia, es dipositaven sediments clàstics que eren transportats per corrents de turbidesa des dels fronts dels deltes. En aquells oceans proliferaren els ammonits.
Cap a mitjan Cretaci superior, ara fa al voltant de 85 Ma, la Placa Africana inicià un moviment de rotació en sentit antihorari respecte de la Placa Europea tot desplaçant-se, alhora, cap al nord. Això va provocar el progressiu tancament d’una part de l’Oceà de Tetis:
La Placa Ibèrica, situada entre la Placa Africana i la Placa Europea, es veié empesa cap al nord, iniciant-se la convergència amb la Placa Europea i la conseqüent deformació dels marges contigus d’ambdues plaques. A l’àrea pirinenca, la deformació es propagà des de les zones orientals cap a les occidentals, en un procés que culminaria, al cap de 50 milions d’anys, amb l’edificació dels Pirineus i de les cadenes alpines de l’interior de la península.
En aquells temps, l’àrea emergida del Massís Ibèric havia assolit una superfície propera a la de l’actual Península Ibèrica. A les desembocadures dels grans rius s’edificaven aparells deltaics, i a les àrees de la plataforma continental que quedaven fora de l’abast de les zones d’influència deltaica es dipositaven carbonats i margues i s’hi desenvolupaven esculls de rudistes i coralls. La deformació que patia la vora septentrional de la Placa Ibèrica provocava freqüents situacions d’inestabilitat en els sediments que es dipositaven en la plataforma continental. Una part d’aquells sediments eren transportats mitjançant corrents de turbidesa i colades de fang submarines fins als fons marins profunds del solc pirinenc.
150Ma inicis Cretàcic
90Ma
Jaciments del Cretàcic a Catalunya: Isona (Conca Dellà), Tremp (Epicentre), Àger, Camarasa, Coll de Nargó: mirador del Cretaci, Vilanova de Meià, Artesa de Segre: la vall d’Arlet, Fígols i Vallcebre, Sabadell (Museu Miquel Crusafont)
-66 CENOZOIC [ Àfrica i la índia pugen ja i xoca amb Lauràsia, orogènia alpina]
-66 Ma → Cenozoic: [Paleogè] Paleocè: Orogènia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mamífers. 56 Eocè. 34 Oligocè. 23 [Neogè] Miocè: evolució dels primats. 5.3 Pliocè, Savannas, Austropitecus.
-66 Paleogen -23
66 [Àfrica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orogènia alpina]
La formació de les serralades de muntanyes. EI final del Mesozoic i l’inici del Paleogen
A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situació general havia evolucionat amb rapidesa. El procés de convergència entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea havia conduït a l’inici de la col·lisió entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ibèrica, incloent Còrsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment és ocupada pel Golf de València i el Golf del Lleó, era emergida i sotmesa a una intensa erosió. L’antiga connexió entre l’Oceà de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersió de l’àrea oriental.
Una gran part d’aquelles zones recentment emergides eren terres baixes i prop del marge septentrional d’Ibèria eren recobertes de vastes planes al·luvials per les quals discorrien rius trenats que transportaven els sediments clàstics procedents de l’erosió de l’interior de la Placa Ibèrica. En aquelles terres baixes també hi havia aiguamolls i llacs poc profunds on es dipositaven torbes i carbonats; per aquelles zones pantanoses hi van deambular alguns dels darrers dinosaures que van poblar la Terra. El conjunt d’aquests sediments s’anomena fàcies garumnianes i en elles se situa el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic, marcat per l’extinció del 75 % de les espècies terrestres i marines.
Durant el Paleocè les condicions ambientals van ser molt similars a les de la fi del Cretaci, amb un predomini de la sedimentació continental, al·luvial o lacustre. Ara fa 55 Ma, a principis de l’Eocè, la mar va començar a envair les terres baixes. A l’àrea pirinenca, l’apilament tectònic progressiu de materials del sòcol i de les antigues conques sedimentàries que es produïa per efecte de la col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea significava una càrrega enorme sobre les seves vores. L’increment continuat de càrrega havia provocat que la litosfera de les zones contigües a la cadena de muntanyes en formació s’inflexionés en direcció a aquella. A conseqüència d’això, es generaren, a ambdós costats de la cadena de muntanyes i paral·lelament a ella, unes àrees topogràficament deprimides, les anomenades conques d’avantpaís, les quals foren immediatament envaïdes per la mar. Bona part de l’àrea pirinenca, del Massís de l’Ebre i de l’actual Cadena Costera es veieren convertides en plataformes marines de poca fondària on es dipositaven sediments predominantment carbonàtics. Els foraminífers característics d’aquesta època són les alveolines, les closques de les quals s’acumulaven formant baixos i barres litorals per l’acció de l’onatge i les marees. A les desembocadures dels cursos fluvials que drenaven les àrees emergides, s’edificaven aparells deltaics, els quals eren també, en major o menor grau, retreballats per les marees.
Com a conseqüència del procés de col·lisió entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea a l’àrea pirinenca es generaren sistemes de plecs i mantells de corriment que invertiren i exhumaren les antigues conques sedimentàries, les quals foren desplaçades tectònicament cap al sud al vessant ibèric. EI procés de col·lisió entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea assoliria el seu moment culminant cap a finals de l’Eocè i inicis de l’Oligocè, fa aproximadament entre 35 i 30 Ma.
Paral·lelament a la formació dels Pirineus, al llarg de l’Eocè i l’Oligocè, la deformació que tenia lloc al marge de la Placa Ibèrica es transmeté cap al seu interior, de manera que determinades àrees d’intraplaca, que prèviament s’havien vist sotmeses a extensió durant el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci inferior, ara eren deformades en un context compressiu. Això donà lloc a la formació de la Cadena Ibèrica i la Cadena Costera Catalana. Concretament en aquesta última zona, la deformació es traduí en la formació de falles inverses, encavalcaments i sistemes de falles de desplaçament horitzontal sinistre, obliqües a la direcció de màxim escurçament de la zona pirinenca.
El resultat de tots aquests esdeveniments fou que l’àrea compresa entre els Pirineus, la Cadena Ibèrica i la Cadena Costera Catalana, l’antic Massís de l’Ebre, desaparegué com a àrea emergida subministradora de sediments, i passà a ser el sòcol de la conca d’avantpaís generada al sud de l’àrea pirinenca, la Conca de l’Ebre, receptora dels sediments procedents de l’erosió dels relleus que s’anaven format i que començaven a emergir tant al nord com en els seus límits sud-est i sud-oest.
La Conca de l’Ebre: d’una mar oberta a una plana al·luvial. L’Eocè i l’Oligocè
50Ma
A mitjan Eocè, fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d’illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d’avantpaís d’Aquitània, al nord, i de l’Ebre, al sud. En aquell temps, la Conca de l’Ebre era una extensa badia que s’obria a l’Atlàntic pel Golf de Biscaia i limitava a l’est amb els relleus de la Cadena Costera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l’Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l’Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica on creixien alguns esculls, alhora que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s’edificaven ventalls al·luvials costers i deltes, les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoriren que aquelles plataformes fossin colonitzades per foraminífers de vida bentònica típics de l’Eocè mitjà, els nummulits.
A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eocè, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un règim pràcticament endorreic que afavoria l’evaporació (figura 11). Això va determinar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral·lins.
Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre Ibèria i Europa prosseguien, estenent-se cap a l’interior de la Conca de l’Ebre i involucrant sediments cada cop més joves. Això provocava, al seu torn, que l’espai ocupat per la Conca de l’Ebre fos progressivament més petit i també que l’àrea emergida de les cadenes de muntanyes en formació fos cada cop més extensa (figura 12) i, com a conseqüència, que augmentés el volum de materials disponibles per a ser erosionats i transportats cap a la conca d’avantpaís.
A principis de l’Oligocè, fa 33 Ma aproximadament, la Conca de l’Ebre, aïllada del Golf de Biscaia i de Tetis, era una depressió sotmesa a un règim continental endorreic, la qual rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud, elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials per les quals serpentejaven alguns rius de llits trenats. A les zones centrals de la conca, relativament allunyades dels fronts de les cadenes de muntanyes, es desenvolupaven pantans i àrees lacustres on es dipositaven margues, carbonats, guixos i de vegades, també, torbes. És en aquests dipòsits on es troben les restes de petits rosegadors, indicatius de la radiació dels mamífers. A les desembocadures dels cursos d’aigua que arribaven en aquells llacs s’edificaven petits deltes. Probablement, el paisatge de les zones centrals de l’actual part catalana de la Conca de l’Ebre devia recordar en alguns aspectes el de la sabana africana actual: llacs poc profunds envoltats de vegetació i àrees temporalment entollades.
35 Ma
-23 Miocè i Pliocè -2.58
20Ma
L’obertura de la Mediterrània occidental. L’Oligocè superior i el Miocè
Cap a finals de l’Oligocè i principis del Miocè, fa uns 25 Ma, el procés de col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea havia acabat. Els Pirineus, la Cadena Costera Catalana i la Serralada Ibèrica ja tenien la mateixa estructura de plegament que ara i els sediments que formaven els antics ventalls al·luvials, que s’havien dipositat al peu dels fronts muntanyosos dels Pirineus, ara es trobaven plegats dibuixant espectaculars discordances progressives. La Conca de l’Ebre es mantenia en un règim endorreic amb la zona oriental, o Conca Central Catalana, totalment reblerta i ocupada per una extensa plana al·luvial que drenava cap a l’oest, on es mantenien les condicions lacustres. A l’est, l’antic golf de Tetis havia quedat pràcticament desconnectat de la resta de l’oceà i es formà una mar interior, la Paleomediterrània (figura 13).
L’acabament del procés de col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea donà lloc que, a partir de l’Oligocè superior, la convergència entre Àfrica i Euràsia passés a manifestar-se més al sud, al límit entre les plaques Ibèrica i Africana. Alhora es desenvolupava un sistema de falles en un context geodinàmic extensional que progressava per l’interior de la Placa Europea des del nord cap al sud, formant valls riftianes a les actuals valls del Rin i del Roine. Aquesta nova situació originà una sèrie d’esdeveniments que havien de determinar la resta dels trets geològics bàsics que configuren l’actual àrea catalana de la Placa Ibèrica.
Les falles que s’havien format a la Cadena Costera Catalana simultàniament amb la formació dels Pirineus actuaren en el nou context tectònic extensiu com a falles normals i generaren profundes fosses tectòniques paral·leles, o també esbiaixades, a l’actual línia de costa. A l’extrem oriental de la Conca de l’Ebre, també es desenvoluparen sistemes de falles normals, si bé en direcció NW-SE. L’evolució dels sistemes de fractures provocà primer l’aprimament de l’escorça continental i la fragmentació de l’extrem oriental de la Placa Ibèrica, de manera que el bloc format per Còrsega, Sardenya i les Balears, s’esqueixà i començà a derivar cap a l’est, en formar-se escorça oceànica al Golf del Lleó i al Solc de València. D’aquesta manera començava, fa uns 20 Ma, la formació de l’actual Mediterrània occidental. Fou llavors que les fosses recentment formades a la Cadena Costera Catalana i a l’extrem oriental dels actuals Pirineus van quedar connectades amb la incipient Mar Mediterrània (figura 14). Immediatament van ser ocupades per una mar soma on es dipositaven sediments clàstics i evaporites i s’hi edificaven també alguns esculls coral·lins.
-10Ma Al Miocè superior, a l’àrea pirinenca oriental, es va generar un altre sistema de fosses tectòniques que tallà totes les estructures de plegament i d’encavalcaments que s’havien format amb anterioritat, el qual delimità petites conques sedimentàries intramuntanyenques. En les conques de la Seu d’Urgell i la Cerdanya es van formar sistemes de ventalls al·luvials amb àrees pantanoses i lacustres, en un règim endorreic, on es dipositaven sediments fins i torbes. A l’extrem oriental de la Conca de l’Ebre, ara fa uns 10 Ma, es registra l’inici d’un episodi eruptiu bàsic a favor de les falles orientades NW-SE que delimiten la fossa de l’Empordà. De l’activitat volcànica, en resten les colades basàltiques.
-7Ma Salí messinià
Ara fa uns 7 milions d’anys, un succés extraordinari afectà tota la conca mediterrània i les terres emergides que l’envolten: en el Messinià la Mediterrània es va assecar. La major part de l’àrea va quedar convertida en un salí gegantí situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atlàntic. És possible que el paisatge s’assemblés força a una espècie de combinació de triangle dels Àfar amb alguns salares de l’àrea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provocà que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosió que produïen a les zones de les capçaleres progressés en direcció al continent.
Probablement fou llavors que les capçaleres d’alguns dels torrents que drenaven els relleus de la Cadena Costera Catalana cap a la Mediterrània assoliren la Conca de l’Ebre, tot capturant cursos fluvials d’aquesta i constituint noves conques hidrogràfiques, les del Ter, el Llobregat, el Francolí i l’Ebre. A partir d’aquell moment l’antiga conca d’avantpaís dels Pirineus deixava de ser una conca endorreica i passava a ser tributària de la conca mediterrània. Els sediments eocens i oligocens dipositats a la Conca de l’Ebre durant l’edificació de les cadenes de muntanyes que la delimiten començaren, doncs, a ser erosionats i a convertir-se en l’àrea font de bona part dels materials que rebleixen el Golf de València i la plana abissal del Golf del Lleó.
A l’inici del Pliocè, la connexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània s’havia restablert i a mitjan Pliocè, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sinó que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perquè algunes àrees de les fosses tectòniques properes a la costa tornessin a ser envaïdes per una mar poc profunda.
A les desembocadures d’alguns rius s’edificaren uns petits aparells deltaics del tipus anomenat de Gilbert i que són molts característics del Pliocè de la Mediterrània. A les vores de la depressió intramuntanyosa de la Selva, es produïen efusions volcàniques basàltiques d’una certa importància.
-2.58 QUATERNARI
Durant el Plistocè és quan la Península Ibèrica adquirí la resta de trets geogràfics que li conferiran l’aspecte amb què la coneixem actualment. Des del punt de vista de la geodinàmica interna, a partir de finals del Pliocè, fa uns 2 Ma, començà un període de calma relativa, trencada puntualment per les erupcions volcàniques localitzades a la zona nord-oriental de Catalunya. Però, climàticament, és una època amb molta variabilitat. Després d’un temps de clima benigne, que es mantingué des de finals del Pliocè fins a mitjan Plistocè, des d’ara fa uns 900 000 anys tingueren lloc cinc glaciacions separades per intervals de clima més càlid, els anomenats interglacials.
Durant les èpoques glacials la precipitació de neu superava la fusió estival, i any rere any, s’anaven acumulant grans quantitats de glaç en els casquets polars i a les zones amb relleus més elevats (figura 18). Mentre es mantenien les condicions glacials el volum d’aigua atrapada als casquets polars en forma de glaç provocava que el nivell de la mar davallés unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Conseqüentment, els cursos d’aigua s’encaixaven fortament en el relleu i dipositaven, a les seves desembocadures, graves i arenes en forma de ventalls costers i deltes. A les zones més altes dels Pirineus es formaven circs i glaceres de vall, les quals acumulaven i transportaven blocs i fragments de roca a les seves morenes, al mateix temps que erosionaven els seus llits, conferint-los la típica secció en U de les valls d’origen glacial. A les àrees amb forts pendents properes a les glaceres, les zones anomenades periglacials, el procés iteratiu de congelació-fusió de l’aigua intersticial de les roques i de l’aigua retinguda en esquerdes i diàclasis en provocava la fragmentació mecànica i la conseqüent acumulació dels blocs i cairells als peus dels vessants en forma de tarteres i de cons de dipòsits de vessant molt característics.
Durant les èpoques interglacials, es fonia una gran part del glaç dels casquets polars, el nivell de la mar ascendia i els cursos d’aigua dipositaven els sediments que transportaven a les vores dels seus llits. Lluny de les àrees glacials, aquells canvis climàtics es reflectien en la formació de sòls i crostes carbonatades damunt dels sediments al·luvials i en l’acumulació periòdica de sediments fins com a loess, que eren transportats pel vent en forma de núvols de pols.
A les zones amb afloraments extensos de roques carbonàtiques, de conglomerats amb els còdols i el ciment carbonàtic o d’altres roques solubles en aigua o en àcid carbònic, es desenvolupaven processos de carstificació que donaren lloc a sistemes de cavernes, avencs i dolines. Algunes d’aquelles dolines van evolucionar cap a veritables àrees lacustres. A la sortida dels sistemes càrstics, les aigües saturades en carbonat càlcic sedimentaven i, en alguns casos, continuen sedimentant actualment, uns precipitats i incrustacions carbonàtiques, els travertins. Els canvis del nivell de base, juntament amb l’acció combinada de dissolució química i abrasió mecànica, provocaren que, en travessar zones constituïdes per carbonats, els cursos fluvials s’encaixessin en el relleu formant estrets i profunds congosts.
Així, durant el Plistocè, l’encaixament de la xarxa de drenatge anava generant uns buits potencials que tendien a reblir-se. La reiteració en el temps de tots els processos esmentats, conduí a la formació de terrasses i ventalls al•luvials esglaonats, a la incisió dels congosts fluvials, a la formació de plataformes d’abrasió marines, a l’establiment de la xarxa fluvial gairebé tal com la coneixem avui dia i, al capdavall, a la definició dels trets bàsics de l’escultura del paisatge actual.
-18000
Fa vora de 18 000 anys, tot just després del darrer màxim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones més altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.
La progressiva disminució de la superfície dels casquets polars, provocà una transgressió marina que negà les terres baixes costeres i les antigues planes deltaiques.
Ara fa 11 500 anys, quan s’inicià l’Holocè, el període geològic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empordà, del Besòs, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al·luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulació de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les àrees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perifèria d’aquelles planes i també en alguns illots, es començaren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en són un bon testimoni.
Ja en temps històrics, les planes litorals de l’Empordà, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al·luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la línia de costa es trobava ja bastant pròxima a l’actual :
Durant l’Edat Mitjana, a causa de conflictes polítics i militars entre nobles veïns, alguns rius, com el curs baix del Ter, foren repetidament desviats. A les zones de muntanya, de forts pendents, l’activitat antròpica va deixar la seva empremta en el paisatge en forma de bancals i terrasses de conreu.
Més tard, al segle XVII, la desforestació de grans àrees de bosc es traduí en un augment considerable de les aportacions dels rius i, en conseqüència, en un increment de la superfície emergida de les planes deltaiques i costeres. El delta de I’Ebre assolí la seva extensió màxima cap a finals dels anys 10 del segle XX. Des de llavors, per raó de la retenció de sediments en els embassaments de la seva conca, el volum de materials del delta roman pràcticament constant. Els sediments disponibles ara són redistribuïts per l’acció dels corrents de deriva litoral, per les onades i, en menor mesura, per les marees, de manera que la silueta del delta de l’Ebre tendeix a ser arrodonida, a l’estil de la del delta del Llobregat. Durant la resta del segle XX el paisatge de Catalunya ha anat evolucionant amb pocs canvis, gairebé tots deguts a l’acció antròpica fins a assolir l’aspecte que podem percebre actualment.
Tret del ICGC:, Esquema formació
Mesozoa. Parazoa. Porifera (esponges)
[Dins dels Eucariotes multicel·lulars primitius tenim, colònies de cèl·lules sense organs]]
- Mesozoa. (A.563) Grup aïllat, 7mm, paràsits
- Parazoa (A.75,563) 3000e., generalment marines, fins a 2m de diàmetre. Són una associació de cèlules poc cohesionada que consta d’ameboides (fagocitosi i digestió). Es formen a partir d’una associació d’ameboides dèbilment cohesionades, escleroblastos que produeixen l’esquelet amb espícules de diversos tipus i els coanocitos que capturen l’aliment. Estructures Ascon, Sycon i Leucon. Es classifiquen en tres classes segons l’esquelet sigui calcari, silici o d’espongina (Esponja de bany).
- Calcarea Monografia de Haeckel p. 190
- Hexactinellida
- Demospongiae: Heteroscleromorpha, Keratosa (monografia Haeckel p. 304), Verongimorpha, †Protomonaxonida
- Homoscleromorpha
- †Stromatoporoidea
Calcarea
Keratosa
-66 Cenozoic
La Terra: Evolució de la terra | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic | -2.58 Quaternari
Evolució dels mamífers, a Austràlia, que quedarà aïllada, es converven marsupials. Segueix l’orogènia alpina que anirà tancant el mar de Tethys fins la la Índia xoqui amb Laurasia i es formi l’Himalaia.
Paleogè:
- 66 Paleocè
- 56 Eocè.
- 34 Oligocè.
- lisamfibis: granotes i salamandres
- Anuros, granotes i gripaus, Litoria
- amniotas, (rèptils, ocells, mamífers)
- Sinàpsides (mamífers), 17.000 esp, dos forats
- Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), Montypythonoides, Python
- Avials: Bullockornis, paradiseid,
- Marsupials: localitzats a Austràlia, Litokoala, Namilamadeta, Priscileo i Nimbacinus (carnívors), Ekaltadeta (cangur carnívor) Hypsiorymnodon (ratolí), Yalkaparidon, Burramys, Strigocuscus, Neohelos un herbívor gros com un hipopòtam.
- T Euteris
- T E Afroteris
- T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, com Rhynchocyon , Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies, Orycteropus
- T E A Embritròpodes X, Indricotherium herbívor gegant semblant als rinoceronts de 5 m d’alçada
- T E A Proboscidis: Gomphotherium antecessor elefant, Platybelodon, Anancus, Loxocodonta
- T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, com Rhynchocyon , Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies, Orycteropus
- T E Boreo:
- T E B Euarcontoglires:
- T E B E Glires [rosegadors]
- T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
- Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
- Ochotona, Ochonta, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
- T E B E G Rosegadors
- T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
- T E B E Euarcontos
- T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
-
- T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma, Gymnurechinus
- T E L Perissodactyla com cavalls, Chalicotherium, Hipparion, Diceros (rinoceront)
- T E L Feres 290
- T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma Hyaenodon Hyainailourus Percocruta Ictitherium , Palaeoprionodon semblant a un gat, Plesictis mostela, Amphycinodon petit precursor dels óssos, Nimravus com un lleopard, Macharoidus, Homotherium
- T E L Certiodàctils [ 300 ungulats] [Masritherium]
- T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma, Nyanzachoerus
- T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma Protagocerus, Madoquagiraffokeryx (encara amb un coll curt), Kobus Sivatherium, Giraffa
- T E L C Hippopotamidae, Hippopotamodon, Hexaprotodon
-
- T E B E Glires [rosegadors]
- T E B Euarcontoglires:
- T E Afroteris
23 [Neogè]
- 23 Miocè: evolució dels primats.
- 5.3 Pliocè Savannas, Austropitecus.
- 2.58 Quaternari
PRIMATS p.284, inicis al Paleocè 50Ma i s’escampen al Miocè 20Ma
- P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
- P Haplorins:
- P H Tarsis,
- P H Simiformes,
- P H S Platirins
- P H S Catirrinos , narius que apunten cap avall, 20Ma 34Ma, 5 famílies extingides. [Proconsul]
- P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma, Papió
- P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides [Dendropithecus]
- P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
- P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
Jaciments: Shand Gol (Mongòlia), Riversleigh (Austràlia), Illa Rusinga (Kenia), Muntanyes Siwalik (Índia), Djurab (Txad), Laetoli (Tanzània), Sterkfontein (Sudàfrica)
sdfsd
-
-
-
12X40 TERCIARI
-
-
-
-
-
-
12140 Terciari (Cenozoic). Evolució Geològica
-
-
-
C (U 70, U 1)(tra)
12141 Terciari. Eocè Ev Geol
(U 70, U 40)
12141.E1: Transgressions. Orogènia alpina (Pirineus).
12142 Terciari. Oligocè Ev Geol
(U 40, U 25)
12142.E1 Orogènia alpina (Alps i Amica del Sud)
12143 Terciari. Miocè Ev Geol
(U 25, U 10)
12143.E1: segueix orogènia alpina.
12144 Terciari. Pliocè Ev Geol
(U 10, U 1)
12144.E1 Estabilitat, Europa geològica tó uns 12 milions d’anys.
-
-
-
-
12240 Terciari (Cenozoic). Evolució Biològica
-
-
-
C (U 70, U 1)(terra)
12241 Terciari. Eocè Ev Biol
(U 70, U 40)
12241.P1: Es completa l’extinció dels dinosaures.
12242 Terciari. Oligocè Ev Biol
(U 40, U 25)
12242.E1 Desenvolupament dels mamífers des dels insectívors (plirrinos) (B6945.19)
12243 Terciari. Miocè Ev Biol
(U 25, U 10)
12243.E1: Driopitecus a partir del qual se separen els peròngids (ximpanzó orangutó i gorila) i els prehomínids (U 15).
12244 Terciari. Pliocè Ev Biol
(U 10, U 1)
12244.E1: Austrolopitecus i l’homo ectus, eines, representació simbòlica -> 21000 HA Paleolític.
Terciària (70-1). A l’Eocè (70-40) algún canvi climàtic acaba d’extingir els dinosaures, sembla que caus p la caiguda d’un meteorit a la península de Yucatán. Una transgressió dèbil ocupa les depressions (Ebre, Aquitània). L’orogènia alpina donó lloc als pirineus i més tard, a l’Oligocè (40-25) es formaran els Alps (i Amica del Sud) en onades successives que arribaran al Miocè (25-10). Aquesta orogènia causà fractures a la meseta castellana i massís central. Amb algunes transgressions, Europa no pateix variacions al Pliocè (10-1) i es peròt dir que en la forma actual té una edat de 12 milions d’anys.
Durant el període Terciari tenim una enorme diversitat d’insectes, peixos, rèptils i bratacis similars als actuals, i es desenvolupen les aus (B6944) i els mamífers (B6945). Aquests deuen la seva superioritat a un millor aprofitament de la dentadura, la protecció de les cries (placenta, alletament, sociabilitat [primer caràcter cultural?]) a la resistència a les condicions climàtiques (pel) i a un augment del cervell. peròc a peròc els placentaris (B6945.3-B6945.19) desplaçaran els marsupials (B6945.2). Al final tenim ja gairebé totes les espècies actuals.
Si els cordats han estructurat un sistema nerviós i un cervell amb tres parts, els mamífers desenvoluparan el córtex (BM144.1, H0000) que inicialment estava dedicat només a l’olfacte: paleocórtex. L’hiperòtàlem ja no peròdia gestionar tota la informació sensorial que arribava (vista, esquilibri) i aparegué una escorça dedicada a la motricitat, equilibri i vista, l’arquicórtex, encara una còpia de les terminals sensibles del tàlem. La necessitay d’integrar i estructurar aquesta enorme quantitat d’informació va fer aparèixer el neocórtex i l’àrea associativa lliure, sense terminals sensibles.
Evolució Geològica a Calunya. Terciari. A l’Eocè comença a emergir el pirineu i enfonsar-se el massís (Orogènia alpina). Així entraren en contacte les dues fosses i es crea un mar->llac on hi van a sedimentar-se molts conglomerats (Montserrat, St. Llorenç del Munt). A l’Oligocè es plega el Pirineu i la part meridional del sistema mediterrà (Garraf). El massís caltalà està molt forçat i es fractura donant lloc a la fosa del vallès i enfonsant-se el que en queda.
Ev.Humana (ABiol. 535)
Oligocè (40-25) Fa uns 35 m.anys apareixen des dels insectívors precursors dels prims i els homínids com els platirinos, catirinos i altres [es va escurçant el morro].
