Category: Societats

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Aquí hi pujo a “saludar” les plantes i els peixos, escombrar, collir bledes, llegir poesia, estudiar amb l’ordinador. Bona part del temps és per mantenir el jardí, podar, reomplir les basses, substituir alguna planta que s’ha mort, i també refer el rec, contenidors … a vegades sembla que hi estigui més temps treballant que no pas vivint-hi.

DISSENY

620 d’ample. 234 de cobert, 7×75 de zona de jardí.

Quan estaven acabant el pis i pensava com enjardinar la terrassa se’m va acudir la idea de fer uns contenidors mòbils en les formes del tangram de manera que el paisatge es pogués reconfigurar. La terrassa tindria un espai més recollit sota una pèrgola, i tres jocs de tangram: aquàtic i jardí formal, cactus i hort, i bosc mediterrani.

En els primers esbossos hi ha el somni d’una cabana del te mòbil, amb llar de foc inclosa. Una de les pèrgoles havia de tenir les sinusoidals de Gaudí. Després es va concretar en el que era possible. Vam encarregar al fuster els llistons de les parets dels contenidors i després de descartar que un ferrer ens fes l’estructura, que seria molt car, la vaig fer jo amb galvanitzat, tela de galliner i arpillera.

N’estava tan satisfet que vaig arrbar a enviar el projecte a un despatx de paisatgistes per participar al Chelsea Flower Show (pdf). No em van respondre.

Les rodes no eren barates. Durant els primers anys encara es movia tot però després es van anar rovellant.

Inicialment vaig muntar el rec amb un temporitzador i una electrovàvula. Després en vaig fer dos, per tenir dos ritmes de rec, un segon pels bonsais i les plantes dels balcons. He tornat a tenir-ne només un, ara amb un programador més simple, i he eliminat les plantes dels balcons després que no aconseguia que regués prou sense inundar el balcó de la veïna.

Espai 1: Taula i armari sota les pèrgoles.

La idea inicial era que les pèrgoles i les mampares també fossin mòbils. Un parell d’elles tenen llistons per que es poguessin  convertir en grans taules. No ho han estat mai però han determinat un disseny lleuger. Pretenia que una part quedés coberta per un gessamí però no ha crescut amb prou força. Vaig fer un armari per desar tot el material del jardí i una barbacoa. He afegit unes jardineres a la paret per tenir com una cascada verda d’heura. Vaig  unes jardineres petites que s’inserien a la pèrgola, per fer com un jardí penjant, però no vaig aconseguir que les plantes duressin. Vaig fer unes làmpades que s’inserien a dalt que van funcionar durant uns anys. Ara en tinc una que és com un prestatge verd. És com una habitació a l’aire lliure. No he aconseguit fer créixer adequadament les hortènsies. Des de 2021 a l’estiu hi munto una banyera i a les tardes sufocants m’hi refresco mentre escolto una música suau. Amb una antena wifi puc captar el senyal de casa i a l’estiu m’hi trasllado a estudiar als matins. De tant en tant faig una barbacoa. Heura, hortènsies, tuies, gingko, cactus i lleteresa grega,  gessamí, glicina.

Espai 2: El bosc i els camps

El bosc mediterrani: pi, romaní, farigòla, marfull, cirerer d’arboç, ginebró. La majoria són plantes que vaig recollir del bosc a Solius. Se’m va morir una alzina surera preciosa i l’últim bruc que m’havia arrelat, i que cada hivern floria.

Als dos triangles grans vaig intentar durant anys que hi visquessin flors salvatges, com les roselles o les que es troben als marges dels camins. En un s’hi han aclimatat les lleterasses (Euphorbia)  que vaig portar de l’illa d’hydra a Grècia. A més s’han reproduït a altres llocs de la terrassa. M’ha crescut una figuera que jo no vaig plantar. A l’altre triangle hi he acabat plantant espígols i hi tinc un ametller que m’alegra l’hivern quan floreix a finals de gener.

Espai 3: L’aigua i magnòlia

Si es pot, tot jardí ha de tenir aigua, un estany, una bassa. Hi ha tres contenidors amb papirus i nenúfars, acompanyats de bambús i un arbre de ribera, que durant anys va ser un pollancre i quan es va morir el vaig substituir per un Liquidàmbar, una mena d’auró procedent d’Amèrica amb fulles que a la tardor es tornen grogues tot i que aquí no fa gaire fred.

Sempre hi he tingut peixos vermells, que he anat substituïnt quan a vegades se’m morien. No només perquè m’agraden sinó per prevenir que hi criin osquits. He hagut de cobrir les basses, primer amb ràfia i ara amb uns bastidors de tela de galliner per impedir que hi vinguin a beure tots els coloms del barri. Amb una petita bomba puc posar en marxa un sortidor i escoltar el murmuri de l’aigua. Aquí aixeco la mirada del llibre i miro els peixos com es passegen sota les fulles de nenúfar. Escolto el raig d’aigua que salta a la meva esquerra. A la dreta tinc una mata de farigola i una de romaní. Puc tocar les fulles amb els dits i

Al triangle hi volia fer un petit paisatge geomètric amb una magnòlia, dos boixos retallats a banda i banda i a davant les formes del tangram. No me n’he sortit amb els boixos i tampoc he pogut fer del tot les formes del Tangram. Hi ha dos triangles de pitosporum japonica entre els quals hi ha cebes de nadales de Solius que alguns anys floreixen.

Espai 4: L’hort i el margalló

El paisatge de les platges i el Garraf, un margalló, cactus. L’horta amb el llimoner i taronger que em va regalar la Nathalie el 2001 pel balcó de Ciudad Real, i que han sobreviscut un parell de sequeres i que algun any han donat fruit, una olivera de la que he pogut fer un parell de  pots, bledes que m’alimenten tot l’any, i a l’estiu tomaqueres.

Tangrams

Durant un temps movia a vegades els contenidors, abans que les rodes es rovellessin. Per tenir més paisatges vaig fer dos tangrams més, una quarta part més petits. Un és de coníferes i em dóna el paisatge d’un bosc. L’altre és de molsa  còdols. Fa molts anys que m’atrau la molsa, especialment després de veure els jardins del Japó. També ve a ser com un paisatge de turons verds. Moltes vegades se m’ha assecat i l’he renovat amb molses que agafava de la muntanya. Vaig encarregar a la Mercè les peces d’un tangram més petit i em va fer una obra d’art que ara tinc amb bonsais de bedoll, alzina surera i pins. Els tres tangrams tenen un contenidor amb aigua. Primer els vaig encarregar en metall i quan se’m va rovellar vaig fer-los de formigó amb uns motlles de fusta. Recentment se’m va trencar el de la molsa i he aprofitat un recipient de vidre. De tant en tant em disposo els tangrams en diferents formes al meu voltant.

Espècies catalogades.

Il·luminació de nit

Oníric, altres terrasses possibles

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Fill de bibliotecària, que em sé la classificació decimal universal de Dewey de memòria, tinc la biblioteca ordenada en tres grans blocs: literatura, arts, coneixement. Caldria matisar que les arts i la literatura són també una forma de coneixement. [ la literatura és com un laboratori de vides i històries possibles. Sobre si la poesia ha de voler dir alguna cosa. I l’art i la música?]

Com un àlbum de records, la biblioteca conté llibres de totes les etapes de la meva vida, alguns contes de quan era petit, En Jim Botón que rellegia de gust.  La història de les meves lectures em fa repassar els prestatges dels llibres de casa els pares a Vilafranca 40, després les biblioteques del barri, més tard ampliant horitzons a la llibreria Herder, la llibreria francesa, la biblioteca de l’Institut britànic, les biblioteques de la universitat.  Vaig començar a construir la meva biblioteca a Castellar, i després d’un parell d’anys provisionals a Ciudad Real, aquí a Ayma 7. Des de 2011 la majoria de les lectures han passat a ser digitals, amb el Kindle.

Amb el primer ordinador vaig començar a catalogar els llibres amb un programa que vaig fer amb dbaseIII i molt d’esforç. Amb la temps va acabar essent un full de càlcul, per simplificar. El 2022 ho he incorporat a l’inventari en mysql i en revisar els que estaven vigents, he trobat que de 1673 entrades me n’havia després de 490: Els llibres

La biblioteca és també una mesura de la meva petitesa. Com a molt, entre els llibres que tinc, els que he llegit en préstec de biblioteques i els electrònics, no deuen haver arribat a 5000, menys de 100 metres posats un al costat de l’altre. És un part petita del que puc trobar a una biblioteca de barri, una part ínfima del catàleg de la British Library o la Library of congress, amb uns 200 milions de llibres catalogats (el 1547 Gessner ressenyava uns 12.000 volums a la seva Bibliographia Universalis). I aquí no hi entren les publicacions de les revistes científiques. No hi són tampoc totes les narracions orals que no s’han recollit ni tots els manuscrits i llibres que s’han perdut en els incendis de biblioteques, com la d’Alexandria. Amb els anys, però, també he arribat a la conclusió que la majoria del que s’ha escrit i publicat no val la pena i no mereix l’esforç de ser llegit. Quantes obres filosòfiques innecessàriament complicades escrites només per guanyar punts o prestigi en una universitat, quants articles científics només per fer mèrits, quants assaigs que són una esbravada de l’autor, quantes novel·les sense interès, quanta poesia que no diu res.

Tot i l’observació anterior, segueix essent cert que només he tingut accés a una ínfima part de tot el que val la pena. I d’aquesta part n’hi ha molta que no he aconseguit entendre o assimilar. Un recorregut pels prestatges de la biblioteca és també un recorregut per les meves limitacions, tot allò que aspirava a conèixer i dominar, i que no he arribat a aconseguir.

Els sis blocs de la biblioteca:

• literatura (i CDs de música)
• poesia  i art, diversos, LPs
• música, llibres d’escola dels pares, diccionaris, llengua, Coromines, viatges, llibres grans.
• Especial: àlbums, vitrina, llibres en curs, Atlas i grans formats
• filosofia i religió
• ciències, britànica

LITERATURA

Els clàssics grecs i llatins, que vaig començar a llegir a l’adolescència, Homer, Sòfocles, Homer rellegit a Castellar, començant a copiar els passatges que m’agradaven més en una llibreta, i que vaig completar el 2004, en ocasió del viatge a Grècia. El que no he arribat a tenir, un coneixement del llatí per poder llegir els clàssics en original. Al batxillerat em semblava molt fàcil, anys després fent optatives de llatí i grec a la universitat ja em costava molt. 2021 Lucreci: De la natura.

La literatura francesa, començada a comprar als 90. Així que ja podia seguir un llibre llarg, les aventures de Juli Verne. Durant el batxillerat, Mme Bovary de Flaubert. A primers dels 2000 llegeixo la À la Recherche du temps perdu de Proust. Camus.

De literatura espanyola em quedo amb el Quijote de Cervantes, amb l’experiència única del viatge a la Mancha, i els polidíssims escrits de Borges. No hi ha res d’una alçada comparable en català. He valorat la prosa de Josep Pla, Les hores, els viatges. Ruyra, Pere Calders, Monzó.

L italiana: Les ciutats invisibles d’Italo Calvino les he rellegit diverses vegades i és un dels meus llibres preferits. La Divina Commedia de Dante, rellegida en tres dies a Barcelona. L’extravagant Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna.

En literatura alemanya, el Faust de Goethe va ser una decepció. Ja no tinc el volum de la Muntanya màgica de Thomas Mann que vaig llegir durant una grip.  Kafka, que no he rellegit des de l’adolescència. El Golem de Gustav Meyrink.  El Perfum de Patrick Süsskind. L’home sense atributs de Robert Musil.

Els viatges a Xina i Japó em van fer entrar una mica en la seva literatura. A Dream of the Red Mansions, les delicioses novel·les policíaques de Van Gulik i el jutge Dee. Murakami i Tanizaki. Per la Índia, El mateix per la Índia, Narayan, Arundhati Roy.  Rússia: Vaig llegir Crim i càstig de Dostoievski a l’adolescència,  Guerra i Pau de Tolstoi al llarg dels torns de 12 hores que feia a impressores a finals dels anys 80. Karel Capek i l’any del jardiner.  Vida i destí de Vassily Grossman ha estat un dels llibres que més m’han impressionat, per l’amplada de la seva mirada. Pushkin i Gogol en el viatge al Transiberià amb la Maria. Durant el Grand Tour amb la furgoneta vaig llegir tots els Contes de Txèkhov, unacontemplació excepcional sobre la naturalesa humana, en la seva misèria, petites grandeses, humor i alhora estimant-la. El 2022 els germans Karamàzov. Àrab: les mil i una nits.

Anglosaxona. A l’adolescència llegia Dickens, Pickwick, Tres anglesos d’esbargeixen de Jerome K. Jerome. L’Illa del Tresor de Stevenson, El viento en los sauces de Kennenth Graham. Kiling. Quan vaig aprendre anglès, Chesterton i el Sherlock Holmes de Conan Doyle, que m’enduia en préstec de la biblioteca del britànic i llegia a la tenda en les maniobres del servei militar. A partir del 2000 vaig llegir sistemàticament tot el teatre de Shakespeare, anotant-ne les cites. Vaig quedar absolutament fascinat per Nabokov, Parla Memòria va ser el primer llibre que vaig rellegir només passar la darrera pàgina. Ada o l’ardor. El 2009, després d’anar a Irlanda, i amb ajuda, vaig llegir l’Ulisses de Joyce. Philip K. Dick i el seus futurs.

POESIA, MÚSICA, ART, LLENGÜES, VIATGES

Als prestatges de dalt i baix hi ha els llibres de format més gran, d’art i música.de música.

