Pujant la rambla el Poblenou a la dreta des del passeig Calvell, i abans del carrer Perelló hi ha un solar ple de runa després que enderroquessin els edificis que hi havia. Segurament aviat hi construiran pisos. En un extrem del solar hi ha una petita vivenda de dues plantes al costat d’una petita extensió que durant anys ha estat abandonada i degradada, encara amb restes de rajoles de vivendes enderrocades fa dècades; fora de tot pla urbanístic, ple d’herbots i de pols. És aquí que, algú que no tinc el plaer de conèixer personalment, hi va crear un petit jardí, d’aproximadament 2,5×5 metres. Hi ha un petit pi, alguns cactus notables i altres plantes que presenten el bon aspecte de quan són ateses amb amor. El jardí queda limitat per un petit mur de totxos aprofitats. Del punt de vista paisatgístic, aquest petit espai és molt més interessant que els faraònics i absurds jardins de Diagonal mar, amb les seves pretensioses grans olles penjants.
Aquest humil jardí ens alegra la vista als veïns quan hi passem pel davant i gairebé diria que em retorna la fe ne la condició humana. Algú sense ajut, només per amor a bellesa i a la natura ha creat un petit paradís en un entorn difícil, amb coratge, bon gust i perseverància. Potser l’art de viure no és altra cosa que mirar de cultivar un petit paradís propi en circumstàncies normalment no gaire favorables.