La contemplació de l’art

[esborrany] Meditació


La meva pràctica inclou una primera exploració en la que vaig fent fotos i anotant l’autor, com traçant un mapa d’una terra desconeguda. A vegades m’acompanya música. Idealment faria un descans i després tornaria a fer el recorregut, ara sense fer fotos, aturant-me només a les que m’han comunicat alguna cosa.


The Battle for attention , l’ordre del Tercer Ocell  (descarregat a lectures i notes).

Cada cop som menys capaços de mantenir atenció, 47 segons com a màxim mirant una pantalla. [mirar un instant i seguir endavant, a vídeos de tiktok, a tinder] [ En un món amb tants estímuls hi ha una gran competició per aconseguir l’atenció de la gent]. L’agència de publicitat Dentsu ha desenvolupat tecnologies per mesurar-ho. Actualment els consumidors tene un màxim d’energia de 8 segons.

Years earlier, I had heard of something called the Order of the Third Bird—supposedly a secret international fellowship, going back centuries, of artists, authors, booksellers, professors, and avant-gardists. Participants in the Order would converge, flash-mob style, at museums, stare intensely at a work of art for half an hour, and vanish, their twee-seeming feat of attention complete. (The Order’s name alluded to a piece of lore about three birds confronting a painting by the ancient artist Zeuxis: the first was frightened away, the second approached to try to eat painted fruit, and the third just looked.)

L’autor de l’article intenta contactar i un bon dia rep un missatge per trobar-se en un lloc, coincidir amb altres observadors i fer una pràctica de contemplació de quatre parts de 7 minuts, anunciats per una campana.

  • Encounter: I think of it as entering a party. First, you take a look around the scene.” On arriving at the action site, the Birds wander. The subject of an action is rarely, if ever, identified in advance, but usually it is the most desperate-looking work in sight. (“In a museum, it will be, like, the painting next to the bathroom or on the wall opposite the ‘Mona Lisa,’ ” Burnett told me.) The work is unnamed because the Birds are supposed to find it by paying attention. Those who don’t can follow the flock.
  • Attending: announced by the first bell. “At the party, that’s when you maybe settle into conversation with someone,” Knauss explained. The Birds line up before the work, side by side, in what is known as the phalanx. For seven minutes, they silently give the work their full attention. Three things are discouraged during this period, Knauss told me. “One is what we call studium”—analysis from study. Another is interpretation, and the third is judgment. If Birds find a work offensive (or simply bad), they’re meant to put aside that response.
  • Negation: The second bell heralds the start of Negation, a phase in which Birds try to clear the object from their minds. Some lie down; some close their eyes.
  • Realizing: At the third bell, seven minutes later, the group reconvenes in the phalanx for Realizing. “A good way to think of Realizing is the question: What does the work need ?” In some cases, the answer may be concrete—to be moved to a nearby wall—but it is often abstract. Perhaps a sculpture needs children climbing on it. “It might need you to hear its song,” Knauss somewhat mysteriously noted. At the final bell, the Birds disperse. “Leave the scene, find somewhere quiet to sit, and write down your experience of the four phases,” Knauss said.

Un lector fa notar que les quatre etapes de l’ordre del tercer ocell, Encounter, Attending, Negation i Realizing, es corresponen una mica amb la Lectio Divina dels benedictins: Lectio, Meditatio, Oratio, and Contemplatio.  Aquí també, la primera trobada amb el text s’absté de trobar-hi significat. Ésnomés a la tercera part quan ens movem a una acció, pregar en el cas de la lectio divina, fer alguna cosa com moure l’obra en el cas del 3ocell.


2024. A l’estiu començo a contemplar les obres de la Gemäldegalerie de Dresde, una cada setmana.

L’experiència afectiva

La vida humana  |   Psicologia    Afectivitat, emocions i sentiments   |   L’experiència humana

Què sentim?   Dolor   Desig i plaer    Emocions i sentiments


Què sentim?

[Si m’atrevís a fer un resum diria que hi ha un nivell molt bàsic en que sentim dolor, avís de perill de destrucció de teixits, desig, impuls per satisfer una necessitat d’aliment, repòs o sexe, i plaer o frustració segons si la satisfem o no.]

  • Dolor
  • Desig i plaer (frustració i tristesa).
  • Emocions: Ira i por. Disgust/plaer. Tristesa/joia. [Normal] Sorpresa

[ a mesura que tenim conducta més complexa, tenim necessitats més complexes a satisfer, com indica la piràmide de Maslow, i aleshores apareixen  sentiments negatius i positius més complexes]


Dolor

Tenim uns 20M de nocireceptors ( receptors) que ens fan sentir dolor.
El dolor agut és fonamental per detectar i reaccionar a una ferida d’un teixit. És un dels indicadors principals de símptomes de salut.
El dolor crònic es defineix com el que dura més de sis mesos, o bé, que segueix present en absència de l’agressió que hauria de corregir . Els més comuns són el mal d’esquena i la migranya, [artritis reumatoide i càncer]. [com una alarma que segueix sonant sense motiu, o bé que no hi ha res a fer perquè no sabem guarir el càncer ni l’artritis].
La neurologia del dolor, confirma tres capes, (1) la sensorial-discriminitiva que localitza la ubicació i intensitat de l’estímul, (2) l’emocional, (el patiment i impuls de fugir-ne), i (3) la cognitiva.
Té un paper fonamental per la supervivència. L’evolució hauria anat consolidant mecanismes de detecció i evitació de destrucció de teixits.
En tant que experiència subjectiva cal basar-se en el que reporta el subjecte. En termes de Margo McCaffery: “Pain is whatever the experiencing person says it is, existing whenever he says it does” (1968). Un dels qüestionaris estandaritzats és el mcGill.
El dolor és tractat amb analgèsics i anestèsia. Analgèsics: Paracetamol, Antiinflamatoris (aspirina, ibuprofen), opiodes (morfina, codeina), alcohol i cannabis.

Associació internacional per l’estudi del dolor.  New Yorker, La neurociència del dolor, El cas d’una dona amb sentiments però incapaç de sentir dolor. Picades d’insectes: Schmidt sting pain index. Yehuda Amichai: L’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat

[Del dolor estricte passaríem a emocions negatives com el disgust i la por, que també tenen una base clarament evolutiva, evitar el contacte o consumir el que és perjudicial, i fugir de les amenaces.
(CGPT) La tristesa també podria tenir una explicació en termes d’evolució. Seria el resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc. Un mecanisme semblant explica la tristesa com a resposta per superar la pèrdua d’algú estimat [teníem l’expectativa que seria amb nosaltres i haurem d’aprendre a viure sense. Després vindrien sentiments més complexos, la vergonya, la culpa, l’efímer i al brevetat de la vida, el cansament i l’avorriment]

Dolor: punxada, cop (costelles, dit del peu, cap), mal de queixal, cremada, mal de panxa, mal de cap, mal d’esquena, picada insecte. [L’estadística del dolor bàsic, guerres amb feridesmalalties i epidèmies, Refugiats , Pobresa]


Homeostasi. Desig i plaer

El cervell té un centre de gratificació (cervell i plaer, Experiment de Olds i Milne) que s’activa per satisfacció de necessitats bàsiques com menjar (especialment ric en sucre), repòs, sexe, i l’anticipació de recompenses d’una acció (integra informació del sistema de gratificació) [l’esperança a la capsa de Pandora).

Entraríem en un cicle de desig [motivació], impuls a satisfer i plaer o frustració segons si se satisfà o no.

Desig, impulsos: gana (un forat a l’estómac), set, cansament, son, fred o calor, desig sexual.

Sensacions agradables satisfent desigs primaris: menjar i beure ( el que he menjat  , Cuina, cuina2, Receptes, receptes catalanes, els sabors). la migdiada, dormir, jeure. Córrer, ballar. Massatge, orgasme.
[la fam en la història]

Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip, gust desagradable (arròs amb llet), fàstic.

Després, a mesura que incorporem conductes i necessitats més complexes, apareixeran motivacions i gratificacions relacionades amb els estímuls socials (amics, enamorament), realitzar fites i assolir objectius, contemplació de música o art, consum de substàncies, noves experiències (esports risc). [motivació, Maslow, Sentit de la vida, el patiment normal]


Emocions i sentiments

Emocions bàsiques
Tenim les emocions bàsiques, intenses i de curta durada, [que tenen una funció adaptativa consolidada al llarg de l’evolució (Emocions i adaptació)]. En la primera classificació d’Ekman :

  • Sorpresa: [un banc de peixos que salta de sobte al mar, trobar-me algú, un text, un edifici, que no esperava]
  • Por: Quan em van atracar, gent sospitosa, por de caure a la muntanya
    Ira: Explosions per errors o impaciència, cops de puny a la taula [Jinka]
  • Joia: [es pot solapar amb el plaer], ballar, corrent per la muntanya
    Disgust: Posar sal en lloc de sucre o a l’inrevés. Pudor.
    Tristesa: la notícia de la mort de la mare

Després hi ha sentiments (contenidor) de menys intensitat i més durada ( Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament ). Hi ha diverses classificacions. L’Arbre de Parrot és útil perquè desgrana sentiments secundaris i terciaris a partir de les emocions bàsiques. Inclou l’amor, que vindria a correspondre més al desig que no pas a una emoció, i el disgust s’inclou dins la tristesa. Podem fer un exercici d’autodiagnòstic per situar-nos: IEA i entrar a explorar l’arbre de Parrot.[ Indico les emocions que corresponen  als cinc obstacles assenyalats al Canon Pali.  Separo disgust, que associo amb una propietat de l’objecte, de la tristesa, que associo amb la decepció de les expectatives]

