Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1945 | Actual 1945 – ara
1800, 1900, 1914 , 1939, 1945
Edat contemporània: Progrés científic i tècnic. Canvi econòmic i revolució industrial. Canvi sociopolític, separació de poders i sufragi universal. Colònies, independència i explotació. Canvi de classes, de pagesos a obrers. Reforma agrària i reformes socials.
Canvis
El pas de l’edat moderna a la contemporània vindrà, d’una banda, del
I) Progrés científic i tècnic: Racionalisme: tota realitat pot ser entesa segons principis racionals. Empirisme: l’origen del coneixement rau en l’experiència dels fets. Pragmatisme: el grau de veritat d’una teoria rau en el seu valor pràctic.
II) Canvi econòmic. La revolució industrial. Gràcies al maquinisme es transformen els mètodes tradicionals de producció. Antigament la supremacia es basava en els exèrcits. Després en el control del comerç, fet que venia de tenir el control dels mars i la millor flota. Ara la supremacia serà de qui tingui la indústria més potent, que ocupi més mercats. Mercantilisme (paper moneda, crèdits, riquesa fictícia). Fisiocratisme de Quesnay pel qual la terra és l’eix de l’economia. Adam Smith: l’origen de la riquesa no està en la terra sinó en el treball . L’interès fa produir mercaderies que reben un preu en un mercat lliure, en funció de l’oferta i la demanda. [Avui es crea una demanda artificial amb el marketing]. Ricardo: Llei del salari i teoria de la renda.
III) Canvi sociopolític: La societat feudal i les monarquies es basaven en la superioritat admesa del senyor sobre el pagès. [L’artesà i el burgès eren un terme mig]. Amb les teories de Locke, Montesquieu, Rousseau, es construirà el principi d’igualtat davant la llei, govern basat en la voluntat de la majoria, i un dret natural racionalista. Separació dels poders legislatiu, executiu i judicial.
IV) Canvi colonial, amb la progressiva independència. La feina històrica que havien de fer les països al llarg del segle XIX era industrialitzar-se i modernitzar-se adoptant una constitució. S’havia d’enterrar així el règim feudal i agrícola i substituir-lo per un règim Constitucional, de monarquia parlamentària, amb una economia capitalista basada en el valor afegit del treball. Instaurat el nou règim, el problema a solucionar havia de ser l’articulació de voluntats polítiques entre rei, parlament, terratinents, burgesia industrial i proletariat. I trobar un equilibri entre els interessos del capital i les aspiracions dels obrers al benestar. Les colònies americanes es van independitzar, però a la segona meitat del XIX, assistim a un espoli econòmic terrible. Les grans potències, amb una producció fora de control, amb excedents i capital, irrompen als països en desenvolupament, els col·loquen la seva mercaderia, obtenen del país la matèria primera que els interessa, arruïnen els modes tradicionals de subsistència, i en cas de resistència, els munten una guerra per fer valdre els seus drets.
V) Canvi de classes. Al llarg de l’època moderna, així com es va acabant la societat agrària, es va acabant la servitud de la gleba. En realitat, però, i tal com mostra el moviment obrer al llarg del sXIX, a l’explotació feudal la succeeix l’explotació del capital. Les reformes socials, amb el difícil equilibri entre llibertat i igualtat, competitivitat i solidaritat, han aturat el problema però no l’han solucionat. El poder ha passat de basar-se en la terra, a la tecnologia i el capital industrial, i avui potser està en el control de la informació. [Davant del control de conservadors per l’ensenyament reaccionari, si abans reclamàvem el dret a la propietat de la terra, i després a no ser explotats, part de la lluita d’avui s’haurà de basar l’accés a la informació, saber com es produeixen els productes que comprem i de què estan compostos].
VI) Reforma agrària. Tots els països hauran hagut d’afrontar la reforma agrària, i pocs l’hauran dut a terme amb èxit. En realitat el problema no se soluciona sinó que desapareix quan l’agricultura perd paper en l’economia. Passem d’un problema social a un problema urbanístic, de reordenació del territori. I quan encara no havia acabat la dependència de la terra, arriba la del capital. I si amb l’agricultura no hi podia haver mai seguretat ja que depenia de les collites, és curiós que ara que no hi ha una dependència del sector primari, l’economia segueixi inestable, depenent del difícil equilibri dels mercats. La fluctuació de la demanda, la fluctuació de l’oferta en el mercat del treball amb l’aparició de països productors nous amb preus barats, tot fa perillar la subsistència.
