Posted on

El plaer

Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva. El Museu de les emocions

Neurologia    Galeria

Neurologia, plaer i satisfacció

[Al cervell hi ha un  centre de gratificació que allibera dopamina i altres neurotransmissors (Psicologia, afectivitat, plaer). (Experiència afectiva: necessitats, desig, plaer). En el model d’homeòstasi, apareixen necessitats que en ser satisfetes desencadenen sensacions agradables. Això es podria explicar com un avantatge evolutiu en el sentit de reforçar les conductes que afavoreixen la supervivència de l’espècie com alimentar-se i reproduir-se.  El desequilibri de quan es produeix una necessitat seguit del plaer quan se satisfà, seria la base de la motivació (Motivació:  Tipus)

No obstant l’experiment d’Olds i Milner prova que hi ha una gratificació independent de la satisfacció de necessitats. De fet en experiments en ratolins, aquests arriben a extenuar-se perquè prefereixen activar els elèctrodes de la gratificació abans que menjar.  El mateix es podria dir de l’addicció a les drogues.  En aquest cas semblaria que hi ha un mal ús d’un mecanisme pensat per a sobreviure.

Fins a quin punt el plaer se solapa amb la satisfacció de les necessitats? o amb l’alegria?  Com trobem el plaer quan ja estan satisfetes totes les necessitats? Potser és quan apareixen les anomenades necessitats secundàries? Passem de l’orgasme a la beatitud de Buda?

  • [el plaer pur, independent de les necessitats, un possible error del sistema?]
  • els plaers – satisfacció homeostàtics, relacionats amb estímuls biològics: aliment, descans, confort, cessament de dolor
    els  plaers d’una activitat física, coit, córrer, ballar
    els plaers d’una activitat social: trobada família i amics, joc
    els plaers de conèixer, solucionar problemes, art i música
  • la pau d’esperit i satisfacció amb la pròpia vida.  (Joia)

Galeria

Bernini. Èxtasi de Santa Teresa.

Hysterical literature: sessió 4 , sessió 12

Buda, museu de les cultures

Posted on

Dolor

Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva. El Museu de les emocions

Neurologia  Qüestionari McGill  Tractament    Altres  , Galeria

Neurologia

Tenim uns 20M de nocireceptors ( receptors) que ens fan sentir dolor.
El dolor agut és fonamental per detectar i reaccionar a una ferida d’un teixit. És un dels indicadors principals de símptomes de salut.
El dolor crònic es defineix com el que dura més de sis mesos, o bé, que segueix present en absència de l’agressió que hauria de corregir . Els més comuns són el mal d’esquena i la migranya, [artritis reumatoide i càncer]. [com una alarma que segueix sonant sense motiu, o bé que no hi ha res a fer perquè no sabem guarir el càncer ni l’artritis].
La neurologia del dolor, confirma tres capes, (1) la sensorial-discriminitiva que localitza la ubicació i intensitat de l’estímul, (2) l’emocional, (el patiment i impuls de fugir-ne), i (3) la cognitiva.
Té un paper fonamental per la supervivència. L’evolució hauria anat consolidant mecanismes de detecció i evitació de destrucció de teixits.

Experiència subjectiva. Qüestionari McGill

En tant que experiència subjectiva cal basar-se en el que reporta el subjecte. En termes de Margo McCaffery: “Pain is whatever the experiencing person says it is, existing whenever he says it does” (1968).

Un dels qüestionaris estandaritzats és el McGill Pain Scale desenvolupat el 1971 per Ronald Melzack i Warren Torgerson:

What Does Your Pain Feel Like?
Statement: Some of the following words below describe your present pain. Circle ONLY those words that best describe it. Leave out any category that is not suitable. Use only a single word in each appropriate category – the one that applies best.
1 (temporal): flickering 1. quivering 2. pulsing 3. throbbing 4. beating 5. pounding 6.
2 (spatial): jumping 1. flashing 2. shooting 3.
3 (punctate pressure): pricking 1. boring 2. drilling 3. stabbing 4. lancinating 5.
4 (incisive pressure): sharp 1. cutting 2. lacerating 3.
5 (constrictive pressure): pinching 1. pressing 2. gnawing 3. cramping 4. crushing 5.
6 (traction pressure): tugging 1. pulling 2. wrenching 3.
7 (thermal):hot 1 boring 2 scalding 3 searing 4
8 (brightness):_ tingling 1 itchy 2 smarting 3 stinging 4
9 (dullness): dull 1 sore 2 hurting 3 aching 4 heavy 5
10 (sensory miscellaneous): tender 1 taut 2 rasping 3 splitting 4
11 (tension): tiring 1 exhausting 2
12 (autonomic): sickening 1 suffocating 2
13 (fear): fearful 1 frightful 2 terrifying 3
14 (pinishment): punishing 1 gruelling 2 cruel 3 vicious 4 killing 5
15 (affective-evaluative-sensory: miscellaneous): wretched 1 blinding 2
16 (evaluative): annoying 1 troublesome 2 miserable 3 intense 4 unbearable 5
17 (sensory: miscellaneous): spreading 1 radiating 2 penetrating 3 piercing 4
18 (sensory: miscellaneous): tight 1 numb 2 drawing 3 squeezing 4 tearing 5
19 (sensory): cool 1 cold 2 freezing 3
20 (affective-evaluative: miscellaneous): nagging 1 nauseating 2 agonizing 3 dreadful 4 torturing 5
pain score = SUM(points for applicable descriptors)

How Does Your Pain Change with Time?
Which word or words would you use to describe the pattern of your pain?:
continuous steady constant 1 rhythmic periodic intermittent 2 brief momentary transient 3
Do the following items increase or decrease your pain?
(1) liquor (2) stimulants such as coffee (3) eating (4) heat (5) cold (6) damp (7) weather changes (8) massage or use of a vibrator (9) pressure (10) no movement (11) movement (12) sleep or rest (13) lying down (14) distraction (TV reading etc.) (15) urination or defecation (16) tension (17) bright lights (18) loud noises (19) going to work (20) intercourse (21) mild exercise (22) fatigue

How Strong is Your Pain?
Statement: People agree that the following 5 words (mild discomforting distressing horrible excruciating) represent pain of increasing intensity. To answer each question below write the number of the most appropriate word in the space beside the question.
Which word describes your pain right now? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5
Which word describes it at its worst? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5
Which word describes it when it is least? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5
Which word describes the worst toothache you ever had? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5
Which word describes the worst headache yo ever had? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5
Which word describes the worst stomach-ache you ever had? mild 1 discomforting 2 distressing 3 horrible 4 excruciating 5

Interpretation: • minimum pain score: 0 (would not be seen in a person with true pain) • maximum pain score: 78 • The higher the pain score the greater the pain.

L’experiència del dolor

Exemples, quins has experimentat tu?

Punxada, mal de cap, picada insecte, cremada, tall, cop al cap, mal de queixal

Símptomes que descrivim al metge.

[ la tos i el nas tapat que ens impedeix respirar quan estem refredats]

Tractament

El dolor és tractat amb analgèsics i anestèsia. Analgèsics: Paracetamol, Antiinflamatoris (aspirina, ibuprofen), opiodes (morfina, codeina), alcohol i cannabis.

Altres

Associació internacional per l’estudi del dolor.  New Yorker, La neurociència del dolor, El cas d’una dona amb sentiments però incapaç de sentir dolor. Picades d’insectes: Schmidt sting pain index. Yehuda Amichai: L’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat

[Del dolor estricte passaríem a emocions negatives com el disgust i la por, que també tenen una base clarament evolutiva, evitar el contacte o consumir el que és perjudicial, i fugir de les amenaces.
(CGPT) La tristesa també podria tenir una explicació en termes d’evolució. Seria el resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc. Un mecanisme semblant explica la tristesa com a resposta per superar la pèrdua d’algú estimat [teníem l’expectativa que seria amb nosaltres i haurem d’aprendre a viure sense. Després vindrien sentiments més complexos, la vergonya, la culpa, l’efímer i al brevetat de la vida, el cansament i l’avorriment]

El patiment, causes externes de dolor: guerres amb ferides , malalties i epidèmies, Refugiats , Pobresa]

Galeria

Balthasar Permoser. Die Verdammnis. 1725

Laocoont  ( anàlisi de la contradicció entre l’expressió de les celles i el front)

Paul Dardé, Eternelle Douleurs, 1913

 

Posted on

La contemplació de l’art

[esborrany] Meditació

La meva pràctica inclou una primera exploració en la que vaig fent fotos i anotant l’autor, com traçant un mapa d’una terra desconeguda. A vegades m’acompanya música. Idealment faria un descans i després tornaria a fer el recorregut, ara sense fer fotos, aturant-me només a les que m’han comunicat alguna cosa.

The Battle for attention , l’ordre del Tercer Ocell  (descarregat a lectures i notes).

Cada cop som menys capaços de mantenir atenció, 47 segons com a màxim mirant una pantalla. [mirar un instant i seguir endavant, a vídeos de tiktok, a tinder] [ En un món amb tants estímuls hi ha una gran competició per aconseguir l’atenció de la gent]. L’agència de publicitat Dentsu ha desenvolupat tecnologies per mesurar-ho. Actualment els consumidors tene un màxim d’energia de 8 segons.

Years earlier, I had heard of something called the Order of the Third Bird—supposedly a secret international fellowship, going back centuries, of artists, authors, booksellers, professors, and avant-gardists. Participants in the Order would converge, flash-mob style, at museums, stare intensely at a work of art for half an hour, and vanish, their twee-seeming feat of attention complete. (The Order’s name alluded to a piece of lore about three birds confronting a painting by the ancient artist Zeuxis: the first was frightened away, the second approached to try to eat painted fruit, and the third just looked.)

L’autor de l’article intenta contactar i un bon dia rep un missatge per trobar-se en un lloc, coincidir amb altres observadors i fer una pràctica de contemplació de quatre parts de 7 minuts, anunciats per una campana.

  • Encounter: I think of it as entering a party. First, you take a look around the scene.” On arriving at the action site, the Birds wander. The subject of an action is rarely, if ever, identified in advance, but usually it is the most desperate-looking work in sight. (“In a museum, it will be, like, the painting next to the bathroom or on the wall opposite the ‘Mona Lisa,’ ” Burnett told me.) The work is unnamed because the Birds are supposed to find it by paying attention. Those who don’t can follow the flock.
  • Attending: announced by the first bell. “At the party, that’s when you maybe settle into conversation with someone,” Knauss explained. The Birds line up before the work, side by side, in what is known as the phalanx. For seven minutes, they silently give the work their full attention. Three things are discouraged during this period, Knauss told me. “One is what we call studium”—analysis from study. Another is interpretation, and the third is judgment. If Birds find a work offensive (or simply bad), they’re meant to put aside that response.
  • Negation: The second bell heralds the start of Negation, a phase in which Birds try to clear the object from their minds. Some lie down; some close their eyes.
  • Realizing: At the third bell, seven minutes later, the group reconvenes in the phalanx for Realizing. “A good way to think of Realizing is the question: What does the work need ?” In some cases, the answer may be concrete—to be moved to a nearby wall—but it is often abstract. Perhaps a sculpture needs children climbing on it. “It might need you to hear its song,” Knauss somewhat mysteriously noted. At the final bell, the Birds disperse. “Leave the scene, find somewhere quiet to sit, and write down your experience of the four phases,” Knauss said.

Un lector fa notar que les quatre etapes de l’ordre del tercer ocell, Encounter, Attending, Negation i Realizing, es corresponen una mica amb la Lectio Divina dels benedictins: Lectio, Meditatio, Oratio, and Contemplatio.  Aquí també, la primera trobada amb el text s’absté de trobar-hi significat. Ésnomés a la tercera part quan ens movem a una acció, pregar en el cas de la lectio divina, fer alguna cosa com moure l’obra en el cas del 3ocell.

2024. A l’estiu començo a contemplar les obres de la Gemäldegalerie de Dresde, una cada setmana.

Posted on

L’experiència humana

La vida humana  El cos humà  Cervell i Xarxa neuronal  Psicologia

L’experiència afectiva

Què sentim?  Antecedents filosofia i psicologia  Sensacions i percepció   Emocions i Sentiments  Debat  Altres

Què sentim?

[Què és la vida conscient? Aquesta il·lustració vol mostrar quan no només vivim el món sinó que ens adonem que l’estem vivint. Tot i que podem suposar que un estat mental es correspon amb un determinat estat de la xarxa neuronal, és un nou tipus de fet. Tenim les coses que podem veure, fotografiar, pesar i mesurar. I tenim les experiències.
Hi ha algú que mira, escolta i olora aquest món. Algú que té emocions, records, imagina, i que té la voluntat d’anar cap a algun lloc. Que pot sentir la manxa de la respiració i el batec del cor, el dolor, els colors, els sons, els sabors. Si altres museus comencen aplegant el material resultant d’explorar a diferents llocs del món, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció.]

[tenim idea d’una activitat  no conscient de la que n’emergeix un seguit d’estats mentals, un corrent de consciència  (la vida de la ment). La ment pot estar enfocada a una tasca, atenta al món exterior (Atenció) o anar en pilot automatica mind wandering. La manera que tenim de copsar [o estar en] la realitat , és un seguit d’estats, corrent de consciència que enfoquen objectes en un fons [sòlids rígids en l’espai] [+ relacions amb altres persones].

[resum possible:

  • atent exterior: estar en l’espai i el temps (observant, caminant, executant una tasca)  /  comunicant amb altres humans
  • atent interior: record, plans futur, pensant solucionant problemes, narració autobiogràfica
  • mind wandering: pilot automàtic exterior / escenes imaginàries + records + futurs possibles

]

[esse est percipi

a partir del que visc -nen- em vaig coneixent com

  • un cos en l’espai (casa, barri, terres, món, univers)
  • dins d’una societat (pares, germans,altra gent) amb una història

a partir d’aquí:

estudio el meu cos i els que són com el meu, i el cervell

la conducta dels altres

a banda, el que em trobo: la terra i la vida, la història, la cultura, la ciència

 

https://en.wikipedia.org/wiki/Mental_state#Classification_according_to_Brentano

 

l’experiència d’estar en el món    ara i aquí

Experiència afectiva

Què sentim?

[ampliar secció sexe i orgasme]

  • Dolor
  • Desig i plaer, gana, set, repòs, sexe
  • Sensacions agradables satisfent desigs primaris:
  • Frustracions, sensacions desagradables: quedar-se amb gana, quedar-se massa tip

Emocions i sentiments

Emocions bàsiques, intenses i de curta durada

  • Sorpresa [vs normal i rutinari]
  • Por / Ira
  • Joia / Disgust / tristesa

Sentiments

  • Amor [i desig]. Afecte, tendresa. Atracció, Enamorament, desig sexual. [Noves necessitats].
  • Joia. Felicitat, pau d’esperit. Entusiasme. Satisfacció, plaer. Orgull. Optimisme, gratitud. Fascinació. Alleujament: després d’una etapa difícil en una excursió
  • Sorpresa, astorament
  • Ira , Irritabilitat. Exasperació, frustració. Fúria, ràbia, odi, ressentiment,. Venjança. Odi, Schadefreude. Enveja, gelosia.
  • Disgust: sabors i olors. Menyspreu. [el que no m’agrada]
  • Tristesa: Ànsia, el desig insatisfet. Confusió, dubte. Patiment, torment, el patiment normal, El Cansament, avorriment, decepcions de la vida. Depressió, desesperació. Mecanismes de fugida i evasió, mediació i drogues. Melancolia.  Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]. Pena per una pèrdua. Vergonya: remordiment, culpa, pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Humiliació. Abandó, Solitud. Simpatia i compassió.
  • Por: Horror. Nerviosisme, preocupació, ansietat, estrès

Antecedents filosofia i psicologia

Filosofia
Edmund Husserl 1859-1938 va voler fer recerca de les experiències viscudes investigant l’experiència subjectiva [però quan el llegim no reconeixem la nostra experiència ni de lluny]. El van seguir Heidegger 1889-1976, Merleau-Ponty 1908-1961, i Sartre 1905-1980. Havien de descriure l’experiència qualitativa o qualia, com la vermellor, o com és “estar-en-el-món”. [enllaç a filosofia, les seves aportacions no semblen aportar llum sinó introduir multitud de nocions que semblen introduïdes artificialment].

[Antecedents psicologia s 19 a completar més endavant]

A la dècada dels 70,  Amadeo Giorgi i altres introdueixen The descriptive phenomenological method. Una tècnica semblant al Interpretative Phenomenological Analysis de Jonathan Smith (IPA): s’entrevista un petit grup de persones per veure com han viscut una experiència comuna. Es fa servir en psicologia de la salut, i tractament de situacions traumàtiques. Es pot comparar a mesures de les sensacions. La Psicologia humanística de Carl Rogers 1902-1987 també ho tindrà en compte. Francisco Varela i altres proposen la teoria de Embodied cognition per remarcar que cognició està encarnada en tot el cos. Avança la recerca en neurofenomenologia [què és, correlacionar l’informe en primera persona i les imatges dels escans?] [jo havia assenyalat que l’experiència de l’home és una interacció amb el món, no som un programa que analitza el seguit d’imatges que li envia una càmera de vídeo, el que enfoca la càmera ve determinat pel que vol, i el que processa, també].