  • Amor [i desig]
  • Joia
    • Felicitat, alegria, èxtasi, eufòria: somriure de felicitat saludant la naturalesa, ballant, corrent per la muntanya, quan el vent empeny el caiac, pau d’esperit amb el temps suspès.
    • Entusiasme, excitació: començar un viatge,  Expectativa descobriment, Els plansel procés creatiu]
    • Satisfacció, plaer:  gaudir el moment, menjar poc a poc, assaborint, lectura
    • Orgull: acabar una marató
    • Optimisme, gratitud per la vida viscuda
    • Fascinació: contemplant un cuc que es gronxa penjat d’un fil d’aranya a Marqueyssac
    • Alleujament: després d’una etapa difícil en una excursió
  • Sorpresa, astorament: una lectura que supera les expectatives com Piranesi, o el Banquet dels erudits. També una vista, o una música.
  • Ira  Pali2-ira
    • Irritabilitat: gent molesta, soroll, impaciència quan algú tarda massa
    • Exasperació, frustració: quan no em surt una cosa no surt
    • Fúria, ràbia, odi, ressentiment, venjança: més enllà de l’explosió impulsiva, ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país. [Odi, Schadefreude]
    • Enveja, gelosia
    • [Parrot inclou aquí el disgust que jo posaré a part, tot i que pot acabar conduint a la ira, com els bongos  i el torment que jo situaré a la tristesa].
  • Disgust:
  • Tristesa :
    • Ànsia, el desig insatisfet, afegeixo aquí com a emoció negativa, que segons els budistes seria la principal causa d’infelicitat] Pali1-desig. Un desig no realitzat o que realitat no satisfà, seduir algú, més diners, més valoració social. (Plaer, hedonisme).
    • [Confusió, dubte. pali5-confusió, confusió per no saber què fer][ Pali3-peresa]
    • Patiment, torment: el patiment derivat del dolor,  El patiment degut a circumstàncies externes ( malaltiesguerres  malalties (epidèmies),  fam, Refugiats),
    • [El patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida en les relacions, estudis, feina (Insatisfacció per expectatives frustrades), Passa la vida sense treure’n profitEl cansament vital.
    • Depressió, desesperació: Depressió i suïcidi . Mecanismes de fugida i evasió:  (menjant, bevent, raves Dionisíaques), medicació i drogues, fugir de la realitat evadint-me en un món virtual, esperar una recompensa futura (cristianisme i Islam), pensar en una solució miraculosa que em toqui la loteria, que vinguin extraterrestres). Melancolia sentiment de poca cosa en la vida, seguit de frustracions i penes, tot és breu i efímer i no val la pena.  Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]
    • Decepció, pena [per la pèrdua d’una persona estimada o una expectativa].
    •  Les cinc etapes del dol. Model de Kübler-Ross
    • Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Humiliació.
    • Abandonat [que m’han deixat, abandó] / Solitud, aïllament, enyorament d’algú o de casa. Que ningú em compren o no vol o pot compartir la meva vida
    • Simpatia [ patir per un altre, compassió]
  • Por
    • Horror, susto, pànic, espantat
    • Nerviosisme, preocupació: ansietat, estrès, preocupació pel futur, per si perdré la feina, malatia, mort, pali4.

Contenidors: Emocions, sentiments, motivació

L’experiència humana

La vida humana  El cos humà  Cervell i Xarxa neuronal  Psicologia

L’experiència afectiva


Què sentim?  Antecedents filosofia i psicologia  Sensacions i percepció   Emocions i Sentiments  Debat  Altres


Què sentim?

[Què és la vida conscient? Aquesta il·lustració vol mostrar quan no només vivim el món sinó que ens adonem que l’estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, és un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experiències.
Hi ha algú que mira, escolta i olora aquest món. Algú que té emocions, records, imagina, i que té la voluntat d’anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiració i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d’explorar a diferents llocs del món, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció.]

[tenim idea d’una activitat  no conscient de la que n’emergeix un seguit d’estats mentals, un corrent de consciència  (la vida de la ment). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al món exterior (Atenció) o anar en pilot automatica mind wandering. La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , és un seguit d’estats, corrent de consciència que enfoquen objectes en un fons [sòlids rígids en l’espai] [+ relacions amb altres persones].

[resum possible:

  • atent exterior: estar en l’espai i el temps (observant, caminant, executant una tasca)  /  comunicant amb altres humans
  • atent interior: record, plans futur, pensant solucionant problemes, narració autobiogràfica
  • mind wandering: pilot automàtic exterior / escenes imaginàries + records + futurs possibles

]

[esse est percipi

a partir del que visc -nen- em vaig coneixent com

  • un cos en l’espai (casa, barri, terres, món, univers)
  • dins d’una societat (pares, germans,altra gent) amb una història

a partir d’aquí:

estudio el meu cos i els que són com el meu, i el cervell

la conducta dels altres

a banda, el que em trobo: la terra i la vida, la història, la cultura, la ciència

 

https://en.wikipedia.org/wiki/Mental_state#Classification_according_to_Brentano

 

l’experiència d’estar en el món    ara i aquí


Experiència afectiva

Què sentim?

 

  • Dolor
  • Desig i plaer, gana, set, repòs, sexe
  • Sensacions agradables satisfent desigs primaris:
  • Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip

Emocions i sentiments

Emocions bàsiques, intenses i de curta durada

  • Sorpresa [vs normal i rutinari]
  • Por / Ira
  • Joia / Disgust / tristesa

Sentiments

  • Amor [i desig]. Afecte, tendresa. Atracció, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].
  • Joia. Felicitat, pau d’esperit. Entusiasme. Satisfacció, plaer. Orgull. Optimisme, gratitud. Fascinació. Alleujament: després d’una etapa difícil en una excursió
  • Sorpresa, astorament
  • Ira , Irritabilitat. Exasperació, frustració. Fúria, ràbia, odi, ressentiment,. Venjança. Odi, Schadefreude. Enveja, gelosia.
  • Disgust: sabors i olors. Menyspreu. [el que no m’agrada]
  • Tristesa: Ànsia, el desig insatisfet. Confusió, dubte. Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida. Depressió, desesperació. Mecanismes de fugida i evasió, mediació i drogues. Melancolia.  Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]. Pena per una pèrdua. Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Humiliació. Abandó, Solitud. Simpatia i compassió.
  • Por: Horror. Nerviosisme, preocupació, ansietat, estrès

Antecedents filosofia i psicologia

Filosofia
Edmund Husserl 1859-1938 va voler fer recerca de les experiències viscudes investigant l’experiència subjectiva [però quan el llegim no reconeixem la nostra experiència ni de lluny]. El van seguir Heidegger 1889-1976, Merleau-Ponty 1908-1961, i Sartre 1905-1980. Havien de descriure l’experiència qualitativa o qualia, com la vermellor, o com és “estar-en-el-món”. [enllaç a filosofia, les seves aportacions no semblen aportar llum sinó introduir multitud de nocions que semblen introduïdes artificialment].

[Antecedents psicologia s 19 a completar més endavant]

A la dècada dels 70,  Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una tècnica semblant al Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s’entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experiència comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traumàtiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia humanística de Carl Rogers 1902-1987 també ho tindrà en compte. Francisco Varela i altres proposen la teoria de Embodied cognition per remarcar que cognició està encarnada en tot el cos. Avança la recerca en neurofenomenologia [què és, correlacionar l’informe en primera persona i les imatges dels escans?] [jo havia assenyalat que l’experiència de l’home és una interacció amb el món, no som un programa que analitza el seguit d’imatges que li envia una càmera de vídeo, el que enfoca la càmera ve determinat pel que vol, i el que processa, també].

[A nivell de teoria i d’ordenar idees, ni els filòsofs i els psicòlegs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]


Sentits i percepció [deixar aquí només les descripcions del que sentim la teoria a psicologia

Sensacions i percepció

a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivació, van a sentits o a emocions?

Emocions i sentiments

[compartit amb psicologia]

Emocions i sentiments

 

Inventari [informes en primera persona], contenidor sensacions.


Altres

Altres: Exposició Dins del cap   > [elaborar geografia emocional com a estances dintre d’una casa]
l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa (el despertar), invariants i vida amfíbia, el son i els somnis. Experiència del temps: Tralfamadore. Ara  aquí. El debat sobre la consciència, el jo narratiu. l’experiència d’estar en el món.


qüestions filosofia what is like to be a bat, tesina, chalmers i dennet

PM Cuina de la mare

[esborrany]

Infantesa:

  • Pa, xocolata, llet fresca
  • Pollastre rostit, bismarck (peix de nata) de postres

Solius

  • Bunyols
  • Torrades a la llar de foc
  • pebrassos
  • carn a la brasa
  • un cep a llesques mig cru


Sopars i celebracions a Vilafranca 33

  • Entremesos: foie, mousse de pernil amb torradetes
  • arròs amb pèsols i maionesa
  • albergínia a daus amb salsa de tomàquet acompanyant pasta
  • braó de xai, croquetes
  • tortada

Passa la vida sense treure’n profit

Diumenge 5/6. Així que avui no sortiré en caiac i em queda la sensació que em perdo coses i no trec prou profit de la vida. Ahir alguna peça de música com la Odd couple de Neal Hefti també em transmetia aquesta sensació. Com si no pogués acabar de gaudir tots els plats d’un esmorzar bufet en un hotel durant un viatge perquè no vaig posar el despertador.

Tot és efímer i no tindré una segona oportunitat d’esmorzar en aquest hotel perquè demà ja som a un altre lloc. No hi tornarà a haver un matí de diumenge de juny amb el mar tranquil. Potser durant els anys joves pensem que queden molts matins i sempre podrem repetir aquest esmorzar. Però seran esmorzars diferents, en una etapa diferent del viatge.

El Cansament

Emocions   |  Tristesa   |    El patiment normal   |   El cansament vital


[ En les llistes d’emocions no acostuma a sortir el cansament, i crec que és molt comú. La vida complicada, la feina, pujar els fills, sovint demana més energia de la que tenim. I sense tenir ni depressió, ni cansament vital, ens podem trobar en un estat de fatiga, de no tenir prou forces. Aquest excés d’exigències, en general ve imposat per la classe social, esclaus, pagesos, obrers, administratius, llocs de treball precaris de l’economia gig. I pot venir també autoimposat.

