 |
 |
|
| M’he comprat unes bambes noves. Les velles, tot i que de dalt es veuen bé, després de vuit anys tenien la sola completament destrossada. Penso en totes les passes que han fet, corrent sovint al llarg de les platges del Poblenou, però també a Londres, Paris, Estocolm, Praga, Washington, Viena. He estat molt feliç corrent amb elles. Em pregunto quins camins m’esperen amb les flamants bambes noves. Això em fa pensar també, en totes les passes que han fet els meus peus des que vaig néixer. |
||
 |
 |
|
| Primer sense sabates, o només amb peücs, quan encara no em sostenia sol i depenia dels braços dels pares o avis per donar unes patadetes a la taula o al cotxet. | ||
 |
 |
|
| Però ben aviat vaig aprendre a caminar i començar a explorar el món que tenia al voltant! Encara em queda bona part d’aquella curiositat. Amb botes de Can Segarra vaig anar a escola. A vegades saltava la tàpia d’un jardí abandonat a veure si caçava algun insecte. I així, poc a poc em vaig fer gran. Unes altres sabates em van dur a la universitat, als primers viatges, a casar-me i ser pare, acompanyant les meves filles en els seus primers passos. |
||
 |
 |
|
| Ara, si faig un inventari de les sabates que tinc, m’adono que el que porto als peus revela com és la meva vida. Les gastades sabates de l’esquerra em porten cada dia pedalant a la feina. Quan torno a casa m’esperen unes sabatilles xineses comprades a Beijing. | ||
 |
 |
|
| Estimades botes de muntanya! Ja tenen 12 anys i es van estrenar a la pica d’Estats. M’han dut a innombrables travesses; han fet el Tour del Montblanc i han pujat al Kilimanjaro. Les de la dreta són més noves, només tenen 4 anys i m’acompanyen als viatges, des del Japó a la vall del Neckar. | ||
 |
 |
|
| Aquestes són les sabates de mudar i no han fet gaires kilòmetres. Han trepitjat la moqueta del Liceu i l’auditori. Les de la dreta són per a ocasions més informals. | ||
 |
 |
|
| A l’estiu, les abarques per passejar i les sandàlies per caminar. | ||
 |
 |
|
| Aquestes no han anat gaire lluny de casa, només fins al mar per entrar-hi amb el caiac; els escarpins a l’hivern i les xancles a l’estiu. | ||
 |
 |
|
| Les més alegres: les de l’esquerra me les poso per ballar lindy hop i les de la dreta fan un soroll de mil dimonis. Quan me les poso sé que en poca estona estaré de bon humor i feliç. | ||
 |
 |
|
| Les sabates de col·lecció! Unes autèntiques xiruques que encara funcionen i espardenyes de colors. | ||
| ? |  |
|
| Em pregunto quàntes sabates tindré en el que em queda de vida i on em duran. ¿Com seria si les comprés ja ara i les posés en fila? Miraria el parell del final i podria pensar que quan me les calci ja faltarà poc per morir; és clar que a mi les sabates em duren anys … I si en néixer ja tinguessim a punt totes les que ens posarem? Estranya sensació. Més aviat m’agradaria pensar que les meves darreres petjades serien descalç a la sorra i quedarien aviat esborrades per una onada. | ||