VII) Reformes socials. Encara no s’havia pogut arreglar la distribució de la terra que l’economia capitalista amb la indústria crea un conflicte entre el capital i el proletariat. No ho soluciona el comunisme ni el liberalisme. Amb la societat de serveis, segueix el problema de l’atur, la societat no aconsegueix integrar tots els seus membres.
RESUM
Europa i Amèrica del nord
Revolució industrial, Napoleó i difusió d’idees revolucionàries, Congrés de Viena de 1815. Revolucions liberals, de protestes de 1848, imperialisme colonial. L’imperi rus s’annexiona el Càucas i l’Àsia Central. L’Europa de l’imperialisme colonial 1871-1914. Nacions Alemanya i italiana. Independència de Grècia i Balcans de l’imperi otomà.
1917 Revolució bolxevic.
A primeries del sXX, les democràcies són dèbils, hi ha un desequilibri de forces i l’oligarquia intentarà imposar-se [paper important de la por a la revolució russa]. Això desembocarà en un feixisme galopant a Alemanya, Itàlia, Japó, gàngsterisme i oligarquia a Amèrica.
WWI i desintegració de l’imperi austrohúngar. Revolució russa, independència de Repúbliques bàltiques, Lenin 1918-1924. Pacte Sykes-Picot: els dominis otomans es reparteixen entre Anglaterra (Mesopotàmia, Palestina i Transjordània) i França (Síria). 1917 Declaració de Balfour a favor de la creació d’un Estat jueu a Palestina.
Entreguerres 1919-1939. Entreguerres, tensió entre el feixisme i la revolució comunista. Dictadura de Stalin 1925-1953. Guerra civil española. [va ser una època d’esperança? els edificis funcionalistes a Roma i Lausanne, la Bauhaus, la mancomunitat a Catalunya]
WWII Conferència de Yalta. Europa perd pes en el món, USA i la USSR es disputaran les zones d’influència, Europa quedarà com escenari de la guerra freda. La Unió soviètica annexiona les repúbliques bàltiques, controla els règims de l’Alemanya de l’est, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Rumania, Bulgària i Iugoslàvia. Stalin, Kruschev, Breznev. Independència de les colònies.
Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia 5EB01 1815 – 1917 . 5EB02 1917-1980. Rússia envaeix Finlàndia.
Gran Bretanya: 5EA01 Davant Napoleó i Revolució industrial 1800-1848. 5EA02 Època Victoriana 1848-1914. 5EA03 Guerres mundials 1914-1945.
França: 5EF01 Napoleó i restauració 1799-1848. 5EF02 II i III República 1848-1914. 5EF03 França, Guerres s20 1914-1945.
Alemanya, (Prússia), Àustria: 5ED01 Guerres Napoleòniques i restauració fins a la unificació 1806-1871. 5ED02 II Reich i WWI. III Reich WWII 1871-1945
Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg: 5EH01 Napoleó i independència 1815-1914. 5EH02 s20 1914-1980. Suïssa 5ECH1 s19 i 20 1848-1980.
Espanya: 5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873. 5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936. 5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975 Portugal: 5EP01 Napoleó i monarquia Constitucional, República 1807-1926. 5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982.
Itàlia: 5EI01 Napoleó I construcció d’una nació 1814-1871. 5EI02 Itàlia imperial i guerres mundials 1871-1945.
Grècia: 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. Balcans
5EY01 Balcans independents 1840-1945.
Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia: 5ERP1 Polònia i Lituània sota Russia i entreguerres 1800-1945.
Rússia, USSR: 5R001 Rússia Imperial 1800-1917. 5R002 Unió soviètica 1917-1989.
Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia: 5RBU1 1800-1917. 5RBU2 USSR 1917-1989.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia 5RCA1 1800-1917. 5RCA2 USSR 1917-1989.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan
5RAC1 Àsia central sota l’imperi rus 1800-1917. 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989.