La fatiga, la sensació de no poder amb tot pot generae frustració, tristesa, ansietat]


Article NewYorker sobre el llibre de “A History of Fatigue” de Georges Vigarello

Shakespeare, Sonnet 27

Weary with toil, I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind, when body’s work’s expired.

Glück welches Glück

El sentit de la vida, Plaer


Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.

Die Sonderausstellung Glück –- welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten – Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.


1. Liebe: Spiritualität – Utopie
Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?

L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.


2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?

El diner i les possessions materials.


3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?

Les sensacions i l’adrenalina de l’esport


4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?

El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt  [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]


5. Musik: Singen – Musik Hören
Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?

[uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]


6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
Wo wird diese Reise enden?

El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule.  [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.


7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen  ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
Glück – welches Glück suchen wir?

La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.


A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?

GRUP I: INÈRCIA
12345 Instint de supervivència
12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
12345 Por al suïcidi
GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
12345 Ser estimat
12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
12345 Ser respectat, temut
GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
12345 La vida ordinària
12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
12345 Ús o abús de medicaments
12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
12345 Ús o abús de substàncies il·legals

Emojis

411 emocions


Els emojis tal com els presenta hotemoji , amb smileys i icones pròpiament per a emocions: positius, nutres, negatius, malalt, signes d’emocions. Més explicacions del significat a emojipedia:

Emojis assignats a la classificació tradicional d’emocions:

[ potser es podrien classificar entre emojis que descriuen estats interns i els que són un missatge que espera produir un efecte en el receptor. Per exemple, hom podria fer una suggerència sexual 😏Smirking Face (somriure còmplice, suggerència sexual) tot i estar interiorment trencat 💔Broken Heart o indiferent.]


Emojis classificats

Positius

😀 Grinning Face, 😁 Beaming Face with Smiling Eyes, 😂 Face with Tears of Joy, 🤣 Rolling on the Floor Laughing, 😃 Grinning Face with Big Eyes, 😄 Grinning Face with Smiling Eyes, 😅 Grinning Face with Sweat, 😆 Grinning Squinting Face, 😉 Winking Face, 😊 Smiling Face with Smiling Eyes, 😋 Face Savoring Food, 😎 Smiling Face with Sunglasses, 😍 Smiling Face with Heart-Eyes, 😘 Face Blowing a Kiss, 🥰 Smiling Face with 3 Hearts, 😗 Kissing Face, 😙 Kissing Face with Smiling Eyes, 😚 Kissing Face with Closed Eyes, ☺️ Smiling Face, 🙂 Slightly Smiling Face, 🤗 Hugging Face, 🤩 Star-Struck

Neutres

🤔Thinking Face, 🤨Face with Raised Eyebrow [no m’ho crec, dubte (?)], 😐Neutral Face, 😑Expressionless Face (a punt de perdre la paciència), 😶Face Without Mouth (no tinc paraules), 🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment), 😏Smirking Face (somriure còmplice, insinuació sexual), 😣Persevering Face (esforç, no me’n surto), 😥Sad But Relieved Face (alleujament), 😮Face with Open Mouth (sorpresa), 🤐Zipper-Mouth Face (callo), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😪Sleepy Face (son), 😫Tired Face (cansament), 😴Sleeping Face (dormint), 😌Relieved Face (alleujament), 😛Face with Tongue, 😜Winking Face with Tongue, 😝Squinting Face with Tongue, 🤤Drooling Face (bavejant), 😒Unamused Face, 😓Downcast Face with Sweat (estrès, ansietat per una mala expectativa ), 😔Pensive Face (em sap greu), 😕Confused Face, 🙃Upside-Down Face, 🤑Money-Mouth Face, 😲Astonished Face

Negatius

☹️Frowning Face, 🙁Slightly Frowning Face, 😖Confounded Face, 😞Disappointed Face, 😟Worried Face, 😤Face with Steam from Nose, 😢Crying Face, 😭Loudly Crying Face, 😦Frowning Face with Open Mouth, 😧Anguished Face, 😨Fearful Face, 😩Weary Face, 🤯Exploding Head, 😬Grimacing Face, 😰Anxious Face with Sweat, 😱Face Screaming in Fear,
🥵Hot Face, 🥶Cold Face, 😳Flushed Face, 🤪Zany Face, 😵Dizzy Face, 😡Pouting Face, 😠Angry Face, 🤬Face with Symbols on Mouth

Malalt

😷Face with Medical Mask, 🤒Face with Thermometer, 🤕Face with Head-Bandage, 🤢Nauseated Face, 🤮Face Vomiting, 🤧Sneezing Face

Papers

😇Smiling Face with Halo (sóc innocent), 🤠Cowboy Hat Face (sóc àgil), 🥳Partying Face (ganes de festa), 🥴Woozy Face (cansat, marejat), 🥺Pleading Face (adoració), 🤥Lying Face
🤫Shushing Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 🧐Face with Monocle (m’ho penso, ho estudio), 🤓Nerd Face (empollon)

Emocions

💋Kiss Mark, 💘Heart with Arrow, ❤️Red Heart, 💓Beating Heart, 💔Broken Heart, 💕Two Hearts, 💖Sparkling Heart, 💗Growing Heart, 💙Blue Heart (amor platònic o fred), 💚Green Heart (amor a un amic), 💛Yellow Heart (amistat), 🧡Orange Heart (?), 💜Purple Heart (amor de mare a fills, entre amigues), 🖤Black Heart (sense emocions, manipulador), 💝Heart with Ribbon (ofereixo el meu amor), 💞Revolving Hearts (estar molt enamorat), 💟Heart Decoration (interès romàntic), ❣️Heavy Heart Exclamation (totalment d’acord), 💌Love Letter
💤Zzz (m’avorreix), 💢Anger Symbol, 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 💦Sweat Droplets (estrès), 💨Dashing Away (tinc pressa!), 💫Dizzy (no ho entenc, confusió), 💬Speech Balloon (parlem-ho), 🗨️Left Speech Bubble, [auxiliars]❤️ 🔥Fire (desig ardent)


Amor

(afecte, desig, anhel)


(Joy)Felicitat (Cheerfulness):


😮Face with Open Mouth (sorpresa), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😲Astonished Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 😦Frowning Face with Open Mouth (sorpresa desagradable)


Ira

(irritabilitat, fúria, disgust, enveja, torment, confusió), Ira ( Anger) Pali2-ira


(ànsietat, confusió, patiment, tristesa, decepció, vergonya, deixadesa, simpatia) Tristesa ( Sadness )


Por

(horror, nerviosisme) Por (Fear)


Altres

🤔Thinking Face,😐Neutral Face  [ potser indicaria acceptació, estar bé sense n estar eufòric ni deprimit],🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment [acceptació de les limitacions pròpies i les dels altres)

Comunicació:

L’experiència d’estar en el món

L’experiència humana

[esborrany]

Ens representem a nosaltres mateixos com un ésser amb un passat darrera, projectat a un futur més o menys previsible. Però tal com han reflexionat des de Sant Agustí fins [  …], vivim l’experiència del present. I en aquest present podem estar:

  • atents al que ens envolta, rebent sensacions que processem per comparar-les amb altres anteriors per reconèixer-les i anomenar-les, o incorporar-les com a noves
  • podem estar reconstruïnt el passat. No és com recuperar un vídeo d’una biblioteca sinó que
  • podem estar anticipant el futur pròxim o llunyà.
  • podem estar imaginant situacions fictícies, imaginant per exemple com dialogaríem amb altres persones

En una representació, hi ha un món molt gran, i nosaltres en ell, entre molts altres objectes i persones. En una altra representació, és com si tot passés en la nostra ment, en una representació incorrecta tindríem una cabina amb un pantalla on en una part hi ha el present al qual prestem atenció, en una altra el passat que reconstruïm, o bé el futur que anticipem o situacions que imaginem.

l’experiència del present

Ens pensem com un cos en un escenari immens, el pis o el camp, el territori, la terra, l’univers, i ens estenem en el nostre passat i en el que reconstruïm en la història i l’univers, i projectem un futur llunyà.

Però en realitat tota la nostra experiència és en el present en els límits del nostre cos, un petit punt. si l’única experiència fos visual, seria com si mai ens moguéssim de lloc i ens projectessin un film.  Vivim percepcions del que ens envolta, vivim records que reconstruïm ara, i vivim anticipacions del futur que projectem ara, i reconstruïm narrativament totes aquestes experiències en un escenari.


[esborrany]

0. el present, el que tinc al voltant
1.projectes, imaginar situacions
2. reconstruir el passat
3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)
– enfonsar-me en l’inconscient dels somnis

Viure les emocions

411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |


[ esborrany]

VIURE les EMOCIONS: com poder viure emocions diferents de les que resulten de la nostra experiència?

  • Empatia: les emocions dels altres
  • Catharsis : espectadors d’obrs de teatre
  • Els mètodes dels actors: Stanislavski, el mètode de Strasberg

experiment de sentir una emoció (la catarsi en literatura i cinema, la música i les llistes de Spotify, empatia) el treball dels actors. [ Vivim emocions a mesura que anem vivint, però, les podem modificar, és a dir, podem sentir unes emocions?

(2)

experiment de sentir una emoció (la catarsi en literatura i cinema, la música i les llistes de Spotify, empatia) el treball dels actors.

  • Empatia: [ En general, per sobreviure, hem de saber “llegir” les emocions dels altres. Donades les circumstàncies ens sabem posar al lloc dels altres i patir (una versió reduïda) del mateix. S’ha especulat amb l’existència de neurones mirall que s’activarien replicant en nosaltres les mateixes sensacions que estaria patint la persona o animal que observem.
  • substàncies, drogues
  • experiències  dissenyades per a modificar: adrenalina als esports, música i llum a les raves, sessions de meditació
  • viure imaginat, somniar despert, lector de novel·les d’espies o romàntiques, espectador de teatre [ catarsi], cinema, Catharsis (from Greek κάθαρσις, katharsis, meaning “purification” or “cleansing” or “clarification”) is the purification and purgation of emotions—particularly pity and fear—through art or any extreme change in emotion that results in renewal and restoration. It is a metaphor originally used by Aristotle in the Poetics, comparing the effects of tragedy on the mind of a spectator to the effect of catharsis on the body. En altres paraules, l’espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, a fi que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió dels camins de les persones i dels déus.
  • actor: Un actor, ha de sentir les emocions del personatge per tald e poder-lo representar? O ha de representar-lo sense sentir les emocions?

