Ametllers 2008

Una ruta en bicicleta a l’Empordà, per Ullastret, Ultramort, Rupià, Parlavà (ruta 8 de “Pedalant pel Baix Empordà”) en un dia radiant m’ha permès veure els primers ametllers florits d’aquest any.

Admirables, els són indiferents les preocupacions humanes, tant els fa si s’han convocat eleccions o si acudim a contemplar-los sols o acompanyats, alegres o melancòlics, atents o distrets, cada any, per les seves pròpies raons, floreixen i reprogramen aquest espectacle, concert de llum i color:

Que va des del solo:

la música de cambra

el concert per a solista

i la simfonia

 

Viatge amfibi

El Neckar amb viatge amfibi: bicicleta i caiac
380 km de Villingen a Mannheim. El riu és navegable a partir de Plöchingen.
El transport
Els paquets han de ser compacte si es vol dur en un cotxe, autocar o avió.
A la bossa verda un caiac PuffinII plegat, a l’altra, la bicicleta, l’equipatge i un remolc carry freedom modificat.

De bossa a bici

Es munta la bicicleta, el remolc, i es carrega el caiac i l’equipatge a dins.

De bici a caiac

Arribats al riu, es plega la bici i el remolc, es munta el caiac i es carrega a dins.

Viatge amfibi!
Aquí hi ha algunes fotos.

De Barcelona hi podeu arribar en cotxe, avió a Stuttgart o amb els autocars EurolinesDeutsche Bahn.

Mapa i guia per la ruta en bicicleta: la guia del Neckar Radweg de Esterbauer.

Mapa del riu i notes sobre les rescloses: Wassersport-Wanderkarte WW3, Deutschland-Südwest  de Juebermann.

 

 

De la diferent manera de llegir, narrativa o poesia

Quan llegim una novel·la anem del començament fins al final sense parar, de manera seqüencial. És com una excursió o una cursa, amb un destí final definit. Si és una novel·la de les que enganxen i devorem en dos dies, seria com una cursa. Si és una obra densa que ens obliga a fer parades seria com una excursió amb pujades costerudes que ens descobreixen panoràmiques, corriols estrets amb esbarzers que ens fan passar per llocs sorprenents. Una obra avorrida seria una pesada caminada per carretera.

llegirI la poesia? Aquí no anem clarament del començament fins al final sense parar. Llegim uns versos, aixequem la mirada del llibre i els deixem reposar, seguim, tornem enrera, rellegim un fragment, ens aturem, continuem. Llegir poesia s’assembla més a passejar per un jardí botànic.

El “Suau”, una beguda singular en un món cada cop més uniforme

suauLa globalització té avantatges però alhora contribueix inevitablement a certa uniformitat. Viatgem on viatgem trobem les mateixes marques de roba, els mateixos plats de pasta, shawarma, paella o sushi. Encara hi ha certa diversitat quant a embotits, formatges o vins, però a un bar és difícil que trobem alguna cosa nova pel que fa a begudes refrescants (llevat del món de les cerveses locals a l’Europa central).

Difícil però no impossible! A les terres de l’Ebre, i concretament a Benissanet, Móra d’Ebre i Móra la Nova, hi vaig “descobrir” el “Suau” Quim, una beguda feta a base de cafè, gasosa i algun component més que contribueix a donar-li un sabor molt característic. Aquesta beguda havia estat relativament estesa a Catalunya al segle passat, i molta gent gran la recorda. Però fa molts anys que havia desaparegut. El nom sembla que té a veure amb els “Zuavos”, els soldats d’infanteria francesos reclutats inicialment entre els membres d’una tribu berber a Zwawa, Argèlia, i dels quals en podreu recordar el quadre de Van Gogh.

La beguda sorprèn agradablement, refresca i estimula, i és una combinació nova d’elements ja coneguts: primer ve la sensació familiar de la gasosa passant per la llengua i la gola i just després el gust del cafè i alguna cosa més (potser vainilla? O canyella?). Així, d’alguna manera és quelcom més nou i original que la cocacola a la qual estem acostumats, i alhora té un gust a més antic i fonamental. A la pàgina de Ribera d’Ebre ilercavonia; s’esmenta la fàbrica de begudes de Juan Solé (“Saurí”) que des de 1890 fins el 1983 va estar elaborant begudes refrescants i licors, entre els quals el “ponche espumoso Zuavo”. Avui és a Benissanet on Joaquin Cots ha recuperat aquesta tradició. La difusió del “Suau” és encara molt petita, és pràcticament impossible trobar-lo fora de les poblacions esmentades. Hi ha molts motius per anar a visitar la Ribera d’Ebre. Tastar el “Suau” n’és un més.

Allargar la vida?

