Protected: Any 2011
Protected: Any 2012
El sentit de la vida
[ esborrany][Vides humanes]
Plaer, Glück, Welches Glück, exposició del DHMD. Motivació
Tenim necessitat que la vida tingui un sentit? [ cansament vital, Motivació]
En un post imaginava una fe de vida com donant raó d’allò que ens fa sentir vius. Especulava:
- la inèrcia, seguir per que sí. Com a organismes biològics estem programats per a sobreviure i lluitar per superar les dificultats. I bona part de la humanitat ja queda tan consumida per aconseguir sobreviure que està massa cansada per a plantejar-se res més, no li queden energies extra per a deprimir-se o demanar-se pel sentit de la vida. Com a subjectes socials estem programats per seguir el guió o la rutina del paper que tenim assignat o hem triat. I finalment, potser seguim vivint perquè no ens atrevim a suïcidar-nos.
- ésser per als altres”. Tenir cura dels fills, servir una causa humanitària, donar suport a una opció política, religiosa o seguir un grup esportiu.
- “ésser a través dels altres”, ser estimat, admirat, reconegut, respectat, temut; tenir molts seguidors a twitter o likes a facebook. (Dialèctica de l’amo i l’esclau a la Fenomenologia de l’Esperit), l’ànsia infinita de ser valorat)
- experiència gratificant. Alguns en tindran prou amb la vida de cada dia, d’altres se sentiran frustrats sinó aconsegueixen l’excepcional, el restaurant més famós, la muntanya més alta, el viatge més exclusiu. Als curiosos els fascinarà descobrir el món, ja sia una nova espècie de cuc, una galàxia llunyana o un text del segle XVII. (New Yorker, juny 2023, The Case against Travel, no ens enriqueix i transforma la destinació)
- l’ajuda de substàncies químiques, medicaments, substàncies legals com l’alcohol o el tabac, o il·legals, els qui no poden afrontar el dia sense la seva dosi d’heroïna, per exemple
2021
Afegiria que “l’ésser per als altres” sovint adopta la forma de seguir una causa, ja sigui a favor d’un projecte i, molt sovint, definint aquest projecte contra un altre. A el mal, em pregunto si és una constant de la condició humana la necessitat d’odiar, de tenir un enemic a qui atacar, cosa que explicaria l’èxit dls continguts que ens indignen i que per tant reforcen els algoritmes de les xarxes socials.
[ veure nota 2021 el sentit de la vida (article New Yorker):
si segons Bentham ens movem per maximitzar el plaer? per què hi ha masoquistes? per què emprenem curses i excursions que ens fatigaran [ com deia en Sergio] per què tenim fills si ens faran la vida més difícil?. Per què, com el judaor d Dostoievsky a vegades emprenem un camí autodestructiu?
Potser busquem reconeixement, justícia .. a les enquestes sobre felicitat, apareixen primer els països rics, amb una bona assistència pública com Noruega, Australia, Canada. Però a les enquestes de Gallup sobre si la gent que creu que la seva vida té un sentit, els primers llocs són per a Sierra Leone, Togo, Senegal, Ecuador, Laos, Cuba, and Kuwait.
La religió cristiana en particular associa el patiment amb la redempció. AI això pot fer-nos acceptar una injustícia actual en base a un benestar [inexistent] futur.
Els sons
[ el nostre univers sonor
[ tenim un vocabulari dels sons, semblants als dels colors o les olors?]
els paisatges sonors
els sound designers per a films, o bandes sonores
l’arqueòleg de sons https://www.bbc.com/travel/article/20211116-the-sounds-rebuilding-notre-dames-precious-vaults, Paris del sXVII
els “paisatges sonors”, freesound.org, fer fotos amb un micròfon
l’univers, una exposició sonora
la veu humana, les emocions i el to de la veu, els llenguatges i els accents
la música, els instruments i els timbres
foley i els efectes de so (nota a evernote ny), dones pioneres de música electrònica BBC
Ruta Quijote 2000: Puc distingir tres menes de remor del vent, la normal a ratxes pels camps i els arbres, una més greu que es produeix quan xiula ales orelles, i la remor trencadissa que fan les fulles als ceps.
NY 2024/04/15 What is noise Alex Ross [descarregat]
Composició II en vermell, blau i groc. 1930. Mondrian
Kunsthaus Zürich, 2021
New York City, 1942. Mondrian
Centre Pompidou, Paris, 2018
Broadway Boogie Woogie 1942. Mondrian
Moma , NYC 2014
Hàbitats tropicals
La terra | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
Latituds de 30º a 15º. Boscos caducifolis humits i secs, boscos de coníferes, praderies i sabana.
1 tropical humit [ n’hi ha 230!]Amèrica central, Amazònia, costa SW Brasil, Àfrica Central, Índia E, Sudest asiàtic, Austràlia NE.
Tanzània zona baixa del Kilimajaro.
Perú (NT0166 Southwest Amazon Moist Forest) Tambopata
2009: Amazonas
Etiòpia (Omo)
Tailàndia ( Riu Kwai)
Cambodja Kampong Cham
2 tropical sec Centramèrica, Madagascar, Índia, parts sudest asiàtic
Tailàndia Chiang Mai
Cambodja Angkor wat
3 tropical coniferes : Mèxico, Guatemala, Himalaia
7 tropical grasslands: Sudamèrica, Cerrado, Chaco, Uruguay. Àfrica, Sahel, Etiòpia i somàlia, Sabana Serengeti, Miombo a Zambeze i Kalahari.
Etiòpia sabana
Els deserts
La terra | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
13 desert: Latituds 30º a 15º
- Amèrica: Califòrnia (Death Valley, Joshua Tree), Mèxico, Perú i Xile,
- Àfrica: Sàhara, Sudàfrica Kalahari
- Orient: Aràbia, Iran, Gobi, Kazahstan
- Austràlia SW
Sahara Tunísia
Jordània
Jaisalmer
Perú (NT1315)
Califòrnia, Joshua Tree
Califòrnia, Death Valley
Mars i costes
La terra | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
[el món marí no té ecocodi ] Els oceans, Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic.
Bogatell 2003
Costa Brava
14 Manglars: (mangroves) A les costes de les latituds tropicals, Amèrica central, Àfrica, Índia
Mediterrà: Catalunya: Barcelona, El Bogatell. Solius, Cala Rovira, Cadaqués, s’Alqueria petita. Croàcia i Itàlia (Adriàtic), Grècia, Israel.
Atlàntic: Mar de Barentz (Steingammen Noruega), Mar de Noruega (caiac Islàndia), Bàltic (Nerija NP)
Pacífic: San Francisco, Japó, Ushuaia
Índic: Mar roig (Aqaba). Ou Chheuteal (Cambodja)[foto].
Platges on he passejat, nedat o anat en caiac [no hi ha els ferries que he fet servir]
Click title to show track
Banys al mónsense nedar
Catalunya
caiac
Bioma. Aigües continentals
La terra / Serralades i rius | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
Click title to show track
Riusrius Catalunya
deltes
llacs
Els grans rius del món
Europa: Danubi, Rin, Elba, Volga
Àsia: Irtysh, Yenisey, Lena, Kolyma, Amur / Indus, Ganges / Yangze, Huang He (riu groc), Mekong
Amèrica: Yukon, Mckenzie, Missouri-Mississipi / Amazonas, Paraná
Àfrica: Nil, Niger, Congo
Austràlia: Darling-Murray
09 Prats inundats: El Nil, delta del Tigris i l’Eufrates. Amèrica del sud, Pantanal. Delta Amur a Manxúria.
98 Aigües continentals: Mar Caspi (1/3 de la salinitat dels oceans), llac Baikal [ no recull els grans llacs americans], Victòria, Tanganiya.
LLACS
Llacs: Banyoles
Suïssa: Léman, BodenSee, LungernSee etc. Alemanya: Selva Negra
Léman
Lungern
Àfrica: Etiòpia, Llac Tana
Perú: Titicaca
Rússia: Baikal
Cambodja, Tonle Sap
RIUS
Catalunya: Ebre (caiac 2009 Mar de Aragon ), Ter, Besós, Llobregat.
Ebre
Alemanya: Neckar, Rhein, Elb, Main, Danube
Neckar
Rhein
Elb
Main
Danubi
Suïssa: Rhône, Aar
Cambodja: Mekong
Tailàndia, Kwai
USA: Washington, Potomac
Àfrica: Nil (Egipte, Etiòpia)
Cascades
Etiòpia: Nil blau
Islàndia
Jiuzhaiguo, Xina
Biomes. Muntanya
La terra / Serralades i rius | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
[Muntanyes i Altiplans no són estrictament biomes i a diferents alçades podem trobar boscos caducifolis, boscos de coníferes, prats de muntanya i roca i gel a dalt.]
Tenim en direcció NS les serralades al llarg del pacífic, rocky mountains i Andes. Les apalatxes, bàltiques i escòcia de l’orogènia caledoniana i el Urals. Horitzontalment W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus, Alps, Cárpats, Anatòlia, Càucas, Himalaia, Kolyma.
10 Prats de muntanya: Andes, Himalaia, Etiòpia, Iran [ hi haurien de sortir també els prats dels Pirineus i els Alps?]
Catalunya: Pirineus (GR11, Pica d’Estats, Aneto) , Montseny, Montserrat ( 2009 fotos), Sant Llorenç, Garrotxa, Gavarres, Ports Beseit.
Suïssa: Tour Montblanc, Zermatt, Appenzell
Nordamèrica: Yosemite
Perú: Andes
Patagònia: El Chaltén, Torres del Payne
Àfrica: Kilimanjaro, Simien a Etiopia
Bioma temperat, boscos i prats
La terra | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia). Latituds de 60º a 30º.
4 Caducifoli temperat: Boscos d’Europa central ( Estònia i Letònia PA0436 Sarmatic Mixed Forests) Catalunya (PA0433 Pyrenees Conifer And Mixed Forests / i encara que la resta es classifica com a bosc mediterrani tenim les comunitats de fagedes al Montseny i la Garrotxa, Rouredes a les muntanyes de Prades). Apalatxes, Himalaia, est de la Xina, Patagònia (Valdivia NT0404) Magellanic subpolar NT0402).
Fageda Montseny 2012
PN Huerquehue, Patagònia
5 Coníferes temperat: Alps ( PA0501 ), Càrpats, Anatòlia, Caledònia, costa noruega, Califòrnia (Sequoias NA0512), Himalaia.
Zermatt 2018
PN Sequoia Kings Canyon 2012
12 Bosc mediterrani [latituds al voltant dels 40º] Tota la costa del mediterrà, punts de Califòrnia, Xile, Sudàfrica i Austràlia, Catalunya (PA1209 Iberian Sclerophyllous And Semi-Deciduous Forests a l’interior i PA1215 Northeastern Spain And Southern France) .
8 Prats: Estepes de l’Àsia central ( Pòntic, Kazaksthan), Mongòlia i Manxúria, Great Prairies Amèrica, Estepa Patagònia (NT0805), Austràlia SW.
Mongolia 2010
Patagonia 2016
Wilmer, Helmut
The last day
Exposició Viena 2017
Museuet roques i minerals
La Terra, Geografia | Història geològica de Catalunya || Hipòtesi de plaques tectòniques | Formació de roques | Mineria i metal·lúrgia | Col·lecció
Roques ígnees, metamòrfiques, sedimentàries
Roques recollides
Roques del Perú i Ushuaia
Carbonats
Vanadats, Halurs, Òxids
Silicats, sulfats, sulfurs
Biomes. El fred
La terra | Ecoregions | Hàbitats | Biomes
Latituds 90º a 60º
La roca i el gel: (els pols), glaceres a Islàndia (2012), Patagònia (2016)
La tundra: Costa Àrtic i Antàrtic, Nord de bàltiques, Rússia i Cànada. ( Islàndia (2012), Noruega, Finlàndia (2017). PA1110. Scandinavian Montane Birch Forest And Grasslands. PA1106 Kola Peninsula Tundra.
La Taiga: Nord de Canadà, bàltiques i Rússia. Noruega, Finlàndia (2017) Islàndia PA0602 Iceland Boreal Birch Forests And Alpine Tundra.taiga, PA0608 Scandinavian And Russian Taiga.
Mondrian, Piet 1872-1944
Neix a Ameersfort el 1872. El seu pare era professor de dibuix. Educació protestant. Comença a treballar de professor d’escola primària i alhora pinta paisatges. A partir de 1905 hi ha una progressiva estilització de les formes.
El 1908 s’interessa per la teosofia divulgada per Blavatsky i s’apunta a la societat holandesa Teosòfica. Segueix també l’antroposofia de Rudolf Steiner. Els dos comparteixen la creença en una realitat espiritual diferent de la naural, accessible per l’estudi i que podria ser compartida per tots els huamns deixant enrera les passions i misèries individuals.
Després de veure una exposició cubista les seves obres cada cop estilitzen més les formes [ com buscant la geometria rera el concret, com les formes platòniques]. El 1911 se’n va a Paris i coneix les avantguardes.
El 1914 torna a Holanda i coneix Bart van der Leck i Theo van Doesburg, amb qui coincidirà en el camí cap a l’abstracció. Funda la revista De Stijl on exposarà el seu projecte d’una Nova plàstica que correspon a la contemplació d’una realitat universal abstracta.
En una carta de 1914 a H.P. Bremmer ho descrivia així:
Construeixo línies i combinacions de colors sobre una superfície plana, per tal d’expressar la bellesa general amb la màxima consciència. La naturalesa (o, allò que veig) m’inspira, em posa, com a qualsevol pintor, en un estat emocional de manera que sorgeix l’impuls de fer alguna cosa, però vull apropar-me el més possible a la veritat i abstraure-ho tot. això, fins arribar al fonament (encara només un fonament extern!) de les coses… Crec que és possible que, a través de línies horitzontals i verticals construïdes amb consciència, però no amb càlcul, conduïdes per una alta intuïció, i portades a l’harmonia i el ritme. Aquestes formes bàsiques de bellesa, complementades si cal amb altres línies directes o corbes, poden esdevenir una obra d’art, tan forta com certa.
El 1917-1918 van aparèixer uns assaigs on descrivia el neoplasticisme. I en una carta de 1921 a Steiner escrivia que el neoplasticisme seria “l’art del futur a venir per a tots els autèntics Antrosofistes i Teosofistes”.De 1919-1920 és “Natural Reality and Abstract Reality: An Essay in Trialogue Form”.
[Un diàleg entre un pintor naturalista, un pintor abstracte i un aficionat a l’art. Un llibre que tenia des de la joventut. Descriu el projecte de l’art abstracte com la tasca de trobar les relacions pures i immutables rera l’aparença de la naturalesa. Té un “sabor” que evoca Parménides, Plató i Hegel, buscant l’immutable rera les aparences. Aquí l’immutable serien les relacions pures entre línies que consisteixen en angles rectes. La vida tal com l’experimentem directament és tràgica i ens fa patir i sembla haver-hi aquí un ressó a Schopenhauer. Amb l’esforç de trobar l’immutable faríem com una meditació que ens allibera del patiment. L’art abstracte, de línies i perpendiculars, és un camí de salvació i alliberament, i anticipa, en el món de l’art, el que podria després estendre’s a la vida en general.]
p.67 L’art antic és un art per a nens. La nova plàstica vol ser un art per a adults. I així com l’adult és un estrany per al nen, l’home nou -aquell per a qui la Nova Plàstica existeix, és un estrany per a l’art vell.
1918-1938 Viu a Paris i consolida els quadres en formes geomètriques i colors primaris. Mirats de prop, les línies negres ón raçades de manera simple, els rectangles de colors en pinzellades seguint una mateicxa direcció, i els blancs, diverses capses seguint diferents direccions. El blanc cada cop tindrà un paper més important.
1938-1944. Amb l’amenaça del feixime deixa Paria per Londres i després s’estableix a New York, on crea composicions amb línies grogues, com el Broadway Boogie-Woogie. (li agradava el jazz i viatjava amb la seva col·lecció de discos). Anava a les sales de ball amb Peggy Guggenheim i va conèixer Thelonius Monk. Però sembla que no ballava bé.
p.85 La pintura de caballet podria desaparèixer tant bon punt es traslladi la seva bellesa plàstica al voltant nostre mitjantçant la divisió de colors a la cambra. … Una pintura és massa un objecte, en l’habitació recorreríem els diferents plans i després ens en formaríem una imatge interior. [ d’aquí la rellevància dels seus estudis. Va pintar el terra de negre i les parets i mobles de blanc https://www.aryse.org/los-estudios-de-piet-mondrian-reconstruccion-del-estudio-26-rue-depart/]
Piet Mondrian – loved jazz (but couldn’t dance!)
Piet Mondrian who was born on this day (March 7) in 1872 was actually way more sociable than his paintings might lead you to believe. He could often be found tearing up the dance floors of London and New York to his favourite jazz records – often with socialite and collector Peggy Guggenheim and abstract expressionist painter Lee Krasner. Indeed, with the painting below, Broadway Boogie-Woogie, Mondrian set out to depict the rhythm and the energy of his Manhattan whirl.
Jazz and painting turned out to be a two way inspiration. In the later stages of his short life, Mondrian became on good terms with the jazz musician Thelonius Monk, and when Monk spoke about his music he often did so by referring to the precision with which Mondrian placed a line or applied a colour to the structure of his paintings.
Others however, were somewhat less enamoured: Miriam Gabo, the wife of the Russian sculptor Naum Gabo, once remarked of Mondrian: he “was a terrible dancer Virginia (Pevsner) hated it and I hated it. We had to take turns dancing with him!”.
Mondrian was convinced of the importance of improvisation in the liberation of form, Janssen explained, and when he moved to New York he became a devotee of its jazz scene. In 1940-41 he danced the nights away with the painter Lee Krasner, who was to become Jackson Pollock’s wife in 1945. He was a habitué of Minton’s Playhouse, in Upper Manhattan, where Thelonious Monk would show up around 3am with other musicians after they’d finished playing elsewhere, where he’d experience Monk developing his own style, with its ‘dissonant harmonies, sluggish tempos, broken chords and disorientation of the listener’ as Janssen put it.
Jason Moran i el quadre:
https://www.newyorker.com/magazine/2022/10/03/the-mysteries-of-mondrian-hans-janssen-piet-mondrian-a-life
per mapa
Evolució dels llenguatges
[ esborrany ]
Orígens del llenguatge |
Origen del llenguatge
[experiments llenguatge anmals 2023]
C2550 Mecanismes d’evolució de les llengües
L’origen del llenguatge és situat en els neandertals tardans (2PPW0.P1, -30000) encara que en l’homo habilis (B6945.1922242) de fa dos milions d’anys ja s’aprecia la capacitat biològica d’emetre sons.
Pel que fa a l’origen del llenguatge només podem fer especulacions (2PPW0.P1). Les espècies que es van anar succeïnt (Homínids: Austrolopitecus 4M-1M, Homo habilis 2M-1.6M, Arcantropins (BM910) com l’homo erectus 1.6M-150000, Paleoantropins (BM920) com els neandertals -400.000 al -40000 i neoantropins a partir del -250.000), es van tarspassar les adquisicions lingüístiques, o bé cada una va desenvolupar un llenguatge independent?.
L’espècie de l’home modern original de l’Africa, va extendre un llenguatge únic? Si acceptem això, voldrà dir que després de la colonització durant el darrer període glaciar, llenguatge i sovint també cultura, es van anar segregant i diferenciant per aïllament geogràfic. Resulta doncs que l’evolució cultural segueix mecanismes semblants a la biològica (B3230).
Cavalli-Sforza ha traçat un mapa on sitúa famílies de races i llengües, on cada una de les sis àrees seria el resultat de l’evolució aïllada d’una migració original (R411, 4 ser) (2N000):
L’africà (C2561) resulta de l’aïllament pel desert del Sahara.
L’australià (C2562) pel cobriment del pont de terra amb el continent.
L’amerindi (C2563) pel mateix motiu.
El Nostratic evolucionà dividint-se en l’anatoli (C2564), Ari – grec – armeni (C2565), el cèltic itàlic d’on vindrien les llengües romàniques (C2567), el cèltic galo britànic (C2568), el balto eslau (C2568) i el germànic (C2569). Cobriria la major part d’Eurasia G4, amb el Nord d’Africa (G51, G52), i l’extrem nord d’Amèrica (G81 i G82).
L’Austric seria la zona del sudest asiàtic (G411 G412 G418), els idiomes vietnamites i indonesis, juntament amb nova zelanda. Aquí no es veu un aïllament geogràfic clar. Les dues comunitats deurien coexistir sense barreja.
El mateix podríem dir del Dene-Caucasià, que s’hauria parlat als dos extrems del’estret de Bering, i que ara queda en zones de cabadà (esquimal), el país basc, i xina (mandarí?).
[ faig una síntesi de l’arbre de Cavalli Sforza, l’agrupació de famílies de llenguatge i esquemes de classificació en arbre]
- Africans [ separació pel Sahara que s’hauria format entre 100 i 15 anys enrera)] [ hi poso els llenguatges subsaharians]: Niger–Congo (disputat) i Khoisan
- [ Fora d’Àfrica]
- [Grups de l’est ][ DENE CAUCASIAN] E
- [continent]
- [Xina] E.X Sino-Tibetan , Hmong–Mien
- (Indoxina E.I, Kra–Dai , Austroasiatic )
-
Austral E.A [ separació pel cobriment del pont de terra] Austronesian Papuan, Australian , Andamanese
- [continent]
- [Grups del NW] [ NOSTRATIC ] W
- [ continent i amèrica]
- Eurasiàtic
- Indo-European
- [ nord] Uralic, (Bàltiques, lapònia), Paleosiberian , Altaic (turc, mongol i potserkorea, Japó)
- Dravidian (sud índia)
- Afro-Asiatic (orient mitjà i nord d’àfrica), Nilo-Saharan? en vindran les llengües semítiques ( etiòpic, àrab sud, fenici, hebreu, l’arameu, àrab, babiloni, assiri) i el copte a Egipte, berber.
- Amerindi [ per trencament del pont] : Eskimo–Aleut , Algic , Uto-Aztecan, Na-Dené (and Dené–Yeniseian?), American
- Eurasiàtic
- Caucasians [ diversos llenguatges del Càucas i el basc ¿ van quedar aïllats de la resta ?] Caucasian
- [ continent i amèrica]
- [Grups de l’est ][ DENE CAUCASIAN] E
[ Les grans separacions Àfrica, Est (Xina i Austràlia), Oest (Euràsia i Amerindi) haurien tingut lloc abans del final de l’era glacial 20000 anys enrera?]
All Indo-European languages are descended from a single prehistoric language, reconstructed as Proto-Indo-European, spoken sometime in the Neolithic era. Its precise geographical location, the Indo-European urheimat, is unknown and has been the object of many competing hypotheses; the most widely accepted is the Kurgan hypothesis, which posits the urheimat to be the Pontic–Caspian steppe, associated with the Yamnaya culture around 3000 BC. By the time the first written records appeared, Indo-European had already evolved into numerous languages spoken across much of Europe and south-west Asia.
[A partir d’aquí amb les migracions tenim com a hipòtesi:] [ attestation: prova ]
- Centre
- Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500
- Pre-Armenian (2800 BC)
- Pre-Greek (2500 BC)
- Oest
- Pre-Germanic (3300 BC)
- Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC)
- Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
- Est
- Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC
- Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit
1500 a 1000 BC
- Oest: The Nordic Bronze Age develops pre-Proto-Germanic, and the (pre)-Proto-Celtic Urnfield and Hallstatt cultures emerge in Central Europe, introducing the Iron Age. Migration of the Proto-Italic speakers into the Italian peninsula (Bagnolo stele)
- Centre: The Mycenaean civilization gives way to the Greek Dark Ages.
- Est: Redaction of the Rigveda and rise of the Vedic civilization in the Punjab.
1000-500BC
- Oest: The Celtic languages spread over Central and Western Europe (actualment, Irlandès, escocès, bretó). Baltic languages are spoken in a huge area from present-day Poland to the Ural Mountains.[Proto Germanic. Separation of Proto-Italic into Osco-Umbrian and Latin-Faliscan.
- Centre: Homer and the beginning of Classical Antiquity.Alfabet grec. A variety of Paleo-Balkan languages are spoken in Southern Europe. Zoroaster composes the Gathas,
- Est: Achaemenid Empire, replacing the Elamites and Babylonia. [ després Modern Persian is a continuation of Middle Persian, an official language of the Sasanian Empire (224–651 CE), itself a continuation of Old Persian, which was used in the Achaemenid Empire (550–330 BCE). It originated in the region of Fars (Persia) in southwestern Iran, actualment Farsi. A la Índia, the Vedic Civilization gives way to the Mahajanapadas. Siddhartha Gautama preaches Buddhism.
500 BC – 1 BC/AD:
- Centre Oest : Classical Antiquity: spread of Greek and Latin throughout the Mediterranean and, during the Hellenistic period (Indo-Greeks), to Central Asia and the Hindukush. Proto-Germanic.
- Est: Kushan Empire, Mauryan Empire.
1 BC – AD 500 Late Antiquity:
- Centre Oest: attestation of Armenian. Proto-Slavic. The Roman Empire and then the Migration period marginalize the Celtic languages to the British Isles. The last of the Anatolian languages are extinct.
- Est: Gupta period;. Sogdian, an Eastern Iranian language, becomes the lingua franca of the Silk Road in Central Asia leading to China, due to the proliferation of Sogdian merchants there.
500–1000: Early Middle Ages.
- Oest: The Viking Age forms an Old Norse koine spanning Scandinavia, the British Isles and Iceland. Slavic languages spread over wide areas in central, eastern and southeastern Europe, largely replacing Romance in the Balkans (with the exception of Romanian) and whatever was left of the paleo-Balkan languages with the exception of Albanian. [ d’aquí vindrà el rus]. [ Català escrit el 960]
- Centre: The Islamic conquest and the Turkic expansion results in the Arabization and Turkification of significant areas where Indo-European languages were spoken. Tocharian is extinct in the course of the Turkic expansion.
- Est: Northeastern Iranian (Scytho-Sarmatian) is reduced to small refugia.
1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic. El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.
1500–2000: Early Modern period to present: Colonialism results in the spread of Indo-European languages to every continent, most notably Romance (North, Central and South America, North and Sub-Saharan Africa, West Asia), West Germanic (English in North America, Sub-Saharan Africa, East Asia and Australia; to a lesser extent Dutch and German), and Russian to Central Asia and North Asia.
Les llengües romàniques:
L’evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:
Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).
Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
A partir de 800: es reconeix l’existència de les llengües romàniques.
Està poc documentada perquè fins al s11 no hi comença a haver documents escrits.
- Ibero-Romance: Portuguese/Galician, Asturleonese/Mirandese, Spanish, Aragonese, Ladino;
- Occitano-Romance: Catalan/Valencian, Occitan (lenga d’oc), Gascon (sometimes considered part of Occitan);
- Gallo-Romance: French/Oïl languages, Franco-Provençal (Arpitan);
- Rhaeto-Romance: Romansh, Ladin, Friulian;
- Gallo-Italic: Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian, Romagnol;
- Venetian (classification disputed);
- Italo-Dalmatian: Italian (Tuscan, Corsican, Sassarese, Central Italian), Sicilian/Extreme Southern Italian, Neapolitan/Southern Italian, Dalmatian (extinct in 1898), Istriot;
- Eastern Romance: Romanian, Aromanian, Megleno-Romanian, Istro-Romanian;
- Sardinian.
[l’arbre no reflecteix el que el català occità ve directament del llatí i no és una branca ni del iberoromanç ni del francès]
[ el que es parla avui a les grans zones culturals del món ] Language diversity. The language family of the world that has the most speakers is the Indo-European languages, spoken by 46% of the world’s population.T his family includes major world languages like English (, Spanish, French, German, Russian, and Hindustani (Hindi/Urdu).
Àfrica: Al nord per proximitat amb orient, Afroasiàtic, subsaharians el níger Congo i Khoisan. Francès i Afrikaans per colonialisme.( Africa is home to a large number of language families, the largest of which is the Niger-Congo language family, which includes such languages as Swahili, Shona, and Yoruba. Speakers of the Niger-Congo languages account for 6.9% of the world’s population. [el Khoisan ha quedat mol reduït]. A similar number of people speak the Afroasiatic languages, which include the populous Semitic languages such as Arabic, Hebrew language, and the languages of the Sahara region, such as the Berber languages and Hausa.
Europa i Rússia: [indoeuropeu, llatins, germànics, eslaus]
Orient: [àrab] àsia central the Turkic languages of Central Asia (such as Turkish),
àsia Est: Xinès d’origen Dene Caucasian. The Sino-Tibetan languages are spoken by 20% of the world’s population and include many of the languages of East Asia, including Hakka, Mandarin Chinese, Cantonese, and hundreds of smaller languages.
Indoxina: the Austroasiatic (among them Khmer), and Tai–Kadai languages of Southeast Asia (including Thai).
Arxipèlags d’indonèsia: The Austronesian languages are spoken by 5.5% of the world’s population and stretch from Madagascar to maritime Southeast Asia all the way to Oceania. It includes such languages as Malagasy, Māori, Samoan, and many of the indigenous languages of Indonesia and Taiwan. The Austronesian languages are considered to have originated in Taiwan around 3000 BC and spread through the Oceanic region through island-hopping, based on an advanced nautical technology.
Índia: Al nord l’índic d’origen indoeuropeu, al sud, dravídiques Dravidian languages of South Asia (among them Kannada, Tamil, and Telugu),
Amèrica: Amerindi desplaçat per l’anglès al nord, castellà i portuguès al sud
Austràlia: aborígen desplaçat per l’anglès
Els llenguatges més parlats són:
Mandarin: 848
Spanish: 400
English: 328
Portuguese: 250
Arabic: 221
Hindi: 182
Bengali: 181
Russian: 144
Japanese: 122
Javanese: 84.3
[Evolucionen per comoditat fonètica i gràfica la fonologia i morfologia dels mots. L’etimologia estudia els canvis i herències semàntiques dels mots. De fet els canvis de llengua són un mirall dels canvis de cultura. Les llengües mediterrànies reflexen l’expansió de l’imperi romà i herència de la cultura llatina. Expansió i aïllament en comunitats lingüístiques presenten fortes analogies amb l’evolució de les espècies i la distribució de poblacions. Nous mots apareixen per etiquetar nous objectes i noves formes de vida. Un altre factor vindrà donat per l’ús de la comunitat lingüística, és a dir, si predomina la tradició oral, si hi ha un sistema educatiu i unes tecnologies (impremta) que permeten un accés a la cultura escrita, o bé si es tracta d’una cultura amb predomini de la imatge i suport informàtic de les dades on el discurs escrit ja no és tan imprescindible.
Una lingüística perfecte podria traçar l’aparició de cada mot, ja sia en cultures remotes (protoindoeuropeu), ja sia en la seva introducció en cultures recents (yuppie) i les seves variacions i filiacions semàntiques (electró -> electron o àmbar en grec) i fonològiques (filius -> fill, hijo).
ETNOLOGUE | museu de les llengües:
prova mapa historia
Filosofia, una presentació
El món que tenim al voltant
- El món que tenim al voltant
- Problemes, medi ambient, pobresa, guerres [ crisi de certeses i fake news]. Agendes
- El nostre món, què volem fer de la nostra vida
- Preguntes: justícia i problemes del món. Coexistència de models i creences religioses diferents. Quina és la vida bona. Coherència de marcs de pensament, ontologia, epistemologia.
Filosofia avui
- El món acadèmic: quina és la conversa actual? [ a reavaluar ]
- f analítica: tot s’explica en termes d’evolució i de la metàfora de l’ordinador com a ment.
- f.continental: [ desengany del projecte il·lustrat ]
- Què ens aporten? la f analítica no aporta gaire a la ciència, la continental, ¿és una guia per a fonamentar la justícia o per dur una vida bona? Ens aporten una nova mirada sobre el món i nosaltres mateixos com Steiner?
Filosofia ahir
- els temes: ontologia, epistemologia, moral, estètica
- anàlisi, valorar, especular / valor -> la filosofia com a admiració: l’ordre, el diví, la raó, Hegel, la crítica, la ciència
- Ontologia: coses i paraules, dels presocràtics al fisicalisme -> Comer [ és el mateix que layered ontology?]
- Epistemologia: del record platònic a les ciències cognitives
- Cosmologia: del Timeu al Big Bang i la teoria de l’evolució
- Psicologia: del De anima a la filosofia de la ment [ pendent]
- Teologia: Del Déu de la Bíbia a l’autoajuda passant per Hegel i Marx. Com ens hem de salvar?
- Ètica: De Sòcrates a Rawls
- Estètica: del Bell Platònic a Adorno i Benjamin [-> efecte marc]
- Els enfadats: dels sofistes a Sloterdijk passant per Nietzsche
La meva recerca, Què assumeixo, què em pregunto? antropologia determinista,
- No serveix per a res! contemplació
- antecendents: Plató, Aristòtil, Kant [ Hegel]
- Admiració i badar
- Coses que m’hauran agradat [ a refer]
- Final néixer, mirar, ballar, morir [ + estimar, el sagrat en mi a refer]
Recursos
Enciclopèdia Stanford: https://plato.stanford.edu/contents.html
Els principals temes:
According to Standford philosophers John Perry and Ken Taylor, and guests Brian Leiter, Jenann Ismael, and Martha Nussbaum on the 200th episode of Philosopher Talk
10. Finding a new basis for common sensibilities and common values.
The world is more economically interconnected than it has ever been. But it still seethes with divisions and social fragmentation. Can we find a new basis for shared values that will bring us together rather than tear us apart?
9. Finding a new basis for social identification.
Distant and powerful forces, not answerable to local communities, shape so much of our lives. Howcan we sustain local communities, communities with which we can identify? Or is the very idea of a local community an outmoded parochial idea suited only to centuries gone by?
8. The Mind-Body problem.
Neuroscience is revealing so much about the brain. Does this new knowledge solve age-old mysteries of the mind? Or does it reduce the mind to mere dumb matter and rob us of what we once thought was so special about us?
7. Can freedom survive the onslaught of science?
Science, especially neuroscience, is revealing more and more about the true workings of the mind, threatening to explode our ancient beliefs about things like the freedom of the will. Can traditional practices that presuppose human freedom survive this scientific onslaught? If we are not really free is it really permissible to punish people, and even put them to death, for their wrongful acts?
6. Information and misinformation in the information age.
The 21st century threatens to wreak havoc on the social organization of information and knowledge. We are awash in a glut of information coming at us from all sources — some reliable, some unreliable. But the old top-down authorities that once functioned to certify some information as true and other information as false, are quickly being dismantled. How can we distinguish the good from the bad, the wheat from the chaff? We philosophers for a new century thus face epistemological problems hardly imagined by our predecessors.
5. Intellectual property, in the age of re-mix culture.
Ideas now spread like wildfire — mixing and re-mixing in the blink of an eye. Can the very idea of intellectual property survive in the age of re-mix? Are outmoded ideas of property stifling the growth of a new culture?
4. New models of collective decision making and collective rationality.
Solving the problems of the 21st Century will require coordinated rational action on a massive scale. But we really have no models of collective rationality, no idea of the institutional, social, political and economic structures that will allow us to meet these challenges. Can philosophers help build them in time to guide us in meeting the challenges of this century?
3. What is a person?
WIth the rise of cloning,designer babies, and drugs that can alter one’s personality, enhance one’s memory, or make one smarter, we may be forced to rethink the very idea of human person. What exactly is a human person, when every aspect of our biological and genetic and psychological make-up can be manipulated at will? What, if any, part of a person is fixed and unchanging?
2. Humans and the environment.
What relationship should humans have to the environment? Are we called to be stewards of the environment? Or is the environment just there for our exploitation and use? Never in the history of humankind have such questions been so pressing. But we have barely begun to think about them in a systematic philosophical way.
And the number one philosophical problem for the 21st Century:
1. Global Justice.
What new principles of justice will help us manage distinctively 21st Century problems like preserving the environment while allowing the poorer nations of the world to improve their standards of living? The philosophy of the past has given no real models for answering such questions. It is urgent that philosopher of the 21st century do so.
Les principals revistes (segons http://www.colyvan.com/journals.html ) :
Top Tier General Philosophy Journals (top 1%)
Australasian Journal of Philosophy
Journal of Philosophy
Mind
Noûs
Philosophy and Phenomenological Research
Philosophical Review
Philosophical Studies
Second Tier General Philosophy Journals
Analysis
Erkenntnis
Monist
Pacific Philosophical Quarterly
Philosophers’ Imprint
Philosophical Quarterly
Philosophical Topics
Proceedings of the Aristotelian Society
Thought
Third Tier General Philosophy Journals
American Philosophical Quarterly
Canadian Journal of Philosophy
Continental Philosophy Review
Dialectica
European Journal of Philosophy
Ratio
Review of Metaphysics
Southern Journal of Philosophy
Synthese
Best Specialist Journals
Biology and Philosophy
British Journal for the Philosophy of Science
British Journal of Aesthetics
British Journal for the History of Philosophy
Economics and Philosophy
Ethics
Journal of Consciousness Studies
Journal of the History of Ideas
Journal of the History of Philosophy
Journal of Philosophical Logic
Journal of Symbolic Logic
Journal of Value Inquiry
Linguistics and Philosophy
Mind and Language
Notre Dame Journal of Formal Logic
Philosophia Mathematica
Philosophy and Public Affairs
Philosophy East and West
Philosophy of Science
Phronesis
Review of Symbolic Logic
Studia Logica
Studies in History and Philosophy of Science
Theory and Decision
Vivarium
Gravat Flammarion
Aquest gravat és una il·lustració del llibre metereologia popular de Camille Flammarion publicat l’any 1888.
Hälfte des Lebens. 1802
Mit gelben Birnen hänget
Und voll mit wilden Rosen
Das Land in den See,
Ihr holden Schwäne,
Und trunken von Küssen
Tunkt ihr das Haupt
Ins heilignüchterne Wasser.
Weh mir, wo nehm ich, wenn
Es Winter ist, die Blumen, und wo
Den Sonnenschein,
Und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
Sprachlos und kalt, im Winde
Klirren die Fahnen.
Meitat de la vida
Amb grogues peres penja
I plena d’englantines
La terra en el llac,
Oh cignes graciosos,
I èbria de besos
Capbusseu la testa
Dins l’aigua santament sòbria.
Ai de mi, ¿d’on trauré,
Quan sigui hivern, les flors, i d’on
l’esclat del sol
I l’ombra de la terra?
Els murs s’estan
Callats i freds, en el vent
Cruixen les banderes.
Història de Suïssa
Antecedents
The early history of the region is tied to that of Alpine culture. Switzerland was inhabited by the Helvetii, and it came under Roman rule in the 1st century BC. Gallo-Roman culture was amalgamated with Germanic influence during Late Antiquity, with the eastern part of Switzerland becoming Alemannic territory. The area of Switzerland was incorporated in the Frankish Empire in the 6th century. In the High Middle Ages, the eastern part became part of the Duchy of Swabia within the Holy Roman Empire, while the western part was part of Burgundy.
1353 – 1523 Confederació de Cantons
1291: Uri, Schwyz, Unterwalden. 1332 – Lucerne. 1351 – Zürich. 1352 – Glarus, Zug. 1353 – Bern.
1523 – 1648 Reforma I Independència
Expansió fins a 13 Cantons: 1481 – Fribourg, Solothurn. 1501 – Basel, Schaffhausen. 1513 – Appenzell
The Reformation in Switzerland began in 1523, led by Huldrych Zwingli, priest of the Great Minster church in Zürich since 1518. Zürich adopted the Protestant religion, joined by Berne, Basel, and Schaffhausen, while Lucerne, Uri, Schwyz, Nidwalden, Zug, Fribourg and Solothurn remained Catholic. Glarus and Appenzell were split. This led to multiple inter-cantonal religious wars (Kappeler Kriege) in 1529 and 1531, because each canton usually made the opposing religion illegal, and to the formation of two diets, the Protestant one meeting in Aarau and the Catholic one in Lucerne (as well as the formal full diet still meeting usually in Baden)[6][7] but the Confederation survived.
During the Thirty Years’ War, Switzerland was a relative “oasis of peace and prosperity” (Grimmelshausen) in war-torn Europe, mostly because all major powers in Europe depended on Swiss mercenaries, and would not let Switzerland fall into the hands of one of their rivals. Politically, they all tried to take influence, by way of mercenary commanders such as Jörg Jenatsch or Johann Rudolf Wettstein. The Drei Bünde of Grisons, at that point not yet a member of the Confederacy, were involved in the war from 1620, which led to their loss of the Valtellina in 1623.
At the Treaty of Westphalia in 1648, Switzerland attained legal independence from the Holy Roman Empire.
1648 – 1848 Napoleó i confederació moderna
Suïssa havia començat com una confederació de Cantons cap el 1300: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerne, Zürich, Glarus, Zug i Berna. El 1523 entra la reforma amb Zwingli a Zurich, Berne, Basel, mentre la resta segueix catòlica. Durant la guerra dels 30 anys Suïssa queda relativament en pau ja que la majoria dels poders depenien dels merenaris suïssos. Amb el tractat de Westfalia de 1648 Suïssa aconsegueix la independència del Sacre Imperi Germànic.<br>
El 1797 Napoleò envaeix Suïssa i funda la república Cisalpina amb un govern centralitzat. L’administració moderna xoca amb le stradicions i els cantons, sobretot els catòlics, es rebel·len. El 1803 s’afegeixen a la Confederació St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud i el 1815 el Valais, Neuchâtel, Geneva. El congrés de Viena de 1815 restableix la independència. El 1847 hi ha la Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics que acaba amb l’expulsió dels jesuites.
The Valtellina became a dependency of the Drei Bünde again after the Treaty and remained so until the founding of the Cisalpine Republic by Napoleon Bonaparte in 1797.
1803 – St. Gallen, Graubünden, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud. 1815 – Valais, Neuchâtel, Geneva
During the French Revolutionary Wars, the French army invaded Switzerland and turned it into an ally known as the “Helvetic Republic” (1798–1803). It had a central government with little role for cantons. The interference with localism and traditional liberties was deeply resented, although some modernizing reforms took place.[8][9]
Resistance was strongest in the more traditional Catholic bastions, with armed uprisings breaking out in spring 1798 in the central part of Switzerland. The French Army suppressed the uprisings but support for revolutionary ideas steadily declined. The reform element was weak, and most Swiss resented their loss of local democracy, the centralization, the new taxes, the warfare, and the hostility to religion.
The Congress of Vienna of 1814–15 fully reestablished Swiss independence and the European powers agreed to recognize permanent Swiss neutrality. At this time, Valais, Neuchâtel and Geneva also joined Switzerland as new cantons, thereby extending Swiss territory to its current boundaries.
Guerra civil del Sonderbund entre Protestants i catòlics. Expulsió dels jesuites.
1848 – actualitat Suïssa moderna
As a consequence of the civil war, Switzerland adopted a federal constitution in 1848, amending it extensively in 1874 and establishing federal responsibility for defense, trade, and legal matters, leaving all other matters to the cantonal governments. From then, and over much of the 20th century, continuous political, economic, and social improvement has characterized Swiss history.
Neutralitat en les dues guerres mundials.
Industrialització i banca
Protected: Any 2021
A733 Els calaixos de la taula
Els estris d’escriure
Grapadores, tisores, lupa
Tabac, els encenedors de l’avi Jaume, la pipa que ja no fumo, rapé.
Medalles de quan era petit, herència del pare, regals, pins de la Caixa.
Rellotges
El que duc a la butxaca, el mòbil, les claus, i la cartera amb despatx incorporat
Protected: Any 2000
Actual 1945 – ara
Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1945 | Actual 1945 – ara
- Guerra freda i caiguda del mur, descolonització, radicalisme islàmic, ordinadors, internet i xarxes socials
- Occident, El comunisme, Orient, resta d’Àsia, Amèrica del sud, àfrica
- Fam, plagues, guerres
- Desenvolupaments, reptes
La guerra freda i la caiguda del mur
WWII Conferència de Yalta. Europa perd pes en el món, USA i la USSR es disputaran les zones d’influència, Europa quedarà com escenari de la guerra freda. La Unió soviètica annexiona les repúbliques bàltiques, controla els règims de l’Alemanya de l’est, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Rumania, Bulgària i Iugoslàvia. Stalin, Kruschev, Breznev. Independència de les colònies.
Cursa armamentística, equilibri pel terror nuclear.
1957 Comunitat econòmica Europa, 1993 Unió Europea, 1999 Euro, 2020 Brexit.
1989 Caiguda del mur. Canvis de règim als països de l’est. Dissolució de la USSR amb la independència de Repúbliques bàltiques, Ucraïna i ielorússia, Càucas i Àsia Central. Privatització de rússia als Oligarques, Ieltsin 1989-1999, Putin 1999-2022, enfrontament oligarques i control dels medis. Guerra de Txetxènia, Guerra Ucraïna. Guerra a l’antiga Iugoslàvia.
Descolonització: Independència de la Índia. Independència dels països africans. Radicalització de l’islam.
Ordinadors. Internet. Mòbils. Les xarxes socials: [ A la dècada dels 50 hi ha ordinadors a les universitats i als 60 passen a les grans empreses. Als 80 arriben els ordinadors personals. Als 90 es connecten diferents xarxes locals, es desenvolupa el TCP/IP el World Wide Web i el llenguatge html. La gent fa servir mòdems. Als 00 arriben les línies de dades i també les dades per a mòbils. Els telèfons es converteixen en petits ordinadors amb els sistemes Android i iphone.
Després de les dues guerres mundials l’Escola de Frankfurt que certifica el fracàs del projecte il·lustrat . Ja no hi ha utopies.
Occident
La guerra freda, amenaça nuclear, prosperitat [fins els 70].
Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia 5EB02 1917-1980. 5EB03 1980-2020.
Gran Bretanya: 5EA04 Posguerra i laborisme 1945-1979. 5EA05 Thatcher, Blair i Brexit 1979-2020.
Alemanya, (Prússia), Àustria: 5ED03 BDR Guerra Freda 1945- 1989. 5ED04 Alemanya reunificada 1989-2022. Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg: 5EH02 s20 1914-1980. 5EH03 s21 1980-2020. Suïssa
5ECH1 s19 i 20 1848-1980. 5ECH2 s21 1980-2020.
França: 5EF04 4a i 5a república 1945-1980. 5EF05 s21 1980-2020.
Espanya: 5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975. 5EE04 Democràcia simulada 1975-2020. Portugal: 5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982. 5EP03 Democràcia 1982-2020.
Itàlia: 5EI03 Posguerra i inestabilitat 1945-1980. 5EI04 s21 1980-2020
Grècia: 5EG02 GHrècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
Balcans: 5ERY1 La Iugoslàvia de Tito 1945-1989. 5EY02 Guerra i desintegració de l’antiga Iugoslàvia. 5EYRB Rumania i Bulgària després de 1989, 1989-2020.
Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia: 5ERP2 Pacte de Varsòvia 1945-1989. 5ERP3 Polònia Hongria Txèquia i Eslovàquia després de 1989. 5ERL1 Repúbliques bàltiques després de 1989.
Canadà: 5MNC1 Canadà 1867 – 1980. 5MNC2 Canadà 1980 – 2022
USA: 5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981. 5MN04 USA Reagan Bush Clinton Bush Obama Trump Biden 1981 2022
Àsia i comunisme
Mao a Xina, Índia partida, escenari lluita de blocs
Rússia, USSR: 5R002 Unió soviètica 1917-1989. 5R003 Federació russa 1989-2020.
Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia: 5RBU2 USSR 1917-1989. 5RBU3 1989-2020.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia: 5RCA2 USSR 1917-1989. 5RCA3 1989-2020.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989. 5RAC3Àsia central independent 1989-2020.
Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh: 5AI02 Índia, Sri Lanka, Nepal, Bhutan 1947-2020. 5AIP1Pakistan i Bangladesh 1947-2020.
Xina i Taiwan: 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020. 5AXM1 Mongòlia 1912-2020.
Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. 5AXKN Corea del Nord 1953-2020. 5AXKSCorea del Sud 1953-2020. [Kazakstan i Mongòlia, grans estepes despoblades]
Japó: 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. 5AJ02 Recuperació, miracle econòmic, deflació 1953-2020.
Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam: 5AXS2 Guerra freda 1945-1975. 5AXS3 Posguerra 1975-2020.
Indonèsia i Filipines: 5ASI1 1908-2020
Austràlia, New Zealand, Papua: 5AA01 1788-2020
Orient i Nord d’Àfrica
Estat d’Israel, Radicalització de l’islam
Iran i Afganistàn: 5OI02 1945-1979. 5OI03 La revolució islàmica 1979-2020.
Turquia: 5OT02 República de Turquia 1919-2020.
Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània: 5OP02 Orient Pròxim, Estat d’Israel 1948-1979. 5OP03 Orient Pròxim, Al Qaida, Guerra Iran-Iraq, guerra civil Síria 1979-2020.
Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01
Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud: 5FN02 1948-1980, 5FN03 1980-2022
Àfrica subsahariana
Processos d’independència, immaduresa política
Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria: 5FW02 1948-1980, 5FW03 1980-2020.
Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania: 5FE02 1948-1980, 5FE03 1980-2020.
Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi: 5FC02 1948-1980, 5FC03 1980-2020.
Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho: 5FS02 1948-1980, 5FS03 1980-2020
Bloc comunista. Corea del Nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.
Xina. 1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.
Índia. 1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.
Àfrica. 1967–1970 Biafra, setge de Nigèria. 2M. 1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.
1957–1958 Grip virus A/H2N2, 1-4M.
1968–1969 Grip de Hong Kong virus A/H3N2, 1-4M
1981–fins ara, HIV/AIDS immudeficiència adquirida, 40M.
2019, COVID-19, (SARS-CoV-2), 7-25M (a agost de 2022)
SEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progrés tecnològic i la idea de govern de la raó de la il·lustració]
Europa
1988–fins avui. Conflicte Nagorno-Karabakh, separatistes armenis contra Azerbaidjan 50m
1991–1995 Guerra de Bòsnia contra Sèrbia. 100m
Orient
Kurds: 1918–fins avui Separatisme kurd a Iran (tribu Shekak contra dinastria Qajar). 50m. 1918–2003 Conflicte Iraq – kurds. 300m. 1921–fins avui. Conflicte Turquia-Kurds. 100m 1978–fins avui. Conflicte Turquia Kurds. 45m
1948–fins avui. Conflicte àrab-israelí. 116m. 1975–1990 Guerra civil al Líban. 150m
1962–1970 Guerra civil al nord del Yemen, Regne de Yemen i Aràbia saudí contra la República àrab del Yemen i la UAR. 200m.
1978–fins avui Conflicte Afganistan, Rússia i després USA. 2M
1980–1988 Guerra Iran-Iraq. 500m. 1990–1991 Guerra del Golf, Iraq contra USA i coalició. 40m. 1991 Rebel·lió a Iraq. Sha’aban Intifada. 200m
Àfrica
1947–1948 Insurgència Madagascar contra França. 80m. 1954–1962 Guerra d’independència d’Algèria contra França. 1M. 1961–1974. Guerra d’independència d’Angola contra Portugal i sudàfrica. 100m
1964–1974 Guerra d’independència de Moçambique, FRELIMO contra Portugal. 88m
Guerres civils: Sudan: 1955–1972 Guerra civil entre Sudan nord (islàmic) i rebels del Sud (més occidentals) que se senten discriminats. 500m. 1983–2005 Segona guerra civil al Sudan. 2M1960–1965 Crisi del Congo, DRC amb suport belga i americà contra rebels Simba i Kwilu. 100m. 1967–1970 Guerra de Biafra atacats per Nigèria. 3M
1974–1991 Guerra civil a Etiòpia, Derg, PEDR, i Cuba contra rebels anticomunistes. 1.5M. 1975–2002 Guerra civil a Angola, MPLA vs. UNITA. 504m. 1981–1986 Guerra Uganda (ULNF i Tanzania contra National Resistance Army) . 500m. 1986–fins avui. Guerra civil a Somàlia. 500m
1987–fins avui. Lord’s Resistance Army vs. Congo i República Centreafricana. 500m. 1991–2002. Guerra civil Algèria. 200m. 1991–2002 Guerra civil a Sierra Leone. 300m. 1993–2005 Guerra civil a Burundi, contr rebels Hutus i Tutsis. 300m. 1996–1997 Primera Guerra del Congo. Zaire contra AFDL. 800m. 1998–2003 Segona guerra del Congo. 4.5M
1994 Genocidi de Ruanda dels Hutus sobre els Tutsis. 800m
Amèrica
1948–1958 La Violencia, Conservadors contra liberals a Colòmbia. 190m. 1964–fins avui. Colòmbia contra les guerrilles d’esquerra i paramillitars de dreta, 220m
1979–1992 Guerra civil a El salvador, govern contra FMLN. 80m
1980–fins avui. Conflicte armat Perú, PCP-SL and MRTA. 70m
Àsia [escenari de la guerra freda]
1946–1954 Primera guerra d’indoxina, França contra Việt Minh, Lao Assara, i Khmer Issarak. 400m. 1948–fins avui. Myanmar contra diverses ètnies insurgents. 210m. 1950–1953 Guerra de Corea entre el Nord comunista(suport USSR) i el sud (suport USA). 4M. 1955–1975 Guerra entre Vietnam del Nord contra Vietnam del Sud i USA. 4M. 1969–2019 Conflicte Moro a Filipines, grups jihadistes contra Bagsamoro. 120m. 1969–fins avui, Filipines contra el partit comunista. 43m. 1975–2007 Insurgència dels Hmong a Laos contra Laos i Vietnam. 100m. 1983–2009 Guerra civil a Sri Lanka vs. Tamil Tigers. 100m
1975-1979 Genocidi de la població a Cambodja per part dels Khmer. 2M
Índia [La partició entre hindus i musulmans dóna lloc a un genocidi mutu]
1946–1948 La partició de la Índia, conflicte entre hindús i musulmans, Índia i Pakistan 1M. 1947–fins avui. Conflicte a Kashmir entre Índia i Pakistan. 100m. 1948 Índia annexa Hyderabad. 240m. 1971 Independència de Bangladesh amb suport de la Índia, contra Pakistan. 3M
SEGLE XXI
Orient [règims autòcrates, conflicte àrab-israelià i terrorisme islàmic]
2001–fins avui. Lluita contra el terrorisme. 1M. 2003–2011 Guerra de l’Iraq. 600m. 2011–fins avui. Guerra Civil a Síria, Estat contra ISIL contra forces demcràtiques. 610m. 2013–2017 Guerra a l’Iraq contra ISIL. 200m
Àfrica [lluita descarnada per poder cobdícia] 2003–fins avui. Guerra a Darfur, Sudan, SRF vs. Sudan vs. UNAMID. 300m. 2009–fins avui. Aliança de forces contra els senyors de la guerra de Boko Haram a Nigèria. 350m. 2014–fins avui. Guerra civil al Yemen. Yemen’s Supreme Political Council vs. Hadi Government, coalició Saudí, moviment del sud amb UAE i Al-Qaeda. 377m. 2020–fins avui Guerra a Tigray, UFEFCF contra Etiòpia i Eritrea. 500m
Amèrica
2006–fins avui. Mèxic contra els càrtels de la droga. 62m.
Àsia
2017-fins avui. Genocidi Rohingya per Myanmar. 43m
Europa
2014–fins avui. Rússia contra Ucraïna. 100m
Desenvolupament
1950s: màquines domèstiques per rentar la roba i els plats
1957: Vols a l’espai
1974: Internet. [ 1995 a la Caixa]
1990 Smartphones
2012: CRISPR, edició de DNA
2017: Intel·ligència artificial
[Quins són els reptes de les societats actuals?
- Autoritat. Bona part del món encara no té una manera pacífica d’exercir i alternar autoritat,
- La fallida de la democràcia per dur el benestar.
- la fabricació de la realitat, deep fake
- La fallida del mode de viure de consum que ens fa infeliços [droga i antidepressius], la fallida de les versions tradicionals religioses i les “noves” com la meditació zen.
- Les xarxes socials on volem existir amb èxit
- la situació de la dona
- El canvi climàtic
- La destrucció de la biodiversitat]
Contemporània 1800 – 1945
Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1945 | Actual 1945 – ara
Edat contemporània: Progrés científic i tècnic. Canvi econòmic i revolució industrial. Canvi sociopolític, separació de poders i sufragi universal. Colònies, independència i explotació. Canvi de classes, de pagesos a obrers. Reforma agrària i reformes socials.
Canvis
El pas de l’edat moderna a la contemporània vindrà, d’una banda, del
I) Progrés científic i tècnic: Racionalisme: tota realitat pot ser entesa segons principis racionals. Empirisme: l’origen del coneixement rau en l’experiència dels fets. Pragmatisme: el grau de veritat d’una teoria rau en el seu valor pràctic.
II) Canvi econòmic. La revolució industrial. Gràcies al maquinisme es transformen els mètodes tradicionals de producció. Antigament la supremacia es basava en els exèrcits. Després en el control del comerç, fet que venia de tenir el control dels mars i la millor flota. Ara la supremacia serà de qui tingui la indústria més potent, que ocupi més mercats. Mercantilisme (paper moneda, crèdits, riquesa fictícia). Fisiocratisme de Quesnay pel qual la terra és l’eix de l’economia. Adam Smith: l’origen de la riquesa no està en la terra sinó en el treball . L’interès fa produir mercaderies que reben un preu en un mercat lliure, en funció de l’oferta i la demanda. [Avui es crea una demanda artificial amb el marketing]. Ricardo: Llei del salari i teoria de la renda.
III) Canvi sociopolític: La societat feudal i les monarquies es basaven en la superioritat admesa del senyor sobre el pagès. [L’artesà i el burgès eren un terme mig]. Amb les teories de Locke, Montesquieu, Rousseau, es construirà el principi d’igualtat davant la llei, govern basat en la voluntat de la majoria, i un dret natural racionalista. Separació dels poders legislatiu, executiu i judicial.
IV) Canvi colonial, amb la progressiva independència. La feina històrica que havien de fer les països al llarg del segle XIX era industrialitzar-se i modernitzar-se adoptant una constitució. S’havia d’enterrar així el règim feudal i agrícola i substituir-lo per un règim Constitucional, de monarquia parlamentària, amb una economia capitalista basada en el valor afegit del treball. Instaurat el nou règim, el problema a solucionar havia de ser l’articulació de voluntats polítiques entre rei, parlament, terratinents, burgesia industrial i proletariat. I trobar un equilibri entre els interessos del capital i les aspiracions dels obrers al benestar. Les colònies americanes es van independitzar, però a la segona meitat del XIX, assistim a un espoli econòmic terrible. Les grans potències, amb una producció fora de control, amb excedents i capital, irrompen als països en desenvolupament, els col·loquen la seva mercaderia, obtenen del país la matèria primera que els interessa, arruïnen els modes tradicionals de subsistència, i en cas de resistència, els munten una guerra per fer valdre els seus drets.
V) Canvi de classes. Al llarg de l’època moderna, així com es va acabant la societat agrària, es va acabant la servitud de la gleba. En realitat, però, i tal com mostra el moviment obrer al llarg del sXIX, a l’explotació feudal la succeeix l’explotació del capital. Les reformes socials, amb el difícil equilibri entre llibertat i igualtat, competitivitat i solidaritat, han aturat el problema però no l’han solucionat. El poder ha passat de basar-se en la terra, a la tecnologia i el capital industrial, i avui potser està en el control de la informació. [Davant del control de conservadors per l’ensenyament reaccionari, si abans reclamàvem el dret a la propietat de la terra, i després a no ser explotats, part de la lluita d’avui s’haurà de basar l’accés a la informació, saber com es produeixen els productes que comprem i de què estan compostos].
VI) Reforma agrària. Tots els països hauran hagut d’afrontar la reforma agrària, i pocs l’hauran dut a terme amb èxit. En realitat el problema no se soluciona sinó que desapareix quan l’agricultura perd paper en l’economia. Passem d’un problema social a un problema urbanístic, de reordenació del territori. I quan encara no havia acabat la dependència de la terra, arriba la del capital. I si amb l’agricultura no hi podia haver mai seguretat ja que depenia de les collites, és curiós que ara que no hi ha una dependència del sector primari, l’economia segueixi inestable, depenent del difícil equilibri dels mercats. La fluctuació de la demanda, la fluctuació de l’oferta en el mercat del treball amb l’aparició de països productors nous amb preus barats, tot fa perillar la subsistència.
VII) Reformes socials. Encara no s’havia pogut arreglar la distribució de la terra que l’economia capitalista amb la indústria crea un conflicte entre el capital i el proletariat. No ho soluciona el comunisme ni el liberalisme. Amb la societat de serveis, segueix el problema de l’atur, la societat no aconsegueix integrar tots els seus membres.
RESUM
Europa i Amèrica del nord
Revolució industrial, Napoleó i difusió d’idees revolucionàries, Congrés de Viena de 1815. Revolucions liberals, de protestes de 1848, imperialisme colonial. L’imperi rus s’annexiona el Càucas i l’Àsia Central. L’Europa de l’imperialisme colonial 1871-1914. Nacions Alemanya i italiana. Independència de Grècia i Balcans de l’imperi otomà.
1917 Revolució bolxevic.
A primeries del sXX, les democràcies són dèbils, hi ha un desequilibri de forces i l’oligarquia intentarà imposar-se [paper important de la por a la revolució russa]. Això desembocarà en un feixisme galopant a Alemanya, Itàlia, Japó, gàngsterisme i oligarquia a Amèrica.
WWI i desintegració de l’imperi austrohúngar. Revolució russa, independència de Repúbliques bàltiques, Lenin 1918-1924. Pacte Sykes-Picot: els dominis otomans es reparteixen entre Anglaterra (Mesopotàmia, Palestina i Transjordània) i França (Síria). 1917 Declaració de Balfour a favor de la creació d’un Estat jueu a Palestina.
Entreguerres 1919-1939. Entreguerres, tensió entre el feixisme i la revolució comunista. Dictadura de Stalin 1925-1953. Guerra civil española. [va ser una època d’esperança? els edificis funcionalistes a Roma i Lausanne, la Bauhaus, la mancomunitat a Catalunya]
WWII Conferència de Yalta. Europa perd pes en el món, USA i la USSR es disputaran les zones d’influència, Europa quedarà com escenari de la guerra freda. La Unió soviètica annexiona les repúbliques bàltiques, controla els règims de l’Alemanya de l’est, Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Rumania, Bulgària i Iugoslàvia. Stalin, Kruschev, Breznev. Independència de les colònies.
Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia 5EB01 1815 – 1917 . 5EB02 1917-1980. Rússia envaeix Finlàndia.
Gran Bretanya: 5EA01 Davant Napoleó i Revolució industrial 1800-1848. 5EA02 Època Victoriana 1848-1914. 5EA03 Guerres mundials 1914-1945.
França: 5EF01 Napoleó i restauració 1799-1848. 5EF02 II i III República 1848-1914. 5EF03 França, Guerres s20 1914-1945.
Alemanya, (Prússia), Àustria: 5ED01 Guerres Napoleòniques i restauració fins a la unificació 1806-1871. 5ED02 II Reich i WWI. III Reich WWII 1871-1945
Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg: 5EH01 Napoleó i independència 1815-1914. 5EH02 s20 1914-1980. Suïssa 5ECH1 s19 i 20 1848-1980.
Espanya: 5EE01 Napoleó, restauració 1798-1873. 5EE02 1a República, restauració, dictadura, 2a república 1873-1936. 5EE03 Guerra Civil i Franquisme 1936-1975 Portugal: 5EP01 Napoleó i monarquia Constitucional, República 1807-1926. 5EP02 Dictadura i revoluçao dos cravos 1926-1982.
Itàlia: 5EI01 Napoleó I construcció d’una nació 1814-1871. 5EI02 Itàlia imperial i guerres mundials 1871-1945.
Grècia: 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. Balcans
5EY01 Balcans independents 1840-1945.
Polònia, lituània, Pacte de Varsòvia: 5ERP1 Polònia i Lituània sota Russia i entreguerres 1800-1945.
Rússia, USSR: 5R001 Rússia Imperial 1800-1917. 5R002 Unió soviètica 1917-1989.
Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia: 5RBU1 1800-1917. 5RBU2 USSR 1917-1989.
Càucas: Georgia, Azerbaidjan, Armènia 5RCA1 1800-1917. 5RCA2 USSR 1917-1989.
Àsia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan
5RAC1 Àsia central sota l’imperi rus 1800-1917. 5RAC2 Àsia central soviètica 1917-1989.
Amèrica del Nord és un extens territori amb baixa densitat de població que no ha arribat a constituir una civilització. Serà ocupat per colons blancs, reduint la població indígena a un mínim, sense barreja. Canadà colònia britànica. Els colons d’USA aconsegueixen la independència i escriuen una Constitució moderna però integren l’esclavisme per explotar els camps de cotó del sud. 1861 Guerra civil i després Jim Crow. Gran creixement econòmic.
5MNC1 Canadà 1867 – 1980. 5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil 1783 1914. 5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal 1914 1939. 5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981.
Orient arriba al s19 amb dues potències debilitades. Pèrsia, en conflicte amb Rússia i pressionat per Gran Bretanya des d’Índia i Pakistan. L’imperi otomà ja ha perdut el nord d’Àfrica i és disputat als balcans.
Amb la WWI queda reduït a Turquia, que Ataturk empren un camí més allunyat de l’islam. Els balcans s’independitzen i l’Orient Pròxim queda sota el control de França i Anglaterra. Als ’30, Aràbia que fins ara era un país d’emirs pastors nòmades, descobreix petroli.
Iran i Afganistàn 5OI01 1784-1945. Turquia 5OT01 Imperi Otomà 1840-1919. Orient Pròxim: Síria, Líban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jordània 5OP01 Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel 1919-1948. Aràbia: Aràbia Saudí, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01
Índia i l’actual Pakistan estan 150 anys com a colònia britànica. Una Xina debilitada per la influència de poders estrangers fins al nacionalisme del Kuomintang. Mongòlia es vincula a la Unió Soviètica. Japó Japó passa de ser un país aïllat a una potència industrial i militar a l’era Taisho. Envaeix Corea. Al sudest asiàtic, Burma i Malàisia britàniques, Indoxina francesa al s19, Siam. Filipines colònia espanyola, Indonèsia colònia holandesa. Austràlia, després de 12.000 anys aïllada, és colonitzada primer per presoners i després inmigrants.
Índia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh 5AI01 Índia britànica 1858-1947. Xina i Taiwan 5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AXM1 Mongòlia 1912-2020. Corea 5AXK1 Ocupada per Japó i Guerra 1912-1953. Japó 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam 5AXS1 Indoxina Colonial 1850-1945. Indonèsia i Filipines 5ASI1 1908-2020. Austràlia, New Zealand, Papua 5AA01 1788-2020
Amèrica del sud no tindrà el desenvolupament del nord perquè aquí no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sinó conquistadores que volen explotar la població indígena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L’Amèrica llatina colonial està distribuïda en Mèxic (Nueva España), Nueva Granada (Colombia), Perú i Río de la Plata (Argentina, amb les mines de Potosí). Progressivament aniran aconseguint la independència però segueixen inestables amb caudillismo, influència dels USA i rebelions violentes.
5MC01 Amèrica Central, emancipació i caudillisme 1800-1914. 5MC02Amèrica Central, 1914-1980.5MS01 Amèrica del sud, emancipació i Caudillisme 1800-1914. 5MS02 Amèrica del Sud 1914-1980.
A primers del s19 Àfrica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caillé i Brazza per França al nord. Colònies d’holandesos al sud, el Transvaal. Les potències europees es reparteixen el continent a la Conferència de Berlin de 1885.
Àfrica del nord i Sàhara: Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, Sahara occ., Mauritània, Txad, Sudan, Sudan sud 5FN01 1840-1948.
Àfrica occidental: Senegal, Mali, Níger, Sierra Leone, Guinees, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria 5FW01 1840-1948.
Àfrica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania 5FE01 1840-1948.
Àfrica Central: Camerun, República centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (francès), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi 5FC01 1840-1948.
Àfrica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Moçambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho 5FS01 1840-1948.
Discussió
El descobriment de la ignorància (YH)
La creença en la tecnologia i la ciència ha substituït la creença de les antigues religions. Però la ciència per si sola no pot establir les prioritats, per exemple, en quina recerca s’ha d’invertir. O tampoc sabem gaire què fer, [o què no fer] amb les possibilitats de la genètica.
Entre 1750 i 1850 Europa va passar a dominar el món i avui dia es pot dir que tot el món sefueix la manera europea de vestir, fer política, medecina, guerra, economia, escoltar música o escriure. Fins i tot la nova Xina que és a put de ser dominant, ho ha fet seguint models europeus.
Per què Europa i no la Índia o Xina? La resposta és ciència i capitalisme. Els romans, mongols i azteques conquerien terres buscant el poder i la riquesa. Els imperialistes europeus a més, volien saber. Cook i Napoleó duien científics a les seves expedicions (165 el 1798 quan va envair Egipte).
El credo capitalista
es basa en la fe en el futur i el creixement, la qual cosa ens du al crèdit. Si el constructor x diposita 1M al banc en efectiu, aquest el presta a Y, que fa servir els diners per contractar X que ingressa un xec al banc. Ara hi ha 2M tot. SI això es repeteix, fins a un màxim de 10 cops segons la llei als USA, al banc hi consten 10M tot i que només en té un en efectiu. L’economia mundial de l’intercanvi estava com congelada fins que es va representar el valor de béns futurs que no existien amb el “crèdit”. [jo no viuria en aquest pis sense el crèdit, en aquet cas, la fe en les meves nòmines i pensions futures que em permetrien retornar-lo]. El primer manament del capitalisme és ‘els beneficis de la producció s’han de reinvertir per augmentar la producció.’ Això deia Adam Smith a ‘The Wealth of Nations’, els beneficis privats són la base de la prosperitat perquè es reinverteixen en bens i llocs de treball. El creixement continu no hauria estat possible sense que anessin arribant noves terres, nous recursos, noves tecnologies. En la crisi econòmica actual, s’injecten trilions de dòlars, euros i iens amb l’esperança que científics o enginyers trobaran alguna cosa.
Els conqueridors de l’Àsia finançaven les campanyes amb impostos, i així Nurhaci i Nader Shah arribaven només a uns milers de km. Els reis europeus ho feien a crèdit dels bancs de manera que el sistema acaba governat pels financers que busquen el màxim retorn dels préstecs. El cre`dit finançava els descobriments, que duien a les colònies, que generaven beneficis, que generaven confiança en el futur, que permetien més crèdit. Els holandesos van aconseguir la independència d’España contractant exèrcits mercenaris a crèdit. El punt feble és proposar d’invertir en béns futurs falsos [bombolla del 2008, Elizabeth Holmes].
[La cobdícia i els esclaus] Adam Smith pensava en un sabater que faria servir els beneficis per contractar més assistents. No considerà si el sabater voldria augmentar els beneficis baixant-los el sou i fent-los treballar més hores. Al final de l’edat mitjana l’esclavatge era gairebé inexistent a Europa. La cobdícia del capitalisme a les colònies va fer explotar un mercat de 10 milions d’esclaus, un 70% en plantacions de canya de sucre. No es tractava de racisme, es tractava de maximitzar beneficis.
Avui els pagesos d’Àfrica i Indonèsia tornen a casa amb menys menjar que fa 500 anys. Igual que amb la revolució agrícola, l’economia moderna és un frau quant al benestar dels individus, però, igualment, ja no es pot fer marxa enrere.
La revolució industrial
[Durant segles, només hi havia hagut “energia de sang”], els músculs humans construïen cases, els dels bous llauraven els camps, i els dels cavalls transportaven mercaderies. Aquesta energia s’obtenia del [combustible] de plantes que, a la seva vegada, l’obtenien del sol per fotosíntesi.
Cada any arriba a la terra 3766800 1018 joules d’energia del sol dels quals les plantes en capturen 3000 en fotosíntesi. Totes les activitats humanes en consumeixen 500.
El 1830 s’inaugurava la primera línia de ferrocarril entre Liverpool i Manchester [el 1848 entre Mataró i Barcelona]. Es descobreixen nous materials, el plàstic, silici, alumini.
Cal assenyalar que la revolució industrial no és tant un paisatge de fàbriques amb xemeneies fumejants com l’agricultura industrial. Al mateix temps que les ‘religions humanistes’ elevaven l’homo sapiens a divinitat, els animals deixaven de ser vistos com un ésser viu capaç de patir, i es convertia en una [fàbrica química que transforma pinso en bistecs]. Gallines, porcs i vaques es mantenen en espais reduïts on no es poden moure.
El consum
L’economia capitalista [a més de l’ètica del treball protestant i de reinvertir els beneficis en augmentar la producció] necessita que algú consumeixi tot el que es produeix. Si durant segles la humanitat havia hagut de viure frugalment, com els espartans i els puritans, ara la societat ens demana consumir. Es creen productes que curta durada, les festivitats religioses s’han convertit en ocasions per comprar [black friday] i fins i tot arriba a ser una manera de passar el temps en si.
Durant segles les societats vivien prop de la gana, ara l’ètica del consumir ens fa atiborrar-nos de burgers i pizzes, els pobres, i amanides orgàniques, els rics. Els rics inverteixen [i si perden ho recuepren], els pobres es veuen abocats a endeutar-se per comprar-se cotxes, televisions i telèfons que de fet no es poden permetre.
Canvis
El temps modern regulat per horaris i rellotges va arribar amb les fàbriques del treball en sèrie. Després es va estendre a les escoles. Abans pagesos o sabaters seguien més el ritme del sol [si un dia plovia es quedaven a casa?]. El 1847 els trens anglesos es van ajustar al temps de l’observatori de Greenwich i més tard tot el país.
La societat rural es torna urbana. Els pagesos són substituïts pels obrers industrials [i més tard dels administratius]. La família i la comunitat local col·lapsen i són substituïts per l’estat i el mercat. La família ho era tot, assitència social, sistema sanitari, educatiu, fons de pensions, assegurança, ràdio, TV banc i policia!
Comunitats imaginàries. El nacionalisme i el consumisme ens volen fer creure que milions d’estranys pertanyem a una mateixa comunitat, tenim un passat comú i uns interessos comuns. Sempre que milions d’alemanys creguin que existeix la nació Alemanya i estiguin disposats a sacrificar diner i temps per la nació Alemanya, Alemanya serà poderosa. Hi ha comunitats imaginàries noves, només cal mirar els països de l’orient mitjà que corresponen a fronteres artificals traçades al final de la WWI [o Uzbekistan].
Canvis i pau. Tot canvia. Si abans els governants prometien estabilitat, ara tots prometen canvi. Les dècades posteriors a la WWII han vist molts canvis, però hi ha hagut pau i properitat: les plaques tectòniques de la història es desplacen a gran velocitat però els volcans estan apagats.
L’any 2000 hi ha hagut 310m víctimes de guerra i 520m de molts violentes, mentre que 1.2M han mort d’accidents de cotxe i 815m per suïcidi. Vivim doncs en una pau relativa. Fins i tot en els llocs més perillosos del món, Somàlia, Rio de Janeiro, la probabilitat de ser atacat és menor que en les tribus de Waorani, Arawete or Yanomamo que viuen a la jungla allunyats de la civilització. Aquesta pau es deu a l’amenaça atòmica. Abans es podia conquerir per les armes, ara un atac nuclear suposa la destrucció mútua (s’hauria d’haver donat el nobel de la pau a Robert Oppenheimer). Abans la riquesa eren terres i or, ara és capital humà i coneixement [per això España és pobra]. La majoria dels líders busquen la pau [ Putin?]. “So, is the modern era one of mindless slaughter, war and oppression, typified by the trenches of World War One, the nuclear mushroom cloud over Hiroshima and the gory manias of Hitler and Stalin? Or is it an era of peace, epitomised by the trenches never dug in South America, the mushroom clouds that never appeared over Moscow and New York, and the serene visages of Mahatma Gandhi and Martin Luther King?
1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.
Xina. 1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M. 1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M. 1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M. Xina. 1928–1930. Xina. Sequera. 6M. 1936. Xina. 5M. 1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.
Europa. 1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.
Europa. 1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M. 1941–1944.
Unió Soviètica. 1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M. 1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M. 1921–1923 Ucraïna. 1M. 1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M. Setge de Leningrad. 1M. Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.
Orient. 1917–1919. Pèrsia. 5M. 1942-1943. Iran. 3M.
Índia. 1860–1861 Doab (Índia). 2M. 1866. Orissa (Índia). 1M. 1869 Rajputana (Índia). 1.5M. 1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.
Índia. 1943. Bengala. 2.1M.
Àfrica. 1866–1868 Algèria francesa. 1M. 1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.
Orient. 1870–1872. Pèrsia. 1.5M
Sudest asiàtic. 1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M. 1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M.
1846–1860 Còlera, 0.08% població mundial. >1M.
1855–1960 Tercera plaga de pesta bubònica, 12-15M
1918–1922 Tifus (bacteris en malescondicions higièniques i massificació), Rússia, afecta 1-1.6% població amb 2-3M morts.
1918–1920 grip de 1918 (spanish flu), H1N1 influenza A virus, entre 1-5% de la població mundial, 17-100M
Amèrica
USA: 1775–1783 Revolució USA contra l’imperi britànic. 100m. 1861–1865 Guerra civil americana, Confederats contra Unió. 800m
Amèrica de Sud. 1802–1803 França contra Haiti i UK. 135m. 1808-1833 Guerres d’independència a Amèrica llatina contra Espanya. 600m. 1862–1867 Mexicans republicans contra Imperi Mexicà i França. 50m. 1864–1870 Paraguai contra Triple Aliança Argentina, Brasil, Uruguai. 800m. 1868–1878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m. 1870s–1884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patagònia. 35m. 1895–1898 Guerra de la independència de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m. 1896-1897 Guerra entra els Canudos i la República del Brasil. 30m. 1899–1902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Colòmbia. 120m. 1910–1920 Revolució mexicana, guerra civil. 1M
1932–1935 Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguai. 110m.
Xina i Japó
[Rebelions internes contra els Qing, Conflictes amb Japó i Rússia] 1794–1804 Rebel·lió del Lotus blanc contra Qing. 100m. 1850–1864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M. 1854–1856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M. 1854–1873 Rebelio Miao contra Qing. 3M. 1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M. 1856–1873 Rebel·lió Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M. 1862–1877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
1894–1895 Primera guerra sino-japonesa, Japó contra Qing. 48m. 1899–1901 Revolta dels bóxers xinesos contra les potències estrangeres. 100m. 1904–1905 Guerra Russo-japonesa a Manxúria i Corea. 150m. 1911 Revolució de 1911 contra els Qing que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m.
1927–1949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M
Àfrica i Orient
1798–1801 campanya de França contra otomans i anglesos a Egipte i Síria. 65m.
1810s–1840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres ètnies. Sudàfrica. 1M
1830–1903 Conquesta francesa d’Algèria. 700m
1899-1902 Guerra sudafricana (2ª guerra boer) entre UK i la república sudafricana+ l’estat lliure d’Orange. 80m
[Guerres d’independència seguides de guerres internes d’influència USA-USSR.]
Independència: 1921–1926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m. 1923–1932 Itàlia contra Senussi a Líbia. 40m. 1935–1936 Segona guerra Itàlia-Etiòpia. 278m.
1915-1917 Genocidi armeni per l’imperi otomà. 1M
1914-1922 Genocidi dels grecs d’Anatòlia per l’imperi otomà. 600m
1915-1919 Genocidi d’assiris per l’imperi otomà. 400m
Europa
[Guerres napoleòniques, conflictes amb imperi otomà, estats germànics i Àustria] 1803-1815 Guerres napoleòniques. Europa i Rússia. 6M. 1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m. 1821–1831 Guerra d’independència Grega contra l’imperi otomà. 170m. 1853–1856 Guerra de Crimea Rússia contra imperi otomà ( amb suport de França i UK) 600m. 1866 Guerra Imperi austríac contra Prússia i estats alemanys. 40m. 1870–1871 Guerra entre França i Prússia, estats alemanys. 433m. 1912–1913 Guerres balcàniques, Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària contra l’imperi otomà. 140m.
SEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progrés tecnològic i la idea de govern de la raó de la il·lustració]
1914–1918 WWI. França, Rússia, UK contra Alemanya, Àustria i imperi otomà. 30M. 1917–1922 Guerra civil russa entre l’exèrcit roig bolxevic i l’exèrcit blanc. 9M
1936–1939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
1939-1945 WWII 85M
1946–1949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.
1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucraïna sota la USSR1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M. 1935-1945 Genocidi nazi sobre la població romaní. 300m
1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M. 1939-1945 Crims nazis contra població civil Polonesa
Índia
1857–1858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M
Resta d’Àsia
1873–1914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indonèsia. 100m
1899–1912 Filipines contra els USA. 234m
Desenvolupaments
[electrodinàmica, teoria de l’evolució][Wordsworth, Hölderlin][Caspar Friedrich][Kant Hegel][Beethoven, Schumann, Schubert]
1765: James Watt, el motor a vapor. 1804 El ferrocarril. 1807. El vaixell a vapor.
1826/27: Niepce La fotografia. 1900 Lumière Cinema
1831: Dalladora mecànica.
1844: El telègraf. 1876 El telèfon
1876: El motor de combustió interna. Otto. 1885 Benz l’automòbil.
1879: Energia elèctrica. Edison la bombilla.
1901: Radio, Marconi
1903: Primers avions. 1915 Ús militar. Vols comercials a partir de 1945.
[mecànica quàntica, DNA][Stravinsky, Satie][Kandinsky, Mondrian, Miró][Gaudí, Mies van der Rohe][jazz, pop, hip hop]
Fabricació en sèrie, electrificació, mesures anticonceptives
Potabilització de l’aigua, aigua corrent, clavegueram
1927: La televisió
1937-1980: Els ordinadors. 1947 transistors. 1974 Ordinador personal [1985 la Caixa]
1942: L’energia nuclear
REPTES
Descobrir i explotar recursos [com seguint la dialèctica de Hegel, el proper repte serà evitar l’esgotament dels recursos, mantenir la biodiversitat, no contaminar el canvi climàtic].
Els països colonitzats han d’aconseguir la independència.
Educació i sanitat públiques i universals
Organitzar la societat amb separació de poders i sufragi universal. Entre altres coses això demana el joc net i que els perdedors acceptin la derrota. Amèrica del sud, Àfrica i bona part d’Àsia no hi arriben. El món occidental passa llargs períodes autoritaris amb feixisme d’un costat i comunisme de l’altre.
Moderna. 1500 – 1800
Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
- Edat moderna? Art, Geografia, Monarquies, Religió, Pensament, Demografia i Societat.
- Europa, orient, Àsia, Amèrica, Àfrica
- Discussió
- Fam, plagues, guerres
- Reptes
Edat moderna?
Art. Hi ha un interès per recuperar els elements de la cultura clàssica. Giorgio Vasari introdueix el terme “Renaixement” en la seva “Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos” de 1570. Michelangelo , Tiziano. El s17 comença el barroc, l’ideal de simplicitat s’abandona i es cerca l’exageració i l’efecte. Cervantes i Shakespeare. Al s18 en música aporta Bach, Händel, Mozart, Haydn i Gluck. En poesia, Alexander Pope, Hölderlin i Goethe. En novel·la la sàtira social de Swift i Daniel Defoe.
Geografia. El 1453 cau Constantinoble, els turcs bloquegen les vies comercials. Els portuguesos connecten amb la Índia navegant al llarg d’Àfrica. El 1492 es descobreix Amèrica. L’Atlàntic substituirà el Mediterrani com a ruta comercial. La ruta de la seda decaurà. Queden connectats dos continents que havien estat separats. Si a l’edat mitjana els centres de civilització van ser envaïts per pobles esteparis, ara són les noves monarquies fortes que avancen sobre terres desconegudes (Amèrica, Sibèria, etc), muntant una estructura colonial. Ja només quedarà Austràlia aïllada.
Monarquies i economia. Van apareixent estats grans forts amb monarquies absolutes autoritàries i es deixa enrere el fraccionament de reis febles que no es podien imposar als senyors feudals. Entren en guerra pel control dels recursos i la necessitat de finançar-la durà a l’endeutament amb la banca. Amb el mercantilisme a la segona meitat del s17 (1) la riquesa d’un estat depèn de la quantitat de metalls preciosos [España i la plata i or de les amèriques] (2) Els estats han d’intentar tenir una balança de pagaments positiva. Intentaran afavorir la indústria, promoure el comerç exterior i frenar la importació imposant drets de duana. Al s18 hi ha un flux de productes colonials (sucre, cafè, cotó, cacau, tabac…) cap a Europa que exporta manufactures com teixits i porcellanes a alt preu. La fisiocràcia, la riquesa que ve d’un bon rendiment de les terres substitueix el mercantilisme (riquesa dels metalls).
Legitimació del poder. Anglaterra després d’una guerra civil i Holanda esquiven l’absolutisme i adopten un sistema parlamentari. L’estat modern ja no es legitima en l’església sinó en el poder. A la llarga s’acabarà qüestionant el poder hereditari i apareixen sistemes parlamentaris i propostes de sufragi. Al s17 el centre de gravetat es trasllada d’Itàlia i Castella a França, Holanda i Anglaterra. El 1588 L’Armada espanyola era derrotada a Trafalgar. La guerra dels 30 anys que acaba amb la Pau de Westfalia fa perdre poder als Austries i posa França en primer pla . La guerra de successió espanyola acaba amb el Tractat d’Utrecht que consolida França i Anglaterra. Els pagesos segueixen lligats al senyor a gran part d’Europa. (Cal fer notar que on foren lliures primer, com a Anglaterra i Països Baixos, és on més progrés hi haurà. Espanya i Rússia seran dels últims a eliminar la servitud de la gleva (th82)). Al s18 Anglaterra va davant amb les llibertats i el sistema parlamentari mentre que al continent s’imposa el “despotisme il·lustrat”. França perd pes respecte d’Anglaterra i apareixen dos nous poders, Prússia i Rússia.
Religió. 1521 Reforma de Luter (Cristianisme 1300-1610). El 1534 Anglaterra trenca amb la submissió al Papa. Guerres de religions a França (1562–1598) i Alemanya, Guerra dels 30 anys que acaba amb la pau de Westfalia . 1545 Concili de Trento i Contrareforma. Al s18 apareix el deisme que concep déu racionalment, com a motor de l’univers, sense la necessitat de la fe.
Pensament i ciència. Es recupera el pensament grec i creix un pensament autònom i independent de la religió, en filosofia i ciència. “L’home és el centre de l’univers i la màxima realització de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l’envolta amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica.” El 1448 Gutenberg posa en marxa la impremta. Tot plegat durà a la il·lustració, al segle XVIII. Humanistes: Marsilio Ficino (1433-1499), Pico della Mirandola (1463-1494), Joan Lluís Vives (1492-1549), Thomas More (1478-1535) i la Utopia, Erasme de Rotterdam (1476-1536) i l’Elogi de la follia (1508). En ciència, Vesalius i Servet en medecina, Copèrnic i Galileu en astronomia. El sextant i el rellotge. A partir del s17 els racionalistes investiguen deduint a partir de conceptes, Descartes (1596-1650), Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646-1716). Els empiristes interrogaven la natura sense idees preconcebudes, Francis Bacon (1561-1626), John Locke (1632-1704) i David Hume (1711-1776). Isaac Newton posa els fonaments de la física. Al s18 la matemàtica amb Leonhard Euler, la física amb Laplace i la mecànica celeste, Mariotte i Gay-Lussac quant als gasos, Galvani, Volta i Coulomb en electromagnetisme. Buffon i Linneu classifiquen les espècies. 1772 Encyclopédia de Diderot i d’Alembert. Pensament crític de Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
Demografia i societat. Un feble augment demogràfic queda aturat al s17 per la fam i les guerres. Augment de la població a occident a partir de 1700 (Demografia), malgrat l’elevada mortaldat infantil, les guerres i les plagues. Es passa de 100-120 milions d’habitants el 1700 es va passar a 180 milions el 1800. El 1798, Thomas Malthus publica l’assaig sobre la població. L’agricultura dóna més rendiment gràcies a la rotació de conreus i millora de les eines.
Noblesa, clergat, tercer estat. La societat estava dividida entre noblesa i clergat, que tenia privilegis, i el tercer estat. [ que incloïa des de pagesos propers a la servitud, artesans en gremis, comerciants i burgesos que intentaven acumular prou riquesa per casar-se amb algú de la noblesa]. A l’Europa Oriental (a l’est del riu Elba) seguia vigent la servitud que a la llarga els perjudicà econòmicament. No s’aboliria fins el 1861 [ hi pot haver aquí el germen de la revolució bolxevic?]
Europa: Aparició dels estats i monarquies. Luter, guerres de religió. Descobriment amèrica.
Escandinàvia: 4EBS1 Suècia Vasa 1471-1815. 4EBD1 Dinamarca 1471-1815.
Imperi Germànic, Àustria, Prússia: 4ED01 Reforma de Luter, Guerres de religió 1500-1648. 4ED02 Prússia, Àustria 1648-1713. 4ED03 Prússia, Àustria 1713-1806. 4ECH1 Suïssa Independent t1: 1648 t2: 1848. Països Baixos: 4EH01 Independència 1500-1648. 4EH02 Edat d’or i declivi. 1648-1815.
Gran Bretanya: 4EA01 Els Tudor 1485-1603. 4EA02 Els Stuard 1603-1688. 4EA03 Els Orange i Hannover 1688-1800.
França: 4EF01 Els Valois, Hugonots, 1er Borbó 1498-1610. 4EF02 Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI 161-1789. 4EF03 La França revolucionària 1789-1799.
4EI01 Itàlia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i França 1459-1814.
Espanya: 4EE01 Reis Catòlics, Descobriment, Carlos I, Felipe II 1479-1598. 4EE02 Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II 1598-1700. 4EE03 Guerres de successió. Borbons 1700-1798. 4EEC1 Catalunya moderna 1479-1798. Portugal: 4EEP1 Imperi i declivi 1495-1807.
4ERP1 Polònia i Lituània 1439-1800. 4R001 Rússia Imperial 1471-1800 (inclou Caucas i Àsia central)
Orient: Dominat per l’imperi otomà 4OT01 1453-1566. 4OT02 Declivi 1566-1840. 4OP01 Pèrsia Savàfida 1453-1784.
Àsia: Índia i Xina inicien un període més gris.
La Índia del gran mogol 4AI01 (1526-1858) procedent dels pobles nòmades assumeix l’Islam i poc a poc va cedint poder a la colonització (malgrat l’esplendor del Taj Mahal).
Tribus de Manxúria acaben amb el període Ming , 4AX01 Xina Qing 1644-1912 que també va cedint poder a les potències estrangeres.
4AXM1 Mongòlia dinastia Manxú del nord 1400-1924. El Japó Edo prospera aïllat del món 4AJ01 1600-1868. Indoxina amb Burma, Siam i Cambodja 4ASX1 1500-1850 té certa estabilitat amb primers contactes d’Europeus.
4ASI1 Indonèsia controlada per la Cia holandesa de les Índies Orientals.
Amèrica del sud és colonitzada per espanyols i portuguesos, 4MSE1 Colònies España 1500-1800, 4MSP1 Brasil Portuguès 1500-1800 que obtenen plata i or. El nord per anglesos, holandesos i francesos, 4MNC1 Canadà 1650-1867, 4MN01 USA Colònies i Independència 1650-1783. Explotació del cotó i la canya de sucre amb esclaus africans.
Àfrica: La costa mediterrània queda sota l’imperi otomà. L’Àfrica subsahariana 3FS01 900 – 1840 té diferents regnes que comercien amb esclaus, civilitzaciò notable a Etiòpia.
Europa vs Àsia (YH)
Al final del s15 Europa sembla despertar. Entre 1500 i 1750 l’Europa occidental arribarà a dominar el ‘món exterior’, és a dir, els dos continents americans i els oceans. I si ho van poder fer és perquè Àsia no hi estava interessada, quan de fet era molt més poderosa. Els inicis de l’edat moderna eren una edat d’or per l’imperi otomà al Mediterrani, l’imperi Savàfida a Pèrsia, l’imperi mogol a la Índia, les dinasties Ming i Qing a Xina. El 1775 Àsia generava el 80% de l’economia mundial. La riquesa que Occident va anar acumulant a les colònies li permetria dominar Àsia al final. Quan els otomans, perses, indis i xinesos se’n van començar a adonar, ja era massa tard.
[La ciència avançava servint les necessitats de creixement de l’imperi, i l’impuls capitalista de fer diners, cartografiant el món (les parts desconegudes que s’havien deixat en blanc com a tasca pendent), consolidant tecnologies. Colom no hauria anat a Amèrica, ni Cook a Austràlia ni Neil Armstrong a la lluna, si no fos pels homes de negoci que volien fer-se més rics.]
[el progrés no frena la fam]
Rússia: 1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.
Índia: 1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M. 1702–1704. Fam al Deccan. 2M. 1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M. 1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M. 1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M
Àsia: 1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M
Europa: 1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M
No hi ha dades concretes però s’estima que l’arribada dels europeus va causar una despoblació general, sobretot per verola però també per xarampó, grip, febre groga, pesta bubònica, possiblement amb 10-100M de víctimes. Entre 1519 i 1580 plagues Mèxic, Cocoliztli i xarampió 17-25M.