Tres prestatges dedicats a Poesia. Mirant el fullet que acompanyava el vinil de Das Lied von der Erde a l’adolescència, m’interessava per la poesia xinesa que llegia en les versions de Manent. Amb els viatges a Xina i Japó de 2005 i 2007 vaig comprar més llibres. El mateix amb la poesia russa el 2010. Anotava cites de Lírica grega arcaica als anys 80. Hölderlin sempre ha estat important a casa a través del pare i ja d’adolescent vaig comprar la bonica edició de l’Escorpí. El 2021 vaig completar la lectura de tota la seva poesia. Guerau de Liost, Carner, Salvat Papasseït, Maragall. Machado, Lorca. Cap el 2008 crec, vaig començar a preparar les edicions de butxaca. Els darrers anys a la feina intentava aprendre’m alguns poemes de memòria. Tinc pendent d’entrar a fons en Wallace Stevens i la seva idea de la Supreme Fiction. El 2019 vaig llegir Auden a fons. El New Yorker m’ha fet descobrir alguns autors com Yehuda Amichai.

Dos prestatges dedicats a música més les partitures. Sempre m’havia interessat per la música i als 80 vaig llegir la història de la música de de manera sistemàtica i en la mesura que m’ho permetien els meus recursos, comprava els discos que corresponien als capítols que llegia. Quan van arribar els CDs, vaig comprar dues guies.  Per entendre-ho tot, volia tenir també una col·lecció de partitures, començant pel gregorià i les cantigas d’Alfonso X, i seguint amb les edicions de la Dover, Byrd, Bach, Scarlatti, Mozart, Beethoven. Vaig comprar també llibres d’harmonia i contrapunt, que no vaig arribar a llegir del tot. En una època que que tenia molt interès per la música antiga, pensava també si seria capaç de construir instruments (recordava la història de Huyghens a 4 nois genials), i vaig comprar llibres de teoria i pràctica. Vaig llegir llibres sobre Bach, Mozart i Beethoven. Ja a l’adolescència a casa havia comprat el diccionari de Panassié sobre el jazz, i molt abans de ballar lindy vaig comprar el “Jazz Dance” de Stearns. No serà fins el 2012 que arribaré a construir una espineta. Aquí també he quedat molt curt respecte al que aspirava.

Un prestatge de llibres d’escola i institut antics, heretats dels pares. El rigor i qualitat dels llibres per a infants a l’època de la República, 1923-1936.

Tres prestatges dedicats a les Arts més llibres grossos que estan a dalt i baix. Vaig començar amb alguns llibres teòrics de Kandinsky i Mondrian que no he llegit fins recentment. A partir dels 80 vaig anar afegint els artistes que més m’interpelaven, Escher, Miró, Antonio López, Dürer, Edward Hopper, Egon Schiele, els romàntics alemanys, Piranesi. A l’adolescència em centrava en impressionistes i la primera avantguarda, més tard he mirat els clàssics holandesos, la naturalesa idealitzada de Poussin i Lorrain i els simbolistes. He incorporat llibres per aprendre a dibuixar i he format una petita bibilioteca sobre jardins. Alguns llibres de fotografia i ninots, El Incal, El rompetechos i el Professor Franz de Copenhaguen i el Calvin i Hobbes que m’enduria a una illa deserta. Fritz Khan i les il·lustracions del cos humà com una fàbrica.

Diccionaris i llenguatges. Un record dels idiomes que no he arribat a saber, el llatí, l’alemany que aprenia als 14 anys quan semblava que tot era possible. Més tard quan concebia com fer una llista de tot, comprava els diccionaris ideològics.  Diccionaris de cites. Diccionaris de personatges quan la recerca sobre el problema de llibertat i determinisme em duia a considerar la identitat humana. Retòrica. I recentment el formidable diccionari etimològic de Joan Coromines en deu volums.

Diversos. Viatges, el llibre de la pipa d’Alfred Dunhill que semblava introduir-me a un món erudit i sofisticat quan en fumava als 20 anys. Com treballar la fusta. El vestuari del gentleman, només per com em fascinava el bagul escriptori de Stravinsky. Gastronomia. Tipus de te.

I a sota, els vinils que he volgut conservar, menys de la meitat dels que tenia, i que gairebé no poso mai. El primer disc que vaig comprar va ser “Imagine” de John Lennon. Després alguns de jazz, amb els diners que em donaven per agafar l’autobús i anar a escola (al Corte Inglés deixaven escoltar-ne algun fragment). Quan estudiava la història de la música anava comprant els corresponents als capítols que llegia, aprofitant anades a Andorra. Durant uns anys van quedar substituïts pels CDs. N’he heretat alguns dels que tenia el pare i escoltàvem a casa.

ESPECIAL

En pensar la nova llibreria volia consolidar la vitrina per a exposicions, tenir un prestatge dedicat als llibres que més valoro, i un altre dedicat als libres que estic llegint,  les novetats. En això segueixo el que fan les grans biblioteques.

Així, tinc un prestatge amb els àlbums de cada any i entre dos coloms de terrissa de quart. “El viaje del doctor Acorta” que em feia somniar de veure el món de prop, “El llibre del Te”, d’Okakura Kakuzo, que m’he marcat per per sempre.  L’humor de “Tres anglesos s’esbargeixen” de Jerome K. Jerome. Les “Ciutats invisibles” d’Italo Calvino, per viatges imaginaris. I alguns llibres de bibliòfil, com els rotlles del Japó, Naufraguitos i edicions de la Pulcra Ceniza.

VITRINA

Potser ja fa 35 anys que tornant d’algun viatge, a Castellar, deixava exposats durant unes setmanes alguns objectes, com per deixar que m’impregnessin més. Abans de formular explícitament l’efecte marc ja era conscient que com n’era d’eficaç aïllar un objectes del seu voltant per concentrar-hi l’atenció. Amb la idea d’encaminar la curiositat a imaginar museus, la necessitat d’aquest espai encara era més clara. Aquesta és la tercera versió. Hi he tingut exposicions de “ciències naturals”, sales virtuals del museu sobre poesia, meditació, dansa, la terra i l’evolució. Per nadal hi faig el pessebre.

Al prestatge de llibres en curs hi ha la poesia que llegeixo les tardes a la terrassa, i algun llibre d’imatges que fullejo al sofà a l’hivern.

A dalt i a baix, llibres grossos. El primer, l’Atlas del Time que vaig comprar a Londres l’any 1982 i que explorava abans que arribés GoogleMaps. Atlas dels recursos de quan volia saber d’on venien tots els materials de la terra.
D’ arquitectura,  el Neufert, Palladio, Nomadic Furniture. Per explorar el món, Material World, Whole Earth Catalog, Genesis. I a més, “Museum of Lost Wonder” de’n Jeff Hoke, “Maquinaria Pesada” i Jazz Life.

RELIGIÓ, FILOSOFIA, CIÈNCIES

Un prestatge amb herència dels pares, l’exquisida revista d’Ací d’Allà, potser el New Yorker català dels anys 20, a l’època de la Mancomunitat, llibres per a nois de la mateixa època.

La Religió era important a casa i a l’adolescència tenia moltes estones contemplatives caminant sol per les Gavarres. M’inspiraven els salms dels monjos i el llibre del te. Al llarg dels anys he anat deixant de subscriure les creences de l’església catòlica però si bé he descartat les respostes, em segueixen interessant les preguntes i segueixo reservant un lloc per un sentit del sagrat . He llegit alguns místics, he fullejat l’obra de Mircea Eliade per buscar trets comuns a diferents formes de religiositat. He explorat altres tradicions i el llenguatge simbòlic (Durand). Karen Amstrong. He acabat llegint la bíblia sencera. Un prestatge i mig.

Als 14 anys vaig començar a plantejar qüestions de filosofia sense haver-ne estudiat mai, i això va definir què estudiaria, Física i Filosofia, i potser també va definir com viuria. Tinc 5 prestatges, i he de confessar que la majoria m’han avorrit. Hi ha molt debat estèril que, ni és recerca honesta, ni és especulació creativa. Tinc els llibres d’història que feia servir a la carrera, el Coppleston, Bréhier, el diccionari de Ferrater. He vibrat amb Plató i Aristòtil, he seguit Descartes, Hume i Kant. Sant Agustí. Em fascina Hegel, encara que no s’entengui el que escriu. No m’han atrapat els moderns, ni els analítics, ni els continentals. He treballat a fons les ciències cognitives i la filosofia de la ment, per la tesina. M’he retrobat amb Steiner .

Els llibres de Ciències són també la història de la meva curiositat que començava cap als 9 anys col·leccionant insectes que trobava sota les pedres. Els pares em van comprar els 6 preciosos llibres de la col·lecció UTEHA. Vaig fullejar les històries de Fabre sobre els insectes. Després del despertar a la filosofia va venir l’anhel desmesurat de saber-ho tot. El llibre d’Astronomia de Donald Menzel i el telescopi que vaig intentar construir. La història de la física de George Gamow. Després va venir una carrera dura que vaig aprovar però no vaig saber estudiar del tot bé. Anys més tard recuperaria el projecte de tenir una visió de tot. La història de la Ciència en 5 volums, per intentar passar del que és intuitiu que m’envolta, als models dels científics. La matemàtica amb Aleksandrov, la física amb la visió de la història de l’univers, la naturalesa, amb “Comprendre la natura” de’n Folch, l’atlas de biologia, el Lehninger de bioquímica, les guies de camp de minerals, animals i plantes per col·leccionar i identificar. Les il·lustracions de Haeckel. Els atles de medecina per entendre el cos humà. La psicologia humana amb el tractat de Pinillos, Gesell i Piaget, ciències socials amb, l’ Antropologia de Marvin Harris. Els atles de geografia i història, en particular el del Times i el detall de Kinder&Hilgemann. La “història de la Vida privada” de Duby. Un llibre sobre les estratègies de les principals batalles.

Al final hi ha el CRC Handbook, que em va comprar la mare en començar la carrera, i que em semblava contenir totes les dades i secrets del món de la física.  Cap el 2008 vaig comprar la Britannica de segona mà, per uns 350€ crec, edició de 1990. Amb el permís de la viquipèdia segueix essent insubstituïble per tenir una visió de conjunt de temes importants, gràcies al tractament de la macropèdia.

I des de 2011 que la majoria d’incorporacions són en format digital i llegeixo amb el kindle (988 a la tardor de 2022).

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Cap on vaig quan surto per la porta?

A la terrassa a saludar les plantes.

A fer esport, els matins, córrer cap a l’hotel Vela o el Besòs, i després un bany. Per fer una sortida en caiac, tot i que el 2022 he estat més temps intentant reparar-lo que remant. Els primers anys a vegades anava en tren a Montgat i tornava fins a casa amb el caiac muntat.

A comprar al Sorli, Bon Preu, Bonàrea, de tant en tant a la ferreteria.

A treballar en bicicleta, durant un any i mig fins a Plaça Cerdà, a elaCaixa, i després fins el 2015 seguint tota la Diagonal fins a la Caixa.

A veure el pare a la Residència, fins el 2019 també la mare, i abans, a sopar a Vilafranca 40.

A ballar, a la Platja del Poblenou, al Casino, a la Glorieta de la Ciutadella, als Cubs, A la Virreina, a la Sedeta.

A classe de trompeta a l’Emacs, un temps a ballet al Centre Moral i Cultural, un temps a claqué al carrer Zamora.

A fer bricolatge, recollint materials al garatge i pujant a la terrassa.

A explorar Barcelona, lectura de la Divina Comèdia, el barri de Poblenou, Sant Martí,  Singuerlín i Ciutat Meridiana.

Al garatge per agafar la furgo i fer una excursió o una sortida curta, o bé per començar un gran viatge. [viatge#furgo]

Al garatge per agafar l’Eos i anar d’excursió o començar un petit viatge confortable. [link]

A agafar el metro i després l’aerobús per arribar a l’aeroport i començar un viatge a una ciutat o una terra llunyana. [link]

Els vehicles

• les bicicletes: groga, negra, plegable
• els caiacs: Puffin, Skubi, Quest, Packraft
• els cotxes (l’Opel, l’Ibiza), l’Eos, la furgo

Materials i ferreteria

Teles, fustes, pintura, llistons d’alumini

Fustes, carretó, metacrilats, pvc, material neteja cotxe i cables arrencar

Alforges bicicleta, eines, accessoris caiac, accessoris bicicleta

Bosses caiacs plegables, fustes, cadira i tamboret plegable

Els estris d’escriure

Grapadores, tisores, lupa

Tabac, els encenedors de l’avi Jaume, la pipa que ja no fumo, rapé.

Medalles de quan era petit, herència del pare, regals, pins de la Caixa.

Rellotges

El que duc a la butxaca, el mòbil, les claus, i la cartera amb despatx incorporat

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Prestatge: dues safates pel treball en curs. Recanvis agenda 6 forats. Carpetes de dibuixos (Retrats, dibuixos metafísics, il·lustracions web museu). Materials d’estudi a revisar.

Calaixos: flautes, auirculars, usb, rellotges, material dibuix de viatge. Equip excursions: Garmin, brúixola, navalla, vas plegable, alicates, microscopi de viatge. Fotografia: càmera submergible, trípode. Telèfon de reserva.

Detall excursió

Piano i solfeig. Música barroca per flauta, Van Eyck. Cornetto. Mètodes de trompeta, Arban. Peces de jazz. Repertori propi, Josep Ma Clavero i Natsuko.

Administració: Escriptures i testaments, Documents, Comptes i factures, papereria.

Informàtica: Cables ethernet, audio; unitat dvd externa, discos externs

Fullets de viatge. Catalunya: mapes comarcals, geològic i Alpina. Guies de ruta en bicicleta Esterbauer. Guies Jübermann de rius navegables a Alemanya.