(1) Massa d’hora? O massa tard?
Si no m’engresca la idea d’allargassar la vida (una avantpassada meva havia dit que no voldria viure tant de temps, que tindria la sensació que Déu s’havia oblidat d’ella) tampoc crec que s’hagi de posardata de caducitat, com els iogurs al supermercat. La pregunta seria, ja que la mort és inevitable, com o quan voldríeu morir? Quina minva de facultats ens sembla acceptable? A quina edat ja en tindríem prou? Sembla clar que, o bé morim “abans d’hora” en plenitud de facultats, cosa que sembla lamentable, o bé morim sense aquesta plenitud de facultats, en clar declivi, havent passat mesos o anys de decadència, que també és lamentable, i aleshores seria “massa tard”. Quin és el moment adequat? No ho sé, segurament cap. (2) Pla renove?
Un problema hipotètic. Suposem que l’any 3011 la tecnologia permet allargar la vida fins als 500 anys. I suposem també que el planeta pot suportar una quantitat limitada de població, per exemple, 10.000 milions de persones. Pel període de l’any 3011 al 3511 podem triar que hi hagi aproximadament 5 lots de persones de 100 anys de vida, o un sol lot que ocupi 500 anys. O dos que durin 250 anys. Què seria millor? La saviesa i l’experiència i tenir un món bàsicament d’ancians venerables? Una renovació més freqüent? Una barreja? A lliure elecció? No ho sé. Però algun dia caldrà plantejar la qüestió de quant de temps estem dalt l’escenari fins arribar a “l’última escena que acaba aquesta estranya història plena de fets, és la segona infantesa i el mer oblit, sense dents, sense ulls, sense gust, sense res”. [As You like it II, vii](3) Esforços per allargar la vida
S’ha dit que la meitat de la despesa mèdica que fem en tota la vida és en el darrer any, suggerint que que la medecina fa esforços desproporcionats per prolongar la vida. Les xifres no són tan clares segons uninforme de Medicare però és evident que cal traçar un límit entre el que són mesures mèdiques mantenir per una qualitat de vida i les mesures per mantenir les funcions vegetatives d’un organisme. És el que fa el testament vital.  D’altra banda, l’aparició detractaments antiedat planteja la qüestió de com aplicar-los o finançar-los. Ha de quedar a disposició dels que s’ho puguin pagar? Viuràs tant com t’ho els teus estalvis t’ho puguin permetre.

(4) Un punt de vista estètic
Tot plegat és una qüestió difícil quan es pensa des de la ciència, la religió, la filosofia, la bioètica … No hi ha un bon final.
Penso que ens ajudaria considerar-ho del punt de vista de l’estètica, com si jutgéssim el guió d’una obra de teatre o de cine, o la interpretació d’una cançó. Si haguéssim d’escriure un bon final pel protagonista, quina seria una bona manera de morir? Una escena llarguíssima i pesada com una cançó que s’allarga fins que els músics desafinen? Un espetec espectacular? Si ho hagués de dir en termes musicals preferiria que fós com en aquelles peces de jazz en que, després de les improvisacions, es recapitula el tema i es repeteix un motiu curt cada vegada més fluix fins que només queda el frec de les escombretes de la bateria i aviat el so s’extingeix.

Ametllers, 2007

Tot i que l’hivern ha estat molt calorós, a primers de març encara hem trobat els ametllers florits, aquest cop prop de Capafonts, a les muntanyes de Prades.

capafonts

De lluny, sobre la muntanya seca, semblen flocs de boira que s’hagin disposat ordenament sobre un lleixa a la muntanya.
Em pregunto a quin moment va ser objecte de contemplació estètica per primera vegada. Les festes japoneses per celebrar la florida dels cirerers estan documentades a l’època Heian però el costum es remunta a l’època Nara on hauria arribat al Japó procedent de la dinastia Tang a Xina.

florsvas

En quin moment de l’evolució un homínid aturà la seva cursa diària, ja sigui empaitant una presa o fugint d’una amenaça, per mirar una flor d’ametller de manera absolutament desinteressada, i no només com a indici d’un canvi de temps? Una pregunta segurament tan difícil de respondre com la de quan es va riure per primera vegada.
Jo tampoc puc recordar quan va ser la primera vegada que vaig interrompre el que estava fent per mirar una flor, o una formiga. La contemplació pura no és rara en els infants, que tenen intacta la capacitat de meravellament i també la capacitat del joc pur, com la d’un gat jove amb un cabdell. Més tard potser només sabem mirar allò que ens indiquen les guies.
Per això m’agrada observar la gent que contempla, nens al carrer badant, alguna mirada d’admiració d’un visitant a una exposició. Els matins quan vaig a treballar en bicicleta i passo per la platja a vegades he pogut veure algú a la sorra, tot sol, immòbil, mirant el mar, segurament sense saber que podria servir d’exemple introductori als tractats de Burke o Kant sobre el bell i el sublim.

Sobre què sou optimistes

Cada any edge.org proposa una qüestió a un grup de pensadors, científics, escriptors … La pregunta és sempre un repte estimulant. Com a exemples dels anys anteriors tenim, “¿Què creiem que és cert tot i que no ho puguem provar?” o “¿Quina és la teva idea perillosa?”