[A nivell de teoria i d’ordenar idees, ni els filòsofs i els psicòlegs trobo que aportin gaire. Jo voldria un inventari de tot el que podem experimentar i sentir.]

Sentits i percepció [deixar aquí només les descripcions del que sentim la teoria a psicologia

Sensacions i percepció

a inscons com a input hi ha els sentits i els propioceptors de necessitats de gana, dolor que serien potser ja motivació, van a sentits o a emocions?

Emocions i sentiments

[compartit amb psicologia]

Emocions i sentiments

 

Inventari [informes en primera persona], contenidor sensacions.

Agradable / disgust

Altres

Altres: Exposició Dins del cap   > [elaborar geografia emocional com a estances dintre d’una casa]
l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present, el jo, l’experiència de la vida narrativa (el despertar), invariants i vida amfíbia, el son i els somnis. Experiència del temps: Tralfamadore. Ara  aquí. El debat sobre la consciència, el jo narratiu. l’experiència d’estar en el món.

qüestions filosofia what is like to be a bat, tesina, chalmers i dennet

Posted on

PM Cuina de la mare

[esborrany]

Infantesa:

  • Pa, xocolata, llet fresca
  • Pollastre rostit, bismarck (peix de nata) de postres

Solius

  • Bunyols
  • Torrades a la llar de foc
  • pebrassos
  • carn a la brasa
  • un cep a llesques mig cru

Sopars i celebracions a Vilafranca 33

  • Entremesos: foie, mousse de pernil amb torradetes
  • arròs amb pèsols i maionesa
  • albergínia a daus amb salsa de tomàquet acompanyant pasta
  • braó de xai, croquetes
  • tortada

Posted on

Passa la vida sense treure’n profit

Diumenge 5/6. Així que avui no sortiré en caiac i em queda la sensació que em perdo coses i no trec prou profit de la vida. Ahir alguna peça de música com la Odd couple de Neal Hefti també em transmetia aquesta sensació. Com si no pogués acabar de gaudir tots els plats d’un esmorzar bufet en un hotel durant un viatge perquè no vaig posar el despertador.

Tot és efímer i no tindré una segona oportunitat d’esmorzar en aquest hotel perquè demà ja som a un altre lloc. No hi tornarà a haver un matí de diumenge de juny amb el mar tranquil. Potser durant els anys joves pensem que queden molts matins i sempre podrem repetir aquest esmorzar. Però seran esmorzars diferents, en una etapa diferent del viatge.

Posted on

El Cansament

Emocions   |  Tristesa   |    El patiment normal   |   El cansament vital

[ En les llistes d’emocions no acostuma a sortir el cansament, i crec que és molt comú. La vida complicada, la feina, pujar els fills, sovint demana més energia de la que tenim. I sense tenir ni depressió, ni cansament vital, ens podem trobar en un estat de fatiga, de no tenir prou forces. Aquest excés d’exigències, en general ve imposat per la classe social, esclaus, pagesos, obrers, administratius, llocs de treball precaris de l’economia gig. I pot venir també autoimposat.

La fatiga, la sensació de no poder amb tot pot generae frustració, tristesa, ansietat]

Article NewYorker sobre el llibre de “A History of Fatigue” de Georges Vigarello

Shakespeare, Sonnet 27

Weary with toil, I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind, when body’s work’s expired.

Posted on

Glück welches Glück

El sentit de la vida, Plaer

Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.

Die Sonderausstellung Glück –- welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten – Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.

1. Liebe: Spiritualität – Utopie
Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?

L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.

2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?

El diner i les possessions materials.

3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?

Les sensacions i l’adrenalina de l’esport

4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?

El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt  [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]

5. Musik: Singen – Musik Hören
Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?

[uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]

6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
Wo wird diese Reise enden?

El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule.  [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.

7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen  ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
Glück – welches Glück suchen wir?

La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.

A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?

GRUP I: INÈRCIA
12345 Instint de supervivència
12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
12345 Por al suïcidi
GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
12345 Ser estimat
12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
12345 Ser respectat, temut
GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
12345 La vida ordinària
12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
12345 Ús o abús de medicaments
12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
12345 Ús o abús de substàncies il·legals

HELLO HAPPINESS

DHMD 2023

1) Exposició Hello Hapiness
-letting go: com estàs avui, màquina compliments, sala de festa particular amb llums i música, èxtasi religiós, respitació holotròpica,adrenalina esport o destrossar un cotxe, playlist musical, dansa, sexe [dona llegint amb vibrador]

-Feelings: bioquímica de les emocions, riure vídeos de faññes, interactiu de somriure, schaden freude, Descartes i Darwin, cor de queixes, Tokyo Complaints choir
-Hope: [que podem canviar les coses] manifestació, tenint cura de plantes a la guerra d’Ucraïna, rampes accessibles, drets LGTBI, superar un trencament en 99 dies llibre,solidaritat en cas de catàstrofes. Inaction unit.
-Together. Celebracions,, menjar junts, abraçades després de la pandèmia, coixí abraçada, braçalets que vibren a distància. Jodel.com compartir missatges en una lcoalitat.
-Ruhe, pau. Meditació religiosa, indústria mèdica, coach i lteratura d’autoajuda- Oxford happiness test [he tret un 5].  . https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/ .Yefimkina, garage people.
-Contacte amb la naturalesa. Els horts urbans van començar a la industrialització per lluitar contra la fam.. …. passeig virtual per un bosc. Katayama Umwelt
–

 

Posted on

Emojis

411 emocions

Els emojis tal com els presenta hotemoji , amb smileys i icones pròpiament per a emocions: positius, nutres, negatius, malalt, signes d’emocions. Més explicacions del significat a emojipedia:

Emojis assignats a la classificació tradicional d’emocions:

[ potser es podrien classificar entre emojis que descriuen estats interns i els que són un missatge que espera produir un efecte en el receptor. Per exemple, hom podria fer una suggerència sexual 😏Smirking Face (somriure còmplice, suggerència sexual) tot i estar interiorment trencat 💔Broken Heart o indiferent.]

Emojis classificats

Positius

😀 Grinning Face, 😁 Beaming Face with Smiling Eyes, 😂 Face with Tears of Joy, 🤣 Rolling on the Floor Laughing, 😃 Grinning Face with Big Eyes, 😄 Grinning Face with Smiling Eyes, 😅 Grinning Face with Sweat, 😆 Grinning Squinting Face, 😉 Winking Face, 😊 Smiling Face with Smiling Eyes, 😋 Face Savoring Food, 😎 Smiling Face with Sunglasses, 😍 Smiling Face with Heart-Eyes, 😘 Face Blowing a Kiss, 🥰 Smiling Face with 3 Hearts, 😗 Kissing Face, 😙 Kissing Face with Smiling Eyes, 😚 Kissing Face with Closed Eyes, ☺️ Smiling Face, 🙂 Slightly Smiling Face, 🤗 Hugging Face, 🤩 Star-Struck

Neutres

🤔Thinking Face, 🤨Face with Raised Eyebrow [no m’ho crec, dubte (?)], 😐Neutral Face, 😑Expressionless Face (a punt de perdre la paciència), 😶Face Without Mouth (no tinc paraules), 🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment), 😏Smirking Face (somriure còmplice, insinuació sexual), 😣Persevering Face (esforç, no me’n surto), 😥Sad But Relieved Face (alleujament), 😮Face with Open Mouth (sorpresa), 🤐Zipper-Mouth Face (callo), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😪Sleepy Face (son), 😫Tired Face (cansament), 😴Sleeping Face (dormint), 😌Relieved Face (alleujament), 😛Face with Tongue, 😜Winking Face with Tongue, 😝Squinting Face with Tongue, 🤤Drooling Face (bavejant), 😒Unamused Face, 😓Downcast Face with Sweat (estrès, ansietat per una mala expectativa ), 😔Pensive Face (em sap greu), 😕Confused Face, 🙃Upside-Down Face, 🤑Money-Mouth Face, 😲Astonished Face

Negatius

☹️Frowning Face, 🙁Slightly Frowning Face, 😖Confounded Face, 😞Disappointed Face, 😟Worried Face, 😤Face with Steam from Nose, 😢Crying Face, 😭Loudly Crying Face, 😦Frowning Face with Open Mouth, 😧Anguished Face, 😨Fearful Face, 😩Weary Face, 🤯Exploding Head, 😬Grimacing Face, 😰Anxious Face with Sweat, 😱Face Screaming in Fear,
🥵Hot Face, 🥶Cold Face, 😳Flushed Face, 🤪Zany Face, 😵Dizzy Face, 😡Pouting Face, 😠Angry Face, 🤬Face with Symbols on Mouth

Malalt

😷Face with Medical Mask, 🤒Face with Thermometer, 🤕Face with Head-Bandage, 🤢Nauseated Face, 🤮Face Vomiting, 🤧Sneezing Face

Papers

😇Smiling Face with Halo (sóc innocent), 🤠Cowboy Hat Face (sóc àgil), 🥳Partying Face (ganes de festa), 🥴Woozy Face (cansat, marejat), 🥺Pleading Face (adoració), 🤥Lying Face
🤫Shushing Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 🧐Face with Monocle (m’ho penso, ho estudio), 🤓Nerd Face (empollon)

Emocions

💋Kiss Mark, 💘Heart with Arrow, ❤️Red Heart, 💓Beating Heart, 💔Broken Heart, 💕Two Hearts, 💖Sparkling Heart, 💗Growing Heart, 💙Blue Heart (amor platònic o fred), 💚Green Heart (amor a un amic), 💛Yellow Heart (amistat), 🧡Orange Heart (?), 💜Purple Heart (amor de mare a fills, entre amigues), 🖤Black Heart (sense emocions, manipulador), 💝Heart with Ribbon (ofereixo el meu amor), 💞Revolving Hearts (estar molt enamorat), 💟Heart Decoration (interès romàntic), ❣️Heavy Heart Exclamation (totalment d’acord), 💌Love Letter
💤Zzz (m’avorreix), 💢Anger Symbol, 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 💦Sweat Droplets (estrès), 💨Dashing Away (tinc pressa!), 💫Dizzy (no ho entenc, confusió), 💬Speech Balloon (parlem-ho), 🗨️Left Speech Bubble, [auxiliars]❤️ 🔥Fire (desig ardent)

Amor

(afecte, desig, anhel)

(Joy)Felicitat (Cheerfulness):

😮Face with Open Mouth (sorpresa), 😯Hushed Face (sorprès, no puc dir res), 😲Astonished Face, 🤭Face with Hand Over Mouth (sorpresa), 💣Bomb (sorpresa!), 💥Collision (WOW), 😦Frowning Face with Open Mouth (sorpresa desagradable)

Ira

(irritabilitat, fúria, disgust, enveja, torment, confusió), Ira ( Anger) Pali2-ira

(ànsietat, confusió, patiment, tristesa, decepció, vergonya, deixadesa, simpatia) Tristesa ( Sadness )

Por

(horror, nerviosisme) Por (Fear)

Altres

🤔Thinking Face,😐Neutral Face  [ potser indicaria acceptació, estar bé sense n estar eufòric ni deprimit],🙄Face with Rolling Eyes (escepticisme? avorriment [acceptació de les limitacions pròpies i les dels altres)

Comunicació:

Posted on

L’experiència d’estar en el món

L’experiència humana

[esborrany]

Ens representem a nosaltres mateixos com un ésser amb un passat darrera, projectat a un futur més o menys previsible. Però tal com han reflexionat des de Sant Agustí fins [  …], vivim l’experiència del present. I en aquest present podem estar:

  • atents al que ens envolta, rebent sensacions que processem per comparar-les amb altres anteriors per reconèixer-les i anomenar-les, o incorporar-les com a noves
  • podem estar reconstruïnt el passat. No és com recuperar un vídeo d’una biblioteca sinó que
  • podem estar anticipant el futur pròxim o llunyà.
  • podem estar imaginant situacions fictícies, imaginant per exemple com dialogaríem amb altres persones

En una representació, hi ha un món molt gran, i nosaltres en ell, entre molts altres objectes i persones. En una altra representació, és com si tot passés en la nostra ment, en una representació incorrecta tindríem una cabina amb un pantalla on en una part hi ha el present al qual prestem atenció, en una altra el passat que reconstruïm, o bé el futur que anticipem o situacions que imaginem.

l’experiència del present

Ens pensem com un cos en un escenari immens, el pis o el camp, el territori, la terra, l’univers, i ens estenem en el nostre passat i en el que reconstruïm en la història i l’univers, i projectem un futur llunyà.

Però en realitat tota la nostra experiència és en el present en els límits del nostre cos, un petit punt. si l’única experiència fos visual, seria com si mai ens moguéssim de lloc i ens projectessin un film.  Vivim percepcions del que ens envolta, vivim records que reconstruïm ara, i vivim anticipacions del futur que projectem ara, i reconstruïm narrativament totes aquestes experiències en un escenari.

[esborrany]

0. el present, el que tinc al voltant
1.projectes, imaginar situacions
2. reconstruir el passat
3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)
– enfonsar-me en l’inconscient dels somnis

Posted on

Viure altres emocions

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva     Un museu de les emocions

Experiències   Empatia   Ficció i catarsi    Actriu/actor    Imaginari

La vida que portem, amb les circumstàncies que ens toquen i les decisions que prenem, ens fan passar per un seguit d’emocions. Com podem experimentar-ne d’altres? Aquí no es tracta de canviar les emocions a partir d’una teràpia o un canvi de vida,, sinó de poder “tastar-ne” d’altres.

Experiències

Volem una vida més emocionant, menys avorrida, i més agradable. Per això busquem experiències satisfactòries ( Plaer, motivació, sentit de la vida). [una sala amb entrades a restaurant, wellness i spa, i sortides a viatges i esports d’aventura].

A finals del segle XX es començà a posar l’accent en l’experiència més que en l’objecte a posseir. El 1998 Joseph Pine i James Gilmore van publicar “Welcome to the Experience Economy.” a la Harvard Business Review aassenyalant que la satisfacció dels consumidors vindria, no tant de la posessió d’objectes, com d’experiències. [Igual que abans mostràvem amb orgull els objectes que posseïem, ara exhibim a les xarxes socials les experiències que tenim, els llocs instagram, els plats que mengem].

  • Parcs d’atraccions com Disney.
  • Les botigues i superfícies (Apple, Westfield Glòries), es redissenyen per fer passar una estona agradable i no simplement per arribar al producte. Starbucks. [les noves oficines de Caixabank].
  • Turisme, viatges d’aventura.
  • Retirs de wellness, massatges, meditació, ioga
  • Moviment: Esports (runner’s high), córrer, excursió, ballar
  • Excitació: esports de risc, Escape rooms, parcs d’atraccions. Esportec
  • Experiències agradables i descobriment: menús de degustació. Restaurant Disfrutar
  • Comunitat, estímuls socials: àpats amb família i amics, concerts, raves
  • Escoltar música, contemplació de l’art o la natura

Empatia

Un dels  aspectes i funcions de les emocions és el seu component expressiu,  que els altres s’informin del nostre estat emocional i saber llegir el dels altres. Les neurones mirall (cervell i xarxa neuronal) serien la base per replicar en nosaltres les mateixes sensacions que estaria patint la persona o animal que observem.
Trobar-nos en companyia de qui riu o plora ens fa sentir quelcom semblant. És el que diu la cançó When you’re smiling. [sales on hi ha un grup de gent plorant, o rient, o enfadats]

Tristesa,(Bill Viola)

Riure Ira fans futbol

Ficció

[la capacitat d’imaginar i la capacitat d’empatia permet viure les emocions dels personatges. Podem fer-ho somiant desperts i posant-nos a nosaltres mateixos en determinades situacions (salvem algú d’un incendi, clavem una pallissa a un indesitjable, triomfem en un debat). Podem fer-ho en la lectura, el teatre o el cinema.

Els diferents gèneres donaran lloc a diferents emocions, el desig en l’eròtic o pornogràfic, la ira-veure una injustícia que reclama càstig; por, fàstic, sorpresa en les de terror, excitació en les d’acció o policíaques, tristesa i tendresa en els drames, amor en les romàntiques. (Emocions a la literatura, cinema, música i dansa:  Literatura  Gèneres a ficció i cinema  Música   Dansa)

A la Poètica, Aristòtil considera la catarsi (del grec κάθαρσις, katharsis, purificació, neteja) per referir-se a la descàrrega d’emocions, sobretot, compassió i por, a través del drama. L’espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, a fi que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió dels camins de les persones i dels déus.