Miocè (25-10) Trobem Driopitecus a Europa, India i Africa (Kenia), que es desplaçava a quatre peròtes però també s’agafava pels arbres. Fa uns 17 m.anys comença una segregació morfològica que als 15 m.anys serà genètica. D’una banda hi haurà els pòngids d’on evolucionaran els simis (Gibó Ximpanzé Orangutà Gorila) i de l’altra els homínids.
Des dels inicis dels precursors dels primats a l’Oligocè fins als humans de mig Pliocè al llarg d’unes 500.000 generacions es va seleccionant l’habitant bípede de les estepes a partir del pool genètic dels subhumans dels boscos. El procés es basa en la marxa erecta que allibera les mans i el creixement del cervell. La percepció de l’espai s’hereta de la capacitat de saltar de branca en branca. La mà lliure podrà usar eines i les dents ja no hauran de ser tan grans per la caça i la defensa.
El Driopitecus i els pòngids tenien una capacitat cranial d’uns 100 cc. Pràcticament no hi ha ús d’instruments ni organització social.
Pliocè (10-1) L’inici de l’ús d’eines està relacionat amb la lògica i l’abstracció, la planificació del futur i la transmissió de la tècnica manual a les següents generacions. Aixó implica desenvolupar un llenguge simbòlic [viure en un món representat]. (Yves Coppens en entrevista a Vanguardia 01-05-93 sitúa l’inici del llenguge a finals del Pliocè fa 1.500.000 anys, mentre que la tecnologia del foc és més recent, cap als 500.000).
Fa uns 3.5 m.a. apareixen l’Austrolopitecus (B6945.19) i l’homo habilis (fòsils només a Africa). Tenen caractístiques dels pòngids però com a homínids tenen dents petites, caminaven erectes i usaven eines de pedra.
12244.P1 (C3XXX) Us d’eines de pedra sense tallar
L’H.habilis sembla que ja tenia capacitat pel llenguge. Es mantindran fins fa 0.9 m.anys i simpàtricament apareixen els euhomínids:
Primer els arcantropins amb l’homo erectus (2-0.15 m.a.) amb fòssils a Java, Xina, Africa i Europa. eren caçadors que s’alimentaven de carn (pedra tallada) i gràcies a que usaven el foc i les cavernes es van poder extendre més enllà del tròpic. Tenien encara el front aplanat i crestes supraorbitals grans però les dents ja eren com els de l’h.sapiens. (-> 21000 Ev. humana al Quaternari).
-252 Mesozoic -66
La Terra: Evolució de la terra | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic |
Pangea es comença a dividir, se separen Laurasia i Gondwana obrint el Mar de Thethys que s’acabrà tancant i formant el mediterrà. Al Cretàcic s’obre l’Atlàntic i se separen les amèriques d’Europa i Àfrica. Es formen els Andes i la serralada nordamericana.
-252 Triàssic -201
Les temperatures havien augmentat respecte del Pèrmic. Es va pasar d’una vegetació humida de pantans, amb fulles amples, a boscos de coníferes. Comencen a aparèixer els dinosaures.
- falgueres:xx
- Gimnospermes: Voltziopsis, cicadals, gingkos,
- Insectes: Voltziaephemera, escorpins d’aspecte actual, Gigatitan com una cigarra de 40 cm
- Quelicerats, aranyes
- crustacis: limulitella (un cranc cuirassa)
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Ostíctis [ amb ossos]
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Dipteronotus
- Ostíctis [ amb ossos]
Tetràpodes: Dues menes de rèptils, els sinàpsids antecessors dels mamífers, i els sauròpsids.
-
- Amfibis: Benthosucus, Brachyopoidea
- Sinàpsid: thrapsid com el Lystrosaurus, Thrinaxodon
- Diàpsids:Rincosaurus com el Hyperodapedon, herbívor amb un morro en forma de bec. [Prorotodactylus mesaxonichnus antecessor de rèptils i dinosaures al jaciment de Fumanya]
- Cocodrilomorfs: Saurosuchus X , Ornitosuchus, aetosauris com el Typothorax, Postosuchus
- Sauropterigis: sauris marins com Shastasaurus, Ceresiosauru, Askeptosaurus, Parapladocus
- Pterosauris X,Dromomeron
- Dinosaures
- Ornitisquis X p.290 xx
- Herrerasauri X, Pisanosauri X, Chindesaurus X
- Ornitopodes X, Scleromochlus, de 17cm
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells, Coelophysis
- Ornitisquis X p.290 xx
Lystrosaurus
Ceresiosaurus
Typothorax
Coelophysis
Jaciments: conca del Moscowa (Rússia), graphite peak (Antàrtida), Voltzia (França), Sant Giorgio (Suïssa), Fergana (Kirguistan), Valle de la Luna (Argentina), Elgin (UK), Cantera Hayden (USA), Ghost ranch (USA). A Catalunya tenim Isona (Conca Dellà), Tremp (Epicentre), Àger, Camarasa, Coll de Nargó: mirador del Cretaci, Vilanova de Meià, Artesa de Segre: la vall d’Arlet, Fígols i Vallcebre (Fumanya), Sabadell (Museu Miquel Crusafont).
-201 JURÀSSIC -145
Pangea es comença a dividir entre Laurasia al nord i Gondwana al sud. Apareixen més costes i el clima continental sec es torna més humid, molts dels deserts del Triàssic es tornen boscos tropicals. Els dinosaures desplaçaran els cocodrilomorfs.
-201 Quarta Extinció: Triàssic Juràssic, desapareix bona part de la vida marina i comença el predomini dels dinosaures. -200 Orogènia Andina.
- falgueres: Gleichenacea, Osmundacea
- Gimnospermes: conífera cheirolpidàcia, cycaladea
- Gingkos
- mol·luscs: Harpoceras, Proteroctopus (el primer pop), Rhomboteuthis
- crustacis: Dollocaris, Eryma, Aeger, Cycleryon
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Ostíctis [ amb ossos]
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Lepidotes
- Ostíctis [ amb ossos]
- lisamfibis: granotes i salamandres, Chunerpeton (salamandra)
- Cocodrilomorfs: Steneosaurus
- Ictiosaures: Ichtyosaurus, Plesiosaurus com el Rhomaleosaurus, Aegirosaurus
- Pterosauris X, voladors, Dimorphodon, Dorygnathus, Rhamphorhynchus, PterodactylusArchaopteryx [primer indici de l’origen de les aus]
- Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
- Ornitisquis X p.290 xx
- Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Scelidosaurus
- Stegoceras X Kentrosaurus, Stegosaurus
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes, Brachiosaurus de 23 m, Dicraeosaurus, Diplodocus, Camarasaurus, Apatosaurus
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
- Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Allosaurus
- Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic,
- Composognatus X , 1 a 2 m
- Ornitisquis X p.290 xx
- Teràpsids:
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
- Mamaliformes
- Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma []
- Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
- Teriformes:
- Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous. Pseudotribos
- Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous. Pseudotribos
- Teriformes:
- Mamaliformes
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
- Henkelotherium[ ]el teri més antic
- T Euteris que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps, les amb l’antecessor Juramaia es remunten a mig Juràssic
- T E Xenartros, Fruitafosor semblant a l’Equidna
- ? ? Castorocauda
- T E B E Euarcontos
-
-
- T E B E E ? Volaticotherium, planejador de 14 cm
-
- T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
- T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, [Haldanodon semblant a un talp] al juràssic 300 espècies, Paleocè 60Ma
-
- T E Xenartros, Fruitafosor semblant a l’Equidna
Rhomaleosaurus
Dorygnathus
Brachiosaurus
Jaciments: Lyme regis (UK), Holzmaden (Alemanya), Daohugou (Xina), Voulte-sur-Rhône (França), Tendaguru (Tanzania), Guimarota (Portugal), Solnhofen (Alemanya), Morrison (USA)
-145 Ma CRETÀCIC -66 Ma
Predomini dinosaures, apareixen els ocells i petits mamífers moderns. La diferència entre espècies d’Amèrica del sud i Àfrica reforça la hipòtesi de la separació dels continents, amb evolucions separades. Primeres plantes amb flor que evolucionen conjuntament amb els insectes que les polinitzen. El fet que les plantes superiors haguessin evolucionat en relativament poc temps costava d’explicar i en una carta de 1879 Darwin ho titllava de “misteri abominable“. (Why isn’t there a gradual evolution of the angiosperms? Why can’t we see intermediate forms between the gymnosperms – things like conifers – and the flowering plants? And why, when they appear, are they already so diverse?”. Darwin was deeply bothered by how flowering plants conquered the world seemingly in the blink of an eye, while other large groups, such as the mammals, evolved gradually.
- falgueres, equisets Pterophyllum, Sphenopteridae
- Gingkos, ginkos australis [Czekanowskia]
- Gimnospermes, Araucaria, cicadals: Nilssoniopteris i Taeniopteris, gnetals: welwitschiostrobus i Ephedroid, conífera: Lindleycladus
- Angiospermes, primeres plantes amb flors, Archaefructus , nimfàcees, Magnòlia
- Metazous: Esponges
- eumetazous
- cnidaris i ctnetofors (meduses) P. Edicarià 635 Ma
- bilaterals P. Edicarià primers antecessors
- protostomos: (l’embrió fa primer la boca i després l’anus), artròpodes, mol·luscs, platelmintos, mol·luscs, artròpodes.
- deuterostomos: (l’embrió primer fa l’anus i després la boca), Equinoderms i Cordats. Scaphites, Temnocidaris
- Insectes: Ischnidium, Ephemeropsis, Santanmantis, Baeocossus, Tettagalma,Baisopardus una formiga amb ales de 10cm,
- Aranyes: Cretaraneus, britopygus
- mol·luscs: Belemnitella, Hyotissa, Plagiostoma
- crustacis: Scaphites
- miriàpode: Cratoraricus
- Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
- Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
- Amb crani i esquelet amb columna vertebral
- Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
- amb mandíbula (Gnathostomata)
- Placoderms X
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma, Squalicorax
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric 430 Ma
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials), Lycoptera, peix teleosti modern, cladocyclus
- Tetràpodes
- Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
- lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
- Gimnofiones sense potes 160 espècies,
- Urodelos, salamandres Koolasuchus
- Anuros, granotes i gripaus, Callobatrachus
- amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua), 21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
- sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
- sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
- Quelonis, (tortugues) , Manchurochelys, Solemys (cat)
- Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma, llargandaix Estesia, Mosasaurus aquàtic de 10m
- Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma
- Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
- Ictiosaures: aquàtics, Platypterigius
- [Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma, Kronosaurus
- Pterosauris X, Ornithocheirus, Tapejara, Ludodactylus, Quetzelcoatlus
- Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
- Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
- [Shamosaurus] [Hadrosaurus (cat) Edmontosaurus ] [Pinacosaurus] [Protoceratops] [Edmontonia]
- Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Minmi
- Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m [Leaellynasaura], Muttaburrasaurus, Anabisetia, Lambeosaurus amb cresta
- Ceratopsids: Psittacosauris, que cuidava de les cries quan sortien dels ous, Chasmosaurus, Triceratops
- Stegoceras X
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma, Titanosaures (Cat), Andesaurus, Argentinosaurus
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells [Aucasaurus]
- Ceratosaures X , carnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
- Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
- Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma, Irritator
- Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
- Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma, Giganotosaurus
- Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells)
- Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes [Protarcheoptoryx] [ Caudipteryx]
- Tiranosaures X, fins a 12m, Gorgosaurus, Tyranosaurus
- Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors struthiomimus
- Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
- Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
- Troodontids, bípedes fns a 2m Saurornithoides, Troodon
- Dromeosauris X, microraptor de 7cm amb plomes a les quatre extremitats, (Cat), Bruitreraptor, Velociraptor
- Avials, Confuciosornis, Sapeornis
- Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
Pinacosaurus
Protoceratops
Chasmosaurus
Gorgosaurus
Lambeosaurus
Triceratops
Tyranosaurus
- Teràpsids:
- Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
- Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
- Mamaliformes
- Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
- Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
- Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
- Teriformes:
- Monotremes , Bishop
- Eutriconodont X, Jehodolens, Multituberculats X com Demegbattar i Kryptobataar, Symetrodonts X, Driolestida X, [Simolestes]
- Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma
- Monotremes , Bishop
- T Deltateris X Deltatheridium
- T Marsupials: [Eomaia, el primer placentari que es coneix], Sinodelphys
- T Euteris [Zalambdalestes]
- T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
- T E Xenartros, articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
- T E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
- T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes, rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
- T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
- T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
- T E B E G Rosegadors
- T E B E Euarcontos
- T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
- T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
- T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
- T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
- T E L Feres 290
- T E L F Carnívors, Repenomamus
- T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
- T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
- T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes, rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
Jaciments: Bernissart (Bèlgica), Liaoning (Xina), Khoovor (Mongòlia), Crato (Brasil), Dinosaur Cove (Australia), Hughenden (Austràlia), Conca Dellà: Gresos d’Areny i Tremp amb el jaciment d’icnites de la Posa i el jaciment d’ous de dinosaure de Basturs,(Catalunya), Neuquén (Argentina), Ukhaa Tolgod (Mongòlia), Judith River (Canadà), St.Peter Maastricht (Holanda), Hell Creek (USA)
-66 Ma 5a Extinció: Cretaci Paleogè
-
-
-
12X30 SECUNDARI
-
12130 Secundari (Mesozoic). Evolució Geològica
-
-
-
C (U 225- U 70)(tra)
12131 Secundari. Triàssic. Ev Geol
(U 225, U 190)
12132.E1: la transgressió liàsica ho cobreix gairebé tot, sedimentació
12133 Secundari. Cretàcic. Ev Geol
(U 135, U 70)
12133.E1: nova transgresió marina.
-
-
-
-
12230 Secundari (Mesozoic). Evolució Biològica
-
-
-
C (U 225, U 70)(tra)
12231 Secundari. Triàssic. Ev Biol
(U 225, U 190)
12231.E1: Predomini de conífes, dels rèptils apareixen els prims mamífs (B6945)
12232 Secundari. Juràssic. Ev Biol
(U 190, U 135)
12232.E1: inici angiospmes (B5430), ordres modns d’insectes (lepidòpts (B6732.16), himenòpts (B6732.30)), predomini de grans sauris entre els vtebrs, primes aus (B6944).
12233 Secundari. Cretàcic. Ev Biol
(U 135, U 70)
12233.E1: angiospmes, extinció dels dinosaures, evolució dels mamífs (B6945).
Triàssic (225-190) tots els actuals continents estaven units, Pangea (Time xxxi), seguint el clima sec.
Les Ptidòfites s cada vegada més substituides p Gimnospmes amb conífes com la Voltzia, cicadàcies i benetitals. En els rèptils apareixen els ordres de les tortugues (B6943.3) i cocodrils (B6943.4). A partir del Pelicosaure es desenvolupen els mamífs.
Juràssic (190-135) avança el mar (transgressió liàsica) deixant només les muntanyes més sortints, retirant-se al final del p卲de i recupant la plana centreuropea. Ara Europa tó la situació respecte als mars idèntica a l’actual.
La flora segueix més o menys igual amb inicis d’algunes Angiospmes. Els invtebrs, tot i mantenint els ammonites i helemnites, desenvolupen espècies d’insectes més modnes com els lepidòpts, himenòpts o dípts. Els vtebrs estan domins pels grans saures. Entre els aquàtics hi havia ictiosaures (com peixos) i plesiosaures. En llacs poc profunds hi havia els diplodocus (27m.) i brontosaures. Entre els voladors el Ptodàctil. Apareixen les aus (B6944).
Cretaci (135-70) una nova i gran transgressió deixa el continent reduó a una sie d’illes retornant cap al final a la situació inicial.
Les angiospmes, monocotiledònies i dicotiledònies, que van començar creixent a les muntanyes van baixant a les valls i supen els altres grups vegetals. Després d’una apoteosi amb noves espècies com el tyranosaure, s’extingeixen els dinosaures degut, segons sembla, a la caiguda d’un meteorit a la península de Yucan. Tambó s’extingeixen els ammonites i belemnites. Segueix l’evolució dels mamífs amb marsupials i placentaris.
Ev. Geològica a Calunya. Secundari
Tenim la fossa pirenenca (-3000 m.) i la meditrània que penetren en el massís caló i on es van dipositant argiles i calices.
Ev.Espècies (Mesozoic)
Arquebacties, Eubactèries
Algues, fongs,molses
Pteridòfites
Gimnospermes——————————————…
ｦ +- Monocotiledònies …
+- Angiospmes –ｦ (A.556)
+- Dicotiledònies …
Protozous
Parazoa, Mesozoa
Celentéreos (1,2)
Coel.Grastroneuralia (3-15) Artròpodes, Insectes—–…
Coel.Notoneuralia (16-20)
Cords, Vtebrs—Peixos
+-Amfibis +- Aus ——…
+-Rèptils ——–…
+- Mamífs —–…
1785 – 1911 Sobre l’evolució geològica i estratigrafia. Hutton, Cuvier, Lyell.
Ciències de la terra | Història geològica de la terra |
1785 – James Hutton publica Theory of the Earth. Estudia la costa d’Escòcia i proposa la hipòtesi de uniformitarianism: la terra actual és el resultat de processos d’erosió i sedimentació com els que tenen lloc actualment. Cicle de les roques. Com que aquests processos són lents, la terra hauria de ser molt antiga. ( Siccar point, el lloc prop d’Edimburg on Hutton va observar els estrats, BBC )
1813 – Georges Cuvier publica la Théorie de la terre (1821) on basant-se en les troballes paleontològiques, afirma que a la terra havien existit animals i vegetals que ja no hi són. Hi hauria hagut extincions massives per inundacions i terratrèmols que donarien lloc a la formació de muntanyes ( catastrophism ) .
1830 – Sir Charles Lyell publica els Principles of Geology, on afirma que el món es remunta a centenars de milions d’anys. L’observació de restes de fòssils en estrats. [Els processos que veiem avui són els que han passat sempre, per tant, si la sedimentació és lenta, el que observem ha de ser resultat de fa milions d’anys.] [2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]
1911 – Arthur Holmes aplica la radioactivitat per datar les roques. Els isòtops inestables de nuclis emeten radició decauen a altres isòtops fins que arriben a un estable. A Age of the Earth fa una estimació de 1600 Ma.
1955- Datació radiomètrica, edat de la terra 4550 Ma.
(llibre evolució p.22) A la itàlia del renaixement ja s’havien identificat els estrats sedimentaris. La mineria medieval a Alemanya identificava els plegaments i les falles. Al s18, geòlegs britànics i francesos es van adonar que podien fer servir els fòssils per identificar estrats successius. Els miners caracteritzaven els estrats per les seves propietats, per exemple terreny bituminí, que més tard s’entendria com un jaciment del carbonífer. A Alemanya se’n deia Muschelkalk i a Anglaterra blue Lias.
Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:
- Cenozoic: era dels mamífers
- Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
- Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.
Els estrats es caracteritzen per:
- les propietats geològiques, si es tracta de roques ígnees, metamòrfiques o sedimentàries
- les propietats paleontològiques, els fòssils
- el temps, determinats per radiometria (geocronologia)
[2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]
wikipedia: time line of geology | history geology
Angiospermes
Arbre de la vida La vida al voltant
[plantes amb flor, òrgans masculins, estams, i femenins, pistil carpels, envoltats de pètals i sèpals que els protegeixen. Així hi pot haver reproducció sexual al mateix lloc alhora que en col·laboració amb els insectes s’optimitza la difusió]
A la terrassa, xicoies, malves, espígol, roselles, llimoner, ametller.
Apareixen al Cretàcic, 145Ma. Arbre de la vida
- Angiospermes basals, nenúfars
- Altres famílies: Clorantacees, Ceratofilàcies
- Magnòlides
- Dicotiledònies (Magnoliòpsida) Eudicots
- Monocotiledònies (Liliòpsides), Monocots lliris,gramínies
[la classificació va canviant des de la Guia de Camp a la que proposa la wikipedia el 2023] [La Bxxx es refereix a la Flora de Catalunya d’Oriol de Bolós, amb 149 famílies] [ PDF amb poster de tots els ordres i famílies]. Ordres amb característiques.
Terrassa Ayma, flor ametller amb abella
Nimfàcies B19: nenúfars
Angiospermes basals
Terrassa Aymà
(branca primitiva de les plantes amb flor)
Altres famílies: Chloranthales (tropicals sense pètals), Ceratophyllales (aquàtiques)
Magnòlides: Les angiospermes més antigues. (plantes llenyoses tropicals, flors amb carpels lliures): Magnolia, llorer, canyella.
- Lauraceae: 2.000 espècies d’arbres i arbusts aromàtics, procedents de Gondwana. B15 Llorer.
- Magnoliaceae: 225 espècies, les angiospermes més primitives. Magnòlia.
- Piperals: pebre (Aristoloquiàcies B21)
- Canel·lals: arbres aromàtics
Dicotiledònies: Vascular amb dues fulles o cotiledons a la llavor.
Basals
- Buxales: Buxàcies B80: boix Cal.litricàcies B81
- Proteales: plataners, plantes d’Àfrica del sud
- Ranunculales: GC1: part important de la flora d’europa, carpels poc soldats, molts estams. Papaverals roselles . B16: ++ herba fetgera. Berberiscàcies B18: coralet, arbust, Papaveràcies B39: roselles, cascall (depenent de Roedals a la GC)
- Trochodendrales
Clades
-
- Berberidopsidales: ?
- Santalales: tropicals Santalals paràsits Santalàcies B82 Lorantàcies B83: vesc (bola ). Balanophorals. paràsits. Balanoforàcies B84
- Caryophyllales Carophylals. Aizoàcies B87. Nictaginàcies B89. Portulacàcies B90: verdolaga. Basel.làcies B91. Cariofil.làcies B92: clavells. Quenopodiàcies B93: bleda. Amarantàcies B94. Cactals Cactàcies B88: figuera de moro. Plumbaginals Plumbaginàcies B99: malvesc. Poligonals (família obsoleta?) Poligonàcies B85 [?] Fitolacàcies B86
- Asterids
- Cornales Hortènsies Corniàcies B68
- Ericales te, brucs Teàcies: planta del te. Ericals Pirolàcies B95 Ericàcies B96: neret, arboç, bruc Empetràcies B97 Ebenals Ebenàcies B99-100: èban Sapotàcies B99-100: goma. Primulals Primulàcies B98: morró
- Euasterids: 80000 espècies
- Lamiids:
- Icacinales,
- Metteniusales,
- Garryales,
- Gentianales, Gencianals Gencianàcies B102: genciana Meniantàcies B103 Apocinàcies B104: baladre, vinca Asclepidàcies B105 Loganiàcies: estricnina
- Solanales (patatera, albergínia),
- Boraginales,
- Vahliales,
- Lamiales Oleals Oleàcies B100: gessamí, freixe Buddleiàcies B101 Plantaginals Plantaginàcies B117: plantatge -> ant
- Campanulids:
- Aquifoliales
- Escalloniales
- Asterales Campanulals Campanulàcies B123: campaneta Compostes B124: [margarida] ++
- Bruniales
- Apiales Umbel.líferals Araliàcies B69: heura Umbel.líferes B70: pastanaga, matafaluga,
- Paracryphiales
- Dipsacales Dipsacals Rubiàcies B118: cafè Caprifoliàcies B119: saüc Valeraniàcies B120 Dipsacàcies B121: card
- Lamiids:
- Superrosids
- Saxifragales (Peonàcies B17), Hammamelidàcies Platanàcies B26 -> rosals. Peonàcies,
- Eurosids
- Vitàcies: vinya, Heura Vitàcies B67: vinya
- Rosids
- Fabids: 80.000espècies.
- Zygophyllales,
- Celastrales, Celastrals Aquifoliàcies B64: grèvol Celastràcies B65: Ebònim jap. JARDI
- Oxalidales,
- Malpighiales (Raffesilàcies B22), Salicals Salicàcies B74 Salze, om. Violaceals Cistàcies B23 Tamaricàcies B44: Tamariu Frankeniàcies B45 Elatinàcies B46 Droseràcies B47 Violàcies B48: violeta. Euforbials Euforbiàcies B79: lleteresa
- Fabales (Leguminosae Mimosàcies B27: mimosa, Papilionàcies o fabàcies B28: Mongetera, pèsols),
- Rosales Rosaceae, Rosals (GC2 (carpels variables, units o no, molts estams), Crasulàcies B23, Saxifragàcies B24, Rosàcies B25 ++, B 69-90, Prunus : ametller, presseguer, cirerer, albercoquer, prunera.) Ulmàcies B75: Om, lledoner Moràcies B76: Figuera, mora. Cannabàcies B77: llúpol Urticàcies B78: Ortiga Rhammals Ramnàcies B66: ginjoler
- Cucurbitales, Cucurbitals Cucurbitàcies B122: carabassa
- Fagales Fagals GC 13 Betulàcies B71: bedoll Fagàcies B72: Faig, Castany, Roure, Alzina. Casuarinals (Australia ?) Juglandals Juglandàcies B73: Noguera. Myricals mirto a l’Atlàntic Europeu
- Malvids:
- Geraniales, Geranials Oxalidàcies B52: Pa de cucut Geraniàcies B53: geranis Linàcies B54: lli Tropeloàcies B54-55 Balsaminàcies B55 Zigofilàcies B56 Cneoràcies B57
- Myrtales (Mirtals GC3 Litràcies B29 Mirtàcies B30: murta Punicàcies B31: magraner, Onagràcies B32, Trapàcies B33 (aquàtica), Haloragàcies B34, Hippuridàcies B35, Teligonàcies B36, Timeleàcies B37: Dafne, Eleagnàcies B38),
- Crossosomatales,
- Picramniales,
- Sapindales (Anacardiae festucs). Rutals Rutàcies B58: ruda Aceràcies B59: Auró Hippocastanàcies B59-60 Coriariàcies B60 Poligalàcies B61 Meliàcies: caoba Simarubàcies B62 Anacardiàcies B63 Sapindals : castanyer d’Indies ornamental
- Huerteales
- Malvales Malvals Malvàcies B50: malva, cotoner Tiliàcies B51: tell
- Brassicales Capparals Agrupades amb Papaveràcies B39 a la GC com a Roedals Capparàcies B40 Crucíferes B41: o brasicàcies, cols Resedàcies B42
- Fabids: 80.000espècies.
Ordres
-
- Dilleniales Dilenials Hipericàcies B49 com gutíferes:estepa
- Gunnerales:tropicals, fulles grans
[Grup obsolet]
B5431.40 Tubiflores Convolvulàcies B106: corretjola Boraginàcies B107: llengua de bou, miosotis Labiades B108: menta, espígol, tarongina Verbenàcies B109: verbena Solanàcies B110: patata, nicotiana Escrofulàcies B111: ++ conillets, didalera Orobancàcies B112: frare Lentiburariàcies B113: viola d’aigua Gesneriàcies B114 Acantàcies B115: Acant Globulariàcies B116
1. Magnolials (llorer), 2. Ranunculals, 3. Piperals (pebrot), 4. Aristoloquials, 5. Papaverals (rosella), 6. Rosals, 7. Leguminosae (pèsol), 8. Mirtals, 9. Hammamelidals, 10. Fagals (faig, roure, alzina), 11. Casuarinals, 12. Urticals (Figuera, Om), 13. Salicals (salze), 14. Juglandals (Noguera), 15. Myricals, 16. Santalals, 17. Balanoforals, 18. Carophylals (clavell, bleda), 19. Cactals, 20. Plumbaginals, 21. Poligonals, 22. Dilenials, 23. Violaceals (violeta), 24. Cucurbitals (carabassa), 25. Capparals (cols), 26. Ericals (bruc), 27. Ebenals, 28. Primulals, 29. Geranials (geranis), 30. Rutals, 31. Sapindals, 32. Euforbials (boix), 33. Malvals, 34. Celastrals (Ebònim), 35. Rhammals (vinya), 36. Umbel.líferals (pastanaga), 37. Oleals, 38. Gencianals (baladre), 39. Dipsacals (cafè), 40. Tubiflores (corretjola), 41. Plantaginals, 42. Campanulals (campaneta, margarida).