ELS MÈTODES DELS ACTORS

  • article New Yorker sobre el “Mètode” (a notes de 2022) : Shakespeare hauria dit que els actors sí que han de sentir les emocions. Diderot hauria raonat que si actuen tal com senten en aquell moment, són irregulars.
  • In Stanislavski’s system, also known as Stanislavski’s method, actors draw upon their own feelings and experiences to convey the “truth” of the character they are portraying. The actor puts himself or herself in the mindset of the character finding things in common in order to give a more genuine portrayal of the character. //   This system is based on “experiencing a role.” This principle demands that as an actor, you should “experience feelings analogous” to those that the character experiences “each and every time you do it.” Stanislavski approvingly quotes Tommaso Salvini when he insists that actors should really feel what they portray “at every performance, be it the first or the thousandth. /…/ Stanislavski’s “Magic If” describes an ability to imagine oneself in a set of fictional circumstances and to envision the consequences of finding oneself facing that situation in terms of action. / In preparation and rehearsal, the actor develops imaginary stimuli, which often consist of sensory details of the circumstances, in order to provoke an organic, subconscious response in performance.  [ no passa el mateix quan llegim una novel·la o veiem una peli?] [ Ens posem en la pell del personatge per sentir el mateix] El gran canvi de Stanislavski és que els actors deixessin d’actuar PER al públic i interaccionessin amb els altres personatges com si fos real.  ”
    He introduced the concept that characters had motivations, private reasons that governed the actions they took. He created exercises to relax the body and sharpen concentration in order to convey a sense of “public solitude,” of seeming to be alone in front of an audience.” Si beuen un verí o disparen una pistola, han de creure que és real.
  • Method acting is a range of techniques used to assist acting persons in understanding, relating to and the portrayal of their character(s), as formulated by Lee Strasberg. Strasberg’s method is based upon the idea that in order to develop an emotional and cognitive understanding of their roles, actors should use their own experiences to identify personally with their characters. It is based on aspects of Stanislavski’s system. [Busquem una experiència nostra similar a la del personatge] Igual que tenim memòria corporal, també tindríem memòria emocional; [hem de reviure un episodi trist de la nostra vida i sentir-nos desgraciats per poder plorar. “with the Group, Strasberg encouraged his actors to comb through their own lives for strong feelings that could fuel their work onstage. When had they felt pain, joy, anger? When their mother died? When their father left? Use it. “Don’t deny your emotions, be proud of them,” Strasberg urged his acolytes.” Stella Adler discrepava i, tornant a Stanislavski, deia que amb la imaginació n’hi havia prou, que no calia furgar en el passat. Elia Kazan ho va adoptar amb gran èxit. Actors com Marlon Brando, Marilyn Monroe,James Dean, Montgomery Clift, Sidney Poitier, Paul Newman, Warren Beatty, Anne Bancroft, Lee Remick, Julie Harris, Eva Marie Saint. “Butler tells a joke that went around Broadway in the fifties, about a confrontation between a Method actor and George Abbott, who directed such non-realist fare as the “The Pajama Game” and “Damn Yankees.” Abbott tells the actor to cross the stage. The actor asks, “But what’s my motivation?” Abbott says, “Your job.” Strasberg maltractava psicològicament els estudiants.

 

si altres museus comencen aplegant el material resultat d’explorar, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció:

  • autoavaluació: el canon pali a preparació per l’entrada, IEA i el “catàleg” de sentiments, l’enquesta de Kahneman , enquesta de Gallup, els símptomes que tinc ( manca de concentració, ànsia i pensament obsessiu, peresa, ira contra algú)
  • [ imaginar una màquina que ens fa “sentir” la paleta d’emocions, però amb alguna mena d’assegurança, com les sirenes i Ulisses ] [ suposem unes habitacions, passem per una avantsala a les fosques i després entrem a un espai on ens començarem a sentir tristos, cabrejats, exultants, sorpresos]  [ les tècniques dels actors per arribar a sentir emocions]
  • geografia emocional, passem per tots els llocs
  • el cinema i el teatre com a dispositiu per a generar emocions: el desig-sexe, la ira-veure una injustícia que reclama càstig, por o fàstic sorpresa-horror, tristesa pena empatia-
  • prova de FB sobre estats d’ànim de la gent en funció de les notícies que veuen
  • música, cinema, poesia escenes exemple de cada tipus d’emoció

Melanconia

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria)  | Sentiments Tristesa 


IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.

El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl.  Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil)  va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.

Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites

La malenconia


Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.

Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.

Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.

Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.

Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”

Els sons

Sensacions


[ el nostre univers sonor

[ tenim un vocabulari dels sons, semblants als dels colors o les olors?]

 

els paisatges sonors

els sound designers  per a films, o bandes sonores

l’arqueòleg de sons https://www.bbc.com/travel/article/20211116-the-sounds-rebuilding-notre-dames-precious-vaults, Paris del sXVII

els “paisatges sonors”, freesound.org, fer fotos amb un micròfon

l’univers, una exposició sonora

la veu humana, les emocions i el to de la veu, els llenguatges i els accents

la música, els instruments i els timbres


foley i els efectes de so (nota a evernote ny), dones pioneres de música electrònica BBC

Ruta Quijote 2000: Puc distingir tres menes de remor del vent, la normal a ratxes pels camps i els arbres, una més greu que es produeix quan xiula ales orelles, i la remor trencadissa que fan les fulles als ceps.

NY 2024/04/15 What is noise Alex Ross [descarregat]

Sentiments. Tristesa

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |


(el llibre de Job)   Dolor: el Laocoont  [anàlisi de la contradicció entre l’expressió de les celles i el front] , rèquiems, blues, cante jondo

 

Tristesa:

    • Depressió: abatut, aclaparat, adormit, alienat, atuït, avorrit, ensopit, decandit, moix, pansit // Abandó, abatiment, abaltiment, alienació, aclaparament, ensopiment, afebliment, avorriment, ensopiment, cansament, fatiga, decadència, tedi
    • Tristesa afligit, trist // desconsol, desconhort, desesperació, impossibilitat, tristesa, sofriment
    • Confusió: atabalat, atordit, confús // atabalament, confusió
    • Estrès: atrafegat
    • ? pudor, vergonya, timidesa, servitud, servilisme, remordiment
    • solitud

 

 


→ la vida se’ns fa insuportable, suïcidis, alcohol, tabac, medecina antidepressius, drogues

Paul Dardé, Eternelle Douleurs, 1913

 


 

    • Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]· Sympathy
  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Sé triar? o bé estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió

estic gaudint del que faig?

  • bé:
    • em fa mandra i em costa (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció
    • ho duc a terme sense atenció, per exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida
    • tinc algun pensament obsessiu
      • un desig o ànsia insatisfeta (amor no correspost, més diners, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert
      • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que nno sé deixar enrera → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació
  • sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? o bé lamento eleccions del pasat, coses que he fet o deixat de fer?
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia
    • sentiment de poca cosa, potser mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? →tristesa>depressió
    • [brevetat i manca de sentit de la vida] → tristesa>melancolia
  • em sento valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud

Beck Depression inventory qüestionari de 25 preguntes (PDF)

Sentiments. Ira

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |

 

 

Ira: agressiu, enfadat, empipat, emprenyat // Afectació, angúnia, antipatia, enuig, enveja, fàstic, gelosia, indignació, injustícia, inquietud, irritació, odi, traïció, traidoria, ràbia

[música led zeppelin?  ] [ lass ihn krezigen de la passió de sant mateu] [art: ? ] el barrufet rondinaire

Balthasar Permoser Die Verdamnis 1725 (Leipzig)

john waters 101 things I hate,, hatchet

[reeferència a l’odi a reddit, a les fakenews a FB, podríem mesurar la quantitat d’odi i de ràbia que hi ha al món?]



sd

Pensament obsessiu

  • una irritació, pel que percebem com una injustícia cap a nosaltres o el nostre país, o el nostre equip de futbol? → Ira
  • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció

Sentiments. Joia

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |


[ il·lustració Calvin][ Caspar friedrich i la conemplació del sublim?]

[la felicitat de Louis ARmstron] https://youtu.be/8C2cSMZ3Ftg

[ i el riure?]

 

Joia: alegre, animat, apaivagat, cofoi, conforme, content, embadalit, joiós, satisfet, serè, tranquil // Acceptació, Admiració, apaivagament, assegurança, autoritat, calma, claredat, confiança, consol, conhort, esme esma, felicitat, franquesa, goig, joia, protecció, senzillesa, satisfacció

història del somriure

[

asd

Joia  (Joy)


Èxtasi de Sta. Teresa

 


  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia

Lomas Joy Lexicography

Sentiments. Por

[ esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |


[pelis]

 

Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació

Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació

Edvard Munch. El xiscle. 1893


https://www.bbc.com/culture/article/20230120-five-ways-to-be-calm-and-why-it-matters maneres de calmar-se, la filosofia estoica, la música, la imatge,, els haiku

Sentiments. Amor

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques)  | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria) i   411 Experiències contemplatives  |


[ Una sala sobre els sentiments d’amor]

>>>anar incorporant vocvabulari

Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia

 

Arbre de Parrot

Amor (Love)


Vocabulari

Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia


Experiències pròpies:

pares, amics d’escola, un ratolí que vaig comprar a la Rambla, enamoraments LQ, MC, AB, PC, NT, NdS, LM, filles, néts

objectes de desig:


Teatre: Shakespeare i 2 / Antígona, no és també una obra sobre l’amor al germà per sobre de les convencions de la ciutat? / ,

Poesia: Safo, Càtul,

Art: galeria, les Venus, el petó de Rodin, el petó de Klimmt, pel desig

Cinema     / vídeoart head / pornografia

Música: love songs : A curious factor is that listening to sad love songs can be far from demoralising. A study by the University Of Montreal in 2016, published in Frontiers In Psychology, offered a scientific basis for “the paradoxical enjoyment of music-induced sadness.” Researchers found that sad songs induced a biochemical response in empathetic listeners, triggering beneficial hormones. George Harrison’s “Something,” from The Beatles’ Abbey Road album, is considered by some to be the perfect love song. The idea for it was sparked when Harrison listened to a reel-to-reel demo tape of James Taylor’s debut album, which featured a song called “Something in The Way She Moves.”

