M’he comprat un GPS per no perdre’m quan vaig sol de travessa. Ara sí que puc registrar la història dels meus peus. Imagino com seria si n’hagués portat un sense parar des que vaig néixer. Ara tindria el track de tots els llocs per on he passat: els carrers camí de l’escola, les places on anava a jugar, les visites a casa els avis,
els llocs on anàvem de vacances,
les muntanyes que he pujat.
Vist en conjunt, el track de la vida sembla un gran joc de l’oca on anem avançant de casella en casella, a vegades lentament, de tant en tant una penalització dolorosa dura o un premi sorpresa agradable.
