Posted on

Grècia

Introducció Geografia   |    Història   |    Mites i religió |   Literatura   |   Art    | Filosofia    |   Altres Música Cuina. |    El llegat

Geografia

Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d’escleròfiles, Boscos de caducifolis a Ilíria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s’estenen fins a la península del Peloponès, boscos mediterranis. Muntanyes de Ròdope entre Tràcia i Macedònia. Mont Olimp entre Tessàlia i Macedònia.

Regions de la Grècia Antiga:

  • Península Àtica, Atenes, illes cíclades (illa sagrada de Delos), Illa Salamis
  • Grècia central, Epirus, Tessàlia, Locris
  • Península del Peloponès, Arcàdia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Saròniques (Hydra). [Illa de Citera, d’on era Afrodita)
  • El nord: Tràcia tocant a Bulgària, Macedònia
  • El mar Egeu a orient, Àsia Menor, Jònia [tot i que el mar jònic és l’oest], la costa de l’actual Turquia, Troia a l’estret dels Dardanels, les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxipèlag Espòrades.
  • El mar jònic a occident, Zacintos, Cefalònia, Lucas

Història

2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l’edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Espòrades i Cíclades, d’on prové l’art Ciclàdic. (museu art Ciclàdic a Atenes)

2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l’Agamemnon de la Il·líada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.

2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500.  [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l’anomenada “edat fosca” després del període micènic. S’estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen colònies al mediterrani. Es consolida l’alfabet grec, es fixen els poemes homèrics, escultura monumental, ceràmica vermella, els guerrers hoplites a l’exèrcit. Soló i Clístenes funden la democràcia a Atenes.
Primers jocs olímpics (776 BCE). Homer. Lírica grega (Arquíloc, Simònides). Homer. Expansió pel mediterrani (-575 Empúries). Safo a Lesbos (650-750).

2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matemàtica, filosofia, sòfocles, fídias (Museu nacional Atenes, Delfos, Olímpia, teatre Epidaure).
Guerres Mèdiques contra la Pèrsia Aquemènida (Herodot). Victòria de Marató. Guerres del Peloponnès entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.

2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146. Alexandre estén la cultura grega fins a la Índia.

Grècia Romana  2HER2 Imperi romà t1: -146 a 280. 2HER3 280 a 500 (390) Imperi tardà. Els romans van dominar Grècia militar i políticament, però van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l’aristocràcia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.
Guerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L’emperador Adrià (117-138) supervisa la reconstrucció d’Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constantí s’estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en farà la religió oficial. Tanquen les escoles de filosofia.

Bizanci. 3EB01 Imperi bizantí 500-643. 3EB02 Bizanci2 643-1071. 3EB03 Decadència 1071-1453. L’emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acadèmies de filosofia. L’església oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.
Els normands conquereixen Grècia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almogàvers (1305) seguit de la venjança catalana.

Imperi Otomà. [es talla la ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. 4OT01 Imperi Otomà 1453-1566. 4OT02 Declivi imperi otomà  1566-1840.  Els turcs conquereixen Constantinopla i Venècia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perquè els van redecorar després. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes és de l’època turca.
Derrota turca a Lepanto (1571).  Ali Pasha crea un poderós regne a Albània i Grècia.(1700)

Grècia Contemporània. 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 Grècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
1801 Lord Elgin s’endú els frisos del Partenon. El 1820 Grècia aconsegueix la independència, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. És un país pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L’església ortodoxa esdevé un símbol d’identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l’entrada a la UE el país es comença a modernitzar.

Religió i mites a l’antiga Grècia

Introducció i fonts   |  La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]  contenidor  Mites grecs

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

Et in arcadia ego

Literatura

 

Filosofia

L’Escola d’Atenes de Rafael

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Art

Escultura : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de còpies romanes. No obstant, la influència que tindran en l’art europeu a partir del renaixement serà enorme.  Hi ha evidències que eren policromades. 650-480 BC Període Arcaic: kouroi i korés estàtics. Període clàssic: 480-330, l’ideal de l’home. Miró, Fídies, Políclet, Praxíteles. Escopes, Lisip. Període hel·lenístic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.

Arquitectura  [A través de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]

Altres

Música a l’antiguitat: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporció 4/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]

Cuina: tzatziki, mussaca

El llegat grec

Els romans, els àrabs, el renaixement, dominació turca, independència.

(El ressó de Grècia en l’idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o Hölderlin. ]

[La meva experiència: als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les tragèdies de Sòfocles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre’n res. Vaig fer un any de grec en començar Filosofia, sense anar gaire més enllà de l’alfabet.
Als ’80 vaig rellegir Homer, Sòfocles i la Lírica arcaica. Vaig recollir citacions a mà, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.
A Filosofia vaig llegir diàlegs de Plató i Aristòtil.
2005  Viatge a Grècia,  vaig rellegir Sòfocles, Eurípides, Èsquil. Explicava a les filles que anar a Grècia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d’allà.
[el viatge a Grècia dels pares d’on la mare va portar la mussaka].
2024. El sopar dels erudits, Deipnosophistaí, Ateneu de Nàucratis (170-238)

La nostàlgia d’una Grècia clàssica al costat de la Grècia present la vaig viure en veure el rètol a la petita ciutat que és Tebes actualment, i la Tebes d’Èdip i Antígona, on Cadme sembrà les dents de serp.

Posted on

Generacions occidentals 1900 – 2020

Història  |   [esborrany]

Lost generation: 1883-1900. En un món que es modernitzava però que va haver de patir la WWI i la depressió del 29.

Greatest Generation: 1901 – 1927. Van créixer amb la depressió del 29 i van participar a la WWII (evidentment, del punt de vista dels americans).

Silent Generation: 1928 – 1945. caracteritzats com a més conformistes, menys fills. Guerra de Corea.

Baby boomers: 1946 – 1964. Van créixer en una època en que els governs feien polítiques socials d’habitatge i educació. [ reivindicacions 1968 Paris, hippies ]

Generation X: 1965 – 1980. Hi ha menys famílies tradicionals, la casa budia perquè els dos pares treballen, divorcis. MTV, música punk.

Millennials: 1981 – 1996 . Es casaran més tard i tindran menys fills. Primera generació que creix amb internet. Menys religió però tendència a l’espiritualitat. [la Teresa i la Maria]

Generation Z: 1997-2012. O zoomers. Més interessats en fer carrera i tenir un bon lloc de treball [són els que demanen conciliació i treballar a casa?]. Més atenció a problemes psicològics que les generacions anteriors.

Generation Alpha: 2013 – 2023. La natalitat baixant a tot el món. Importància de les xarxes socials, risc d’obesitat. [els meus néts].

Louis Menand qüestiona la classificació de generacions. (NY). Amb generalitzacions com quan als 60 es criticava l’exposició a la música rock’ roll, o l’addicció actual a les pantalles. [però sí que marca el fet de passar una guerra o no, de tenir la tecnologia d’internet o no]

Posted on

Vida i violència a les cases del món

Història  |   Les cases de la història

El recorregut per la història ens revela un seguit de guerres i destrucció, provocat per les limitacions i el mal en nosaltres, una dialèctica perversa amb el patiment inevitable. L’home lluita per sobreviure i constantment assoleix noves tecnologies que haurien d’haver satisfet els seus problemes, però constantment queda insatisfet (insatisfacció expectatives frustrades)  i es baralla amb els altres per perseguir el que ansia. A nivell personal, lluitem per sobreviure i, un cop hem sobreviscut, ens deprimim. La insatisfacció i l’ambició causen les guerres, i escampen  malalties i la fam , amb crisis de refugiats.

Si pensem el món com 5 blocs de pisos que han anat tenint diferents ocupants aleshores visualitzarem la història com un seguit d’episodis violents en què un veí assalta el pis d’un altre veí del replà, o el de sota, o potser creua el carrer i ataca un altre bloc de pisos. I es barallen els uns als altres destruint els mobles i provisions que tant han costat de preparar, es fereixen i maten deixant les parets tacades de sang. Llencen els cadàvers per la finestra. Enderroquen sostres i parets.
Un cop s’hi han instal·lat, durant un temps tornen a intentar a fer habitable el pis. Es repinten les parets però les taques de sang s’endevinen rere la capa de pintura, testimoni de l’escena del crim. Quan anem per un camí o un carrer, només una prima capa de reconstrucció em separa de restes de runes i cadàvers, amb sang que s’ha assecat. Endevinem la pols dels ossos de les víctimes a sota, com si tots fossin una fossa comú i gairebé sentim la pudor horrible dels cadàvers. Les pedres del camí o les llambordes tenen sang assecada.

Però es afanyem a reconstruir el que podem. La comunitat de veïns a vegades es posa d’acord per fer reformes, repinta l’escala, edifica un annex al terreny del costat, posa testos als balcons. S’escolta la gent sopar a fora, conversar, fer música i ballar. I com diu Scheler, “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.

“It was a cruel world, though. More than half of all children died before they could reach maturity, thanks to chronic epidemics and malnutrition. People dropped like flies from polio and tuberculosis and smallpox and measles. There probably weren’t very many people who lived past forty. Women bore so many children, they became toothless old hags by the time they were in their thirties. People often had to resort to violence to survive. Tiny children were forced to do such heavy labor that their bones became deformed, and little girls were forced to become prostitutes on a daily basis. Little boys, too, I suspect. Most people led minimal lives in worlds that had nothing to do with richness of perception or spirit. City streets were full of cripples and beggars and criminals. Only a small fraction of the population could gaze at the moon with deep feeling or enjoy a Shakespeare play or listen to the beautiful music of Dowland.”

1Q84 (Haruki Murakami) p338

Horaci. Quis non Latino sanguine.

2023. Els USA van bombardejar Cambodja, un país neutral, per atacar part de l’exèrcit del Vietcong que s’hi havia refugiat. Les víctimes i destrucció que van causar van ser una de les causes del suport al Khmer Rouge més endavant. El comunisme era una amenaça, tal com demostra la història, però també una reacció esperable a l’explotació humana dels serfs.  Així, la injustícia als serfs russos causa un patiment i destrucció que es propaga en el temps i la geografia. El suport alemany a Hitler es va alimentar de la por al comunisme i del suport que tenia a causa de l’explotació dels obrers alemanys. Les fams més grans del sXX han estat la dels règims comunistes.
A Espanya, els segles d’opressió de pagesos i obrers amb el suport de l’església causa un anticlericalisme visceral que fa llençar monjos pel balcó, cremar esglésies i que els anarquistes assassinin empresaris decents. I això causarà la següent reacció.
Els segles de persecució dels jueus a Europa i Rússia, per consolidar el monopoli dels cristians fa que ara els jueus hagin de defensar 20 km2  de musulmans que els voldrien destruir. I el patiment que estan causant a aquests pobles continuarà per generacions.

Posted on

Història. Actualitzacions

2022

COP27 acord per tal que els països desenvolupats compensin els països que pateixen les conseqüències del canvi climàtic.  BBC

El món ha arribat a 8.000M de persones però probablement la població disminuirà perquè la natalitat va baixant. ABCnews

2023

La població de Xina disminueix per primer cop en 60 anys. BBC
Based on the expectation that the country’s population would start to shrink in 2023, along with its predictions for other countries, the UN expects that the total number of humans on the planet will continue to expand, to reach 8.5 billion by 2030, and peak at 10.4 billion by 2086.  La major part del creixement serà a l’Àfrica subsahariana.

Posted on

Les cases de la història

5 cases. La història en 23 diapositives. Si el món fos un poble de 1000 persones

Com agrupem els 300 blocs de la història? quins són els seus llocs? No seguim exactament la divisió de les 8 ecozones . Per simplificar mantenim Àfrica sencera junta encara que el Sahara la divideix i el nord mediterrani ha estat associat més a Europa i Orient. Agrupem Àsia i Austràlia. Agrupem Mongòlia amb Europa i Rússia. Així podem pensar el món com unes 5 “cases” que han anat tenint diferents ocupants:

  • Europa i Rússia: Grècia, Roma, Cristianisme, Il·lustració, Revolució industrial [França, Suïssa, Rússia,[ occident, considerar si integrar a blocs]
  • Orient: Turquia, Síria, Irak, Pèrsia, Israel, Islam, Imperi otomà.
  • Àsia (i Austràlia i Oceania): Índia, Xina,  ( Àsia central, està vinculada a Rússia tot i que Uzbekistan amb Samarcanda era un lloc de pas per la ruta de la seda). El sudestasiàtic, les illes d’Indonèsia i Austràlia.
  • l’Àfrica del Mediterrani i la subsahariana, colonialisme.
  • Amèrica civilitzacions mesoamèrica i Andes, colonialisme, Democràcia USA
Cada parcel·la té les seves característiques geogràfiques (biomes) i recursos per agricultura, mineria i possibilitats de transport.
Gadm.org: descàrrega de fitxers de totes les divisions polítiques actuals.
La història en 23 diapositives


La Història en 23 moments

  • -200.000: Homo sàpiens
  • -70.00.000 a -15000: l’home colonitza el món des d’Àfrica arribant a Amèrica per Alaska.
  • -10.000: Apareix agricultura i vida urbana a Orient, Xina i Mesoamèrica
  • -3.000: Primeres civilitzacions, Sumer, Assíria, Babilònia, Egípte, Fenicis
  • -800 a 500: Era Axial. Índia, Buda. Xina Han, Confuci. Grècia i Roma, Sòcrates, Jesús
  • 500 a 900: Occident. Disrupció per migracions dels pobles de l’estepa, Islam. Xina Tang i Song.
  • 900 a 1500: Consolidació del cristianisme a l’edat mitjana. Mongols a Àsia
  • 1500 Descobriment d’Amèrica, Renaixement, ciència, Il·lustració. Imperi otomà
  • 1800 Revolució industrial, nou ordre, USA, colonialisme Europeu Àfrica i Àsia
  • 1915 WWI, 1917 Revolució comunista, entreguerres, WWII
  • 1945 Posguerra. Xina de Mao. Guerra freda
  • 1989 Caiguda del mur de Berlín. Terrorisme islàmic.
  • 1990 Ordinador, internet, canvi climàtic

Vida i violència a les cases del món

Si el món fos un poble de 1000 persones  Donella Meadows 1992

If the world were a village of 1,000 people, it would include:

  • 584 Asians
  • 124 Africans
  • 95 East and West Europeans
  • 84 Latin Americans
  • 55 Soviets (including for the moment Lithuanians, Latvians, Estonians and other national groups)
  • 52 North Americans
  • 6 Australians and New Zealanders

The people of the village have considerable difficulty in communicating:

  • 165 people speak Mandarin
  • 86 English
  • 83 Hindi/Urdu
  • 64 Spanish
  • 58 Russian
  • 37 Arabic

That list accounts for the mother tongues of only half the villagers.  The other half speak (in descending order of frequency) Bengali, Portuguese, Indonesian, Japanese, German, French and 200 other languages.

In this village of 1,000 there are:

  • 329 Christians (among them 187 Catholics, 84 Protestants, 31 Orthodox)
  • 178 Moslems
  • 167 “non-religious”
  • l32 Hindus
  • 60 Buddhists
  • 45 atheists
  • 3 Jews
  • 86 all other religions
  • One-third (330) of the 1,000 people in the world village are children and only 60 are over the age of 65. Half the children are immunized against preventable infectious diseases such as measles and polio.
  • Just under half of the married women in the village have access to and use modern contraceptives.
  • This year 28 babies will be born. Ten people will die, 3 of them for lack of food, 1 from cancer, 2 of the deaths are of babies born within the year.  One person of the 1,000 is infected with the HIV virus; that person most likely has not yet developed a full-blown case of AIDS.
  • With the 28 births and 10 deaths, the population of the village next year will be 1,018.
  • In this 1,000-person community, 200 people receive 75 percent of the income; another 200 receive only 2 percent of the income.
  • Only 70 people of the 1,000 own an automobile (although some of the 70 own more than one automobile).
  • About one-third have access to clean, safe drinking water.
  • Of the 670 adults in the village, half are illiterate.

The village has six acres of land per person, 6,000 acres in all, of which

  • 700 acres are cropland
  • 1,400 acres pasture
  • 1,900 acres woodland
  • 2,000 acres desert, tundra, pavement and other wasteland
  • The woodland is declining rapidly; the wasteland is increasing.

The village allocates 83 percent of its fertilizer to 40 percent of its cropland – that owned by the richest and best-fed 270 people. Excess fertilizer running off this land causes pollution in lakes and wells. The remaining 60 percent of the land, with its 17 percent of the fertilizer, produces 28 percent of the food grains and feeds 73 percent of the people. The average grain yield on that land is one-third the harvest achieved by the richer villagers.

In the village of 1,000 people, there are:

  • 5 soldiers
  • 7 teachers
  • 1 doctor
  • 3 refugees driven from home by war or drought

The village has a total budget each year, public and private, of over $3 million – $3,000 per person if it is distributed evenly (which, we have already seen, it isn’t).

Of the total $3 million:

  • $181,000 goes to weapons and warfare
  • $159,000 for education
  • $l32,000 for health care
Posted on

La ruta de la seda

Al s19  el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va batejar com a “ruta de la seda” el conjunt de vies de comunicació que havien connectat el mediterrani amb Xina i la Índia.

Des de les principals ciutats de Xina, les rutes convergeixen a Xi’ian i d’allà a Anxi, la ruta evita el desert de Xinjian i o bé va pel nord, o pel sud, ran de l’himalaia, fins que es troba a Kashgar. Allà entra a Uzbekistan, Samarcanda, Bukhara i travessa Iran pel nord fins arribar a Bagdad i Samarra d’on acabarà a Antioquia al Mediterrani.

La branca de la Índia segueix el Ganges fins a Taxila, Kabul i Balkh i travessa Iran pel sud, fins Hormuz i Basora. Una altra branca de Karachi a Balkh.  [evita les muntanyes entre Afganistan i Pakistan).

VIQUI

A l’època hel·lenística (2HEG3 ) Alexandre el Gran el 328 arriba a fundar Alexandria Escate (la més llunyana) al que ara és Kokand a la vall de Fergana. Possiblement van establir contacte amb Xina cap al 200. Al segle 1aC, l’imperi Romà ( 2HER2 ) i la Xina Han ( 2HAX1 ) van establir contactes enviant missions. Apareix el regne de Bactria al voltant de l’actual Balkh, que s’estenia fins a l’actual Uzbekistan. L’exèrcit xinès enviarà l’exèrcit de 70m contra els xiongnus (els huns), per protegir les caravanes.

Per part de Xina, la seda era molt preuada, a més de te, tints, perfums i porcel·lana. Per part d’occident, cavalls, mes, vi i or. Més tard, el paper i la pòlvora van transformar Europa.

Arribarà al seu màxim esplendor als segles s7 al s10. Haurà estat estable durant el període de l’imperi Romà i la Xina Han, i durant l’imperi mongol   (3AXM1 , 3AMX0 ) als segles s13 i s14, que era controlada per un sol poder. Aquesta és l’època de Marco Polo (1254-1324) que fou rebut per Khublai Khan el darrer emperador de la dinastia Yuan. ( 3AX03 1280 1368 )

Va decaure amb la pesta negra i les conquestes mongoles però va ressorgir fins que quan es va establir l’imperi otomà es va tallar la connexió entre occident i Xina. Això va estimular la recerca de noves rutes, el “descobriment” d’Amèrica, la navegació per Àfrica.

Uzbekistan

Entre els rius Amu Darya al sud (Oxus en llatí) que va de les muntanyes d’Afganistan al mar d’Aral, i el Syr Darya (Jaxartes) al nord, del Kirgistan al mar d’Aral,  Uzbekistan és una part de l’Àsia central diferent de la resta, més sedentària que no pas nòmada, amb centres urbans als oasis, al llarg de la ruta.
La regió del delta del Amu fou l’antic regne de Khorem, entre els deserts de Kizil Kum i Karakum acollí civilitzacions des del s-10 i al s10, amb el rei persa Siavush es funda el regne de Khorezm que serà un important centre científic i cultural amb capital a Urgench. Els mongols el destruiran però recuperen la independència al s16 amb Khiva com a capital. és una de les ciutats més antigues de l’Àsia central.

A l’est a la vall de Fergana la regió era coneguda com a Bactria, Corasmia i Sogdiana. Sota influència de la Pèrsia Aquemènida 2HOP0, després conquerida per Alexandre Magne que es va casar amb Roxana, filla d’un cap de tribu. Al s6 van arribar nòmades turcs del nord procedents de l’imperi dels Köktruks. Es van tornar sedentaris i van tenir un paper mantenint la ruta. Al s8 els àrabs introdueixen l’islam i l’escriptura. Els s9 i s10 tornen a estar sota la Pèrsia Samànida amb capital a Bukhara, una època de renaixement intelectual i comercial.  amb una biblioteca que tenia nombrosos manuscrits en àrab, grec, persa, xinès, fins que Genguis Khan la va destruir. Avicenna 980-1037 hi va viure uns anys.S11 Gaznavids. Domini dels jorezmites túrquics. [2NR00, 3R001].

Genguis Khan  (1162-1227) funda l’imperi mongol (3AXM1 1200-1400), que s’estendrà a la Xina Yuan ( 3AX03 1280 1368 )  i Àsia Central, el Khanat de l’horda d’or (3ERM1 1245-1471) . Més tard un descendent seu, Tamerlà (1336-1405), nascut Shakhrisabz, fundarà l’imperi timurida, amb capital a Samarcanda.  En una cruïlla, la ciutat té influències perses, índies i xineses. De laplaça central en sortien sis avingudes radials.  Al llarg del s15, els uzbeks originaris de Kazakstan es desplacen al sudest, es barregen amb les tribus túrquiques de qui prenen el llenguatge i acaben ocupant les restes de l’imperi de Tamerlà, tot el territori entre els dos rius. En decaure la ruta de la seda el territori queda dividit entres ciutats-estats dèbils, Khiva, Bukhara i Kokand (a la vall de Fergana). (4R001).

El segle XIX l’imperi rus ocupa l’Àsia central (5RAC1), per acabar amb el tràfic d’esclaus i plantar cotó.  Els soviets (5RAC2) establiran repúbliques soviètiques amb límits canviants, imposaran la colectivització, deportacions massives i una indústria del cotó salvatge.

Posted on

Àsia

Història: Recorregut |   Etapes  | Les 5 “cases” de la història

Prehistòria

Migracions i colonització d’Àsia

2PAI0 Paleolític Índia -60000 -6500

2PAX0 Paleolític Xina i Japó -50000 -8000

2PAS0 Paleolític indoxina -40000 -6000

2PAS1 Paleolític Indonèsia -45000 -800

2PZ00 Paleolític austràlia -30000 1800

2NAI0 Neolític Àsia Índia -6500 -2500

2NAX1 Neolític Xina Grans rius -8000 -1700
2NAXK Neolític manxúria Corea -8000 -57
2NAX2 Neolític Mongòlia i Tibet -8000 -200

2NAJ0 Neolític Japó -8000 -1000

2NASI Neolític Sudest Asiàtic. Indoxina -6000 500

Àsia antiga

Primeres civilitzacions a l’Indus i rius a Xina

2HAI0 Índia Harappa i Veda -2550 -322. 2HAI1 Índia Màuria -322 -180
2HAI2 Índia Clàssica i Gupta -180 550

2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.

2HAJ0 JapóYayoi i Kofun -660 538

2HAXK Korea Goguryeo -57 660

2HAS1 Indonèsia -800 700

2HAXM Mongòlia -200 1200
2HAXT Tibet pre imperial -200 618

Àsia postclàssica

Estabilitat fins a les irrupcions mongoles 1200-1400

3AI01 India 550 1206. 3AI02 Sultanat de Delhi 1206 1526

3AXM1 Imperi Mongol (només Mongòlia) 1200 1400. 3AMX0 Imperi Mongol total, sense poblacio) 1200 1400

3AX01 Xina Tang 618 960. 3AX02 Xina Song 960 1280. 3AX03 Xina Yuan 1280 1368. 3AX04 Xina Ming 1368 1644

3AXT1 Tibet imperial 618  1200.  (Domini mongol). 3AXT3 Tibet independent. Dalais Lamas 1400 1912.
3AXK1 Korea Silla Goryeo 660 1392. 3AXK2 Korea Joseon 1392 1910

3AJ01 Japó Clàssic, Asuka, Nara, Heian 538 1185. 3AJ02 Japó Feudal 1185 1600

3ASX1 Indoxina 500 1500

3AIS1 Indonèsia 700-1500

Àsia moderna

Àsia perd pes respecte de l’Europa dels descobriments i la ciència (Ha Moderna)

4AI01 Imperi del Gran Mogol de la India 1526 1858

4AXM1 Mongòlia dinastia Manxú del nord 1400 1924
4AX01 Xina Qing 1644 1912
4AJ01 Japó Edo 1600 1868

4ASX1 Indoxina moderna 1500 1850
4ASI1 Indonèsia moderna 1500 1908

Àsia contemporània

Colonialisme a la Índia i Xina. La tragèdia hibris de Japó ocupant Corea i la WWII amb la boma d’Hiroshima. La tragèdia de Mao a la Xina. La tragèdia hindus-musulmans a la Índia. Corea i Indoxina com a escenari de la guerra freda, guerres de Cora i Vietnam, separació Corea.

Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh
5AI01 Índia britànica 1858-1947. 5AI02 Índia, Sri Lanka, Nepal, Bhutan 1947-2020. 5AIP1 Pakistan i Bangladesh 1947-2020.

Xina i Taiwan
5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020

5AXM1 Mongòlia 1912-2020.
Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. 5AXKN Corea del Nord 1953-2020. 5AXKSCorea del Sud 1953-2020.
[Kazakstan i Mongòlia, grans estepes despoblades]

Japó
5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. 5AJ02 Recuperació, miracle econòmic, deflació 1953-2020.

Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam
5AXS1 Indoxina Colonial 1850-1945. 5AXS2 Guerra freda 1945-1975. 5AXS3 Posguerra 1975-2020.

Indonèsia i Filipines
5ASI1 1908-2020
Austràlia, New Zealand, Papua
5AA01 1788-2020

Índia Pakistan Bangla Desh, Sri Lanka

A la Índia i Pakistan, després de 150 anys de ser una colònia britànica assoleixen la independència. Segueix una separació sagnant entre hindus (Índia) i musulmans (Pakistan i Bangladesh). La violència suposarà la migració de 12M de persones i la mort de 500m en atacs a les minories. índia acabarà essent una potència econòmica i tecnològica, amb grans desigualtats, manteniment del sistema de castes, i intolerància cap els musulmans. Bangla Desh és un estat subdesenvolupat. Pakistan és un estat amb la llei islàmica que juga alhora el paper de col·laborador dels Estats Units i occident d’una banda, i terra d’acollida de terroristes islàmics de l’altra. Tant la Índia com Pakistan són tolerants amb les violacions i assassinats per honor.

  • India 1380
  • Nepal 29.1
  • Sri Lanka 22.1
  • Buthan 0.8

Xina, Mongòlia, Corea, Japó

Xina dèbil al s19, 50 anys de nacionalisme del Kuomintang, escisió de Formosa/Taiwan fins a l’aparició monstruosa de Mao i la revolució cultural, canvi amb Deng Xiao Ping i aparició d’una potència econòmica sense llibertats. Opressió als tibetans i uygurs.

  • Xina 1439
  • Taiwan 23.8

Mongòlia es vincula a la USSR. 3.3
Corea és ocupada pel Japó 1912-1945 serà escenari de la lluita entre comunisme i occident, guerra 1950-1953, divisió entre les dues Corees. Règim aïllat i dictatorial al nord. 25. Potència tecnològica al sud 51
Japó passa de ser un país aïllat a una potència industrial i militar a l’era Taisho. Envaeix Corea i a la WWII la majoria del sudest asiàtic i ataca els USA a Pearl Harbour. Es recupera la posguerra amb MacArthur [el cercle de Demming aplicat a la indústria] fins a ser una potència econòmica i queda estancat als 90. 126M.

Indoxina

Burma i Malàisia britàniques, Indoxina francesa al s19, Siam. A la WWII són ocupats per Japó i després aconsegueixen la independència. Esdevindrà un escenari de guerra freda amb governs autoritaris que tenen el suport d’occident per frenar el comunisme. A Birmània els budistes ataquen els roghinya musulmans. A Indoxina guerra del Vietnam de 1955 a 1975 amb la retirada dels Estats Units. A Cambodja la dictadura sagnant del Khmer Rouge 1975.1979. El 1997 crisi econòmica aisàtica que comença a Tailàndia. A Malàisia conflictes entre malais i les minories xineses (Singapur).

  • Myanmar 54.4
  • Laos 7.3
  • Tailandia 69.8
  • Vietnam 93.3
  • Cambodja 16.7
  • Singapur 5.4
  • Malàisia 32.7

Indonèsia

Filipines que eren un grup de sultanats sota Espanya aconsegueix la independència. Governs autoritaris.
Indonèsia colònia holandesa fins a l’ocupació japonesa a la WWII. Estat musulmà, un intent de cop d’estat comunistes xinesos es reprimeix un moren 300m.

  • Filipines 109.6
  • indonèsia 273.5
  • Brunei 0.43

Papua, Austràlia i nova Zelanda

Colònies britàniques des de 1788, es poblen primer amb presoners i després amb immigrants. Marginació dels aborígens a Austràlia i negociació amb els maoris a Nova Zelanda. Independència de facto mantenint la reina britànica com a Cap d’Estat.
Papua obté la independència el 1975 i encara té zones de selva amb tribus sense contacte amb l’exterior.

Actualitzacions

Posted on

Orient

Història: Recorregut |   Etapes  | Les 5 “cases” de la història

Prehistòria

[el primer lloc on l’home va anar a parar després de deixar Àfrica migracions Haplogrup G-M201]

2PO00 Paleolític Orient mitjà t1: -70000 t2: -10000

Pastors a Aràbia, conreu de cerals a Anatòlia, Mesopotàmia i Jericó.

2NOA0 Neolític Orient Aràbia t1: -10000 t2: 610
2NOT0 Neolític Orient Anatòlia, Mesopotàmia, Jericó t1: -10000 t2:-3000
2NOP0 Neolític Orient Pèrsia t1: -10000 t2: -539

Orient a l’antiguetat

[ origen de l’alfabet (sistemes d’escriptura) i de les religions monoteistes ]

2HOC0 Canaà, Fenícia t1: -3000 t2: -539
2HOM0 Mesopotàmia t1: -3000 t2: -539

2HOA0 Anatòlia Hitites t1: -3000 t2: -539 (després Pèrsia, Grècia Hel·lenística i Roma)

2HOP0 Pèrsia Aquemènida t1: -539 t2: -330. 2HOP1 Pèrsia Parta t1: -146 t2: 224. 2HOP2 Pèrsia Sassànida t1: 224 t2: 643

Islam

3OI01 Islam t1:643 t2:1453  (el Magrib i Orient Pròxim passa a l’imperi otomà 4OT01, la resta a Pèrsia 4OP01; anterior el Magrib de Bizanci 3EB01, Iraq i Iran de la Pèrsia Sassànida 2HOP2 )

3OT01 Turcs t1:1071 t2: 1453 (anterior Bizanci 1071 3EB02  643 3EB01 500, Imperi Romà 2HER3, 2HER2, grècia Hel·lenística 2HEG3 i Pèrsia Aquemènida 2HOP0)

Imperi otomà

[es tallen les ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. Pèrdua de pes d’Àsia (Ha Moderna)

4OP01 Pèrsia Savàfida t1:1453 t2: 1784

4OT01 Imperi Otomà t1: 1453 t2: 1566. 4OT02 Declivi imperi otomà t1: 1566 t2: 1840

Orient contemporani

Desfeta de l’imperi otomà a la WWI,. Turquia moderna. Petroli a Aràbia. Israel i conflicte. Radicalisme islàmic.

Iran i Afganistàn
5OI01 1784-1945. 5OI02 1945-1979. 5OI03 La revolució islàmica 1979-2020.

Turquia
5OT01 Imperi Otomà 1840-1919. 5OT02 República de Turquia 1919-2020.

Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània
5OP01Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel 1919-1948. 5OP02 Orient Pròxim, Estat d’Israel 1948-1979. 5OP03 Orient Pròxim, Al Qaida, Guerra Iran-Iraq, guerra civil Síria 1979-2020.

Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman
5OA01

Orient arriba al s19 amb dues potències debilitades. Pèrsia, en conflicte amb Rússia i pressionat per Gran Bretanya des d’Índia i Pakistan. L’imperi otomà ja ha perdut el nord d’Àfrica i és disputat als Balcans.

Amb la WWI queda reduït a Turquia, que Ataturk empren un camí més allunyat de l’islam. Els balcans s’independitzen i l’Orient Pròxim queda sota el control de França i Anglaterra. Als ’30, Aràbia que fins ara era un país d’emirs pastors nòmades, descobreix petroli.

Amb la WWII l’orient Pròxim s’independitza, s’estableix l’estat d’Israel i comença el conflicte entre Israel i tots els seus veïns, la guerra dels 6 dies. Pau amb Egipte, el 1979. Exportació del conflicte al Líban i part de Síria, que es converteixen en bases de Hesbola.

A partir de 1979 l’islam es radicalitza, primer a Iran [quina és la causa fonamental? el rebuig a Israel? conflictes entre sunnites i xiis?   els germans musulmans a Egipte?]. La revolució islàmica de Khomeini, que “ha fet del fonamentalisme islàmic una força política” va canviar una monarquia que s’estava modernitzant per una teocràcia basada en la tutela dels juristes islàmics. Va ser un moviment contra la tendència a la modernització i que tenia el suport d’occident.[ potser una gent desesperada que creien que els canvis no els anirien bé ]. Potser ara els iranians creien que la revolució els prometia el cel i els va dur un infern.

A cada país àrab hi ha tensió, si és que no guerra, entre sunnites (Aràbia) i xiites (Iran). [Conflicte entre tradició/modernització i millora de vida, ocupació i extracció de recursos per part d’estrangers/beneficis pel país, modernització model occidental/modernització comunista, acceptació d’Israel/guerra i resistència].

Turquia es modernitza, apropament a Europa que és refusat i retorn d’un islamisme i autoritarisme amb Erdogan.

Guerra Iran-Iraq 1980-1988. Iraq envaeix Kuwait i és expulsat. El 2003 els USA envaeixen Iraq sota pretextos falsos, pretenen imposar un règim democràtic i fracassen.

Conflicte sense fi entre Israel i Palestina, amb atacs terroristes de Hesbola i Hamas, i mesures d’ocupació de territoris i exclusió per part d’Israel. Pau amb la majoria de països àrabs llevat d’Iran.

Ocupació russa d’Afganistan, de l’ajuda nordamericana a la resistència apareixerà Al-qaida. Ocupació americana després dels atacs a les torres bessones.

2011 Guerra civil a Síria, entre el règim Baaz que té el suport de Rússia, una oposició que inicialment reclamava millores de vida però que acaba essent absorbida per l’estat islàmic d’Alqaida.

La península àrab passa a ser grup d’emirs enriquits pel petroli, amb societats tradicionals islàmiques, que exporten un islam integrista sunni i salafista-wahab (finançament d’Aràbia Saudí i Qatar). Guerra civil al Iemen on Al-qaida té bases.

Actualitzacions

Posted on

Europa i Rússia

Història: Recorregut |   Etapes  | Les 8 “cases” de la història

Arribada de l’home

2PES0 Paleolític Illes britàniques i bàltic -40000  -4000 (inclou Rússia europea)
2PEC0 Paleolític Europa Central i Ibèria -50000 -5000
2PEB0 Paleolític Europa Balcans i Itàlia -50000 -6000

2PR00 Paleolític Rússia -30000 -5000 (Sibèria)

Agricultura

Arriba l’agricultura, pobles neolítics fins que Roma conquereix la majoria d’Europa

2NES0 Neolític escandinàvia t1: -4000 t2: 500 (inclou Rússia europea)

2NEC0 Neolític Europa Central t1: -5000 t2: 0
2NEA0 Neolític Illes britàniques t1: -4000 t2: -146
2NEE0 Neolític Ibèria t1: -5000 t2:-206
2NEI0 Neolític Itàlia t1: -6000 t2: -600
2NEB0 Neolític balcans t1: -6000 t2: 0
2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000

2NR00 Pastors Sibèria t1:-5000 t2: 500

Grècia  Roma

Grècia
2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. 2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500. 2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. 2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146.

Roma
2HER0 República t1: -509 t2: -264. 2HER1 Guerres Púniques i expansió t1:-264 t2:-146.  2HER2 Imperi romà t1: -146 t2: 280. 2HER3 Imperi tardà
t1: 280 t2:500

Edat mitjana

Disrupció per les invasions i migracions de pobles nòmades, caiguda de l’imperi romà. Islam. Naixement dels regnes

3EB01 Imperi bizantí t1:500 t2:643. 3EB02 Bizanci2 t1: 643 t2: 1071. 3EB03 Decadència t1:1071 t2:1453.

Escandinàvia i illes britàniques
3EN01 Normands t1: 500 t2: 935. 3EN02 Escandinàvia, Alta edat mitjana t1: 935 t2: 1471.
3EA01 Illes Britàniques, Anglosaxons t1: 500 t2: 1066. 3EA02 Anglaterra Anjou i Plantagenet, Guerra 100 anys t1: 1066 t2: 1485.

3EF01 Francs i Carlemany t1: 500 t2: 936
3EF02 França, Capetos i Guerra 100 anys, t1: 936 t2: 1498.
3ED01 Imperi Gernànic, Bohèmia i Moravia t1: 936 t2: 1500

Ibèria
3EE01 Visigots Ibèria t1: 500 t2: 711. 3EE02 Ibèria musulmana i reconquesta, t1: 711 t2: 1212. 3EE03 Corona de Castilla t1: 1212 t2: 1479.
3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó, t1: 711 t2: 1479.
3EEP1 Portugal t1: 1212 t2: 1579

Itàlia
3EI01 Itàlia, Ostrogods i Carolingis t1: 500 t2: 951. 3EI02 Itàlia t1: 951 t2: 1459

Eslaus i Rússia europea
3ER01 Eslaus t1: 500 t2: 862. 3ER02 Rússia Varego i Eslava t1:862 t2: 1245. 3ER03 Rússia Gran Ducat de Moscú t1: 1245 t2: 1471

3R001 Sibèria medieval t1:500 t2: 1245, 3R002 Sibèria sud 3ERM1 Khanat Mongols t1: 1245 t2:1471

Europa moderna

Luter, guerres de religió. Descobriment Amèrica

Escandinàvia
4EBS1 Suècia Vasa t1: 1471 t2: 1815. 4EBD1 Dinamarca t1: 1471 t2: 1815

Imperi Germànic, Àustria, Prússia
4ED01 Reforma de Luter, Guerres de religió t1:1500 t2:1648. 4ED02 Prússia, Àustria 1648-1713. 4ED03 Prússia, Àustria 1713-1806

4ECH1 Suïssa Independent t1: 1648 t2: 1848

Països Baixos: 4EH01 Independència t1: 1500 t2: 1648. 4EH02 Edat d’or i declivi. t1: 1648 t2: 1815

Gran Bretanya
4EA01 Els Tudor t1: 1485 t2: 1603. 4EA02 Els Stuard t1: 1603 t2: 1688. 4EA03
Els Orange I Hannover t1: 1688 t2: 1800.

França
4EF01 Els Valois, Hugonots, 1er Borbó t1: 1498 t2: 1610. 4EF02
Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI t1: 1610 t2: 1789. 4EF03 La França revolucionària t1: 1789 t2: 1799

4EI01 Itàlia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i França t1: 1459 t2: 1814

Espanya
4EE01 Reis Catòlics, Descobriment, Carlos I, Felipe II t1: 1479 t2: 1598. 4EE02 Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II t1:1598 t2: 1700. 4EE03 Guerres de successió. Borbons t1: 1700 t2: 1798.  4EEC1 Catalunya moderna t1: 1479 t2: 1798

Portugal: 4EEP1 Imperi i declivi t1: 1495 t2:1807

4ERP1 Polònia i Lituània  t1: 1439 t2: 1800

4R001 Rússia Imperial t1: 1471 t2:1800 [ inclou Caucas i Àsia central)

Europa Contemporània

Revolució industrial, Napoleó i difusió d’idees revolucionàries, protestes de 1848, imperialisme colonial. L’imperi rus s’annexiona el Càucas i l’Àsia Central.

Revolució Industrial
Guerres Napoleòniques i Cngrés de Viena
L’Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871. persecució dels jueus.
L’Europa de l’imperialisme colonial 1871-1914
WWI 1914-1919
Entreguerres 1919-1939
WWII 1939-1945
La guerra freda, Tractats de pau. UNO. Integració Europea. Caiguda del mur

Blocs

Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia
5EB01 1815 – 1917 | 5EB02 1917-1980. 5EB03 1980-2020.

Gran Bretanya
5EA01 Davant Napoleó i Revolució industrial 1800-1848. 5EA02 Època Victoriana 1848-1914. 5EA03 Guerres mundials 1914-1945. 5EA04 Posguerra i laborisme 1945-1979. 5EA05 Thatcher, Blair i Brexit 1979-2020.

Alemanya, (Prússia), Àustria
5ED01 Guerres Nepoleòniques i restauració fins a la unificació 1806-1871. 5ED02 II Reich i WWI, III Reich WWII 1871-1945. 5ED03 BDR Guerra Freda 1945- 1989. 5ED04 Alemanya reunificada 1989-2022.

Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg
5EH01 Napoleó i independència 1815-1914. 5EH02 s20 1914-1980. 5EH03 s21 1980-2020.
Suïssa
5ECH1 s19 i 20 1848-1980. 5ECH2 s21 1980-2020

França
5EF01 Napoleó i restauració 1799-1848. 5EF02 II i III República 1848-1914. 5EF03 França, Guerres s20 1914-1945. 5EF04 4a i 5a república 1945-1980. 5EF05 s21 1980-2020.

Espanya
5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873. 5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936. 5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975. 5EE04 Democràcia simulada 1975-2020
Portugal
5EP01 Napoleó i monarquia Constitucional, República 1807-1926. 5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982. 5EP03 Democràcia 1982-2020.

Itàlia
5EI01 Napoleó I construcció d’una nació 1814-1871. 5EI02 Itàlia imperial i guerres mundials 1871-1945. 5EI03 Posguerra i inestabilitat 1945-1980. 5EI04 s21 1980-2020

Grècia
5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 GHrècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
Balcans
5EY01 Balcans independents 1840-1945. 5ERY1 La Iugoslàvia de Tito 1945-1989. 5EY02 Guerra i desintegració de l’antiga Iugoslàvia. 5EYRB Rumania i Bulgària després de 1989, 1989-2020.

Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia
5ERP1 Polònia i Lituània sota Russia i entreguerres 1800-1945. 5ERP2 Pacte de Varsòvia 1945-1989. 5ERP3 Polònia Hongria Txèquia i Eslovàquia després de 1989. 5ERL1 Repúbliques bàltiques després de 1989.

Rússia, USSR
5R001 Rússia Imperial 1800-1917. 5R002 Unió soviètica 1917-1989. 5R003 Federació russa 1989-2020.

Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia
5RBU1 1800-1917. 5RBU2 USSR 1917-1989. 5RBU3 1989-2020.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia
5RCA1 1800-1917. 5RCA2 USSR 1917-1989. 5RCA3 1989-2020.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan
5RAC1 Àsia central sota l’imperi rus 1800-1917. 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989. 5RAC3Àsia central independent 1989-2020.

La revolució industrial

Començant a Gran Bretanya cap el 1760, una sèrie invents com la màquina de vapor, els telers, la química van permetre una transició dels processos de manufactura manuals a producció mecanitzada. Es va estendre a Europa i als Estats Units. (A Catalunya el 1832 la fàbrica de Bonaplata és la primera a utilitzar el vapor. 1848 ferrocarril Barcelona Mataró.) AL principal indústria era tèxtil i d’aquí la importància del cotó que s’importava de les plantacions d’Estats Units, i la política de Rússia a l’Àsia Central. Va canviar la manera de viure establint horaris fixos i explotació laboral. EL progrés es va frenar cap el 1840 i va tornar a arencar a partir de 1870 amb innovacions en la fabricació d’acer, producció en massa, línies d’assemblatge i xarxes elèctriques.

