L’abril de 2013 tenia disponibles uns dies de vacances i poc pressupost. Feia temps que volia rellegir la Divina Comèdia. L’any 2000 havia recorregut la Mancha en bicicleta llegint el Quijote i va ser una bona experiència. Si Xavier de Maistre va poder fer un viatge al voltant de la seva cambra, bé podria fer jo un itinerari sense moure’m de la meva ciutat, Barcelona. Vaig decidir fer servir la versió de Joan F. Mira en l’edició bilingüe de Proa . Vaig arribar a la conclusió que podria completar tota l’obra en tres dies. Em quedava per determinar un itinerari que seria forçosament arbitrari.
De seguida se’m va acudir que podria fer servir un mitjà de transport diferent cada dia. Pel descens a l’infern, l’opció òbvia era el metro, i vaig estudiar com passar per totes les estacions fent una visita a la Ciutat judicial on potser podria veure condemnats reals.
El dia del Purgatori anaria en bus i faria realitat un experiment fins ara només imaginat: agafar un bus a l’atzar, baixar a qualsevol lloc, deambular per la zona i seguir amb un altre bus aleatori.
El dia del Paradís aniria en bicicleta.
Al llarg de tres dies vaig assistir a la narració del viatge de salvació personal que du a terme Dante, gràcies a l’amor de Beatriu. El viatge permet classificar el que és condemnable a l’infern, recuperable amb treballs al Purgatori i premiat amb vacances perpètues al cel. No em vaig resistir a l’esport de classificar personatges contemporanis a condemnes infernals o penes de recuperació al Purgatori segons el cas.
D’entre les moltes troballes que aporta la lectura, aquí només en remarco una: la idea que el més sagrat, el més sublim, el que caracteritza l’experiència de la unió amb Déu i l’univers és el riure, o més aviat el somriure, tal com recull l’extraordinària i feliç expressió “el somriure de l’univers”.
| Cio` ch’io vedeva mi sembiava un riso de l’universo; per che mia ebbrezza intrava per l’udire e per lo viso. |
Allò que jo veia em semblava un riure de l’univers, i la meua embriaguesa entrava per l’oïda i per la vista. |
| Oh gioia! oh ineffabile allegrezza! oh vita intègra d’amore e di pace! oh sanza brama sicura ricchezza! |
Oh joia!, oh inefable alegria!, vida perfecta d’amor i de pau!, oh riquesa sense desig, segura! |
L’estratègia d’alternar la lectura amb el passeig, canviant de lloc gairebé a cada Cant, va funcionar molt bé. La lectura no se’m va fer mai pesada i vaig explorar la meva ciutat amb nous ulls. A l’estil dels diaris de viatge, n’he volgut fer un de doble, la “lectura” de la ciutat, en metro, bus i bicicleta, i el “viatge” al llarg de les pàgines de la Divina Comèdia. Cliqueu aquí per una visió general o aneu directament a l’Infern, el Purgatori, o el Paradís.