Skip to content
… m’imagino que en lloc d’estar ajagut el llit sóc damunt d’una catifa que sobrevola els carrers i places de la meva ciutat. Un moment després veig el món sencer, i alhora encara puc veure els detalls de muntanyes i rius, carreteres i vies de tren, el mar i la platja. Fins i tot puc veure les petites vides privades de la diferent gent. Un està llegint un diari a un banc. Una parella balla a una terrassa. Uns nens juguen a la sorra, a la platja. Uns treballadors i una grua. Es pot veure un noi estudiant, rera una finestra. A Kyoto la gent s’està despertant i preparant l’esmorzar mentre a Varanasi estan profundament adormits. A Rio els nens estan tornant d’escola, a la tarda, mentre que a Los Angeles estan dinant. Els puc veure tots alhora com si observés tot de petites bestioles movent-se sobre una pilota. I jo sóc una d’elles!