Actriu/actor

[L’empatia i la ficció ens aporten emocions diferents de les situacions que estem vivint. El treball d’un actor el trasllada a una vida de ficció. Sentirà les emnocions del personatge? Ha d’evocar emocions semblants per tal de representar-lo bé?]

Having fun, Mr. Logan?
I couldn't sleep.
That stuff help any?
It makes the night go faster.
What's keeping you awake?
Dreams.
Bad dreams.
Yeah, I get 'em sometimes, too.
Here, this'll chase 'em away.
I tried that. Didn't seem to help me any.
How many men have you forgotten?
As many women as you've remembered.
Don't go away.
I haven't moved.
Tell me something nice.
Sure. What d'you want to hear?
Lie to me.
Tell me all these years
you've waited. Tell me.
All these years I've waited.
Tell me you'd have died
if I hadn't come back.
I would have died if you hadn't come back.
Tell me you still love me like I love you.
I still love you like you love me.
Thanks.
Thanks a lot.
Stop feeling so sorry for yourself.
You think you had it rough.
I didn't find this place, I had to build it.

Shakespeare hauria dit que els actors sí que han de sentir les emocions. Diderot hauria raonat que si actuen tal com senten en aquell moment, són irregulars. (article New Yorker sobre el “Mètode”, notes de 2022.

El mètode Stanislavski, demana als actors que recuperin experiències i sentiments propis per aportar autenticitat al personatge. L’actor se situaria en un estat emocional similar al del personatge. I això una vegada i altra, a totes les representacions, afegiria Tommaso Salvini. Als assaigs, els actors han de mirar de respondre a estímuls sensorials que provoquin la resposta emocional subconscient. El que proposa Stanislavski és que els actors deixessin d’actuar per al públic i interaccionin amb els altres personatges com si fos real.  Han de sentir els motius que els impulsen a actuar com ho fan. Si beuen un verí o disparen una pistola, han de creure que és real.

El Method acting formulat  per Lee Strasberg és un conjunt de tècniques per fer que l’actor es “posi en la pell del personatge. Està basat en el mètode de Stanislavski i com ell insisteix que els actors han de trobar sentiments similars en les seves pròpies experiències, quan haurien sentit dolor, frustració. Si el seu pare els va deixar, o la seva mare va morir jove. “Don’t deny your emotions, be proud of them,” els deia Strasberg. Stella Adler discrepava i, tornant a Stanislavski, deia que amb la imaginació n’hi havia prou, que no calia furgar en el passat. [hi ha com una tendència freudiana malsana a voler trobar traumes en tothom]. Strasberg maltractava psicològicament els estudiants.. Elia Kazan ho va adoptar amb gran èxit. Actors com Marlon Brando, Marilyn Monroe,James Dean, Montgomery Clift, Sidney Poitier, Paul Newman, Warren Beatty, Anne Bancroft, Lee Remick, Julie Harris, Eva Marie Saint el van seguir. (Butler explica una anècdota que sobre un actor del mètode i el director George Abbott, que feia musicals com “The Pajama Game” i “Damn Yankees.” Abbott li diu que travessi l’escenari i l’actor li demana “però quina és la meva motivació?” i Abbot diu “your job”.

Actriu mostrant 30 emocions

Màscares gregues

Màscares teatre Noh

Imaginari

Penfield Mood Organ  P.K.Dick, un aparell on marquem una determinada emissora que ens farà sentir un estat d’ànim.

Pastilles  Eufòria i alleujament: Oxycodona / cannabis, fentanyl, heroïna, opi, morfina. Estimulants: Adderall, amfetamines / MDMA, cocaïna. Antidepressius i ansietat: Prozac, Xanax. Somnífers: Diazepan, Lorazepam.
[Només que poguéssim tastar-les amb un marge de seguretat, com Ulisses i les sirenes. Experiències d’Oliver Sacks].
La metàfora de les pastilles de matrix: la vermella, que ens farà despertar a la realitat desagradable, o la blava, que ens deixa continuar amb l’experiència anestesiada:

Habitacions i geografia emocional. Seguint la instal·lació de Jaume Plensa, podem imaginar unes portes que ens condueixen a cambres on el nostre estat emocional canviarà cap a la ira, la tristesa, o l’eufòria. Amb la metàfora de la geografia emocional podem fer un recorregut

Posted on

Melanconia

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva. Un museu de les emocions

IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.
El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl.  Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil)  va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.

Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites

Galeria La malenconia

Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.

Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.

Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.

Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.

Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”

Posted on

Els sons

Sensacions

[ el nostre univers sonor

[ tenim un vocabulari dels sons, semblants als dels colors o les olors?]

 

els paisatges sonors

els sound designers  per a films, o bandes sonores

l’arqueòleg de sons https://www.bbc.com/travel/article/20211116-the-sounds-rebuilding-notre-dames-precious-vaults, Paris del sXVII

els “paisatges sonors”, freesound.org, fer fotos amb un micròfon

l’univers, una exposició sonora

la veu humana, les emocions i el to de la veu, els llenguatges i els accents

la música, els instruments i els timbres

foley i els efectes de so (nota a evernote ny), dones pioneres de música electrònica BBC

Ruta Quijote 2000: Puc distingir tres menes de remor del vent, la normal a ratxes pels camps i els arbres, una més greu que es produeix quan xiula ales orelles, i la remor trencadissa que fan les fulles als ceps.

NY 2024/04/15 What is noise Alex Ross [descarregat]

Posted on

Sentiments. Tristesa

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció   Aspecte estudis    Melancolia i depressió  Autodiagnòstic    Reflexió    La tristesa a les arts

Introducció

(WK) “Sadness is an emotional pain associated with, or characterized by, feelings of disadvantage, loss, despair, grief, helplessness, disappointment and sorrow. An individual experiencing sadness may become quiet or lethargic, and withdraw themselves from others. ” (VK) la tristesa, és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital. Serveix per a generar empatia als altres; és, doncs, una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l’occidental actual, es considera negativa i vergonyosa, mentre que en la majoria n’és, com la resta d’emocions, positiva.” (CGPT) “Sadness is a negative emotional state typically associated with feelings of loss, disappointment, helplessness, or hopelessness. It is often accompanied by decreased energy, a sense of withdrawal, and introspection. It can range in intensity from mild melancholy to profound grief.” [la versió catalana té un biaix d’autoajuda.


Lebrun: la Tristesse, la douleur d’esprit

    • Depressió: abatut, aclaparat, adormit, alienat, atuït, avorrit, ensopit, decandit, moix, pansit // Abandó, abatiment, abaltiment, alienació, aclaparament, ensopiment, afebliment, avorriment, ensopiment, cansament, fatiga, decadència, tedi
    • Tristesa afligit, trist // desconsol, desconhort, desesperació, impossibilitat, tristesa, sofriment
    • Confusió: atabalat, atordit, confús // atabalament, confusió
    • Estrès: atrafegat
    • ? pudor, vergonya, timidesa, servitud, servilisme, remordiment
    • solitud

Detall de l’arbre de Parrot:

    • Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]· Sympathy

Aspectes

Neurologia i expressió

(vk) La tristesa provoca una activació de determinades regions del cervell, com es pot observar a través de tècniques PET, especialment a l’àrea 9 de Brodmann (córtex prefrontal, identificat amb trastorns d’esquizofrènia, depressió,  trastorn bipolar, obsessiu-compulsiu (OCD))  el córtex cingulat anterior ( (ACC) com una collaret al corpus callosum, àrees de Brodman, 24, 32, i 33.) ( Mapa del cervell) i al tàlem (amígdala al diencèfal). Intervenen també els neurotransmissors serotonina, dopamina, i norepinefrina ( Neurologia, plaer i dolor ).
La pupil·la de l’ull s’empetiteix i els músculs de la cara es contrauen. Els llavis poden tancar-se i hi ha possibilitat d’aparició del plor, si bé aquest depèn de factors culturals un cop superada la primera infància. La parla també s’hi veu afectada, ja que s’alenteix, i si la tristor és molt forta pot tremolar la veu.

Causes (CGPT)

  • Situacions externes: Pena per la mort d’algú. Pèrdua d’una relació (Amor). Pèrdua d’una feina o un objecte valorat. Rebuig, ser objecte de crítica. Empatia pel patiment d’altres. Desastres de la natura o societat (el patiment).
  • Causes internes: pensaments negatius, autoestima baixa. Sensació de culpa o vergonya per fets passats. Que la vida és curta i mancada de sentit. (Macbeth Life is a tale told by an idiot).
  • Causes biològiques: Desequilibri neuroquímic, malfuncionament de l’amígdala o les àress de Brodman relacionades. Canvis hormonals (ex. postpart, cicles menstruals, menopausa). Dolor crònic o predisposició genètica.
  • Factors apresos [biografia]: Experiències traumàtiques, manca d’amor o abusos a la infantesa. Experiències negatives.
  • Social: Pressió per complir certes expectatives de bellesa, nivell de vida, en particular a través de les xarxes socials.

Funció

A Psicologia >afectivitat>Aspectes i funcions recollíem la possibilitat que sigui resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc.
(CGPT): Reflexió i reavaluar expectatives fent-les més realistes. Expressar als altres la necessitat de suport. Estalviar energia no invertint-la en el que no és viable. Concentrar-se a solucionar els problemes [sovint el patiment ens impedeix ser objectius?].

Afrontar la tristesa

(WK) D’entrada, els mecanismes poden ser obtenir acompanyament d’altres persones, o d’un animal de companyia [per això tenim tants gats i gossos?], en alguns casos els afectats es retiren temporalment de la societat . A vegades aquestes estratègies fallen i acaben prolongant l’estat de tristesa [gent que sempre es queixa, dependent dels altres i de la teràpia], [escoltant música trista sense parar], o fins i tot retirant-se de la societat [hikikomori]. La teràpia pot ajudar a evitar-ho.

Les cinc etapes del dol, Kübler-ross : negació, ira, negociació, depressió, acceptació

Problema general

A Societats > problemes actuals assenyalo la immensa Infelicitat i patiment que assola els humans que fa que bona part d’ells no suportin la vida sense l’ajuda de medicació o drogues. Els avenços tecnològics que ens haurien d’haver fet la vida més fàcil no impedeixen la pobresa, la manca d’accés a l’habitatge ni la vida estressada. I a un nivell general, tampoc hi ha una esperença en que el  futur sigui millor.

Melancolia i depressió

Melancolia: “Tristesa vaga, ombrívola i duradora”. El gravat de Dürer. Anatomy of Melancholy de Richard Burton. Relació amb el temperament melancòlic i l’humor de la bilis negra. Històricament ha tingut una connotació de percepció o pensament profund de la realitat de les coses, que afavoriria la inspiració artística. No afectaria la capacitat de funcionar a la vida diària.

Depressió
És un trastorn que apareix al DSM, caracteritzat per una tristesa persistent que dura, com a mínim, dues setmanes. Es caracteritza per la pèrdua d’interès en el que abans es gaudia (anhedonia), fatiga i energia baixa, alteracions del son (insomni o somnolència), canvis de pes, dificultat per a concentrar-se, pensaments de suïcidi. Requereix medicació o teràpia.

Beck Depression inventory qüestionari de 25 preguntes (PDF)

Autodiagnòstic

  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Sé triar? o bé estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió

estic gaudint del que faig?

  • bé:
    • em fa mandra i em costa (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció
    • ho duc a terme sense atenció, per exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida
    • tinc algun pensament obsessiu
      • un desig o ànsia insatisfeta (amor no correspost, més diners, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert
      • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que nno sé deixar enrera → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació
  • sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? o bé lamento eleccions del pasat, coses que he fet o deixat de fer?
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia
    • sentiment de poca cosa, potser mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? →tristesa>depressió
    • [brevetat i manca de sentit de la vida] → tristesa>melancolia
  • em sento valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud

Reflexió

[Fins a quin punt la tristesa es solapa amb el dolor, o amb el disgust? El dolor sembla ser més puntual i primari, el disgust, una reacció a algú o un objecte desagradable. Però el dolor de trencar-me una costella, o el disgust quan se’m trenca alguna cosa, o trobo un embús a la ronda, no impliquen una tristesa]

La capacitat d’imaginar és el que ens fa humans, interaccionar no només amb el que existeix ara i aquí, una presa, una amenaça, sinó amb un futur possible o imaginat. Aquesta és la base de la capacitat moral, de la creativitat artística i científica. També és la base per generar expectatives que, inevitablement, duran a la frustració i a la tristesa ; l’esperança que hi havia a la capsa de Pandora. En el seu punt just, la tristesa ens fa més humans, capaços de somniar i alhora de reconèixer i acceptar els límits i misèries de la nostra condició, el mono no aware. A l’extrem sovint la vida se’ns fa insuportable i no som capaços de suportar-la sense alcohol, tabac, medecina antidepressius, drogues. I quan ja no som capaços d’acceptar i estar satisfets amb el que tenim, o de tenir noves expectatives ni il·lusions ens trobem amb una vida  sense sentit.

Arts

Art
La tristesa de Níobe, després que Latona va fer morir els seus set fills i set filles (Uffizzi). El tema de la pietà. Galeria La malenconia

Literatura
[el llibre de Job] [David grossman, Vida y destino. Joan Sebastià d’Arbó, Terres de l’Ebre]. John Steinbeck, Of Mice and Men. Hanya Yanagihara, A little Life.
John Keats, Ode to a Nightingale (1819). T.S. Eliot, Hollow Men (1925)

Cinema
Schindler’s List” (1993). The Green Mile (1999). Grave of the Fireflies (1988).

Música
En música religiosa hi ha les misses de difunts (Vittoria),  Passions (Bach, Sant Joan i Sant Mateu), els Rèquiems (Lassus, Cimarosa, Mozart, Brahms, Berlioz, Verdi. Britten, Fauré, Penderecki).
Molta de la música que qualificaríem de trista correspondria a penes d’amor  [veure playlist].
Spotify té llistes per a cada emoció: “Llistes per quan ho veus tot negre”: Sad crying mix, melancholy sad mix, Dark Ambien.
El cante jondo  expressa el patiment a la vida, sovint per l’amor, amb una veu que no s’allunya gaire d’un crit de dolor. En el seu origen s’hi haurien barrejat nadius, gitanos i africans, que van arribar a ser un 20% perquè hi havia els ports del comerç d’esclaus.
El blues també va sortir dels esclaus i els seus descendents.

Posted on

Sentiments. Ira

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció   Aspectes   Exemples    La ira a les arts

Introducció

(VK. CGPT) “La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica, universal i innata, que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en lloc de fugir).”

Fisiològicament hi ha un augment de la freqüència cardíaca, pressió arterial elevada i nivells d’adrenalina i noradrenalina. S’arrufen les celles, es premen les mandíbules i es tensen els músculs. Si no es descontrola, seria una emoció normal amb un valor funcional per a la supervivència que preparar l’organisme per fugir o atacar. A nivell de relacions, permet comunicar insatisfacció, necessitat de límits o responsabilitats. A les societats pot ser un catalitzador per a canviar situacions injustes.

A l’arbre de Parrot:

Ira: agressiu, enfadat, empipat, emprenyat // Afectació, angúnia, antipatia, enuig, enveja, fàstic, gelosia, indignació, injustícia, inquietud, irritació, odi, traïció, traidoria, ràbia

Aspectes

Tipus(VK)

  • La ira precipitada i sobtada relacionada amb l’impuls d’autoconservació davant d’una possible agressió. Episòdica.
  • La ira assentada i deliberada com a reacció a un dany deliberat percebut o un tracte injust per part d’altres persones. Episòdica.
  • La ira de disposició com a tret del caràcter, irritabilitat, malhumor i l’enuig.

Expressió

  • Passiva: No reaccionant i aïllant-se, volcant l’atenció en objectes [zapping], evitant el conflicte, comportament obsessiu amb neteja o perfecció de tasques, autoincriminació.
  • Agressiva: assetjament, perseguir, insultar, destruir, grandiositat, violència, amenaces, explosions de fúria, acusar els altres dels propis errors, venjança.
  • Assertiva: Avergonyir conductes inadequades, castigar (com quan enviem els nens al racó de pensar) [és ira, o és entrenament de la conducta del nen?]

Causes

Reaccionem amb ira davant una ofensa a nosaltres o algú que ens importa, i quan podem atribuir l’ofensa a algú [ens enfadem si algú xoca amb el nostre cotxe; quan és culpa nostra o si li cua una branca també?]. En estat emocional queda afectada la capacitat cognitiva per analitzar i atribuir les causes [sovint seguint els nostres prejudicis]. El cansament i la manca de son afavoreixen la irritabilitat.
Seguint a Dollard i Miller, la resposta a una frustració (insatisfacció per expectatives frustrades, percepció de desigualtat en micos i nens) és l’agressió (motivació , frustració i agressió). Així s’explicarien tots els cassos d’atemptats a trets als Estats Units, apunyalaments i atropellaments en cotxe.  La massiva i horrible violència online també tindria el mateix origen. (Els moderadors de contingut, BBC) [Debat, el problema del mal, és una incapacitat cognitiva de posar-se en el lloc dels altres? és resultat de la frustració i infelicitat? aquesta ens aboca a la depressió, al consum de droga, o a l’agressió].