La pregunta d’aquest any era “Sobre què sou optimistes i perquè

Una lectura ràpida a les 159 contribucions permet agrupar les respostes en els següents tipus:
Gràcies al progrés de la ciència i la tecnologia, la religió i les ideologies quedaran obsoletes, ens regirem per evidències i raonaments i superarem la superstició i els conflictes basats en prejudicis (18 contribucions).
La tecnologia de la informació, internet, posarà tota la informació a l’abast de tothom; un món més informat serà un món més savi i més just. (17).
Progrés de la ciència, en general. Teoria unificada a física, biologia, el cervell, l’univers remot, mostres de vida a Mart. En particular, trobarem el desllorigador al problema de la ment i el cos. (20).
Els avenços de la tecnologia ens permetran una vida millor, en general (22).

El progrés tècnic permetrà que desaparegui la fam (en contra del que deia Malthus) i pel que fa a la medecina viurem millor i més anys. (10).
Amb mesures tècniques i de consciènciació superarem el problema del medi ambient (13).
El futur serà millor, en general, bon rotllo, tot anirà bé (30).
Altres (30)
(Sis contribucions veuen com a extraordinàriament positiu que la vida s’allargui fins als 120-150 anys. Se’m fa estrany l’accent en la longevitat més que no pas en la idea de qualitat de vida. Ho comentaré en un apunt a part.)

A primer cop d’ull el vell projecte il·lustrat segueix viu: el progrés per la raó, la ciència i la tecnologia, decidir basant-nos en evidències, arreconar la religió i la superstició … Després de dos segles de guerres i expoliació del planeta encara hi confiem. Per què no? Es bo treballar pel progrés de la ciència i la tecnologia.
Però tinc els meus dubtes quant a que la tecnologia de la informació ajudi a estendre el respecte per l’evidència i la racionalitat.  No hi ha consens sobre temes tan provats com el canvi climàtic, el creacionisme, l’existència d’armes massives a l’Irak, l’autoria islàmica de l’atemptat de l’11M a Madrid o l’holocaust. Què fràgil que és l’opinió raonable! Mai havia estat tan fàcil accedir a la informació, i mai havia estat tan fàcil manipular-la.

Un repàs a la història no convida a l’optimisme. Una i altra vegada la cobdícia i la intolerància porten a l’explotació de persones i a guerres, i contrarresten el desenvolupament possible, com un foc que una i altra vegada assola una terra ja cremada, matant els nous arbres que començaven a créixer.

El que sí és motiu d’optimisme és la resistència. Malgrat ser colpejats repetidament per desastres i catàstrofes, la naturalesa humana conserva gairebé intacta la capacitat de meravellar-se amb el bell i el sublim, o distreure’s amb el que és curiós o interessant. Conserva la capacitat de divertir-se, de riure’s d’un mateix i dels altres. És quan en un camp de refugiats o presoners es fa una broma, es comença un partit de futbol. O quan en situacions difícils algú xiula una cançó (cosa que el meu avi solia fer). És una resistència similar a la de les plantes que són capaces de rebrotar i renéixer en els escenaris més adversos, en l’insterstici entre l’asfalt i la vorera, en terra cremada i assolada.

resilience

Què em fa ser optimista?
Els que saben veure el món com un gabinet de curiositats , com boingboing, o els que furguen a biblioteques digitals ocultes en cerca de gravats fascinants.

Els que dediquen la seva energia a divertir-se de manera absurda, com els qui fabriquen artefactes per llençar carabasses, classificats en diferents categories segons el tipus de propulsió (aire, força centrífuga, catapulta, força humana, etc.), o organitzen festes i consursos estranys com descensos d’embarcacions estrambòtiques , o curses de llits amb rodes.

Els que ens fan somriure, com el recent desaparegut Buchwald, o ens fan riure.

Tardes de llum daurada

A mesura que ens apropem al solstici d’hivern, el sol, com si vulgués compensar-nos per la seva prematura retirada diària, se’ns acosta més per tal com els seus raigs ens arriben en un angle més horitzontal, com si el tècnic d’il·luminació d’aquest vast escenari on ens movem, deixés el canó de llum zenital i fés servir un focus que ens apunta des del costat mateix de l’escenari.

post

Torno de la feina lleuger, i pel camí vaig veient que el sol ja baixa i les ombres s’allarguen.

 
Mbn
Sé que aquest espectacle gratuït diari dura poc i a més quan jo arribo, a les quatre, ja fa una hora que ha començat. Una llum daurada omple generosament el menjador i el dormitori. Hi entro com si em submergís en una piscina de llum.

Els caps de setmana podem ser puntuals a l’espectacle i fer-lo coincidir amb el dinar. Aleshores l’onada de llum arriba a la taula, s’escampa per les tovalles blanques i el plat amb l’amanida brilla de colors com si fos un escull de corall.

ensiam

Em distrec veient l’ombres de l’aigua al vas, que fa de prisma.

vas

Després, em convida el llit que, rebent el sol, és com una banyera de llum. M’ajec, tanco els ulls i percebo aquesta llum tangencial d’hivern gairebé com una experiència entre tàctil.

llit