Han quedat obsolets pel GPS i Maps.me al telèfon? El GPS Garmin, el rellotge Suunto? Encara conservo la brújola.

Records: Àlbums parvulari i escola, a triar. Documentació estudi i notes. Treballs del batxillerat amb dibuixos i còmics. Records: Pares (docs Rafel Juvé, premsa pare, carta 85), Recordatoris, Teresa i Maria (Moment de la separació, missions,  dibuixos, postals, Maria Costa, Correspondència, Laia)

Àlbums de viatges

Estudi: Plató, Aristòtil, Apunts i treballs. Inventari: Matemàtica, notes, Tesi, Projectes diversos

Projectes:

• Esborranys web 2007, Roba customitzable amb velcros 2007
• Mobles Ayma 2001, Projecte Jardí Tangram 2001, espatllera 2016, deixalles Camino 2005
• Propostes la Caixa i internet 1995, Exposició Univers 150 km 1995
• Castellar: cobrellit paisatge, descapotable + camper, plànols en AutoCad, mobles nenes, Trompeoeil porta garatge, llit paisatge, làmpada Fiat Lux, moble façana renaixentista, taula majordom, camins de taula, vestidors Teresa i Maria, bastó de caminar+piolet+monopod

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Possiblement en aquesta cambra és on hauré passat més hores. En aquest llit em desperto cada dia al matí. L’armari conté la roba pels diferents papers que puc fer. Ara cada dia, abans només a les tardes, començo l’estudi contemplatiu assegut a la taula amb la vista del cementiri i les torres davant, esmorzo,  el cel amb els núvols que canvien, la finestra al món digital de l’ordinador, llibres i papers. A l’esquerra el faristol on m’escarrasso a fer música com puc.

• El llit, dormir i somniar
• L’armari de roba, els calaixos, roba de taula, instruments musicals
• L’estudi

EL LLIT: DORMIR i SOMNIAR

Al llit hi dormo, sol, en alguna època acompanyat. Hi dormo de nit i sempre que puc, havent dinat. Què li dic al coixí al matí quan faig el llit? “fins després, ens retrobem a la migdiada”. Abans i després de la migdiada llegeixo; alguna època també al vespre. Alguna vegada escolto música. Tal com diu Xavier de Maistre, “c’est dans ce meuble délicieux que nous oublions, pendant une moitié de la vie, les chagrins de l’autre moitié.”

Quan  dormim  el cervell es recupera, els records es consoliden i somniem. És un plaer, a l’hivern, entrar al llit,  posar l’edredó al voltant del coll, arraulint-me en posició fetal ( no “fatal”, que deia algú), com a punt de començar un viatge al món dels somnis. Les migdiades a l’hivern, cobert amb la manta amb el sol baix que m’escalfa embolicant-me. A l’estiu, amb les persianes baixades i la finestra oberta, la brisa que em refresca. La migdiada comença amb una lectura fins que, com si m’anestesiessin, noto que perdo la consciència, deixo el llibre i les ulleres al costat i, panxa enlaire, em submergeixo en un altre món. Alguna vegada n’he fet a mig matí, sobretot si em quedava son pendent després de fer esport seguit d’un bon esmorzar.

Quan somniem vivim experiències que a penes recordem. Com si en el moment de perdre la consciència comencéssim un viatge en el que no podem fer fotografies ni prendre notes i rarament recordem res del que ha passat. És com si tinguéssim dues vides, i d’una d’elles no en sabem gaire res. A vegades en despertar-me tinc ganes de tornar a aquest món que he deixat. He volat,he ballat,  he escoltat músiques que no existien al món de la vetlla.

Quan ens despertem, és com si ens retrobéssim. Alguna vegada potser no sabem quin dia de la setmana som, ni on som, si a casa al llit habitual, o de viatge. Proust diu que per un moment hom no sap qui és, només hi ha el sentiment de l’existència, com un home primitiu  i que, al cap de poc, els records fan que recorri segles fins a retrobar-se. Auden diu que “els gentils portals del cos s’obren de bat a bat al món d’enllà, els portals de la ment, el portal de corn i el de vori, es tanquen d’una revolada”, “el món és present, circumstant, i sé que no sóc sol, aquí, ans amb un món i m’alegro”.

I si en despertar-nos ens trobéssim en un lloc que no reconeixem? I més encara, amb un rostre i una identitat diferent? Quant al lloc, això és el que passa en els viatges nocturns en tren, adormir-se amb el sotragueig rítmic de les vies sabent que estic creuant camps i pobles, i que demà em despertaré a un lloc diferent. És una de les experiències més apassionants. Quan estic a punt d’adormir-me segons com també penso que el son nocturn serà també un viatge en el temps, ja que no en l’espai; demà em despertaré en un nou dia, amb nous plans i noves expectatives.

Quins han estat els llits de la meva vida? Un bressol (1957), un llit amb els meus germans a Vilafranca 40 (1960-1975),  Solius, amb l’olor dels pins (1970-2015), després un llit per a mi sol a Vilafranca 40 (1975-1981), Balmes 40 a Castellar del Vallès (1982-1999), Ciudad Real 24 (2000-2001), i des de 2002, Aymà 7. I un seguit de llits en hotels, lliteres d’albergs, matalassos en una tenda, la furgo i fins i tot un parell de bivacs. ¿I si un atzar joganer fes que en adormir-me saltés en el temps i em despertés en un dels llits que he tingut, en un altre moment de la vida?.

Damunt del llit hi tinc un cel pintat, al sudest, un homenatge al cel real que tinc davant al sudoest. Somniant mig despert, a vegades em sembla que el llit pugui volar, transportant-me entre núvols, i contemplant els camps i pobles a sota.

[ obrir ]

• Roba interior: 40 parells de mitjons, 9 calçotets, 11 samarretes, 1 barnús, 4 pijames, gorro de dormir.
• Estiu: 3 pantalons de lli. 3 camises ( hawaiana), americana de lli, 2 bermudes i 3 polos, 4 colors de bermudes, polos i samarretes.
• Tot temps: 4 pantalons i 4 camises (2 habituals que alterno cada setmana), 2 pantalons de pinça + 2 camises. Americana marró. 4 calors pantalons i camises.
• Hivern: 2 pantalons, 2 camises, abric llarg, americanes de pana i tweed, caçadora, blocktech, 4 colors pantalons de pana i jerseis sense mànigues, 2 jerseis, 4 jerseis gruixuts (2 fets per la mare fa 50 anys), 3 polos, 2 samarretes tècniques.
• Esport i treball: 2 trajos de bany i gorros, dessuadora i tallavents caiac,  2 pantalons i 6 samarretes de córrer, equip ciclisme, excusió: 2 pantalons, 2 folres polars, goretex, plumífer, armilla. bata de pintar, granota de treball
• 19 gorres o barrets, 6 bufandes, 7 corbates de llacet, 7 tirants, 13 corbates.
• Ocasions: trajo de mudar, americana de ballar, kurta pajama, brusa russa, samarreta amb leds.

Tinc massa roba [obrir]

ELS CALAIXOS

M’he esforçat a no ocupar tot l’espai disponible. Hi ha sis calaixos sota el llit, 3 buits.

Dos dedicats als néts, amb roba per canviar i joguines.

Roba de taula

Hivern

Primavera

Tardor

Estiu

LA MÚSICA

Amb moltes limitacions, tota la vida he volgut fer música. La coral l’Esquitx, un parell d’anys de classe de guitarra que no van seguir, la flauta dolça a l’Arc, el piano, la trompeta, la coral de grans, l’harmònica al servei militar, els festivals de música antiga, el cornetto, un teclat per provar d’acompanyar-me, un saxo casio, una prova de tocar la bateria … Ara tinc a l’habitació el faristol que hi havia a Solius, heretat dels avis. I als calaixos i altres llocs, instruments diversos. He tocat la flauta, el cornetto, sempre amb dificultat, i ara fa dos cursos que he reprès la trompeta amb la Natsuko i en Pol. Els vídeos d’aquest museu han estat una oportunitat per intentar muntar una peça de trompeta i acompanyament.

Música antiga: la flauta dolça i el cornetto

Els metalls

Percussió

Museu d’instruments, citarina de la tieta Maria, flautes d’Orient, xistu,

Harmònica i acordió

Faristol, afinador, metrònom

micròfon i teclat midi per fer música amb l’ordinador

ESTUDI, EL QUE M’ENVOLTA:

Què m’envolta? Darrera tinc l’armari de roba, a l’esquerra el mural dels núvols.

A la dreta, un marc on miro d’anar canviant el contingut, ja sia una postal, o un dibuix meu. És una idea que es remunta a la lectura del llibre del te (la casa del buit), i la pràctica del pare de tenir un petit marc de fusta per exposar postals d’art.

El gravat Melencolia I de Dürer que m’acompanya des de 1984.

Els altaveus i les escultures de la Teresa i la Maria

El moble amb arxius diversos i un  llum de color variable [obrir]

LA TAULA i LA FINESTRA

Tota la vida que he estudiat, amb la curiositat i ganes de saber i conèixer-ho tot. I això volia dir dues mirades, una als papers i llibres, i més tard la pantalla de l’ordinador,  i l’altra, enfora, al que podia veure i viure directament. La mirada a la taula i la mirada a la finestra. El 1996 vaig dibuixar un ex-libris, influit per un dibuix d’Escher que pretenia mostrar el món, la taula, la finestra i a mi mateix.La taula i la finestra serien el títol del blog que vaig començar el 2007 i que vaig acabar fent privat el 2016, amb una nova versió:

Vol mostrar com en mi hi ha les partícules de l’univers, les idees de la història, possibles móns imaginaris,  la història de la terra a l’esquerra, els homínids i la història a la taula.

La majoria del meu temps lliure l’he passat a una taula, llegint, escrivint, i mirant per la finestra. De la que tenia a Vilafranca 40 no en tinc cap foto, només un dibuix inacabat.

A Castellar del Vallès (1981-2000) m’acompanyava la vista dels camps que anaven a Can Sant Pere.

Dos anys al carrer Ciudad Real 24.

I des de 2002, al passatge Aymà:

La taula, és d’estil Lluís XVI?

Una de les coses que més m’agrada d’on estic instal·lat és que el cel queda reflectit a la taula i veig els núvols moure’s entre els papers.

A la taula hi tinc una caixa de Ward que vaig fer adaptant un expositor d’Ikea, fent la base amb formigó. I una pedra que vaig recollir a la platja de Steingammen, prop del Cap Nord, arrodonida per l’erosió. Així tinc un resum de la natura a la taula.

Els calaixos [obrir]

I la vista que tinc davant, amb el cementiri i les torres del poblenou. M’hi passo moltes hores. Veig com canvia la llum al llarg del dia, els núvols que es mouen. Durant anys davant hi havia un pàrquing d’autobusos. Des que van marxar hi ha un solar amb alguns grafitti subvencionats, i els matolls de la natura que recupera espai. M’ha sorprès una flor vermella d’un baladre, un conill i un agrò blanc. [obrir]

I gairebé sempre, també esmorzo a la taula , mirant les notícies de la BBC

EL MÓN DIGITAL

La pantalla de l’ordinador és com una segona finestra, amb vistes a tot el món, un accés a una mediateca amb llibres (youtube, webcams, canals de notícies), música i films; una porta a una plaça on veig gent i sóc vist, segons com, un aparador on m’exhibeixo; una plaça on es ven, es crida, s’elogia, s’insulta (Facebook, Instagram, twitter, TikTok); una porta d’accés a altres móns on puc adoptar altres identitats (avatars en jocs).

A quins “llocs” he estat? Cap el 1995, era el directori de Yahoo, i els primers correus, alguna sala de xat. És com una ciutat, amb biblioteques com la Wikipedia, manuals d’instruccions, cinemes i teatres a Youtube, galeries d’art amb la cerca d’imatges, mapes recorreguts a Googlemaps i wikiloc, música a youtube i Spotify, quiosc de notícies amb la BBC i el nacionat.cat, el sensacionalisme de facebook amb notícies i cartellera d’anuncis, botigues amazon i aliexpress, el banc on gestiono els diners, un mercat on a vegades robo a l’emule, algun barri inconfessable, un locutori per amics i coneguts al whatsapp. No visito  els aparadors de twitter o Instagram.

in the internet nobody knows you’re a dog

CALAIXOS i ARXIUS

En un moble que vaig dibuixar per que em fes un fuster i que originalment tenia un teclat Roland a sota, hi ha dos  calaixos i un munt d’arxivadors.

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Al lavabo és on comença i acaba el dia, simètricament, amb un pipí i raspallar les dents. Després de recollir la cuina i fer gimnàs i, en cas que hagi sortit a fer esport,  un cop he tornat de córrer i fer un bany al mar, em dutxo i m’afaito. Al llarg del dia hi torno, per fer caca, rentar-me les mans, i raspallar-me les dents.

Des de 2016 he mirat de fer créixer un jardí vertical, amb bombetes led que s’encenen de nit, i rec automàtic d’un minut cada tres dies. Algunes plantes se m’han mort i d’altres han tingut els seus alts i baixos. Tinc 43 testos: Pothos Epipremnum aureum  , Spathiphyllum, Chamaedorea , plantes de les basses, falgueres, esparraguera. Espècies catalogades.

---

INVENTARI

Sabó de mans, manyopla de cordill, gel de bany, xampú, crema hidratant pel cos (que faig servir per la cara després d’afaitar), pasta i raspall de dents.

Per eixugar: tovalloles i paper higiènic

Pels cabells i les ungles: màquina d’afaitar; sabó, brotxa i maquineta de fulla, podadora, tisora per les celles, tisora per les ungles, raspall i pinta.

Ocasionalment: necesser i tovallola de viatge, brillantina per fixar els cabells rebels, colònia.