1629–1631 Plaga de Milà o italiana, pesta bubònica, 1M. 1656–1658 Plaga de Nàpols, pesta bubònica. 1.25M
1772–1773 Pesta bubònica, 0.3% població de Pèrsia. 2M
EDAT MODERNA. [l’edat mitjana va ser el conflicte entre cristianisme i Islam. Ara hi haurà tensió amb l’imperi otomà però sobretot entre catòlics i protestants, és a dir, entre la dependència del Papa i l’autonomia. Lluites de poder entre Habsburgs, Valois i Borbons. Espanya és un imperi d’ultramar però perd força a Europa.
Europa
1494–1559 Guerres italianes, pel control d’Itàlia entre els Valois aliats amb l’imperi otomà) contra els Habsburgs del sacre Imperi germànic i espanya. 350m.
1524–1525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Suàbia. 100m.
1562–1598 Guerres de religió a França, catòlics contra protestants hugonots. 3M
1618–1648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys catòlics i protestants, amb intervenció posterior dels Habsburgs (Espanya i Àustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.
1635–1659 Guerra franco-espanyola. 200m
1655–1660 Diluvi, Polònia contra Suècia i Rússia. 3M.
1672–1678 Guerra franco-holandesa. 342m
1688–1697 Guerra dels 9 anys, França contra la lliga dels Habsburg. 680m.
1700–1721 Gran guerra del nord. Rússia i altres contra l’imperi suec. NE d’Europa. 350m.
1756–1763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Prússia contra França i Espanya es disputen l’hegemonia a Europa i a Amèrica. 1.2M
España
1519–1632 España conquerint l’imperi Azteca, Mèxic. 2.3M
1519–1595 Conquista Yucatán, contra els maies. 1.4M
1533–1572 Conquista imperi Inca, Perú. 8.4M
1568–1648 Guerra dels 80 anys per la independència d’Holanda + aliats contra l’imperi espanyol. 600m
1701–1714 Guerra de Successió espanyola. Borbons contra l’Aliança (i Catalunya). 1M.
Gran Bretanya
1585–1604 Guerra angloespanyola. 138m
1593–1603 Guerra dels 9 anys, rebel·lió d’Irlanda contra Anglaterra. 130m.
1639–1651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.
Orient
1521–1566 Campanyes de Suleiman el magnífic. Orient. 200m
1683–1699 Gran guerra turca, l’imperi otomà contra la lliga santa. Europa de l’est. 380m.
Àsia
1592–1598 Invasió de Japó a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616–1683 Transició Ming a Qing, l’antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M
1771–1802 Rebel·lió Tây Sơn, Tay, i pirates xinesos amb suport anglès contra els Nguyễn, Trịnh, Lê, Qing xinesos i suport francès. Vietnam. 1.6M
Índia
1658–1707 Guerra de l’imperi Mogol contra l’imperi Maratha. Índia. 5M.
1741–1751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.
Xina
1765–1769 Guerra Xina-Burma. 70m
Reptes
[Quins serien els reptes?
- Constituir un estat modern deixant enrere la fragmentació de territoris feudals? Expandir-se conquerint colònies? (arriben a Europa patates, tomàquet, tabac). [ el repte de les colònies serà aconseguir la independència]. Es consoliden España, Anglaterra i França, mentre que Alemanya i Itàlia segueixen fragmentades. En aquest sentit Orient i Àsia amb l’imperi otomà, Pèrsia, la Índia Mogol i la Xina Ming, segueixen estables però perden el tren de la modernitat.
- [Alimentar la societat (i una economia estable)]
- [Una autoritat raonable i acceptada, un ordre social relativament just] Ho aconsegueix algú? Les monarquies absolutes, milloren les condicions de vida dels regnes feudals?
- ciència i pensament independent, fer compatible religió i raó [Exploració del món, Galileu, Copèrnic, Newton, Teoria atòmica][Dante, Cervantes, Shakespeare][Brunelleschi, Miquelangelo][Vivaldi, Bach, Scarlatti, Haydn, Mozart][Descartes, Locke, Hume, Leibniz] 1600 Telescopi, microscopi. Tal com indica YH, en aquest sentit Europa fa el salt i Àsia, no.
]
Edat mitjana. 500 – 1500 CE
Història | Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
- Medieval? Postclàssica?
- Europa, Orient i Nord d’Àfrica. Àsia. Resta
- Llenguatges
- Fam, Pagues, Guerres
- Desenvolupaments
Medieval? Postclàssica?
El terme ‘edat mitjana’ l’introdueixen els historiadors del Renaixement i caracteritza els 10 segles només per a una Europa que va veure interrompuda la civilització grecoromana pels atacs dels pobles nòmades cap el 450. A Àsia aquesta irrupció seria cap el 1200 amb els mongols i entretant, Índia i la Xina Tang i Song tindrien una continuïtat.
Desaparegut l’ordre de Roma, poc a poc n’apareixerà un de nou al voltant de la religió cristiana, oficialitzada per Constantí el 313. D’una banda el moviment monàstic iniciat per Sant Benet (480-547), i de l’altre la figura del Papa de Roma que tindrà l’autoritat de validar reis i emperadors. [Suposo que seria erroni dir que la civilització greco-romana va ser desplaçada per la cristiana donant lloc a una edat fosca. La civilització greco-romana va desaparèixer i el buit que seguí va ser omplert per la cristiana]. A més dels pobles nòmades, el 643 irromp l’Islam, que s’escamparà a tot l’Orient, nord d’Àfrica i Ibèria, i arribarà fins la Índia i Indonèsia. L’alta edat mitjana a Europa es caracteritza pel col·lapse de l’autoritat central i un descens de la població. Les estructures romanes continuen a Orient. Els bisbes cristians segueixen les institucions romanes. L’imperi carolingi del s8 es desfà per guerres civils i invasions dels viquings del nord, magiars de l’est i sarraïns des del sud.
Les disputes pel poder que ve de l’església es veuen en el Cisma orient-Occident de 1054 i el cisma d’Occident a 1378 amb uns papes alternatius a Avinyó. També amb les croades, per ‘recuperar’ els llocs sants.
A partir de 1050 millora el clima, augmenta la població, la societat s’organitza amb senyors feudals que posseeixen terres que treballen els pagesos. Els reis aniran unificant territoris. Al s14 disminueix la població per males collites, guerres i la plaga de la pesta negra, que se n’emportà un 30%.
Civilitzacions
Europa, Orient i nord d’Àfrica.
Els pobles nòmades de l’Àsia central desplacen les tribus de germània i fan caure l’imperi Romà Occidental. L’Oriental amb capital a Bizanci sobreviurà fins a la caiguda de Constantinopla. (3EB01 500-642, 3EB02 1071 3EB03 1453). L‘Islam irromp a Orient 3OI01 643 – 1453. Es disputa el nord d’Àfrica amb Bizanci (3FM01 Magrib Vàndals i Bizanci 500- 643) .
Alta edat mitjana. Europa passa uns segles turbulents fins al s10, Ibèria ocupada pels musulmans (3EE01 Visigots 500-711, 3EE02 Ibèria musulmana i reconquesta, 711-1212). Escandinàvia normanda 3EN01, Illes Britàniques anglasaxons 3EA01 . Francs i Carlemany 3EF01 500-936. Itàlia, Ostrogods i Carolingis 3EI01 500-951.
Baixa edat mitjana. Es van consolidant els poders i s’estabilitza a partir del 1050. Escandinàvia 3EN02 935-1471. Anglaterra Anjou i Plantagenet, Guerra 100 anys. 3EA02 1066-1485. 3EF02 França, Capetos i Guerra 100 anys, 936-1498. 3ED01 Imperi Germànic, Bohèmia i Moravia t1: 936-1500. 3EE03 Corona de Castilla 1212 -1479. 3EEC1 Catalunya, la corona d’Aragó 711-1479. 3EEP1 Portugal 1212-1579. Itàlia 3EI02 951-1459.
Eslaus i Rússia. Es desplacen també sota la pressió dels huns. 3ER01 Eslaus 500-862. Comença la Rússia Varego i Eslava 3ER02 862-1245. Sibèria medieval 3R001 i 3R002 500-1245. El 1245 Rússia es consolida, Gran Ducat de Moscú 3ER03 1245-1471. Irrompen els Mongols que estableixen el Khanat de l’Horda d’or. 3ERM1 Khanat Mongols 1245-1471.
Àsia
Índia dividida en nord i sud, pròspera, l’hinduisme desplaça el budisme 3AI01 El 1206 turcs i mamelucs conquereixen el nord i estableixen el Sultanat de Delhi 3AI02 fins que són atacats pels Timur i després Baber.
Mentre Europa viu segles difícils Xina tindrà set segles de prosperitat amb les dinasties Tang 3AX01 618-960 i Song 3AX02 960-1280. S’escampa el budisme i floreix la poesia que és un requisit pels exàmens imperials.
Semblantment com ha passat a Europa, els pobles nòmades seran un factor disruptor afectant Índia i Xina. Aquí seran els mongols de Gengis Khan el 1200, 3AXM1 Imperi Mongol estrictament a Mongòlia i àrea d’influència, 3AMX0. Acabaran assimilant les cultures que han envaït. Així tenim la Xina Yuan de Kublai Khan 3AX03 1280-1368 fins que una rebel·lió instal·la la dinastia Ming 3AX04 1368-1644.
El Tibet (3AXT1 618-1200) queda sota domini Mongol del 1200-1400 i torna a ser independent a partir de 1400 3AXT3. Corea té les dinasties Silla i Goryeo 3AXK1 660 1392 i també pateix desgast pels atacs dels mongols. El Japó clàssic 3AJ01 538-1185 i el feudal 3AJ02 1185- 1600 se n’escapen. Igualment Indoxina 3ASX1 500-1500, amb les grans civilitzacions de l’imperi Khmer. Indonèsia 2HAS1 -800 700 , 3AIS1 700-1500 fa una transició a l’Islam cap el 1250.
Resta
Àfrica subsahariana, rutes comercials àrabs 3FS01, Amèrica segueix igual fins la colonització arribant l’agricultura a la Patagònia i amazònia. (2HMN0 Amèrica nord agricola-300- 1650, Cultures centremèrica i andes, 2HMSC i 2HMSI -2000 – 1500, 2HMS1 Sudamèrica nord agrícola -2000 – 1500, 3MS02 Tribus Agrícoles Estepa Amèrica del sud 500 – 1500)
Llenguatges
L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:
500–1000: Early Middle Ages.
- Oest: L’edat dels vikings estén el Old Norse koine a Escandinàvia, illes britàniques i Islàndia. Les llengües eslaves spanning Scandinavia, the British Isles and Iceland. Slavic languages spread over wide areas in central, eastern and southeastern Europe, largely replacing Romance in the Balkans (with the exception of Romanian) and whatever was left of the paleo-Balkan languages with the exception of Albanian. [ d’aquí vindrà el rus].
- Centre: The Islamic conquest and the Turkic expansion results in the Arabization and Turkification of significant areas where Indo-European languages were spoken. Tocharian is extinct in the course of the Turkic expansion.
- Est: Northeastern Iranian (Scytho-Sarmatian) is reduced to small refugia.
1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic.
Sense documents escrits no es pot saber gaire l’evolució de les llengües rompaniques.
El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.
- Ibero-Romance: Portuguese/Galician, Asturleonese/Mirandese, Spanish, Aragonese, Ladino;
- Occitano-Romance: Catalan/Valencian, Occitan (lenga d’oc), Gascon (sometimes considered part of Occitan);
- Gallo-Romance: French/Oïl languages, Franco-Provençal (Arpitan);
- Rhaeto-Romance: Romansh, Ladin, Friulian;
- Gallo-Italic: Piedmontese, Ligurian, Lombard, Emilian, Romagnol;
- Venetian (classification disputed);
- Italo-Dalmatian: Italian (Tuscan, Corsican, Sassarese, Central Italian), Sicilian/Extreme Southern Italian, Neapolitan/Southern Italian, Dalmatian (extinct in 1898), Istriot;
- Eastern Romance: Romanian, Aromanian, Megleno-Romanian, Istro-Romanian;
- Sardinian.
FAM
Europa: 536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ? 1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.
Amèrica: 800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.
Àsia: 1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M. 1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.
541–549 Plaga de justinià, (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), Bizanci, Europa , Nord d’àfrica i Orient. Afecta 7-56% de la població amb 15-100M morts.
735–737 Verola, 33%població del Japó, 2M.
1346–1353 La pesta negra (pesta bubònica causada pel bacteri Yersinia pestis), mor un 30-60% de la població Europea, uns 75-200M.
Guerres
Orient: 629–1050 Guerres Bizanci-Islam. 2M. Croades
1095–1291 Croades. Bizanci contra Seljúcides, cristians contra musulmans. 2M. Orient.
Europa: 711–1492 Reconquista. Espanya i portugal contra estats islàmics. 8.5M. 1208–1229 Croada dels albigesos. Estats papals contra els càtars. França. 500m.
GRAN BRETANYA: 1296–1357 Guerra de la independència d’Escòcia. 100m
1455–1487 Guerres de les roses, House of Lancaster, House of Tudor contra House of York. 90m. 1337–1453 Guerra dels cent anys pel control de França, els Plantagenet anglesos (d’origen francès) que reclamaven el tron de França que havia quedat buit pels Capets, contra els Valois que l’acabaran retenint. 3M.
XINA
598–614 Guerra Xina Sui-Corea Goguryeo. 300m. 755–763 Rebel·lió An Lushan. Dinastia Tang xinesa contra l’estat Yan. 30M 993–1019 Imperi Lieao contra Corea Goryeo. 90m. 1075–1077 Entre imperi Song i el regme Dai Viet. Xina-Vietnam. 600m.
MONGOLS, ÀSIA CENTRAL
1206–1368 Imperi Mongol contra diferents regions d’Euràsia. 30M
1370–1405. Conquestes de Timur. Euràsia. 15M
Desenvolupaments
[ Quins eren els reptes? A Europa, potser recuperar-se del col·lapse de l’imperi romà? trobar el que Yuval Harari anomena una ficció comuna compartida per ordenar la vida, en aquest cas la religió? Els següents reptes, pensament independent, progrés per la ciència i la tecnologia, queden per a l’edat moderna]
[Teologia, Arquitectura i pintura romànica i gòtica][poesia Tang i Song][poesia trobadors]
Pensadors medievals:
maimonides 1135 1204 averroes 1126 1198 avicenna 980 1037 ramon llull 1232 1315 tomàs aquino 1225 1274
850; Xina, pòlvora. 14xx armes de foc, artilleria
950. El molí de vent (Pèrsia)
1000 La filadora (àrabs)
1044 La brúixola
1026 El cigonyal (àrabs)
1250–1300: El rellotge mecànic
1455: Gutenberg, la impremta.
Resum filosofia. Què penso?
El meu món. Contemplació, estudi, treball
Ontologia Epistemologia Moral Estètica Religió
Ontologia i antropologia, debat lliure albir, llibertat i determinisme
Antropologia determinista, layered ontology, tesina sobre filosofia de la ment, versions de la tesi
Private: 1972. L’univers com a concreció d’una idea
Private: 1990-1997 Antropologia determinista. Layered Ontology. Tesina. Articles
[2023 Abans teníem l’escala dels éssers, inanimat, animals, home. Ara diem que ho reduïm tot a física però tenim sistemes físics molt diferents: sistemes uniformes, sistemes vida: creació i reconstrucció de la complexitat (Schrödinger, cristalls no periòdics) sistemes amb consciència i llenguatge. causalitat basada en la imaginació]
[2024. La psicologia de la Gestalt va fer notar que identifiquem una melodia encara que la transposem -i en diferenrs arranjaments, ritmes, i timbres-, un altres exemple d’invariant i de fisicalisme no reduccionista].
Antropologia determinista. Complement, El jo, invariants i continuïtat (2022), llibertat i determinisme
[ PENDENT: quatre intents de tesi ]
Els destins de les ànimes, El vaixell de Teseu / La membrana i el flux com a principi d’individuació / Causalitat, coevolució
Epistemologia
[la sospita que els filòsofs difereixen, no tant pels seus arguments sinó pel conjunt de fenòmens que consideren com a punt de partida i que no explicitem. Per això caldria fer un inventari, posar damunt la taula els fets i qüestions que es podrien compatir. Per exemple, quan parlem de “l’home”, parlem del significat? parlem de les característiques comuns a 100mM d’éssers humans? Parlem un subjecte adult, blanc, benestant?
Private: Inventari 1985-1995. Quatre tipus de fet.
Problema actual, les fake news / Les veritats mínimes a compartir / La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques
Limitació del que podem saber [2023, esborrany a desenvolupar]. Hi ha com una aspiració a entendre-ho tot, a tenir una explicació de tot, a trobar sentit a tot. És un impuls que ens fa construir la ciència, ens fa construir visions del món religioses, per exemple postulant un més enllà que doni sentit al patiment present. Potser hem de ser una mica més humils i acceptar que no tenim un explicació total, que tenim algunes zones limitades on funcionen explicacions parcials, però que d’altres resten en la foscor. No acabem d’entendre la mecànica quàntica, no acabem d’entendre la consciència, no acabem d’entendre la infinita insatisfacció humana, com no entenem les preguntes al voltant de singularitats com el big bang, no tenim un model de societat que solucioni totes les injustícies definitivament, i pel qual haguem de lluitar. Precedents d’acceptar limitacions, Kant, el teorema d’incompletesa de Gödel. Potser hem d’aprendre a viure sense totes les respostes, amb informació incompleta.
[a treballar: límits al que podem preguntar: què hi havia abans del big bang, la consciència, imaginar-nos que som un observador fora de tot l’univers. La paradoxa que per descriure un univers determinista hem d’imaginar un experimentador fora de l’univers que pugui decidir quins experiments du a terme. Schrödinger a Mnd&matter, Per pensar el món objectiu, el subjecte es situa fora d’ell ( cap3 ) Comparar amb les idees de la raó de Kant.]
Moral, la vida bona
Contemplar l’efímer i acceptar-ho
La meravella de viure l’instant: Nadika (Nabokov, Bellow), Scheler i els moments breus, Auden i el paradís interminent
Efímer: La vida finita i efímera / La curta vida dels efemeròpters. El riu Tisza
Una Cosmovisió sense ordre ni sentit global, Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida
Què em funciona a mi
Els cicles, L’alternança i els cicles quotidians, Administrar recursos: temps, diners, espai, Deixar de fer coses, silenci, no fer res, una vida inútil.
Què persegueix la gent
Identitat i bucle. News, Spotify, tik-tok (la cerca de l’experiència gratificant), La insatisfacció per les expectatives frustrades, l’ànsia infinita. Ésser a través dels altres El sentit de la vida La indústria de la salvació
Moral, la vida justa
[ no ha estat el meu tema, esbosso alguns apunts ]
El debat entre nomos i physis. Hume que no es pot deduir el “ha de ser” del que “és”. Emotivisme. L’evolució cap a drets per tothom, almenys nominals: esclaus, dones, nens? animals? generacions futures? Del privilegi assumit com a natural al qüestionament.
El debat de com arbitrar entre les voluntats i llibertats individuals. La democràcia com a mal menor. Com aprendre a viure amb desacords.
El debat de com arbitrar la desigualtat. En quin sentit som iguals, i en quin no? quan és injusta la desigualtat? Hi ha qui té més talent o s’ha esforçat més que jo. Hi ha qui està millor perquè abusa d’una situació de privilegi.
Les decisions amb conseqüències: els pressupostos d’un estat o d’organismes públics, què arreglem, en què invertim, en què fem recerca, a qui ajudem, sanitat i educació pública? que permetem? què censurem?
A Evernote tinc anotacions sobre el sistema de salut als estats units, economia, història, moral, el mal i la necessitat d’odiar El caràcter de les nacions
El mal, la intolerància, injustícia per a les generacions futures la propagació de la injustícia i el mal.
Zimmer, Hölderlin, Theo Van Gogh
[ les limitacions humanes: Most previous ethical systems presented people with a pretty tough deal. They were promised paradise, but only if they cultivated compassion and tolerance, overcame craving and anger, and restrained their selfish interests. This was too tough for most. The history of ethics is a sad tale of wonderful ideals that nobody can live up to. Most Christians did not imitate Christ, most Buddhists failed to follow Buddha, and most Confucians would have caused Confucius a temper tantrum. Sapiens, Yuval Noah Harari]
[abril 2024. Si la vida és la constant reconstrucció de la complexitat (pensar la vida), la societat o una relació demanarien el mateix esforç, una reconstrucció igualment constant. Així, no ens hauria de desanimar que totes les societats caiguin una vegada i altra en el conflicte i la corrupció; o que les relacions es vegin amenaçades per la rutina o les discussions. Aquesta és l’evolució natural sense els mecanismes de reconstrucció]
[Octubre 2024. Com fer compatible la idea de llibertat local i determinacioó global amb la responsabilitat? Quan hi ha prou complexitat considerem que un individu fa eleccions segons els seus projectes i consideracions morals quant a les repercussions que les seves accions tenen als altres.
Are Your Morals Too Good to Be True? (NY 09/2024) [Sense fonament religiós, sense fonament de la raó (Hume), amb la sospita que sota tota conducta moral hi ha un objectiu egoista de quedar bé, How does one exist in a post-moral world? What do we do when the desire to be good is exposed as a self-serving performance and moral beliefs are recast as merely brain stuff? Fem veure que tot segueix igual com una ficció? A l’article es comenta l’afirmació de Nietzsche en el sentit que ens hem d’inventar la pròpia moral. Em fa pensar en Wallace Stevens, que ens hem d’inventar la religió. Dues ficcions, la moral i la religió. I si, com en el cas del punt de vista de lliibertat local i determinisme global, és correcte viure “com si” tinguéssim llibertat, responsabilitat moral i ens adheríssim a un marc moral i religiós? Seguint amb l’article, les intencions podran ser egoistes, per tenir millor imatge, però alehores podrem redefinir de persones morals / egoistes, a eqoistes que es preocupen per la imatge i egoistes que no. Entre respectuosos i lladres i assassins, per exemple. Què ens aporta la distinció més un matís sobre l’estat intern del subjecte?]
Estètica
L’efecte marc / Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc / El contrast. repetició i variacions
Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation / La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu / La diversitat de bellesa femenina / Turistes en cerca de la bellesa i l’etern
Religió i sagrat
- La contemplació del que existeix: La història de l’univers, una exposició de 150 km, 1000 anys/ 1 cm / Private: Museu de les meravelles. Primera versió 2005-2015. Ontologia i inventari. / Private: Bloc ephemera. 2006 / La contemplació del cel / El buit, el silenci i l’espiritual / Tots els objectes de l’home han estat pensats i volguts, pisos, joguines / La illa dels morts / Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts, Existència, testimoni de l’existència
- Contemplació en general: Contemplació. Discussió / La meva contemplació / Fer desaparèixer el jo, o no
- Haver estat com una pluja (Maria), Formar part d’una ona, Una cosmovisió sense ordre ni sentit global, The Martians are us [déus immanents]
[Pendent Wallace Stevens, taoisme]
A733 Dormitori estudi
A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Prestatge: dues safates pel treball en curs. Recanvis agenda 6 forats. Carpetes de dibuixos (Retrats, dibuixos metafísics, il·lustracions web museu). Materials d’estudi a revisar.
Calaixos: flautes, auirculars, usb, rellotges, material dibuix de viatge. Equip excursions: Garmin, brúixola, navalla, vas plegable, alicates, microscopi de viatge. Fotografia: càmera submergible, trípode. Telèfon de reserva.
Detall excursió
Piano i solfeig. Música barroca per flauta, Van Eyck. Cornetto. Mètodes de trompeta, Arban. Peces de jazz. Repertori propi, Josep Ma Clavero i Natsuko.
Administració: Escriptures i testaments, Documents, Comptes i factures, papereria.
Informàtica: Cables ethernet, audio; unitat dvd externa, discos externs
Fullets de viatge. Catalunya: mapes comarcals, geològic i Alpina. Guies de ruta en bicicleta Esterbauer. Guies Jübermann de rius navegables a Alemanya.
Han quedat obsolets pel GPS i Maps.me al telèfon? El GPS Garmin, el rellotge Suunto? Encara conservo la brújola.
Records: Àlbums parvulari i escola, a triar. Documentació estudi i notes. Treballs del batxillerat amb dibuixos i còmics. Records: Pares (docs Rafel Juvé, premsa pare, carta 85), Recordatoris, Teresa i Maria (Moment de la separació, missions, dibuixos, postals, Maria Costa, Correspondència, Laia)
Àlbums de viatges
Estudi: Plató, Aristòtil, Apunts i treballs. Inventari: Matemàtica, notes, Tesi, Projectes diversos
Projectes:
- Esborranys web 2007, Roba customitzable amb velcros 2007
- Mobles Ayma 2001, Projecte Jardí Tangram 2001, espatllera 2016, deixalles Camino 2005
- Propostes la Caixa i internet 1995, Exposició Univers 150 km 1995
- Castellar: cobrellit paisatge, descapotable + camper, plànols en AutoCad, mobles nenes, Trompeoeil porta garatge, llit paisatge, làmpada Fiat Lux, moble façana renaixentista, taula majordom, camins de taula, vestidors Teresa i Maria, bastó de caminar+piolet+monopod
La meva vida informàtica
esborrany
pantalles 3270 host Caixa, primer joc de rol, primer pc personal
Armstad: estudi dbase displaywrite lotus / Amipro
Olivetti
21-12-2004: PC nou Es crea el compte de correu de Google jordicots@gmail.com. PC nou (era sobretaula?).
2010? Tablet Nexus
2011? Portàtil Acer Caixa
2012: Disc dur i MediaPlayer Western Digital
2016: Lenovo i Servidor Synology
Reproductors música
elemental
quadrat viatge a Grècia
2005 ipods (i regal a N, Teresa i Maria)
Fotografia
Càmera de fotos de joguina?
Kodak compacta del pare
Rollei reflex amb zoom
càmera de vídeo
panasonic compacta per excursions
primera digital que perdo al montblanc
? panasonic que se’m mulla
?
2012 Ricoh px submegible que perdo.
2012 Panasonic Lumix submergible
Telèfons
El de la Caixa dual
?primer?
[ perdo un sony que tenia un teclat que es desplegava ]
2014. Novembre. Motorola Moto G [ no carrega?]
2016. Maig Sony Xperia Z3. En teoria resistent a aigua i pols. Li acaba fallant la pantalla al cap d’un any i mig.
2017. Desembre Xiaomi MI MAX. Comença a fallar la bateria l’estiu de 2021
2021. Octubre Motorola Defy
TotenInsel III. Arnold Böcklin. 1883
.jpg)
Berlin
Böcklin, Arnold. 1827 – 1901
obres | galeria
Arnold Böcklin (Basilea, 16 d’octubre de 1827 – Fiesole, 16 de gener de 1901) va ser un pintor suís enquadrat en el romanticisme tardà, marcadament simbolista.[1]
Biografia
L’illa dels morts’ (Die Toteninsel)
Va estudiar a Düsseldorf, on va conèixer Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va començar com un pintor de paisatges, els seus viatges al llarg de Brussel·les, Zuric, Gènova i Roma el van exposar a l’art renaixentista i a l’atmosfera del Mediterrani, la qual cosa va conduir a una inclusió de figures mitològiques i alegòriques en la seva obra. El 1866, va residir a Basilea; el 1871 a Munic; el 1885 a Hottingen (Suïssa) i, al final de la seva vida, a Fiesole, prop de Florència.
Influït pel romanticisme, però dins l’estètica pròpia de l’art nouveau, en les seves obres sovint apareixen figures fantàstiques i mitològiques, acompanyades de construccions inspirades en l’arquitectura clàssica (que revelen sovint una obsessió amb la mort), creant un món estrany, de fantasia. Böcklin és conegut sobretot per les seves cinc versions de L’illa dels morts.[2]
Llegat
El joc de les ones (detall), 1883, oli sobre llenç, 180,3 x 237,5 cm, Neue Pinakothek de Munic
Böcklin va exercir la seva influència sobre pintors surrealistes com Max Ernst i Salvador Dalí, i sobre Giorgio de Chirico. Otto Weisert va dissenyar un tipus de lletra art nouveau el 1904 i el va anomenar Arnold Böcklin en honor seu. El tipus de lletra Böcklin va ser, més tard, objecte d’apropiació pel moviment hippy i la seva influència pot veure’s també en l’obra d’il·lustradors de la dècada de 1970 com Roger Dean. L’artista stuckista Paul Harvey també fa servir aquest tipus de lletra a la seva obra.
Les pintures de Böcklin, especialment L’illa dels morts, van inspirar diversos compositors romàntics. Rakhmàninov i Heinrich Schulz-Beuthen van compondre poemes simfònics inspirats per aquesta, i el 1913 Max Reger va compondre un conjunt de Quatre poemes tonals segons Böcklin, dels quals el tercer moviment és L’illa dels morts (els altres són L’ermità tocant el violí, El joc de les ones i Bacanal).
Friedrich, Caspar. 1774-1840
5 de setembre de 1774, Greifswald (Regne de Suècia) – Dresden, (Regne de Saxònia), 7 de maig del 1840).
El seu pare fabricava espelmes i sabó. Mentre jugaven a un llac, el seu germà petit mor en caure per una escletxa. Estudia art a Copenhaguen. El 1798 s’estableix a Dresden. No pintarà a l’oli fins més tard, de moment fa gravats. Fa excursions a la costa del Bàltic (Rügen), Bohemia, Krkonoše i les muntanyes Harz. Fa apunts a llapis i reprodueix els efectes de la llum de memòria, en particular la llum de la lluna sobre el mar.
El 1808 pinta “Creu a les muntanyes”, una crucifixió en un paisatge d’avets, en principi destinat a un altar d’una família. Els crítics no van acceptar que un paisatge pogués expressar alguna cosa. [Al vídeo del museu de Greifswald sembla que organitzà una exposició per a un sol visitant amb un sol quadre, aquest crític). [Es veu també com experimenta amb la llum, fent un quadre mig transparent que canvia segons la llum que arriba filtrada a través d’una ampolla mig plena d’aigua].
1809 Der Mönch am meer que li comprarà el rei de Prússia.
(parella contemplant Der Mónch am Meer, Berlin 2016)
El 1818 es casa amb Caroline Bomme. Tindran tres fills. No acaba de ser reconegut. Ven alguns quadres a aristòcrates russos.
1818 Der wanderer über dem Nebelmeer.
Esbossos per a mausoleums, bastant obsessionat amb la mort. La seva pintura passa de moda i ell es reclourà a casa, solitari, vivint en relativa pobresa. Feia caminades pels boscos.
Algunes obres semblen derivar cap a un excés de sentimentalisme. Però CF és el pintor de la contemplació de ka natura, qui recull l’experiència de sentir-se poca cosa i alhora connectat .. és el precursor de les imatges que ara ens posem a instagram i FB, com si estiguessim sempre en comunió amb la naturalesa.
La trahison des images. René Magritte. 1929
la corde sensible. René Magritte. 1960
L’empire des lumières. René Magritte. 1954
Vermeer. Noia llegint una carta amb la finestra oberta. 1659
Dresden, Gemäldegalerie Alte Meister. 2012
El Cupid va aparèixer en una restauració de 2018 a 2020, hauria estat alterada després de la mort del pintor. [7′ gairebé m’agradava més la paret llisa, amb la gradació de tons de més clar a la finestra i més fosc a sota].
7′. La importància de les teles, vermella a la finestra caient per darrera, ocre a la dreta, i la rica catifa a la taula. La safata de la fruita, és ceràmica de Delft?Préssecs, pomes, raïm, una llimona. La fruita de l’esquerra sembla massa grossa per ser una poma (?).
Primer cop que m’adono del reflex del rostre de la noia a la finestra. Té una expressió serena. Després de la recuperació del Cupid la carta s’interpreta com a una lletra d’amor.
La noia vesteix una abillament típic del s17, una jaqueta amb un cosset que es podia cordar davant, amb mànigues amples. La faldilla aniria a joc (i una brusa que es podria canviar més sovint.
El quadre va inspirar una fotografia de Tom Hunter.
Cases
2002: Taller de Rembrandt, Casa d’Anna Frank. Gaudí: Casa Milà, Casa Batlló, Palau Güell.
2004, 2014: NYC Louis Armstrong House. London Dickens House, Regensburg, Kepler Gedächtnishaus, Viena Schubert Sterbe Wohnung.
2008: Stockholm. Museu Strindberg
2010: Perry Green UK: Taller Henry Moore, Sant Petersburg: Casa d’Anna Ahmatova
2012: Leipzig: Mendelsohn. Dessau: Gropius, cases dels mestres de la Bauhaus, Klee i Kandinsky
2013 Milano: Villa necchi campiglio , Casa Boschi di Stefano
2015 Frankfurt: Goethe Haus, Ernst May Haus
2016 Copenhaguen: Finn Juhl. Santiago de Chile: La Chascona de Pablo Neruda
2017 Oslo: Ibsen. Bergen: Grieg. Helsinki: Sibelius, Alvar Aalto. Brno. Villa Tugendhat.
2018 Sant Just d’Esvern: Walden7. Glasgow: MckIntosh house, Grasmere: Dove Cottage de Wordsworth.
2019 Viena i Eisenstadt: Cases de Haydn. Aquitaine: Montaigne. Girona: Rafel Masó. Barcelona: CasaVilaró.
2020 Barcelona: Casa Bloc de Josep Lluís Sert.
2021 Zürich: Heidi Weber Haus, Le Corbusier. Port Lligat. Casa Dalí.
2022 Mont-roig del camp. Mas Miró. (Joan Miró)
2023 MUHBA Bon Pastor, Barcelona. Bach Haus, Eisenach. Copèrnic, Torun.
2024 CHICAGO. Robie House, 1909. FL Wright Home and Studio, Oak Park, 1895. Fansworth House, Mies van der Rohe, 1945.
Norman Rockwell
we3
Norman Percevel Rockwell (February 3, 1894 – November 8, 1978) was an Am
14/01/1964 https://en.wikipedia.org/wiki/The_Problem_We_All_Live_With dibuix norman rockwell
https://www.saturdayeveningpost.com/category/norman-rockwell-art-entertainment/
Geografia mapes
Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts
Quan vaig d’excursió i ressegueixo senders que recorren la muntanya fent zig-zag fins a trobar un coll, penso en les generacions antigues que van anar explorant fins a trobar els passos més adients. En llocs molt remots, quànta saviesa i experiència hi ha acumulada! Quàntes petjades, quants trajectes i viatges s’hi han fet abans de mi!
El mateix amb les carreteres i ponts, que els enginyers van estudiar, els treballadors que amb esforç van transportar pedres i construir els pilars, bastides de fusta per fer un arc a sobre.
Tots els objectes de l’home han estat pensats i volguts, pisos, joguines
El 2013 durant un viatge mirava els pisos d’una ciutat i pensava que cada un d’ells l’ha considerat un promotor [ en un pla urbanístic], i l’ha dibuixat un arquitecte. I que cada pis ha estat objecte de deliberació i il·lusió per part d’uns compradors [ o llogaters] i decorat poc a poc, amb vides hi sedimenten. I al cap d’un temps buidat i substituït per un altre, tal com passarà amb Solius i Aymà.
També els objectes. La joguina de plàstic més vulgar que es pugui comprar a una botiga de Xinos, ha estat encarregada per algú que creia que es podria vendre, algú l’ha dibuixat, n’han fet una petita escultura per fer-ne un motlle d’injecció de plàstics.
Sempre hi ha un somni, petit o gran, darrera de tota construcció i producte humà, una casa, un jersei, una sabata, una joguina, un moble.
Geodèsia
Exploració del món | Cartografia
1672 Jean Richer troba que un rellotge de pèndol a la Guaiana francesa endarerreix 2’30” cada dia respecte de Paris, un indici que la gravetat no és igual a tot arreu. En realitat la terra és un el·lipsoide més allargat als pols, on la gravetat és un 0.5% més gran.
Per determinar-ho es van dur a terme mesures per triangulació de diferents arcs de meridià:
- 1670 Jean Picard mesura un grau d’arc de meridià que dóna 110.46 km
- 1735 Expedició al Perú per mesurar un arc de meridià a l’equador ( French Geodesic Mission )
- 1735 Expedició a Lapònia ( Torne Valley )
- 1800 Delambre ha mesurat l’arc francès de Dunkirk al mediterrà ( meridian arc of Delambre and Méchain).
La distància del pol a l’equador s’estima en 5130762 toises (aprox 2 metres, 6 peus) definides per un estàndard a Paris. A partir d’aqui es defineix el metre com a 10M .[ en tractar-se d’un el·lipsoide la fórmula de l’arc és més complexa
Una milla nàutica es defineix com l’arc d’un minut sobre una terra esfèria, 1.852 metres.
Estrelles. Catàlegs
129 BC Hiparc de Nicea completa un catàleg i s’adona que la longitud d’algunes estrelles havia canviat, senyal que l’eix de rotació de la terra es movia (precessió dels equinoccis).
150 AC Ptolomeu publica l’Almagest, amb 1022 estrelles visibles, basant-se en gran part en el treball d’Hiparc. Agrupa les estrelles en 48 constel·lacions.
Tycho Brahe
1603 Johann Bayer Uranometria, amb el sistema d’identifcar les estrelles amb una lletra grega i el nom de la constel·lació ( Alpha Centauri or Gamma Cygni). 1200 estrelles.
1725 John Flamsteed Historia coelestis Britannica (1725). Fa servir números i el genitiu de la constel·lació: 61 Cygni. 3000 estrelles.
1781 Catàleg de Messier. Identifica objectes que no són estrelles puntuals. Més endavant s’identificaran com diferents tipus de cúmuls d’estrelles, nebuloses, restes de supernovas i galàxies. Messier estava interessat en cometes, i aquests objectes que no eren estrelles, eren inconvenients. Inicialment n’identificà 45 (M1 a M45) i més endavant fins a 103.
1801 Jérôme Lalande , Histoire Céleste Française amplia el catàleg fins a 47,390 estrelles.
1918-1924 El catàleg de Henry Draper mira d’identificar per primer cop els tipus espectrals de les estrelles, 225300. Henry Draper Catalogue
1930 Bright Star Catalog, de Yale, amb totes les estrelles de magnitud superior a 6.5.
1980 Guide Star Catalog, amb 20 milions d’estrelles.
Es calcula que l’univers observable conté entre 1022 a 1024 estrelles, la majoria d’elles invisiblesa ull nu des de la terra, en particular les que són fora de la nostra galàxia.
Proust, Marcel (1871-1922)
Els somnis
41 la vida humana | El son A733 El dormitori el vol del llit els meus somnis
Introducció. Els somnis en les cultures. Interpretació. Somnis lúcids. Diaris. Art, literatura, cinema, La qüestió somni/realitat.
Introducció
(WK) Un somni seria una “successió d’imatges, idees, emocions i sensacions que passen involuntàriament a la ment durant certs estadis del son”. Els humans passaríem unes dues hores somniant cada nit. Cada somni amb una durada de 5 a 20 minuts. ” [no és com una experiència completa de viure en un món imaginari?]. Els somnis recordats sembla que passen majoritàriament a la fase REM. Com que això també s’observa en mamífers, s’especula que els animals també podrien dormir.
[Obtenim informació sobre els somnis a partir del que es recorda en despertar.] (Brit) Els informes de subjectes de laboratori són d’unes 100 paraules. Un 35% dels enquestats reporten haver tingut un somni la nit anterior.
L’escenari acostuma a ser una variació del quotidià que coneix el subjecte. Els episodis són inconnexes, podem estar en un escenari i al cap d’un moment a una piscina [jo entrava a un lavabo i tot seguit era en un vagó de tren, juny 2024].
En l’estat de somnolència entrant o sortint del son, estat hipnagògic, hi ha petits somnis que són menys elaborats i menys intensos dramàticament. Malsons. A l’estadi 3 de son profund apareix una sensació de pes sobre el pit i certa ansietat. S’anomena Incubus [pintura de Dante Gabriel Rosetti]. Els nens es desperten de sobre aterroritzats, pavor nocturnus, i l’endemà no recorden res.
Atonia REM
Durant l’estadi REM hi ha una paràlisi muscular gairebé completa. El cos es desconnecta del cervell de manera que no intentarem dur a terme les accions dels somnis. així evitaríem fer-nos mal. La desconnexió es basa en una reducció dels neurotransmissors de norepinephrina, serotonina i histamina. La protuberància anular, o pont troncoencefàlic envia senyals que inhibeien les neurones motores a la medul·la espinal,paralitzant els músculs voluntaris. Els músculs de la respiració i moviment ocular segueixen actius.
Segons una investigació, no es tractaria de tallar el contacte amb el cos sinó en entendre el cos amb impulsos individualitzats (New Yorker)
Somnis en diferents cultures
L’experiència dels somnis en que sembla que vivim en un escenari diferent sense que el cos es mogui podria haver suggerit la noció d’una ànima separada del cos.
Orient
Tant els babilonis com els egipcis, descriuen somnis on una deitat o algú important, s’apareix per dictar què s’ha de fer. Per exemple Gudea que regnà a Lagash de 2144 a 2124 reconstruí el temple de Ningirsu per que se li va dir en un somni. Hi havia somnis “bons” enviats pels déus, i “dolents”, pels dimonis. Es conserva una col·lecció de somnis i la seva interpretació com a presagis, el Iškar Zaqīqu.
Israel
A la Bíblia Jacob somnia una escala que puja al cel. Els somnis de Josep ie l Faraó (set anys de vaques grasses i set de vaques flaques). Déu s’apareix a Salomó en somnis oferint-li el que vol. Daniel veu els plans de Déu en somnis. Un àngel s’apareix a Josep en somnis per que no repudiï Maria i després per fugir a Egipte.
Hinduisme i budisme
El somni és un dels tres estats de l’ànima, juntament amb estar despert i el son (Upanishad Mandukya als Vedes).
Al budisme, el mateix somni apareix diverses persones al mateix temps, o en diferents reencarnacions. Es descriuen al canon Pali i al Milinda Pañhā. Al Llibre Tibetà dels morts, els somnis és un dels sis estats.
Grècia
(Cosmogonia), els somnis (oneroi) eren fills de la Nit i podien ser enviats per Zeus com a Agamémnon a la Il·líada. Morfeu, fill de la Nit i del Son (Hipnos), tenia grans ales per viatjar a qualsevol lloc del món i adoptar qualsevol forma presentant-se en el somni. Antiphon va escriure un llibre sobre els somnis el s5 BCE. Hipòcrates creia que podien informar de malalties. Plató al llibre IX de la República diu que els desigs reprimits com l’incest, assassinat, adulteri es manifesten el els somnis [com Freud!]. Aristòtil creia que es generaven per suplir activitats fisiològiques que no espodien completar durant elson, com mirar d’obrir els ulls. Ciceró descriu un llarg somni a Somnium Scipionis. Creia que estaven influits per fets i converses durant els dies precedents. Herodot era de la mateixa opinió.
Islam
Déu es revela a Mahoma en somnis. En un d’ells, el viatge de la nit, és dut a Jerusalem i després al cel.
Incubus i súcubes
Súcube: dimoni femení que s’apareix en somnis als homes per tenir-hi sexe i absorbir-los energies. En la tradició cabalística, Lilith, la primera dona d’adam s’hauria convertit en súcube. Incubus, dimoni que s’apareix en somnis a les dones.
Interpretació dels somnis
Els antics havien interpretat els somnis com a missatges sobre el destí, ordres enviades per déus, o profecies. Predir el futur basant-se en els somnis s’anomena oneiromància. Va ser practicat per totes les cultures antigues.
[Si no són missatges dels déus, o presagis sobre el futur, què ens diuen els somnis sobre nosaltres?] (WK)
Psicoanàlisi
Freud (1856-1939) A Traumdeutung (1900) i Jenseits des Lustsprinzips (1920) Freud proposa que els somnis es basen en fets del dia anterior i que resulten de posar en escena, contingut manifest, [es podria dir que segueixen la idea de catarsi dels drames grecs] un contingut latent de desigs i impulsos no satisfets que una censura interior vol reprimir (el superego). Així, el subjecte no pot interpretar el somni sense l’ajuda de l’analista. Aquest identificaria com desplacem l’objecte de les nostres emocions, com condensem diverses idees. Si en els somnis realitzem els desigs, els somnis traumàtics serien l’excepció. Per Freud els somnis serien la principal via d’accés al subconbscient. Es queixava de ser mal entès i acusat, sense fonament, de suggerir que tots els somnis tenien una base de desig sexual.
Jung (1875-1961). Creia les persones que apareixen als somnis representen diferents aspectes del subjecte. Per exemple, si apareix n assassí, aquesr representaria els impulsos homicides del subjecte. Els arquetipus de l’inconscient col·lectiu apareixerien al somni simbolitzats per personatges, animals o objectes. Els impulsos reprimits identificats per Freud correspondrien a la idea d’ombra de Jung. Els somnis no serien només la posada en escena de satisfacció de desigs, podrien contenir records, plans, idees filosòfiques, fantasies. La nostra vida inconscient seria tan important com la conscient.
Hall
Entre 1940 i 1985 Calvin S. Hall va recollir més de 50.000 informes de somnis que codificà segons un conjunt de paràmetres:
- Personatges
- Interaccions socials: Agressió, amistat, sexualitat
- Activitats (caminar, parlar, pensar)
- Èxit o fracàs
- Sort o mala sort
- Emocions
- Escenaris
- Objectes
L’emoció més comuna era l’ansietat, i en general les negatives eren més comunes que les positives. Els somnis sexuals no serien més d’un 10% i es presenten sobretot en adolescents. Els casos confirmen la competència amb el progenitor del mateix sexe, d’acord amb l’especulació de Freud. La seva teoria és que es tracta d’un procés cognitiu. [il·lustrar un pensament?]. Més info a The Quantitative study of dreams.
Altres
El 1970s Ann Faraday va popularitzar la interpretació dels somnis. Aquests serien escenificacions de preocupacions que haurien aparegut els dies anteriors. Neurobiologic: Allan Hobson suggereix que les ones beta dels somnis generen senyals aleatoris al córtex i aleshores el cervell construeix una escenificació per donar-hi sentit [no explica la correlació amb esdeveniments o preocupacions dels dies anteriors.]
(Directori sobre somnis). Repàs de les categories més comunes: Perseguit, Caiguda, Volar, nu, perdut, dents, examen, mort, casa, diner, sexe, noves habilitats, embaràs, guerra, aigua.
Ian Wallace: 9 tipus de somni més comuns: una cambra sense usar, un vehicle fora de control, caure, volar, un examen pel qual no estem preparats, nu en públic, ganes de fer pipí sense trobar lavabo, ens cauen les dents, em persegueixen.
Somnis lúcids
El subjecte arriba a adonar-se que està somniant i no només és testimoni del somni sinó que pot arribar a controlar què passa. Però l’atonia REM, la incapacitat de moure els membres, segueix vigent.