Guerres napoleòniques, difusió idees revolucionàries, Congrés de Viena 1799-1815

1799 Napoleó instaura una dictadura militar. 1805 Derrota de l’exèrcit Austríac. Batalla de Trafalgar en la qual Nelson trenca el poder naval franco-espanyol. 2-12-1805 Batalla d’Austerlitz, victòria de Napoleó. Ocupació d’Espanya per arribar a Portugal que no complia el bloqueig a Gran Bretanya. Guerra de la independència espanyola. 1812-1813 Derrota de l’exèrcit francès a Rússia. 1814 Tayllerand deposa Napoleó. Exili a l’illa d’Elba. Retorn i derrota a Waterloo.
El resultat de la dominació napoleònica serà:

  • Una difusió de les idees lliberals, trencant l’estructura feudal i introduïnt el dret modern [recordem l’entusiasme de Beethoven o Hölderlin].
  • Creació d’estats amb una administració centralitzada i ensenyament estatal.
  • Aparició de consciència nacional, com a reacció a l’ocupació francesa i també per la concentració de territoris dispersos abans.
  • Expansió de l’economia francesa i desenvolupament de la indústria tèxtil. L’expansió econòmica, però, es veurà aturada per les despeses de la guerra i el bloqueig continental, que provoquen l’alça de preus, mercat negre i corrupció.
  • Expansió de Rússia.

En molts països europeus, l’arribada dels ideals de la Revolució Francesa (democràcia, processos justos als tribunals, abolició dels privilegis, etcètera) van deixar una profunda petjada. Encara que les regles de Napoleó eren autoritàries, eren sovint menys autoritàries i arbitràries que les dels monarques anteriors (o que les dels jacobins i el règim del Directori francès durant la Revolució). Els monarques europeus van trobar serioses dificultats per a reposar l’absolutisme previ a la Revolució Francesa, i es van veure forçats en molts casos a mantenir algunes de les reformes induïdes per l’ocupació. El llegat institucional ha restat fins avui. Molts països europeus tenen un sistema de lleis civils, amb un codi legal clarament influït pel codi napoleònic.
1815 Congrés de Viena
Juny 1815, el tercer gran congrés de l’època moderna, convocat per repartir Europa, es deu en gran part al príncep Metternich, que defensa la supremacia habsbúrguica i s’oposa els valors lliberals. El congrés de Viena és el del conservadurisme que vol frenar la història. Es basa en la restauració (tornar a la situació anterior a 1792), la legitimitat (tesi de Tayllerand per garantir el retorn dels borbons) i la solidaritat. Els representants són, Metternich (Austria), Castle reagh (Gran Bretanya), El tsar Alexandre I i Nesselrode (Rússia), Hardenberg i Humboldt (Prússia), Tayllerand (França) i Pedro Gómez (Espanya). França retrocedeix fins a les fronteres de 1792 i queda envoltada per un cinturó d’estats que fan de tap: La Prússia renana, el nou regne dels Països Baixos (Bèlgica i Holanda) i el regne de Savoia i Piemonte. Gran Bretanya incorpora el nou regne de Hannover i conserva Gibraltar, Malta, el Cabo i Heligoland, fet que li permet seguir exercint el control marítim. Rússia obté la major part de Polònia, amb Varsòvia inclosa, conservant Finlàndia i Besarabia. Es converteix en una gran potència. Àustria renúncia a Posnània i reb el regne de Lombardia-Véneto (amb Istria i Dalmàcia [que és un tros de Iugoeslàvia]. Cracòvia es declara independent. Prússia reb l’àrea septentrional de saxònia i la continental que abans tenia Suècia. Suissa reb garanties pel que fa a la seva neutralitat perpètua. Suècia anexiona Noruega. Espanya i Portugal no obtenen cap compensació per la seva intervenció en les lluites borbòniques.
A partir d’ara començarà una política de congressos i aliances de la qual es desvincularà Gran Bretanya, reclosa en la splendid isolation, i ajudant ocasionalment els moviments liberals de petits països. Els blocs principals seran un occidental liberal (França i gran Bretanya), i un oriental conservador (Rússia, Austria, Prússia).

L’Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871

El 1848 hi ha una sèrie de revolucions que, començant a França, reivindiquen el final de els estructures monàrquiques, constitucions, la creació de nacions-estat independents segons la inspiració del nacionalisme romàntic [cosa que durà a la 1a guerra mundial], llibertat de premsa. La industrialització s’ha estès i el proletariat ha començat a patir. La majoria seran reprimides, amb milers de morts. Alguns dels resultats seran l’abolició de la servitud a Àustria i Hongria, i el final de la monarquia absoluta a Dinamarca. [seran especialment importants a França, Alemanya i Àustria]. [Alemanya i Itàlia nacions]
La persecució dels jueus al S XIX
Lessing a alemanya és precursor de l’emancipació dels jueus. El 1791 L’assamblea francesa els concedeix drets civils però després els limita. A l’europa occidental obtindran la llibertat de drets a llarg del s.XIX (el 1910 a Portugal). A l’europa oriental seran perseguits i massacrats (progroms) a Polònia i Rússia. El 1917 tindran un reconeixement teòric. 2-11-1917 Lord Balfour aprova la creació a Palestina d’una seu nacional pels jueus.

L’Europa de l’imperialisme colonial 1871-1914

A més de les colònies d’assentament (colons que marxen en busca d’oportunitats, com Austràlia), hi ha colònies comercials, que s’aprofiten com a font de matèries primeres. Són explotades per companyies privades que tenen suport estatal. La nova tecnologia fa que augmentin els excedents i el capital. Per mantenir e seu estatus les grans potències volen assegurar el subministrament de matèries primeres. Alhora, la màquina de produir necessita, per subsistir, nous mercats [la colònia ideal és aquella que subministra matèria primera i mà d’obra barata a canvi de manufactures que costen poc de produir gràcies a la nova tecnologia). Les grans obres ferroviàries, ports, canals, infraestructures, necessiten de grans empreses. Apareix el gran poder econòmic, unió dels monopolis, els grans bancs, i el gran capital. Els problemes econòmics passen a ser problemes polítics. Cada país intentarà protegir la seva economia, ocupant colònies, fent tractats bilaterals o declarant guerres de duanes [encara hi som avui, amb el GATT]. L’imperialisme es justifica ideològicament a partir de la consciència nacionalista. La nació forta es veu amb una missió a acomplir, a exercir la seva supremacia natural a costa dels altres pobles inferiors (Anglaterra, Alemanya, França). Així es desfà la cultura dels pobles colonitzats, i si convé de’ls extermina. L’eina d’aquest poder són les flotes navals, i per això Alemanya emprendrà una cursa de rearmament per posar-se al mateix nivell que Anglaterra. Tot plegat durarà fins que, sobretot a partir de la segona guerra mundial, les nacions de color despertin i exigeixin la independència per començar, soles, un camí difícil.
1872 Lliga dels tres emperadors (Alemanya, Rússia i Austria) contra l’amenaça revolucionària. Crisi franco-alemanya. 1879 Doble aliança alemanya-austria contra Rússia a propòsit de la Guerra dels Balcans.1890-1904 Nova polìtica exterior alemanya. Aspiracions imperialistes de Wilhem II. A la conferència de Berlin de 1885 es repartiran Àfrica amb França el nord, Gran Bretanya Kènia i el sud, Itàlia a Líbia i Somàlia, Alemanya Camerun, Namíbia i Tanzània, Portugal Angola i Moçambic. Només queda Etiòpia independent. GB ha perdut els Estats Units però manté la Índia. Espanya i Portugal tenen Sudamèrica. 1894 Aliança franco-russa. Competència comercial entre Anglaterra i Alemanya. 1898 Programa de rearmament alemany (Tirpitz). 1898-1901 Guerra anglo-boer. Guerra russo-japonesa. Rússia i Anglaterra arribaran a un acord sobre diferents zones d’influència: estrets marítims, Pèrsia, Afganistan i Tibet. 1904 Entente cordiale franco-britànica per la qual es consolida l’autonomia anglesa a Egipte i la francesa a Marroc. Hi ha dos blocs: Alemanya, Austria i Hongria d’una banda, i França, Anglaterra i Rússia de l’altra. 1907 Conferència de la Haia sobre la guerra i desarmament. Augmenta la tensió internacional quan Alemanya rebutja el desarmament. 1908 Crisi de Bòsnia. 1911 Segona crisi del Marroc. Itàlia ocupa Trípoli. 1912 Fracàs de les converses entre Berlin i Londres per arribar a un equilibri naval.

The first Impressionist exhibition was held in 1874, on one of the boulevards barricaded during the assault on the Commune. Indeed, with the ruins of the Tuileries Palace smol- dering in the center of Paris, making such an art might have seemed impos- sible. But anyone who rummages around in European social history recognizes how everything changed in the eighteen-seventies. The historian of Christmas, for instance, sees that although the idea of the secularized Christmas, the festival of abundance, had been in embryo since the onset of the Industrial Revolution, it really blossomed only in this decade, when department-store windows and Santas first appeared, in an explosion of surplus goods, paper, and tinsel. Indeed, the economist J. Bradford DeLong has made a convincing case that the seventies were the “historical axis” for the wheel of economic modernity time when the first Industrial Revolution gave way to the second Industrial Revolution of modern technology. (Camille Pissarro NY20240101)

WWI

Els balcans estaven en un estat de permanent agitació, amb dues cultures en conflicte, la musulmana-turca, els grecs-eslaus ortodoxs, els blocs d’orientació eslava com els serbis (amb suport francès), i els d’orientació germànica (com Bòsnia-herzegovina), diferents moviments nacionalistes sense acabar de quallar… els manca un pòsit de generacions d’estabilitat. 1908-1909 Crisi de Bòsnia començada pels Joves Turcs que volen transformar l’imperi otomà en un estat constitucional. Grècia s’annexiona Creta. A l’Octubre Ferran I es proclama rei de Bulgària. Austria tem que se li exigeixin els territoris turcs que administra des del Congrés de Berlín i s’anexiona Bòsnia-Herzegovina. Els turcs protesten i els serbis estan descontents perquè això els frena el seu projecte de la Gran Sèrbia. Rússia volia controlar els estrets i s’alia amb Anglaterra en favor de Sèrbia. Alemanya manté la “lleialtat nibelunga” a Austria però s’absté d’intervenir a Sèrbia com voldrien. El canceller alemany força un acord turco-austríac. 1910 Nicolau I de Montenegro rep el títol de rei. 1911 Fundació de la societat secreta Sèrbia “Unitat o mort”, també anomenada Mà Negra, pel coronel Dimitrievitx. 1911 Turquia es debilita per la guerra a Trípoli amb Itàlia. Amb el suport de Rússia, Sèrbia i Bulgària formen la Lliga Balcànica. Grècia i Montenegro se’ls uneixen.
Octubre de 1912: 1ª Guerra Balcànica. Els quatre aliats declaren la guerra a Turquia. Les tropes búlgares avancen sobre Estambul. La situació és tensa ja que Sèrbia, amb el suport de Rússia, vol un accés a l’adriàtic, que només pot aconseguir a costa d’Albània o Bòsnia. Però Itàlia es vol annexionar Albània, mentre que Austria protegeix Bòsnia i vol evitar qualsevol expansió de Sèrbia o Itàlia. Alemanya i Anglaterra intenten solucionar la situació en la conferència de pau de Londres (1913). Turquia cedeix territoris de manera que Grècia es queda Creta i el sud de Macedònia , Sèrbia es queda amb el nord. Bulgària (amb el suport d’Austria), sobrevalora les sevs forces i ataca Sèrbia causant la Juny 1913: 2ª Guerra Balcànica. Rumania, Grècia i Montenegro intervenen a favor de Sèrbia. Agost 1813, Pau de Bucarest, Bulgària perd Macedònia, Sèrbia queda fustrada per no haver aconseguit l’accés al mediterrà.
La crisi dels Balcans no és sinó el desencadenant del conflicte en unes condicions de tensió motivades per diverses situacions:

  • Cursa d’armaments entre les grans potències. Lluita per la supremacia naval entre Alemanya i Anglaterra.
  • Dificultats internes de l’imperi Austro-húngar degut a les aspiracions dels diferents grups ètnics.
  • Excés de nacionalisme, francès i alemany.
  • Excés de producció dels països capitalites que necessiten expansionar-se i obtenir nous mercats per subsistir.
  • Precipitació en els últimàtums i movilitzacions.
  • Rússia es troba en una situació difícil, pèrdua d’influència en els Balcans i amenaça de revolució a l’interior, no es vol mostrar dèbil.
  • Aspiracions Sèrbies d’expansió arribant al mar.
  • Austria-Hongria no renuncia a la idea d’imperi supranacional.
  • Alemanya donarà suport a Austria en lloc de moderar-se, i un cop convençuda, desencadenarà la guerra aviat per no perdre l’avantatge sobre França.
  • França s’alia amb Rússia per pressionar Alemanya.
  • Anglaterra es manté a l’expectativa, el seu interès és que Rússia no guanyi terreny a l’Orient mitjà, la seva ruta cap a la Índia.

28-6-1914 L’arxiduc Franz-Joseph, hereu del tron d’Austria, i la seva esposa, són assassinats a Sarajevo per un estudiant de bòsnia pertanyent a la societat “Unitat o mort”. 23-7-1914 Austria dóna un ultimàtim a Sèrbia per que en 48 hores prengui represàlies contra els qui han atemptat contra l’imperi i per que la seva policia pugui estar al costat de la Sèrbia.
Alemanya es posiciona amb Austria, França i Rússia amb Sèrbia. 28-7-1914 Austria declara la guerra a Sèrbia tot i els esforços dels ambaixadors alemany i anglès. 30-7-1914 L’exèrcit rus es mobilitza, a Alemanya el cap de l’estat major VON MOLTKE anima Austria a la mobilització general, mentre que BETHMANN HOLLWEG, el cap de l’executiu intenta una solució pacífica. 31-7-1914 Austria mobilització general. Alemanya envia un últimàtum a Rússia per que aturi la mobilització (12 hores), un altre a França per que es declari neutral en cas de guerra (18 hores) i un altre a Bèlgica demanant-li permís per passar amb les seves tropes si cal. 1-8-1914 Alemanya declara la guerra a Rússia. 3-8-1914 Alemanya declara la guerra a França i el mateix dia envaeix Bèlgica. 4-8-1914 Anglaterra dirigeix un ultimàtum a Alemanya per que respecti la neutralitat de Bèlgica, fet que equival a una declaració de guerra.
Les campanyes militars 1914-1917
Front occidental: El pla alemany (Schliefen), havia de consistir en mantenir les posicions a l’est mentre es concentrava el cop a occident. 1914 Invasió de Bèlgica. 9-8-1914 Batalla de Mulhouse. setembre 1914 ocupació alemanya de l’àrea entre París i Verdun. 6-9 de set 1914 Batalla del Marne, fre als exèrcits alemanys. 21 febr a 21 jul 1916 Batalla de Verdun, “infern de Verdun” amb enormes pèrdues humanes. 24 Oct a 16 Dec 1916 Els francesos reconquereixen les posicions a Verdun. El general Pétain pren el comanament.
Front Oriental: Els alemanys evacuen Prússia després de la victòria russa de Gumbinnen. El mariscal Von Hindenburg aturarà l’avenç de les tropes. 26-30 agost de 1914 Batalla de Tanneberg, les tropes russes queden aïllades. Els alemanys recuperen posicions (9è exèrcit). Desembre 1914-abril 1915 Ofensiva d’hivern als Càrpats, els russos penetren a Hongria. 1915 Ofensiva austro-alemanya fins a la victòria russa de Tarnopol.
Guerra naval: Setembre 1914. tres creuers anglesos són enfonsats. 8 setembre de 1914. Batalla de les Malvines amb derrota alemanya, els cuirassats “Karlsruhe”, “Emden” i “Königsberg” són enfonsats. Els alemanys comencen la guerra submarina. Atacs als mercants. L’enfonsament del “Lusitània” el 7-5-1915 farà que EEUU entri en la guerra. 1 juny 1916 Batalla de Jutlàndia. En la guerra aèrea (Batalla del Somme juliol 1916) els aliats [tot i la llegenda del baró roig], es mostren superiors. Gran Bretanya ocuparà Xipre i Mesopotàmia.
Entrada dels EEUU, crisis polítiques
(21-12-1916 buscant la pau, Woodrow Wilson convida les diferents potències a exposar les seves condicions de pau. El 22 de gener proclama el principi de “pau sense victòria”. Alemanys i aliats no es posen d’acord. Els incidents navals i l’anunci de la guerra submarina indiscriminada per part dels alemanys fan trencar les relacions diplomàtiques. 6-4-1917 EEUU declara la guerra a alemanya. Gran Bretanya. Asquith (liberal), és substituït per un gabinet de guerra presidit per Lloyd George (esquerres) amb el suport dels conservadors de Bonar Law. Emprendran unes directrius militars més eficaces. A França Nivelle és substituït per Pétain que reprimirà els motins. El Gabinet de Georges Clemenceau combatrà el derrotisme i prepararà el terreny per a la victòria. Austria Hongria, governada amb lleis d’emergència fa un tomb pacifista amb el comte Czernin que ocupa la cartera d’exteriors amb Carles, nebot que succeeix Franz Joseph en morir el 21-11-1916. Alemanya intenta una reforma constitucional per fer-se més democràtica però els partits perden terreny davant la creixent influència de l’Estat Major de l’Exèrcit. Rússia afrontarà la revolució bolxevic el 27-2-1917.
Final de la Guerra, Tractats de pau
La guerra haurà tingut uns costos elevadíssims tant en homes com en recursos.

  • Alemanya 1808500
  • Austria Hongria 1200000
  • Turquia 325000
  • Rússia 1700000
  • França 1385000
  • Gran Bretanya 947000
  • EEUU 115000
  • Itàlia 460000
  • Sèrbia 360000
  • Rumania 250000

Propostes de pau, 8 gener 1918 Wilson proclama 14 punts: abolició de la diplomàcia secreta, llibertat de navegació per tots els mars, liberalització en els intercenvis econòmics mundials, reducció d’armaments, satisfacció de les justes pretensions colonials, evacuació de l’àrea russa ocupada per les potències central, restauració de la plena sobirania de Bèlgica, restitució a França de l’Alsàcia i Lorena, rectificació d eles fronteres italianes ajustant-les al principi de les nacionalitats, lliure accés a la independència als pobles d’Austria-hongria, evacuació de Rumania, Sèrbia i Montenegro, independència de Turquia amb apertura dels estrets i independència dels pobles no otomans, creació d’un estat polonès independent amb lliure accés al mar, fundació d’una Societat de Nacions que garantitzi la pau general.
Es fan tractats de pau amb Rússia (que renuncia a la zona del bàltic i Ucraïna) i Rumania. La contraofensiva aliada fa retrocedir els alemanys fins a la línia Siegfried. Es reconeix la inutilitat de seguir la guerra. L’emperador austríac Carles i els alemanys no es posen d’acord sobre les condicions. Al setembre de 1918, Hindenburg i Ludendorff demanen un armistici immediat. 3 octubre 1918, el nou govern alemany, pressionat per l’exèrcit, demana l’armistici a Wilson. Aquest exigirà la fi de la guerra submarina, l’evacuació dels territoris ocupats i l’enviament de representants democràtics. El país està en crisi per la guerra i la influència de la revolució comunista fa que hi hagi sublevacions arreu, amb formació d’alguns consells revolucionaris de soldats i obrers. El 7 de novembre es proclama la república de Baviera i tot seguit esclata la revolució a Berlín. 9 novembre de 1918 Guillem II abdica i fuig a Holanda. Es proclama la República Alemanya amb Friedrich Ebert (socialdemòcrata) com a cap del govern. El grup espartaquista, amb Eisner, Liebknecht i Rosa Luxemburg, promou la dictadura del proletariat. Seran assassinats per grups contrarevolucionaris i militars. 11 novembre 1918 Armistici basat en els 14 punts de Wilson juntament amb l’entrega de submarins i material pesat.
Desintegració de l’imperi Austrohúngar: Austria accepta l’armistici proposat pels alemanys. Carles II intenta salvar l’imperi proposant una monarquia federativa, però Hongria es declara independent alhora que Wilson exigeix el dret a la llibertat nacional dels pobles de l’imperi. Després de la revolució de Viena la monarquia danubiana es dissol. Carles II es nega a abdicar i fuig a l’estranger. L’imperi Austrhúngar es desintegrarà en minories ètniques. Quedarà una Austria petita, Txecoeslovàquia, Hongria, una Bòsnia unida a Sèrbia a Iugoeslàvia, i la cessió de Galizia (Polònia sud) a una renascuda Polònia. Armisticis de Bulgària i Turquia.
Tractats de pau: 18-1-1919 Conferència de Pau a Versalles, presidida per Clemenceau, cap del govern francès, i amb l’assistència de 70 delegats de les 27 nacions vencedores. En lloc de seguir l’esperit dels 14 punt s del president Wilson, es dediquen a repartir-se territoris. S’imposa a Alemanya la pèrdua de les colònies, la restitució d’Alsàcia i Lorena, desmantelament de fortificacions, el pagament de 269 mil milions de marcs, l’entrega dels bucs mercants de gran tonatge, etc. Austria cedeix a Itàlia el Tirol del SUd i reconeix la independència d’Hongria, Txecoeslovàquia, Polònia i Iugoeslàvia. Exèrcit limitat a 30 mil homes. Bulgària és obligada a cedir a Grècia tots els territoris de la costa del mediterrà. Hongria, en tant que antic membre de l’imperi austro-húngar, cedeix eslovàquia als txecs, Croàcia i eslovènia a Iugoeslàvia, i transilvània a Rumania. L’exèrcit queda reduit a 35 mil homes. Turquia ha d’admetre la internacionalització dels estrets, la cessió de Tràcia, les illes de l’Egeu i Esmirna a Grècia, Síria a França, palestina a Anglaterra, Rodes a Itàlia. El kurdistàn obté la independència.

EUROPA ENTREGUERRES 1919-1939

[l’època en què es van casar els avis]
Situació al final de la guerra
La situació econòmica és fràgil i la recuperació postbèlica, lenta. L’esperit pacifista i la reducció d’armament propugnades per Wilson fracassen per l’esperit de sobirania nacional. La democràcia liberal es debilita per la situació general, per la pressió dels grans grups financers i industrials que utilitzen l’estat per protegir els seus interessos i s’ha d’enfrontar, d’una banda a l’ascensió de l’autoritarisme i els feixismes que aprendran ràpidament a usar mètodes moderns de propaganda [ràdio, disseny gràfic de cartells], i de l’altra als moviments reivindicatius obrers, cada vegada més organitzats i amb el referent d’una Rússia socialista. Es produeixen algunes millores socials per por a que passi una revolució semblant a la russa. Europa perd influència en favor d’EEUU i Rússia. Les potències vençudes, Alemanya, Bulgària i Hongria aspiren a revisar el tractat de Versalles que consideren injust. França vol substituir alemanya en l’hegemonia europea i es mostra intransigent pel que fa a indemnitzacions i desarmament. França i Anglaterra competeixen per controlar les zones petroleres de l’Orient Proper. Conferències navals a Washington acorden un equilibri de les fotes americana, britànica i japonesa. El 1934 Japó revocarà el Tractat i iniciarà una cursa d’armaments.
Problemes de la democràcia, reparacions de guerra
A Europa han desaparegut les dinasties dels Habsburg, els Romanov i els Hohenzollern, així com diversos sultans otomans. Sembla com si Wilson hagués aconseguit instaurar una majoria de règims democràtics. El problema és que, acabada la guerra, la societat s’enfronta a problemes greus i urgents com les dificultats econòmiques, la creació de llocs de treball i la desmobilització, la reconstrucció de la indústria. Els sistemes de partits no responen amb gaire eficàcia imentre que el poble, durant la guerra, s’ha acostumat a un govern que pren decisions ràpides i enèrgiques. Si hi afegim els temors de la burgesia davant dels moviments reivindicatius dels obrers que podrien conduir a una revolució semblant a la russa, s’entendrà l’aparició de règims autoritaris, com Hitler a Alemanya, o Mussolini a Itàlia, tots dos amb el suport de la gran indústria. Reparacions de guerra: Britànics i francesos tenen deutes contrets amb els americans per la qual cosa exigeixen una reparació als alemanys. 1921 Conferència de París per la qual es demana a Alemanya el pagament de 269 mil milions de marcs or (en 42 anualitats). 1921 Ultimàtum de Londres que redueix el deute a 132 mil milions amb l’amenaça d’ocupar la conca del Ruhr si no comença el pagament. Gener 1923 França ocupa la Conca del Ruhr. El procés és frenat per la mediació britànica i americana que cada vegada tenen més interessos econòmics a alemanya. El Congrés dels EEUU elabora el Pla Dawes per regular els pagaments. Gràcies a la iniciativa de Streseman i la bona voluntat del ministre d’afers estrangers francès Briand, a la conferència de Locarno (1925) se subscriuen pactes bilaterals entre alemanya i els seus veïns. 1930 El Pla Young substitueix el Dawes, alemanya es compromet a pagar 34,5 mil milions de marcs-or en 59 anys. Alemanya recupera la sobirania de la seva hisenda pública i les forces d’ocupació es retiren del Ruhr. La crisi econòmica impedeix que el pla es dugui a terme. 1932 Conferència de Lausana. Per tancar el problema de la reparació es fixa 3 mil milions de marcs com a darrer pagament pendent. No hi ha acord sobre la quantitat ja pagada (52 segons els alemanys i 20 segons els aliats). En tot cas, alemanya haurà ingressat una quantitat més gran en forma de préstecs dels EEUU.

La societat de nacions i Sistemes d’aliances
Davant de la revolució bolxevic i els conflictes d’equilibris entre les potències que es veien succeïnt des de la pau de Westfàlia, Wilson proposa (veure 14 punts) a creació d’una Societat de Nacions per garantir la integritat territorial, la independència politítica dels estats i la solució pacífica als conflictes. El reglament és aprovat en l’assamblea plenària de 28-4-1919. L’assamblea es reuneix anualment. El consell està format per 4 membres permanents, Gran Bretanya, França, Itàlia i Japó, i 4 temporals elegits per l’assamblea. El consell ha de prendre decisions per unanimitat. Les parts en conflicte no tenen dret a vot. Assamblea i Consell tenen les mateixes atribucions, facultats per negociar i fer de mediadors. El Tribunal Internacional de la Haia (arbitratge de conflictes) i l’Oficina Internacional del Treball (legislació laboral), estant associats a la Societat de Nacions. L’autoritat de la SN és dèbil degut, entre altres coses, a l’absència dels estats units i altres potències. Es mostrarà impotent davant la invasió japonesa de Manxúria i l’atac d’Itàlia a Abissínia. Itàlia l’abandonarà el 1937. Tampoc es farà res per evitar l’ascensió del III Reich. El 1947 es dissoldrà i les seves funcions seran heretades per l’ONU.
Aliances als anys 20
França: Com que després de la revolució no pot recórrer a Rússia, la seva antiga aliada, França, temerosa de que Alemanya recuperi la força d’una gran potència, després que les ribes del Rhin es desmilitaritzin, signa acords bilaterals formant el que s’anomenarà la Petite Entente (influència a l’àrea dels Balcans). 1920 Pacte militar franco-belga. 1920 Aliança txecs i iugoeslaus. Quan l’ex emperador Carles intentarà recuperar l’imperi austrhúngar, txecoeslovàquia s’aliarà amb Rumania, principal opositora al revisionisme húngar ja que s’ha beneficiat dels seus antics territoris. 1921 Pacte Rumania Iugoeslàvia contra Bulgària, i Polònia Rumania enfornt d’una possible agressió soviètica.
Alemanya i Rússia: Pactaran per fer proves militars ja que Alemanya vol entrenar els seus tancs i aviadors i no ho pot fer en territori propi, mentre que els russos necessiten tècnics. 1922 Conferència econòmica a Gènova on els russos es negaran a pagar als anglesos els deutes contrets pels tsars. 1922 Tractat de Rapallo i 1926 Tractat de Berlín, que afavoreixen les relacions comercials entre els dos països. Entente Bàltica, pacte entre Polònia, Estònia, Letònia i Finlàndia enfront del perill rus. Pacte de Locarno entre Chamberlain (Anglaterra), Briand (França) i Stresseman (Alemanya), pel qual les parts acorden resoldre els seus conflictes mitjantçant decisions arbitrals.
Itàlia i balcans: 1924 Pacte de Roma pel qual Itàlia s’aproxima a la Petite Entente i reconeix l’estat de coses a l’adriàtic. Se signen tractats d’amistat amb Rumania (1926), Albània (1927) que es convertirà en un protectorat econòmic, Hongria (1927) a qui es donarà suport en el revisionisme contra els iugoeslaus i Austria (1930).
Aliances als anys 30
Les relacions entre Alemanya i la Urss empitjoren. França signa un pacte de no agressió amb els soviètics, com a mesura preventiva enfront l’expansió del III Reich. Petite Entente: 1933 Pacte entre Txecoeslovàquia, Iugoeslàvia i Rumania enfront l’expansionisme d’Itàlia i Hongria. Protocols romans: 1934 Triple pacte entre Itàlia, Austria i Hongria, que propugna el revisionisme als balcans i centre europa, consolidant la influència italiana al sud d’europa, iniciant una aproximació al III Reich i obrint un enfrontament amb Gran Bretanya. Entente balcànica: entre Iugoeslàvia, Grècia, Rumania i Turquia, enfront l’expansionisme húngar, soviètic, nazi i el sistema d’aliances francès [embolica que fa fort!]. Oposició al nazisme: 1939 França i Anglaterra declaren que garantiran la integritat de Polònia, Rumania, Grècia, Turquia i Bèlgica. Després de l’annexió de Polònia, França i Anglaterra intenten un acord amb els russos sense resultat. Rumania i Polònia s’oposen a la intervenció de tropes soviètiques en cas d’invasió alemanya.
Problemes econòmics
ah203 Al final de la guerra trobem una economia deteriorada, amb el comerç internacional interromput. Ha crescut una poderosa indústria bèlica que de moment no es pot reconvertir. Totes les potències en conflicte han perdut reserves d’or. Aquest patró s’abandona i com a resultat EEUU passa de ser deutor a creditor. [Si un país s’ha empobrit, la seva massa monetària val menys]. La recuperació econòmica es veu alentida pel fet que tant els EEUU com la URSS plantegen unes polítiques d’autosuficiència pel que fa a recursos. 1922 Conferència econòmica mundial on es considera la supressió del paper moneda i el retorn al patró or. EEUU i Anglaterra intenten combatre la inflació mentre que França i Europa Central la deixen créixer. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra imposades i hauria acabat en una inflació galopant si no hagués estat per la creació del Deutsche Rentenbank (amb garantia dels EEUU). 1924-1929 En aquest període, acabada la transició a l’economia de pau, hi ha una certa prosperitat “Happy twentys”, deguda a la concentració de la producció en grans empreses o trusts que apliquen mètodes racionalitzata i estàndar (cadena de producció), aplicant diferents avenços tecnològics en el terreny de l’electricitat, química i mecànica. Aquesta prosperitat era falsa. L’atur obrer començava a creíxer. La nova teconologia permetia una gran producció, amb poc benefici i poc mercat on col·locar-la. Les cotitzacions en borsa pugen de manera exagerada. El lliure comerç internacional d’abans queda substuit per polítiques nacionals planificades. No només hi ha EEUU i la URSS sinó Austràlia i Nova Zelanda. Al final la crisi esclatarà degut al desequilibri entre la superproducció i la poca capacitat adquisitiva de la gent. 29 octubre 1929 Caiguda de les cotitzacions a la borsa de Nova York. 1930 La crisi afecta tots els països europeus, que ja no poden rebre ajuda americana ni vendre’ls-hi els seus productes. Se succeeixen les fallides de bancs. 1931 Els governs d’EEUU i Anglaterra abandonen el patró or. La recuperació es farà amb la intervenció estatal [veure llibre de Galbraith sobre Keynes]. L’estat impulsa empreses públiques que no es farien en un mercat estricte afavorint així el sosteniment de preus de matèries primeres i salaris. El 1936 s’erriba a recuperar el nivell industrial de 1913. L recuperació topa amb l’obstacle de les dictadures i les aspiracions autàrquiques de diferents països.
Avenços tecnològics

  • 1910 catxú sintètic
  • 1934 Vitamina C
  • 1938 Perlon, Nylon
  • 1910 Turbohèlix
  • 1918 Aeroplans
  • 1916 Ones curtes
  • 1927 Enllaç telefònic transoceànic
WWII 1939-1945