Farmaciola de viatge, primers auxilis: aigua oxígenada, alcohol, iode, gases, esparadraps, tirites. Medecina: gelocatil, ibuprofè (caducat), xarop per a la tos

Tensiòmetre, oxímetre, termòmetre, otoscop, estetoscop [ Indicadors salut]

Antropometria: alçada (he descobert que faig 178 cm i no 180) i pes (73 kg).

Tractaments: bossa de fang per aplicar fred o calor, manta elèctrica heretada dels pares (anys 70?)

---

El mirall

Cada dia quan m’afaito, el mirall em retorna la meva imatge, em recorda quin aspecte tinc. Alguna vegada pot semblar que ens mira un desconegut, perquè la imatge que ens dóna el mirall no es correspon amb la que teníem de nosaltres mateixos. Per un moment podem pensar, qui és aquest desconegut?  I si cada dia em llevés amb un rostre diferent  i hagués de córrer al mirall per saber quina cara tindré avui? Quan em vaig veure reflectit a un mirall per primera vegada? Ja m’hauria agradat tenir un reportatge del meu rostre al llarg del temps ( un exemple ).

El mirall surt al conte de la Blancaneus, quan la reina malvada li pregunta qui és la més bella del país. Si li pregunto, el mirall em dirà la veritat, que no sóc el més guapo del Poblenou. Els selfies que ens fem amb el mòbil són una mena de mirall per compartir, i diu molt dels temps que vivim i les ganes d’agradar que tenim, que hi hagi apps que retoquen les imperfeccions de la pell, deixen les dents blanques, maquillen automàticament, i fins i tot fan com una cirurgia estètica virtual, omplint els llavis o remarcant els pòmuls.

[ Fins on arribaríem per a transformar-nos? en quin moment deixaríem de ser nosaltres per ser una ment trasplantada a un altre cos, per exemple, el d’un actor famós? Amb les transformacions, ja sia virtuals amb photoshop i apps, o reals, amb cirurgia estètica i maquillatge, ¿ens falsegem? ¿o volem arribar al que creiem que podria ser la millor versió possible de nosaltres mateixos? Aleshores la versió que vèiem seria com una mala còpia de l’ideal que tenim de nosaltres mateixos. El mirall, o quadre com a veritat és el que surt a The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde, que apareix als altres com una persona atractiva mentre el retrat anirà canviant per reflectir la seva decadència moral. El mirall sembla separar dos móns, el real i el reflectit, amb la simetria invertida. Aquest és el punt de partida de  Through the Looking-Glass , de Lewis Carroll.

Els humans deurien veure per primera vegada la seva pròpia imatge en el reflex d’una superfície d’aigua tranquil·la. En el mite de Narcís, un jove bellíssim,  (Ovidi Metamorfosis llibre III), aquest s’enamora de la seva pròpia imatge, cau a l’aigua, s’ofega i es converteix en una flor. Des que es van poder treballar els metalls, cap al 2000 BCE, que es van fer miralls de bronze polit. Cap al 100 CE es van començar a fer de vidre, aplanant una ampolla bufada, i aplicant una capa de metall darrera. No eren plans del tot i tenien imperfeccions. Al sXVI a Venècia es perfecciona i amb la revolució industrial al sXIX es fabriquen en sèrie.

“Mirall” ve del llatí mirare, que volia dir admirar. A la mateixa família hi trobem “meravella” i “miracle”. “Espill” ve de speculum, specere, que volia dir mirar. L’alquímia l’associà amb el sofre, amb l’inconscient i la capacitat de reflectir l’ocult. Per la seva forma, la lluna també s’assimilava a un mirall. Cirlot recull el caràcter màgic que se li ha donat, capturant imatges que és capaç d’entregar després com a aparicions. Això seria com uns canvis de fase, que oculten i retornen i que s’associa amb la lluna.

Altres referències: “El mirall”, el conte 56 de Thekhov, on una noia amb el marit malalt, somia el futur mentre es mira al mirall. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Velázquez a Las Meninas presenta el que veurien els retratats amb un mirall al fons. Velázquez, la Venus del Espejo.

---

JO COM A COS

El lavabo és el lloc de la casa on em trobo amb mi mateix com a cos.

( [Merleu-Ponty fou el pensador que, després de segles de tradició filosòfica posant l’accent en l’intel·lecte, remarca que la nostra manera d’estar en el món és com a cos – jo havia observat, en estudiar Kant, que si l’espai euclidià ens ve donat és perquè vivim com a objectes sòlids en un espai tridimensional]).

El cos està en contínua renovació i reconstrucció. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les cèl·lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. El fetge, un any i mig. Els ossos i músculs entre 10 i 15 anys. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els àtoms que hi havia al planeta des de la seva formació no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb oxígen i ara cada segon entra O₂ i expel·lo CO₂. Potser respiro les mateixes mol·lècules d’oxígen que Ramon Llull. Rilke parla del jo que és fora en l’aire. Els àtoms de carboni que em formen, fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embrió, les meves cèl·lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns plànols únics que combinaven els del pare i la mare.  I aquesta mena de dansa de processos bioquímics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions , passant-se de  mà en mà, com els corredors, la torxa de la vida, tal com diu Lucreci (De rerum natura, Llibre II).

 

CABELLS i UNGLES

Cabells

Ungles

RESIDUS

• • sòlids: femtes (reproducció en plàstic). Entre 150-300g.
  • líquids: orina (800 ml)
  • gasos: pets invisibles

Els aliments ingerits han passat unes 3 hores a l’estómac, unes 3 o 4 hores a l’intestí prim, i unes 25-30 hores a l’intestí gruixut abans d’estar a punt de sortir, tot i que encara podria quedar-s’hi fins a 120 hores més,  en un dels set tipus de la taula bristol.

El que és aprofitable passa de l’intestí al fetge i la sang, aquest circuit que crea un entorn líquid per a les cèl·lules del cos, distribuint nutrients i recollint residus, passant per la central de depuració que són els ronyons. La sang són uns 5l. Al cos tenim uns 40l d’aigua (aprox un 70% del nostre pes) i cada dia passen pels ronyons uns 180l dels quals se n’eliminen 1.5l amb l’orina [a mi només me n’ha sortit 800ml, hauria de beure més aigua?]

Els residus gasosos, les flatulències o ventositats, és a dir els pets, surten per l’anus i poden fer vibrar l’esfínter produint un so. El volum del gas expel·lit cada 24 hores és entre 0.476 i 1.5 litres, repartits entre 8-20 episodis diaris. El 99% dels gasos (oxígen, nitrogen, diòxid de carboni, hidrogen) no fa olor. La presència de metà pot fer que el gas sigui inflamable. L’1% restant contindria diversos sulfurs que serien els responsables de la mala olor.

La majoria de les cultures troben còmic i humiliant tirar-se pets en públic, fet que dóna lloc a l’humor escatològic en literatura, art i actuacions còmiques.

Piero Manzoni. Merda d’artista. 1961

Jordi Cots, Merda, 2021

---

EL COS COM A MICROCOSMOS

Si fóssim una ciutat, els ronyons i l’orina són com l’estació depuradora d’aigües, i les femtes, com la recollida d’escombraries. Els cabells i les ungles com la poda dels arbres. La dutxa i el rentar mans com escombrar les voreres. El cos és la nostra primera casa. Els grecs, i en concret Demòcrit, al segle V BCE, parlaven de microcosmos , el cos humà com un univers en miniatura, de la mateixa manera que el macrocosmos té una ànima, tal com proposa Plató al Timeu. La idea és potent i la recolliran els neoplatònics, gnòstics, teòlegs cristians, cabalistes jueus i filòsofs. (EB) L’ordre de l’univers es reflecteix en l’ordre de les proporcions del cos. El 1490 Francesco da Giorgio basava les plantes de les esglésies en el cos humà.

Podem contemplar les proporcions i fluxs del cos, de la casa, de la ciutat, el país, el món, l’univers. Les parets de la casa són com una segona pell. Entren aliments amb el carro de la compra, aigua, gas i llum. Surten bosses d’escombraries i aigües grises. El planeta és un sistema tancat, només rep la radiació solar.

---

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Taller i cosir | belles arts materials i arxiu | laboratori ciència i museu | Arxiu històric | Actualització 2023, sofà llit  |   projectes i oníric.

En comprar el pis, pensàvem que podria ser l’habitació per si teníem un fill. Va ser el despatx de la Nathalie, després de la  Laia i durant unes mesos s’hi va allotjar la Gabriela. Des de 2016 s’ha consolidat com a taller.
És el balcó d’estiu, i a vegades també hi faig la migdiada. Hi dormo quan vénen la Teresa i la Maria.

TALLER: eines i magatzem de ferreteria

Serres, sergents, alicates, tornavisos, formons, llimes

Mesura de longituds

Trepant, suport, accessori torn, cargolador

Pistola silicona, claus, rebladora, grapadora, palanca per a mobles

Talladors, gúbies, coles

Trepant de maquetes, cisells, tornavisos precisió

Eines antigues

Materials: filferros, cordills, cintes

Claus de vas amb carraca. Materials: cargols, femelles, tacs, diversos

Electricitat: cables, bombilles, tester, soldador, pelacables

Pintura

[ materials al garatge ]

Cavallet i serra a la terrassa

COSIR

Màquina Singer 1916, que havia fet servir la mare tota la vida. Funciona perfectament. Toyota Superjeans, 2014.

Teles, velcros, cremalleres, roba de llit obsoleta

BELLES ARTS

Pintures a l’oli (gairebé sense fer servir)), acrílics, tinta xina, aquarel·la, pastels, llapis, carbonets, quadens.

Papers i cartrons, material d’enquadernar, cartulines, màquina de fer forats, guillotina

Models

Proves per pintar els núvols a l’habitació

ARXIU

Carpeta 1: dibuixos de l’Arc Adolescència, dibuixos CR24, Carpeta 2: làmines d’Art. Retrat de carbó del pare. Cartell matemàtica. Carpeta gran: Dibuix univers negre, fotos ampliades, paper i cartulina

Retrats | dibuixos 1957-1981, 1982-1999, 2000- [enllaços a galeries] | Portades NewYorker | Cal·ligrafia avi Jaume | Projectes i Nadales | Fotos anuals

Subirachs, Mallol dedicat als pares, gravat linòleum, dibuix Solius, plat d’Aram dels avis.

MUSEU de la CIÊNCIA

Fotografia: fons, trípode, negatius, focus, fotòmetres, càmeres

Telescopi, microscopis, binocles

Regles de càlcul, àbac, calculadora

Carpeta herbari, col·lecció de minerals del pare, sorra i roques volcàniques d’Islàndia, roques, closques de cargols, ocell dissecat.

Peu de rei, instruments de dibuix antics, balança de joier, regles antics, nivell, brúixola geològica, cronòmetre

Model mol·lècules, models d’astronomia, càmera obscura

Cronologia de la terra i de la història

COL·LECCIÓ

Tocadiscos Bettor de Solius, anys ’70.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

Models del Lost Wonder i Astromedia

museuet de les religions

Jardí zen

Cotxes i figures miniatura

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Actualització 2023

A finals de 2023 adapto A733 per acollir les dues famílies. Munto lliteres al que era l’habitació de les nenes i un sofà llit al taller. Quan hi som tots hi ha dos llits de matrimoni, un alberg juvenil amb 2 lliteres i el sofà del menjador per a mi.

ELS PROJECTES, disseny, imaginació

Tota la vida m’ha agradat pensar com fer algun objecte que volia diferent dels que es podien comprar. Suposo que deuria començar de petit amb el Lego i el Meccano. Sense saber treballar la fusta, ni cosir, he provat a fer des d’una cabana a Solius, un macuto, l’habitació de les nenes a Castellar, un llibre làmpada, el tangram de la terrassa d’Aymà, el remolc pel viatge amfibi, la motenda, la furgo i la llibreria. Si hi ha una manera complicada de fer les coses, per què fer-les senzilles? Una llista d’invents i nyaps , alguns no van arribar a concretar-se, d’altres van fallar, com un remolc de rodes pel caiac.

Una de les maneres de veure la condició humana ha estat assenyalar la capacitat de fer servir eines. Les destrals de pedra al Paleolític i Neolític, el foc, ceràmica, teixir, el bronze, el ferro, la roda, el regadiu, la navegació a vela, la impremta. L’energia de vapor, carbó i combustibles fòssils i els motors, l’energia elèctrica, els plàstics, el telègraf i el telèfon, els semiconductors i els ordinadors. [ història de la tecnologia ].

[ Prop de Las Vegas hi ha un parc d’atraccions on els visitants poden fer anar excavadores . Dig This Atlas Obscura]

LES MÀQUINES MERAVELLOSES

A més de les màquines reals, hi ha les màquines imaginades. De petit em fascinava la història del Dr. Acorta, que podia empetitir els nois i explorar el món animal, en particular, amb un petit submarí.

I els invents del TBO del professor Franz de Copenhague:

Màquines imaginades que voldríem provar:

La màquina del temps de H.G. Wells per explorar altres èpoques i llocs,

o el Delorean de Back to the future. Passejar per Atenes al segle V, escoltar Bach a Sant Tomàs el 1725, entrar al Savoy Ballroom a Harlem el 1935, treure el nas el 2150 a veure com és el món.

Un dels dispositius més fascinants mai imaginats és el Penfield Mood Organ de P.K. Dick, on podem programar les nostres emocions. L’experience machine de Nozick és un dispositiu que connectaria una simulació de realitat virtual al cervell, com al film Matrix. Triaríem viure experiències agradables simulades més que no pas la vida real? (discussió).

ONÍRIC

Quan arriba la calor faig el cafè i cigarret al balcó del taller, és el saló d’estiu. Quan bec el cafè la mirada recorre el relleu dels edificis que tinc al voltant, a vegades em sembla estar enmig de muntanyes.

