Com cada any per aquestes dates, s’ofereixen al públic galeries i exposicions sobre el canvi de color, del verd, a l’ocre, groc i marró. Aquí no tenim catàlegs com a altres llocs, però no és difícil encertar-la si es va al Montseny o a la Garrotxa.
Aquest cop vam decidir anar fer un recorregut al voltant del Turó de Grenys, al NW del massís, sortint de prop de Santa Fe.Les primeres sales proposaven una gran superfície tapissada de fulles de color siena, columnes de troncs als costats i una coberta encara verda. Boira, llum suau, olor a humitat, el frec de les petjades sobre les fulles seques. Avets, faigs, castanyers, aurons.
Extraordinària composició amb fulles de castanyer.
Una escultura monumental, el castanyer gros del roter.
Una nota de caràcter literari que no hi era ens hauria pogut assenyalar que aquests boscos podrien ser un escenari d’aventures èpiques, la cerca del Grial o de l’aigua de la vida.Una altra nota explicativa inexistent ens hauria pogut dir que si els arbres caducifolis decideixen canviar el color de les fulles no és tant degut al descens de la temperatura com per l’augment de les hores de foscor a la nit. Aleshores s’atura la renovació de la clorofil·la verda que ha estat encobrint els colors daurats que de fet ja hi eren. Ah! Potser els arbres han cobrir el seu color daurat quan la llum és massa intensa i només ens el mostren quan les condicions d’il·luminació són adequades.