Wagner, liebestod

cançons de jazz i lletres

IEA. Identificador estats d’ànim

Psicologia Afectivitat, emocions i sentiments    |   L’experiència afectivaQuè sentim?   Dolor   Desig i plaer    Emocions i sentiments
Viure les emocions

Autodiagnòstic  |   Consciència del cos   |  Estat d’ànim: visió, energia, valència, pau d’esperit  |  Estratègies de canvi


Autodiagnòstic

[Es podria pensar com quan anem a la drogueria per identificar un color i el comparem amb el mostrari del PANTONE, primer ens aproximem per grans grups, blau, vermell, verd, les sis emocions bàsiques, i després aniríem refinant. O també es pot veure en termes d’una guia d’identificació de plantes a partir de la forma de les fulles.
P.K. Dick va concebre el Penfield Mood Organ que es podia programar per que enviés unes ones que establissin el següent estat d’ànim. Imagino un monitor d’estats d’ànim, com una mena d’aparell que mesura la pressió de manera contínua, i identifica l’estat d’ànim. Fins i tot, detectant certs símptomes es podria avançar a un estat no desitjable i corregir-lo. Seria el “Identificador d’estats d’ànim”. Em diria “què em passa” i “què he de fer”, com una mena de terapeuta automàtic. O potser un cop detectat l’estat d’ànim jo puc triar entre fugir-ne o entrar-hi més a fons.

[ si l’estat emocional fos una habitació, com seria? un quarto fosc i humit? un espai ample ple de coses interessants amb una finestra oberta al món? Geografies emocionals] [ si en vull sortir, ho plantegem com moure’ns a una altra habitació? o com modificar la pròpia?


Consciència del cos

  • En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. La pressió i el pols.
  • Estem descansats,  i desperts (la vista concentrada, la columna amb to)? o tenim fatiga i son? > repòs
  • No ens fa mal res, no tenim gana, respirem bé? ens fa mal alguna articulació, mal de cap, el nas tapat, tenim una baixada de sucre, o bé una digestió feixuga → tristesa> patiment dolor físic > cuidar-nos i recuperar-nos

(Veure també la preparació suggerida a l’entrada seguint el canon Pali)


Estat d’ànim [Visió, energia, valència, pau d’esperit]

La consciència de l’estat emocional (5 obstacles canon Pali ànsia, irritació, peresa, estrès, confusió ):

Visió

  • Sé què vull fer (motivació) i tinc energia per a fer-ho?
  • o bé
    • em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, endreça i esport, alternança activitats.
    • Tinc energia però no sé triar? Estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió [ les vull totes? no n’hi ha cap de bona? > identificar si em costa per l’esforç, o per que em tocaria fer alguna cosa que no m’agrada, imaginar què lamentaré no haver fet o intentat
    • un temor (angoixa per morir, per si perdo la feina, per si em poso malalt, per si em deixa la parella?) → por, ansietat > un treball d’acceptació i d’ocupar-me, en lloc de pre-ocupar-me

Energia i focus

  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia
  • o bé:
    • em fa mandra i em costa, ho deixaria estar (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció > humilitat i acceptar les limitacions + veure què és possible de fer
    • ho duc a terme sense atenció, per inèrcia, exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida > (si detecto que estic molt cansat, simplement deixar-me anar , amb certa moderació; si no, fer un esforç de distanciar-me i tornar-m’hi a posar amb ganes)

València

  • el què vull fer, em fa feliç i no fa mal a ningú?
    • les tasques de cada dia, vida saludable
    • bones relacions amb la parella, família, amics, veïns, companys de feina
    • plans i desigs assolibles:
    • ( anticipant una trobada amb l’enamorada, o un viatge, una compra, desig) , expectació per explorar una ciutat, conèixer algú, una celebració  → Amor>desig
  • o bé és un camí sense sortida, destructiu per a mi o per als altres?
    • un desig o ànsia, [insatisfacció pel futur]  (amor no correspost, més diners, millor posició a la feina, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert > les reflexions budistes, la vanitat dels desigs, contemplació per canviar a una perspectiva més ampla.
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? un futur que redimirà el present?  (o uns extraterrestres que vindran i em valoraran) →tristesa>depressió > cap futur redimirà el present, hem de viure plenament avui.
    • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que no sé deixar enrera [insatisfacció passat] → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació > acceptar i perdonar els errors propis, i els dels altres, tirar endavant malgrat les dificultats.
    • una fugida autodestructiva del patiment, quedant-me al llit, recorrent a substàncies o considerant el suïcidi. → tristesa> avorriment, depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • una irritació, pel que percebem com una injustícia cap a nosaltres o el nostre país, o el nostre equip de futbol? Odi, sentiment de venjança contra parella, companys o veïns → Ira > (1) context, la història del món, les injustícies que jo també he comès, saber perdonar (2)  canviar la ira per un pla constructiu, què es pot fer.

Pau d’esperit

  • Sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? Accepto el passat, potser no gaire brillant, i el futur que m’espera, que potser tampoc no és gaire brillant? Estic satisfet amb el que vaig fent i em vaig trobant cada dia? em sento valorat comprès i acceptat?
    • Accepto la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • em sento prou valorat i estimat
    • Estic satisfet i amb un sentiment de gratitud per la vida, en el món hi trobo entorns, objectes, gent, que m’agrada [el meu món]
  • o bé lamento eleccions del passat, coses que he fet o deixat de fer?
    • em pesa la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir. ( Mono no aware )→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia > la melancolia està bé, sempre que no impedeixi la capacitat d’alegria, la condició humana comporta la capacitat d’imaginar, i sempre podrem imaginar allò que no ha estat, acceptació i perdonar-se un mateix.
    • em sento sol sense ningú que m’escolti o em comprengui, poc valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud > [ aprendre a demanar ajuda] [aprendre a viure sol , sense públic i sense laics]

MOVIMENTS de CANVI

[ Com ho concebeixo? Com sortir d’una habitació fosca plena de trastos? O bé com transformar aquesta habitació, llençant coses, comprant-ne de noves més maques, obrint la finestra per airejar?] [ en el Penfield marcaria ‘321’ o ‘422’.

  • mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • cansament, refredat? descans
  • tristesa per la vida i ansietat:  visió de conjunt i contemplació, humilitat
  • Altres: [psicologia > salut mental, teràpies]

La popular escala d’Abraham-Hicks i la seva filosofia de l’atracció ordena les emocions de més negatiu a més positiu i proposa d’anar millorant pas a pas, sense voler saltar del pitjor al millor: Joy/Appreciation/Empowerment/Freedom/Love, Passion, Enthusiasm/Eagerness/Happiness, Positive Expectation/Belief, Optimism, Hopefulness, Contentment, Boredom, Pessimism, Frustration/Irritation/Impatience, Overwhelment (feeling overwhelmed), Disappointment, Doubt, Worry, Blame, Discouragement, Anger, Revenge, Hatred/Rage, Jealousy, Insecurity/Guilt/Unworthiness, Fear/Grief/Desperation/Despair/Powerlessness

[enllaç a teràpies]

La muntanya

L’experiència de la muntanya té l’esforç de l’ascensió, la solitud, sense l’ajut i comfort del cotxe, els ascensors i la climatització. Té una vegetació diferent a la de la plana, el pi negre o avet, els prats, una vegetació adaptada al fred i al vent. Té una ampliació dels horitzons, una perspectiva més ampla que ens situa com a més petits i febles enmig de la naturalesa i alhora amb certa sensació de superioritat respecte dels que segueixen a baix tancats en espais petits. Té una sensació de puresa  a l’aire i en l’aigua que veiem córrer per rierols petits. Aquí hi ha els orígens dels rius que s’aniran fent grans i amples fins a desembocar al mar.

Contemplació a la natura   |   Orogènies i muntanyes

Les cinc etapes del dol. Model de Kübler-Ross

Model de Kübler-Ross

Negació: «Em sento bé, això no em pot estar passant, a mi no!». La negació és només una defensa temporal per a l’individu. Aquest sentiment és generalment reemplaçat amb una sensibilitat augmentada de les situacions i individus que són deixats enrere després de la mort.
Ira: «Per què a mi? No és just!», «Com em pot estar passant això a mi?». Un cop a la segona etapa, l’individu reconeix que la negació no pot continuar. A causa de la ira, aquesta persona és difícil de ser acurada degut als seus sentiments d’ira i enveja. Qualsevol individu que simbolitza vida o energia és subjecte a ser projectat ressentiment i enveja.
Negociació: «Déu meu, deixa’m viure almenys per veure els meus fills grans», «Faré qualsevol cosa per un parell d’anys més». La tercera etapa involucra l’esperança que l’individu pot d’alguna manera posposar o retardar la mort. Usualment, la negociació per una vida estesa és realitzada amb un poder superior a canvi d’una forma de vida reformada. Psicològicament, la persona està dient: «Entenc que vaig a morir, però si només pogués tenir més temps …».
Depressió: «Estic tan trist, per què fer alguna cosa?», «Moriré, quin sentit té?», «Trobo a faltar als meus éssers estimats, ¿per què seguir?» Durant la quarta etapa, la persona que està morint comença a entendre la seguretat de la mort. A causa d’això, l’individu pot tornar-se silenciós, rebutjar visites i passar molt de temps plorant i lamentant-se. Aquest procés permet a la persona moribunda desconnectar de tot sentiment d’amor i afecte. No és recomanable intentar alegrar a una persona que està en aquesta etapa. És un moment important que ha de ser processat.
Acceptació: «Això ha de passar, no hi ha solució, no puc lluitar contra la realitat, hauria preparar-me per això». L’etapa final arriba amb la pau i la comprensió que la mort s’està acostant. Generalment, la persona en aquesta etapa vol que la deixen sola. A més, els sentiments i el dolor físic poden desaparèixer. Aquesta etapa també ha estat descrita com la fi de la lluita contra la mort.