Mesura

Qüestionari de Novaco, enquesta Gallup

Riscos

La ira fora de control pot causar danys físics i mentals.  La ira crònica tindria el seu origen en problemes subjacents i produeix ansietat i depressió. També augmenta el risc d’infart, hipertensió i afebleix el sistema immune.
Alhora, suprimir la ira pot conduir a ressentiment, agressió passiva i estrès.

Gestió

La psicologia recorre a identificar què dispara la ira, reestructura cognitivament per què ens fa enfadar i mirar de resoldre els problemes constructivament, tècniques de relaxació, i teràpia.

Cultures

Tot i que la ira és una emoció universal, i l’expressió facial és la mateixa, d’altres aspectes difereixen. [els britànics no cridaran però insultaran amb un to de veu civilitzat].

Filosofia i religió

Aristòtil reconeixia el valor de la ira davant les injustícies contraposant-lo a la indiferència. Sèneca la veia com un error, fins i tot en la guerra, ja que el disciplinat exèrcit romà vencia els bàrbars. Per no caure-hi, recomanava no relacionar-se amb gent provocadora, no passar gana o set innecessàriament, i escoltar música. Seguint la doctrina dels quatre humors, els pensadors medievals creien que la majoria dels homes eren colèrics (secs i calents), i per tant, dominants i agressius.
L’Islam i el cristianisme la condemnen, essent un dels set pecats capitals. [Tot i que amenacen amb la ira divina, l’apocalipsi i l’infern]. L’hinduisme i el budisme el veuen com dels a cinc obstacles.

Exemples

  • Molèstia, disgust (El que no m’agrada a mi )
  • Frustració, exasperació [quan no em surt una cosa, quan em fan esperar a un restaurant, cues a l’aeroport]. [ afegeixo la Confusió, la frustració per no saber què fer] estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja?
  • Fúria, ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país. [la meva tendència a la ira, per un clàxon, per parella obstruciva, cop de puny a la paret]
  • Enveja, gelosia [frustració comparativa]
  • Pensament obsessiu [la ira sostinguda i no episòdica, cap a una ex-parella, un equip de futbol, un règim polític]

La ira a les arts

Arts

[La guerra, l’infern]

Goya, duelo a garrotazos

Literatura i cinema

La còlera d’Aquil·les a la Ilíada.
A L’inferno de Dante, els violents són castigats al setè cercle. Hi ha els violents contra els altres, els suicides (violents contra si mateixos), i els blasfems i sodomites, per violència contra Déu i la natura.
(CGPT)a: Harper Lee, To Kill a Mockingbird. Upton Sinclair, The Jungle. Richard Wright, Native Son.

Una línia argumental freqüent en westerns, films d’acció o bèlics,  consisteix a presentar un personatge molt dolent que comet accions brutals que ens horroritzen, despertant la nostra ira com a espectadors. Quan el protagonista exerceix la violència matant-lo o derrotant-lo, (John Wayne, Charles Bronson, Clint Eastwood, Steven Seagal, Jean Claude Van Damme, Jason Statham, John Wick).

[Charles Bronson]. 12 Years a Slave (2013). Joker (2019). Do the Right Thing (1989). [Cinema arts marcials: The Raid (2011).

Pulp Fiction Ezekiel 25

Música

Dies irae. Una seqüència de gregorià a partir d’un poema de Tomàs de Celano (1200 – c. 1265) anunciant l’apocalipsi: Dies iræ, dies illa,Solvet sæclum in favilla,Teste David cum Sibylla ! / Un dia d’ira serà el diaen què el món serà reduït a cendra,tal com anunciaren David i la Sibil·la. [el xantatge de l’església catòlica]. Serà incorporat als Rèquiems i misses de difunts.
Bach: Lass ihn kreuzigen a la Passió segons Sant Mateu. Mozart, l’ària de la reina de la nit.
Wagner, la cavalcada de les Valkiries (Woody Allen: “Every time I listen to Wagner, I get the urge to invade Poland.”).

Led Zeppelin. Heavy metal.

Posted on

Sentiments. Joia

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció      Aspectes i estudis      Què és la felicitat?     Autodiagnòstic   El que m’alegra     Altres   Les arts

Introducció

(WK) “Joy is the state of being that allows one to experience feelings of intense, long-lasting happiness and contentment of life. It is closely related to, and often evoked by, well-being, success, or good fortune. Happiness, pleasure, and gratitude are closely related to joy but are not identical to it.” [(VK) remet a alegria i només diu que és una emoció bàsica.
(CGPT): “Joy is a “high-intensity positive emotion”, often described as a state of delight, elation, or happiness. Unlike fleeting happiness, joy can feel more profound and deeply rooted.  It is typically linked to “moments of connection, accomplishment, or appreciation” for something meaningful.

Vocabulari

Joia: alegre, animat, apaivagat, cofoi, conforme, content, embadalit, joiós, satisfet, serè, tranquil // Acceptació, Admiració, apaivagament, assegurança, autoritat, calma, claredat, confiança, consol, conhort, esme esma, felicitat, franquesa, goig, joia, protecció, senzillesa, satisfacció

A l’arbre de Parrot: Joia  (Joy)

Coromines
Joia deriva de joiell que a través del francès es remunta al llatí jocale, de jocus=joc. Goig → Gaudium, gaudere = gaudir. Alegria, alegre → Alicer = viu, animat. Felicitat, feliç → felix (cita el Cant Espiritual d’Ausias March).

Lomas Joy Lexicography
Projecte que recull mots que recullen aspectes de la felicitat en diferents idiomes i que són intraduïbles. [descarregat]

Aspectes i estudis

Neurologia i efectes
[Sembla ser la mateixa del  plaer en general, alliberant serotonina i dopamina, almenys en el sentit d’experiència ara i aquí.
Estudis indicarien que ajuda la salut, (cgpt) reduint estrès, facilita les bones relacions amb altres, contribueix a estar atent i solucionar problemes.

Mesura
(Plaer: No hi ha un equivalent a l’escala McGill per descriure el plaer. L’escala SHAPS avalua la capacitat de ser feliç amb diferents experiències. El qüestionari PANAS, pregunta sobre com s’ha sentit el subjecte els darrers dies. La Subjective Happiness Scale pregunta per l’autopercepció del subjecte sobre si és feliç o no. Oxford Happiness Questionaire.
World happiness report. Les emocions al món.

El riure i l’humor
El riure no és exactament una emoció. [Hi ha una relació clara entre l’humor i la felicitat].

Genètic, biogràfic, social?
(WK) Sembla que alguna gent té més capacitat per ser feliç que altres tot i que no hi ha cap evidència genètica.
(CGPT) l’afecte rebut durant els primers mesos de vida, sentir-se estimat de nen, influeix en l’estabilitat emocional posterior (The Minnesota Longitudinal Study of Risk and Adaptation).
El context cultural determina si es valoren més els èxits individuals o comunitaris. Determina també què es considera una vida d’èxit [la pressió social que hi havia per casar-se, tenir fills, una posició social. La pressió social a les xarxes per exhibir unes experiències (ésser a través dels altres).

La felicitat, ha de ser un objectiu dels governs?
[els governs acostumen a governar per augmentar i protegir els privilegis dels poderosos, no el bé comú, per exemple, el sistema de salut als USA]. (WK Happiness economics)  L’utilitarisme de Jeremy Bentham creia que la política havia de maximitzar la felicitat de la població i va especular amb maneres de mesurar-la.  Thomas Jefferson va posar “the pursuit of happiness” al mateix nivell que la vida i la llibertat a la Declaració d’independència. Alguns països, com buthan, la mesuren.

Debat, vida feliç, moments de joia?

[ Quines diferències hi ha amb el plaer, la satisfacció, el riure? Quin és l’àmbit a considerar, moments puntuals intensos, o el conjunt de la vida? I si parlem de la vida en general, què valorem més, una vida plena amb sentit, una vida agradable? Si vivim el present ens importarà tenir un moment gratificant . Si mirem enrere cap al final de la vida potser lamentarem no haver fet més, els errors, haver perdut oportunitats.]

[Hi ha dues preguntes: “Com et sents ara?” i la resposta és la dels petits plaers i es correspondria amb una emoció que és de curta durada. Hi ha la pregunta “si mires enrere, et sents agraït, si mires endavant, tens il·lusió?” i aleshores la resposta és la de realització i projectes. Es correspon amb la qüestió de la vida bona]  [No són excloents; ho hauríem de voler tot: tenir una vida agradable, puntualment amb moments intensos i potser alguns èxits. És a dir, potser no compensa una vida de patiment o autodestrucció per tenir un gran èxit o un moment molt intens. D’altra banda, si evitem tot esforç i incomoditat  per mantenir un seguit de petits plaers confortables, potser tindrem la sensació d’haver desaprofitat oportunitats de crear i viure experiències més intenses]. [D’altra banda, la pregunta sobre la vida bona també té lloc en un moment donat. És a dir, ni que sempre ens centrem en el present, la pregunta sobre la vida bona també apareix].
[Oliver Sacks a Musicophilia considera la condició humana en malalts d’Alzheimer, que han perdut la capacitat de recordar i per tant no poden tenir propòsits ni pensar la vida en conjunt, només poden viure el moment (evocat també en el primer episodi de la sèrie “Brilliant Minds”.  I es veu com una vida que val la pena viure i protegir]

 

(WK) Michela Summa assenyala que la joia acompanya tot un procés mentre que la felicitat es concentra en el moment de la realització [tota l’excursió joia, fer el cim felicitat].
Viktor Frankl, psiquiatra presoner a un camp de concentració va observar que els qui perdien l’esperança morien aviat mentre que els que trobaven un sentit a la vida, se’n sortien. Així, joia o tristesa dependrien més de la perspectiva personal i no tant de les circumstàncies externes. Es pot trobar sentit en la creació d’una obra, en l’amor, o que el patiment serveixi per alguna cosa [però a vegades, no podem crear res, ningú ens estima, i el patiment no serveix per a res …]
La piràmide de Maslow assenyala que tenim joia i satisfacció quan realitzem el nostre potencial (self-actualization).
(CGPT). La felicitat [petits plaers] sovint reflecteix circumstàncies externes, com rebre un regal, mentre que la joia té a veure amb estats interns, gratitud, espiritualitat, propòsit. La joia pot coexistir amb experiències negatives, com copsar la bellesa en un moment difícil.

La vida bona
Quina és la vida bona? Com aconseguir la felicitat? Aquesta pregunta ha estat al centre de la filosofia, la poesia, religió, la psicologia [i la indústria de la salvació]. A grans trets la filosofia ha recomanat la perspectiva àmplia sobre la vida, i la raó moderant la passió. La poesia ha cantat com n’és d’efímera, la vida, i com viure l’instant (Carpe Diem). Les religions abràmiques d’entrada demanen renunciar als plaers i estimar als altres però es pot deformar derivant en una submissió al poder religiós, renunciant als petits plaers  per tal d’aconseguir un passi a la vida plena futura.  Les religions dàrmiques i els coachs proposen tècniques per superar l’ànsia del desig, l’ansietat pel futur i el lament pel passat.

Altres

Cloud nine
Estar al “cloud nine” voldria dir sentir-se extremadament feliç, exaltat. L’expressió vindria del “International Cloud Atlas” de 1896 on el més espectacular, el Cumulonimbus, era el 9. Als anys 50s s’hauria consolidat l’expressió.

El setè cel
Les religions cristiana i islàmica descriuen a vegades el paradís com form,at per set cels, cadascun més perfecte que l’anterior.  (Al paradiso de Dante hi ha deu cels, els set primers corresponent a la Lluna, Mercuri, Venus, el sol, Mart,  Júpiter, el setè cel s’associa amb Saturn i els contemplatius, el 8e és el de les estrelles fixes, el 9e el primum mobile, i el 10e l’empyreum.) D’aquí l’ús popular d'”estar al setè cel” i la cançó de Sisa:

Història certa dels set cels / Set paradisos màgics i encantats / Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat: El primer gran invent de la terrestritat./ I el segon cel, imaginat,/ En una nit d’estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d’un mirall/ Reflexa les imatges d’un món ignorat. / I el quart cel és irreal/ Com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se’n sap / No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat / I el sisè cel està copiat / Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

Exposició Glück welches Glück

La història del somriure

Autodiagnòstic

  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia

El que m’alegra:

  • Un gos revolcant-se de gust a la gespa
  • Un nen o una nena que fan saltirons pel carrer
  • Les orenetes volant incansables davant la finestra
  • Quan el mòbil atura i una trucada brossa

Experiència afectiva  Joia – tristesa, query moments contemplatius

Arts i gent

Art

Èxtasi de Sta. Teresa (Bernini)


Caspar Friedrich i el sublim. Wanderer über dem Nebelmeer. Der Monch am Meer

Calvin

En arquitectura, els espais també contribueixen a la joia, un espai ample, ben il·luminat, amb naturalesa, uns colors clars. Cap als 1960s la decoració dels hospitals va canviar del blanc de laboratori a colors més “alegres” com el verd o el taronja.

Literatura
[Michael Ende, Jim Botón y Lucas el Maquinista. Jerome K. Jerome.] L.M. Montgomery, Anne of Green Gables. Frances Hodgson Burnett, The Secret Garden. Roald Dahl, Charlie and the Chocolate Factory.

Cinema
Alegria: [Musicals Fred Astaire, Gene Kelly]. Amélie (2001). The Pursuit of Happyness (2006). Paddington 2 (2017). [ les històries romàntiques que acaben bé, You’ve got mail (1998) ]

Música i dansa

Louis Armstrong: What a wonderful world

[Hi ha música exultant, com el moment en que pedalava amunt a la zona industrial a Alemanya impulsat pel primer moviment de la simfonia No8 de Beethoven. Pendent de compilar la llista. Els temes feliços de Schubert són especialment eficaços pel contrast amb els turmentats ]. [pendent de compilar la llista].
Spotify té llistes per l’alegria:  Happy Hits, Mood booster, Have a great day.

[La música ens suggereix un ritme corporal, i les frases un impuls; aquí veiem que no som només una màquina de conèixer sinó que som un cos en moviment i metabolisme (Merleau-Ponty). Emocions a la  música i dansa.]
Ballar ens fa feliços, per això seguim veient els musicals de Fred Astaire i arreu del món creix qui s’apunta a ballar swing.]

Posted on

Sentiments. Por

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció     Aspectes    La por a les arts

Introducció

(VK) “Es defineix clínicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja. La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l’individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia.”

Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació

Aspectes

Universal/cultural

La por és una emoció universal i l’expressió facial és la mateix a totes les cultures. Hi intervé també la cognició per avaluar l’amenaça. La por irracional seria una fòbia. L’avaluació és influïda pel context cultural.
(WK) La por a les alçades podria ser comuna a tots els mamífers i hauria aparegut al  Mesozoic. La por a les serps s’hauria desenvolupat als simis durant el Cenozoic.  La reacció als insectes i rates hauria aparegut al paleolític i neolític pel risc d’infeccions.  [Hi ha un solapament amb el disgust].
A les enquestes es reporta també por [entorns] a l’aigua, espais tancats, túnels, ponts, agulles, volar, conduir [situacions] , rebuig social, fracàs, exàmens, parlar en públic, intimitat [ imaginari] esperits, fantasmes o poders malignes, pallassos  [escenaris de futur personals, incertesa econòmica, envellir i la malaltia, la mort][escenaris de futur generals] guerra nuclear, canvi climàtic, atacs terroristes, violència criminal.
Les pors es poden condicionar per aprenentatge pavlovià i altres.

Fisiologia

El cos es prepara per reaccionar a una amenaça. Hi ha un augment d’adrenalina i ritme cardíac preparant els músculs per fugir. Es dilaten les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill.
La reacció pot ser la fugida, la pseudoagressió, o la immobilitat.
En animals s’ha comprovat que davant una amenaça es poden alliberar feromones que alerten la resta de la comunitat.

Tipus

El pànic, la por sobtada [el susto]. Emoció intensa i passatgera arran d’alguna cosa que espanta molt.
L’ansietat i preocupació pel futur, “una sensació contínua d’intranquil·litat i nerviosisme provocada per una sèrie de pensament desagradables que no se’n van del cap.” Passatgera excepte en casos patològics.
[humans are 70% water, so we are basically, cucumbers with anxiety]

Gestió

Medicaments: glucocorticoides que inhibeixen receptors a l’amígdala (Sistema nerviós).
Teràpies  cognitiva (CBT).
Altres: Escriure les pors, la fe religiosa. [Keep calm and carry on]5 maneres de calmar-se (BBC), la filosofia estoica, la música, la imatge, els haiku.