Són coneguts des de l’antiguitat. Tant l’hinduisme amb el ioga nidra com el budisme tibetà, el practicaven. Aristòtil, Galè i Sant Agustí l’esmenten. El metge i filòsof Sir Thomas Browne (1605–1682) descrivia com muntar-se un espectacle per a ell mateix (Religio Medici). El 1867 el Marie-Jean-Léon, Marquis d’Hervey de Saint Denys va publicar anònimament Les Rêves et Les Moyens de Les Diriger; Observations Pratiques. El 1913 el psiquiatre holandès Frederik van Eeden el 1913 introdueix el terme “somni lúcid”. El 1980 Stephen LaBerge que acabaria fundant el Lucidity Institute a la universitat de Stanford fa experiments per comparar la percepció del temps, comptar o cantar durant somnis lúcids. Els somnis tindrien lloc en la fase REM. Paul Tholey, va entrenar una sèrie de subjectes a pensar que la seva vida era un somni, de manera que en els somnis també fossin conscients que estaven somniant.
Dormio. El MIT ha desenvolupat un dispositiu portàtil que detecta en el moment en que passem a l’estat hipnagògic i aleshores envia paraules o frases per dirigir el somni. Si detecta que ens despertem ens dirigeix cap adormir altra vegada. En despertar-se es comparen els somnis amb les indicacions. Podria servir per estimular la creativitat, solucionar problemes, o teràpies. (MIT Targeted Dream Incubation Dormio, Nature)
BBC, com arribar a ser un somniador lúcid. 2024 Tècniques: Anotar els somnis. Identificar temes que es repeteixen. Acceptar la lògica dels somnis. Llevar-se d’hora i tornar al llit. (Wired).
Diaris de somnis
Llista.
Georges Perec, La boutique obscure. Insomniac Dreams. Nabokov, Vladimir Vladimirovich,Barabtarlo, Gennady
Leonardo da Vinci els esmenta als seus diaris. William Blake, somnis i visions místiques. Carl Jung, El llibre vermell (Liber Novus), Sigmund Freud comenta alguns dels seus somnis a Traumdeutung. André Breton’s “Nadja”. Lou Andreas-Salomé’s, diari de somnis. Karen Blixen. Anaïs Nin’s Diaries. La col·lecció de somnis d’alemanys durant el nazisme, compilada per Charlotte Beradt
Somnis en l’art
1500 Nicolas Dipré. El somni de Jacob
1518 Raffaello. El somni de Jacob
1544 Battista Dossi. Die Nacht der Traum. 1544. Gemälde Galerie Alte meister. Dresden. Somnus, el déu del son ruixa la dorment amb aigua del Leteu, el riu de l’oblit.
1814 Hokusai El somni de la dona del pescador
1944 Dalí Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar-se
Literatura
sVIII BC Homer Els somnis
1399 Bernat Metge. Lo somni
1499 Francesco Colonna. Hypnerotomachia Poliphili
1635 Calderón de la Barca. La vida es sueño
1865 Lewis Carroll, Alice in Wonderland. Through the Looking Glass.
1926 H. P. Lovecraft
1940 José Luis Borges. Las ruinas circulares
1965 Philip K. Dick The Three Stigmata of Palmer Eldritch
1967. Cortázar. Noches en los ministerios de Europa, la noche boca arriba
1979 Michael Ende. La història inacabable.
Cinema
[la possibilitat de viure a dos móns, el real i el dels somnis on tot és possible, dóna molt de joc en el cinema]
The Lathe of Heaven (1980). A Nightmare on Elm Street (1984), Wes Craven. Dreamscape (1984), Joseph Ruben.
The Cell (2000), Tarsem Singh. Waking Life (2001), Richard Linklater. Mulholland Drive (2001), David Lynch. Vanilla Sky (2001), Cameron Crowe. Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), Michel Gondry. The Fall (2006), Tarsem Singh. The Science of Sleep (2006), Michel Gondry. Paprika (2006), Satoshi Kon.
Inception (2010), Christopher Nolan.
La qüestió dels somnis
The Dream argument, com podem saber si estem desperts o somniant?
Zhuangzi
Al text taoista del Zhuangzi, s’explica que una vegada Zhuang Zhou somià que era una papallona que volava feliç i no sabia que era Zhuang Zhou. Aleshores es va despertar i allà estava el sòlid Zhuang Zhou. Però, era de debó el Zhuang Zhou que havia somiat que era una papallona? o era una papallona somiant que era Zhuang Zhou?
He who dreams of drinking wine may weep when morning comes; he who dreams of weeping may in the morning go off to hunt. While he is dreaming he does not know it is a dream, and in his dream he may even try to interpret a dream. Only after he wakes does he know it was a dream. And someday there will be a great awakening when we know that this is all a great dream. Yet the stupid believe they are awake, busily and brightly assuming they understand things, calling this man ruler, that one herdsman—how dense! Confucius and you are both dreaming! And when I say you are dreaming, I am dreaming, too. Words like these will be labeled the Supreme Swindle. Yet, after ten thousand generations, a great sage may appear who will know their meaning, and it will still be as though he appeared with astonishing speed.
Alguns mestres budistes assenyalen que tot el que ens arriba pels sentits és com un gran somni [contraposat a què? què seria real? Podem distingir el “somni” que anomenem real per la seva continuïtat, per que no el controlem del tot, per que no passa entre intervals de somnolència. Mentre que la suposada realitat a la qual només tenen accés els mestres és una construcció teològica]
Occident
Plató ho planteja al Teetet (158b-d). Aristòtil a la Metafísica (1011a6). esl escèptics del sIII BCE, com Arcesilaus, Carneades i Philo de Larissa feien servir aquest argument per negar la possibilitat de coneixement cert.
1641 Descartes ho planteja a les meditacions metafísiques. Puc dubtar de tot menys que estic pensant. Cogito ergo sum. Locke va indicar que en elssomnis no patim dolor, o almenys, mai amb la mateixa intensitat que desperts.
Bertrand Russell assenyalà que els somnis presenten discontinuïtat i incoherències. [ invariants ]. Dennet afirma que no hi ha experiència dels somnis sinó que són pseudorecords que fabriquem quan ens despertem [aleshores, com és que només apareixen en estat de somnolència i tenen característiques molt diferents al somniar despert?]
Simulació jocs
[La versió moderna seria si estem vivint dins d’un joc]
Tron (1982). Abre los ojos (1997). Existenz (1999)
El 1999, The Matrix planteja que mentre estem connectats a tubs com gallines en una granja, els nostres cervells viuen una realitat simulada. El personatge Morfeu [que aquí no és el que ens du als somnis sinó qui ens desvetlla), ofereix a Neo la píndola blava, que el deixa sedat vivint en un món fictici, o la píndola vermella, que el situa al món real. En l’àmbit reaccionari de l’anomenada manosphere, la píndola vermella suposa adonar-se que la narrativa progressista vigent, que parla de patriarcat, és una mentida.
notes museu
(1) Experiència pròpia, hotel amb habitacions per dormir, escans mri, llibreta per anotar somnis.
(2) teoria i història
(3) Somnis en la història,
(4) Somnis en la cultura, quadres, música
(5) Exposició immersiva,
Tomàquet de mar, Actinia equina
El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d’antozou hexacoral·li de l’ordre Actiniaria amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així pel seu color vermell i la seva forma quan està tancada fora de l’aigua. Es troba a totes les costes rocalloses entre l’Atlàntic Nord i Àfrica.
Cova prop de cala Montgó, maig 2021
El Camp magnètic terrestre
La terra, geografia | Electricitat i magnetisme
Els corrents de convecció de ferro i níquel en el nucli terrestre ( estructura de la terra), generen un camp magnètic que surt de l’interior cap a l’exterior. Els pols magnètics estan desviats aproximadament uns 11º respecte del nord geogràfic. ( wpd )
Relationship between Earth’s poles. A1 and A2 are the geographic poles; B1 and B2 are the geomagnetic poles; C1 (south) and C2 (north) are the magnetic poles.
La declinació magnètica , la diferència entre el nord geogràfic (que trobaríem marcant al direcció del sol quan l’ombra és més curta) i el nord que indica la brúixola, pot arribar als 30º [ a Catalunya els mapes comercals indiquen 1º40′ oest].
Ciència. Electricitat i magnetisme
La Terra, Geografia | Magnetisme
Tales de Mileto (625-545 BC) parla de les pedres de Magnèsia, una part de l’Anatòlia, que tenien la propietat d’atraure’s entre sí. Són pedres imantades de manera natural. També observa que l’àmbar (en grec elektron) atrau objectes lleugers com plomes després de ser fregat amb una pell.
El segle XII els xinesos fan servir pedres imantades que apunten al nord. A partir del 1200 es fan servir per orientar-se [ quan el sol no està disponible ] (article brúixola). La diferència entre el nord geogràfic i la direcció que indica la brúixola (el nord magnètic
1600 William Gilbert escriu De Magnete, on descriu les propietats dels imants i proposa que la terra sencera és com un imant. Alguna altra teoria havia especulat amb que hi havia una illa magnetitzada al Pol nord [ és una hipòtesi semblant a la de Newton amb la gravetat, l’atracció entre dues masses és la mateixa que entre una massa i la terra, l’atracció entre dos imants és la mateixa que entre un imant i la terra]. Fa servir el terme “electricus” per descriure l’artacció entre objectes carregats.
1745 Pieter van Musschenbroek inventa l’ampolla de Leiden (Leiden jar) que permet emmagatzemar càrrega estàtica.
1752 Benjamin Franklin fa volar un estel enmig d’una tempesta i la descàrrega d’un llamp carrega una ampolla de Leiden. Es concebia l’electricitat com un fluid.
1772 Charles de Coulomb mesura l’atracció entre dues càrregues i formula l’equació de la força, proporcional a els càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància.
1780 Galvani estudia anatomia i la seva dona piles. Descobreix que una descàrrega al nervi activa els músculs d’un gripau mort (dos metalls diferents connectats entre sí a través de la cama.
1800 Alessandro Volta construeix la primera pila disposa discos de zenc i de coure separats per un cartró empapat d’uan dissolució d’aigua amb sal.
pila
1810 Humphry Davy descobreix que el corrent és generat per la reacció química dels electròdes connectats per la dissolució líquida conductora, l’electrolit.
1820 Oersted descobreix la relació entre l’electricitat i el magntisme observant que una brúixola es desvia en a proximitat d’un corrent elèctric.
Es desenvolupa el generador i la dinamo
[galvanòmetre] [ Amperímetre ]
Energia elèctrica: generar so, llum, calor, motors i reaccions químiques com galvanització i electròlisi
1820 Llei de Ohm V=I· R
AMpère, solenoide, electroiman
1821 Michael Faraday: moure un iman i generar corrent + Joseh Henry, William Sturgeon, Hans Orsted
1860 James Clerk Maxwell, equacions de l’electromagnetisme
1866 Georges Leclanché inventa la pila seca.
1946 Elsasser proposa la teoria de la dinamo per explicar, [moviments del ferro combinats amb la rotació de la terra equivaldrien a un corrent en un solenoide que seria com una electroimant?] el camp magnètic de la terra. Però els models numèrics encara no són complets.
[ Quàntica, explicació del magnetisme a partir de la propietat del spin ]
La vida i l’entropia
[ esborrany] La vida
http://physics.gmu.edu/~roerter/EvolutionEntropy.htm
The second law of thermodynamics (the law of increase of entropy) is sometimes used as an argument against evolution. Evolution, the argument goes, is a decrease of entropy, because it involves things getting more organized over time, while the second law says that things get more disordered over time. So evolution violates the second law.
There are many things wrong with this argument, and it has been discussed ad infinitum. A summary of the arguments on both sides can be found on the links at www.talkorigins.org/faqs/thermo.html. These discussions never seem to involve any numerical calculations. This is unfortunate, since a very simple calculation shows that it is physically impossible for evolution to violate the second law of thermodynamics.
It is important to note that the earth is not an isolated system: it receives energy from the sun, and radiates energy back into space. The second law doesn’t claim that the entropy of any part of a system increases: if it did, ice would never form and vapor would never condense, since both of those processes involve a decrease of entropy. Rather, the second law says that the total entropy of the whole system must increase. Any decrease of entropy (like the water freezing into ice cubes in your freezer) must be compensated by an increase in entropy elsewhere (the heat released into your kitchen by the refrigerator).
A slightly more sophisticated form of the anti-evolution argument recognizes that the earth is not an isolated system; it receives energy from the sun. But, the argument goes on, the sun’s energy only increases disorder. It speeds the processes of breakdown and decay. Therefore, even with an energy source, evolution still violates the second law.
For the earth, though, we have to take into account the change of entropy involved with both the absorption of energy from the sun and the radiation of energy into space. Think of the sun as a heat reservoir that maintains a constant temperature T1 = 6000 K. (I am using the absolute, or Kelvin, temperature scale.) That’s the temperature of the radiating surface of the sun, and so it’s the effective temperature of the energy we receive from the sun. When the earth absorbs some amount of heat, Q, from this reservoir, the reservoir loses entropy:
.On average, the earth’s temperature is neither increasing nor decreasing. Therefore, in the same time that it absorbs heat energy Q from the sun’s radiation, it must radiate the same amount of heat into space. This energy is radiated at a much lower temperature that is approximately equal to the average surface temperature of the earth, T2 = 280 K. We can think of space as a second heat reservoir that absorbs the heat Q and consequently undergoes an entropy increase:
Since T1 is much larger than T2, it is clear that the net entropy of the two reservoirs increases:
Even if it is true that the processes of life on earth result in an entropy decrease of the earth, the second law of thermodynamics will not be violated unless that decrease is larger than the entropy increase of the two heat reservoirs. Any astronomy textbook will tell you that the earth absorbs 1.1 x 1017 Joules per second of power from the sun, so in one year we get (1.1 x 1017 J/sec)x(365 days/year)x(24 hours/day)x(60 min/hr)x(60 sec/min) = 3.5 x 1024 Joules of energy from the sun. This corresponds to an entropy increase in the heat reservoirs of
Just how big is this increase? For comparison, let’s calculate the entropy change needed to freeze the earth’s oceans solid. The heat energy involved is
Q = (latent heat of fusion)x(mass of ocean water) =
Water freezes at 273 K on the absolute scale, so the corresponding entropy change is
Comparing with the entropy increase of the two heat reservoirs, we see that this is a factor of (1.6×1024 J/K)/(1.2×1022 J/K) =� 140 larger. Remember, though, that the number for the heat reservoirs was for one year. Each year, more entropy is generated. The second law will only be violated if all the oceans freeze over in about 140 years or less.
Now, the mass of all the living organisms on earth, known as the biomass, is considerably less than the mass of the oceans (by a very generous estimate, about 1016 kilograms. If we perform a similar calculation using the earth’s biomass, instead of the mass of the oceans, we find that the second law of thermodynamics will only be violated if the entire biomass is somehow converted from a highly disorganized state (say, a gas at 10,000 K) to a highly organized state (say, absolute zero) in about a month or less.
Evolutionary processes take place over millions of years; clearly they cannot cause a violation of the second law.
Besós
Els ponts del Besòs:
1. Eduard Maristany
2. Cristòfol de Moura / ctra Torrassa
3. Gran Via / C31
4. Rbla. Guipúzcoa / Pi Margall At. Adrià
5. Santander / Puis XII Badalona || Bon Pastor i passera Molinet
6. Potosí (Bon Pastor) / Pont Can Peixauet Sta. Coloma Gramenet
7. Baró de Viver. Pg. Sta Coloma / Pont vell de Sta. Coloma
8. (B20)
9. Vallbona Parc de les Aigües / Passera de la Ribera de Montcada
El rec Comtal des de Moncada i Reixach
B20, Sant Jeroni de Murtra, Poblat Ibèric, Singuerlin, Ciutat Meridiana, Torre Baró.
El cicle hidrològic
La terra, geografia | El cicle hidrològic | Aigua dolça | Els oceans
96.5% d’aigua als oceans, cobrint un 75% de la superfície terrestre.
El sol evapora un 5.1% de l’aigua del mar, i una petita part 0.84% de la humitat del terra, de les plantes. La mol·lècula d’aire és menys densa i puja. En disminuir la pressió baixa la temperatura i es precipita en forma de gotes. Un 4.6% torna a caure al mar i un 0,5% es trasllada sobre terra. [0.84+0.5=1.2% precipitació sobre terra].
La major part d’aigua dolça està en forma de glaç i glaceres, 1.86%, i aigua subterrània no renovable, 1.58%. La resta és aigües subterrànies que es van renovant amb la pluja 0.045, llacs 0.008, i rius, 0.0001%. Un 0.6% està en moviment i torna al mar. D’aquest 0.6% els humans en fem servir la meitat per agricultura, ús domèstic i indústria.
S’ha calculat que el temps mitjà d’una molècula d’aigua a les diferents reserves (wkp):
- Atmosfera: 9 dies [ això vol dir que la pluja que cau avui fa 9 dies era al mar? o al terra?]
- Humitat del sòl: 1-2 mesos
- Rius 2-6 mesos [ l’aigua que bec, com a molt fa 6 mesos que va anar a parar al riu?]
- Neu: 2-6 mesos
- Glaceres: 20-100 anys
- Llacs: 50-100 anys
- Aigua subterrània superficial: 100 a 200 anys
- Oceans: 3.200 anys
- Aigua subterrània profunda: 10.000 anys
- Antàrtica: 20.000 anys
Escoltar com plou, les gotes al Danubi, Fluxs aigua, llum, gas
Nou barris
Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
Vallbona. Ciutat Meridiana. Torre Baró. Canyelles / Roquetes / Trinitat Nova. La Guineueta / Verdun / Prosperitat. Can Peguera / Turó de la Peira / Porta. Vilapicina i Torre Llobeta
Vallbona
“Formava part, originàriament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Manté un cert tarannà de poble.” 1/2/2024: Per arribar a Vallbona vaig per la platja, Rambla Prim, Cristòfol de Moura i el Besòs. He vist aus de riu i dos conills empaitant-se. Un mural molt bonic. Passo sota la via del tren i recorro les casetes de Torre Vella, Alzinar i Pierola. Després hi ha una part ajardinada al llarg del rec Comtal, molt agradable, abans de pujar la muntanya pelada del passeig de la Pineda, urbanisme salvatge. Un camí arreglat duia fins a Montcada. Carrers de fort pendent, una mica suburbi. I ja travesso sota les autopistes per ctra. Sabadell per creuar a Can Cuiàs.
Ciutat Meridiana
“Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu predemocràtic i constitueix una agressió ecològica a la serra de Collserola.” 1/2/2024, les masses de formigó de l’autopista. Recorro la zona industrial, que potser és fora del terme de Barcelona. Veig una fàbrica de cartró calcinada. Travesso un passeig enmig del bosc, ben cuidat, i arribo a Can Cuiàs que passen de les onze, unes tres hores després d’haver sortit i m’aturo a esmorzar un entrepà de salsitxa boníssim. He estat escoltant el Modern Jazz quartet. Estudio la ruta i faig un esbós. Ressegueixo els carrers amb noms de plantes, gardènies, camèlies, petúnies fins que faig la volta al torrent per Circumvalació i Rasos de Peguera. M’enfilo per les Agudes. El barri s’ha dignificat amb escales mecàniques i uns vagonetes que salven els desnivells. Costabona, Agudes i arribo a St.Bernat de Claravall. Altra vegada la volta al torrent per tornar a sortir a l’altra banda i creuar pel camí petit que vaig fer el primer cop. Rasos, Vallcivera, passo per la biblioteca que està tancada, travesso per Castelldefels, horts de la Ponderosa i segueixo el rec fins a la casa de l’Aigua de Trinitat Vella.
Torre Baró
“El nom prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. ” [Mentre que el web de l’ajuntament fa comentari polític de Ciutat Meridiana, amaga el barraquisme d’autoconstrucció de Torre Baró]. 12/2/2024. Tal com era d’esperar, un barri complicat de molt pujada i complicacions. Sant Feliu, El que pensava que era un camí, era un sender. Alguns carrers que estaven marcats com a asfaltats eren pistes mig perdudes a la muntanya. A la part baixa hi ha blocs nous, amb un urbanisme decent. A la part alta les cases s’esglaonen pels pendents, a vegades accessibles només per una escaleta. Barraques de pedra. Reixes i alarmes, deu ser una zona insegura. Però es veuen terrasses agradables, alguns llimoners florits, nans de pedra decorant. He acabat amb l’agradable carretera alta de Roquetes amb alguns ametllers florits preciosos.
Trinitat Nova
Sorgit durant els anys cinquanta, té la típica configuració en blocs envoltats d’espais enjardinats, i els habitatges són de dimensions reduïdes. 31/3/2023. El pont de Sarajevo que creua la Meridiana, blocs senzills amb força llum, limita amb Collserola i el caos de Torre Baró.
Les Roquetes
“El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigració dels anys cinquanta es va construir les pròpies cases.” 2024/02/12. El carrer de la cantera s’enfila fins a la pl. Puig Antic, desolada. Llobera i Rodrigo Caro, ben bé on acaba la urbs i comença la muntanya. Una pintada diu “La vida es bonita. Porque tanta pena?” Recorro uns jardins molt agradables. Hi ha escales mecàniques i ascensors per salvar els fortíssims desnivells. Torno a enfilar-me fins a dalt per baixar per Briquets i després de pujar per Mina Ciutat, que és planer i vindria a ser com el carrer major. Jaume Pinent, pujar i fer Vidal i Guasch i la pujada tremenda de Torres. Simancas, els blocs en diagonal amb tot de roba estesa i ja només em queden unes giragonses abans de baixar pel Almansa.
Canyelles
“Canyelles, construït l’any 1974, és el darrer polígon d’habitatges aixecat al districte durant l’etapa predemocràtica.” 2024/02/12. Pujo seguint el parc de la Guinaueta i segueixo la Ronda per pujar per Machado i Miguel Hernández. Tots els carrers tenen noms de poetes castellans. Els blocs acaben en forma de casetes de colors, com un poblet penjat. Hi ha molts espais verds i llum., el Parc de Josep Serra Martí. Un barri agradable.
La Prosperitat
“Va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, en el procés d’expansió poblacional de la ciutat.” 2024/02/26. Miro la ronda des d’un pont i segueixo la B20 fins a Via Júlia, on es troba Roquetes i Trinitat Nova. Ressegueixo l’agradable Via Júlia fins a PgValldaura i començo a resseguir els carrers verticals, amb alguna confusió. Alguna caseta antiga, blocs bàsics dels 50-60, zones verdes. Una escultura notable de Jaume Plensa. Una altra a Via Júlia.
Verdun
“Situat a la part central del districte, el barri de Verdun és un triangle completament urbanitzat i constituït, bàsicament, per dos grans promocions d’habitatges. 2024/02/26. Començo a seguir els carrers de Verdun que són molt tranquils, blocs bàsics de la posguerra. i alguns posteriors.
La Guineueta
“La Guineueta està formada pel polígon de la Guineueta a la part nord i pels polígons d’habitatges de Barcinova i Calinova al sud, construïts durant els anys setanta.” 2024/02/26. Faig el perímetre pujant per Artesania, la B20 amb Canyelles a l’altra banda, Pl.Karl Marx i miro de recórrer el Parc Central de 9Barris amb l’esplèndida seu del dictricte. Aquesta part és una urbanització moderna i més digna.
Porta
Nascut de la pressió demogràfica al final del segle XIX, està separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri conté edificacions rurals antigues i és ric en zones verdes. 2024/3/4. Pujo per Meridiana, passo per l’agradable passeig de Can Dragó amb l’escultura de les quàdrigues, Valldaura, Pg Verdum i començo els carrers Alcúdia, Selva, Escultor Ordoñez, Estudiant. Descobreixo la preciosa Pl.Sòller que té un jardí amb una bassa i una escultura preciosa. Un balcó ple de gàbies d’ocells que refilen. És un urbanisme decent, amb equipaments, zona esportiva, centre comercial, alguna masia antiga, el cementiri de StAndreu amb les increïbles tombes dels gitanos.
El Turó de la Peira i CanPeguera
El barri es disposa entorn al turó que li dóna nom i que l’envolta gairebé completament. La part alta del turó és un parc urbà que data de 1936. 2024/03/04. Volta al Turó de la Peira, Fabra i Puig, PgUrrutia, Pi Molist i m’enfilo per Vilaseca. No ho tenia preparat amb prou cura i m’he confós una mica. Mirador del Turó de la Peira. Semblava que estigués enmig d’un bosc i no a Barcelona. Ressegueixo els carrerons de Can Peguera però me n’he perdut algun. (Situat al peu del vessant nord del turó de la Peira, el nom prové de la fabricació de pega que es feia a partir de les pinedes.)
Vilapicina i Torre Llobeta
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l’església de Santa Eulàlia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta després de la Guerra Civil. 2’24/03/04. Circumvalació de Vilapiscina, Fabra i Puig, Meridiana, Riera d’Horta, Arnau d’Homs i PgMaragall. Petrarca, els carrers amb nom d’artista en diagonal sota Cartellà, un barri més dens però força agradable. Serrano i Cartellà, amb la preciosa escultura com una flama. Els blocs tranquils de TorreLlobeta. La part final d’Escòcia i Jota, entre Meridiana i Arnau d’Homs.
101 Things I hate (John Waters)
Hatchet Piece (101 Things | Hate)
I wake up on the wrong side of the bed and smoke my last three cigarettes. I know it’s going to be a bad day. My hair hurts. That cloying voice of the FM disc jockey (1) has already gotten on my nerves subconsciously. I smash down the alarm button and realize the very air I breathe is not good enough. I’ve had it with being nice, understanding, fair and hopeful. I feel like being negative all day. The chip on my shoulder could sink the QE2. I’ve got an attitude problem and nobody better get in my way. Before showering, I kick the furniture. I’m in a bad mood and the whole stupid little world is gonna pay!
I’m not even going to make the bed. The one rotten, suffocating set of polyester sheets (2) I still own is thrown in the garbage. I happily destroy the ozone by spraying on my favorite aerosol deodorant and sneer at the dumbbells who use the nauseating roll-on brands (3), the kind that retain stray underarm hairs from past use to remind you just how imperfect the human body really is. I get the newspaper from out- side the door, hoping I’ll catch the creep who sometimes steals it (4) when I oversleep, but throw it down in disgust when I see color photos (5) that never reproduce properly and look like 3-D comics without the benefit of glasses. Then the goddamn light bulb (6) burns out. Does General Electric think I’m made of money? I gotta get out of here. I think I’ll just drive around town yelling insults at pedestrians.
On the way down in the elevator, ’m confined with an unattractive neighbor and his slobbering dog (7). I look away, grumbling, knowing that every time you make direct eye con- tact with these creatures, your IQ drops ten points. I don’t see any cats (8), thank God. I assume they’re all in other apartments sucking the breath out of babies or, worse yet, in heat, forcing you to use a Q-tip on their private parts to shut them up.
I check the mailbox, but naturally the mail’s not there yet. I hate it when the mail is late (9)! Lazy bastard mail carriers are probably reading my postcards and leafing through my magazines at this very minute. At least it’s not one of those stupid holidays (10), like Washington’s Birthday or Columbus Day, that bring any work you might have scheduled to a screeching halt.
Outside it’s hot and muggy. I buy a carton of cigarettes, ever bitter that I’m taxed so highly (11) on the one purchase that actually brings me happiness. They ought to tax yogurt (12); that’s what causes cancer. A neighbor, who always seems too familiar for her own good, passes me and makes the mistake of saying, “Good morning.” “Shut up!” I snap, making a mental note of her hideous patch-denim maxi skirt (13) and ridiculous ape-drape hairdo (14), so popular with fashion violators. And then I see it, a goddamn ticket on my car, even though the meter (15) has only been in effect ten minutes. I have to take my rage out on someone! I run toward this fashion scofflaw as she gets into the most offensive vehicle known to man, “Le Car” (16), and yank her door open as she frantically tries to lock it. “Not so fast, miss,” I bark. “There’s a certain matter of this ticket you’ll have to take care of —$16 for gross and willful fashion violations!” She gives me the finger and peels out, turning up the radio so I hear the voice of the worst-dressed man in music, Stevie Wonder (17), ringing in my ears.
Glaring at anyone who dares look at me, I get into my own car (an American sedan) and purposely ignore those ridiculous seat belts (18) that make you look so stupid, so overprepared, so paranoid. Who wants to be trapped in an overturned car about ready to explode, fumbling for the buckle? Oh Christ, I need gas! What else can go wrong? I pull into a g£as station and, wouldn’t you know it, they only have “selfservice” (19) pumps. I don’t want to know how to “fill ’er up,” thank you. Humiliated at having to perform this unavoidable task, I see another motorist, who has tried to disguise his bald head by stretching his one remaining strand of hair over his skull in a misguided camouflage attempt (20). Ha! Does he think he fools anybody? “Have a nice day, baldy!” I shout as I sign the credit card slip and hop into my car. Pulling out, I swerve to miss a slightly overweight jogger (21). “It’s not working!” I scream at this sweaty hog. I make the mistake of flicking on the radio, but all I can get are those awful talk shows (22) that feature lonely, militantly stupid listeners calling up professionally obnoxious hosts to vent their idiotic opinions. Don’t they have friends to bother with their inconsequential views?
I pull up at a red light and am pissed you can’t go “left on red” (23). There isn’t anybody coming, is there? | do it any- way and just miss a grown man on a bicycle (24) who deserves to get hit for holding up traffic. and then I see it! Something I loathe more than anything – a walkathon (25)! Block after bloc of dreary dingbats in unattractive athetic outfits, patting themselves on the back for supporting a good cause and blocking my right-of-way, “Hey, stupid,” I yell to a yuppie with a walkman (26), “time is money. You owe me $20 for holding me up”. Naturally he doesn’t hear me, lost in some awful music, probably that pretentious midget Prince (27). Trapped, I park the car to get a little breakfast. ‘Join us,” says some monster in “camel-toe” slacks (28) as she kisses (in public yet) (29) her lame boyfriend, who has the audacity to wear those awful leather sandals (30) left over from the sixties. “I hope you die,” I seethe as I rush to what I hope will be a decent restaurant.
But ooooh noooo! It’s been gentrified (31), and the first thing I see on somebody’s plate is an apple (32). Now, I have never eaten an apple. I did take a bite of one once, I’ll admit, but I spat it out faster than a snitch turning state’s evidence. Do I look like a horse? Don’t they have doughnuts or any normal foods, for God’s sake? And then it happens. A waiter, I can’t help but notice, who is featuring the most offensive shoe known to man, the clog (33), approaches and makes the mistake of actually sitting down at my table and chirping, “Hi, my name is Bill. Can I help you?” (34) Momentarily stunned, I fantasize pulling out a Denver Boot and snapping his ankle to the table leg. “Get up!” I scream. “And what makes you think I want to know your name? I came here to eat, not make friends! Just give me eggs and bacon and hold the biography!” He looks pleased as punch when he tells me, “We don’t serve meat.” Oh, great! A rotten vegetarian (35) restaurant. How could someone not eat meat? The waiter’s liberal attitude is beginning to cool, I see. He’s the type who goes to Chinese restaurants, makes a big deal out of eating with chopsticks (36), and then pompously demands, “Hold the MSG” (37). [wish I could order a huge bowl of red dye #2 from this cretin. “Just the eggs, then,” I holler, feeling a snit of royal proportions about to explode.
Sitting at my table, waiting, WAITING for my order, I feel the bile of my rage rising and decide I have to do some- thing. I can’t waste valuable bitching time. It’s time to call the police and report every single thing that gets on my nerves. They have to listen—it’s their job, isn’t it? I go to a public phone and prepare to deal with the despised phone company (38). Oh God, it’s the old-fashioned dial kind (39), the ones that make MC] impossible. Remembering that I hate MCI (40), too (they sometimes mistakenly charge you for unanswered-ring calls), I move on to more important subjects of Contempt. “Yes… hello, officer… I’m a citizen and I’d like to report the following things that are getting on my nerves: break-dancing in public (41), obnoxious mimes who think they’re poignant (42), nude beaches (43), where unattractive exhibitionists insist on baring their sagging bodies, all in the name of health . , . and, oh yes… . hello? Hello?” I slam down the receiver, enraged that a public servant has dared to hang up on me, and vow to write a letter of complaint later in the day. I get back to my table just in time to see the dreaded “Bill” serving my breakfast.
I start trembling. My eyes feel like they might burst from their sockets. They have dared to put sprouts (44) on my eggs! Oh God! It’s not fair. What next? Filthy iceberg letuce (45), the polyester of greens? Or even worse, obscene brussels sprouts (46)—those little balls of hell, limp and wilted after 4 lifetime of being pissed on by birds and other contaminated creatures! “I hate you,” I say to the startled “Bill” and slam down eight pennies (47), which have no earthly use in today’s economy except for insulting waiters.
Maybe I should go to the movies. At least it’s dark there. If only I can get there without stabbing someone. I dare to look out my car window, but immediately wish I hadn’t. There, in all its naked amateurish glory, is another one of those outdoor “art” murals (48). If this alarming trend can’t be nipped in the bud, there’ll be an eyesore on every corner. Did they ask ME if I wanted to look at jt? How about the poor neighbors who can hardly ignore the public doodling of these no-talents every time they step out of their houses?
Ironically, there’s a “No Littering” sign (49) on this very corner. Running to the trunk of my unit, ignoring the blast of horns honking behind me, I retrieve an industrial trash bag from my apartment that I save for just these occasions. Proudly and unashamedly, I dump the contents directly onto the street. Take that, no-littering nitpickers! I feel virtuous, confident that I have created a job. Every time I throw some- thing down, someone will have to be paid to pick it up. It’s only common sense.
Cruising along once again in this cesspool known as life, I realize that it is too late to make a detour. I will have to pass the anti-abortion pickets (50) outside of Planned Parent- hood. Nothing gets on my nerves more than these pro-lifers. Not even astrology enthusiasts (51), Hermann Hesse (52), or computer games (53). Look at these fools parading up and down! “Mind your own business,” I yell. When one of these busybodies (a man, yet) approaches my car with literature, I lose control and scream, “I wish I was a girl so I could get an abortion!” Trembling with rage, I realize I’d better calm down before I get beat up, but can’t resist one last taunt—“I hate the pope” (54), I yell to no one in particular.
I have to escape human beings, so I rush into one of those awful twin theaters (55), figuring I can sneak into the other side if this one feature is as awful as I imagine. At least they’re not showing boring classics (56), such as The African Queen or The Philadelphia Story, or, even worse, science fic- tion (57). I get an overpriced tub of popcorn and forget to tell the lummox behind the snack bar to hold the nuclear butter (58) that ruins a perfectly good snack. I never order a Coke (59), because they smell bad. I take my seat, take one bite, and throw the whole mess on the floor. More jobs. I paid my admission, how dare they ask me to use the trash can? Some short subjects (60) come on, but at least they aren’t arty computer films (61) that could drive me to theater vandalism. Where are film censors when we need them? Oh, good. Here come the previews, which they ruin by showing an upcoming film with the most offensive star in the world, Sylvester Stallone (62). I bet he has pimples on his ass. The feature is Witness (63), and the two elderly ladies behind me start talking (64), of all things. “It’s gotten great reviews,” one says. “Yes, I bet it will be up for Academy Award nominations,” the other opinionates. “Would you SHUT UP!?” I scream as I turn in my seat with a menacing look in my eyes. “You’re not in front of your TV, you know,” I add smugly. It does the trick. They are so appalled at my outburst that they don’t even dare to clear their throats for the next half hour. But as the film unfolds, I begin to wish the entire audience would start screaming. It’s about Amish people (65). Why on earth would Hollywood make a film whose heroes are a group of people whose religion forbids them to attend the movies? Halfway through this cinematic abomination, there’s an Amish barn-raising scene, backlit with a sunset, that is so nauseating I feel projectile vomiting is a distinct possibility. “Beautiful,” says the satisfied ticket buyer to her companion, and I finally reach the breaking point. Leaping from my seat, I rip off her wig, throw it in the aisle, and rush from the theater, screeching vague threats into the darkness.
I hide in the other side of the twin, but not for long. Mask (66) is playing. It stars Cher, who was great in Chastity, but under the direction of that whining Peter Bogdanovich (67) seems to be getting good reviews for not wearing Bob Mackie outfits. It’s about a kid with a deformed face who is not only ugly, he’s an asshole to boot. His mother is supposed to be a biker, but her Hell’s Angels friends are about as threatening as the Seven Dwarfs. Naturally, this Elephant Man, Jr., falls in love with a gorgeous blind girl and, in one scene, tries to tell her how beautiful the sky is. “But I can’t see. I don’t know blue,” she protests. Never at a loss for a sickening solution, Old Ugly heats up rocks to different temperatures, puts them in her hand and says, “This is blue!!” “I see it! I see it!” the girl moans, and I went temporarily insane, slashing six different movie seats with my car keys.
Escaping the theater just before the police arrive, I hop into my car and turn on the radio, hoping to hear news of World War II—anything to get my mind off those films— but instead hear an oldie but baddie by those honky Beatles (68) who ruined rock ’n’ roll. It’s all too much. How much can one man take? I pull over to the side of the road and start sobbing. Uncontrollably. Please, God (69) (I hate you, too), let me get back to my apartment without being committed.
Maybe I should get out of town. I could go to New York, but I know I’ll have a breakdown seeing those liberals ostentatiously holding their ears in the subway station (70) every time a train pulls in. And get into fights with rude cabdrivers who can’t even speak English (71). How about the beach? Are you crazy? What would I do, go sailing (72)? Look at convertibles (73)?—those showboat vehicles that scream, “Look at me,” and accomplish nothing but making your hair tangled and filthy. I can’t even go to the local park for fear of seeing third-rate academicians puffing on pipes (74) and playing the most boring game of all games, chess (75). Maybe I just better go home.
I run from my car to my apartment and double-bolt the lock. I’m shaking, but I’ll try to relax. The mail is finally here, but it’s always a trauma to open it. What makes me think today will be any different? Oh my God! Someone has sent me a dreaded greeting card (76). Can’t those stupid relatives ever think of one sentence to write instead of running off and giving Hallmark 75¢ for a line that they’ll never have the nerve to say out loud? Of course, there are bills. But none so annoying as American Express (77), the worst credit card of all—highest yearly fee that gives you the privilege of an end- less supply of junk mail. And, to top it off, you have to pay the entire balance every month, so what’s the point? All credit card bills stink, because you have to tear off the change-of-mailing- address flap (78) before sealing the envelope, and it’s yet another second of your day wasted on forced tasks. I even try to look through a magazine I subscribe to, but immediately toss it aside when I see articles about that big slob, Mr. T (79), who hangs around child-molester trials and poses for pictures, and Bette Davis’ fat, Jesus-freak daughter (80), who thinks we’ll be scandalized that her mother mistreated her, Ha! It’s a wonder she didn’t kill her! I notice that one of those nerve- tacking subscription cards (81) has fallen into my lap and rip it to shreds, vowing to cancel this magazine, but decide to continue mailing in bill-me-later orders to foul up their subscription department.
I should know better, but I turn on the TV (82), where the dots are too big for proper viewing. I hear a laugh track (83) and actually scream in the privacy of my own home. Frantically switching the dial, I catch the tail end of the news and glimpse the local weatherman (84), the only public-service announcer who, for some unfathomable reason, feels he must act like Bozo to hold my attention. At least it’s summer, so he doesn’t mention the ridiculous term “wind chill factor” (85), a hype to disguise the fact that the temperature is exactly what you’d expect for that time of year. Must I commit suicide to escape this drivel?
I call a fellow “hater” and he, too, has had an awful day. I make the mistake of asking him if he’d like to go out for a drink. “Are you kidding?” he rants. “We’d probably go to a bar and order a martini and they’d put it in the wrong kind of glass (86). Then some creep with a bi-level haircut (87) would give us a coke-rap (88) on some boring subject like experimental theater (89). “You’re right!” I scream, picking up the bitch ball while it’s firmly in my court, “where hambones actually go into the audience and try to involve mortified ticket buyers in their nonsense.” Continuing on his tangent, my fellow griper starts shouting, “I hate wrestling (90), that one OK sport now ruined by middle-class acceptance, but even more I hate folk music (91), and street fairs (92).” Foaming at the mouth, I drop the phone and, in a frenzy, start hollering so loudly the neighbors begin banging on the walls. “I hate strobe lights (93), rotten performance artists (94), and”— remembering my buddy on the other end—“to be honest, I HATE YOU, TOO!” I know he’s hung up on me because I vaguely hear the dial tone in the background of my harangue, but fuck him. Friends (95) are all assholes! I stagger around the apartment, flailing my arms, screeching like a banshee for the whole world to hear. “I’ll get you, Jon Voight (96), and you, too, Henry Jaglom (97), and all the other public jackasses who are plotting at this very minute to get on my nerves!” I collapse on the bed, and, to top it off, I get a nosebleed! And I hold directly responsible Bo Derek (98), The Hobbit (99), Rod McKuen (100), … and… gag… oh my God, I’ve actually regurgitated from the mere act of thinking of these subjects. Finally, spent, I manage to fall asleep for a minute or two, but is there any relief? Of course not. I have some stupid dream. But I’ll never tell you what it was. Because more than anything in the whole world, I HATE people who confide, “I had the weirdest dream last night . . .” (101).
Volcans, terratrèmols
La Terra, Geografia [ esborrany ] aigües termals, volcans, terratrèmols
Aigües termals
A diversos llocs raja font d’aigua calenta, que d’antic han estat aprofitades per a banys termals. A Catalunya totes les poblacions amb el topònim “Caldes”, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes de Bohí. (Balnearis) [Vallfogona de Riucorb, la font picant a Bell-Lloc prop de Solius, Onsen al Japó, Aigües termals a Islàndia]
Volcans apagats o en erupció
Mapa dels volcans actius, mapa2
(Olot, Japó, Islàndia) [ àlbum] Galeria
Terratrèmols
Registrats per l’ICGC, Registrats per USGS, llista de terratrèmols històrics
El terratrèmol de Lisboa de 1755, va fer qüestionar Voltaire que visquessim en el millor dels móns possibles. (El marquès de Pombal va reaccionar ràpidament: “Enterrar els morts, alimentar els vius”, i podria servir de manual de reacció davant les emergències).
Query ecoregions
Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida
Maig 2021
Aquests dies estic acabant de llegir Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, i la poesia sencera de Hölderlin.
Dos grandíssims escriptors però amb una manera de viure que no comparteixo. Virgínia Woolf desdenya l’exclusivisme de la classe alta i al mateix temps la vulgaritat de la classe baixa. No es troba bé enlloc. Hölderlin tampoc es troba bé en aquest món. Recorda, o imagina, un món on els déus antics i la naturalesa pura eren la realitat. Un cas més extrem encara, és el de Joan de la Creu que nega la vida volent escapar a una nit que no se sap ben bé què és. La vida és insuportable per a molts, un patiment constant. No sabem tirar endavant si no és amb l’ajuda d’antidepressius, porros, alcohol.
I mentre que cal adonar-se del mal i la lletjor, sense edulcorar falsament la realitat, amb un positivisme estúpid, o amb la fugida que suposa viure només el present de Eckhart Tolle, al mateix temps cal saber construir un entorn mínimament habitable, com si vivint enmig d’un abocador de brutícia, sabessim netejar un espai i fer-hi un jardí. Hem de saber veure-ho tot, el lleig, que hi és, i el bell, que també hi és; especialment en nosaltres mateixos, les nostres misèries i també les nostres meravelles. I en la mesura que poguem, mirar d’endreçar el que tenim al voltant. Definir un espai, amb els límits, el que hi entra i el que surt, és el que ens defineix com a individus (la membrana i els flux com a principi d’individuació). Deixar fora el que no m’agrada.
Fer un petit món habitable té a veure amb l’estètica que crec que funciona, que és la que sap trobar la bellesa arreu. I que no lamenta que sigui curta i efímera, com la respiració del Marnassati-Sutta. És la mateixa idea que recull la frase d’Auden que estem entrant al paradís constantment, però només per una estona. En lloc de queixar-me perquè cada dia he d’anar a treballar travessant Barcelona, puc provar si hi vaig en bicicleta escoltant Scarlatti a l’anada i jazz a la tornada, o si esmorzo unes torrades a la taula. L’alternança d’activitats, d’esforç i descans ja hauria de ser prou.
Així podem acomplir el que resumia la frase de l’avi Josep: “Anem passant alegrement la trista vida”.
2023
“J’ai toujours tâché de vivre dans une tour d’ivoire; mais une marée de merde en bat les murs, à la faire crouler…” Correspondance, à Tourgueniev, 1872 de Gustave Flaubert.
octubre 2022
Seguint la idea d’Auden, que les circumstàncies de la vida van variant, i que anem fent entrades al paradís, i per tant també en sortim, em ve la idea que és com ballar seguint la música. Per ballar bé cal estar atent a com canvia el caràcter, saber quan accelerar, quan quedar-se quiet. Potser hauria d’aprendre a “escoltar” la música de la vida, i adaptar-hi els passos. Deixar-me anar quan la música somriu, suau, mantenir el pas quan es torna més fosca. Recordo que fa molts anys en broma jo deia que calia tenir dues filosofies disponibles, l’estoïcisme per quan les coses fossin difícils, i l’epicureisme (una mica mal entès), quan ens puguessium relaxar i gaudir.
2022
Podem tenir expectatives d’una feina prestigiosa, o potser una parella molt bonica i valorada, i que després resulti que quan ho assolim no ens satisfaci. Testimonis de gent que deixa la feina i objectius que havia somiat per dur una vida més senzilla: BBC
És el que Horaci anomenava Aurea mediocritas.
2024
Tristesa, cap notícia suggereix esperança. Mediocritat de nosaltres els catalans, fàstic per espanya, guerres absurdes a Sudan, Etiopia, Ucraïna, l’antisemitisme. L’obscenitat que Elon Musk guanyi 56bn. Les vides dels humans amb tant de patiment. Fa pensar ens els versos del Schiksalslied;
Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zu andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.
que ressonen amb la música de Brahms. I enyorem els passos dels genis feliços que caminen per un sol que no cansa. Però potser en lloc de desesperar-nos hauríem de saber trobar els moments en que l’aigua queda uns estona en pau, una bassa tranquil·la amb el fons clar, moments que també hi són, com diu Auden, abans de seguir arrossegada pel corrent.
Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc
Hi ha alguna relació entre els que serien els meus referents en estètica? l’esteticisme fregant el decadent de Proust, la mirada exquisida i alhora desdenyosa de Nabokov, la simplicitat segons com artificiosa del teisme, i la idea de l’efecte marc?
Potser és la convicció que la bellesa es troba arreu i cal trobar la manera descobrir-la o posar-la de manifest. Proust sap veure la bellesa en el paisatge d’una taula (À l’ombre des jeunes filles en fleurs), Nabokov, la d’uns llapis de colors. El mestre del Te sap que un camí és més bonic quan, a més d’haver estat escombrat, té unes quantes fulles de tardor.