Monocotiledònies o Liliòpsides. Vascular amb una fulla a la llavor, herbácees de nervis paralels, sense creixement secundari en gruix). Unes 60.000 espècies, aproximadament la quarta part.
Dürer Das grose rasenstück 1503
-
-
- Acorales
- Alismatales (Helobial aquàtiques, Alismatàcies B125: sagitària, Butomàcies B126, Hidrocaritàcies B127, Juncaginàcies B128: joncs, Potamogetonàcies B129: Espiga d’aigua, Ruppiàcies .
- B130…B133,Naiadàcies B134: All)
- Arals Aràcees B146: rapa Lemnàcies B147: llentia d’aigua
-
- Asparagales Orquidals, Orquidàcies B144: 20.000 esp
- Dioscoreales
- Liliales Liliflores, Liliàcies B135: All, ceba, lliris. Agavàcies B136. Amarilidàcies B137: campaneta, narcís. Iridàcies B138: Iris. (B139-140)
- Pandanales Esparganàcies B148 Tifàcies B149: boga per fer cistells
- Petrosaviales
- commelinid monocots
-
- Arecales PalmalsArecàcies B145: palmera datilera,
- Commelinales
- Poales (JuncalsJuncàcies B141: joncs, Graminals, Gramínies B143: Blat, ordi. Ciperals,Ciperàcies B142: 1600 esp. Bromelials () plantes ornamentals, pinya
- Zingiberales
-
B5432.1.DE 13 ordres: 1. Helobials, 2. Liliflores (all, narcís), 3. Juncals (jonc), 4. Ciperals, 5. Bromelials, 6. Commelinals, 7. Graminals (blat), 8. Pandanals, 9. Palmals (palmera), 10. Ciclantals, 11. Arals, 12. Zingiberals, 13. Orquidals (Orquídees).
Febrer 2024
Observo les flors i miro d’identificar els òrgans masculins i femenins. No m’aclareixo amb els papirus. A les lletereses hi ha una agrupació i veig el fruit com una minúscula castanya verda. Al romaní, difícil de veure el pistil. El marfull i l’espígol tenen una agrupació de múltiples flors petites, es veuen els estams però costa el pistil. De prop, la flor del bruc és com una copa blanca finíssima dins de la qual es veuen els pistils.
Gimnospermes
Arbre de la vida, La vida al voltant
Apareixen al Devonià 400mA i predominen al Carbonífer 330mA. 1000 espècies.
L’arbre que veiem normalment és l’esporofit, diploide (23 parelles de cromosomes), en el qual creixen [ a la mateixa planta, no a terra] els gametofits mascle i femella, haploides que en fusionar-se donaran lloc a un embrió [el pinyó] diploide.
(llavors nues) /B Flors sense pistil, òvuls situats damunt les fulles carpelars (esquames fent pinya), sense periant (flor nua).
En un pi veiem el con del pol·len (gàmeta haploide), groc, i la pinya que protegeix els òvuls (gàmeta haploide). En ser fecundats pels grans de pol·len que transporta el vent es forma un embrió diploide, que sovint està protegit per una closca i té una reserva d’aliment (el pinyó), d’on creixerà un nou esporòfit (arbre). [no tenim doncs organismes mascle i femella adults i independents]
Gnetatae: (restes de fòsils) , Efedràcies B14 (arbust, liana)
Cycatadae: [semblants a palmeres]
Ginkgoatae: (xina, japó) 1e.
Coniferals
-
- Araucaria ()
- Pinàcies, B12 Fulles esparses o en grups de branques curtes: avet, pícea, pi blanc, pi pinyer, pinastre, pi roig, pi negre, cedre. Taxodium, Sequoia ()
- Cupressàcies. B13 (fulles oposades o en verticils) Xiprers, ginebró.
- Taxàcies: B11: (Teix)
Fongs
Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant
P.Devonià 400Ma 100.000 espècies
Haeckel, Basydiomicetes
Camí de taula amb rovellons, reig, pebràs i rossinyol
Bolets al contenidor del bedoll, a la terrassa d’Ayma.
Bolets a Solius: Rovellons, pebrassos, ous de reig, rossinyols. Acabat de ploure, la percepció que tot el sòl és ple de vida sota terra i que emergeix amb força a la superfície.A la fruita i menjar apareixen unes taques a la pell, floridures. El llevat (la massa mare) que fem servir per fer pujar el pa.
[Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar matèria orgànica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins, fermentació] Arbre de la vida
Són coneguts des de l’antiguitat per menjar i propietats al·lucinògenes. Es van començar a estudiar sistemàticament al s17 amb el microscopi. Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera (1729). Christiaan Hendrik Persoon (1761–1836) els classificarà.
Fins el 1969 els bolets es classificaven juntament amb les plantes, seguint la bàsica de Linneu que les plantes “creixen i viuen, els animals creixen, viuen i senten. Però els bolet no tenen fulles verdes per dur a terme la fotosíntesi com les plantes. Basant-se en això Robert Harding Whittaker va proposar classificar-los a banda de les plantes, que fabriquen aliments, i dels animals, que mengen aliments ja elaborats, ja sia plantes o altres animals. Els fongs segreguen uns enzims que descomponen matèria orgànica del voltant i ingereixen el resultat [com fer la digestió fora][Per això no podem “plantar” rovellons a un test, és un organisme que viu en simbiosi amb les arrels dels pins o les alzines]. Quan es tracta d’organismes morts parlem de sapròfits. Més endavant l’anàlisi molecular confirmaria que estan més a prop dels animals que no pas de les plantes.
Són heteròtrofs però tenen en comú amb les plantes la paret cel·lular i vacúols. Es reprodueixen per espores, com les falgueres i les molses. Alguns són unicel·lulars. Creixen en forma d’hifes, com uns fils. La seva paret cel·lular té glicans com les plantes i quitina, com a l’exoesquelet dels artròpodes.
Els òrgans de reproducció sexual poden ser molt grans, és la part visible que anomenem bolets. El cicle reproductiu és complex i en una mateixa espècie pot decantar-se per un o altre segons les condicions.
Dos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinarà i donarà lloc a un miceli haploide. Esquema
Mycobionta. Fongs
La classificació no és definitiva
Les famílies més importants són:
- Ascomycetes. 64.000e. (20.000 quan ho vaig preparar als anys 90). Paràsits de les plantes. Entre ells hi ha les llevadures, d’importància comercial (l.cervesa), que en solució de glucosa i oxígen es multipliquen ràpidament mentre que sense aire pot variar a un procés de fermentació no oxidativa produïnt CO2 i alcohol. Els penicillium que inhibeixen el creixement de bacteris. També les múrgules i les tòfones.
- B5223 Basidiomycetes. 15.000e. Espores, Bolets: ou de reig, sureny (F100), rossinyol, rovelló, pebràs (F ), múrgula (F ), gírgola, peu de rata, Farinera Borda, Llenega, carlet, Fredolic (F131, cama-sec o moixernons, camperol (F135), reig bord (F142).
Abans s’hi afegia un tercer grup, els Phycomicetes, amb les hifes seguides sense que les cèl·lules quedin separades per septums. Englobava els actuals Zygomycetes, Chytridiomycetes, Trichomycetes i els Plasmodiophoromycetes, Hyphochytridiomycetes, Oomycetes que ara no es consideren fongs. Són paràsits o sapròfits.
Hi ha dos tipus d’organismes que havien estat classificats juntament amb els fongs:
- Myxomycota: Floridures. Es consideren més propers a protistes com les amebes.600espècies. (hèrnia de la col)).
- Els líquens o Deuteromycetes. Simbiosi entre alga i fong: Barbes de caputxí. El líquen és com una crosta verda, grisa o groga, simbiosi d’alga i fong: entre els filaments del miceli hi ha una alga que fabrica aliments dels quals se n’aprofita el líquen. Aquest s’amara d’aigua que permet viure a l’alga.
* Guia de Camp: Mixomicetes, Deuteromicetes, Fongs {Ficomicetes, Ascomicetes, Basisiomicetes}, Líquens. Boscs.44-48
The Secret lives of fungi, New Yorker, 2020/05/18
Falgueres. Pteridòfits
Devònic, 400Ma, 13.000 espècies. Arbre de la vida | La vida al voltant
Les primeres plantes vasculars van ser les Licopsides (Silúric), i després les falgueres juntament amb les Cues de cavall . No tenen llavors i es reprodueixen per espores. Van ser importants al Carbonífer quan van assolir alçades entre 20 i 40 metres.
La planta que veiem normalment és un esporofit diploide que fabrica espores haploides [que queden sota les fulles]. De l’espora creix en un gametofit per mitosi, formant un protalus, d’on creixeran gametos (esperma i ous) per mitosi. L’ou fecundat donarà lloc a un nou esporofit.
Licopoliòpsides tenen un origen diferent i anterior a falgueres i equisets.
Pteridophyta
Primari, Ordovicià. Sense llavors, reproducció per espores.
Licopodials. 1000e.(semblants a les molses):
-
- Licopodiàcies B1
- Selaginel.làcies B2 GC()
- Isoetàcies B3 (aquàtiques)
Psilòfits: Psilofitals (fòsils) , Psilotals (tropicals)
Isoetals:
Equisets: Cua de cavall (+ fòsil gran com arbre). Equisetàcies
Filicatae: 9000e. Falgueres.
-
- Eusporangis: Esporangis madurs amb paret pluriestr: Ofioglossàcies B5 llengua de serp, Maratials: falgueres tropicals
- Falgueres: Himenofilàcies, Polipodiàcies B7: falgueres típiques, Dicksoniaciès, Osmundàcies B6
- Hidropteridals (f.aquàtiques): Marsileàcies B8, Salviniàcies B9
Molsa
P.Devònic 400Ma. 25.000 espècies Arbre de la vida
He estimat les molses des que feia el pessebre de petit, he admirat els paisatges en miniatura en excursions al Pirineu, les vaig voler incorporar al jardí de bonsais de Castellar, les vaig admirar als jardins del Japó i he intentar que visquin al tangram de la terrassa.
[ La vida vegetal comença a colonitzar la terra. No han desenvolupat un sistema vascular i per això no es poden aixecar gaire de terra ].
Haeckel, Muscinae
Gravat Oosthoek (comprat a Amsterdam)
Molsa a la terrassa, esporòfits diploides al febrer
http://
Micropaisatges al Pirineu
Molses notables del jardí Gingaku-ji a Kyoto
Molsa als boscos de Finlàndia
En sentit ampli, són les plantes terrestres no vasculars:
- Bryophyta les molses pròpiament dites
- Hepàtiques (Marchantiophyta)
- Antocerotòfits (Anthocerotophyta)
Semblen tenir arrels i fulles però en realitat no tenen estructura vascular, raó per la qual són petites i necessiten l’aigua. Reproducció per alternança de generacions.
Gametòfits haploides: El tapís de falses fulles (gametòfits) equival a la generació menuda de les falgueres d’on neixen asexuadament els cossos reproductors esporogonis amb les càpsules d’espores, de fet una altra generació, que viu paràsita damunt l’anterior [Ara es creu que totes les plantes superiors són així] (GC p.6) . Cada espora dóna lloc a una gametòfit masculí o femení, que veiem com a tapís de fulletes. [les plantes vasculars tenen la forma diploide, amb gametòfits que duren menys]. L’esperma baixa per l’aigua humida fins a fecundar l’arquegònia i comença a créixer un esporòfit (que tarda mig any).
Esporòfits diploides. El cos de l’esporòfit consta d’una llarga tija, anomenada seta, i una càpsula anomenada opèrcul. L’opèrcul és protegit per una caliptra haploide, que és el que queda de l’arquegònia. La caliptra, usualment, cau quan la càpsula madura. Dins la càpsula, té lloc la meiosi, que dóna lloc a espores haploides. La boca de la càpsula és vorejada per una sèrie de dents anomenades peristomes.
Entre les més comunes a Catalunya hi ha la “molsa de Nadal”, Pseudoscleropodium purum, i Archidium alternifolium. El Catàleg de les molses de Catalunya [còpia a llibres PDFs] en llista 670.
Hepàtiques: (10.000 esp.) Els talos tenen forma de cinta o estrella (plans, freqüents al fons dels rius [diapositiva Monestir de Pedra])
-
- Jungermanials
- Marcantials
Molses: (16.000 esp.) El talo té un tronc i unes falses fulles (molsa verda, [la verda-grisa és molsa o líquen?]. La GC classifica:
-
- Sfagnals
- Brials (Eubrials i Isobrials)
Algues
Arbre de la vida | La vida que trobem al voltant
6000 espècies. 1600 Ma. Precàmbric.
El verdet de la bassa a la terrassa. Les llargues que trobo a les platges més sanes a la costa brava, amb la seva olor. El verdet de les roques a l’aigua. Les de l’estany de Banyoles. Algues seques que faig servir per cuinar .
[ Molt properes als prototozous, amb qui formen els grup dels Protists, són les primeres agrupacions de cèl·lules que poden dur a terme la fotosíntesi]. Els seus antecessors, les cianofícees també anomenades algues blaves, van canviar la composició de l’atmosfera.
Haeckel. algues marrons
Haeckel. Algues vermelles
Haeckel, algues verdes
2014. Algues Laguna Negra Sória
2017. Algues Noruega Atlàntic
Inclou diferents tipus i la classificació va canviant. S’haurien originat a partir de les cianobactèries. A vegades es prefereix el terme arqueaplàstida. Totes les cèl·lules són iguals, sense formar teixits. S’uneixen en un tal·lus. Potser són més pròximes als protozous que a les plantes. (protists)
Apareixen al Precàmbric. Duen a terme la fotosíntesi i es classifiquen segons el pigment.
Reproducció per espores, asexual i sexual alternadament. Els més primitius són els fitoflagelats, cromatòfers (fotosíntesi) amb flagel (mòbils) com l’euglena, les volvovocals i els dinoflagelats. D’ells deriven les algues que no tindran flagel i seran immòbils amb forma esfèrica. Es classifiquen pel pigment de la fotosíntesi? Reproducció asexual per despreniment d’una part (A.145).
- Algues flagel·lades. Euglenophyta. Formen part del fitoplàncton. Apareixen en grans quantitats en aigües dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagel·lades. Unicel·lulars.
- Algues verdes. Chlorophyta (GC3) 11.000 espècies, aigua dolça. Algunes són unicelulars i d’altres formen colònies. (A. 65, 549). Charophyta/Streptophyta de les quals apareixeran les plantes terrestres.
- Dinophyta. (GC-) 1000 espècies de dinoflagelats, part important del fitoplancton marí (A. 65, 549)
- Cromophyta o Cromista. Algues grogues o diatomees. (GC2) 13.000 espècies amb pigments [fotosíntesi emmascarats per xantòfiles] Entre elles hi ha les diatomees, unicel.lulars amb closca de sílex.
- Algues brunes. Phaeophyceace, les algues pardes són algues marines amb un talo que pot arribar als 70 m. (A. 161, 551).
- Algues vermelles. Rhodophyta. (GC1) 4000 esp., marines, pigment vermell (algues vermelles). Des dels organismes polienèrgides (varis nuclis) s’arriba a talos pluricelulars filamentosos amb uns substància intercelular.
Les que s’havien anomenat “algues blaves” o cianofícees, que duen a terme fotosíntesi es classifiquen com a Protists. Elles van canviar la composició de l’atomesfera: -2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen
* La guia de camp (p. 2) parla de 7 grups: cianofícees (algues blaves), clorofícees (algues verdes, volvox, ¯ Clorophyta), conjugades (sense cèl. repro. flagelades, filamentoses, ¯ Clorophyta), Carofícees (talo semblant als cormòfits, complexe ¯ Clorophyta), Diatomees (Unicelulars, closca de sílex, ¯ Cromòfites, la terra de diatomees té importants aplicacions), Feofícees (Cromòfites) i Rodòfites. Ampliació a GC p.6.
Cnidaria
Meduses, pòlips, coralls, simetria radial. 9000 espècies.
Se suposa que apareixen a l’Edicarià (precàmbric), 580Ma tot i que en tenir un cos tou el registre fòssil és pràcticament inexistent. Sovint amb òrgans defensius, agullons verinosos.
Simetria radial, tub (procedent de dos fulls embrionaris) amb endoderma de cèl·lules digestives, glandulars i musculars, ectoderma de cèl·lules, epitelials i nervioses. El tub té un orifici d’entrada i sortida envoltat de tentacles [són una bossa amb un forat]. Les cèl·lules reproductores estan distribuïdes per les dues capes. Sovint hi ha alternança de generacions. Viuen al mar. Sense cavitat general, només una doble paret amb un únic orifici. Sistema nerviós reticulat formant una xarxa homogènia on les parts conserven una independència total (AB 102, Pinillos 24).
Hydrozoa: pòlips, hidres i meduses, a vegades amb alternança de generacions.
- Scyphozoa: meduses i pòlips amb 4 parets gàstriques, algunes molt grans i verinoses. AG. Haeckel p.236
- Antozoa: Només pòlips, a vegades formant colònies, mà de mort, corall (closca calcària), recifes. Anèmones. Tomàquet de mar.
Cnetophora [2]: Sense Cnidoblastos, animals pelàgics de vida lliure.
Reproducció: Pot ser asexual, dividint-se per la meitat, o bé amb un cicle que alterna estadis de pòlip i medusa. Una larva es desplaça fins que troba un lloc adequat i forma un pòlip. Arriba un moment que el pòlip absorbeix els seus tentacles i forma uns discos que el final es desprenen i es converteixen en meduses (reproducció sexual). Aquestes meduses faran gàmetes que es fecunden i donen lloc a larves.
Siphonophorae
Medusae
Protista. -2100 Ma
Arbre de la vida | Llista espècies |
Els eucariotes són cèl·lules amb una membrana que envolta el nucli, incorporen mitocondries amb capacitat de descomposar sucre per obtenir energia, i cloroplastos que poden dur a terme la fotosíntesi. Una de les hipòtesis és que els van adquirir per endosimbiosi. S’originen en el precàmbric (més info).
Eucariotes unicel·lulars: 65.000 espècies.
Algues: Euglenòfits (algues flagel·lades), Cromòfits. Algues grogues o diatomees del fitoplàncton.
[Protozous en les agrupacions tradicionals que no reflecteixen el que sabem de l’evolució]
- Flagellata, que tenen flagels. Es troben en tots els lllinatges indicant que l’ancestre comú de tots els eucariotes seria un flagelat heteròtrof. (A. 65, 561) Per la mobilitat s’inclouen a vegades flagelats “plantes” (autòtrofs) com els dinoflagelats. Els altres acostumen a ser paràsits intestinals com tripanosomes que viuen de la sang dels vertebrats, el tricomona o el Trichonympha que és un simbiont dels termites, tot vivint al seu estómac i transformant la fusta que s’empassen.
- Amoebae, (A. 69, 561) sense flagels, es poden deformar per desplaçar-se formant com psudòpods. S’adapten al substrat (sarro de les dents, disenteria). Grups: Amebozoa, Rhizaria, Excavata, Heterokonta, alveolata (dinoflagelats paràsits), Ophistokonta, Heliozoa, micetozoa. Dins dels Rhizaria hi ha els foraminífers (nummulites) i els radiolaria que tenen un esquelet de SiO2. Els foraminífers són marins que van segregant closques calcàries fins a formar moltes capes. Entre ells hi ha els nummulits que van formar gruixudes capes de sediment durant l’era terciària. Els Heliozous suren a l’aigua.
- Sporozoa. (A. 69, 158, 561) Són paràsits agents de greus epidèmies que es reprodueixen per espores. El Plasmodium és l’agent de la malària, reproduïnt-se a l’estómac del mosquit anòfeles i passant a l’home per picadura.
- Cnidosporidia, Quistes, espores, paràsits
- Ciliata. (A. 71, 152, 561) Evolucionaren a partir dels flagelats i tenen una estructura amb dos nuclis, reproducció per conjugació (2 o 3 al dia ->) i cilis que els donen mobilitat i poden conduir aliments fins a la boca. El parameci viu a l’aigua dolça, amida 0.3 mm, té forma de sabatilla i 2500 cilis que pot moure coordinadament (s.nerviós). La capacitat de dur-se aliments a la boca i de moure’s segons estímuls de rebuig, acolliment o l’estat intern de gana, el fan semblant als animals superiors. [Quina diferència tan enorme que hi ha entre aquest unicelular i un virus!]. Dins d’aquests hi hauria els Sessilida als quals pertanyeria la família dels Vorticellidae que vaig observar al microscopi.
Els radiolaria il·ustrats per Haeckel en la seva monografia (llibre Taschen p. 78)
foraminíferes (rhizaria, Haeckel KFN 2) dinoflagelats, diatomees, amebes, nummulits
Classificació moderna:
- Archaeplastida Grups que tenen un ancestre amb fotosíntesi, algues.
- Sar:
- Stramenopiles que haurien adquirit cloroplats per simbiosi. Diatomees, algues marrons
- Alveolata amb els paràsits Apicomplexa, els Dinoflagellata que són part important del plàncton marí, i Ciliophora
- Rhizaria amb amebes, Foraminifera (nummulites) i Radiolaria amb esquelet de sílex.
- Haptista , Heliozoa
- Cryptista , certes algues
- Discoba , inclou els abans denominats Excavata
- Metamonada flagelats, a vegades simbionts intestinals.
- Amorphea , amebes, fongs mucilaginosos
A partir d’aquí evolucionaran els eucariotes multicel·lulars.
Fongs: Paleozoic (Devònic) [ el metabolisme requereix parasitar o simbiosi amb altres organismes]
Plantes: Algues verdes i vermelles cap el 1600, evolucionaran a plantes terrestres al Paleozoic (Ordovicià),
Metazous: Al Edicarià, al final del Precàmbric apareixen esponges i cnidaris i Nephorozoa
-2400 Ma. Catàstrofe de l’oxígen
Les cianobacteries alliberant oxígen van fer que l’oxígen fos el component principal de l’atmosfera fins aleshores reductora. La majoria dels organismes anaerobis es van extingir. Van aparèixer molts minerals nous per oxidació.
Cinema 1980 – 2000
Cinema 2000 – 20xx
2001 The Royal Tenenbaums Wes Anderson
2006 The Fall. Tarsem Singh (2011 Immortals)
2007 The Darjeeling limited, Wes Anderson
2009 Fantastic Mr Fox Wes Anderson
2012 Moonrise Kingdom Wes Anderson
2014 Only Lovers left alive, Jim Jarmusch
2014 The Grand Budapest Hotel Wes Anderson
2016 Isle of Dogs Wes Anderson
2016 Paterson Jim Jarmusch
Procariotes
La vida Llista d’espècies Arbre de la vida
Els procariotes són cèl·lules simples sense un nucli diferenciat per una membrana. Són les formes més primitives de vida i s’estima que van aparèixer fa 3.500 Ma al Precambrià. 5000 bacteris, 209 arquebacteris.
Cèl·lules més simples que els eucariotes, de 10-12g, unes 1000 vegades menor, sense nucli diferenciat, menys DNA, duplicació més ràpida (20 min.), sense plàstids ni mitocondries).
Ara es distingeix entre bacteris i arquebacteris. Els bacteris tenen parets cel·lulars amb peptidoglycan i mebranes amb àcids grassos, mentre que els arquea no. Això els fa menys vulnerables a antibiòtics. Defireixen també quant als mecanismes de replicació. Els arquea tenen rutes metabòliques que els permet sobreviure en entorns extrems, altes temperatures, nivells de ph o salinitat.
En la classificació de Shipunov tenim 11 phylums (regnum Monera), 1 Arquea i 10 de bacteris.
Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ] Archea: En general, els arqueobacteris i bacteris són bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les cèl·lules planes i quadrades de Haloquadra walsbyi. No tenen nucli. Malgrat aquesta semblança visual amb els bacteris, els arqueobacteris tenen gens i diverses rutes metabòliques que són més properes a les dels eucariotes; notablement, els enzims implicats en la transcripció i la traducció. El 1977 Woese (article scientific american) i Fox els classifiquen separadament dels bacteris. Semblen especialment adaptats a les condicions de la terra primitiva. 209 espècies tot i que és difícil aplicar el concepte ja que es poden barrejar.
Metanobacteris. Redueixen el CO2 a metà, viuen al fons del mar, al fang podrit i a l’intestí. Podrien ser els precursors del procariotes. (L’antibiòtic estreptomicina és ineficaç).
Halobactèris, viuen en aigues molt salades.
Sulfolobus i thermoplasma. Metabolisme sofre.
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ] wiki: Els bacteris (Bacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars. Tenen una mida de l’ordre de micròmetres i presenten una gran varietat de formes, que van des d’esferes fins a barres i espirals. El seu nom prové de l’ètim grec baktērion (‘bastonet’). Els bacteris són omnipresents a tots els hàbitats de la Terra, on viuen al sòl, en aigües termals àcides, residus radioactius, l’aigua i les profunditats de l’escorça terrestre, a més de la matèria orgànica i els cossos vivents de plantes i animals. Generalment hi ha 40 milions de cèl·lules bacterianes en un gram de sòl i un milió en un mil·lilitre d’aigua dolça; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (5×1030) de bacteris a la Terra, que representen gran part de la biomassa del planeta.
Tenen la capacitat de passar-se material de DNA, plàsmids, modificant els veïns, cosa que explica com desenvolupen resistència als antibiòtics.
(A61) Amiden uns 0.001 mm. Tenen els àcids nucleics en cromosomes, manquen orgànuls i els cromatòfors per a la fotosíntesi així com la funció de respiració es troben localitzats a la membrana. Tenen paret celular. Les bactèries poden sobreviure en condicions molt primàries i temperatures diverses. Es poden dividir cada 30 min [quan temps viuen?] i per això existeixen en gran nombre. En un cc de llet n’hi poden haver 25 106. N’hi ha d’autòtrofes amb fotosíntesi o quimiosíntesi d’àcid sulfhídric en aigües podrides i d’heteròtrofes que s’alimenten de matèria orgànica morta tot transformant-la per que es pugui tornar a aprofitar. D’altres (simbiontes) viuen en matèria viva tot col.laborant-hi com les b.nitrificants de les lleguminoses o la flora b. dels intestins. D’altres són paràsits patògens provocant infeccions com la disenteria, la pesta o el tifus (estan adaptats per atacar específicament una proteïna de l’amfitrió).
Una primera divisió són Eubacteris i cianobacteris.
Del punt de vista del metabolisme, en funció de la font d’energia, qui dóna electrons (oxidant-se) i qui els rep (reduint-se). Els aeròbics tenen oxigen com a receptor i necessiten un medi amb oxigen. Els anaeròbics fixen els electrons en nitrats, sulfats o CO2.
- Phototrophs , que fan servir els fotons de la radiació solar + CO2 per fixar carboni, la majoria per fotosíntesi. ( Cyanobacteria, Green sulfur bacteria, Chloroflexi, or Purple bacteria )
- Lithotrophs, que descomposen compostos inorgànics ( Thermodesulfobacteria, Hydrogenophilaceae, or Nitrospirae )
- Organotrophs, que descomposen compostos orgànics (Bacillus, Clostridium or Enterobacteriaceae ), els anaeròbics ho faran per fermentació.
Segons la forma es classifiquen en cocos (esfèrics) com l’streptococo, bacils (bastonets) com el de la peste o la cèlebre Escherichia Coli que es troba a la flora intestinal, vibrios i espirilos. Els bacteris filamentosos són cèl·lules formant filaments. Actomicetes tenen o flagels que surten d’un cos unicel·lular bacilo. (-> Atlas p.549). Classificació de Cohn: bacils, cocos, espirils i vibrios.