Amèrica del Nord és un extens territori amb baixa densitat de població que no ha arribat a constituir una civilització. Serà ocupat per colons blancs, reduint la població indígena a un mínim, sense barreja. Canadà colònia britànica. Els colons d’USA aconsegueixen la independència i escriuen una Constitució moderna però integren l’esclavisme per explotar els camps de cotó del sud. 1861 Guerra civil i després Jim Crow. Gran creixement econòmic.
5MNC1 Canadà 1867 – 1980. 5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil 1783 1914. 5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal 1914 1939. 5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981.
Orient:
Orient arriba al s19 amb dues potències debilitades. Pèrsia, en conflicte amb Rússia i pressionat per Gran Bretanya des d’Índia i Pakistan. L’imperi otomà ja ha perdut el nord d’Àfrica i és disputat als balcans.
Amb la WWI queda reduït a Turquia, que Ataturk empren un camí més allunyat de l’islam. Els balcans s’independitzen i l’Orient Pròxim queda sota el control de França i Anglaterra. Als ’30, Aràbia que fins ara era un país d’emirs pastors nòmades, descobreix petroli.
Iran i Afganistàn 5OI01 1784-1945. Turquia 5OT01 Imperi Otomà 1840-1919. Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània 5OP01 Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel 1919-1948. Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01
Àsia
Índia i l’actual Pakistan estan 150 anys com a colònia britànica. Una Xina debilitada per la influència de poders estrangers fins al nacionalisme del Kuomintang. Mongòlia es vincula a la Unió Soviètica. Japó Japó passa de ser un país aïllat a una potència industrial i militar a l’era Taisho. Envaeix Corea. Al sudest asiàtic, Burma i Malàisia britàniques, Indoxina francesa al s19, Siam. Filipines colònia espanyola, Indonèsia colònia holandesa. Austràlia, després de 12.000 anys aïllada, és colonitzada primer per presoners i després inmigrants.
Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh 5AI01 Índia britànica 1858-1947. Xina i Taiwan 5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AXM1 Mongòlia 1912-2020. Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. Japó 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam 5AXS1 Indoxina Colonial 1850-1945. Indonèsia i Filipines 5ASI1 1908-2020. Austràlia, New Zealand, Papua 5AA01 1788-2020
Amèrica del sud
Amèrica del sud no tindrà el desenvolupament del nord perquè aquí no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sinó conquistadores que volen explotar la població indígena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L’Amèrica llatina colonial està distribuïda en Mèxic (Nueva España), Nueva Granada (Colombia), Perú i Río de la Plata (Argentina, amb les mines de Potosí). Progressivament aniran aconseguint la independència però segueixen inestables amb caudillismo, influència dels USA i rebelions violentes.
5MC01 Amèrica Central, emancipació i caudillisme 1800-1914. 5MC02Amèrica Central, 1914-1980.5MS01 Amèrica del sud, emancipació i Caudillisme 1800-1914. 5MS02 Amèrica del Sud 1914-1980.
Àfrica
A primers del s19 Àfrica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caillé i Brazza per França al nord. Colònies d’holandesos al sud, el Transvaal. Les potències europees es reparteixen el continent a la Conferència de Berlin de 1885.
Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud 5FN01 1840-1948.
Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria 5FW01 1840-1948.
Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania 5FE01 1840-1948.
Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi 5FC01 1840-1948.
Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho 5FS01 1840-1948.
Discussió
El descobriment de la ignorància (YH)
La creença en la tecnologia i la ciència ha substituït la creença de les antigues religions. Però la ciència per si sola no pot establir les prioritats, per exemple, en quina recerca s’ha d’invertir. O tampoc sabem gaire què fer, [o què no fer] amb les possibilitats de la genètica.
Entre 1750 i 1850 Europa va passar a dominar el món i avui dia es pot dir que tot el món sefueix la manera europea de vestir, fer política, medecina, guerra, economia, escoltar música o escriure. Fins i tot la nova Xina que és a put de ser dominant, ho ha fet seguint models europeus.