La idea de l’efecte marc és que la bellesa ja hi és, només cal saber-la mostrar destacant-la del fons. Això és el que saben fer Proust i Nabokov, i el que sap fer el mestre del te.
I potser és que jo intento quan viatjo pel barri del Poblenou o per les habitacions de casa.
Mineria i Metal·lúrgia
La Terra, geografia | [ esborrany ] els materials que trobem al món i què en fem.
[història mineria a wkpd ][ Atlas des Ressources][ història de la tecnologia ]
Or i plata, Coure i estany, ferro i acer, Plom,
Or i plata: La riquesa d’Atenes es basava en part en les mines de plata de Laurium. Obtenien marbre de Thassos. Els romans van extreure or a Las Médulas i plata a Cartagena.
Coure. És un dels metalls més importants. En l’època dels antics romans s’obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d’on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d’aquí ha evolucionat al coure en català. Llautó (Cu-Zn) del que en fan les trompetes, Bronze (Cu-Sn), Alpaca (Cu-Ni-Zn). Ara és bàsic per cables de conducció elèctrica i tuberies. Bronze: (-4000), coure i estany. La tècnica per a la seva obtenció consistia a barrejar el mineral de coure (en general, calcopirita o malaquita) amb el d’estany (cassiterita), en un forn alimentat amb carbó vegetal. El carboni del carbó vegetal reduïa els minerals a coure i estany, que es fonien i aliaven amb del 5 al 10% en pes d’estany. El coneixement metal·lúrgic de la fabricació de bronze va donar origen, en les diferents civilitzacions, a l’anomenada edat del bronze. // Els aliatges basats en l’estany més antics que es coneixen daten del quart mil·lenni aC i es van trobar a Susa (actual Iran) i en altres llocs arqueològics de Luristan i Mesopotàmia. // Exceptuant l’acer, els aliatges de bronze són superiors als de ferro en gairebé totes les aplicacions. Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s’empren en aplicacions de transferència de calor. // [ el coure era més comú però no l’estany, que es trobava sobretot a les illes britàniques i fou objecte de comerç].
Plom: Per la seva fàcil utilització, el plom va ser un dels primers metalls usats per l’home, i se sap que prop de l’any 5000 aC els egipcis ja l’usaven en cosmètica. Els xinesos foren els primers a utilitzar-lo en el seu sistema monetari. Els grecs l’usaren a les seves colònies i els fenicis a les seves factories van explotar prop de l’any 2000 aC mines de plom a tota la península Ibèrica, que posteriorment, durant la dominació de la Península pels romans se seguiren explotant, degut a l’ampli ús que se’n donava a l’antiga Roma. // El plom rares vegades es troba en el seu estat elemental. El mineral més comú és la galena (sulfur de plom). Els altres minerals d’importància comercial són la cerusita (carbonat de plom) i l’anglesita (sulfat de plom), que són molt més rars. (AR 151 bateries, tuberies, pintures)
Ferro i acer (-1200): Entre els segles XII aC i X aC] es produeix una ràpida transició a Orient Mitjà des de les armes de bronze a les de ferro. Aquesta ràpida transició tal vegada fou deguda a la falta d’estany, més que a una millora en la tecnologia del treball del ferro. Aquest període, que es va produir en diferents dates segons el lloc, es denomina Edat de Ferro, substituint a l’edat del bronze. A l’antiga Grècia va començar a emprar-se entorn de l’any 1000 aC, i no va arribar a Europa occidental fins al segle VII aC. La substitució del bronze pel ferro va ser gradual, perquè era difícil fabricar peces de ferro: localitzar el mineral, després fondre-ho a temperatures altes, per a finalment forjar-ho. // És el quart element més abundant en l’escorça terrestre, representant un 5%. Es troba formant part de nombrosos minerals, entre els quals destaquen: l’hematites (Fe2O3), la magnetita (Fe3O4), la limonita (FeO(OH)), la siderita (FeCO3), la pirita (FeS2), ilmenita (FeTiO3). // La reducció dels òxids per a obtenir ferro es du a terme en un forn denominat habitualment alt forn. En ell s’afegeixen els minerals de ferro, en presència de carbó de coc i carbonat de calci, CaCO3 (que actua com a escorificant). // L’Antiga Xina de la dinastia Han, entre el 202 aC i el 220 dC, va crear acer en fondre ferro forjat juntament amb ferro colat, obtenint així el millor producte de carbó intermedi, l’acer, al voltant del segle I aC.[8][9] Juntament amb els seus mètodes originals de forjar acer, els xinesos també van adoptar els mètodes de producció per a la creació d’acer wootz, una idea importada de l’Índia a la Xina cap al segle v. / L’acer wootz va ser produït a l’Índia i Sri Lanka des d’aproximadament l’any 300 aC. Aquest primerenc mètode utilitzava un forn de vent, impulsat pels vents dels monsons.
Alumini. És el metall més comú, un 8% del pes de l’escorça terrestre, un metall lleuger juntament amb el magnesi i el titani. / Tant a Grècia com a Roma s’emprava l’alum (del llatí alumen, alum), una sal doble d’alumini i potassi com mordent en tintoreria i astringent en medicina, ús encara en vigor. / By itself, “alum” often refers to potassium alum, with the formula KAl(SO4)2·12H2O. L’ús modern és a partir de la bauxita (de la ciutat de Baux), que és barata, però el procés d’obtenir el metall és car . / Tanmateix, amb les millores dels processos els preus van baixar contínuament fins a col·lapsar-se el 1889 després de descobrir un mètode senzill d’extracció del metall alumini. La invenció de la dinamo per Siemens el 1866 va proporcionar la tècnica adequada per a produir l’electròlisi de l’alumini. La invenció del procés Hall-Héroult a 1886 (patentat independentment per Héroult a França i Hall als EUA) abarateix el procés d’extracció de l’alumini a partir del mineral, la qual cosa va permetre, juntament amb el procés Bayer (inventat l’any següent, i que permet l’obtenció d’òxid d’alumini pur a partir de la bauxita), que s’estengués el seu ús fins a fer comú en multitud d’aplicacions, sobretot a la construcció; és el metall del segle XX.
Magnesi. El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d’aspecte semblant a l’argent. El nom procedix de Magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. És el vuitè element més abundant a la natura. Es troba en, magnesita, brueta, carnalita i olivina. Al sXIX s’aïllarà per electròlisi.
Mercuri: The ancient Greeks used cinnabar (mercury sulfide) in ointments; the ancient Egyptians and the Romans used it in cosmetics. In Lamanai, once a major city of the Maya civilization, a pool of mercury was found under a marker in a Mesoamerican ballcourt.[22][23] By 500 BC mercury was used to make amalgams (Medieval Latin amalgama, “alloy of mercury”) with other metals.[24] Alchemists thought of mercury as the First Matter from which all metals were formed. They believed that different metals could be produced by varying the quality and quantity of sulfur contained within the mercury. The purest of these was gold, and mercury was called for in attempts at the transmutation of base (or impure) metals into gold, which was the goal of many alchemists.[15] The mines in Almadén (Spain), Monte Amiata (Italy), and Idrija (now Slovenia) dominated mercury production from the opening of the mine in Almadén 2500 years ago, until new deposits were found at the end of the 19th century. It is found either as a native metal (rare) or in cinnabar, metacinnabar, sphalerite, corderoite, livingstonite and other minerals, with cinnabar (HgS) being the most common ore.
Carbó: El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d’origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. / Es va fer servir esporàdicament des de l’edat de bronze, el que es trobava a la platja. Cap a l’any 1000, sobretot a Anglaterra on era abundant, es va obtenir per mineria. Amb la revolució industrial es va començar a fer sevir intensament [avui encara l’usen centrals tèrmiques?]
ALTRES NO METALLS (HaT)
- Sal, per evaporació d’aigua de mar [NaCl]
- Argila per ceràmica, que podrà ser vidriada amb afegits
- Pigments per a pintura: negre del sutge, vermell de l’òxid de ferro, groc de carbonat de ferro, mini, o
- calç per a les parets, escalfant pedra calcària en forns de calç
- Sabons: fer bullir greix animal o vegetal amb un àlcali
- Tints per a la roba que es tractaria amb alums abans d’aplicar-hi el tint
- jaciments de petroli, nafta inflamable, quitrà (HaT 751)
Edat mitjana
Due to differences in the social structure of society, the increasing extraction of mineral deposits spread from central Europe to England in the mid-sixteenth century. On the continent, mineral deposits belonged to the crown, and this regalian right was stoutly maintained. But in England, royal mining rights were restricted to gold and silver (of which England had virtually no deposits) by a judicial decision of 1568 and a law in 1688. England had iron, zinc, copper, lead, and tin ores. Landlords who owned the base metals and coal under their estates then had a strong inducement to extract these metals or to lease the deposits and collect royalties from mine operators. English, German, and Dutch capital combined to finance extraction and refining. Hundreds of German technicians and skilled workers were brought over; in 1642 a colony of 4,000 foreigners was mining and smelting copper at Keswick in the northwestern mountains.
Zinc. usat en aliatge per fer llautó. Zinc metal was not produced on a large scale until the 12th century in India, though it was known to the ancient Romans and Greeks.[6] The mines of Rajasthan have given definite evidence of zinc production going back to the 6th century BC.[7] To date, the oldest evidence of pure zinc comes from Zawar, in Rajasthan, as early as the 9th century AD when a distillation process was employed to make pure zinc.[8] Alchemists burned zinc in air to form what they called “philosopher’s wool” or “white snow”. / The most common zinc ore is sphalerite (zinc blende), a zinc sulfide mineral.. (AR 151) es fa servir en galvanització, aliatges, laminats (metalls zincats) i pintures.
1556 Agricola De re Metallica , text
Treball de metalls: armes, cotes de malla (ferro), eines, tubs d’orgue, campanes (bronze), canons, projectils (plom)
ALTRES (HaT)
- àcid nítric per destil·lació de salnitre amb vidriol. El salnitre seria molt important per a la fabricació de pòlvora (s’obtenia purificant la terra amb fems fermentada per bacteris)
- Àcid clorhídric g
- Àcid sulfúric: Els alquimistes ja coneixien i empraven l’àcid sulfúric. El preparaven escalfant a altes temperatures sulfats naturals i dissolent després en aigua el triòxid de sofre format. En el segle xv, Basilius Valentinus l’obtingué destil·lant sulfat de ferro(II) amb arena. El sulfat de ferro(II) heptahidratat FeSO 4 ⋅ 7 H 2 O era anomenat vitriol de ferro, i el sulfat de coure(II) pentahidratat CuSO 4 ⋅ 5 H 2 O , del qual també s’obtenia àcid sulfúric, vitriol blau, per la qual cosa l’àcid obtingut l’anomenaven oli de vitriol i esperit de vitriol.
EDAT MODERNA
El carbó, l’acer i el ferro forjat a la revolució industrial
Alumini com a metall
Titani: El titani (anomenat així pels Titans, fills d’Urà i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra pel reverend Willian Gregor l’any 1791, a partir del mineral conegut com a ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser redescobert novament quatre anys més tard pel químic alemany Heinrich Klaproth, en aquest cas en el mineral rútil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani. Matthew A. Hunter va preparar per primera vegada, l’any 1910,[2] titani metàl·lic pur (amb una puresa del 99,9%) escalfant tetraclorur de titani (TiCl4) amb sodi a 700-800 °C en un reactor d’acer, amb un procés que seria conegut com, procés Hunter. El titani com a metall no es va usar fora del laboratori fins que el 1946 William Justin Kroll va desenvolupar un mètode per a poder produir-lo comercialment: per mitjà de la reducció del TiCl4 amb magnesi, i aquest és el mètode utilitzat avui en dia (procés de Kroll). El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Ti. És un metall de transició abundant en l’escorça terrestre que es troba, en forma d’òxid, en l’escòria de certs minerals de ferro i en cendres d’animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l’acer; s’usa en la fabricació d’equips per a la indústria química i, aliat amb el ferro i altres metalls, s’empra en la indústria aeronàutica i aeroespacial. / The element occurs within a number of mineral deposits, principally rutile and ilmenite, which are widely distributed in the Earth’s crust and lithosphere; it is found in almost all living things, as well as bodies of water, rocks, and soils.The metal is extracted from its principal mineral ores by the Kroll and Hunter processes.
Àlcalis: (HaT 776) hi havia molta demanda per les fàbriques de teixits. El 1787 Leblanc troba el procés per obtenir-los (sosa) a partir de la sal. Va ser el primer procés químic aplicat a gran escala. Abans s’obtenien de les cendres. Era necessari àcid sulfúric que s’obtenia destil·lant vidriol i més endavant salnitre. El 1860 el belga Solvay va patentar un procés més eficient: The Solvay process or ammonia-soda process is the major industrial process for the production of sodium carbonate (soda ash, Na2CO3).
- Gas [metà] (1760), obtingut a partir del carbó i que s’aplicaria a l’enllumenat al s19 [ de petit els fanals del barri eren de gas]
- Derivats del petroli com la parafina per a la il·luminació (1848). Comença la indústria de perforació de pous als USA. Amb l’aparició del motor de combustió i els primers cotxes accessibles pel muntatge en cadena de Ford, la demanda augmentarà.
- Cautxú: obtingut del làtex provinent de l’escorça de certes plantes tropicals
Colorants sintètics [HaT 701], explosius, fabricació de sodi i fòsfor, fertilitzants artificials.
Matèries primeres
A733 Dormitori
A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Possiblement en aquesta cambra és on hauré passat més hores. En aquest llit em desperto cada dia al matí. L’armari conté la roba pels diferents papers que puc fer. Ara cada dia, abans només a les tardes, començo l’estudi contemplatiu assegut a la taula amb la vista del cementiri i les torres davant, esmorzo, el cel amb els núvols que canvien, la finestra al món digital de l’ordinador, llibres i papers. A l’esquerra el faristol on m’escarrasso a fer música com puc.
- El llit, dormir i somniar
- L’armari de roba, els calaixos, roba de taula, instruments musicals
- L’estudi
EL LLIT: DORMIR i SOMNIAR
Al llit hi dormo, sol, en alguna època acompanyat. Hi dormo de nit i sempre que puc, havent dinat. Què li dic al coixí al matí quan faig el llit? “fins després, ens retrobem a la migdiada”. Abans i després de la migdiada llegeixo; alguna època també al vespre. Alguna vegada escolto música. Tal com diu Xavier de Maistre, “c’est dans ce meuble délicieux que nous oublions, pendant une moitié de la vie, les chagrins de l’autre moitié.”
Quan dormim el cervell es recupera, els records es consoliden i somniem. És un plaer, a l’hivern, entrar al llit, posar l’edredó al voltant del coll, arraulint-me en posició fetal ( no “fatal”, que deia algú), com a punt de començar un viatge al món dels somnis. Les migdiades a l’hivern, cobert amb la manta amb el sol baix que m’escalfa embolicant-me. A l’estiu, amb les persianes baixades i la finestra oberta, la brisa que em refresca. La migdiada comença amb una lectura fins que, com si m’anestesiessin, noto que perdo la consciència, deixo el llibre i les ulleres al costat i, panxa enlaire, em submergeixo en un altre món. Alguna vegada n’he fet a mig matí, sobretot si em quedava son pendent després de fer esport seguit d’un bon esmorzar.
Quan somniem vivim experiències que a penes recordem. Com si en el moment de perdre la consciència comencéssim un viatge en el que no podem fer fotografies ni prendre notes i rarament recordem res del que ha passat. És com si tinguéssim dues vides, i d’una d’elles no en sabem gaire res. A vegades en despertar-me tinc ganes de tornar a aquest món que he deixat. He volat,he ballat, he escoltat músiques que no existien al món de la vetlla.
Quan ens despertem, és com si ens retrobéssim. Alguna vegada potser no sabem quin dia de la setmana som, ni on som, si a casa al llit habitual, o de viatge. Proust diu que per un moment hom no sap qui és, només hi ha el sentiment de l’existència, com un home primitiu i que, al cap de poc, els records fan que recorri segles fins a retrobar-se. Auden diu que “els gentils portals del cos s’obren de bat a bat al món d’enllà, els portals de la ment, el portal de corn i el de vori, es tanquen d’una revolada”, “el món és present, circumstant, i sé que no sóc sol, aquí, ans amb un món i m’alegro”.
I si en despertar-nos ens trobéssim en un lloc que no reconeixem? I més encara, amb un rostre i una identitat diferent? Quant al lloc, això és el que passa en els viatges nocturns en tren, adormir-se amb el sotragueig rítmic de les vies sabent que estic creuant camps i pobles, i que demà em despertaré a un lloc diferent. És una de les experiències més apassionants. Quan estic a punt d’adormir-me segons com també penso que el son nocturn serà també un viatge en el temps, ja que no en l’espai; demà em despertaré en un nou dia, amb nous plans i noves expectatives.
Quins han estat els llits de la meva vida? Un bressol (1957), un llit amb els meus germans a Vilafranca 40 (1960-1975), Solius, amb l’olor dels pins (1970-2015), després un llit per a mi sol a Vilafranca 40 (1975-1981), Balmes 40 a Castellar del Vallès (1982-1999), Ciudad Real 24 (2000-2001), i des de 2002, Aymà 7. I un seguit de llits en hotels, lliteres d’albergs, matalassos en una tenda, la furgo i fins i tot un parell de bivacs. ¿I si un atzar joganer fes que en adormir-me saltés en el temps i em despertés en un dels llits que he tingut, en un altre moment de la vida?.
Damunt del llit hi tinc un cel pintat, al sudest, un homenatge al cel real que tinc davant al sudoest. Somniant mig despert, a vegades em sembla que el llit pugui volar, transportant-me entre núvols, i contemplant els camps i pobles a sota.
[ obrir ]
LA ROBA
- Roba interior: 40 parells de mitjons, 9 calçotets, 11 samarretes, 1 barnús, 4 pijames, gorro de dormir.
- Estiu: 3 pantalons de lli. 3 camises ( hawaiana), americana de lli, 2 bermudes i 3 polos, 4 colors de bermudes, polos i samarretes.
- Tot temps: 4 pantalons i 4 camises (2 habituals que alterno cada setmana), 2 pantalons de pinça + 2 camises. Americana marró. 4 calors pantalons i camises.
- Hivern: 2 pantalons, 2 camises, abric llarg, americanes de pana i tweed, caçadora, blocktech, 4 colors pantalons de pana i jerseis sense mànigues, 2 jerseis, 4 jerseis gruixuts (2 fets per la mare fa 50 anys), 3 polos, 2 samarretes tècniques.
- Esport i treball: 2 trajos de bany i gorros, dessuadora i tallavents caiac, 2 pantalons i 6 samarretes de córrer, equip ciclisme, excusió: 2 pantalons, 2 folres polars, goretex, plumífer, armilla. bata de pintar, granota de treball
- 19 gorres o barrets, 6 bufandes, 7 corbates de llacet, 7 tirants, 13 corbates.
- Ocasions: trajo de mudar, americana de ballar, kurta pajama, brusa russa, samarreta amb leds.
Tinc massa roba [obrir]
ELS CALAIXOS
M’he esforçat a no ocupar tot l’espai disponible. Hi ha sis calaixos sota el llit, 3 buits.
Dos dedicats als néts, amb roba per canviar i joguines.
Roba de taula
Els camins de taula que vaig dibuixar i la mare va brodar:
Hivern
Primavera
Tardor
Estiu
LA MÚSICA
Amb moltes limitacions, tota la vida he volgut fer música. La coral l’Esquitx, un parell d’anys de classe de guitarra que no van seguir, la flauta dolça a l’Arc, el piano, la trompeta, la coral de grans, l’harmònica al servei militar, els festivals de música antiga, el cornetto, un teclat per provar d’acompanyar-me, un saxo casio, una prova de tocar la bateria … Ara tinc a l’habitació el faristol que hi havia a Solius, heretat dels avis. I als calaixos i altres llocs, instruments diversos. He tocat la flauta, el cornetto, sempre amb dificultat, i ara fa dos cursos que he reprès la trompeta amb la Natsuko i en Pol. Els vídeos d’aquest museu han estat una oportunitat per intentar muntar una peça de trompeta i acompanyament.
Música antiga: la flauta dolça i el cornetto
Els metalls
Percussió
Museu d’instruments, citarina de la tieta Maria, flautes d’Orient, xistu,
Harmònica i acordió
Faristol, afinador, metrònom
micròfon i teclat midi per fer música amb l’ordinador
ESTUDI, EL QUE M’ENVOLTA:
Què m’envolta? Darrera tinc l’armari de roba, a l’esquerra el mural dels núvols.
A la dreta, un marc on miro d’anar canviant el contingut, ja sia una postal, o un dibuix meu. És una idea que es remunta a la lectura del llibre del te (la casa del buit), i la pràctica del pare de tenir un petit marc de fusta per exposar postals d’art.
El gravat Melencolia I de Dürer que m’acompanya des de 1984.
Els altaveus i les escultures de la Teresa i la Maria
El moble amb arxius diversos i un llum de color variable [obrir]
LA TAULA i LA FINESTRA
Tota la vida que he estudiat, amb la curiositat i ganes de saber i conèixer-ho tot. I això volia dir dues mirades, una als papers i llibres, i més tard la pantalla de l’ordinador, i l’altra, enfora, al que podia veure i viure directament. La mirada a la taula i la mirada a la finestra. El 1996 vaig dibuixar un ex-libris, influit per un dibuix d’Escher que pretenia mostrar el món, la taula, la finestra i a mi mateix.
La taula i la finestra serien el títol del blog que vaig començar el 2007 i que vaig acabar fent privat el 2016, amb una nova versió:
Vol mostrar com en mi hi ha les partícules de l’univers, les idees de la història, possibles móns imaginaris, la història de la terra a l’esquerra, els homínids i la història a la taula.
La majoria del meu temps lliure l’he passat a una taula, llegint, escrivint, i mirant per la finestra. De la que tenia a Vilafranca 40 no en tinc cap foto, només un dibuix inacabat.
A Castellar del Vallès (1981-2000) m’acompanyava la vista dels camps que anaven a Can Sant Pere.
Dos anys al carrer Ciudad Real 24.
I des de 2002, al passatge Aymà:
La taula, és d’estil Lluís XVI?
Una de les coses que més m’agrada d’on estic instal·lat és que el cel queda reflectit a la taula i veig els núvols moure’s entre els papers.
A la taula hi tinc una caixa de Ward que vaig fer adaptant un expositor d’Ikea, fent la base amb formigó. I una pedra que vaig recollir a la platja de Steingammen, prop del Cap Nord, arrodonida per l’erosió. Així tinc un resum de la natura a la taula.
Els calaixos [obrir]
I la vista que tinc davant, amb el cementiri i les torres del poblenou. M’hi passo moltes hores. Veig com canvia la llum al llarg del dia, els núvols que es mouen. Durant anys davant hi havia un pàrquing d’autobusos. Des que van marxar hi ha un solar amb alguns grafitti subvencionats, i els matolls de la natura que recupera espai. M’ha sorprès una flor vermella d’un baladre, un conill i un agrò blanc. [obrir]
I gairebé sempre, també esmorzo a la taula , mirant les notícies de la BBC
EL MÓN DIGITAL
La pantalla de l’ordinador és com una segona finestra, amb vistes a tot el món, un accés a una mediateca amb llibres (youtube, webcams, canals de notícies), música i films; una porta a una plaça on veig gent i sóc vist, segons com, un aparador on m’exhibeixo; una plaça on es ven, es crida, s’elogia, s’insulta (Facebook, Instagram, twitter, TikTok); una porta d’accés a altres móns on puc adoptar altres identitats (avatars en jocs).
A quins “llocs” he estat? Cap el 1995, era el directori de Yahoo, i els primers correus, alguna sala de xat. És com una ciutat, amb biblioteques com la Wikipedia, manuals d’instruccions, cinemes i teatres a Youtube, galeries d’art amb la cerca d’imatges, mapes recorreguts a Googlemaps i wikiloc, música a youtube i Spotify, quiosc de notícies amb la BBC i el nacionat.cat, el sensacionalisme de facebook amb notícies i cartellera d’anuncis, botigues amazon i aliexpress, el banc on gestiono els diners, un mercat on a vegades robo a l’emule, algun barri inconfessable, un locutori per amics i coneguts al whatsapp. No visito els aparadors de twitter o Instagram.
in the internet nobody knows you’re a dog
CALAIXOS i ARXIUS
En un moble que vaig dibuixar per que em fes un fuster i que originalment tenia un teclat Roland a sota, hi ha dos calaixos i un munt d’arxivadors.
L’astrolabi
És un instrument que combina un planisferi amb un inclinòmetre per mesurar l’alçada d’un objecte sobre l’horitzó. El van fer servir els grecs i a l’edat mitjana els àrabs e van perfeccionar.
A In the sky se’n pot decarregar un model per imprimir per la latitud de 40º. A Astrolabeproject un programa per adaptar-lo a qualsevol latitud.
Funcionament (basat en el primer model)
(1) 1a La part de darrera de la “mare” té una alidada per mesurar l’alçada d’una estrella [ coordenades estelars ascensió recta (longitud) o declinació / coordenades de l’horitzó, altitude i azimuth], i situar el sol a la seva constel·lació sobre el cercle més exterior. 1b Les constel·lacions del zodíac al llarg de l’eclíptica, dividides en 30º. 1c el calendari de 1394 quan Chaucer va escriure el tractat sobre astrolabis. 1d el calendari actual, desplaçat 9 dies. 1e Calendari litúrgic amb les dates d’alguns sants (a number of significant Christian saints, 1f Umbra i recta trobar la raó entre l’alçada i la distància a partir de l’angle d’elevació. Indica x/12, és a dir, amb 45º marca 12 (12/12), amb 15º és 3/12.
(2) Frontal 2a el cercle de les hores + és migdia i la M mitja nit, la resta representada per lletres. 2b la rete té una projecció horitzontal de les estrelles, amb la polar al centre, i marcats hi ha el tròpic de càncer (23.5 per sobre), l’equador i el tròpic de capricorni (23.5 per sota l’equador).[coincidint amb això] hi ha l’ascensió recta. la rgela indica la declinació d’una estrella respecte de l’equador [ex, Sírius està a 6.8 ar i -18º de declinació]. If you are already familiar with the constellations, you may notice the surprising fact that the rete depicts all of the constellations back-to-front. Objects that appear to the left of Orion in the sky, appear to the right of it on the rete. Why did I make such a mistake?This is a historically authentic reproduction of the retes on the vast majority of medieval astrolabes, including the one described by Chaucer. 2c To find the position of the Sun on any given day, the scale on the reverse side of the mother is used. For example, on 1st June, the scales on the reverse side tell us that the Sun has moved approximately 10° through the constellation of Gemini. Turning back to the front of the astrolabe, we see on the rete that the point 10° through Gemini is a little to the north of Aldebaran. 2d The climate sits directly behind the rete, and shows a cobweb-like grid of lines that represent the visible portion of the sky. The criss-crossing lines are lines of constant altitude – called almucantars – and lines of constant azimuth – called azimuths – and they are used to determine the approximate alt/az coordinates of stars. The thick line at the outermost edge of the cobweb pattern shows the horizon of the visible sky. Just as on a modern planisphere, the rotation of the sky through the night is reproduced by rotating the star chart – in this case, the rete. As the rete is rotated clockwise, stars are seen to rise in the east and set in the west.As with a planisphere, the star chart must be brought into the correct rotation to represent a particular time and date before it can be used. On a planisphere, this is usually done by matching the desired time on a rotating scale to the desired date on a static scale marked around the edge of the planisphere. On an astrolabe, however, no such scales are provided. Alignment is usually achieved by measuring the altitude of a reference object – either the Sun or a star – using the alidade and then rotating the rete until its projection lies on the appropriate almucantar. [ si conec al meu horitzó, puc tenir una idea prou bona de l’azimuth, i l’altitud és el que m’ha donat la mesura amb l’alidada, així puc girar la rete a la posició correcta i veure on estan les altres estrelles]. 2e les hores desiguals (dividir la nit en 12, el dia en 12 que varia segons som a l’hivern o l’estiu) i les hores iguals.
Indicadors salut
[ esborrany ]
Oxímetre
Mesura si el cor envia l’oxigen arreu del cos de manera correcta. Els valors 95-100% són els normals. Per sota és un indicador de vies respiratòries obstruïdes, dificultat de respirar, infecció pulmonar, mala circulació, algun medicament anestèsic, relaxant muscular o anafilaxi. Envia uns pulsos de llum que travessen el dit, la manera com és absorbit depèn del nivell d’hemoglobina. https://www.howequipmentworks.com/pulse_oximeter/
Estetoscopi
Els sons del cor, S1 S2 S3 S4, murmurs (vídeo)
Termòmetre
Valor normal 36.6
Tensiòmetre
Pressió sanguínia. Valors normals 120/80. Riscos de la hipertensió (14/90): aneurisma i artioesclerosi. Hipotensio (90/60)
Otoscopi
Infeccions oïda
Mesures antropomètriques
índex corporal: pes (kg) / alçada2 (m) 73/(1.78)2=22.5 (normal 18.5 a 25.5)
Analítica: Anatomia, sang
El meu dia i setmana
la rutina diària [ esborrany]
[ l’experiència del temps, horaris dones tate, haydn, video christian marclay, esquemes biografies, bioritmes, els temps més curts, les organismes que viuen més i viuen menys |
2021
0630 primer despertador 0645 segon despertador. Obrir balcó, pipí, dents, obrir taller i habitació nenes, recollir cuina, gimnàs
0745 esport, o dutxa i altres. Córrer fins al moll del Vela o el besós i nedar.
0900 Dutxa, afaitar, preparar esmorzar
0930 Esmorzar, veure notícies
1000 Estudi escoltant música
1200 o 1300, canvi activitat, rutina tècnica trompeta, bricolatge
1400 Pujar a la terrassa, treball jardí, lectura
1430 Dinar, cafè i cigarret
1515 Migdiada
1600 Prórroga migdiada, aiii 1630 emergència
1700 Estudi menys concentrat
2000 Trompeta segona sessió
2100 trucada pare, tancar
2130 sopar
2200 tv sèries
2330 a dormir
LA SETMANA
- V compra
- S potser explorar
- D (no faig gimnàs) el silenci els diumenges al matí quan la gent encara no s’ha llevat i començat a fer soroll, és una meravella. Bugada. Esmorzar bufet.
- L
- M
- X pensar menús preparar llibret
- J plans setmanals
[ quan treballava]
8 sortir de casa
8:45 arribada a la feina, canviar-me de roba i esmorzar
Les eleccions
[ esborrany] Quines eleccions fem? què decidim?
DIA
- Al matí, quan sona el despertador, ¿sortim o no del llit i ens posem en marxa? (Ikigai)
- De les diferents tasques a fer, estudi, feina de la casa, ¿quines fem primer?
- Mentre estic fent alguna cosa, la interrompo per veure el mòbil o les xarxes socials?
- Quan menjo o bec, ¿repeteixo, em modero?
- A la migdiada, em poso despertador? Li faig cas?
- Havent sopat, quina sèrie veig?
SETMANA
- Els menús
- els plans
- Opcions de lleure: exposicions, museus, ball
- relacions socials
- xarxes socials, participo, què miro
MES
- Excursions, viatges
- Estudi, lectures
- Compres
- Roba
ANY
- Grans viatges, despesa
- votacions
VIDA
- Què estudio
- On treballo
- On visc
- Parella, fills
Rutines diàries
[ esborrany ] el meu dia
Què fan cada dia les persones de cada època?
Gràfic de creadors
Instal·lació de Margaret Harrison. Women and work, 1975. Mostra els horaris de dones treballadores, a la fàbrica i a casa, sense a penes gens de temps lliure. (vist a la Tate Modern. 2017).
La rutina de Haydn
Estadístiques fictícies, projecte chronome
Les sabates que no van poder acabar de caminar
Ballard deia “crec en la història dels meus peus“. Les nostres sabates expliquen quins han estat els camins de la nostra vida .
Cada un dels parells de sabates d’aquesta pila exposada a Auschwitz hauria d’haver seguit caminant per anar a la feina, passejant, anant a ballar, corrents per atrapar un tren. Però el règim nazi no volia peus jueus.
Unes sabates de bronze a la riba del Danubi a Budapest recorden els jueus que van ser executats el 1944-45 per les milícies del partit de la creu i la fletxa.
Any litúrgic
[en itàlica el calendari luterà per les cantates de Bach]
ADVENT
1. Advent
2. Advent
3. Advent
4. Advent
Christvesper
25 Desembre: Nativitat [torrons i neules], 1. Weihnachtstag (25)
26 Desembre: Sant Esteve , 2. Weihnachtstag (26)
3. Weihnachtstag (27)
So.n.Weihnachten (diumenge després de Nadal) Dominica post Nativitatis Christi
Neujahr; Festo Circumcisionis Christi
So.N.Neujahr; Dominica post Festum Circumcisionis Christi
6 Gener: Epifania, baptisme del Jesús [ tortell], Epiphanias, Fest der Heiligen drei Könige
1.So.n.Epiph. Dominica 1 post Epiphanias
2.So.n.Epiph. Dominica 2 post Epiphanias
3.So.n.Epiph. Dominica 3 post Epiphanias
4.So.n.Epiph. Dominica 4 post Epiphanias
5.So.n.Epiph. Dominica 5 post Epiphanias
6.So.n.Epiph. Dominica 6 post Epiphanias
Septuagesimae, 3 diumenge abans de quaresma
Sexagesimae, 2 diumenge abans de quaresma
Dijous gras: [ botifarra d’ou]: (52 dies abans de Pasqua). El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tota mena de menges que combinen els ous amb la carn. Antigament, el Dijous Gras marcava l’inici d’una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el dimecres de la setmana següent, el Dimecres de Cendre.
Quinquagesima Sonntag Estomihi, Sonntag vor der Passionszeit
Quaresma: La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Dimecres de cendra: Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d’abstinència (igual que el Divendres Sant), s’imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. Comença la quaresma.
Invokavit, primer diumenge de quaresma
Reminiszere, segon diumenge de quaresma
Okuli, tercer diumenge de quaresma
Laetare, quart diumenge de quaresma
Judika, cinquè diumenge de quaresma
19 de març Sant Josep: [crema catalana i bunyols]
Diumenge de Rams, Palmsonntag, sisè diumenge de quaresma
Dijous sant: Commemora l’anomenat Sant Sopar, és a dir, l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. Gründonnerstag, Maundy Thursday
Divendres sant: Commemora la mort de Jesucrist a la creu i s’integra en les festivitats de la Setmana Santa. Karfreitag, Good Friday
Dissabte sant, Vetlla Pasqual, Karsamstag, Easter Saturday, Holy Saturday
Lucernari: es beneeix el foc fora de l’església, i s’encén el ciri pasqual
- Pregó Pasqual
- Lectures de l’Antic Testament
- Primera lectura: Gn1, 1-2,2 “Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.”
- Salm 103 “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”
- Segona lectura: Gn 22, 1-18 “Sacrifici d’Abraham. El nostre pare en la fe”
- Salm 15 “Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi”.
- Tercera lectura: Ex 14, 15-15, 1 “Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar”.
- Salm: Ex 15 “Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria”
- Quarta lectura: Is 54, 5-14 “El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern”.
- Salm 29 “Amb quin goig us exalço Senyor!
- Cinquena lectura: Is 55, 1-11 “Veniu amb mi i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna”
- Salm: Is 12 “Cantant de goig, sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació”
- Sisena lectura: Ba 3, 9-15 “Avança pel camí que condueix a la claror del Senyor”
- Salm 18 “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna”
- Setena lectura: Ez 36, 16-17ª. 18-28 “Abocaré sobre vosaltres aigua pura i us donaré un cor nou”.
- Salm 41: “Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara?
- Lectura del Nou Testament
- Rom 6:3-11 “Vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist”.
- Salm 117:1-2, 16-17, 22-23
- Evangeli
- Cicle A: Mt 28:1-10
- Cicle B: Mc 16:1-8
- Cicle C: Lc 24:1-12
Pasqua de resurrecció: és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (caurà entre el 22 de març i el 25 d’abril). [ la mona de pasqua], Ostersonntag
Ostermontag
Osterdienstag
Quasimodogeniti, Sonntag Quasimodogeniti, 1. Sonntag nach Ostern
Sonntag Misericordias Domini, 2. Sonntag nach Ostern, Dominica Misericordias Domini
Jubilate, 3. Sonntag nach Ostern
Kantate, 4. Sonntag nach Ostern
Rogate, 5. Sonntag nach Ostern
Christi Himmelfahrt (Festo ascensionis Christi)
Exaudi, 6. Sonntag nach Ostern
Pentecosta o quinquagéssima (setè diumenge després de Pasqua). commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat de l’evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l’Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L’eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus. (50 dies després de pasqua) Pfingsten, Feria 1 Pentecostes
Pfingstmontag, Whit Monday, 2nd Day of Pentecost
Pfingstdienstag,Whit Tuesday, 3rd Day of Pentecost
Festa de la santíssima trinitat: diumenge següent a la pentecosta (octava de pentecosta), Trinitatis, Trinity Sunday
Corpus Christi: (l’ou com balla), venera l’eucaristia, se celebra dijous següent a la festa de la santíssima Trinitat. Fronleichnam, Body of Christ, Thursday after Trinity Sunday
Temps ordinari
27 diumenges després de Trinitat
Buß- und Bettag, Atonement, dia del penediment, 11 dies abans d’advent (2 dimecres abans del primer diumenge d’advent)
Lectures any litúrgic | Litúrgia de les hores | Any luterà per les cantates de Bach |
Stabat Mater
Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l’església catòlica del segle xiii dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi. El seu nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). El tema de l’himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. L’Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l’aire lliure, és costum cantar estrofes d’aquest himne mentre els fidels caminen d’una estació a l’altra.
Vivaldi, Pergolesi, Rossini
Stabat mater dolorósa
juxta Crucem lacrimósa,
dum pendébat Fílius.
2. Cuius ánimam geméntem,
contristátam et doléntem
pertransívit gládius.
3. O quam tristis et afflícta
fuit illa benedícta,
mater Unigéniti!
4. Quae mœrébat et dolébat,
pia Mater, dum vidébat
nati pœnas ínclyti.
5. Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si vidéret
in tanto supplício?
6. Quis non posset contristári
Christi Matrem contemplári
doléntem cum Fílio?
7. Pro peccátis suæ gentis
vidit Jésum in torméntis,
et flagéllis súbditum.
8. Vidit suum dulcem Natum
moriéndo desolátum,
dum emísit spíritum.
9. Eja, Mater, fons amóris
me sentíre vim dolóris
fac, ut tecum lúgeam.
10. Fac, ut árdeat cor meum
in amándo Christum Deum
ut sibi compláceam.
11. Sancta Mater, istud agas,
crucifíxi fige plagas
cordi meo válide.
12. Tui Nati vulneráti,
tam dignáti pro me pati,
pœnas mecum dívide.
13. Fac me tecum pie flere,
crucifíxo condolére,
donec ego víxero.
14. Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociáre
in planctu desídero.
15. Virgo vírginum præclára,
mihi iam non sis amára,
fac me tecum plángere.
16. Fac ut portem Christi mortem,
passiónis fac consórtem,
et plagas recólere.
17. Fac me plagis vulnerári,
fac me Cruce inebriári,
et cruóre Fílii.
18. Flammis ne urar succénsus,
per te, Virgo, sim defénsus
in die iudícii.
19. Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me veníre
ad palmam victóriæ.
20. Quando corpus moriétur,
fac, ut ánimæ donétur
paradísi glória.
Amen.[8]
At the Cross her station keeping,
stood the mournful Mother weeping,
close to her Son to the last.
Through her heart, His sorrow sharing,
all His bitter anguish bearing,
now at length the sword has passed.
O how sad and sore distressed
was that Mother, highly blest,
of the sole-begotten One.
Christ above in torment hangs,
she beneath beholds the pangs
of her dying glorious Son.
Is there one who would not weep,
whelmed in miseries so deep,
Christ’s dear Mother to behold?
Can the human heart refrain
from partaking in her pain,
in that Mother’s pain untold?
Bruis’d, derided, curs’d, defiled,
She beheld her tender child
All with bloody scourges rent.
For the love of His own nation,
Saw Him hang in desolation,
Till His spirit forth He sent.
O thou Mother! fount of love!
Touch my spirit from above,
make my heart with thine accord:
Make me feel as thou hast felt;
make my soul to glow and melt
with the love of Christ my Lord.
Holy Mother! pierce me through,
in my heart each wound renew
of my Savior crucified:
Let me share with thee His pain,
who for all my sins was slain,
who for me in torments died.
Let me mingle tears with thee,
mourning Him who mourned for me,
all the days that I may live:
By the Cross with thee to stay,
there with thee to weep and pray,
is all I ask of thee to give.
Virgin of all virgins blest!,
Listen to my fond request:
let me share thy grief divine;
Let me, to my latest breath,
in my body bear the death
of that dying Son of thine.
Wounded with His every wound,
steep my soul till it hath swooned,
in His very Blood away;
Be to me, O Virgin, nigh,
lest in flames I burn and die,
in His awful Judgment Day.
Christ, when Thou shalt call me hence,
be Thy Mother my defense,
be Thy Cross my victory;
While my body here decays,
may my soul Thy goodness praise,
Safe in Paradise with Thee.
Lectura Divina Commedia, 2013
Microcosmos
el cos, els fluxs del cos
aire
metabolisme: els aliments (la cuina) + les femtes, l’orina
la renovació cel·Lular, identitat corporal, 2 posts
nota: la membrana i el flux http://meumon.synology.me/museu/la-membrana-i-el-flux-com-a-principi-dindividuacio/
[ un vitrubi] contemplació, la reovació cel, la contiuitat de la vida, els avantpassats, com una ona, la torxa de la que parla Marc Aureli
El cos està en contínua renovació i reconstrucció. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les cèl·lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els àtoms que hi havia al planeta des de la seva formació no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb oxígen i ara cada segon entra O2 i expel·lo CO2. Els àtoms de carboni que em formen fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embrió, les meves cèl·lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns plànols únics que combinaven els del pare i la mare. I aquesta mena de dansa de processos bioquímics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions. , passant-se de mà en mà, com els corredors, l’antorxa de la vida, tal com diu Lucreci (De rerum natura, Llibre II).
macrocosmos i el microcosmos, on eren abans aquests àtoms? la vida com una ona, com una dansa que es transmet d’ésser viu e ésser viu, els avantpassats.
el meu cos
la casa
les idees que ‘arriben les que em quedo i les que propago, formar part de l’ona, com un cor
igual que el cos està en contínua trnasformació, el nostre relat, també, el que volem a cada moment, com vivim el present, com imaginem el futur i com reeavaluem el passat; potser el que vivíem com a difícil reptrospetivament ara apareix com una època rica.
vitrubi + fritz khan
[fer gifs dels sistemes]
- respiració i circulació, pulmons cor i circulació
- metabolisme, aigua aliments intestins a sang, ronyons, fetge, melsa, orina, femtes
- regulació tèrmica
- els sentits i el sistema nerviós
post regeneració cames: outsourcing biològic, la flora, identitat corporal
[ el ball ininterromput de les cels reproduint-se, generacions enrera, els avantpassats – saul bellow, tot el que ha hagut de passar per que existeixi jo i aquest univers que tinc al voltant]
el cos, el metabolisme [ superposar
[ illustraci´ño d’un cpa frenològic] les idees i mems que arriben
Sentiments. Tristesa
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Introducció Aspecte estudis Melancolia i depressió Autodiagnòstic Reflexió La tristesa a les arts
Introducció
(WK) “Sadness is an emotional pain associated with, or characterized by, feelings of disadvantage, loss, despair, grief, helplessness, disappointment and sorrow. An individual experiencing sadness may become quiet or lethargic, and withdraw themselves from others. ” (VK) la tristesa, és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital. Serveix per a generar empatia als altres; és, doncs, una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l’occidental actual, es considera negativa i vergonyosa, mentre que en la majoria n’és, com la resta d’emocions, positiva.” (CGPT) “Sadness is a negative emotional state typically associated with feelings of loss, disappointment, helplessness, or hopelessness. It is often accompanied by decreased energy, a sense of withdrawal, and introspection. It can range in intensity from mild melancholy to profound grief.” [la versió catalana té un biaix d’autoajuda.
Lebrun: la Tristesse, la douleur d’esprit
-
- Depressió: abatut, aclaparat, adormit, alienat, atuït, avorrit, ensopit, decandit, moix, pansit // Abandó, abatiment, abaltiment, alienació, aclaparament, ensopiment, afebliment, avorriment, ensopiment, cansament, fatiga, decadència, tedi
- Tristesa afligit, trist // desconsol, desconhort, desesperació, impossibilitat, tristesa, sofriment
- Confusió: atabalat, atordit, confús // atabalament, confusió
- Estrès: atrafegat
- ? pudor, vergonya, timidesa, servitud, servilisme, remordiment
- solitud
Detall de l’arbre de Parrot:
- Tristesa ( Sadness )
- [ Ànsia, el desig insatisfet, afegeixo aquí com a emoció negativa, que segons els budistes seria la principal causa d’infelicitat] Pali1-desig. Un desig no realitzat o que realitat no satisfà, seduir algú, més diners, més valoració social. Frustració.
- Confusió, dubte. pali5-confusió, confusió per no saber què fer
- Patiment ( Suffering): Agony · Anguish · Hurt [no hi falta el dolor físic?]
- Tristesa ( Sadness): Depression·Despair·Gloom·Glumness·Unhappiness·Grief·Sorrow·Woe·Misery·Melancholy, El cansament vital , Avorriment, depressió // Fugida, evasió (menjant, bevent, medicant-me o drogant-me, volent fugir de la realitat evadint-me, pensar en una solució miraculosa que em toqui la loteria) ( Pali3-peresa ) // melancolia sentiment de poca cosa en la vida, seguit de frustracions i penes, tot és breu i efímer i no val la pena
- Decepció (Disappointment): Dismay·Displeasure,
- Vergonya ( Shame): Guilt·Regret·Remorse, remordiment o pena pel que he fet o m’ha passat (Jinka). Regret, penediment o nostàlgia pel que podia haver estat, els futurs perduts (article BBC)
- Deixadesa [que m’han deixat, abandó] (Neglect): Alienation·Defeatism·Dejection·Embarrassment·Homesickness·Humiliation·Insecurity·Insult·Isolation·Loneliness·Rejection , solitud, que ningú em compren o no vol o pot compartir la meva vida
- Simpatia [ patir per un altre] (Sympathy): Pity ·
- [el cansament]
-
- Mono no aware [expressió japonesa que reflecteix la melancolia per com n’és d’efímera la bellesa]· Sympathy
Aspectes
Neurologia i expressió
(vk) La tristesa provoca una activació de determinades regions del cervell, com es pot observar a través de tècniques PET, especialment a l’àrea 9 de Brodmann (córtex prefrontal, identificat amb trastorns d’esquizofrènia, depressió, trastorn bipolar, obsessiu-compulsiu (OCD)) el córtex cingulat anterior ( (ACC) com una collaret al corpus callosum, àrees de Brodman, 24, 32, i 33.) ( Mapa del cervell) i al tàlem (amígdala al diencèfal). Intervenen també els neurotransmissors serotonina, dopamina, i norepinefrina ( Neurologia, plaer i dolor ).