La por a les arts

Art

Edvard Munch. El xiscle. 1893

El subgènere de l’espant i patiment dels condemnats a l’infern en el tema del judici final. [L’objectiu era terroritzar els creients per que seguissin els dictats de l’església catòlica [la indústria de la salvació. És de remarcar la similitud dels dimonis a diferents cultures com la cristiana i la japonesa, amb els banyes i les dents, que recullen el temor a les bèsties que mosseguen, i al foc]. : Bosco, el jardí de les delícies, el carro de fenc (1490). Brueghel, Dulle Griet. Miquelàngel, la capella sixtina (1536) Els gravats de Gustavo Doré per la Divina Comedia (Inferno) (1861).
Japó: Els dimonis de l’escultura kei  s13. L’infern budista al rotlle de l’infern, s12.  Xina: Els deu patis de l’infern (Haw Par).

 Literatura

William Shakespeare, Macbeth (1606), amb les bruixes. Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the Ancient Mariner (1798). Mary Shelley, Frankenstein (1818). Edgar Allan Poe, The Tell-Tale Heart, El pou i el pèndol, la màscara de la mort roja (1843). Robert Louis Stevenson, The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1886). Bram Stoker, Dracula (1897). Henry James, The Turn of the Screw (1898). H.P. Lovecraft, The Call of Cthulhu (1928). Daphne du Maurier, Rebecca (1938). Shirley Jackson, The Lottery (1948), We Have Always Lived in the Castle (1962), The Haunting of Hill House. Harlan Ellison, I Have No Mouth, and I Must Scream (1967) Stephen King, The Shining (1977). Mark Z. Danielewski, House of Leaves (2000). Josh Malerman, Bird Box (2014).

Cinema

Nosferatu (1922). Frankenstein (1931). Dracula (1931). [Them! (1954) amb formigues gegants]. Psycho (1960). Night of the Living Dead (1968). The Exorcist (1973). The Texas Chain Saw Massacre (1974). Jaws (1975). Carrie (1976). [Suspiria (197)]. Halloween (1978). The Shining (1980). The Thing (1982). A Nightmare on Elm Street” (1984). Evil Dead II (1987). Hellraiser (1987). The Silence of the Lambs (1991). Scream (1996). Ringu (1998). The Sixth Sense (1999). The Audition (1999).  Hereditary (2018)

Música

[el poder de la música per suggerir emocions és evident a les bandes sonores dels films de por.]
La Tocata i fuga en Dm de JS Bach s’ha fet servir per suggerir amenaça. Tremolos sostinguts, anticipant un ensurt, dissonàncies, són recursos que els compositors han fet servir, recollint les innovacions de la música d’avantguarda. Schönberg estava complagut de la influència que havia tingut en bandes sonores però no tant que només hi recorreguessin a passatges inquietants (How Schönberg changed Hollywood, New Yorker 11/03/2024).

Psycho, Bernard Herrmann. Jaws de John Williams. Alien Jerry Goldsmith.

Posted on

Sorpresa

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Sorpresa

vocabulari: Sorpresa: sobtat // sorpresa (Surprise) : Amazement · Astonishment)

[Ens podem trobar en una situació indiferent, navegant en pilot automàtic, en un context de certes expectatives. Aquesta situació pot quedar afectada per una sorpresa, o l’aparició d’una necessitat. La sorpresa pot ser un canvi inesperat en l’escenari, fa fugir, un dolor que volem evitar, un objecte de desig, un objecte d’ira, una amenaça de la que volem fugir.]

El fet inesperat pot tenir una valència positiva o negativa. La reacció fisiològica consisteix a interrompre la tasca que s’estava executant per adaptar-se a la nova situació. En casos extrems pot ser una resposta de fight/flight.

(VK)”La sorpresa espontània o involuntària sovint només s’expressa durant una fracció de segon. Pot ser immediatament seguida per l’emoció de por, alegria o confusió. La intensitat de la sorpresa està associada amb el descens de la mandíbula.. La sorpresa s’expressa a la cara per les següents característiques:

  • Celles que s’aixequen perquè es tornin corbes i altes.
  • Arrugues horitzontals al front.
  • Parpelles obertes: la parpella superior està aixecada i la parpella inferior cap avall, sovint exposant l’escleròtica blanca per sobre i per sota de l’iris.
  • Midriasi per dilatació de la pupil·la o miosi per constricció de la pupil·la
  • Mandíbula caiguda mostrant llavis i dents separades, sense tensió al voltant de la boca.”

[les meves arrugues al front són el registre de les moltes vegades que m’he admirat d’alguna cosa]

[Exemples:
en un camí, un obstacle, o un senyal, pluja inesperada. Una festa sorpresa. Un cop de botzina. Una avaria o alguna cosa que es trenca.

Art

Arguments amb desenvolupament inesperat, From Dusk till Down (1996).

Rembrandt, autoretrat amb cara de sorpresa, 1630

Posted on

L’Amor i el desig

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Definicions    Aspectes   Vocabulari i tipus    Filosofia i religió    Art    Literatura     Cinema    Música

Definicions

[ No és una de les 6 emocions bàsiques (i per tant no hi ha una expressió facial d’Ekman associada) però és un dels estats afectius més intensos i de més transcendència en la vida humana.
La VK ho defineix com: “L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment, es distingeix amor d’amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es doni entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals…, amor cap a una idea, sovint dins de termes amb el sufix grec filia.”
La WK: “Love encompasses a range of strong and positive emotional and mental states, from the most sublime virtue or good habit, the deepest interpersonal affection, to the simplest pleasure. An example of this range of meanings is that the love of a mother differs from the love of a spouse, which differs from the love of food. Most commonly, love refers to a feeling of strong attraction and emotional attachment”.

Lebrun: desir, amour simple

Segons l’arbre de Parrot:

Amor (Love)

Aspectes

Intensitat. Indiferència. Desig, atracció
A un extrem hi hauria la repulsió,  el que no ens agrada, el que odiem o ens espanta ( Ira  / Por  ). Després vindria la indiferència, i finalment l’interès, atracció, desig.

Posseïr vs entregar
L’amor pot ser possessiu quan volem gaudir de la persona o l’objecte en exclusiva, volem prendre més que donar. A l’extrem tenim les violacions. L’amor pot ser generós quan ens entreguem sense esperar res a canvi. tenim l’amor dels pares als fills, o l’ideal de sacrifici cristià.

Objecte

  • L’amor de parella, que tindria una base en l’evolució de cara a perpetuar l’espècie. Alhora un aspecte de ser valorat i acceptat com a ésser humà digne d’estima. Tot i que avui es comença a acceptar com a vàlida la vida de solter, durant segles la mesura d’una vida reeixida ha estat la capacitat de trobar una parella i formar una família. L’atractiu personal i l’èxit professional hi estan associats.  La importància que té en la vida humana queda palesa en el pes que té en la literatura i la música. De sempre les societats han tingut procediments i costums socials per establir les unions, amb negociacions entre les famílies ( Societats Les relacions humanes). Al s19 i s20 es va imposar la idea de l’amor romàntic, resultat de l’elecció lliure de les parelles sense intervenció de les famílies. Avui recorrem a les aplicacions d’internet (tinder, meetic).
    [enamoraments LQ, MC, AB, PC, NT, NdS, LM, ER].
    El sexe és una de forces més potents de la vida humana, i una de les experiències més intenses que podem tenir. En el millor dels casos dues persones es donen plaer l’un a l’altre, i comuniquen els seus sentiments. Però en molts casos és una violació no consentida i en extrems, violència o abús de menors. La religió cristiana l’ha reduït a un mitjà per tenir fills, culpabilitzant el plaer, valorant la virginitat. El llenguatge és una prova que no hem arribat a un sexe sa, ja que no tenim bons mots per descriure’l. “Còpula” ho redueix a l’aspecte biològic. “Fer l’amor” és fluix. “Follar”, “joder”, “to fuck” té una connotació de “fer malbé”.
  • L’amor de pares i fills, sobretot el maternal, els néts.
  • L’amistat
  • L’amor als animals [un ratolí comprat a la rambla, l’eriço Raspall]
  • L’amor a una ciutat, un equip de futbol, un país
  • L’amor a paisatges, obres d’art, música
  • Desig d’objectes o propietats [els nens, un cotxe, una nina]
  • Desig de tenir èxit professional, ser admirat i respectat (tenir 10.000 seguidors)

Cicle desig-frustració-[pena d’amor]-satisfacció-desinterès
Un cop esclata el desig, l’enamorament en el cas de l’amor de parella, si no es correspost (o en el cas d’un objecte, si queda fora del nostre abast), apareix la frustració i la tristesa. En el cas del desig de posseir un objecte, una propietat, una posició professional, una admiració, hi ha una ànsia i frustració no satisfeta. En el cas de l’amor de parella dóna lloc a fets terribles de violència de gènere (1200 atacs i 40 víctimes mortals a Espanya el 2023). La pena d’amor és una de les experiències emocionals més intenses i universals.
Si assolim l’objecte o la persona que volem, quedem satisfets. Però això no garanteix que la parella “visqui feliç per sempre més”, o en el cas d’objectes o un èxit professional, que ja quedem satisfets i alliberats de l’ànsia. Un cop assolit el que volíem potser ens acaba avorrint o potser en desitgem un altre que ens sembla millor. Així encadenem un cicle d’infelicitat i frustració que no s’acaba mai. El cristianisme ens diu que ens hem de conformar, i això estaria bé si no fos que es fa còmplice de l’explotació dels poderosos. El budisme afirma en la Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.]

Neurobiologia
(VK) distingiria tres processos cerebrals diferents, amb diferents hormones involucrades:

  • “L’impuls sexual indiscriminat o grau d’excitació sexual per a la recerca de parella, regulat per la testosterona i detectable neurològicament en el còrtex anterior; de breu durada.
  • L’atracció sexual selectiva, passió amorosa o enamorament; regulada per la dopamina en els circuits cerebrals del plaer; particularment prolongat davant altres espècies (fins a 18 mesos).
  • L’afecte o afecció, llaç afectiu de llarga durada que permet la continuïtat del vincle entre la parella, regulat per l’oxitocina i la vasopressina, que també afecten el circuit cerebral del plaer; la seva durada és indeterminada (es pot prolongar tota la vida).”

Què desitgem al llarg de la vida?
D’infants, el pit de la mare, dormit. Després una joguina (el que demanem per reis). [Volem passar-ho bé]. A l’adolescència, demanem un iphone o uns pantalons de marca [volem ser valorats per la colla]. Ens enamorem i desitgem ser correspostos per algú. De joves volem treure una carrera, una feina que ens permeti independitzar-nos i recursos per comprar experiències. Desitjarem parelles que no són la nostra, feines millors. Desitgem que els fills estiguin bé i se’n surtin. Desitgem que guanyi el nostre equip, o el nostre partit. Desitgem un cotxe, unes vacances de luxe, un vestit, un caiac. Anem definint uns gustos del que ens agrada (plaers,  i el que no, fetge, espagueti, cigrons, vi, jazz, blues, vs el s. De més grans, desitgem que no ens facin mal els genolls, que ens pixem a sobre. I el que anem desitjant al llarg de la vida és el que ens motiva a emprendre una sèrie d’accions.

Desig i necessitats
Quan fallen les necessitats bàsiques (motivació), quan es trenca l’equilibri  homeostàtic, el desig més intens potser satisfer-les, aigua quan tenim set, aliment quan tenim gana, repòs quan estem esgotats.

Vocabulari i tipus

[Diferents matisos, en català “t’estimo” és alhora “et valoro”. En castellà, “te quiero” és “et vull posseir”. En anglès “I love you” és també “m’agrada”, “I love scones”.

Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia.

Filòsofs grecs:
amor familiar pares – fills (storge), amistat o amor platònic (philia), amor romàntic (eros), amor a un mateix(philautia), hospitalitat (xenia), amor diví o incondicional (agape) [altruista].

Tipus
Affection, Bonding, Broken heart, Compassionate love, Conjugal love, Courtly love, courtship, troubadours, Falling in love, Friendship, a title=”Cross-sex friendship” href=”https://en.wikipedia.org/wiki/Cross-sex_friendship”>cross-sex, romantic, zone, Interpersonal attraction, Interpersonal relationship, Intimacy, Limerence, Love addiction, Love at first sight, Love triangle, Lovesickness, Lovestruck, Passion, Passionate and companionate love, Platonic love, Puppy love, Queerplatonic relationship, Romance, Self-love, Amour de soi, Unconditional love, Unrequited love

Segons cultures
Anarchist, Free love. Patriotism. Xinès: Ren, Yuanfen. Francès: Amour-propre. Grec: words for love, Agape, Eros, Ludus, Mania, Philautia, Philia, Philos, Pragma, Storgḗ, Xenia. India: Kama, Bhakti  (Bhakti yoga), Maitrī. Islam: Ishq. Judaisme: Chesed, Llatí Amor, Caritas. Portuguès: Portuguese, Saudade. Yaghan (indígenes sudamèrica):Mamihlapinatapai. Cristianisme: Love of Christ, Love of God, in Christianity. Punts de vista segons la religió, divinitats de l’amor (Astarté, Ishtar, Afrodita/Venus, Eros). Love magic (pocions). Tradicions: Valentine’s Day , Sant Jordi

Models
Color wheel theory of love: tres primaris eros (passió romàntica), ludus (passar-ho bé), storge. tres secundaris: mania, agape. pragma. I combinacions dels dos. Triangular theory of love: distingeix les dimensions de passió, intimitat i compromís.

Filosofia i religió

(CGPT)

Grècia
Plató al Symposium descriu com l’eros, inicialemnt desig físic, pot evolucionar cap un amor més espiritual, de la bellesa concreta individual a la bellesa en sí. Aristòtil valora la “philia”, l’amistat basada en la valoració mútua de les virtuts. Els estoics valoren l’afecte racional [raonable] (philostorgia) i evitarien les emocions fortes. [Epicur, freqüentment caricaturitzat, proposa la cerca d’un plaer moderat i raonable].

Cristianisme
Jesús: “estima l’altre com a tu mateix” (Lv 19-18, Mt. 22 37-39, Mc 12 30-31, Lc 10:27), caritat i compassió cap als desfavorits. [D’una banda tota la tradició cristiana sembla considerar el plaer com pecat] però alhora els místics han fet servir l’eros com a metàfora de l’amor a Déu], el Càntic dels càntics, St Agustí, Teresa de Jesús.

Islam
La forma més alta d’amor és l’amor a Déu, Ishq-e-Haqiqi. Els sufís el descriuren en termes d’amor romàntic. El Quran emfatitza la compassió rahmah com a reflex de la natura divina. L’amro romàntic es concep dins del matrimoni.)

Hinduisme
Bhakti, devoció a Déu, kama, amor romàntic, prema, amor universal.

Budisme
Metta, amor i compassió universal per a totes les coses. El desig és considerat la causa del patiment (dukkha) i cal transcendir-lo.

Romanticisme
Filòsofs com Rousseau i poetes com Byron i Shelley celebren la intensitat del desig i les emocions individuals com a aspectes fonamentals de l’experiència humana [no com una desviació a eliminar, ni la relació de parella restringida a la tradició, l’amor apassionat seria una de les formes d’autorealització i de connexió amb el sublim [que du a expectatives desmesurades i al suicidi quan és frustrat].

Existencialisme
Sartre parlava de l’amor com a connexió autèntica, basada en la llibertat i la responsabilitat evitant definir, cosificar o posseir [però manipulava emocionalment per tenir amants més joves]. Simon de Beauvoir, parlava de reconèixer la llibertat de l’altre i no voler controlar [però admeté sentir-se gelosa de JPSartre].

Art


[Els nus, escultures i quadres d’Afrodita/Venus no il·lustren l’amor o el desig, són l’objecte de l’amor o el desig. L’agape o amor desinteressat, és el tema de les maternitats, les madonnas, i de les pietàs.

Klimmt i Franz von Stück han evocat el desig. El bes el tenim en Klimmt, Hayez o Rodin. Les mans de Plutó raptant a Proserpina de Bernini.

Literatura

Grècia i Roma
Mites grecs, la vida amorosa dels déus. Helena de Troia. Antígona, “no he vingut a compartir l’odi sinó l’amor”. Lírics grecs,  Safo.  Càtul. Horaci.

Cristianisme
Càntic dels càntics. Jesús, “un manament nou us dono“. Ramon Llull, llibre d’Amic a Amat,

Postclàssica
Poesia trobadoresca, Bernart de Ventadorn. Ausias March.