Causes
El govern nazi es prepara per a la guerra perquè sap que les seves aspiracions territorials (“espai vital”), tot i les cessions incials, no arribarien mai a ser acceptades per Anglaterra i França. Alemanya vol ocupar el seu lloc en el control de les colònies que submnistren matèries primeres barates i que ara es reparteixen Anglaterra, França, Holanda, Bèlgica i Japó. Alhora també es vol controlar els països veïns com a mercats als quals vendre la producció pròpia. Vol el petroli de Rumania i el Càucas, el carbó i el ferro de Silèssia i el blat d’Ucrània. Els països europeus hauran comès l’error de tolerar l’alemanya nazi com a remei per aturar el comunisme. 1939 Alemanya reclama a Polònia la cessió de Danzig i un corredor amb el qual poder-se comunicar amb la Prússia Oriental [aïllada enmig del territori polonès]. S’enfronta amb Anglaterra i França després de les seves declaracions en suport de Polònia. 22 maig Pacte d’Acer, d’amistat i aliança amb Itàlia. Agost de 1939 Pacte de no agressió germano-soviètic, amb clàusules secretes referents al repartiment d’europa en zones d’influència. 1940 acord Alemanya-Itàlia-Japó . Cap al 1942 s’hi afegirà Hongria, Rumania, Eslovàquia, DInamarca, Finlàndia, la Xina de Nankín i Croàcia.
1939 Campanya de Polònia i el bàltic
1 a 28 de setembre. Ocupació de Polònia gràcies a la superioritat en tropes i material bèlic. A es queda tots els territoris que havia perdut al Tractat de Versalles i deixa la resta sota l’administració d’un governador general. Es tanquen les universitats, s’elimina tota oposició amb execucions o condemnes a camps de concentració. La Polònia Oriental és ocupada el 17 de setembre per tropes soviètiques. La URSS envaeix també Finlàndia per la seva negativa a cedir-li bases. Tropes anglo-franceses desembarquen a Noruega per tallar el subministrament de mineral de ferro. La URSS interromp el seu avanç i en la pau de Moscú accepta quedar-se només amb l’istme de Carèlia. A envaeix Dinamarca l’abril de 1940, per terra, mar i aire, sense trobar resistència. Després que les tropes aliades abandonéssin Noruega, el juny, A l’envaeix sense problemes. El rei Haakon fuig a Londres on constitueix un govern a l’exili. El cap del partit feixista noruec es posa al servei dels alemanys [després de tot, tots són de raça ària]. L’octubre Hitler fa una oferta de pau que no és acceptada.
Campanya de Bèlgica i França
ah221 10 maig-4 juny 1940, Holanda i Bèlgica capitulen i les tropes alemanyes avancen fins al canal de la mànega. La família reial holandesa fuig a Londres. A és nomena un comissari del Reich amb el suport de Mussert, cap dels nazis holandesos. El rei belga Leopold III és internat, A pot comptar amb el suport dels feixistes de Leon Degrelle. L’exèrcit alemany pot trencar la línia “Weygand” i Maginot, i el 14 de juny ocupen París arribant a la costa atlàntica el 19. 335 mil soldats francesos i anglesos poden replegar-se i embarcar cap a Anglaterra Dunquerque. El 22 de juny se signa l’armistici a Compiègne. A ha pogut sotmetre l’exèrcit francès però no la flota que serà destruida per un bombardeig britànic al port d’Oran. França es divideix en una zona ocupada i una lliure regida pel Mariscal Pètain des de Vichy (Ginebra, Tours, fontera espanyola). 23 octubre Hitler s’entrevista amb Franco a Hendaya [rebutjaria entrara a la guerra?] 24 octubre Hitler s’entrevista amb Pétain a Montoire, P refusa d’unir-se a les forces de l’Eix.
Guerra naval i Aèrea
La marina de guerra alemanya opera inicialment a l’Atlàntic, ingliengint nombroses pèrdues a la flota britànica però sense arribar a poder establir un bloqueig naval. Autoenfonsament del cuirassat “Graf Spee” a la desembocadura del Río de la Plata.
Maig 1941 Pèrdua del “Bismarck”. 1942 Els cuirassats alemanys “Schanhorst”, “Gneisenau” forcen el bloqueig britànic al mar del Nord, de manera que la flota alemanya [minvades les seves forces i sense poder ja dominar Anglaterra en terreny obert] abandona les operacions a l’Atlàntic i passen al mar del nord, instal·lant-se a la costa noruega. La guerra naval al mediterrà recau en la flota italiana que no té la preparació tècnica de la britànica. Guerra submarina. Entre 1940 i 1942 els submarins alemanys (U-boot), actuant separadament, aconsegueixen enfonsar molts vaixells. A partir de 1943, els convois aliats són atacats de manera eficaç, només el març els submarins enfonsen 851 mil tones. Aquesta superioritat acabarà, d’una banda, per les mesures de desarmament de la flota de Hitler, i sobretot, pel descobriment del radar que permetrà equipar destructors amb possibilitats de destruir submarins.
La Luftwaffe comanada pel mariscal Göring es mostra superior inicialment però no impedir l’embarcament de tropes aliades a Dunquerque. Els plans per alemanys per envair Anglaterra començaven amb un bombardeig massiu. El paper dels caces de la RAF en la “Batalla d’Anglaterra”, fent front a un enemic molt superior, els aturaran. A partir d’aquí els aliats aconseguiran construir bombarders i caces de gran autonomia. Els alemanya no podran dominar l’espai aeri britànic. Amb la invenció del radar, els seus atacs podran ser anticipats. De fet la inferioritat de l’aviació alemanya es deu a l’error de planificar la constrcció de caçabombarders a propulsió, en lloc de caces a reacció (juntament amb la manca de carburant i pilots). El 1942 comencen bombardeigs massius dels aliats sobr les ciutats alemanyes. Només el maig, mil bombarders ataquen Colònia. El tonatge total de bombes sobre el III Reich és molt superior al rebut per Anglaterra. Els atacs dels aliats frenaran la potent indústria de guerra, des de la zona petrolera de Rumania, les plantes de fabricació d’hidrogen o els centres de recerca de Peenemünde on es preparaven els coets V1 i V2 que, d’haver estat enllestit abans, haurien pogut canviar el curs de la guerra. 13 febrer 1945 els aliats bombardegen i destrueixen totalment Dresde, ciutat plena de refugiats i que no tenia cap valor estratègic.
Indústria. Alemanya s’havia preparat per aguantar una guerra llarga amb dificultats de subministrament estudiant la fabricació de cautxú sintètic, la metal·lúrgia a partir de minerals pobres i l’explotació de jaciments als països ocupats. En perdre les zones petroleres de Rumania i el Càucas (1944?), aniran justos de carburant. Per a la indústria de guerra faran servir fins a nou milions de treballadors estrangers, empleats en camps de treball, que substitueixen els homes alemanys que serveixen a l’exèrcit. Tots els presoners dels camps de concentració fan treballs forçats des de 1942.
1940-1942 Campanya a l’Africa del Nord, Balcans i Itàlia
ah225 La guerra a l’Africa del nord comença pel fracàs de l’ofensiva italiana contra l’Egipte britànic des de Líbia. El 10 de juny de 1940 Itàlia havia declarat la guerra a França i Anglaterra. L’armistici franco-alemany del 22 de juny els farà aturar als Alps. La contraofensiva britànica els fa perdre la península de Cirene. Alemanya envia l’Afrikakorps comanat pel general Erwin Rommel, batejat com a “la guineu del desert” per la seva astúcia. Rommel recuperarà la península a excepció de Tobruk i avançarà fins a l’Alamein. Allà haurà d’aturar l’ofensiva per manca de combustible. Entretant Montgomery es reforçarà i podrà fer-lo enrera. La Batalla de L’Alamein serà la primera que els aliats guanyaren als alemanys. Això, junatament amb la propera ofensiva aliada al nord d’Africa i el contraatac rus a Stalingrad, canviaran el curs de la guerra, fins ara favorable als alemanys. Itàlia envaí també la Somàlia anglesa i britànica però va ser ràpidament expulsada per tropes angleses. ah233 Octubre 1942 Montgomery comença a recuperar des del Alamein. El novembre desembarquen forces anglo-americanes en l’operació Torch comanada per Eisenhower. Les tropes franceses del nord d’Africa, adscrites al règium de Vichy, s’uneixen als aliats després d’una dèbil resistència inicial. L’almirall Darlan que signa aquest armistici fou assessinat. El substituí Giraud. El primer ministre Laval rebutja una unió franco-alemanya. Com a conseqüència d’això, els alemanys ocupen frança sencera i desembarquen a Tunis. En arribar al port de Toulon, la flota francesa, 3 cuirassats i 7 creurs, s’autodestrueix abans que entregar-se. 13 maig 1943 Els cossos de l’exèrcit de l’eix al nord d’Itàlia capitulen 252 mil soldats queden presoners. La “fortalesa europea” queda desprotegida i es podrà intentar entrar per Itàlia.
Balcans. ah225 1940 Mussolini volia aconseguir alguna victòria per comparar-se a Hitler i l’octubre de 1940 inicia la invasió de Grècia des d’Albània. 70 mil britànics desembarquen al Pireu i els fan retrocedir ràpidament. Entretant Alemanya aconsegueix que se li adhereixin els països balcànics (Hongria, Rumania, Eslovàquia i Bulgària. Yugoeslàvia també s’hi apunta però el 27 de març de 1941 el rei Pere II duu a terme un cop d’estat antinazi. Turquia roman neutral. Els atacs britànics als camps de petroli rumanesos convencen Hitler de controlar totalment la zona. Yugoeslàvia és atacada i l’exèrcit capitula. EL país és ocupat també per tropes italianes, húngares i búlgares. Les forces de l’eix conqueriran també Grècia i Creta obligant a fugir les tropes britàniques que perden així la seva darrera posició alc ontinent. El rei de Iugoeslàvia i el grec fugen a l’exili a Londres. A Sèrbvia s’instal·la un govern col·laboracionista. A croacia regna el duc de Spoleta amb el suport del movment feixista “Ustacha”. Grècia queda sota administració militar conjunta germano-italiana. Tot i perdre les seves posicions al continent, els britànics conserven el control del canal de Suez. El maig de 1941 esclafen un aixecament de Rachid Ali el Galiani en pro de les potències de l’eix. La conseqüència més important de la campanya balcànica [i la tonteria italiana] és que la distracció que ha suposat per les forces alemanyes i que haurà provocat un retard de dos mesos en l’ofensiva contra Rússia. ah233 Després de guanyar el nord d’Àfrica, el juliol de 1943 les tropes aliades entren a Sicília.
Itàlia. [Veient mal dades], el rei Vittorio Emmanuele destitueix Mussolini. Es constitueix un govern dirigit per Pietro Badoglio que dissoldrà el partit feixista i negociarà en secret amb els aliats. Més endavant es farà públic l’armistici amb els aliats i els alemanys respondran ocupant Roma i desarmant les tropes italianes. El govern de Badoglio i família reial fugen a Brindisi sota protecció aliada. Mussolini crea una “República Social Italiana” (República de Saló) amb el suport de Hitler. 13 octubre 1943 , Itàlia declara la guerra a Alemanya. 1944 Les tropes americanes desembarquen a Anzio i acaben per ocupar Roma, després de vèncer, amb molta dificultat, les forces alemanyes a Montecassino. Ela Alemanys es fan forts als Apenins (“línia gòtica”) fins que el 19 d’abril els aliats trenquen les seves línies. 29 abril 1945 Capitulació de l’exèrcit alemany a Itàlia. Mussolini és afusellat per un grup de partisans quan intentava fugir a Suïssa. Ell i la seva amant són penjats cap per avall, per a escarni de la gent. Als Balcans van canviant les coses a mesura que Alemanya retrocedeix i la URSS avança.
Rumania, cop d’estat antinazi amb detenció del mariscal Antonescu, cessament d’hostilitats amb la URSS que ocuparà els camps de petroli de Ploesti el 30 d’agost de 1944. Bulgària, canvia a un govern prooccidental el setembre de 1944 i declara la guerra a Alemanya. Poc després hi ha un altre cop d’estat, aquest comunista, i l’exèrcit roig podrà entrar al país sense trobar resistència. Grècia es buida de tropes alemanyes la tardor de 1944, hostigades pels partisans grecs o búlgars. Després seguirà la lluita entre comunistes i monàrquics. La regència [els reis eren a Londres], serà ssumida per l’arquebisbe Damaskinos. Albània entrarà en la dictadura comunista del coronel Enver Hoxha després de la retirada dels alemanys.
Iugoeslàvia serà alliberada pels partisans de Tito amb el suport de tropes búlgares i russes.
Hongria seguirà ocupada perls alemanys i fins el desembre, el nou govern de Miklos Dalnoki no declararà la guerra a Alemanya. El gener de 1945 se signarà l’armistici amb els aliats.
La campanya russa
ah227 Els dos mesos de retard en la campanya russa, que començarà el juny en lloc de l’abril foren decisius ja que les tropes alemanyes no estaven preparades per lluitar a l’hivern. El novembre de 1940 Molotov i els ministres d’afers exteriors alemany, Von Ribentropp, s’entrevisten a Berlín. A proposa aliar-se amb la URSS i repartir-se l’imperi britànic, deixant Pèrsia i la Índia com a zones d’influència soviètica. La URSS contesta que voldria a més Finlàndia, Bulgària, Turquia, el golf pèrsic i l’illa japonesa de Sakhalin. Hitler no respon ja que en realitat planeja ocupar “espai vital a l’est” i des d’allà prendre les posicions britàniques a l’Orient. 18 desembre 1940, Hitler cursa l’ordre 21 o “Operació Barbaroja” per tal de preparar un atac ràpid contra la URSS la primavera del 1941. Tal com hem vist, l’atac s’ha d’ajornar i el 22 juny 1941 Alemanya ataca la URSS sense declaració de guerra prèvia, acompanyada de tropes de Rumania, Itàlia, Eslovàquia, Hongria i els voluntaris de la “División Azul”. Cal dir que el servei d’informació britànic havia avisat Stalin però aquest no els va creure. ah235. Els plans del Führer sobre l’administració dels territoris orientals ocupats consistien en crear Comissariats del Reich per explotar les zones ocupades, es decreta que els comissaris [comunistes?] presoners de guerra podran ser executats sense judici previ. Stalin movilitza el país i crea un comitè de defensa amb Molotov, Vorochilov, Beria i Malenkov. S’adopta la tradicional tàctric russa de “terra cremada”, tal com ja va passar amb Napoleó, per tal que les forces invasores no trobin cap mena de suport en les enormes extensions russes. Per evitar de lluitar en dos fronts, fa un pacte de neutralitat amb el Japó. Se signen també pactes d’amistat ab els anglesos i els polonesos a l’exili. Fins a l’agost de 1941 els alemanys passen rera les posicions russes i després esclafen les potents unitats soviètiques a Bialystok i Ulman arribant fins el Dnieper. En lloc d’atacar Moscú tal com volia el seu estat Major, Hitler ajorna aquesta acció i ordena ocupar la conca del Donez i la penínsulade Crimea. Ho aconseguiran a finals de setembre. Entre octubre i desembre les tropes alemanyes arrivben a Moscú i l’assetgen. Stalin es queda però el govern es trasllada a Kuybisev. Els generals alemanys ajornen l’atac definitiu per tal que les seves tropes es puguin recuperar durant l’hivern però una ofensiva soviètica els fa retrocedir en tots els fronts. Hitler destitueix el comandant en cap i assumeix el comanament ordenant resistir fins a la mort. A la primavera de 1942, els alemanys recuperaran posicions i conqueriran els camps de petroli del Càucas i Stalingrad (entren les tropes blindades del 4art i 6è exèrcit) després d’una difícil batalla. No poden impedir que els americans subministrin ajuda pel sud. El “Pla general per a l’Est de Himmler” (juny 1942) preveu la deportació a ibèria del 80% dels polonesos, el 65% dels ucraïnians, el 75% dels bielorussos i el 50% dels txecs. Colons alemanys haurien d’asentar-se als territoris evacuats. A le’stiu es deportaran 9 milions de persones per treballar als camps de treball. (ah235) El novembre de 1942 els exèrcits russos inicien la contraofensiva i aïllen les tropes alemanyes a Stalingrad. Els intents de trencar el setge fracassen, Hitler prohibeix la retirada. El 2 de febrer de 1943 les tropes han de capitular i 90 mil soldats són fets presoners. ah235 Segurament un altre poble menys acostumat al patir hauria cedit. La guerra costarà als russos vint milions de morts. L’adversitat afavoreix la voluntat d’unió i resistència del poble, els valors nacionals com al defensa de la “Santa Mare Rússia”. Després de l’èxit de Stalingrad, Stalin és aclamat com a estratega. Es restableixen les jerarquies militars que havien estat abolides. 13 abril 1943 es descobreix un fosa amb els cadàvers de 4 mil oficials polonesos executats. S’investiga si la URSS hi té responsabilitats. La URSS inicia converses amb els governs polonès i txec a l’exili per tal d’arribar a una cord referent a l’ocupació dels seus territoris per l’exèrcit roig. Juliol 1943 Fracassa un darrer intent d’ofensiva alemanya al sector de Kursk. Els soviètics van recuperant posicions i al començamnt de 1944 han recuperat Ucarïna al sud i han arribat a la frontera del Dniepper. Les ordres de Hitler de no retirada impedeix estratègies adequades i deixa les seves tropes a la mercè de l’exèrcit roig que cada vegada és més fort. 1 agost-15octubre 1944, aixecament de la resistència polonesa amb el general Komorowski. Els nazis els executen i prenen represàlies contra la població civil matant 300 mil polonesos. Octubre 1944 L’exèrcit roig arriba a la Prússia Oriental.
La shoah
La persecució nazi. ah227 Alemanya tenia mig milió de jueus que seran víctimes de la ideologia nazi. Aquesta ideologia arrela per la necessitat de trobar un enemic culpable dels mals d’alemanya, tant de la crisi econòmica actual com de la derrota de 1918. 1 abril 1933, Dia del boicot amb atacs a comerciants,professors, mestres, estudiants, metges i advocats jueus.
7 abril 1933, promulgació de lleis que prohibeixen als jueus l’exercici de la medecina, l’advocacia i l’ocupació de càrrecs públics. 15 setembre 1935, lleis de Nüremberg que estableixen la distinció entre ciutadans aris i els súbdits jueus, els matrimonis interracials queden prohibits. EL rabí Baeck funda una “Organització dels jueus alemanys” per ajudar-los a emigrar o canviar d’ofici. 1938 Tots els metges i advocats perden el seu títol, les fortunes de més de cinc mil marcs jueves s’han de declarar, els seus passaports queden marcats amb una J i els jueus que duen un nom no identificable, hauran de posar-hi davant “Sara” o “Israel”. Un atemptat contra Von rath, conseller de l’embaixada alemanya a París, serveix per desfermar els progroms de les SS (“Nit dels vidres trencats”) amb la destrucció de 300 sinagogues, profanació de cementiris, destrucció de comerços, assassinats i 25 mil detencions. S’obliga la comunitat jueva a pagar mil milions de marcs d’indemnització. 4 juliol 1939, es crea la “Unió dels jueus del Reich” a la qual s’hi han d’apuntar obligatòriament tots els jueus. Comencen a recloure’s en ghettos. Els que poden emigren tot i les dificultats de transferir els seus béns i capitals a l’exterior. 1941-1942, Extermini els jueus polonesos, primer amb la concentració en ghettos i camps de treball,després amb detencions en massa i execucions sumàries. 1941-1944 Els jueus de les zones ocupades, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, són localitzats i traslladats a camps de concentració. 1941 Himmler encarrega a Reinhard Heydrich, cap de les SS una solució final a l’afer jueu que consisteixi en la seva eliminació total. A la conferència de WannSee el 1942, es planifica la separació dels sexes i reclusió dels jueus en camps de concentració on se’ls farà morir després d’haver-los aprofitat per realitzar treballs forçats. Els jueus són exterminats de manera sistemàtica als camps d’Auschwitz, Chelmno, Belzec, Solivor i Treblinka. Moren entre 4 i 6 milions de jueus. Els països de l’europa central s’apunten a la política antisemita. Els altres països ocupats o aliats, Itàlia, França, Finlàndia i DInamarca s’hi oposen. No només són eliminats els jueus. [Un cop s’ha acceptat que la vida humana no val en sí, tot és possible]. Es posa en marxa un programa d’eutanàsia que esterilitza els que pateixen malalties congènites susceptibles de ser transmeses hereditàriament. Per raons d’incapacitat per al treball o per garantir la puresa de la raça, 70 mil persones són exterminades fins l’agost de 1941.
La Política dels aliats
ah231 Estats Units sempre va estar al costat de Gran Bretanya. Tot i les diferències amb Rússia, les tres potències es van reunir per tractar de l’agressió alemanya i japonesa. La capacitat de la indústria americana havia de ser fonamental. EEUU i GB volen frenar Alemanya, la URSS, a més té plans per quedar-se amb els països de l’europa central. 1941 EEUU abandona la neutralitat, l’agost Churchill i Roosevely signen la “Carta Atlàntica” on es recullen nocions sobre les llibertats, renúncia a conquestes territorials, etc.. Gener 1942 Pacte de Washington pel qual les 26 nacions en guerra amb les potències de l’Eix es comprometen a no signar una pau unilateral. Aquest pacte serà l’embrió de la ONU. Agost 1942 La URSS insisteix en la necessitat d’obrir un front occidental. Els aliats començaran planificant un desembarcament al nord d’Africa des d’on saltar a Europa. El 1943 en una conferència a Casablanca es decidirà entrar a Sicília. Espanya romandrà neutral. EEUU comença a treballar en la bomba atòmica que farà servir al Japó. Maig 1943 Es comença a treballar en el desembarcament a frança, es reconeixen les annexions soviètiques. Novembre 1943 Conferència al Caire entre Roosevelt, Churchill i Chang-kai-chek referents a operacions al pacífic i la independència de Corea. Desembre 1943 Conferència de Teheran on es fixa la línia Curzon entre Polònia i la URSS. En les converses de Moscú es repartiran les zones d’Europa Central, Rumania, Bulgària i Hongria com a zona soviètica, Grècia britànica i Iugoeslàvia mixte.
1945 Conferència de Yalta, Churchill, Roosevelt i Stalin fan una declaració sobre “L’europa lliberada”. Per compensar la `pèrdua de territori a mans de Rússia, s’amplia el territori polonès fins al riu Oder [Alemanya reivindicarà, dècades més tard, la línia Oder-Neisse]. A la Conferència de Postdam, apareixeran divergència entre els tres aliats. Rússia acabarà obtenint, a més de les zones d’influència dels Balcans, control de la Mongòlia Exterior, ports del Pacífic, les illes Kuriles i el sud de Sakhalin.
La caiguda del III Reich
ah237 Front Occidental. 6 juny 1944 Desembarcament a Normandia, operació Overlord. Així s’obre un segon front a Europa, fet que reclamaven els russos. Les forces anglo-americanes estan comanades per Eisenhower, ocpupen la península de Cotentin el 14, i van avançant en guerra oberta i difícil fins que desorés de destruir les unitats blindades a “l’infern de Falaise”, el 19 d’agost entren a París, amb De Gaulle de protagonista i on feia dies que la Resistance s’havia revoltat. A l’octubre el nord de França i Bèlgica ha quedat alliberat. 15 d’agost, operació Dragoon, desembarcament aliat al sud de França, alliberament de Grenoble, Toulon i Marsella. 16 desembre, contraofensiva alemanya a les Ardenes, replicada pels aliats. Alemanya prepara la darrera resistència reclutant tots els homes entre 16 i 60, les dones participen en tasques auxiliars, els aliments es racionen. Hitler ordena resistir com sigui, destruint totes les instal·lacions militars i industrials que puguéssin passar a l’enemic. S’institueixen tribunals militars que podran ordenar l’execució de tot aquell qui no compleixi les ordres.
Front oriental. Gener 1945, L’exèrcit rus fa retrocedir els alemanys fins més enlllà de la frontera polonesa i Prússia oriental queda aïllada. Es disputen aferrissadament ciutats fortalesa com Graudenz o Königsberg. 16 abril, ofensiva russa en la franja Oder Neisse, arribant a les portes de Berlón el 24 d’abril. Per la seva banda les forces aliades arribaran el 25 a Torgau, a 120 km de Berlín, el 2 d’abril. 2 maig 1945 Capitulació de Berlín. A l’est, els russos conquesten Budapest, Viena i avancen per cap a Praga on hi ha un aixecament contra les forces d’ocupació alemanyes. A Iugoeslàvia els partisans de Tito ataquen els alemanys.
Front occidental. Agafats en una pinça entre els aliats de normandia i la unió de Houffaliza, els alemanys renuncien a la riba esquerra del Rhi Els americans emprenen una mala estratègia al pont de Remagen. El front està dividit en el nord (ocupació de la regió del Elms i avanç per Westfàlia, Holstein i Mecklemburg). Al centre els aliats parteixen la xona industrial de la conca del Ruhr (14 abril 1944), i després l’Elba, Denau i Torgau. Al sud van pujant fins a Magúncia limitant ja fins la línia de denarcació traçada pels russos. L’ala dreta avança pel Brener, incorpora els americans procedents d’Itàlia. A l’estiu travessa la Selva Negra arribant a Voralberg.
20 abril-23 maig 1945 Caiguda del Tercer Reich. Hitler es refugia al búnker de la Cancelleria decidit a quedar-s’hi fins el final. Himmler i Göring intenten establir contacte amb els aliats a tavés de Bernadotte per pactar unes condicions d’entrega que són rebutjades. 29 d’abril, Hitler escriu el seu testament polític i nomena l’Almirall Doenitz president del Reich, i Goebbels com a canceller. 30 d’abril, suïcidi de Hitler, Eva Braun i Goebbels. Doenitz encarrega govern a Krosigk que dissol el partit nazi. Himmler se suïcida. 4 maig 1945 Capitulació de les forces alemanyes a Holanda, Alemanya, DInamarca i Noruega, signada per l’almirall Von Friedeburg al quarter del general Montgomery a Lüneburg. 7 maig, signatura de la “capitulació incondicional” de la Wehrmacht al quarter general d’EUsenhower a Reims. 8 maig, Capitulació de Von Friedeburg, Keitel i Stumpf davant el mariscal Zukov de les forces russes a Berlín. 23 maig, el govern de Doenitz és detingut i arrestat.
Situació postbèlica
ah 241 Pèrdues humanes. Aquesta guerra haurà costat 55 milions de morts i 35 milions de ferits. Les pèrdues entre la població civil han estat molt importants, d’una banda a causa dels bombardejos (1 M), però sobretot pels moviments dels refugiats que, a part d’emigrar, són obligats a treballar en camps de trebnall, deportats, sovint objecte de represàlies i, en el cas dels jueus (5 M), exterminats de manera sistemàtica. S’estima que van morir uns 30 M de població civil, 5 M de jueus, 7 M de russos, 5.4 de xinesos [aquests en la del pacífic, és clar], 4.2 polonesos, 3,8 d’alemanys [i la població civil japonesa?]. Pel que fa als soldats, hi ha 13.6 M de russos, 6,4 xinesos, 4 alemanys i 1.2 japonesos. Els aliats van tenir unes pèrdues molt inferiors, 300 mil soldats d’EEUU, 400 mil britànics i 400 mil italians [els francesos ni se’ls esmenta]. (ah243) Els canvis en la població no van venir només pels morts. La necessitat de concentrar recursos humans va suposar el trasllat a Alemanya dels ciutadans que vivien a d’altres països. [Però pel que tinc entès, el que Hitler va fer, és que colons alemanys s’establissin a les terres conquerides, és a dir, que Alemanya va perdre densitat pel reclutament i pels colons, essent substituits per treballadors estrangers forçats]. 9 milions de polonesos van ser deportats a treballs forçats. La persecució va fer que els serbis fugíssin de Croàcia i Eslovènia [no ho han oblidat i per això segueix la guerra]. Els finlandesos van haver d’bandonar la península de Carèlia. La URSS va deportar a Sibèria a alemanys, estonis, lituans, kalmuks i caucasians. Molts alemanys van fugir a Austria a mesura que el front oriental rus anava avançant. El problema dels refugiats s’agreujarà a partir de 1945 a causa de la inestabilitat política i les rebel·lions.
Pèrdues econòmiques. La guerra haurà costat 1 biblió 500 mil milions de dòlars, repartit entre EEUU 21% [és a dir, que aportà pocs soldats i molt material], 20% GB, 18% Alemanya, 13% URSS i 4% al japó. Tot i l’enorme pèrdua d’infraestructures, el progrés industrial i tècnic [beneficiat potser de tècniques desenvolpades durant la guerra] permetrà la recuperació i el 1948 s’haurà arribat al nivell de producció prebèlic. Si això és cert a escala mundial, a europa i la URSS la recuperació serà lenta, degut a la destrucció de ciutats i indústries. Caldrà les aportacions del pla Marshall per tirar-ho endavant. A la URSS s’aplicarà una planificació severa en favor del desenvolupament de la indústria pesant en detriment de l’agricultura i els béns de consum. En tot cas, el que ha quedat clar és que Europa haurà perdut definitivament la seva hegemonia.
Un nou ordre polític. Acabada la guerra, perduda l’hegemoniqa europea, apareixen dos poders que es disputen l’hegemonia, EEUU i la URSS. L’un és la primera potència econòmica, l’altre, lliure de les limitacions que li podien imposar els seus poderosos veïns, Alemanya i Japó, reclama un paper principal [en part justificat pels 20 milions de morts que ha tingut durant la guerra]. Naixerà l’anomenada guerra freda. Les divergències tindran com a escenari europa i el problema alemany, i el tercer món. La URSS intentarà extendre el comunisme arreu, cosa que en principi no li hauria de costar gaire donada l’extensió de la misèria.

La Guerra freda

Les dues potències competiran per dominar zones d’influència amb ajudes interessades al tercer món. Iniciaran una cursa d’armaments (1949 primera prova atòmica russa). Ampli ús de la propaganda per controlar l’opinió pública. Rivalitat científico-tècnica en la carrera espacial. Davant les dues forces en tensió constant, qualsevol conflicte s’amplifica. Es crea així un “equilibri del terror”, sobretot degut a l’amenaça d’un holocaust nuclear.
Cursa armamentística i tècnica: El 1938 Otto Hahn descobria a Alemanya la fisió nuclear. Un grup de físics entre els quals hi havia Albert Einstein, demanà a Roosevelt que s’emprengués un programa de recerca per construir una bomba atòmica. Fermi posa en marxa el primer reactor el 1942, Oppenheimer dirigirà un equip de 150.000 científics i tècnics. 1945 Explosió de la primera bomba atòmica a Las Vegas i llençament de bombes sobre Hiroshima i Nagasaki. 1946 Experimnents a les illes Bikini. 1949 Primera prova atòmica soviètica. L’amenaça de la destrucció total es deu no només a l’existència de bombes atòmiques sinó a la capacitat de llençar-les on es vulgui gràcies al desenvolupament dels missils intercontinentals, la construcció de superbombarders capaços de donar la volta a la terra en menys de 100 hores i al programa espacial que permetrà posar satèl·lits en òrbita. 1952 Explosió de la primera bomba d’hidrogen americana i la primera atòmica britànica. 1953 Explosió de la primera bomba d’hidrogen soviètica. 1954 Bombes americanes amb una potència de 15 M de TNT, botadura del primer submarí nuclear americà, el “Nautilus”, que travessarà el pol nord el 1958. 1955 La URSS aconsegueix llençar una bomba H des d’un avió. 1955 Congrés de Ginebra on científic d’arreu del món, entre els quals hi ha 18 premis Nobel, avisen dels perills d’una guerra atòmica i els efectes de la radioactivitat. 1956 El moviment “Àtoms per la pau” funda la AIEA “Agència Internacional de l’energia atòmica. 1. 1956 Creix la protesta internacional contra les armes atòmiques. 1957 Primera bomba H anglesa. El consell atlàntic decideix que la NATO tingui armament nuclear. 1958 Fundació d’EURATOM (Comunitat atòmica europea). 1959 En l’Assamblea general de la ONU es planteja el desarmament atòmic en tres fases, suspensió de proves, suspensió de producció i prohibició de les armes. [que naturalment només afecta als que encara no les tenen]. 1960 EEUU equipa els seus submarins atòmics amb missils polaris. 1961 Es calcula que el món gasta 330 milions de dòlars al dia en armament.
1962 Els submarins britànics s’equipen amb missils “Polaris”. 1961 Proves soviètiques amb bombes de 100 M de TNT, proves subterrànies dels EEUU, cohets “Davy Crocket”. 1963 Des de 1945 s’han fet 259 proves atòmiques per part dels EEUU i 126 per part de la URSS. Creix la preocupació per una guerra total. S’acord establir una línia directa entre Washington i Moscú (el cèlebre “telèfon vermell”) per impedir una guerra no volguda. 1963 Se signen acords per prohibir les proves atòmiques. França i Xina, que esperen desenvolupar la seva pròpia tecnologia, no ho fan. 1964 Explosió de la primera bomba atòmica xinesa. 1968 Explosió de la primera bomba atòmica francesa (“Force de frappe”).
1957 Llançament del Sputnik I (professor Sedov). 1958 Fundació de la NASA (Nacional Agency Space ..), llençament del Explorar I. 1959 Primers planetoides Lunik I i Lunik II que orbiten al voltant de la lluna i transmeten imatges de la cara oculta. 1959 Un robot rus arriba a la lluna. 1960 Primer vol tripulat amb animals, ds gossos aterren després de donar 18 voltes al globus. 1960 Ús pacífic dels satèl·lits, el Tiros I envia dades metereològiques i el Echo I transmet notícies. 1961 Primer vol tripulat, Gagarin dóna 17 voltes a la terra amb el Vostok I. 1962 El Vostok III amb Nikolaiev aterra després de donar 94 voltes a la terra. EEUU fa el seu primer vol tripulat el Frienship III amb John Glenn. El Tesltar és el primer satèl·lit que s’usa per ràdio i televisió. 1964 El Voschod I duu tres homes i dóna 16 voltes a la terra. El Saturn I llença un satèl·lit de 17 tones. 1965 Leonov és el primer home que fa un tomb per l’epai, de10 minuts. Amb el Gemini III, austronautes americans aconsegueixen modificar l’òrbita. 1966 EEUU i la URSS aconsegueixen un allunament suau després de moltes proves fallides. 1969 Armstrong trepitja la lluna.

Tractats de pau
1945 Conferència de Postdam. Les quatre potències vencedores no saben què fer amb Alemanya. La política obertament anticomunista dels EEUU dificultarà arribar a un acord. 1948 Conferència EEUU, GB, F i el Benelux a Londres on s’acorda autoritzar la formació d’un govern a l’Alemanya Occidental i donar-li suport econòmic. [El recel o venjança envers a A és molt més petit que la por a l’expansionisme soviètic]. El bloc oriental protesta. El 1949 se signa l’estatut d’ocupació. Bloqueig de Berlín. El ministre soviètic d’afers exteriors proposa un govern alemany centralitzat sense eleccions lliures. 1946 Conferència de Pau de París. El febrer de 1947 se signaran els Tractats de pau pels quals Finlàndia perd Carèlia (URSS), Itàlia perd les colònies i Trieste, Hongria torna a les fronteres de 1937, Rumania cedeix a la URSS Besarabia i Bukovina, Japó es desmilitaritza i queda regit pel govern militar americà del general MacArthur. 1950 La crisi de Corea fa passar el problema alemany a un segon terme. S’autoritza el rearmament d’alemanya. 1950 Creació de la NATO. 1951 S’intenta la creació d’un exèrcit europeu amb participació dels alemanys, però De Gaulle ho rebutja. 1952 Tractat de pau de San Francisco pel qual Japó torna a les fronteres de 1854.
1953 Mor Stalin. 1954 Edem proposa eleccions per a una assamblea Constitucional per a Alemanya sencera, la formació de govern i un tractat de pau. Molotovpfereix una alternativa amb les dues alemanyes per separat. Al març la URSS reconeixerà la sobirania de l’alemanya oriental RDA [Un cop assegurat que hi haurà un govern prosoviètic i per impedir unes eleccions lliures]. La RFA entra a la NARO. La reunificació d’alemanya és cada vegada més difícil. 1955 Austria, que estava ocupada per les quatre potències vencedores, dóna garanties polítiques i econòmiques i obté la fi de l’ocupació. 1955 Creació del Pacte de Varsòvia al qual s’unirà la RDA l’any següent. Es formen així dos blocs militars i econòmics. 1955 Eisenhower, Eden, Faure i Bulganin es troben a Ginebra però no arriben a cap acord sobre la reunificació. Dulles s’enfronta a Molotov, ministre d’afers estrangers rus, que només s’avindria a una reunificació sobre la base de d’un acord entre dues alemanyes independents i sempre que la RDA conservés el seu caràcter socialista. 1958 Krustxev llença un ultimàtum exigint la fi de l’ocupació militar de la part occidental de Berlín. Es comença a veure com a solució un pla de tres estats: RFA, RDA i la ciutat lliure de Berlín occidental. 1959 Krustxev amenaça amb la signatura de pau unilateral amb la RDA. 1959 Herter, secretari d’Estat dels EEUU, proposa la unificació de Berlín amb eleccionslliures, la formació d’un comitè electoral per alemanya sencera amb 25 membres per la RFA i 10 per la RDA, eleccions constituents i formació de govern, i finalment la signatura d’un tractat de pau [naturalment, el primer problema era amb qui signar el tractat, quan alemanya era un conjunt no homogeni. 1959 Krustxev visita els EEUU. 1960 Entrevista Kennedy Krustxev a Viena. 1963 Kennedy visita la RFA i el Berlín occidental (“Ich bin ein Berliner”). 1964 Pacte d’amistat entre la URSS i la RDA encara que no es parli de pau unilateral.
Moviments demogràfics: ah243 1945 En la conferència de Postdam s’aprova el retorn de tots els alemanys que el 1942 van ocupar territoris orientals, com els sudets a Txecoeslovàquia. Es repatrien i s’intercanvien minories nacionals que havien estat desplaçades. Algunes zones, com els sudets, acusen un descens demogràfic important. 1946 Expulsió de les minories italianes de Iugoeslàvia. 1948-1952 Els jueus de l’europa oriental emigren a Israel. 1950-1952 Les minories turques són expoulsades de Bulgària i Grècia. Això suposa que trenta milions d’europeus, la majoria d’ells alemanys, van haver d’abandonar els seus països d’origen. El problema dels refugiats a escala mundial encara s’agreujarà a causa de diferents conflictes. El 1945 es creà el UNRRA, una organització d’ajuda, i des del 1951 la ONU tindrà un comissari per al problema dels refugiats. 200 mil hongaresos abandonaran el país, quan es reprimeixi l’aixecament anticomunista, un 40% acabarà tornant. Els alemanys de la RDA intentaran sempre creuar el mur i passar al món lliure.

La UNO

ah245 Després de diferents preliminars com la Proclamació de les “Quatre llibertats” de 1941, i la conferència de Dumbarton Oaks de 1944, el 26 juny 1945 es funda l’organització de les Nacions Unides, amb una carta de 111 articles que és signada per 50 Estats. Els seus objectius són la “Salvació de la pau mundial, la defensa dels drets de l’home, la igualtat de drets per a tots els pobles i l’augment del nivell de vida a tot el món”. [Els seus principis són un impossible], ja que s’ha de garantir la pau mitjantçant sancions econòmiques i polítiques, si té forces armades hauran de ser cedides pels seus estats membres, però no es pot interferir en la vida política interna dels estats. Els seus òrgans són:

  • l’Assamblea General (New York) que es reunirà almenys un cop l’any. Les decisions només són obligatòries pels qui les han votat. Estableixen el pressupost i elegeixen els membres no permanents del
  • Consell de Seguretat, caràcter permanent, 15 membres entre els quals n’hi ha cinc de permanents, EEUU, URSS, Anglaterra, França i Xina. [Evidentment, els qui tenen la bomba atòmica]. Les seves decisions són obligatòries quan les aprovat 9 dels 15 membres, si entre aquests 9 hi són els cinc permanents, que tenen dret a vetar qualsevol decisió. [Més val vetar aquí que no poas amenaçar de llençar una bomba].
  • El Secretari General és elegit cada cinc anys per l’assamblea general. Té atribucions polítiques i administratives.
  • El Tribunal Internacional de la Haia, té 15 jutges elegits cada 9 anys i s’encarrega de resoldre conflictes jurídics a instàncies dels estats membres.
  • Hi ha diverses Comissions de treball sobre Informació, Drets de la dona, drogues i estupefaents, comerç, població i estadística, drets humans i serveis socials.
  • El Consell Econòmic i Social coordina i dirigeix les activitats econòmiques i socials.
  • UPU (Berna) Unió Postal Internacional.
  • FMI (Washington), Fons Monetari internacional.
  • UNHCR (Ginebra), Alt Comissariat per als refugiats
  • UNICEF (Ginebra), Ajut i protecció a la Infància.
  • GATT, per la supressió de les tarifes duaneres i foment del comerç.
  • BANK (Washington), el banc mundial per a la reconstrucció i el desenvolupament..
  • FAO (desenvolupament agrícola)
  • OIT (Organització Mundial del treball)
  • UNESCO (París) per la l’educació, la ciència i la cultura.
  • WHO o OMF (Ginebra), World Health Organization.

En els primers anys l’ONU aconseguirà que les tropes soviètiques marxin de l’Iran, solucionar el problema de Trieste el 1947, acotar els conflictes a Palestina (1948) i intervindrà a Indonèsia, Caxemira i d’altres llocs. La manca d’acord i de recursos impediran que sigui més eficaç. D’altra banda la ONU es convertirà en un altre escenari de la guerra freda entre EEUU i la URSS. L’entrada de la Xina comunista serà vetada. 1950 S’envia a Corea un contigent de forces manades pel general MacArthur i els soviètics protesten. 1955 Esclata el conflicte a Argèlia però l’ONU no podrà intervenir ja que es França el declara un conflicte intern. 1960 Pacificació del Congo gràcies a la presència de forces de la ONU (Hammarskjüld), que no es veuran obligades a intervenir. Les tropes hauran de marxar el 1964 degut a problemes econòmics. 1961 U Thant, de Birmània, és elegit secretari general donant més prestigi al càrrec. 1962 Acció de la ONU a Katanga. 1963 Els estats que no aproven la política de la ONU al Congo no contribueixen. Això causa una crisi financera. 1964/1965 S’ajornen totes les votacions fins que se solucioni la crisi financera. 1965 Pau VI visita la ONU a Nova York i envia un missatge de pau al món. [Quin és el seu pressupost actual? Qui fa les aportacions? Quina part del pressupost és endogàmic, per mantenir institucions, quina part és per estadístiuca, i quina fracció és la que permet fer accions concretes?].

La integració europea
ah265 Integració política: Després de la 2ª Guerra, es pensa en una Europa Unida. Brusel·les i el seu ministre d’afers estrangers Spaak, es converteixen en els principals promotors. 1949 El Congrés de la Haia i el govern francès creen el Consell d’europa “per la defensa de la civilització europea i el progrés social”, amb un secretariat a Estrasburg una Assamblea Consultiva integrada per representants de parlaments nacionals. El projecte federalista no pot tirar endavant per les reserves suscitades, especialment, per Anglaterra. El 1953 se celebra una Convenció sobre els Drets de l’home.
Integració militar: 1948 Pacte d’assistència mútua, que queda integrat en l’OTAN. Durant la guerra de Corea (1950) [per diferenciar-se dels americans], es crea la Comunitat Europea de Defensa (CED), on hi participa la RFA. El 1954 els acord de París tracten de la creació de la Unió Europea Occidental (UEO), amb tropes nacionals (Benelux, Gran Bretanya, RFA, Itàlia i França, sota comandament de l’OTAN. [França volia anar per lliure].
Integració econòmica: El secretari d’Estat americà, George G.Marshall, elabora el 1947 un Programa de Reconstrucció Europea (ERP), Pla Marshall, que preveu que EEUU subministri matèries primeres i capital en forma de crèdits i donacions. La URSS rebutja el pla, i això obligarà a Polònia i Txecoeslovàquia a retirar la seva adhesió. Per distribuir el fons del ERP, US$ 14.000 milins, es crea la OECE (Organització europea de cooperació econòmica). El bloc oriental respondrà amb la creació del COMECON.
La comunitat dels 6: 1950 El minisre francès d’afers estrangers proposa un mercat únic pel carbó, el ferro i l’acer, amb França, la RFA, Itàlia i el Benelux. El 1951 es crea la CECA que funciona força bé mentre els projectes d’unió política estan encallats. 1957 Tractats de Roma sobre l’ús de l’energia atòmica (Euratom) i la constitució de la Comunitat Econòmcia Europea (CEE) que preveuria la integració duanera per 1970, amb lliure circulació de capitals, i una convergència progressiva política i social. Estaria articulada pel Consell de Ministres dels països membres, i una comissió de nou membres que es renovaria cada 4 anys (Seu a Brusel·les). La CEE estarà controlada pel Parlament Europeu, amb seu a Estrasburg, format per 142 membres designats pels diferents parlaments nacionals. Queden com a estats associats Grècia i Turquia. Les divergències franco-britàniques impedeixen crear una zona de lliure canvi. Anglaterra respondrà creant l’EFTA (Petita zona de lliure canvi) amb Austria, Dinamarca, Finlàndia, Anglaterra, Noruega, Portugal, Suècia i Suïssa. 1961 La OECE es dissol i es crea l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic. La CEE aconsegueix un important creixement econòmic, tot i que la coordinació de les polítiques agrícoles és molt difícil. Anglaterra negocia la seva entrada però és vetada pel General De Gaulle (fins 1971). Es redueixen les tarifes duaneres. Aquesta política es pretén aplicar a nivell mundial amb el GATT (Kennedy Round). Es plantegen dificultats quan Alemanya s’oposa el 1964 a la liberalització del mercat de cereals, i el 1965 quan França exigeix modificacions institucionals. 1966 Malgrat les dificultats, els sis membres (RFA, F, I, B N L), acorden la lliure circulació de productes agrícoles i industrials pel juliol de 1968.

Actualitzacions

[query cronologia zona europa]

 

Posted on

Àfrica

Les 5 “cases” de la història

Prehistòria

L’home apareix a Àfrica, s’asseca el Sàhara i el continent queda separat. Migracions a colonitzar el món

2PFN0 Paleolític Egipte i Magrib t1: -100000 t2: -6000
2PFS0 Paleolític Àfrica central i sud t1: -100000 t2:-500

2NFN0 Neolític Egipte i Magrib t1: -6000 t2: -3000

Àfrica a l’antiguitat

Cultures Egípcia, Hel·lenística, Imperi Romà. El -500 arriba l’agricultura a l’Àfrica subsahariana.

2HFNE  Egipte t1: -3000 t2: -539 (2HOP0 Pèrsia Aquemènida -539 -330) (2HEG3 Grècia Hel·lenística -330 – 146)
2HFNM Magrib antiguetat t1: -3000 t2: -146

2HER2 Roma al Magrib i Egipte t1:-146 t2:280, 2HER3 Imperi tardà t1: 280 t2: 500

2HFS0 Àfrica meridional agrícola t1: -500 t2: 900

Medieval i moderna: L’islam i l’imperi otomà al nord

3FM01 Magrib Vàndals i Bizanci t1: 500 t2:643  (565)

3OI01 Islam 643 – 1453

3FS01 Àfrica subsahariana 900 – 1840

4OT01 Imperi Otomà t1:1453 t2: 1566   4OT02 Declivi imperi otomà t1: 1466 t2:1840

Àfrica contemporània: El colonialisme i la independència

AT102 A primers del s19 Àfrica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caillé i Brazza per França al nord.

[Àfrica es veurà abocada a un procés de colonització. Juntament amb l’explotació, això suposarà la irrupció d’una cultura en principi superior. No hi ha escriptura, la nova cultura serà en francès. Ja entrats al segle vint, es desvetllaran sentiments nacionalistes i d’arribar a assolir una dignitat com a país. Però serà difícil trobar una identitat nacional ja que no es pot tornar a l’antic sistema tribal. Després del cristianisme, tampoc és fàcil tornar a les antigues creences. A això caldrà afegir-hi la debilitat de les estructures socials i econòmiques. Què fer, una mala imitació dels occidentals? un retorn a creences incompatibles amb les noves formes de vida (certs mites s’adapten bé a la tribu de caçadors i al poblat agrícola, però no pas a la indústria)? Les inversions europees elevaran el nivell de vida de les colònies blanques però no pas el de la població negra que és explotada juntament amb les seves terres.]

5F000 Àfrica General 1840-2020

Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud
5FN01 1840-1948
5FN02 1948-1980
5FN03 1980-2022

Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria
5FW01 1840-1948
5FW02 1948-1980
5FW03 1980-2020

Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania
5FE01 1840-1948
5FE02 1948-1980
5FE03 1980-2020

Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi
5FC01 1840-1948
5FC02 1948-1980
5FC03 1980-2020

Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho
5FS01 1840-1948
5FS02 1948-1980
5FS03 1980-2020

Els grups ètnics segons l’arbre linguïstic, amb la població actual són:

  • Afro-Asiatic / North Africa, Horn of Africa, Sahel / Amhara, Hausa, Oromo, Somali, Tachelhit Berber, Tigrayan / 200
  • Niger-Congo / West Africa, Central Africa, Southern Africa, East Africa / Akan, Fula, Igbo, Kongo, Mande, Mooré, Yoruba, Zulu, Shona /900
  • Nilo-Saharan / Nile Valley, Sahel, East Africa / Dinka, Kanuri, Luo, Maasai, Nuer / 60
  • Khoisan / Southern Africa, Tanzania / Nama, San, Sandawe, Kung ǃXóõ / 1 [khoikhoi, els san també dits boiximans]
  • Austronesian / Madagascar / Malagasy / 20
  • Indo-European / Central Africa, East Africa, North Africa, Southern Africa, West Africa / Afrikaners, British, French / 6

Colonialisme

Al sud una colònia d’holandesos, boers, va crear els estats del Transvaal i Orange Free que més tard quedaria sota control britànic però acceptant l’exclusivitat dels blancs i l’idioma. A mitjans del s19 la majoria de potències hi estableixen colònies que es consoliden a la Conferència de Berlin de 1885.

Pràcticament només queda Etiòpia independent. França té tot el nord i la majoria de la costa occidental (Senegal, Mali). UK Egipte, Sudàn, Nigèria, Gàmbia, Kenya, Rodhesia (Zimbawe) i Sudàfrica. Alemanya el Camerun, Namíbia i Tanzània, que després de la WWII Camerun passa a França, i Tanzània i Namíbia a UK. Portugal, Angola i Moçambic, Itàlia Líbia, Eritrea i Somàlia. Bèlgica, el Congo Belga, especialment explotador i inhumà. Espanya el Sahara occidental i Guinea equatorial.

Independència

En general la majoria de països assoliran la independència cap el 1960.(AT140)

  • Egipte independent el 1922 amb tropes britàniques al Canal. El rebuig d’occident el du a la URSS. Les derrotes davant d’Israel en la guerra dels 6 dies el deixen afeblit. Difícil procés de pau. Estat autoritari que acaba abocat a l’islamisme radical. Sudàn, independent el 1956 amb guerra civil entre els àrabs del nord i els negres al sud.
  • Al nord d’Àfrica, Marroc i Tunísia el 1956, Argèlia on hi havia molts colons francesos, el 1964 després d’una guerra sagnant. Líbia el 1951. Mauritània el 1960. Txad 1960.
  • Mali, Camerun,Níger, Burkina Fasso, Costa d’Ivori, Nigèria cap el 1960, guerra de Biafra.
  • Etiòpia, guerra amb Eritrea, 2018 guerra civil. Somàlia, estat fallit entre senyors de la guerra. Kenya 1963. Tanzània 1961 (relativament estable i pacífic).
  • Camerun, RCentrafricana,Gabon, RCongo, 1960. Congo belga 1960, caos, conflicte Katanga. Angola 1975, escenari guerra freda MPLA-UNITA (Cia). Uganda 1962, monstre Idi Amin. Ruanda 1962 genocidi dels hutus sobre els tutsis. Burundi 1962.
  • Moçambic independent el 1975, guerra civil entre FELIMO comunista i el RENAMO finançat per sudàfrica. Madagascar 1960 ()relativament pacífic).
  • Zàmbia, Malawi 1964, Botswana 1966, Namíbia 1968 (Nacions unides contra ocupació de Sudàfrica), Rodhesia-Zimbawe, apartheid de 1965 a 1980. Sud-àfrica fins el 1990, amb la resistència de Nelson Mandela.

Seguiran dècades de governs febles, entre la influència de companyies estrangeres que exploten recursos naturals, apropament a la URSS buscant finançament o un projecte més just, ingerència de la CIA per fer caure governs socialistes, tensions tribals que impedeixen el funcionament normal dels partits, un seguit de governs que són derrocats ja sia per que són corruptes, ja sia perquè no ho són i hi ha qui es vol fer ric. Per mantenir-se al poder cometen frau a les eleccions, suspenen la Constitució per allargar els mandats i reprimeixen l’oposició. Al nord, Governs autoritaris que acaben alimentant l’islamisme radical 1990-2000 (Argèlia, Líbia, Tunísia i Egipte.). Arreu hi ha refugiats víctimes de la guerra o de la repressió. La pobresa empeny bona part de la població a emigrar a Europa buscant millors condicions de vida. Per frenar una immigració que els votants no volen, els governs occidentals pacten amb règims autoritaris que la contenen, Líbia i Marroc.
[Què es pot fer? és un problema que no té solució? Les ajudes humanitàries no semblen solucionar gaire les coses; uns països consumits per la corrupció que tenen per iniciativa pròpia i per suborn de les companyies occidentals que subornen la classe dirigent. Els seus governs independents no tiren endavant, i tampoc podem imposar una democratització des de dalt.]

Actualitzacions

query

Posted on

Amèrica

Les 5 “cases” de la història

Prehistòria

L’home arriba des d’Alaska i colonitza el continent, arribant cap el -15.000 a Amèrica del Sud.

2PMN0 Paleolític Amèrica del nord, t1: -25000  t2: -300

2PMS1 Paleolític Amèrica sud Perú i centre, t1: -15000 t2:-8000
2PMS2 Paleolític Asud Amazònia i Patagònia, t1: -15000 t2: 500

Apareix l’agricultura del blat de moro a mesoamèrica i Perú, que no arribarà fins el -300 a Amèrica del nord i el 500 a l’estepa del sud.

2NMS1 Amèrica central i Perú t1:-8000 t2: -2000

Cultures Azteca  Inca

Cultures azteca i Inca, la resta del nord segueix amb economia agrícola

2HMSC Cultures centreamèrica t1:-2000 t2: 1500
2HMSI Cultures Andes t1: -2000 t2: 1500
2HMS1 Sudamèrica nord agrícola t1:-2000 t2: 1500

2HMN0 Amèrica nord agricola t1: -300 t2: 1650

3MS02 Tribus Agrícoles Estepa Amèrica del sud t1: 500 t2: 1500

Colonialisme

1500 Arribada dels colonitzadors espanyols i portuguesos a sudamèrica i el 1650 anglesos i francesos al nord.

4MSE1 Colònies España Amèrica t1: 1500 t2: 1800
4MSP1 Brasil Portuguès t1: 1500 t2: 1800

4MNC1 Canadà t1: 1650 t2: 1867
4MN01 USA Colònies i Independència  t1:1650 t2: 1783

Amèrica contemporània

Població, etnicitat, esclavisme / Canadà USA / Amèrica llatina / Notes posteriors

Canadà

5MNC1 Canadà 1867 – 1980
5MNC2 Canadà 1980 – 2022

USA

5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil 1783 1914
5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal 1914 1939
5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981
5MN04 USA Reagan Bush Clinton Bush Obama Trump Biden 1981 2022

Amèrica Central

5MC01 Amèrica Central, emancipació i caudillisme 1800-1914
5MC02Amèrica Central, 1914-1980
5MC03Amèrica Central,1980-2022

Amèrica del Sud

5MS01 Amèrica del sud, emancipació i Caudillisme 1800-1914
5MS02 Amèrica del Sud 1914-1980
5MS03 Amèrica del Sud 1980-2022

Població, etnicitat, esclavisme

Amèrica del nord és un extens territori amb baixa densitat de població que no ha arribat a constituir una civilització. Serà ocupat per colons blancs, reduint la població indígena a un mínim, sense barreja. En el cas dels USA, una part molt important del desenvolupament van ser els camps de cotó explotats per esclaus negres (esclavatge i racisme als USA), amb uns 500.000 esclaus importats.