Per què Europa i no la Índia o Xina? La resposta és ciència i capitalisme. Els romans, mongols i azteques conquerien terres buscant el poder i la riquesa. Els imperialistes europeus a més, volien saber. Cook i Napoleó duien científics a les seves expedicions (165 el 1798 quan va envair Egipte).
El credo capitalista
es basa en la fe en el futur i el creixement, la qual cosa ens du al crèdit. Si el constructor x diposita 1M al banc en efectiu, aquest el presta a Y, que fa servir els diners per contractar X que ingressa un xec al banc. Ara hi ha 2M tot. SI això es repeteix, fins a un màxim de 10 cops segons la llei als USA, al banc hi consten 10M tot i que només en té un en efectiu. L’economia mundial de l’intercanvi estava com congelada fins que es va representar el valor de béns futurs que no existien amb el “crèdit”. [jo no viuria en aquest pis sense el crèdit, en aquet cas, la fe en les meves nòmines i pensions futures que em permetrien retornar-lo]. El primer manament del capitalisme és ‘els beneficis de la producció s’han de reinvertir per augmentar la producció.’ Això deia Adam Smith a ‘The Wealth of Nations’, els beneficis privats són la base de la prosperitat perquè es reinverteixen en bens i llocs de treball. El creixement continu no hauria estat possible sense que anessin arribant noves terres, nous recursos, noves tecnologies. En la crisi econòmica actual, s’injecten trilions de dòlars, euros i iens amb l’esperança que científics o enginyers trobaran alguna cosa.
Els conqueridors de l’Àsia finançaven les campanyes amb impostos, i així Nurhaci i Nader Shah arribaven només a uns milers de km. Els reis europeus ho feien a crèdit dels bancs de manera que el sistema acaba governat pels financers que busquen el màxim retorn dels préstecs. El cre`dit finançava els descobriments, que duien a les colònies, que generaven beneficis, que generaven confiança en el futur, que permetien més crèdit. Els holandesos van aconseguir la independència d’España contractant exèrcits mercenaris a crèdit. El punt feble és proposar d’invertir en béns futurs falsos [bombolla del 2008, Elizabeth Holmes].
[La cobdícia i els esclaus] Adam Smith pensava en un sabater que faria servir els beneficis per contractar més assistents. No considerà si el sabater voldria augmentar els beneficis baixant-los el sou i fent-los treballar més hores. Al final de l’edat mitjana l’esclavatge era gairebé inexistent a Europa. La cobdícia del capitalisme a les colònies va fer explotar un mercat de 10 milions d’esclaus, un 70% en plantacions de canya de sucre. No es tractava de racisme, es tractava de maximitzar beneficis.
Avui els pagesos d’Àfrica i Indonèsia tornen a casa amb menys menjar que fa 500 anys. Igual que amb la revolució agrícola, l’economia moderna és un frau quant al benestar dels individus, però, igualment, ja no es pot fer marxa enrere.
La revolució industrial
[Durant segles, només hi havia hagut “energia de sang”], els músculs humans construïen cases, els dels bous llauraven els camps, i els dels cavalls transportaven mercaderies. Aquesta energia s’obtenia del [combustible] de plantes que, a la seva vegada, l’obtenien del sol per fotosíntesi.
Cada any arriba a la terra 3766800 1018 joules d’energia del sol dels quals les plantes en capturen 3000 en fotosíntesi. Totes les activitats humanes en consumeixen 500.
El 1830 s’inaugurava la primera línia de ferrocarril entre Liverpool i Manchester [el 1848 entre Mataró i Barcelona]. Es descobreixen nous materials, el plàstic, silici, alumini.
Cal assenyalar que la revolució industrial no és tant un paisatge de fàbriques amb xemeneies fumejants com l’agricultura industrial. Al mateix temps que les ‘religions humanistes’ elevaven l’homo sapiens a divinitat, els animals deixaven de ser vistos com un ésser viu capaç de patir, i es convertia en una [fàbrica química que transforma pinso en bistecs]. Gallines, porcs i vaques es mantenen en espais reduïts on no es poden moure.
