Moderna. 1500 – 1800

1500, 1600, 1700, 1800

Edat moderna? Art, Geografia, Monarquies, Religió, Pensament, Demografia i Societat.
Europa, orient, Àsia, Amèrica, Àfrica
Discussió
Fam, plagues, guerres
Reptes

Edat moderna?

Art. Hi ha un interès per recuperar els elements de la cultura clàssica. Giorgio Vasari introdueix el terme “Renaixement” en la seva “Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos” de 1570. Michelangelo , Tiziano. El s17 comença el barroc, l’ideal de simplicitat s’abandona i es cerca l’exageració i l’efecte. Cervantes i Shakespeare. Al s18 en música aporta Bach, Händel, Mozart, Haydn i Gluck. En poesia, Alexander Pope, Hölderlin i Goethe. En novel·la la sàtira social de Swift i Daniel Defoe.

Geografia. El 1453 cau Constantinoble, els turcs bloquegen les vies comercials. Els portuguesos connecten amb la Índia navegant al llarg d’Àfrica. El 1492 es descobreix Amèrica. L’Atlàntic substituirà el Mediterrani com a ruta comercial. La ruta de la seda decaurà. Queden connectats dos continents que havien estat separats. Si a l’edat mitjana els centres de civilització van ser envaïts per pobles esteparis, ara són les noves monarquies fortes que avancen sobre terres desconegudes (Amèrica, Sibèria, etc), muntant una estructura colonial. Ja només quedarà Austràlia aïllada.

Monarquies i economia. Van apareixent estats grans forts amb monarquies absolutes autoritàries i es deixa enrere el fraccionament de reis febles que no es podien imposar als senyors feudals. Entren en guerra pel control dels recursos i la necessitat de finançar-la durà a l’endeutament amb la banca. Amb el mercantilisme a la segona meitat del s17 (1) la riquesa d’un estat depèn de la quantitat de metalls preciosos [España i la plata i or de les amèriques] (2) Els estats han d’intentar tenir una balança de pagaments positiva. Intentaran afavorir la indústria, promoure el comerç exterior i frenar la importació imposant drets de duana. Al s18 hi ha un flux de productes colonials (sucre, cafè, cotó, cacau, tabac…) cap a Europa que exporta manufactures com teixits i porcellanes a alt preu. La fisiocràcia, la riquesa que ve d’un bon rendiment de les terres substitueix el mercantilisme (riquesa dels metalls).

Legitimació del poder. Anglaterra després d’una guerra civil i Holanda esquiven l’absolutisme i adopten un sistema parlamentari. L’estat modern ja no es legitima en l’església sinó en el poder. A la llarga s’acabarà qüestionant el poder hereditari i apareixen sistemes parlamentaris i propostes de sufragi. Al s17 el centre de gravetat es trasllada d’Itàlia i Castella a França, Holanda i Anglaterra. El 1588 L’Armada espanyola era derrotada a Trafalgar. La guerra dels 30 anys que acaba amb la Pau de Westfalia fa perdre poder als Austries i posa França en primer pla . La guerra de successió espanyola acaba amb el Tractat d’Utrecht que consolida França i Anglaterra. Els pagesos segueixen lligats al senyor a gran part d’Europa. (Cal fer notar que on foren lliures primer, com a Anglaterra i Països Baixos, és on més progrés hi haurà. Espanya i Rússia seran dels últims a eliminar la servitud de la gleva (th82)). Al s18 Anglaterra va davant amb les llibertats i el sistema parlamentari mentre que al continent s’imposa el “despotisme il·lustrat”. França perd pes respecte d’Anglaterra i apareixen dos nous poders, Prússia i Rússia.

Religió. 1521 Reforma de Luter (Cristianisme 1300-1610). El 1534 Anglaterra trenca amb la submissió al Papa. Guerres de religions a França (1562–1598) i Alemanya, Guerra dels 30 anys que acaba amb la pau de Westfalia . 1545 Concili de Trento i Contrareforma. Al s18 apareix el deisme que concep déu racionalment, com a motor de l’univers, sense la necessitat de la fe.

