Prehistòria

L’home apareix a Àfrica, s’asseca el Sàhara i el continent queda separat. Migracions a colonitzar el món

2PFN0 Paleolític Egipte i Magrib t1: -100000 t2: -6000
2PFS0 Paleolític Àfrica central i sud t1: -100000 t2:-500

2NFN0 Neolític Egipte i Magrib t1: -6000 t2: -3000

Àfrica a l’antiguitat

Cultures Egípcia, Hel·lenística, Imperi Romà. El -500 arriba l’agricultura a l’Àfrica subsahariana.

2HFNE Egipte t1: -3000 t2: -539 (2HOP0 Pèrsia Aquemènida -539 -330) (2HEG3 Grècia Hel·lenística -330 – 146)
2HFNM Magrib antiguetat t1: -3000 t2: -146

2HER2 Roma al Magrib i Egipte t1:-146 t2:280, 2HER3 Imperi tardà t1: 280 t2: 500

2HFS0 Àfrica meridional agrícola t1: -500 t2: 900

Medieval i moderna: L’islam i l’imperi otomà al nord

3FM01 Magrib Vàndals i Bizanci t1: 500 t2:643 (565)

3OI01 Islam 643 – 1453

3FS01 Àfrica subsahariana 900 – 1840

4OT01 Imperi Otomà t1:1453 t2: 1566 4OT02 Declivi imperi otomà t1: 1466 t2:1840

Àfrica contemporània: El colonialisme i la independència

AT102 A primers del s19 Àfrica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caillé i Brazza per França al nord.

[Àfrica es veurà abocada a un procés de colonització. Juntament amb l’explotació, això suposarà la irrupció d’una cultura en principi superior. No hi ha escriptura, la nova cultura serà en francès. Ja entrats al segle vint, es desvetllaran sentiments nacionalistes i d’arribar a assolir una dignitat com a país. Però serà difícil trobar una identitat nacional ja que no es pot tornar a l’antic sistema tribal. Després del cristianisme, tampoc és fàcil tornar a les antigues creences. A això caldrà afegir-hi la debilitat de les estructures socials i econòmiques. Què fer, una mala imitació dels occidentals? un retorn a creences incompatibles amb les noves formes de vida (certs mites s’adapten bé a la tribu de caçadors i al poblat agrícola, però no pas a la indústria)? Les inversions europees elevaran el nivell de vida de les colònies blanques però no pas el de la població negra que és explotada juntament amb les seves terres.]

5F000 Àfrica General 1840-2020

Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud
5FN01 1840-1948
5FN02 1948-1980
5FN03 1980-2022

Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria
5FW01 1840-1948
5FW02 1948-1980
5FW03 1980-2020

Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania
5FE01 1840-1948
5FE02 1948-1980
5FE03 1980-2020

Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi
5FC01 1840-1948
5FC02 1948-1980
5FC03 1980-2020

Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho
5FS01 1840-1948
5FS02 1948-1980
5FS03 1980-2020

Els grups ètnics segons l’arbre linguïstic, amb la població actual són:

Afro-Asiatic / North Africa, Horn of Africa, Sahel / Amhara, Hausa, Oromo, Somali, Tachelhit Berber, Tigrayan / 200
Niger-Congo / West Africa, Central Africa, Southern Africa, East Africa / Akan, Fula, Igbo, Kongo, Mande, Mooré, Yoruba, Zulu, Shona /900
Nilo-Saharan / Nile Valley, Sahel, East Africa / Dinka, Kanuri, Luo, Maasai, Nuer / 60
Khoisan / Southern Africa, Tanzania / Nama, San, Sandawe, Kung ǃXóõ / 1 [khoikhoi, els san també dits boiximans]
Austronesian / Madagascar / Malagasy / 20
Indo-European / Central Africa, East Africa, North Africa, Southern Africa, West Africa / Afrikaners, British, French / 6

Colonialisme

Al sud una colònia d’holandesos, boers, va crear els estats del Transvaal i Orange Free que més tard quedaria sota control britànic però acceptant l’exclusivitat dels blancs i l’idioma. A mitjans del s19 la majoria de potències hi estableixen colònies que es consoliden a la Conferència de Berlin de 1885.

