Petit museu del te

Abans d’esdevenir un beuratge, el te va començar per ésser un remei. No és sinó al segle VIII que, a la Xina, va fer la seva entrada en el regne de la poesia, com una de les distraccions elegants de l’època. Al segle V, el Japó el va ennoblir, convertint-lo en una religió estètica, el Teisme. El Teisme és un culte basat sobre l’adoració de la bellesa entre les vulgaritats de l’existència quotidiana. Inspira als seus fidels la puresa i l’harmonia, el misteri de la caritat recíproca, el sentit del romanticisme de l’ordre social. És essencialment el culte de l’Imperfecte, puix que és un esforç per acomplir alguna cosa de possible en aquesta cosa impossible que sabem que és la vida.

La filosofia del te no és una simple estètica en l’accepció ordinària del mot, car ens ajuda a expressar, conjuntament amb l’estètica i la religió, la nostra concepció integral de l’home i de la natura. És una higiene, perquè obliga a la netedat; és una geometria moral, car defineix el sentit de la nostra proporció en relació amb l’univers. Representa, en fi, el veritable esperit democràtic de l’Extrem Orient en quant fa de tots els seus adeptes uns aristòcrates del gust.

Deuria tenir uns 15 anys quan llegia, fascinat, aquestes primeres línies del Llibre del te d’Okakura Kakuzo. Des d’aleshores innombrables tasses m’han fet companyia, ja sia esmorzant al matí, llegint o estudiant a mitja tarda, mig passejant entre les plantes de la terrassa, berenant amb una tarta, a casa o de viatge, high tea en un hotel glamurós o en una llitera d’un compartiment de tren. M’adono que al llarg de tots aquests anys he acumulat prou objectes relacionats amb el te com per constituir un petit museu.


	Una tetera comprada a la Vinçon, farà uns 25 anys. La tapa se’m va trencar.

	Joc de te i cafè modernista. Comprat per ebay. Peces sòlides, nansa de fusta.

	Una tassa de te Imari, de 1920, i una de porcel·lana anglesa.

	Una bonica tetera comprada en un mercat a Xian el 2005. Una tassa amb tapa (gaiwan) comprada a ChengDu. Recordo uns jardins on es paga per unes fulles de te a un gaiwan, i un assistent va passant per les taules servint aigua bullent. La gent s’hi està hores xerrant i bevent te.

	El métode Gongfu de preparar el te ja és citat pel clàssic de Luyu al segle VIII. Requereix una tetera petita, d’uns 150 ml, preferiblement d’argila Yixing que s’omple amb prou fulles de te com per que quedi plena un cop s’han inflat per l’acció de l’aigua. Es fan infusions molt breus, d’uns 30 segons per a la primera tassa i el te acostuma a ser un Oolong.

	Dues delicades tasses d’esmaltat celadon.

	Col·lecció de tes MingCha, comprada a HongKong, per iniciar-se en diferents Oolongs, Tie Guan Yin, Phoenix, Wuyi yan cha, a més d’algun puer, verd i blanc. F. Amalfi. Todos los tés el mundo.

	Qui hagi estat a Xina reconeixerà aquesta cantimplora, el sucre en cristalls i el popular te de gessamí.

	Les boniques teteres japoneses de ferro colat, o tetsubin, que aquí trobem a botigues de luxe, al Japó les venen a les ferreteries!

	Estris per fer el matcha, la cullereta de bambú o chashaku per agafar el pols de te, i la brotxa per remenar-lo o chasen.

	Un raku modest.comprat a Kyoto després de passar molta estona deliberant. A la foto no es veu bé el bonic to granate fosc que es barreja amb el negre. La capsa per si sola ja es un objecte bonic.

	Te indi, comprat a Varanasi, i un pot de les espècies que juntament amb llet i sucre serveixen per preparar aquest beuratge dolç i condimentat, amb l tan diferent del te que prenem normalment.

	Si fa un temps totes les llars russes tenien un samovar per fer el te, ara han anat quedant substituïts per models més pràctics de plàstic, amb termostat. No vaig resistir l’adquisició d’un samovar de Tula, Suposo que volia la sensació de compartir una tradició.

	Dos llibres excepcionals, el ja esmentat Llibre del te d’Okakura Kakuzo i el venerable El clàssic del te de Lu Yu.

Leave a Reply Cancel reply