Featured

Ephemeròpter

Insecte de vida adulta breu, sovint inferior a un dia, durant el qual vola al llarg el riu, s’aparella, pon ous i mor.

“Al riu Hypanis al Bòsfor cimeri, cap a l’època del solstici d’estiu, són arrossegades pel corrent cap al mar el que semblen unes bosses poc més grans que un gra de raïm de les quals en reventar-se en surten uns quadrúpedes alats. L’insecte viu i vola fins al vespre però, quan el sol se’n va, decau i mor al capvespre havent viscut només un dia, circumstància per la qual s’anomena ephemeron.” Aristòtil, Història dels animals, llibre V, cap 9.

Com les efímeres també nosaltres volem entre la foscor prèvia i el capvespre. Durant el vol, a més de menjar i aparellar-nos, podem contemplar, meravellats, les cases a sota, els arbres, les formes dels núvols al cel, conversar amb les altres efímeres, escoltar els ocells o una ràdio.

El Rec Comtal. Març 2018

A partir d’un article al diari ARA sobre el Rec Comtal vaig anar a parar al documentadíssim bloc d’Enric H. March. S’hi recull molta informació sobre aquesta infraestructura hidràulica que duia l’aigua del Besós a Barcelona des de l’edat mitjana i que potser havia estat precedida d’un aqueducte en temps dels romans.

De Montcada fins als horts de Vallbona es pot seguir encara el recorregut del rec fins que desapareix abans d’arribar a la Trinitat.

La casa de les aigües a Montcada

El Besós on comença el rec

Barri de Vallbona

Els horts de la Ponderosa

Aquest tram estret, entre l’autopista C58 i una tanca és com un jardí secret, humil, com fora del temps. Res fa sospitar que som a 300 metres del nus de la Trinitat.

Aquí el rec desapareix. A partir d’ara haurem de fer un esforç d’imaginació per visualitzar les afores de Barcelona a l’edat mitjana, quan tot eren camps, o més endavant, fàbriques.

Casa de l’Aigua a Trinitat Vella. Les fotos històriques que recull Enric March mostren el barri de la Trinitat encara sense edificar. Es pot intentar resseguir el traçat del rec a través de Sant Andreu, la Sagrera i el Clot fins arribar, passat l’Arc de Triomf, on hauríem trobat l’entrada a la Barcelona medieval al barri de Sant Pere.

Aquí el rastre és als noms dels carrers.

I finalment un fragment conservat al CCM el Born.

Aquí, el track a wikiloc, imperfecte, ja que no sempre vaig saber seguir les indicacions del bloc d’Enric March.

 

Crist pensarós. Museu Nacional de Varsòvia

Al Museu Nacional de Varsòvia, a la col·lecció medieval, hi ha una talla de fusta que representa Crist assegut, amb el cap recolzat a la mà, pensarós. Un crani gran, i la pell com coberta de llàgrimes. No se’n coneix l’autor, la data, 1502. La immensa majoria de les escultures de Crist el mostren crucificat i, algunes, les pietats, mort en braços de la mare de Déu. No n’havia vist mai cap que el representés assegut, cavil·lant, sense cap signe de divinitat o poder, profundament humà, potser afligit pel que l’espera, o pel dubte.

Té una semblança amb “El pensador” de Rodin, de 1880, de gairebé 400 anys després. “El penseur” havia de representar Dante davant les portes de l’infern. No obstant, tot i la similitud de la postura, l’home de Rodin és fort i musculat; evoca més un heroi que s’ha aturat un moment abans de reprendre l’acció, que no pas un estat de qui està aclaparat, entre reflexió i tristesa.

 

Potser té més a veure amb el gravat “Melencolia I” de Dürer d’uns anys més tard, el 1514, on l’àngel femení també fa el gest de recolzar el cap a la mà. Envoltada de símbols de la matemàtica i la construcció, sembla abatuda per no saber què fer (més o menys a la mateixa època Dürer hauria escrit “Però què és la bellesa, això no ho sé”).