Pensament i ciència. Es recupera el pensament grec i creix un pensament autònom i independent de la religió, en filosofia i ciència. “L’home és el centre de l’univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l’envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica.” El 1448 Gutenberg posa en marxa la impremta. Tot plegat durà a la il·lustració, al segle XVIII. Humanistes: Marsilio Ficino (1433-1499), Pico della Mirandola (1463-1494), Joan Lluís Vives (1492-1549), Thomas More (1478-1535) i la Utopia, Erasme de Rotterdam (1476-1536) i l’Elogi de la follia (1508). En ciència, Vesalius i Servet en medecina, Copèrnic i Galileu en astronomia. El sextant i el rellotge. A partir del s17 els racionalistes investiguen deduint a partir de conceptes, Descartes (1596-1650), Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646-1716). Els empiristes interrogaven la natura sense idees preconcebudes, Francis Bacon (1561-1626), John Locke (1632-1704) i David Hume (1711-1776). Isaac Newton posa els fonaments de la física. Al s18 la matemàtica amb Leonhard Euler, la física amb Laplace i la mecànica celeste, Mariotte i Gay-Lussac quant als gasos, Galvani, Volta i Coulomb en electromagnetisme. Buffon i Linneu classifiquen les espècies. 1772 Encyclopédia de Diderot i d’Alembert. Pensament crític de Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

Demografia i societat. Un feble augment demogràfic queda aturat al s17 per la fam i les guerres. Augment de la població a occident a partir de 1700 (Demografia), malgrat l’elevada mortaldat infantil, les guerres i les plagues. Es passa de 100-120 milions d’habitants el 1700 es va passar a 180 milions el 1800. El 1798, Thomas Malthus publica l’assaig sobre la població. L’agricultura dóna més rendiment gràcies a la rotació de conreus i millora de les eines.

Noblesa, clergat, tercer estat. La societat estava dividida entre noblesa i clergat, que tenia privilegis, i el tercer estat. [ que incloïa des de pagesos propers a la servitud, artesans en gremis, comerciants i burgesos que intentaven acumular prou riquesa per casar-se amb algú de la noblesa]. A l’Europa Oriental (a l’est del riu Elba) seguia vigent la servitud que a la llarga els perjudicà econòmicament. No s’aboliria fins el 1861 [ hi pot haver aquí el germen de la revolució bolxevic?]

Europa: Aparició dels estats i monarquies. Luter, guerres de religió. Descobriment amèrica.
Escandinàvia: 4EBS1 Suècia Vasa 1471-1815. 4EBD1 Dinamarca 1471-1815.
Imperi Germànic, Àustria, Prússia: 4ED01 Reforma de Luter, Guerres de religió 1500-1648. 4ED02 Prússia, Àustria 1648-1713. 4ED03 Prússia, Àustria 1713-1806. 4ECH1 Suïssa Independent t1: 1648 t2: 1848. Països Baixos: 4EH01 Independència 1500-1648. 4EH02 Edat d’or i declivi. 1648-1815.
Gran Bretanya: 4EA01 Els Tudor 1485-1603. 4EA02 Els Stuard 1603-1688. 4EA03 Els Orange i Hannover 1688-1800.
França: 4EF01 Els Valois, Hugonots, 1er Borbó 1498-1610. 4EF02 Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI 161-1789. 4EF03 La França revolucionària 1789-1799.
4EI01 Itàlia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i França 1459-1814.
Espanya: 4EE01 Reis Catòlics, Descobriment, Carlos I, Felipe II 1479-1598. 4EE02 Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II 1598-1700. 4EE03 Guerres de successió. Borbons 1700-1798. 4EEC1 Catalunya moderna 1479-1798. Portugal: 4EEP1 Imperi i declivi 1495-1807.
4ERP1 Polònia i Lituània 1439-1800. 4R001 Rússia Imperial 1471-1800 (inclou Caucas i Àsia central)

Orient: Dominat per l’imperi otomà 4OT01 1453-1566. 4OT02 Declivi 1566-1840. 4OP01 Pèrsia Savàfida 1453-1784.

Àsia: Índia i Xina inicien un període més gris.
La Índia del gran mogol 4AI01 (1526-1858) procedent dels pobles nòmades assumeix l’Islam i poc a poc va cedint poder a la colonització (malgrat l’esplendor del Taj Mahal).
Tribus de Manxúria acaben amb el període Ming , 4AX01 Xina Qing 1644-1912 que també va cedint poder a les potències estrangeres.
4AXM1 Mongòlia dinastia Manxú del nord 1400-1924. El Japó Edo prospera aïllat del món 4AJ01 1600-1868. Indoxina amb Burma, Siam i Cambodja 4ASX1 1500-1850 té certa estabilitat amb primers contactes d’Europeus.
4ASI1 Indonèsia controlada per la Cia holandesa de les Índies Orientals.