Kübler-Ross originalment va aplicar aquestes etapes a les persones que patien malalties terminals, i després a qualsevol pèrdua catastròfica (ocupació, ingressos, llibertat). Això pot incloure esdeveniments significatius de la vida tals com poden ser la mort d’un ésser estimat, el final d’una relació o divorci, drogodependència, un diagnòstic d’infertilitat, etc.

 


https://www.bbc.com/news/stories-53267505

Thousands of academic papers have been written applying the stages to a huge range of emotional experiences, from athletes dealing with career-ending injuries to Apple consumers responding to the iPhone 5.

They’re also used as a management tool: the Kübler-Ross Change Curve is used by big companies from Boeing to IBM – including the BBC – to help shepherd their employees through periods of change.

[ crítica ]

And there’s very little concrete evidence for the existence of five stages of grief. The most extensive longitudinal study on the stages was published in 2007, based on a series of interviews with recently bereaved people. It concluded that although Elisabeth Kübler-Ross’s stages were present in different combinations, the most prevalent emotion reported at all stages was acceptance. Denial (or disbelief, as the study termed it) was very low, and the second strongest emotion reported was “yearning”, which was not one of the original five stages.

Mirar els núvols

No sé ben bé quan va començar. Potser és l’estar assegut a la meva taula a Poblenou que tinc una vista ampla del cel. Gairebé cada dia cirrus, cumulus, stratus, presenten escenes magnífiques que em fan aixecar i retratar-les. Al Picasa tinc etiquetades com a núvols 247 fotos. N’he volgut fer un vídeo contemplatiu.

Els he contemplat en els viatges, sobretot una tarda durant el viatge a Patagònia, després d’una excursió, descansant sobre l’herba i escoltant Carles Viarnes. O des que m’he fet uns coixins per jeure a la terrassa i a l’estiu m’hi estic una estona a última hora de la tarda.

La taula de vidre que tinc reflecteix el cel i a vegades deixo l’ordinador i miro com es mouen sota meu.

Sembla que no es moguin però en pocs minuts, el cel ha canviat del tot. Em fascina capturar-ho en un timelapse.

I després d’anys de donar-hi voltes les he pintat al dormitori.


Pàgina amb tots els posts sobre núvols

[ la mirada interior ]

[ fenomenologia en general, experiències contemplatives ]   |   [ meditació ]


[ esborrany ]

Contraposat a la “mirada exterior”, quan em trobo dalt d’una muntanya, davant del mar o enmig d’un bosc, la “mirada interior” és quan em giro per observar-me a mi mateix.


Contemplar el nostre passat i el futur. Potser el més freqüent d’aquesta mirada interior és quan, abans d’abandonar-nos al son repassem què hem fet i viscut al llarg del dia i anticipem què ens espera demà. Podem eixamplar a la setmana passada, els mesos de l’estació, com ha estat aquest hivern, com està essent aquesta primavera de 2020 marcada pel confinament? Sovint no anem gaire més enllà dels plans de dos o tres dies, i tenim la mirada projectada en un futur que ens agradaria viure. Puntualment podem visualitzar unes quantes dècades. Potser, als quaranta, ens adonarem que el futur on hem arribat no és el que volíem, o que el que hem viscut els darrers anys és decebedor. Aquí estem visualitzant el que hem fet, projectant futurs possibles o desitjables. Ens veiem com personatges en una història. És potser el jo autobiogràfic, la narració en primera persona que reprenem cada cop que ens despertem i que una mica és la que dóna consistència a la nostra fràgil identitat. Viure en molts cassos pot ser la successió d’estats d’autobservació de futurs immediats, empaitant el que desitgem i fugint del que ens espanta. És una vida limitada, que ignora el que tenim al voltant, tant pel que fa a la natura (la mirada enfora), als altres éssers humans, nosaltres mateixos pel que fa a distàncies més amples, o més curtes.


Contemplació del cos i les emocions. La tradició budista o zen i, en menor mesura, la cristiana, proposen de corregir aquesta limitació amb unes tècniques de concentració que volen sortir dels limits de l’ànsia del futur i ens fan atendre al que està passant ara i aquí, la postura del nostre cos i la respiració.


Contemplació crítica, exàmen de consciència. Si som conscients de l’existència dels altres, i de la nostra relació amb ells, podem interrogar-nos sobre les conseqûències que tenen  les nostres accions o omissions. Totes les tradicions espirituals inclouen alguna mena d’interpelació moral. En la tradició catòlica s’exhorta a “l’exàmen de consciència” previ a la confessió, o a l’administració dels últims sagraments. Sovint aquest examen estava orientat a fer sentir culpable al “pecador”, per tal que necessités la mediació dels ministres de l’església per salvar-se. Així es venien les butlles, s’obtenien donatius per a monestirs i s’encarregaven retaules. El pare m’explicava que als darrers dies l’avi Josep, el sacerdot que visitava la residència li oferí d’administrar-li els últims sagraments, per rebre l’absolució definitiva. I l’avi, després d’uns moments de silenci, va respondre “no sabria pas què dir-li”, frase que revela una pau d’esperit remarcable.


Ara i aquí

 

 

Contemplació a la natura

Meditació Què és? Què pretén?  |   Contemplació a la natura  | [La mirada endins]   |    pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam   | Els espais de l’ànima  |   Música contemplativa  |   Art del silenci   |   Lectures i materials  |   Discussió   |  Personal


Hi ha espais naturals que afavoreixen la contemplació i la meditació, la muntanya, el desert, el mar, el bosc , el cel estrellat,  i en el meu cas potser hi afegiria els núvols ]


La muntanya

La solitud al cim d’una muntanya, lluny del confort de la ciutat, i lluny també del seus sorolls i preocupacions, la vista elevada sobre el territori amb el paisatge als nostres peus, ens dóna una perspectiva més gran sobre el món. Alhora, l’esforç per arribar-hi ens fa ser conscients de les nostres limitacions i febleses.

Per això els ermitans han buscat sempre coves i  refugis en lloc elevats, com a Montserrat.

Prop de Natzaret hi el Tabor, un humil turó que destaca sobre la plana, que és on Jesús es va transfigurar. (MT, 17,1).

Igual com passa amb Montserrat, tan a prop de Barcelona, només que hom comença a enfilar-s’hi, la perspectiva sobre el món canvia radicalment.


Amb el romanticisme, els excursionistes comencen a pujar munytanyes per trobar una connexió amb tot l’existent. [ a completar amb cites dels romàntics alemanys i anglesos ]

Caspar Friedrich, Der Wanderer über dem Nebelmeer

Ferdinand Hodler. Blick ins Unendliche


El desert

Sempre he recordat com si el meu professor Pere Lluís cités Dewey en el sentit que cada tipus d’entorn o paisatge propiciava un determinat tipus de visió de l’univers: a la selva o el bosc, en la plenitud de la naturalesa, hom esdevindria panteista. A la ciutat, on sembla que l’home es basti per si sol, ateisme. I al desert, enmig del no res, deisme.

El desert és sempre present en la geografia del poble d’Israel. El nou testament hi ha un l’episodi de Jesús temptat pel dimoni al desert (Mt 1-4), que no es correspon tant a una actitud contemplativa. En canvi a Lluc 5, 15 tenim: La seva anomenada s’escampava cada vegada més, i s’aplegaven grans multituds per sentir-lo i fer-se curar de les malalties; 16 però ell es retirava als llocs deserts i pregava. A començaments del segle tercer homes i dones van anar al desert cercant una vida retirada al desert d’Egipte, els pares del desert. Antoni, un dels primers a marxar al desert fundarà una comunitat monàstica. Les seves temptacions pel dimoni seran un tema popular en les arts visuals. Jeroni, que traduiria la Bíblia al llatí, es retirà a un desert al sud d’Antioquia a Síria i serà representat al desert pregant o al seu estudi.

Giovanni Bellini. San Girolamo


El mar

La immensitat del mar, la nostra impotència quan hi ha temporal, i el ritme incansable de les onades que van i vénen, afavoreixen l’experiència de petitesa i alhora de pertinença a quelcom més gran que ens depassa.

Caspar Friedrich. Der Mönch am Meer

Hiroshi Sugimoto. Seascape

Les onades


El bosc

Caminar per un bosc, estar entre els arbres, que en general  tenen molta més edat que nosaltres, la presència de multitud de vegetació que ens envolta,  els animals que en general no veiem perquè s’amaguen, però que sentim, els cants dels ocells [ sant francesc ] , la fressa d’una sargantana, tot ens fa adonar que som una part més de la comunitat d’éssers vius que neixen i moren. Al Japó caminar al bosc s’ha consolidat com una teràpia, Shirin yoku.

És una experiència que repeteixo anualment i de manera espontània em surt  saludar la naturalesa .