Als USA:

  • 60% blancs
  • 18% latino o altres races
  • 12% negre
  • 6% asiàtic
  • 1.3% nadius indígenes o Alaska

A canada, de 38M, aproximadament un 1% són First Nations i 1 Inuit o Metish

A Amèrica del sud hi ha les civilitzacions maia i inca que seran anorreades pels conquistadores espanyols [una minoria de dirigents blancs els explotarà, important esclaus quan la població indígena caigui víctima de malalties del primer món] . Tenim més barreja de blancs i indígenes, que sumats serien 78% (33+45, respecte de 60+18 als USA), 12% africans, 9% indígenes (1% als USA)

  • blancs (Predominant a Argentina, paraguai, uruguai) 33%
  • nadius (amerindis)(zones d’ecuador, peru)  9%
  • Africans (Brasil) 12%
  • latino: mestizo o castizo [Mèxic, Perú] (blanc+amerindi), mulato  (mestizo+africà) [Brasil], 45%

(estadístiques , mapa [no he trobat un article dedicat que ho cobreixi])

Canadà, USA

Canadà té riqueses minerals, la majoria del territori és tundra i taiga. Estarà integrat a la corona britànica fins 1982, amb una transició sense conflictes a excepció de la població francesa del Quebec (20%) resolt amb un referèndum. País multicultural que integra molta immigració.

Els USA arrenquen amb [un projecte] de construir un país de zero, seguint els ideals de la revolució francesa, independència d’Anglaterra i nova Constitució. Arreconen els indígenes i tenen un gran creixement econòmic amb agricultura al centre, amb terres fins ara inexplotades (a Europa tota la terra bona ja estava exhaurida), explotacions de cotó al sud i indústria al nord, metall i tèxtil. Tota la història està marcada per la tensió de l’esclavatge, que donarà lloc a la guerra civil (1861-1865), lleis discriminatòries Jim Crow fins 1964, amb linxaments del Ku Klux Klan, i discriminació de fet fins avui.

Hi ha un gran creixement econòmic, amb la implantació de la fabricació en sèrie; les grans fortunes del petroli, indústria de l’acer, automòbil, banca, trens.  l’automòbil, el petroli, química, el cinema de Hollywood. És la terra de les oportunitats però amb una riquesa molt mal distribuïda i mal regulada. Els excessos liberals dels 20 causaran el crack del ’29 del que se sortirà amb el New Deal de Roosevelt i l’empenta de la WWII que deixa els USA com a líder del món occidental (Europa queda enrera). Anys 60′ i 70′ segueix el creixement, hippies, el 1969 s’arriba a la lluna, inicis de la informàtica. Els 80′ té lloc la revolució conservadora de Reagan (i Thatcher) que retalla impostos i redueix el benestar social. Als 80 i 90 apareix l’ordinador personal i internet. Silicon Valley, IBM, Microsoft, Apple, Google, Amazon, Facebook. El 2008 esclata la bombolla immobiliària i l’economia del món occidental entra en recessió. [la desregulació de dretes du al caos econòmic]. En un context de globalització, Obama no aconseguirà recuperar el benestar per a tothom i apareixerà el populisme de Trump que farà trontollar la democràcia en un intent de cop d’estat. Amb la globalització Xina amenaça la superioritat comercial dels USA.

Els USA són la terra de les oportunitats però també de les grans desigualtats. A banda del racisme, el marc polític estarà dominat per una por/odi al comunisme que es traduirà en intervencions a Amèrica llatina i Àfrica, donant suport a l’oposició de guerrilles quan un govern intenta un socialisme, o suport a les dictadures autoritàries de dretes. Després de la WWII, es converteix en la primera potència occidental que mantindrà una guerra freda amb la URSS, desplegant armament, que acabarà amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1989. A l’Àsia seran escenaris d’aquesta lluita d’influències la guerra de Corea i la guerra del Vietnam. Desaparegut el “perill” soviètic, apareix l’amenaça terrorista de l’islamisme radical, amb l’atemptat a les torres bessones, un enemic dispers més difícil de combatre. Fracassaran les intervencions a l’Iraq i a Afganistan.

Amèrica llatina

[no tindrà el desenvolupament del nord perquè aquí no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sinó conquistadores que volen explotar la població indígena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L’Amèrica llatina colonial està distribuïda en Mèxic (Nueva España), Nueva Granada (Colombia), Perú i Río de la Plata (Argentina, amb les mines de Potosí).

(AT 96) La invasió de Napoleó permetrà que les colònies espanyoles vagin reclamant la independència que més o menys serà completa el 1825, 1898 a Cuba.  Simon Bolívar la inicia a Nueva Granada i San Martin a Argentina. Portugal farà una transició pacífica amb Brasil. A finals del s19  se succeïran dècades de caudillismo amb dictadures militars on la classe dirigent controla la terra i els recursos. L’economia és una agricultura de subsistència, amb l’excepció de les explotacions de cafè del Brasil, cereals de la pampa argentina, nitrats de Xile. A finals del s19 hi ha una onada d’immigració, sobretot a Argentina. AT142 Amb la depressió de 1930, les exportacions van caure i les economies també. Empobriment i descontentament social que van dur a governs autoritaris i populistes en lluita amb guerrilles (amb intervenció dels USA). Les companyies com la United Fruit Company forcen la política dels USA. Cuba va aconseguir el canvi (1959) però l’oposició dels USA va forçar aïllament econòmic, apropament a la URSS i un govern autoritari. La majoria de les eleccions són contestades perquè el partit al poder comet frau. Populisme de Perón a Argentina, dictadura militar de Pinochet a Chile, dictadura de Fidel Castro a Cuba. Dependència de les exportacions de petroli. Davant la pobresa, a Colòmbia i Mèxic apareix una indústria de la droga. Populisme de Chávez i Maduro a Venezuela, Bolsonaro a Brasil.

query

Posted on

Història de Suïssa

Antecedents

The early history of the region is tied to that of Alpine culture. Switzerland was inhabited by the Helvetii, and it came under Roman rule in the 1st century BC. Gallo-Roman culture was amalgamated with Germanic influence during Late Antiquity, with the eastern part of Switzerland becoming Alemannic territory. The area of Switzerland was incorporated in the Frankish Empire in the 6th century. In the High Middle Ages, the eastern part became part of the Duchy of Swabia within the Holy Roman Empire, while the western part was part of Burgundy.

1353 – 1523 Confederació de Cantons

1291: Uri, Schwyz, Unterwalden. 1332 – Lucerne. 1351 – Zürich. 1352 – Glarus, Zug. 1353 – Bern.

1523 – 1648 Reforma I Independència

Expansió fins a 13 Cantons: 1481 – Fribourg, Solothurn. 1501 – Basel, Schaffhausen.  1513 – Appenzell

The Reformation in Switzerland began in 1523, led by Huldrych Zwingli, priest of the Great Minster church in Zürich since 1518. Zürich adopted the Protestant religion, joined by Berne, Basel, and Schaffhausen, while Lucerne, Uri, Schwyz, Nidwalden, Zug, Fribourg and Solothurn remained Catholic. Glarus and Appenzell were split. This led to multiple inter-cantonal religious wars (Kappeler Kriege) in 1529 and 1531, because each canton usually made the opposing religion illegal, and to the formation of two diets, the Protestant one meeting in Aarau and the Catholic one in Lucerne (as well as the formal full diet still meeting usually in Baden)[6][7] but the Confederation survived.

During the Thirty Years’ War, Switzerland was a relative “oasis of peace and prosperity” (Grimmelshausen) in war-torn Europe, mostly because all major powers in Europe depended on Swiss mercenaries, and would not let Switzerland fall into the hands of one of their rivals. Politically, they all tried to take influence, by way of mercenary commanders such as Jörg Jenatsch or Johann Rudolf Wettstein. The Drei Bünde of Grisons, at that point not yet a member of the Confederacy, were involved in the war from 1620, which led to their loss of the Valtellina in 1623.
At the Treaty of Westphalia in 1648, Switzerland attained legal independence from the Holy Roman Empire.

1648 – 1848 Napoleó i confederació moderna

Suïssa havia començat com una confederació de Cantons cap el 1300: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerne, Zürich, Glarus, Zug i Berna. El 1523 entra la reforma amb Zwingli a Zurich, Berne, Basel, mentre la resta segueix catòlica. Durant la guerra dels 30 anys Suïssa queda relativament en pau ja que la majoria dels poders depenien dels merenaris suïssos. Amb el tractat de Westfalia de 1648 Suïssa aconsegueix la independència del Sacre Imperi Germànic.<br>
El 1797 Napoleò envaeix Suïssa i funda la república Cisalpina amb un govern centralitzat. L’administració moderna xoca amb le stradicions i els cantons, sobretot els catòlics, es rebel·len. El 1803 s’afegeixen a la Confederació St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud i el 1815 el Valais, Neuchâtel, Geneva. El congrés de Viena de 1815 restableix la independència. El 1847 hi ha la Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics que acaba amb l’expulsió dels jesuites.

The Valtellina became a dependency of the Drei Bünde again after the Treaty and remained so until the founding of the Cisalpine Republic by Napoleon Bonaparte in 1797.

1803 – St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud. 1815 – Valais, Neuchâtel, Geneva

During the French Revolutionary Wars, the French army invaded Switzerland and turned it into an ally known as the “Helvetic Republic” (1798–1803). It had a central government with little role for cantons. The interference with localism and traditional liberties was deeply resented, although some modernizing reforms took place.[8][9]

Resistance was strongest in the more traditional Catholic bastions, with armed uprisings breaking out in spring 1798 in the central part of Switzerland. The French Army suppressed the uprisings but support for revolutionary ideas steadily declined. The reform element was weak, and most Swiss resented their loss of local democracy, the centralization, the new taxes, the warfare, and the hostility to religion.

The Congress of Vienna of 1814–15 fully reestablished Swiss independence and the European powers agreed to recognize permanent Swiss neutrality. At this time, Valais, Neuchâtel and Geneva also joined Switzerland as new cantons, thereby extending Swiss territory to its current boundaries.

Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics. Expulsió dels jesuites.

1848 – actualitat Suïssa moderna

As a consequence of the civil war, Switzerland adopted a federal constitution in 1848, amending it extensively in 1874 and establishing federal responsibility for defense, trade, and legal matters, leaving all other matters to the cantonal governments. From then, and over much of the 20th century, continuous political, economic, and social improvement has characterized Swiss history.

Neutralitat en les dues guerres mundials.

Industrialització i banca

Posted on

Actual 1945 – ara

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1945 | Actual 1945 – ara

  • Guerra freda i caiguda del mur, descolonització, radicalisme islàmic, ordinadors, internet i xarxes socials
  • Occident, El comunisme, Orient, resta d’Àsia, Amèrica del sud, àfrica
  • Fam, plagues, guerres
  • Desenvolupaments, reptes

La guerra freda i la caiguda del mur

WWII Conferència de Yalta. Europa perd pes en el món, USA i la USSR es disputaran les zones d’influència, Europa quedarà com escenari de la guerra freda. La Unió soviètica annexiona les repúbliques bàltiques, controla els règims de l’Alemanya de l’est, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Rumania, Bulgària i Iugoslàvia. Stalin, Kruschev, Breznev. Independència de les colònies.

Cursa armamentística, equilibri pel terror nuclear.

1957 Comunitat econòmica Europa, 1993 Unió Europea, 1999 Euro, 2020 Brexit.

1989 Caiguda del mur. Canvis de règim als països de l’est. Dissolució de la USSR amb la independència de Repúbliques bàltiques, Ucraïna i ielorússia, Càucas i Àsia Central. Privatització de rússia als Oligarques, Ieltsin 1989-1999, Putin 1999-2022, enfrontament oligarques i control dels medis. Guerra de Txetxènia, Guerra Ucraïna. Guerra a l’antiga Iugoslàvia.

Descolonització: Independència de la Índia. Independència dels països africans. Radicalització de l’islam.

Ordinadors. Internet. Mòbils. Les xarxes socials: [ A la dècada dels 50 hi ha ordinadors a les universitats i als 60 passen a les grans empreses. Als 80 arriben els ordinadors personals. Als 90 es connecten diferents xarxes locals, es desenvolupa el TCP/IP el World Wide Web i el llenguatge html. La gent fa servir mòdems. Als 00 arriben les línies de dades i també les dades per a mòbils. Els telèfons es converteixen en petits ordinadors amb els sistemes Android i iphone.

Després de les dues guerres mundials l’Escola de Frankfurt que certifica el fracàs del projecte il·lustrat . Ja no hi ha utopies.

Occident

La guerra freda, amenaça nuclear, prosperitat [fins els 70].

Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia 5EB02 1917-1980. 5EB03 1980-2020.
Gran Bretanya: 5EA04 Posguerra i laborisme 1945-1979. 5EA05 Thatcher, Blair i Brexit 1979-2020.
Alemanya, (Prússia), Àustria: 5ED03 BDR Guerra Freda 1945- 1989. 5ED04 Alemanya reunificada 1989-2022. Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg: 5EH02 s20 1914-1980. 5EH03 s21 1980-2020. Suïssa
5ECH1 s19 i 20 1848-1980. 5ECH2 s21 1980-2020.
França: 5EF04 4a i 5a república 1945-1980. 5EF05 s21 1980-2020.
Espanya:  5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975. 5EE04 Democràcia simulada 1975-2020. Portugal: 5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982. 5EP03 Democràcia 1982-2020.
Itàlia: 5EI03 Posguerra i inestabilitat 1945-1980. 5EI04 s21 1980-2020
Grècia: 5EG02 GHrècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
Balcans: 5ERY1 La Iugoslàvia de Tito 1945-1989. 5EY02 Guerra i desintegració de l’antiga Iugoslàvia. 5EYRB Rumania i Bulgària després de 1989, 1989-2020.
Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia: 5ERP2 Pacte de Varsòvia 1945-1989. 5ERP3 Polònia Hongria Txèquia i Eslovàquia després de 1989. 5ERL1 Repúbliques bàltiques després de 1989.

Canadà: 5MNC1 Canadà 1867 – 1980. 5MNC2 Canadà 1980 – 2022
USA: 5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981. 5MN04 USA Reagan Bush Clinton Bush Obama Trump Biden 1981 2022

Àsia i comunisme

Mao a Xina, Índia partida, escenari lluita de blocs

Rússia, USSR: 5R002 Unió soviètica 1917-1989. 5R003 Federació russa 1989-2020.
Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia: 5RBU2 USSR 1917-1989. 5RBU3 1989-2020.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia: 5RCA2 USSR 1917-1989. 5RCA3 1989-2020.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989. 5RAC3Àsia central independent 1989-2020.

Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh: 5AI02 Índia, Sri Lanka, Nepal, Bhutan 1947-2020. 5AIP1Pakistan i Bangladesh 1947-2020.

Xina i Taiwan:  5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020. 5AXM1 Mongòlia 1912-2020.
Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. 5AXKN Corea del Nord 1953-2020. 5AXKSCorea del Sud 1953-2020. [Kazakstan i Mongòlia, grans estepes despoblades]
Japó: 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. 5AJ02 Recuperació, miracle econòmic, deflació 1953-2020.
Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam: 5AXS2 Guerra freda 1945-1975. 5AXS3 Posguerra 1975-2020.
Indonèsia i Filipines: 5ASI1 1908-2020
Austràlia, New Zealand, Papua: 5AA01 1788-2020

Orient i Nord d’Àfrica

Estat d’Israel, Radicalització de l’islam

Iran i Afganistàn: 5OI02 1945-1979. 5OI03 La revolució islàmica 1979-2020.
Turquia: 5OT02 República de Turquia 1919-2020.
Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània:  5OP02 Orient Pròxim, Estat d’Israel 1948-1979. 5OP03 Orient Pròxim, Al Qaida, Guerra Iran-Iraq, guerra civil Síria 1979-2020.
Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01

Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud: 5FN02 1948-1980, 5FN03 1980-2022

Àfrica subsahariana

Processos d’independència, immaduresa política

Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria: 5FW02 1948-1980, 5FW03 1980-2020.
Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania: 5FE02 1948-1980, 5FE03 1980-2020.
Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi: 5FC02 1948-1980, 5FC03 1980-2020.
Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho: 5FS02 1948-1980, 5FS03 1980-2020

FAM

Bloc comunista. Corea del Nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.

Xina. 1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.

Índia.  1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.

Àfrica. 1967–1970 Biafra, setge de Nigèria. 2M. 1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.

PLAGUES

1957–1958 Grip virus  A/H2N2, 1-4M.
1968–1969 Grip de Hong Kong virus A/H3N2, 1-4M

1981–fins ara, HIV/AIDS immudeficiència adquirida, 40M.

2019, COVID-19, (SARS-CoV-2), 7-25M (a agost de 2022)

GUERRES

SEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progrés tecnològic i la idea de govern de la raó de la il·lustració]

Europa
1988–fins avui. Conflicte Nagorno-Karabakh, separatistes armenis contra Azerbaidjan 50m
1991–1995 Guerra de Bòsnia contra Sèrbia. 100m

Orient
Kurds: 1918–fins avui Separatisme kurd a Iran (tribu Shekak contra dinastria Qajar). 50m. 1918–2003 Conflicte Iraq – kurds. 300m. 1921–fins avui. Conflicte Turquia-Kurds. 100m 1978–fins avui. Conflicte Turquia Kurds. 45m
1948–fins avui. Conflicte àrab-israelí. 116m. 1975–1990 Guerra civil al Líban. 150m
1962–1970 Guerra civil al nord del Yemen, Regne de Yemen i Aràbia saudí contra la República àrab del Yemen  i la UAR. 200m.
1978–fins avui Conflicte Afganistan, Rússia i després USA. 2M
1980–1988 Guerra Iran-Iraq. 500m. 1990–1991 Guerra del Golf, Iraq contra USA i coalició. 40m. 1991 Rebel·lió a Iraq. Sha’aban Intifada. 200m

Àfrica
1947–1948 Insurgència Madagascar contra França. 80m. 1954–1962 Guerra d’independència d’Algèria contra França. 1M. 1961–1974. Guerra d’independència d’Angola contra Portugal i sudàfrica. 100m
1964–1974 Guerra d’independència de Moçambique, FRELIMO contra Portugal. 88m
Guerres civils: Sudan: 1955–1972 Guerra civil entre Sudan nord (islàmic) i rebels del Sud (més occidentals) que se senten discriminats. 500m. 1983–2005 Segona guerra civil al Sudan. 2M1960–1965 Crisi del Congo, DRC amb suport belga i americà contra rebels Simba i Kwilu. 100m. 1967–1970 Guerra de Biafra atacats per Nigèria. 3M
1974–1991 Guerra civil a Etiòpia, Derg, PEDR, i Cuba contra rebels anticomunistes. 1.5M. 1975–2002 Guerra civil a Angola, MPLA vs. UNITA. 504m. 1981–1986 Guerra Uganda (ULNF i Tanzania contra National Resistance Army) . 500m. 1986–fins avui. Guerra civil a Somàlia. 500m
1987–fins avui. Lord’s Resistance Army vs. Congo i República Centreafricana. 500m. 1991–2002. Guerra civil Algèria. 200m. 1991–2002 Guerra civil a Sierra Leone. 300m. 1993–2005 Guerra civil a Burundi, contr rebels Hutus i Tutsis. 300m. 1996–1997 Primera Guerra del Congo. Zaire contra AFDL. 800m. 1998–2003 Segona guerra del Congo.  4.5M
1994 Genocidi de Ruanda dels Hutus sobre els Tutsis. 800m

Amèrica
1948–1958 La Violencia, Conservadors contra liberals a Colòmbia. 190m. 1964–fins avui. Colòmbia contra les guerrilles d’esquerra i paramillitars de dreta, 220m
1979–1992 Guerra civil a El salvador, govern contra FMLN. 80m
1980–fins avui. Conflicte armat Perú, PCP-SL and MRTA. 70m

Àsia [escenari de la guerra freda]
1946–1954 Primera guerra d’indoxina, França contra Việt Minh, Lao Assara, i Khmer Issarak. 400m. 1948–fins avui. Myanmar contra diverses ètnies insurgents. 210m. 1950–1953 Guerra de Corea entre el Nord comunista(suport USSR)  i el sud (suport USA). 4M. 1955–1975 Guerra entre Vietnam del Nord contra Vietnam del Sud i USA. 4M. 1969–2019 Conflicte Moro a Filipines, grups jihadistes contra Bagsamoro. 120m. 1969–fins avui, Filipines contra el partit comunista. 43m. 1975–2007 Insurgència dels Hmong a Laos contra Laos i Vietnam. 100m. 1983–2009 Guerra civil a Sri Lanka vs. Tamil Tigers. 100m

1975-1979 Genocidi de la població a Cambodja per part dels Khmer. 2M

Índia  [La partició entre hindus i musulmans dóna lloc a un genocidi mutu]
1946–1948 La partició de la Índia, conflicte entre hindús i musulmans, Índia i Pakistan 1M. 1947–fins avui. Conflicte a Kashmir entre Índia i Pakistan. 100m. 1948 Índia annexa Hyderabad. 240m. 1971 Independència de Bangladesh amb suport de la Índia, contra Pakistan. 3M

SEGLE XXI

Orient [règims autòcrates, conflicte àrab-israelià  i terrorisme islàmic]
2001–fins avui. Lluita contra el terrorisme. 1M. 2003–2011 Guerra de l’Iraq. 600m. 2011–fins avui. Guerra Civil a Síria, Estat contra ISIL contra forces demcràtiques. 610m. 2013–2017 Guerra a l’Iraq contra ISIL. 200m

Àfrica [lluita descarnada per poder  cobdícia] 2003–fins avui. Guerra a Darfur, Sudan, SRF vs. Sudan  vs. UNAMID. 300m. 2009–fins avui. Aliança de forces contra els senyors de la guerra de Boko Haram a Nigèria. 350m. 2014–fins avui. Guerra civil al Yemen. Yemen’s Supreme Political Council vs. Hadi Government, coalició Saudí, moviment del sud amb UAE i Al-Qaeda. 377m. 2020–fins avui Guerra a Tigray, UFEFCF contra Etiòpia i Eritrea. 500m

Amèrica
2006–fins avui. Mèxic contra els càrtels de la droga. 62m.

Àsia
2017-fins avui. Genocidi Rohingya per Myanmar. 43m

Europa
2014–fins avui. Rússia contra Ucraïna. 100m

Desenvolupament

1950s: màquines domèstiques per rentar la roba i els plats
1957: Vols a l’espai
1974: Internet. [ 1995 a la Caixa]
1990 Smartphones
2012: CRISPR, edició de DNA
2017: Intel·ligència artificial

[Quins són els reptes de les societats actuals?

  • Autoritat. Bona part del món encara no té una manera pacífica d’exercir i alternar autoritat,
  • La fallida de la democràcia per dur el benestar.
  • la fabricació de la realitat, deep fake
  • La fallida del mode de viure de consum que ens fa infeliços [droga i antidepressius], la fallida de les versions tradicionals religioses i les “noves” com la meditació zen.
  • Les xarxes socials on volem existir amb èxit
  • la situació de la dona
  • El canvi climàtic
  • La destrucció de la biodiversitat]
Posted on

Contemporània 1800 – 1945

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1945 | Actual 1945 – ara

1800, 1900, 1914 , 1939, 1945

Edat contemporània: Progrés científic i tècnic. Canvi econòmic i revolució industrial. Canvi sociopolític, separació de poders i sufragi universal. Colònies, independència i explotació.  Canvi de classes, de pagesos a obrers. Reforma agrària i reformes socials.

Canvis

El pas de l’edat moderna a la contemporània vindrà, d’una banda, del

I) Progrés científic i tècnic: Racionalisme: tota realitat pot ser entesa segons principis racionals. Empirisme: l’origen del coneixement rau en l’experiència dels fets. Pragmatisme: el grau de veritat d’una teoria rau en el seu valor pràctic.

II) Canvi econòmic. La revolució industrial. Gràcies al maquinisme es transformen els mètodes tradicionals de producció. Antigament la supremacia es basava en els exèrcits. Després en el control del comerç, fet que venia de tenir el control dels mars i la millor flota. Ara la supremacia serà de qui tingui la indústria més potent, que ocupi més mercats. Mercantilisme (paper moneda, crèdits, riquesa fictícia). Fisiocratisme de Quesnay pel qual la terra és l’eix de l’economia. Adam Smith: l’origen de la riquesa no està en la terra sinó en el treball . L’interès fa produir mercaderies que reben un preu en un mercat lliure, en funció de l’oferta i la demanda. [Avui es crea una demanda artificial amb el marketing]. Ricardo: Llei del salari i teoria de la renda.

III) Canvi sociopolític: La societat feudal i les monarquies es basaven en la superioritat admesa del senyor sobre el pagès. [L’artesà i el burgès eren un terme mig]. Amb les teories de Locke, Montesquieu, Rousseau, es construirà el principi d’igualtat davant la llei, govern basat en la voluntat de la majoria, i un dret natural racionalista. Separació dels poders legislatiu, executiu i judicial.

IV) Canvi colonial, amb la progressiva independència. La feina històrica que havien de fer les països al llarg del segle XIX era industrialitzar-se i modernitzar-se adoptant una constitució. S’havia d’enterrar així el règim feudal i agrícola i substituir-lo per un règim Constitucional, de monarquia parlamentària, amb una economia capitalista basada en el valor afegit del treball. Instaurat el nou règim, el problema a solucionar havia de ser l’articulació de voluntats polítiques entre rei, parlament, terratinents, burgesia industrial i proletariat. I trobar un equilibri entre els interessos del capital i les aspiracions dels obrers al benestar. Les colònies americanes es van independitzar, però a la segona meitat del XIX, assistim a un espoli econòmic terrible. Les grans potències, amb una producció fora de control, amb excedents i capital, irrompen als països en desenvolupament, els col·loquen la seva mercaderia, obtenen del país la matèria primera que els interessa, arruïnen els modes tradicionals de subsistència, i en cas de resistència, els munten una guerra per fer valdre els seus drets.

V) Canvi de classes. Al llarg de l’època moderna, així com es va acabant la societat agrària, es va acabant la servitud de la gleba. En realitat, però, i tal com mostra el moviment obrer al llarg del sXIX, a l’explotació feudal la succeeix l’explotació del capital. Les reformes socials, amb el difícil equilibri entre llibertat i igualtat, competitivitat i solidaritat, han aturat el problema però no l’han solucionat. El poder ha passat de basar-se en la terra, a la tecnologia i el capital industrial, i avui potser està en el control de la informació. [Davant del control de conservadors per l’ensenyament reaccionari, si abans reclamàvem el dret a la propietat de la terra, i després a no ser explotats, part de la lluita d’avui s’haurà de basar l’accés a la informació, saber com es produeixen els productes que comprem i de què estan compostos].

VI) Reforma agrària. Tots els països hauran hagut d’afrontar la reforma agrària, i pocs l’hauran dut a terme amb èxit. En realitat el problema no se soluciona sinó que desapareix quan l’agricultura perd paper en l’economia. Passem d’un problema social a un problema urbanístic, de reordenació del territori. I quan encara no havia acabat la dependència de la terra, arriba la del capital. I si amb l’agricultura no hi podia haver mai seguretat ja que depenia de les collites, és curiós que ara que no hi ha una dependència del sector primari, l’economia segueixi inestable, depenent del difícil equilibri dels mercats. La fluctuació de la demanda, la fluctuació de l’oferta en el mercat del treball amb l’aparició de països productors nous amb preus barats, tot fa perillar la subsistència.

VII) Reformes socials. Encara no s’havia pogut arreglar la distribució de la terra que l’economia capitalista amb la indústria crea un conflicte entre el capital i el proletariat. No ho soluciona el comunisme ni el liberalisme. Amb la societat de serveis, segueix el problema de l’atur, la societat no aconsegueix integrar tots els seus membres.

RESUM

Europa  i Amèrica del nord
Revolució industrial, Napoleó i difusió d’idees revolucionàries, Congrés de Viena de 1815. Revolucions liberals, de protestes de 1848, imperialisme colonial. L’imperi rus s’annexiona el Càucas i l’Àsia Central. L’Europa de l’imperialisme colonial 1871-1914. Nacions Alemanya i italiana. Independència de Grècia i Balcans de l’imperi otomà.
1917 Revolució bolxevic.
A primeries del sXX, les democràcies són dèbils, hi ha un desequilibri de forces i l’oligarquia intentarà imposar-se [paper important de la por a la revolució russa]. Això desembocarà en un feixisme galopant a Alemanya, Itàlia, Japó, gàngsterisme i oligarquia a Amèrica.
WWI i desintegració de l’imperi austrohúngar. Revolució russa, independència de Repúbliques bàltiques, Lenin 1918-1924. Pacte Sykes-Picot: els dominis otomans es reparteixen entre Anglaterra (Mesopotàmia, Palestina i Transjordània) i França (Síria). 1917 Declaració de Balfour a favor de la creació d’un Estat jueu a Palestina.
Entreguerres 1919-1939. Entreguerres, tensió entre el feixisme i la revolució comunista. Dictadura de Stalin 1925-1953. Guerra civil española. [va ser una època d’esperança? els edificis funcionalistes a Roma i Lausanne, la Bauhaus, la mancomunitat a Catalunya]
WWII Conferència de Yalta. Europa perd pes en el món, USA i la USSR es disputaran les zones d’influència, Europa quedarà com escenari de la guerra freda. La Unió soviètica annexiona les repúbliques bàltiques, controla els règims de l’Alemanya de l’est, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Rumania, Bulgària i Iugoslàvia. Stalin, Kruschev, Breznev. Independència de les colònies.

Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia 5EB01 1815 – 1917 .  5EB02 1917-1980. Rússia envaeix Finlàndia.
Gran Bretanya: 5EA01 Davant Napoleó i Revolució industrial 1800-1848. 5EA02 Època Victoriana 1848-1914. 5EA03 Guerres mundials 1914-1945.
França: 5EF01 Napoleó i restauració 1799-1848. 5EF02 II i III República 1848-1914. 5EF03 França, Guerres s20 1914-1945.
Alemanya, (Prússia), Àustria: 5ED01 Guerres Napoleòniques i restauració fins a la unificació 1806-1871. 5ED02 II Reich i WWI. III Reich WWII 1871-1945
Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg: 5EH01 Napoleó i independència 1815-1914. 5EH02 s20 1914-1980. Suïssa 5ECH1 s19 i 20 1848-1980.
Espanya: 5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873. 5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936. 5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975 Portugal: 5EP01 Napoleó i monarquia Constitucional, República 1807-1926.  5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982.
Itàlia: 5EI01 Napoleó I construcció d’una nació 1814-1871. 5EI02 Itàlia imperial i guerres mundials 1871-1945.
Grècia: 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. Balcans
5EY01 Balcans independents 1840-1945.
Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia: 5ERP1 Polònia i Lituània sota Russia i entreguerres 1800-1945.

Rússia, USSR: 5R001 Rússia Imperial 1800-1917. 5R002 Unió soviètica 1917-1989.
Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia: 5RBU1 1800-1917. 5RBU2 USSR 1917-1989.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia 5RCA1 1800-1917. 5RCA2 USSR 1917-1989.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan
5RAC1 Àsia central sota l’imperi rus 1800-1917. 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989.

Amèrica del Nord és un extens territori amb baixa densitat de població que no ha arribat a constituir una civilització. Serà ocupat per colons blancs, reduint la població indígena a un mínim, sense barreja. Canadà colònia britànica. Els colons d’USA aconsegueixen la independència i escriuen una Constitució moderna però integren l’esclavisme per explotar els camps de cotó del sud. 1861 Guerra civil i després Jim Crow. Gran creixement econòmic.
5MNC1 Canadà 1867 – 1980.  5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil 1783 1914. 5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal 1914 1939. 5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981.

Orient:

Orient arriba al s19 amb dues potències debilitades. Pèrsia, en conflicte amb Rússia i pressionat per Gran Bretanya des d’Índia i Pakistan. L’imperi otomà ja ha perdut el nord d’Àfrica i és disputat als balcans.
Amb la WWI queda reduït a Turquia, que Ataturk empren un camí més allunyat de l’islam. Els balcans s’independitzen i l’Orient Pròxim queda sota el control de França i Anglaterra. Als ’30, Aràbia que fins ara era un país d’emirs pastors nòmades, descobreix petroli.

Iran i Afganistàn 5OI01 1784-1945. Turquia 5OT01 Imperi Otomà 1840-1919. Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània 5OP01 Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel 1919-1948. Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01

Àsia

Índia i l’actual Pakistan estan 150 anys com a colònia britànica. Una Xina debilitada per la influència de poders estrangers fins al nacionalisme del Kuomintang. Mongòlia es vincula a la Unió Soviètica. Japó Japó passa de ser un país aïllat a una potència industrial i militar a l’era Taisho. Envaeix Corea. Al sudest asiàtic, Burma i Malàisia britàniques, Indoxina francesa al s19, Siam. Filipines colònia espanyola, Indonèsia colònia holandesa. Austràlia, després de 12.000 anys aïllada, és colonitzada primer per presoners i després inmigrants.

Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh 5AI01 Índia britànica 1858-1947. Xina i Taiwan 5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AXM1 Mongòlia 1912-2020. Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. Japó 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam 5AXS1 Indoxina Colonial 1850-1945. Indonèsia i Filipines 5ASI1 1908-2020. Austràlia, New Zealand, Papua 5AA01 1788-2020

Amèrica del sud

Amèrica del sud no tindrà el desenvolupament del nord perquè aquí no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sinó conquistadores que volen explotar la població indígena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L’Amèrica llatina colonial està distribuïda en Mèxic (Nueva España), Nueva Granada (Colombia), Perú i Río de la Plata (Argentina, amb les mines de Potosí). Progressivament aniran aconseguint la independència però segueixen inestables amb caudillismo, influència dels USA i rebelions violentes.

5MC01 Amèrica Central, emancipació i caudillisme 1800-1914. 5MC02Amèrica Central, 1914-1980.5MS01 Amèrica del sud, emancipació i Caudillisme 1800-1914. 5MS02 Amèrica del Sud 1914-1980.

Àfrica

A primers del s19 Àfrica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caillé i Brazza per França al nord. Colònies d’holandesos al sud, el Transvaal. Les potències europees es reparteixen el continent a la Conferència de Berlin de 1885.
Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud 5FN01 1840-1948.
Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria 5FW01 1840-1948.
Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania 5FE01 1840-1948.
Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi 5FC01 1840-1948.
Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho 5FS01 1840-1948.

Discussió

El descobriment de la ignorància (YH)

La creença en la tecnologia i la ciència ha substituït la creença de les antigues religions. Però la ciència per si sola no pot establir les prioritats, per exemple, en quina recerca s’ha d’invertir. O tampoc sabem gaire què fer, [o què no fer] amb les possibilitats de la genètica.
Entre 1750 i 1850 Europa va passar a dominar el món i avui dia es pot dir que tot el món sefueix la manera europea de vestir, fer política, medecina, guerra, economia, escoltar música o escriure. Fins i tot la nova Xina que és a put de ser dominant, ho ha fet seguint models europeus.
Per què Europa i no la Índia o Xina? La resposta és ciència i capitalisme. Els romans, mongols i azteques conquerien terres buscant el poder i la riquesa. Els imperialistes europeus a més, volien saber. Cook i Napoleó duien científics a les seves expedicions (165 el 1798 quan va envair Egipte).

El credo capitalista

es basa en la fe en el futur i el creixement, la qual cosa ens du al crèdit. Si el constructor x diposita 1M al banc en efectiu, aquest el presta a Y, que fa servir els diners per contractar X que ingressa un xec al banc. Ara hi ha 2M tot. SI això es repeteix, fins a un màxim de 10 cops segons la llei als USA, al banc hi consten 10M tot i que només en té un en efectiu. L’economia mundial de l’intercanvi estava com congelada fins que es va representar el valor de béns futurs que no existien amb el “crèdit”. [jo no viuria en aquest pis sense el crèdit, en aquet cas, la fe en les meves nòmines i pensions futures que em permetrien retornar-lo]. El primer manament del capitalisme és ‘els beneficis de la producció s’han de reinvertir per augmentar la producció.’ Això deia Adam Smith a ‘The Wealth of Nations’, els beneficis privats són la base de la prosperitat perquè es reinverteixen en bens i llocs de treball. El creixement continu no hauria estat possible sense que anessin arribant noves terres, nous recursos, noves tecnologies. En la crisi econòmica actual, s’injecten trilions de dòlars, euros i iens amb l’esperança que científics o enginyers trobaran alguna cosa.
Els conqueridors de l’Àsia finançaven les campanyes amb impostos, i així Nurhaci i Nader Shah arribaven només a uns milers de km. Els reis europeus ho feien a crèdit dels bancs de manera que el sistema acaba governat pels financers que busquen el màxim retorn dels préstecs. El cre`dit finançava els descobriments, que duien a les colònies, que generaven beneficis, que generaven confiança en el futur, que permetien més crèdit. Els holandesos van aconseguir la independència d’España contractant exèrcits mercenaris a crèdit. El punt feble és proposar d’invertir en béns futurs falsos [bombolla del 2008, Elizabeth Holmes].
[La cobdícia i els esclaus] Adam Smith pensava en un sabater que faria servir els beneficis per contractar més assistents. No considerà si el sabater voldria augmentar els beneficis baixant-los el sou i fent-los treballar més hores. Al final de l’edat mitjana l’esclavatge era gairebé inexistent a Europa. La cobdícia del capitalisme a les colònies va fer explotar un mercat de 10 milions d’esclaus, un 70% en plantacions de canya de sucre. No es tractava de racisme, es tractava de maximitzar beneficis.
Avui els pagesos d’Àfrica i Indonèsia tornen a casa amb menys menjar que fa 500 anys. Igual que amb la revolució agrícola, l’economia moderna és un frau quant al benestar dels individus, però, igualment, ja no es pot fer marxa enrere.

La revolució industrial

[Durant segles, només hi havia hagut “energia de sang”], els músculs humans construïen cases, els dels bous llauraven els camps, i els dels cavalls transportaven mercaderies. Aquesta energia s’obtenia del [combustible] de plantes que, a la seva vegada, l’obtenien del sol per fotosíntesi.
Cada any arriba a la terra 3766800 1018 joules d’energia del sol dels quals les plantes en capturen 3000 en fotosíntesi. Totes les activitats humanes en consumeixen 500.
El 1830 s’inaugurava la primera línia de ferrocarril entre Liverpool i Manchester [el 1848 entre Mataró i Barcelona]. Es descobreixen nous materials, el plàstic, silici, alumini.
Cal assenyalar que la revolució industrial no és tant un paisatge de fàbriques amb xemeneies fumejants com l’agricultura industrial. Al mateix temps que les ‘religions humanistes’ elevaven l’homo sapiens a divinitat, els animals deixaven de ser vistos com un ésser viu capaç de patir, i es convertia en una [fàbrica química que transforma pinso en bistecs]. Gallines, porcs i vaques es mantenen en espais reduïts on no es poden moure.

El consum

L’economia capitalista [a més de l’ètica del treball protestant i de reinvertir els beneficis en augmentar la producció] necessita que algú consumeixi tot el que es produeix. Si durant segles la humanitat havia hagut de viure frugalment, com els espartans i els puritans, ara la societat ens demana consumir. Es creen productes que curta durada, les festivitats religioses s’han convertit en ocasions per comprar [black friday] i fins i tot arriba a ser una manera de passar el temps en si.
Durant segles les societats vivien prop de la gana, ara l’ètica del consumir ens fa atiborrar-nos de burgers i pizzes, els pobres, i amanides orgàniques, els rics. Els rics inverteixen [i si perden ho recuepren], els pobres es veuen abocats a endeutar-se per comprar-se cotxes, televisions i telèfons que de fet no es poden permetre.

Canvis

El temps modern regulat per horaris i rellotges va arribar amb les fàbriques del treball en sèrie. Després es va estendre a les escoles. Abans pagesos o sabaters seguien més el ritme del sol [si un dia plovia es quedaven a casa?]. El 1847 els trens anglesos es van ajustar al temps de l’observatori de Greenwich i més tard tot el país.
La societat rural es torna urbana. Els pagesos són substituïts pels obrers industrials [i més tard dels administratius]. La família i la comunitat local col·lapsen i són substituïts per l’estat i el mercat. La família ho era tot, assitència social, sistema sanitari, educatiu, fons de pensions, assegurança, ràdio, TV banc i policia!
Comunitats imaginàries. El nacionalisme i el consumisme ens volen fer creure que milions d’estranys pertanyem a una mateixa comunitat, tenim un passat comú i uns interessos comuns. Sempre que milions d’alemanys creguin que existeix la nació Alemanya i estiguin disposats a sacrificar diner i temps per la nació Alemanya, Alemanya serà poderosa. Hi ha comunitats imaginàries noves, només cal mirar els països de l’orient mitjà que corresponen a fronteres artificals traçades al final de la WWI [o Uzbekistan].
Canvis i pau. Tot canvia. Si abans els governants prometien estabilitat, ara tots prometen canvi. Les dècades posteriors a la WWII han vist molts canvis, però hi ha hagut pau i properitat: les plaques tectòniques de la història es desplacen a gran velocitat però els volcans estan apagats.
L’any 2000 hi ha hagut 310m víctimes de guerra i 520m de molts violentes, mentre que 1.2M han mort d’accidents de cotxe i 815m per suïcidi. Vivim doncs en una pau relativa. Fins i tot en els llocs més perillosos del món, Somàlia, Rio de Janeiro, la probabilitat de ser atacat és menor que en les tribus de Waorani, Arawete or Yanomamo que viuen a la jungla allunyats de la civilització. Aquesta pau es deu a l’amenaça atòmica. Abans es podia conquerir per les armes, ara un atac nuclear suposa la destrucció mútua (s’hauria d’haver donat el nobel de la pau a Robert Oppenheimer). Abans la riquesa eren terres i or, ara és capital humà i coneixement [per això España és pobra]. La majoria dels líders busquen la pau [ Putin?]. “So, is the modern era one of mindless slaughter, war and oppression, typified by the trenches of World War One, the nuclear mushroom cloud over Hiroshima and the gory manias of Hitler and Stalin? Or is it an era of peace, epitomised by the trenches never dug in South America, the mushroom clouds that never appeared over Moscow and New York, and the serene visages of Mahatma Gandhi and Martin Luther King?

FAM

1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.

Xina. 1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M. 1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M. 1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M. Xina. 1928–1930. Xina. Sequera. 6M. 1936. Xina. 5M. 1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.

Europa. 1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.
Europa. 1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M. 1941–1944.
Unió Soviètica. 1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M. 1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M. 1921–1923 Ucraïna. 1M. 1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M. Setge de Leningrad. 1M. Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.

Orient. 1917–1919. Pèrsia. 5M. 1942-1943. Iran. 3M.

Índia. 1860–1861 Doab (Índia). 2M. 1866. Orissa (Índia). 1M. 1869 Rajputana (Índia). 1.5M. 1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.
Índia. 1943. Bengala. 2.1M.

Àfrica. 1866–1868 Algèria francesa. 1M. 1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.

Orient. 1870–1872. Pèrsia. 1.5M

Sudest asiàtic. 1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M. 1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M.

PLAGUES

1846–1860 Còlera, 0.08% població mundial. >1M.

1855–1960 Tercera plaga de pesta bubònica, 12-15M

1918–1922 Tifus (bacteris en malescondicions higièniques i massificació), Rússia, afecta 1-1.6% població amb 2-3M morts.

1918–1920 grip de 1918 (spanish flu), H1N1 influenza A virus, entre 1-5% de la població mundial,  17-100M

GUERRES

Amèrica
USA: 1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m. 1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
Amèrica de Sud. 1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m. 1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m. 1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m. 1864–1870 Paraguai  contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m. 1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m. 1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m. 1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m. 1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m. 1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m. 1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m.