Bacils (bastonet). Escheria Coli
.jpg)
Coco (esfera). A parells diplococos, cadenes estreptococos, grups estafilococos.
Espirils (helicoidal)
Vibrions (coma)
Algues Blaves: (Cianofícees) Unicelulars autòtrofes per fotosíntesi sense cloroplastos mitjantçant làmines de pigment blavós o vermell. (A.63) [van canviar l’atmosfera Catàstrofe de l’oxigen]. aspecte similar a les algues.
Classificació de Shipunov (Phylum 1 Arquea)
- Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
- Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]] Presents al sòl, aigua dolça i salada. Tenen un paper important en el cicle del carboni ja que descomponen detritus,
- Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
- Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
- Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ] Cianobacteris : bacteris blaus que són capaços de dur a terme la fotosíntesi alliberant oxígen. Els seus components es trobaran en les algues i les plantes. Van causar el canvi d’atmosfera de reductora a oxidant. També poden fixar nitrogen.
- Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10 Present als sòls, intestins i cavitats orals, també al desert de l’Antàrtica. Tenen un paper important al cicle del carboni descomponent detritus.
- Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
- Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
- Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]: Una colla de patògens com Escherichia, Salmonella, Vibrio, Helicobacter Moltes espècies són esponsables de fixar nitrogen. Algunes es poden moure amb flagels. Els mixobacteris es poden agregar.
- Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]
Auden: On this day tradition allots to taking stock of our lives, my greetings to all of you, Yeasts, Bacteria, Viruses, Aerobics and Anaerobics: A Very Happy New Year to all for whom my ectoderm is as Middle-Earth to me.
Micropia museu protozous a Amsterdam
-541 Paleozoic -252
La Terra: Evolució , Cronologia | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic |
Geològicament els continents s’uneixen per formar Pangea i Panthalassa, xoquen Laurentia i bàltica amb l’orogènia Caledoniana, i Gondwana amb Lausàsia amb l’herniciana. (Orogènies i muntanyes). A Catalunya es forma el massís de l’Ebre i el catalano balear on ara hi ha la depressió Central.
541 Càmbric: explosió de vida marina amb registre fòssil de gairebé tots els tipus d’animals, protostomos exoesquelet, deuterostomos i cordats peixo. 485 Ordovicià + extinció. 443 Silúric: cordats i peixos. 419 Devonià: Vida terrestre i amfibis 359 Carbonifer gimnospermes 299 Permià + extinció per sequera.
[ adquisicions esquelet, mandíbula, amniotics ]
541 – 485 Càmbric
Explosió de la vida, món cobert d’oceans, trilobites i algues, sediments calcaris. [compartim 38% gens amb el cuc rodó]. Clima equatorial.
Saccorhytus coronarius, fòssil deuterostomo ancestre més antic dels humans.
Jaciments a Namíbia, Sibèria, Chenjiang a Xina, Burgess Shale (E pp. 46-57)
- Algues
- 3 Metazous : Esponges com la quadrominiela, cnidaris com la Archisaccophyllia,
- 4 Protostomes: artròpodes com el canadaspis, algues, braquiòpodes
- 5 Deuterostomes : Vertebrats com la Pikaia ( Avantpassats) i myllokumngia,
485 – 443 Ordovicià
Es desenvolupen els esculls de coralls on hi haurà esponges i cnidaris . CLima marí tropical.
(arbre de la vida protostomes)
- Braquiòpodes
- mol·luscs, és l’època dels grans cefalòpodes, nautiloide.
- artròpodes Trilobites Homotelus
(arbre de la vida 5 Deuterostomes
- Equinoderms com el Salteraster, estrella de mar
- Agnatha. peixos sense mandíbula com Sacambambis, o el Conodont Promissum
450 a 400 Orogènia Caledoniana en xocar els continents americà i europeu: es formen les Apalatxes (east USA), Escòcia i noruega (part del llarg procés per formar Pangea)
Jaciments: Trenton, Sacabambilla, Soom Shale
443 – 419 Silúric
Primers peixos, inici vida terrestre amb artròpodes i primeres plantes vasculars
- molses
- “Falgueres” com cooksonia i Steganotheca
(arbre de la vida protostomes)
- artròpodes Escorpins gegants de fins a 2 m, Pterygotus, ceratiocaris, trilobites Calymene
(arbre de la vida 5 Deuterostomes
- Hemicordats: Cyrtograptus
- Agnatha. peixos sense mandíbula loganellia
Jaciments: Lesmahagow, Dudley, Ludford Lane (UK)
[compartim 24% gens amb el raïm,44% abella, 47% mosca 73% amb el Zebra]
419 – 359 Devonià
És l’època que la vida surt del medi marí, les molses i les falgueres colonitzen la terra, i els amfibis hi pugen. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC
- “Falgueres” com ASteroxylon, Aglaophyton, Rhynia
- Licopodials: Drepanophycus
- gimnospermes: Archaepteris una de les primeres plantes a tenir mida d’arbre, 18m
(arbre de la vida protostomes)
- artròpodes: petits àcars , miriàpodes Crussolum, Lepidocarus / Palaeoisopus aranya de mar de 18cm
arbre de la vida 5 Deuterostomes
- Equinoderms: Furcaster
- Agnatha: Drepanaspis que viu al fons
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) com Acadontia (tauró amb espines)
- Placoderms com Gemuendina, Eastmanosteus, el gegant Dunkleosteus de 8m
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (antecessors dels tetrapodes, ), Gogonasus, Onychodus, Eusthenopteron d’aletes lobulades
- actinopterigi Cheirolepis
Arbre de la vida 6 Tetràpodes
-
- [precursors dels amfibis ] Tiktaalik, peix amb aletes que el permetien arrossegar-se, Ictiostega, Acantostega
Jaciments: Rhynie Chert (UK), Hunrück (DE), Gogo (AUS), Miguasha, Illa Ellesmere, Rocky River
[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes] 
Segona Extinció: Devonià-carbonífer
359 – 299 Carbonífer
amfibis i falgueres, gimnospermes, insectes gegants, rèptils, (Arbre de la vida: tetrapodes ). Pangea ja formada. Cap als 320Ma hi va haver una era glacial.
- Licopodials de 40m, cua de cavall com Calamites o Sphenophyllum, Sigillaria
- falgueres: neuropteris
(arbre de la vida protostomes)
- Insectes com gerarus, megasecoptera espiadimonis que amb les ales esteses feien 1m, paleoodictiptera com una efímera de 55cm.
- miràpodes: arthropleura centpeus gegant que podia arribar als 2.5 metres
arbre de la vida 5 Deuterostomes
- Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) Falcatus, Stethacantus
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats) Celacants Allenypterus, Caridosuctor
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials) xx
Arbre de la vida 6 Tetràpodes
-
- [precursors dels amfibis ] Westlothiana (petit), Ophiderpeton sense potes, Balanerpeton (encara no són amniotes), branquiosaure
- precursor dels rèptils: Hylonomus, Plaeothyris, hyperpeton
- pèptil sinàpsid precursor mamífers: Archaeothyris
Jaciments: East Kirkton (UK), Bear Gulch (USA), Mazon Creek (USA), Joggins (Canadà), Nyrany (Txèquia), Karoo
299 – 252 Permià
Es consolida la vida terrestre amb els rèptils sinàpsids (antecessors dels mamífers) i els sauròpsids. Es fan prou grans per competir amb els amfibis. Amb l’extinció els sinàpsids deixen de ser predominants i entrem a l’era dels dinosaures.
- falgueres: Glossopteris, equiset Phylloteca, Sphenopteris (grans com arbres)
- Gimnospermes
(Protostomes )
-
- Insectes: meganeuropsis espiadimonis gegant
Tetràpodes: Dues menes de rèptils, els sinàpsids antecessors dels mamífers, i els sauròpsids.
-
- Amfibis[precursor amfibis rèptils]: Eryops,Eedaphosaurus, Seymoura, Owenetta
- Sinàpsid: Dimetrodon amb una cresta dorsal per regular la temperatura, Diadectes, Cyonosaurus i Inostrancevia amb dents de sabre, Diictodon o Ducynodon amb un bec al morro, Cinodonts com el Procynosuchus
- Diàpsis: Araeoscelus, Eudibamus, Scutosaurus
Jaciments: red Beds (USA), Bromacker (Alemanya), mines de carbó Austràlia, Karoo (Sudàfrica), Volga (Rússia)
Tercera extinció: Permià Triàssic que no s’explica per un meteorit, potser va ser per vulcanisme o sequera.
-
-
-
12X20 PRIMARI
-
-
-
-
-
-
12120 Primari (Paleozoic). Evolució geològica
-
-
-
(U 570-U 225)(tra)
S (T1100)
12121 Primari. Càmbric. Ev Geol
(U 570, U 480)
12121.E1 Invasió dels oceans, Trilobites que deixaran sediments calcaris.
12122 Primari. Ordovicià i Silúric. Ev Geol
(U 480, U 400)
12122.P1: orogènia caledoniana on xoquen Amèrica i Europa formant-se Apalaches i Caledoniana
12123 Primari. Devònic. Ev Geol
(U 400, U 345)
12123.E1: habitat pantanós.
12124 Primari. Carboníf. Ev Geol
(U 345, U 270)
12124.E1: gran vegetació que donarà lloc al carbó i el petroli. Orogènia herniciana (meseta central, massís francès)
12125 Primari. Pmic. Ev Geol
(U 270, U 225)
12125.E1: unió d’Europa amb els Urals, clima sec.
-
-
-
-
12220 Primari (Paleozoic). Evolució Biològica
-
-
-
(U 570, U 225)(terra)
S (T1100) (B3200)
12221 Primari. Càmbric. Ev Biol
(U 570, U 480)
12221.E1: invasió dels oceans, Trilobites (B6733) que deixaran sediments calcaris.
12222 Primari. Ordovició i Siúrc. Ev Biol
(U 480, U 400)
12222.E1: Prolifen invtebrats (B6300-B6800), apareixen cordats (B6900) amb sistema nerviós central (peixos B6941), fongs (B5200) i primes plantes terrestres (B5410).
12223 Primari. Devònic. Ev Biol
(U 400, U 345)
12223.E1: amfibis (B6942), falgueres (B5410).
12224 Primari. Carboníf. Ev Biol
(U 345, U 270)
12224.E1: gran vegetació de falgueres i gimnospmes (B5410), molses (B5300), insectes gegants, rèptils (B6943)
12225 Primari. Pèrmic. Ev Biol
(U 270, U 225)
12225.E1: clima sec que afavorirà coníferes, insectes i rèptils.
Càmbric (570-480) els oceans cobriran gran part dels continents. El més abundant (50% de les 2500 espècies animals) són els Trilobites (closca de quitina, B6733) dels quals en quedaran molts sediments i algues sifonals calcàries.
Ordovició i Siúrc (480-400) Té lloc l’orogènia caledoniana en xocar el continent americà i Europeu resultant les cadenes Apalaches, Noruega i Caledonia). Hàbitat principalment aquàtic amb avançaments i retrocessos.
Els invertebrats (19 troncs previs B6200-B6800) es desenvolupen molt arribant a les 26.000 espècies com lliris de mar, entre els mol.luscs hi ha els bivalves, caragols i els grans cefalòpodes, el graptolites. La flora marina segueix amb algues verdes, vermelles i blaves.
Apareixen els cordats (òrgan de suport dorsal ｸ vertebrats) amb 3 subtroncs poc importants i el quart de vertebrats: agnos (peix sense mandíbula), placodermos (peixos cuirassats). (B6941)
A partir de les algues apareixen els fongs (B5200) i les primes plantes terrestres, la Rhynia de les Psilophites (Ptidophyta) (B5411).
Devònic (400-345) No hi ha transgressions marines i l’hàbitat és principalment pantanós. Els peixos evolucionen cap a cartilaginosos, òseos i es comença la transició cap a l’animal trestre amb els amfibis (Ictiostega)(B6942) i invtebrats com l’insecte Rhyniella. Les Pteridòfites evolucionen cap a mides més grans que formen els boscos més antics (Archaoptis, Licopodiàcies, equisets).
Carbonífer (345-270) Hi ha un clima favorable que propicia una frondosa vegetació forestal, boscos (coníferes) i falgueres que donaran lloc a les regions hulleres. Al final hi ha una invasió marina i l’orogènia hniciana (260) p xoc d’Africa i Europa que emergeix al mig dels oceans (meseta castellana, massís central francès, Bretanya).
La terra s’omple de caragols amb pulmons (mol.luscs B6522), libèlules gegants de 75cm. (artròpodes) i apareixen els prims rèptils (B6943). La flora arriba a les 3.000 espècies, amb lepidodendron de 30m d’alçada i 2 de diàmetre, calamnites, en genal ptidòfites. Tambó surten les molses (B5300) i les primes gimnospermes (B5420), en realitat falguers amb llavor, que ja no depenen d’estar en una depressió humida, entre les gimnospermes tambó hi haurà les cicadals.
Pèrmic (270-225) Europa abans separada d’Asia per la fosa dels Urals, s’hi unirà Hi ha un clima molt més sec amb estacions molt marcades que representarà una crisi en la història de la vida. Aixó seleccionarà les espècies capaces de resistir la sequera i l’hivern, afavorint les gimnospermes que tenen vasos ben desenvolupats i llavors que passen una temporada de repòs. Els rèptils tenen els ous protegits de la dessecació mentre que els insectes “inventaran” la metamorfosi amb el repòs nimfal.
Evolució Geològica a Calunya. Primari
Inicialment tot està cobert de mar i es depositen fangs que al silúric es tornaran pissarres. Al Carbonífer l’orogènesi hniciana gena un massís català que s’estenia pel mar actual i del que en queden restes al prelitoral al N-E del Besòs amb materials granítics.
Ev.Espècies (Paleozoic)
La novetat dels cordats és l’aparició (amfioxe) de la notocorda (B6900) o corda dorsal, òrgan de sosteniment damunt del qual hi ha un tub neural (-> sistema nerviós central) i una aleta contínua. A partir d’aquí s’hi afegirà un esquelet axial amb un crani on s’allotjaran cervell i boca així com els ossos de les orelles (primer cartilaginós als taurons (B6941.2) i amb una progressiva ossificació i unes extremits (dos parells -> tetràpodes) derivades de les aletes inferiors dels peixos (A.138 B) on els radis de l’eix evolucionen fins a l’estructura d’húmer (fèmur), radio+cúbito (tibia+perone), carpo de nou ossos (tarso), metacarpo i cinc dits (extremitat pentadàctil). El s.circulori dels peixos té un cor que impulsa sang a 5 artéries branquials. Els arcs branquials van desapareixent, els amfibis en tenen 3, els rèptils 2 mentre que aus i mamífers només en conserven la meitat d’una. [-> Evolució regles d’ortoselecció].
Fins ara el sistema nerviós havia anat al llarg del sistema digestiu. Ara la medula quedarà encapsulada dins la columna vertebral i es començarà a desenvolupar un cervell amb tres protuberàncies inicials que acabaran donant lloc (BM144, H0000): cervell anterior -> telencèfal [olfacte] i diencèfal(hipotàlem), cervell mig -> mesencèfal [vista], cervell postior -> cerebel [Equilibri] i bulbe raquidi. L’evolució de cada part no és igual. Així els peixos necessitaven un bon sentit de la vista i l’oïda mentre que l’olfacte no es feu imprescindible si no és amb la vida terrestre (un medi gasós). Amb amfibis i rèptils es començarà a desenvolupar els bulbes olfactoris que acabaran donant lloc al córtex.
Arquebactia, Eubacteria
Algues
+Fongs +Molses
+-(Pteridòfites): Psilòfites, Licopodiae, Equisets, Filicae
+ -Gimnospermes: Cicadals , Pteridospermes
Protozous
Parazoa i Mesozoa Polyplacophora
Celentereos (1,2) +Aplacofora
Coeloma.Gastroneuralia (3-15) 8 Mol.luscs——+
+ Lamelibranquis
+ Scaphopoda
+ Monoplacophora
+ Gasteròpodes
+ Cefalòpodes
15 Artròpodes (A 570)
Notoneuralia (16-20) 20 Cordats——-+Tunicats
+- Copelats, Acr.
+- Vertebrats ->
+Cyclostoma
Vt.(Agnatha)–(Ostracodermos+)—————Sarc.- Tetrapodes ->
(A.580, 582) Placodermos+ +Actinoptygii
Cartilaginosos Teleostei,peixos
Ictiostegalia+
T.————(Cotylosauria+)—… (Ictidosauria+)– Mammalia ->
Amfibis | + Chelonia + Dinosaures+
+———-+———-+ Cocodrils
Squama—-Rhync. +——-Aus ->
-1000 Ma. Orogènia Grenville
Cronologia evolució | Història geològica | Orogènies
Apalatxes, Adirondacks, Noruega, Escòcia
[ correspondria al xoc de la placa de Laurentia (nordamèrica) amb Bàltica en el procés de formació de Rodinia. S’hi superposarà l’orogènia Caledoniana ]
-3500 Origen de la vida. Primeres formes
Molècules → Polímers → Vida
És difícil traçar la línia entre la matèria inerta i la vida, i això du a plantejar “què és la vida”, exactament el títol del llibre de Schrödinger. [un sistema amb un conjunt de processos de replicació, relació amb el medi i intercanvi de matèria i energia per mantenir la complexitat]. A l’antiguitat s’explicava que els déus haurien creat les plantes i els animals (Gènesi), o que apareixia de manera espontània a partir de la matèria inerta. Això quedaria descartat per Pasteur. Tal com va dir Virchow, Omnis cellula ex cellula. Però aleshores, com haurien arribat les primeres cèl·lules? O són d’origen extraterrestre (hipòtesi que només trasllada de lloc el problema), o van aparèixer per abiogènesi, és a dir, a partir de la metèria inerta en un moment donat.
La vida hauria pogut arrencar en condicions que molècules orgàniques estiguessin prou concentrades. (Oparin, Miller. Eigen).
Els estromatolits de Strelley Pool suggereixen l’existència de cianobactèries d’uns 3500 milions d’anys d’antiguetat. [EV p.36]
Formació de molècules bàsiques
La 2a Atmòsfera reductora (-4500) amb H2O, CH4, NH3, H2S alliberats pel vulcanisme després de la condensació del gas del sistema planetari. Per reaccions amb gasos va aparèixer 5M d’anys després N2, CO, CO2 i H2O, 3a atmòsfera també reductora.
L’energia dels llamps sobre aquests compostos formen precursors biològics. (1953 Miller):
i) 2CH4+N2 → 2HCN+3H2, CO+NH3 → HCN+H2O
A partir del cianur d’hidrogen es forma, primer cianoacetilè (agent condensant), i després aminoàcids (base de les proteïnes), purines i pirimidines (base dels àcids nucleics)(Lehninger p.1050)
ii) Del formaldehíd HCHO+ la caliça CaCO3 es formen molts sucres [Precedents dels hidrats de carbó i els lípids].
Al cap de 1000M d’anys hi havia una determinada concentració de matèria orgànica als oceans primitius.
Formació de polímers
La formació de polímers a partir dels monòmers suposa la formació d’enllaços covalents entre els aminoàcids per deshidratació (pèrdua d’aigua). Aquesta reacció no és espontània i només és possible amb la intervenció d’agents condensants com la carbodiimida que absorbeixen aigua, o bé per adherència a minerals. En aquests van tenir un paper fonamental els polifosfats que deshidraten els aminoàcids amb un escalfament suau. Així es van obtenir les primeres cadenes de pèptids, els enzims. Els nucleòtids precursors dels àcids nucleics també es formen per escalfament de purines o pirimidines i polifosfats. Una cadena de polinucleòtids podia servir també fer formar-ne una de complementària [doble hèlix] unida per enllaços d’hidrogen.
Origen de la vida
- Individualització (-4.000 m.anys).
A partir de la “sopa orgànica” es formen entitats individuals per coacervació (separació d’un polímer en una fase diluïda i una altra concentrada) on compostos proteinoides quedarien en la part densa formant una gota que podria iniciar un metabolisme primitiu (hipòtesi d’Oparin). Una dissolució concentrada de protinoides, escalfada i deixada refredar en determinades condicions salines i de pH resulta en unes microesferes d’uns 2 ｵm de diàmetre amb un embolcall similar a una membrana (hipòtesi de Fox). Aquestes microesferes s’arriben a separar per gemmació i en elles s’ajunten aminoàcids formant cadenes de polipèptids. Se suposa que alguna d’aquestes cadenes podia generar la cadena de nucleòtids que la codificava. L’origen també podria haver estat en cadenes de DNA (Muller, virus). Una tercera possibilitat és que un fragment de RNA hagués originat una cadena de polipèptids i més endavant s’hagués trobat el DNA com una manera més permanent de codificar la informació. - Hipercicle.
El problema és arribar al cicle DNA-proteina. La proteina necessita estar codificada en un DNA que, a la seva vegada, ha d’estar sintetitzat per una proteïna. Per assaig, és a dir, moltes fluctuacions diferents de les quals només sobreviuen les més favorables (l’amplificació de les fluctuacions exigeix una situació fora del domini lineal de la termodinàmica en que sempre tornen a l’equilibri), es pot donar un hipercicle on un DNA1 codifiqui unes proteines P1 que entre altres coses sintetitzin un DNA2 que codifiqui unes proteïnes … fins arribar a unes proteines Pn que tanquin la cadena sinetitzant DNA1 (Eigen 1971). Només que aparegués un tal hipercicle (de probabilitat petita peró no nul·la), tindria un enorme avantatge, tant com per suposar que seria l’origen de tot el viu. Aquesta hipòtesi Adam i Eva estaria recolzada pel fet que tots els organismes vius tinguin el mateix codi genètic i les seves molècules orgàniques presentin la mateixa asimetria (tots els aminoàcids són L).
Així arribem a un sistema patró amb els corresponents catalitzadors i individualitzat per una membrana. Es podia donar un protobiont d’aquest tipus, amb 40 proteïnes i 40 gens, per cada 10 km2 de superfície d’oceà (Kaplan)(Atlas p.517). Un cop es troba un hipercicle queda fixat el codi genètic. L’altra gran adquisició seria el codi ATP per la transferència d’energia.
(Varela) asenyala que la transició a l’individu és un pas net i tallant, discontinu. Suposa una xarxa de processos metabòlics que produeixen una membrana que els separi de la sopa de l’entorn. Alhora aquesta membrana ha d’englobar aquests processos i no més, i facilitar l’entrada i sortida necessària. Hi ha doncs una circularitat. Quan aquests processos s’autocontenen i el límit s’autofabrica, es parlaria d’autopoiesis.
(Boya “Pensar la Complexitat”) assenyala les etapes:
- Síntesi prebiòtica.
- RNA World Silbert ’86 mostra que tó propietats autocatalítiques i deuria ser el pas inicial. Es possible un inici de traducció genètica amb un alfabet de dos caràcters que podria codificar 16 aminoàcids.
- DNA storaged. El canvi respecte el RNA del H per OH i l’uracil enlloc de la timina d’una una molècula de gran estabilitat que permet perpetuar les troballes evolutives.
- El progenota que consistia en arquebacteries tipus metano o sulfo. Un virus té 103 caràcters, un bacteri com E.Choli 106 i l’home 109.
Hi ha la possibilitat que la vida o els seus components hagin arribat a la terra procedents d’un asteroide (BBC Bennu 2023). [Després de tot, molts dels elements més pesants presents a la terra no s’hauren “cuit” al sol sinó que estarien en la pols interestelar, procedents d’alters etsrelles, en el moment de formació del sistema solar]. Això no elimina la pregunta sobre com va començar un procés tan complex com la vida, simplement el trasllada de lloc.
-4600 Precàmbric -541 Ma
La Terra: Evolució de la terra | Cronologia evolució | -4600 Precàmbric | -541 Paleozoic | -256 Mesozoic | -66 Cenozoic |
-4600 a 541, Precambrian
Es refreda l’esfera i es formen cratons sobre el mantell i els oceans. Els continents separats després de Rodinia s’agrupen en Lauràsia (orogènia Grenville) i Gondwana (orogènia pan africana).
Aparició de la vida amb entitats que s’alimenten i es reprodueixen. Fotosíntesi per les cianobactèries. [ Es defineix l’hipercicle de codificació proteïna DNA. Es defineix la “maquinària química de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucelulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducció sexual, combinant material genètic.
-4600 Hadeà
Formació de la terra, refredament, formació dels oceans i de la crosta
Hadean rocks are exposed on the Earth’s surface in very few places, such as in the geologic shields of Canada, Australia and Africa.
c.4,404 Ma – First known mineral, found at Jack Hills in Western Australia. Detrital zircons show presence of a solid crust and liquid water. Latest possible date for a secondary atmosphere to form, produced by the Earth’s crust outgassing, reinforced by water and possibly organic molecules delivered by comet impacts and carbonaceous chondrites (including type CI shown to be high in a number of amino acids and polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH)).
-4000 Arquea
Indicis d’estromatolits i organismes a Austràlia (E p.36)
-3500 Ma Primeres formes de vida | Procariotes | arbre de la vida
-2500 Proterozoic
- Paleoproterozoic 2500, Comença la tectònica de plaques,
-2400 Ma Catàstrofe de l’oxígen
-2100 Eucariotes
- Mesoproterozoic 1600
- Neoproterozoic 1000
-1000 Ma Orogènia Greenville o Laurentiana
Ediacaran: -635 a 541 Apareixen esponges i celenterats, formacions d’esculls de corall, arbre de la vida: metazous, protostomes
[ la divisió entre invertebrats esquelet extern, i vertebrats ]
Article a Popular mechanics : antecessors humanscom Kimberella quadrata ) Ikaria, Dickinsonia costata i Tribrachidium heraldicum.
Mistaken Cape a Austràlia: fusos Charniodiscus, frondes, Dickinsonia (E p. 42) / Namíbia i Sibèria, chancelorid
Al final del precàmbric es forma el gran continent de Godwana
Evolució geològica
L’esfera gasosa es va anar refredant. Els elements més pesants van quedar al centre i els més lleugers a la superfície.
Evolució de l’atmosfera (Precàmbric). (Atlas Biologia) Les hipòtesis que reconstrueixen la formació de l’atmòsfera després d’una 1a atmòsfera inicial de H i He afirmen que un intens escalfament en causa la pèrdua, se solidifica la crosta i hi ha una intensa activitat volcànica que allibera H2O, CH4, NH3, H2S i H2. Aquests gasos formen la 2a atmòsfera que era reductora i duró del -4500 cap al -3700. En aquestes condicions es produeix la síntesi abiòtica de compostos orgànics (->).
La pèrdua d’hidrogen i les reaccions entre gasos d’una la 3a atmòsfera amb N2, CO, CO2 i H2O. Amb l’aparició de la fotosíntesi (->) cap al -2500 hi ha un enriquiment d’ox刕en fins que tenim l’actual 4a atmòsfera oxidant (-1000).
Evolució Geològica (Precàmbric) Etapa sense fòssils que permetin caracterització exacte. Etapa pregeològica (4600-3500) de formació de crosta (cristal.lització dels primers silicats) i aparició d’aigua.
Orogènesi laurentiana (1000) als Hurons i Groenlandia (Time 2), India xoca amb Asia formant l’Himalaia. Totes aquestes formacions s’aniran erosionant. [??]
Evolució biològica
Evolució Biològica (Precàmbric)
* Protobiontes heteròtrofs -> Procariotes autòtrofs: Arquebactèries (B4200), Bactèries (B4300), Algues blaves (B4320)
Els principals salts de l’evolució són les cianobactèries (fotosíntesi), eucariotes (endosimbiosi) al 1600, animals pluricelulars amb l’explosió càmbrica d’espècies.
