Quan tenia uns onze anys vaig llegir “Quatre nois genials” on s’explicava la infantesa de Huygens, Dickens, Mozart i Watt. Christiaan Huygens, que s’havia de convertir en un gran científic, de noi havia construit un clavicèmbal per a la seva germana, fent servir peces de vidre per cobrir les tecles. Ho vaig trobar fascinant, seria jo capaç de construir un instrument algun dia? Anys més tard vaig tocar la flauta i el cornetto en un grup de música antiga i vaig poder escoltar de prop el so de clavicèmbals i espinetes. Però arribar a construir un instrument era més enllà de les meves habilitats i pressupost.
Per això, quan vaig veure a Renaissance Workshop , un kit assequible per a un espineta en octau, basat en un instrument de 1595, vaig decidir provar-ho.
Ha estat un procés llarg i tota una lliçó d’humilitat, cometent i corregint una pila d’errors, superant frustracions i la meva poca traça.
http://meumon.synology.me/ephemeracat/ephe/201206spinet1.JPG
 |
 |
| El tauler de base | bastidor i rail de tecles |
 |
 |
| El registre pels martinets | la taula harmònica i el pont |
 |
 |
| La capsa | Afinant les cordes |
 |
 |
| Les tecles | El martinet i la llengüeta |
 |
|
| I finalment, un instrument imperfecte, però que es pot tocar! | |