 

Quatre setmanes abans de “descobrir” aquesta obra a Varsòvia, a Oslo i a Bergen vaig veure dues versions del “Melankoli” de l’expressionista Edvard Munch. En aquest cas, la figura pensativa, amb el mateix gest del cap a la mà, té el seu origen en l’experiència amorosa poc feliç d’un amic del pintor.

La malenconia com a estat de desànim en percebre la distància entre el que voldríem i el que podem, ja sia la redempció de la humanitat, la creació de bellesa, o els nostres somnis personals, la melanconia com a pena quan, en mirar enrera, veiem la distància entre en que volíem o hauria pogut ser, i el que s’ha esdevingut realment, aquestes són emocions de patiment que el budisme en les seves diferents versions ens proposa eliminar. Es tractaria de renunciar a viure identificats amb un jo que somnia, desitja, espera, o repassa el seu passat. Mentre que obsessionar-se amb les expectatives de futur o fets del passat evidentment porta a patiments innecessaris, no puc evitar pensar que la capacitat de somiar, imaginar futurs o passats alternatius, forma part de la condició humana i alguna cosa molt valuosa es perdria si desapareixés. D’alguna manera crec que Teofrast tenia part de raó quan al Problemata XXX.I associava el geni amb la malenconia i la bogeria.

A més d’aquesta obra remarcable, el Museu Nacional de Varsòvia en presenta moltes altres que justificarien la visita. Remarco el “Jardí estrany” de Józef Mehoffer, l'”Autobus” de Bronisław Wojciech Linke, el “Matí” de Łukasz Korolkiewicz, o els vídeos transgressors de Natalia LL. I per arrodonir la visita, el museu té un restaurant excel·lent amb un menú més que assequible.

  • museu: ametllers
  • Sala: sala de la tardor

Fe de vida

Fa un any per Tots Sants parlava dels certificats de defunció, l’últim document de la nostra vida administrativa iniciada amb la inscripció al registre civil en néixer. Un altre document administratiu és la “Fe de vida”, que acredita que una persona està viva. És necessari en el cas de pagament de pensions i es du a terme presentant documentació d’identitat davant d’un funcionari o entitat reconeguda.

Estar “legalment viu» de fet equival a no estar “legalment mort” i això vol dir, bàsicament, comprovar que entra aire als nostres pulmons i que el cor impulsa sang a les nostres artèries i venes, altrament estaríem morts clínicament. Els avenços en tecnologia de suport a la vida han fet possible que aquestes funcions es mantinguin de manera assistida fins i tot en cas de cessament irreversible de l’activitat cerebral, de manera que el concepte de “Mort legal” s’amplia al de mort cerebral. Recordem que als certificats de defunció s’hi especificava la causa immediata, la causa subjacent, codificades segons els estàndards ICD i que podíem anar més enrera fins a preguntar pels hàbits de salut: morir d’atac de cor degut a una vida sedentària, una mala dieta i tabaquisme, per exemple.

Com seria si haguéssim de fer alguna cosa semblant amb la Fe de vida? Què passaria si l’encarregat del registre hagués d’omplir un formulari especificant la causa que estiguem vius? La causa immediata, és que respirem i bateguem, i això vol dir que tenim cobertes les necessitats més bàsiques d’aliment i refugi. En el cas dels infants o de les persones dependents, la causa de tenir cobertes aquestes necessitats és que algú té cura d’ells, uns pares que els estimen o una societat amb un programa d’assistència. I per la resta? Quines serien les causes subjacents que fan que ens esforcem per seguir vius? Què ens fa esforçar a trobar menjar i refugi, ja sia com a caçador recol·lector en un bosc de Borneo, o saltant del llit cada matí per agafar el metro i anar a l’oficina a guanyar un sou? Què ens fa sentir vius (què diem que volem a les xarxes socials)? O dit d’altra manera, què fa que no desistim i ens suïcidem? Si la ICD classifica les causes de mort, com classificaríem les causes subjacents de la vida?

Especulem.