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

EQUIPATGE i ESPORTS

Maleta paradiver, motxilla, tenda, sac de dormir d’hivern, sac de dormir d’estiu, motenda, raquetes i grampons, bastons de caminar, piolet, bosses hermètiques caiac, armilla, ulleres i tubs de snorkel.

NETEJA

• Safareig
• Productes de neteja
• Galledes, pals de fregar (patentat cap el 1950), escombra
• Aspiradora. Patentat el 1907 i desenvolupat per Hoover als Estats Units. Arriba a Catalunya cap als ’60.

El cicle de la roba: vestir-se i durant la setmana, acumular suor i taques. Diumenge bugada (els detergents dissolen els greixos de les secrecions corporals i les taques), estendre, planxar camises si n’hi ha. Un cop al mes, bugada de llençols i tovalloles.

• rentadora
• estenedor
• post de planxar i planxa

CLIMATITZACIÓ

• Caldera d’aigua calenta i calefacció central.  Renovada el 2012, i revisada anualment, amb avaries diverses. A casa hi ha 8 radiadors. La calefacció central amb aigua calenta en tuberies es desenvolupà cap el 1850 gràcies a juntes que suportaven la mateixa pressió que una tuberia, i la invenció del radiador. De petits a casa havíem tingut estufes de butà, on a vegades hi cremàvem papers. A Solius i els primers anys a Castellar, plaques elèctriques. Abans, les estufes de llenya o carbó. Els meus avis i altres avantpassats van viure en cases fredes, a l’hivern al voltant de l’estufa o llar de foc, brasers en taules amb estovalles que cobrien les cames, per mantenir els peus calents, com encara alguna que vam trobar al japó. Abans d’anar a dormir en algunes masies es feia servir un “frare escalfallits”, tema d’un conte de Joaquim Ruyra.
• Aire acondicionat. desenvolupat per Carrier a primers del segle XX. S’instal·len en indústries i restaurants i a partir de la segona guerra mundial, als habitatges particulars. Aymà 7 3 3 és el primer habitatge on n’he tingut.

RECICLATGE

• Paper
• Vidre
• Plàstic

MAGATZEM DE FERRETERIA i DROGUERIA

• Pintures, vernissos, guix
• Cargols i peces de ferreteria
• Cables, bombilles i material elèctric
• Serra circular, serra de calar, guia
• Polidora
• Soldador d’estany
• Filferros

REBOST i BODEGA

• Patates, cebes, gingebre
• oli verge, oli de cuinar, oli de girasol
• vi blanc, vi negre
• cervesa, refrescs

AIGUA, GAS, LLUM

A casa hi arriba aigua corrent, com si des del Ter o del Llobregat m’hagués desviat una canalització  que després va parar al clavegueram i acaba al mar. En un any gasto uns 80 m3, en neteja personal (dutxa i wàter), cuinar i beure, fregar el pis (poc), i el rec de la terrassa i el lavabo.

Des d’un jaciment del Triàssic d’Algèria, que de fet són restes de troncs i fulles del triàssic, m’arriba gas natural, del qual en gasto 3700 kwh, en cuinar, aigua calenta i calefacció.

De fonts renovables de Som Energia gasto uns 2000 kWh l’any en llum, aparells i aire acondicionat.

A733 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

QUÈ ENTRA:

• la compra de la cuina, aliments i el seus envasos
• objectes: correspondència, papers, material de ferreteria, algun equipament per a la llar, roba
• brutícia: la pols, la sorra que portem a les sabates, cabells que cauen
• microorganismes: bacteris, fongs que poden créixer a les superfícies
• visitants: formigues, aranyes, mosques, mosquits

Aigua, gas i llum

Dades per la fibra òptica

QUÈ SURT

Restes sòlides. restes orgàniques / restes generals objectes que deixo de fer servir, burilles, equipament de la llar que ja no serveix o s’ha espatllat ,   —    la brutícia recollida escombrant / papers més petits / paper i cartró + vidres de vi melmelada i maionesa / plàstics d’envasar aliments i ampolles de refresc ] piles

Deixalles i reciclatge

Restes líquides: Aigües grises, aigües fecals

Els cicles

El cicle del menjar: [agricultura i ramaderia → xarxa de distribució: BonPreu, Bonàrea, Sorli] → aliments + greixos de cocció  → cap a l’estómac + restes sòlides + adherències als plats dissolts amb sabó, fregalls i draps → aigües grises + orina + femtes [cabells i ungles,  el cos al lavabo metabolisme del cos ]

El cicle de la roba: [llana+cotó+fibres → Indústria tèxtil → xarxa de distribució] → Armari : vestir-se i durant la setmana, acumular suor i taques. → rentadora i estenedor → Armari . Diumenge bugada (els detergents dissolen els greixos de les secrecions corporals i les taques), estendre, planxar camises si n’hi ha. Un cop al mes, bugada de llençols i tovalloles. → llençar o donar roba que no em poso / comprar-ne de nova.

El cicle de l’aigua: [pluja → conca del Llobregat → distribució] → aixetes: bullits i infusions + neteja personal + neteja cuinar + neteja pis + rec plantes → aigües grises → [ estació depuradora  → mar → evaporació]

El cicle de la llum: [Som energia + distribució REE] → Il·luminació + aparells (ordinador, router, música, projector) + electrodomèstics (nevera, forn, rentaplats, rentadora, aire acondicionat) + eines ocasionalment → [ calor dissipat, augment entropia]

El cicle del gas: [jaciments d’Argèlia → Naturgy] : escalfar aliments + aigua calenta dutxa + calefacció a l’hivern → calor dissipat + gas metà+ CO2

Benzina vehicles: [Dispòsits de cru de Nigèria → refineries → benzineres] → Dipòsit furgo o Eos → km recorreguts +  CO2 emès (121 g per km, una mitjana de 12500 km anuals, que serien uns 750 litres de benzina i 1500kg de CO2 [ el doble de pes de la benzina que he cremat!])

A733 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

AIGUA

En un any gasto uns 80 m3, en neteja personal (dutxa i wàter), cuinar i beure, fregar el pis (poc), i el rec de la terrassa i el lavabo.

L’aigua entra a casa per una canonada de 22mm proveïda per Aigües de Barcelona (DNI, b5b). A la seva web informen que l’aigua ve sobretot de la conca del Llobregat, potabilitzada a Abrera i Sant Joan d’Espí, i del Ter, potabilitzada a Cardedeu.

Podem adaptar el magnífic capítol 17 de l’Ulysses de Joyce quan descriu com arriba l’aigua a l’aixeta des de l’embassament de Roundwood.

Es distribueix a 12 punts: rentaplats i rentadora, aixetes de pica de la cuina i safareig, dues dutxes, dos lavabos, dos wàters, un bidet i el rec de la terrassa.  Pensant en quan vaig amb la furgo, on tinc un bidó amb aigua que he de racionar i el petit bidó d’aigües grises, i quan acampo al costat d’un riu, com el Freser, disposar d’aigua corrent equival a desviar un riu o rierol fins a casa, cada aixeta amb un petit embassament, fins que l’aigua repren el seu curs i va parar al clavegueram.

Quan dormia a la furgo al costat del Danubi em demanava si les gotes d’aigua que queien arribarien al delta abans que jo. Les gotes d’aigua que han rajat de l’aixeta aquest matí, quan va deixar el núvol on eren? La tardor de l’any passat? (un cabal de 1.8m3/s amb 1m de profunditat i uns 10 d’ample em dóna una estimació de 1 km/h, unes 150 hores des  de l’embassament de la Baells, sis dies). En les excursions a la muntanya trobem els començaments dels rius. (Geografia de Catalunya, conca hidrogràfica )

Al llarg dels carrers de Barcelona, la gran canonada que deu sortir de l’estació potabilitzadora, es ramifica com les artèries, fons al nivell de vasos “capilars”, recorrent els diversos carrers. Cada edifici aboca les aigües residuals al clavegueram que també recull les fluvials. Calen dipòsits per poder absorbir les precipitacions de pluges intenses. Abans de ser abocada al mar l’aigua residual és tractada a les depuradores. (web Àrea metropolitana) [ on es tracta la del Poblenou que ja és molt a prop del mar? ].

[Fins al segle XIX, Barcelona rebia aigua del Besós, on ja hi havia hagut un aqueducte en època romana. MUHBA2: La infrastructura es va deteriorar. Al sXI i al XVIII es va fer arribar aigua edl Clot fins a Canaletes. Però la majoria de l’abastiment era des de pous. No hi havia clavegueram i les aigües residuals anaven a parar a pous morts que sovint contaminaven els altres. Al sXIX es construïa l’Eixample. Com que el municipi no feia prou per garantir el subministrament van aparèixer diferents empreses privades que van anar fusionant-se fins a l’actual SGAB. El clavegueram no es va desplegar del tot fins a primers del segle XX. Poc a poc es va anar introduïnt el water closed substituïnt la comuna a les galeries, i els banys. Fins a mitjan de segle encara hi havia parts de la ciutat ] [ els meus avis deurien ser els primers avantpassts meus que van tenir aigua corrent i sanejament. Abans tots havien d’anar a buscar aigua a un pou, rentar a un safareig, pixar i cagar a un orinal que després es buidava a un pou mort].

History of drinking water, dels aquaductes a la depuració.

GAS

El darrer any he gastat 3700 kwh, en cuinar, aigua calenta i calefacció (els mesos d’hivern 2700 kwh) contractats a Naturgy (correu cNTG57)b  ) .

Segurament prové del jaciment Hassim R’Mel a Algèria, format al Triàssic (el procurement pot obtenir gas natural o gas natural licuat) i transportats a través d’una canonada de 1400 km i 1.2 m de diàmetre (en altres ocasions es licúa el gas i es transporta en vaixell). Afirmen tenir una reserva de 30 bcm (bilió de metres cubics). Un cop transportat es desa en dipòsits, a vegades antics jaciments buits [ no sé on es desa quan arriba a Espanya] i es distribueix per la xarxa de Nedgia , 54.000 km i 1000 municipis. [ quan jo obro el gas, es manté d’alguna manera la pressió des del dipòsit? Hi ha dipòsits intermitjos?]

Segons el web de Urban gas, el gas natural es va introduir a Espanya el 1969 a través d’una planta de regasificació de Barcelona on arribava licuat en vaixell procedent de Líbia fins el 1974 que va passar a ser d’origen algerià (a centre Europa era d’origen rus). El 1993 es connecta amb França que rebia gas de Noruega i el 1996 amb el gasoducte que venia d’Algèria creuant el Marroc.

[ abans a casa hi havia hagut una cuina de carbó i suposo que abans de la introducció del gas natural hi havia hagut bombones de butà. A Vilafranca 40 havíem tingut estufes de gas]. Hi ha evidències de cendres de focs controlat per humans de fa 1.000.000 d’anys. El carbó es va començar a fer servir a Xina el segle IX i a Anglaterra al segle XVI, però fins al segle XIX no es van transformar les estufes per que servissin de cuina, amb la cuina econòmica i fins a mitjans del segle XX no van aparèixer les cuines de gas (presentada el 182 i elèctriques.  [així les primeres cuines eren una evolució de la llar de foc]  (tot i que el fogó de gas havia estat inventat el 1802 per Winzler) [Això vol dir que durant segles els meus avantpassats van estar recollint llenya gairebé cada dia, per escalfar-se i per cuinar.] El gas s’havia introduït el segle XIX per a l’enllumenat públic. (In 1821, the first well specifically intended to obtain natural gas was dug in Fredonia, New York by William Hart. After noticing gas bubbles rising to the surface of a creek, Hart dug a 27-foot well to try and obtain a larger flow of gas to the surface. Hart is regarded by many as the ‘father of natural gas’ in America. Expanding on Hart’s work, the Fredonia Gas Light Company was eventually formed, becoming being the first American natural gas company. Naturalgas) Bàsicament és metà CH₄. Es troba en jaciments al costat d’altres combustibles fòssils com el petroli i el carbó. El jaciment d’Algèria és el Triàssic.  [ D’alguna manera si els meus avantpassats recollien llenya, quan jo encenc el fogó i arriba gas per la tuberia, m’està arribant el que van ser fulles i troncs fa 250 milions d’anys, la tecnologia em du “llenya” del Triàssic per la canonada ]

ELECTRICITAT

Gasto uns 2000 Kwh l’any, contractats a Som Energia (DNI, bSE57)b). Els mesos normals consumeixo uns 150 kWh, i tinc puntes a l’estiu quan faig servir l’aire acondicionat.

• Llum: 62 bombilles + 15 de les plantes del lavabo
• Rentadora, rentaplats, nevera, forn
• planxa, torradora, bullidor
• aire acondicionat
• Ordinador, router, módem, servidor synology, projector, càrrega de telèfon
• Eines: aspiradora, serres, polidora, batedora

Som Energia produeix 17 GWh l’any de fonts totalment renovables, principalment plantes fotovoltaiques, parcs eòlics i alguna hidràulica.

Tots els productors d’energia la carreguen a la xarxa d’alta tensió de REE després de transformar-la a alt voltatge. La REE té una estimació de la demanda i l’atén ajustant la producció de les tèrmiques i hidràuliques per completar la que aporten les renovables (energia solar i eòliques) que depenen de la meteorologia. Aquí hi ha el consum real i previst, i quina part és generat sense aportació de CO2. Per exemple a les 15h del 28/08/2020, la demanda és de 35487 MW, i l’estimació per tot el dia, 722 GWh dels quals 317 seran renovables i 483 sense emissions de CO2. La xarxa té 40.000 km i 5000 (sub)estacions. A les estacions de transformació més a prop del consum final, es baixa el voltatge i passen a una xarxa d’un operador de mitja i baixa tensió fins a una subestació de distribució (a vegades simplement un cofre suspès en les torres) des d’on van a una indústria o un centre de transformació per a l’ús domèstic. (Mapa ree 2014, Mapa detall bcn ) [ el que veig a la central del Besós d’Endesa seria l’estació transformadora elevadora?]