(ｸ3000) Les primeres cèl.lules eren procariotes simples que vivien de la sopa circumdant. Aquests heteròtrofs anaeròbics [no sintetitzen sinó que aprofiten material orgànic que cremen sense ox刕en donat que no n’hi havia a l’atmosfera] aniran consumint el caldo orgànic fins que l’empobriment de material seleccionarà els primers autòtrofs capaços d’usar el CO2 com a font de C. Al cap de poc van aparèixer cèl.lules fotosintètiques, antecessores de les actuals algues cianofícees (que també sabien fixar nitrogen atmosfèric per donar els compostos nitrogenats que ja no es trobaven a la sopa). Així va començar a aparèixer oxígen a l’atmosfera. Les algues cianofícees són dels organismes més autosuficients, capaces d’obtenir energia de la llum solar, carboni del CO2, Nitrogen del N2 atmosfèric i els e- per reduir el CO2 de l’aigua (Lehninger p.374).
Les b.sulfo van dominar fins que les cyanobactèries van produir prou ozó per aturar la radiació ultravioleta que impedia estabilitzr genomes complexos.
* Procariotes -> Eucariotes (Orgànuls per simbiosi), Flagelats: Fitoflagelats (plantes) -> Algues (B5100), zooflagelats -> Protozous (B6100) (Rizòpodes, Esporozous, ciliats) (Atlas p.560) [Separació animals i plantes] (ｸ1500)
Després d’un llarg període d’enriquiment d’Oxígen van aparèixer els primers organismes amb respiració aerobia i fosforilació oxidativa. Aleshores apareixen les cèl.lules eucariotes per endosimbiosi: els diferents orgànuls com mitocondries i coroplastos foren procariotes com bacteris aeròbics (mitocondries) o algues blaves fotosintètiques (cloroplastos) absorbits per cèl.lules procariotes grans que ja tenien considerables necessitats metabòliques (Algues i fongs unicelulars, protozous ->). [Dels procariotes passem als primers eucariotes que són flagelats. A partir d’aquí se separen animals i plantes. Les plantes s’especialitzaran en transformar energia lluminosa, aigua i sals de la terra, autòtrofes peró depenents de tenir un entorn nutritiu fix. Els animals en canvi, seran heteròtrofs més independents del medi peró hauran de desenvolupar la capacitat d’anar a buscar l’aliment sintetitzat per les plantes.]
Aquests eucariotes són mitòtics (es reprodueixen per divisió sense unió de cèl. de diferents individus).
Sensibilitat i energia-informació En els protozous ja es troba una sensibilitat a la llum i a la direcció de la gravetat (Pinillos 129). Als celenterats comencen a aparèixer pigments fotosensibles especialitzats distribuïts sobre la pell. Aixó suposa un nou tipus de fet, l’energia-informació La interacció organisme-radiació és qualitativament diferent a la d’炙om-radiació ja que el resultat de la interacció depèn de l’adaptació de l’organisme a aquest tipus de senyal.
* Eucariotes Unicelulars -> Eucariotes pluricelulars (multinucleats, colònies), Algues Pluriceculars (Talòfites) (B5140, B5150) i Esponges (Mesozous B6200).
(A. 73) Desenvolupant varis nuclis dins de la mateixa membrana es formen algues pluricelulars, sense autèntics teixits encara, peró ja anticipant l’estructura d’arrels i tija. També ho fan alguns ciliats i foraminímers.
L’associació de vàries cèlul.les dins d’una mateixa membrana es dóna en les algues i els flagelats. En el volvox la colònia presenta cordinació de moviments dels flagels i certa divisió del treball que ja fan pensar en l’individu pluricelular tot superant el nivell de simple colònia. La reproducció pot ser per divisió de totes les cèl. o només algunes, fet que suposa un començament d’especialització (A. 143).
* Eucariotes Animals (mesozous, parazous) -> Metazous: celenterats (B6300) i celomats (moluscos i tentaculats (braquiòpodes) B6500, artròpodes B6700).
Especialització celular (A.81) Un organisme pluricelular pot especialitzar cèlules i tenir una divisió del treball (les plantes ho faran al devònic). Tindrem cèlules lliures com la de la sang i d’altres formant part de teixits de revestiment, conjuntius, muscular o nervi (->). (-> Desenvolupament embrió . L’especialització cèl. duró a la reproducció sexual que tó l’avantatge de mesclar diferents dotacions genètiques, apareixent doncs els eucariotes meiòtics (meiosi procés de reducció n伹. cromosomes) cap al 1000 106 anys. Inicialment només hi ha dotació doble (organisme diploide) després de la fecundació patint després la meiosi que els deixaró haploides durant la major part del cicle vital. Cap al 600 apareixeran els eucariotes diploide dominants que viuen la major part del temps com a diploides, amb una meiosi en la formació dels gàmetos (->). Més endavant l’evolució trobaró moltes maneres de dur a terme la rs, només cal pensar en la gran varietat de flors, l’adaptació externa (diferenciació morfològica) de mascles i femelles per facilitar la copulació l’aparició d’un comportament sexual.
Formació d’òrgans (A.103) Els diferents teixits formaran òrgans d’acord amb el principi d’inclusió (diversos feixos de cèl.lules es van unint de manera organitzada com en le fibres musculars o nervioses), P. de divisió (les cèl. es van dividint dicotòmicament forment ramificacions com en les glàndules, pulmons, membres dels vertebrats) i P. de concentració (cèl. aó lades es van posant en contacte fins a formar un sistema com el sist. nerviós central).
Desenvolupament Metazous (A.547) Les cèlules polienèrgides (teoria acelos) per celurarització [apareixen membranes] o les colònies de cèlules (teoria gastrea) per gastrulació [la divisió celular va procedint amb simetria bilateral, fins que es diferencia en dues capes una de les quals es torça cap endins -endodermo- (A.197) formant dues capes, amb un blastoporus (->)]
En els celenterats hi ha dues fulles embrionàries que generaran un tub amb endodermo de cèl. digestives, glangulars i musculars, ectodermo de cèl. sensorials, epitelials i nervioses. La simetria bilateral en lloc de la radial apareix degut a la locomoció orientada. Hi ha un pol locomotor, un pol sensorial i un pol nutritiu (orifici bucal). Tenen un sistema nerviós reticulat, una xarxa homogènea (Pinillos 24, At.Biol 102) on cada part manté encara la seva independència.
D’ara endavant hi hauró una tercera fulla embrionària, el mesoderm. En els cucs plans el mesoderm genera un mesènquima on hi ha els òrgans interns. En els cucs segmentats el cos es divideix en segments semblants d’on parteixen extremitats. Els artròpodes (crustacis, aràcnids i insectes) tindran una estructura semblant als cucs s. peró amb més especialització d’extremitats. Els mol.lucs tenen un cos massís amb quatre parts: cap, peu o tentacle, sac visceral i plec del mantell. Amb els cucs plans apareix una certa estructura del sistema nerviós amb agrupacions de neurones en ganglis i una topologia en forma d’escala (AB 102) que en mol.luscs i artròpodes arribarà a tenir una mena de cervell format a partir d’un gangli. El sistema nerviós va seguint el tub digestiu i cada segment (cos articulat de cucs i artròpodes) mantó encara certa independència respecte el cervell.
Protobiontes:
- Arquebacteria
- Eubacteria: bactèries i algues blaves (cianofíucees)
- Flagelats
- [futurs animals, sense cloroplatos?]
- Parazous, Mesozous
- Protistos: ciliats, rizopodes, esporozous
- Eumatazous
- Algues (verdes, rodofites) -> plantes terrestres
- [futurs animals, sense cloroplatos?]
Eumetazous:
- Celenterats (simetria radial)
- Celomats (simetria bilateral)
Aixó apareixen els celenterats de simetria radial (hidres i meduses) i els celomats de simetria bilateral, cucs, artròpodes (Trilobites), equinodermos i algún mol.lusc (cargol).[Han aparegut 19 troncs dels animals i només queda el dels cordats]
(Lehninger (ｸ1500) Eucariotes mitòtics (ｸ1000) Eucariotes meiòtics (ｸ700) E. Diploide Dominants]
Arbre de la vida
La Terra | Evolució geològica | Vida | Llista d’Espècies | Taxonomia i Clades | Els avantpassats | Arbre javascript | Haeckel Kunstformen der Natur
1 Eucariotes | 2 Plantes | 3 Metazous | 4 Protostomes | 5 Deuterostomes
| 6 Tetrapodes | 7 Sauris Avials | 8 Mamifers | 9 Teris | 10 Primats
[ (0) vida bactèries | (1) 2100 Eucariotes cloroplastos i mitocondries | (2) milticelulars animals i plantes | (P1) 400mA pas a terra, molsa, falgueres, 330 Ma coníferes , 250Ma llavors | (A1) Edicaria 635 Simetria radial i bilateral, protostomos i deuterostomos
- Procariotes: Arquea, Bactèries, Cianobactèries // Precàmbric 3500 Ma
- Eucariotes Precàmbric 2100 Ma
- eucariotes unicelulars
- algues (Archaeaplastida: algues verdes i rodòfites, precàmbric 1600Ma) i embriofites (plantes terrestres, Ordovicià)
- fongs (Paleozoic devonià 400Ma)
- metazous (esponges i cnidaris al Ediacarià) i nephrozoa, antecessor dels que tenen simetria bilateral (protostomos i deuterostomos).
p.252 Aparició de la vida amb entitats que s’alimenten i es reprodueixen. Fotosíntesi per les cianobactèries. [ Es defineix l’hipercicle de codificació proteïna DNA. Es defineix la “maquinària química de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucel·lulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducció sexual, combinant material genètic.
S’estima que el last universal common ancestor hauria existit 3.500 o 3800 Ma.
Embriofites (Plantes) Les primeres apareixen a P. Ordovicià, 450 mA, 270.000 espècies
- briofites (molses) P. Devònic, 400 Ma, 15.000 espècies i Hepàtiques (Marchantiofita) sense estomes, Devònic 400mA
- plantes vasculars
- Esfenòpsides (cua de cavall) Devònic 400mA, al carbonífer van arribar a 20 metres d’alçada
- Licopsides Devònic 400mA, 1200 espècies actuals però al carbonifer van arribar a 40m. Devònic.
- Falgueres (Flicòpsides) P.Devònic 400mA, 9.500 espècies
- Espermatòfites (plantes amb llavor)
- Gimnospermes: Coníferes P. Carbonífer 330Ma, Cicadals P. Pèrmic 270mA, Gingkoidals P.Pèrmic 270mA, Gnetals P.Pèrmic. 270mA
- Angiospermes M. Cretàcic 100mA, 233.000 espècies.
p.254. Les plantes arriben a terra al Devònic, desenvolupen estomes, per intercanviar aire, reproducció per espores en les briofites i briofites i plantes vasculars. Reproducció per llavors. Al Mesozoic apareixen les plantes amb flor. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC
- Nenúfars
- g
- Liliòpsides (monocotiledònies)
- Aràcees 3.700 espècies
- Arecàcees, palmeres [com el meu margalló] 2.600 espècies
- Tifàcies
- gramínees 9.000 espècies, el blat, l’arròs, el bambú
- Magnoliòpsides (dicotiledònies)
- Lauràcies.2.000
- Magnoliàcies
- Rosàcees
- Moràcees
- Anacardiàcies
- Liliòpsides (monocotiledònies)
p.256 plantes en flor [en lloc de tenir els gametos nus en una part de l’esporofit, en distribució més o menys irregular com en les gimnospermes, els òvuls són al centre amb un receptor que és l’estigma, els estams que fabriquen el polen, els gametros masculins, són al voltant] [ la fecundació depèn molt de la col·laboració dels insectes que haurien evolucionat en paral·lel] Haurien començat al final del Paleozoic, al Pèrmic, fa 250Ma, es desenvolupen al llag del mesozoic i al Cenozoic colonitzen tot el món, amb 234.000 espècies. [ jo tinc 40 famílies de dicotiledònies i 13 de monocotiledònies ]
Darwin deia que el cas de les angiospermes eren un “misteri abominable” perquè semblaven aparèixer del no res, sense registre fòssil previ. Una investigadora a Suècia a trobat petits fragments (New Yorker). ”
Benton has argued, along with the botanists Hervé Sauquet and Peter Wilf, that the Cretaceous was the start of an “Angiosperm Terrestrial Revolution.” For the first time in history, plants and animals on land started to outnumber aquatic life-forms. Angiosperms suffered with the rest of life during the end-Cretaceous mass extinction, but they bounced back quickly. / The relationship between plants and animals that evolved in the past sixty million years is unique, and more interdependent than anything that existed in the past,” Tiffney told me. More than eighty-five per cent of animal and plant species now live on land, even though the oceans cover seventy per cent of the Earth. “Angiosperms never ceased to revolutionize ecosystems,” Sauquet said.
- Metazous: Esponges (Demosponges 8.000 espècies, Hexactinellida 1.000, espècies, Calcarea i Placozous
- eumetazous
- cnidaris i ctnetofors (meduses) P. Edicarià 635 Ma
- bilaterals P. Edicarià primers antecessors
- protostomos: (l’embrió fa primer la boca i després l’anus), artròpodes, mol·luscs, platelmintos, mol·luscs, artròpodes.
- deuterostomos: (l’embrió primer fa l’anus i després la boca), Equinoderms i Cordats.
p.258 Al Edicarià, 635 mA enrera, la vida s’organitza en formes multicel·lulars, metazous, primer en simetria radial, les esponges i després les meduses. Al final del període apareixerien els essers amb simetria bilateral com la Kimberella (que surt als avantpassats) i els dos tipus de desenvolupament de l’embrió, protostomes i deuterostomes.
Protostomes p.260 Amb 1.140.000 espècies son la majoria dels animals vius. Totes les formes apareixen al Càmbric, 540Ma i es van diversificant [ mosques i abelles al mesozoic]
- lofotrocos [tous]
- Rotífers
- Platelmintos (14.000) ordovicià
- Mol·luscs (120.000 espècies) Càmbric, al Paleozoic (Devònic i Carbonífer) s’adapten a l’aigua dolça i els hàbitats terrestres. p.262
- Caudofoveats, Poliplacofòrs, Monoplacofors
- Gasteròpodes, 103.000 espècies de cargols
- Cefalòpodes: 900 espècies, calamars, pops
- Bivalves: 12.000 espècies de petxines
- Escafopodes
- Anèlids (14.000) apareixen al càmbric 450Ma cuc de terra Olligocarta al 230Ma Triàssic.
- Braquiòpodes (350)
- Ecdisozous (amb coberta de quitina)
- Onicofors 80 espècies
- nematodes (20.000 espècies Precàmbric), Piriapúlids (26 espècies)
- euartròpodes p.265 escorpins, aranyes, miriàpodes, hexàpodes o insectes (900.000 espècies)-Euartròpodes. p. 265. (5 famílies extingides com els artiopoda dels trilobites, càmbric, Permià)
- Quelicerats (sadd ), Aracnida 75.000 espècies, P.Silúric 430mA,
- Miriàpodes 16.000 espècies, Silúric 430 Ma
- Crustacis 67.000 espècies, Càmbric 541 Ma
- Hexapoda Insectes 900.000 espècies, Devonià 400Ma [ són els primers animals que volen]
Deuterostomos (p.266)
-Equinoderms – 6.000 espècies (estrelles i eriçons de mar) P. Câmbric 500Ma i Hemicordats
-cordats 52.000 espècies:
- Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
- Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
- Amb crani i esquelet amb columna vertebral
- Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
- amb mandíbula (Gnathostomata)
- Placoderms X (mig Sil·lúric a finals Devonià)
- Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma
- Ostíctis [ amb ossos]
- Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric 430 Ma
- Actinopterigis (peixos d’aletes radials) 24.000 esp. Silúric 430 Ma
Adquisició d’un eix de suport o notocorda, un crani per acollir el cervell i un esquelet amb columna vertebral, mandíbula
Sarcopterigis p.268
- Celacanto, fòssil vivent, Devonià 400Ma
- Dipnoos, 6 esp de peixos pulmonats, 2 metres, Devonià 400Ma
- Tetràpodes
- Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
- lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
- Gimnofiones sense potes 160 espècies,
- Urodelos, salamandres 400 espècies, fins a 2m, Juràssic 170Ma
- Anuros, granotes i gripaus, 4.300 espècies, Juràssic 170 Ma
- amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua), 21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
- sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull per múscul mandíbula, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
- sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
- Quelonis, (tortugues) , 300 espècies, Triàssic, 240Ma
- Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma
- Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma
[pas a la vida terrestre] A partir de les aletes es formen extremitats que serviran per passar a la vida terrestre. La membrana dels amniotes al voltant de l’embrió. [en passar a terra es desenvolupa l’olfacte][inicialment no es veu més diferència entre sinàpsids i Arcosauris que el forat al crani?]
[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes]
Arcosauris (p.288) [A més del forat per la mandíbula, un forat davant dels ulls -per l’olfacte?- els permetia allargar la mandíbula] Apareixen al Pèrmic juntament amb els Sinàpsids. 270Ma
- Grups reduits: Prolacertaris X, Euparkeria X
- Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
- Ictiosaures: aquàtics
- [Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma
- Pterosauris X, 100 espècies de rèptils voladors, Juràssic 200Ma
- Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
- Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
- Herrerasauri X, Pisanosauri X, Heterodontosauris X
- Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m
- Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m
- Ceratopsids com Triceratops X, herbívors de fins a 9m, amb bec i banyes complicades, Juràssic tardà 150Ma
- Stegoceras X
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
- Ceratosaures X , varnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
- Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
- Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma
- Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
- Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma
- Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic, 170Ma p. 294 (les extremoitats
-
- Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes
- Tiranosaures X, fins a 12m
- Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors
- Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
- Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
- Alvarezsauris X, petits raptors
- Troodontids, bípedes fns a 2m
- Dromeosauris X, entre ells el Velociraptor, amb extremitats amb plomes, petits i fins a 5m
-
Avials, 9.700 espècies, apareixen al Cretàcic, 120Ma, Archaopterix, l’au més antiga
-
- Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
[Les extremitats superiors es van convertint en ales i apareixen plomes. Per què sobreviuen els ocells a l’extinció?]
Sinàpsids p.272 , s’assemblen als llargandaixos, rèptils mamaliformes, es caracteritzen per un forat temporal inferior [quina rellevància té?]. Apareixen al Carbonífer tardà, 320Ma i la majoria desapareixen a l’extinció del Pèrmic. sobreviuran els Cinodonts al llarg del Mesozoic.
- Caseasauris X, Varanòpsids X , Ofiacodonts X, Edafosauris X herbívors amb una creta dorsal, Esfenacodonts X desapareixen al Pèrmic.
- Teràpsids:
- Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, finals del Pèrmic, 252Ma
- Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
- Mamaliformes
- Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
- Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
- Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
- Teriformes:
- Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous.
- Eutriconodont X, Multituberculats X, Symetrodonts X, Driolestida X,
- Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma
Especialització de les dents per a hervíbors i carnívors, sang calenta o endotèrmia, que permet viure a entorns amb (però obliga a consumir més calories), cervell més gran per processar sentits de la vista i olfacte. teris pareixen les cries sense estar protegides dins d’un ou [hauran de mamar un temps abans de poder alilmentar-se soles]
Teris p.278, tots els que tenen cries sense ous, apareixen a mig Juràssic 170Ma
- T Deltateris X
- T Marsupials: les cries acaben de madurar en una bossa, Ameridelfs Opòssums o sarigues, 100 esp a Amèrica, i Australidelfs (cangurs), apareixen al Paleocè
- T Euteris que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps, les amb l’antecessor Juramaia es remunten a mig Juràssic
- T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
- T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies,
- T E A Embritròpodes X, herbívor semblant als rinoceronts
- T E A Proboscidis: Elefant africà, elefant asiàtic
- T E A Sirènids, manatí [“Els manatís són animals afables i lents. La major part del seu temps es dediquen a menjar, descansar i viatjar”]fins a 4m de llargada.
- T E Xenartros, articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
- T E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
- T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes, rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
- T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
- T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
- Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
- Ochotona, Picas, 40 espècies, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
- T E B E G Rosegadors
- Esciuromorfes, 300 espècies d’esquirols i marmotes, Eocè 40Ma
- Castoriformes, Castors (van arribar a fer 2.5 m), Eocè 40Ma
- Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Paleocè 50Ma
- Hystricomorfa, 200 espècies, porcespins, conills d’índies i capibares, apaeixen a Amèrica del sud, Oligocè 30Ma
- T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
- T E B E Euarcontos
- T E B E E Dermòpters, 2 espècies de lèmurs voladors Paleocè 50Ma
- T E B E E Scadentia 20 espècies de tupaies, semblants als esquirols eocè 40Ma
- T E B E E Primats, 201 espècies Paleocè 50Ma, cervell més gran, polze oposat
- T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
- T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
- T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
- T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
- T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
- T E L Feres 290
- T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma
- T E L F Pholidota 10 espècies de Pangolins, Eocè 40Ma
- T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
- T E L C Tylopoda 10 espècies camells, llames, eocè 40Ma
- T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma
- T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma
- T E L C Hippopotamidae, 2 espècies, Eocè 40Ma
- T E L C Cetacis, 80 espècies , Paleocè 50Ma [ com van tornar al mar?]
- T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes, rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
- T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
[ diversificació dels mamífers al llarg del Paleogen després de sobreviure a l’extinció]
PRIMATS p.284, inicis al Paleocè 50Ma i s’escampen al Miocè 20Ma [el sufix “rins” es refereix al nas, que classifiquen per la forma del nas]
- P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
- P E Lorisifomes: 10 espècies de loris i potos, animals nocturns amb grans ulls, Eocè, 40Ma
- P E Lemuriformes, 20 espècies localitzades a Madagascar, abans més extens, Eocè, 40Ma.
- P Haplorins:
- P H Tarsis, 3 espècies al suedst asiàtic, Paleocè 50Ma, Tarsius, petits d’ulls rodons.
- P H Simiformes, els simis se separen dels Tarsis al Paleocè, 60Ma
- P H S Platirins, els simis del Nou Món, narius que apunten al costat, que van evolucionar a partir dels Africans fa 40Ma, registre fòssil Oligocè, 50 espècies.
- P H S Catirrinos , narius que apunten cap avall, Aegyptopithecus p.202 20Ma 34Ma, 5 famílies extingides.
- P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma
- P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides (20.4 Ma)
- P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
- P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
[ desenvolupen habitat a les mans en enfilar-se als arbres, i quan tornen a terra seran capaços de fer servir eines]
Nombre d’Espècies
El resum del llibre de Ciència de DK dóna:
- Bacteris: 5000 (incloent 209 Arquebacteris)
Protistes: 65.000 (Amebes, ciliats, fongs, algues vermelles i marrons) - Bolets: 100.000
- Plantes: 350.000
- Algues 6m, molses 25m, falgueres i equisets 13m
- Coníferes: 550
- Angiospermes: 275.000
- Animals
- Invertebrats no articulats: 150.000
- Cnidaria i Porifera 14.5m
- Platelmintos, anèlids, nematodes altres 40m
- Mol·luscs: 90m
- Equinoderms 6m
- Artròpodes: 1120.000
- Insectes 1000m
- Crustacis 40m
- Aràcnids 70m
- Miràpodes i centípedes 9m
- Vertebrats 49.000
- Peixos: 26m
- amfibis: 4m
- rèptils: 6m
- aus: 9m
- mamífers: 4m
- Invertebrats no articulats: 150.000
[Recollint la mirada general de Cuvier de 4 grans tipus d’animals: 49m vertebrats, 150m mol·luscs i similars, 1120m articulats i 70m zoòfits.
Arbre de la vida simplificat (esborrany)
Nou arbre de la vida (wikipedia) basat en els ribosomes de les proteines assenyalant la diversitat en la mecànica de la vida, les bactèries vs els eucariotes.
Arbre filogenètic | Cladograma | ITOL, eina per crear arbres de la vida
Sobre l’aparició dels sons a la terra: David George Haskell, Sounds Wild and Broken: Sonic Marvels, Evolution’s Creativity, and the Crisis of Sensory Extinction. Durant un temps a la terra només se sentien pedres que rodolaven, aigua, llamps i vent. Durant 3000 anys la vida va ser silenciosa. Problement el primer animal a emetre sons va ser un grill. En els vertebrats, les granotes, capaces de fugir amb un salt de le seves potents cames, les salamandres són silencioses. [ L’univers, una exposició sonora ]
Sant Martí, el Poblenou
Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
El Poblenou: 18/10/2020 a 7/4/2021 . 126.4 km. El vaig començar a recórrer durant la pandèmia sense planificar gaire, fent petits fragments. Vaig descobrir els ocells pintats a la paret a Ramón Turró. De Rambla Prim al Parc de la ciutadella, i de Gran Via al Mar: El Parc i la Llacuna, la Vila Olímpica, Provençals del Poblenou, Diagonal Mar i el Besòs i Maresme fins a Rambla Prim. El barri tradicional és un eixample, amb els carrerons de pescadors al voltant de la Plaça Prim. La Vila Olímpica és correcta justet, i em sobren les pèrgoles del sobrevalorat Enric Miralles. El Parc del Poble nou, excel·lent, evocant les dunes, inicialment amb les travesses del tren que hi passava, retirades per cancerígenes, i estructures com d’un vaixell enfonsat que han hagut d’aïllar amb barreres perquè la gent és estúpida. Diagonal Mar és mediocre i el Parc encara més. A Provençals estan reurbanitzant amb un bon ajardinament la zona de Pere IV, bon Parc de Nouvel i brillant l’ajardinament de Cristòfol de Moura.
-
- El Poblenou: De Badajoz a Bac de Roda
- La Vila Olímpica: De Ciutadella a Badajoz, de Taulat al mar
- El Parc i la Llacuna: Glòria, CIutadella a Llacuna
- Diagonal Mar i front Marítim (Bac de Roda fins a Josep Pla i Parc diagonal Mar)
- Provençals de Poblenou (Gran via a Diagonal, Parc de’n Nouvel)
La Verneda i la Pau: 15/5/2021, 12/8/2021. 21 km. Una primera part, ja amb un plànol imprès, El Piramidón, l’església de san Juan Bosco, vivenda social amb molts espais verds i l’experiment de d’orientar els blocs en direccions diferents, els gratacels esvelts de Rambla Guipúscoa abans de creuar la via del tren, la zona industrial de Via Trajana, els ponts amb pintades per creuar la via del tren. Un edifici molt interessant a la illa Andrade, Agricultura, Concili de Trento, Treball. El desembre feia la segona.
Sant Martí de Provençals: 28/1/2022 . 15.2 km. Del tren a Gran Via, entre Espronceda i Cantàbria. Són barris nous, amb blocs dels ’60 i ’70, separats per zones verdes. Encara hi ha l’església de quan tot això eren camps i cases de pagès, i qalgun passatge de casetes baixes per Bac de Roda abans d’arribar a Gran Via.
El Clot: 24/2/2022 (de l’Hospital de Sant Pau a Gran Via, Navas i Dos de Maig). 15.1 km. El barri antic amb el mercat i el carrer Rogent que puja, l’inspirat Parc del Clot, amb un manteniment insuficient, la Rambla Guipúscoa, amb les escultures dels origami d’ocellets, la Farinera, un tros de Meridiana, una part com un Eixample.
Camp de L’Arpa: 25/3/2022, 26.2 km. té una part de carrers i passatges petits situats en Diagonal, i no en les direccions de l’Eixample, potser va créixer al llarg d’unacarretera que seguia per Ferser i Concepció Arenal? Una part més nova dels 60-70. La fàbrica de la Damm. A Freser amb Navas una fàbrica de disseny funcionalista. El minúscul carrer del Pistó.
