La pregunta d’aquest any era “Sobre què sou optimistes i perquè”
Una lectura ràpida a les 159 contribucions permet agrupar les respostes en els següents tipus:
Gràcies al progrés de la ciència i la tecnologia, la religió i les ideologies quedaran obsoletes, ens regirem per evidències i raonaments i superarem la superstició i els conflictes basats en prejudicis (18 contribucions).
La tecnologia de la informació, internet, posarà tota la informació a l’abast de tothom; un món més informat serà un món més savi i més just. (17).
Progrés de la ciència, en general. Teoria unificada a física, biologia, el cervell, l’univers remot, mostres de vida a Mart. En particular, trobarem el desllorigador al problema de la ment i el cos. (20).
Els avenços de la tecnologia ens permetran una vida millor, en general (22).
El progrés tècnic permetrà que desaparegui la fam (en contra del que deia Malthus) i pel que fa a la medecina viurem millor i més anys. (10).
Amb mesures tècniques i de consciènciació superarem el problema del medi ambient (13).
El futur serà millor, en general, bon rotllo, tot anirà bé (30).
Altres (30)
(Sis contribucions veuen com a extraordinàriament positiu que la vida s’allargui fins als 120-150 anys. Se’m fa estrany l’accent en la longevitat més que no pas en la idea de qualitat de vida. Ho comentaré en un apunt a part.)
A primer cop d’ull el vell projecte il·lustrat segueix viu: el progrés per la raó, la ciència i la tecnologia, decidir basant-nos en evidències, arreconar la religió i la superstició … Després de dos segles de guerres i expoliació del planeta encara hi confiem. Per què no? Es bo treballar pel progrés de la ciència i la tecnologia.
Però tinc els meus dubtes quant a que la tecnologia de la informació ajudi a estendre el respecte per l’evidència i la racionalitat. No hi ha consens sobre temes tan provats com el canvi climàtic, el creacionisme, l’existència d’armes massives a l’Irak, l’autoria islàmica de l’atemptat de l’11M a Madrid o l’holocaust. Què fràgil que és l’opinió raonable! Mai havia estat tan fàcil accedir a la informació, i mai havia estat tan fàcil manipular-la.
Un repàs a la història no convida a l’optimisme. Una i altra vegada la cobdícia i la intolerància porten a l’explotació de persones i a guerres, i contrarresten el desenvolupament possible, com un foc que una i altra vegada assola una terra ja cremada, matant els nous arbres que començaven a créixer.
El que sí és motiu d’optimisme és la resistència. Malgrat ser colpejats repetidament per desastres i catàstrofes, la naturalesa humana conserva gairebé intacta la capacitat de meravellar-se amb el bell i el sublim, o distreure’s amb el que és curiós o interessant. Conserva la capacitat de divertir-se, de riure’s d’un mateix i dels altres. És quan en un camp de refugiats o presoners es fa una broma, es comença un partit de futbol. O quan en situacions difícils algú xiula una cançó (cosa que el meu avi solia fer). És una resistència similar a la de les plantes que són capaces de rebrotar i renéixer en els escenaris més adversos, en l’insterstici entre l’asfalt i la vorera, en terra cremada i assolada.
Què em fa ser optimista?
Els que saben veure el món com un gabinet de curiositats , com boingboing, o els que furguen a biblioteques digitals ocultes en cerca de gravats fascinants.
Els que dediquen la seva energia a divertir-se de manera absurda, com els qui fabriquen artefactes per llençar carabasses, classificats en diferents categories segons el tipus de propulsió (aire, força centrífuga, catapulta, força humana, etc.), o organitzen festes i consursos estranys com descensos d’embarcacions estrambòtiques , o curses de llits amb rodes.
Els que ens fan somriure, com el recent desaparegut Buchwald, o ens fan riure.