A Espanya hi ha cinc distribuidores, Endesa (mapa on es poden veure les avaries, Catalunya, Aragó i Andalusia), Unión Fenosa (Madrid i Galícia), Iberdrola (Castella i València), Hidrocantàbrico i Eon.

[ Suposo que el meu consum és mesurat per la distribuidora (Endesa) i passat a la comercialitzadora, que és Som Energia. D’alguna manera REE deu mesurar que Som Energia contribueixi a la xarxa el que consumim els seus abonats] [ Així doncs, quan acciono un interruptor, en algun lloc el vent fa girar unes pales d’un molí, cau l’aigua fent rodar una turbina, o bé el sol escalfa una placa]

[història a BCN L’electricitat es va introduir a finals del segle XIX, primer  algunes fàbriques i després a les línies de tramvies, proveïda per la central de les tres xemeneies. A les llars es va anar introduïnt poc a poc, i no es va generalitzar fins després de l’exposició del 1929. Així, cal pensar que el pare ja de petit disposava de llum elèctrica, però els meus avis no. A mitjans del segle XIX s’havien començat a fer servir llums de petroli i abans, durant segles, espelmes i llànties d’oli]

BENZINA: La majoria del cru que arriba a Espanya ve de Nigèria 17%, Mèxic 13% i Arabia Saudí 10% (el Economista) , consumeixo aproximadament 300 l l’any (2020-2022), 1000 km en visites a la residència, algunes excursions, i viatges amb la furgoneta i l’Eos.

Els meus avantpassats s’il·luminaven amb llànties d’oli? espelmes? Cuinaven i s’escalfaven amb carbó i abans amb llenya. Anaven a buscar aigua a un pou, o un riu.

[PENDENT]

https://www.carbonfootprint.com/calculator.aspx

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Aquí començo el dia, fent gimnàs. No acostumo a esmorzar o dinar a la taula. Faig un cafè i un cigarret al balcó. A vegades a la tarda, una estona de dansa, un te gungfu contemplatiu, una estona al sofà mirant un llibre. Alguna vegada toco el piano. Al vespre, sopar i després, una pel·lícula o una sèrie al projector.

[ falta un bon dibuix ]

Taula i pissarra

Una taula que es pot ampliar, per quan som més colla, cosa que només passa de tant en tant amb la família. Darrera, una pissarra que vaig fer pintar el 2016 i que serveix per fer proves, o personalitzar una trobada. A la làmpada hi ha un mòbil amb diferents globus terraquis que em va regalar la Laia.

La taula normalment és per 4+2 persones, i ampliada seria per a 10, apretadets. A l’estiu de 2018 vaig voler preparar unes taules desmuntables per poder extendre-les a tot el menjador, i així arribar a 18.

I el 2022 l’he disposat per poder fer un esmorzar bufet amb filles i néts

A la paret, el dibuix que representa algú mirant el món des de l’espai. D’altres temporades hi he tingut un dibuix d’algú assegut en una superfície buida, enmig del nores, o un cercle zen.

El piano i els retrats

Tota la paret sud és blanc i negre, l’espai de la pissarra, i després el piano que havia estat del tio Pepito. El pare m’explica que tenia un moble de partitures i les anava tocant totes, Brahms, Schumann, Weber … i de tant en tant li podia dir “torna a tocar aquesta”. Un luxe com el del comte Kaiserling que quan tenia insomni li demanava a Goldberg que li toqués les variacions de Bach. La mare a vegades tocava alguna peça d’Albéniz, “Rumores de la Caleta”. I l’amic del pare Arthur Terry quan venia de visita, provava alguna peça de jazz. Jo vaig estudiar una mica de piano a l’adolescència arribant potser fins a segon o tercer, però sense estudiar seriosament. Quan van buidar el pis del carrer Balmes el vaig fer dur a Castellar i vaig encarregar una restauració a l’Audenis. Vaig intentar reprendre’l i pel meu compte vaig arribar a tocar algun ragtime. Més tard va servir per que la Teresa comencés.

Quan vaig venir a viure aquí vaig comprar un piano més nou per la Teresa a Castellar i vaig fer venir aquest aquí. És tan fràgil que ja no es pot tornar a afinar a 440Hz. En algun moment he intentat reprendre els exercicis de principiant, com el Mikrokosmos de Bela Bartok. Però només l’obro per esbossar alguns acords de blues, molt de tant en tant. Recentment, que he reprès la música i començat a fer harmonia, em serveix per explorar progressions. Dalt del piano hi tinc un metrònom antic que vaig comprar per eBay.

Quan va néixer l’Agnès la Teresa em va regalar un marc amb una foto. I aleshores vaig pensar que també m’agradaria tenir fotos d’ella i de la Maria. Hi vaig afegir els pares i més tard els altres néts, quan han anat arribant. Cada any les actualitzo. A la columna a l’esquerra del piano hi marco l’alçada dels néts quan vénen a casa.

No recordo quin quadre tenia damunt del piano fa uns anys.  Quan els pares se’n van anar a la residència i vam buidar Vilafranca 33, vaig voler conservar aquests quadres que havia vist a casa tants anys, una aquarel·la de Jordi Freixas Cortés, una escena de l’estany de Banyoles

i una escena urbana de Francesc Todó i Garcia.

Moble multimèdia i paret blanca

El 2002 aquí hi havia una televisió de tub i un equip de música de la Nathalie.  Aviat es va complementar amb un projector que tenia dalt de la llibreria. Quan em vaig quedar el pis el 2007  vaig posar un moble LAK allargat de color negre, una televisió de pantalla plana que desapareixeria el 2014, i un equip de música Kenwood que sona prou decent. Inicialment encara hi havia un lector de DVD però aviat tota la música i imatge va passar a ser digital i vaig necessitar un servidor multimèdia, primer un Western Digital i el 2018 un servidor Synology connectat a un androidTV. No he incorporat Alexa ni Spotify. Com ha canviat la manera d’escoltar música!, i de veure ficció . Des dels cinemes de reestrena al barri, la televisió, els videoclubs, a les plataformes de streaming; des que jeia al llit de Vilafranca 33 als 17 anys escoltant les variacions Goldberg en una maleta tocadiscos, a recórrer les sonates de Scarlatti en un ipod anant a la feina.

Però intento que aquesta tecnologia, aparells i cables no siguin visibles. La fullola del moble d’Ikea saltava i el 2018 em vaig embarcar a fer un moble nou, de contraxapat de bedoll. Tindria una tapa per accedir a la pletina per LPs, tot i que la faig servir rarament, un calaix per extreure un projector que queda prop de la paret i que no he de tenir penjat a la llibreria, i un cremador de bioetanol per tenir flames al menjador, ja que no tinc llar de foc.

Aquest moble i la paret blanca de darrera són com un paisatge amb un horitzó pla, i un cel blanc al darrera, com si fos una versió del “Negre sobre gris” de Rothko.

La catifa

Després d’una primera catifa molt barata vaig comprar aquesta d’un color neutre. Hi començo els estiraments de gimnàs cada dia. A vegades m’assec a terra amb les cames creuades i tinc una estona de te Gungfu. Visitant el palau de Reggio di Caserta, el cartell corresponent a l’oratori del rei Ferdinando II deia “Lo spazio dell’anima. L’oratorio di Ferdinando II”. L’expressió és preciosa. I si ho relaciono amb les “capelles portàtils” que vaig veure a Etiòpia i amb la pràctica japonesa de canviar les imatges segons l’ocasió, em va venir la idea de preparar unes bases per postals de manera que pogués crear-me com una capella efímera al voltant:

El balcó

El balcó és estret però hi ha prou lloc per tenir-hi una taula plegable i un parell de cadires. Havent dinat hi faig un cigarret i un cafè tot llegint. Als vespres, un cigarret veient cine a través del vidre. Alguna vegada hi menjo.

El balcó estret reflectit a la finestra sembla la cabina d’un caça de combat, a punt de sortir volant sobre les teulades de les naus. Sembla que estigui a punt de sortir volant i em recorda el Flying Komarov.

El paisatge de les naus em fa pensar en un mar d’onades i en el passat industrial d’aquest carrer.

A les nits, quan faig el cigarret al vespre, miro d’identificar els estels que veig. A l’estiu, uns veïns treuen una taula al carrer, entre els cotxes aparcats, i sopen prenent la fresca.

El sofà

Espai de migdiades, o d’estar ajagut escoltant músic. A mitja tarda o al vespre, miro llibres grossos, que fullejo poc a poc, mirant les il·lustracions, amb un te o un negroni. I havent sopat, es converteix en un cinema.
Durant anys va ser una peça de tela clara, que rentava molt de tant en tant. El 2020 el vaig canviar per un model de pell, amb ajuda de la Teresa i la Maria. Com que sovint hi prenc una tassa de te, un cocktail, potser un tros de pastís i algun vegada també hi sopo, he acabat fent unes tauletes que poso als braços del sofà per poder-hi aguantar una copa o un plat.

I gràcies al projector -i també per la qualitat del so de l’equip-  al vespre em transporta a un món alternatiu. Veig rostres en primer pla, boscos, les onades del mar.

La llibreria

La llibreria biblioteca sempre ha estat un espai important. De petit explorava els prestatges de casa els pares i de tant en tant obria un llibre per veure de què anava. Vaig tenir un parell de prestatges meus quan vaig tenir una habitació per mi sol. A Castellar vam dedicar un espai al costat del garatge amb una butaca i unes prestatges de roure massís. A Ciudad Real tot era més precari i vaig instal·lar una Billy d’Ikea per acollir provisionalment els llibres. A Ayma vam ampliar amb més prestatges Billy. Vaig voler posar una vitrina per fer “exposicions temporals” amb objectes o il·lustracions sobre algun tema. Durant el temps que la Teresa va ser a casa se’m va acudir com posar una barra de ballet davant d’un prestatge. Després d’un muntatge precari el 2016 amb la reforma de la casa vaig encarregar al ferrer uns suports a mida per la barra. Vaig incorporar una “espatllera” que servia per fer gimnàs i funcionar també com escala de biblioteca. Els prestatges barats de fullola de la Billy es degradaven i vaig demanar pressupost per fer un prestatges nous. Però sense incorporar l’espatllera ni la barra de ballet sortia molt car. El 2020 em vaig atrevir a construir-la jo, amb contraxapat de bedoll, fent-me tallar a mida al Leroy Merlin fins a 220 peces diferents, 36 prestatges i muntants compostos.

Ja que consolidava la separació entre muntants per l’espatllera, se’m va acudir aprofitar l’espai per posar uns compartiments que podrien contenir els petits quaderns de poesia de butxaca, com una mena de llibreria secreta. Vaig cometre alguns errors en l’execució i alguns encaixos no són prou fins. Però ara tinc una llibreria de fusta bonica, amb una vitrina d’exposicions, una barra de ballet, una espatllera i compartiments de biblioteca secreta.

llibreria : el món dels llibres

El gimnàs, les llums, la dansa

En principi cada dia, menys diumenge, faig unes respiracions de pranaiama, estiraments, la meva edat en esquats, les dominacions (pull-ups) que puc (9), abdominals i flexions.

Els llums, la dansa

Un mateix espai queda transformat segons la il·luminació. Vam començar amb el llum de la taula i un al sostre que vam encarregar a un fuster. Jo volia que fos molt pla per no ocupar lloc, i el 2000 encara no hi havia els plafons LED. La majoria de les làmpades eren molt lletges.  Els pares em van regalar la làmpada TMM de Miguel Milà (1961) . Un llum LED petit damunt el sofà per tenir un punt de llum que no estorbés la visió amb el projector i un llum damunt del piano. Alguna vegada, anant a treballar, veia a un concessionari de cotxes de l’Avda. Sarrià una instal·lació de llums que canviaven de colors i sempre tenia ganes de fer alguna cosa semblant. Quan vaig fer la llibreria nova el 2016 vaig instal·lar un rail doble de LEDS, amb 4 bombilles blanques i 4 que podien canviar de color. [clic imatge].

A les tardes d’hivern, a vegades il·lumino l’espai amb una llum blava i improviso uns moviments de dansa amb una tria de música.

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Dos llits, una taula, un armari. Aquesta és l’habitació destinada a la Teresa i la Maria, que tenien 13 i 16 anys quan vam comprar aquest pis. En visites espaiades, aquesta habitació les ha vist passar de l’adolescència a adultes. Els primers anys hi venien totes dues. La Teresa hi va viure uns mesos mentre feia un màster a l’Elisava. Més tard potser una d’elles es quedava a dormir quan anava a un concert a Barcelona, algun cop acompanyada d’amics. I un bon dia s’hi van quedar a dormir amb les seves parelles. Ara quan vénen amb els néts els deixo la meva habitació. I el 2016, després de prejubilar-me, vaig fer-ne pintar una paret de groc.

Aquests llits s’omplien d’abrics quan fèiem una trobada familiar.

Hi ha el record de com em feien redescobrir el món a mesura que elles l’anaven descobrint. També el record de l’absència quan em vaig separar.

Damunt l’armari hi ha l’espineta que vaig construir el 2012 i el kit per la viola de gamba que encara tinc pendent.

Al costat, el lavabo “de les nenes”, o dels convidats. El moble el vam encarregar a un fuster i el tauler de fusta ha aguantat bé el pas del temps. Aquest era el lavabo “bonic” perquè tenia llum natural, contraposat a l’altre que no en tenia i a més tenia unes rajoles imitació marbre depriments. M’hi “trasllado” quan cedeixo el meu dormitori a les filles amb marits i nens.