La contemplació del cel , astronomia

[En Plató, Kant. ]Transmeten que hi ha l’univers és infinit, immens, i nosaltres petits. Transmet que hi ha una regularitat i unes lleis, el sol que surt cada dia, el cicle lunar, les estacions i el sol recorrent el zodíac. Els moviments dels planetes. És un món ordenat i perfecte que es contraposa a l’incert de la vida terrenal [ el Timeu]


Els núvols

Que jo sàpiga no hi ha una tradició contemplativa dels núvols però a mi m’agrada molt mirar-los, identificar-ne els tipus. M’agrada especialment un cel net amb cirrus fins. Representen el contrari de la contemplació del cel astronòmic, amb la seva regularitat. Els núvols varien constantment i ens fan present com en són d’efímeres, les nostres vides i les nostres experiències ( timelapse des del balcó) , però, alhora, no deixen de tenir valor per això, potser amb uns instant ja n’hi ha prou. [ viure com una pluja, tal com deia la Maria, la vida d’un dia de les efímeres a Tisza, Nadika, viure l’estona d’inspirar i expirar ]. Els núvols que miro.


Altres: vídeos contemplatius: Núvols , Micropaisatges, Solars

Castiñeira sobre els santuaris a la naturalesa al diari ARA


 

Escoltar com plou

Estar ajagut al llit i sentir com plou. Pensar en l’aigua amarant la terra, les gotes caient sobre les fulles. A l’estiu, agrair la fresca que ens porta. A l’hivern, sec i calentó dins de casa.

Durant el viatge al Danubi, una nit de pluja, pensava en les gotes que anirien a parar al riu, i quan tardarien en recórrer els 2840 km fins al mar Negre.

La idea d’haver estat com una pluja.

 

El patiment normal

[esborrany][a refer, visió global sobre el patiment, treure el normal]

referència al dolor com a resultat de l’evolució / experiència dolor  / emocions begatrives / sentiments negatius

el patiment “normal” i que serveix per la vida

En una sèrie de posts intento una mirada global [contenidor societats]sobre els diferents patiments:

El patiment extrem, que ja no ens aporta, individual i vingut de fora

La mirada és incompleta sense el que en podríem dir “patiment normal” o biogràfic. El patiment que no és causat per conflictes o injustícies socials, ni tampoc per patologies, el patiment que comporta simplement el fet d’estar viu. Totes les emocions i sentiments negatius, com la ira, el disgust, la por, la tristesa.

L’infant que plora perquè té gana, perquè ha caigut, perquè no li deixen agafar el mòbil

La ira i odi cap algú, veins que fan soroll, el que no ens agrada

L’enamorat rebutjat, la parella a qui han abandonat, la gelosia

La frustració i estrès a la feina

El cansament, l’insomni, l’avorriment

La cerca desesperada de trobar un alicient que ens faci sentir vius o atenuar el dolor buscant emocions en concerts, esports extrems o comsum de drogues. L’ànsia infinita a ser reconegut i valorat (ésser a través dels altres). Tots volem tenir un públic que ens aplaudeixi, volem sortir en obres de teatre, volem lectors dels nostres llibres. Volem likes a les nostres fotos d’instagram, volem pujar a l’Everest, volem ser joves i atractius.

Els plaers

[esborrany, coses que ens fan gaudir, oposades al patiment]

totes aquelles activitats que ens donen plaer [a part de l’art el joc i esport uqe ha he posat en un altre lloc)

menjar: quanta gent està esmorzant, dinant o sopant? menjant un kafee kuchen, bevent un bon vi?

ballarm

passejar

descansar

Depressió i suïcidi

DEPRESSIÓ

WHO, Depression is a common mental disorder, characterized by persistent sadness and a loss of interest in activities that you normally enjoy, accompanied by an inability to carry out daily activities, for at least two weeks. In addition, people with depression normally have several of the following: a loss of energy; a change in appetite; sleeping more or less; anxiety; reduced concentration; indecisiveness; restlessness; feelings of worthlessness, guilt, or hopelessness; and thoughts of self-harm or suicide. Depression is treatable, with talking therapies or antidepressant medication or a combination of these.

Depression is a common mental disorder. Globally, more than 300 million people of all ages suffer from depression.
Depression is the leading cause of disability worldwide, and is a major contributor to the overall global burden of disease.


SUÏCIDI

WHO, Close to 800 000 people die due to suicide every year, which is one person every 40 seconds. Suicide is a global phenomenon and occurs throughout the lifespan. Effective and evidence-based interventions can be implemented at population, sub-population and individual levels to prevent suicide and suicide attempts. There are indications that for each adult who died by suicide there may have been more than 20 others attempting suicide.

Web pels que busquen un companya/a per suïcidar-se junts (BBC). És el darrer clam de la solitud.

Solitud i aïllament

Loneliness i solitude

En anglès es distingeix entre “loneliness”, (Loneliness is a complex and usually unpleasant emotional response to isolation. Loneliness typically includes anxious feelings about a lack of connection or communication with other beings, both in the present and extending into the future. As such, loneliness can be felt even when surrounded by other people and one who feels lonely, is lonely. The causes of loneliness are varied and include social, mental, emotional, and physical factors. ) i “solitude” ( Solitude is a state of seclusion or isolation, i.e., lack of contact with people. It may stem from bad relationships, loss of loved ones, deliberate choice, infectious disease, mental disorders, neurological disorders or circumstances of employment or situation (see castaway). Short-term solitude is often valued as a time when one may work, think or rest without being disturbed. It may be desired for the sake of privacy. A distinction has been made between solitude and loneliness. In this sense, these two words refer, respectively, to the joy and the pain of being alone.)

Potser ho podríem traduir per “sentir-se sol”, trobant a faltar més contacte amb altres, i “estar sol”.


No hi ha dades globals però a UK un 5% de la població diu reporta sentir-se sol sempre o sovint.

Un article de Forbes The Economist/KFF findings add to a wave of recent research showing high levels of loneliness. A recent Cigna survey revealed that nearly half of Americans always or sometimes feel alone (46%) or left out (47%). Fully 54% said they always or sometimes feel that no one knows them well. Loneliness isn’t just a U.S. phenomenon. In a nationwide survey released in October from the BBC, a third of Britons said that they often or very often feel lonely. Nearly half of Britons over 65 consider the television or a pet their main source of company. In Japan, there are more than half a million people under 40 who haven’t left their house or interacted with anyone for at least six months. In Canada, the share of solo households is now 28%. Across the European Union, it’s 34%.

Estudi de Cigna als USA

2023 . El responsable de salut dels USA avisa que gairebé la meitat de la població pateix un sentiment de solitud i que suposa un risc per a la salut equivalent a fumar 15 cigarrets al dia. (BBC)


No afecta només a la gent gran que viu sola sinó que molts joves també ho tenen.


[ jo havia apuntat que si la nostra experiència és en gran part narrativa, és a dir, que ens expliquem a nosaltres mateixos què passa al món, què som i què volem, existim en la mesura que algú escolta, entén i comparteix aquesta narració]


Tenim una ansietat enorme a ser reconeguts i valorats, a “existir per als altres“. En èpoques anteriors, i en cercles d’alta societat, podia consistir en ser acceptat i convidat als salons. Avui a les xarxes socials, tots publiquem continguts que esperem que siguin valorats amb “likes”. Jo vaig començar un blog contemplatiu i també mirava si era llegit. La gent escriu les memòries i les vol fer llegir als altres esperant la seva aprovació i felicitació. Sospito que tota la gent que s’apunta cursos per escriure, no ho fa per explorar, sinó per a ser llegit. Tal com passa amb les converses, o el teatre, hi ha més oferta d’autors, que no pas de lectors, més gent que vol ser escoltada que no oïents.


Invertim una enorme quantitat de diners i energia per tenir millor aspecte i ser acceptats pels altres, gimnàs, operacions d’estètica, cosmètica, moda.

La compulsió a a comprar roba que portarem poc i després llençarem, amb el problema d’explotació laboral i els residus que genera (Europa vol acabar amb el fast fashion el 2030), és un símptoma d’una enorme ansietat per ser acceptats i no estar sols.

la necessitat de ser atractius.


2024

Hi ha una ànsia tan gran de trobar l’amor que, a part de les aplicacions com meetic o tinder, existeix una indústria colossal de fins a 120.000 persones explotades per enviar missatges a gent solitària ( Scam desde  Myanmar BBC). Sextorsió des de Nigèria (BBC manuals online, 27 suïcidis BBC ).

Hikikomori. A Corea del Sud hi ha uns 500m joves entre 19 i 34 que s’han retirat del món i no volen contacte amb ningú.

L’expectativa del descobriment

Quan en un viatge, un cop instal·lat a l’hotel, baixo al carrer a trepitjar la ciutat desconeguda que m’espera.  O quan arribo a un país llunyà, com Etiopia, i a l’aeroport començo a entreveure la personalitat del país que m’espera, sortint de la neutralitat dels espais dels aeroports. O quan començo una ruta, com el viatge amfibi de 2007, o una travessa amb la motenda.

El descobriment també pot ser al costat de casa, com en l’experiència de la lectura de la Divina Comèdia, o durant el confinament de la Covid, explorant el Poblenou.

Els plans

El sentiment de tenir temps, ganes i mitjans de definir la meva vida, quan planifico el futur.

Cada setmana estreno un full doblegat on hi poso les cites i obligacions, i assigno l’espai lliure als meus projectes diversos: el que estudio, anar a ballar, bricolatge, esport.

Cada dia es concreta hora a hora el deure o lleure.

Ocasionalment planifico les vacances, els viatges. Un sentiment molt agradable és quan un viatge es va definint poc a poc, amb un concepte o aspectes que l’unifiquen. Aquitània i la elctura de Montaigne, El Danubi i Magris, el cap nord i Txekhov, el Main i Wagner, el Neckar i Hölderlin.

Molt excepcionalment planifico “no planificar” i deixar-me dur per l’atzar. Notablement en el dia de la lectura del Purgatori de Dante, en algun viatge amb l’Eos, o quan després d’una visita o gestió a Barcelona em deixo perdre per algun barri.

El procés de dissenyar o crear

Un dels sentiments més agradables ha estat l’excitació creativa quan dissenyo alguna cosa. Tinc més o menys definit què vull aconseguir i faig esborranys, estudio materials, solucions, fins que trobo la que m’agrada i ho construeixo.