Un primer grup de causes seria la inèrcia, seguir per que sí. Com a organismes biològics estem programats per a sobreviure i lluitar per superar les dificultats. I bona part de la humanitat ja queda tan consumida per aconseguir sobreviure que està massa cansada per a plantejar-se res més, no li queden energies extra per a deprimir-se o demanar-se pel sentit de la vida. Com a subjectes socials estem programats per seguir el guió o la rutina del paper que tenim assignat o hem triat. I finalment, potser seguim vivint perquè no ens atrevim a suïcidar-nos.
Un segon grup de causes és sentir-se útil, “ésser per als altres”. Tenir cura dels fills, servir una causa humanitària, donar suport a una opció política, religiosa o seguir un grup esportiu.
Un altre grup és “ésser a través dels altres”, ser estimat, admirat, reconegut, respectat, temut; tenir molts seguidors a twitter o likes a facebook.
I és clar, també pot ser que vulguem viure perquè ens agrada i suposa una experiència gratificant. Alguns en tindran prou amb la vida de cada dia, d’altres se sentiran frustrats sinó aconsegueixen l’excepcional, el restaurant més famós, la muntanya més alta, el viatge més exclusiu. Als curiosos els fascinarà descobrir el món, ja sia una nova espècie de cuc, una galàxia llunyana o un text del segle XVII.
Finalment hi ha el grup dels que no podrien sobreviure sense l’ajuda de substàncies químiques, medicaments, substàncies legals com l’alcohol o el tabac, o il·legals, els qui no poden afrontar el dia sense la seva dosi d’heroïna, per exemple.

Probablement tothom presentarà una barreja de tots els tipus. El formulari de Causes de la Fe de vida podria ser alguna cosa així.

FE DE VIDA
CAUSES IMMEDIATES
Marcar si és independent o no, i en aquest darrer cas, qui en té cura
( ) Independent
( ) Dependent
    ( ) familiar o amic
    ( ) assistència pública
CAUSES SUBJACENTS
Marcar la seva importància des de 1 (menys important) a 5 (molt important)
GRUP I: INÈRCIA
12345 Instint de supervivència
12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
12345 Por al suïcidi
GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
12345 Ser estimat
12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
12345 Ser respectat, temut
GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
12345 La vida ordinària
12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
12345 Ús o abús de medicaments
12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
12345 Ús o abús de substàncies il·legals

Desigs, somnis i projectes a les xarxes socials

Makeawish és una associació americana que des del 1980 ajuda a satisfer els desigs de nens  que pateixen malalties que poden ser fatals. D’altres semblants han aparegut a altres llocs del món. Hi ha nens que voldrien ser policies, monitora de dofins, o arqueòlegs. D’altres voldrien conèixer algú famós, esportistes com Messi o Marc Márquez, cantants com Justin Bieber, actors o celebritats de televisió. D’altres voldrien una experiència que no han tingut mai, viatjar a algun lloc, trepitjar la neu, pujar a un helicòpter. Alguns voldrien tenir alguna cosa, un animal, un piano. Els desigs resulten entranyables quan són somnis però fan angúnia quan veiem que el màxim al qual aspira la imaginació d’un nen és el que ha vist a la televisió o el que és més popular a les xarxes socials. Possiblement no pot ser d’altra manera i no es pot assegurar que l’univers de la imaginació fos més gran quan es basava només en llibres en lloc de fer-ho en la televisió i internet.

Si no patim una malaltia incurable, i som adults, ens pertoca a nosaltres fer realitat els nostres desigs. Sovint, a l’hora de convertir els desigs i somnis en propòsits concrets, els haurem d’ajustar. Què voldrien aconseguir els adults? Facebook ha recopilat els propòsits que els usuaris fan quan comença l’any agrupant-los en set categories:

  • 30 % Mental. 53% que volen ser millors persones, més amables 30% vol viure la vida al màxim 14% volen tenir un esperit positiu i no estressar-se.
  • 20 % Físic. 37% que volen posar-se en forma / fer més exercici 22% volen perdre pes 20% volen menjar millor i cuinar més.
  • 19 % Altres. 59% no fan cap propòsit 26% compartiren una frase sobre propòsits 10% ja han fallat en els seus propòsits.
  • 15% Relacions. 47% volen estar més propers a la seva família. 35% volen passar més temps amb els amics 18% volen enamorar-se o casar-se.
  • 10% gestió del temps. 60% volen netejar més / Ser més organitzats 25% volen practicar antigues habilitats o aficions, o aprendre’n de noves  9% volen passar menys temps connectats.
  • 2% professional. 45% volen obtenir una feina / o mantenir-la 31% volen completar els estudis / anar a la universitat. 25% volen llegir més llibres.
  • 1% Finances