S16 i s17
Shakespeare,  Love’s Labours Lost, A Midsummer Night’s Dream,Romeo and Juliet, Much Ado About Nothing, As You Like It, Twelfth Night, Othello, King Lear, Antony and Cleopatra   (escenes).

s18
Eliza Haywood, Fantomina (1725). John Gay, The Beggar’s Opera (1728). Samuel Richardson, Pamela, or Virtue Rewarded,(1740), Clarissa (1748). Henry Fielding, Tom Jones (1749) [primera novel·la amb narrador omniscient]. Jean-Jacques Rousseau, La nouvelle Heloise (1761), epistolar. Goethe, Die Leiden des jungen Werthers (1774). Pierre Choderlos de Laclos, Les liaisons dangereuses (1782), epistolar.
Poemes: John Donne, The Good-Morrow. Thomas Moore, To Celia. Alexander Pope, to a Lady.

s19
Jane Austen, Pride and prejudice (1813). Honoré de Balzac, Eugénie Grandet (1833). Cousin Bette (1846). Emily Brontë, Wuthering Heights” (1847). Charlotte Brontë, Jane Eyre” (1847). Nathaniel Hawthorne, The Scarlet Letter” (1850). Gustave Flaubert, Madame Bovary (1857). Sheridan Le Fanu, Carmilla (1872). Leo Tolstoy, Anna Karenina (1877), The Kreutzer Sonata (1889). Henry James, The Portrait of a Lady (1881). Theodor Fontane, Effi Briest (1895). Bram Stoker, Dracula (1897).
Poemes: Lord Byron, She Walks in Beauty. John Keats, Bright Star. Elizabeth Barrett Browning, How Do I Love Thee? (Sonnet 43). W.B. Yeats, When You Are Old. Alfred, Lord Tennyson, The Lady of Shalott.

s20
E.M. Forster, A Room with a View” (1908). Proust, À la Recherche du Temps Perdu (1913), D.H. Lawrence, Women in Love (1920), Lady Chatterley’s Lover” (1928). F. Scott Fitzgerald, The Great Gatsby (1925), Tender is the Night (1934). Virginia Woolf, Mrs. Dalloway (1925), Orlando (1928). Ernest Hemingway, A Farewell to Arms (1929). Aldous Huxley, Brave New World (1932). Zora Neale Hurston, Their Eyes Were Watching God (1937). Henry Miller, Tropic of Cancer (1934) Tropic of Capricorn (1939). Graham Greene, The End of the Affair” (1951). Vladimir Nabokov, Lolita (1955). James Baldwin, Giovanni’s Room (1956). Jean Rhys, Wide Sargasso Sea” (1966). Milan Kundera, La insuportable lleugera del ser (1984). Marguerite Duras, The Lover (1984). Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera (1985). Toni Morrison, Beloved (1987). Michael Ondaatje, The English Patient” (1992).
Poemes: T.S. Eliot, The Love Song of J. Alfred Prufrock. E.E. Cummings, Somewhere I Have Never Travelled, Gladly Beyond. Auden, Funeral Blues, The more loving one. Carol Ann Duffy, Valentine. Sylvia Plath, Mad Girl’s Love Song. William Carlos Williams, A Love Song.  Neruda, 20 poemas de amor y una canción desesperada.

(tema poesia = amor)

Chejov. A day in the country (1886). Terenty, pobre descalç, i dos petits orfes, caminen pel bosc. Miren les abelles, formigues “The children fall asleep thinking of the homeless cobbler [sabater], and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.”

[Hi ha un gènere dirigit a viure (Ficció i catarsi ) la ficció amorosa. A Espanya va ser molt popular Corin Tellado. Autors que troba chatgpt: Nicholas Sparks, Julia Quinn, Nora Roberts, Colleen Hoover, E.L. James, J.R. Ward, Johanna Lindsey, Sarah MacLean, Debbie Macomber, Danielle Steel.
Cal notar que fins i tot en gèneres que no són romàntics, com el thriller, sovint l’element més interessant és l’afectiu, com la tensió entre la Robin i el Cormoran a la sèrie de Robert Galbraith (JK Rowling)]

Cinema

[teatre inclòs a literatura]

Der Blaue Engel (1930), Gone with the wind (1939), Casablanca (1942), La Belle et la bête (1946), Notorious (1946), A streetcar named Desire (1951), The African Queen (1951), Vertigo (1958), Doctor Zhivago (1965), The graduate (1967), Death in Venice (1970), Annie Hall (1977), The Hunger (1983), Sleepless in Seatle (1993), Before Sunrise (1995), [The English Patient (1996). You’ve got mail (1998), In the Mood for Love (2000), Lost in Translation (2003), Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), The Notebook (2004). Pride and Prejudice (2005), Amour (2012), Blue Is the Warmest Color (2013), Her (2013), Carol (2015). 

[Les Sèries que no són d’acció, sovint tenen trames amoroses, actualment a TV3, “Com si fos ahir”.  I fins i tot, moltes vegades en shows d’acció o policíacs, l’element interessant és la relació amorosa].
Outlander, Virgin River, Bridgerton, This Is Us, [Friends]
Soap: General Hospital (des de 1963), The Bold and the Beautiful, Days of Our Lives, The Young and the Restless.
Telenovelas: Yo Soy Betty, La Fea. Avenida Brasil. Pasión de Gavilanes. Rebelde. La Usurpadora.

Pornografia. S’estima que arriba als 100B anuals. La indústria ha canviat des dels cinemes i revistes X del s20 a serveis online, alguns diectes al consumidor com Onlyfans.

Música

Clàssica
Amor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo
Desamor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo. Purcell, Lament de Dido.

Wagner:  liebestod

 

Els cicles de Lieder de Schubert Die Schöne Müllerin i Winterreise, són laments d’amor no realitzat. Més de la meitat dels blues són també laments de desamor.
Something (George Harrison) seria la cançó d’amor perfecta. Alguns estudis mostren que les cançons d’amors infortunats indueixen una resposta bioquímica d’hormones beneficioses ( love songs ).

Posted on

IEA. Identificador estats d’ànim

Psicologia Afectivitat, emocions i sentiments    |   L’experiència afectiva:  Què sentim?   Dolor   Desig i plaer    Emocions i sentiments
Viure les emocions

Autodiagnòstic  |   Consciència del cos   |  Estat d’ànim: visió, energia, valència, pau d’esperit  |  Estratègies de canvi

Autodiagnòstic

[Es podria pensar com quan anem a la drogueria per identificar un color i el comparem amb el mostrari del PANTONE, primer ens aproximem per grans grups, blau, vermell, verd, les sis emocions bàsiques, i després aniríem refinant. O també es pot veure en termes d’una guia d’identificació de plantes a partir de la forma de les fulles.
P.K. Dick va concebre el Penfield Mood Organ que es podia programar per que enviés unes ones que establissin el següent estat d’ànim. Imagino un monitor d’estats d’ànim, com una mena d’aparell que mesura la pressió de manera contínua, i identifica l’estat d’ànim. Fins i tot, detectant certs símptomes es podria avançar a un estat no desitjable i corregir-lo. Seria el “Identificador d’estats d’ànim”. Em diria “què em passa” i “què he de fer”, com una mena de terapeuta automàtic. O potser un cop detectat l’estat d’ànim jo puc triar entre fugir-ne o entrar-hi més a fons.

[ si l’estat emocional fos una habitació, com seria? un quarto fosc i humit? un espai ample ple de coses interessants amb una finestra oberta al món? Geografies emocionals] [ si en vull sortir, ho plantegem com moure’ns a una altra habitació? o com modificar la pròpia?

Consciència del cos

  • En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. La pressió i el pols.
  • Estem descansats,  i desperts (la vista concentrada, la columna amb to)? o tenim fatiga i son? > repòs
  • No ens fa mal res, no tenim gana, respirem bé? ens fa mal alguna articulació, mal de cap, el nas tapat, tenim una baixada de sucre, o bé una digestió feixuga → tristesa> patiment dolor físic > cuidar-nos i recuperar-nos

(Veure també la preparació suggerida a l’entrada seguint el canon Pali)

Estat d’ànim [Visió, energia, valència, pau d’esperit]

La consciència de l’estat emocional (5 obstacles canon Pali ànsia, irritació, peresa, estrès, confusió ):

Visió

  • Sé què vull fer (motivació) i tinc energia per a fer-ho?
  • o bé
    • em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina de menjar, endreça i esport, alternança activitats.
    • Tinc energia però no sé triar? Estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió [ les vull totes? no n’hi ha cap de bona? > identificar si em costa per l’esforç, o per que em tocaria fer alguna cosa que no m’agrada, imaginar què lamentaré no haver fet o intentat
    • un temor (angoixa per morir, per si perdo la feina, per si em poso malalt, per si em deixa la parella?) → por, ansietat > un treball d’acceptació i d’ocupar-me, en lloc de pre-ocupar-me

Energia i focus

  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia
  • o bé:
    • em fa mandra i em costa, ho deixaria estar (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció > humilitat i acceptar les limitacions + veure què és possible de fer
    • ho duc a terme sense atenció, per inèrcia, exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida  → Tristesa>ansietat fugida > (si detecto que estic molt cansat, simplement deixar-me anar , amb certa moderació; si no, fer un esforç de distanciar-me i tornar-m’hi a posar amb ganes)

València

  • el què vull fer, em fa feliç i no fa mal a ningú?
    • les tasques de cada dia, vida saludable
    • bones relacions amb la parella, família, amics, veïns, companys de feina
    • plans i desigs assolibles:
    • ( anticipant una trobada amb l’enamorada, o un viatge, una compra, desig) , expectació per explorar una ciutat, conèixer algú, una celebració  → Amor>desig
  • o bé és un camí sense sortida, destructiu per a mi o per als altres?
    • un desig o ànsia, [insatisfacció pel futur]  (amor no correspost, més diners, millor posició a la feina, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert > les reflexions budistes, la vanitat dels desigs, contemplació per canviar a una perspectiva més ampla.
    • frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? un futur que redimirà el present?  (o uns extraterrestres que vindran i em valoraran) →tristesa>depressió > cap futur redimirà el present, hem de viure plenament avui.
    • un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que no sé deixar enrera [insatisfacció passat] → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació > acceptar i perdonar els errors propis, i els dels altres, tirar endavant malgrat les dificultats.
    • una fugida autodestructiva del patiment, quedant-me al llit, recorrent a substàncies o considerant el suïcidi. → tristesa> avorriment, depressió  > mantenir un horari i una disciplina de menjar, o bé, si és impossible concentrar-me, fer un descans breu, canviar de lloc, moure’m, endreça i esport, alternança activitats
    • una irritació, pel que percebem com una injustícia cap a nosaltres o el nostre país, o el nostre equip de futbol? Odi, sentiment de venjança contra parella, companys o veïns → Ira > (1) context, la història del món, les injustícies que jo també he comès, saber perdonar (2)  canviar la ira per un pla constructiu, què es pot fer.

Pau d’esperit

  • Sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? Accepto el passat, potser no gaire brillant, i el futur que m’espera, que potser tampoc no és gaire brillant? Estic satisfet amb el que vaig fent i em vaig trobant cada dia? em sento valorat comprès i acceptat?
    • Accepto la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • em sento prou valorat i estimat
    • Estic satisfet i amb un sentiment de gratitud per la vida, en el món hi trobo entorns, objectes, gent, que m’agrada [el meu món]
  • o bé lamento eleccions del passat, coses que he fet o deixat de fer?
    • em pesa la [brevetat i manca de sentit de la vida] sentiment de poca cosa, mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir. ( Mono no aware )→ tristesa>melancolia > [idem + la idea que som redundants però no insignificants, com els de la pinya dels castellers, o una veu en un cor; no cal ser solista + el regal que suposa viure com diu Saul Bellow]
    • pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor,  (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia > la melancolia està bé, sempre que no impedeixi la capacitat d’alegria, la condició humana comporta la capacitat d’imaginar, i sempre podrem imaginar allò que no ha estat, acceptació i perdonar-se un mateix.
    • em sento sol sense ningú que m’escolti o em comprengui, poc valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud > [ aprendre a demanar ajuda] [aprendre a viure sol , sense públic i sense laics]

MOVIMENTS de CANVI

[ Com ho concebeixo? Com sortir d’una habitació fosca plena de trastos? O bé com transformar aquesta habitació, llençant coses, comprant-ne de noves més maques, obrint la finestra per airejar?] [ en el Penfield marcaria ‘321’ o ‘422’.

  • mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • cansament, refredat? descans
  • tristesa per la vida i ansietat:  visió de conjunt i contemplació, humilitat
  • Altres: [psicologia > salut mental, teràpies]

La popular escala d’Abraham-Hicks i la seva filosofia de l’atracció ordena les emocions de més negatiu a més positiu i proposa d’anar millorant pas a pas, sense voler saltar del pitjor al millor: Joy/Appreciation/Empowerment/Freedom/Love, Passion, Enthusiasm/Eagerness/Happiness, Positive Expectation/Belief, Optimism, Hopefulness, Contentment, Boredom, Pessimism, Frustration/Irritation/Impatience, Overwhelment (feeling overwhelmed), Disappointment, Doubt, Worry, Blame, Discouragement, Anger, Revenge, Hatred/Rage, Jealousy, Insecurity/Guilt/Unworthiness, Fear/Grief/Desperation/Despair/Powerlessness

[enllaç a teràpies]

Posted on

La muntanya

L’experiència de la muntanya té l’esforç de l’ascensió, la solitud, sense l’ajut i comfort del cotxe, els ascensors i la climatització. Té una vegetació diferent a la de la plana, el pi negre o avet, els prats, una vegetació adaptada al fred i al vent. Té una ampliació dels horitzons, una perspectiva més ampla que ens situa com a més petits i febles enmig de la naturalesa i alhora amb certa sensació de superioritat respecte dels que segueixen a baix tancats en espais petits. Té una sensació de puresa  a l’aire i en l’aigua que veiem córrer per rierols petits. Aquí hi ha els orígens dels rius que s’aniran fent grans i amples fins a desembocar al mar.

Contemplació a la natura   |   Orogènies i muntanyes

Posted on

Les cinc etapes del dol. Model de Kübler-Ross

Model de Kübler-Ross

Negació: «Em sento bé, això no em pot estar passant, a mi no!». La negació és només una defensa temporal per a l’individu. Aquest sentiment és generalment reemplaçat amb una sensibilitat augmentada de les situacions i individus que són deixats enrere després de la mort.
Ira: «Per què a mi? No és just!», «Com em pot estar passant això a mi?». Un cop a la segona etapa, l’individu reconeix que la negació no pot continuar. A causa de la ira, aquesta persona és difícil de ser acurada degut als seus sentiments d’ira i enveja. Qualsevol individu que simbolitza vida o energia és subjecte a ser projectat ressentiment i enveja.
Negociació: «Déu meu, deixa’m viure almenys per veure els meus fills grans», «Faré qualsevol cosa per un parell d’anys més». La tercera etapa involucra l’esperança que l’individu pot d’alguna manera posposar o retardar la mort. Usualment, la negociació per una vida estesa és realitzada amb un poder superior a canvi d’una forma de vida reformada. Psicològicament, la persona està dient: «Entenc que vaig a morir, però si només pogués tenir més temps …».
Depressió: «Estic tan trist, per què fer alguna cosa?», «Moriré, quin sentit té?», «Trobo a faltar als meus éssers estimats, ¿per què seguir?» Durant la quarta etapa, la persona que està morint comença a entendre la seguretat de la mort. A causa d’això, l’individu pot tornar-se silenciós, rebutjar visites i passar molt de temps plorant i lamentant-se. Aquest procés permet a la persona moribunda desconnectar de tot sentiment d’amor i afecte. No és recomanable intentar alegrar a una persona que està en aquesta etapa. És un moment important que ha de ser processat.
Acceptació: «Això ha de passar, no hi ha solució, no puc lluitar contra la realitat, hauria preparar-me per això». L’etapa final arriba amb la pau i la comprensió que la mort s’està acostant. Generalment, la persona en aquesta etapa vol que la deixen sola. A més, els sentiments i el dolor físic poden desaparèixer. Aquesta etapa també ha estat descrita com la fi de la lluita contra la mort.

Kübler-Ross originalment va aplicar aquestes etapes a les persones que patien malalties terminals, i després a qualsevol pèrdua catastròfica (ocupació, ingressos, llibertat). Això pot incloure esdeveniments significatius de la vida tals com poden ser la mort d’un ésser estimat, el final d’una relació o divorci, drogodependència, un diagnòstic d’infertilitat, etc.

 

https://www.bbc.com/news/stories-53267505

Thousands of academic papers have been written applying the stages to a huge range of emotional experiences, from athletes dealing with career-ending injuries to Apple consumers responding to the iPhone 5.

They’re also used as a management tool: the Kübler-Ross Change Curve is used by big companies from Boeing to IBM – including the BBC – to help shepherd their employees through periods of change.

[ crítica ]

And there’s very little concrete evidence for the existence of five stages of grief. The most extensive longitudinal study on the stages was published in 2007, based on a series of interviews with recently bereaved people. It concluded that although Elisabeth Kübler-Ross’s stages were present in different combinations, the most prevalent emotion reported at all stages was acceptance. Denial (or disbelief, as the study termed it) was very low, and the second strongest emotion reported was “yearning”, which was not one of the original five stages.

