En el post del cementiri deia que no hi ha cap vida insignificant i que, totes mereixerien una biografia. Però la major part de les vides són anònimes. Totes les vides, què voldria dir? Penso en un projecte-instal·lació per a presentar biografies resumides imaginades per a tota la gent que ha existit mai, uns 107.000 milions de persones, segons les estimacions del Population Reference Bureau. Quin volum tindria? Si fos una postal en paper bíblia per a cadascú, d’uns 10×10 cm, en 1 cm de gruix hi tindríem unes 1000 persones (un poble petit), en una fila d’un metre, les 100.000 d’una ciutat mitjana, en un calaix de 1×1 m, un milió (en poc més de dos calaixos, la població actual de Barcelona). En un moble d’un metre cúblic amb 10 calaixos, 10 milions de biografies. En columnes de cinc arxivadors, 50 milions, i cada 20 metres tindríem 1.000 milions de fitxes.
Si els posem tots seguits en corredors de 100 metres de llarg (5.000 milions) en galeries de 5 metres d’ample contenint dos corredors, el nostre museu imaginari tindria 11 galeries i faria 110×100 metres, més o menys com una illa de l’Eixample. Cada any estrenem uns 140 milions de noves fitxes de gent que neix, 14 arxivadors, unes tres columnes, i arxivem definitivament uns 57 milions que moren.
Si passegem entre els blocs i mirem les etiquetes, veiem que bona part de l’últim corredor és de gent viva. La població actual suposa un 7% de tota la gent que ha existit mai. En canvi, durant molts anys, la terra estava poblada per un grup reduït d’humans. La població dels milers de generacions del paeolític, cabria al primer bloc (el PRB estima en 1.187 milions els naixements des dels inicis de l’espècie humana fins al -8000). Què hi podríem llegir? Històries com les de Jean Marie Auel? Moltes de les vides d’aquest període haurien estat nens; l’esperança de vida era baixíssima, pels volts dels 10 anys. Durant generacions, tampoc no deurien tenir nom. Cap a l’any 1 hauran nascut uns 46.000 milions de persones més, 38.000 milions fins arribar a l’edat moderna.
També podríem fer aquest museu imaginari proporcional al llarg del temps, a tres metres per segle. En lloc de ser com una illa de cases, el nostre museu-arxiu tindria uns 1.500 metres de llargada i en la seva major part, seria molt estret, amb un metre en tindria prou. Fins al 26.000 BC no arribaríem a tenir 1 milió de persones nascudes per segle, un calaix. I fins al 14.600 BC no ompliríem un moble arxivador. Cap al 7.500 BC, uns 1.300 metres dels 1.500 totals, tenim una columna de cinc metres, 50 milions nascuts en un segle. A partir d’aquí començaria a créixer, fins a uns 1.000 milions (un corredor de 20 metres) el 1.600 BC, 2.000 milions al segle primer, i fins a una galeria de 120 metres per acollir tots els nascuts el segle vint, més de 6.000 milions.
M’imagino, per un moment, sostenint el delicat full de paper de la meva fitxa, una més entre tantes i tantes vides. En miro d’altres, les de les meves filles, a mig escriure, les dels meus pares, la gent que he estimat. Si vaig caminant enrera, i miro a l’atzar triant-ne una per a cada quatre o cinc generacions de cada segle, quan he recorregut els 60 metres dels vint segles fins a l’any zero, hauria llegit unes 100 fitxes. Quina diversitat de circumstàncies! Tot i que a partir d’un cert moment suposo que molts d’ells van ser pagesos. Quants d’ells sabien llegir? Quines esperances, creences van tenir? Segueixo enrera uns 450 metres i, gràcies al projecte Genographic, al 13.500 BC trobo l’aparició del Haplogrup V, on hi ha d’haver alguna dona amb el mateixa mutació de DNA mitocondrial que m’ha transmès la meva mare, i en algun punt dels següents 500 m, entre 30.000 BC i 13.000 BC, segurament a l’Orient mitjà, algun home de l’haplogrup G, amb la mateixa mutació m201 del cromosoma Y que m’ha passat el meu pare. I uns 600 metres més enllà, cap al 45.000 BC, l’haplogrup F, el seu antecessor, així el R, a l’orient mitjà, de la segona onada d’homes i dones que van deixar l’Àfrica per començar la colonització del món. No estem molt segurs quan hauríem de situar l’Eva mitocondrial i l’Adam cromosomal, a l’Àfrica de l’est on durant generacions va viure el petit grup inicial d’homo sàpiens.
