Si hi ha necessitats espirituals, es poden formular com a dret?
A la Declaració universal dels drets de l’home, la majoria d’articles fan referència a aspectes molt bàsics. Els que apunten una mica més enllà serien el (24) : “Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades”. I també la primera part del (27): “Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.”
Això és molt semblant al que trobem a la Convenció sobre els drets de l’infant a l’article 31: “Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts. 2. Els Estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai”. En la primera part de l’article 29 hi podem trobar un eco de Maslow: “Els Estats membres convenen que l’educació de l’infant ha d’anar adreçada a: a)Desenvolupar tant com es pugui la personalitat, el talent i la capacitat mental i física de l’infant.”
Recordo un treball sobre els drets/necessitats espirituals de l’infant de la Fundació Jaume Bofill (no he pogut trobar la referència) on es proposaven quatre aspectes de vida espiritual:
(1) meravellar-se i admirar-se
(2) experiències personals d’intensa joia
(3) gaudir d’un sentiment de serenitat interior
(4) ésser conscient de la relació amb els altres éssers i coses
Aquest dies he pogut satisfer aquestes necessitats espirituals més elevades:
(1)A mig matí em va meravellar descobrir que d’un gla aparentment inactiu durant gairebé un any n’ha brotat una preciosa alzineta.
(2) Després dinava llenties i, de tant bones com eren, experimentava un sentiment d’intensa joia; com pot ser tan agradable la vida?
(3) Les llenties no només van propiciar el sentiment de joia sinó que van dur-me a una plàcida becaina al final de la qual, en despertar-me i seguir ajagut al llit, mirant el rectangle blau del cel a la finestra, respirant pausadament, arribava a una gran serenitat interior.
(4) Tot mirant aquest rectangle blau, veia les orenetes que el creuaven, volant alegres amb xisclets, i pensava en totes les primaveres que les he retrobat, on deurien haver passat l’hivern, com seria Barcelona vista des de dalt, quanta gent arreu del món que en aquell precís instant estaven també mirant volar les orenetes. Recordava el “Pájaro en el espacio” de Miró al Reina Sofia de Madrid, que amb dos traços genials recull exactament el vol d’un ocell que passa. I tot això em feia serconscient de la connexió amb tots els éssers.