Posted on

Mirar els núvols

No sé ben bé quan va començar. Potser és l’estar assegut a la meva taula a Poblenou que tinc una vista ampla del cel. Gairebé cada dia cirrus, cumulus, stratus, presenten escenes magnífiques que em fan aixecar i retratar-les. Al Picasa tinc etiquetades com a núvols 247 fotos. N’he volgut fer un vídeo contemplatiu.

Els he contemplat en els viatges, sobretot una tarda durant el viatge a Patagònia, després d’una excursió, descansant sobre l’herba i escoltant Carles Viarnes. O des que m’he fet uns coixins per jeure a la terrassa i a l’estiu m’hi estic una estona a última hora de la tarda.

La taula de vidre que tinc reflecteix el cel i a vegades deixo l’ordinador i miro com es mouen sota meu.

Sembla que no es moguin però en pocs minuts, el cel ha canviat del tot. Em fascina capturar-ho en un timelapse.

I després d’anys de donar-hi voltes les he pintat al dormitori.

Pàgina amb tots els posts sobre núvols

Posted on

[ la mirada interior ]

[ fenomenologia en general, experiències contemplatives ]   |   [ meditació ]

[ esborrany ]

Contraposat a la “mirada exterior”, quan em trobo dalt d’una muntanya, davant del mar o enmig d’un bosc, la “mirada interior” és quan em giro per observar-me a mi mateix.

Contemplar el nostre passat i el futur. Potser el més freqüent d’aquesta mirada interior és quan, abans d’abandonar-nos al son repassem què hem fet i viscut al llarg del dia i anticipem què ens espera demà. Podem eixamplar a la setmana passada, els mesos de l’estació, com ha estat aquest hivern, com està essent aquesta primavera de 2020 marcada pel confinament? Sovint no anem gaire més enllà dels plans de dos o tres dies, i tenim la mirada projectada en un futur que ens agradaria viure. Puntualment podem visualitzar unes quantes dècades. Potser, als quaranta, ens adonarem que el futur on hem arribat no és el que volíem, o que el que hem viscut els darrers anys és decebedor. Aquí estem visualitzant el que hem fet, projectant futurs possibles o desitjables. Ens veiem com personatges en una història. És potser el jo autobiogràfic, la narració en primera persona que reprenem cada cop que ens despertem i que una mica és la que dóna consistència a la nostra fràgil identitat. Viure en molts cassos pot ser la successió d’estats d’autobservació de futurs immediats, empaitant el que desitgem i fugint del que ens espanta. És una vida limitada, que ignora el que tenim al voltant, tant pel que fa a la natura (la mirada enfora), als altres éssers humans, nosaltres mateixos pel que fa a distàncies més amples, o més curtes.

Contemplació del cos i les emocions. La tradició budista o zen i, en menor mesura, la cristiana, proposen de corregir aquesta limitació amb unes tècniques de concentració que volen sortir dels limits de l’ànsia del futur i ens fan atendre al que està passant ara i aquí, la postura del nostre cos i la respiració.

Contemplació crítica, exàmen de consciència. Si som conscients de l’existència dels altres, i de la nostra relació amb ells, podem interrogar-nos sobre les conseqûències que tenen  les nostres accions o omissions. Totes les tradicions espirituals inclouen alguna mena d’interpelació moral. En la tradició catòlica s’exhorta a “l’exàmen de consciència” previ a la confessió, o a l’administració dels últims sagraments. Sovint aquest examen estava orientat a fer sentir culpable al “pecador”, per tal que necessités la mediació dels ministres de l’església per salvar-se. Així es venien les butlles, s’obtenien donatius per a monestirs i s’encarregaven retaules. El pare m’explicava que als darrers dies l’avi Josep, el sacerdot que visitava la residència li oferí d’administrar-li els últims sagraments, per rebre l’absolució definitiva. I l’avi, després d’uns moments de silenci, va respondre “no sabria pas què dir-li”, frase que revela una pau d’esperit remarcable.

Ara i aquí

 

 

Posted on

Contemplació a la natura

Meditació Què és? Què pretén?  |   Contemplació a la natura  | [La mirada endins]   |    pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam   | Els espais de l’ànima  |   Música contemplativa  |   Art del silenci   |   Lectures i materials  |   Discussió   |  Personal

Hi ha espais naturals que afavoreixen la contemplació i la meditació, la muntanya, el desert, el mar, el bosc , el cel estrellat,  i en el meu cas potser hi afegiria els núvols ]

La muntanya

La solitud al cim d’una muntanya, lluny del confort de la ciutat, i lluny també del seus sorolls i preocupacions, la vista elevada sobre el territori amb el paisatge als nostres peus, ens dóna una perspectiva més gran sobre el món. Alhora, l’esforç per arribar-hi ens fa ser conscients de les nostres limitacions i febleses.

Per això els ermitans han buscat sempre coves i  refugis en lloc elevats, com a Montserrat.

Prop de Natzaret hi el Tabor, un humil turó que destaca sobre la plana, que és on Jesús es va transfigurar. (MT, 17,1).

Igual com passa amb Montserrat, tan a prop de Barcelona, només que hom comença a enfilar-s’hi, la perspectiva sobre el món canvia radicalment.


Amb el romanticisme, els excursionistes comencen a pujar munytanyes per trobar una connexió amb tot l’existent. [ a completar amb cites dels romàntics alemanys i anglesos ]

Caspar Friedrich, Der Wanderer über dem Nebelmeer

Ferdinand Hodler. Blick ins Unendliche

El desert

Sempre he recordat com si el meu professor Pere Lluís cités Dewey en el sentit que cada tipus d’entorn o paisatge propiciava un determinat tipus de visió de l’univers: a la selva o el bosc, en la plenitud de la naturalesa, hom esdevindria panteista. A la ciutat, on sembla que l’home es basti per si sol, ateisme. I al desert, enmig del no res, deisme.

El desert és sempre present en la geografia del poble d’Israel. El nou testament hi ha un l’episodi de Jesús temptat pel dimoni al desert (Mt 1-4), que no es correspon tant a una actitud contemplativa. En canvi a Lluc 5, 15 tenim: La seva anomenada s’escampava cada vegada més, i s’aplegaven grans multituds per sentir-lo i fer-se curar de les malalties; 16 però ell es retirava als llocs deserts i pregava. A començaments del segle tercer homes i dones van anar al desert cercant una vida retirada al desert d’Egipte, els pares del desert. Antoni, un dels primers a marxar al desert fundarà una comunitat monàstica. Les seves temptacions pel dimoni seran un tema popular en les arts visuals. Jeroni, que traduiria la Bíblia al llatí, es retirà a un desert al sud d’Antioquia a Síria i serà representat al desert pregant o al seu estudi.

Giovanni Bellini. San Girolamo

El mar

La immensitat del mar, la nostra impotència quan hi ha temporal, i el ritme incansable de les onades que van i vénen, afavoreixen l’experiència de petitesa i alhora de pertinença a quelcom més gran que ens depassa.

Caspar Friedrich. Der Mönch am Meer

Hiroshi Sugimoto. Seascape

Les onades

El bosc

Caminar per un bosc, estar entre els arbres, que en general  tenen molta més edat que nosaltres, la presència de multitud de vegetació que ens envolta,  els animals que en general no veiem perquè s’amaguen, però que sentim, els cants dels ocells [ sant francesc ] , la fressa d’una sargantana, tot ens fa adonar que som una part més de la comunitat d’éssers vius que neixen i moren. Al Japó caminar al bosc s’ha consolidat com una teràpia, Shirin yoku.

És una experiència que repeteixo anualment i de manera espontània em surt  saludar la naturalesa .

La contemplació del cel , astronomia

[En Plató, Kant. ]Transmeten que hi ha l’univers és infinit, immens, i nosaltres petits. Transmet que hi ha una regularitat i unes lleis, el sol que surt cada dia, el cicle lunar, les estacions i el sol recorrent el zodíac. Els moviments dels planetes. És un món ordenat i perfecte que es contraposa a l’incert de la vida terrenal [ el Timeu]

Els núvols

Que jo sàpiga no hi ha una tradició contemplativa dels núvols però a mi m’agrada molt mirar-los, identificar-ne els tipus. M’agrada especialment un cel net amb cirrus fins. Representen el contrari de la contemplació del cel astronòmic, amb la seva regularitat. Els núvols varien constantment i ens fan present com en són d’efímeres, les nostres vides i les nostres experiències ( timelapse des del balcó) , però, alhora, no deixen de tenir valor per això, potser amb uns instant ja n’hi ha prou. [ viure com una pluja, tal com deia la Maria, la vida d’un dia de les efímeres a Tisza, Nadika, viure l’estona d’inspirar i expirar ]. Els núvols que miro.

Altres: vídeos contemplatius: Núvols , Micropaisatges, Solars

Castiñeira sobre els santuaris a la naturalesa al diari ARA

 

Posted on

Escoltar com plou

Estar ajagut al llit i sentir com plou. Pensar en l’aigua amarant la terra, les gotes caient sobre les fulles. A l’estiu, agrair la fresca que ens porta. A l’hivern, sec i calentó dins de casa.

Durant el viatge al Danubi, una nit de pluja, pensava en les gotes que anirien a parar al riu, i quan tardarien en recórrer els 2840 km fins al mar Negre.

La idea d’haver estat com una pluja.

 

Posted on

El patiment normal

[esborrany][a refer, visió global sobre el patiment, treure el normal]

referència al dolor com a resultat de l’evolució / experiència dolor  / emocions begatrives / sentiments negatius

el patiment “normal” i que serveix per la vida

En una sèrie de posts intento una mirada global [contenidor societats]sobre els diferents patiments:

El patiment extrem, que ja no ens aporta, individual i vingut de fora

La mirada és incompleta sense el que en podríem dir “patiment normal” o biogràfic. El patiment que no és causat per conflictes o injustícies socials, ni tampoc per patologies, el patiment que comporta simplement el fet d’estar viu. Totes les emocions i sentiments negatius, com la ira, el disgust, la por, la tristesa.

L’infant que plora perquè té gana, perquè ha caigut, perquè no li deixen agafar el mòbil

La ira i odi cap algú, veins que fan soroll, el que no ens agrada

L’enamorat rebutjat, la parella a qui han abandonat, la gelosia

La frustració i estrès a la feina

El cansament, l’insomni, l’avorriment

La cerca desesperada de trobar un alicient que ens faci sentir vius o atenuar el dolor buscant emocions en concerts, esports extrems o comsum de drogues. L’ànsia infinita a ser reconegut i valorat (ésser a través dels altres). Tots volem tenir un públic que ens aplaudeixi, volem sortir en obres de teatre, volem lectors dels nostres llibres. Volem likes a les nostres fotos d’instagram, volem pujar a l’Everest, volem ser joves i atractius.

Posted on

Satisfacció. Els plaers

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció    Estudi  i  qüestions     Llista

Introducció

[Vaig començar la sala com a llista d’estats o activitats agradables. Com a emoció es podria solapar amb l’alegria o la joia, d’una banda, o el plaer de l’altre. El plaer seria més elemental, més intens, i menys lligat a una activitat concreta. L’alegria o la joia seria un estat més estable, resultat de com hom es veu a si mateix en el conjunt del món. La satisfacció es dona quan se satisfan les necessitats bàsiques ( motius primaris o biològics ) i les secundàries, socials i d’autorealització. Així doncs, no és ben bé l’oposat al disgust i al desagradable.

Estudi i qüestions

[No ha estat gaire objecte d’estudi, no és una de les emocions identificades per Ekman. A l’arbre de Parrot es troba dins de la joia com a felicitat (Happiness) i satisfacció ( Felicitat Cheerfulness):  Amusement · Bliss · Gaiety · Glee · Jolliness · Joviality · Joy · Delight · Enjoyment · Gladness · Happiness · Jubilation · Elation · Satisfaction · Ecstasy · Euphoria   /  Satisfacció   Contentment ): Pleasure  )]

(CGPT) La satisfacció està relacionada amb satisfer necessitats i assolir objectius a diferents nivells (Motivació, Maslow). Es pregunta sobre el grau de satisfacció al lloc de treball o com a consumidor després d’un servei (els lavabos dels aeroports, els hotels a Booking). La neurobiologia la indica la presència de dopamina.
“Satisfaction”-satisfacció es diferenciaria del “contentment”, en el sentit d’acceptació i conformar-se.  S’ha assenyalat que la capacitat de conformar-se és important pel benestar (Barbara Fredrikson) i el mindfulness el treballa. La neurobiologia l’associa al sistema nerviós parasimpàtic, calma i equilibri.
És el que surt al conte d’Andersen “El que fa el vell de casa sempre està bé”.

[A l’amor i desig s’assenyala el cicle   desig/necessitat → satisfacció (o frustració)  →  indiferència, avorriment, nou desig. ] L’anomenada “adaptació hedònica” es refereix a la tendència a reduir la satisfacció quan es repeteixen experiències positives. Els estudis mostren que el nivell de satisfacció no canvia gaire després de guanyar la loteria, per exemple. (Motivació, Teoria de reducció de l’impuls. [Així, estaríem condemnats a la insatisfacció, ja que mai estarem satisfets i sempre voldrem més i més, tal com assenyala el budisme a la tercera noble veritat]. [D’aquí la insistència en la que anomenaríem “psicologia popular” de trobar-nos bé amb els petits plaers de cada dia, el Carpe diem. ] [Quan funciona bé, el model d’homeòstasi suposa un cicle  de necessitat – satisfacció ininterromput, una saludable alternança de gana-tip, esforç-descans.

Llista

Plaers homeostàtics de necessitats biològiques
[Cada plaer pot anar de la simple satisfacció, a trobar-hi gust, a l’excés, els pecats capitals]

  • Menjar
    Subsistència
    [La vida diària: esmorzar de te i torrades, esmorzar de macedònia i cafè, dinar arròs i truita a la francesa, sopars diversos.
    Aigua i provisions en excursions, grans restaurants, viatges (el que he menjat)]
    Els menús de degustació, els millors 50 restaurants del món amb menús >1000€, els vins i licors > 1000€. La grande bouffe (1973),  The Menu (2022).
    Una estadístcia fictícia: quànta gent passa gana? quanta sobreviu? quanta està gaudint d’un àpat raonable, quanta està celebrant? L’excés du a la gola i l’obesitat.
  • Descans
    [Dormir a terra a la tenda o la furgo. Anar a dormir esperant somniar. La migdiada [foto de la mare a Solius].
    Un massatge. Spa. [massatge després de la marató, Tailàndia, masajes a 1000 banys termals, Balneari Vallfogona, Hotel Géllert la banyera a la terrasa a l’estiu].
    The most luxurious spas in the world.
    Hi una una indústria de la son oferint productes de luxe: Matalassos (memory foam, hybrid, organic, cooling, el Hästens Grand Vividus>400m$, Vispring Masterpiece Superbed > 50m$), Coixins (memory foam, ortopedic, Tailormade Pillow Gold Edition 57m$, Duxiana Pillow a 600$). Aparells com ma`scares, sleep trackers, smart beds, apps com calm, Headspace, Sleep cycle, Pzizz, Pillow, algunes amb subscripcions personalitzades de 500$ anuals. Cambres d’oxígen hiperbàric > 100m$
    Qui passa fred o excés de calor? Qui té un sostre, una habitació compartida? Qui té un habitatge decent? Qui té una mansió [Problemes actuals, l’habitatge]
    L’excés du a la peresa [a l’extrem, la tendència a no fer cap esforç podria dur a la inacció, a no llevar-se del llit, i a la depressió].
  • Sexe
    la masturbació
    adolescència (petons, carícies), coit, relacions de parella, relacions esporàdiques, prostitució
    L’excés du a la luxúria, les violacions, l’explotació sexual, l’abús de menors, les perversions.
  • [Mirem de proveir les nostres necessitats i ens dóna tranquil·litat tenir el rebost ple, un pis confortable, i uns diners, però l’excés ens duria a l’avarícia)

Plaers socials

  • Convivència en família o comunitat
  • Trobades amb família i amics
  • El reconeixement, els premis
    Participar en el joc, el ball
    No satisfer la necessitat social du a l’aïllament i la solitud [Problemes actuals, l’habitatge]. Les xarxes socials ofereixen oportunitats pel reconeixement i sentit de pertinença però a l’extrem duen a una addicció per tenia cada cop més likes i seguidors. (la necessitat de ser atractiu, ésser a través dels altres). L’excés és l’orgull i el patiment per quan als altres sembla que els va millor, l’enveja.