Xina i Japó
[Rebelions internes contra els Qing, Conflictes amb Japó i Rússia] 1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m. 1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M. 1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M. 1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M. 1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M. 1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M. 1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m. 1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m. 1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m. 1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m.
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M

Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m
[Guerres d’independència seguides de guerres internes d’influència USA-USSR.]
Independència: 1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m. 1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m. 1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m.

1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m

Europa
[Guerres napoleòniques, conflictes amb imperi otomà, estats germànics i Àustria] 1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M. 1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m. 1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m. 1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m. 1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m. 1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m. 1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m.
SEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progrés tecnològic i la idea de govern de la raó de la il·lustració]
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M. 1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII 85M
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.

1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M. 1935-1945 Genocidi nazi sobre la població romaní. 300m
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M. 1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa

Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M

Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m

Desenvolupaments

[electrodinàmica, teoria de l’evolució][Wordsworth, Hölderlin][Caspar Friedrich][Kant Hegel][Beethoven, Schumann, Schubert]

1765: James Watt, el motor a vapor. 1804 El ferrocarril. 1807. El vaixell a vapor.
1826/27: Niepce La fotografia. 1900 Lumière Cinema
1831: Dalladora mecànica.
1844: El telègraf. 1876 El telèfon
1876: El motor de combustió interna. Otto.  1885 Benz l’automòbil.
1879: Energia elèctrica. Edison la bombilla.
1901: Radio, Marconi
1903: Primers avions. 1915 Ús militar. Vols comercials a partir de 1945.

[mecànica quàntica, DNA][Stravinsky, Satie][Kandinsky, Mondrian, Miró][Gaudí, Mies van der Rohe][jazz, pop, hip hop]
Fabricació en sèrie, electrificació, mesures anticonceptives
Potabilització de l’aigua, aigua corrent, clavegueram

1927: La televisió
1937-1980: Els ordinadors. 1947 transistors. 1974 Ordinador personal [1985 la Caixa]
1942: L’energia nuclear

REPTES

Descobrir i explotar recursos [com seguint la dialèctica de Hegel, el proper repte serà evitar l’esgotament dels recursos, mantenir la biodiversitat, no contaminar  el canvi climàtic].

Els països colonitzats han d’aconseguir la independència.

Educació i sanitat públiques i universals

Organitzar la societat amb separació de poders i sufragi universal. Entre altres coses això demana el joc net i que els perdedors acceptin la derrota. Amèrica del sud, Àfrica i bona part d’Àsia no hi arriben. El món occidental passa llargs períodes autoritaris amb feixisme d’un costat i comunisme de l’altre.

Posted on

Moderna. 1500 – 1800

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

1500, 1600, 1700, 1800

  • Edat moderna? Art, Geografia, Monarquies, Religió, Pensament, Demografia i Societat.
  • Europa, orient, Àsia, Amèrica, Àfrica
  • Discussió
  • Fam, plagues, guerres
  • Reptes

Edat moderna?

Art. Hi ha un interès per recuperar els elements de la cultura clàssica. Giorgio Vasari introdueix el terme “Renaixement” en la seva “Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos” de 1570. Michelangelo , Tiziano. El s17 comença el barroc, l’ideal de simplicitat s’abandona i es cerca l’exageració i l’efecte. Cervantes i Shakespeare. Al s18 en música aporta Bach, Händel, Mozart, Haydn i Gluck. En poesia, Alexander Pope, Hölderlin i Goethe. En novel·la la sàtira social de Swift i Daniel Defoe.

Geografia. El 1453 cau Constantinoble, els turcs bloquegen les vies comercials. Els portuguesos connecten amb la Índia navegant al llarg d’Àfrica. El 1492 es descobreix Amèrica. L’Atlàntic substituirà el Mediterrani com a ruta comercial.  La ruta de la seda decaurà. Queden connectats dos continents que havien estat separats.  Si a l’edat mitjana els centres de civilització van ser envaïts per pobles esteparis, ara són les noves monarquies fortes que avancen sobre terres desconegudes (Amèrica, Sibèria, etc), muntant una estructura colonial. Ja només quedarà Austràlia aïllada.

Monarquies i economia. Van apareixent estats grans  forts amb monarquies absolutes autoritàries i es deixa enrere el fraccionament de reis febles que no es podien imposar als senyors feudals. Entren en guerra pel control dels recursos i la necessitat de finançar-la durà a l’endeutament amb la banca. Amb el mercantilisme a la segona meitat del s17  (1) la riquesa d’un estat depèn de la quantitat de metalls preciosos [España i la plata i or de les amèriques] (2) Els estats han d’intentar tenir una balança de pagaments positiva. Intentaran afavorir la indústria, promoure el comerç exterior i frenar la importació imposant drets de duana. Al s18 hi ha un flux de productes colonials  (sucre, cafè, cotó, cacau, tabac…) cap a Europa que exporta manufactures com teixits i porcellanes a alt preu. La fisiocràcia, la riquesa que ve d’un bon rendiment de les terres substitueix el mercantilisme (riquesa dels metalls).

Legitimació del poder. Anglaterra després d’una guerra civil i Holanda esquiven l’absolutisme i adopten un sistema parlamentari. L’estat modern ja no es legitima en l’església sinó en el poder. A la llarga s’acabarà qüestionant el poder hereditari i apareixen sistemes parlamentaris i propostes de sufragi. Al s17 el centre de gravetat es trasllada d’Itàlia i Castella a França, Holanda i Anglaterra. El 1588 L’Armada espanyola era derrotada a Trafalgar. La guerra dels 30 anys que acaba amb la Pau de Westfalia fa perdre poder als Austries i posa França en primer pla . La guerra de successió espanyola acaba amb el Tractat d’Utrecht que consolida França i Anglaterra. Els pagesos segueixen lligats al senyor a gran part d’Europa. (Cal fer notar que on foren lliures primer, com a Anglaterra i Països Baixos, és on més progrés hi haurà. Espanya i Rússia seran dels últims a eliminar la servitud de la gleva (th82)). Al s18 Anglaterra va davant amb les llibertats i el sistema parlamentari mentre que al continent s’imposa el “despotisme il·lustrat”. França perd pes respecte d’Anglaterra i apareixen dos nous poders, Prússia i Rússia.

Religió. 1521 Reforma de Luter (Cristianisme 1300-1610). El 1534 Anglaterra trenca amb la submissió al Papa. Guerres de religions a França (1562–1598) i Alemanya, Guerra dels 30 anys que acaba amb la pau de Westfalia . 1545 Concili de Trento i Contrareforma. Al s18 apareix el deisme que concep déu racionalment, com a motor de l’univers, sense la necessitat de la fe.

Pensament i ciència. Es recupera el pensament grec i creix un pensament autònom i independent de la religió, en filosofia i ciència. “L’home és el centre de l’univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l’envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica.” El 1448 Gutenberg posa en marxa la impremta. Tot plegat durà a la il·lustració, al segle XVIII. Humanistes: Marsilio Ficino (1433-1499), Pico della Mirandola (1463-1494), Joan Lluís Vives (1492-1549), Thomas More (1478-1535) i la Utopia, Erasme de Rotterdam (1476-1536) i l’Elogi de la follia (1508). En ciència, Vesalius i Servet en medecina, Copèrnic i Galileu en astronomia. El sextant i el rellotge. A partir del s17 els racionalistes investiguen deduint a partir de conceptes, Descartes (1596-1650), Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646-1716). Els empiristes  interrogaven la natura sense idees preconcebudes, Francis Bacon (1561-1626), John Locke (1632-1704) i David Hume (1711-1776). Isaac Newton posa els fonaments de la física. Al s18 la matemàtica amb Leonhard Euler, la física amb Laplace i la mecànica celeste, Mariotte i Gay-Lussac quant als gasos, Galvani, Volta i Coulomb en electromagnetisme. Buffon i Linneu classifiquen les espècies. 1772 Encyclopédia de Diderot i d’Alembert. Pensament crític de Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

Demografia i societat. Un feble augment demogràfic queda aturat al s17 per la fam i les guerres. Augment de la població a occident a partir de 1700 (Demografia), malgrat l’elevada mortaldat infantil, les guerres i les plagues. Es passa de 100-120 milions d’habitants el 1700 es va passar a 180 milions el 1800. El 1798, Thomas Malthus publica l’assaig sobre la població. L’agricultura dóna més rendiment gràcies a la rotació de conreus i millora de les eines.

Noblesa, clergat, tercer estat. La societat estava dividida entre noblesa i clergat, que tenia privilegis, i el tercer estat. [ que incloïa des de pagesos propers a la servitud, artesans en gremis, comerciants i burgesos que intentaven acumular prou riquesa per casar-se amb algú de la noblesa]. A l’Europa Oriental (a l’est del riu Elba) seguia vigent la servitud que a la llarga els perjudicà econòmicament. No s’aboliria fins el 1861 [ hi pot haver aquí el germen de la revolució bolxevic?]

Europa: Aparició dels estats i monarquies. Luter, guerres de religió. Descobriment amèrica.
Escandinàvia: 4EBS1 Suècia Vasa 1471-1815. 4EBD1 Dinamarca 1471-1815.
Imperi Germànic, Àustria, Prússia: 4ED01 Reforma de Luter, Guerres de religió 1500-1648. 4ED02 Prússia, Àustria 1648-1713. 4ED03 Prússia, Àustria 1713-1806. 4ECH1 Suïssa Independent t1: 1648 t2: 1848. Països Baixos: 4EH01 Independència 1500-1648. 4EH02 Edat d’or i declivi. 1648-1815.
Gran Bretanya: 4EA01 Els Tudor  1485-1603. 4EA02 Els Stuard 1603-1688. 4EA03 Els Orange i Hannover 1688-1800.
França: 4EF01 Els Valois, Hugonots, 1er Borbó  1498-1610. 4EF02 Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI 161-1789. 4EF03 La França revolucionària 1789-1799.
4EI01 Itàlia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i França 1459-1814.
Espanya: 4EE01 Reis Catòlics, Descobriment, Carlos I, Felipe II 1479-1598. 4EE02 Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II 1598-1700. 4EE03 Guerres de successió. Borbons 1700-1798.  4EEC1 Catalunya moderna 1479-1798. Portugal: 4EEP1 Imperi i declivi 1495-1807.
4ERP1 Polònia i Lituània  1439-1800. 4R001 Rússia Imperial 1471-1800 (inclou Caucas i Àsia central)

Orient: Dominat per l’imperi otomà 4OT01 1453-1566. 4OT02 Declivi 1566-1840. 4OP01 Pèrsia Savàfida 1453-1784.

Àsia: Índia i Xina inicien un període més gris.
La Índia del gran mogol 4AI01 (1526-1858) procedent dels pobles nòmades assumeix l’Islam i poc a poc va cedint poder a la colonització (malgrat l’esplendor del Taj Mahal).
Tribus de Manxúria acaben amb el període Ming , 4AX01 Xina Qing 1644-1912 que també va cedint poder a les potències estrangeres.
4AXM1 Mongòlia dinastia Manxú del nord 1400-1924. El Japó Edo prospera aïllat del món 4AJ01 1600-1868. Indoxina amb Burma, Siam i Cambodja 4ASX1 1500-1850 té certa estabilitat amb primers contactes d’Europeus.
4ASI1 Indonèsia controlada per la Cia holandesa de les Índies Orientals.

Amèrica del sud és colonitzada per espanyols i portuguesos, 4MSE1 Colònies España 1500-1800, 4MSP1 Brasil Portuguès 1500-1800 que obtenen plata i or. El nord per anglesos, holandesos i francesos, 4MNC1 Canadà 1650-1867, 4MN01 USA Colònies i Independència  1650-1783. Explotació del cotó i la canya de sucre amb esclaus africans.

Àfrica: La costa mediterrània queda sota l’imperi otomà. L’Àfrica subsahariana 3FS01  900 – 1840 té diferents regnes que comercien amb esclaus, civilitzaciò notable a Etiòpia.

Europa vs Àsia (YH)

Al final del s15 Europa sembla despertar. Entre 1500 i 1750 l’Europa occidental arribarà a dominar el ‘món exterior’, és a dir, els dos continents americans i els oceans. I si ho van poder fer és perquè Àsia no hi estava interessada, quan de fet era molt més poderosa. Els inicis de l’edat moderna eren una edat d’or per l’imperi otomà al Mediterrani, l’imperi Savàfida a Pèrsia, l’imperi mogol a la Índia, les dinasties Ming i Qing a Xina. El 1775 Àsia generava el 80% de l’economia mundial. La riquesa que Occident va anar acumulant a les colònies li permetria dominar Àsia al final. Quan els otomans, perses, indis i xinesos se’n van començar a adonar, ja era massa tard.
[La ciència avançava servint les necessitats de creixement de l’imperi, i l’impuls capitalista de fer diners, cartografiant el món (les parts desconegudes que s’havien deixat en blanc com a tasca pendent), consolidant tecnologies. Colom no hauria anat a Amèrica, ni Cook a Austràlia ni Neil Armstrong a la lluna, si no fos pels homes de negoci que volien fer-se més rics.]

FAM

[el progrés no frena la fam]

Rússia: 1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.

Índia: 1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M. 1702–1704. Fam al Deccan. 2M. 1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M. 1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M. 1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M

Àsia: 1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M

Europa: 1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M

PLAGUES

No hi ha dades concretes però s’estima que l’arribada dels europeus va causar una despoblació general, sobretot per verola però també per xarampó, grip, febre groga, pesta bubònica, possiblement amb 10-100M de víctimes. Entre 1519 i 1580 plagues Mèxic, Cocoliztli i xarampió  17-25M.

1629–1631 Plaga de Milà o italiana, pesta bubònica, 1M. 1656–1658 Plaga de Nàpols, pesta bubònica. 1.25M

1772–1773 Pesta bubònica, 0.3% població de Pèrsia. 2M

GUERRES

EDAT MODERNA. [l’edat mitjana va ser el conflicte entre cristianisme i Islam. Ara hi haurà tensió amb l’imperi otomà però sobretot entre catòlics i protestants, és a dir, entre la dependència del Papa i l’autonomia. Lluites de poder entre Habsburgs, Valois i Borbons. Espanya és un imperi d’ultramar però perd força a Europa.

Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M

España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.

Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.

Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.

Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh, Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m

Reptes

[Quins serien els reptes?

  • Constituir un estat modern deixant enrere la fragmentació de territoris feudals? Expandir-se conquerint colònies? (arriben a Europa patates, tomàquet, tabac).  [ el repte de les colònies serà aconseguir la independència].  Es consoliden España, Anglaterra i França, mentre que Alemanya i Itàlia segueixen fragmentades. En aquest sentit Orient i Àsia amb l’imperi otomà, Pèrsia, la Índia Mogol i la Xina Ming, segueixen estables però perden el tren de la modernitat.
  • [Alimentar la societat (i una economia estable)]
  • [Una autoritat raonable i acceptada, un ordre social relativament just] Ho aconsegueix algú? Les monarquies absolutes, milloren les condicions de vida dels regnes feudals?
  • ciència i pensament independent, fer compatible religió i raó [Exploració del món, Galileu, Copèrnic, Newton, Teoria atòmica][Dante, Cervantes, Shakespeare][Brunelleschi, Miquelangelo][Vivaldi, Bach, Scarlatti, Haydn, Mozart][Descartes, Locke, Hume, Leibniz] 1600 Telescopi, microscopi. Tal com indica YH, en aquest sentit Europa fa el salt i Àsia, no.

]

Posted on

Edat mitjana. 500 – 1500 CE

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

500, 1000, 1500

  • Medieval? Postclàssica?
  • Europa, Orient i Nord d’Àfrica. Àsia. Resta
  • Llenguatges
  • Fam, Pagues, Guerres
  • Desenvolupaments

Medieval? Postclàssica?

El terme ‘edat mitjana’ l’introdueixen els historiadors del Renaixement i caracteritza els 10 segles només per a una Europa que va veure interrompuda la civilització grecoromana pels atacs dels pobles nòmades cap el 450. A Àsia aquesta irrupció seria cap el 1200 amb els mongols i entretant, Índia i la Xina Tang i Song tindrien una continuïtat.

Desaparegut l’ordre de Roma, poc a poc n’apareixerà un de nou al voltant de la religió cristiana, oficialitzada per Constantí el 313. D’una banda el moviment monàstic iniciat per Sant Benet (480-547), i de l’altre la figura del Papa de Roma que tindrà l’autoritat de validar reis i emperadors. [Suposo que seria erroni dir que la civilització greco-romana va ser desplaçada per la cristiana donant lloc a una edat fosca. La civilització greco-romana va desaparèixer i el buit que seguí va ser omplert per la cristiana]. A més dels pobles nòmades, el 643 irromp l’Islam, que s’escamparà a tot l’Orient, nord d’Àfrica i Ibèria, i arribarà fins la Índia i Indonèsia. L’alta edat mitjana a Europa es caracteritza pel col·lapse de l’autoritat central i un descens de la població. Les estructures romanes continuen a Orient. Els bisbes cristians segueixen les institucions romanes. L’imperi carolingi del s8 es desfà per guerres civils i invasions dels viquings del nord, magiars de l’est i sarraïns des del sud.

Les disputes pel poder que ve de l’església es veuen en el Cisma orient-Occident de 1054  i el cisma d’Occident a 1378 amb uns papes alternatius a Avinyó. També amb les croades, per ‘recuperar’ els llocs sants.

A partir de 1050 millora el clima, augmenta la població, la societat s’organitza amb senyors feudals que posseeixen terres que treballen els pagesos. Els reis aniran unificant territoris. Al s14 disminueix la població per males collites, guerres i la plaga de la pesta negra, que se n’emportà un 30%.

Civilitzacions

Europa, Orient i nord d’Àfrica.
Els pobles nòmades de l’Àsia central desplacen les tribus de germània i fan caure l’imperi Romà Occidental. L’Oriental amb capital a Bizanci sobreviurà fins a la caiguda de Constantinopla. (3EB01 500-642, 3EB02 1071 3EB03 1453). L‘Islam irromp a Orient 3OI01 643 – 1453.    Es disputa el nord d’Àfrica amb Bizanci (3FM01 Magrib Vàndals i Bizanci 500- 643) .
Alta edat mitjana. Europa passa uns segles turbulents fins al s10, Ibèria ocupada pels musulmans (3EE01 Visigots 500-711, 3EE02 Ibèria musulmana i reconquesta, 711-1212). Escandinàvia normanda 3EN01, Illes Britàniques anglasaxons 3EA01 . Francs i Carlemany 3EF01 500-936. Itàlia, Ostrogods i Carolingis 3EI01 500-951.
Baixa edat mitjana. Es van consolidant els poders i s’estabilitza a partir del 1050. Escandinàvia 3EN02 935-1471. Anglaterra Anjou i Plantagenet, Guerra 100 anys. 3EA02  1066-1485.  3EF02 França, Capetos i Guerra 100 anys, 936-1498. 3ED01 Imperi Germànic, Bohèmia i Moravia t1: 936-1500.  3EE03 Corona de Castilla 1212 -1479. 3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó 711-1479. 3EEP1 Portugal  1212-1579. Itàlia 3EI02 951-1459.
Eslaus i Rússia. Es desplacen també sota la pressió dels huns.  3ER01 Eslaus  500-862. Comença la Rússia Varego i Eslava 3ER02 862-1245. Sibèria medieval 3R001 i 3R002 500-1245. El 1245 Rússia es consolida, Gran Ducat de Moscú 3ER03 1245-1471. Irrompen els Mongols que estableixen el Khanat de l’Horda d’or. 3ERM1 Khanat Mongols 1245-1471.

Àsia
 Índia dividida en nord i sud, pròspera, l’hinduisme desplaça el budisme 3AI01 El 1206 turcs i mamelucs conquereixen el nord i estableixen el Sultanat de Delhi  3AI02 fins que són atacats pels Timur i després Baber.
Mentre Europa viu segles difícils Xina tindrà set segles de prosperitat amb les dinasties Tang 3AX01 618-960 i Song 3AX02 960-1280. S’escampa el budisme i floreix la poesia que és un requisit pels exàmens imperials.
Semblantment com ha passat a Europa, els pobles nòmades seran un factor disruptor afectant Índia i Xina. Aquí seran els mongols de Gengis Khan el 1200, 3AXM1 Imperi Mongol estrictament a Mongòlia i àrea d’influència,  3AMX0. Acabaran assimilant les cultures que han envaït. Així tenim la Xina Yuan de Kublai Khan 3AX03 1280-1368 fins que una rebel·lió instal·la la dinastia Ming 3AX04 1368-1644.
El Tibet (3AXT1 618-1200) queda sota domini Mongol del 1200-1400 i torna a ser independent a partir de 1400 3AXT3. Corea té les dinasties Silla i Goryeo 3AXK1  660 1392 i també pateix desgast pels atacs dels mongols. El Japó clàssic 3AJ01 538-1185 i el feudal 3AJ02  1185- 1600 se n’escapen. Igualment Indoxina 3ASX1 500-1500, amb les grans civilitzacions de l’imperi Khmer. Indonèsia 2HAS1  -800 700 , 3AIS1  700-1500 fa una transició a l’Islam cap el 1250.

Resta
Àfrica subsahariana, rutes comercials àrabs 3FS01, Amèrica segueix igual fins la colonització arribant l’agricultura a la Patagònia i amazònia. (2HMN0 Amèrica nord agricola-300- 1650, Cultures centremèrica i andes, 2HMSC i 2HMSI  -2000 – 1500, 2HMS1 Sudamèrica nord agrícola -2000 – 1500, 3MS02 Tribus Agrícoles Estepa Amèrica del sud 500 – 1500)

Llenguatges

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

500–1000: Early Middle Ages.

  • Oest: L’edat dels vikings estén el Old Norse koine a Escandinàvia, illes britàniques i Islàndia. Les llengües eslaves spanning Scandinavia, the British Isles and Iceland. Slavic languages spread over wide areas in central, eastern and southeastern Europe, largely replacing Romance in the Balkans (with the exception of Romanian) and whatever was left of the paleo-Balkan languages with the exception of Albanian. [ d’aquí vindrà el rus].
  • Centre: The Islamic conquest and the Turkic expansion results in the Arabization and Turkification of significant areas where Indo-European languages were spoken. Tocharian is extinct in the course of the Turkic expansion.
  • Est: Northeastern Iranian (Scytho-Sarmatian) is reduced to small refugia.

1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic.

Sense documents escrits no es pot saber gaire l’evolució de les llengües rompaniques.

El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.

FAM

Europa: 536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ? 1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.

Amèrica: 800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.

Àsia: 1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M. 1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.

PLAGUES

541–549 Plaga de justinià, (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), Bizanci, Europa , Nord d’àfrica i Orient. Afecta 7-56% de la població amb 15-100M morts.

735–737 Verola, 33%població del Japó, 2M.

1346–1353 La pesta negra (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), mor un 30-60% de la població Europea, uns 75-200M.

Guerres

Orient: 629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M. Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.

Europa: 711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M.  1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.
GRAN BRETANYA: 1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra House of York. 90m. 1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.

XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m. 755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M 993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m. 1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.

MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M

Desenvolupaments

[ Quins eren els reptes? A Europa, potser recuperar-se del col·lapse de l’imperi romà? trobar el que Yuval Harari anomena una ficció comuna compartida per ordenar la vida, en aquest cas la religió? Els següents reptes, pensament independent, progrés per la ciència i la tecnologia, queden per a l’edat moderna]

[Teologia, Arquitectura i pintura romànica i gòtica][poesia Tang i Song][poesia trobadors]

Pensadors medievals:
maimonides 1135 1204   averroes 1126 1198 avicenna 980 1037 ramon llull 1232   1315  tomàs aquino 1225   1274

850; Xina, pòlvora. 14xx armes de foc, artilleria
950. El molí de vent (Pèrsia)
1000 La filadora (àrabs)
1044 La brúixola
1026 El cigonyal (àrabs)
1250–1300: El rellotge mecànic
1455: Gutenberg, la impremta.

Posted on

Les sabates que no van poder acabar de caminar

Ballard deia “crec en la història dels meus peus“. Les nostres sabates expliquen quins han estat els camins de la nostra vida .

Cada un dels parells de sabates d’aquesta pila exposada a Auschwitz hauria d’haver seguit caminant per anar a la feina, passejant, anant a ballar, corrents per atrapar un tren. Però el règim nazi no volia peus jueus.

Unes sabates de bronze a la riba del Danubi a Budapest recorden els jueus que van ser executats el 1944-45 per les milícies del partit de la creu i la fletxa.

 

Posted on

Discriminació i racisme als USA

Esclavatge i Guerra civil. 1783 – 1865

L’esclavatge havia estat pràctica habitual a l’Àfrica durant segles. Els presoners fets a un estat eren esclavitzats i a vegades venuts a països musulmans, o Europa. Al segle XVI els van començar a vendre a traficants portuguesos i espanyols. Aquests rarament s’aventuraven a l’interior del continent. Els capturadors africans els obtenien de l’interior i els transportaven a la costa occidental on els intercanvien per mercaderies. La població indígena d’Amèrica del sud havia estat extraordinàriament reduïda per la verola i altres plagues transmeses pels colonitzadors. Els africans no n’estaven afectats i a més eren més resistents a les malalties tropicals que no pas els europeus. Eren mà d’obra barata per a les plantacions. ( article sobre un traficant d’esclaus nigerià )

Es calcula que al llarg de deu segles de tràfic d’esclaus, uns 15 milions van ser lliurats cap al nord d’Àfrica i l’orient i uns 15  milions a través de l’oceà Atlàntic. Molts morien pel camí o al cap d’un temps d’arribar. S’estima que uns 470.000 van anar a parar a les colònies a l’est del Mississipi que acabarien pertanyent als Estats Units el 1783 (amb la compra de Louisiana el 1802 i l’expansió cap a l’Oest).
Els quàquers van liderar l’oposició a l’esclavatge tant a Gran Bretanya com als Estats Units i el tràfic acaria essent prohibit el 1807 i 1808 respectivament. L’esclavatge en sí, la “propietat de persones”, va quedar abolit al nord però va seguir vigent al sud, principalment als camps de cotó que era una economia molt lucrativa. Cap el 1860 hi havia uns 4 milions d’esclaus. Quan Abraham Lincoln va ser elegit amb l’abolició de l’esclavatge al seu programa, uns quants estats del sud es va segregar i confederar, començant una guerra civil que acabaria el 1865 amb la victòria del nord. Les esmenes a la Constitució 13,  14 i 15 abolien l’esclavatge, atorgaven ciutadania als negres i preveien que podrien votar.

Black-codes i Jim Crow. 1865 – 1966

Però després d’un període breu que feia creure en una plena ciutadania dels afroamericans, els estats del sud van anar legislant per negar els drets de vot i imposar la segregació en educació, transport, restaurants i totes les àrees de la vida. Aquest conjunt de lleis, anomenades  Jim Crow, va estar vigent de 1876 a 1965. Es basava en la doctrina “separate but equal” que pretenia que la segregació no violava la igualtat dels ciutadans establerta per la Constitució.
Molts negres van emigrar del sud cap al nord, dels camps de cotó a les indústries, amb l’esperança d’una vida millor. Es van trobar amb un racisme molt semblant.
A l’època de la reconstrucció, amb l’emancipació, molts negres van rebre o adquirir terres per fer de pagesos. En no deixar testaments escrits, moltes d’elles van ser arrabassades als que havien de ser els hereus legítims. Els bancs, a més, no concedien hipoteques als negres, o ho feien amb tipus d’interès molt més elevats que als blancs. El resultat és que entre 1910 i 1997, els afroamericans van perdre el 90% de les seves terres. (Kicked off the land , How black people lose their land) Algun historiador considera que a efectes pràctics el sud va acabar, de fet, guanyant la guerra (How the south won the civil war). A més de la discriminació, la població negra va ser objecte d’atacs per part de grups supremacistes blancs com el KuKluxKlan, amb linxaments. Aquests són evocats a l’estremidora “Strange Fruit” cantada per Billy Holiday o Nina Simone. A l’hora de jutjar acusats negres, els jurats blancs solien ser enormement parcials. És el que retrata la cèlebre novel·la de 1960 To Kill a Mockingbird.

El moviment de drets civils va començar a reivindicar pacíficament els drets dels negres. El 1955 Rosa Parks va refusar cedir el seu seient del bus, de la part reservada als negres, a un passatger blanc que no tenia lloc a la part dels blancs que estava plena del tot.

La segregació deixaria de ser legal amb la  Civil Rights Act of 1964 però encara havien de passar dos anys de lluita del moviments de drets civils per que els negres poguessin votar lliurement. El 1965 van tenir lloc les tres marxes de Selma a Montgomery, la capital d’Alabama.

1966 – actualitat

El racisme de dret podia haver desaparegut, però no de fet. El 1968 Martin Luther King Jr. era assassinat. La discriminació econòmica, l’accés a l’educació es va haver d’anar guanyant pas a pas. A cada insitució hi ha va haver  una “primera vegada” que un negre hi aconseguia entrar, un primer pilot de guerra, un primer cirurgià, etc.
Per part de la policia els negres han estat vistos automàticament com a sospitosos i sotmesos a detencions arbitràries, a vegades amb resultats fatals. El moviment BlackLivesMatter  ho denuncia. El 2017 els negres eren un 12% del total de la població però un 33% de la població de reclusos. El 2020, es registrat per un mòbil l’assassinat de George Floyd en ser asfixiat per un policia que li va pressionar el coll amb el genoll durant 9 minuts.
El sistema de votacions als Estats Units requereix que els votants es registrin abans. Mentre que a molts estats aquest és un tràmit fàcil i alguns permeten fer-ho online, d’altres, i en particular alguns del sud, exigeixen fer-ho presencialment amb una data límit d’entre dues i quatre setmanes abans de la votació. El resultat d’aquesta normativa, pròpia de cada estat, és que bona part dels votants negres o pobres en general, que potser votarien els demòcrates, es queden a casa.

Posted on

Història. Visió global

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

[Com es defineix i com s’ha conegut cada etapa? Quins són els seus reptes?]

ETAPES

Paleolític -100.000 a -8000:
Establert al s19  amb l’estudi d’eines de pedra sense polir als jaciments ( “descobriment” de la prehistòria), i al llarg del s20 amb els fòssils d’homínids i anàlisi genètica (Estudi de l’evolució humana) .
Colonització del món gràcies als ponts de terra a l’última era glacial, el foc, refugis, pintures, el llenguatge.

Neolític -8000 a -3300:
Establert al s19  amb l’estudi d’eines de pedra polida als jaciments (“descobriment” de la prehistòria). Al s20 Gordon Childe introdueix el concepte de la revolució neolítica amb l’aparició i expansió de l’agricultura i ramaderia.
[Conrear la terra i ramaderia per augmentar la població que pot suportar un territori. Ceràmica, conreu i ramaderia, regadiu, propietat privada. Des d’ara fins a l’actualitat, es tallaran boscos per obtenir terres cultivables. A l’edat mitjana ja s’havien aprofitat les del vell món. Al s18 s’incorpora el West d’Amèrica del Nord. A s20 i 21 es destrueixen les selves d’Amèrica llatina i Àfrica] [lluita per conquerir terres i recaptar impostos]

Primeres civilitzacions -3300 a -800:
Excavacions al s19, (expedicions arqueològiques ).
[Organitzar-se com a societat, sistema de creences, oficis,  metal·lúrgia de bronze i ferro.] [lluita per conquerir terres i recaptar impostos]

Antiguetat clàssica -800 a 500:
Cròniques originals gregues i romanes redescobertes al renaixement. Hermenèutica de textos bíblics (edat mitjana).
[Interrogar i proposar què ha de ser la vida, Confuci, Lao Tse, Budha, Plató i Aristòtil, Jesús] Imperi Romà i imperi Han. Esclaus. [lluita per conquerir terres i recaptar impostos, difícil equilibri entre recursos per desenvolupament econonòmic i protecció militar]

Post-clàssica. Edat mitjana 500 1500 (1453) :
Terme introduït al renaixement contraposant-lo a l’antiguitat clàssica.
[A occident 5 segles de col·lapse, es perd la civilització romana, recuperar un ordre, que es mira de justificar en la gràcia divina, fet que atorgarà un gran poder a l’església. Lluites entre nobles que competeixen per dominar un regne incipient, l’església com a justificació del poder. Conflicte entre civilització i pobles bàrbars, relació de poder entre terratinents i serfs] Poder dels propietaris de la terra. La regla implícita és seguir els dictats de la Bíblia. [limitat a Europa].

Moderna (Early Modern] 1453 1789:
Al s16 s’identifica l’època com a moderna, per contraposició a l’edat mitjana i l’antiguitat clàssica. Els regnes compilen les cròniques.
[Es qüestiona el món precedent, impulsat pel redescobriment de l’antiguitat. Nous començaments per l’art, la literatura, el pensament que intentarà conciliar fe i una raó que es vol independent (Descartes, Galileu), el territori que explora navegant noves rutes pel món. Impremta i accés al saber. Creença en el progrés per la raó, el projecte il·lustrat. El govern s’hauria de regir per la raó. Segueix la relació de poder entre terratinents i serfs.

Contemporània 2 [late modern] 1789 1915 (1950?)50:
[Ja des del començament s’identifiquen els canvis que suposa la industrialització s19]
El resultat de l’anterior: el progrés per la revolució industrial, tecnologies, colonització, revolucions de 1789 i 1838: cau l’antic règim basat en la propietat de la terra, el nou serà el del capital, vida regulada pel temps a les escoles i les fàbriques.  Occident voldrà aconseguir territoris colonitzats per tenir matèries primeres barates, desenvolupar tecnologies, aprofitar els recursos. L’humanitarisme aspira a construir una societat més justa, es planteja el comunisme. Alhora, el creixement econòmic i l’acumulació de riquesa del capitalisme sense control  explota els obrers, els colonitzats i els recursos naturals.

Actual3? 1915 1950 2020 :
[Potser la reflexió més rellevant seria la mirada enrere que fa l’Escola de Frankfurt que certifica el fracàs del projecte il·lustrat després de les guerres mundials] [ Ja no hi ha més utopies ].
[ les ambicions de les nacions i la tensió per l’explotació dels obrers porten a una inestabilitat que durà a dues guerres mundials i la revolució russa i la guerra freda. La revolució russa fracassa. El capitalisme es modera amb la regulació estatal, primer amb el New Deal als USA  i hi ha certa prosperitat després de la WWII però a partir dels ’80 el conservadorisme ho trenca i tornen les desigualtats.
El 1991 cau el mur i semblaria que entrem en una etapa de pau, però no serà així. La globalització augmenta les desigualtats i la gent està insatisfeta i es radicalitza. Xina i Rússia creixen com a poders totalitaris. El món islàmic es radicalitza. Apareix internet i la possibilitat de compartir informació. Semblaria que això ens hauria de permetre prendre decisions més racionals però deriva en la creació de bombolles informatives esbiaixades que es realimenten. L’ús de combustibles fòssils altera el clima però es reacciona tard degut a pressions de les empreses. Es busca una vida més lliure menys lligada a una feina fixa amb horaris fixos, menys lligada a una parella fixa, però això porta també a inestabilitat econòmica, solitud i inestabilitat a l’hora de criar els fills. [si durant l’economia agrícola calia conquerir territoris a conrear, durant l’era industrial territoris amb recursos minerals, ara cal conquerir el territori de la informació, de la visió del món, i per això cada bàndol, com a mínim amaga les seves maldats i les bondats de l’altre] [problemes actuals reptes actuals, desigualtats, radicalisme i odi, infelicitat personal, inseguretat en les condicions de vida, canvi climàtic, fake news i absència de veritat compartida]

(WK), Com acabarà la humanitat? Doomsdayclock

 

 

 

 

 

Posted on

Antiguetat clàssica -800 a 500

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -800,  1  , final 500

  • l’era axial i les grans concepcions religioses del món: Buda, Confuci, Lao Tse, Grècia, Jerusalem.
  • Civilitzacions: Europa mediterrani i orient. Àsia, Índia i Xina. Amèrica. Àfrica
  • Llenguatges, fam, guerres
  • Desenvolupaments

Era axial, religions

Karl Jaspers va introduir el terme Achsenzeit, era pivotal (Axial age ) per referir-se al període que va del s8 al 3 BCE. Noves maneres de pensar van aparèixer a Pèrsia amb Zarathustra (c 600-500), a la Índia amb els Upanishads i el budisme (Buda 480-400), a Xina amb  Confuci (551-479) i  Lao-Tse (s4 BCE) (i altres com Mo Ti, Chuang Tse, Lieh Tzu ), a Palestina, els profetes d’Israel com Elies, Isaïes i Jeremies i Jesús, a Grècia, Homer (s8), Parmènides (s6), Heràclit (s6), Sòcrates (470-399), Plató (428-348), Aristòtil (384-322).

Al Mediterrani l’era axial acabaria amb Roma (s3 BCE a 3AC), que la consolidaria. Quan Constantí assumeix el cristianisme el 313, defineix la civilització occidental amb l’herència d’Atenes i Jerusalem. Els dos últims segles seran inestables per l’atac de pobles nòmades fins a la caiguda de l’imperi. ( Late Antiquity ).

Israel. [Els profetes de l’antic testament com Isaïes (766-686) ens presenten un Déu que intervé en la història. Amb Jesús de Natzaret (0-33), aquest Déu entra en la història fent-se home i oferint-se com a sacrifici expiatori per salvar la humanitat. Una proposta religiosa que proclama l’amor i la compassió però que ben aviat va incorporar un element d’intolerància respecte les altres religions. Influïts per Plató, afirmaran la separació entre cos i ànima. És una antropologia de la culpa, l’home té un pecat original i està condemnat. És una religió del patiment i de negació de la vida. Igual que se separa ànima i cos, la vida en aquest món no és l’autèntica, sinó la vida eterna, que podrà ser al cel o a l’infern. De manera convenient, aquesta culpa original, i les noves que es produeixen en pecar, només es poden esborrar “contractant el monopoli” dels sacerdots cristians. El 313 Constantí farà el cristianisme la religió oficial de l’imperi. Tindrà un gran poder a l’edat mitjana ja que els reis ho seran “per la gràcia de Déu”. L’Islam al s6 en serà una ramificació, convertint-se en l’altra gran religió monoteista.
 Índia. Al llarg de l’època Veda ,  es compilen els textos Vedes i els Upanishads, definint una sèrie de rituals i 33 divinitats. És modificat pel brahmanisme que estableix el sistema de castes, els cicles de la reencarnació i el Nirvana, les divinitats de Shiva i Vishnu. Siddharta Gautama  (566 486 aC) introduí el camí de l’alliberament del patiment eliminant el desig, seguint el camí de 8 passes amb la Saviesa (Pali), la conducta recta (Sila) i l’entrenament de la ment (Samadhi). El budisme es veurà com un alliberament de la rigidesa dels brahmisme però  al s8 aquest renaixerà i el desplaçarà: hinduisme. El budisme passarà a ser predominant a la Xina i sudest asiàtic on arriba seguint la ruta de la seda, segle V.

2HAI0 Índia Harappa i Veda -2550 -322. 2HAI1 Índia Màuria -322 -180.2HAI2 Índia Clàssica i Gupta -180 550.

Xina.  Confuci (551-479) és un mestre que no predica unes divinitats sinó una vida recta, i més amb l’exemple que no pas amb grans teories. Són uns valors seculars. Hi ha poques dades històriques sobre Lao-Tse (s4 BCE?) autor o compilador del Tao Te Txing, la base del Taoisme. Viure de manera simple, d’acord amb la natura, [deixant fluir amb la no-acció wu wei], amb moderació, compassió i humilitat. A partir del segle V arriba el budisme des de la Índia seguint la ruta de la seda. Acabarà essent predominant a Xina, Japó i sudest asiàtic. Es denvolupa el budisme zen al Japó.
2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
Grècia i Roma. [ Es comença a interrogar i pensar el món amb la raó, Parménides (s6), Heràclit (s6), Pitàgores (586-490 aC) i la matemàtica, Sòcrates (470-399), Plató (428-348) i les realitats immutables rere les aparences, Aristòtil (384-322) amb les categories de matèria/forma, acte/potència, causes eficient i final. I com a “maneres de viure”, l’estoicisme de Zenó de Cítion (336-264 aC) i després Sèneca (4aC-65) i Marc Aureli (121-180), viure en harmonia en el món adaptant-se a les circumstàncies sense queixar-se. L’epicureisme, Epicur (341-270 aC) i l’ataràxia, viure sense temor dels déus, amb moderació, gaudint del que es pugui. Seguit per Lucreci (94-55aC) .]
Queden definides les bases de les grans concepcions religioses del món , les Abràhmiques, amb el cristianisme i l’islam que vindrà aviat, i les Dhàrmiques, hinduisme, budisme i taoisme. No es pot dir que estoicisme i epicureisme hagin perdurat com a opcions majoritàries.
Totes comparteixen una crida a la moderació i renúncia de perseguir i satisfer els desigs. Tant les abràmiques com les dàrmiques creuen en una existència més enllà de la mort que depèn del nostre comportament moral, les primeres en termes de vida eterna o condemnació eterna, les segones amb el cicle de reencarnacions. Les abràmiques veuen l’home com a culpable i tendeixen a negar la vida present per garantir la futura [ és com una estafa en què cobren diners reals venent unes vacances futures inexistents ]. Déu és un ésser terrible que castiga tot i que pot ser compassiu. Estem condemnats i la religió té el monopoli de la salvació. Les dàrmiques no es basen en el temor a Déu sinó en que proposen el que podríem dir tècniques i pràctiques per estar bé de salut, mental i física.
(YH) Prèviament hi havia religions politeistes i locals, que no tenien pretensió d’esdevenir universals. Sovint consistien en una mena de contracte en una mena de contracte pel qual a canvi de la devoció, expressada en sacrificis de bestiar i ofrenes, les divinitats concedirien bones collites. L’animisme segueix en el politeisme en forma d’entitats menors, dimonis, fades, fonts i arbres sagrats. I en el monoteisme, els antics déus locals han estat substituït pels sants i patrons de ciutats, nacions i gremis. El dualisme, que creu en dos ordres superiors, el bé i el mal, ha deixat lloc al monoteisme, que proclama un únic Déu, però aleshores té problemes per explicar la presència del mal. Els monoteistes voldran imposar el seu monopoli. Les religions dhàrmiques com el jainisme, el budisme o el taoisme, no recorren a l’autoritat d’un ésser suprem sinó al coneixement de la naturalesa humana inevitablement afectada pel patiment del qual només en pot sortir treballant la disciplina de la meditació.
Les ‘religions actuals’ no són teistes però podem considerar el liberalisme, el comunisme, capitalisme, nacionalisme i nazisme com a ‘sectes’ que també duen a terme esforços missioners per convertir i imposar un monopoli [el paral·lelisme entre la fi dels temps cristiana i la societat sense classes comunista és notable) amb guerres sagnants. Les principals són l’humanisme liberal, pel qual l’individu humà és sagrat, i l’humanisme socialista, pel qual la societat és sagrada.

Civilitzacions

Europa, Orient, Mediterrà.
A Orient i el Mediterrani dominarà primer la Pèrsia Aquemènida 2HOP0 (-539 -330), en conflicte amb Cartago 2HFNM i Grècia (Arcaica 2HEG1 – 800 -500), Clàssica 2HEG2 (-500 -330)) fins al domini hel·lenístic d’Alexandre 2HEG3 Grècia Hel·lenística (-330 -146).
Amb les guerres púniques la República de Roma 2HER0 (-509 -264) serà el poder dominant al mediterrà i Ibèria 2HER1 (-264 -146) .  Amb l’imperi Romà 2HER2 (-146 280) s’estendran a les Gàl·lies i centreeuropa. Juli  Cesar, Cesar August,Tiberi, Cal·lígula, Claudi, Neró. Dinastia Flavia, Vespasià, Titus, Domicià. Els 5 bons Emperadors 96-180 Nerva, Trajà, Adrià, Pius Antoni, Marc Aureli. Dinastia Severa 180-235. Inestabilitat.
2HER3 (280-500)  Imperi tardà. Atacs dels bàrbars. Crisi. 364 Separació imperi Occident i Orient, Constantí a Constantinoble. 410 Roma saquejada i 476 Emperador deposat. Europa haurà estat marcada per la civilització romana excepte les bàltiques i el territori eslau que segueix essent un cacicat agrícola ( 2NES0 ).
Àsia.
2HAI0 Índia Harappa i Veda -2550 -322. 2HAI1 Índia Màuria -322 -180

2HAI2 Índia Clàssica i Gupta -180 550.
2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
Apareixen les civilitzacions a Japó 2HAJ0 Yayoi i Kofun (-660 538), Corea 2HAXK Goguryeo (-57 660) , Tibet 2HAXT  (-200 618), i Indonèsia 2HAS1 (-800 700).