Amèrica del sud és colonitzada per espanyols i portuguesos, 4MSE1 Colònies España 1500-1800, 4MSP1 Brasil Portuguès 1500-1800 que obtenen plata i or. El nord per anglesos, holandesos i francesos, 4MNC1 Canadà 1650-1867, 4MN01 USA Colònies i Independència 1650-1783. Explotació del cotó i la canya de sucre amb esclaus africans.

Àfrica: La costa mediterrània queda sota l’imperi otomà. L’Àfrica subsahariana 3FS01 900 – 1840 té diferents regnes que comercien amb esclaus, civilitzaciò notable a Etiòpia.

Europa vs Àsia (YH)

Al final del s15 Europa sembla despertar. Entre 1500 i 1750 l’Europa occidental arribarà a dominar el ‘món exterior’, és a dir, els dos continents americans i els oceans. I si ho van poder fer és perquè Àsia no hi estava interessada, quan de fet era molt més poderosa. Els inicis de l’edat moderna eren una edat d’or per l’imperi otomà al Mediterrani, l’imperi Savàfida a Pèrsia, l’imperi mogol a la Índia, les dinasties Ming i Qing a Xina. El 1775 Àsia generava el 80% de l’economia mundial. La riquesa que Occident va anar acumulant a les colònies li permetria dominar Àsia al final. Quan els otomans, perses, indis i xinesos se’n van començar a adonar, ja era massa tard.
[La ciència avançava servint les necessitats de creixement de l’imperi, i l’impuls capitalista de fer diners, cartografiant el món (les parts desconegudes que s’havien deixat en blanc com a tasca pendent), consolidant tecnologies. Colom no hauria anat a Amèrica, ni Cook a Austràlia ni Neil Armstrong a la lluna, si no fos pels homes de negoci que volien fer-se més rics.]

FAM

[el progrés no frena la fam]

Rússia: 1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.

Índia: 1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M. 1702–1704. Fam al Deccan. 2M. 1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M. 1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M. 1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M

Àsia: 1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M

Europa: 1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M

PLAGUES

No hi ha dades concretes però s’estima que l’arribada dels europeus va causar una despoblació general, sobretot per verola però també per xarampó, grip, febre groga, pesta bubònica, possiblement amb 10-100M de víctimes. Entre 1519 i 1580 plagues Mèxic, Cocoliztli i xarampió 17-25M.

1629–1631 Plaga de Milà o italiana, pesta bubònica, 1M. 1656–1658 Plaga de Nàpols, pesta bubònica. 1.25M

1772–1773 Pesta bubònica, 0.3% població de Pèrsia. 2M

GUERRES

EDAT MODERNA. [l’edat mitjana va ser el conflicte entre cristianisme i Islam. Ara hi haurà tensió amb l’imperi otomà però sobretot entre catòlics i protestants, és a dir, entre la dependència del Papa i l’autonomia. Lluites de poder entre Habsburgs, Valois i Borbons. Espanya és un imperi d’ultramar però perd força a Europa.

Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M

España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.

Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.

Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.

Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh, Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m

Reptes

[Quins serien els reptes?

Constituir un estat modern deixant enrere la fragmentació de territoris feudals? Expandir-se conquerint colònies? (arriben a Europa patates, tomàquet, tabac). [ el repte de les colònies serà aconseguir la independència]. Es consoliden España, Anglaterra i França, mentre que Alemanya i Itàlia segueixen fragmentades. En aquest sentit Orient i Àsia amb l’imperi otomà, Pèrsia, la Índia Mogol i la Xina Ming, segueixen estables però perden el tren de la modernitat.
[Alimentar la societat (i una economia estable)]
[Una autoritat raonable i acceptada, un ordre social relativament just] Ho aconsegueix algú? Les monarquies absolutes, milloren les condicions de vida dels regnes feudals?
ciència i pensament independent, fer compatible religió i raó [Exploració del món, Galileu, Copèrnic, Newton, Teoria atòmica][Dante, Cervantes, Shakespeare][Brunelleschi, Miquelangelo][Vivaldi, Bach, Scarlatti, Haydn, Mozart][Descartes, Locke, Hume, Leibniz] 1600 Telescopi, microscopi. Tal com indica YH, en aquest sentit Europa fa el salt i Àsia, no.

]