La nau

Vaig recuperar aquesta làmpada que vam fer al garatge de Castellar quan éren nenes. L’any 1995 havíem vist una exposició de Chris Burden amb unes escultures que representaven vaixells fets amb llaunes i taps de suro. Vaig pensar que podríem fer una nau espacial amb plaques d’ordinador velles, i uns fusos de telers que m’havia regalat un amic. Serviria també de làmpada, com si la llum impulsés unes veles. Anys més tard sabria que Carl Sagan havia concebut una “vela solar” impulsada per la radiació del sol i el 2019 s’estan concretant iniciatives en aquest sentit. Cadascun es va encarregar de fer un “mòdul”, un espai on habitaven hi convivien uns quants passatgers de l’espai. Al de la Teresa hi havia un piano, i al de la Maria un violoncel. Jo faig voler fer la sala de comandament. A més vam fer uns mòduls que suposadament acollien els animals i plantes necessaris pel viatge i per colonitzar un altre planeta.

Imaginàvem que era una nau que viatjava a l’estrella més propera al sistema solar, α centauri, a 4.37 anys llum a la constel·lació del Centaure, a 60º sud.  En realitat quan ho ampliem prou, es tracta d’un sistema estelar triple, format per un binari d’estrelles similars al sol, A,B, i una tercera C, anomenada Proxima Centauri:

La distància és de 4.13 10¹³ km. Tenint en compte que Mart és a 56 10⁶ km i tardem 250 dies en arribar-hi, ni que anéssim 250 vegades més ràpid que ara, tardaríem 2000 anys en arribar-hi. Caldria pensar en un viatge de 80 generacions. I ben mirat, no és la terra com una nau que creua l’espai cap el futur, encara que sigui orbitant el sol? Com la nau, tenim recursos limitats, problemes d’organització i de convivència. Segurament seria un viatge en el buit i a  les fosques (exposició sonora), però podem imaginar que ens trobaríem planetes i altres éssers com a Star Trek o Battlestar Galactica .

El projecte va quedar aturat pendent de millorar l’acumulació i generació d’energia per produir la llum que havia d’impulsar les veles solars i també pel fet que es desconeixia l’existència de planetes potencialment habitables. Però el 2016 es va descobrir un exoplaneta orbitant al voltant de Proxima Centauri, que seria batejat com a Proxima Centauri b. Finalment el projecte era viable i es va procedir a reclutar els pioners que emprendrien el viatge. Tenint en compte que el viatge duraria generacions, caldria equipar la nau amb laboratori i materials per continuar la recerca. Les comunicacions amb la terra per compartir coneixements cada cop serien més lentes, a la meitat del viatge un missatge tardaria dos anys en arribar.

Un viatge interestelar    Vídeo 1998: La làmpada nau

Actualització 2023, l’habitació dels néts

A finals de 2023 adapto A733 per acollir les dues famílies. Munto lliteres al que era l’habitació de les nenes i un sofà llit al taller. Quan hi som tots hi ha dos llits de matrimoni, un alberg juvenil amb 2 lliteres i el sofà del menjador per a mi. El gener de 2024 vaig anar dormint un dia a cada llit, el sofà del taller i les quatre lliteres. Tenia la fantasia que podia sentir les sensacions de cada un d’ells, posar-me a la seva pell.

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

És el primer es veu quan s’obre la porta, un corredor llarg.

Entrada
A l’esquerra, una zona de graffitti, a la dreta, un organitzador i un armari amb sabates.

Centre
A l’esquerra, [ la porta de “l’habitació de les nenes”] , un marc per exposar fotos antigues, [la porta del lavabo], una selecció de vuit fotos de l’any passat, [ porta de la cuina].
A la dreta, un museuet de ciències naturals, un marc per a dibuixos, [ porta del menjador].

Fons
Secció geogràfica, el món, Catalunya, Barcelona. Una ampliació fotogràfica gran. [ porta del taller], [ porta del dormitori]

Grafitti

Podem guixar a la paret a casa? El 2008 durant un viatge a Irlanda amb la Maria vam veure una exposició d’un artista que es deia [ ] i que havia pintat a les parets de la sala, entre altres coses la frase “fart whenever you want”.  En tornar vaig pensar que a casa meva hi podia fer el que em donés la gana i vaig escriure aquesta frase. Més tard hi vaig voler pintar un plànol dels jardins de Stowe. I fa poc hi he començat a esbossar un home de Vitrubi. I hi he olgut posar la frase que solia dir el meu avi Josep quan li preguntaven què tal: “Anem passant alegrement la trista vida”. És un lema magnífic. I l’altre, “Què és pitjor, la ignorància o la indiferència? Ni ho sé, ni m’importa”.

Sabates

Si poguessin parlar, les sabates podrien explicar la nostra biografia, els llocs on hem anat, com hem gastat les soles, si caminant, ballant, o arrossegant-nos per casa. Algunes fa molt de temps que les tinc. Quantes sabates hauré tingut al llarg de la meva vida? Tal com deia Ballard, “crec en la història dels meus peus“. Afortunat, de tenir sabates, i poder-les portar, per anar on vull, fer esport, excursions, ballar. Vol dir que no m’ho ha impedit ni la salut ni les tragèdies de la història.

Les que porto normalment, al carrer, terrassa, per córrer, pel caiac

Les de cordons de vestir, de claqué, que m’hauria agradat fer
Les d’estiuLes de muntanya, xiruques històriques del 1982, Bestard de muntanya de 1985 amb la sola canviada a fàbrica, tants camins, l’Aneto, el GR11, sortides amb raquetes.

Les vambes de ballar

Col·lecció d’espardenyes

Col·lecció de sabates menorquines

Galeria de fotos i dibuix

Igual com els museus tenen un fons i un espai limitat per exposar, vaig decidir que cada any, de totes les fotografies que tinc en triaria vuit i les posaria en marcs. Aquestes vuit fotos m’acompanyaran tot l’any i em recordaran moments de l’any anterior, que a mesura que van passant els mesos es tornen més preciosos. M’imposo d’incloure una foto de la vida de cada dia a casa.

×

Quan vaig estar repassant fotos de la joventut dels pares vaig voler afegir un marc per exposar aquest passat més remot,  una mirada més llunyana.

×

De tant en tant faig un dibuix una mica més gran que els esbossos petits en llibretes.

Museuet

Sempre he tingut curiositat, i cap als deu anys, aquesta estava volcada a observar els animals, sobretot insectes. Aixecar una pedra i descobrir a sota unes formigues o uns escarabats era com obrir una capsa sorpresa. A la biblioteca consultava llibres sobre com col·leccionar insectes. Em vaig proveir d’un pot amb serradures de suro i a la drogueria comprava acetat d’etilè per matar els insectes. Els recollia en les excursions dels Lluïsos de Gràcia, i a vegades a Barcelona, saltava la tàpia d’algun jardí abandonat a Sarrià, prop de l’escola. Veient el meu interès, els pares em van comprar una col·lecció de libres de ciències naturals excel·lents. Anys més tard estudiava física pero jo volia anar més enllà de les equacions de classe; jo hauria volgut saber quines eren les matèries primeres del món, i en què les transformàvem. Quan anava d’excursió, hauria volgut saber identificar tots els arbres i plantes que m’envoltaven. Em fascinaven les vitrines de l’antic museu de ciències naturals al par de la ciutadella. Vaig comprar-me llibres per identificar les plantes i anys més tard, a Castellar, vaig preparar un espai per exposar un herbari i alguns dels insectes. Amb la flora d’Oriol de Bolós intentava, el millor que podia, identificar plantes que recollia a les excursions. El vaig traslladar quan vam venir a viure al Poblenou. Hauria volgut tenir anotats tots els animals que he observat al llarg de la vida, ja que evidentment no els tindré dissecats. Ho he intentat de nou aquí.

Geografia

Ja a Castellar vaig voler tenir una foto aèrea del poble, una mapa de Catalunya en relleu, i un mapa del món, per situar-me on estic. I quan vaig venir a viure a Ayma, vaig voler fer el mateix. M’agrada aturar-m’hi i trobar els llocs de la ciutat on visc, Barcelona, Catalunya, i el que he pogut explorar del món.

Foto gran

Al final hi ha un marc per a fotos grans. Hi he tingut un núvol, el mar, unes fulles amb rosada i de fa temps hi ha una foto de quan deuria tenir uns 9 anys, assegut enmig d’un camp llegint un llibre o anotant en una llibreta. I amb tots els anys que han passat, em reconec en aquest noi curiós i amb ganes d’anotar i registrar.

Oníric

Si arribéssim a un pis desconegut amb un corredor amb tot de portes tancades, no sentim una emoció en explorar-ho? A casa els pares hi havia un corredor que a mi em semblava molt llarg i la porta de l’habitació dels pares quedava una mica a les fosques. Quan era petit jo accelerava el pas perquè em feia por.  Una instal·lació de Jaume Plensa proposava tot de portes de bronze amb diferents títols: “desig”, “temps”, “ira”. Algun conte posa el protagonista davant de dues portes, que porten a destins diferents.

Puc imaginar un pis màgic on cada dia canvien els espais que hi ha rera les portes del corredor. Podrien ser les mateixes habitacions però canviant en el temps, dècades endavant, dècades enrera, amb mobles i decoracions diferents. Podria ser cada habitació s’obrís a un temps i una part del món diferent, un balcó dona al desert, la següent porta al Matterhorn, l’altra un carrer de Kyoto amb els cirerers florits, una biblioteca de llibres secrets. Podria ser que, com versions de la trobada de Marina Abramovic amb Ulay, aparaguéssin les persones que he conegut al llarg de la vida, a l’altre costat d’una taula. Podria ser que rera cada porta hi haguessin personatges i escenes diferents, els que esperaven Godot, un quartet de corda, Ledward Kaapana i la ballarina de I Kona , una noia esperant per ballar amb mi, un dona que està al llit esperant per fer l’amor, uns que m’escridassen, el cuiner que sortia a la peli sobre Dexter Gordon esperant per fer-me tastar un plat, un matemàtic a una pissarra  per comentar-me un teorema.

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

La vida a la cuina  |  El rebost  |  Cuinar  |  Netejar  |  Deixalles  |  Vaixella   |  Galeria  i climatització  |  Aigua, gas, llum   |  El que menjo

És el lloc on passem diverses vegades al dia, repetint tasques i rituals.

La cuina és el lloc del processos i les transformacions:

• cuinar (transformacions per calor), i fermentar (pa i pastissos)
• netejar (arrencar per fricció, dissoldre)
• canvis de fase: de líquid a vapor en bullir, de líquid a sòlid

És el lloc on hi ha les temperatures extremes de casa, 220ºC al forn, 1960ºC la flama del fogó de gas  , i -26ºC al congelador de la nevera. És el lloc on mesurem volums (vasos graduats, tassa, bol), massa (balança) i temperatura (forn, nevera, termòmetre).

És el lloc on s’emmagatzemen més varietat de substàncies, els aliments al rebost, i els productes de neteja (la neteja bàsicament consisteix en la dissolució de greixos en aigua.)

És el lloc de la vaixella, plats, vasos, coberts, safates, teteres i tasses.

És el lloc dels fluxs de materials: entren bosses amb aliments, productes de neteja i en surten bosses de deixalles.

És el lloc principal dels fluxs d’aigua i energia  (gas).

LES HORES A LA CUINA

Al matí, recullo de l’escorredor els plats rentats al vespre, passo el fregall pel marbre, escombro el terra i deixo fora la mantega per l’esmorzar.

Després del gimnàs, potser esport i la dutxa, em preparo l’esmorzar: aigua al bullidor pel te o cafè, un batut a la Nutribullet amb una fulla de bleda, gingebre, plàtan, llimona i taronja, una torrada salada amb paté, formatge (a vegades sobrassada), una dolça amb melmelada (a vegades mel o codony) i una pasta casolana, magdalenes, pastís, o galetes digestive si no n’he fet.

El dinar és lleuger, una amanida o un arròs blanc que ja està fet i una truita a la francesa. A vegades una macedònia.

El sopar és més elaborat, verdura i peix, llegum i carn, pasta. En general només he d’escalfar el que he cuinat en una sessió de cuina setmanal. Divendres o dissabte faig patates al vapor, arròs, sopa, una paella, pasta, llegum. A vegades compro força carn i la preparo a la barbacoa.

Una neteja més a fons els dissabtes, i una rentadora de roba els diumenges; un cop al mes, canvi de llençols.