Amèrica
 Segueixen les cultures de mesamèrica i els Andes fins a la colonització el 1500. 2HMSC Cultures centreamèrica, 2HMSI Cultures Andes. Cacicats agrícoles al NE 2HMS1 . El -300 apareix l’agricultura a Amèrica del nord, 2HMN0 .

Àfrica
A partir del -500 s’extén l’agricultura a parts de l’àfrica meridional 2HFS0 .

Resta
Hauran seguit en cacicats o neolític: 2NOP0  Pèrsia fins els Aquemènides. 2NAXK Manxúria Corea fins -57. 2NAJ0 Japó fins -1000. 2NASI Sudest Asiàtic fins 500. Societats de pastors nòmades: 2NR00 Sibèria, 2NOA0 Aràbia, 2NAX2 Mongòlia i Tibet fins el -200. Segueixen al paleolític: Amèrica del Nord 2PMN0 fins -300, L’amazònia i Patagònia 2PMS2 fins el 500, l’Àfrica subsahariana 2PFS0 fins -500, Indonèsia fins el -800 2PAS1, i   Austràlia 2PZ00 fins el 1800.

Llenguatges

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

1000-500BC

500 BC – 1 BC/AD:

1 BC – AD 500 Late Antiquity:

Pel que fa a les llengües romàniques, entre el 200 aC i 400 dC  van apareixent diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).

Fam

Plagues

429–426 BC Plaga d’Atenes 0.1M

165–180 Plaga Antonina, verola (smallpox) o xarampió (measles), afecta 25-33% de la població de l’imperi romà amb 5-10M morts.

Guerres

Grècia: 549 BC–530 BC Conquestes de Cirus el gran. Pèrsia. 100m. 499 BC–449 BC Guerres Grècia-Pèrsia. 300m. 336 BC–323 BC Campanyes Alexandre el Gran. Orient. 142m

ROMA: 264 BC–146 BC Guerres Púniques. Roma-Cartago. 1.5M. Europa: 113BC-61A 1.65M. 66–136 Contra els jueus. 1.5M. 269-453 Gots, Germànics, Huns. 1M

Índia: 262 BC–261 BC Guerra Kalinga. Imperi Maurya contra Kalinga. Índia. 175m.

XINA: 230 BC–221 BC Guerres d’unificació Qin contra Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. Xina. 700m. 184–280 AD Guerra dels tres regnes al final de la dinastia Han. Xina. 36M

Desenvolupament

[Confuci, Buda, Jesús, filosofia grega, Euclides, Astronomia Ptolomeu, Homer, poesia Han]

-300 Astrolabi
-100 carreteres romanes. aqueductes, arcs, cúpules

[ què calia fer? Potser construir una manera compartida de visió del món, que ordenés la vida individual i la vida social basant-se en un ordre superior a l’efímer dels homes. En aquesta època (i no sé si en la nostra), la ciència encara no podia oferir aquest ordre. En les religions Abràmiques l’ordre el dóna un Déu que premia o castiga, ara, un cop mort, i a la fi dels temps. El problema de la mort i la justícia se supera amb la inmortaliltat de l’ànima que se salva o condemna. En les dàrmiques (de les quals l’ataràxia d’Epicur o l’estoïcisme en podrien ser una versió) hi ha un ordre natural, un patiment que ve dels desigs insatisfets, i un camí per superar-ho gràcies a la meditació. En alguna versió el problema de la mort i la justícia se supera amb la reencarnació. ]

Posted on

Primeres civilitzacions -3300 a -800

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -3000 final -800,

  • Civilitzacions: Orient i Egipte, Índia i Xina, Mesoamèrica, Europa i Grècia Micènica, resta
  • Metal·lúrgia, Escriptura
  • Discussió
  • Llenguatge, fam, desenvolupaments

Civilitzacions

Apareixen les primeres civilitzacions (cradle civilization) justament als territoris més favorables a l’agricultura,  Mesopotamia al Tigris i Eufrates, Egipte a la vall del Nil, la vall de l’Indus, i Xina (Huang He i Tang Tsé). A Amèrica hi ha el Caral-Supe a la costa de Perú i la civilització Olmeca a Mèxic.

Una civilització seria una societat complexa amb ciutats (civilització → cives), divisió i especialització del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptació d’impostos, infraestructures i arquitectura monumental, i una religió organitzada.

Aquestes civilitzacions també s’han classificat segons les tecnologies de les eines, bronze i ferro.

Orient i Egipte: Un cop descobert el regadiu, les valls del Tigris Eufrates i el Nil oferien grans possibilitats.  A Mesopotàmia 2HOM0 (-3000 -539) apareixeran les civilitzacions dels assiris al nord (Síria), i Sumer i Babilònia al sud (Iraq). Irrigació, arada, la roda, l’escriptura cuneiforme, el Gilgamesh, el sistema numèric. A Canaà 2HOC0 ( -3000 -539) els fenicis seran grans navegants i comerciants, fundant Cartago. Israel (Israel). Hitites 2HOA0 (-3000 -539) a Anatòlia. (A Pèrsia diverses cultures agrícoles).
2HFNE 26 dinasties a Egipte, amb la construcció de temples, Piràmides, escriptura jeroglífica.

Índia i Xina: 2HAI0 (-2550  -322) Índia Harappa i Veda, composició del Mahbarata. 2HAX0 (-1700 -221) Xina Shang i Chou als rius Yang-tse i Huang-Po.

Mesoamèrica: 2HMSC (-2000 1500) Cultures centreamèrica, Conreu de blat de moro. Olmecas.  2HMSI (-2000 1500) Cultures Andes. Incas. Conreu de blat de moro, centres a Nazca i Lima.

Europa:  es colonitza seguint dues rutes, la costa del mediterrà i el corredor del Danubi. Edat de coure -1700 a -1000. Cap al -1000 arriba la cultura del ferro al llarg d’aquests rius i s’expandirà en les quatre direccions (AT15.5): celtes W, eslaus N, Itàlic S, Ilirians SE (Rumania). Cultures del ferro als Balcans. 2HEG0 (-2000 800), Creta, talassocràcia, domini del Mar, i Micenes,  Agamémnon.
2NES0, Cimeris i Escites.

Resta

Queden al Paleolític: Amèrica del Nord 2PMN0 fins -300, L’amazònia i Patagònia 2PMS2 fins el 500, l’Àfrica subsahariana 2PFS0 fins -500 i   Austràlia 2PZ00 fins el 1800. Indonèsia fins el -800 2PAS1.

Queden cacicats agrícoles sense arribar a formar una civilització: NE de sudamèrica, 2HMS1. Europa fins a l’arribada de Grècia i Roma (2NES0 escandinàvia , 2NEC0 Europa Central, 2NEA0 Illes britàniques, 2NEE0 Ibèria,
2NEI0 Itàlia, 2NEB0  balcans.  2NOP0  Pèrsia fins els Aquemènides. 2NAXKManxúria Corea fins -57. 2NAJ0 Japó fins -1000. 2NASI Sudest Asiàtic fins 500.

Societats de pastors nòmades: 2NR00 Sibèria, 2NOA0 Aràbia, 2NAX2 Mongòlia i Tibet -8000 -200.

Metal·lúrgia bronze i ferro

Cap el -3500 apareix la metal·lúrgia del bronze. Inicialment s’obtenia de minerals que ja eren compostos de coure i arsènic, com algodonite i domeykite de coure i estany com la stannite. L’estany es va consolidar com a millor aliatge però a diferència del coure, les mines són més escasses i s’havien d’obtenir de fora. A Cornualles hi havia importants jaciments. Els dos s’han de fondre per separat, el coure a 1085º i l’estany a 231º.
La tecnologia apareix a Orient i els Balcans, i des d’allà s’expandeix.

Entre el -2000 i el -1200 el ferro desplaça el bronze, possiblement degut a la manca d’estany disponible. És un metall comú, un 5% de l’escorça terrestre i gran part es troba combinat amb oxigen com a minerals d’òxid de ferro, com l’hematites i la magnetita. El ferro s’ha de fondre a forns que arribin a 1500-2000º, passar per un procés que n’elimini les impureses i barrejar amb carboni per produir acer. S’origina a Turquia amb els Hitites i s’escampa pel Mediterrani. (vídeo d’obtenció de ferro)

Escriptura

Entre 3500BC i 3000BC a Sumèria van inventar un sistema per processar informació fora dels límits del cervell, amb incisions a tauletes d’argila. A Perú ho feien amb nusos de cordes, els quipus. Es va començar a escriure poesia, història, però cal tenir en compte que tot això ja es feia oralment. La Bíblia hebrea, la Ilíada grega, el Mahabharata hindu i la Tipitika budista eren inicialment narracions orals. L’escriptura va ser necessària sobretot per registres d’impostos. (Sistemes d’escriptura) ( Suports escriptura)

Discussió

[Yuval Harari planteja] Com s’estableix l’ordre de les societats complexes?

Les reserves d’alimentació divideixen la societat entre uns pagesos a nivell de pura subsistència, i unes elits. Permetran que apareguin la política, les guerres, l’art, la filosofia, els palaus i els temples. Fins fa poc el 90% dels humans han estat pagesos treballant de sol a sol. [ La loteria del destí ].

Hem passat d’assentaments d’un miler de persones, a l’imperi Romà que en algun moment recaptava impostos a 100M de subjectes. Això és possible gràcies a tres sistemes d’ordre: el monetari, l’organització imperial i la religió.

Hem passat de milers de cultures diferents aïllades l’any 10000 BC a imperis relativament híbrids. Per exemple el cristianisme ha incorporat milions de persones que s’han dividit en innumerables sectes.

Llenguatges, fam, desenvolupaments

Llenguatges, sistemes d’escriptura,  alfabets, Suports escriptura

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

1500 a 1000 BC

Fam: -2200. Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte, l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?

Desenvolupament

[Arquitectura piràmides, palaus i temples mesopotàmia][literatura vedes, Gilgamesh]

-4000 Navegació a  vela al Nil
-4000 Calendaris astronòmics
-3500 Mesopotàmia: Sistemes d’escriptura. Roda, palanca, grua.
-1200 El ferro substitueix el bronze

[Els reptes d’aquesta època suposen una organització centralitzada complexa, escriptura, i metal·lúrgia de ferro]

Posted on

Neolític -10000 -3000

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici-10000 final -3000

Agricultura

[inicialment el període es definia per les eines de pedra polida neos – litos, pedra nova]. El 1936 Gordon Childe introdueix el concepte de la revolució del neolític quant a l’aparició de l’agricultura i la ramaderia que hauria aportat els excedents que permetrien la civilització.
En algun punt entre Turquia i Iran es van domesticar animals i va començar l’agricultura, primer el blat i les cabres (9000Bc), pèsols i llenties (8000 Bc), oliveres (5000BC), cavalls (4000BC), vinyes (3500BC). Des d’aleshores no s’han “domesticat altres plantes o animals. Si els nostres gens i ments són de caçadors-recol·lectors, el nostre aliment és el dels antics pagesos del neolític. En contra del que es pensava inicialment, l’agricultura va aparèixer també simultàniament a sudamèrica, amb blat de moro i llamas, i a Xina amb arròs, mill i porcs. (A nordamèrica carabasses, a Nova Guinea canya de sucre i bananes, a Àfrica occidental, mill, arròs, blat i sorgo).(Yuval Harari, Sapiens)

Es van formar assentaments allà on hi havia aigua, als rius a Mesopotàmia, el Nil, la vall de l’Indus, rius a Xina (el Huang he o riu groc, a la conca del qual hi ha Xi’an i Beijing, i el Yang Tsé, amb ChengDu i ShangHai) . Va aparèixer la divisió del treball i una jerarquia de classes.  La complexitat de la societat i els intercanvis faran necessari sistemes d’anotació.
Jericó tenia uns centenars d’habitants el 8500 i Çatal Uyuk, entre 5000 i 10000.
[Amb l’agricultura es comença a viure el temps no pas en el dia a dia, sinó en el cicle de les estacions. Apareixerà el calendari, l’observació dels astres i l’astrologia].

El món es divideix en (AT6):

  • caçadors de cèrvols al nord
  • pastors a les estepes de rússia i mongòlia, amèrica del nord, sahara
  • tropical root crops: sudest asiàtic, amazonas, africa central
  • l’agricultura s’escampa a mèxic, perú / est xina, europa i nord mediterrà, orient mitjà i índia W
  • caçadors isolats a  Asud sud, africa S, Austràlia (AT10 amb el canvi de clima queden aïllats pel mar o pel desert)

Expansió

Cronologia Neolític

Les principals divisions ja han tingut lloc durant el paleolític. L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

  • Centre: Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500, Pre-Armenian (2800 BC),Pre-Greek (2500 BC)
  • Oest: Pre-Germanic (3300 BC),Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC),Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
  • Est:Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC,Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit

Discussió

Yuval Harari argumenta que l’agricultura i la vida sedentària no va ser necessàriament un progrés. Sí que hi havia més menjar disponible, però en general la vida dels pagesos era menys satisfactòria que dels caçadors-recol·lectors. Va donar lloc a una explosió de població i a elits. I el culpable no van ser reis o sacerdots: “els culpables van ser una colla de plantes, blat, aròs i patates. Aquestes plantes van domesticar l’Homo sapiens, i no pas a l’inrevés.[…] Aquesta és l’essència de la revolució agrícola, la possibilitat de mantenir més gent viva en pitjors condicions. (La cerca d’una vida més fàcil va dur a penes, i no pas per darrera vegada. Ens segueix passant avui. Qunta llicenciats joves agafen llocs de treball en despatxos de pestigi esperant que si treballen dur guanyaran prou dinbers per poderse retirar i fer el que realment els agrada quan en facin trenta-cinc? Però quan arriben a aquesta edat tenen hipoteques, nens a escola, cases a les afores que suposen alments dos cotxes per família, i no sabrien viure sense bons vins i vacances cares […] Abans suposava una feinada escriure una carta , posar-la en un sobre amb l’adreça i el segell i dur-la a una bústia. Una resposta podia tardar dies, setmanes i mesos. Avui podem enviar un correu electrònic que dóna la volta al món i si el destinatari és en línia, la resposta arribarà un minut després. Hem estalviat esforç i temps. Però tenim una vida més relaxada? Lamentablement, no. A l’era del snail-mail era, la gent només escrivia cartes quan tenia alguna cosa important a explicar. En comptes d’escriure la primera cosa que els venia al cap, consideraven atentament què volien dir i com redactar-ho. Esperaven rebre una resposta igualment cuidada. La majoria de la gent escrivia i rebia unes poques cartes al mes i rarament tenien la necessitat de respondre de seguida. Avui rebem dotzenes de correus al dia, tots de gent que esperen una resposta aviat. Crèiem que anàvem a estalviar temps, i en canvi hem augmentat la velocitat de la cinta de córrer de la vida deu vegades, fent que els nostres dies siguin tinguin més ansietat.”

[És el que podríem anomenar la trampa del luxe: en buscar una vida més fàcil posem en marxa uns canvis que potser no aporten el que hauríem volgut.] Curiosament, la hipòtesi que primer es va descobrir l’agricultura i amb els excedents de temps es van poder construir temples és qüestionada. Les estructures de Göbekli Tepe de 9500BC, van ser construïdes per caçadors-recol·lectors.

La selecció del bestiar fa que els més difícils quedin descartats i seleccionem els més mansos. Un pollastre salvatge viu entre 7-12 anys, el bestiar fins a 20 anys. Amb la ramaderia industrial els animals es sacrifiquen al cap d’uns mesos, perquè és més rendible.

A l’inici del neolític hi havia 5-8 milions de caçadors recol·lectors. A l’any 100, en quedaven 1-2 a Austràlia, Amèrica i Àfrica, mentre que el món tenia 250M de pagesos. Els primers no pensaven gaire més enllà de setmanes o mesos. Els pagesos projectaven anys i dècades en el futur [somiant què podrien fer si acumulaven bones collites]

[El pas d’un temps en què la natura ho proveïa tot, a un temps que hem de treballar la terra hauria quedat reflectit en la mitologia.

D’una banda al llibre del gènesi, 3 17-19 Adam i Eva són expulsats del Paradís, “I a l’home, li digué: «Perquè has escoltat el que et deia la dona i has menjat de l’arbre sobre el qual t’havia manat que no en mengessis, la terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d’ella; 18 et produirà espines i cards, i menjaràs verdures; 19 menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d’on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs».”

Virgili al Llibre I de les Geòrgiques (145): La primera, Ceres ensenyà els mortals a girar amb el ferro la terra, quan ja mancaven les glans i les arboces de la forest sagrada i Dodona’ refusava tot aliment, Després, a llur torn, els blats tingueren llur treball, talment que el funest rovell’ devorà els brins i el card estèril eriçà els sembrats; moren les messes; en lloc d’elles es drecen, aspre boscatge, les bardanes i els abriülls, i enmig de brillants conreus dominen el jull improductiu i la folla cugula. Si doncs no t’acarnisses incansablement amb el rampill contra les herbes, si no esveres amb sorolls els ocells, si no escapces amb la falç les ombres que t’obscureixen l’heretat, si no pregues invocant la pluja, ai!, hauràs de contemplar vanament el gran munt d’altri i, per espassar-te la fam, hauràs d’espolsar l’alzina dins els boscos.

Cogul

Desenvolupament

  • -10000 Agricultura
  • Assentaments urbans, protociutats de Jericó i Çatal Uyuk.
  • Ceràmica. Teixits. La roda. Irrigació
  • -5500 Bronze
  • pintures més esquemàtiques
  • [astronomia?] Megalits, tombes

Queden fora Austràlia, l’Àfrica subsahariana, separades Població [5M inicial, 18M final segons càlculs, altres diuen que es multiplica per 16 i serien 80M]

Posted on

Història de la fotografia

[ esborrany]   421 Fotografia

Inicis  |   Stieglitz i l’afirmació de la fotografia com a art   |   Surrealisme i reportatge  |    La fotografia a Catalunya

INICIS

Antecedents: càmera obscura. Niepce. 1837 Daguerre aconsegueix fixar la imatge sobre una placa de plata. Talbot. Collodion

Es fa servir per retrats de gent famosa, records de viatges, muntatges que imitaven la pintura.

Félix Nadar

Julia Margaret Cameron,  1867

Oscar Rejlander, Two ways of life, 1957

Henry Robinson, Fading away, 1858

Reportatges de guerra i paisatges

Mathew Brady, guerra civil americana

El moviment, Eadweard Muybridge [ llibre]

Afirmació de la fotografia com a art.

Peter Henry Emerson refusà la fotografia com a imitació de la pintura i mirà de capturar la naturalesa sense artificis, influït epr le spintures de Millet

Alfred Stieglitz, (1864- 1946) i Edward Steichen, van publicar la revista Camera Work entre 1903 i 1917. S es va preocupar per la qualitat de les reproduccions i afirmava que la bellesa és a tot arreu i no calia retocar-la: “We are searching for the ultimate truth… We believe that if only people are taught to appreciate the beautiful side of their daily existence, to be aware of all the beauty which constantly surrounds them, they must gradually approach this ideal. For beauty is the ultimate truth, and truth means freedom”. Relació amb la pintora Georgia O’Keefe. En un catàleg va declarar: “”I was born in Hoboken. I am an American. Photography is my passion. The search for Truth my obsession. PLEASE NOTE: In the above STATEMENT the following, fast becoming “obsolete”, terms do not appear: ART, SCIENCE, BEAUTY, RELIGION, every ISM, ABSTRACTION, FORM, PLASTICITY, OBJECTIVITY, SUBJECTIVITY, OLD MASTERS, MODERN ART, PSYCHOANALYSIS, AESTHETICS, PICTORIAL PHOTOGRAPHY, DEMOCRACY, CEZANNE, “291”, PROHIBITION. The term TRUTH did creep in but it may be kicked out by any one”.

De 1925 a 1930 va fer una sèrie de fotos, sobretot de núvols, titulada Equivalents, que no pretenien documentar ni descriure res, com si fossin art abstracte.

Col·lecció

Georgia O’Keeffe

Equivalent 1930

Bill Brandt (1904-1983)

Paul Strand (1890-1976): retrats, fotografia abstracta

Edward Weston (1886-1958): paisatges, formes, retrats

Ansel Adams (1902-1984), els paisatges de Yosemite i Sierra Nevada [vista en el viatge a Califòrnia el 2011]

Renger-Patzsch ( 1897-1966  ), die neue Sachlichkeit, la nova objectivitat. Die Welt ist Schön, reafirma la idea de trobar la bellesa en el que ens envolta, com strand i Stieglitz.

Andreas Feininger (1906 – 1999), format a la Bauhaus, escenes de Manhattan i formes [ llibre Anatomia de la Natura]

 

Raoul Hausmann (1886-1971) [autor del Cap mecànic, llibre ] Dada

Man Ray (1890-1976),  americà amb carrera a Paris, surrealisme  i creació de formes noves. [ llibre ]

Lewis Hine (1874-1940) va documentar les condicions del treball infantil

Dorothea Lange (1895 – 1965) va documentar la vida de la gent durant la Depressió per encàrrec de la Farm Security Administration:

Migrant mother

Walker Evans (1903 – 1975) també per la Farm Adm.

 

EL REPORTATGE PERIODÍSTIC

El 1924 apareix la càmera Ermanox i el 1925 la Leica, cosa que permet fer fotos d’exposició ràpida i gran angular pels reportatges de notícies.

André Kertész (1894 – 1985): captar el moment (tot i que també va elaborar composicions).

Henri Cartier-Bresson (1908-2004): la càmera com a extensió de l’ull, captar el moment decisiu.

Robert Capa (1913 – 1954), reporter de guerra, mort al Vietnam

 

LA FOTOGRAFIA A CATALUNYA

http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/la-fotografia-artistica-catalunya

Des del primitiu daguerreotip fins als actuals suports i canals de distribució, la fotografia catalana ha estat protagonista d’una revolució de poc menys de dos segles.

Mesos després d’aparèixer el daguerreotip a França (1839), Ramon Alabern es converteix en el primer català en fer fotografies amb aquest nou invent. Poc després, fotògrafs com José Martínez Sánchez o Juan Martí seran testimonis de la Revolució Industrial.

A finals del segle XIX apareixen els primers fotògrafs artístics catalans (Joan Vilatobà, Miquel Renom o Pere Casas Abarca), propers al Simbolisme i l’Impressionisme, mentre que la segona generació segueix el Pictorialisme (Joaquim Pla i Claudi Carbonell).

L’Avantguardisme també arriba a la fotografia catalana, i el treball de professionals com Josep Sala, Pere Català Pic o Gabriel Casas suposa una revolució artística i tècnica.

[no esmenta Agustí Centelles, mesquí ]

Pere Català

Emili Godes, Pèsols, 1930

No és fins la dècada dels cinquanta que ressorgeix la tradició de la fotografia documental. Una nova generació (Francesc Català Roca, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pomés, Colita o Eugeni Forcano) mostrarà la realitat de manera crítica i irònica.

Als setanta i vuitanta augmenta la difusió i prestigi cultural de la fotografia, que finalment entra als museus. Amb l’arribada de l’era digital se’n democratitza encara més l’ús.

Colita

 

TEMES [classificació meva provisional]

la bellesa que està a tot arreu:

  • el reportatge de la vida quotidiana o la guerra
  • la figura humana , el retrats, el glamur
  • el paisatge
  • objectes, formes abstractes

El reportatge de la vida quotidiana, de la guerra

[ Worldpress photo]

Don McCullin (born 1935)

Bert Hardy (1913-1995)

Margaret Bourke-White (1904-1971)

Weegee (1899-1968) crónica de successos, accidents, crims

Eve Arnold (1912-2012)

Bruce Davidson (born 1933)

Tomas Höpker  (1936) [llibre]

Tony Ray-Jones (1941-72)

Alfred Eisenstaedt (1898-1995)

W. Eugene Smith (1918-1978)

Robert Doisneau (1912-1994), le baiser de l’hotel de Ville

Robert Frank (born 1924) , influent treball sobre la vida a Amèrica

William Eggleston (born 1939)

Elliot Erwitt (born 1928)

Martin Parr (born 1952)

Diane Arbus (1923-1971) documentar la gent marginal

James Nachtwey (born 1948) documentar conflictes, la guerra de l’Irak

El paisatge

[National Geographic]

Sebastio Salgado (1944)

Joel Meyerowitz (born 1938)

Frans Lanting (born 1951)

O Winston Link (1914-2001) Els trens

Art Wolfe (born 1951) Natura

Fulvio Roiter (1926-2016) [llibre]

Hiroshi Hamaya (1915 1999) [llibre]

Steve McCurry (born 1950)

David Doubilet (born 1946) fotografia submarina

La figura humana, retrat, glamour, moda

Horst P Horst (1906-1999)

Yousuf Karsh (1908-2002) retrats

Arnold Newman (1918-2006) [llibre]

Cecil Beaton (1904-1980)

Richard Avedon (1923-2004)

Irving Penn (1917-2009)

Philippe Halsman (1906-1979), fotògraf de moda, retrats creatius, gent saltant

David Bailey (born 1938) , retrats de celebritats brit, Beatles

Annie Leibovitz (born 1949)

Robert Mapplethorpe (1946-1989) flors i nus

Nick Knight (born 1958)

Els objectes, formes abstractes

Luigi Veronesi (1908 – 1998) [ llibre]

Harold Edgerton (1903-1990) inventor del flash estroboscòpic

 

Hiroshi Sugimoto (1948), galeria

Andreas Gursky (born 1955)

Michael Kenna (born 1953) paisatge i forma

Llibres fotografia

https://www.digitalcameraworld.com/features/the-best-photographers-ever

https://collections.eastman.org

Posted on

Música britànica

The Beatles: A Solius hi havia el single a Hard day’s Night que en terry li havia regalat al pare. El primer disc que vaig comprar amb els meus estalvis el Sgt.byrd purcell morley dowland beatles rollings

 

Posted on

França. Literatura

Edat mitjana
Chétien de Troyes, tristany. François Villon
16eme. rabelais, la Pleiade: Ronsard.
17eme Mme Lafayette, La fontaine. Corneille. Molière, Racine. Rostand i el Cyrano
18eme Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Choderlos de Laclos- les liasdons dangereuses, Marquis de Sade: Justine
19eme: Stendhal, Balzac, Dumas, Victor Hugo, Gustave Flaubert, zola, Jules Verne, Baudelaire
20eme Gide, PROUST, Louis-Ferdinand Celine (Voyage autour de la niut), Malraux, Camus, Georges Perec: La vie mode d’emploi. Mallarmé, Verlaine, Rimbaud, Valery, Rene Char
Posted on

França. Cuina

1789
1822
Marie-Antoine Carême passe ses jeunes années à travailler dans une pâtisserie. Son talent s’épanouissant dans la réalisation de pièces montées, constructions extravagantes de pâte et d’architectures de sucre, attire l’attention de Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord, le futur ministre de l’empereur Napoléon Ier19.
La carrière de Carême contribue au raffinement de la cuisine française. La base de son style provient de ses sauces, qu’il nomme les sauces « mères » : la sauce espagnole, le velouté, la sauce béchamel. Souvent considérées comme des fonds de sauce, elles sont bien souvent à la base des autres sauces et sont encore connues aujourd’hui. Chacune de ces sauces est réalisée en grande quantité dans sa cuisine car elles servent de base à de multiples produits dérivés.
* Sauce Béchamel, milk-based sauce, thickened with a white roux.
* Sauce Espagnole, a fortified brown veal stock sauce, thickened with a brown roux.
* Sauce Velouté, light stock-based sauce, thickened with a roux or a liaison, a mixture of egg yolks and cream.
* Sauce Hollandaise, an emulsion of egg yolk, butter and lemon or vinegar.
* Sauce Tomate, tomato-based
[el roux és farina+greix com mantega o llard, blanc vol dir que no es deixa torrar, i brown que es deixa fer una mcia més
1912
Toutefois, la modernisation et l’organisation de la haute cuisine française sont le plus souvent attribuées à Auguste Escoffier. Son influence commence avec l’apparition des grands hôtels en Europe et en Amérique durant les années 1880-1890. L’hôtel Savoy de César Ritz est l’un des premiers hôtels dans lequel Escoffier travaille, mais son influence se développe surtout lorsqu’il est responsable des cuisines du Carlton, à Cannes, de 1898 à 1921.
Afin d’optimiser le service des plats, il met au point le système de brigade de cuisine, qui rationalise la répartition des tâches de l’équipe de cuisiniers suivant cinq pôles spécialisés, chacun responsable d’une partie du repas. Ces cinq pôles comprennent le garde-manger qui prépare les plats froids, l’entremétier qui prépare les légumes et les féculents, le rôtisseur qui prépare les rôtis et les grillades, le saucier qui prépare les sauces et les soupes et le pâtissier qui prépare les pâtisseries et les desserts.
Posted on

França. Art

Tapís de Bayeux
romànic: Vezelay
gòtic: Sainte Chappelle. the Chartres Cathedral, c. 1145.  Other notable Gothic churches in France include Bourges Cathedral, Amiens Cathedral, Notre-Dame de Laon, Notre Dame in Paris, Reims Cathedral, the Sainte-Chapelle in Paris, Strasbourg Cathedral.
renaixement, Chateaux de la Loire
barroc: Nicolas Poussin with his rational control, proportion, Roman classicism. Another proponent of classicism working in Rome was Claude Gellée, known as Le Lorrain, who defined the form of classical landscape. the amazing candle-lit paintings of Georges de La Tour.
Versailles. ELs jardins de Le Notre
Rococo i neoclasicisme: JAcques Louis David [mort de Marat a Brusel·les] , Ingres
romanticisme de: Eugène Delacroix, who had a successful public career and was the main opponent of Ingres. Before him, Théodore Géricault opened the path to romanticism with his monumental Raft of the Medusa
Fragonard
impressionisme: d to Claude Monet with his cathedrals and haystacks, Pierre-Auguste Renoir with both his early outdoor festivals and his later feathery style of ruddy nudes, Edgar Degas with his dancers and bathers. Other important impressionists were Alfred Sisley, Camille Pissarro and Gustave Caillebotte.
After that threshold was crossed, the next thirty years became a litany of amazing experiments. Vincent van Gogh, Dutch born, but living in France, opened the road to expressionism. Georges Seurat,
Matisse
Marcel Duchamp
Dubuffet
Niki Saont Phalle
Posted on

França. Música

Ars Antiqua. École de Notre Dame, Perotin 1200
Lully 1632 1687
Sainte Colombe 1640 2700
Marin Marais 1656 1728
Couperin 1668 1733
Rameau 1683 1764
Charpentier 1643 1704
Ofenbach, Delibes, Bizet
Fauré, Debussy, Satie, Cesar Franck
Ravel, Poulenc, Messiaen, Honegger, Holst, Saint Saens
One of the major French composers of the time, and one of the most innovative composers of the early Romantic era, was Hector Berlioz.
In the late 19th century, pioneers such as Georges Bizet, Jules Massenet, Gabriel Fauré, Maurice Ravel and Claude Debussy revitalized French music. The last two had an enormous impact on 20th-century music – both in France and abroad – and influenced many major composers such as Béla Bartók and Igor Stravinsky. Erik Satie was also a very significant composer from that era. His music is difficult to classify.
Chevalier, Charles Trenet, Piaf, Brassens, Brel, Gilbert Becaud
musette
Posted on

424 El ballet a partir de 1975

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Al llarg del segle XX hi ha hagut experimentació en el ballet, pioners que trencaven amb la tradició com Vaslav Nijinsky, Michel Fokine o Balanchine. Però és sobretot a la segona meitat dels ’70 que elss coreògrafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballat clàssic i la dansa moderna. Es reinterpreten ballets clàssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. Es busca sorprendre l’audiència [ cosa que no sempre implica un resultat interessant] [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes].

Les companyies proposen ballets nous innovadors i al mateix temps reposen els clàssics.

Coreògrafs: William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet).  Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.

Ballarins: Baryshnikov, Sylvie Guillem, Darcey Russell, Carlos Acosta, Tamara Rojo, Vivina Durante

[ després de tants arguments fantàstics, històries apassionades i tràgiques, m’agradaria un ballet més sobre la vida normal, anar a treballar al despatx, comprar al mercat, sopar, dormir] [ també em resulten més atractius els gestos expressius que no les proeses gimnàstiques de flexibilitat i força, la foto de Balanchine ensenyant un moviment que no pas aixecar la cama a 180º]

1976 A Month in the Country, Frederick Ashton, Chopin, London

Sobre una història de Turgenev. En una casa de camp d’una rica família russa, el 1850, Natàlia, la muller avorrida del senyor, té un amant Yslaev, però s’enamora del preceptor del seu fill.

1978 Royal Ballet, Covent Garden

1976 Push Comes to Shove, Twyla Sharp, Joseph Lamb – Haydn

Un ballet que barreja ragtimes de Joseph Lamb amb música de Haydn, pràcticament sense argument. Dues dones una vamp i una ingènua reclamen l’atenció d’un home.

Es va estrenar amb Baryshnikov que alternava moviments de musical amb passos de ballet clàssic virtuosístic.

Push comes to shove  M Baryshnikov baixa resolució

* 1978 Café Müller, Pina Bausch, Henry Purcell, Wuppertal

Pina Bausch (1940 – 2009). Els seus pares tenien un restaurant amb habitacions a Solingen i de petita li agradava actuar al menjador davant dels hostes i pujava a ballar a les seves habitacions. Va començar a estudiar a Alemanya i va aconseguir una beca per la Juilliard School a New York.

El 1973 és nomenada director artístic del ballet de l’Òpera de Wuppertal, que s’acabarà anomenant Tanztheater Wuppertal Pina Bausch. Pina Bausch estava interessada en explorar com reaccionaven els ballarins actors davant d’una situació, els impulsos, els objectes de l’escenari, les lesions del cos.

Fa una coreografia moderna sobre l’òpera de Glück Orfeu i Eurídice

Una de les seves creacions més conegudes és Café Müller, on els ballarins van ensopegant amb taules i cadires, a vegades movent-se amb els ulls tancats.

1978 Café Müller (Pina Bausch)

1978 Mayerling, Kenneth Macmillan, Liszt, London

Creada després de deixar al direcció del Royal ballet per poder-se dedicar més a la coreografia.  Basada en la història real del príncep Rudolf (1858-1889), hereu de la corona austrohúngara, promès a la princesa Stéphanie de Bèlgica. Insatisfet, visita tavernes disfressat, pren una altra amant, la baronessa Maria Vetsera. Rudolf cada cop està més inestable i fa un pacte de suïcidi amb Maria. Al seu pavelló de caça li dispararà un tret i després es llevarà la  vida.

Mayerling , assaig del Royal Ballet

1978 Yvonne Rainer A Trio

A Trio , assaig del Royal Ballet

 

1979 Live, Hans van Manen

Els ballarins són capturats per una càmera que projecta primers plans a l’escenari.

Live

1981 Forgotten Land, Jiri Kylian, Britten, Stuttgart

Explora els temes de la fragilitat de la vida, inspirat en la Simfonia da Rèquiem de Britten i un quadre de Munch.

Nascut el 1947 a Praga, Jiri Kylian estudia al Royal Ballet amb una beca. Es queda a Stuttgart després que les forces del pacte de Varsòvia envaeixin Txecoslovàquia. El 1975 és nomenat director artistic del Nederlands Dans Theater. Li agrada proposar temes surrealistes i confrontar el clàssic amb el modern.

Forgotten Land , Ballet de Flandes, fragment

1983 Glass Pieces, Jerome Robbins, Philip Glass

Ballet de l’Opéra de Paris

1985 Steptext, William Forsythe, Bach, Reggio Emilia

Nascut el 1949, va créixer amb el rocknroll i això es nota en les coreografies que ell descrivia com “ballet amb un toc de funk”. Va entrar al ballet de Stuttgart de John Cranko. Treballa amb música experimental i se centra més en les transicions que no en les posicions.

Steptext és una peça que deconstrueix els passos clàssics mirant de sorprendre l’espectador en trencar el que seria el desenvolupament esperat d’una frase de dansa.

Steptext , a fugue of the mechanic of the theatre ritual
Steptext , una altra versió.

El 2009 va posar en marxa una eina online per anotar coreografies: motionbank

1987 In the middle somewhat elevated, William Forsythe, Thom Willems

És la peça més coneguda de Forsythe, molt exigent tècnicament. Els ballarins no estan sempre de cara al públic, van entrant i sortint en diferents direccions amb una música industrial gairebé hipnòtica.

In the middle somewhat elevated , Sylvie Guillem i Laurent Hilaire
In the middle Somewhat Elevated , Sylvie Laurent
In the middle somewhat elevated , Marta Romagna, Roberto Bolle, Zenaida Yanow

1989 Falling Angels, Jiri Kylian, Steve Reich, Den Haag

Un ballet minimalista on vuit dones, tota l’estona al mig de l’escenari, alternen duets, solos, moviments a l’uníson, expressant diferents emocions com naixement, maternitat, seducció, ambició, mort. Forma part de la sèrie Black and White.

1989 Black White, Jiri Kylian, Den Haag

Falling Angels , Nederlans dans theater
Falling Angels , Compañía Nacional de danza

1991 Petite Mort, Jiri Kylian, Mozart, Salzburg

“Petite mort” normalment fa referència al moment de l’orgasme. Aquí, sis homes i si dones es troben, culminen l’acte sexual que pot donar origen a una nova vida,i ens recorda que la vida és curta i mai queda gaire lluny de la mort. Hi contrastos entre repós i activitat frenètica, sensualitat i espiritualitat.

Petite Mort Sylvie Guillem e Massimo Murru
Petite Mort , Nederlands dans theater

1992 The Judas Tree, Kenneth Macmillan, Brian Elias, London

Una obra polèmica que representa l’últim sopar dels deixebles, 13 homes, i una dona, suposadament Maria Magdalena, que s’insinua sensualment, especialment a Jesús, fins que desencadena la violència i Judas el traex amb el petó .

TheJudas Tree, The Genius of Kenneth MacMillan (The Royal Ballet and Birmingham Royal Ballet)

1994 Jerome Robbins

Suite of Dances, 1994

1995 Bella Figura, Jiri Kylian, Lukas Foos Pergolesi, Den Haag

Bella Figura. Netherlands Dance Theater

1995 Ephemeroptera, Jiri Kylian, un lament grec

Ephemeroptera

1996 The Vertiginous Thrill of Exactitude, William Forsythe, Schubert

Considerada una de les peces més difícils del repertori

The Vertiginous Thrill of Exactitude

2001 Raise the red lantern

Inspirat en el film de Zhang Yimou de 1991. Situat a la Xina dels anys 20, una jove d’una família arruinada és obligada a casar-se amb el ric senyor Chen, que ja té tres concubines. Totes competeixen per la seva atenció cada nit. La que és escollida encén la llanterna vermella.

La llanterna vermella

2002 Tryst, Christopher Wheeldon, James MacMillan, London

Al coreògraf li va venir la idea mentre conduïa per les highlands d’Escòcia escoltant la música de James Macmillan.

2006 Chroma, Wayne McGregor, Talbot White, London

Wayne McGregor venia de projectes experimentals i el ballet posa cinc parelles que exploren el cos humà en situacions extremes, cosa que du a postures turmentades i contorsionades.

Chroma  duet, Bolshoi
Chroma , reportatge Royal Ballet

2011 Alice’s Adventures in Wonderland, Christopher Wheeldon, Joby Talbot, London

Després d’una dècada que el Royal Ballet no presentava cap espectacle que expliqués una història, Wheeldon s’inspira en la història de Lewis Carroll. Alícia segueix el conill a Wonderland on troba el Knave of hearts, la duquessa i el gat de Cheshire. Segueix el te del barreter boig, l’eruga i el joc de croquet amb els flamencs. [un retorn a un espectacle més popular? a mig camí del musical?]

Alícia en terra de meravelles:  L’adagi de la tarta, El pas de deux del Knave of hearts, The tea party,  L’eruga, Royal Ballet

2013 Raven Girl, Wayne McGregor

Com un conte de fades modern, una noia mig corb que volia volar.

Raven Girl explicat per Wayne McGregor, trailer

2013 Capricis, Àngels Margarit, Paganini, Barcelona

Capricis, actuació al MACBA gener 2014 [jo hi era], Trailer 2013, Sismògraf

 

2013 Angelin Preljocaj

Les Nuits

2014 The Winter’s Tale, Christopher Wheeldon, Talbot, London

Seguint la mateixa línia que Alícia en terra de meravelles, Wheeldon adapta l’obra  de Shakespeare. Hermione, la dona del rei de Sicília, dóna a llum una nena que el seu marit, Leontes, sospita que és fruit d’una infidelitat amb el seu hoste el rei Polixenes. L’abandona a un bosc on és rescatada per un pastor. Amb 16 anys, s’enamora d’un pastor que en realitat és el fill de Polixenes disfressat. S’ecapen a Sicília on leontes els ajuda i al final tot acaba bé.

The Winter’s Tale Royal Ballet assaig, Trailer, Introducció

 

Posted on

424 El ballet internacional 1945 – 1975

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Les gires dels ballets russos havien popularitzat el ballet. Mentre que a la URSS les companyies russes mantenien el seu elevat nivell, els nous focus de creació que havien aparegut a la primera meitat de segle es consoliden.

Als USA Balanchine i Kernstein funden el NYC ballet el 1948. La seva escola es concentrarà en el pur moviment deixant de banda la pompa del ballet imperial o l’esplendor visual de la posta en escena dels Ballets Russes.

A Londres el Sadler Wells es convertirà en el Royal Ballet el 1956, Frederick Ashton serà el principal coreògraf. Anthony Tudor el 1957 crearà l’American Ballet Theater. Es fundaran companyies a Stuttgart amb el coreògraf Cranko, Canadà, Cuba, Iran o Beijing.

Ja no es busca inspiració en històries fantàstiques sinó que s’explora com expressar les emocions humanes, com Béjart amb el seu “Boléro” al ballet de Lausanne, o temes socials com la denúncia de l’esclavatge per part d’Alvin Ailey.

Jerome Robbins crerà coreografies per ballets i musicals, incorporant moviments que vénen del jazz.

Coreògrafs destacats: George Balanchine, John Cranko, Peter Wright,  Kenneth Mcmillan.

Ballarins destacats: Galina Ulanova al bolshoi, Alicia Markova, Margot Fonteyn, Rudolf Nureyev, Mikhail Baryshnikov, Nadia Nerina, Lynn Seymour.

1946 Symphonic Variations, Frederick Ashton, Cesar Franck, London

Projecte d’Ashton de fer un ballet purament moviment sense haver d’explicar una història.

Variacions simfòniques, Cocoraju, Rojo, Wildor (baixa resolució)

Variacions simfòniques, Mcrae Marquez Bonelli (baixa resolució)

1946 The Four Temperaments, Balanchine, Paul Hindemith, New York

Un ballet abstracte que consolidà el nou estil americà de Balanchine. S’inspira en la concepció antiga dels quatre temperaments segons la qual al cos hi ha quatre fluids que són combinació de les quatre propietats fonamentals. Cada fluid correspon a un temperament:

Sang (càlid, humit) → sanguini
Bilis groga (càlid, sec) → colèric
Bilis negra (fred, sec) → melancòlic ( melan = negre, chola = bilis )
Flegma (fred, humit) → flegmàtic

1964 filmació canadenca

1948 Cinderella, Frederick Ashton, Prokofiev, London

Basat en el conte de la Ventafocs de Perrault. Ashton es va inspirar els ballets de Petipa. Va fer servir homes per als papers de les germanes dolentes.

OpernHaus Munich bona resolució

Bolshoi ballet baixa resolució

Ballet National Opera Paris amb Sylvie Guillem baixa resolució

New York City Ballet i George Balanchine (1904 – 1983)

Georgi Balanchivadze era fill d’un compositor i va tenir una formació musical que el permetia analitzar una partitura i col·laborar amb els compositors.  Va estudiar a l’escola imperial de Sant Petersburg i el 1924 durant una gira, desertà a Europa unint-se als Ballets Russes.

Fou cridat als USA pels filàntrops Lincoln Kernstein i Edward Warburg. Volien que fundés una companyia de ballet amb personalitat americana però que estigués al nivell de les millors companyies europees. Balanchine va acceptar però primer va voler crear una escola i després va acabar essent el que en va dir “ballet master”.