El Besòs i el Maresme: 5/5/2023 41.8 km. que no he completat fins el 2023, i que havia deixat mig fora perquè una part pertanyia a Sant Adrià. Un barri molt desigual. El Fòrum amb el museu de Ciències Naturals, espais per a concerts i un encertat parc de dunes artificials amb una zona de banys que sembla d’un hotel de luxe. A dalt hi ha els blocs de habitatge social de la Mina, amb el Parc del Besòs, i la part entre Rambla Prim i Ramon de Penyafort, amb carrers de casetes de planta i primer pis, tot noms de pintors i escripors catalans de l’edat mitjana. Gent humil, hi havia cua al menjador social de Gregal. I a baix, els blocs de luxe propers a Diagonal Mar. La part més nova a la Catalana té parcs i habitatge social de qualitat.
246 km.
prova foto tag
Vermeer. La Lletera. 1658
Granota verda
Granota roja
Blauet
Alcedo Atthis
El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,[1] arner,[2] dormissó,[1] martinet,[3] terrola[4][5] a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids. La subespècie dita martí pescaire, martí pescador, martinet al País Valencià, reiet (Urgell, País Valencià) o botiguer[6] (Alcedo Atthis Ispida) és molt coneguda.
23/10/2020 al pantà d’Ulldecona, un punt blau brillant volant veloç
Deixar de fer coses, silenci
Sempre que, gairebé sempre per obligació, estic una estona que no puc fer res, m’arriben idees i sensacions. Pot ser una espera a l’aeroport, a la furgo quan s’ha fet fosc. Una mica és com si netegés el meu espai, que està “ocupat” i aleshores hi poden entrar tresors. És com si hi hagués una música bellíssima que sona fluix i només podem sentir quan apaguem tot el soroll.
A7 33 La galeria
A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
EQUIPATGE i ESPORTS
Maleta paradiver, motxilla, tenda, sac de dormir d’hivern, sac de dormir d’estiu, motenda, raquetes i grampons, bastons de caminar, piolet, bosses hermètiques caiac, armilla, ulleres i tubs de snorkel.
NETEJA
- Safareig
- Productes de neteja
- Galledes, pals de fregar (patentat cap el 1950), escombra
- Aspiradora. Patentat el 1907 i desenvolupat per Hoover als Estats Units. Arriba a Catalunya cap als ’60.
El cicle de la roba: vestir-se i durant la setmana, acumular suor i taques. Diumenge bugada (els detergents dissolen els greixos de les secrecions corporals i les taques), estendre, planxar camises si n’hi ha. Un cop al mes, bugada de llençols i tovalloles.
- rentadora
- estenedor
- post de planxar i planxa
CLIMATITZACIÓ
- Caldera d’aigua calenta i calefacció central. Renovada el 2012, i revisada anualment, amb avaries diverses. A casa hi ha 8 radiadors. La calefacció central amb aigua calenta en tuberies es desenvolupà cap el 1850 gràcies a juntes que suportaven la mateixa pressió que una tuberia, i la invenció del radiador. De petits a casa havíem tingut estufes de butà, on a vegades hi cremàvem papers. A Solius i els primers anys a Castellar, plaques elèctriques. Abans, les estufes de llenya o carbó. Els meus avis i altres avantpassats van viure en cases fredes, a l’hivern al voltant de l’estufa o llar de foc, brasers en taules amb estovalles que cobrien les cames, per mantenir els peus calents, com encara alguna que vam trobar al japó. Abans d’anar a dormir en algunes masies es feia servir un “frare escalfallits”, tema d’un conte de Joaquim Ruyra.
- Aire acondicionat. desenvolupat per Carrier a primers del segle XX. S’instal·len en indústries i restaurants i a partir de la segona guerra mundial, als habitatges particulars. Aymà 7 3 3 és el primer habitatge on n’he tingut.
RECICLATGE
- Paper
- Vidre
- Plàstic
MAGATZEM DE FERRETERIA i DROGUERIA
- Pintures, vernissos, guix
- Cargols i peces de ferreteria
- Cables, bombilles i material elèctric
- Serra circular, serra de calar, guia
- Polidora
- Soldador d’estany
- Filferros
REBOST i BODEGA
- Patates, cebes, gingebre
- oli verge, oli de cuinar, oli de girasol
- vi blanc, vi negre
- cervesa, refrescs
A casa hi arriba aigua corrent, com si des del Ter o del Llobregat m’hagués desviat una canalització que després va parar al clavegueram i acaba al mar. En un any gasto uns 80 m3, en neteja personal (dutxa i wàter), cuinar i beure, fregar el pis (poc), i el rec de la terrassa i el lavabo.
Des d’un jaciment del Triàssic d’Algèria, que de fet són restes de troncs i fulles del triàssic, m’arriba gas natural, del qual en gasto 3700 kwh, en cuinar, aigua calenta i calefacció.
De fonts renovables de Som Energia gasto uns 2000 kWh l’any en llum, aparells i aire acondicionat.
Els avantpassats, un àlbum de família
[ La Terra. Evolució] | Avantpassats: Humans , Mamífers , Dels protistos als cordats
Vull imaginar que puc obtenir les biografies i retrats dels meus avantpassats més enllà dels avis, generació rera generació fins als temps dels romans. Potser era un esclau? Potser una noia que llegia a Pompeia abans de l’erupció? I més enrera, pastors i pagesos al neolític, fins fa 55.000 anys en què un petit grup va deixar l’Àfrica i va arribar a l’Orient mitjà. Durant dos milions d’anys els homínids van anar evolucionant fins a l’homo sàpiens. Si en un viatge en el temps ens trobéssim cara a cara, al costat d’un rierol anant a buscar aigua, i d’alguna manera sabéssim que som parents, què sentiríem? Al llarg del mesozoic, els petits mamífers van conviure els rèptils fins que els dinosaures es van extingir fa 66 milions d’anys. Abans, cap als 300 milions d’anys, la vida havia fet el gran pas de sortir de l’aigua i començar a sobreviure a terra, amb els amfibis. I abans els peixos que es dotar de mandíbules i un esquelet. Venien de cucs, i aquests de colònies de cèl·lules.
Penso en els milers de parelles que s’han acoblat i donat a néixer una nova generació, fins arribar a mi, sobrevivint com podien. Amb tots els puc formar un immens àlbum de retrats de família.
Així, quan ara vaig d’excursió pel bosc i veig saltar un esquirol a una branca, una sargantana que s’esmuny a una roca, una salamandra que es fica a un rierol, una carpa feixuga en un estany, els puc saludar com si fosin cosins llunyans; vam tenir els mateixos rebesavis. (en veure el DNA que compartim amb altres espècies, ens adonem que tenim en comú un 20% dels “procediments” per viure, amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí).
- 114 generacions d’història fins al 800 BCE, 260 fins al 6000 BCE al Neolític
12.600 d’Homo sàpiens al 200.000 BCE i 144.000 de gènere Homo fins Plistocè 2.5 Ma. - 1.4 M de micos i Hominoideus des del Miocè 20Ma, 14.75 M de primats fins al 85Ma
- 513 de mamífers al Mesozoic a 252 Ma
- 134 tetrapodes devonià, 140 cordats cambrià
- 200 500 ?formes de vida al Precàmbric
2 MILIONS D’ANYS D’AVANTPASSATS HUMANS
Eines, agricultura i ramaderia, metalls, llenguatge, religió, filosofia, literatura, ciència, màquines de vapor, electricitat, automòbils i avions, ordinadors i xarxes.
- LA HISTÒRIA 2020 – BCE 800: 114 generacions
- NEOLÍTIC 800BCE – 6.000 BCE): 260 generacions [ ens podríem trobar en un cine ] [ 6 cm en l’exposició sobre la història de l’univers ]
- La migració des d’Àfrica fins a establir-se a Catalunya 6.000 – 55.000 BCE: 2.450 generacions
- Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ palau Sant Jordi 18.000] [200.000 anys -> 2 metres ]
- Homo erectus, habilis, sàpiens 200m a 2M d’anys: 144.000 generacions [ un Camp Nou i mig ] [ 2Ma -> 20 metres ]
Igual que del punt de vista de la biologia sóc un membre del pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida, del punt de vista del que penso i el que sento, incorporo també les solucions per a viure en una comunitat organitzada d’éssers que parlen, estrats de civilització. La raó grega, la moral cristiana, el progrés de la il·lustració, l’ideal d’autorealització romàntic, la innovació i idea de joventut eterna de la segona meitat del XX, el desencant de les ideologies després de la 2ona guerra mundial, l’ideal de fer-se ric amb una startUp. (La història en mi )
5 generacions que he conegut directament:
El segle XXI, els néts i les filles. Guillem (2021), Albert (2020), Jofre (2019), Agnès (2017), Maria (1989), Teresa (1985). Tenim plànols, música, enciclopèdies i fotos a l’abast de la mà i podem contactar a l’instant amb tothom a qualsevol lloc del món. Però la promesa d’una societat més pròspera i més ben informada gràcies a les tecnologies de la informació, s’esvaeix. Les notícies falses es propaguen a les xarxes socials. La societat cada cop està més dividida i més intolerant. Creix l’autoritarisme. El canvi climàtic sembla irreversible.
El segle XX. Jo (1957), el pare (1927), la mare (1927), Els avis (1900), una família amant de la música. Dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, la dictadura de Franco. De la cuina de carbó a la vitroceràmica, d’un armari amb un bloc de gel als frigorífics (aigua llum, cuina ) de la tartana als cotxes i els avions, dels telegrames al telèfon. El jazz, el cine. La ciència arriba a la física quàntica, la nostra galàxia és una més en un univers immens amb forats negres, l’home arriba a la lluna, es descobreix el codi genètic. És el segle en que es fa pal·lès que no arribarem a un futur millor gràcies a la raó aplicada a les lleis i a l’explotació dels recursos naturals.
109 història + 260 neolític: 369 generacions
- Contemporània: 1789 – 1900, 5 generacions. Imagino uns pagesos, al segle XIX, i faig servir el quadre Tornant del tros, de Joan Llimona. Sabien llegir? Cuinaven escudelles amb llenya? La revolució industrial, el romanticisme. Beethoven. Hölderlin, Hegel. 1900, 1870, 1840, 1810, 1790.
- Moderna: 1492 – 1789, 11 generacions (cada 30 anys). La lletera de Vermeer, de 1658. S’ha descobert Amèrica, s’inventa la impremta, Luter desafia l’església de Roma. Galileu i Newton comencen a interrogar la naturalesa amb la matemàtica. Bach, Mozart, Vermeer. El 1714 Catalunya perd la guerra de successió i comença la repressió. 1760, 1730, 1700, 1670, 1640, 1610, 1580, 1550, 1510, 1490.
- Medieval: 1492 – 500, 40 generacions (4 per segle) . La mare de Déu dels consellers de Lluís Dalmau (1445), un rostre que podia ser de l’edat mitjana o d’avui mateix. A Orient segueix la cultura clàssica que assimilaran els àrabs, a Occident la cultura s’organitza al voltant de l’església catòlica i la creença en la salvació per obediència a la interpretació de la Bíblia que en fa. El gòtic i el romànic. Dante. Apareix el català com a llengua. 1400, 1300, 1200, 1100, 1000, 900, 800, 700, 600, 500.
- Antiga: 500 a 800 BCE, 53 generacions. [ Tot i que Egipte i Babilònbia ja tenien grans civilitzacions, ho poso arbitràriament al 800 BCE pels clàssics grecs] L’anomenat fresc de Safo, trobat a Pompeia el 1760, datat el 55-79 AD, que representa una noia amb unes taules de cera i un punxó. M’agradaria pensar que alguna rebesàvia meva, hagués pogut ser una dona que escrivia poesies. Més enllà de la mera supervivència, apareix la filosofia, la matemàtica, la música, la literatura, el teatre. Plató, Aristòtil, Sòfocles. 400, 200, 100, 0, 100, 200, 300, 400, 500, 600, 700, 800.
- Neolític: 800 BCE a 6000 BCE, 260 generacions (5 per segle). Unes pintures neolítiques de les coves del Cogul. Petits pobles conreant al costat dels rius? Pastors de cabres? 1000, 2000, 3000, 4000, 5000, 6000.
Homo sàpiens a l’Àfrica i migració: 156.600 generacions (2450+10150 sàpiens +144000 Homo)
- La migració des d’Àfrica 6.000 a 55.000 BCE. Il·lustració d’un homo sàpiens. Les proves del projecte Genographic sitúen un avantpassat amb l’haplogrup G, que hauria sortit de l’Àfrica fa uns 55.000 milions d’anys, i un mitocondrial V, a l’orient mitjà fa uns 14.000 anys. Què va empènyer un petit grup a deixar el territori conegut? Com van sobreviure, primer a l’Orient mitjà, després al Caucas, i escampant-se després seguint el Danubi potser cap a l’oest? 6, 7, 8, 9, 10.000 [ HOLOCÈ 11700 ], 20.000, 30.000, 40.000, 50.000, 55.000. (2450 generacions, 5 per segle).
- Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ 7 generacions per segle, palau Sant Jordi 18.000] Una altra reconstrucció d’un homo sàpiens. Als 100.000 es localitzen les restes dels Adam i Eva genètics, és a dir, que tots els humans contenen el seu DNA. 60, 70, 80, 90, 100, 110, 120. 130, 140, 150, 150, 160, 170, 180, 190, 200.
- Homo 200.000 a 2 milions d’anys. Il·lustració d’un homo erectus. (144.000 generacions, un camp nou i mig) [ suposem 8 generacions per segle, les conclusions són provisionals ]. Fa 2.5 – 2 milions d’anys apareixen els primers Homo a l’àfrica de l’est, a partir dels Austrolopitecus [ és un salt anatòmic? o que hi ha evidències que fan servir eines? timeline ] . Se’n derivaria l’Homo Erectus i altres. És l’anomenada “edat de gel” 300m, 400, 500, 600, 700, 800, 1M, 1.1, 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1.9, 2 milions d’anys, 2.58 PLISTOCÈ ).]
HOMINIDAE 20, PRIMATS 85, MAMÍFERS 256 milions d’anys
[ placentaris, la reproducció ja no es basa en ous, / transició al bipedalisme ] EVOLUCIÓ HUMANS i grans simis -200m a -20Ma (200 metres), inici del Cenozoic amb l’extinció dels dinosaures a 66Ma (660 metres a l’exposició de l’univers). L’evolució en mi , [ a mesura que anem tirant enrera la nostra “família” és cada cop més ampla, tenim més cosins, aviat seran esquirols i sargantanes] [ el pas dels simis a l’home va ser baixar dels arbres per viure a terra, polze oposat i bipedalisme , amb l’austrolopitecus. Però abans, el pas havia estat deixar el terra, on els mamífers tenien urpes i ulls al costat, per passar a viure entre les branques, que demanava més agudesa visual, i dits en lloc d’urpes. Gràcies a aquests dits algun dia faríem eines]
Entre 20 i 10 milions d’anys enrera els primats es divideixen entre els Hylobatidae ( Gibons) i els Hominidae , els grans simis. Al llarg del Miocè (23.03-5.33) i el Pliocè (5.33 a 2.58) es diversifiquen, primer els Pongo (Orangutans), després Goriles (10 Ma darrer ancestre comú) i finalment els Ximpanzés ( 6 Ma darrer ancestre comú a Homo i ximpanzés) amb qui compartim un 90% de gens amb els ximpanzés. 1.44 milions de generacions
- Austrolopitecus -2M a -4M 160.000 generacions [a 8 per segle], antecessor de tots els humans, 1.3 metres d’alçada, que s’alimentava de fruita i potser petits rèptils. Il·lustrat amb una reconstrucció de “Lucy“, l’exemplar trobat a Etiòpia el 1974. -2, -3, -4 milions d’anys.
- Sahelanthropus, -4 a -6 milions d’anys, un dels homininis (homo i ximpanzés), al llarg de 160.000 generacions [ 8 per segle ] fins arribar a l’Austrolopithecus, juntament amb els Ardipithecus i, Oreopithecus i Ouranopithecus . -4, -5, -6 milions d’anys.
- Nakalpithecus -6 a -10 milions d’anys, 320.000 generacions després de la separació dels goriles. -6, -7, -8, -9, -10 milions d’anys.
- Pierolapithecus catalaunicus -10 a -20 milions d’anys, 800.000 generacions, considerat un antecessor dels humans i els grans simis. Es tracta d’un exemplar trobat a Hostalets de Pierola datat fa 13 Ma.-10, -15, -20 Milions d’anys.
Primats -85 -20 Paleogen (Paleocè, Eocè, Oligocè) 4 retrats. Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km). [10 generacions per segle] 14.75 milions de generacions.
- -20 a -25Ma Proconsul africanus Fa 25Ma els Catarrhini se separen en els Micos del vell món (macacos, babuns) i els hominoides (grans simis i humans). Aquest seria un antecessor comú, 500.000 generacions.
- -25 a -30Ma. Aegyptopithecus és un ancestre dels Catharrins (micos del vell món i hominoides, que bàsicament es van quedar a àfrica). Fa 30Ma que els Haplorrhini es van separar entre Platirrini (micos del Nou món, tenen la cua prènsil) i Cathirrini. 500.000 generacions.
- -30 a -63Ma. Els primats se separen entre els Strepsirrhini de morro humit com els lemurs, i els Haplorrhini de morro sec que inclourà tots els micos. Entre els primers hi haurà la Teilhardina asiatica, i els petits eosimias que cabrien al palmell de la mà. Pujo a 25 generacions per segle, 33*2.5exp5=8.25 milions de generacions. (Altres primats del període del llibre sobre l’evolució: Darwinius Massillae -48Ma p.197 Cantius -54Ma p.195 ).
- -63 a -85Ma, uns 20Ma abans del cataclisme que causà l’extinció dels dinosaures, un grup de mamífers nocturns que menjava insectes evoluciona cap a l’antecessor dels primats, tupaies i lemurs. El Plesiadapis encara tenia urpes i els ulls al costat de la cara, més adaptat a terra que als arbres; havien d’evolucionar a tenir els ulls davant i d’urpes a dits. Es pot considerar ancestre de tots els primats. 22*2.5*10exp5=5.5M de generacions. ( al llibre p.180 Plesiadapis) (una altra referència a l’antecessor de tots els placentaris: bbc, , Science Magazine , imatge )
Mamífers -256 a -85 [ Mesozoic (Triàssic, Juràssic, Cretàcic)] Un cop els amfibis surten de l’aigua apareixen els Amniotes, amb el fetus envoltat per una membrana. Això permetrà que criin a terra sense haver de tornar a entrar a l’aigua. Inicialment seran semblants als rèptils però aviat es dividiran entre suròpsids i sinàpsids d’on sortiran els mamífers. Seran animals petits que evolucionen en paral·lel als rèptils dominants durant el Mesozoic (252-66 milions d’anys), una era de clima càlid i humit. Es caracteritzen per placenta i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. En total 51.3 milions de generacions.
- -85 a -160 Ma. Els mamífers marsupials (cangurs, koales, que pareixen les cries relativament immadures i les porten a una bossa abdominal) se separen dels placentaris (el fetus madura del tot a l’úter). La Juramaia, seria un dels primers placentaris, d’uns 10 cm, similar a ls musaranyes. 22.5 milions de generacions (a 30 generacions per segle). Fa uns -100Ma té lloc divisió primats – lagomorfes (ratolins i conills) i primats.
- -220 a -160Ma. Apareixen els primers mamífers a partir dels Eucynodontia (cynodonts) . Eren petits animalons semblants a les musaranyes que s’alimentaven d’insectes, com el cynognathus, de la il·lustració. Desenvoluparan el neocórtex. Hi haurà tres grups, els Monotremes que encara poenen ous (com el platypus and echidna ) i dos theria (que no ponen ous), els marsupials i placentaris. 18 milions de generacions.
- -200 a -256Ma els primers rèptils se separen en Sauropsids, (dinosaures i després rèptils i ocells) i els Synapsida que acabaran essent mamífers. Els dos presenten forats temporals darrera els ulls per deixar més lloc als músculs de les mandíbules. Els Phthinosuchus van ser un dels primers, a 16.8 milions de generacions.
TETRAPODES, CORDATS, ANIMALS, VIDA
Tetrapodes 390-256, 134 milions: desenvolupar potes i sortir de l’aigua.
Tetrapodes 256 a 390 Paleozoic ( Devonià Carbonífer Permià ). 134 milions de generacions [ compto una generació cada any] [ Uns peixos desenvoupen potes. Perquè voldrien arrossegar-se per terra més que no pas nedar? potser per trobar més aliment en els pantans amb llot? Un rebesavi meu va ser un amfibi, una bèstia bastant grossa, de més d’un metre, que va treure el cap fora de l’aigua. Les plantes també, les algues es van tornar molses i falgueres.
- -300 a -256 Hylonomus , 44 milions de generacions, primers ràptils a partir d’amfibis, amb els ous aminiota, no han de tornar a l’aigua per criar i poden fer vida en terreny sec. Era relativament petit, uns 20 cm i probablement s’alimentava d’insectes. [ si veig un llargandaix, això és el que vaig ser fa temps] . Apareix la keratina que serà present en les urpes de rèptils, ocells i pèls dels mamífers.
- -365 a 300 Ichthyostega és un dels primers tetrapods, que feia al voltant de 1.5 metres, dels amfibis capaços d’explorar la terra, arrossegant-se pel llot, després del Acanthostega . [ Això passava al carbonífer, l’època de les grans coníferes, les restes de les quals encara fem servir com a combustible fòsil]. 65 milions de generacions. Els tetrapodes van evolucionar en entorns pantanosos d’aigües poc profundes i feien servir les extremitats com a pales.
- -375 a -365 Tiktaalik és un sarcopterygian (aletes amb un sol os), antecessor dels tetrapodes.
- -390 a -375 Panderichthys un peix del final del Devònic d’uns 1.3 metres, amb un cap similar als tetrapodes i quatre extremitats. Alguns peixos com els dipnous, amb pulmons per respirar aire, conserven algunes característiques.
Cordats 390 a 530. Paleozoic cambrià . 140 milions d’anys i generacions per passar de cucs sense esquelet a peixos amb esquelet, aletes i mandíbules. [ les plantes, molses i falgueres, arriben a terra]
- 390 a 410, El Celacant, un fòssil vivent, pot arribar a fer 2 metres i pesar 80kg. 20 milions de generacions.
- 410 a 480, Placoderms els primers peixos amb mandíbules (Gnathostomata), que podien arribar a fer 8 metres, amb el cap i tórax cobert de plaques. 70M de generacions.
- 480 a 505 Els ostracoderms, peixos sense mandíbula amb un esquet primitiu cartilaginós, un dels primers vertebrats, d’uns 30cm, relacionats amb amb les llampreses d’avui i precursors dels Osteichthyes . 25 M de generacions.
- 505 a 530. La Pikaia , un cuc d’uns 4 cm que comença a presentar estructura seria l’ancestre dels vertebrats, semblant als amxiomiformes que encara es poden trobar avui.
Animals 530 a 700 Precàmbric [ d’una colònia de cèl·lules a les esponges i cucs cucs amb simetria bilateral i dos forats, antecessors dels cordats) [ no sé cada quan es reproduïen i ho deixa a una generació per any]. 170 milions de generacions.
- 540 530 Els Enteropneusts són supervivents de les formes de vida d’aquest període, el de l’anomenada explosió càmbrica en que apareixen la major dels ordres animals en forma de vida marina. Pertanyen als Hemicordats . Juntament amb els Equinoderms (estrelles , i cogombres de mar ) i els antecessors dels cordats formen el gran grup dels Deuterostomes, (dues boques). 10M
- 540 570 Cucs plans, simetria bilateral, en sortiran protostomes (insectes i crustacis) i deuterostomes (cordats). Ja tenen un sistema nerviós rudimentari. La Kimberella es movia com un cargol). 30M.
- El Proporus és un antecessor dels dos.
- 570 a 700. De les colònies d’unicelulars en sortiran els primers animals com la Dickinsonia costata . Després vindran les esponges, els de simetria radial cnidaris (meduses que ja tenen nervis i músculs), cnetoforos, i els de simetria bilateral. Els primers fòssils candidats a representar animals són esponges primitives de fa 665Ma ( Trezona Formation a Austràlia). 130M.
Més enllàm al Precàmbric potser costa pensar en avantpassats, però no obstant, jo vinc d’una cèl·lul que es dividia i reproduïa fa 3.000 milions d’anys, les cèl·lules que em componen i que ara mateix estan vivint dins meu, hi enllacen directament. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. Així que quan vegi un formatge florit, he de recordar que tots venim de quelcom així. I quan vegi una bassa amb algues, ja hi he de veure la meravella de la vida. Tots compartim el mateix codi genètic que transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids, en un ball de proteïnes i DNA ininterromput des de fa 4000 milions d’anys.
- 700 900Ma Els choanoflagellates són organismes similars als que podrien ser antecessors de tot el regne animal, i en particular de les esponges. Viuen en colònies i presenten una especialització de cèl·lules elemental.
- 900 a 2100. Cèl·lules eucariotes, amb nucli diferenciat. Als 1200Ma apareix la reproducció sexual. Els grans grups de la vida: algues, fongs, plantes i animals [ evolució de les plantes consistirà sobretot en la colonització a la terra els darrers 450M d’anys: molses (300 espècies) Silúric 425Ma, falgueres (9.500 espècies) Devònic 390Ma, coníferes (600 espècies) carbonífer, gingkos, 66Ma angiospermes, les plantes amb flor 234.000 espècies comencen al cretàcic 100Ma].
- 2100 a 4100, a 2100 Formes bàsiques de vida, Procariotes, bactèries. Als 3500Ma comença la fotosíntesi. Canvia l’atmosfera del planeta.
L’evolució fins arribar a l’home, wikipedia
Teatre i òpera
JCJ Cine, Teatre, Musicals, Ball
Adult1
Teatre, Teatre Lliure: Anna Lizaran. Òpera de Viena: la flauta màgica. Flotats a París.
1989, 1990:–
1991 :”Estan tocant la nostra cançó” amb l’Angels Gonyalons.
1992: Auditori, “La Canyí”, Esther Formosa.
1993: —
1994: Shakespeare: Molt Soroll per a no res
1995, 1996, 1997, 1998, 1999: res
Adult2
Lectura de totes les obres de Shakespeare. Al Teatre Lliure amb la Maria. Teatre Grec: Mort d’un viatjant (Jordi Boixaderas). Lliure de Gràcia: Juli César amb Julio Manrique. Thekhov al Lliure. Sr. Sommer amb Pep Tosar.
2000: res
2001
- Liceu: Die Zauberflöte. AIDA.
- Don Joan.
- Teatreneu Amb pedres a les butxaques.
2002
- 11/03/02 Shakespeare Troilus i Cressida
- 11/09/02 Shakespeare Somni d’una nit d’estiu
- 30/11/02 Shakespeare. Juli Cèsar. Lliure de Gràcia
- Liceu: Verdi, La Traviata. Monteverdi, Orfeo. Wagner,1 Tristany i Isolda. Mozart, La Flauta màgica
- Teatre Nacional, Escenes d’una execució (Anna Lizaran i amant nu a un metre de la Teresa i la Maria)
2003
- Don Giovanni (Liceu
- Troilus i Cressida (?)
2004
- 07/23/04 Shakespeare El rei Lear
- 11/22/04 Shakespeare Hamlet ( London, Albery Theater)
- Shakespeare La Tempestat
- Txejov, Oncle Vània
- La història des Sr. Sommer
- Amor y fuego
2005
- Liceu Semiramide de Rossini
- Txèkhov, Oncle Vània
- 01/28/05 Txèkhov Les tres germanes, TNC
- 06/29/05 Shakespeare Al vostre gust
- 12/02/05 Shakespeare Ricard III
2006
- ??/??/2006: la història del Sr. Sommer
- 10/06/06 Shakespeare Otel·lo
2007 –
Adult3
(em costa trobar obres que no siguin de l'”acadèmia” moderna.)