El consum
L’economia capitalista [a més de l’ètica del treball protestant i de reinvertir els beneficis en augmentar la producció] necessita que algú consumeixi tot el que es produeix. Si durant segles la humanitat havia hagut de viure frugalment, com els espartans i els puritans, ara la societat ens demana consumir. Es creen productes que curta durada, les festivitats religioses s’han convertit en ocasions per comprar [black friday] i fins i tot arriba a ser una manera de passar el temps en si.
Durant segles les societats vivien prop de la gana, ara l’ètica del consumir ens fa atiborrar-nos de burgers i pizzes, els pobres, i amanides orgàniques, els rics. Els rics inverteixen [i si perden ho recuepren], els pobres es veuen abocats a endeutar-se per comprar-se cotxes, televisions i telèfons que de fet no es poden permetre.
Canvis
El temps modern regulat per horaris i rellotges va arribar amb les fàbriques del treball en sèrie. Després es va estendre a les escoles. Abans pagesos o sabaters seguien més el ritme del sol [si un dia plovia es quedaven a casa?]. El 1847 els trens anglesos es van ajustar al temps de l’observatori de Greenwich i més tard tot el país.
La societat rural es torna urbana. Els pagesos són substituïts pels obrers industrials [i més tard dels administratius]. La família i la comunitat local col·lapsen i són substituïts per l’estat i el mercat. La família ho era tot, assitència social, sistema sanitari, educatiu, fons de pensions, assegurança, ràdio, TV banc i policia!
Comunitats imaginàries. El nacionalisme i el consumisme ens volen fer creure que milions d’estranys pertanyem a una mateixa comunitat, tenim un passat comú i uns interessos comuns. Sempre que milions d’alemanys creguin que existeix la nació Alemanya i estiguin disposats a sacrificar diner i temps per la nació Alemanya, Alemanya serà poderosa. Hi ha comunitats imaginàries noves, només cal mirar els països de l’orient mitjà que corresponen a fronteres artificals traçades al final de la WWI [o Uzbekistan].
Canvis i pau. Tot canvia. Si abans els governants prometien estabilitat, ara tots prometen canvi. Les dècades posteriors a la WWII han vist molts canvis, però hi ha hagut pau i properitat: les plaques tectòniques de la història es desplacen a gran velocitat però els volcans estan apagats.
L’any 2000 hi ha hagut 310m víctimes de guerra i 520m de molts violentes, mentre que 1.2M han mort d’accidents de cotxe i 815m per suïcidi. Vivim doncs en una pau relativa. Fins i tot en els llocs més perillosos del món, Somàlia, Rio de Janeiro, la probabilitat de ser atacat és menor que en les tribus de Waorani, Arawete or Yanomamo que viuen a la jungla allunyats de la civilització. Aquesta pau es deu a l’amenaça atòmica. Abans es podia conquerir per les armes, ara un atac nuclear suposa la destrucció mútua (s’hauria d’haver donat el nobel de la pau a Robert Oppenheimer). Abans la riquesa eren terres i or, ara és capital humà i coneixement [per això España és pobra]. La majoria dels líders busquen la pau [ Putin?]. “So, is the modern era one of mindless slaughter, war and oppression, typified by the trenches of World War One, the nuclear mushroom cloud over Hiroshima and the gory manias of Hitler and Stalin? Or is it an era of peace, epitomised by the trenches never dug in South America, the mushroom clouds that never appeared over Moscow and New York, and the serene visages of Mahatma Gandhi and Martin Luther King?
FAM
1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.
Xina. 1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M. 1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M. 1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M. Xina. 1928–1930. Xina. Sequera. 6M. 1936. Xina. 5M. 1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.
Europa. 1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.
Europa. 1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M. 1941–1944.
Unió Soviètica. 1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M. 1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M. 1921–1923 Ucraïna. 1M. 1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M. Setge de Leningrad. 1M. Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.
Orient. 1917–1919. Pèrsia. 5M. 1942-1943. Iran. 3M.
Índia. 1860–1861 Doab (Índia). 2M. 1866. Orissa (Índia). 1M. 1869 Rajputana (Índia). 1.5M. 1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.
Índia. 1943. Bengala. 2.1M.
Àfrica. 1866–1868 Algèria francesa. 1M. 1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.
Orient. 1870–1872. Pèrsia. 1.5M
Sudest asiàtic. 1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M. 1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M.