  • 1975 macuto per davant i darrera
  • 1990 armari inspirat en una façana renaixentista a Castellar, habitació de les nenes
  • 1995 barbacoa, tauleta majordom a Castellar, làmpada llibre, (taula i cadires pel saló, sense tirar endavant)
  • 2007 el viatge amfibi
  • 2008 i següents, la nadala de cada any
  • 2014 La motenda
  • 2016 la furgo, la carpeta de partitures
  • 2015 el lavabo jardí
  • 2017 la llibreria amb espatllera i barra de ballet
  • 2019 motxilla, cadires i tumbones per la terrassa

 

El cansament vital

Camus deia al mite de Sisyphe que l’única pregunta filosòfica important era la del suïcidi, si valia la pena viure.

Una versió menys dramàtica seria què ens fa sortir del llit al matí i posar-nos en marxa.

En un post jo imaginava que haguessim d’omplir un formulari sobre la “fe de vida” havent d’especificar què és allò que ens fa sentir vius: inèrcia, ésser per als altres (ser útil, ajudar), ésser a través dels altres (ser admirat, el reconeiement a les xarxes socials), experiències gratificants (gastronomia, vacances, dansa), sobreviure amb ajuda de substàncies (medecines o drogues).

Fe de vida

El maig de 2019, al llarg d’un viatge pel Danubi en la furgo, algun matí em costava sortir del sac per posar-me en marxa, com si estigués perdut en un buit sense referents, la ruta planejada questionable. Val la pena l’esforç? Deixaria de viatjar en algun moment? Fa uns anys també em preguntava si algun dia deixaria de prendre notes sobre el que veig.

Arribem al món amb ganes d’explorar-lo. Ens en cansarem? En algun moment les destinacions inèdites ens semblaran que ja no valen la pena? Quan torno a una ciutat, què espero retrobar-hi? A Paris, ja necessito tornar a pujar a la torre Eiffel, o a NYC a l’Empire State Building. Budapest és molt agradable però per tornar-hi caldria una exposició especial, o una trobada de lindy, o que vulgués passar tres dies al Gellert de balneari, llegint.

I si deixo de viatjar i em quedo a casa, serà un enriquiment, o un seguir en vida mig anestesiat com en respiració asistida?


Ikigai és un terme japonès que es podria traduir per “la raó de viure”, o “allò que ens fa sortir del llit cada dia. (juliol 2019). [ Recull categories Ikigai ]

[ cal el risc de l’adrenalina per sentir-se viu?  ]


Tot avui és com si tingués certa fatiga vital. La gent m’avorreix i em cansa, i alhora trobo a faltar una companyia. I si no hi és, en tinc prou amb el meu refugi? És potser un moment en que ja he recorregut la major part de sales del museu de la vida, n’he repassat algunes, i ja en tinc prou? Somio potser en possibles noves sales que no estan al meu abast?


 

Saludant la naturalesa

En la travessa al Pirineu seguint el GR11 en un moment donat saludava la naturalesa, si sentia uns ocells deia un “hola” fluixet, un rierol que travessava, unes floretes roses minúscules enmig d’una tofa de molsa.

Perdre’m per un barri desconegut

P1080659

Perdre’m per un barri perifèric, anar a l’atzar almenys una estona, i estar atent a les possibles meravelles, curiositats o les vides que passen.

És un acte de fe en que l’interessant i meravellós pot estar a tot arreu i no només on diuen les guies oficials.

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.

 

El camí, la carretera

P1150402

El camí, la carretera, el viatge com a manera d’estar en el món, en moviment cap a una destinació coneguda o desconeguda. Es van succeïnt les escenes al nostre costat; els camps, els arbres van passant, el cel va canviant de tonalitat, núvols vénen i se’n van.

El camí ens fa copsar la vida en termes de procés, de canvi de perspectiva,d e descoberta, de transitorietat.

És el que diu el poema de Kavafis.

(les carretres dels USA, els viatges de tardor amb l’Eos)

El bosc

Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de petit vaig conèixer, el fullatge és tan espès que no hi ha gaire sotabosc i la perspectiva és més ampla.

Sempre he tingut present l’observació del professor Lluís a propòsit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l’entorn, a la natura, l’home és panteïsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].

Cap el 1980 al Japó va començar el moviment del Shinrin-yoku, prendre “un bany de bosc”.

Des del 2008 que cada tardor surto a veure els colors. [completar amb un enllaç al museu de ciència de les diferents comunitats vegetals de bosc, i als boscos que he conegut: mediterrani, pi negre avets alta muntanya, fagedes, els bedolls a europa de l’est, les boscos de finlàndia, la selva de l’amazones, el parc de Chile, els sequoies a Califòrnia.]

Els noms dels colors

[Fenomenologia] [ colors enllaç a física, percepció,

Pantone: El color de l’any (història dels pigments),  colors patentats

, Història dels colors a Windsor&Newton, [receptes de colors al llibre de Leonardo da Vinci]


Els noms de colors al diccionari de la llengua catalana:

ALABASTRI, AMARANTI, AMBRAT, ANYIL, ARGENTI, ATZABETGENC, ATZUR, BEIGE, BISTRE, BLANC, BLAU, BRU, BURELL, CALLOL, CAQUI, CARMESI, CARMI, CASTANY, CENDROS, CERULI, CITRI, COCCINI, DAURAT, ENCARNAT, ESCARLATA, FALB, FERRUGINOS, FULIGINOS, GLAUC, GRANAT, GRIS, GROC, LILA, LIVID, LLEONAT, LLOR, MAGENTA, MARRO, MELAT, MORAT, MORAT, MOREU, MUSC, NEGRE, OCRACI, OCROS, OLIVACI, PERU, PONCr6, PORPRA, PORRACI, PURPURA, ROIG, ROS, ROSA, ROSAT, RUBIGINOS, SAFIRI, SALMO, SALMONAT, SAUR, TARONJA, TERROS, TURQUI, VERD, VERMELL, VERMELL, VIOLACI, VIOLAT, VIOLETA, VIRESCENT.


Els colors, català, english

Nom Color
Aiguamarina  
Albercoc  
Amarant  
Ambre  
Ametista  
Atzur  
Beix  
Bistre  
Blanc  
Blat  
Blau  
Blau cel  
Blau de cobalt  
Blau de França  
Blau de Prússia  
Blau fosc  
Blau marí  
Blau reial  
Blauet  
Bronze  
Camussa  
Canyella  
Caqui  
Cardenal  
Carmesí  
Carmí  
Carnació  
Castany rogenc  
Celadont  
Ceruli  
Chartreuse  
Cian  
Cirera  
Corall  
Coure  
Crema  
Escarlata  
Fúcsia  
Granat  
Gris  
Gris fosc  
Groc  
Heliotropi  
Indi  
Jade  
Lavanda  
Lila  
Llima  
Magenta  
Malva  
Marró  
Morat  
Negre  
Ocre  
Or  
Orquídia  
Panotxa  
Plata  
Porpra  
Préssec  
Pruna  
Rosa  
Salmó  
Sèpia  
Taronja  
Turquesa  
Verd  
Verd maragda  
Verd oliva  
Verd veronès  
Vermell  
Vermell fosc  
Vermelló  
Vinca  
Violat  
Vori  
Xarxet

Les olors


LES MEVES OLORS [esborrany]

OLORS

article timeout
Compareu les notes aromàtiques de les fruites vermelles: aranyons, gerds, maduixes silvestres… Noteu les diferències? I entre l’albercoc, el préssec i la nectarina?
la dolçor de les ensaïmades quan aparques a prop del Forn Mistral (ronda de Sant Antoni, 96) i el pa torrat de les fleques amb forn propi com el Turris (Aribau, 158) sembla que fins i tot engreixin! Les notes de cacau del carrer de Petritxol i les seves xocolateries, com la Pallaresa al número 11 i la Granja Dulcinea, fan salivar! L’essència de vermut de la Bodega Salvat (Andalusia, 2) a Sants, enfonsat entre l’alcohol afegit que posen al vi aromatitzat amb herbes, quinina i els records de fusta mullada que fan taverna de barri com els de la Bodega Bartolí al número 41. Els fregits de la xurreria Trèbol del carrer de Còrsega 341, que t’obliguen a comprar encara que sigui un parell de xurros. L’olor de fritada del Moll de la Fusta i el sofregit de les paelles del passeig de Joan de Borbó, sobretot si passeu per davant el Suquet de l’Almirall, quasi tocant a la platja. L’olor forta d’espècies i carn dels carrers que et porten a la rambla del Raval. La d’orxata durant tot l’any de la Sirvent.

Petricor: l’olor de la terra seca quan comença a caure la pluja

article newyorker,  Pàgina amb totes les olors a Fragantica, llibre “Nose Dive” de Harold McGee
Harper:  com treballen les empreses cercant nous perfums, fent servir el mètode tradicional i introduïnt AI

Així és com va practicant la capacitat d’analitzar les fragàncies algú que es dedica a la matèria. A mi em podeu sorprendre a la primera planta d’El Corte Inglés deixant-me testar les noves mostres de perfums al dors de la mà. Precisament la perfumeria va començar amb els sacrificis de les divinitats que es feien amb fum aromatitzat (per fumum) com un antídot contra el cansament i la calor extrema. Abans d’entrar a la catedral de Barcelona notem les olors sacres d’encens que ja empraven per als seus rituals els egipcis. Igual que els encensos menys celestials i més new age de sàndal que inunden les botigues de Gràcia i del carrer de l’Hospital. Un dels millors centres de l’Estat, l’Hospital Clínic, desprèn aquesta olor tan característica dels recintes sanitaris, segurament fruit de la voluntat d’esterilitzar.
Olor de pneumàtic a Fontana
Cafè Torrat
pixums a les cantonades

perfums

[l’olor del bosc de pins amb la pinassa, el mar mediterrà més sec, el mar del nord amb les algues, l’olor del bosc humit amb molsa i bolets]

gespa, flors
[olor dins d’uan esglèsia, la pedra]