+amor, poblenou, barcelona

Alguns grafits són parets brutes, resultat de l’ànsia errònia de voler deixar una empremta com sigui. Però sovint trobem grafits que són obres notables (per exemple els que hi ha a la catedral del Besós), i quan me’n trobo alguna, m’aturo i li faig una foto. Al meu barri, el Poblenou, fa uns anys, en un solar d’un edifici tirat a terra que deixava a la vista les parets de les antigues habitacions, una línia les recorria de punta a punta connectant dues grans inscripcions que deien “+amor”, amb un cor a l’esquerra. Era com veure uns frescos murals de Pompeia en unes runes arqueològiques de barri.

M’agradava imaginar que potser hi havia hagut uns veïns, vivint a cada punta de la finca, que s’havien estimat, al llarg dels anys, I que la línia pintada reflectia això. Ara ja hi ha un edifici nou.

Més tard vaig descobrir més murals que serien atribuïbles al mateix autor o projecte, missatges simples que, malgrat la seva obvietat, no els percebia com a sensibleria sinó com una exhortació o invitació a tenir present. Unes lletres molt grans a Pujades-Llacuna:

Amor … a la parella, als fills i als pares, als amics i amigues, companys de feina, a les albergínies, als colors primaris, als núvols i als bassals … Unes figures a taulat bilbao X sembla que diguin “Alto! + amor!”


I encara, a Pere IV entre Provençals i Fluvia, o en una finestra a Dr. Trueta 142.
A Panoramio es poden veure les ubicacions.
En algunes sèries de ficció, com Heroes o Misfits, apareixen poders sobrenaturals en barris marginals. M’agrada pensar en aquests grafits com en uns frescos amb poders especials. Potser els llocs on hi ha hagut situacions amb molt d’amor emeten una força que l’artista capta i l’impulsa a pintar allà. Potser després, el veí o passejant casual, en passar-hi pel davant i mirar-ho, es transforma i recupera la capacitat d’estimar perduda … almenys per un temps. Puc visualitzar una escena on un personatge vaga pels carrers, intentant tornar a trobar aquell grafit que va canviar la seva vida, trobant a faltar la capacitat de sentir, de tenir cura. Es posa a parlar amb els grafiters per si coneixen aquell que pintava “+amor” … En fi, imaginacions per a un guió d’una sèrie de TV que no existirà mai.

Tornant a la realitat, una parell de clics al google m’han permès descobrir que darrera aquests grafits hi ha un artista brasiler, tom14, democraciaurbana que explica els seus projectes en aquesta entrevista.

Gràcies, Tom14.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *