El “Suau”, una beguda singular en un món cada cop més uniforme

La globalització té avantatges però alhora contribueix inevitablement a certa uniformitat. Viatgem on viatgem trobem les mateixes marques de roba, els mateixos plats de pasta, shawarma, paella o sushi. Encara hi ha certa diversitat quant a embotits, formatges o vins, però a un bar és difícil que trobem alguna cosa nova pel que fa a begudes refrescants (llevat del món de les cerveses locals a l’Europa central).

Difícil però no impossible! A les terres de l’Ebre, i concretament a Benissanet, Móra d’Ebre i Móra la Nova, hi vaig “descobrir” el “Suau” Quim, una beguda feta a base de cafè, gasosa i algun component més que contribueix a donar-li un sabor molt característic. Aquesta beguda havia estat relativament estesa a Catalunya al segle passat, i molta gent gran la recorda. Però fa molts anys que havia desaparegut. El nom sembla que té a veure amb els “Zuavos”, els soldats d’infanteria francesos reclutats inicialment entre els membres d’una tribu berber a Zwawa, Argèlia, i dels quals en podreu recordar el quadre de Van Gogh.

La beguda sorprèn agradablement, refresca i estimula, i és una combinació nova d’elements ja coneguts: primer ve la sensació familiar de la gasosa passant per la llengua i la gola i just després el gust del cafè i alguna cosa més (potser vainilla? O canyella?). Així, d’alguna manera és quelcom més nou i original que la cocacola a la qual estem acostumats, i alhora té un gust a més antic i fonamental. A la pàgina de Ribera d’Ebre ilercavonia; s’esmenta la fàbrica de begudes de Juan Solé (“Saurí”) que des de 1890 fins el 1983 va estar elaborant begudes refrescants i licors, entre els quals el “ponche espumoso Zuavo”. Avui és a Benissanet on Joaquin Cots ha recuperat aquesta tradició. La difusió del “Suau” és encara molt petita, és pràcticament impossible trobar-lo fora de les poblacions esmentades. Hi ha molts motius per anar a visitar la Ribera d’Ebre. Tastar el “Suau” n’és un més.