La pupil·la de l’ull s’empetiteix i els músculs de la cara es contrauen. Els llavis poden tancar-se i hi ha possibilitat d’aparició del plor, si bé aquest depèn de factors culturals un cop superada la primera infància. La parla també s’hi veu afectada, ja que s’alenteix, i si la tristor és molt forta pot tremolar la veu.
Causes (CGPT)
- Situacions externes: Pena per la mort d’algú. Pèrdua d’una relació (Amor). Pèrdua d’una feina o un objecte valorat. Rebuig, ser objecte de crítica. Empatia pel patiment d’altres. Desastres de la natura o societat (el patiment).
- Causes internes: pensaments negatius, autoestima baixa. Sensació de culpa o vergonya per fets passats. Que la vida és curta i mancada de sentit. (Macbeth Life is a tale told by an idiot).
- Causes biològiques: Desequilibri neuroquímic, malfuncionament de l’amígdala o les àress de Brodman relacionades. Canvis hormonals (ex. postpart, cicles menstruals, menopausa). Dolor crònic o predisposició genètica.
- Factors apresos [biografia]: Experiències traumàtiques, manca d’amor o abusos a la infantesa. Experiències negatives.
- Social: Pressió per complir certes expectatives de bellesa, nivell de vida, en particular a través de les xarxes socials.
Funció
A Psicologia >afectivitat>Aspectes i funcions recollíem la possibilitat que sigui resultat de la frustració d’una expectativa no acomplerta i serviria per comunicar als altres la necessitat d’ajuda. Reavaluar les expectatives i conservar recursos per a objectius assolibles evitant conductes de risc.
(CGPT): Reflexió i reavaluar expectatives fent-les més realistes. Expressar als altres la necessitat de suport. Estalviar energia no invertint-la en el que no és viable. Concentrar-se a solucionar els problemes [sovint el patiment ens impedeix ser objectius?].
Afrontar la tristesa
(WK) D’entrada, els mecanismes poden ser obtenir acompanyament d’altres persones, o d’un animal de companyia [per això tenim tants gats i gossos?], en alguns casos els afectats es retiren temporalment de la societat . A vegades aquestes estratègies fallen i acaben prolongant l’estat de tristesa [gent que sempre es queixa, dependent dels altres i de la teràpia], [escoltant música trista sense parar], o fins i tot retirant-se de la societat [hikikomori]. La teràpia pot ajudar a evitar-ho.
Les cinc etapes del dol, Kübler-ross : negació, ira, negociació, depressió, acceptació
Problema general
A Societats > problemes actuals assenyalo la immensa Infelicitat i patiment que assola els humans que fa que bona part d’ells no suportin la vida sense l’ajuda de medicació o drogues. Els avenços tecnològics que ens haurien d’haver fet la vida més fàcil no impedeixen la pobresa, la manca d’accés a l’habitatge ni la vida estressada. I a un nivell general, tampoc hi ha una esperença en que el futur sigui millor.
Melancolia i depressió
Melancolia: “Tristesa vaga, ombrívola i duradora”. El gravat de Dürer. Anatomy of Melancholy de Richard Burton. Relació amb el temperament melancòlic i l’humor de la bilis negra. Històricament ha tingut una connotació de percepció o pensament profund de la realitat de les coses, que afavoriria la inspiració artística. No afectaria la capacitat de funcionar a la vida diària.
Depressió
És un trastorn que apareix al DSM, caracteritzat per una tristesa persistent que dura, com a mínim, dues setmanes. Es caracteritza per la pèrdua d’interès en el que abans es gaudia (anhedonia), fatiga i energia baixa, alteracions del son (insomni o somnolència), canvis de pes, dificultat per a concentrar-se, pensaments de suïcidi. Requereix medicació o teràpia.
Beck Depression inventory qüestionari de 25 preguntes (PDF)
Autodiagnòstic
- Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? → tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
- Sé triar? o bé estic confús davant les diverses alternatives? →Tristesa > confusió
estic gaudint del que faig?
- bé:
- em fa mandra i em costa (ja sia l’estudi, endreça, o feina de la casa), vull que s’acabi i passar a una altra cosa (fugir) em distrec canviant de tasca i mirant les xarxes socials? → tristesa>avorriment,depressió
- estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja? → tristesa>frustració, decepció
- ho duc a terme sense atenció, per exemple menjar amb ansietat sense assaborir, consumir música o sèries per evasió, bec em medico o consumeixo substàncies per no adonar-me del que visc, fugida → Tristesa>ansietat fugida
-
- tinc algun pensament obsessiu
- un desig o ànsia insatisfeta (amor no correspost, més diners, més valoració social i likes) →tristesa>insatisfacció desig no complert
- un remordiment o tristesa per alguna cosa del passat que nno sé deixar enrera → tristesa>remordiment, vergonya, humiliació
- tinc algun pensament obsessiu
- sé i accepto on estic en el camí de la meva vida? o bé lamento eleccions del pasat, coses que he fet o deixat de fer?
- pressió al pit, com una punxada de tristesa en recordar fets del passat que hauria pogut fer millor, (enumerats a Jinka) → tristesa>melancolia
- sentiment de poca cosa, potser mirant el passat, que no he sabut aprofitar la vida, que els esforços d’estudi o de guardar coses són vans, sensació d’impotència pel que no puc aconseguir.→ tristesa>melancolia
- frustració per la vida que tinc, pensar en una solució miraculosa com que em toqués la loteria? →tristesa>depressió
- [brevetat i manca de sentit de la vida] → tristesa>melancolia
- em sento valorat comprès i acceptat? o rebutjat?→tristesa>aïllament, solitud
Reflexió
[Fins a quin punt la tristesa es solapa amb el dolor, o amb el disgust? El dolor sembla ser més puntual i primari, el disgust, una reacció a algú o un objecte desagradable. Però el dolor de trencar-me una costella, o el disgust quan se’m trenca alguna cosa, o trobo un embús a la ronda, no impliquen una tristesa]
La capacitat d’imaginar és el que ens fa humans, interaccionar no només amb el que existeix ara i aquí, una presa, una amenaça, sinó amb un futur possible o imaginat. Aquesta és la base de la capacitat moral, de la creativitat artística i científica. També és la base per generar expectatives que, inevitablement, duran a la frustració i a la tristesa ; l’esperança que hi havia a la capsa de Pandora. En el seu punt just, la tristesa ens fa més humans, capaços de somniar i alhora de reconèixer i acceptar els límits i misèries de la nostra condició, el mono no aware. A l’extrem sovint la vida se’ns fa insuportable i no som capaços de suportar-la sense alcohol, tabac, medecina antidepressius, drogues. I quan ja no som capaços d’acceptar i estar satisfets amb el que tenim, o de tenir noves expectatives ni il·lusions ens trobem amb una vida sense sentit.
Arts
Art
La tristesa de Níobe, després que Latona va fer morir els seus set fills i set filles (Uffizzi). El tema de la pietà. Galeria La malenconia
Literatura
[el llibre de Job] [David grossman, Vida y destino. Joan Sebastià d’Arbó, Terres de l’Ebre]. John Steinbeck, Of Mice and Men. Hanya Yanagihara, A little Life.
John Keats, Ode to a Nightingale (1819). T.S. Eliot, Hollow Men (1925)
Cinema
Schindler’s List” (1993). The Green Mile (1999). Grave of the Fireflies (1988).
Música
En música religiosa hi ha les misses de difunts (Vittoria), Passions (Bach, Sant Joan i Sant Mateu), els Rèquiems (Lassus, Cimarosa, Mozart, Brahms, Berlioz, Verdi. Britten, Fauré, Penderecki).
Molta de la música que qualificaríem de trista correspondria a penes d’amor [veure playlist].
Spotify té llistes per a cada emoció: “Llistes per quan ho veus tot negre”: Sad crying mix, melancholy sad mix, Dark Ambien.
El cante jondo expressa el patiment a la vida, sovint per l’amor, amb una veu que no s’allunya gaire d’un crit de dolor. En el seu origen s’hi haurien barrejat nadius, gitanos i africans, que van arribar a ser un 20% perquè hi havia els ports del comerç d’esclaus.
El blues també va sortir dels esclaus i els seus descendents.
Sentiments. Ira
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Introducció Aspectes Exemples La ira a les arts
Introducció
(VK. CGPT) “La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica, universal i innata, que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en lloc de fugir).”
Fisiològicament hi ha un augment de la freqüència cardíaca, pressió arterial elevada i nivells d’adrenalina i noradrenalina. S’arrufen les celles, es premen les mandíbules i es tensen els músculs. Si no es descontrola, seria una emoció normal amb un valor funcional per a la supervivència que preparar l’organisme per fugir o atacar. A nivell de relacions, permet comunicar insatisfacció, necessitat de límits o responsabilitats. A les societats pot ser un catalitzador per a canviar situacions injustes.
A l’arbre de Parrot:
- Ira ( Anger) Pali2-ira
- Irritabilitat ( Irritability ): Aggravation · Agitation · Annoyance · Grouchy · Grumpy · Crosspatch
- Exasperació ( Exasperation ): Frustration, frustració pel que no em surt, obstacles
- Fúria (Rage): Anger·Outrage·Fury·Wrath·Hostility·Ferocity·Bitterness·Hatred·Scorn·Spite·Vengefulness·Dislike·Resentment , ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país
- Disgust ( Disgust ): Revulsion · Contempt · Loathing [a part]
- Enveja ( Envy ): Jealousy
- Torment ( Torment)
- [ afegeixo la Confusió, la frustració per no saber què fer]
Ira: agressiu, enfadat, empipat, emprenyat // Afectació, angúnia, antipatia, enuig, enveja, fàstic, gelosia, indignació, injustícia, inquietud, irritació, odi, traïció, traidoria, ràbia
Aspectes
Tipus(VK)
- La ira precipitada i sobtada relacionada amb l’impuls d’autoconservació davant d’una possible agressió. Episòdica.
- La ira assentada i deliberada com a reacció a un dany deliberat percebut o un tracte injust per part d’altres persones. Episòdica.
- La ira de disposició com a tret del caràcter, irritabilitat, malhumor i l’enuig.
Expressió
- Passiva: No reaccionant i aïllant-se, volcant l’atenció en objectes [zapping], evitant el conflicte, comportament obsessiu amb neteja o perfecció de tasques, autoincriminació.
- Agressiva: assetjament, perseguir, insultar, destruir, grandiositat, violència, amenaces, explosions de fúria, acusar els altres dels propis errors, venjança.
- Assertiva: Avergonyir conductes inadequades, castigar (com quan enviem els nens al racó de pensar) [és ira, o és entrenament de la conducta del nen?]
Causes
Reaccionem amb ira davant una ofensa a nosaltres o algú que ens importa, i quan podem atribuir l’ofensa a algú [ens enfadem si algú xoca amb el nostre cotxe; quan és culpa nostra o si li cua una branca també?]. En estat emocional queda afectada la capacitat cognitiva per analitzar i atribuir les causes [sovint seguint els nostres prejudicis]. El cansament i la manca de son afavoreixen la irritabilitat.
Seguint a Dollard i Miller, la resposta a una frustració (insatisfacció per expectatives frustrades, percepció de desigualtat en micos i nens) és l’agressió (motivació , frustració i agressió). Així s’explicarien tots els cassos d’atemptats a trets als Estats Units, apunyalaments i atropellaments en cotxe. La massiva i horrible violència online també tindria el mateix origen. (Els moderadors de contingut, BBC) [Debat, el problema del mal, és una incapacitat cognitiva de posar-se en el lloc dels altres? és resultat de la frustració i infelicitat? aquesta ens aboca a la depressió, al consum de droga, o a l’agressió].
Mesura
Qüestionari de Novaco, enquesta Gallup
Riscos
La ira fora de control pot causar danys físics i mentals. La ira crònica tindria el seu origen en problemes subjacents i produeix ansietat i depressió. També augmenta el risc d’infart, hipertensió i afebleix el sistema immune.
Alhora, suprimir la ira pot conduir a ressentiment, agressió passiva i estrès.
Gestió
La psicologia recorre a identificar què dispara la ira, reestructura cognitivament per què ens fa enfadar i mirar de resoldre els problemes constructivament, tècniques de relaxació, i teràpia.
Cultures
Tot i que la ira és una emoció universal, i l’expressió facial és la mateixa, d’altres aspectes difereixen. [els britànics no cridaran però insultaran amb un to de veu civilitzat].
Filosofia i religió
Aristòtil reconeixia el valor de la ira davant les injustícies contraposant-lo a la indiferència. Sèneca la veia com un error, fins i tot en la guerra, ja que el disciplinat exèrcit romà vencia els bàrbars. Per no caure-hi, recomanava no relacionar-se amb gent provocadora, no passar gana o set innecessàriament, i escoltar música. Seguint la doctrina dels quatre humors, els pensadors medievals creien que la majoria dels homes eren colèrics (secs i calents), i per tant, dominants i agressius.
L’Islam i el cristianisme la condemnen, essent un dels set pecats capitals. [Tot i que amenacen amb la ira divina, l’apocalipsi i l’infern]. L’hinduisme i el budisme el veuen com dels a cinc obstacles.
Exemples
- Molèstia, disgust (El que no m’agrada a mi )
- Frustració, exasperació [quan no em surt una cosa, quan em fan esperar a un restaurant, cues a l’aeroport]. [ afegeixo la Confusió, la frustració per no saber què fer] estic frustrat per obstacles, quan no ens surt alguna cosa, perquè no som prou hàbils, perquè ens demanen més del que podem fer, o no hi ha prou temps, o no tenim prou força, o no hem sabut preveure una circumstància, o algú ens rebutja?
- Fúria, ràbia o ira pel que percebem com a injust cap a nosaltres, el nostre equip de futbol, el nostre país. [la meva tendència a la ira, per un clàxon, per parella obstruciva, cop de puny a la paret]
- Enveja, gelosia [frustració comparativa]
- Pensament obsessiu [la ira sostinguda i no episòdica, cap a una ex-parella, un equip de futbol, un règim polític]
- [Una mirada a l’estat del món ens fa preguntar si estem Programats per odiar (el món avui, problemes actuals). Considerem la violència contínua al llarg de la història (Vida i violència a les cases del món), els maltractaments i abusos, la violència de gènere. El mal gratuït. Odi a les xarxes sense control per l’anonimat.
- John Waters 101 things I hate.
La ira a les arts
Arts
[La guerra, l’infern]
Goya, duelo a garrotazos
Literatura i cinema
La còlera d’Aquil·les a la Ilíada.
A L’inferno de Dante, els violents són castigats al setè cercle. Hi ha els violents contra els altres, els suicides (violents contra si mateixos), i els blasfems i sodomites, per violència contra Déu i la natura.
(CGPT)a: Harper Lee, To Kill a Mockingbird. Upton Sinclair, The Jungle. Richard Wright, Native Son.
Una línia argumental freqüent en westerns, films d’acció o bèlics, consisteix a presentar un personatge molt dolent que comet accions brutals que ens horroritzen, despertant la nostra ira com a espectadors. Quan el protagonista exerceix la violència matant-lo o derrotant-lo, (John Wayne, Charles Bronson, Clint Eastwood, Steven Seagal, Jean Claude Van Damme, Jason Statham, John Wick).
[Charles Bronson]. 12 Years a Slave (2013). Joker (2019). Do the Right Thing (1989). [Cinema arts marcials: The Raid (2011).
Pulp Fiction Ezekiel 25
Música
Dies irae. Una seqüència de gregorià a partir d’un poema de Tomàs de Celano (1200 – c. 1265) anunciant l’apocalipsi: Dies iræ, dies illa,Solvet sæclum in favilla,Teste David cum Sibylla ! / Un dia d’ira serà el diaen què el món serà reduït a cendra,tal com anunciaren David i la Sibil·la. [el xantatge de l’església catòlica]. Serà incorporat als Rèquiems i misses de difunts.
Bach: Lass ihn kreuzigen a la Passió segons Sant Mateu. Mozart, l’ària de la reina de la nit.
Wagner, la cavalcada de les Valkiries (Woody Allen: “Every time I listen to Wagner, I get the urge to invade Poland.”).
Led Zeppelin. Heavy metal.
Sentiments. Joia
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Introducció Aspectes i estudis Què és la felicitat? Autodiagnòstic El que m’alegra Altres Les arts
Introducció
(WK) “Joy is the state of being that allows one to experience feelings of intense, long-lasting happiness and contentment of life. It is closely related to, and often evoked by, well-being, success, or good fortune. Happiness, pleasure, and gratitude are closely related to joy but are not identical to it.” [(VK) remet a alegria i només diu que és una emoció bàsica.
(CGPT): “Joy is a “high-intensity positive emotion”, often described as a state of delight, elation, or happiness. Unlike fleeting happiness, joy can feel more profound and deeply rooted. It is typically linked to “moments of connection, accomplishment, or appreciation” for something meaningful.
Vocabulari
Joia: alegre, animat, apaivagat, cofoi, conforme, content, embadalit, joiós, satisfet, serè, tranquil // Acceptació, Admiració, apaivagament, assegurança, autoritat, calma, claredat, confiança, consol, conhort, esme esma, felicitat, franquesa, goig, joia, protecció, senzillesa, satisfacció
A l’arbre de Parrot: Joia (Joy)
- Felicitat (Cheerfulness): Amusement·Bliss·Gaiety·Glee·Jolliness·Joviality·Joy·Delight·Enjoyment·Gladness·Happiness·Jubilation·Elation·Satisfaction·Ecstasy·Euphoria somriure de felicitat, ballant, saludant la naturalesa, ballant, vela caiac, pau d’esperit amb el temps suspès.
- Entusiasme (Zest): Enthusiasm·Zeal·Excitement·Thrill·Exhilaration [ >> Expectativa descobriment, Els plans, el procés creatiu]
- Satisfacció ( Contentment ): Pleasure , gaudir el moment, menjar poc a poc, assaborint, lectura
- Orgull ( Pride ): Triumph
- Optimisme ( Optimism ): Eagerness · Hope
- Fascinació ( Enthrallment): Enthrallment · Rapture
- Alleujament (Relief)
Coromines
Joia deriva de joiell que a través del francès es remunta al llatí jocale, de jocus=joc. Goig → Gaudium, gaudere = gaudir. Alegria, alegre → Alicer = viu, animat. Felicitat, feliç → felix (cita el Cant Espiritual d’Ausias March).
Lomas Joy Lexicography
Projecte que recull mots que recullen aspectes de la felicitat en diferents idiomes i que són intraduïbles. [descarregat]
Aspectes i estudis
Neurologia i efectes
[Sembla ser la mateixa del plaer en general, alliberant serotonina i dopamina, almenys en el sentit d’experiència ara i aquí.
Estudis indicarien que ajuda la salut, (cgpt) reduint estrès, facilita les bones relacions amb altres, contribueix a estar atent i solucionar problemes.
Mesura
(Plaer: No hi ha un equivalent a l’escala McGill per descriure el plaer. L’escala SHAPS avalua la capacitat de ser feliç amb diferents experiències. El qüestionari PANAS, pregunta sobre com s’ha sentit el subjecte els darrers dies. La Subjective Happiness Scale pregunta per l’autopercepció del subjecte sobre si és feliç o no. Oxford Happiness Questionaire.
World happiness report. Les emocions al món.
El riure i l’humor
El riure no és exactament una emoció. [Hi ha una relació clara entre l’humor i la felicitat].
Genètic, biogràfic, social?
(WK) Sembla que alguna gent té més capacitat per ser feliç que altres tot i que no hi ha cap evidència genètica.
(CGPT) l’afecte rebut durant els primers mesos de vida, sentir-se estimat de nen, influeix en l’estabilitat emocional posterior (The Minnesota Longitudinal Study of Risk and Adaptation).
El context cultural determina si es valoren més els èxits individuals o comunitaris. Determina també què es considera una vida d’èxit [la pressió social que hi havia per casar-se, tenir fills, una posició social. La pressió social a les xarxes per exhibir unes experiències (ésser a través dels altres).
La felicitat, ha de ser un objectiu dels governs?
[els governs acostumen a governar per augmentar i protegir els privilegis dels poderosos, no el bé comú, per exemple, el sistema de salut als USA]. (WK Happiness economics) L’utilitarisme de Jeremy Bentham creia que la política havia de maximitzar la felicitat de la població i va especular amb maneres de mesurar-la. Thomas Jefferson va posar “the pursuit of happiness” al mateix nivell que la vida i la llibertat a la Declaració d’independència. Alguns països, com buthan, la mesuren.
Debat, vida feliç, moments de joia?
[ Quines diferències hi ha amb el plaer, la satisfacció, el riure? Quin és l’àmbit a considerar, moments puntuals intensos, o el conjunt de la vida? I si parlem de la vida en general, què valorem més, una vida plena amb sentit, una vida agradable? Si vivim el present ens importarà tenir un moment gratificant . Si mirem enrere cap al final de la vida potser lamentarem no haver fet més, els errors, haver perdut oportunitats.]
- Moments intensos de plaer, o experiències intenses de connexió amb tot l’existent (mysterium tremendum et fascinans, meditació)
- L’alternança homeostasi de necessitats que es van satisfent amb el seguit de petites satisfaccions. (L’alternança i els cicles quotidians, Administrar recursos: temps, diners, espai, Deixar de fer coses, silenci, no fer res, una vida inútil. ). Horaci, Carpe Diem i Beatus ille. Aurea mediocritas. (The Dull Men’s Club).
Ingrid Fetell Lee, “The Surprising Power of Ordinary Things to Create Extraordinary Happiness”. - La satisfacció d’haver assolit una fita, una gran empresa, una creació artística, un gran acte de servei als altres, una proesa esportiva.
[Hi ha dues preguntes: “Com et sents ara?” i la resposta és la dels petits plaers i es correspondria amb una emoció que és de curta durada. Hi ha la pregunta “si mires enrere, et sents agraït, si mires endavant, tens il·lusió?” i aleshores la resposta és la de realització i projectes. Es correspon amb la qüestió de la vida bona] [No són excloents; ho hauríem de voler tot: tenir una vida agradable, puntualment amb moments intensos i potser alguns èxits. És a dir, potser no compensa una vida de patiment o autodestrucció per tenir un gran èxit o un moment molt intens. D’altra banda, si evitem tot esforç i incomoditat per mantenir un seguit de petits plaers confortables, potser tindrem la sensació d’haver desaprofitat oportunitats de crear i viure experiències més intenses]. [D’altra banda, la pregunta sobre la vida bona també té lloc en un moment donat. És a dir, ni que sempre ens centrem en el present, la pregunta sobre la vida bona també apareix].
[Oliver Sacks a Musicophilia considera la condició humana en malalts d’Alzheimer, que han perdut la capacitat de recordar i per tant no poden tenir propòsits ni pensar la vida en conjunt, només poden viure el moment (evocat també en el primer episodi de la sèrie “Brilliant Minds”. I es veu com una vida que val la pena viure i protegir]
(WK) Michela Summa assenyala que la joia acompanya tot un procés mentre que la felicitat es concentra en el moment de la realització [tota l’excursió joia, fer el cim felicitat].
Viktor Frankl, psiquiatra presoner a un camp de concentració va observar que els qui perdien l’esperança morien aviat mentre que els que trobaven un sentit a la vida, se’n sortien. Així, joia o tristesa dependrien més de la perspectiva personal i no tant de les circumstàncies externes. Es pot trobar sentit en la creació d’una obra, en l’amor, o que el patiment serveixi per alguna cosa [però a vegades, no podem crear res, ningú ens estima, i el patiment no serveix per a res …]
La piràmide de Maslow assenyala que tenim joia i satisfacció quan realitzem el nostre potencial (self-actualization).
(CGPT). La felicitat [petits plaers] sovint reflecteix circumstàncies externes, com rebre un regal, mentre que la joia té a veure amb estats interns, gratitud, espiritualitat, propòsit. La joia pot coexistir amb experiències negatives, com copsar la bellesa en un moment difícil.
La vida bona
Quina és la vida bona? Com aconseguir la felicitat? Aquesta pregunta ha estat al centre de la filosofia, la poesia, religió, la psicologia [i la indústria de la salvació]. A grans trets la filosofia ha recomanat la perspectiva àmplia sobre la vida, i la raó moderant la passió. La poesia ha cantat com n’és d’efímera, la vida, i com viure l’instant (Carpe Diem). Les religions abràmiques d’entrada demanen renunciar als plaers i estimar als altres però es pot deformar derivant en una submissió al poder religiós, renunciant als petits plaers per tal d’aconseguir un passi a la vida plena futura. Les religions dàrmiques i els coachs proposen tècniques per superar l’ànsia del desig, l’ansietat pel futur i el lament pel passat.
Altres
Cloud nine
Estar al “cloud nine” voldria dir sentir-se extremadament feliç, exaltat. L’expressió vindria del “International Cloud Atlas” de 1896 on el més espectacular, el Cumulonimbus, era el 9. Als anys 50s s’hauria consolidat l’expressió.
El setè cel
Les religions cristiana i islàmica descriuen a vegades el paradís com form,at per set cels, cadascun més perfecte que l’anterior. (Al paradiso de Dante hi ha deu cels, els set primers corresponent a la Lluna, Mercuri, Venus, el sol, Mart, Júpiter, el setè cel s’associa amb Saturn i els contemplatius, el 8e és el de les estrelles fixes, el 9e el primum mobile, i el 10e l’empyreum.) D’aquí l’ús popular d'”estar al setè cel” i la cançó de Sisa:
Història certa dels set cels / Set paradisos màgics i encantats / Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat: El primer gran invent de la terrestritat./ I el segon cel, imaginat,/ En una nit d’estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d’un mirall/ Reflexa les imatges d’un món ignorat. / I el quart cel és irreal/ Com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se’n sap / No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat / I el sisè cel està copiat / Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Exposició Glück welches Glück
Autodiagnòstic
- Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? → tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
- Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
- menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
- somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
- Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
- pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia
El que m’alegra:
- Un gos revolcant-se de gust a la gespa
- Un nen o una nena que fan saltirons pel carrer
- Les orenetes volant incansables davant la finestra
- Quan el mòbil atura i una trucada brossa
Experiència afectiva Joia – tristesa, query moments contemplatius
Arts i gent
Art
Èxtasi de Sta. Teresa (Bernini)
Caspar Friedrich i el sublim. Wanderer über dem Nebelmeer. Der Monch am Meer
Calvin
En arquitectura, els espais també contribueixen a la joia, un espai ample, ben il·luminat, amb naturalesa, uns colors clars. Cap als 1960s la decoració dels hospitals va canviar del blanc de laboratori a colors més “alegres” com el verd o el taronja.
Literatura
[Michael Ende, Jim Botón y Lucas el Maquinista. Jerome K. Jerome.] L.M. Montgomery, Anne of Green Gables. Frances Hodgson Burnett, The Secret Garden. Roald Dahl, Charlie and the Chocolate Factory.
Cinema
Alegria: [Musicals Fred Astaire, Gene Kelly]. Amélie (2001). The Pursuit of Happyness (2006). Paddington 2 (2017). [ les històries romàntiques que acaben bé, You’ve got mail (1998) ]
Música i dansa
Louis Armstrong: What a wonderful world
[Hi ha música exultant, com el moment en que pedalava amunt a la zona industrial a Alemanya impulsat pel primer moviment de la simfonia No8 de Beethoven. Pendent de compilar la llista. Els temes feliços de Schubert són especialment eficaços pel contrast amb els turmentats ]. [pendent de compilar la llista].
Spotify té llistes per l’alegria: Happy Hits, Mood booster, Have a great day.
[La música ens suggereix un ritme corporal, i les frases un impuls; aquí veiem que no som només una màquina de conèixer sinó que som un cos en moviment i metabolisme (Merleau-Ponty). Emocions a la música i dansa.]
Ballar ens fa feliços, per això seguim veient els musicals de Fred Astaire i arreu del món creix qui s’apunta a ballar swing.]
Sentiments. Por
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Introducció Aspectes La por a les arts
Introducció
(VK) “Es defineix clínicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja. La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l’individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia.”
Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació
- Por (Fear)
- Horror ( Horror): Alarm · Shock · Fear · Fright · Horror · Terror · Panic · Hysteria · Mortification
- Nerviosisme ( Nervousness ): [ ansietat, estrès, preocupació pel futur, per si perdré la feina, malatia, mort, pali4-ansietat Anxiety · Suspense · Uneasiness · Apprehension (fear) · Worry · Distress · Dread
Aspectes
Universal/cultural
La por és una emoció universal i l’expressió facial és la mateix a totes les cultures. Hi intervé també la cognició per avaluar l’amenaça. La por irracional seria una fòbia. L’avaluació és influïda pel context cultural.
(WK) La por a les alçades podria ser comuna a tots els mamífers i hauria aparegut al Mesozoic. La por a les serps s’hauria desenvolupat als simis durant el Cenozoic. La reacció als insectes i rates hauria aparegut al paleolític i neolític pel risc d’infeccions. [Hi ha un solapament amb el disgust].
A les enquestes es reporta també por [entorns] a l’aigua, espais tancats, túnels, ponts, agulles, volar, conduir [situacions] , rebuig social, fracàs, exàmens, parlar en públic, intimitat [ imaginari] esperits, fantasmes o poders malignes, pallassos [escenaris de futur personals, incertesa econòmica, envellir i la malaltia, la mort][escenaris de futur generals] guerra nuclear, canvi climàtic, atacs terroristes, violència criminal.
Les pors es poden condicionar per aprenentatge pavlovià i altres.
Fisiologia
El cos es prepara per reaccionar a una amenaça. Hi ha un augment d’adrenalina i ritme cardíac preparant els músculs per fugir. Es dilaten les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill.
La reacció pot ser la fugida, la pseudoagressió, o la immobilitat.
En animals s’ha comprovat que davant una amenaça es poden alliberar feromones que alerten la resta de la comunitat.
Tipus
El pànic, la por sobtada [el susto]. Emoció intensa i passatgera arran d’alguna cosa que espanta molt.
L’ansietat i preocupació pel futur, “una sensació contínua d’intranquil·litat i nerviosisme provocada per una sèrie de pensament desagradables que no se’n van del cap.” Passatgera excepte en casos patològics.
[humans are 70% water, so we are basically, cucumbers with anxiety]
Gestió
Medicaments: glucocorticoides que inhibeixen receptors a l’amígdala (Sistema nerviós).
Teràpies cognitiva (CBT).
Altres: Escriure les pors, la fe religiosa. [Keep calm and carry on]5 maneres de calmar-se (BBC), la filosofia estoica, la música, la imatge, els haiku.
La por a les arts
Art
Edvard Munch. El xiscle. 1893
El subgènere de l’espant i patiment dels condemnats a l’infern en el tema del judici final. [L’objectiu era terroritzar els creients per que seguissin els dictats de l’església catòlica [la indústria de la salvació. És de remarcar la similitud dels dimonis a diferents cultures com la cristiana i la japonesa, amb els banyes i les dents, que recullen el temor a les bèsties que mosseguen, i al foc]. : Bosco, el jardí de les delícies, el carro de fenc (1490). Brueghel, Dulle Griet. Miquelàngel, la capella sixtina (1536) Els gravats de Gustavo Doré per la Divina Comedia (Inferno) (1861).
Japó: Els dimonis de l’escultura kei s13. L’infern budista al rotlle de l’infern, s12. Xina: Els deu patis de l’infern (Haw Par).
Literatura
William Shakespeare, Macbeth (1606), amb les bruixes. Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the Ancient Mariner (1798). Mary Shelley, Frankenstein (1818). Edgar Allan Poe, The Tell-Tale Heart, El pou i el pèndol, la màscara de la mort roja (1843). Robert Louis Stevenson, The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1886). Bram Stoker, Dracula (1897). Henry James, The Turn of the Screw (1898). H.P. Lovecraft, The Call of Cthulhu (1928). Daphne du Maurier, Rebecca (1938). Shirley Jackson, The Lottery (1948), We Have Always Lived in the Castle (1962), The Haunting of Hill House. Harlan Ellison, I Have No Mouth, and I Must Scream (1967) Stephen King, The Shining (1977). Mark Z. Danielewski, House of Leaves (2000). Josh Malerman, Bird Box (2014).
Cinema
Nosferatu (1922). Frankenstein (1931). Dracula (1931). [Them! (1954) amb formigues gegants]. Psycho (1960). Night of the Living Dead (1968). The Exorcist (1973). The Texas Chain Saw Massacre (1974). Jaws (1975). Carrie (1976). [Suspiria (197)]. Halloween (1978). The Shining (1980). The Thing (1982). A Nightmare on Elm Street” (1984). Evil Dead II (1987). Hellraiser (1987). The Silence of the Lambs (1991). Scream (1996). Ringu (1998). The Sixth Sense (1999). The Audition (1999). Hereditary (2018)
Música
[el poder de la música per suggerir emocions és evident a les bandes sonores dels films de por.]
La Tocata i fuga en Dm de JS Bach s’ha fet servir per suggerir amenaça. Tremolos sostinguts, anticipant un ensurt, dissonàncies, són recursos que els compositors han fet servir, recollint les innovacions de la música d’avantguarda. Schönberg estava complagut de la influència que havia tingut en bandes sonores però no tant que només hi recorreguessin a passatges inquietants (How Schönberg changed Hollywood, New Yorker 11/03/2024).
Psycho, Bernard Herrmann. Jaws de John Williams. Alien Jerry Goldsmith.
Sorpresa
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Sorpresa
vocabulari: Sorpresa: sobtat // sorpresa (Surprise) : Amazement · Astonishment)
[Ens podem trobar en una situació indiferent, navegant en pilot automàtic, en un context de certes expectatives. Aquesta situació pot quedar afectada per una sorpresa, o l’aparició d’una necessitat. La sorpresa pot ser un canvi inesperat en l’escenari, fa fugir, un dolor que volem evitar, un objecte de desig, un objecte d’ira, una amenaça de la que volem fugir.]
El fet inesperat pot tenir una valència positiva o negativa. La reacció fisiològica consisteix a interrompre la tasca que s’estava executant per adaptar-se a la nova situació. En casos extrems pot ser una resposta de fight/flight.
(VK)”La sorpresa espontània o involuntària sovint només s’expressa durant una fracció de segon. Pot ser immediatament seguida per l’emoció de por, alegria o confusió. La intensitat de la sorpresa està associada amb el descens de la mandíbula.. La sorpresa s’expressa a la cara per les següents característiques:
- Celles que s’aixequen perquè es tornin corbes i altes.
- Arrugues horitzontals al front.
- Parpelles obertes: la parpella superior està aixecada i la parpella inferior cap avall, sovint exposant l’escleròtica blanca per sobre i per sota de l’iris.
- Midriasi per dilatació de la pupil·la o miosi per constricció de la pupil·la
- Mandíbula caiguda mostrant llavis i dents separades, sense tensió al voltant de la boca.”
[les meves arrugues al front són el registre de les moltes vegades que m’he admirat d’alguna cosa]
[Exemples:
en un camí, un obstacle, o un senyal, pluja inesperada. Una festa sorpresa. Un cop de botzina. Una avaria o alguna cosa que es trenca.
Art
Arguments amb desenvolupament inesperat, From Dusk till Down (1996).
Rembrandt, autoretrat amb cara de sorpresa, 1630
Protected: Any 2013
L’Amor i el desig
Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Definicions Aspectes Vocabulari i tipus Filosofia i religió Art Literatura Cinema Música
Definicions
[ No és una de les 6 emocions bàsiques (i per tant no hi ha una expressió facial d’Ekman associada) però és un dels estats afectius més intensos i de més transcendència en la vida humana.
La VK ho defineix com: “L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment, es distingeix amor d’amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es doni entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals…, amor cap a una idea, sovint dins de termes amb el sufix grec filia.”
La WK: “Love encompasses a range of strong and positive emotional and mental states, from the most sublime virtue or good habit, the deepest interpersonal affection, to the simplest pleasure. An example of this range of meanings is that the love of a mother differs from the love of a spouse, which differs from the love of food. Most commonly, love refers to a feeling of strong attraction and emotional attachment”.
Lebrun: desir, amour simple
Segons l’arbre de Parrot:
Amor (Love)
- afecte (Affection) : Adoration · Fondness · Liking · Attraction · Caring · Tenderness · Compassion · Sentimentality
- Desig sexual/luxúria (Lust/Sexual desire) : Desire · Passion · Infatuation (enamorament)
- Anhel (Longing) un desig anticipat [ plans imaginaris amb l’enamorada, una compra, un viatge plans imaginaris amb l’enamorada / el desig, l’anhel no correspost seria una emoció negativa]
Aspectes
Intensitat. Indiferència. Desig, atracció
A un extrem hi hauria la repulsió, el que no ens agrada, el que odiem o ens espanta ( Ira / Por ). Després vindria la indiferència, i finalment l’interès, atracció, desig.
Posseïr vs entregar
L’amor pot ser possessiu quan volem gaudir de la persona o l’objecte en exclusiva, volem prendre més que donar. A l’extrem tenim les violacions. L’amor pot ser generós quan ens entreguem sense esperar res a canvi. tenim l’amor dels pares als fills, o l’ideal de sacrifici cristià.
Objecte
- L’amor de parella, que tindria una base en l’evolució de cara a perpetuar l’espècie. Alhora un aspecte de ser valorat i acceptat com a ésser humà digne d’estima. Tot i que avui es comença a acceptar com a vàlida la vida de solter, durant segles la mesura d’una vida reeixida ha estat la capacitat de trobar una parella i formar una família. L’atractiu personal i l’èxit professional hi estan associats. La importància que té en la vida humana queda palesa en el pes que té en la literatura i la música. De sempre les societats han tingut procediments i costums socials per establir les unions, amb negociacions entre les famílies ( Societats Les relacions humanes). Al s19 i s20 es va imposar la idea de l’amor romàntic, resultat de l’elecció lliure de les parelles sense intervenció de les famílies. Avui recorrem a les aplicacions d’internet (tinder, meetic).
[enamoraments LQ, MC, AB, PC, NT, NdS, LM, ER].
El sexe és una de forces més potents de la vida humana, i una de les experiències més intenses que podem tenir. En el millor dels casos dues persones es donen plaer l’un a l’altre, i comuniquen els seus sentiments. Però en molts casos és una violació no consentida i en extrems, violència o abús de menors. La religió cristiana l’ha reduït a un mitjà per tenir fills, culpabilitzant el plaer, valorant la virginitat. El llenguatge és una prova que no hem arribat a un sexe sa, ja que no tenim bons mots per descriure’l. “Còpula” ho redueix a l’aspecte biològic. “Fer l’amor” és fluix. “Follar”, “joder”, “to fuck” té una connotació de “fer malbé”. - L’amor de pares i fills, sobretot el maternal, els néts.
- L’amistat
- L’amor als animals [un ratolí comprat a la rambla, l’eriço Raspall]
- L’amor a una ciutat, un equip de futbol, un país
- L’amor a paisatges, obres d’art, música
- Desig d’objectes o propietats [els nens, un cotxe, una nina]
- Desig de tenir èxit professional, ser admirat i respectat (tenir 10.000 seguidors)
Cicle desig-frustració-[pena d’amor]-satisfacció-desinterès
Un cop esclata el desig, l’enamorament en el cas de l’amor de parella, si no es correspost (o en el cas d’un objecte, si queda fora del nostre abast), apareix la frustració i la tristesa. En el cas del desig de posseir un objecte, una propietat, una posició professional, una admiració, hi ha una ànsia i frustració no satisfeta. En el cas de l’amor de parella dóna lloc a fets terribles de violència de gènere (1200 atacs i 40 víctimes mortals a Espanya el 2023). La pena d’amor és una de les experiències emocionals més intenses i universals.
Si assolim l’objecte o la persona que volem, quedem satisfets. Però això no garanteix que la parella “visqui feliç per sempre més”, o en el cas d’objectes o un èxit professional, que ja quedem satisfets i alliberats de l’ànsia. Un cop assolit el que volíem potser ens acaba avorrint o potser en desitgem un altre que ens sembla millor. Així encadenem un cicle d’infelicitat i frustració que no s’acaba mai. El cristianisme ens diu que ens hem de conformar, i això estaria bé si no fos que es fa còmplice de l’explotació dels poderosos. El budisme afirma en la Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.]
Neurobiologia
(VK) distingiria tres processos cerebrals diferents, amb diferents hormones involucrades:
- “L’impuls sexual indiscriminat o grau d’excitació sexual per a la recerca de parella, regulat per la testosterona i detectable neurològicament en el còrtex anterior; de breu durada.
- L’atracció sexual selectiva, passió amorosa o enamorament; regulada per la dopamina en els circuits cerebrals del plaer; particularment prolongat davant altres espècies (fins a 18 mesos).
- L’afecte o afecció, llaç afectiu de llarga durada que permet la continuïtat del vincle entre la parella, regulat per l’oxitocina i la vasopressina, que també afecten el circuit cerebral del plaer; la seva durada és indeterminada (es pot prolongar tota la vida).”
Què desitgem al llarg de la vida?
D’infants, el pit de la mare, dormit. Després una joguina (el que demanem per reis). [Volem passar-ho bé]. A l’adolescència, demanem un iphone o uns pantalons de marca [volem ser valorats per la colla]. Ens enamorem i desitgem ser correspostos per algú. De joves volem treure una carrera, una feina que ens permeti independitzar-nos i recursos per comprar experiències. Desitjarem parelles que no són la nostra, feines millors. Desitgem que els fills estiguin bé i se’n surtin. Desitgem que guanyi el nostre equip, o el nostre partit. Desitgem un cotxe, unes vacances de luxe, un vestit, un caiac. Anem definint uns gustos del que ens agrada (plaers, i el que no, fetge, espagueti, cigrons, vi, jazz, blues, vs el s. De més grans, desitgem que no ens facin mal els genolls, que ens pixem a sobre. I el que anem desitjant al llarg de la vida és el que ens motiva a emprendre una sèrie d’accions.
Desig i necessitats
Quan fallen les necessitats bàsiques (motivació), quan es trenca l’equilibri homeostàtic, el desig més intens potser satisfer-les, aigua quan tenim set, aliment quan tenim gana, repòs quan estem esgotats.
Vocabulari i tipus
[Diferents matisos, en català “t’estimo” és alhora “et valoro”. En castellà, “te quiero” és “et vull posseir”. En anglès “I love you” és també “m’agrada”, “I love scones”.
Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia.
Filòsofs grecs:
amor familiar pares – fills (storge), amistat o amor platònic (philia), amor romàntic (eros), amor a un mateix(philautia), hospitalitat (xenia), amor diví o incondicional (agape) [altruista].
Tipus
Affection, Bonding, Broken heart, Compassionate love, Conjugal love, Courtly love, courtship, troubadours, Falling in love, Friendship, a title=”Cross-sex friendship” href=”https://en.wikipedia.org/wiki/Cross-sex_friendship”>cross-sex, romantic, zone, Interpersonal attraction, Interpersonal relationship, Intimacy, Limerence, Love addiction, Love at first sight, Love triangle, Lovesickness, Lovestruck, Passion, Passionate and companionate love, Platonic love, Puppy love, Queerplatonic relationship, Romance, Self-love, Amour de soi, Unconditional love, Unrequited love
Segons cultures
Anarchist, Free love. Patriotism. Xinès: Ren, Yuanfen. Francès: Amour-propre. Grec: words for love, Agape, Eros, Ludus, Mania, Philautia, Philia, Philos, Pragma, Storgḗ, Xenia. India: Kama, Bhakti (Bhakti yoga), Maitrī. Islam: Ishq. Judaisme: Chesed, Llatí Amor, Caritas. Portuguès: Portuguese, Saudade. Yaghan (indígenes sudamèrica):Mamihlapinatapai. Cristianisme: Love of Christ, Love of God, in Christianity. Punts de vista segons la religió, divinitats de l’amor (Astarté, Ishtar, Afrodita/Venus, Eros). Love magic (pocions). Tradicions: Valentine’s Day , Sant Jordi
Models
Color wheel theory of love: tres primaris eros (passió romàntica), ludus (passar-ho bé), storge. tres secundaris: mania, agape. pragma. I combinacions dels dos. Triangular theory of love: distingeix les dimensions de passió, intimitat i compromís.
Filosofia i religió
(CGPT)
Grècia
Plató al Symposium descriu com l’eros, inicialemnt desig físic, pot evolucionar cap un amor més espiritual, de la bellesa concreta individual a la bellesa en sí. Aristòtil valora la “philia”, l’amistat basada en la valoració mútua de les virtuts. Els estoics valoren l’afecte racional [raonable] (philostorgia) i evitarien les emocions fortes. [Epicur, freqüentment caricaturitzat, proposa la cerca d’un plaer moderat i raonable].
Cristianisme
Jesús: “estima l’altre com a tu mateix” (Lv 19-18, Mt. 22 37-39, Mc 12 30-31, Lc 10:27), caritat i compassió cap als desfavorits. [D’una banda tota la tradició cristiana sembla considerar el plaer com pecat] però alhora els místics han fet servir l’eros com a metàfora de l’amor a Déu], el Càntic dels càntics, St Agustí, Teresa de Jesús.
Islam
La forma més alta d’amor és l’amor a Déu, Ishq-e-Haqiqi. Els sufís el descriuren en termes d’amor romàntic. El Quran emfatitza la compassió rahmah com a reflex de la natura divina. L’amro romàntic es concep dins del matrimoni.)
Hinduisme
Bhakti, devoció a Déu, kama, amor romàntic, prema, amor universal.
Budisme
Metta, amor i compassió universal per a totes les coses. El desig és considerat la causa del patiment (dukkha) i cal transcendir-lo.
Romanticisme
Filòsofs com Rousseau i poetes com Byron i Shelley celebren la intensitat del desig i les emocions individuals com a aspectes fonamentals de l’experiència humana [no com una desviació a eliminar, ni la relació de parella restringida a la tradició, l’amor apassionat seria una de les formes d’autorealització i de connexió amb el sublim [que du a expectatives desmesurades i al suicidi quan és frustrat].
Existencialisme
Sartre parlava de l’amor com a connexió autèntica, basada en la llibertat i la responsabilitat evitant definir, cosificar o posseir [però manipulava emocionalment per tenir amants més joves]. Simon de Beauvoir, parlava de reconèixer la llibertat de l’altre i no voler controlar [però admeté sentir-se gelosa de JPSartre].
Art
[Els nus, escultures i quadres d’Afrodita/Venus no il·lustren l’amor o el desig, són l’objecte de l’amor o el desig. L’agape o amor desinteressat, és el tema de les maternitats, les madonnas, i de les pietàs.