2008
2009
- 19/02/09 Arthur Miller, Mort d’un viatjant
2010
- 05/01/10 Shakespeare Nit de Reis
- Descartes, Flotats [dolenta!]
2011
- Tennesee Willilams. La gata sobre la teulada de zenc
- Thékhov. L’hort dels cirerers
2012
- 27/07/2012 Estació del Nord, Treballs d’amor perduts, Shakespeare
2013
- Sala Beckett, Frederick Sonntag, George Kaplan
2014
- 20/11/2014 Shakespeare Timó d’Atenes
- 2014/07/17 Porgy & Bess al Liceu
- 2014 L’orfe del Clan dels Zhao, Oriol Broggi
2015, 2016, 2017, 2018
2019
- 29/12/2019 Beckett. Tot esperant Godot
2020
2021
- 03/07/21 Heisenberg. Simon Stephen. Sala Beckett. Sílvia Bel i Pep Cruz
2022
- Animal Negre Tristesa, Anja Hilling, Sala Beckett, Julio Manrique
- La revolta escènica del liti, Fabra i Coats Hanna
- Teatre Sala Beckett, Clara Peya, Viatge d’Hivern Elfriede Jelinek
2024
- TNC, Laura Wade, Els Watson.
2025
- Eros i Psique a Can Framis
- Zeitporträts, Trinidad.
A733 Els fluxos
A733 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
QUÈ ENTRA:
- la compra de la cuina, aliments i el seus envasos
- objectes: correspondència, papers, material de ferreteria, algun equipament per a la llar, roba
- brutícia: la pols, la sorra que portem a les sabates, cabells que cauen
- microorganismes: bacteris, fongs que poden créixer a les superfícies
- visitants: formigues, aranyes, mosques, mosquits
Dades per la fibra òptica
QUÈ SURT
Restes sòlides. restes orgàniques / restes generals objectes que deixo de fer servir, burilles, equipament de la llar que ja no serveix o s’ha espatllat , — la brutícia recollida escombrant / papers més petits / paper i cartró + vidres de vi melmelada i maionesa / plàstics d’envasar aliments i ampolles de refresc ] piles
Deixalles i reciclatge
Restes líquides: Aigües grises, aigües fecals
Els cicles
El cicle del menjar: [agricultura i ramaderia → xarxa de distribució: BonPreu, Bonàrea, Sorli] → aliments + greixos de cocció → cap a l’estómac + restes sòlides + adherències als plats dissolts amb sabó, fregalls i draps → aigües grises + orina + femtes [cabells i ungles, el cos al lavabo metabolisme del cos ]
El cicle de la roba: [llana+cotó+fibres → Indústria tèxtil → xarxa de distribució] → Armari : vestir-se i durant la setmana, acumular suor i taques. → rentadora i estenedor → Armari . Diumenge bugada (els detergents dissolen els greixos de les secrecions corporals i les taques), estendre, planxar camises si n’hi ha. Un cop al mes, bugada de llençols i tovalloles. → llençar o donar roba que no em poso / comprar-ne de nova.
El cicle de l’aigua: [pluja → conca del Llobregat → distribució] → aixetes: bullits i infusions + neteja personal + neteja cuinar + neteja pis + rec plantes → aigües grises → [ estació depuradora → mar → evaporació]
El cicle de la llum: [Som energia + distribució REE] → Il·luminació + aparells (ordinador, router, música, projector) + electrodomèstics (nevera, forn, rentaplats, rentadora, aire acondicionat) + eines ocasionalment → [ calor dissipat, augment entropia]
El cicle del gas: [jaciments d’Argèlia → Naturgy] : escalfar aliments + aigua calenta dutxa + calefacció a l’hivern → calor dissipat + gas metà+ CO2
Benzina vehicles: [Dispòsits de cru de Nigèria → refineries → benzineres] → Dipòsit furgo o Eos → km recorreguts + CO2 emès (121 g per km, una mitjana de 12500 km anuals, que serien uns 750 litres de benzina i 1500kg de CO2 [ el doble de pes de la benzina que he cremat!])
El caràcter de les nacions
Una ullada a la història dóna motius per creure que les nacions tenen una manera de fer, una identitat que no canvia, o que costa molt de canviar. Els Tsars a Rússia, l’Emperador a Xina, la cort corrupta i la Inquisició a España, el racisme als Estats Units.
El 2010, a propòsit del viatge amb el transmongolià escrivia:
En teoria les revolucions comunistes havien de canviar l’ordre de coses. El tsar o l’emperador allunyat dels ciutadans, la cort, les classes, havien de quedar suprimits. Però potser hi ha com un codi genètic o memetic de les societats que fa que no puguin canviar. Stalin no es va comportar com una mena d’Ivan el terrible? assassinant els rivals, oprimint els serfs, creant una cort de privilegiats al voltant que li seguien tots els desigs? I Mao, no es va acabar comportant com un emperador, amb un culte a la personalitat gairebé religiós?
Anys més tard, el govern de Putin, eliminant adversaris, en alguns cassos per enverinament, ho confirma. El culte a la personalitat a Xi Kinping, com gairebé una deitat vivent, també.
El 2018, amb la repressió a l’independentisme, observo que l’España del s XXI, és molt semblant a l’España de la Contrareforma amb la Santa Inquisició. Després que la reforma amenacés el control que exercia l’església i la monarquia, es va desencadenar una operació regressiva amb tribunals que s’inventaven els delictes que calgués per tal d’eliminar tota oposició. L’església i la monarquia van conservar el poder a costa d’enfonsar España en la ignorància mentre Europa s’obria cap a una Il·lustració que a España no va existir. La Santa Inquisició avui és Lamela i Llarena, l’Audiència Nacional i el Suprem, que s’inventen delictes de rebelió i violència on no n’hi ha. Així, Junqueras es manté a la presó com a “heretge” a la Constitució. Aquesta renovada Santa Inquisició que és la justícia española, juntament amb el 155, empresona polítics, amenaça els mestres que es van atrevir a comentar l’actuació de la policia el 1-O, vigila i limita la llibertat d’expressió als medis que no els són afins (hem tornat el nihil obstat) .Els donen suport gairebé la meitat de votants de Catalunya (C’s+PSC+PP) i un 80% dels voltants españols (PP+PSOE). El 2020, amb la fugida del rei emèrit, és clar que España és una cort corrupta, basada en expoliar i reprimir, començant per l’expulsió de jueus i sarraïns, seguint per les amèriques, la Inquisició, la dictadura franquista, la suposada transició i un sistema d’èlits extractives amb el suport d’una justícia tolerant amb els assassinats franquistes i la corrupció, i perseguidora d’adversaris polítics.
I finalment, des de la victòria de Trump el 2016, les accions de la policia blanca contra ciutadans negres, evidencia que, gairebé 150 anys després, havent passat una guerra civil, un Jim Crown i una lluita pels drets civils, el racisme segueix ben viu a gairebé la meitat de la població del USA.
Jerome Robbins
La Dansa | El musical | posts musical per categoria
Jerome Robbins
1944 On the Town – Jerome Robbins and the originator of the idea for the show
1945 Billion Dollar Baby – Jerome Robbins
1947 High Button Shoes – Jerome Robbins – Tony Award for Best Choreography
1948 Look, Ma, I’m Dancin’! – Jerome Robbins
1949 Miss Liberty – Jerome Robbins
1950 Call Me Madam – Jerome Robbins
1951 The King and I – Jerome Robbins
1954 Peter Pan – and Jerome Robbins
1957 West Side Story – Jerome Robbins – Tony Award for Best Choreography
1959 Gypsy – Jerome Robbins – Tony Award Nomination for Best Direction of a Musical
1964 Fiddler on the Roof – Jerome Robbins – Tony Award for Best Direction of a Musical, and Best Choreography
Poblenou
Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
Del districte de Sant Martí. A Pujades 172, 4art 1a hi va néixer la mare el 17 de març de 1927.
I al Ptge. d’Aymà 7, 3r 3a, hi vaig venir a viure el 10 de març de 2002, 75 anys després i 650 metres de separació. Al Mapa de 1935 encara s’hi veu la via del tren. Què hi havia aquí abans i què va passar? (fotos antigues del carrer)
La Rambla Triomf, amb el Tio Che, el Casino de l’Aliança, el Monopol. El carrer Marià Aguiló i la Plaça Prim. Les platges i el Parc del Poblenou. El cementiri.
Carrers verticals: (Wellington, Sardenya, Marina, Joan d’Àustria, Pamplona, Zamora), Àvila, Badajoz, Ciutat de Granada, Roc Boronat, Llacuna, La Rambla, marià Aguiló, Bilbao, Lope de Vega, Espronceda, Bac de Roda (Fluvià, Provençals, Selva de Mar, Treball, Agricultura, Josep Pla, Puigcerdà, Maresme, Rbla.Prim)
Carrers horitzontals: (Paraguai-Perú), Bolivia, Tànger, Sancho d’Avila, Almogàvers / Pere IV, Pallars, Pujades, Llull, Ramón Turró – Joncar, Dr. Trueta, Taulat, Joncar, Carmen Amaya -Pg Calvell-Pg Garcia Faria.
Barri de Pescadors al voltant de la Plaça Prim i el mercat: Sant Francesc, Ferrocarril, Maria Aguiló, Vidal i Valenciano, Joncar, Amistat, Taulat, Fernando Poo, Laberint, Perelló.
Espais verds: El Parc del poblenou, les platges amb el Bogatell i l’espigó de la Mar Bella
EXPLORANT
Llull i Taulat | Barri pescadors Badajoz Ciutat de Granada Roc Boronat | Lope de Vega, Espronceda, Bac de Roda | Taulat Icària | Rambla Triomf | Llacuna, Vila Olímpica | Cementiri | Pare IV, Rambla Prim, Marroc | Maria Aguiló, Bilbao | Taulat, ICària, Dr.Trueta, Ramon Turro | Ramon Turró | Dr. Trueta | Pujades | Pallars | Córrer al Vela | Córrer al Besós | Provençals del Poblenou | El Parc i la Llacuna | Almogàvers, Shancho d’Àvila, Bolívia, Tànger | Voltants d’Aymà 7 | Diagonal Mar || una guitarra assajant a Provençals
[història del barri, benguerel] , Arxiu històric del Poblenou, Graffitis
Musicals 1980-20xx
MUSICALS 1980
The public ruled heavily in favor of the mega-musicals, so the 1980s brought a succession of long-running “Brit hits” to Broadway – Cats, Les Miserables, Phantom of the Opera and Miss Saigon were light on intellectual content and heavy on special effects and marketing.
- 1980 Lullaby of Broadway. The first musical super-hit of the 1980s was a musical comedy based on a classic Busby Berkeley film. 42nd Street (1980 – 3,486 performances) re-united producer David Merrick and director Gower Champion. Both had suffered a few failures and very much needed a hit to restore their reputations. The backstage plot about a chorus girl who takes over for the lead actress on opening night (“You’re going out there a nobody, but you’ve got to come back a star!”) was left in place, while the film score was augmented with other vintage songs by composer Harry Warren and lyricist Al Dubin.
- 1981 Woman of the Year (1981 – 770 performances) boasted a fine John Kander- Fred Ebb score and Lauren Bacall in the title role. However, the most memorable thing in this sophisticated musical comedy was Marilyn Cooper, whose mousy housewife character stole the comic duet “The Grass is Always Greener” from the glamorous Bacall.
- 1982 Nine (1982 – 732 performances) – Composer/lyricist Maury Yeston won acclaim with this adaptation of Fellini’s semi-autobiographical film 8 1/2. Tommy Tune’s innovative production cast Raul Julia as an eccentric Italian director trying to make a film while facing his mid-life crisis. Nine won all the major Tonys, including one for Liliane Montevecchi, who stopped the show with a seductive (though barely relevant) paen to the “Folies Bergere.”
- 1982 Little Shop of Horrors (1982 – 2,209 performances) was a hilarious Off-Broadway sci-fi spoof by composer Alan Menken and lyricist Howard Ashman. Based on Roger Corman’s low-budget 1960 film about a man-eating plant from outer space, its fresh score and witty script made the show an immediate hit. It toured the country for years and became a standard part of the musical theatre repertory. The serio-comic ballad “Suddenly Seymour” remained a favorite in piano bars for years to come.
- 1982 Cats. Andrew Lloyd Webber and director Trevor Nunn reshaped the theatrical landscape with Cats (1982 – 7,485 performances), a musical based on T.S. Eliot’s Old Possum’s Book of Practical Cats. They emphasized aerobic dance, high-tech effects and heavy-duty marketing tactics. Cats premiered in London, then came to New York – where it forced 42nd Street out of the Winter Garden and over to the Majestic Theatre. Lloyd Webber was so certain of the show’s success that he co-produced it with Cameron Macintosh, a move which made both men millionaires. More a revue than a book musical, Cats depicted a gathering of felines in a garbage-strewn alley where one cat will be allowed to ascend (on an oversized hydraulic tire) “the heavy-side layer” – i.e., kitty heaven. The first and last fifteen minutes were so dazzling (thanks to heavy-duty lighting effects and prancing pussies) that few complained about the two tedious hours that yawned in-between. Cats cleaned up at the Tonys, with Best Book going to the long-dead Eliot, and Best Featured Actress going to Betty Buckley as the bedraggled feline Grizzabella.
- 1983 My One and Only (1983 – 767 performances) set vintage songs by George and Ira Gershwin in a new plot about a 1920s romance between an aviator and an aquacade star. The show almost sank in Boston, but star Tommy Tune took over the direction with an assist from A Chorus Line alumni Thommie Walsh. After exhaustive revisions and some rocky New York previews, My One And Only opened to surprise raves. Audiences cheered as Tune and Twiggy splashed through a watery barefoot version of “S’Wonderful,” and legendary tap star Charles “Honi” Coles won a Tony as the whimsical “Mr Magix.” After almost two years on Broadway, it proved even more popular on national tour. número conjunt, Honi Coles
- 1983 La Cage Aux Folles, Jerry Herman was a defiantly old-fashioned book musical that broke new ground by focusing on a gay couple dealing with their son’s marriage into a bigoted politician’s family. Playwright Harvey Fierstein provided a hilarious book, and Arthur Laurents helmed one of the most entertaining musicals Broadway had seen in years. Numerous Tony awards (including Best Musical and Best Score) ended years of creative frustration for Herman, the composer of Hello Dolly and Mame. George Hearn won a well-deserved Tony for his performance as the loveable drag queen Albin, and won cheers with his renditions of “I Am What I Am” and “The Best of Times is Now.”
- 1984 Sunday In the Park With George, Stephen Sondheim’s took an innovative look at the commercial and emotional challenges of being an artist, starring Many Patinkin as pointillist painter Georges Seurat and Bernadette Peters as his lover Dot. The action then switched to modern times, with Seurat’s grandson facing the same issues while an aging Dot looks on. Audiences cheered for a breathtaking first act finale that recreated Seurat’s “Sunday Afternoon on the Island of the Grand Jatte” while the cast sang the ravishing chorale “Sunday.”
The other “Brit hits” of this decade were all brand new. Relying on pop rhythms, stage hydraulics and high-tech special effects, these shows came to be known as mega-musicals. In these behemoths, substance took a backseat to spectacle, and occasional hints of humor were buried in oceans of soap opera sentiment. Although these tech-heavy presentations came with a high price tag, the best mega-musicals ran for decades, selling tickets to millions of people — particularly tourists who had long since fallen out of the habit of going to the theatre.
- 1984 Starlight Express, Andrew Lloyd Webber’s was a tremendous hit in London (1984 – 3000+ performances), with hydraulic ramps that allowed roller-skating actors to careen through the Apollo Victoria Theatre. It fared less well on Broadway (1987 – 761 performances), where critics dismissed it as a minor children’s show blown out of proportion. No one really cared who was in the cast. For the first time since the Hippodrome shows of the early 1900s, it was all about the spectacle. But Starlight Express did well on tour, enjoyed a long run in Las Vegas, and was revived with tremendous success in London.
- 1985 Les miserablesThe French team of Claude-Michel Schonberg & Alain Boubil first offered their musical version of Victor Hugo s epic novel Les Miserables as a recording, then as a Parisian stage spectacle, with a sung-through score that sounded like a pop version of grand opera. British producer Cameron Mackintosh became involved, teaming with the Royal Shakespeare Company and Cats director Trevor Nunn to revamp it into an international sensation. Mackintosh brought Les Miserables to the West End (1985 – London), Broadway (1987 NY – 6,680 performances), and most of the other cities in the civilized world. The English translation was no work of art, but the strong plot and hydraulic sets wowed most theatergoers. The logo, with little, bedraggled Cosette set against the French tri-color, became familiar on every imaginable sort of souvenir – including pricey re-prints of Hugo’s novel.
- 1988 The Phantom o fthe Opera. The following season brought Andrew Lloyd Webber s The Phantom of the Opera (1988 – 11,000+ performances, still running), with the composer and Cameron Mackintosh co-producing. The lush score featured uninspired, babbling lyrics set to lush pop-operetta melodies, and an ending that departed completely from Gaston Leroux’s classic novel. Harold Prince’s lavish production made the show another triumph of form over function. Broadway audiences did not mind paying a record-setting $45 a ticket when they could see the money on stage in scene after lavish scene. Stellar performances by Michael Crawford and Sarah Brightman helped.
Pressed for new ideas, but as the 1980s ended, two Broadway musicals broke through to popular success:
- 1989 Grand Hotel (1989 – 1,077 performances) was a resurrected George Forrest & Robert Wright project that had closed on the road in 1958. Based on the classic novel, play and MGM film, it told of the intertwined fates of guests at a posh Berlin hotel in the early 1930s. To the dismay of the original composers, director Tommy Tune called in Nine’s Maury Yeston to replace about half of the score. The revised show got mixed reviews, but a combination of limited competition, good word of mouth and strong marketing kept the show running for several years. Big-name cast replacements – including screen dance legend Cyd Charisse – helped make Grand Hotel the first American musical since La Cage Aux Folles to top 1,000 performances on Broadway.
- 1989 City of Angels (1989 – 878 performances) won the 1989 Tony for Best Musical thanks to an occasionally hilarious Larry Gelbart libretto about a screenwriter interacting with the fictional characters in his latest script. The Cy Coleman-David Zippel score was pleasant, but some of the songs echoed numbers from previous Coleman shows — and the tech-heavy production (including computer animation sequences) left little room for profit.
FILM 1980
Several big-budget screen musicals lost millions in the early 1980s, leaving behind a litany of titles that still cause heads to shake in Hollywood. Some were hopelessly bad ideas, but two were stage hits demolished by acclaimed directors who simply had no idea how to film a musical: Can’t Stop the Music (1980) featured the Village People, a posse of non-singing celebrities, a disco score and a production that repeatedly overstepped the line between camp and sheer idiocy. Pink Floyd – The Wall (1982) was a hit with a limited audience, but this series of rock songs was more a precursor of music videos than a musical. Legendary dramatic director John Huston decided to try his hand at musicals, turning the international stage smash Annie (1982) into a costly embarrassment. He had beloved comedienne Carol Burnett play Miss Hannigan as a hateful, humorless villain, just one of several serious misjudgments. Sir Richard Attenborough’s adaptation of A Chorus Line (1985) drained every ounce of inspiration from one of the most dynamic Broadway musicals of its time.
- 1980 Jim Henson’s Muppets had been entertaining Americans on television since the 1950s, winning their greatest acclaim on Sesame Street and The Muppet Show (1976-81). By 1980, the Muppets could claim an audience of 235 million viewers in over 100 countries. Henson took things a step further and brought the Muppets to the big screen, with the most successful new screen couple since Mickey Rooney and Judy Garland. That the couple in question was a frog and a pig only added to their appeal.
The Muppet Movie (1979) featured the loveable frog Kermit and the irrepressible Miss Piggy as the romantic leads. It was an international success and the song “Rainbow Connection” became a standard. Two more Muppet musicals followed. The Great Muppet Caper (1981) and The Muppets Take Manhattan (1984) did well, appealing to both kids and adults with a stylish blend of comedy, melody and sentiment. Henson focused his energies on non-musical fantasy films until his untimely death in 1990. His son Brian directed a new series of successful musicals including The Muppet Christmas Carol (1992) and The Muppet Treasure Island (1996). - 1982 Victor/Victoria (1982) was the best original screen musical since Gigi. It told the story of “a woman pretending to be a man pretending to be a woman” in the nightclubs of Paris in the 1930s. That the film dealt with the touchy issue of sexual identity made its success all the more remarkable. Director Blake Edwards (best remembered for his Pink Panther films) provided a witty screenplay and memorable visual gags. Even without songs, Victor/Victoria would have been a first-rate comedy, but a wonderful score by composer Henry Mancini and lyricist Leslie Bricusse made the film all the grander. Julie Andrews (Edwards’ wife) provided the star power, giving one of the funniest performances of her career. From the uproarious “Le Jazz Hot” to the introspective “Crazy World,” she was in top form. When Robert Preston joined Andrews for “You and Me” or took center screen for an uproarious drag finale, the result was pure magic. This marked the final musical screen roles for both stars, It was also the last great live-action musical film of the 20th Century.
- 1989 The Little Mermaid (1989) was the finest animated musical in decades. The classic Hans Christian Andersen fairy tale was given a Disney twist with singing sea creatures, a spunky title heroine and a humanoid octopus as the evil witch. Ashman and Menken’s score had a lush, traditional Broadway sound, and seasoned stage performers were brought in to make the most of every number. The ballad “Part of Your World” was worthy of any stage hit, and “Under the Sea” was the bounciest old-school “showstopper” in a generation. Disney’s Little Mermaid became the surprise hit of the year, grossing over 100 million dollars — and several times that figure when it hit home video. It received Oscars for Best Song (“Under the Sea”) and Best Original Score, won Grammys for its best-selling soundtrack CD, and inspired a successful animated TV series. Ashman and Menken were given the go ahead for more projects. Their efforts would make animated musicals one of the most profitable genres in the decade ahead.
MUSICALS 1990
En general res remarcable, per un cop el món al revés i The Lion King procedent del cinema va triomfar.
By the 1990s, new mega-musicals were no longer winning the public, and costs were so high that even long-running hits (Crazy for You, Sunset Boulevard) were unable to turn a profit on Broadway. New stage musicals now required the backing of multi-million dollar corporations to develop and succeed – a trend proven by Disney’s Lion King, and Livent’s Ragtime. Even Rent and Titanic were fostered by smaller, Broadway-based corporate entities.
- 1996 Rent is a rock musical with music, lyrics, and book by Jonathan Larson,[1] loosely based on Giacomo Puccini’s 1896 opera La Bohème. It tells the story of a group of impoverished young artists struggling to survive and create a life in Lower Manhattan’s East Village in the thriving days of bohemian Alphabet City, under the shadow of HIV/AIDS. The musical was first seen in a workshop production at New York Theatre Workshop in 1993. This same off-Broadway theatre was also the musical’s initial home following its official 1996 opening. The show’s creator, Jonathan Larson, died suddenly of an aortic dissection, believed to have been caused by undiagnosed Marfan syndrome, the night before the off-Broadway premiere. The musical moved to Broadway’s larger Nederlander Theatre on April 29, 1996. On Broadway, Rent gained critical acclaim and won several awards, including the Pulitzer Prize for Drama and the Tony Award for Best Musical. The Broadway production closed on September 7, 2008, after 12 years, making it one of the longest-running shows on Broadway.
Revivals de Chicago, Kiss me Kate i Cabaret
- 1996 Bring in Da’ Noise, Bring in Da’ Funk, The most successful black musical of the decade used a series of contemporary tap numbers to look dramatize and reflect on the history of Africans in America. The score was new, but the key issue was the dancing, which expressed every emotion from despair to rage to triumph. Savion Glover headed a spitfire cast and received a Tony for his groundbreaking choreography.
- 1997 Titanic. The best musicals of the late 1990s came from corporate producers that aimed for artistic integrity as well as profit. Composer/lyricist Maury Yeston (Nine, Grand Hotel) and librettist Peter Stone (1776), had built their reputations on making unlikely projects sing. When their Titanic (1997 – 804 performances) sailed off with five Tonys, including Best Musical, the theatrical community was shocked. The best new American musical in over a decade, it put creative aspects ahead of the marketing concerns. Over a dozen key characters were defined through songs which invoked various period or ethnic styles: the hopeful immigrants dreaming of life “In America,” the arrogance of the rich exclaiming “What a Remarkable Age This Is,” and the elderly Isador & Ida Strauss reaffirming that they “Still” love each other as they face death. A stronger director or solo producer might have sharpened the dramatic focus, but corporate thinking let matters lie. Whatever its imperfections, Titanic deserved its success.
- 1998 Ragtime (1998 – 861 performances) was another example of the corporate musical at its best, thanks to a spectacular score by American composers Lynn Ahrens and Stephen Flaherty. The epic story told of a crumbling white middle class family, a black musician seeking justice, and a Jewish immigrant fulfilling the American dream for himself an his child. As with Titanic, a huge cast of characters was brought into focus by a score that invoked musical styles from the early 20th century and a book that wove disparate lives into a common pattern – the concept musical blown up to epic proportions. Ragtime was not afraid to use satire (“Crime of the Century”) or raunchy humor (“What A Game”) along with soaring chorales, ballads and rags. When Brian Stokes Mitchell (as musician Coalhouse Walker) and Audra McDonald (as his beloved Sarah) sang of how they would ride into the future “On the Wheels of a Dream,” it was pure, potent musical theatre. Though overproduced and under-directed, Ragtime was a musical with brains, heart, and a touch of courage.
FILMS 1990
Poca cosa, a part d’Evita (1996)amb Madonna i Antonio Banderas (que cantava força bé), i un refregit de clàssics de Tin Pan Alley per Woody Allen, Everyone Says I Love You.(1996).
The long-delayed screen version of Evita (1996), stylishly directed by Alan Parker, starred Madonna (who proved to be no actress) but was stolen by the surprisingly good singing of Antonio Banderas.
Els musicals seran de dibuixos de Disney:
- 1991 Beauty and the Beast was one of the best musical films ever made. The screenplay by Linda Woolverton made Belle a gutsy heroine, and the Beast became more touching than in any previous version of the classic tale. The Howard Ashman and Alan Menken score was worthy of Broadway, performed by a cast of voices that included Angela Lansbury as a teapot and Jerry Orbach as a Chevalier-esque candelabra. Standout numbers included the hilarious spoof of masculinity “Gaston,” the Busby Berkley-style “Be Our Guest” and the endearing title tune. When the unfinished Beauty and the Beast was previewed at the New York Film Festival, the audience responded with a wild standing ovation. Many (including this author) were overwhelmed to see musical film looking as big and lovable as ever, and heartbroken that lyricist Howard Ashman had not lived to see it happen. His death from AIDS a few weeks before had silenced a genius just reaching his creative peak. If anyone could have guaranteed that musicals would thrive into the 21st Century, it was Ashman. Beauty and the Beast won the musical Oscars (Best Song went to the title tune), and was even nominated for Best Picture. It earned hundreds of millions of dollars in worldwide box office sales, a figure that further skyrocketed when the film became available on home video. It became the first Disney film adapted into a smash hit Broadway show, running well into the next century and recreating its success in productions all over the world. At a time when stage musicals were in a serious decline, Beauty and the Beast proved that the musical could live on profitably in animated films.