QUÈ ENTRA AL REBOST

• Verdura: patata, moniatos, pastanagues, gingebre / albergínies, tomàquets, carbassons / espinacs, bledes (de la terrassa), col, bròquil, mongeta, enciams (iceberg, fulla de roure, roma).
• Fruita: taronja, llimona, mandarina / poma / maduixots, cireres (figues) / préssec, pera, pruna, albercoc / meló, síndria / plàtan, kiwi / raïm, kiwi
• Llegum: llenties,mongeta, fesolets, cigrons, pèsols
• Gramínees: arròs, quinoa, farina, pasta (espagueti, macarrons, sopa)
• Llevat fresc, llevat en pols
• olis: girasol, 04, amanir / vinagre de mòdena / mostassa, salsa de soja / llard / tahini / pasta de curry / pasta de miso
• espècies i condiments: sucre, sal, pebre negre, pebre vermell, comí, cardamom, clau, curry
• conserves: paté, tonyina, maionesa, olives, salsa de tomàquet, pebrot escalivat
• ous / paté / pernil, pernil dolç, fuet, bull
• Làctics: formatge  (formatge a làmines, filadèlfia, parmesà) / llet, nata per cuinar, nata per muntar, iogurts
• nous, cacauets, panses, prunes, avellanes
• peix: (orada, llobarro / salmó /truita de riu, verat /rap, turbot /bacallà /sèpia / gambes )
• carn: xai (cuixa, costella), porc (solomillo, hamburguesa, salsitxa, galtes), pollastre (sencer, pit, fetge)
• galetes digestive, xocolata
• Infusions: cafè (mòlt, càpsules), te (negre, matcha, oolongs)
• Gasificats: cervesa, gasosa, cocacola, tònica
• Vins: negre, blanc, cava, vermut
• Esperits: whisky, ginebra, Oporto

[ futur enllaç al museu de la fenomenologia del rebost tag picasa] [ ets el que menges, enllaç a nutrició i metabolisme del cos] [ la renovació del cos al lavabo ]

×

Carmanyoles (tàpers) [creats el 1946 per Earl Tupper , d’on ve Tupperware i tàper, com diem normalment ]

CUINAR

Netejar: enciams i verdures (si cal, centrifugar), fruita

Tallar, pelar, triturar, trinxar: ganivets, batedora i picadora, ratllador // tall i barreja ( morter, batedora, Nutribullet )

Coure:

• fregir
• sofregir (amb poc oli i foc baix), ofegar o guisar (afegir líquid després del sofregit), estofar
• planxa
• el forn, microones
• bullir, al vapor

Paelles

Motlles rebosteria

Colar i filtrar, morter

Estris i aparells:

Electrodomèstics:

• 3 fogons de gas. Instal·lada el 2016. Les cuines de gas es van començar a instal·lar a la meitat del segle XX, tot i que la tecnologia ja existia a mitjans del XIX. Així substituïen les “cuines econòmiques” de llenya i carbó -n’hi havia hagut una al carrer Vilafranca 40 – que eren una evolució de les estufes de ferro colat que van aparèixer al XIX. Abans, llar de foc.
• Forn. Instal·lat el 2016. Les primeres patents de resistències que s’escalfen amb electricitat són de finals del XIX i es comencen a instal·lar a primers del XX, a Catalunya als anys 60 (?).
• Microones. Instal·lat el 2016. Cap el 1930 es va descobrir que les microones (60 MHz) generades per un magnetró escalfaven l’aigua dels aliments. Els anys 60 es van començar a fabricar al Japó i cap els 80 arribaven a Catalunya.
• Nevera. Canviada el 2003. Temperatura de 2.6º a l’interior i -26 al congelador.  El frigorífic va ser inventat el 1876 per Charles Tellier. (un líquid refrigerant circula per un serpentí dins de la nevera i absorbeix calor per evaporar-se. A fora, un motor comprimeix el vapor que es licúa alliberant calor en un radiador. Esquema ). De petit al carrer Vilafranca teníem una nevera que era un armari on s’hi posava un cub de gel. Passava un camió amb barres i el repartidor cridava “hielo!” i jo baixava amb una galleda a buscar-ne”. Abans d’això es depenia del gel que s’obtenia dels pous de glaç.

NETEJA

Recollida: Amb escombra i recollidor agafem la pols, molles i altres coses de terra. Amb draps i el pal de fregar traslladem pols a la tela (i potser taques de greix).

Dissolució de greixos: El greix resultat de cuinar o el que queda als plats és dissolt amb detergents i sabons, ja sia a mà o al rentaplats. Els sabons són una sal composta d’un àcid greixi  una base NaOH. Es coneixen des de 2000 BC. Es feien barrejant cendres de plantes amb algun greix, oli d’oliva o llard.  Els detergents  modifiquen els sabons tradicionals que eren menys efectius en aigües amb calç incorporant silicats i altres substàncies tensioactives.

Productes que tinc a casa:

• Sabó de rentar plats a mà: tensioactius
• Detergent de rentavaixella: blanquejants oxigenats, tensioactius, policarboxilats, fosfonats
• Sabó de rentar roba: tensioactius
• Gel WC: tensioactiu no iònic
• Netejador desgreixador: tensioactiu no iònic
• Neteja vidres: sense etiquetar
•  Lleixiu (sal alcalina hipoclorit de sodi NaCLO) Té un efecte detergent i també bactericida per desinfectar.
• Amoníac (base forta, NH3), pot dissoldre els greixos.
• Salfumant (àcid clorhídric, HCl), corrosiu, serveix per treure les taques de calç.

Electrodomèstics:

Rentadora: Encara és la Bosch original de 2002. A mitjans del s XVIII es posava la roba en un barril amb aigua que es feia girar. A primers del s XX es van patentar els primers prototipus als USA, un motor que feia girar el barril. Els primers models automàtics són dels 40 i l’aparell es popularitza després de la segona guerra mundial. A Catalunya arribarà durant els ’60. Això vol dir que els meus avis i altres avantpassats rentaven la roba al safareig a la galeria, i abans, als pobles, als safareigs comunitaris.

Rentaplats: Un electrolux de 2017 de que substituí un Miele de 2002. Prototipus a finals del XIX, popularitzat després de la segona guerra mundial. A Catalunya arribarà cap els ’70.

Les armes de la neteja

QUÈ SURT:

Deixalles als fluxos de la casa:

• Orgànica: 1-2 bosses a la setmana pells de fruita i verdura, closques d’ou, ossos i espines, restes de te
• General: 1 per setmana. alguns envasos barreja, brutícia, restes de bricolatge
• Paper: embalatges, NewYorker, papers de treball
• Vidre: envasos de vi i cervesa, melmelada
• Plàstic: envasos de beguda, envasos d’alimentació, bosses

LA VAIXELLA

Ús habitual

Vaixella de reserva per un dinar familiar que no es va arribar a fer, 18 serveis.

El món del te i les infusions

La roba de taula:

EL QUE MENJO. Les meves receptes

TEMPORADA

• HIVERN. Nadal: l’escudella i la carn d’olla, el rostit de Nadal, el torrons, St. Esteve: Canelons. Reis i el tortell. Quaresma: truites, botifarra d’ou, coca de llardons. Crema i bunyols de St. Josep. Xató, Crema de porro, Trinxat amb rosta, calçots, Mongeta i botifarra, Albergínia farcida, espinacs amb panses i pinyons.
• PRIMAVERA. Pasqua: espatlla de xai i mona. Arrossos, verdures carxofes i pèsols, faves i pèsols ofegats. Bacallà. Maduixots.
• ESTIU. Sant Joan: coca. Gaspatxos. Cremes fredes de patata o porro. Amanides. Pastís d’estiu, salmorejo. Tall fred, fiambre, tonyina, bacallà esqueixat.
• TARDOR. Oktoberfest, Tots Sants: crema de carabassa, caça, castanyes i moniatos, panellets. Crema de Carabassa, espinacs a la catalana, cigrons guisats, fideus amb sípia
  Albergínia farcida, patata i bleda, risotto amb ceps, fesolets amb botifarra de perol, galtes de porc, fricandó, mandonguilles amb sípia, pollastre amb xamfaina. Bolets. Codony

Plats

• Verdura. Al vapor: patata, bròquil. Saltejat: bledes, mongeta. Al forn: albergínies. Samfaina, pisto. Patates fregides. Wok. Mousse de bròquil.
• Amanides: enciam, espinacs / arròs, patata, quinoa, pasta, llenties / tomàquet, pebrot, pastanaga / fruites: meló, cítrics / ou dur, surimi, tonyina, salmó fumat, bacallà esqueixat, anxoves / carns: bacon, salami, pernil, pollastre, salsitxa, cansalada / formatge / olives, fruits secs / oli, vinagre, maionesa, mostassa, iogur, mel
• Pasta: Aglio e oli, cacio e pepe, Napolitana, Bolognesa, Puttanesca, Carbonara, sobressada, callos. Fideuà. Lasagna. Canelons.
• Llegum: cigrons, llenties, fesolets
• Sopes: texturades de pasta i llegum, brous de verdura, miso. Cremes: pastanaga, pebrot, pèsols, porro, carabassa, patata, crema de carbassó, bròquil. Ramen. Borscht. Solyanka. Shorbat Adas
• Arròs: blanc, paella, risotto. Omurice, sushi, Biryani
• Carns. POLLASTRE: al forn, guisat al vi o cervesa. Pit sous-vide. Fetgets. Magret d’ànec. PORC: botifarra, llom, Galtes, hamburguesa bbq, mandonguilles, fiambre, filet. VEDELLA: estofat, filet, fricandó, rodó. XAI: costelles bbq, espatlla al forn. Caça.
• Peix. Salmó, verat, truita de riu, orada, llobarro, lluç, bacallà (a bras, a la llauna, amb samfaina), Turbot, sardines, Rap (la marinera, allagostat, all cremat), llenguado, terrina. Calamars a la romana, Farcits. Gambes, musclos.
• Altres: croquetes, morcilla, pa amb tomàquet i embutit o pernil, blinis, rotlles d’albergínia i formatge, foie, olivada
• Ous: truita a la francesa, truita de patates, pastís de truites, truita de botifarra d’ou, carbassó, albergínia, carxofa, platillo d’ou i botifarra negra, ous remenats amb bolets o espàrrecs, ous ferrats (amb patates fregides), ou dur, ou dur farcit de tonyina i maionesa, ou passat per aigua, ous escalfats i Benedict.
• Pa i coques. Pa sense pastar. Pizzes, coca de recapta, coques de porro i brie. Entrepans: tramezzini, smorrebrod, lliure, croquemadame. Empanades: panades i cocarrois, empanadilles, quiche.
• Viatges. ÍNDIA: Paneer, palak paneer, Kadhai paneer, pollastre tandoori, malai kofta, arròs biryani, Dhal. TAILÀNDIA: Curri verd (thai), nudels al wok. JAPÓ: Ramen, sushi. ORIENT PRÔXIM: Hummus, Tzatziki, babaganuix. AMÈRICA LLATINA: Guacamole, Palta a la reina. RÚSSIA: Borscht, Selyodka pod Shuboi, Olivié, Blinis dolços.
• POSTRES. PASTISSOS de massa fermentada: tortada, pastís de moniato, pastís de pastanaga, tarta Sacher, magdalenes, scones. Brioix. Pasta brisa: Linzertorte, pastís de formatge, Sfogliatelle. Pasta choux, lioneses, eclairs. Pasta de full, Tarta Tatin. GALETES de nadal, Oatcakes, shortbreads, mostaccioli. Gelats i mousses. TRADICIONALS: crema catalana, flam. Bunyols de l’empordà, mel i mató, codonyat, pa amb vi i sucre, postres de músic.

A Star Trek hi ha un food replicator que sintetitza el plat desitjat. Jo no tinc un food replicator, però també puc fer gairebé tots els plats que imagino (clic a la imatge):

Tant de bo pogués evocar també tot el menjava a casa, quan era petit i que, en la major part, he oblidat. O repetir els esmorzars i àpats de tots els viatges, Àfrica, la Xina, el Japó, la Índia, Perú, Rússia, Tailàndia. Imagino un aparell semblant a un microones on tinc dos selectors:

• mes any
• esmorzar / dinar / sopar / altres

I així, podria posar, per exemple, “març de 1972”, seleccionar “esmorzar” i quan l’aparell fes “PIP”, obrir la porta trobar què vaig esmorzar aquell dia, potser un got de llet i unes galetes a casa, i després un entrepà. O un pollastre rostit un diumenge.

A733 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreria |  La terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Des del 10 de març de 2002 visc al tercer tercera del número 7 del passatge d’Aymà. Un pis que vam comprar el 2001 quan encara estava en construcció. Construcciones Marrero no ens va donar plànols. Es va adaptar força a canvis que vam demanar.

Està entre la rambla i el cementiri.  41.39755 2.20464   (41° 23′ 51.18″N  2° 12′ 16.7″ E). Dades del cadastre.

El passatge Aymà o Aymar segons el nomenclàtor era “el cognom del propietari dels terrenys, Agustí Aymar i Gelabert (? – 1871). Cordoner de Barcelona. A partir de 1847 féu una sèrie d’establiments, vint-i-cinc dels quals per a matalassers, en una part del seu terreny amb ús d’aigües de la sèquia de la Llacuna.” En un treball sobre l’època Isabelina es descriu el  “capitost progressista i benestant advocat barceloní Agustí Aymar i Gelabert, advocat, propietari i gran contribuent barceloní, Aymar seria vocal de la Junta Definitiva
de Barcelona a la Revolució de 1868.”

És al barri del Poblenou, on havia nascut la mare, al districte de Sant Martí i que vaig recórrer el 2020 i 2021 durant la pandèmia de la Covid.

Mirant per la finestra penso què hi havia abans aquí: unes fàbriques, abans potser uns camps de conreu, a l’època dels romans, una llacuna? quina vegetació abans? i al cretàcic? I què vindrà després? qui viurà en aquest pis? quines converses? quin sexe? com redecoraran? pujarà el nivell del mar i tot serà engolit? si un dia el tiren a terra, quina mena d’edifici el substituirà? Algunes coses duren més que altres, però aquest pis que ara m’acull, no crec que perduri com el panteó de Roma. Jo mateix, al lavabo, penso en la renovació del meu cos,  respiro, menjo, bec. On van a parar les meves deixalles, el CO₂ que exhalo? On eren els àtoms que em formen fa una setmana, i fa 100 anys?

Inspirat pel relat de Xavier de Maistre que va fer un viatge per la seva cambra, començo un viatge pel meu pis.

A vegades quan passo un dia sencer sense sortir-ne sembla que visqui en una estació espacial, com una nau que solca l’espai. (escena twin peaks ].

En aquesta “nau” , què hi entra i què surt? quins fluxos hi ha?  (  aigua, gas, llum, benzina).

Espècies a A733, Terrassa, Lavabo.