Klimmt i Franz von Stück han evocat el desig. El bes el tenim en Klimmt, Hayez o Rodin. Les mans de Plutó raptant a Proserpina de Bernini.
Literatura
Grècia i Roma
Mites grecs, la vida amorosa dels déus. Helena de Troia. Antígona, “no he vingut a compartir l’odi sinó l’amor”. Lírics grecs, Safo. Càtul. Horaci.
Cristianisme
Càntic dels càntics. Jesús, “un manament nou us dono“. Ramon Llull, llibre d’Amic a Amat,
Postclàssica
Poesia trobadoresca, Bernart de Ventadorn. Ausias March.
S16 i s17
Shakespeare, Love’s Labours Lost, A Midsummer Night’s Dream,Romeo and Juliet, Much Ado About Nothing, As You Like It, Twelfth Night, Othello, King Lear, Antony and Cleopatra (escenes).
s18
Eliza Haywood, Fantomina (1725). John Gay, The Beggar’s Opera (1728). Samuel Richardson, Pamela, or Virtue Rewarded,(1740), Clarissa (1748). Henry Fielding, Tom Jones (1749) [primera novel·la amb narrador omniscient]. Jean-Jacques Rousseau, La nouvelle Heloise (1761), epistolar. Goethe, Die Leiden des jungen Werthers (1774). Pierre Choderlos de Laclos, Les liaisons dangereuses (1782), epistolar.
Poemes: John Donne, The Good-Morrow. Thomas Moore, To Celia. Alexander Pope, to a Lady.
s19
Jane Austen, Pride and prejudice (1813). Honoré de Balzac, Eugénie Grandet (1833). Cousin Bette (1846). Emily Brontë, Wuthering Heights” (1847). Charlotte Brontë, Jane Eyre” (1847). Nathaniel Hawthorne, The Scarlet Letter” (1850). Gustave Flaubert, Madame Bovary (1857). Sheridan Le Fanu, Carmilla (1872). Leo Tolstoy, Anna Karenina (1877), The Kreutzer Sonata (1889). Henry James, The Portrait of a Lady (1881). Theodor Fontane, Effi Briest (1895). Bram Stoker, Dracula (1897).
Poemes: Lord Byron, She Walks in Beauty. John Keats, Bright Star. Elizabeth Barrett Browning, How Do I Love Thee? (Sonnet 43). W.B. Yeats, When You Are Old. Alfred, Lord Tennyson, The Lady of Shalott.
s20
E.M. Forster, A Room with a View” (1908). Proust, À la Recherche du Temps Perdu (1913), D.H. Lawrence, Women in Love (1920), Lady Chatterley’s Lover” (1928). F. Scott Fitzgerald, The Great Gatsby (1925), Tender is the Night (1934). Virginia Woolf, Mrs. Dalloway (1925), Orlando (1928). Ernest Hemingway, A Farewell to Arms (1929). Aldous Huxley, Brave New World (1932). Zora Neale Hurston, Their Eyes Were Watching God (1937). Henry Miller, Tropic of Cancer (1934) Tropic of Capricorn (1939). Graham Greene, The End of the Affair” (1951). Vladimir Nabokov, Lolita (1955). James Baldwin, Giovanni’s Room (1956). Jean Rhys, Wide Sargasso Sea” (1966). Milan Kundera, La insuportable lleugera del ser (1984). Marguerite Duras, The Lover (1984). Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera (1985). Toni Morrison, Beloved (1987). Michael Ondaatje, The English Patient” (1992).
Poemes: T.S. Eliot, The Love Song of J. Alfred Prufrock. E.E. Cummings, Somewhere I Have Never Travelled, Gladly Beyond. Auden, Funeral Blues, The more loving one. Carol Ann Duffy, Valentine. Sylvia Plath, Mad Girl’s Love Song. William Carlos Williams, A Love Song. Neruda, 20 poemas de amor y una canción desesperada.
(tema poesia = amor)
Chejov. A day in the country (1886). Terenty, pobre descalç, i dos petits orfes, caminen pel bosc. Miren les abelles, formigues “The children fall asleep thinking of the homeless cobbler [sabater], and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.”
[Hi ha un gènere dirigit a viure (Ficció i catarsi ) la ficció amorosa. A Espanya va ser molt popular Corin Tellado. Autors que troba chatgpt: Nicholas Sparks, Julia Quinn, Nora Roberts, Colleen Hoover, E.L. James, J.R. Ward, Johanna Lindsey, Sarah MacLean, Debbie Macomber, Danielle Steel.
Cal notar que fins i tot en gèneres que no són romàntics, com el thriller, sovint l’element més interessant és l’afectiu, com la tensió entre la Robin i el Cormoran a la sèrie de Robert Galbraith (JK Rowling)]
Cinema
[teatre inclòs a literatura]
Der Blaue Engel (1930), Gone with the wind (1939), Casablanca (1942), La Belle et la bête (1946), Notorious (1946), A streetcar named Desire (1951), The African Queen (1951), Vertigo (1958), Doctor Zhivago (1965), The graduate (1967), Death in Venice (1970), Annie Hall (1977), The Hunger (1983), Sleepless in Seatle (1993), Before Sunrise (1995), [The English Patient (1996). You’ve got mail (1998), In the Mood for Love (2000), Lost in Translation (2003), Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004), The Notebook (2004). Pride and Prejudice (2005), Amour (2012), Blue Is the Warmest Color (2013), Her (2013), Carol (2015).
[Les Sèries que no són d’acció, sovint tenen trames amoroses, actualment a TV3, “Com si fos ahir”. I fins i tot, moltes vegades en shows d’acció o policíacs, l’element interessant és la relació amorosa].
Outlander, Virgin River, Bridgerton, This Is Us, [Friends]
Soap: General Hospital (des de 1963), The Bold and the Beautiful, Days of Our Lives, The Young and the Restless.
Telenovelas: Yo Soy Betty, La Fea. Avenida Brasil. Pasión de Gavilanes. Rebelde. La Usurpadora.
Pornografia. S’estima que arriba als 100B anuals. La indústria ha canviat des dels cinemes i revistes X del s20 a serveis online, alguns diectes al consumidor com Onlyfans.
Música
Clàssica
Amor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo
Desamor: Cançons del temps d’Elizabeth a Anglaterra. Madrigals de Gesualdo. Purcell, Lament de Dido.
Wagner: liebestod
Els cicles de Lieder de Schubert Die Schöne Müllerin i Winterreise, són laments d’amor no realitzat. Més de la meitat dels blues són també laments de desamor.
Something (George Harrison) seria la cançó d’amor perfecta. Alguns estudis mostren que les cançons d’amors infortunats indueixen una resposta bioquímica d’hormones beneficioses ( love songs ).
A7 33 Lavabo
A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Al lavabo és on comença i acaba el dia, simètricament, amb un pipí i raspallar les dents. Després de recollir la cuina i fer gimnàs i, en cas que hagi sortit a fer esport, un cop he tornat de córrer i fer un bany al mar, em dutxo i m’afaito. Al llarg del dia hi torno, per fer caca, rentar-me les mans, i raspallar-me les dents.
Des de 2016 he mirat de fer créixer un jardí vertical, amb bombetes led que s’encenen de nit, i rec automàtic d’un minut cada tres dies. Algunes plantes se m’han mort i d’altres han tingut els seus alts i baixos. Tinc 43 testos: Pothos Epipremnum aureum , Spathiphyllum, Chamaedorea , plantes de les basses, falgueres, esparraguera. Espècies catalogades.
(prèmer imatge per vídeo). Així, és com si em remullés sota una cascada a una selva tropical, les fulles humides de les gotes. Una banyera plegable em permet tenir l’opció d’un petit spa particular. (una banyera suposa uns 220l, una dutxa són uns 50l.)
INVENTARI
Sabó de mans, manyopla de cordill, gel de bany, xampú, crema hidratant pel cos (que faig servir per la cara després d’afaitar), pasta i raspall de dents.
Per eixugar: tovalloles i paper higiènic
Pels cabells i les ungles: màquina d’afaitar; sabó, brotxa i maquineta de fulla, podadora, tisora per les celles, tisora per les ungles, raspall i pinta.
Ocasionalment: necesser i tovallola de viatge, brillantina per fixar els cabells rebels, colònia.
Farmaciola de viatge, primers auxilis: aigua oxígenada, alcohol, iode, gases, esparadraps, tirites. Medecina: gelocatil, ibuprofè (caducat), xarop per a la tos
Tensiòmetre, oxímetre, termòmetre, otoscop, estetoscop [ Indicadors salut]
Antropometria: alçada (he descobert que faig 178 cm i no 180) i pes (73 kg).
Tractaments: bossa de fang per aplicar fred o calor, manta elèctrica heretada dels pares (anys 70?)
El mirall
Cada dia quan m’afaito, el mirall em retorna la meva imatge, em recorda quin aspecte tinc. Alguna vegada pot semblar que ens mira un desconegut, perquè la imatge que ens dóna el mirall no es correspon amb la que teníem de nosaltres mateixos. Per un moment podem pensar, qui és aquest desconegut? I si cada dia em llevés amb un rostre diferent i hagués de córrer al mirall per saber quina cara tindré avui? Quan em vaig veure reflectit a un mirall per primera vegada? Ja m’hauria agradat tenir un reportatge del meu rostre al llarg del temps ( un exemple ).
El mirall surt al conte de la Blancaneus, quan la reina malvada li pregunta qui és la més bella del país. Si li pregunto, el mirall em dirà la veritat, que no sóc el més guapo del Poblenou. Els selfies que ens fem amb el mòbil són una mena de mirall per compartir, i diu molt dels temps que vivim i les ganes d’agradar que tenim, que hi hagi apps que retoquen les imperfeccions de la pell, deixen les dents blanques, maquillen automàticament, i fins i tot fan com una cirurgia estètica virtual, omplint els llavis o remarcant els pòmuls.
[ Fins on arribaríem per a transformar-nos? en quin moment deixaríem de ser nosaltres per ser una ment trasplantada a un altre cos, per exemple, el d’un actor famós? Amb les transformacions, ja sia virtuals amb photoshop i apps, o reals, amb cirurgia estètica i maquillatge, ¿ens falsegem? ¿o volem arribar al que creiem que podria ser la millor versió possible de nosaltres mateixos? Aleshores la versió que vèiem seria com una mala còpia de l’ideal que tenim de nosaltres mateixos. El mirall, o quadre com a veritat és el que surt a The Picture of Dorian Gray d’Oscar Wilde, que apareix als altres com una persona atractiva mentre el retrat anirà canviant per reflectir la seva decadència moral. El mirall sembla separar dos móns, el real i el reflectit, amb la simetria invertida. Aquest és el punt de partida de Through the Looking-Glass , de Lewis Carroll.
Els humans deurien veure per primera vegada la seva pròpia imatge en el reflex d’una superfície d’aigua tranquil·la. En el mite de Narcís, un jove bellíssim, (Ovidi Metamorfosis llibre III), aquest s’enamora de la seva pròpia imatge, cau a l’aigua, s’ofega i es converteix en una flor. Des que es van poder treballar els metalls, cap al 2000 BCE, que es van fer miralls de bronze polit. Cap al 100 CE es van començar a fer de vidre, aplanant una ampolla bufada, i aplicant una capa de metall darrera. No eren plans del tot i tenien imperfeccions. Al sXVI a Venècia es perfecciona i amb la revolució industrial al sXIX es fabriquen en sèrie.
“Mirall” ve del llatí mirare, que volia dir admirar. A la mateixa família hi trobem “meravella” i “miracle”. “Espill” ve de speculum, specere, que volia dir mirar. L’alquímia l’associà amb el sofre, amb l’inconscient i la capacitat de reflectir l’ocult. Per la seva forma, la lluna també s’assimilava a un mirall. Cirlot recull el caràcter màgic que se li ha donat, capturant imatges que és capaç d’entregar després com a aparicions. Això seria com uns canvis de fase, que oculten i retornen i que s’associa amb la lluna.
Altres referències: “El mirall”, el conte 56 de Thekhov, on una noia amb el marit malalt, somia el futur mentre es mira al mirall. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini. Velázquez a Las Meninas presenta el que veurien els retratats amb un mirall al fons. Velázquez, la Venus del Espejo.
JO COM A COS
El lavabo és el lloc de la casa on em trobo amb mi mateix com a cos.
( [Merleu-Ponty fou el pensador que, després de segles de tradició filosòfica posant l’accent en l’intel·lecte, remarca que la nostra manera d’estar en el món és com a cos – jo havia observat, en estudiar Kant, que si l’espai euclidià ens ve donat és perquè vivim com a objectes sòlids en un espai tridimensional]).
El cos està en contínua renovació i reconstrucció. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les cèl·lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. El fetge, un any i mig. Els ossos i músculs entre 10 i 15 anys. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els àtoms que hi havia al planeta des de la seva formació no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb oxígen i ara cada segon entra O2 i expel·lo CO2. Potser respiro les mateixes mol·lècules d’oxígen que Ramon Llull. Rilke parla del jo que és fora en l’aire. Els àtoms de carboni que em formen, fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embrió, les meves cèl·lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns plànols únics que combinaven els del pare i la mare. I aquesta mena de dansa de processos bioquímics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions , passant-se de mà en mà, com els corredors, la torxa de la vida, tal com diu Lucreci (De rerum natura, Llibre II).
CABELLS i UNGLES
Cabells
Ungles
RESIDUS
-
- sòlids: femtes (reproducció en plàstic). Entre 150-300g.
- líquids: orina (800 ml)
- gasos: pets invisibles
Els aliments ingerits han passat unes 3 hores a l’estómac, unes 3 o 4 hores a l’intestí prim, i unes 25-30 hores a l’intestí gruixut abans d’estar a punt de sortir, tot i que encara podria quedar-s’hi fins a 120 hores més, en un dels set tipus de la taula bristol.
El que és aprofitable passa de l’intestí al fetge i la sang, aquest circuit que crea un entorn líquid per a les cèl·lules del cos, distribuint nutrients i recollint residus, passant per la central de depuració que són els ronyons. La sang són uns 5l. Al cos tenim uns 40l d’aigua (aprox un 70% del nostre pes) i cada dia passen pels ronyons uns 180l dels quals se n’eliminen 1.5l amb l’orina [a mi només me n’ha sortit 800ml, hauria de beure més aigua?]
Els residus gasosos, les flatulències o ventositats, és a dir els pets, surten per l’anus i poden fer vibrar l’esfínter produint un so. El volum del gas expel·lit cada 24 hores és entre 0.476 i 1.5 litres, repartits entre 8-20 episodis diaris. El 99% dels gasos (oxígen, nitrogen, diòxid de carboni, hidrogen) no fa olor. La presència de metà pot fer que el gas sigui inflamable. L’1% restant contindria diversos sulfurs que serien els responsables de la mala olor.
La majoria de les cultures troben còmic i humiliant tirar-se pets en públic, fet que dóna lloc a l’humor escatològic en literatura, art i actuacions còmiques.
Piero Manzoni. Merda d’artista. 1961
Jordi Cots, Merda, 2021
EL COS COM A MICROCOSMOS
Si fóssim una ciutat, els ronyons i l’orina són com l’estació depuradora d’aigües, i les femtes, com la recollida d’escombraries. Els cabells i les ungles com la poda dels arbres. La dutxa i el rentar mans com escombrar les voreres. El cos és la nostra primera casa. Els grecs, i en concret Demòcrit, al segle V BCE, parlaven de microcosmos , el cos humà com un univers en miniatura, de la mateixa manera que el macrocosmos té una ànima, tal com proposa Plató al Timeu. La idea és potent i la recolliran els neoplatònics, gnòstics, teòlegs cristians, cabalistes jueus i filòsofs. (EB) L’ordre de l’univers es reflecteix en l’ordre de les proporcions del cos. El 1490 Francesco da Giorgio basava les plantes de les esglésies en el cos humà.
Podem contemplar les proporcions i fluxs del cos, de la casa, de la ciutat, el país, el món, l’univers. Les parets de la casa són com una segona pell. Entren aliments amb el carro de la compra, aigua, gas i llum. Surten bosses d’escombraries i aigües grises. El planeta és un sistema tancat, només rep la radiació solar.
Domenico Scarlatti 1685-1757
inicis
Neix a Nàpols el 1685, que pertanyia al regne d’España, fill d’Alessandro Scarlatti, també músic. Als 15 anys ja té una posició d’organista. El seu pare l’envia a Venècia i el valora: “an eagle whose wings are grown; he must not remain idle in the nest, and I must not hinder his flight”. Va fer amistat amb Händel amb qui competí a l’orgue i el clavicèmbal. H hauria estat superior en l’orgue però no al clave.
El 1709 a Roma entra al servei de la reina de Polònia a l’exili Maria Casimira. Després a la cappela Giulia de St. Pietro.
Lisboa, Sevilla, Madrid
El 1719 s’estableix a Lisboa, al servei de la princesa Maria Magdalena Barbara. “In Lisbon, Scarlatti was impressed with the talent of Carlos Seixas, whom Don Antonio had suggested as a pupil. Portuguese legend holds that Scarlatti recognized the young man, then 16, as his superior; however improbable that may be, it is likely that it was Seixas who set him on a new path, the combination of elements of art and folk music. Meanwhile, another royal pupil was showing exceptional musical talent: Maria Barbara, who later, as Queen of Spain, was an indulgent and generous protectress and patron of Scarlatti, was beginning to ‘surprise the amazed intelligence of the most excellent Professors with her Mastery of Singing, Playing and Composition’”Torna a Roma per casar-se amb Maria Caterina Gentili.
El 1729 se’n va a Sevilla i després el 1733 Madrid, seguint al servei de la princesa Maria Magdalena que ara s’ha emparentat amb la família reial española.
“Clark has tried to isolate the folk elements in some of the sonatas that reflect the ‘tunes sung by the carriers, muleteers, and common people’ to which Scarlatti, a southern Italian, must have been susceptible.” “Scarlatti gave a warm welcome to his guest, who was better placed than anyone to appreciate the introduction into the sonatas of ‘many passages … in which he imitated the melody of tunes sung by carriers, muleteers, and common people’”.
[ la meva llista]
happy to be freed from that routine, he now became involved in the highly cultivated, private entertainments that Ferdinando and Maria Barbara held in their apartments, sheltered from the jealousy and resentment of Elisabetta Farnese, Philip V’s second wife. One of those taking part in these entertainments was Farinelli, risking losing the favour of the queen who had brought him to Spain and had succeeded, through the great singer’s virtuosity, in her intention of rousing Philip V from his lethargy and depression. Farinelli’s presence may have been the stimulus for the cantatas which Boyd assigns to Scarlatti’s maturity.
El 1739 mor la seva dona i es casa amb la jove Anastasia Ximenes, de Cadis.
[ Sembla que les sonates les improvisava, i una llegenda diu que le spublicava per pagar deutes: One charming legend has this work as the happy consequence of Scarlatti’s known weakness for gambling: the queen and Farinelli (who told Burney that he helped his friend in similar predicaments) are supposed to have offered the money to pay off the composer’s debts in exchange for written copies of the sonatas which Scarlatti had largely improvised in the princely apartments. The survival of the treasure that has come down to us in the royal manuscripts, inherited by Farinelli on Maria Barbara’s death, would thus be due to another, special act of ‘obedience’.]
Antoni Soler va ser el seu deixeble i potser es va encarregar de compilar algunes de les sonates.
Una placa al carrer Leganitos mostra on va viure. Els seus descendents encara viuen a Madrid.
La música es basava en la improvisació sobre un baix: not only because of the pre-eminence of the Essercizi and sonatas in his work but because even in their most developed form these pieces relate to a single stylistic model, identified by Ralph Kirkpatrick as the basso continuo. The practice of improvising an accompaniment on a bass line was a stock-in-trade of every professional musician; in the case of Scarlatti, a keyboard player of astounding virtuosity and immense creativity, the habit of condensing, of translating contrapuntal implications into harmonic structures, meant that routine formulas were gradually left behind.
Es va fer construir un instrument capaç de fer diverses veus: The document confirms that the harpsichord was ‘invented by the maker of this will’, indicates that it was built in Madrid by Don Diego Fernández and provides details of enormous interest: ‘it plays the pianos and fortes with a quill’, is ‘an eight-foot instrument’ and uses ‘three types of string, of copper, steel and gut, which play together, separately and mixed, according to the attached plan of its various registers’. All this would be extraordinary enough if it did not also have, hidden in the feet of the legs that support the instrument at each end of the keyboard, springs to engage the registers with ten stops to a pedal so that they can be operated separately or together, with ‘movable lead knobs’ used to engage one or two registers while the feet are operating the others. The registers are: (1) 4′ [ottavina], full register; (2) Archlute, full register; (3) Left hand harp, half register with gut strings; (4) Left hand 4′, half register; (5) Archlute and 4′, full register; (6) Harp and harpsichord, full register; (7) Harpsichord sounding as flute, full register; (8) Right hand, 4′, half register; (9) Right hand, harp, half register with gut strings; and (10) Harp, full register with gut strings. Sacchi relates that: By chance the queen, in talking with Farinelli, mentioned that she would like to have a harpsichord with more various tones [voci], and asked him if he had ever seen such a one. He replied that he had not. But then, leaving the queen without saying anything further, he consulted Fernández, whose talent he knew, and after they had designed the work together and executed it, he arranged for it to be found as a surprise by the queen in her apartments.This revolutionary instrument was thus the product of a passing dissatisfaction on the part of Maria Barbara and the inspiration of a hugely talented courtier and a great craftsman.
Però ell seguí component amb el seu instrument: So, while Cristofori’s and Fernández’s instruments remain legitimate and interesting options, Scarlatti’s sound world is firmly rooted in the instrument on which the young virtuoso had called up the thousand devils which so astounded Roseingrave, and which now allowed the aging maestro to interpret the songs of Iberian muleteers and carriers in the variety of approaches that give the sonatas their exceptional vitality.
La música és més harmònica que melòdica: The part played by melody in Scarlatti’s keyboard interests is marginal, given the prevalence of harmonic and rhythmic ideas in his harpsichord music. The internal structure of the sonatas is a confirmation of what is almost disavowal of melody, paradoxical for a Neapolitan but enormously significant for a composer for whom the harpsichord held no secrets. It is misleading to focus on the role of thematic elements when analysing the sonatas: Scarlatti’s approach is based rather on following the conventional harmonic span of each binary piece… so many openings, seemingly promising thematic development, give way immediately to as many ‘original and happy freaks’, based principally on lively rhythmic ambiguities and harmonic manipulations.
En la música vocal, tenim òperes [ no es conserven], cantates com els que feia el seu pare, la Contesa delle Stagioni i algunes peces religioses, com un stabat mater i un Salve Regina. No són tan originals com les sonates: It should occasion no surprise that Scarlatti’s vocal music shows little of the harmonic daring and few of the ‘happy freaks’ that characterize his mature harpsichord sonatas. The keyboard music of this period – Scarlatti’s perhaps more than most – sprang directly from the composer’s fingers in the act of improvising.
El cinema que he vist cada any
JCJ Cinema, teatre, musicals, dansa | Teatre, Cinema, Dansa
Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3.
Infantesa
Programes de reestrena a cinemes de barri. Roxy a Pl.Lesseps. Delicias a Travessera de Gràcia. La Salle a la plaça del nord.
Dos films amb les notícies del Nodo franquista a la mitja part. La mare ens deixava veure dues películes i a vegades ens reenganxàvem.
Sèries B, el Tarzan de Jonny Weissmuller, ciència ficció (vaig somiar algunes setmanes les formigues gegants que empaitaven la gent dins de túnels).
mary poppins
jungle book
Kubrick 2001 Una Odissea a l’Espai, l’estació espacial girant al sol del Danubi blau (en vaig demanar el disc als pares).
La leyenda de la ciudad sin nombre, de la qual vam comprar el disc i jo anava per casa cantant “women and whisky night and day”.
Adolescència
Començo a anar-hi pel meu compte. La Salla, Verdi, cinemes d’Estrena. Evasió o modern. un matí a l’Alexandra on vam veure To be or not to be de Lubitsch. Al Verdi amb en Josep Ribas a veure “Las petroleras”. La gran Vadrouille amb Bourvil i Louis de Funes (tea for two). Pelis progres a vegades avorrides, Teorema.
Arriba la televisió a casa BN. La Clave, sèries Dallas, Magnum.
Adult1
Al cinema, films que han acabat essent clàssics: Indiana Jones, Star Wars, Greenaway, Blade Runner. Matrix.
TV en color i comandament. Diverses cadenes i zapping. El 1983 comença TV3 (8 anys després de la mort del dictador). Més endavant parabòlica a la teulada per veure TV per satèl·lit. Sèries, Malu, Luz de Luna. Reproductor de vídeo, cintes VHS, lloguer al videoclub de Castellar.
1996
Mrs. Doubtfire, Regreso a Howards End, A Room with a View, Tap Dancing, A Cabin in the Sky (Petunia), The Mask. James Bond Goldeneye, Babe el cerdito valiente. (L’única peli que m’ha fet plorar!).
Sèries: Médico de Familia, Fort Boyard, Nissaga de poder, Estació d’enllaç, Northern eXposure, Rumbo al Sur
1997
Vacances a Roma Audrey Hepburn, Cosas que nunca te dije Isabel Coixet, Nell Jodie Foster, 101 Dálmatas, Mision imposible, La red, La roca, Independance day, Speed, El quinto elemento, Men in black.
1998
Cinema: El demà no mor mai de James Bond, Titànic, Blues Brothers amb ball afegit. I un munt de vídeos com Juràssic Park i el Mundo Perdido, La flor de mi secreto amb Marisa Paredes, French Kiss, la ruta maya, Bienvenido Mr Chance, Mentiroso compulsivo. Mintras dormías, Seven, Didier mi fiel Amigo, els viatges de Gulliver, Contact, Full Monty, Fotografiando hadas
Sèries: Friends (que la Teresa i la Maria acabaran sabent de memòria) i Seinfeld.
1999
Matrix. Gattaca. Hola, estás sola? de Icíar Bollain. Bichos. La vida es bella. La mòmia. La amenaça fantasma (star Wars). La trampa.
Sèries: Nikita. TV3: La memòria dels cargols. Laura.
Adult2
Per Nadal veient Lord of the Rings amb la Teresa i la Maria. Cinemes Icària en V.O.S. Diagonal Mar. A casa TV i aviat projector. Reproductor de DVD, lloguer vídeoclubs. (els pares gravador en disc dur).
2000
Ghost Dog, M’he gravat Huida a Medianoche (Midnight run) pel paper de la filla que ajuda al pare. Planeta rojo. Alta fidelidad. Gladiator. Lista de espera. Space Cowboys. [deixo de tenir televisió a CR24].
2001: The Ring (tot sol), Hannibal amb l’Uri, El último haren. Dancer in the Dark, Bamboozled. Conspiracion en la red. Tigre y Dragon , Final Fantasy, Los Otros, Spy Kids. Oh Brother., Dancer in the Dark. Peli Bamboozled. Chocolat. La Maldición del escorpión de jade.
2002: MonsterSA., Ocean’s Eleven. La máquina del tiempo (un churro). Gosford Park. El ataque de los clones. MIIB. Lucía y el sexo. Mullholland drive. Atando Cabos. Hable con ella. El hombre que nunca había estado allí. James Bond: Die another day. “Minority report”. Amb en Sergio: El Planeta de los simios, Harry Potter, Kate i Leopold.
2003: La chica de París, “Los espigadores” de Agnes Varda, Dolls, El último golpe” “En un lugar de Africa”, Femme Fatale, Apocalypse Now, Les vacances de M. Hulot. Mystic River. Lejano, Hero. Sèries: CSI als vespres, 24.
2004: Kill Bill. Bollywood. El arca rusa Alexander Sokurov. Dogville. Lost in translation. La noia de la perla. Ser i tener. Before sunrise, Before sunset. Melinda i melinda, Oceans 12, El último beso, Big Fish. Cold Mountain. Cipher, Goodbye Lenin. Spiderman 2. Bourne Supremacy.
2005: Primavera, otoño, Verano. Hellboy (amb en Sergio), Venjança Sith, Sin city. Guerra dels móns. Collateral, Million Dolar Baby, Sideways sopant i bevent al cine, Double Indemnity. El pianista, Broken Flowers (Jarmusch), Match Point, L’últim emperador. Sèries: CSI i Desperate Housewives
2006: The Constant Gardener, The interpreter, 21 Grams, Crash. The Conversation, Ascenseur Echauffaud, Devil wears Prada. Infiltrados. El Secreto de Anthony Zimmer. Sèries: Lost, DHW, CSI, House. Prison Brake.
2007: – ?
2008: Elegy, Wes Anderson Darjeeling Ltd, Wonderful Town, Honeydripper, Yo serví al rey de inglaterra. Youtube: Nicholas Bros, Clark bros, Four flash devils, i altres links de ball.
2009: Dexter, Men in trees. Cadillac Records, I’m in a moood for love de Wong Car Wai
2010 Battlestar galactica. Wall-E. Before the devil knows you’re dead, Lumet. Cronenberg, ExistenZ. Oceans, serie BigBang Theory. Cristopher Nolan, Origen. Expiación. Bullit. El Caso Thomas Crown. Mcgyver.
2011 Pelis al cine: Resident Evil, Chico y rita. Sèries: Big Bang, Dexter, Frasier, En terapia. Treme. A casa: Wall E per segona vegada, Cadillac records, Amanece que no es poco.
2012 Cine: Tintin, una terapia peligrosa, Prometheus. / Casa: The Mechanic, Stranger than fiction, La piel que habito d’Almodóvar, The king’s speech, El gran Torino, Un Dios salvaje, Millenium, Drive, Das Boot, Hotel Marigold.
Sèries: Frasier, Madmen, The Killing, Treme, Los Soprano, Sherlock Holmes, Luther, Misfits, the Good Wife.
2013: Cine: Sèries: Homeland, Dexter, Justified, Treme, Borgen, Hannibal, Game of Thrones, The NewsRoom.
Pelis: El legado de Bourne. Wes Anderson, The Royal Tenenbaums, Life Aquatic. Life of Pi.late Quartet. Zero Dark thirty. 3 Django unchained. Dirty dancing. Rompe Ralph. GRU Despicable me. Liberal Arts. Mud.
2014: Wes Anderson, Gran Hotel Budapest. Frances Ha de Noah Baumbach i Only Lovers Left alive de Jim Jarmusch. Her amb Joachim Phoenix.
2015: Inside Out, Mision Imposible / Ida . Sèries: Orphan black, Mozart in the jungle, Homeland 4, True detective. Himmel über Berlin Insterstellar, Whiplash (dolenta).
Adult3
Cine. Descàrregues emule, Western digital, Synology. Comença l’època de les sèries a les plataformes. El vídeo es consumeix en Streaming. 2016 Nou projector. 2024 tanca l’Icària on alguna vegada anava a veure una peli d’acció amb una cervesa i un bigmac.
2016: Kung Fu Hustle, The Raid, Mart, El puente de los espias. Sèries: Jessica Jones, Game of thrones.
2017: El gegant BFG, The Secret life of pets. SING! Paterson de Jim Jarmusch. John Wick. Sèries: Mr. Robot. Homeland 5. Rubicon, excel·lent. Planet Earth, molt bona. Atrapados islandesa, bona. The Good Place, gran comèdia. American Gods, pse. The Young Pope, original. Game of Thrones 7, bona. Sense8.
2018: The Good Place. Marvelous Mrs Meisel, Altered Carbon.
2019: Good Omens
2020: Mandalorian, Grantchester, Snowpiercer, Modern Love (excel·lent), Scorpion, Zoey playlist, Suits, Normal People, The Queen’s gambit. L’original i alegre Girl Walk all day, una noia ballant per New York.
2021: Al cine amb Big mac, Dune. Summer of soul, Gladys Knight pips. Gunda i Aquarela Kossakovsky. The age of innocence. Sèries: Snowpiercer. Ted Lasso. Scenes of a marriage . The Good Doctor. Foundation.
2022: I’m your man, un robot perfecte.No time to die. The French Dispatch, Wes Anderson. The Godfather. Marcel The Shell with the shoes on. 3000 Years of longing. Sèries: Get Back. Boba Fett. The Sinner. Slow horses. Ms Marvel. Deceben Rings of Power i House of Dragon. Wednesday. Andor.
2023: Tár, Todd Field Cate Blanchet. White Noise, Noah Baumbach. Asteroid City, The Wonderful story of Henry Sugar, Wes Anderson. The Addiction 1995.. The Menu. Turing. Man from UNCLE. All quiet in the western front. Indiana Jones Dial destiny. Mission Impossible Dead reckoning. Caleidoscope, Amsterdam, The Man with iron fists, gamberrada KungFu. Bessie. Halo. Wakanda forever. Project Wolf Hunting. Luther the Fallen Sun. Dungeons Dragons. John Wick 4. 65 Dinosaures. My Man Godfrey 1936. Ahsoka. Barbie. Love at first sight. Brideshead Revisited 2009. Sanctuary. A Haunting in Venice. The Killer. Duck Soup 1933. Expendables4. Oppenheimer. The Creator. Saltburn.
Sèries: Slow Horses, segona i tercera temporada. Jack Ryan3. Poker Face. Gilded age. Star trek New Worlds. Last of Us. Tulsa. Endeavour. Ted Lasso 3. Succession. Night Agent. The Power. The Mandalorian. Fubar. Citadel. Class 9. Silo. Master Gardener. Full circle. Hijack. Justified City primeval. Lioness. Dark Winds. The Continental. Still Up. The Killing Kind. Bosch4.
El que he fet, invents i nyaps
Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3
INFANTESA
Lego, meccano
ADOLESCÈNCIA
La cabana a Solius
Macuto a penjar per davant i darrera
Adult1
[bricolatge informàtic: bases de dades de llibres, intent de crear unes notes indexables un evernote abans d’hora]
[ feina sopar per vídeoconferència]
CASTELLAR 1981-1999
1987 Telescopi amb mirall
1990 plànols casa autocad, habitació nenes C
1990 Prestatges i taula de dibuix garatge
1990 dissent amb centre, pèrgola, inspirat en llibre holandès jardí C
1995 moble forats nenes C
1995 calaixos per cintes de vídeo amb galvanitzat doblegat
1996 moble façana renaixement amb pc integrat C
1995 llum llibre C
1995 barbacoa C
1995 museuet herbari (després incorporat a Ayma)
1995 Antena parabòlica orientable
1995 majordom C
1995 bonsais corredor jardí C
1995 dibuixos camí de taula C
1996 maniquins penjadors nenes C
1996 bastó randonnée i trípode piolet C
1996 ha univers C
1996: MUSEUET (llistons i capses), marc de fusta pel pessebre, cartell de la classificació de les espècies, herbari amb plantes d’Ull de Ter. Interfase MPU per saxo digital, CDrom AutoCad, migració bases de dades a Access, Britannica, modem infovia internet telefon nenes. Canvi aixetes, plantació flora Canigó.
1997 Incorporar a museuet flora d’Ull de Ter i pinyes, afinar el piano, fer pa, tallalfocs rovellat, calaixos vídeos, suport mòbil parabòlica al terrat, proposta fallida invent piolet a Faders i Charlet Moser, pessebre monumental.
1998 [descapotable furgo] Plantes al museuet. Un avet de molsa pel pessebre, plantació de glans per bonsais. Construcció de la cabana per en Raspall. Muntatge de la cuina i extractor nous.
1999: Disseny jersei Maria teixit per la mare. Un palau per en Raspall que se’ns escapa. Vestidors de fusta amb rostre en relleu.
Adult2
CR24
2000: CR24. Fer-lo habitable. Tapar esquerdes i pintar. Moble aprofitat amb sorra jardí zen i planta, llums als angles
AYMA
2001: Disseny jardí tangram . Disseny del moble de l’habitació i làmpades del sostre.
2002: Rehabilitació del piano (lacat, després de la intervenció de Vicens Sanz). Prestatges eines, Armari garatge.
2003: terrassa, jardineres, pèrgola, mampares.
2004 cadira tumbona [ no realitzat] C. Terrassa: pèrgola, mampares, basses plantes comprades i recollides.
2005: Expositor de postals per receptes de cuina. Il·luminació, armari i porta de fusta per la terrassa, plantes del bosc.
2006: Plataforma amb patins per dur el caiac al mar. Remolc fallit per enganxar a la Dahon. Làmpada terrassa.
2007 remolc Neckar amfibi, primera versió falla. [2007 bricolatge informàtic, editar header i peu per la imatge del blog]
2008 velcro express yourself
2009 construcció de l’espineta, vitrina a la llibreria
2010 espineta, mossàrium en una capsa de Ferrero Rocher
2011: Construcció espineta 1. Fogonet d’alcohol fet de llaunes de cervesa.
2012: Espineta acabada el març. Weather Station Oregon Wmrs200. Reparar Scubi. Astromedia: espectròmetre, planetari, camí del sol. Nou disc dur i mediaplayer westerndigital.
2013: Corbates indepes brodades. Motenda. Compres: Tablet Nexus, Telèfon Sony Xperia amb teclat. Amb la Laia, prova de plantes aquàtiques i peixets al bidet.
2014: La Motenda, disseny cartera, estudi de fotografia casolà
2015: Cartera per dur papers i llapis, bloc de fulls de viatge, proves de rec, jardinera i il·luminació amb LEDs al lavabo. Proves amb el fogonet i la pica per la furgo.
Adult3
2016 el lavabo jardí, llibreria espatlleres ( llibreria bedoll amb secrets 2020). Furgo: moble cuina, tatamis, moble rebost, coixins. Terrassa: refer canyís i mampares.
2017: Furgo: els coixins de les tumbones, taules plegables, fustes dels laterals pels sacs, prestatges corvats de la porta, maletes armari, mocador de platja, el toldo, el faristol i la cartera despatx.
2018: Completo la furgo amb un contenidor de roba rera els seients. Blocs de formigó. Moneder tipus Freitag. Recupero la màquina de cosir de la mare. Moble música nou. Una “llar de foc” de bioetanol. He proposat als veïns un observatori com Jantar Mantar a l’hort urbà del solar de davant.
2019: Tumbones i làmpada terrassa. Portaraquetes, motxilla. Capses gungfu, postals i fotos. Remolc caiac i Jofre.
2020: Un teatret de fusta inspirat en Pollock Theater per l’Agnès. Capses museuet corredor. Capsa de pícnic per dur copes i plats. Disseny i construcció de la llibreria amb fusta de bedoll i biblioteca secreta. Vela i màstil pel caiac quest al qual li fallen els flotadors.
2021: Reparacions de caiacs. Reparació d’un pistó de la trompeta. Safates pels braços del sofà. Moble amb rodes per a la impressora.
2022: Soldar o enganxar vàlvules per flotadors del caiac 6 mesos fins que abandono i llenço el quest. Menjadora ocells amb aigua i gra que no té èxit. Refer jardineres de la terrassa. pi, marfull, triangle, fins l’abril. Reparar els tangrams. Refer bullidors de llauna de cervesa. Prova forn solar. Bosses Akaso. Diferents dissenys de carro pel caiac. Encerar el parquet del dormitori i menjador. Nou pessebre, cel amb estrelles i llums.
2023: Fixar les pèrgoles per resistir al vent. Dues versions de carro pel caiac. adaptar la vela. Prestatge cantir. Rellotge de sol. Maqueta Societat. Estudio la construcció de la Viola i començo a preparar l’estructura. Instal·lo ventilador i tapo els forats de la humitat del radiador. Instal·lo les lliteres pels néts, havent-ne de serrar una per l’error meu en la comanda. Sofà llit al taller. Reparació microscopi. Llums pel pessebre.
Protected: Any 2014
Dansa urbana
Dansa | [ esborrany]
[especulatiu]
[recordo els moviments alegres i sempre diferents que mostraven els noiets que vaig veure en el viatge a Etiòpia]
[ de fet, el tap dance era a vegades una dansa de carrer, on un noi mostrava l’habilitat fent uns passos a veure si obtenia unes monedes]
[ es podria dir que en el swing hi trobem el ball de saló de parella modificat per la creativitat de passos que vindrien de street dance com el charleston]
[amb els canvis de la música cap el RnB, soul, motown i funk, desapareixeria el ball de parella de lindy i rock, desapareix també el claqué, i entren una sèrie de moviments:
[es pot dir, com en el swing, que música i dansa evolucionen alhora?]
[la dansa urbana és al dansa del carrer, el que es fa en una cantonada del Bronx o davant el MACBA]
[moviments als ’60]
James Brown: Camel Walk, Funky Chicken, Bogaloo, Mashed Potato, The robot
Wilson Pickett a the Land of 1000 dances esmenta: the Pony, Mash Potato, the alligator, the Watusi.
Els Contours a Do you Love me (now that i Can Dance), tenen el twist i el mashed potato.
[és una combinació de moviments ràpids de les extremitats, aturats en sec per definir una pose, lliscar , i acrobàcies a terra girant sobre l’esquena o les mans]
Hip-hop dance refers to street dance styles primarily performed to hip-hop music or that have evolved as part of hip-hop culture. It includes a wide range of styles which was created in the 1970s and made popular by dance crews in the United States. The television show Soul Train and the 1980s films Breakin’, Beat Street, and Wild Style showcased these crews and dance styles in their early stages; therefore, giving hip-hop mainstream exposure. The dance industry responded with a commercial, studio-based version of hip-hop—sometimes called “new style”—and a hip-hop influenced style of jazz dance called “jazz-funk”. Classically trained dancers developed these studio styles in order to create choreography from the hip-hop dances that were performed on the street. Because of this development, hip-hop dance is practiced in both dance studios and outdoor spaces.
Hip hop dance is a fusion dance genre that incorporates elements of popping, locking, jazz, ballet, and tap dancing. It is a fusion dance genre. It primarily consists of choreography that is not improvised. Hip hop dancing is separate from popping, locking, and other dance styles that are characterized by specific movements.
Breaking, Breaking was created in the South Bronx, New York City during the early 1970s. It is the first hip-hop dance style. At the time of its creation, it was the only hip-hop dance style because Afrika Bambaataa classified it as one of the five pillars of hip-hop culture along with MCing (rapping), DJing (turntablism), graffiti writing (bombing), and knowledge. // Breaking includes four foundational dances: toprock, footwork-oriented steps performed while standing up; downrock, footwork performed with both hands and feet on the floor; freezes, stylish poses done on your hands; and power moves, complex and impressive acrobatic moves.
https://youtu.be/hi-dMUCj2N0
https://youtu.be/AHoxZB1acD0
https://www.youtube.com/watch?v=LaRywNL333c
Popping i Locking, moviments
Brodas Bros al sismògraf
Pensar la dansa
La Dansa | esborrany
[A les festes majors, o a vegades en una jam de swing, podem observar com els nens se senten enduts per la música, i salten, mouen els braços amb entusiasme][Tal com ens recorda Merleau Ponty o la meditació budista, som sobretot un cos, i el nostre estat general, d’energia, tensió, s’expressa sobretot amb el cos en moviment. Tenim també un ritme, amb les pulsacions del cor, la respiració, el caminar o córrer regular. La dansa transmet si exultem saltant amunt, si fem saltirons d’alegria, si correm, si ens arrosseguem, si ondulem, si som introvertits i no volem ocupar lloc, si ens expandim obrint els braços, si mirem amunt orgullosos, si ens enfonsem] [ aquest impuls a vegades s’especialitza en ballarins entrenats i el gaudim com a espectadors, igual que ens identifiquem amb els personatges del cinema o el teatre.]
EB: Dance, the movement of the body in a rhythmic way, usually to music and within a given space, for the purpose of expressing an idea or emotion, releasing energy, or simply taking delight in the movement itself.
L’etimologia no remet al llatí, és clar l’ús a França de danser. Coromines suggereix que podria venir de l’àrab donat el prestigi de les ballarines andaluses. Ballare sí que ve del llatí. En els dos cassos primer tenia una acepció vulgar que després es refinà.
Els moviments es fan per que sí, no tenen a veure amb dur a terme una tasca, o amb desplaçar-se. És el que deia Valéry en comparar la poesia amb la dansa. Sovint, els moviments miren d’ampliar el rang del que fem normalment, saltar més amunt, obrir més els braços, flexionar-nos més. (EB) La dansa canvia l’experiència que tenim del propi cos, per l’esforç i la tensió de les articulacions, i també del temps, pel ritme de la música o moviment, i l’espai.
[La dansa pot tenir funcions militars, per animar els guerrers, religioses, de festeig. No diríem que ho és un combat, però en canvi als films es parla de coreografiar una lluita. Les marxes i processons, el gimnàs artístic, el patinatge sobre gel, les acrobàcies de circ, no diríem que són dansa. ]
FORMA ABSTRACTA O EXPRESSIÓ DRAMÀTICA?
(EB) Al llarg de la seva història, el ballet ha estat, o bé al servei de la narració, o bé una exhibició de perfecció tècnica. Per exemple, pot ser un fragment insertat en una òpera sense relació amb l’argument, només per admirar els ballarins. Alguns coreògrafs com Marta Graham diran que la dansa ha de servir per expressar emocions mentre que Balanchine dirà que el ballet “is such a rich art form that it should not be an illustrator of even the most interesting, even the most meaningful literary primary source. The ballet will speak for itself and about itself”.
[Segurament el ballet pur expressa emocions, aspectes de la condició humana – que viu com a cos – de manera diferent que la literatura, per això segurament els dos tenen raó; el ballet no estaria totalment subordinat a un argument lliterari, presenta característiques pròpies. Però al mateix temps no es pot dir que no tingui a veure amb les emocions. En una coreografia de Balanchine o d’Àngels Margarit, podem atribuir emocions i interaccions als balladors, si estan plens d’energia i alegria, o derrotats, en un duet, si hi ha una interacció d’afecte i complicitat, o d’oposició i combat].
[ la dansa és autoexpressió quan es balla lliurement, en primera persona. És narrativa quan el ballarí explica una història als espectadors. Quan és espectacle es pot donar el cas, com en el teatre, que l’intèrpret mostra alegria i despreocupació quan en realitat interiorment està tens i patint per fer un pas difícil i no equivocar-se. Cal recordar aquí, la distinció que es fa entre la música composta per que la gaudeixi l’intèrpret, com els primers quartets de Haydn, i la composta per que els intèrprets la presentin a un públic. La situació més “autèntica” seria quan l’intèrpret es pot identificar amb la narrativa, i balla allò que sent, i l’espectador, per reflex, ho viu de la mateixa manera; és com si entressin en ressonància els tres, narrativa, intèrpret i espectador].
Podem intentar classificar música i dansa segons els emocions ?
La dansa, és exclusivament humana? Els animals, ballen? Podem veure com a dansa moviments dels núvols o de les espigues d’un camp? Dues fulles en moviment: Ariel Schlesinger. Two Good Reasons . Els robots de Boston Dynamics.
