Estic viatjant al metro, tinc davant un jove i em pregunto, com serà als 40 anys? Com serà de diferent el seu futur respecte del que havia imaginat? L’estudiant alternatiu s’haurà convertit en un executiu de dretes? L’estudiant per a administració d’empreses ho haurà deixat i serà un pastor a la muntanya? O bé, aquest senyor que tinc davant, gros i greu, com deuria ser de petit, quan jugava a futbol al pati de l’escola i col·leccionava escarabats en una capsa de sabates? O si tinc al davant una nena amb mirada somniadora, com serà quan tingui 60 anys? Quantes coses li hauran passat, quines parelles haurà tingut, qui l’haurà fet feliç, qui l’haurà fet patir?
En definitiva , es tracta de fer l’exercici de projectar la persona que tenim endavant a les “set edats de la vida“, aquí resumides a quatre. D’aquest exercici n’hi ha precedents diversos, la Cançó Nadalenca de Dickens on Scrooge assisteix a diferents Nadals, o el conte “El Otro” de Borges on coincideixen en un banc el Borges de 19 anys (1918) amb un Borges de 70.
I si per uns minuts, per exemple, el que dura un trajecte entre estacions, realment poguessin coincidir, és a dir, que seguessin al banc, en Joan als 5 anys, als 20, als 40 i als setanta, que es veiessin reflectits a si mateixos a la finestra de davant? Es reconeixeria l’ancià en els altres tres, o ja els ha oblidat? Pensaria a dir-los alguna cosa? El de 40, anticiparia l’ancià que serà? L’infant segur que no, veuria els altres tres com a estranys absoluts.
Tot i aquesta dificultat de connexió sí que tinc la impressió que no som únicament la nostra identitat i paper actual sinó que acumulem les anteriors i anticipem les posteriors, de la mateixa manera que, en un llibre, el capítol actual que estem llegint, va acompanyat dels capítols anteriors i de les expectatives dels que han de venir. (Proust a “Albertine disparue” parla de l’home com d’un ésser amfibi submergit simultàniament en el passat i en la realitat actual).
Així que, com un (doble) borratxo que veu les imatges per duplicat, a vegades jo veig la gent multiplicada per quatre, cadascun acompanyat dels seus altres tres jo’s a les altres edats de la vida.