Pràcticament només queda Etiòpia independent. França té tot el nord i la majoria de la costa occidental (Senegal, Mali). UK Egipte, Sudàn, Nigèria, Gàmbia, Kenya, Rodhesia (Zimbawe) i Sudàfrica. Alemanya el Camerun, Namíbia i Tanzània, que després de la WWII Camerun passa a França, i Tanzània i Namíbia a UK. Portugal, Angola i Moçambic, Itàlia Líbia, Eritrea i Somàlia. Bèlgica, el Congo Belga, especialment explotador i inhumà. Espanya el Sahara occidental i Guinea equatorial.

Independència

En general la majoria de països assoliran la independència cap el 1960.(AT140)

Egipte independent el 1922 amb tropes britàniques al Canal. El rebuig d’occident el du a la URSS. Les derrotes davant d’Israel en la guerra dels 6 dies el deixen afeblit. Difícil procés de pau. Estat autoritari que acaba abocat a l’islamisme radical. Sudàn, independent el 1956 amb guerra civil entre els àrabs del nord i els negres al sud.
Al nord d’Àfrica, Marroc i Tunísia el 1956, Argèlia on hi havia molts colons francesos, el 1964 després d’una guerra sagnant. Líbia el 1951. Mauritània el 1960. Txad 1960.
Mali, Camerun,Níger, Burkina Fasso, Costa d’Ivori, Nigèria cap el 1960, guerra de Biafra.
Etiòpia, guerra amb Eritrea, 2018 guerra civil. Somàlia, estat fallit entre senyors de la guerra. Kenya 1963. Tanzània 1961 (relativament estable i pacífic).
Camerun, RCentrafricana,Gabon, RCongo, 1960. Congo belga 1960, caos, conflicte Katanga. Angola 1975, escenari guerra freda MPLA-UNITA (Cia). Uganda 1962, monstre Idi Amin. Ruanda 1962 genocidi dels hutus sobre els tutsis. Burundi 1962.
Moçambic independent el 1975, guerra civil entre FELIMO comunista i el RENAMO finançat per sudàfrica. Madagascar 1960 ()relativament pacífic).
Zàmbia, Malawi 1964, Botswana 1966, Namíbia 1968 (Nacions unides contra ocupació de Sudàfrica), Rodhesia-Zimbawe, apartheid de 1965 a 1980. Sud-àfrica fins el 1990, amb la resistència de Nelson Mandela.

Seguiran dècades de governs febles, entre la influència de companyies estrangeres que exploten recursos naturals, apropament a la URSS buscant finançament o un projecte més just, ingerència de la CIA per fer caure governs socialistes, tensions tribals que impedeixen el funcionament normal dels partits, un seguit de governs que són derrocats ja sia per que són corruptes, ja sia perquè no ho són i hi ha qui es vol fer ric. Per mantenir-se al poder cometen frau a les eleccions, suspenen la Constitució per allargar els mandats i reprimeixen l’oposició. Al nord, Governs autoritaris que acaben alimentant l’islamisme radical 1990-2000 (Argèlia, Líbia, Tunísia i Egipte.). Arreu hi ha refugiats víctimes de la guerra o de la repressió. La pobresa empeny bona part de la població a emigrar a Europa buscant millors condicions de vida. Per frenar una immigració que els votants no volen, els governs occidentals pacten amb règims autoritaris que la contenen, Líbia i Marroc.
[Què es pot fer? és un problema que no té solució? Les ajudes humanitàries no semblen solucionar gaire les coses; uns països consumits per la corrupció que tenen per iniciativa pròpia i per suborn de les companyies occidentals que subornen la classe dirigent. Els seus governs independents no tiren endavant, i tampoc podem imposar una democratització des de dalt.]

Actualitzacions

query