- 1992 Aladdin Ashman had partially completed one more project with Menken. Lyricist Tim Rice helped to finish Aladdin (1992), which was even more of a box office sensation than Beauty. Robin Williams gave an inspired performance as the voice of the Genie, singing the Ashman & Menken showstoppers “Friend Like Me” and “Prince Ali.” In what was becoming a tradition, the Rice/Menken ballad “A Whole New World” received the Academy Award for Best Song.
1994 The Lion King with a pop-style score by Tim Rice and Elton John and a story that mixed Hamlet with a generous dash of Bambi. Broadway clowns Nathan Lane and Ernie Sabella sang the lighthearted “Hakuna Matata,” and many loved the soaring chorale “Circle of Life,” but the Oscar-winning score was otherwise mediocre. Even so, The Lion King became the highest grossing musical film ever, and its 1997 Broadway adaptation became one of the biggest stage hits of all time. - 1995 Pocahontas, Alan Menken teamed up with veteran Broadway lyricist Stephen Schwartz. It won Academy Awards for Best Original Score and Best song (“Colors of the Wind”), but many felt that the film took itself too seriously.
- 1996 The Hunchback of Notre Dame. Menken & Schwartz did not receive any Oscars but damn well should have. “Out There” and “God Help the Outcasts” were first rate songs, and the opening sequence was a masterpiece of musical narrative. Although the dark Victor Hugo story seemed a surprising choice for an animated musical, Hunchback was the most mature animated musical yet. Parents who thought nothing of letting their children see blood-drenched action films complained that Hunchback was “too intense.” (Go figure!) Despite limited domestic attendance in the US, Hunchback brought in over a hundred million dollars in worldwide box office and video sales – proving that America is not always the most perceptive audience for great animated musicals.
- 1999 South Park: Bigger, Longer and Uncut (1999) – an independent animated feature that would have left Walt Disney’s ghost quivering in disbelief. Based on a popular cable television series, this foul-mouthed, artistically primitive and altogether brilliant satire spoofed obscene pop lyrics, overprotective parents, and the widespread obsession with blaming others for one’s problems. When American children start spewing profanities, their parents “Blame Canada” and the United States goes to war with its northern neighbor. Some of the songs were so explicit that several cannot be quoted (or even named) on this family-friendly site, but the score was one of the funniest ever used in a feature film. A few viewers found the film offensive, but it proved that screen musicals could still entertain. It also proved that animated musicals are not just for tots.
MUSICALS 00
As the 20th century ended, the musical theatre was in an uncertain state, relying on rehashed numbers (Fosse) and stage versions of old movies (Footloose, Saturday Night Fever), as well as the still-running mega-musicals of the previous decade. But starting in the year 2000, a new resurgence of American musical comedies took Broadway by surprise. The Producers, Urinetown, Thoroughly Modern Millie, Hairspray — funny, melodic and inventively staged, these hit shows offered new hope for the genre.
[ Altres Witches Eastwick d’Andrew Lloyd Weber, Hairspray, Wicked, Jersey Boys sobre Franki VAlli, Woman in white
- 2001 The Producers is a musical adapted by Mel Brooks and Thomas Meehan from Brooks’s 1967 film of the same name, with lyrics written by Brooks and music composed by Brooks and arranged by Glen Kelly and Doug Besterman. As in the film, the story concerns two theatrical producers who scheme to get rich by fraudulently overselling interests in a Broadway flop. Complications arise when the show unexpectedly turns out to be successful. The humor of the show draws on ridiculous accents, caricatures of homosexuals and Nazis, and many show business in-jokes. After 33 previews, the original Broadway production opened at the St. James Theatre on April 19, 2001, starring Nathan Lane and Matthew Broderick, and ran for 2,502 performances, winning a record-breaking 12 Tony Awards. It spawned a successful West End production running for just over two years, national tours in the US and UK, many productions worldwide and a 2005 film version.
- 2003 Never Gonna Dance, revival de Swing Time
- 2003 Taboo (originalment a Londres, música de Boy George)
- 2010 Adams Family
- 2011 Book of the Mormon
- 2015 An American in Paris
- 2015 Hamilton, incorpora el rap a una història sobre un dels fundadors dels Estats Units.
FILMS 2000
2001 Moulin Rouge. Rent (2005) and The Producers (2005) made their way to the big screen with most of their original Broadway cast members on hand, but the results were missing most of the magic of the original stage versions. Rent cost a modest $40 million and grossed $31 million — the more lavish Producers cost $45 million and grossed a pathetic $19 million.
What lies ahead in the future? It’s hard to say, but there will most assuredly be new musicals. The musical may go places some of its fans will not want to follow, but the form will live on so long as people like a story told with songs.
Musicals 1970
MUSICALS 1970
Composer/lyricist Stephen Sondheim and director Hal Prince refocused the genre in the 1970s by introducing concept musicals – shows built around an idea rather than a traditional plot. Company (1970), Follies (1972) and A Little Night Music (1973) succeeded, while rock musicals quickly faded into the background. The concept musical peaked with A Chorus Line (1974), conceived and directed by Michael Bennett. No, No, Nanette (1973) initiated a slew of popular 1970s revivals, but by decade’s end the battle line was drawn between serious new works (Sweeney Todd) and heavily commercialized British mega-musicals (Evita).
- 1971 Jesus Christ Superstar. Broadway’s first full-fledged rock opera came from two British newcomers, composer Andrew Lloyd Webber and librettist Tim Rice. . began life as a best-selling British studio recording. The intriguing premise was to examine the role popular fame played in Christ’s fate. At times fresh and impertinent, and ponderous at others, JCS was a world away from the rock musicals of the late 1960s. With all dialogue set to music, this work qualified as the first rock opera.
- 1972 Grease won America’s heart with a 1950s rock n’ roll pastiche score and a hokey story about white trash high school kids finding friendship and romance (“rama lama lama, ka dingy dee ding dong!”) during their senior year. It had enough low comedy, coarse language and general goodwill to entertain millions. After opening to good reviews at the Eden Theatre on Manhattan’s Lower East Side, the show soon moved to Broadway, becoming the most commercially successful 1970s rock musical.
- 1972 Pippin used the story of Charlemagne’s forgotten son as a flimsy excuse to examine jealousy, sex, war, sex, love, sex, life, sex . . . and sex. When composer Stephen Schwartz disagreed with changes made to his score, Fosse barred him from rehearsals and made more changes. Thanks to Fosse’s erotically charged choreography and teasing TV ad, Pippin ran long and toured far. Critics complained about the uneven book, but Ben Vereen scored a personal triumph as the show’s sensuous narrator, and John Rubenstein – who introduced Schwartz’s ballad “Corner of the Sky” – charmed audiences in the title role.
- In time, Broadway producers and theatre-goers turned against rock. This may have been at least partly because of personal musical tastes, but mainly because too many rock musicals were amateurish embarrassments. Few rock composers had a clue as to how to write a coherent musical, or how to give a raw idea professional polish. Composer Galt MacDermot had succeeded with Hair and Two Gentlemen of Verona, but his shortcomings as a craftsman became apparent when he penned two expensive disasters that opened within weeks of each other.
Five years after his bitter experience working as lyricist on Do I Hear A Waltz (1965 – 220 performances), Stephen Sondheim returned to Broadway as a composer/lyricist. He formed a creative partnership with producer/director Harold Prince, and the duo saw their innovative concept musicals become the most acclaimed hits of the early 1970s. They worked with a series of librettists on shows built around a “concept” (ie – single life vs. marriage, historic culture clashes, bittersweet reunions, etc.). Through this central issue, each show examined numerous interrelated characters and relationships. Sondheim and Prince were assisted in their first two efforts by choreographer Michael Bennett, who would independently create the most successful concept musical of all. - 1975 A chorus line. The concept musical reached its peak with A Chorus Line (1975 – 6,137 performances), the brainchild of Michael Bennett. He had Broadway chorus dancers (known in the business as “gypsies” because they migrate from show to show) share memories while a tape recorder ran. Working with these tapes, Bennett built a libretto with writers Nicholas Dante and James Kirkwood. Concurrently, composer Marvin Hamlisch and lyricist Edward Kleban developed a vibrant score. The concept involved a Broadway chorus audition where a director demands that his dancers share their private memories and inner demons. Some dismissed this as staged group therapy, but most found the results riveting. A Chorus Line glorified the individual fulfillment that can be found in ensemble efforts. When the entire cast sang of being “One” while dancing and singing in rigid group formation, the effect was dazzling. Veteran chorus dancers Donna McKechnie, Carol Bishop and Sammy Williams won Tonys, as did the entire creative team. A Chorus Line’s popularity crossed all lines of age and musical taste, smashing every other long-run record in Broadway history. Many who came of age during its run dubbed it the best musical ever.
- 1975 Chicago, Fosse’s sexy choreography was also evident in the saga of two 1920s flappers seeking fame through marital homicide. This concept musical cast a cynical, merciless spotlight on social hypocrisy and media-based celebrity. Fosse helped shape the libretto, staged the scenes as a series of vaudeville-style acts. Gwen Verdon (in her final musical role) and Chita Rivera were the stellar killers, and Jerry Orbach played their “razzle dazzle” attorney. The John Kander and Fred Ebb score offered a parade of showstoppers, including “All That Jazz.” One of the most brilliant and biting musicals Broadway would ever produce, Chicago was overshadowed by the success of A Chorus Line (discussed on the next page of this site) and did not win a single Tony. It took a 1996 Broadway revival and a 2002 film version to bring this masterwork the popularity it deserved.
- 1976 Annie, Both critics and audiences melted for a shamelessly old-fashioned musical inspired by the comic strip Little Orphan Annie. It told how a penniless tyke met and captured the heart of billionaire Daddy Warbucks, finding love, adventure and a loveable mutt named Sandy along the way. Newcomer Andrea McArdle gave a disarming performance as the title orphan in search of “Tomorrow,” and Dorothy Loudon copped the Tony with a hilarious performance as Miss Hannigan, the harried orphanage director who has come to loathe “Little Girls” and wants to enjoy life on “Easy Street.” Composer Charles Strouse, lyricist Martin Charnin and librettist Thomas Meehan made Annie’s success seem deceptively simple, but it was so skillfully written and produced that few could follow in its creative footsteps. This multiple Tony winner became an international sensation, proving that the traditional musical could still win audiences. Annie was the first Broadway musical to gross over $100 million, astounding for a show which opened with orchestra seats at a mere $16. (Note: By the time it closed six years later, the same seats went for $45.)
- 1978 With Dancin’ Fosse took concept shows a step further and dispensed with a script and original score, building an entire evening of unrelated dance sequences around nothing more than a gifted cast, a title and pre-existing, non-theatrical musical sources like Benny Goodman’s jazz classic “Sing, Sing, Sing.” Alan Jay Lerner wired Fosse, “Congratulations. You finally did it. You got rid of the author, ” but the public and critics adored the results, making this one of Fosse’s most profitable productions. With demanding choreography that small theatre companies and amateurs could never hope to recreate, Dancin’ had almost no life beyond its Broadway run and national tour.
- 1978 The Best Little Whorehouse in Texas was inspired by the real-life political shenanigans that forced the closing of an infamous bordello. It became lasting hit thanks to Tommy Tune’s energetic staging, a bawdy libretto, and some catchy country-style tunes by Carol Hall. TV ads for the show had to bleep out the word “whore” in the title to meet federal broadcast standards — but as a lyric put it, there was “nuthin’ dirty goin’ on,” and audiences embraced the show.
- In musical theatre, revivals had been commonplace ever since the repeated success of the The Black Crook in the late 19th Century. But as an epidemic of nostalgia swept through American culture in the 1970s, theatergoers embraced revivals with unprecedented enthusiasm. Shows and stars of the past appealed to the growing number of older tourists who felt alienated by the cultural changes taking place around them — changes all too apparent in the increasingly harsh environment of midtown Manhattan. The surprise hit that set the nostalgia trend rolling on Broadway was a revival of 1925’s No, No, Nanette (1971 – 861 performances). Ain’t Misbehavin’ (1978 – 1,604 performances) revitalized the revue format with an all-black cast in beguiling vignettes built around songs either written or performed by jazz legend Fats Waller. Created by lyricist/director Richard Maltby, it brought stardom to rotund comedienne Nell Carter. She and Maltby won Tonys, and the show received the the award for Best Musical.
Canvis: It’s not so much that the public disapproved of these well-written but imperfect shows. Most Americans were not paying attention to the musical theatre anymore. Rock and disco were the predominant sounds in popular music, and neither genre had more than a token presence in most Broadway scores. Musicals had become a sort of subculture, and the potential sales for cast albums fell so low that major labels stopped recording them altogether.
[ comencen musicals amb produccions molt cares, com les que farà Hal prince, i shows que semblen tenir més a veure amb l’òpera que amb el jazz, amb Stephen Sondheim i Andrew Lloyd Weber]
- 1978 Eubie ! Recopila 23 cançons de Eubie Blake amb els germans Hines i grans números. Daddy, Hines bros
- 1979 Sweeney Todd de Stephen Sondheim. While Stephen Sondheim’s Sweeney Todd (1979 – 557 performances) used a conventional plot structure, its operatic score was Sondheim’s most ambitious effort to date. Going further, this blood-soaked tale of an unjustly persecuted man’s all-consuming quest for revenge in Victorian London explored emotional territory no musical had ever touched before. Not since Shakespeare had a poet of the theatre taken such an unflinching look into the darkest corners of the human soul. When Sweeney’s cast pointed at audience members and insisted that they had a murderous hate like Sweeney’s hiding inside them, it was bound to leave many theatergoers uneasy. Tony-winning performances by Angela Lansbury and Len Cariou added to the impact, as did a massive production helmed by Hal Prince. (Prince framed the action in the actual ruins of an old factory, trucked in from Rhode Island.) But this lofty accomplishment came at a crippling price. Despite a healthy run and numerous awards, the show was unable to turn a profit.
- 1979 By the time it reached Broadway, Evita (1979 – 1,567 performances) was a slick and stylish smash hit, with breakthrough performances by Patti Lupone as Evita and Mandy Patinkin as Che. A disco version of “Don’t Cry For Me Argentina” became a hit single – one of the last showtunes to reach the pop charts in any form. Evita was a calculated triumph of stagecraft and technology, undeniably entertaining but in some ways as vapid as any of Ziegfeld’s Follies. Webber and Rice depicted Eva as a whore with flair and ruthless ambition, but gave no clue as to what made her complex character tick. Meaningful or not, people liked it. Running three times longer than Sweeney Todd, it made a massive profit from productions all over the world. With this flashy victory of matter over mind, the mega-musical was born.
FILM 1970
- 1971 Director Norman Jewisohn filmed Fiddler on the Roof with enough sensitivity to make audiences overlook a butt-numbing three hour running time. Israeli actor Chaim Topol energized the film with a sensitive performance as Tevye, the milkman who sees his traditional Russian Jewish village shaken by the forces of change.
- 1972 Bob Fosse’s searing version of Cabaret turned a stage hit into a screen classic. The often harsh story of people caught in the political turmoil that gripped Germany in the early 1930s featured memorable performances by Liza Minnelli as amoral vocalist Sally Bowles and Joel Grey as the leering Emcee. Fosse, Minnelli and Grey took home Academy Awards
However, most of this decade’s Hollywood musicals – originals as well as adapted stage works – were mishandled. With millions of dollars poured into poorly produced projects, the early 1970s became the golden age of bad big-budget movie musicals. The commercial failure of several animated musicals, including the enchanting Charlotte’s Web (1973), coupled with the dismantling of the Disney Studio’s animation unit, seemed to spell the end of screen animation of any kind. Attempts to revive the genre drew tepid results until the 1990s, when animation would make an industry-shaking comeback. More on this in the chapters to come. Rock movie musicals had a mixed record in the 1970s. Jesus Christ Superstar (1973) and the Who’s Tommy (1975) appealed to youthful audiences despite overblown productions. Mindless mistakes like Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1978) were dismissed by critics and the public. Hollywood’s most successful original rock musical was The Rose (1979), the story of a Janis Joplin-like rock diva who’s professional success sends her into a self-destructive spiral. Overcoming a melodramatic screenplay, pop diva Bette Midler made a dynamic screen debut.
- 1975 Despite a poor critical reception, The Rocky Horror Picture Show developed a one-of-a-kind cult following. Teenagers came back to see the film week after week, singing along, talking back to the screen and enacting scenes in costume. The film became a camp classic. Late night screenings for Rocky Horror buffs continued all across America right into the next century.
- 1977 New York, New York was Martin Scorcese’s attempt to do a dark big-band era musical (excuse me?). While the John Kander & Fred Ebb title tune was a major hit for star Liza Minnelli, the film was a cumbersome bore, made the worse by heavy studio editing. Years later, a home video release restored key footage, making the film easier to follow but still unsatisfying.
- 1978 Grease. By the late 1970s, the screen musical was considered a dinosaur, but a massive hit proved that the genre had some kick left in it. Grease and its white trash teens coming of age in a 1950s American high school became a world-wide phenomenon. The stage score was augmented by several new songs, including the new interpolated pop hits “Hopelessly Devoted to You” and “You’re the One That I Want.” Where the stage version stressed period spoof, the film stressed the love story involving a mildly rebellious leather jacketed boy and a squeaky-clean “Sandra Dee”-type girl. Ingratiating performances by John Travolta and Olivia Newton-John and a spirited production delighted audiences, making the film a pop-culture landmark. Earning $159 million on its initial relesem it became the highest grossing film musical up to that time.
- 1979 Bob Fosse’s semi-autobiographical All That Jazz (1979) blended fantastic musical sequences with a self-indulgent story. Based on Fosse’s experiences during rehearsals for Chicago and earlier shows, this was the first musical (and with any luck, there will never be another) to include graphic footage of actual open heart surgery.
- 1979 Milos Forman adapted the radical Broadway hit Hair (1979) into a sometimes intriguing film, capturing the anti-war, pro-hippie spirit of the original show. But most filmgoers were not yet ready to rehash the often painful memories of the 1960s. This movie would not find a following until decades later.
A733, Aigua, gas, llum, benzina
A733 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
AIGUA
En un any gasto uns 80 m3, en neteja personal (dutxa i wàter), cuinar i beure, fregar el pis (poc), i el rec de la terrassa i el lavabo.
L’aigua entra a casa per una canonada de 22mm proveïda per Aigües de Barcelona (DNI, b5b). A la seva web informen que l’aigua ve sobretot de la conca del Llobregat, potabilitzada a Abrera i Sant Joan d’Espí, i del Ter, potabilitzada a Cardedeu.
Podem adaptar el magnífic capítol 17 de l’Ulysses de Joyce quan descriu com arriba l’aigua a l’aixeta des de l’embassament de Roundwood.
Es distribueix a 12 punts: rentaplats i rentadora, aixetes de pica de la cuina i safareig, dues dutxes, dos lavabos, dos wàters, un bidet i el rec de la terrassa. Pensant en quan vaig amb la furgo, on tinc un bidó amb aigua que he de racionar i el petit bidó d’aigües grises, i quan acampo al costat d’un riu, com el Freser, disposar d’aigua corrent equival a desviar un riu o rierol fins a casa, cada aixeta amb un petit embassament, fins que l’aigua repren el seu curs i va parar al clavegueram.
Quan dormia a la furgo al costat del Danubi em demanava si les gotes d’aigua que queien arribarien al delta abans que jo. Les gotes d’aigua que han rajat de l’aixeta aquest matí, quan va deixar el núvol on eren? La tardor de l’any passat? (un cabal de 1.8m3/s amb 1m de profunditat i uns 10 d’ample em dóna una estimació de 1 km/h, unes 150 hores des de l’embassament de la Baells, sis dies). En les excursions a la muntanya trobem els començaments dels rius. (Geografia de Catalunya, conca hidrogràfica )
Al llarg dels carrers de Barcelona, la gran canonada que deu sortir de l’estació potabilitzadora, es ramifica com les artèries, fons al nivell de vasos “capilars”, recorrent els diversos carrers. Cada edifici aboca les aigües residuals al clavegueram que també recull les fluvials. Calen dipòsits per poder absorbir les precipitacions de pluges intenses. Abans de ser abocada al mar l’aigua residual és tractada a les depuradores. (web Àrea metropolitana) [ on es tracta la del Poblenou que ja és molt a prop del mar? ].
[Fins al segle XIX, Barcelona rebia aigua del Besós, on ja hi havia hagut un aqueducte en època romana. MUHBA2: La infrastructura es va deteriorar. Al sXI i al XVIII es va fer arribar aigua edl Clot fins a Canaletes. Però la majoria de l’abastiment era des de pous. No hi havia clavegueram i les aigües residuals anaven a parar a pous morts que sovint contaminaven els altres. Al sXIX es construïa l’Eixample. Com que el municipi no feia prou per garantir el subministrament van aparèixer diferents empreses privades que van anar fusionant-se fins a l’actual SGAB. El clavegueram no es va desplegar del tot fins a primers del segle XX. Poc a poc es va anar introduïnt el water closed substituïnt la comuna a les galeries, i els banys. Fins a mitjan de segle encara hi havia parts de la ciutat ] [ els meus avis deurien ser els primers avantpassts meus que van tenir aigua corrent i sanejament. Abans tots havien d’anar a buscar aigua a un pou, rentar a un safareig, pixar i cagar a un orinal que després es buidava a un pou mort].
History of drinking water, dels aquaductes a la depuració.
GAS
El darrer any he gastat 3700 kwh, en cuinar, aigua calenta i calefacció (els mesos d’hivern 2700 kwh) contractats a Naturgy (correu cNTG57)b ) .
Segurament prové del jaciment Hassim R’Mel a Algèria, format al Triàssic (el procurement pot obtenir gas natural o gas natural licuat) i transportats a través d’una canonada de 1400 km i 1.2 m de diàmetre (en altres ocasions es licúa el gas i es transporta en vaixell). Afirmen tenir una reserva de 30 bcm (bilió de metres cubics). Un cop transportat es desa en dipòsits, a vegades antics jaciments buits [ no sé on es desa quan arriba a Espanya] i es distribueix per la xarxa de Nedgia , 54.000 km i 1000 municipis. [ quan jo obro el gas, es manté d’alguna manera la pressió des del dipòsit? Hi ha dipòsits intermitjos?]
Segons el web de Urban gas, el gas natural es va introduir a Espanya el 1969 a través d’una planta de regasificació de Barcelona on arribava licuat en vaixell procedent de Líbia fins el 1974 que va passar a ser d’origen algerià (a centre Europa era d’origen rus). El 1993 es connecta amb França que rebia gas de Noruega i el 1996 amb el gasoducte que venia d’Algèria creuant el Marroc.
[ abans a casa hi havia hagut una cuina de carbó i suposo que abans de la introducció del gas natural hi havia hagut bombones de butà. A Vilafranca 40 havíem tingut estufes de gas]. Hi ha evidències de cendres de focs controlat per humans de fa 1.000.000 d’anys. El carbó es va començar a fer servir a Xina el segle IX i a Anglaterra al segle XVI, però fins al segle XIX no es van transformar les estufes per que servissin de cuina, amb la cuina econòmica i fins a mitjans del segle XX no van aparèixer les cuines de gas (presentada el 182 i elèctriques. [així les primeres cuines eren una evolució de la llar de foc] (tot i que el fogó de gas havia estat inventat el 1802 per Winzler) [Això vol dir que durant segles els meus avantpassats van estar recollint llenya gairebé cada dia, per escalfar-se i per cuinar.] El gas s’havia introduït el segle XIX per a l’enllumenat públic. (In 1821, the first well specifically intended to obtain natural gas was dug in Fredonia, New York by William Hart. After noticing gas bubbles rising to the surface of a creek, Hart dug a 27-foot well to try and obtain a larger flow of gas to the surface. Hart is regarded by many as the ‘father of natural gas’ in America. Expanding on Hart’s work, the Fredonia Gas Light Company was eventually formed, becoming being the first American natural gas company. Naturalgas) Bàsicament és metà CH4. Es troba en jaciments al costat d’altres combustibles fòssils com el petroli i el carbó. El jaciment d’Algèria és el Triàssic. [ D’alguna manera si els meus avantpassats recollien llenya, quan jo encenc el fogó i arriba gas per la tuberia, m’està arribant el que van ser fulles i troncs fa 250 milions d’anys, la tecnologia em du “llenya” del Triàssic per la canonada ]
ELECTRICITAT
Gasto uns 2000 Kwh l’any, contractats a Som Energia (DNI, bSE57)b). Els mesos normals consumeixo uns 150 kWh, i tinc puntes a l’estiu quan faig servir l’aire acondicionat.
- Llum: 62 bombilles + 15 de les plantes del lavabo
- Rentadora, rentaplats, nevera, forn
- planxa, torradora, bullidor
- aire acondicionat
- Ordinador, router, módem, servidor synology, projector, càrrega de telèfon
- Eines: aspiradora, serres, polidora, batedora
Som Energia produeix 17 GWh l’any de fonts totalment renovables, principalment plantes fotovoltaiques, parcs eòlics i alguna hidràulica.
Tots els productors d’energia la carreguen a la xarxa d’alta tensió de REE després de transformar-la a alt voltatge. La REE té una estimació de la demanda i l’atén ajustant la producció de les tèrmiques i hidràuliques per completar la que aporten les renovables (energia solar i eòliques) que depenen de la meteorologia. Aquí hi ha el consum real i previst, i quina part és generat sense aportació de CO2. Per exemple a les 15h del 28/08/2020, la demanda és de 35487 MW, i l’estimació per tot el dia, 722 GWh dels quals 317 seran renovables i 483 sense emissions de CO2. La xarxa té 40.000 km i 5000 (sub)estacions. A les estacions de transformació més a prop del consum final, es baixa el voltatge i passen a una xarxa d’un operador de mitja i baixa tensió fins a una subestació de distribució (a vegades simplement un cofre suspès en les torres) des d’on van a una indústria o un centre de transformació per a l’ús domèstic. (Mapa ree 2014, Mapa detall bcn ) [ el que veig a la central del Besós d’Endesa seria l’estació transformadora elevadora?]
A Espanya hi ha cinc distribuidores, Endesa (mapa on es poden veure les avaries, Catalunya, Aragó i Andalusia), Unión Fenosa (Madrid i Galícia), Iberdrola (Castella i València), Hidrocantàbrico i Eon.
[ Suposo que el meu consum és mesurat per la distribuidora (Endesa) i passat a la comercialitzadora, que és Som Energia. D’alguna manera REE deu mesurar que Som Energia contribueixi a la xarxa el que consumim els seus abonats] [ Així doncs, quan acciono un interruptor, en algun lloc el vent fa girar unes pales d’un molí, cau l’aigua fent rodar una turbina, o bé el sol escalfa una placa]
[història a BCN L’electricitat es va introduir a finals del segle XIX, primer algunes fàbriques i després a les línies de tramvies, proveïda per la central de les tres xemeneies. A les llars es va anar introduïnt poc a poc, i no es va generalitzar fins després de l’exposició del 1929. Així, cal pensar que el pare ja de petit disposava de llum elèctrica, però els meus avis no. A mitjans del segle XIX s’havien començat a fer servir llums de petroli i abans, durant segles, espelmes i llànties d’oli]
BENZINA: La majoria del cru que arriba a Espanya ve de Nigèria 17%, Mèxic 13% i Arabia Saudí 10% (el Economista) , consumeixo aproximadament 300 l l’any (2020-2022), 1000 km en visites a la residència, algunes excursions, i viatges amb la furgoneta i l’Eos.
Els meus avantpassats s’il·luminaven amb llànties d’oli? espelmes? Cuinaven i s’escalfaven amb carbó i abans amb llenya. Anaven a buscar aigua a un pou, o un riu.
[PENDENT]
https://www.carbonfootprint.com/calculator.aspx