Deia que “men were just on stage to lift and carry the women”. I s’explica que quan la mare d’una ballarina li pregintà si la seva filla es podria dedicar professionalment a la dansa, li respongué: “La danse, Madame, c’est une question morale.”

Balanchine fou substituït per Peter Martins que no va estar tant encertat.

El 2019 es reporten cassos d’assetjament sexual

1948 Symphony in C, Balanchine, Bizet, New York

Un altre ballet abstracte, un homenatge al Paris Opéra ballet

2016 NYCB Palais de cristal

(1948 Scènes de ballet, Frederick Ashton, Stravinsky, London)

Frederick Ashton va començar de ballarí amb Léonide Massine i després amb Marie Rambert, que li feia classe sense cobrar perquè no tenia ballarins mascles. Va començar a coreografiar per a ella i també per Ninette de Valois.

Royal ballet assajant obres de Frederick Ashton

1948 The Red Shoes

Film de Michael Powell i Emeric Pressburger, sobre una ballarina que entra a una important companyia de ballet i triomfa en un nou espectacle anomenat les sabatilles vermelles. Es basa en un conte de Hans Christian Andersen en que una dona es posa unes sabatilles vermelles que en realitat estan encantades per un dimoni. La faran ballar sense parar fins a morir. Els principals ballarins van ser Moira Shearer, Anton Walbrook, and Marius Goring.

Les sabatilles vermelles

1949 Jerome Robbins (1918 – 1988) entra al NYCB com a ballarí i coreògraf.

Havia estudiat ballet clàssic, dansa moderna, dansa espanyola i asiàtica. Va ballar i coreografiar tant ballet clàssic com musicals. El ballet Fancy free (1944), amb música de Leonard Bernstein es va acabar convertint en el musical On the Town (1949).

1953 Afternoon of a Faun, Debussy

1956 The Concert, Chopin

Entre els musicals més coneguts: On the Town, Billion Dollar Baby, High Button Shoes, West Side Story, The King and I, Gypsy, Peter Pan, Miss Liberty, Call Me Madam,i Fiddler on the Roof.

jeromerobbins.org

1955 Frederick Ashton. Romeo & Juliet

1956 Spartacus, Yakobson, Khachaturyan, Leningrad

Ballet soviètic que va rebre el premi Lenin, Spartacus es capturat per Crassus i forçat a lluitar com a gladiador mentre la seva dona Frígia ha de servir d’esclava. Spartacus es revolta amb altres glaidiadors, lluita i venç Crassus però refusa matar-lo. Aquest reuneix un exèrcit que ataca Spartacus i el mata. Amb salts i elevacions espectaculars, va ser un gran èxit tant a la URSS com a la resta del món.

Spartacus, Bolshoi, 1957

1957 Agon, Balanchine, Stravinsky, New York

Balanchine es va inspirar en un manual de dansa francès del s XVII. Va treballar en estreta col·laboració amb Stravinsky per crear dotze danses sense cap argument especial, amb l’escenari nu  i els ballarins vestits com quan assagen. Mostra la interacció entre cossos en moviment, tensió, tendresa. És un dels ballets més importants que va crear.

1993, NYCB homenatge a Balanchine. Western Symphony, Agon, Who cares, Stars and Stripes

1960 Liebeslieder Walzer, Balanchine, Brahms, New York

Els ballarins comparteixen escenari amb dos pianistes i quatre cantants, i ballen 33 els 33 valsos que Brahms va escriure. Balanchine deia que durant el primer acte ballen les persones reals, i en el segon, les seves ànimes.

1977, fragment

1960 Revelations, Alvin Ailey, Howard Roberts, New York

Alvin Ailey (1931-1989) va tenir una infantesa dura, abandonat pel seu pare, vivint a l’època de la depressió en el sud racista. El 1949 entra a l’escola Hornton a Los Angeles, una de les poques que permetien negres. Ballarà per a diferents companyies i musicals.

El 1958 Ailey funda el Alvin Ailey American Dance Theater per honorar la cultura afroamericana a través de la dansa.

Blues Suite

El 1960 crea la seva obra més famosa, Revelations, amb música gospel i blues, inspirada en els records de la seva infantesa a Texas.

Revelations

1960 (1786) Recuperació de La fille mal gardée, Ashton, cançons franceses

Basat en una història del segle XVIII a França. La vídua Simone (normalment inetrpretada per un home), vol casar la seva filla Lise amb Alain, un ximplet fill d’un ric propietari de vinyes. Però ella està enamorada del jove pagès Colas. Asthon el va recuperar posant-hi molt d’humor, escenes de la collita a Suffolk i inserint-hi algunes danses populars angleses com la famosa dansa dels esclops.

2012, La fille mal Gardée Royal Ballet

1961 Boléro, Maurice Béjart, Ravel, Bruxelles

El 1928 Bronislava Nijinska n’havia fet una primera versió, representant una dona ballant sobre la taula en una taverna espanyola. Béjart ho canvia per per una coreografia que passa de la vulnerabilitat del solista al centre al poder que exerceix sobre els qui l’envolten a mesura que el patró repetitiu de la música creix fins el clímax.

Béjart neix a Marsella el 1927, fill del filòsof Gaston Berger i comença a ballar per consell mèdica. Balla per a diverses companyies i el 1960 funda el Ballet du XXe Siècle a Brusel·les. El 1987 trasllada la seva companyia a Lausanne, on es dirà Béjart Ballet Lausanne. Mor el 2007. Llista d’obres.

 

1988 Boléro, Jorge Donn solista, introducció de Maurice Béjart

2015 última actuació de Sylvie Guillem

Reportatge sobre Maurice Béjart, 1994 Trois semaines et 1/2 au Chaillot

Reportatge sobre Maurice Béjart

Béjart ballant Duke Ellington: 22’57”

1962 A Midsummer Night’s Dream, Balanchine, Mendelsohn, New York

Un dels pocs ballets de Balanchine amb argument. Seguint la comèdia de Shakespeare. Al bosc, la reina de les fades, Titània, víctima d’un encanteri del rei Oberon que la vol castigar, s’enamora de Bottom que porta un cap de ruc. Quan arriben altres atenesos al bosc, nous enamoraments resulten de l’ús de les gotes màgiques.

El somni d’una nit d’estiu, Pacific Northwest Ballet, 1999

1963 Marguerite et Armand, Ashton, Liszt, London

Inspirat en la història de la Dama de les camèlies, una cortesana a punt de morir, recorda el seu amor per Armand, a qui rebutjà per protegir la seva reputació, a instàncies del seu pare que desaprovava la relació. Quan el pare ho confessa a Armand, aquest corre a retrobar-la. Ella mor als seus braços.

Ashton va crear el ballet per a Margot Fonteyn, que amb 43 anys estava pensant en retirar-se. La seva carrera es va revifar. Va tenir un gran èxit en aquest paper juntament amb Rudolf Nureyev i mentre van ser vius no el va ballar ningú més.

2012 Marguerite et Armand, Sergey Polunin / Christine Shapran

1964 The Red detachment of women, Li Chengxiang, Jiang Zuhui and Wang Xixian, music by Du Mingxin, Wu Zuqiang, Wang Yanqiao, Shi Wanchun and Dai Hongcheng, Beijing

El ballet a la Xina comunista començava el 1954 amb la fundació de la Beijing Dance Academy. Els primers anys tenien Rússia com a model però aviat van desenvolupar un estil propi.

“The red detachment of women” es crea a partir d’un film de propaganda de 1961. Explica la història d’una jove pagesa que s’apunta a un grup comunista per lluitar contra un tirà local.

El despreniment vermell de les dones

1964 The_red_detachment_of_women_ballet

1964 The Dream, Ashton, Mendelsohn, London

Igual que Balanchine, Ashton basa el seu ballet en Shakespeare i la música de Mendelsohn.

The Dream, American Ballet Theater, 2004

1965 Song of the Earth, Kenneth MacMillan, Mahler, Stuttgart

Kenneth MacMillan (1929-1992) va descobrir el ballet durant la segona guerra mundial,  i als 15 anys va falsificar una carta del seu pare per ser admès a l’escola Sadler Wells de Ninette de Valois. Voldrà explorar les motivacions psicològiques dels personatges. Va començar a fer coreografies pel Royal Ballet però no li deixaven fer projectes com el del “Cant a la terra” i el va fer per l’Stuttgart Ballet i les relacions se’n van ressentir i se’n va anar al Deutsche Oper Ballet a Berlin. Tornarà a Londres el 1970. El llegat de Kenneth MacMillan.

Kenneth  MacMillan va treballar diversos anys per crear aquest ballet basat en les cançons simfòniques de Mahler sobre traduccions a l’alemany de poesia xinesa de la dinastia Tang.

Das Trinklied vom Jammer der Erde (Cançó de taverna de la misèria terrenal): un home balla alegre amb els amics, però sap que la mort és propera.

El vi ja titil·la en la copa daurada,
però no beveu encara, primer us cantaré una cançó!
La cançó de l’aflicció us ha de ressonar amb rialles
dins l’ànima. Quan la pena s’acosta,
s’assequen els jardins de l’esperit,
es marceixen l’alegria i el cant.
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.

Der Einsame im Herbst (el solitari a la tardor):

Boires tardorenques onegen, blavoses, damunt el llac;
tota l’herba és coberta de gebre;
semblaria com si un artista hagués escampat pols de jade
damunt les delicades flors.

La dolça flaire de les flors s’ha volatilitzat;
un vent fred en vincla les tiges.
Aviat, les marcides i daurades fulles
de les flors de lotus, suraran damunt l’aigua.

El meu cor és cansat. La meva petita llàntia
s’apaga crepitant;
[em constreny al somni]
Vaig cap a tu, entranyable lloc de repòs!
Sí, dóna’m l’assossec, necessito tant l’ablaniment!

Jo ploro força en les meves solituds.
La tardor perdura massa temps en el meu cor.
Sol de l’amor, ja no vols brillar més
per eixugar, amb tendresa, les meves amargues llàgrimes?

El cant a la terra (fragment)

Reportatge sobre el cant a la terra de K Macmillan

Ballet sencer filmat des de bastidors Milton Keynes 2017

1965 Monotones, Frederick Ashton, Satie, London

Inicialment era un ballet de tot just tres minuts, amb música de Satie, un pas de trois evocant com seria moure’s a la lluna, mig flotant, dos homes i una dona vestits de blanc. Després el va extendre amb un altres pas de trois, dues dones i un home vestits de verd, representant el moviment sobre la terra, més pesant.

Monotones II, Royal ballet

Monotones II, versió extesa

1965 Onegin, Cranko, Txaikovsky, Stuttgart

Seguint la novel·la de Puixkin aquest ballet és l’obra més important de Cranko. Tatiana s’enamora de l’aristòcrata Eugene Onegin quan el promès de la seva germana, Lensky, els presenta. Li escriu una carta d’amor. Onegin, en la festa d’aniversari de Tatiana, estripa la seva carta i discuteix amb Lensky. Es baten en duel i el mata. Anys després Onegin s’adona que va desdenyar l’única dona que realment el va estimar. Però ara ja és massa tard.

Onegin part 1, part 2, part 3,  1984 Ballet Nacional Canadà

1967 Jewels, Balanchine, Fauré-Stravinsky-Txaikovsky, New York

Balanchine es va inspirar en l’aparador d’una joieria de la 5a avinguda que veia cada dia en passar. Emeralds s’inspira en el Paris dels 20 que ell havia conegut amb els Ballets Russes. Rubies té a veure amb el jazz que es va trobar en arribar a Amèrica els ’30. I els Diamonds tornen al ballet clàssic imperial rus.

És l’obra que representa l’essència de Balanchine.

El 6/2/2004 es va representar a New York i entre el distingit públic hi havia la Teresa i Maria Cots.

Paris Opéra Ballet 2006

NYCB: Emeralds, Rubies, Diamonds

1967 Anastasia, Macmillan, Bohuslav Martinu, Berlin

Un dona és rescatada després de caure en un canal a Berlín, diu anomenar-se Anna Anderson i pretén ser la gran duquessa Anastàsia, única supervivent de la matança dels Romanov en la revolució russa. Se li dignostica esquizofrènia. La música fou composta quan Martinu s’estava recuperant d’una ferida al cap i és d’avantguarda. El ballet mostra les al·lucinacions i records d’Anastàsia.

Anastàsia

1970 In the Night, Jerome Robbins, Chopin

Ballet & Orchestra of the Opéra national de Paris, 2008

1974 Manon, Henneth Macmillan,Massenet, London.

La sòrdida història escrita per l’Abbé Prévost de 1731 narra com Manon, una noia que anava a entrar a un convent, és subhastada pel seu germà Lescaut i venuda a GM. Ella s’enamora de Des Grieux i miren d’escapart però GM la troba, mata Lescaut i ella és deportada a New Orleans. Escapa amb Des Grieux i mor als seus braços.

El tema no va ser ben rebut, però la coreografia, sí.

1974 Manon – The Royal Ballet – 1982

1974 Elite Syncopations, Kenneth Macmillan, Scott Joplin, London

Elite syncopations (fragment)

Assaig d’Elite syncopations Royal Ballet

1975 Ivan the terrible, Grigorovich, Prokofiev, Moscow

La banda sonora del film de Sergei Eisenstein sobre Ivan el terrible (1944) és la base del ballet de Grigorovich, estrenat a la URSS . Ivan es proclama Tsar de totes les rússies amb l’oposició de l’antiga noblesa, els boiards. Es promet amb Anastàsia i marxa a lluitar contra invasors estrangers. Els boiards preparen un beuratge enverinat per assassinar-lo però se’l beu Anastàsia que mor. Ivan persegueix tots els boiards i acaba embogit. Demana una gran força al seu protagonista.

Ivan el terrible, Bolshoi

 

Posted on

424 El ballet modern 1905 – 1945

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Mentre que a Europa el ballet havia anat perdent el favor del públic, a Rússia seguia amb força però la nova generació de ballarins i coreògrafs tenia ganes de sortir de l’estricta tradició imperial. Així apareixen els Ballets Russes de l’emprenedor Serge Diaghilev amb Michel Fokine de coreògraf, Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina de ballarins. Fan gires per tot el món i renovaran l’interès pel ballet a Occident. Serà molt innovador en coreografia, amb Fokine, Nijinsky i Balanchine de coreògrafs, amb la música de Stravinsky, Satie i Prokofiev i amb posades en escena d’artistes com Léon Bakst, Picasso Matisse o Alexandre Bénois. Amb la mort de Diaghilev el 1929 es desfarà la companyia. De 1932 a 1936 seguiran com als Ballets Russes de Montecarlo sota Wassily de Basil.

El 1913 s’estrena la Consagració de la primavera i tant la música com la coreografia escandalitzen el públic.

El 1917 la revolució russa interromp la tradició de moment ja que els soviets el veien com una art decadent, però més tard el recuperaran com a eina de propaganda. Entretant molts dels seus talents deserten a Europa, fet que seguirà passant durant les dècades de la guerra freda amb Nureyev, Baryshnikov i Makarova.

Un segon focus d’innovació vindrà d’Amèrica amb Isadora Duncan i Marta Graham, que fundaria la seva companyia el 1926.

L’interès que han despertat els Ballets Russes germinarà en nous centres de creació. Marie Rambert, d’origen polonès, fundarà un Ballet Club a Londres el 1928, i descobrirà els talents de Frederick Ashton i Anthony Tudor com a coreògrafs. Ninette de Valois havia ballat amb els Ballet Russes però ho va haver de deixar per dolor a la columna. El 1931 crea el Vic-Wells Ballet a Londres que més endavant serà el Royal Ballet. Donarà oportunitats a coreògrafs com Frederick Ashton, John Cranko i Kenneth Macmillan. Tindrà com a ballarins estrella a Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn.

Balanchine estableix la School of American Ballet el 1934.

Veiem així que el ballet va néixer a França, des d’on es traslladarà a Rússia fins que al segle XX els russos tornen a París amb Diaguilev i es propaga a Londres i New York.

1902 – 1927 Isadora Duncan (1877-1927)

Nascuda als USA, impulsada a ballar des de petita, el 1899 es trasllada a Londres. S’inspira en els clàssics grecs al museu britànic i en les teories de Desarte que afirmava que cada moviment i gest correspon i expressa una emoció interna. Classicisme, llibertat i espontaneïtat. Va tenir un gran èxit per tot Europa. Va ser un exemple de dona independent. No va voler mai ésser filmada. Inspirà Fokine i Frederick Ashton. EL 1927, quan anava en un descapotable al costat del seu amant, el mocador que duia es va enganxar a una de les rodes i li va trencar el coll.

Reportatge d’imatges

Who was Isadora Duncan

Tamara Rojo ballant els valsos de Brahms en l’estil d’Isadora Duncan

1968 Film de Karel Reisz sobre la vida d’Isadora Duncan

1909 Les Sylphides, Michel Fokine, Chopin, Paris

Primer ballet “abstracte”, que no pretén explicar una història. Fokine intentava evocar l’atmosfera el ballet romàntic amb Marie Taglioni a partir d’un recull de peces de Chopin.

Les Sylphides – Chopin – The Maryinsky Ballet – Kirov Ballet

1910 Sherezade, Michel Fokine, Rimsky Korsakov

Inspirada en les “1001 nits”, amb decorats i vestuari que evocaven l’orient exòtic i de llegenda.

Sherezade. Kirov 2002

1910 Firebird, Michel Fokine, Stravinsky, Paris

Ballet escrit expressament per als Ballets Russes, basat en un conte rus. El príncep Ivan s’esmuny a un jardí per robar l’ocell de foc. Aquest li demanà que el deixi en llibertat i a canvi li dóna una ploma amb la promesa que el protegirà quan estigui en perill. Hi ha un grup de princeses encantades pel bruixot immortal Kotschei i Ivan s’enamora d’una d’elles, Tsarevna. Però cada cop que algú les ha intentat rescatar, es torna de pedra. Arriben uns monstres i Kotschei però Ivan crida l’ocell de foc que farà ballar les criatures fins que s’adormen. Ivan troba com fer morir Kotschei trencant un ou que conté la seva ànima. Ivan i Tsarevna es casen.

L’ocell de foc. Royal ballet. 2002

L’ocell de foc i la consagració de la primavera. Ballet of the Mariynsky Theatre, 2009

1911 Le Spectre de la rose, Michel Fokine, Carl Maria von Weber, Montecarlo

Un ballet curt, gairebé improvisat. Una noia torna a casa portant una rosa i s’adorm. Arriba l’esperit de la rosa i balla amb la noia com en somnis fins que desapareix saltant per la finestra. Aquest salt que executà Nijinsky va fer famós el ballet.

L’espectre de la rosa. Kirov. Igor Kolb i Zhanna Ayupova 2002

1911 Petroushka, Michel Fokine, Stravinsky, Paris

Inspirat en un personatge popular rus, tres titelles, Petrushka, una ballarina i un moro. Petrushka pretén la ballarina però aquesta prefereix el moro. Quan ell els assetja el moro l’empaita i el mata.

1912 L’Après-midi d’un faune, Nijinsky, Debussy, Paris

Possiblement aquesta és la primera coreografia moderna. Nijinsky ja era cèlebre com a ballarí, sobretot pels seus salts espectaculars. Diaguilev el va animar a experimentar amb coreografies. Eren amants però el 1913 es casa amb una aristòcrata hongaresa. Diaguilev l’acomiadarà. Intentarà fundar una companyia pròpia però no se’n sortirà. Cada cop estarà més inestable mentalment fins que el 1919 se li diagnostica una esquizofrènia i és internat a un asil a Suïssa on passarà els 30 anys que li queden de vida sense tornar a ballar.

Petrushka, Le Spectre de la Rose, Le Tricome, L’après midi d’un Faune

1913 Le Sacré du Printemps, Nijinsky, Stravinsky, Paris

Tercer ballet de Stravinsky coreografiat per Nijinsky. Evoca rituals pagans amb una dansa d’adoració de la terra i després el sacrifici d’una verge que balla fins a morir. La sorpresa per la música i la coreografia, allunyades del que es considerava bonic, juntament amb certa hostilitat prèvia del públic, van fer que l’estrena acabaés amb tot el públic cridant i protestant. El ballet s’ha revisat moltes vegades.

(Veure més amunt la versió del Mariinsky després de l’ocell de foc)

La consagració de la primavera

1917 Parade, Léonide Massine, Satie, Paris

Representa actors de music hall que surten al carrer per atraure públic. Amb una partitura de Satie que incorporava sons quotidians com una màquina d’escriure, una coreografia amb moviments quotidians, decoració de Picasso, vestuari cubista.

Parade (youtube)

1923 Les noces, Bronislava Nijinska, Stravinsky, Paris

Un espectacle dur, amb música i coreografia (la germana de Nijinsky) representant unes noces a pagès, unes noces amargues en el context marxista en que l’individu se sotmet a l’estat.

Les Noces – Royal Ballet – 2001

[1924 Les Biches, Bronislava Nijinska, Francis Poulenc, Montecarlo]

Evoca una festa. Té un aire molt més lleuger que les precedents Noces

Les biches (youtube)

1926 Martha Graham (1894-1991) funda la seva companyia

Filla d’un metge que feia servir el moviment físic per tractar malalties nervioses, el 1920 entra a la companyia Denishawn a Los Angeles. El 1926 funda la seva companyia i comença a desenvolupar un llenguatge propi que explota el contrast entre contraure el cos i deixar-lo anar. També explora les caigudes a terra.

Martha Graham, reportatge (youtube)

Martha Graham, Frontiers (youtube)

Martha Graham, Lamentation (youtube)

1928 Apollo, Balanchine, Stravinsky, Paris

Amb 24 anys Balanchine creà un ballet que evoca el pas a l’edat adulta d’Apol·ló, que rebrà l’ajuda de tres muses, la poesia amb Calíope, el teatre amb Polyhymnia i la dansa amb Terpsicore. Les posicions en algun moment volen ser com les escultures gregues. Es considera el primer ballet “neoclàssic”.

1960 Damboise Adams Jiliana Rusell Apollo

1929 The Prodigal son, Balanchine, Prokofiev

Últim ballet amb els Ballets russes abans que es desintegressin, inspirat en la paràbola de la bíbia, dramàtic i ple d’acrobàcies, va ser un èxit. El fill pròdig se’n va de casa, arriba a una ciutat on és temptat per una sirena i gent que va de festa fins que li prenen tot el que duia. Torna a casa penedit i és acollit pel seu pare.

2001 Jeremie Belingard, Agnes Letestu

1931 The Bolt, Lopukhov, Shostakovich, Leningrad

Un ballet soviètic: Lenka, un treballador gandul acomiadat, convenç el jove Goshka que llenci un cargol al torn de la fàbrica espatllant-lo, i carregant les culpes a un altre. Tot s’acaba descobrint, el torn és reparat i els treballadors tornen a la feina.

Tot i l’argument “políticament correcte”, música, vestuari i coreografia eren una paròdia satírica i va ser prohibida poc després de l’estrena.

El cargol, 2006

1934 Serenade, Balanchine, Txaikovsky, New York

Primera peça de Balanchine als USA. No té cap narrativa, simplement “the only story is the music’s story, a serenade, a dance, if you like, in the light of the moon”.

Serenade

1936 Jardin aux Lilas, Antony Tudor, Ernest Chauson, London

Creat per la companyia de Rambert, exposa les convencions de la societat amb la història d’una dona que renuncia a l’home que estima per casar-se amb un altre que té millor posició.

Lilac Garden, Sylvie Guillem

1937 Checkmate, Ninette de Valois, Arthur Bliss, Paris

La reina negra, que representa la mort, lluita amb l’alfil vermell, que no gosa matar-la. Ella l’apunyala per l’esquena i fa escac mat al rei vermell.

Fragment (youtube)

1940 Romeo and Juliet, Lavrovsky, Prokofiev, Mariinsky Sant Petersburg

Un encàrrec a Prokofiev, amb la idea de fer-lo tornar a Rússia, es va estrenar amb gran èxit tot i que la partitura va ser considerada massa moderna i van demanar l’autor que la revisés.

Romeo And Juliet – Nureyev – Ballet Nacional De La Opera De Paris

2007 Romeo And Juliet – Tamara Rojo – Acosta- Royal Ballet (revisió Kenneth Macmillan de 1965)

1944 Danses Concertantes, Balanchine, Stravinsky, New York

Una peça suggerida al compositor pr Balanchine que després altres coreògrafs es farien seva.

Fragment (youtube)

Posted on

424 El ballet clàssic 1860 – 1905

Dansa | Història de la dansa | Història del ballet

A França és l’època del segon imperi, i viu un procés de modernització. El 1871 perd la guerra amb Prússia. El ballet perd força i apareixen espectacles més lleugers com el vaudeville. En canvi a les corts russes, que amb Alexandre II el 1855 havia iniciat una etapa de reformes, el ballet és apreciat. Els tsars faran venir els millors mestres i ballarins. A Sant Petersburg hi havia el teatre Mariinsky on Jules Perrot s’establí com a mestre de dansa el 1851. Ara quan viatja, la companyia fa servir el nom de Kirov.

Marius Petipa havia estat ballarí a Nantes i Bordeaux i després a Espanya, on va absorbir dansa espanyola i va aprendre a tocar les castanyoles. El 1847 arriba a Rússia com a ballarí i el 1869 esdevenia el coreògraf principal.(https://petipasociety.com/)

Rússia aportarà també el talent ballarins, coreògrafs i compositors com Txaikovsky. És aquí on es crearan peces claus del repertori com La Bella dorment, el trencanous o el Llac dels Cignes. Torna el protagonisme del ballarí masculí que exhibeix força i musculatura, menys present al ballet romàntic. Marius Petita consolida el Grand pas de deux com a final dramàtic on es mostrarà la tècnica dels solistes. És també ara que es formaran ballarins com Anna Pavlova i Vaslav Nijinsky que proparan el ballet per tot el món a les primeries del segle XX.

Alguns ballets intercalen números amb “danses de caràctere” que s’inspiren en danses folklòriques, russes, espanyoles, orientals.

1869 Don Quixote, Marius Petita, Ludwig Minkus, Bolshoi Moscow

Don Quixote – Novikova – Sarafanov – Mariinsky Ballet – 2006

1870 Coppélia, Arthur Saint León, Leo Délibes, Paris

El Dr. Coppelius construeix una nina a la qual vol dotar d’ànima humana i la posa a la finestra. Franz s’hi sent atret pensant que és de debó i la seva promesa, Swanilda, gelosa entra al taller del doctor. Aquest vol robar l’ànima de Franz per traslladar-la a la nina. Però Swanilda es posa els vestits de la nina i farà veure que cobra vida.

Coppelia – Royal Ballet Covent Garden Carlos Acosta

El 1875 s’inaugura a París l’esplèndid Palais Garnier

1876 Sylvia, Louis Mérante, Léo Delibes, Paris

Història d’un pastor Aminta, enamorat de Sílvia, una nimfa caçadora que el rebutja però Eros la ferirà amb una de les seves fletxes. És raptada per Orion però escapa amb l’ajuda d’Eros. Va ser tornat a coreografiar per Frederick Ashton el 1952.

Sylvia – Royal Ballet 2005 – Darcey Bussell Roberto Bolle

1876 La dansa de les hores, ?, Ponchielli

Integrat en l’òpera la Gioconda

1876 – dance_of_the_hours_letizia_giuliani_e_angel_corella

Una altra coreografia

1877 La Bayadère, Marius Petipa, Ludwig Minkus, Mariinsky, Sant Petersburg

Situat a la Índia clàssica, el guerrer Solor s’enamora de Nikiya, una “bayadere” o ballarina del temple. Però és promès a Gamzati, la filla del Rajah, que enverinarà Nikiya. En una de les escenes més cèlebres del ballet, un somni induït per l’opi fa que Solor visualitzi Nikiya en el regne de les ombres i s’hi vulgui retrobar. Les deitats destrueixen el temple on s’havien de casar Solor i Gamzati. Solor i Nikiya es retroben al cel.

La Bayadere – Svetlana Zakharova, Roberto Bolle – Teatro Alla Scala 2005

1877 Swan Lake, Julius Reisinger, Txaikovsky, Bolshoi Moscow

El príncep Siegfried surt a caçar al vespre, i veu com un dels cignes es transforma en una noia, Odette, la reina dels cignes i se n’enamora. A l’alba apareix el malvat Rothbar i es tornen a convertir en cignes. En una festa a palau Rothbar du la seva filla Odile disfressada d’Odette. Enganyat, Siegfried li jurà amor. Odette se sent traïda. Rothbar li voldrà fer complir la promesa. Sigfried i Odette decideixen morir junts i es llencen al llac. En algun final alternatiu, aconsegueixen vèncer Rothbar.

El llac dels cignes – Ballet de l’Opera de Paris 2005

El llac dels cignes. Ballet i orquestra del teatre Maryinsky V Gergiev 2006

1890 The Sleeping Beauty, Marius Petipa, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg

Segons el conte de Charles Perrault en què la princesa Aurora és maleïda per la fada dolenta a dormir eternament si es punxa el dit amb un fus. Malgrat prohibir totes els filoses, el rei no podrà evitar que un dia es punxi i tant ella com tota la cort cauen en un son profund fins que cent anys després, un príncep veu Aurora en una visió enviada per la fada bona, la troba, li fa un petó, i tots es desperten.

La Bella dorment – Kirov Ballet – Leningrad Theatre – 1983

1892 The Nutcracker, Lev Ivanov, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg

Seguint el conte de E.T.A. Hoffmann, Drosselmeyer un mag que fa joguines mecàniques, regala a Clara, en la festa del seu aniversari, un trencanous que representa un soldat. Quan Clara baixa al soterrani s’espanta en veure una rata de la mida d’una persona. Però Drosselmeyer farà que el trencanous es converteixi en un príncep que, amb els seus soldats, combat les rates. Clara i el Príncep viatjaran per un bosc nevat (número del vals dels flocs de neu) i llocs encantats on hi ha danses espanyoles, àrabs, xineses i russes.

El Trencanous, Covent Garden, The Royal Ballet & The Royal Opera House Orchestra [2009]

1898 Raymonda, Marius Petipa, Alexander Glazunov, Mariinsky Sant Petersburg

A l’època de les croades Raimonda espera el retorn del seu promés Jean de Brienne. El senyor sarraí Abderraman també la pretén i, en ser rebutjat, intentarà raptar-la però Jean arribarà a temps per salvar-la.

Raymonda – Bolshoi Ballet – 1989

1905 The Dying Swan, Michel Fokine, Camille Saint Saens

Anna Pavlova demanà Fokine de coreografiar la música de Saint-Saens inspirada en el poema de Tennyson la mort del cigne. Es va estrenar el 1905 en una gala benèfica a Sant Petersb urg i el 1907 a Moscú.La néta de Fokine diu que avui no es balla tal com la va concebre Fokine, i sembla una mica l’Odette del llac dels cignes davant la mort. No demana una tècnica extraordinària però sí un gran sentit artístic. Ha d’expressar algú ferit davant la mort propera, no una ballarina que es converteix en ocell.

La llegenda diu que les últimes paraules d’Anna Pavlova abans de morir van ser “prepareu-me el vestit de cigne”.

La mort del cigne. Anna Pavlova

La mort del cigne. Uliana Lopatkina

 

Posted on

424 El Ballet romàntic. 1830 – 1860

Dansa | Història de la dansa | Història del ballet

Hi ha hagut la revolució francesa, comença la industrialització i alhora hi ha una reacció contra la societat ordenada en classes socials i una vida alienada a les fàbriques. Es valora l’individu i les seves emocions, l’edat mitjana més que no l’època clàssica, la naturalesa salvatge contraposat al paisatge domesticat, l’espiritual i el sobrenatural contraposat al racional.

El centre creatiu serà sobretot París. França entra en un període de lluita entre els intents de tornar a l’Ancien régime, a la qual es resistirà la revolució de 1848 amb la que comença la segona república fins que Napoleó III s’erigeix en emperador i comença el segon imperi fins 1871.

El ballet evoluciona i dóna protagonisme a les ballarines com Marie Taglioni (1804-1884), Carlota Grisi (1819-1899). Apareix el ballet blanc, on les ballarines van de blanc amb tutus. El 1832 s’estrena la Sylphide on per primer cop es faran servir les puntes, que realcen l’elegància i la lleugeresa de les ballarines. Els librettos presenten temes sobrenaturals com a Giselle. Els principals coreògrafs seran Jules Perrot, i Bournonville que fundarà el ballet danès. La il·luminació a gas permetrà una posta en escena més brillant.

1832 La Sylphide c Taglioni-Bournonville, Schneitzhöffer, Paris. Hi va haver una primera versió de Filippo Taglioni amb la seva filla de protagonista. Bournonville en va fer una segona versió amb música de Lovenskiold que és la més coneguda. L’acció passa a Escòcia on James és atret per un sílfide, un esperit de fada dansarina.

La Sylphide. The Danish Ballet

1841 Giselle, Coralli Perrot, Adolphe Adam, Paris

Giselle s’enamora de Loys que en realitat és el duc Albrecht disfressat i que està promès a una altra. Quan descobreix l’engany, Giselle balla fins a morir. Al cementiri és rebuda pels esperits nimfes del bosc que atrauen els homes i els fan ballar fins a morir. Elles voldran atrapar Albrecht però Giselle el protegirà.

Giselle -Svetlana Zakharova & Roberto Bolle – La Scala (2005)

Giselle – Natalia Osipova, Carlos Acosta (Adolphe Adam) – Royal Opera House 2014

1842 Napoli, Bournonville, Paulli, Gade Lumbye, Copenhaguen

Teresina cau al mar durant una tempesta i és rescatada per les nàiades.

Napoli Royal Danish Ballet 1986

1846 Paquita, Mazilier, Deldevez, Paris

Un oficial francès s’enamora d’una gitana que al final resultarà ser la filla del comte d’Urbilly raptada. Famós pel seu grand pas classique.

Ballet Opera Paris, 2003

1845 Pas de quatre, Perrot, Pugni, London

Coreografia pe Jules Perrot per mostrar les excel·lències de les ballarines del moment, Marie Taglioni, Carlotta Grisi, Fanny Cerrito i Lucile Grahn.

Alicia Alonso, Carla Fracci, Ghislaine Thesmar, Eva Evdok

Paris Opéra ballet

1849 Le Conservatoire, Bournonville, Holger Pauli, Copenhaguen

L’acció passa a una escola de ballet a Paris on Bournonville evoca quan estudiava amb Auguste Vestris.

Vaganova Academy 2017, teatre Mariinsky

Reportatge sobre l’estil d’August Bournonville

1856 Le Corsaire, Mazilier-Perrot, Adolphe Adam, Paris

Inicialment coreografiat per Mazillier amb una història inspirada en un poema de Byron, serà refet més endavant per Perrot a Sant Petersburg, ajudat per Marius Petipa. És famós per un espectacular pas de deux que va ser afegit pel ballarí Chabukiani del Kirov sirigit per Vaganova. El pirata Conrad s’enamora de l’esclava Medora i els seus corsaris la raptaran, alliberant també la resta d’esclaves destinades al Paixà.

Ballet Kirov

Bolshoi Ballet – 2012

 

 

Posted on

424 Els inicis del ballet. 1550 – 1830

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

SEGLE XVI

A les corts italianes, les celebracions amb música i dansa havien arribat a certa sofisticació. Quan Caterina de Médicis es casa el 1553 amb el rei Henri II de França portarà a la cort francesa artistes i músics. Era un època en que la monarquia encara era relativament fràgil i això hauria de consolidar el seu prestigi. Fa venir d’Itàlia el músic Baltasar Beaujoyeux. El 1581 la nora de la reina, Marguerite de Vaudémont li encarrega  el Ballet comique de la Reine, une spectacle de cinc hores i mitja que combina coreografia i narrativa.

SEGLE XVII

Els ballets de cour seguirien essent populars i arriben al màxim esplendor al sXVII amb Louis XIV, le roi soleil, que regnà de 1643 a 1715. Amb catorze anys ja havia paregut a l’espectacle Le ballet de la nuit com al déu Apollo.

fragment de Le roi danse (youtube)

Le roi danse, film de Gerard Corbieau sobre Louis XIV, 2000

El 1661 es funda l’Académie Royale de la danse, amb músics i ballarins, que serà la base de l’Opèra. Beauchamp defineix les 5 posicions dels peus dels peus que encara es fan servir ara. El ballet, que fins ara era cosa de nobles aficionats (ballet de cour), es professionalitza i passarà de la sala de ball a l’escenari [com l’esport al segle xx].

Hi haurà les comédies-ballets de Molière i Lully, com el bourgeois gentilhomme i les opéras-ballets de Campra i Rameau.

1660 Le Bourgeois Gentilhomme, Beauchamp, Lully, Chambord

1697 L’Europe Galante, Pécour, Campra, Paris

SEGLE XVIII

El 1708 apareix el ballet d’action on es representa l’acciò sense paraules, només amb el moviment i el gest. Un dels pincipals coreògrafs fou Jean-Georges Noverre. Els ballarins eren principalment mascles que arribaven a fer els papers femenins, com Gaétan Vestris i Louis Dupré. Entre les dones, Marie Camargo.Ballarins cèlebres: Gaétan Vestris

Apareixen altres centres a Copenhaguen, Sant Petersburg, Moscú i Milà però Paris serà el centre d’innovació del ballet fins a la segona meitat del segle XIX.

1776 es funda el ballet Bolshoi

1778 es funda la Scala (Lombardia, Itàlia encara no s’ha reunificat)

1735 Les Indes galantes, Blondy, Rameau, Paris

Chaconne

1763 Médée et Jason, Noverre, Rodolphe, Stuttgart

Reportage Renaud et Armide, Medée et Jason. Noverre, Rodolphe

Posted on

Història de la dansa

La dansa

ANTIGUETAT: dansa tribal i religiosa

Dansa tribal: per afavorir les collites, la fertilitat, la renovació anual de la naturalesa en el cicle de les estacions. Per animar els guerrers. [indis americans, Àfrica, Haka maorí]

Egipte: Hi ha pintures i escrits de dansa religiosa amb el sacerdot representant déu. Hi ha evidències de dansa del ventre, de caràcter eròtic, amb ballarines especialitzades per entretenir els rics. També acrobàcies com a les danses adagio. [ ].

Grècia clàssica: (EB) Van rebre influència dels egipcis. Hi havia danses rituals religioses a Apol·ló, i a Dionís. (Plató fou un teòric de la dansa). Una de les nou muses que inspiren les arts està dedicada a la dansa, Terpsichore . Pyrrhiche, danses que evoquen el combat. Dansa ecstàtica entre els seguidors de Dionisos, primer les dones i després homes representant sàtirs. Algunes d’aquestes danses van ser l’embrió del teatre.

Roma: (EB) la noblesa romana no veia la dansa amb bons ulls però no van poder frenar la influència grega. La representació d’obres amb gestos, pantomimi, es va fer popular.

Danses jueves esmentades a l’antic testament.

Dansa clàssica índia: Es remunta potser al 1000 BCE. La dansa representa llegendes hindus amb codi de gestos molt elaborat. S’ha propagat a tota la zona d’influència hindu i budista al sudest asiàtic. [ ]

Satpathy

EDAT MITJANA

(EB) Els pobles germànics tenien danses de fertilitat i de guerra en el marc de les seves religions no cristianes. L’església catòlica, d’una banda s’hi oposava, com Sant Agustí, pel fet de ser una manifestació del desig i la luxúria. Però Sant Basili de Cesarea el 350 deia que era l’activitat més noble dels àngels. I Dante també els faria ballar. Les danses de les religions paganes van passar a ser seculars quan aquestes van ser substituides pel cristianisme. Va començar la divisió entre la dansa social participativa i la dansa com a espectacle executada per un especialista, un joglar o comediant.

Danses d’èxtasi. Ball de Sant Vitus (masses de gent saltaven i ballaven com a posseïts als segles XIV i XV a Alemanya i Itàlia [un antecedent de les rave?]. Totentanz a Alemanya (La dansa de la mort a Verges).

Dansa bergamasca, Marco Uccellini en va fer una música adaptada.

BALL SOCIAL

Al segle XII la societat estava dividida en noblesa, pagesia i clergat. La noblesa, inspirant-se en els ideals cantants pels trobadors ballaria danses elegants en parella evocant l’amor cortesà. La pagesia en canvi ballaria en cercle, sovint agafats de les mans i a vegades cantant.

Basse dance, ballo  [  ] Aquest era el ball social més extès, en un ritme pausat. Sovint es combinava amb el saltarello (haute dansa) o el Tourdion, de ritme més viu. És el precursor de la pavana. Originat a la cort de Borgonya i estès després a tota França.

s.XII Sufís  Pels místics sufís, la dansa giratòria és uan forma de meditació.  Una branca  [  ]

Flamenco (EB): Ball del sud d’Espanya que seria el resultat de la trobada entre els inmigrants romanís, o gitanos, procedents del Rajasthan, i la cultura jueva i mora.

RENAIXEMENT

Amb el renaixement, Itàlia passa a ser el centre de l’evolució de la dansa substituint a França . A les diferents corts els joglars muntaven espectacles sofisticats per a les celebracions. Apareix al figura del “mestre de dansa”.  El 1416 Domenico de Piacenza publica el primer tractat de dansa a Europa: De arte saltandi et choreas ducendi.

A partir de danses populars van evolucionar balls més sofisticats i formes musicals, com el Branle a França i la Morisca a Espanya, la jiga, la canaria i altres. La Sarabanda i la xacona originàriament eren danses populars a les colònies espanyoles, d’influència afroamericana, que van fer-se populars a tot Europa [com el jazz 400 anys després!]. El 1588 Thoinot Arbeu publica la Orchésographie on es descriu el tipus de ball i música que correspon a la la basse danse, pavanes, galliard, volta, courante, allemande, gavotte, canarie, bouffon, moresque i diferents variacions de branle. (la forma musical de la suite de danses).

Inicis del ballet: Caterina de Médicis es casa amb el rei Henri II i introduirà a la corta francesa els espectacles d’Itàlia fent venir el músic Baltasar Beaujoyeulx que el 1581 crearà el que es considera el primer ballet, en la forma de ballet de cour, combinant coreografia i narrativa en un espectacle de cinc hores.

Segles XVII i XVIII

A França la dansa esdevindrà molt popular. Estèticament es reacciona al manierisme i exageració del barroc amb un suposat retorn a la simplicitat, el rococó.

BALLET

(inicis del ballet 1550 – 1830) Amb Louis XIV (1638-1715) el ballet es consolida. En l’espectacle le ballet de la nuit, de 12 hores, apareixia ballant representant el déu Apol·ló. El 1661 Louis XIV funda la Académie Royale de danse. Apareixen tractats i escrits com Orchésographie de Arbeau i la Choréographie ou l’art de décrire la danse de Raoul Feuillet on ja es defineixen els termes dedans i dehors per la posició del cos. El ballet es va professionalitzant i deixarà de ser un acompanyament decoratiu de representaciosn teatrals per constituir un espectacle independent.

A partir de 1700 el ballet i el ball social seguiran camins separats.

BALL SOCIAL

A la cort de Versailles es ballava una suite de danses, començant per un Branle encapçalat pel rei. Seguia una Courante, que s’havia tornat més lenta. La gavota es ballava en cercle, fent cada parella un petit solo. A vegades seguia una Allemande, ball procedent d’Alsàcia, amb la dona recolzada al braç de l’home. Relacionada amb el ländler, serà un precursor del vals. Però la forma més popular era el minuet. Venia del del Poitou i el nom derivava de “pas menu”, pas petit.

A Anglaterra el ball es democratitza. Playford publica el 1760 The ENglish Dancing Master amb moltes danses populars, com la “Morris dance”. S’extendrà entre les classes burgeses i populars a Europa. La contredanse anglaise indicant dos línies de balladors cara a cara, la contredanse française, en rotllana.

[La sardana ] es remunta al segle XVI

 

Segle XIX

EL BALL SOCIAL: EL VALS

Amb la revolució francesa, la vida de cort que propiciava el minuet va quedar obsolet. Com altres aspectes de la cultura romàntica, en literatura i pintura, el vals va venir d’Alemanya, concretament del sud. Allà i a Àustria eren populars els ländler, dreher o deutscher, on les parelles ballaven alegres amb més llibertat. Sense les regles dels mestres de dansa, el vals permetia més expressivitat i entregar energia amb passió. Viena en va ser la capital i des d’allà es va extendre a tot Europa. Juntament amb el vals es van fer populars danses que venien de Bohèmia com la polca, que en forma accelerada es deia galop, i la mazurka, procedent de Polònia.