Bàsicament es tracta d’estar millor tant física com mentalment. El plantejament de bons propòsits en començar l’any fa que no trobem l’equivalent als somnis dels nens, les experiències que ens fan sentir vius. Això es trobava més en la web 43things que va tancar a primers de 2015 on els usuaris compartien projectes i il·lusions. De la darrera llista consultable n’he recollit els 25 primers i els he agrupat en 5 àmbits. Entre parèntesi quants usuaris l’havien plantejat:

Experiències
1. Viatjar pel món, veure les aurores boreals. (108233).
9. Fer-se un petó sota la pluja. saltar en paracaigudes. Nedar amb els dofins. (50781)

Feina i futur
2. Trobar una feina. Sortir de deutes. Estalviar. comprar una casa. (74303)
7. No deixar per demà el que podem fer avui. Organitzar-se, acabar el que es comença. (53720)
13. Saber què fer amb la pròpia vida (28461)

Competències
3. Aprendre una segona llengua. Espanyol, francès, japonès (65764)
11. Escriure un llibre (41939)
14. Llegir més. Anar a la universitat. Seguir estudiant sempre. (35445)
15. Dissenyar i fer-se un tatuatge (35130)
16. Aprendre a tocar la guitarra o el piano. Escriure una cançó. (32154)
18. Fer més fotografies (15361)
19. Aprendre a conduir (16431)
20. Aprendre a cosir (12138)
21. Aprendre a cuinar (9952)
23. Aprendre a fer surf (8104)
25. Aprendre a ballar (7131)

Aspecte, autocontrol
4. Perdre pes (60506)
8. Posar-se en forma. Córrer una marató. practicar Yoga (51808)
10. Beure aigua. Menjar sa. Preocupar-se menys. Dormir més. (45066)
22. Deixar de fumar (9238)
24. Deixar de mossegar-se les ungles (7309)

Autorealització, relacions
5. Enamorar-se. Casar-se. Tenir un fill (54576)
6. Ser feliç, tenir confiança, valorar-se a un mateix (53864)
12. Fer nous amics. Ser millor amic ( 39357)
17. Contribuir a fer un món millor. Voluntariat (16592)

Podem trobar d’altres exemples a twitter , que giren al voltant del mateix, tots voldríem ser més equilibrats per dins, més atractius per fora.
El que somiem, volem, ens proposem i, finalment, emprenem és, en certa mesura, el que determina –autodetermina-  la nostra vida. Aquesta és la causalitat humana. El punt on ens trobem avui és resultat, en part, de decisions que vam prendre  en el passat. I aquelles decisions  van ser producte dels somnis i desigs que projectàvem sobre el futur. El futur imaginat determinà el passat.

Sovint, el punt del futur on acabem no és el que ens havíem proposat. I quan ho és, també passa que sovint no es correspon amb les nostres expectatives. Vés amb compte amb el que desitges, que podria fer-se realitat! Algunes crisis de la meitat de la vida tenen a veure amb això. La literatura és rica en exemples de desigs complerts que no han acabat bé, des del rei Midas al conte dels tres desigs de Perrault.
En funció del que desitgem tindrem també decepcions i frustracions, ja sia perquè no hi arribem, ja sia perquè mai quedem satisfets encara que ho assolim. Mai serem prou prims i atractius, ni tindrem prou diners, ni serem prou admirats pel nostre prestigi professional, esportiu o artístic. Gran part de les diverses propostes morals estan orientades a educar els desigs, des de l’ataràxia d’Epicur a l’entrenament per a superar l’ànsia de l’espiritualitat budista.

Què hauríem de desitjar? Què ens fa sentir vius?