El meu costum d’observar la gent també imagina els seus projectes.
Sempre m’ha agradat anar a les grans ferreteries i contemplar l’exhibició d’eines, cargols, llistons, tuberies, plàstics. És una barreja de museu de la tecnologia i d’art contemporani. I tal com passava amb les exposicions d’art, aquí també observo la gent, quan demanen al dependent una peça que no saben exactament com es denomina “voldria un llistó més o menys en forma de U, per ajuntar …” mentre a la mà sostenen un croquis amb l’esquema d’algun petit artefacte o muntatge que han concebut. De sobte és com si la gent del voltant fossin petits enginyers, inventors creatius que han dissenyat una solució a un problema, que compraran el material necessari, serraran, cargolaran, ensamblaran fins que el tinguin construit.
Només cal una mica d’imaginació per visualitzar com un nuvolet damunt d’ells, contenint els seus projectes. Un altre lloc on puc detectar els projectes de la gent és en botigues de mobles, com Ikea. Aquí també podeu veure la gent del voltant amb un paperet a la mà on hi ha dibuixada la distribució d’un saló, un dormitori o una cuina. Hi ha parelles joves que potser estan a punt de començar a viiure junts, plens d’il·lusió; d’altres que renoven la seva cuina i pensen com en seran de feliços cuinant plats suculents. Això em duu a un altre espai on es pot especular sobre els projectes de la gent: el mercat. A la peixeteria, per exemple, la gent té una llista amb els ingredients d’una recepta, miren les gambes, el rap, la sèpia, el marisc, i anticipen el plat que faran.
De fet a tot arreu la gent té projectes al cap, només que en algun lloc són més fàcils d’endevinar. Hi podem afegir les agències de viatge, on aquell home en un trajo formal llegeix un catàleg i ja es veu en trajo de bany a una platja del Carib, o una botiga de roba on unes adolescents consideren una samarreta i s’imaginen atractives a una discoteca.