Plaers d’assolir objectius, descobriment, contemplatius

  • [Fer plans i que funcionin, un disseny i construcció d’objectes com la motenda o la furgo]
  • Descobrir, ja sia per estudi, o viatjant
  • simplement sentir-se viu, respirar, córrer, entrar al mar els matins, ballar a mitja tarda a l’hivern.
  • Experiències contemplatives
Posted on

Depressió i suïcidi

DEPRESSIÓ

WHO, Depression is a common mental disorder, characterized by persistent sadness and a loss of interest in activities that you normally enjoy, accompanied by an inability to carry out daily activities, for at least two weeks. In addition, people with depression normally have several of the following: a loss of energy; a change in appetite; sleeping more or less; anxiety; reduced concentration; indecisiveness; restlessness; feelings of worthlessness, guilt, or hopelessness; and thoughts of self-harm or suicide. Depression is treatable, with talking therapies or antidepressant medication or a combination of these.

Depression is a common mental disorder. Globally, more than 300 million people of all ages suffer from depression.
Depression is the leading cause of disability worldwide, and is a major contributor to the overall global burden of disease.

SUÏCIDI

WHO, Close to 800 000 people die due to suicide every year, which is one person every 40 seconds. Suicide is a global phenomenon and occurs throughout the lifespan. Effective and evidence-based interventions can be implemented at population, sub-population and individual levels to prevent suicide and suicide attempts. There are indications that for each adult who died by suicide there may have been more than 20 others attempting suicide.

Web pels que busquen un companya/a per suïcidar-se junts (BBC). És el darrer clam de la solitud.

Posted on

Solitud i aïllament

Loneliness i solitude

En anglès es distingeix entre “loneliness”, (Loneliness is a complex and usually unpleasant emotional response to isolation. Loneliness typically includes anxious feelings about a lack of connection or communication with other beings, both in the present and extending into the future. As such, loneliness can be felt even when surrounded by other people and one who feels lonely, is lonely. The causes of loneliness are varied and include social, mental, emotional, and physical factors. ) i “solitude” ( Solitude is a state of seclusion or isolation, i.e., lack of contact with people. It may stem from bad relationships, loss of loved ones, deliberate choice, infectious disease, mental disorders, neurological disorders or circumstances of employment or situation (see castaway). Short-term solitude is often valued as a time when one may work, think or rest without being disturbed. It may be desired for the sake of privacy. A distinction has been made between solitude and loneliness. In this sense, these two words refer, respectively, to the joy and the pain of being alone.)

Potser ho podríem traduir per “sentir-se sol”, trobant a faltar més contacte amb altres, i “estar sol”.

No hi ha dades globals però a UK un 5% de la població diu reporta sentir-se sol sempre o sovint.

Un article de Forbes The Economist/KFF findings add to a wave of recent research showing high levels of loneliness. A recent Cigna survey revealed that nearly half of Americans always or sometimes feel alone (46%) or left out (47%). Fully 54% said they always or sometimes feel that no one knows them well. Loneliness isn’t just a U.S. phenomenon. In a nationwide survey released in October from the BBC, a third of Britons said that they often or very often feel lonely. Nearly half of Britons over 65 consider the television or a pet their main source of company. In Japan, there are more than half a million people under 40 who haven’t left their house or interacted with anyone for at least six months. In Canada, the share of solo households is now 28%. Across the European Union, it’s 34%.

Estudi de Cigna als USA

2023 . El responsable de salut dels USA avisa que gairebé la meitat de la població pateix un sentiment de solitud i que suposa un risc per a la salut equivalent a fumar 15 cigarrets al dia. (BBC)

No afecta només a la gent gran que viu sola sinó que molts joves també ho tenen.

[ jo havia apuntat que si la nostra experiència és en gran part narrativa, és a dir, que ens expliquem a nosaltres mateixos què passa al món, què som i què volem, existim en la mesura que algú escolta, entén i comparteix aquesta narració]

Tenim una ansietat enorme a ser reconeguts i valorats, a “existir per als altres“. En èpoques anteriors, i en cercles d’alta societat, podia consistir en ser acceptat i convidat als salons. Avui a les xarxes socials, tots publiquem continguts que esperem que siguin valorats amb “likes”. Jo vaig començar un blog contemplatiu i també mirava si era llegit. La gent escriu les memòries i les vol fer llegir als altres esperant la seva aprovació i felicitació. Sospito que tota la gent que s’apunta cursos per escriure, no ho fa per explorar, sinó per a ser llegit. Tal com passa amb les converses, o el teatre, hi ha més oferta d’autors, que no pas de lectors, més gent que vol ser escoltada que no oïents.

Invertim una enorme quantitat de diners i energia per tenir millor aspecte i ser acceptats pels altres, gimnàs, operacions d’estètica, cosmètica, moda.

La compulsió a a comprar roba que portarem poc i després llençarem, amb el problema d’explotació laboral i els residus que genera (Europa vol acabar amb el fast fashion el 2030), és un símptoma d’una enorme ansietat per ser acceptats i no estar sols.

la necessitat de ser atractius.

2024

Hi ha una ànsia tan gran de trobar l’amor que, a part de les aplicacions com meetic o tinder, existeix una indústria colossal de fins a 120.000 persones explotades per enviar missatges a gent solitària ( Scam desde  Myanmar BBC). Sextorsió des de Nigèria (BBC manuals online, 27 suïcidis BBC ).

Hikikomori. A Corea del Sud hi ha uns 500m joves entre 19 i 34 que s’han retirat del món i no volen contacte amb ningú.

Posted on

L’expectativa del descobriment

Quan en un viatge, un cop instal·lat a l’hotel, baixo al carrer a trepitjar la ciutat desconeguda que m’espera.  O quan arribo a un país llunyà, com Etiopia, i a l’aeroport començo a entreveure la personalitat del país que m’espera, sortint de la neutralitat dels espais dels aeroports. O quan començo una ruta, com el viatge amfibi de 2007, o una travessa amb la motenda.

El descobriment també pot ser al costat de casa, com en l’experiència de la lectura de la Divina Comèdia, o durant el confinament de la Covid, explorant el Poblenou.

Posted on

Els plans

El sentiment de tenir temps, ganes i mitjans de definir la meva vida, quan planifico el futur.

Cada setmana estreno un full doblegat on hi poso les cites i obligacions, i assigno l’espai lliure als meus projectes diversos: el que estudio, anar a ballar, bricolatge, esport.

Cada dia es concreta hora a hora el deure o lleure.

Ocasionalment planifico les vacances, els viatges. Un sentiment molt agradable és quan un viatge es va definint poc a poc, amb un concepte o aspectes que l’unifiquen. Aquitània i la elctura de Montaigne, El Danubi i Magris, el cap nord i Txekhov, el Main i Wagner, el Neckar i Hölderlin.

Molt excepcionalment planifico “no planificar” i deixar-me dur per l’atzar. Notablement en el dia de la lectura del Purgatori de Dante, en algun viatge amb l’Eos, o quan després d’una visita o gestió a Barcelona em deixo perdre per algun barri.

Posted on

El procés de dissenyar o crear

Un dels sentiments més agradables ha estat l’excitació creativa quan dissenyo alguna cosa. Tinc més o menys definit què vull aconseguir i faig esborranys, estudio materials, solucions, fins que trobo la que m’agrada i ho construeixo.

  • 1975 macuto per davant i darrera
  • 1990 armari inspirat en una façana renaixentista a Castellar, habitació de les nenes
  • 1995 barbacoa, tauleta majordom a Castellar, làmpada llibre, (taula i cadires pel saló, sense tirar endavant)
  • 2007 el viatge amfibi
  • 2008 i següents, la nadala de cada any
  • 2014 La motenda
  • 2016 la furgo, la carpeta de partitures
  • 2015 el lavabo jardí
  • 2017 la llibreria amb espatllera i barra de ballet
  • 2019 motxilla, cadires i tumbones per la terrassa

 

Posted on

El cansament vital

Camus deia al mite de Sisyphe que l’única pregunta filosòfica important era la del suïcidi, si valia la pena viure.

Una versió menys dramàtica seria què ens fa sortir del llit al matí i posar-nos en marxa.

En un post jo imaginava que haguessim d’omplir un formulari sobre la “fe de vida” havent d’especificar què és allò que ens fa sentir vius: inèrcia, ésser per als altres (ser útil, ajudar), ésser a través dels altres (ser admirat, el reconeiement a les xarxes socials), experiències gratificants (gastronomia, vacances, dansa), sobreviure amb ajuda de substàncies (medecines o drogues).

Fe de vida

El maig de 2019, al llarg d’un viatge pel Danubi en la furgo, algun matí em costava sortir del sac per posar-me en marxa, com si estigués perdut en un buit sense referents, la ruta planejada questionable. Val la pena l’esforç? Deixaria de viatjar en algun moment? Fa uns anys també em preguntava si algun dia deixaria de prendre notes sobre el que veig.

Arribem al món amb ganes d’explorar-lo. Ens en cansarem? En algun moment les destinacions inèdites ens semblaran que ja no valen la pena? Quan torno a una ciutat, què espero retrobar-hi? A Paris, ja necessito tornar a pujar a la torre Eiffel, o a NYC a l’Empire State Building. Budapest és molt agradable però per tornar-hi caldria una exposició especial, o una trobada de lindy, o que vulgués passar tres dies al Gellert de balneari, llegint.

I si deixo de viatjar i em quedo a casa, serà un enriquiment, o un seguir en vida mig anestesiat com en respiració asistida?

Ikigai és un terme japonès que es podria traduir per “la raó de viure”, o “allò que ens fa sortir del llit cada dia. (juliol 2019). [ Recull categories Ikigai ]

[ cal el risc de l’adrenalina per sentir-se viu?  ]

Tot avui és com si tingués certa fatiga vital. La gent m’avorreix i em cansa, i alhora trobo a faltar una companyia. I si no hi és, en tinc prou amb el meu refugi? És potser un moment en que ja he recorregut la major part de sales del museu de la vida, n’he repassat algunes, i ja en tinc prou? Somio potser en possibles noves sales que no estan al meu abast?

 

Posted on

Saludant la naturalesa

En la travessa al Pirineu seguint el GR11 en un moment donat saludava la naturalesa, si sentia uns ocells deia un “hola” fluixet, un rierol que travessava, unes floretes roses minúscules enmig d’una tofa de molsa.

Posted on

Perdre’m per un barri desconegut

P1080659

Perdre’m per un barri perifèric, anar a l’atzar almenys una estona, i estar atent a les possibles meravelles, curiositats o les vides que passen.

És un acte de fe en que l’interessant i meravellós pot estar a tot arreu i no només on diuen les guies oficials.

Posted on

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.

 

Posted on

El camí, la carretera

P1150402

El camí, la carretera, el viatge com a manera d’estar en el món, en moviment cap a una destinació coneguda o desconeguda. Es van succeïnt les escenes al nostre costat; els camps, els arbres van passant, el cel va canviant de tonalitat, núvols vénen i se’n van.

El camí ens fa copsar la vida en termes de procés, de canvi de perspectiva,d e descoberta, de transitorietat.

És el que diu el poema de Kavafis.

(les carretres dels USA, els viatges de tardor amb l’Eos)

Posted on

El bosc

Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de petit vaig conèixer, el fullatge és tan espès que no hi ha gaire sotabosc i la perspectiva és més ampla.

Sempre he tingut present l’observació del professor Lluís a propòsit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l’entorn, a la natura, l’home és panteïsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].

Cap el 1980 al Japó va començar el moviment del Shinrin-yoku, prendre “un bany de bosc”.

Des del 2008 que cada tardor surto a veure els colors. [completar amb un enllaç al museu de ciència de les diferents comunitats vegetals de bosc, i als boscos que he conegut: mediterrani, pi negre avets alta muntanya, fagedes, els bedolls a europa de l’est, les boscos de finlàndia, la selva de l’amazones, el parc de Chile, els sequoies a Califòrnia.]

Posted on

Els noms dels colors

[Fenomenologia] [ colors enllaç a física, percepció,

Pantone: El color de l’any (història dels pigments),  colors patentats

, Història dels colors a Windsor&Newton, [receptes de colors al llibre de Leonardo da Vinci]

Els noms de colors al diccionari de la llengua catalana:

ALABASTRI, AMARANTI, AMBRAT, ANYIL, ARGENTI, ATZABETGENC, ATZUR, BEIGE, BISTRE, BLANC, BLAU, BRU, BURELL, CALLOL, CAQUI, CARMESI, CARMI, CASTANY, CENDROS, CERULI, CITRI, COCCINI, DAURAT, ENCARNAT, ESCARLATA, FALB, FERRUGINOS, FULIGINOS, GLAUC, GRANAT, GRIS, GROC, LILA, LIVID, LLEONAT, LLOR, MAGENTA, MARRO, MELAT, MORAT, MORAT, MOREU, MUSC, NEGRE, OCRACI, OCROS, OLIVACI, PERU, PONCr6, PORPRA, PORRACI, PURPURA, ROIG, ROS, ROSA, ROSAT, RUBIGINOS, SAFIRI, SALMO, SALMONAT, SAUR, TARONJA, TERROS, TURQUI, VERD, VERMELL, VERMELL, VIOLACI, VIOLAT, VIOLETA, VIRESCENT.

Els colors, català, english

Nom Color
Aiguamarina  
Albercoc  
Amarant  
Ambre  
Ametista  
Atzur  
Beix  
Bistre  
Blanc  
Blat  
Blau  
Blau cel  
Blau de cobalt  
Blau de França  
Blau de Prússia  
Blau fosc  
Blau marí  
Blau reial  
Blauet  
Bronze  
Camussa  
Canyella  
Caqui  
Cardenal  
Carmesí  
Carmí  
Carnació  
Castany rogenc  
Celadont  
Ceruli  
Chartreuse  
Cian  
Cirera  
Corall  
Coure  
Crema  
Escarlata  
Fúcsia  
Granat  
Gris  
Gris fosc  
Groc  
Heliotropi  
Indi  
Jade  
Lavanda  
Lila  
Llima  
Magenta  
Malva  
Marró  
Morat  
Negre  
Ocre  
Or  
Orquídia  
Panotxa  
Plata  
Porpra  
Préssec  
Pruna  
Rosa  
Salmó  
Sèpia  
Taronja  
Turquesa  
Verd  
Verd maragda  
Verd oliva  
Verd veronès  
Vermell  
Vermell fosc  
Vermelló  
Vinca  
Violat  
Vori  
Xarxet
Posted on

Les olors

LES MEVES OLORS [esborrany]

OLORS

article timeout
Compareu les notes aromàtiques de les fruites vermelles: aranyons, gerds, maduixes silvestres… Noteu les diferències? I entre l’albercoc, el préssec i la nectarina?
la dolçor de les ensaïmades quan aparques a prop del Forn Mistral (ronda de Sant Antoni, 96) i el pa torrat de les fleques amb forn propi com el Turris (Aribau, 158) sembla que fins i tot engreixin! Les notes de cacau del carrer de Petritxol i les seves xocolateries, com la Pallaresa al número 11 i la Granja Dulcinea, fan salivar! L’essència de vermut de la Bodega Salvat (Andalusia, 2) a Sants, enfonsat entre l’alcohol afegit que posen al vi aromatitzat amb herbes, quinina i els records de fusta mullada que fan taverna de barri com els de la Bodega Bartolí al número 41. Els fregits de la xurreria Trèbol del carrer de Còrsega 341, que t’obliguen a comprar encara que sigui un parell de xurros. L’olor de fritada del Moll de la Fusta i el sofregit de les paelles del passeig de Joan de Borbó, sobretot si passeu per davant el Suquet de l’Almirall, quasi tocant a la platja. L’olor forta d’espècies i carn dels carrers que et porten a la rambla del Raval. La d’orxata durant tot l’any de la Sirvent.

Petricor: l’olor de la terra seca quan comença a caure la pluja

article newyorker,  Pàgina amb totes les olors a Fragantica, llibre “Nose Dive” de Harold McGee
Harper:  com treballen les empreses cercant nous perfums, fent servir el mètode tradicional i introduïnt AI

Així és com va practicant la capacitat d’analitzar les fragàncies algú que es dedica a la matèria. A mi em podeu sorprendre a la primera planta d’El Corte Inglés deixant-me testar les noves mostres de perfums al dors de la mà. Precisament la perfumeria va començar amb els sacrificis de les divinitats que es feien amb fum aromatitzat (per fumum) com un antídot contra el cansament i la calor extrema. Abans d’entrar a la catedral de Barcelona notem les olors sacres d’encens que ja empraven per als seus rituals els egipcis. Igual que els encensos menys celestials i més new age de sàndal que inunden les botigues de Gràcia i del carrer de l’Hospital. Un dels millors centres de l’Estat, l’Hospital Clínic, desprèn aquesta olor tan característica dels recintes sanitaris, segurament fruit de la voluntat d’esterilitzar.
Olor de pneumàtic a Fontana
Cafè Torrat
pixums a les cantonades

perfums

[l’olor del bosc de pins amb la pinassa, el mar mediterrà més sec, el mar del nord amb les algues, l’olor del bosc humit amb molsa i bolets]

gespa, flors
[olor dins d’uan esglèsia, la pedra]