PLAGUES
1846–1860 Còlera, 0.08% població mundial. >1M.
1855–1960 Tercera plaga de pesta bubònica, 12-15M
1918–1922 Tifus (bacteris en malescondicions higièniques i massificació), Rússia, afecta 1-1.6% població amb 2-3M morts.
1918–1920 grip de 1918 (spanish flu), H1N1 influenza A virus, entre 1-5% de la població mundial, 17-100M
GUERRES
Amèrica
USA: 1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m. 1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
Amèrica de Sud. 1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m. 1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m. 1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m. 1864–1870 Paraguai contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m. 1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m. 1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m. 1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m. 1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m. 1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m. 1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m.
Xina i Japó
[Rebelions internes contra els Qing, Conflictes amb Japó i Rússia] 1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m. 1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M. 1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M. 1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M. 1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M. 1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M. 1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m. 1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m. 1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m. 1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m.
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M
Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m
[Guerres d’independència seguides de guerres internes d’influència USA-USSR.]
Independència: 1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m. 1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m. 1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m.
1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m
Europa
[Guerres napoleòniques, conflictes amb imperi otomà, estats germànics i Àustria] 1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M. 1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m. 1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m. 1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m. 1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m. 1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m. 1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m.
SEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progrés tecnològic i la idea de govern de la raó de la il·lustració]
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M. 1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII 85M
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.
1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M. 1935-1945 Genocidi nazi sobre la població romaní. 300m
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M. 1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa
Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M
Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m
Desenvolupaments
[electrodinàmica, teoria de l’evolució][Wordsworth, Hölderlin][Caspar Friedrich][Kant Hegel][Beethoven, Schumann, Schubert]
1765: James Watt, el motor a vapor. 1804 El ferrocarril. 1807. El vaixell a vapor.
1826/27: Niepce La fotografia. 1900 Lumière Cinema
1831: Dalladora mecànica.
1844: El telègraf. 1876 El telèfon
1876: El motor de combustió interna. Otto. 1885 Benz l’automòbil.
1879: Energia elèctrica. Edison la bombilla.
1901: Radio, Marconi
1903: Primers avions. 1915 Ús militar. Vols comercials a partir de 1945.
[mecànica quàntica, DNA][Stravinsky, Satie][Kandinsky, Mondrian, Miró][Gaudí, Mies van der Rohe][jazz, pop, hip hop]
Fabricació en sèrie, electrificació, mesures anticonceptives
Potabilització de l’aigua, aigua corrent, clavegueram
1927: La televisió
1937-1980: Els ordinadors. 1947 transistors. 1974 Ordinador personal [1985 la Caixa]
1942: L’energia nuclear
REPTES
Descobrir i explotar recursos [com seguint la dialèctica de Hegel, el proper repte serà evitar l’esgotament dels recursos, mantenir la biodiversitat, no contaminar el canvi climàtic].
Els països colonitzats han d’aconseguir la independència.
Educació i sanitat públiques i universals
Organitzar la societat amb separació de poders i sufragi universal. Entre altres coses això demana el joc net i que els perdedors acceptin la derrota. Amèrica del sud, Àfrica i bona part d’Àsia no hi arriben. El món occidental passa llargs períodes autoritaris amb feixisme d’un costat i comunisme de l’altre.
Ebre
Elb
Main
.jpg)
pila
La taula i la finestra serien el títol del blog que vaig començar el 2007 i que vaig acabar fent privat el 2016, amb una nova versió:
(KFN 4 Diatomees)
(KFN 65)
(KFN 40, Asteroidea, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70)
SI podem definir un grup que inclogui tots els descendents d’un mateix antecessor comú, aquest és monofilètic . Si fem una agrupació on s’exclouen algun dels grups descents, aquesta és parafilètica. Per exemple els rèptils no inclouen les aus. (El grup verd no inclou el blau que té el mateix antecessor).
.png)
%2C_Belt_Supergroup%2C_Mesoproterozoic%2C_about_1.45_Ga%3B_Going-to-the-Sun_Highway%2C_Glacier_National_Park%2C_Montana%2C_USA)_7_(15177930826).jpg)