Altres notes sobre dansa:
- Valéry, dansa, la poesia del cos ,
- la dansa sagrada Nataraja, en la religió hindú, shiva refà i crea l’univers ballant
- [la dansa en la religió, els sufís]
- en l’evangeli apòcrif dels Actes de Joan hi ha un himne on Dëu sembla convidar a ballar
Passes i tècnica jazz, lindy, tap, ballroom
La dansa | [ esborrany ]
LINDY HOP, (balboa) , shag, blues, tap dance,
El Ballroom de concurs de dues categories:
- Standard/Smooth: Waltz, Viennese Waltz, Tango, Foxtrot, Quickstep
- Latin/Rhythm: Pasodoble, Spanish bolero, Cuban bolero, Samba, Rhumba, Mambo, Cha Cha, East Coast Swing, Jive
Jazz Dance
Phyllis Eckler – Instructor
General Vocabulary
* Choreographer: A person who composes a dance
* Choreography: A dance composition
* Downbeat: An accented beat which begins a musical measure
* Downstage (Dwnst): Toward the front of the stage or room
* Floor pattern: A path followed during a movement combination
* Line of dance (LOD): For locomotor movement, moving or facing in a forward path
* Lyrical: Smooth, sustained movement
* Stage left (St. L.): The left side of the stage or room as one faces the audience or front
* Stage right (St. R.): The right side of the stage or room as one faces the audience or front
* Synchopated: a temporary displacement of the regular accent in music caused by stressing the upbeat
*Upstage (Upst.): Toward the back of the stage or room
* Where You Came From (WYCF): Opposite of Line of dance (see above). The moving or facing the direction from which you started.
*Upbeat: the unaccented mid-point between beats
Positions
* Contraction: Position or movement in which the center of the torso retreats
* First position parallel (1st pll): Feet about 8″ apart with toes facing front
* First position turned out (1st TO): Heels together, toes facing the diagonal (“letter V”)
* First position arms (Arms in 1st): Hands on the chest, elbows out to the sides
* Fifth position arms (Arms in 5th): Both arms straight up in a V
* Flexed: Feet and toes are retracted back and heels are pressed forward
* Forced arch: on ball of the foot with heel off the floor and knee bent
* Fourth position parallel (4th pll): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them . Toes facing the front
* Fourth position turned out (4th TO): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them with toes facing the diagonal
* Fourth position arms (Arms in 4th): One straight arm up and one arm to the side (the “up” arm determines if it is a right or left 4th position)
* Lunge: Position in either 2nd or 4th where only one knee is bent and the other straight
* On the walk: Starting position for locomotor movement. Back foot is lightly resting on the ball of the foot
* Parallel (pll): Stance where toes face forward
* Plié: A knee bend with careful alignment of the knees and torso
* Point: Feet are fully extended forward from the ankles
*Pretzel: A sitting position where one leg is crossed over the other and the bottom one is tucked in bent
* Relevé: A lift onto the toes
* Retiré or passé parallel: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces forward
* Retiré or passé turned out: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces side
* Second position parallel (2nd pll): Feet side by side @ 24″ apart, toes face forward
*Second position turned out (2nd TO): Feet side by side @ 24″ apart, toes face the corners
*Second position arms (Arms in 2nd): Arms to the side at just below shoulder height
* Standing leg: The weight bearing leg
* Third position arms (Arms in 3rd): One arm extended in front of the chest and one arm to the side (the “front” arm determines if it is a right or left 3rd position)
* Turnout (TO): The outward rotation of the feet and legs from the hips. Toes to the diagonal.
* Working leg: The non-load bearing leg
Steps
*Ball Change: Syncopated weight shift onto the ball of the rear foot and back to the flat front foot
(Can be done as a travelling step)
* Chassé: Step together step
*Cut: Quick displacement of one standing leg by the other while remaining on the same spot
*Fan kick: A kick in which the working leg makes a sweeping arc in front of the body
*Fondue: A bending of one’s standing leg all the way into plie
*Grapevine: A series of steps that move sideways with a side, back, side, front pattern
*Hitchkick: A scissor-like movement where one leg is in the air while the other leg kicks up to pass it
*Isolations: Movement of only one part of the body
*Jazz walk: Many varieties but generally a turned out low walk using shoulder opposition
*Jazz pas de bourree (Jazz PDB): A back-side-front three step move in the floor pattern of an isosceles triangle
*Jazz square: A crossed front-back-back-front four step move in the floor pattern of a square
*Mambo: A front/back, back/front step with hips swiveling in a figure 8
* Piqué: A step onto half toe with a straight leg from a plie standing leg
* Relevé: A lift onto the toes
*Step: Transferring weight fully onto a foot
*Touch: A placement of the working toe or foot on the floor without shifting weight to it
Turns
* Chainés: Consecutive half turns traveling and rotating in a single direction
* Inside turn: forwards turn; A turn toward the standing leg
* Outside turn: Backwards turn; A turn away from the standing leg
*Paddle turn: Several small pivot turns that take one 360 degrees
*Pencil turn: Pirouette with both legs straight
* Piqué turn: Inside turn which begins with a step onto half-toe with an already straight leg
* Pirouette: Turn on one leg that begins in plie and goes to releve from a plie
* Pivot turn: Half-Turn on two legs with weight transfer from one leg to the other ; Feet stay stationary but swivel
* Soutenu: Full-Turn on two legs which begins with legs crossed, legs unwind and wind up crossed the other way; Feet stay on the same spot but swivel
* Spotting: Focusing on one spot while turning to prevent dizziness
Jumps
* Chassé: Step one foot, together in the air, land on the other foot; A gallop or slide
* Hitchkick: Kicking one leg in the air while it is up there jumping off the other one to join it to the first and landing on the first leg
* Hop: Taking off from one foot and landing on the same one
* Jump: Taking off of two feet and landing on two feet
* Leap: A jump from one foot to the other foot usually with an opening of the legs in the air
* Skip: Alternating hops from one to the other or with steps in between
Els llocs de la dansa
La dansa | [ esborrany ]
BALLET i ÒPERA
1671 Opera de Paris. 1671 seus diverses. 1875 Palais Garnier. 1989 Opéra Bastille. Coreògrafs Jean Georges Noverre, Fokine amb els ballets russos, Serge Lifar. Programació actual.
1748 Royal Danish Theater. 1874a Kongens Nytorv. Bournonville. 2005 Copenhaguen Opera House. Programació actual.
1776 Bolshoi Sant Petersburg, 1825 Bolshoi Kamenny Theatre, 1860 Mariinsky. Jules Perrot. Marius Petita. Programació actual.
1778 La Scala de Milan. Programació actual.
1825 Bolshoi Theatre Moscú. Programació actual.
1847 Barcelona, Gran Teatre del Liceu. Programació actual
1931 London, Sadler Wells, Royal Ballet, Coreògrafs: Frederick Ashton, Kenneth MacMillan, Wayne McGregor, Christopher Wheeldon. Programació actual.
1934 New York City Ballet, Balanchine, Jerome Robbins 1948 New York City Ballet, programació actual.
1983 Barcelona Mercat de les Flors, programació.
MUSICALS
Teatres de Broadway, NYC: N’hi ha gairebé 50, la majoria inaugurats a la dècada dels ’20.
Teatres del West End, London. Uns 40 teatres que es remunten al segle 17.
DANSES PARTICIPATIVES
[sales de la cort a palaus, places, envelats]
- 1808 Els valsos a Viena, l’Apollo Hall i els Tivoli Pleasure Gardens. The massive Apollo Hall became the center of the waltz craze in Vienna from 1808–1812. The Apollo had five large ballrooms and forty-four other public rooms, in addition to three glass houses, thirteen kitchens, an artificial waterfall, a lake with live swans, and flowers and trees that bloomed year round. Everything in the Apollo was done on a grand scale. One chandelier in the dining room held 5,000 candles. The musicians were tastefully hidden so that as the elite of Vienna swirled around the floor, the melodic strains of the waltz seemed to float down from the sky itself. Opened on January 10, 1808 to celebrate the engagement of the Emperor Francis I to his third wife, Princess Maria Ludovica d’Este, the Apollo Palace could accommodate up to 5,000 patrons. The entrance fee for the inaugural soirée was 25 guilders, an exorbitant sum in those days. The dancing hall catered to the wealthiest citizens of Vienna, and stories were shared of members lighting cigars with burning bank notes.
The Tivoli Pleasure Gardens, which opened in September of 1830, was another popular spot for waltzing. The gardens contained a spectacular colonnaded dancing pavilion that overlooked all of Vienna. One of the added attractions at the Tivoli was a toboggan-like chute with four tracks that allowed sixteen carriage-type cars mounted on sledges to speed excited patrons up and down.
[Tango, Buenos Aires: Club Sin Rumbo]
El jazz
[New Orleans i els vaixells del Mississipi?]
NYC: Roseland Ballroom amb Fletcher Henderson, Cab Calloway i Duke Ellington al Cotton Club, i Chick Webb al Savoy Ballroom.
Kansas City: Count Basie i Mary Lou Williams a a l’orquestra d’Andy Kirk.
Memphis: Jimmy Lunceford
Chicago: Earl Hines actua al Grand Terrace Cafe a Chicago.
[ hi ha llocs emblemàtics pel ball a l’època del rock’ n roll?
Studio 54 a NYC
Pacha Ibiza
El swing a Barcelona:
- La Virreina, La Sedeta, els Cubs, la Glorieta de la Ciutadella
- Sala Apolo
- El Casino de l’Aliança del Poblenou
El que he ballat
La dansa |
Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3. Moviments i música.
Infantesa
Recordo una actuació del Rius i Taulet en què anàvem disfressays de xinets i fèiem una petita coreografia.
Adolescència
1971 Festes d’adolescents: rock “suelto”, Let it be amb Lolita Queralt. Rock i sardanes a Solius.
1973 Descobriment del jazz. Ballant els matins a casa amb les peces d’orgue de Fats Waller. Solo en un concert de jazz a la facultat de Física. Una verbena on l’Ana Barjau anava en un vestit llarg. Curs de claqué amb AB.
Adult1
1982 Balls de saló amb Pilar , Vicenç a l’escola de la Mariona Cortés, rock, foxtrot, vals, bolero, chachacha, tango, pas doble. Recordo un “Sex machine” de James Brown a una discoteca de Francesc Macià. Balls amb la Teresa i la Maria havent sopat a Castellar. Balls sol al garatge, recordo “Here comes the Parade” de Harry Connick, o el “Quick silver” d’Art Blakey.
1997 Balls al matí al Parc de l’Oreneta amb N. Classe particular de claqué.
Adult2
2000 Lindy Hop amb la Nathalie. Claqué amb la Cristina. A partir de 2007
2007 Balboa amb Albert i Glòria. ( Blandine). Classe oberta de blues a SM i Spank the Baby (Júlia). començo a anar sol a les jams. Balboa. DJ. Blues. Teatreneu.
DJ al Maremagnum. Jams al Parc de la Ciutadella, Virreina, Colla de MartaL
2010. Iniciació Laia
2014: Dansa clàssica per adults amb la Mar Gómez. Swing, amistat amb la Judit Bessó. Balboa, Lindy al Parc, Marula, Mnac, Virreina.
2015: Segueixo el ballet i començaré Gafieira amb la Judit. Swing al DIO, la Virreina i unes sessions al MNAC on aniré després de visitar el museu. Jams de blues a l’Estació.
Adult3
Segueixo un temps el ballet i la Gafieria però ho acabo deixant. Curs de shag. Bebop amb Aline Sokulska i sessions de Jazz Beetween. Ball sol a casa a mitja tarda. Festivals, Cocoa, BLE, Copenhaguen. Participació a la BCNswing. WestCoast a SwingCats.
2016: Ha tancat l’escola Rosita Mauri i començo a Rítmic on inicialment hi ha la Mar, que després no seguirà però mantindré el curs amb la jove Melanie, i tot de noietes joves que a sobre són campiones de gimnàsia rítmica! Em costa seguir la classe però em tracten amb afecte. També em costa el curs de Gafieira, algunes ballades al Marula i a sant Boi. Swing a Virreina, Sedeta, DIO, Te Aroha.
2017: Dansa al Centre Moral del Poblenou, un nivell molt alt, em cobren de més i ho deixo. Gafieira fins a l’estiu. Swing, cubs, BLE, blues a la llum de la lluna a Badalona. L’Estació.
2018: Curs de Shag a Spank the Baby i a SwingManiacs amb l’Elisabet. Barrejar jazzsteps i lindy amb l’Alba. Jam bebop amb l’Alina Sokulska, sessió al Freedonia.
2019: Festivals Cocoa, el BLE, el Dragtheblues i el Winterswing a Lausanne. Alguns Jazzbetween. BAll lliure amb la Paula. Al Design Market inesperat amb Laura.
2020: Una classe de Giant Steps amb l’Alina Sokulska. Enyoro el ball que es va interrompre el març. A casa faig “dansa clàssica”, aprenc el shim sham i el moonwalk.
2024. Un trimestre de WestCoast amb l’Elisabet a SwingCats.
Moviment i música
Caminar a Leipzig escoltant la cantata bwv 008 de Bach
Dansa implícita als museus amb mjq o mompou
Córrer muntanya avall a Patagònia i Zermatt amb el Chuck’s Beat de Bo Didley,
Passes clandestines al garatge quan deixava la bicicleta tornant de treballar
Córrer els matins amb playlists de jazz, la celta, la húngara
prova slideshow
prova freemind
-
Collapsible lists
-
Actions
-
Creation
- apply()
- applyTo(node)
-
Toggling
- Expanding/opening
- Collapsing/closing
-
Creation
-
Uses
- Directory listings
- Tree views
- Outline views
-
Actions
Fidus. Temples imaginats
Temple de l’aigua tranquil·la
Temple de les dues unitats
Temple del drac
Temple de la corona de glaç
Dansa de l’ànima del temple
Temple blanc
Temple de Llucifer
Fidus. Tempel der Erde
Santuari
Capella | Cambra del silenci | Capella
Sala de la nostàlgia | Saló de la rendició | Sala de l’amor
Saló dels sentiments | Bassa i imatge del Senyor de la terra | Saló de la voluntat
Sala del desig | Psyche | Sala de l’ambició
[data temptativa]
Fidus 1868-1948
Hugo Reinhold Karl Johann Höppener, de sobrenom “Fidus” (fidel), fou un artista simbolista . Als 18 anys coneix “l’apòstol de la natura” Karl Wilhelm Diefenbach i s’uneix a la seva comuna. Després se’n va a Berlin. Publica a revistes, i fa ex-libris. Té influències del Jugenstil, la teosofia, els mites alemanys, el moviment que rebutja la indústria i voldria viure en comunió amb la natura, nus sota el sol.Malgrat ser nazi, la seva obra fou rebutjada i confiscada.
Oblidat durant uns anys va ser recuperat per la psicodèlia hippy dels ’60 a Califòrnia.
Obra publicada escanejada al Fidus Museum. Tinc descarregats els PDF
El vaig conèixer en una exposició al Schirn de Frankfurt i em van fascinar els temples imaginats.
Vermeer. El geògraf.1669
El geògraf. Städel, Frankurt. Vist el 2015
AQUÍ
Ara i aquí [ copiat tot l’arxiu del poblenou, a simplificar i repartir amb a733 i l’exploració del Poblenou] [Arxiu d’història del Poblenou]
Puc pensar què està passant ara a altres llocs del món i puc intentar pensar què passava aquí abans i què passarà després.
Aquí és el Passatge d’Aymà 3r 3a, 08005 Barcelona, 41.39753, 2.20464
Què passarà després?
Algun dia em moriré, la Teresa i la Maria hauran de buidar el pis. Algú el comprarà o el llogarà. Quina gent serà? Una família? Com ho redecoraran? Encara hi serà el 2220? O l’hauran enderrocat, i com serà el nou edifici? O potser el mar haurà pujat de nivell i això seran runes? Quins desastres poden passar ( Global catastrophes).
En uns 5.000 Ma el sol es tornarà una gegant vermella i creixerà fins ocupar les òrbites de mercuri, Venus i la Terra. Després es tornarà una nana blanca. Quina mena de vida humana hi pot haver després de tant de temps, és difícil d’imaginar.
2002 – 2020
Aquest bloc el van començar a construir el 2001 i hi vam entrar a viure el març de 2002. Davant hi havia el pàrquing d’autocars amb dos gossos als quals de vegades els llençàvem ossos.
En aquests anys el barri s’ha gentrificat, nous edificis, restaurants, espais de coworking.
1992 – 2002
Transformació 1992 amb els jocs Olímpics, es fa el PArc del Poblenou i es treuen les vies. [ en general é suna època d’optimisme per Barcelona]
1970-1992
(Instituto Nacional de la Vivienda, 1952, “blocs Tupolev”)
La dècada dels 70 representa la dècada en què es comencen, més clarament, les organitzacions veïnals i, amb elles, la demanada d’una vida més digna per les persones que viuen al barri.
El 1969 apareix la clandestina “Comissió de Barri” que, més tard, es convertiria enl’Associació de Veïns del Poble Nou. El 1970 es fundà la del Taulat, en oposició al Pla de la Ribera.
L’Associació de Veïns del Poble Nou engegà a principi dels 70 diverses campanyes com ara la reivindicació d’un institut als terrenys on havia hagut el Centre de Protecció de Menors; la denúncia dels fums de l’empresa Fertrat; la recuperació de la platja convertida en un abocador; la vindicació de les condicions d’habitabilitat; l’oposició al Pla Comarcal del 76; el suport als obrers d’Iberia Radio…
Amb la transició i l’arribada de la democràcia, s’inicià un període d’efervescència política, en el qual les associacions de veïns i entitats assoliren les màximes fites d’activitat i participació.
Es recuperen les tradicions populars i les festes majors als carrers. De nou, la gent competeix per guarnir el seu tros i organitzar balls o activitats per als infants.
L’Associació de veïns organitza el que serà el tradicional concert d’havaneres a la placeta Prim i a la platja es fan sardinades populars. La festa és de tots!
El 1978 neix una nova entitat: l’Ateneu La Flor de Maig, ubicada a l’antiga seu de la cooperativa de igual nom. Aquest mateix any, s’inaugura al cap de la Rambla el conjunt escultòric de Josep Ricart dedicat al Dr.Trueta, fill del barri, com també l’escriptor Xavier Benguerel i els artistes plàstics Enric Casanovas, Ramon Calsina i Josep M.Subirachs, entre d’altres personatges que ha donat el Poblenou.
1940 1970
Amb el triomf del bàndol franquista el 1939, la postguerra encetà al barri un llarg període caracteritzat per l’escassetat, la repressió i la manca de llibertats. El règim totalitari ultraconservador provocà un retrocés important en tots els camps.
Malgrat les millores que el procés col·lectivitzador havia introduït en algunes empreses durant la guerra, el retorn dels propietaris suposà ladepuració, l’acomiadament o ladenúncia de molt obrers. Alguns havien marxat a l’exili, d’altres restaren amagats i molts foren reclosos en presons, com la fàbrica coneguda com “el Cànem”. La vida política oficial sota el franquisme tingué un únic color: el blau de la Falange i del Movimiento Nacional.
Malgrat la repressió, l’activitat política i sindical no fou totalment estroncada. A l’ombra de la clandestinitat, uns quants militants continuaren la seva lluita.
Els regidors municipals representaren els interessos polítics del règim. La major part procedia de les files falangistes, i alguns d’ells tenien interessos econòmics en el mateix districte.
Malgrat l’escassetat i el racionament de la dècada dels 1940 i 1950, cada any -pràcticament des d’acabada la guerra-, els veïns oblidaven per uns dies la penúria del moment i s’aplegaven per celebrar la festa major, la qual es movia en dos nivells diferents: la programada per la Comissió oficial i la que la gent del barri feia en els seus carrers. Hi havia uns premis en metàl·lic –entre 400 i 1000 pesetes- concedits per la comissió als carrers més ben guarnits. De vegades es comptabilitzaren fins a 17 carrers adornats, i els que més sovint van tenir premi foren, entre d’altres, el passatge Cantí i els carrers Llatzaret, Marià Aguiló, Amistat i Guillem de Llúria. Durant la festa els veïns organitzaven balls, sardanes, berenars, pallassos, concursos de cantants, varietés… Era l’autèntica festa!
La Comissió oficial organitzava concursos-exposicions de pintura i repartia els “Premios a la virtut, al trabajo y al amor patrio”; distribuïa diners als necessitats i organitzava un berenar per als nens del Centre de Protecció de Menors. Per la seva banda, les entitats celebren les seves pròpies activitats de festa major.
Els anys 60 el Centre Moral, a més de les habituals representacions teatrals a càrrec de la seva secció, organitzava el famós Trofeu Mans, concurs de cinema amateur.
A l’Aliança es lliuraven els Premis Sant Martí. El Consell del Districte els atorga a persones o entitats que han destacat en la seva tasca envers St.Martí.
La festa del “Pa amb vi i sucre” esdevingué un dels moments més assenyalats quant a participació veïnal. La Rambla era la confluència de les diverses generacions, que s’aplegaven durant un dia per celebrar un dels actes més tradicionals.
Durant la festa major de 1960, s’inaugurà l’escultura anomenada”L’adolescència”, de Martí Llauradó.
El 1939, totes les entitats amb un marcat caire polític havien quedat esborrades del mapa. Només restaren les més arrelades. No cal dir que aparegueren les lligades a Falange i al sindicat vertical, que s’aprofitaren d’algun vell edifici, com ara el de l’Aliança vella.
La vida cooperativa mai no recuperà la força que havia tingut abans de la guerra. La Flor de Maig va desaparèixer.
El 1950 s’inaugurà el nou edifici del Centre Moral i Cultural. Justament la dècada dels 50 fou la de més esplendor per a les societats culturals. Es feia teatre amateur al Centre, a l’Ateneu, a Pau i Justícia i a l’Artesana. El teatre professional tenia lloc al Casino i a “Can Descanso”. I en tots s’hi feien balls.
Durant els anys 1950 es crearen dues noves parròquies: Sant Pancraç, el 1954, i Sant Bernat Calbó, el 1956.
L’església nacional-catòlica de la immediata postguerra donà pas a principis dels any 50 a una nova generaciósensible a les qüestions socials.
Els anys 60, arran del Concili Vaticà II, l’església s’obrímés al barri tant a nivell pastoral com social: es creà el Moviment Infantil, amb activitats educatives i lúdiques.
A més de les celebracions habituals al carrer, com les processons de Divendres Sant i del Corpus, una activitat tradicional de l’Església del barri era l’atenció envers els malalts i invàlids, i el seu acompanyament cap a Lourdes. Els malalts es reunien al vestíbul del Centre Moral i Cultural. Havien decidit anar a Lourdes per demanar la intercessió de la Mare de Déu. Aquests viatges es segueixen fent al llarg de moltes dècades.
Fou també l’època en què sorgí la revista “Quatre Cantons”, editada a partir de 1963, sota l’aixopluc de Santa Maria.
Els anys 50, les classes populars comencen a plantar cara a la política social i econòmica del règim. Si la dècada s’encetà amb la vaga de tramvies, a finals de la dècada dels 50, a les empreses Hispano Olivetti, Vicente Illa i algunes altres hi hagueren aturades importants provocades per la davallada econòmica motivada per l’estabilització i l’inici de la crisi del tèxtil.
Les condicions de vida dels treballadors eren precàries. Els preus dels articles anaven pujant a un ritme més accelerat que els salaris, i el poder adquisitiu dels obrers durant aquells anys era força baix.
La davallada econòmica va fer que moltes grans indústries pleguessin, sovint mancades de matèries primeres o de combustible, però també per l’empobriment d’amplis sectors de la població i per la impossibilitat d’exportar. Era un fet freqüent que les grans fàbriques en crisi, com ara Can Folch o Can Saladrigas, dividissin les naus en petits espais que llogaven. És l’època en què s’estenen petits tallers i apareixen obradors tèxtils on es treballa manualment. És, també, el moment que apareixen petites empreses d’economia submergida.
Els anys 1960 foren l’època econòmicament més estable. Tot i així, la conflictivitat augmentà: el 1962, per exemple, s’encetà un conflicte a Can Girona per la reclamació d’un salari mínim especificat. Foren també els anys de la reconstrucció del sindicalisme de classe.
La factoria d’Iberia Radio quedà destruïda el 1971 per un incendi, en què moriren tres bombers. Això desencadenà un conflicte entre l’empresa i el personal. Dos anys després, l’Olivetti també patí un conflicte laboral.
El 1974 s’anuncià l’obertura del carrer Pallars, que afectava alguna de les instal·lacions de Can Felipa. Per aquest motiu, Càtex acomiadà 72 obrers que treballaven a la nau afectada. Un any després, l’empresa feia expedient de crisi i es traslladà fora de Barcelona.
Durant la dècada dels 1970 el Poblenou patí fortament la crisi del sector tèxtil i va veure com moltes de les seves empreses desapareixien, deixant sense feina centenars de treballadors.
El 1973, una aturada de Mototrans acabà amb 25 treballadors acomiadats, i una altra a Frigo amb 13 despatxats més. Durant el 1974, Letona es negà a acceptar les millores salarials demanades pels obrers, que deixaren de fer hores extres. El resultat fou l’acomiadament de 140, dels quals 27 restaren definitivament al carrer. El mateix any es produïren tensions a S.F.Vila. El 1976, milers d’obrers del metall anaren a la vaga: lluitaven per unes condicions socials més justes.
Al llarg dels anys 1940 i 1950 les intervencions urbanístiques al Poblenou foren summament puntuals, i es limitaren a l’obertura de carrers que restaven tallats per fàbriques i a la construcció d’alguns blocs d’habitatges.
Al passeig Calvell s’hi construïren entre 1953-56 els blocs del Patronat Municipal de l’Habitatge. Fins el 1965 no s’obrí la Rambla fins a aquest passeig.
La tanca que limitava les vies del tren fou una de les principals barreres urbanístiques que aïllaven el barri i li tallaven el pas al mar.
El dia de Nadal de 1962 el barri apareix cobert de neu.
Fins els anys 1940, a la Mar Bella hi havia dos establiments de banys i nombrosos dels anomenats “merenderos”. Lentament l’espai entre aquests i les vies del tren va ser ocupat per barraquistes que, a més de la misèria, havien de suportar els temporals de mar, com els dels anys 1947, 48, 51 i 53 que van endur-se barraques i platja, sovint amb el cost de vides humanes.
No va ser fins que el desgast produït per l’aigua arribà a tocar les vies, que les autoritats hi posaren remei, fent una vorera de pedres paral·lela a la costa i espigons.
Durant un munt d’anys la platja com a tal deixà d’existir, i es convertí en un immens abocador de runa i deixalles. Les restes de nombrosos enderrocs de Barcelona o rodalies acabaven a la platja, que anaven formant pisos premsats de terra i runa, i que es barrejaven amb les closques i minerals que les onades arrossegaven fins a la sorra. Un paisatge erm i trist que es completava amb les fogueres que s’hi encenien per cremar deixalles. Buscadors de metalls, captaires, pescadors i solitaris era l’element humà predominant.
El 1966 uns 3 mil barraquistes del Somorrostro foren traslladats, per una anunciada visita de Franco a unes maniobres navals.
La recuperació no arribaria fins el 1981 amb la democràcia.
L’augment demogràfic causat per les grans immigracions durant el franquisme va fer créixer el ja tradicional dèficit de serveis del Poblenou, extremadament greu en els camps de l’ensenyament, la sanitat i els transports. A més, seguien sense solució vells problemes com la contaminació, l’aïllament del barri entre l’autopista i les vies, o les periòdiques inundacions per manca d’una xarxa adequada de clavegueres. Els incendis sovintejaven motivats pels riscos que oferia l’existència de tanta indústria.
La restringida oferta educativa pública va fer que moltes generacions realitzessin els seus estudis a centres de fora del barri o a escoles privades i acadèmies. Les principals escoles eren Arnau, Llull, Pius XII, Lope de Vega les Franciscanes, Almi, donya Quimeta, l’Aliança Escolar, Mossèn Pius Bosch, Cots, Domingo, San Luis… Posteriorment, escoles com Voramar, Montseny i Grèvol foren un reforç per pal·liar aquestes insuficiències. El centre de formació professional Poblenou amplià el sistema educatiu.
A meitat dels anys 70 es construeix el metro que enllaçarà més fàcilment el barri amb la resta de la ciutat. I el 1977 s’inaugurà.
Les insuficiències al Poblenou foren les condicions necessàries pel naixement delmoviment veïnal. Però el fet que funcionà com a detonant fou el Pla de la Ribera, projecte impulsat el 1966 per un grup de grans empreses que disposaven de solars i fàbriques al sud del barri, i que constituïren la societat Ribera S.A. Dos anys més tard, l’ajuntament de Porcioles aprovà el projecte. Es tractava de construir una gran urbanització davant de la platja, separada del barri vell per mitjà d’una autopista. El Pla suposava el desnonament de més de 15 mil veïns, a més de la pèrdua de llocs de treball a les moltes empreses que calia enderrocar i un munt de repercussions negatives sobre el barri, entre elles la desaparició de la seva estructura tradicional. Cinc anys més tard -però-, quasi 8 mil impugnacions aconseguiren aturar el projecte.
1900 – 1939
1920
1928
1927 al carrer Pujades neixia Maria Rosa Juvé
El Poblenou ha disposat d’entitats recreatives que omplien el poc temps de lleure dels seus habitants, en una època en què els transports eren pocs i cars per als veïns, proletariat en la seva majoria.
La Societat Recreativa i Cultural l’Aliança es va fundar el 1869. La seva primera seu va estar al carrer Wad-Ras. El 1884 estrena un nou local a la Rambla-Wad Ras. El 1905, ampliant el ventall de manifestacions culturals, lúdiques i esportives, s’inicien les projeccions de cinema.
L’edifici va ser transformat per un altre de més important el 1919.
Anys després, fruit de les diferències polítiques entre els socis, s’acorda la construcció d’un de nou, el Casino l’Aliança, del 1929, obra de l’arquitecte Amadeu Llopart.
L’Ateneu Colón fou fundat el 1889 per una penya d’amics.
El 1910 es fundà el Centre Moral i Cultural que, al principi, es deia Centre Social.
Com a barri obrer, el Poblenou heretà el missatge d’en Clavé i les seves corals: L’agrupació més antiga fou “El Sabre de Plata”, fundada el 1896. Unes tenien el seu estatge social propi i d’altres s’aixoplugaven en un bar o en el marc d’una entitat.
La vida esportiva també hi ha estat força present. El 1909 naixia el Júpiter, club de futbol. El seu nom venia d’un aerostàtic guanyador d’una d’aquelles curses de globus inflats amb gas que es van fer populars a la primera dècada del segle. El camp del Júpiter es trobava a la cruïlla de Lope de Vega i Llull.
El 1931 aquesta entitat va fer un homenatge a Francesc Macià, president de la Generalitat. Altres formacions esportives foren la Penya Ciclista i el Club Atlètic Poble Nou, ambdues del 1929, i el Gladiador, del 1932. Arran d’una escissió del Júpiter, el 1916 es creà l’Agrupació Excursionista Icària. La seva primera seu fou a la Rambla, per passar després a instal·lar-se al carrer Llull.
El 1930 va constituir-se el primer club de natació del barri, el Club Natació Poblenou. I sense constituir cap entitat, el 1912 s’obrí la Societat de Banys de la Mar Bella amb l’esperit de fomentar les activitats a l’aire lliure. Presumia de ser “la platja més neta de la zona marítima de Barcelona”.
Pel que fa al món polític, els republicans havien tingut de sempre un gran predicament a Sant Martí. Els vells republicans i els nous -els radicals d’en Lerroux- arribaren a tenir força locals arreu del barri. El 1912, la recent creada C.N.T. tingué alguns dels seus nuclis primerencs al Poblenou.
Un barri obrer tradicionalment castigat per lainjustícia social, difícilment podia escapar-se de l’esclat revolucionari que es va estendre per Barcelona al llarg de l’anomenadaSetmana Tràgica, el 1909. La crema d’edificis religiosos dominà el carrer. Foren cremats el convent de les Franciscanes -escola per a les filles de bona família-, a la rambla, i la comissaria de policia.
Entre 1912 i 1923 Barcelona patí temps durs caracteritzats per les vagues i els atemptats, alguns dels quals tingueren lloc a Sant Martí. El cop d’estat del general Primo de Rivera va aportar al Poblenou, entre altres coses, divisions entre els propis veïns. És el que va passar a l’Aliança vella, quan una part dels socis va fer costat al dictador, provocant que els dissidents obrissin una nova seu a la vora.
Entre els veïns oposats a la política antiobrera i anticatalanista del nou règim hi ha via el jove escriptor Xavier Benguerel que, el 1924 i juntament amb Salvador Roca, van fundar la revista “Poblenou”, que serví de defensa de les postures catalanistes del barri durant la dictadura.
Durant els anys 1920 s’obriren humils passatges, alguns carrers i s’aixecaren ponts. Malgrat tot, les fàbriques i l’antiga xarxa de petits carrers continuaven tallant els grans, projectats per Cerdà.
La II República
El 1931, sota la República, el Poblenou era alhora un barri republicà i anarquista. En les fàbriques i tallers, el sindicat majoritari era la CNT. Els oficinistes eren del CADCI i de la UGT. La crisi social i econòmica d’aquest període ocasionà nombrosos conflictes laborals.
Els fets d’octubre de 1934 també tenen el seu ressò al barri.
A les eleccions del 1936, els candidats del Front Popular d’Esquerres aconseguiren a Sant Martí 23 mil vots.
Al Poblenou, juntament amb els nuclis tradicionals republicans i llibertaris, hi apareix un nou partit: el Bloc Obrer i Camperol.
Quan esclata la Guerra civil, el 18 de juliol de 1936, la resposta del Poblenou no es fa esperar. Un barri tradicionalment obrer i d’esquerres, en el qual vivien o treballaven els principals dirigents anarcosindicalistes, prengué part activament en l’aturada de la rebel·lió feixista. Els veïns hagueren de patir l’horror dels bombardejos, a més de la fam, el fred i la por.
GUERRA CIVIL
Els fets de maig de 1937, quan els estalinistes del PSU s’enfrontaren a mort contra els comunistes antiestalinistes del POUM i els anarquistes de la CNT, no tenen trascendència al Poblenou ja que aquests últims dominen el barri.
Pel fet d’haver-hi tantes fàbriques, sobretot foneries, el Poblenou esdevé zona d’indústria de guerra. Hi destaquen les fàbriques metal·lúrgiques de Can Girona, Can Torras, Can Ribera, Can Soldevilla i els Tallers Oliva Artès.
Els franquistes aviat se n’adonen. Els primers bombardejos sobre el Poblenou venen per mar; el vaixell de guerra “Canarias”, produeix els primers morts entre els veïns, concretament el 29 de març de 1937, al Carrer dels Pellaires. Els aeris vingueren després i s’incrementaren a partir del novembre de 1938. En els pitjors moments, dos o tres avions sobrevolen la zona fins a quatre vegades en una mateixa nit.
Can Rivière i Can Girona també són castigades, així com els habitatges dels voltants,com ara la França Xica on un dels bombardejos ocasiona molts morts.
Al Carrer Wad-Ras, enfront l’Aliança Vella, una bomba destrueix dos blocs d’edificis. En un dels baixos es troba l’orxateria el Tio Ché. Els seus propietaris, però, que es troben dinant, salven miraculosament la vida.
Les bateries antiaèries es troben a la Torre de les Aigües i a la Mar Bella. Per a protegir la població de les bombes dels aeroplans es construeixen a tot Barcelona refugis subterranis. Al Poblenou, les mateixes fàbriques metal·lúrgiques n’edifiquen, exceptuant Can Girona que aprofita la Torre de les Aigües com a refugi. Sota alguns carrers, els veïns també s’afanyen a construir-n’hi.
El col·legi de les franciscanes a la Rambla és convertit en un banc de sang i hospital. Calen llits, matalassos i mobles.
industrialització s.xix
La revolució industrial a Sant Martí començà el primer terç del segle XIX. La proximitat a Barcelona, la facilitat i l’abundància d’aigua, la barator dels aliments, de l’estatge i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricació, triant el pla martinenc per establir les indústries. Sant Martí es distingí en activitats com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricació que requerien una tecnologia força mecanitzada, com ara el vapor.
Alhora, necessitaven una considerable mà d’obra. El desenvolupament industrial comportà -doncs- un paral·lel creixement demogràfic i, amb ell, l’edificació de més cases. Fàbriques pioneres foren Achon i Ricart, a la dècada dels 40.
Cap a la dècada de 1840-50 la concentració d’habitatges sorgida al sud del terme de Sant Martí fou batejada popularment com a Taulat o “Pueblo Nuevo”. El 1855, Ildefons Cerdà es refereix al barri dient-li Icària, influït com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista utòpic.
Des de Barcelona, el principal accés a aquest nou barri era el passeig del Cementiri, obert el 1839. De seguida, els industrials del sudest de la ciutat hi van veure possibilitats d’expansió. Amb els anys, el passeig -futura Avinguda d’Icària- serví per fer entrar a Barcelona els vins i aiguardents que venien de fora, i a més esdevingué el nucli de confluència del naixentferrocarril. El 1848, va néixer el primer de tot Espanya, la línia de Mataró que travessava els terrenys de la platja deserta del Poblenou.
El 1854 es va obrir el carrer de Sant Joan de Malta, que en realitat era el camí natural de Sant Martí cap a la platja. I per la mateixa època es va fer, al sector del Taulat, la plaça Isabel o -des del 1868- Prim.
Els anys 1870 -lligat a la desaparació de la Ciutadella militar i al canvi polític-, el nombre de fàbriques va créixer vertiginosament, i amb elles, la població i els habitatges.
Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata -entre els carrers de Wad-Ras [Ara Dr. Trueta?] i Badajoz- i el d’Icària, al sud de l’Avinguda d’Icària.
S’hi sumaven el nucli central del Poblenou, articulat al voltant de la Rambla i de Marià Aguiló, entre el carrer Pere IV i el Taulat. El 1886 s’urbanitzà com a rambla el passeig del Triomf, nucli urbanístic però també social i associatiu del barri.
D’entre les diverses indústries que es van instal·lar a finals del segle XIX, en destacaven algunes prop de l’Avinguda d’Icària, com ara la Teneria Barcelonesa, prop del Bogatell, i el Gas Lebon.
S’hi ubicaren també magatzems de dipòsit -com Crédito y Docks- magatzems de vins, fabricants d’aiguardents -com ara Martini & Rossi i Can Bardina- i farineres -com El Progreso, Folch i Albiñana, La Perfección i Can Gili-. Sant Martí esdevingué la capital del segment modern de la indústria farinera espanyola, gràcies a la proximitat del port i la densitat de la trama industrial.
Els boters abundaven al barri de la Plata, habitat especialment per immigrants valencians i aragonesos.
Més tard, al voltant de l’Avinguda d’Icària s’aixecaren Can Rocamora -fàbrica de sabó i espelmes- i la fàbrica de mosaics Escofet.
Pell que fa al barri en general, entre totes les indústries destacava la tèxtil, sobretot la dedicada a les filatures i ram de l’aigua. És el cas de Ca l’Arañó, Can Felipa, Can Saladrigas, l’Escocesa, el Cànem, Torelló, Can Janas, Muntadas, Casas i Jover, Can Forasté, Juncadella o Ferrer i Vidal. Al ram del metall destacaren Can Girona, Can Torras i Rivière. D’altres rams foren els de les adobaries, el químic i el de l’alimentació; en aquest darrer cal esmentar Xocolates Amatller i Olis Basseda. El paisatge industrial el completaven nombrosos petits tallers i fàbriques mitjanes.
En els espais que deixaven aquestes grans indústries -que sovint tallaven els carrers- s’aixecaren edificis d’humils habitatges, generalment mal construïts i amb deficients condicions higièniques. Les epidèmies de còlera, tifus o verola, que fins ben entrat el segle XX, produïren gran mortaldat, eren moneda corrent, i trobaven terreny adobat en les humils i poc higièniques vivendes dels obrers.
A això cal afegir la manca d’enllumenat de gas als carrers, l’existència de pous negres i dipòsits de latrines que -juntament amb els fums de les xemeneies- empudegaven l’ambient i produïen problemes per a la salut. També mancaven lleis contra el llançament de deixalles, així com transports públics i escoles. Laconvivència dels habitatges de la gent amb les fàbriques era força difícil pels perjudicis que aquestes els ocasionaven.
Les condicions laborals i de vida dels treballadors i treballadores eren força precàries: Llargues jornades de treball, sous baixos, treball de dones i infants, inexistència d’ajuts per malaltia o invalidesa, o jubilacions; àpats insuficients, falta d’higiene, d’escolaritat… Problemes que les cròniques crisis econòmiques agreujaven.
Els anys 1870, els obrers més conscienciats s’havien organitzat: uns participaven en les naixents associacions de treballadors, i altres, als ateneus obrers.
La resta de la població la conformaven la classe mitjana de comerciants, empleats qualificats, propietaris i petits industrials, i una classe acomodada d’industrials més importants que vivia a la rambla.
En una barriada treballadora com la del Poblenou, el cooperativisme tingué forta implantació. El 1876 va néixer L’Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives més importants del país, fins i tot amb granges pròpies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar-se comprant menjar a preu més econòmic, i també en el camp cultural i social.
Amb el sentiment de saber-se desatès l’ajuntament de Sant Martí, davant dels seus problemes, no té res d’estrany que es formés un moviment segregacionista, ben propi de l’època. Així fou com, el 1851, el Poble Nou reclamà la segregació, aconseguint-la el 1870, encara que la Diputació anul•là l’acord.
El 1897, Sant Martí de Provençals i altres poblacions del Pla foren agregades a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri més de la ciutat-comtal.
Per la seva banda, el Poblenou comptava amb vuit barriades que tenien personalitat pròpia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trullàs, la França Xica, el Darrera el Cementiri, Pequín i el Somorrostro. Aquestes darreres barriades es tractaven en realitat d’indrets amb barraques ubicades al llarg del litoral poblenoví.
La del Darrera el Cementiri es trobava -com el seu nom indica- entre aquest i la via del tren.
Pequín era als límits amb Sant Adrià. Sembla ser que el van aixecar famílies orientals que havien emigrat de les Filipines el 1870.
El Somorrostro, que va néixer amb la immigració provocada per l’Exposició Universal de 1888, s’estenia entre la Barceloneta i el Gas Lebon. En aquest indret naixerà la ballarina Carmen Amaya.
segles XII a XVIII
“L’espai físic que avui ocupa el nostre barri va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes als desembocaments, com és el cas de la del Besòs. Topònims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.
Entre els segles XII i XIII aquesta zona humida va començar a aprofitar-se econòmicament amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona. Amb elles comencen a aparèixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d’en Llimona. La vida exclusivament agrària va durar fins al segle XVIII.
La zona ja era la que hi havia al darrera de la Ciutadella, construida després de la desfeta de 1714. D’aquest segle és la construcció de la Casa de la Quarentena, -on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epidèmiques-, la instal·lació del primer cementiri fora muralles i general i l’aparició de les fàbriques d’indianes -teixiits inspirats en l’Extrem Orient-. Fet, aquest darrer, que canviarà profundament la zona. És l’inici d’un important poblament humà.
Segles I a XII
[A les afores de la Barcino Romana , no quedava prop de la Via Augusta
Primers assentaments humans? -20.000 arribada de grups que havien sortit de l’Àfrica, 6000 pasturatge? Potser encara estava inundat.
Poblenou al Quaternari i Holocè
Els terrenys del Poblenou, propers a la desembocadura del Besós apareixen al mapa geològic com a Q3D: graves, sorres i llims (plana al·luvial deltaica)
Ja en temps històrics, les planes litorals de l’Empordà, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al·luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la línia de costa es trobava ja bastant pròxima a l’actual :
Ara fa 11 500 anys, quan s’inicià l’Holocè, el període geològic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empordà, del Besòs, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al·luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulació de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les àrees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perifèria d’aquelles planes i també en alguns illots, es començaren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en són un bon testimoni.
-18000
Fa vora de 18 000 anys, tot just després del darrer màxim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones més altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.
A l’inici del Pliocè, la connexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània s’havia restablert i a mitjan Pliocè, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sinó que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perquè algunes àrees de les fosses tectòniques properes a la costa tornessin a ser envaïdes per una mar poc profunda.
Poblenou al Neogè 23 a 2.58
-7Ma Salí messinià
Ara fa uns 7 milions d’anys, un succés extraordinari afectà tota la conca mediterrània i les terres emergides que l’envolten: en el Messinià la Mediterrània es va assecar. La major part de l’àrea va quedar convertida en un salí gegantí situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atlàntic. És possible que el paisatge s’assemblés força a una espècie de combinació de triangle dels Àfar amb alguns salares de l’àrea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provocà que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosió que produïen a les zones de les capçaleres progressés en direcció al continent.
Poblenou al Paleogè
A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eocè, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un règim pràcticament endorreic que afavoria l’evaporació (figura 11). Això va determinar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral·lins.
66 [Àfrica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orogènia alpina]
A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situació general havia evolucionat amb rapidesa. El procés de convergència entre la Placa Ibèrica i la Placa Europea havia conduït a l’inici de la col·lisió entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ibèrica, incloent Còrsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment és ocupada pel Golf de València i el Golf del Lleó, era emergida i sotmesa a una intensa erosió. L’antiga connexió entre l’Oceà de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersió de l’àrea oriental.
Més enrera ens fa qüestionar què vol dir “aquí”
És la latitud i longitud? O és la posició relativa a la placa ibèrica que s’ha anat desplaçant?
Poblenou al Mesozoic (quan es va desfent Pangea)
90Ma
150Ma inicis Cretàcic
la placa Ibèrica es va separant d’Europa
170Ma
220 [Pangea s’obre i la placa Ibèrica queda perduda enmig]
Triàssic
240Ma
Poblenou al Paleozoic
260
340 Carbonífer (es va formant Pangea)
Durant el Devonià i part del Carbonífer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefalòpodes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i també sediments propis de conca marina profunda, com les calcàries vermelles amb goniatits (les calcàries griotte) i els nivells d’acumulació de radiolaris. Alhora començà la colonització de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devonià s’esdevingué la segona gran extinció. Durant el Carbonífer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercinià tornaren a convergir fins a col·lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orogènia herciniana. Aquesta zona és caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metamòrfics de gran abast i d’una intensa activitat magmàtica intrusiva.
F.X. Messerschmidt Köpfe
Franz Xaver Messerschmidt (Wiesensteig a Suàbia 1736 – Bratislava 1783) , escultor que treballà a la cort de Viena, començà a treballar en escultures que mostressin “64 ganyotes canòniques” (Ekman només n’identificava 6!) i hi va treballar fins al final de la seva vida, influït per idees hermètiques.
Gravat de Matthias Rudolph Toma, 1839
Es conserven al Belvedere a Viena. Reportatge.