BALLET

El ballet romàntic 1830 – 1860

Els ideals de naturalitat, passió i expresivitat passaran a dominar el ballet, contraposat a les convencions preexistents. El 1760 Noverre havia publicat Lettres sur la danse et sur les ballets on ja intentava renovar el ballet. El ballet romàntic poblarà els escenaris d’esperits de la natura, fades i sílfides. Millora la tècnica de les ballarines femenines que agafaran el protagonisme que abans tenien els masculins. Ballet blanc amb les ballerines de blanc i presència “d’esperits” (Giselle)A la Sylphide apareix per primer cop el balla amb puntes i tutus llargs i blancs amb Marie Taglioni. Canvis tècnics amb la il·luminació amb gas. Auguste Bournonville i Jules Perrot són els principals coreògrafs.

El ballet clàssic 1860 – 1905

El ballet romàntic i Paris perden força però arriba una època d’esplendor a Rússia amb els coreògrafs francesos Marius Petipa  i Jules Perrot a la cort dels tsars Romanov a Sant Petersburg i Moscú. Torna el paper del protagonista masculí. Anna Pavlova, Vaslav Nijinsky.

ALTRES ESPECTACLES

Apareix el genere de l’opereta, espectacles musicals de caràcter còmic que acostumaven a tenir números de dansa. A Viena es representaven a la Volksoper mentre que l’òpera “sèria” es feia a la Staatsoper. Seguia la tradició de la  commedia dell’arte italiana, el Vaudeville francès, o l’English Ballad. A França l’autor més cèlebre va ser Jacques Offenbach amb l’Orphée aux enfers (1858), a Anglaterra W.S. Gilbert and Arthur Sullivan. 82).

L’espectacle de music hall amb balls com el can-can, sense les pretensions d’art del ballet, es va fer molt popular a Paris.

A Amèrica hi havia molta varietat d’espectacles, amb minstrel shows, vaudeville, inicis del tap dance i soft-shoe a partir de dansa irlandesa. Els blancs imitaven els negres i els seus balls pintant-se la cara, i els negres estrafeien els blancs creant noves danses com el cakewalk.

Segle XX

El nou segle veurà el ballet renovat pels Ballets russes de Diaghilev establert a París. Després de la segona guerra mundial Londres i New York emergeixen com a centres de creació. Es considera que la dansa expressi emocions enlloc de narrar una història. Des de 1975 els coreògrafs busquen cada cop més sorprendre amb quelcom nou i original.

El ball social viurà grans canvis. L’Europa i Amèrica d’abans de la guerra segueix amb els valsos i galops alhora que intenta reviure el minuet i la pavana. Però aviat tot quedarà desplaçat per la irrupció de música i balls de sudamèrica i afroamericana.

ELS MUSICALS AL TEATRE I CINEMA

Als teatres de New York, al barri de Broadway, apareix un nou tipus d’espectacle, el musical, hereu de l’opereta però amb temes i música específicament americans, que no imitaven les operetes europees. Tant la música com el ball acabaran incorporant molts elements del jazz. La música de compositors com Jerome Kern, Rodgers&Hart, Cole Porter, Hammerstein, Iving Berlin o George Gershwin aportarà temes que es consolidaran també fora dels escenaris entre els intèrprets de jazz. El ball serà molt important i hi hauran elaborats números de tap dance i acrobàcia.

Als anys ’30 es comencen a filmar películ·les musicals. Busby Berkeley mostra coreografies geomètriques de molts ballarins. Aviat es fan populars les comèdies de l’extraordinari Fred Astaire, de parella amb Ginger Rogers. Aquest gènere permetia evadir-se de les misèries de l’època de la depressió. Després de la segona guerra mundial el gènere es renova, intentant introduir al dansa de manera més natural en la història.

A partir dels ’60 el cinema musical “clàssic” decau [potser degut també a l’evolució del jazz que s’ha dividit en una branca més progressiva i intel·lectual, i el Rhythm&blues que acabarà en el rock’nroll]. Al teatre els musicals continuaran. Als ’90 seran populars els del britànic Andrew Lloyd Weber però queden lluny de la vitalitat del musical americà clàssic.

BALLET

El ballet modern 1905 – 1945

A Europa havia quedat relegat a Music Hall. A Rússia seguia però es volia alliberar de l’estricta tradició imperial. El 1909 Diaghilev presentà a Paris els Ballets Russes. Després de la revolució de 1917 s’hi van afegir molts ballarins. Va tenir com a principal coreògraf Michel Fokine. Després van venir Vaslav Nijinsky, la seva germana Nijinska i Léonide Massine. Va encarregar música a Stravinsky i va recórrer a autors francesos moderns com Debussy, Ravel o Satie. Va innovar en la posta en escena amb decorats de Picasso, Alexandre Bénois, Matisse, Léon Bakst o Coco Chanel. Algun dels seus ballarins més famosos van ser Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina. Fan gires per tot el món. El 1913 l’estrena del Sacré du Printemps serà un escàndol. Amb la revolució el ballet queda tocat a Rússia, molts dels talents deserten a Europa però aviat els soviets el recuperen com a element cultural tot mantenint la tècnica.  Nureyev, Baryshnikov i Makarova desertarien.

A Amèrica Marta Graham i Isadora Duncan trenquen amb la tradició i proposen una dansa més natural que expressi les emocions humanes i que no hagi de ser com una marioneta que executa figures convencionals. Va ser un moviment sobretot de dones. Van buscar inspiració en altres fonts com la dansa oriental o les il·lustracions de dansa en ceràmica grega. Ruth StDenis i Ted Shawn van fundar una escola d’on sortirien Marta Graham i altres. A Alemanya el moviment de l’Ausdrucktanz va tenir com a teòric Rudolf Laban que va inventar un sistema de notació dels moviments.

Marie Rambert introdueix el ballet a Gran Bretanya. El 1940 es crea la Vic Wells amb Ninette de Valois i Frederick Ashton que acabarà essent el Royal ballet.

El ballet internacional 1945 – 1975

Les gires dels ballets russos van popularitzar el ballet i apareixen nous centres de creació a New York, Londres i altres llocs. Als USA Balanchine funden el NYC ballet el 1948. El Sadler Wells es convertirà en el Royal Ballet el 1956, Frederick Ashton serà el principal coreògraf. Anthony Tudor el 1957 crearà l’American Ballet Theater. Es fundaran companyies a Stuttgart amb el coreògraf Cranko, Canadà, Cuba, Iran o Beijing. Béjart el ballet de Lausanne. Jerome Robbins crerà coreografies per ballets i musicals. Peter Wright a Londres i Stuttgart. Kenneth Mcmillan. El 1958 Alvin AIey funda el Alvin Ailey American Dance Theater per expressar la cultura afromaericana.

Els coreògrafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballet clàssic i la dansa moderna. [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes] Es reinterpreten ballets clàssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet). Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.
Ballarins: Barysnikov, Sylvie Guillem, Carlos Acosta, Tamara Rojo

El ballet contemporani

Les companyies russes del Kirov i el Bolshoi van seguir fent gires representant el ballet clàssic amb gran èxit. Londres i New York van continuar amb molta activitat i nous centres arreu del món van anar apareixent. Nous coreògrafs com Marta Graham, Merce Cunningham, Twyla Sharp van introduir innovacions i experiments. Alguns coreògrafs com Jerome Robbins van col·laborar també amb els musicals de Broadway com West Side Story.

BALL SOCIAL

Després de dècades de ritmes sobretot ternaris, arriben ritmes quaternaris sincopats com el two-step el quickstep o el foxtrot, el ragtime, el charleston, el swing, el jitterbug, el lindy hop i el rock’nroll. amb el swing, la música i la dansa evolucionen alhora. Del món llatí, el tango, la rumba i molts altres. La creativitat afroamericana, del nord i del sud, predominarà tot el segle.

A Anglaterra sobretot es consoliden els balls de saló amb estils definits i regles, amb el quickstep, vals, fox-trot, tango i blues. I d’estil llatí, la rumba, la samba, el calypso i el cha-cha-cha.

https://youtu.be/yCoPdguD7H4

1928 Victor Silvester Modern Ballroom dancing

Gràcies a la ràdio i el tocadiscos, la gent podia ballar sense haver de tenir una orquestra a la seva disposició. Hi ha una progressiva individualització. Si abans hi havia una comunitat ballant en cercle o en línia, amb el vals i el swing es passa a ballar en parella i més endavant, a les discoteques cadascu tot sol. Alhora, als ’70 i ’80 també hi havia coreografies preparades que incorporaven moviments atlètics del gimnàs i de dansa moderna. Bona part de la dansa es crea al carrer, la dansa urbana. Amb el hip-hop neixen balls acrobàtics que requereixen un gran entrenament com el break-dance.

 

 

Posted on

Història de la poesia

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

2000

Gilgamesh
2100 BC

1900

Rigveda.
2000BC

1800

1700

1600

1500

1400

1300

1200

1100

1000

Shijing

900

800

700

Homer.
Ilíada Odissea. s.VIII BC

600

500

Tao
Te king s.VI BC

400

Lírica
grega. Alcaeus, Alcman, Anacreon, Bacchylides, Ibycus, Pindar,
Sappho, Simonides, and Stesichorus.

300

Ramayana
I Mahabarata s.V BC

200

100

Virgili.
Eneida. Horaci

0

Ovidi.
Metamorfosis. Càtul

100

200

300

400

500

600

700

Li
Bai I Du fu. Dinastia Tang

800

900

1000

1100

Poesia
de trobadors

1200

1300

Dante
Alighieri. Divina Commedia. Petrarca, Llull

1400

Ausias
March

1500

1550

1600

Shakespeare.España
Siglo de Oro. França Grand Siècle

1650

John
Donne. Milton

1700

Matsuo
Basho

1750

1800

Romanticisme,
Goethe, Hölderlin, Novalis, Burns, Wordsworth, Coleridge

1850

Transcendentalistes:
Emerson / Emily Dickinson

1900

Simbolisme:
Mallarmé, Baudelaire

1950

Modern:
TS Elliot, William Carlos Williams, Wallace Stevens

2000

2050

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

Posted on

Concili de Calcedònia. 451

Calcedònia. 451 CE. Contra els monofisites: Jesús tindria una única natura, o divina, o humana.

El concili establí que Jesús tenia les dues naturaleses, la divina, i la humana (llevat del pecat).

Les esglésies ortodoxes orientals, l’armenia, copta  (i etíop) i siríaca, van rebutjar la conclusió i van proposar el Miafisitisme en què les dues naturaleses, divina i humana, estaven presents en jesús sense estar separades [barreja].

Posted on

Història de la música. 92. Pop

Rock

Pop

Beatles

Rollings

La Canzone napoletana: 1830 – 1960 es va consolidar en un festival de la mare de Déu de Piedigrotta. Amb temes que es van fer molt populars com n ‘O sole mio, Torna a Surriento, Funiculì, funiculà o Santa Lucia. Emigrants italians les van fer famoses arreu del món, com Enrico Caruso. Gabrielle d’Annunzio va compondre en dialecte napolità els versos de Vucchella. Roberto Murolo. Als ’50 Renato Carosone. Peppino di Capri.

 

Posted on

Història de la música. 91. RnB, Soul, Funky

R&B, rocknroll, soul, Motown, Funk, hip hop

(un comentari al swingdic de greuges on sortia un indi de Bollywood imitant Elvis Presley, agost 2019: El que és interessant notar a partir d’aquest vídeo, és quanta música arreu del món ha volgut imitar o s’ha inspirat en música que ve del jazz. Perquè Elvis es va inspirar en el R&B (El seu èxit Hound Dog va ser tret d’un tema de Big Mama Thornton). Sense exagerar gaire, podríem dir que la major part de la música que durant els darrers 100 anys ha fet ballar i emocionar Amèrica i Europa, i bona part d’Àsia i Àfrica segueix un fil que es remunta al jazz. Perquè del jazz en va sortir el R&B dels 50. I amb la influència Gospel, va néixer el soul amb gent com Otis Redding i James Brown. R&B era el que escoltaven els Beatles i els Rollings que després van crear el Pop (els Beatles tenen una versió molt divertida del “Ain’t She Sweet” que a vegades hem ballat). Als ’70 DJs com DJ Kool Herc a les festes del Bronx, manipulant dos tocadiscos que reproduïen fragments curts de discos de soul obtenia loops que feien una base rítmica i d’acompanyament (com una versió de pobre dels riffs dels arranjaments de les big bands) i un MC anava improvisant frases (l’equivalent al solo). Neixia el Hip hop que es faria famós amb el Rappers Delight de Sugar Hill Gang. I als ’80, a Detroit, Afrika Bambaata i altra gent incorporaven la tecnologia de Kraftwerk per obtenir el fons a base de caixes de ritme com el Roland TR808 i sintetitzadors. I tenim el Techno. Pràcticament tot el que escoltem és un descendent, tant llunyà com vulgueu, del jazz. En aquest experiment han agafat una peça de Louis Armstrong, li han tret el fons i li han afegit una base de hip hop. I Armstrong sembla ben bé que estigui rapejant.

RAP
1973 DJ

History of Rap – The True Origins of Rap Music

On August 11, 1973 in the Bronx, New York history was about to be made. DJ Kool Herc (now known as the first DJ & founding father of hip hop) & his sister Cindy began hosting back to school parties in the recreation room of their building. It was these gatherings that would spark the beginning of a new culture we know today as Hip-Hop. One night during history of rapDJ Kool Herc’s set he tried something new he called “merry go round”. He used two turntables playing the same break beat section of the James Brown record “clap your hands”. When one turntable would finish playing the section he would switch to the other turntable and play the same section. This allowed him to extend that section of the song as long as he wanted. This technique is now referenced to as looping and is used by record producers in almost every beat.

From emcee to rapper
how-did-rap-start
Left – (Coke La Rock) Right – (DJ Kool Herc)

As DJ Kool Herc continued to do more parties he realized that speaking on the mic was just as important to keeping a party live as DJing was. In order to keep up with the demands of the crowd he reached out to his good friend Coke La Rock to be the first dedicated MC of these parties. During one of these parties Coke La Rock spit his very first bar, ” There’s not a man that can’t be thrown, not a horse that can’t be rode, a bull that can’t be stopped, there’s not a disco that I Coke La Rock can’t rock”. This one bar made Coke La Rock the very first rapper in Hip-Hop and birthed a new genre of music we know today as Rap music.
The first mainstream rap song emerges

Within the next few years DJ’s & Rappers was popping up at every block party to showcase their talent but record companies considered rap music a fad & was not compelled to invest into it. Rap music finally reached mainstream recognition in 1979. The first rap song to get commercially released was “King Tim III (Personality Jock)” by the Fatback Band. However this song was pushed to the b-side of the tape but after getting a huge response from the clubs it was later released on the a-side and became a top 30 hit on r&b charts.

In the winter of that same year a rap group emerged called Sugar Hill Gang suger-hill-gang-rappers-delightcomprised of Englewood, New Jersey natives Michael “Wonder Mike” Wright, Henry “Big Bank Hank” Jackson, and Guy “Master Gee” O’Brien. They released a rap song titled “Rappers Delight“. This song was over 14 minutes long and used the “Good Times by Chic” sample in the background. Rappers Delight went on to achieve the top 40 billboard spot in 1980.

https://medium.com/12edit/afrikaa-bambaataa-kraftwerk-planet-rock-879769d440f4

Afrika Bambaataa, who, together with Arthur Baker, a DJ from Boston, created an electrofunk which was similar to techno, was into the same things as Atkins. Bam: “This is [Kraftwerk] the music for the future and for space travels — along with the funk of what was happening with James Brown and Sly Stone and George Clinton. Of course, I was listening to a lot of Yellow Magic Orchestra and Gary Numan, as well as Dick Hyman’s Moog sound, and music from John Carpenter’s Halloween. When you put all that together, then you get electrofunk, which is what we were doing.”

In 1981, the label owner Tommy Boy introduced Baker to Bambaataa who then was a musician and a DJ, leader of the Zulu Nation group, who took away talented boys from the hands of the street and taught them scratching, breakdance, graffiti and rapping — everything that would later become hip-hop. The heavyset Bam enjoyed the glory of the first guy in the Bronx River: he wore fashionable clothes and futuristic cyclops glasses, and on stage he transformed into the father of the hip-hop nation in Samurai armour of the 18th century. Hip-hop then was slow rhyming with slow funk breaks. Bambaataa and Baker dreamt of enriching the sound, and both wanted to engage Kraftwerk into it while remaining in the history. Bam: “I don’t think they even knew how big they were among the black masses back in ’77 when they came out with Trans-Europe Express. When that came out, I thought that was one of the best and weirdest records I ever heard in my life.”

According to one legend, Arthur Baker figured out what the next single should be while having lunch on the terrace or in the park. Trans-Europe Express, even four years later was all around buildings, constantly played in this area. At the same time, Baker went to a music shop for something new — his friends who worked there pointed to the Numbers single, for some reason released only in North America; the yellow 45’ with a throbbing rhythm sold in the Bronx like hotcakes. The musicians were severely limited in time and money: without a decent sampler or drum machine. Baker found an announcement in a newspaper: “TR-808 to rent, Joe.” They gave a twenty to Joe, played Numbers and tried to imitate the rhythm pattern. The tune from Express was played from start to finish by a keyboardist they knew. Baker realised that he could get a lawsuit from Dusseldorf and even asked to write an extra tune instead of the German one, but the owner of the label, after hearing the draft, dispelled doubts: “Oh just use the Kraftwerk melody on it.” Almost all the authors of the greatest hits later acknowledged that they didn’t believe in success, didn’t think about the future of their records; they didn’t hope for anything. Baker claims that he foresaw the future of the single during the first session: “Sweetheart, we’ve just made musical history”. With these words he brought the Planet Rock single home.

Posted on

Història de la música. 6. Contemporània

Nacionalismes España

Albeniz 29 May 1860–18 May 1909

Enrique Granados Campiña (27 July 1867 – 24 March 1916)

Manuel de Falla 23 November 1876 – 14 November 1946

Nacionalismes Rússia

Borodin 12 November 1833 – 27 February 1887

Mikhail Glinka 1804 – 15 February  [O.S. 3 February] 1857

Nikolai Rimsky-Korsakov[a 1] (18 March [O.S. 6 March] 1844 – 21 June [O.S. 8 June] 1908

Modest Mussorgsky 1839 – 28 March [O.S. 16 March] 1881

Pyotr Ilyich Tchaikovsky (1840–1893)

Alexander Scriabin 25 December 1871] – 27 April [O.S. 14 April] 1915

 

CANVIS EUROPA INICI XX

Mahler 7 July 1860 – 18 May 1911

Primera avantguarda Europa, sales de concerts amb debat:
Prokofiev, Stravinsky, Rachmaninov, Shostakovich
Debussy, Satie, Ravel, Saint-Saens, Charles Ives
Bela Bartok, Zoltan Kodaly, Edvard Grieg, Jan Sibelius, Carl Nielsen
Richard Strauss, Alban Berg, Paul Hindemith, Arnold Schönberg, Anton Webern

Música avantguarda subvencionada després WWII: Luciano Berio, G Ligeti, Martinu, Messiaen, Penderecki, Boulez, Xenakis, John Cage

Segona avantguarda: Britten, Morton Feldman, Elliot Carter, Francis Poulenc, Aaron Copland, Kurt Weil, Heitor Villalobos

Noves músiques 80-2000: Benet Casablancas, Toru Takemitsu, Carles Viarnés, Hans Zender, Hans Otte

Posted on

Història de la música. 5. Romàntica

Romanticisme Alemanya [sales de concerts, salons, sales de ball]

Ludwig van Beethoven 17 December 1770[1] – 26 March 1827

Carl Maria Von Weber 19 November 1786 – 5 June 1826

Mendelsohn 3 February 1809 – 4 November 1847

Schubert 31 January 1797 – 19 November 1828)

Clara Schumann (née Clara Josephine Wieck; 13 September 1819 – 20 May 1896)

Schumann 1810–1856

Anton Bruckner 4 September 1824 – 11 October 1896

Brahms 7 May 1833 – 3 April 1897

Wagner 22 May 1813 – 13 February 1883

Hugo Philipp Jacob Wolf (13 March 1860 – 22 February 1903)

//////////

Johann Strauss II (October 25, 1825 – June 3, 1899

Romanticisme Est

irlandès

John Field (26 July 1782 [?], baptised 5 September 1782 – 23 January 1837

Chopin 1 March 1810 – 17 October 1849

Franz Liszt 22 October 1811 – 31 July 1886

Antonin Dvorak 8 September 1841 – 1 May 1904

Romanticisme França

Jacques Offenbach 20 June 1819 – 5 October 1880

Georges Bizet 25 October 1838 – 3 June 1875

César Franck 10 December 1822 – 8 November 1890

Hector Berlioz 11 December 1803 – 8 March 1869

ITÀLIA S.XIX

Rossini 29 February 1792 – 13 November 1868

Nicoló Paganini 27 October 1782 – 27 May 1840

Vincenzo Bellini 3 November 1801 – 23 September 1835

Giuseppe Verdi 10 October 1813 – 27 January 1901

Gaetano Donizetti 29 November 1797 – 8 April 1848

Giacomo Puccini 22 December 1858 – 29 November 1924

 

 

Posted on

Història de la música. 4. Clàssica

Itàlia sXVIII

Escola Napolitana:

Alessandro Scarlatti (1660-1725), del barroc, que fou qui l’inicià. Pare de Domenico.

Domenico Cimarosa  (1749 1801) : Il Matrimonio Segreto, Concerts per a Oboè, Rèquiem

Giovanni Battista Pergolesi, (1710–1736): La serva padrona

Niccolò Piccinni (1728-1800)

Giovanni Paisiello (1740-1816)

“L’escola napolitana d’òpera bufa va utilitzar personatges més humans, hereus de la commedia dell’arte, amb la creació de duets, trios, quartets, quintets, etc. i els amplis concertants al final dels actes, que després de Mozart, Rossini i Donizetti ja no es tornarien a sentir”.

Alemanya i Àustria sXVIII

Carl Philipp Emanuel Bach (8 March 1714 – 14 December 1788)

(Franz) Joseph Haydn 31 March[n 2] 1732 – 31 May 1809)

Wolfang Amadeus Mozart 27 January 1756 – 5 December 1791

 

Posted on

Història de la música. 3. Barroca

Barroc England

Henry Purcell (1659-1695) Dido i Eneas (que tant havia escoltat)
The Fairy-Queen was first performed on 2 May 1692 at the Queen’s Theatre, Dorset Garden in London

Händel 1685 – 1759

Barroc Alemanya

Heinrich Schütz  1585 1672

Johann Sebastian Bach (1685 -1750) [Leipzig, Cort Frederic el gran]

Georg Philipp Telemann  1681 – 1767

Jan Dismas Zelenka; 16 October 1679 – 23 December 1745)

Cort Española barroc

Scarlatti (Naples, 26 October 1685 – Madrid, 23 July 1757)

Antonio Soler (1729 –  1783)

Barroc Itàlia

Antonio Vivaldi 1678 –  1741 [ all-female music ensemble of the Ospedale della Pietà]

Tomaso Albinoni 1671 – 1751

Giuseppe Tartini (8 April 1692 – 26 February 1770)

Barroc França

Marin Marais

Leclair

Hotteterre

Sainte Colombe

Jean-Baptiste Lully (1632–1687)

Jean-Philippe Rameau (1683–1764)

François Couperin 1668 –  1733

França sXVIII

Christoph Willibald Gluck  1714 –  1787

Posted on

Història de la música. 2. Antiga

Esglésies Europa sXI-sXVI

Gregorià. Abadia de Cluny

Salve Regina mode I, salve Regina antífona mode V

Hildegard von Bingen  1098 – 1179

Ritus Bizantins

Palaus Europa sXVI

Landini 1397
Jacopo Bologna 1340

Itàlia, primer barroc

Palestrina 1525 – 1594

Gabrieli
Frescobaldi
Dario Castello 1590 1630
Monteverdi 1567 1643
Gesualdo 1566 1613 (His most well-known music was published in Naples in 1603 and from the castle of Gesualdo (with printer Giovanni Giacomo Carlino) in 1611. The most notoriously chromatic and difficult portions of it were all written during his period of self-isolation. Castell Avellino)
Giovanni Battista Fontana 1589 1630 (Roma Venecia Padova)

Elizabethan England

Dowland 1563 1626
Byrd 1543 1623 Will You Walk the Woods so wild
Hume 1569 1645
Morley 1557 1602

 

España sXVI

Luis Milan 1500 1561
Diego Ortiz 1510 1570 [anotar la preferida], Jordi Savall
Antonio de Cabezón 1510 1566

Jacob van Eyck (c. 1590 – 26 March 1657)

 

Posted on

Poesia Catalana

Trobadors, provençal

RAMON LULL 1232 1315

RENAIXEMENT

Jordi de Sant Jordi

Ausias March 1400 1459

S XVI XVII XVIII

Decadència

RENAIXENÇA
VERDAGUER 1845 1902
JOAN MARAGALL 1860 1911

Costa i Llobera

Alcover

NOUCENTISME

Guerau de Liost 1878 1933

Josep Carner

Avantguarda
FOIX 1893 1987
SAGARRA, JOSEP MARIA DE 1893 1961

RIBA, CARLES 1893 1959

Marià Manent

Tomàs Garcés
JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 1924
JOAN OLIVER 1899 1986

MÀRIUS TORRES 1910 1942
Joan Teixidor 1913 1992
ESPRIU 1913 1985Josep Palau i Fabre 1917 2008

GABRIEL FERRATER 1922 1972
JORDI SARSANEDAS 1924 2006
JORDI COTS MONER 1927
MÀRIUS SAMPERE 1928 2018
Maria Àngels Anglada 1930 1999

NARCÍS COMADIRA 1942

Posted on

Assassinat de Roger de Flor i la venjança catalana

La Venjança Catalana fou la guerra d’extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d’Orient contra la població civil grega de l’Imperi bizantí entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l’assassinat a traïció de Roger de Flor i l’intent d’anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

El terror provocat en la població civil grega se servà en el record popular. El tema de la Venjança Catalana fou reproduït en diverses obres de caràcter polític a fi d’estimular les accions bèl·liques catalanes, tal com succeí durant la Guerra Gran. A nivell literari, Antonio García Gutiérrez escriví un drama, Venganza catalana (1864), que en mistificava el sentit i l’equiparava a les conquestes fetes pels castellans a Sud-amèrica.

Els fets han tingut repercussions en el llenguatge actual. Mentre que en albanès katala significa monstre i s’utilitza per a espantar els nens, en grec existeix una maledicció que desitja que Així t’arribi la venjança catalana.

Posted on

Història de la tecnologia. Cuina

[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280

societats primitives

el foc

primera agricultura

Grècia Roma Medieval

Amèrica: patata i tomàquet

França, Brillat Savarin Escoffier

la refrigeració, les conserves

https://foodtimeline.org/
Posted on

Història de l’art

[seguint Gombrich]

Pobles prehistòrics i primitius
Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europa medieval
L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista
Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

Pobles prehistòrics i primitius

Funció màgica de la imatge. Representacions naturals al paleolític, esquemes al neolític

Vist: Lascaux, Taltehull, els megalits de Menorca, els menhirs de Carnac

Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europe medieval

2. Art per a l’eternitat: Egipte, Mesopotàmia i Creta
Vist: Abu Simbel, el temple i les pintures amb heroglífics,
La lleona ferida al Louvre [assiris British Museum]

7. Orient, Islam i Xina del II al XII
[p.87 temples budistes a la Índia al sII]
Islam, tapís persa
[mesquites a Egipte, Índia, Tunísia]
[paisatges zen, MET, Japó,

3 i 4. El gran despertar: Grècia
Escultures al British, Louvre, Pergamom Berlin, museu d’Atenes, museu del Vaticà
El Partenó d’Atenes, teatre Epidaure, Olimpia, Delfos

5 i 6. Roma i Bizanci
Roma: El foro romà, el panteó, retrats al museu d’història de Barcelona
Els mosaics de Ràvena [la manera de representar els sants es consolidarà a l’església ortodoxa]

8 9 10 11 L’església
Inicis: Tapís de Bayeux, Llibres il·luminats  (Morgan Library, museu Dublin, Llibre Taschen) [Tapís creació Girona?]
S.XII l’església militant: el romànic [Vall de Bohí], Arles, [el romànic esplèndid de Pisa
sXIII L’església triomfant: el gòtic Notre Dame, Sta. Maria del Mar, Catedrla de Girona, Sainte Chapele. GIOTTO Capella degli Scrovegni a Pàdua [Gòtic català al MNAC]
sXIV Cortesans i burgesos, arquitectura civil

L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista

SEGLE XV
12 sXVa Florència: Capella dei Pazzi, catedral de Brunelleschi, Sant Jordi de Donatello /  Nord d’Europa: Van Eyck, el matrimoni Arnolfini
13 sXVb Alberti,, Fra Angelico, Piero della Francesca, Botticelli
14 SXV al nord Gòtic flamífer. Roger Van der Wyden (descendiment al Prado)

SEGLE XVI
15 Roma i Toscana. Bramante, LEONARDO da Vinci, Ghirlandaio, MICHELANGELO, Perugino, Rafael
16 Venècia. Giorgione i la tempesta, Tiziano, Veronese, Correggio
17 Alemanya i els Països baixos. Catedral de Bruges, DÜRER [gravat, llibres, Albertina, quadres al Prado]. Grünewald a Colmar. HYERONIMUS BOSCH
18 sXVIb, una crisis de l’art: PALLADIO, Parmigianino, Tintoretto, El Greco. Holbein [els retrats]. Brueghel [de petit mirava la pintura de les noces amb els plats]

SEGLE XVII
19 Barroc. Carracci. CARAVAGGIO. // POUSSIN, CLAUDE LORRAINE. Rubens. Velázquez.
20 Holanda. Frans Hals. Ruysdael. Van Goyen. Rembrandt. JAN VERMEER

SEGLE XVIII
21 Sant Agnese a Pza. Navona. Bernini l’èxtasi de Sta. Teresa. Tiépolo
22 Versailles. Belvedere de Viena. Monestir de Melk. Watteau.
23. L’edat de la raó: ANglaterra: Saint Paul’s. Stourhead. Hogarth. Reynolds. Gainsborough

Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

sXIX
24 finals18, 19Anglaterra: neogòtic, regency. David Marat [Brusel·les, vist]. Goya. Blake. Turner. Constable. CASPAR FRIEDRICH
25. La revolució permanent. Ingres. Delacroix. Millet. Courbet. Els prerafaelites, Dante Gabriel Rosetti.  Manet. Monet. Pisarro. Degas. Rodin. Whistler.
26. Els modernistes. Victor Horta. Gaudí. Cezanne. Van Gogh. Gauguin.

Simbolisme

portaraquetes

?! pàgina cerca, lectures 2018, imatges per url

àlbums 2017

pares a Suara, noveles mare, paquet montserrat

trucada E operació Nacho

trompeta

Huysman a Rebours

felicitacions agnes al grup dels avis

 

sXX
27 L’art experimental. Bauhaus. Munch. Kandinsky. Ferdinand HODLER. Matisse. Picasso. Paul Klee. Giacometti. MONDRIAN. Calder. Henry Moore. Chagall. Dalí.
28 Jackson Pollock. Tàpies. Rothko. Miró.Lucien Freud.

 

Posted on

Cultura. Museus, galeries, biblioteques

Museus d’història

London: British museum, London (Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). Victoria&Albert museum
Glasgow, Kelvingrove

Berlin: Pergamon museum, Museum der Dinge

Paris, Louvre

NY, Metropolitan Museum Art

Barcelona, Museu etnològic i de cultures del món. Museu d’història de Catalunya. Museu d’història de la ciutat. Museu Frederic Marés. Museu del disseny.

Génève. Musée d’etnographie. Les archives de la diversité humaine

Galeries d’art

UK: National Gallery, London, National Portrait Gallery, London, Tate Britain, Tate Modern

Paris: Louvre Orsay

Viena: KHM, ALbertina, Leopold Museum

Deutschland: Pergamom Berlin, Gallerie Alte meister Leipzig, Hamburg, Dresde

Suïssa: ginebra Lausanne

Itàlia: Venezia Galleria Accademia

Sales de concerts

Viena, StaatsOper, VolksOper

Paris, Òpera

Barcelona, Palau de la música, Liceu, Auditori, Cova del Drac

NY, Village Vanguard, Lenox Lounge, Cotton Club, Swing46

Biblioteques

Les principals biblioteques del món tenen catalogats milions de llibres.

Les meves biblioteques: Caixa de Pensions al carrer gran. Biblioteca de Lesseps al Torrent de l’Olla. Biblioteca de la universitat central (on també anava a escoltar discos). Biblioteca Central de Catalunya. Biblioteca Sant Pau. Biblioteca de Lletres de la UAB. Biblioteca Antoni Tort Castellar del Vallès. Biblioteca del Poblenou Manuel Arranz.

BIBLIOTEQUES del MÓN. Galeria

Àustria. Viena. Österreicher National bibliothek.

Deutschland. Marbach. Museu de la literatura

Finlàndia. Rovaniemi. Biblioteca municipal d’Alvar Aalto.

Irlanda. Dublin. Chester Beatty library. Chester Beatty, Trinity College Library (Book of Kells),  Marsh Library, National Library (Exposició Yeats), Writer’s museum Dublin.

Suècia.  Statbibliotek (edifici rodó de Gunnar Erikson) galeria, Casa d’August Strindberg, Estocolm.

Suïssa, Genève: Fundació Bodmer.museu manuscrits. St. Gallen

Txèquia. Biblioteca nacional de Praga Clementinum (Codex Gigas), Museu Kafka, Praga.

UK. London, British Library, 1753, Galeria.  Foley’s. Liverpool. Manchester.

USA NY, New York Public Library, 1895. Morgan Library .

Altres: L’Encyclopedie, col·lecció manuscrits medievals de França i Anglaterra

Cinemes, teatres

Paris, Cyrano, ballet òpera

London: musicals

NY, musicals, NY city ballet

Barcelona, Teatre Lliure de Gràcia; Lliure de Montjuic, ROmea, Grec (mort d’un viatjant)

Suïssa: Lausanne, ballet Teresa

(Cuina)

Ca l’Enric, Manairó, Dos Cielos

Temples

Parròquia de Sant Joan, Pompeia, Monestir de Solius, Parròquia de Castellar

Santa Maria del mar, catedral de Girona, Santo Domingo de Silos, Monestirs Etiopia, Esglésies Lalibela

Temple Sihks Índia, hindus

Temples Tailàndia, temples xinesos a Ho chi min city

Mesquites

Temples japonesos

Sinagogues

Temples grecs i romans Delfos

 

Posted on

Història de la humanitat. El llenguatge

Ahir, quan conduïa durant hores, sol, per aquests paisatge smeravellosos, em sentia una mica com si m’haguessin atorgat el privilegi de deixar-me explorar a mi tot sol un museu secret, una terra o un domini reservat. Anava mirant els noms dels pobles i pensava en la Toponímia, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .

I quiants objectes, accions, estats d¡’ànim han estat identificats i etiquetats per diferents idiomes i cultures! L’etnologue referencia  uns 7000 llenguatges amb uns 3000 mots cadascun, són 21 milions de mots!

[provadrecera]

Posted on

Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -10000

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -100.000,final -10000

L’evolució

Després de 4000 milions d’anys d’evolució biològica i geològica, al llarg del Paleocè i Miocè van evolucionant els primats   fins que  al Quaternari , fa 2.5 Ma, evoluciona el gènere Homo a l’Àfrica.  Es van escampant pel món, en particular els Neandertals a Europa. Evidències d’eines de pedra fa 2Ma i d’ús del foc 1M-300m.

Això ho hem pogut reconstruir per la Teoria de l’evolució de Darwin, el  “descobriment” de la prehistòria i l’estudi de l’evolució dels homínids. Ens permet contemplar l’evolució en nosaltres mateixos i imaginar una galeria d’avantpassats que es remunta a les primeres formes de vida. (La prehistòria que he vist).

Cronologia evolució

Els caçadors-recol·lectors

Fa uns 200m apareix l’Homo sàpiens a l’Àfrica oriental. Cronologia de l’evolució de l’homo sàpiens a Smithsonian.
70m. Apareix el llenguatge i el que Yuval N Harari anomena la “revolució cognitiva”.  L’home sàpiens comença a colonitzar el món, s’extingeixen les altres espècies d’homínids i la megafauna.  La segona extinció va venir amb l’agricultura, i la tercera és l’actual que provoca la indústria. YH diu que no ens creiem els que prrtenen que els nostres avantpassats vivien en harmonia amb la natura. Molt abans de la revolució industrial l’Homo Sapiens ha era l’espècie que duia més animals i plantes a l’extinció. Es parla de l’edat de pedra perquè són les que s’han conservat, però seria més correcte parlar de “l’edat de fusta”. El caçador recol·lector vivia en una societat sense especialització del treball, tothom havia de tenir un coneixement profund de l’entorn. Avui el col·lectiu de la humanitat té un coneixement molt més més profund i variat, però a nivell individual els caçadors-recol·lectors van ser la gent amb més coneixement i habilitats. (YH).

Els caçadors-recol·lectors vivien en grups d’unes poques dotzenes de famílies. Avui vivim en ciutats però el nostre DNA encara és de quan vivíem a la sabana, 5-8 milions d’humans en milers de tribus separades amb diferents cultures i llenguatges (YH). La demografia a la prehistòria (wikipedia) calcula que la vida mitjana dels homínids a la sabana era d’uns 20 anys i que població fa 200m anys era d’uns 50.000 individus. Avui queden encara algunes comunitats aïllades a l’Amazonas i Papua Nova Guinea.

La revolució cognitiva

YH parla de la “Revolució cognitiva” associada al llenguatge, que situa fa 70.000 anys. [Tal com indico a “Layered Ontology“, això permet que estigui en contacte amb el que no existeix, amb ficcions o futurs que imagina.] ¿Com es passa de viure en petits grups a ciutats amb desenes de milers o imperis amb centenars de milions? Segurament per l’aparició de la ficció [YH hi inclou la religió, sistemes de valors]; el fet de compartir uns mites. Des de l’aparició del llenguatge l’home ha pogut viure en una realitat doble, la realitat objectiva dels rius, arbres i llops, i la realitat imaginada de déus, nacions i corporacions [mentre que els déus probablement són imaginaris, d’altres ens poden presentar invariants que permetin considerar-los reals, encara que no els poguem pesar amb una balança]. [ d’ara endavant ja no tenim només l’evolució biològica dels gens sinó també l’evolució cultural dels mems].

Els animistes veneraven ens locals, concrets, animals reals, esperits dels morts, el que avui en diríem “dimonis, fades, o àngels”. Això es contraposaria als “teistes” que cobriria des dels “rabis jueus de la Polònia del s18, als puritans que cremaven bruixes a Massachusetts al s17, sacerdots azteques de Mèxic al s15, místics sufís d’Iran al s12, guerrers víkings del s10, legionaris romans del s2 i buròcrates xinesos del s1. [La revolució cultural implica que d’ara endavant no només hi haurà evolució biològica per mutació del DNA, sinó evolució cultural. La diversificació de l’homo sàpiens a diferents zones de la terra donarà lloc a diferents llenguatges]

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

    La colonització del món, migracions

La migració de l’home va ser possible gràcies a ponts terrestres que van aparèixer a la darrera glaciació, Würms entre 115000 a 11700 anys enrere, precedida per una època més càlida i plujosa, Riss-würm del 130m a 115m. Un 30% de la superfície terrestre estava ocupada per gel, les glaceres a Europa baixaven fins a 50º de latitud. En quedar tanta massa d’aigua atrapada, el nivell del mar baixà 100 metres. En plena època de glaciació l’home havia de viure a les latituds més càlides. Fa uns 10.000 anys el nivell del mar tornà a pujar i els continents van quedar separats [es correspon al mite del diluvi?]

S’ha imposat la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual, en lloc d’evolucionar a tota Euràsia alhora, es va originar a l’Àfrica. Hauria emigrat a la resta del món en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m. [I va conviure amb Neandertals fins fa 40m anys i els Denisova fins fa 15m]
Al gràfic es veuen les branques que van quedar a Àfrica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d’Àfrica Oriental, va colonitzar el món.

  • 200000 70000 Humans al Rift a Àfrica (2PFN0 Paleolític Egipte i Magrib,
    2PFS0 Paleolític Àfrica central i sud)
  • 70000 50000 + Paleolític Orient mitjà (2PO00)+ indomalai (2PAI0 )
  • 50000 30000 Europa (2PEB0 Balcans i Itàlia, 2PEC0 Central i Ibèria, 2PES0 Illes britàniques, eslaus), Xina Austràlia AT8: 40000 java 30000 àsia (2PAX0 Xina i Japó, 2PAS0 indoxina, 2PAS1 Indonèsia, 2PZ00 )
  • 30000 11700 Rússia (2PR00 ), Amèrica del nord i Amèrica del sud (2PMN0 Amèrica del nord, 2PMS1 Amèrica sud Perú i centre, 2PMS2  Asud Amazònia i Patagònia).

L’Àfrica de l’est, Orient mitjà, Mèxic i Perú són zones favorables. Quan arribi un cllima més sec Centreamèrica, Àfrica Occidental, la Índia i sudest de xina, més humides, seran més propícies. Austràlia i Amèrica estan pràcticament deshabitades.

Cronologia paleolític

Haplogrups

La història de les migracions de la humanitat a través de les mutacions d’Haplogroups. És un conjunt d’al·lels, material genètic que s’ha heretat directament del progenitor sense recombinar-se. En el cas dels pares podem seguir un fragment del cromosoma Y i s’etiqueten de la A a la T. En el cas de les mares, DNA mitocondrial.

CromosomaY

  • Grups A,B Àfrica
  • 100.000 Adam Haplogrup A / Eva, marcadors compartits per tots els humans mutació P305)
  • 80.000, mutació  M42 (Àfrica de l’est, el tenen la majoria dels homes, queda entre els Mbuti i Biaka dels pigmeus, Hadza de Tanzània) Haplogrup B Àfrica / L1 L2 L3 M42, 80.000,.
  • 70.000  mutació Haplogrup CT M168 (70.000) (M168, 70.000, l’home que va tenir aquesta mutació vivia segurament al Rift al nordest d’Àfrica i va ser dels primers a abandonar-la, segurament per l’estret Bab-al-Mandeb i seguint la costa fins a la Índia, arribarà a Austràlia fa 50m).Haplogrups C D E.
  • Haplogrup CF P143, 60.000, orient pròxim, grup sortint d’Àfrica, d’on surt el F i el C
  • 55.000 mutació HaplogrupF M89 (-45.000) present en el 90% de no africans Haplogrups FGH  que dóna lloc a les branques G i HIJK/ grup N antecedent de la majoria de poblacions.
    • 17.000 G-M201 (Turquia, Caucas, mediterrani, Georgia). [ Aquest és el meu]. Els esquelets més antics confirats per test de DNA portant l’haplogrup  G2a es van trobar a la cova l’avellaner a Les Planes d’Hostoles, i es van datar per radiocarboni cap el -5000. És la primera branca del F que surt d’Àfrica.
  • 40.000 mutacions L15 i L16, grups IJK
  • 40.000 mutació M9

Grups DNA mitocondrial: Hi ha tres grups principals:

  • L (Àfrica)
  • L0, L1, L2, L3, L4, L6 (Àfrica)
  • L3 → M (CDEGQ) i N (OASR(V)IWXY)
    • mutació R, 70.000 a Orient mitjà
    • mutació V, 14.000 a Orient mitjà

[aquest és el meu]. Mitochondrial haplogroup V , bàsicament europeu, que es va extendre fa uns 13m anys per Europa des Balcans juntament amb els R i H. Possiblement la gent que va descobrir l’agricultura al creixent fèrtil. És present sobretot entre els Saami a Finlàndia i a Catalunya.

Els llenguatges

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

Reconstrucció de la vida dels infants al paleolític, un estudi difícil i ignorat (Aeon) [quan es pensa la condició humana es pensa en un mascle adult blanc, i s’obliden dones, nens i vells]